Liniasantandreu 45

Page 1

redacció: 93 624 25 17 - liniasantandreu@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Educació pàg 9 Polèmica pel trasllat dels barracons de l’escola La Maquinista

Política pàg 8 Oriol Junqueras parla d’independència al Bon Pastor i la Sagrera

líniasantandreu barcelona

Març de 2014 · Núm.45 · www.liniasantandreu.cat

Les botigues històriques volen ser patrimoni de la ciutat Foto: Javierito92

Els comerços antics en risc de tancar, molts d’ells a Sant Andreu, no es conformen amb el pla de l’Ajuntament pàg 3

Solidaritat pàg 8 Joves amb síndrome de Down acompanyen la gent gran a Trinitat Vella

Salut pàg 9 Recullen dades sobre les llistes d’espera als centres sanitaris públics

pàg 8

Obres reactivades

Els treballs de l’estació de la Sagrera entren en una nova fase

Comerç pàg 12 L’Eix Sant Andreu engega els ‘dimecres del client’ Esports pàg 13 Rosa M. Laguna, guardonada als premis Dona i Esport


|2

lĂ­niasantandreu.cat

Març 2014

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88


En Portada

Març 2014

líniasantandreu.cat

3|

Molts comerços antics de la ciutat podrien patir el mateix destí que Joguines Monforte, que va tancar el passat gener. Foto: F. Javier Rodríguez

El tancament de la memòria » L’Ajuntament impulsa el pla per “protegir” els comerços antics de la ciutat en risc de tancar » L’associació Establiments Emblemàtics denuncia que aquesta mesura de govern “no soluciona res” F. Javier Rodríguez SANT ANDREU Han format part del paisatge urbà de la ciutat durant les darreres dècades d’història. Han donat un gran servei i una atenció personalitzada i propera, de vegades inexistent a les grans superfícies. I ara molts establiments emblemàtics de la ciutat estan en perill de desaparèixer per diverses raons, com la inviabilitat del seu negoci, la manca de successió o l’augment dels lloguers dels locals a causa de la fi de la moratòria de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) a finals d’any. Per tal de capgirar aquesta situació, el govern municipal va presentar fa dies una bateria de mesures amb l’objectiu de “prote-

gir i promocionar” aquests establiments antics. Entre d’altres, s’ha elaborat un llistat de comerços emblemàtics de la ciutat –el consistori calcula que n’hi ha uns 400, quaranta d’ells a Sant Andreu– per part d’una comissió especial i s’han suspès provisionalment les llicències d’obres i d’activitat per impedir que es puguin transformar els locals o desmantellar la seva activitat. “El Pla vol garantir la conservació patrimonial i el seu valor comercial”, explica Raimond Blasi, regidor de Comerç, Consum i Mercats. UN PLA INSUFICIENT? Per a l’Associació Establiments Emblemàtics aquesta mesura de govern “no soluciona res”, segons explica a Línia Sant Andreu Josep M. Roig, secretari de l’associació. “Portem tres anys de-

nunciant la situació dels nostres comerços i el partit de govern ha passat del tema fins ara, quan la pressió mediàtica és més intensa”, afegeix Roig, que posa en valor l’existència d’aquests tipus d’establiments històrics. Des d’Establiments Emblemàtics es demana a l’Ajuntament que aquestes botigues siguin declarades patrimoni de la ciutat i asseguren que el govern municipal “està més interessat en el negoci de les grans marques”, que són les que sovint ocupen els espais que deixen els comerços antics que han hagut de tancar, com la Llibreria Catalònia o Joguines Monforte. Però la llista dels que figuren al catàleg publicat per l’Ajuntament, com la Farmàcia Guinart, la Fleca Girabalt o Bervic, entre d’altres, és encara més llarga.

Any 2015: la fi de la moratòria de la LAU REDACCIÓ4Els propietaris dels establiments emblemàtics de la ciutat tenen marcat aquest 2014 com l’any de la fi de la moratòria de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), que dispara els lloguers d’aquests comerços. Molts d’ells no poden fer front a les noves tarifes que imposen els propietaris dels locals i es troben en risc de tancament. La Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendaments Urbans, permet extingir de cop tots els contractes de lloguer de locals comercials signats abans de l’any 1994. Aquesta llei, però, va introduir una moratòria de

vint anys perquè tots els locals llogats abans del 1985 mantinguessin la renda antiga. El temps s’esgota i el degoteig de comerços històrics que corren perill o estan tancant no té aturador. L’alarma social i la pressió dels comerciants està obligant l’Ajuntament a treballar per tal de frenar el desastre. Tanmateix, la problemàtica d’aquests comerços, a banda de la llei d’arrendaments, és també sovint la manca de successió o la inviabilitat del negoci. Uns elements que posen en perill la història comercial i la memòria de la ciutat de Barcelona.


|4

Districte

Prevenció | Repartiment de díptics en diversos punts

líniasantandreu.cat

Març 2014

Els díptics adreçats als conductors es poden trobar a les delegacions del RACC, a les OAC’s, a l’oficina per a abonats a l’àrea verda, al Bicing, i a les diferents Unitats Territorials de la Guàrdia Urbana, entre altres espais. Els que van adreçats a les persones grans que van a peu es distribuiran als casals de la gent gran, centres cívics, CAPs, biblioteques, i durant les xerrades sobre seguretat viària que fa la Guàrdia Urbana.

Impulsen una campanya per millorar la seguretat viària de la gent gran. Fotos: Ajuntament

Més seguretat per a la gent gran » L’Ajuntament i el RACC engeguen una campanya per millorar la seguretat viària de les persones grans » El consistori també treballa per assegurar que la població de més edat rebi un bon tracte Redacció SANT ANDREU L’Ajuntament i el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) s’han associat per dur a terme una campanya de millora de la seguretat viària de les persones grans. Aquest col·lectiu és un dels més vulnerables a la carretera i tindrà aviat una gran presència en la societat. Per això, les dues institucions uneixen esforços per conscienciar de la importància de prevenir accidents. Aquesta campanya del consistori i el RACC compta també amb la col·laboració de la Federació Internacional de l’Automòbil (FIA) i la FIA Foundation, i consisteix en l’edició de 30.000 díptics amb missatges per als conductors i per a les persones grans, a banda de 1.000 cartells amb els missatges de la campanya. Els continguts s’han elaborat conjuntament entre la Comis-

sionada de la Gent Gran de l’Ajuntament, l’àrea de Seguretat i Mobilitat i el RACC. S’han elaborat dos formats de díptics: uns que van adreçats als conductors i que alerten de la importància de vigilar amb les persones grans que

Es repartiran 30.000 díptics amb consells per als conductors i per a la gent gran van a peu, i uns altres adreçats a les persones grans vianants. Els primers inclouen consells com extremar les mesures de precaució en els passos de vianants, tenint en compte que les persones grans tenen major dificultat per pujar i baixar de la vorera i menys agilitat en creuar el

carrer. També que les persones grans es desorienten amb més facilitat i pot ser que creuin per zones no habilitades. En els díptics adreçats a la gent gran s’aconsella caminar sempre per la vorera i lluny de la calçada, travessar pel pas de vianants quan estigui verd, i ser visibles, portant roba clara i passant per zones il·luminades quan és de nit. Els díptics es repartiran en diversos equipaments. UN TREBALL CONTINUAT El consistori treballa des del mes d’octubre en la campanya Gràcies per pensar en mi. Perquè circules amb compte, m'agrada viure amb tu, en la qual es consciencia als conductors de la necessitat de conviure amb altres actors de la mobilitat més febles com els ciclistes, els vianants i en especial la gent gran. També el RACC ha fet passos en la millora de la prevenció, amb l’estudi Envellir en moviment que revela que el 75% de la gent gran es desplaça caminant.

