Liniasantandreu 46

redacció: 93 624 25 17 - liniasantandreu@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Entrevista pàg 13 Recasens: “El comerç podrà aprofitar encara més el turisme”

Cultura pàg 8 Marta Etura inaugura una nova edició del festival Dansat

líniasantandreu barcelona

30 d’abril de 2014 · Núm.46 · www.liniasantandreu.cat

L’Harmonia vol obrir el casal de barri a finals de maig El Districte estudia quina és la millor opció després d’haver declarat desert el concurs per a la seva gestió pàg 8 pàg 4

Polèmica pàg 9 Tensió creixent per la ubicació provisional de l’Escola La Maquinista

Urbanisme pàg 8 Fan pública la futura escultura de la plaça de l’Assemblea de Catalunya

Canviant la cara al barri

Les cases barates del Bon Pastor deixen pas a nous edificis sostenibles

Comerç pàg 12 Torna el Desmarca’t, la festa del comerç just Esports pàg 14 El Sant Andreu guanya i ja té la salvació a tocar

|2

lĂ­niasantandreu.cat

30 abril 2014

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

30 abril 2014

En Portada

líniasantandreu.cat

3|

El problema de l’habitatge va en augment. Foto: Arxiu

El drama no té sostre » La província de Barcelona és la que pateix més desnonaments de tot l’estat, per sobre de Madrid » La PAH denuncia que el territori barceloní és un dels que registra més habitatges buits Arnau Nadeu SANT ANDREU Els desnonaments s’han convertit en un dels grans drames de la crisi econòmica. Segons dades fetes públiques recentment pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Catalunya és el territori de tot l’estat que va patir més desnonaments l’any 2013, amb un 23,8% del total.

Les xifres són colpidores: més de 67.000 desnonaments a tot l’estat, 16.000 dels quals a Catalunya, i la majoria (56,8%) per pisos en lloguer. Les execucions hipotecàries, que en aquest cas han descendit un 9,8% respecte a l’any anterior, representen un 38,5% del

total de desnonaments. Les dades fetes públiques pel CGPJ estan desglossades per províncies, un fet que impossibilita saber el nombre de desnonaments que han tingut lloc a la ciutat de Barcelona.

Aquesta publicació ha intentat aconseguir estadístiques locals a través del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i altres instàncies, sense èxit.

Les xifres de la província de Barcelona, però, parlen per si soles. L’any 2013 es van registrar més d’11.000 desnonaments a tota la província, la majoria, tal com denuncia la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), a l’àrea metropolitana i a la ciutat de Barcelona. De fet, la província barcelonina és la que més desnonaments pateix de tot l’estat, for-

ça per sobre de Madrid, que no arriba als 9.000. A més, i segons explica la PAH, “es calcula que dels 3 milions i mig d’habitatges buits” d’arreu del territori espanyol, “500.000 estan a Catalunya, sent la província de Barcelona una de les més afectades”.

La PAH denuncia que molts d’aquests habitatges buits pertanyen a entitats financeres que, “tot i haver estat rescatades amb diners públics, no han dubtat en desallotjar les famílies afectades per la crisi”. En aquest sentit, l’Ajuntament ha donat suport a la moció impulsada per la plataforma per sancionar les entitats que mantinguin pisos buits, però en zones molt necessitades d’habitatge. L’oposició i la PAH volen que sigui així a tota la ciutat.

Barcelona impulsa la redacció d’un nou Pla d’Habitatge REDACCIÓ4L’Ajuntament de la ciutat va presentar a finals del mes de març una mesura de govern que recull l’impuls, per part del govern municipal, de la redacció d’un nou Pla d’Habitatge de Barcelona 2014-2020 “per donar resposta a les necessitats actuals d’habitatge” i actualitzar, així, el vigent pla 2008-2016.

Algunes de les línies d’actuació que ja s’han iniciat, prioritàries i que, segons l’Ajuntament, “transformaran la manera de promoure les polítiques d’habitatge a la ciutat”, són la

construcció de 1.000 nous habitatges de lloguer assequible, la mediació entre llogaters i propietaris en casos d’impagament, la posada en marxa dels nous centres d’allotjament familiar, acords de col·laboració amb entitats financeres i entitats socials per fer front als desnonaments i nous serveis a les Oficines de l’Habitatge.

El consistori recorda també que ha deixat de cobrar l’impost de la plusvàlua, fet del qual s’han beneficiat, fins ara, 89 persones que han perdut la casa.

|4

Districte

Premi | Millor actuació integrada de Catalunya

líniasantandreu.cat

30 abril 2014

El procés de transformació del Bon Pastor va rebre el 3 de juny de 2010 el premi a la millor actuació integrada, que distingeix una actuació residencial realitzada amb l’esforç i participació de diferents actors des d’una perspectiva global. Aquest premi l’atorga l’Associació Catalana de Promotors Públics de Sòl i Vivenda.

Canviant la cara al barri » La substitució de les cases barates del Bon Pastor per nous edificis més sostenibles segueix endavant » La tercera fase de 167 habitatges se sumarà a les dues anteriors amb 342 pisos ja construïts

El solar on s’ha començat a construir I una promoció d’habitatges ja acabada. Fotos: Google Maps

Redacció BON PASTOR La remodelació del Bon Pastor segueix endavant. Aquesta és una de les actuacions més importants que es fan al districte i a la ciutat, ja que se substitueixen 784 cases barates, que estaven molt deteriorades, per nous habitatges moderns i sostenibles.

Però no només es tracta d’una remodelació d’habitatges, sinó d’una dinamització del barri amb millores a l’espai públic i amb l’objectiu de potenciar les relacions veïnals. Per això es construeixen noves zones de vianants, s’estan soterrant serveis bàsics com electricitat i telèfon i s’estan eliminant les barreres arquitectòniques i instal·lant nous sistemes d’il·luminació.

Aquest és un projecte que va començar el 2006. Des de llavors ja s’han construït 152 ha-

bitatges en una primera fase i 190 més en una segona. A aquestes dues promocions, que juntes sumen 342 habitatges, se n’hi sumaran de nous pròximament. De fet, la tercera fase d’obres al Bon Pastor és de 167 habitatges re-

La tercera fase de les obres és de tres blocs i 167 habitatges nous partits en tres edificis. Dos d’ells es van començar a construir el mes de juliol passat, mentre que el tercer va iniciar-se fa unes setmanes.

NOVA PROMOCIÓ El tercer bloc d’aquesta nova fase de construcció està situat al carrer Biosca 33-39 i tindrà 46 habitatges, a banda de 41 places

d’aparcament. La meitat dels pisos es posaran a la venda i l’altra meitat en lloguer vitalici. Igual que en totes les altres promocions, en aquesta tercera fase es construeixen diversos blocs amb pisos de mides diferents. En aquesta ocasió els habitatges tenen 2, 3 i 4 habitacions i fan entre 60 i 89 metres quadrats. Les obres d’aquest tercer bloc acabaran a finals de 2015.

Els altres dos blocs de la promoció ja estan més avançats.

Són els situats al carrer Biosca, 15 i al carrer Alfarràs, 30-38 amb el passeig Mollerussa, 18-20. Els dos estaran finalitzats el 2015.

Les altres dues promocions construïdes fins ara consten de quatre blocs cada una i de diversos habitatges, locals i places d’aparcament. Els de la primera fase ja es van lliurar el 2006, mentre que els de la segona es van lliurar el 2010. Tots tenen una superfície similar, entre els 52 i els 90 metres quadrats.

Un procés col·laboratiu DISSENY4En el procés de remodelació del barri del Bon Pastor hi ha tingut una gran importància la participació veïnal, que ha estat constant en tot el projecte. El 1998 es va constituir una Comissió de Seguiment d’afectats que ha actuat com a interlocutor entre els veïns i les administracions i durant tot el procés, el Patronat Municipal de l’Habitatge ha ofert tot tipus de suport.