Promoure el bon tracte

SOCIETAT4La campanya de prevenció viària no és l’única que el consistori tira endavant per millorar la vida de la gent gran. El juny de l’any passat es va presentar una mesura de govern per promoure el bon tracte a les persones grans. Això implica diverses accions per aconseguir que es tingui una mirada positiva de la vellesa i que es recone-

guin les necessitats de les persones grans i combatre els prejudicis i estereotips. Aquestes accions van des de la formació als professionals especialitzats en el tracte a aquest col·lectiu fins a la sensibilització de la ciutadania, l’apoderament a les persones grans dels seus drets i llibertats, i revisar el protocol de detecció i intervenció.


Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

Març 2014

lĂ­niasantandreu.cat

5|


|6

líniasantandreu.cat

Cartes dels lectors

Març 2014

Un diari participatiu

Un diari plural

4Els 11 de març i la Via Catalana

4Margallo

4El nom no fa la cosa

per Josep Sort

per Jordi Lleal

per Francesc Bonastre

calent era a l’aigüera: la data i la pregunta. De cop i volta, tot va canviar, i CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, en una acció audaç van consensuar aquests dos temes. Va ser com una glopada d’oxigen a algú que s’estava ofegant. La situació va canviar com un mitjó, i de nou l’optimisme va consolidar-se entre els catalans favorables a la Independència. Tot semblava indicar que el següent pas era un govern de coalició CiU-ERC, però de seguida es va veure que era un miratge. Nova decepció, tot i que d’importància relativa. Artur Mas havia sortit reforçat de l’acord, i això malgrat les punyalades reiterades del seu soci, en Duran i Lleida, que no pot pair de cap de les maneres els èxits de Mas. Però on realment va fer mal l’acord de desembre va ser en el bloc espanyol. Com sempre, Madrid es va quedar amb cara de pòquer, perquè no s’esperaven que s’arribés a un acord. L’histerisme catalanòfob va pujar encara més, i les crides de tall ètnic adreçades als catalans nascuts a la resta de l’Estat, es van multiplicar. Així com les amenaces, el foment del terror, i l’advertència que caurien sobre Catalunya totes les plagues bíbliques, fins que el mateix Garcia-Margallo, ha advertit que una Catalunya independent vagarà eternament, pels segles dels segles, per l’espai sideral.

El senyor José Manuel GarcíaMargallo, ministre d’assumptes exteriors d’Espanya, no para de fer advertiments, amenaces i pronòstics de què ens passarà als catalans si continuem pel mal camí, entestats a voler fer un procés de referèndum per votar- lo a les urnes. Crec sincerament, que el senyor ministre pateix estrabisme, perquè si mira cap a Catalunya i veu Crimea, n’és una prova definitiva i no em refereixo a un estrabisme òptic sinó mental i polític. Desviar el punt de vista des de Crimea cap a Catalunya afirmant que “el paral·lelisme és absolut” és d’una simplicitat ratllant la grolleria, els dos casos no tenen res a veure i estan als antípodes un de l’altre, i fa un discurs sense el més mínim respecte ni sensibilitat per aquells ciutadans que defensen pacíficament i democràticament el seu dret a decidir. És clar que es pot estar en contra d’aquesta opció, però es pot fer amb ni que sigui una mica de finezza política i sense excretar mentides clamoroses sobre Artur Mas, Oriol Junqueras, ANC, Òmnium, etc., etc. Els catalans que són independentistes, per a ell, continuen sent espanyols o no? Si és que sí, com pot menysprear, insultar i maltractar a tres milions d’espanyols pel cap baix? Atenció! Es posa molt d’èmfasi en el controvertit tema de les Balances Fiscals que ens van en contra, però crec que és molt més important seguir treballant sense descans per fer un país millor i així si comparem amb Espanya les Balances Democràtiques, aquestes sí que s’inclinaran inexorablement a favor de Catalunya.

Fins a l’any passat no m’havia adonat de la importància estratègica de tots els 11 de març, que òbviament és un referent de com evoluciona el procés respecte de l’anterior 11 de setembre, i també de cara al pròxim 11 de setembre. El del 2014, serà més important encara als dos anteriors. Deixeu-me que reflexioni respecte d’aquestes dues perspectives. Els sis mesos que han passat des de la Via Catalana, presenten un balanç, en general, positiu, tot i que no hem de pensar que ja tot està fet. El procés avança a batzegades. Sembla que s’atura i de sobte fa un pas de gegant. Això és el que ha passat en els darrers sis mesos. Després de l’èxit de la Via i del seu impacte internacional, el procés va entrar en camins estrets i a poc a poc semblava que tot anava a caure pel pedregar. El progressiu allunyament dels socialistes, ha acabat sent definitiu. I l’actitud del govern espanyol ha estat duríssima, no donant mostres de cap flexibilitat. Per altra banda, el pols s’ha traslladat sobretot a l’escenari internacional, fins al punt que els espanyols van intentar implicar el mateix Obama, fracassant. L’ofensiva exterior espanyola ha estat un desastre rere un altre, amb ridículs espantosos. En el front interior, es veia amb desesperació com s’acostava el mes de desembre i el més