També s’ha obert una oficina d’informació al mateix barri i s’ha fet el Pla d’Acompanyament (impulsat per Benestar Social i el Districte), un servei que vol facilitar als veïns el canvi als nous habitatges i ajudar a solucionar les possibles dificultats que puguin sorgir durant el procés de reallotjament.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

30 abril 2014

lĂ­niasantandreu.cat

5|

|6

líniasantandreu.cat

30 abril 2014

Opinió

Un diari participatiu

Un diari plural

4Del butlletí municipal a l’app

4Peculiaritats

4Un partit polític?

per Daniel Condeminas

per Jordi Lleal

per Carles Savalls

El recent seminari organitzat al Citilab de Cornellà per l’associació Comunicació Pública, Trending Topics en comunicació pública, ha servit per analitzar casos d’èxit de comunicació a la xarxa, des de WhatsApp a Instagram, i també per presentar experiències que estrenyen els vincles entre els continguts televisius i l’educació, com el treball fet per la Fundació Bofill amb el programa Tot un món de TV3, gràcies a la plataforma col·laborativa catalana MyDocumenta. Un exemple de com es pot oferir a la xarxa una eina pedagògica de gran utilitat sobre la nova immigració a Catalunya.

Un tema d’especial rellevància per l’estratègic paper que juguen les escoles de formar les noves generacions amb l’objectiu de consolidar tantes procedències culturals, lingüístiques i socials en un sol poble, en un país divers però compartit per tothom.

Tot un exemple de la incidència social que poden assolir els continguts de servei públic audiovisuals de qualitat, que va més enllà de l’impacte en l’audiència en el moment de la seva emissió. Una incidència que ara pot créixer gràcies a unes xarxes socials on el contingut audiovisual és el protagonista del temps dedicat pels seus milions d’usuaris en les seves converses, comentaris, comparticions i interaccions de tota mena. I això va a més.

En una entrevista amb en Josep Cuní, a 8TV, l’expresident José Montilla parlà de les peculiaritats de Catalunya i els catalans respecte a Espanya. “Propi o privatiu d’una persona o cosa”, aquesta definició és per a mi prou entenedora de quina és la posició de qui l’aplica en el seu discurs, que és la de comparar una persona o cosa respecte a la principal.

Catalunya i els catalans són peculiars dins de la normalitat espanyola, ergo dins de la globalitat espanyola som una minoria peculiar. Vet aquí, que jo no m’hi conformo amb aquesta visió de les diversitats. Jo sóc jo per mi mateix, i sóc diferent i no peculiar respecte als espanyols, francesos, americans, japonesos i qualsevol altre poble del món. Ni més ni menys que ells, no són peculiars respecte a mi.

Els espanyols són peculiars respecte als italians, als alemanys, els australians i a qualsevol altre poble, tingui o no estat? Estic equivocat?

En tot cas, tots som diferents els uns dels altres en pla igualitari i no ens definirem nosaltres respecte als altres o de l’estàndard que algú hagi proclamat perquè és un signe de submissió, molt subtil si es vol entendre així, però real.

Cada persona és qui és per ella mateixa, cadascú té la seva especificitat i per a què no es molesti ningú, es pot afegir allò que es diu de: No som ni millors ni pitjors, som diferents, o és que potser només són “peculiars” els pobles que no tenen estat?

Si amb la recuperació dels ajuntaments democràtics es van transformar les capçaleres de l’antiga premsa del Movimiento en butlletins municipals i es va viure el naixement de noves publicacions locals, de seguida es van anar afegint emissores municipals i, més tard, canals de televisió. La generalització d’internet obrí un quart canal –els portals web– que van anar incorporant els continguts dels mitjans de comunicació municipals, i donà pas a la creació de redaccions i empreses multimèdia públiques.

En aquests darrers anys, tant per la crisi financera dels ajuntaments que s’ha endut per davant la major part de la televisió local pública i que ha provocat la dràstica reducció de professionals de moltes emissores de ràdio, com per les possibilitats que ofereixen les TIC d’oferir canals d’informació i interacció entre ciutadania i institucions, el sector de la comunicació pública de proximitat (ajuntaments, consells comarcals…) ha de fer un esforç continu per oferir noves eines a la xarxa amb el menor cost possible. I unes eines de comunicació que siguin atractives i d’autèntic servei públic. Per tant, conceptes com interacció, horitzontalitat en la comunicació i transparència en les dades, són claus en la comunicació institucional davant d’una ciutadania crítica i exigent amb les administracions públiques i els seus governants.

Hi ha un sentiment generalitzat que ens posa en estat d’alerta, quan els partits i la política parlen de diàleg i trobar una solució, perquè després de les continuades estafes a la democràcia que hem patit no ens empassem que els polítics ens trauran les castanyes del foc. Atès que no voleu sentir a parlar que al final ens tornin a trair, intentaré ser positiu.

Hi ha dues maneres d’afrontar l’esclat previsible de l’actual sistema de partits. La primera fóra formar un nou front unitari en contra de la corrupció i en favor de la democràcia i els drets nacionals. Una eina que denunciï la ferum de l’ensarronada que s’albira. Això ja va passar fa molt de temps. Construir un Neo-Reagrupament o una Solidaritat 2.0 per a fer què? Per acabar trobantnos amb el nou partit ple de submarins del status quo? A mi m’entra una mandra digna de senador autonòmic en sessió plenària.

Quan dic que caldrà fer política em refereixo a encetar la formulació de propostes que millorin la vida dels ciutadans. M’agradaria ajudar a bastir una nova perspectiva moderna, democràtica, racional, nova i valenta que identifiqués els problemes que

tenim i en cerqués respostes i solucions eficients. Que ajudin a sortir de la trampa que ens ha parat el sistema.

Però ara que no els agafi un atac de jo-ja-ho-deia als antisistema de passamuntanyes i finançament truculent, ni a les monges visionàries, ni als peluts de sandàlies pro-palestines. Cal desmuntar el sistema tal com és perquè si no tinc la sensació que la gent del mig, les persones que sempre acabem pagant el compte, veurem canviar el pèndol de la història de les grapes dels oligarques a les mans d’una extrema esquerra, dogmàtica, antiga, manipulada i amb massa ànims de revenja. I aquesta pel·lícula ja la varem veu- re l’estiu del 36 i em nego a cedir-los el monopoli de la regeneració.

Em direu si proposo una solució de dretes? I jo contestaré que no sigueu innocents. No diré el que diuen des del nou feixisme, perquè ja ho deia l’antic feixisme, que no hi ha dretes ni esquerres. I tant que hi ha dreta i esquerra, el problema es que quan els del mig mirem amunt veiem que ens manen i ens roben l’erari públic tant els de dretes com els d’esquerres.

líniasantandreu.cat

Dipòsit legal: B.11298-2010

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: liniasantandreu@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Actualitat a la xarxa

#TitoEtern

@adriduartebcn: Tito, gràcies per tot el que has donat al Barça. La teva lluita ha de ser un exemple de vida per a tothom. Descansa en pau. #TitoEtern

#SantJordi

@silviacasola: No hi ha cap altre país al món que en un dia laborable ompli els carrers de gent que es regala llibres i roses.

Sant Jordi, un dia màgic!

#AdéuGabo

@arturpiquet: Ha mort Gabriel García Márquez, un dels escriptors que més m'ha fascinat. La cultura perd una gran figura.

Descansi en pau.

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

Un diari obert

30 abril 2014

líniasantandreu.cat

7|

4La maternitat subrogada

4L’única que hauríem acceptat

per Anna-Clara Martínez

per Joan Granollacs

La sentència del Tribunal Suprem (TS) 247/2014, del 6 de febrer, ha obert el debat en torn la qüestió de la maternitat subrogada o gestació per substitució.