El 7 de juny de 2005 apareix el primer manifest de Ciudadanos creat per alguns intel·lectuals. Ciudadanos diu que la llibertat i la igualtat de les persones està per davant de les llengües i les banderes. Que els drets no són dels territoris, sinó dels ciutadans. Proclamant un rebuig a qualsevol caràcter d’identitat nacional. Denuncien l’abús dels nacionalismes. Diuen no a tots els nacionalismes. Rivera advoca per una Espanya uninacional. El seu eslògan a Espanya és “Juntos Podemos” i el partit passa a dir-se “Movimiento Ciudadano”. Ciudadanos vol regenerar la política i aposta per tancar el model autonòmic i blindar les competències exclusives de l’Estat. Parla d’una Espanya plural, però unida. Ciudadanos està per la monarquia constitucional com a forma de govern, es cataloga com d’esquerra no nacionalista, partidària del liberalisme progressista i del socialisme democràtic amb una defensa dels drets individuals i drets socials. Ciudadanos diu que l’actual generació no ha de retre comptes del passat, ni ha de situar-se en un bàndol determinat. Ciudadanos diu que en els

mitjans catalans es poden trobar exemples de manipulació molt freqüent. Vist tot plegat, Ciudadanos és un poti-poti, un desgavell d’idees contradictòries que busca la confusió, la utilització del desori amb mètodes emotius i irracionals per estimular els sentiments dels ciutadans cap a l’acceptació de programes contraris als proposats. Ciudadanos obra de manera fraudulenta i, per tant, el nom no fa l’essència. Veiem algunes contradiccions: 1. Els drets són dels ciutadans, no dels territoris. Però aquests estan habitats per ciutadans que tenen drets individuals i col·lectius com a poble, que parlen una llengua i s’identifiquen amb una identitat nacional que té com a símbols les banderes. 2. Si es proclama un veritable rebuig a tots els nacionalismes, a qualsevol identitat nacional o bandera, aleshores per què només van contra el nacionalisme català i la llengua catalana i, en canvi, van amb banderes espanyoles i diuen que Espanya és uninacional? 3. Si volen regenerar la política, hauríem de veure els orígens, l’evolució i la formació dels seus representants. Els Ciudadanos no són ciutadans.

líniasantandreu.cat

Dipòsit legal: B.11298-2010

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els firmants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: liniasantandreu@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Actualitat a la xarxa

#VolemVotar

@pepturmo: #consultamigdia És important que el món vegi, el pròxim dia 8 d'abril, que el Parlament Espanyol diu no a poder votar!

#BéEscàs

@Pere_TorresG: L'escassetat sobtada (d'aigua, d'energia i d'aliments) ens recorda, ni que sigui de passada, que vivim en una abundància només aparent.

#TotsAmbL’ANC

@DavidGR1714: L'editorial d’El País sobre l'ANC és idèntic al de l’ABC, i certifica que dretes i esquerres espanyoles són exactament el mateix respecte a Catalunya.


Envia’ns les teves cartes d’opinió a: opinio@comunicacio21.com

Un diari obert

Març 2014

líniasantandreu.cat

7|

4Votar és democràcia

430 anys del MDT

per Carles Caballero

per Manel Fantassin Creieu que estaran les institucions i la premsa del nostre país a l’alçada de la importància que té aquesta efemèride per reconèixer-la? No trigarem gaires dies a veure-ho, però d’entrada ens cal començar amb un record entranyable pels companys que ens han deixat, uns en la lluita durant aquells anys tan durs, i molts altres després, alguns massa recentment. No tinc cap intenció de discutir per enèsima vegada sobre el paper fonamental que va tenir el MDT, perquè estic cansat de polèmiques amb nous independentistes que justifiquen en les contradiccions d’aquell moment les seves actituds patriòticament distretes d’aleshores. En tinc prou recordant la il·lusió i el sacrifici d’aquells anys, ja tan llunyans. Què feia jo aquell març de 1984? No és fàcil fer un exercici de memòria, perquè guardàvem pocs pa-

Va deixar dit Winston Churchill, primer ministre britànic durant la II Guerra Mundial, que els feixistes del futur es dirien a si mateixos antifeixistes. Churchill es va quedar curt. Els feixistes del futur, no contents amb proclamar-se antifeixistes, s’han atrevit, passats els anys, a proclamar-se defensors de la democràcia. En el cas espanyol, el cas que ens ocupa per ser part de Catalunya, una comunitat autònoma de l’Estat espanyol, la democràcia s’ha equiparat de forma ràpida i simple a una altra paraula anomenada Constitució, de tal manera que els feixistes d’avui defensen amb convicció cega que ambdues paraules són sinònimes. Deia un estudi recent, que l’Estat espanyol era l’Estat d’Europa amb el temps mitjà de reforma de la seva constitució més alt: 17,5 anys. Aquesta xifra és el resultat de dividir el nombre de reformes que la Constitució espanyola ha tingut en 35 anys d’existència, és a dir, dues. La primera reforma es va haver de fer per entrar a formar part de la Unió Europea; la segona, molt més recent, per limitar constitucionalment el dèficit de l’Estat. Sense menysprear els efectes que aquestes dues reformes han tingut i tenen sobre la realitat actual, podríem arribar a considerar que, tenint en compte l’extensió i el contingut del text constitucional espanyol, la Constitució espanyola no s’ha reformat mai. Així doncs, contraposant el temps mitjà de reforma constitucional dels països occidentals (5 anys) al de l’Estat

espanyol (17,5 anys sent puristes, 35 i augmentant sent realistes) ens trobem que el cas espanyol és, una vegada més, un cas excepcional. Existeix, en el cas del constitucionalisme espanyol, una altra dada excepcional que convé recordar: l’Estat espanyol ha tingut, al llarg de la història, més constitucions que ningú, tantes com dotze. Veieu alguna relació entre la incapacitat manifesta de l’Estat espanyol per reformar constitucions i l’existència de dotze constitucions diferents? Si és així, jo hi trobo dues explicacions: la primera i més simple és que sou uns autoritaristes. La segona i més complexa d’explicar és que el constitucionalisme espanyol, si em permeteu l’ús d’aquesta expressió, ha estat sempre una eina d’aplicació restrictiva, enfront d’altres lleis fonamentals d’aplicació oberta. Dotze constitucions espanyoles després, algú hauria d’haver après, Meseta enllà, que no se li poden posar portes al camp o, dit en altres paraules, que o els textos legals s’adapten a la realitat o la realitat acaba adaptant els textos legals. Per a més senyes, només cal recordar què diu alguna constitució espanyola: “La nació espanyola la formen els espanyols d’ambdós hemisferis”. Els catalans i les catalanes afrontem un procés, el del nostre alliberament nacional, amb les armes més poderoses que hem après de la història: la raó, la paraula, la pau i el vot; i el vot, diguin el que diguin els feixistes d’ahir o de demà, és democràcia.

pers i menys fotos, i el deteriorament cognitiu comença a treure el nas a partir dels cinquanta. Però recordo que durant l’any anterior en Toni Villaescusa, l’Antònia, el Josep, la Pilar, el Cesc, el Julià… ens trobàvem immersos en la construcció del Moviment de Defensa de la Terra, entre Sant Boi i Martorell. En aquells primers mesos de 1984 érem només quatre, però ens fèiem veure molt, o això deien els veïns. Precisament el verb “Fer” era una mena de lema del Grup de Defensa de la Terra de Martorell. Tinc constància que aquell març havíem fet un petit homenatge particular al Xavier Romeu, mort uns mesos enrere, amb la lectura d’una de les seves obres. Una altra curiositat de l’època és que recordo que mentre preparàvem pancartes també sonaven cançons en espanyol, en concret nicaragüenques sandinistes: “Pàtria o Mort”.