L’Article 10.1 de la Llei 14/2006, sobre tècniques de reproducció humana assistida (LTRHA) ens dóna una definició de gestació per substitució entesa com un fenomen social: “contracte a través del qual es convé la gestació, amb o sense preu, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna en favor del contractant o d’un tercer”. Al mateix temps, és aquest article, juntament amb altres preceptes del Codi Civil, el que declara la nul·litat d’aquest tipus de contractes i, per tant, prohibeix la gestació per substitució a l’Estat Espanyol en tots els supòsits (incloent-hi els matrimonis homosexuals o heterosexuals).

Acudint al camp del dret comparat, trobem diferents països on la gestació per substitució està permesa: Ucraïna, Rússia, Índia, Pakistan o Califòrnia. D’altres, com Bèlgica o Holanda, la toleren. I a Alemanya, Àustria, França, Itàlia o Suïssa també està, com aquí, prohibida. És, precisament, aquesta disparitat d’ordenaments jurídics la que provoca la qüestió sobre la possible o no inscripció al Registre Civil espanyol de la filiació dels nens nascuts a través d’una gestació per substitució en països on està reconeguda legalment aquesta pràctica. I és en aquest controvertit punt on, a falta de legislació suficient, el TS ha declarat, en la citada sentència, que s’ha de denegar la inscripció de la filiació.

La divergència d’opinions i postures és tan àmplia que costaria arribar a un consens i a un criteri que acontentés a tothom. Si bé és cert que l’interès superior del menor s’hauria de preponderar en aquests casos, la confrontació d’aquest amb la dignitat moral de la dona gestant i la no mercantilització de la gestació i la filiació és més forta fins al punt que aquesta última ha de prevaldre, tal i com

al·lega el TS. I el que tampoc podem permetre és un foment del denominat “turisme reproductiu”.

No obstant això, una cosa és clara: s’ha de legislar la qüestió de la inscripció de la filiació perquè encara que el TS s’hagi pronunciat en contra, què succeeix amb els menors ja inscrits? Quina seguretat jurídica tenen les inscripcions realitzades? El TS no s’ha pronunciat sobre aquestes qüestions i ha deixat la porta oberta, fet que comporta una gran incertesa.

Personalment, sóc partidària d’una regulació restrictiva d’aquestes inscripcions; establint un numerus clausus, és a dir, una sèrie de supòsits taxatius on es permeti la inscripció de la filiació de fills provinents de gestació per substitució.

Aquesta s’hauria de permetre sempre i quan es reuneixin una sèrie de garanties i requisits legals, com per exemple l’expedició de certificat de filiació reconegut pels tribunals al país on s’ha dut a terme o la renúncia de la mare gestant, així com dades suficients d’aquesta mare per respondre a l’eventual dret del menor a accedir a la seva identitat biològica. Això comportaria l’exclusió de països on aquesta pràctica no reuneix cap tipus de garanties, com l’Índia o el Pakistan on actualment no s’expedeix cap tipus de document.

Tot i que encara no hi ha una regulació, el Tribunal Suprem ofereix solucions a aquesta circumstància. L’acció de reclamació de la filiació o l’adopció són dues vies viables per a legalitzar la situació en la qual es poden trobar aquestes famílies. Però, un altre candent debat sobre un possible frau de llei en el procediment d’adopció queda al descobert, ja que aquesta seria una manera molt més senzilla i menys estricta, que la convencional, per a adoptar menors.

Així doncs, caldrà seguir treballant en aquesta matèria fins a obtenir la regulació que pugui resultar més avantatjosa per al màxim nombre de persones possible.