4“De los legionarios” por Carmen Santana (PP de Sant Andreu) Al señor director de Línia Sant Andreu: En relación a la información aparecida en su publicación número 44 de fecha 26-02-2014 relacionada con el tema "de los legionarios", debo manifestarles mi opinión sobre la misma. El tratamiento que dan de la información, tanto en portada como en la página número 8, desde mi punto de vista no se ajusta a la realidad. Debo decirle que se trata de una asociación legamente registrada, tanto en la Generalitat como en el Ayuntamiento, ubicada en un espacio dentro de lo que fueron viviendas militares. También quiero recordar que ni la asociación de manera global ni ninguno de sus asociados han dado motivo

o causado el menor incidente, ni en el barrio, ni en el distrito ni en la ciudad. Además, quiero añadir que el clamor, que su publicación resalta en tamaño de catástrofe, o la forma de tomar la fotografía interior para no mostrar la realidad de la grandiosa manifestación, dice muy poco de lo que debe ser una información veraz. Y tanto usted como yo sabemos qué nombre se puede dar a este tipo de "noticias". Desearía que, en el futuro, tratara usted la información, en general, en su justa medida, pues siendo fiel lectora de esta publicación, todos necesitamos la verdad para trabajar conjuntamente, cada uno desde su puesto, por el bien del barrio y del distrito.

Opinió en 140 caràcters @eightercua: L'ABC vol il·legalitzar l'ANC. Jo vull il·legalitzar la Fundació Franco o les FAES i no puc. A més reben fons públics, i l'ANC no.

@salvadorcardus: Si una cosa m'emprenya és que em perdonin la vida! Rajoy diu que ni els independentistes es mereixen una Catalunya "empobrida”.

@cristina_pardo: Secretario de Estado de Seguridad: "el disparo de pelotas de goma no causó escenas de pánico en Ceuta". Nada, lo normal es que te entre la risa.


|8

Sant Andreu líniasantandreu.cat

Març 2014

Concurs | Últims dies d’inscripció al Premi Miquel Casablancas

El 3 d’abril s’acaba el període d’inscripció per al Concurs d’Arts Visuals Premi Miquel Casablancas 2014 que organitza el Sant Andreu Contemporani. Està obert a tots els creadors residents a l'estat espanyol, nascuts després de l'1 de gener de 1978, i ho poden fer en quatre modalitats: obra, projecte, publicació i comunicació gràfica.

Es reactiven els treballs a la futura estació de la Sagrera » Segons l’alcalde Trias les obres entren en una fase “irreversible” » Els veïns han protestat en diverses ocasions per l’aturada Redacció SANT ANDREU Les obres de la Sagrera han entrat en una nova fase. “Irreversible”, segons l’alcalde de la ciutat, Xavier Trias. El passat 7 de març es van reprendre els treballs a la futura estació de la Sagrera després de molts mesos de ritme molt lent i pocs avenços. De fet, l’alcalde ja havia anunciat el compromís de la ministra de Foment, Ana Pastor, que les obres es reprendrien abans del 15 de març, després que es reunissin conjuntament amb el ministre d’Hisenda, Cristòbal Montoro. Trias considera que aquestes obres “són molt importants” i recorda que un cop comença “no poden parar, són irreversibles”. La nova fase d’actuació implica excavacions al subsòl,

Vista aèria dels terrenys de la futura estació de la Sagrera. Foto: PEMB

per sota el nivell freàtic. Això obligarà a bombejar aigua constantment, ja que si no la pressió podria destrossar els treballs fets fins ara, i a mantenir el ritme de les obres. La zona excavada ha d’acollir els fonaments de l’estructura de la futura estació. Les associacions de veïns han protestat en diverses ocasions per l’aturada de les obres durant un temps. L'estiu passat, Foment i l'A-

juntament van signar un protocol per rebaixar de 800 a 650 milions d'euros el cost de l'Estació de la Sagrera. L'acord preveu que el sector privat financi parcialment el projecte a través de l'explotació de les zones comercials de l'estació. Està previst que la Sagrera doni servei a uns 100 milions d'usuaris anuals i connecti el tren d'alta velocitat, les línies de Rodalies i Regionals i el Metro de Barcelona.

Sant Andreu opta a una ‘pintura universal a Barcelona’

CULTURA4Les pintures murals de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, realitzades per Josep Verdaguer i Coma, són candidates a “pintura universal a Barcelona”. Aquestes pintures, realitzades durant el període entre 1956 i 1960 representen diversos episodis bíblics. S'entén per "10 pintures universals a Barcelona" aquelles ubicades en el terme municipal de la ciutat, tant les que han es-

tat realitzades a Barcelona com aquelles altres que hi són de manera permanent. Aquesta campanya es desenvolupa en el marc de la Capital de la Cultura Catalana Barcelona 2014 i hi poden participar tots els ciutadans que ho desitgin, ja sigui proposant una candidatura o participant en la votació. Les que siguin escollides seran promocionades nacionalment i internacionalment.

Joves amb síndrome de Down acompanyen la gent gran

SOCIETAT4Solidaritat i cohesió entre dos col·lectius amb necessitats especials i moltes vegades estigmatitzats. Aquest és l’objectiu del conveni entre Benestar Social i Família, la Fundació Catalana Síndrome de Down i la Fundació Abertis mitjançant el qual joves amb síndrome de Down acompanyaran gent gran amb dificultats de mobilitat. Concretament, els usuaris del Casal de gent gran de Trinitat Vella. Aquest és un projecte pilot, i porta per nom Cooperant de la

gent gran. Busca beneficis per a totes les persones implicades, ja que els joves amb síndrome de Down, fent de cooperants, veuran reforçada la seva autoestima i treballaran la responsabilitat. Per la seva banda, les persones grans rebran un suport imprescindible per trencar el seu aïllament, millorar la seva socialització i facilitar la seva participació en les activitats del casal. El conveni preveu que l’experiència es dugui a terme inicialment al Casal de Trinitat Vella i que duri un any.

Oriol Junqueras visita el Bon Pastor i la Sagrera

AGENDA NACIONAL4El líder d’ERC, Oriol Junqueras, segueix resseguint el territori per parlar sobre la independència i una hipotètica República Catalana. Fa uns dies va fer dos actes al Bon Pastor i a la Sagrera, al districte de Sant Andreu. Junqueras va començar el recorregut andreuenc als Jardins del carrer de Sant Adrià, al Bon pastor, on va parlar amb unes 100 persones. El republicà va comparar el barri amb el poble del qual és alcalde, Sant Vicenç dels Horts, i va reivindicar més

recursos per als ajuntaments per fer front a la crisi. Després d’aquesta visita, el president d’ERC va fer una xerrada davant d’unes 300 persones, segons informa la formació, a l’Escola Pegaso del barri de la Sagrera, on va insistir que “decidir és un dret, però a més, ara és una necessitat i no ens podem resignar”. Junqueras va afegir també que s’ha de fer un nou país “pensant en tothom”. “En els que ho volen i en els que no també. Hem de fer un nou país per a tothom”, va concloure.


Sant Andreu

Març 2014

Polèmica pel trasllat dels barracons de La Maquinista F. Javier Rodríguez SANT ANDREU La construcció de l’edifici definitiu de l’Escola La Maquinista continua portant cua a Sant Andreu. El projecte d’edificació d’aquesta escola, que es finançarà amb la requalificació dels terrenys per a l’ampliació del centre comercial La Maquinista, té previst construir un nou edifici al solar on actualment es troben els barracons que allotgen els alumnes del centre educatiu. Per aquesta raó, i durant un període mínim de 3 anys, aquestes estructures hauran de ser canviades de lloc. En aquest sentit, l’Ajuntament va proposar diversos indrets per ressituar provisionalment els barracons, com el passeig de Polsoltega, el carrer Potosí o el carrer Barcelonesa, al costat del Parc de La Maquinista. I és en aquesta darrera situació, aparentment la millor a criteri del consistori –segons afirma l’Escola La Maquinista–, on ha esclatat la polèmica amb els veïns. L’escola ocuparia uns 2.000 metres quadrats de superfície verda del parc, una solució que rebutgen els veïns de la zona. De fet,

Acte de protesta d’Escola Sí, al parc No del dia 15. Foto: Escola Sí, al parc No.

s’han organitzat en una plataforma –Escola Sí, al parc No– que ha iniciat una campanya de protesta. En el seu manifest declaren que la instal·lació dels barracons al parc suposaria “una pèrdua d’espai verd d’ús públic”, i tot i que es mostren favorables a la creació de l’escola, afirmen que aquesta solució “és posar un pegat a un problema creant-ne un altre”. L’Anna Romero és una veïna de la zona que es veuria afectada per la instal·lació dels barracons al parc de La Maquinista, ja que el seu habitatge té sortida a aquesta zona verda. “Visc a un primer pis i si instal·len l’escola al parc, em posarien un mur de tres pisos d’alçada a només quatre metres

del meu balcó”, explica Romero a Línia Sant Andreu. Romero també critica que s’utilitzi una zona verda per ubicar aquesta escola, i reconeix que “si no hi hagués terrenys disponibles, acceptaria que posessin l’escola aquí, però de terrenys n’hi ha”. Tanmateix, la comunitat educativa de l’Escola La Maquinista considera aquesta ubicació al carrer Barcelonesa com la millor “per al benestar dels nens”, i rebutja que els barracons es traslladin al carrer Potosí, “al bell mig de les obres del centre comercial i molt a prop d’una benzinera”. Pel que fa al carrer Polsoltega, l’Ajuntament ja ha considerat que aquest espai és insuficient.

líniasantandreu.cat

9|

Recullen dades sobre les llistes d’espera sanitàries

SANITAT4L’associació de veïns del districte de Sant Andreu i les dels barris de Trinitat Vella i Bon Pastor s’han sumat a la recollida de dades sobre les llistes d’espera sanitàries que està impulsant la Plataforma ciutadana pel Dret a la Salut (PDS) per denunciar el col·lapse de la sanitat pública. Les associacions que s’han sumat a la campanya consideren que les dades publicades pel

Servei Català de la Salut (CatSalut) referents a les llistes d’espera no són reals, sobretot les corresponents a proves diagnòstiques, intervencions quirúrgiques i visita d’especialistes. L’última acció es va dur a terme a l’Hospital Vall d’Hebron, però la campanya també arribarà a 18 CAP de la zona, com el SAP Muntanya-Dreta, on ja s’ha realitzat l’acció reivindicativa.

Un llibre recorda les cases de pagès de Sant Andreu

HISTÒRIA4Un inventari de cases de pagès andreuenques. Això és el llibre Les masies de Sant Andreu de Palomar, que es presenta el pròxim dijous 27 de març a les set de la tarda a l’auditori del Centre Cultural Can Fabra. Alexandra Capdevila, Alejandra García, Laura Gómez, Ricard Paradís, Lourdes Pinyol, Jordi Petit, Jordi Sánchez i Pau Vinyes (coordinador del projecte) han aconseguit localitzar a l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar unes 160 masies, de les quals actualment amb prou feines queden en peu unes 20. “La pressió i l’especulació urbanística ha fet que mol-

tes masies hagin desaparegut”, expliquen els autors del llibre. En altres casos, “els masos s’han adaptat a la trama urbana configurant nous edificis”, detallen. El llibre, que s’ha finançat en part gràcies a les aportacions de mecenes via Verkami, compta amb les salutacions dels regidors dels Districtes de Sant Andreu, Raimond Blasi, i de Nou Barris, Irma Rognoni (col·laboradors), i el pròleg de l’historiador Jordi Rabassa. A més de les 160 masies o cases de pagès inventariades, el treball també inclou dos annexos: malnoms de vinyataires (1915) i un cens de pagesos de l’any 1970.


| 10

líniasantandreu.cat

Sant Andreu

Març 2014

El pilar d’aigua de la Sagrera (a dalt a l’esquerra), una de les plaques de Petit paisatge (a baix a l’esquerra) i la premsa de vi de la Masia de Can Xandri (dreta). Fotos: Ajuntament

Preservant la memòria històrica » L’Ajuntament impulsa un programa per recuperar i posar en valor ‘petits paisatges’ oblidats » El pilar d’aigua de la Sagrera i la premsa de vi de la Masia de Can Xandri, entre els elegits Redacció SANT ANDREU Un dels elements que conformen la memòria històrica de la ciutat, dels barris i dels seus veïns és el patrimoni. I amb la intenció de preservar-lo, l’Ajuntament ha engegat un projecte de recuperació de petits paisatges, entre els quals n’hi ha tres al districte de Sant Andreu. Es tracta, en primer lloc, del pilar d’aigua de la Sagrera. Restaurat durant el primer trimestre de 2014, aquest pilar d'aigua del 1853 va ser construït per distribuir l'aigua provinent de Montcada a les fàbriques i conreus de la Sagrera i Sant Martí de Provençals. La placa Petit paisatge instal·lada al paviment posa en valor aquesta fita històrica del barri. El descobriment d’aquesta placa, en un acte públic presidit pel regidor de Districte, va coincidir amb el

canvi de plaques del carrer de la Sagrera, que es passa a dir carrer Gran de la Sagrera. En segon lloc, l’Ajuntament també ha senyalitzat la premsa de vi de la Masia de Can Xandri. Aquest element és part d'una

Aquests elements aporten significat cultural i social al seu entorn i són senyals d’identitat enorme premsa del segle XVIII que pertanyia a Can Xandri, una antiga masia de Sant Andreu on es conreaven vinyes i que ha donat nom a la plaça. En aquest cas, que no ha necessitat restauració perquè la premsa es troba en bon estat de conservació, també s’ha col·locat una

placa per identificar aquest petit paisatge. En tercer i últim lloc, el consistori també ha senyalitzat una pedra commemorativa on hi ha inscrit l’any d’inici de la construcció del barri del Congrés. La col·locació d'aquestes plaques permet identificar, descobrir i posar en valor elements fins ara oblidats i mantenir-los vius en la memòria col·lectiva dels barcelonins. Aquests elements singulars que es troben repartits per tots els barris de la ciutat aporten significat cultural i social al seu entorn i són senyals d'identitat de Barcelona. L'Ajuntament ha finançat el cost d'aquestes actuacions amb fons privats derivats de les compensacions paisatgístiques que generen les lones publicitàries autoritzades en façanes en obres. En total, la restauració, neteja i senyalització dels vuit petits paisatges de la ciutat que han conformat el programa ha suposat una inversió de 41.000 euros.

Els orígens del Congrés

HISTÒRIA4 A petició dels veïns del Congrés s’ha posat en valor la pedra commemorativa on hi ha inscrit l’any en el qual va començar la construcció del barri. La placa Petit paisatge instal·lada en el paviment davant d’aquest element recorda la història d’aquest barri, que celebra el seu 60è aniversari. L’aleshores anomenada Ciu-

dad Jardín Viviendas del Congreso Eucarístico de Barcelona va néixer oficialment el 31 de maig de 1953 amb la col·locació d’aquesta primera pedra a la intersecció de la plaça del Congrés amb el carrer de Felip II. El polígon d’habitatges del Congrés va ser una promoció immobiliària impulsada i dirigida per l’Església catòlica barcelonina.


11 |

Cultura

Recursos | Nou web i compte de Twitter

líniasantandreu.cat

Març 2014

Per agilitzar l’accés als serveis oferts per la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona s’ha estrenat un nou lloc web (bcn.cat/centrescivics), des d’on es pot fer la inscripció als cursos i tallers, consultar totes les activitats i reservar espais, entre d’altres. També s’ha creat un compte de Twitter (@CcivicsBCN) on s’informa de les últimes novetats.

La cultura, a prop de casa » A Barcelona hi ha 51 Centres Cívics que donen un servei de proximitat a tots els districtes » L’oferta d’aquests equipaments inclou la formació, les arts escèniques, i el foment de la creativitat

El nou web de la Xarxa de Centres Cívics ja està operatiu a bcn.cat/centrescivics Fotografia de Samuel Aranda per il·lustrar el projecte Obejctiu BCN i un cartell de l’oferta d’activitats dels Centres Cívics. Fotos: Centres Cívics de Barcelona

Redacció SANT ANDREU La cultura, el coneixement, la formació, la tradició, l’associacionisme. Tot això és el el que ofereixen i fomenten els 51 equipaments que formen la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona i que es distribueixen per tot el territori de la ciutat per oferir un servei de qualitat i de proximitat. Els Centres Cívics són equipaments que tenen com a objectiu el desenvolupament social i cultural i la promoció de la vida associativa de la ciutat. No només com a generadors de cultura, sinó també com a informadors i difusors de l’oferta cultural del districte i de la ciutat i donant suport a les iniciatives culturals ciutadanes. De fet, aquest és un dels grans objectius de cara al futur en el qual la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona està treballant: obrir els centres a les iniciatives que neixen del territori per enfortir el moviment associatiu i crear vincles de col·laboració. En altres paraules, aconseguir que la relació amb la ciutadania sigui bidireccional. Cada un dels 51 Centres Cívics

té el seu propi catàleg d’activitats, però tots ofereixen formació, espectacles culturals (dansa, arts escèniques, música, etc.), exposicions i seminaris, entre moltes altres. A banda d’aquests serveis, els equipaments també disposen

als Centres Cívics. És el cas de la commemoració del Tricentenari, de la qual n’ha sortit l’exposició L’Aposta Catalana, que arriba a tots els districtes i que s’ha adaptat a la història de cada un dels barris on es pot visitar.

El projecte Objectiu BCN fomenta la fotografia a la ciutat

FOTOGRAFIAR LA CIUTAT Un d’aquests projectes de ciutat és Objectiu BCN, que es fa a 12 Centres Cívics i que vol oferir un retrat de diferents visions de la ciutat. Es tracta d’un projecte de fotografia documental comissariat i coordinat per Samuel Aranda, premi World Press Photo 2012, i en el qual un grup de persones de cada un dels Centres Cívics treballaran per oferir un retrat fotogràfic de la ciutat. Durant els mesos que dura Objectiu BCN (de febrer a juny de 2014), els participants rebran els consells d’alguns dels millors fotògrafs del panorama internacional, els quals faran de professors. Les places per participar en aquestes classes estan exhaurides però també es faran 4 sessions magistrals al Museu del Disseny obertes a tothom. Les impartiran alguns fotògrafs tan reconeguts com Navia, David Airob o Cristina García-Rodero.

d’espais per llogar i cedir a les associacions dels barris, com bucs d’assaig, escenaris o sales d’actes. INSCRIPCIONS MÉS SENZILLES La Xarxa de Centre Cívics, a més, està treballant per facilitar l’accés dels ciutadans a l’oferta dels diferents centres. Per això s’ha creat un aplicatiu que permet matricular-se a tots els cursos i tallers des de casa. Una altra de les apostes de la xarxa són els projectes culturals de ciutat: aprofitar els grans esdeveniments culturals i de coneixement de la ciutat, com ara congressos, per organitzar activitats

Centres Cívics del districte CENTRE CÍVIC LA SAGRERA LA BARRACA4Carrer Martí Molins, 29 / 933511702 - www.bcn.cat/cclasagrera

CENTRE CÍVIC BARÓ DE VIVER4Passeig Santa Coloma, 110 / 933457393 - www.bcn.cat/ccbarodeviver

CENTRE CÍVIC DEL BON PASTOR4Plaça Robert Gerhard, 3 / 933147947 - www.bcn.cat/ccbonpastor

CENTRE CÍVIC NAVAS4Carrer Navas de Tolosa, 312 / 933493522 www.ccnavas.cat

CENTRE CÍVIC TRINITAT VELLA4Carrer Foradada, 36 / 933457016 - www.bcn.cat/cctrinitatvella

CENTRE CÍVIC SANT ANDREU4Carrer Gran de Sant Andreu, 111 / 933119953 - www.bcn.cat/ccsantandreu


| 12

Comerç

Iniciativa | L’Eix Sant Andreu, amb la promoció del barri

líniasantandreu.cat

Març 2014

L’Eix comercial Sant Andreu ha iniciat una campanya dedicada a promocionar el barri entre els turistes i els mateixos veïns de la zona. Ja des de l’any passat l’eix edita uns díptics on hi apareixen les principals atraccions de la zona. A més, al web de l’associació s’ha obert una pestanya sota el nom Sortim? Descobreix Sant Andreu, on es fa una repassada als actes lúdics i festius que s’organitzen al barri.

Les botigues podran obrir els diumenges de juliol i agost » Ajuntament i comerciants arriben a un pacte pels festius d’obertura » Vicenç Gasca, Fundació BCN Comerç: “un acord per satisfer tothom” Redacció SANT ANDREU Els representants del comerç barceloní i l’Ajuntament van presentar fa uns dies un acord sobre la regulació dels horaris comercials d’obertura de les botigues de la ciutat. L’acord permetrà que les botigues de Barcelona puguin obrir tots els diumenges de juliol i agost durant el matí, des de les 10 fins a les 2 de la tarda. La decisió no només afecta els eixos comercials i zones de la ciutat més cèntriques i, per tant, turístiques, sinó que es farà extensible a tota la ciutat. Aquests dies d’obertura se sumen als 10 marcats per la nova normativa catalana, dels quals l’Ajuntament n’ha triat quatre i els ha adaptat al turisme de congressos i a l’afluència de creue-

L’Eix Sant Andreu posa en marxa els‘dimecres del client’

CAMPANYA4L’Eix comercial Sant Andreu vol premiar els seus clients mitjançant descomptes durant la seva campanya del Dimecres dia del client. Aquesta iniciativa va començar el 19 de març i fins al 26 de novembre romandrà operativa. Els Dimecres dia del client ofereixen descomptes a les persones que comprin amb la targeta Barcelona Comerç a les botigues associades de l’eix que s’hagin adherit a la campanya. Amb aquesta iniciativa es vol dinamitzar i

promocionar el comerç de proximitat a Sant Andreu i, segons informa el mateix eix, la campanya té “molt bona acollida per part dels veïns i veïnes del barri”. Com a novetat, enguany es regalarà una bossa ecològica reutilitzable per la primera compra que es realitzi. Per tal d’aconseguir-la, caldrà presentar el tiquet de pagament de la primera compra que s’hagi realitzat amb la targeta Barcelona Comerç a la seu de l’eix comercial, al carrer Mateu Ferran número 4.

L’acord busca aprofitar el turisme de curta estada a la ciutat. Fotos: Arxiu

ristes. Així, s’han fixat el 18 de maig i el 14 de setembre, dos dels dies més forts pel que fa a creuers, i també el 30 de març, data que coincideix amb el saló Alimentària, i el 29 de juny, coincidint amb el Dia de l’Orgull Gai. Les associacions comercials que van signar l’acord –el Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona, la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), Pimec i la Fun-

dació Barcelona Comerç– van mostrar la seva satisfacció per aquesta ampliació. “Aquest és un acord pensat per satisfer a tothom”, explica a Línia Sant Andreu Vicenç Gasca, president de la Fundació Barcelona Comerç. Gasca afirma que aquesta mesura va dirigida específicament al turista que està de trànsit a la ciutat, ja que “no volem que la mesura afecti la demanda interna”, conclou.

Enguany es regalarà una bossa ecològica. Foto: Eix Comercial Sant Andreu

Apropar el comerç als escolars

Un cop finalitzat el programa se celebrarà una exposició. Foto: Ajuntament

PROGRAMA4El comerç de proximitat és un indicador de la realitat de qualsevol carrer o barri. Mitjançant aquests petits establiments es pot conèixer l’entorn cultural, social i històric d’una zona en concret. En aquest sentit, la Direcció de Comerç i Consum, amb la col·laboració de l’Institut Municipal d’Educació, han impulsat de nou el programa El comerç i les escoles, una iniciativa educativa en la qual hi participen més de 60 es-

coles de tota la ciutat i més de 4.000 alumnes d’infantil, primària i secundària. Aquest programa, que finalitzarà a l’abril, ofereix diverses activitats i recursos adreçats a aquests centres, com ara visites guiades a botigues de barri –més de 200 des que va començar al novembre–, la creació del premi Punt de Llibre –que reconeixerà els millors dibuixos sobre comerç de proximitat– o tallers sobre consum responsable i publicitat.

Les visites guiades van començar el 2011 amb la participació de quatre comerços. Enguany, aquesta xifra s’ha multiplicat per 10 fins a arribar als 44 actuals. “La millor prova d’una bona valoració és l‘increment del nombre de comerços i d’alumnes participants”, afirma Raimond Blasi, regidor de Comerç, Consum i Mercats. Tot el treball dut a terme durant aquest programa s’exposarà al Disseny Hub de Barcelona.


13 |

Esports

Inclusió | Escolars de Barcelona participen en un programa d’esport adaptat

líniasantandreu.cat

Març 2014

Uns 200 alumnes de Barcelona participen durant aquest curs en el programa L’esport inclou, una activitat que vol sensibilitzar l’alumnat envers les possibilitats de la pràctica esportiva de les persones amb discapacitat. El programa forma part d’una sèrie d’activitats organitzades per l’Institut Barcelona Esports de l’Ajuntament, i comprèn disciplines esportives com la gimnàstica, l’handbol, l’hoquei o el waterpolo, entre d’altres.

El Sant Andreu perd contra el Prat i voreja el descens » La derrota dels quadribarrats (2-0) al Sagnier els deixa quinzens » L’equip fa mesos que no aconsegueix una victòria fora de casa Redacció SANT ANDREU La UE Sant Andreu va caure a domicili contra l’AE Prat per 2 gols a 0, en un partit on els de Martí Cifuentes no van estar al nivell exigit i van cedir una victòria al que fins aleshores era l’últim classificat, el Prat. “L’equip no va competir a l’alçada que requeria el partit”, va assegurar Cifuentes a la roda de premsa posterior al partit. L’equip potablava necessitava la victòria per mantenir-se amb opcions de permanència, i no ho van desaprofitar. Amb aquesta derrota, el Sant Andreu cau a la quinzena posició amb 34 punts, a 4 del descens. Els pratencs van sortir amb molta intensitat al terreny de joc i conscients del que es jugaven. Les primeres ocasions van

El Prat va ser superior als andreuencs durant tot el partit. Foto: UE Sant Andreu

caure de la seva banda, mentre que els quadribarrats no aconseguien arribar a la porteria defensada pel porter Toni. Els gols, però, no van arribar fins ben entrada la segona meitat. Al minut 67, Murillo va avançar el Prat mitjançant un cop de cap després d’una mala sortida de Morales. Deu minuts més tard Víctor Garcia recollia una centrada rasa de Kante i feia el segon.

Barcelona serà la seu del Grand Prix 2014 de patinatge

PATINATGE4Barcelona ha tornat a ser escollida seu d’un gran esdeveniment esportiu. Fa uns dies la Federació Internacional de Patinatge (ISU) va anunciar que la capital catalana acolliria la Final del ISU Grand Prix de patinatge sobre gel 2014 els pròxims dies 11, 12, 13 i 14 de desembre. Així ho va anunciar l’ens esportiu internacional a principis de mes, després de la reu-

nió mantinguda el passat mes de febrer a Sotxi (Rússia) per la tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos, amb representants de la ISU i la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern. Fandos va valorar com una “gran notícia” aquest anunci i va destacar que aquest esdeveniment apropa la ciutat a poder organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern del 2026.

El Sant Andreu va tenir algunes opotunitats més, com un mà a mà entre Matas i el porter pratenc Toni, i un llençament de falta d’Alcover, sense èxit. El Prat “ha estat molt millor que nosaltres en tots els aspectes”, va reconèixer Cifuentes a la roda de premsa, que es va mostrar preocupat pel rendiment de l’equip fora de casa, on fa mesos que no aconsegueix una victòria.

L’Atlètic-Barceloneta s’endú la Copa a Sant Andreu WATERPOLO4El CN Atlètic-Barceloneta va guanyar la seva desena Copa del Rei en derrotar el CN Sant Andreu a la piscina Pere Serrat per 14 gols a 5. Els andreuencs, que van protagonitzar un gran torneig, no van ser capaços de superar un Atlètic-Barceloneta que sembla imbatible. La piscina Pere Serrat va registrar un aforament molt important en la que era la primera final de l’equip andreuenc en sis anys. Tot i el gran inici dels locals,

els de Ciutat Vella van anar imposant la seva superioritat amb el pas dels minuts. Els de Chus Martín, amb una gran defensa i un efectiu joc d’atac, van desfer els andreuencs, que, tanmateix, van lluitar fins al final. Durant l’entrega de premis el vestuari del CN Sant Andreu va tenir un gran detall en cedir l’honor al capità lesionat, Dani Hernández, de recollir la copa de finalista de mans del president de la federació, Fernando Carpena.

Rosa M. Laguna, guardonada als premis Dona i Esport

Laguna (al mig) amb la resta de guardonades. Foto: Ajuntament

GUARDONS4L’expatinadora i actualment entrenadora del Club Patí Congrés, Rosa Maria Laguna, va rebre el premi Mireia Tapiador a la Promoció de l’Esport dels setens premis Dona i Esport. Laguna, a més, regenta la mítica botiga d’articles per a patins Tot Patí, inaugurada l’any 1980. Com a patinadora en actiu, Laguna va ser Campiona de Barcelona, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Fins i tot va arribar a ser cinquena en un campionat del mundial. Enguany s’han entregat quatre premis i dues mencions, que van recaure, a més de Laguna, en l’esquiadora de muntanya Mireia Miró, que va rebre el premi a la

Dona Esportista; l’alpinista Araceli Segarra, que va rebre el Premi al Mitjà de Comunicació; i el CN Kallipollis, que va ser guardonat amb el Premi al Club Esportiu, un guardó, aquest, de nova creació. Pel que fa a les mencions especials, concedides per votació popular, van anar a parar a l’esportista Clàudia Prat i al club Fasttriatlon. La tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos, va destacar que “a Barcelona treballem per la igualtat i apostem per l’esport femení, que és una gran eina de transmissió de valors i de cohesió social”.


| 14

líniasantandreu.cat

Agenda

Març 2014

AGENDA MENSUAL agenda@comunicacio21.com

CULTURA DIUMENGE 6 D’ABRIL Tot el dia El Dia minimúsica. Música, tallers i creativitat ompliran la Fabra i Coats amb Guille Milkyway, Delafé i Miqui Puig, entre d’altres. A més també hi haurà activitats per a tota la família i tallers de dansa.

Hop! Cia. Trakatap Del 28 al 30 de març

TALLERS

EXPOSICIONS

Taller de relaxació

FINS AL 31 DE MARÇ

A partir del 8 d’abril Dm. de 19:30 a 21:00

Matí-Tarda Tintinaires de Catalunya. A l’abril es commemora el 50è aniversari de la primera edició en català de les aventures de Tintín. Aquesta mostra ofereix un recorregut per la presència d’aquest personatge a Catalunya. / Centre cultural Can Fabra.

Aquest és un espai on deixar enrere les tensions i l’ansietat de la vida diària i aprendre senzilles i efectives tècniques basades en la respiració i el moviment suau i les visualitzacions. Taller a càrrec de Clara Dini. / Centre cívic Navas.

INFANTIL Atreveix-te amb els llibres

ESPORTS DISSABTE 12 D’ABRIL

Dm 8 d’abril a les 17:30

18:00 Partit de waterpolo entre el CN Sant Andreu i el CE Mediterrani, corresponent a la 21a jornada de Divisió d’Honor masculina. / Pere Serrat.

Activitat de descoberta de diferents temàtiques a través de la lectura i comprensió de llibres i contes. Les places per a aquesta activitat són limitades. A càrrec de Merche Ochoa i adreçada a nens i nenes de 9 a 12 anys. / Biblioteca Bon Pastor.

Partit del Sant Andreu Dg. 30 de març a les 12:00

FINS AL 14 D’ABRIL A PARTIR DEL 3 D’ABRIL Dj. 17:30-19:30 Taller d’autodefensa per a dones. En aquest taller les participants trobaran un espai on augmentar la consciència d’elles mateixes per saber defensar-se de possibles agressions. / Centre cívic Navas.

Matí-Tarda Retrats. Exposició fotogràfica de retrats, una especialitat amb molt de reconeixement entre el públic i els mateixos fotògrafs per la possibilitat d’interpretar sensacions mitjançant el gest. / Nau Ivanow.

DIJOUS 27 DE MARÇ 18:00 Dents! és una activitat de narració de contes sobre les dents dels petits. Activitat a càrrec de Núria Clemenares adreçada a infants de 2 a 4 anys. / Biblioteca La SagreraMarina Clotet.

A PARTIR DEL 7 D’ABRIL Cinc treballadors d’una deixalleria trobaran en els elements d’aquest indret la possibilitat de fer música i percussió. Actuació amb una durada de 60 minuts. / Espai Dansat.

Dl. 16:00-17:00 Estimulació musical per a nadons té com a objectiu principal que l’infant s’estimuli i visqui la música. Activitat adreçada per a nadons de 2 a 12 mesos. / Centre cívic Navas.

La UE Sant Andreu rep al Narcís Sala l’Espanyol B en un partit de necessitats on els de Cifuentes intentaran guanyar per sortir de les últimes places de la classificació. / Narcís Sala.


Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

Març 2014

lĂ­niasantandreu.cat

15 |


| 16

líniasantandreu.cat

Març 2014

Pròxima edició: 30 d’abril


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.