Llegeixo que Societat Civil Catalana, la nova plataforma del dependentisme, ha anunciat, entre els seus actes per als pròxims mesos, un a Tarragona per al proper Onze de Setembre. He de dir que em sembla molt, però, molt coherent. Només discrepo de l'hora escollida, les 18:08: els pertocaria de ple dret fer-ho a les 17:14 hores, si fos possible, davant una efígie del duc de Berwick. Per què, us preguntareu, si aquesta és la data que commemorem els catalans que tenim com a referència primera el nostre país?

Molt senzill: perquè el 1714 va néixer l'Espanya en la qual ells creuen avui i va morir (després de segles de pressió envers la centralització) la de constitució composta que nosaltres podríem acceptar. La sort de la Guerra de Successió va marcar profundament la història de l'espai polític peninsular. De l'anterior dispersió de la sobirania, compartida entre el monarca i les diversitats comunitats polítiques, es passà a una concentració absoluta del poder en mans dels Borbons, tot aplicant un model polític arcaic en gairebé tots els ordres que faria fallida dècades més tard a la França revolucionària.

Coincidint amb el 1808, que vol

celebrar Societat Civil Catalana, quan catalans i espanyols van compartir l'objectiu comú de fer fora de casa el tradicional enemic francès, sobretot el 1812, s'inicià el desplegament del liberalisme a Espanya, dificultós per la pervivència de la voluntat absolutista del monarca i de molts dels seus partidaris.

Liberalisme fallit traduït en un règim sempre corrupte i a mercè del poder militar que no es va completar plenament en una democràcia amb tots els ets i uts fins al 1931 (i encara parcialment per la manca del vot femení) i amb la curtíssima durada que tots sabem.

Quan, doncs, la sobirania passà de mans del monarca al poble espanyol (la que ara ens invoquen cada dia per negar-nos votar) ho va fer en virtut d'una concentració que s'havia produït, a sang i foc, per obra i gràcia de Felip V. Sense ell no sabem com s'hauria produït aquest trànsit entre les velles estructures de sobirania anteriors al 1714 i el nou Estat espanyol.

El primer Borbó, doncs, va fer una passa inicial i imprescindible en la construcció de la sobirania que ara invoquen els enemics de la plena sobirania de Catalunya. Seria normal que ho celebressin.

4Als de la tercera via per Josep M. Loste

El primer que haurien de fer els partidaris de la tercera via, si volen fer un veritable servei a Catalunya, seria frenar les lleis piconadores que imposa el govern espanyol a casa nostra, i que dessagnen Catalunya.

Els partidaris de la tercera via, si de debò estimen Catalunya, haurien de procurar moure cel i terra, per tal de fer possible que no s’apliquessin a casa nostra unes lleis espanyolitzadores i antisocials com la llei Wert, la llei de la reforma de la justícia, la llei d’Unitat de Mercat o la llei que pretén martiritzar

els petits i mitjans ajuntaments. Els partidaris de la tercera via, si realment volen que Catalunya millori, haurien d’intentar aturar el gravíssim procés de minorització accelerada de la nostra estimada llengua catalana.

Els partidaris de la tercera via, si realment volen que s’acabin les mortificacions i injustícies (socials i fiscals) contra la nostra estimada nació catalana, haurien de pressionar amb força el govern espanyol, per tal de fer possible que la consulta del 9 de novembre fos una realitat.

Opinió en 140 caràcters @munillacope: Guardiola en rueda de prensa en alemán, español, inglés y catalán, y traduciéndose a sí mismo. Y porque no le han preguntado en italiano.

@lacruillacat: Si la Chacón utilitza la mort de García Márquez per fer nacionalisme espanyol, imagineu-vos quan peti el Vargas Llosa.

@cristina_pardo: Viendo la actualidad política y siendo mujer y española, hoy podría firmar en Sant Jordi algo más que libros y luego decir que no sabía nada.

|8

Sant Andreu líniasantandreu.cat

30 abril 2014

Polèmica | ERC porta al Congrés el cas dels legionaris

La cessió d’una parcel·la de les antigues Casernes de Sant Andreu a una associació de legionaris segueix portant cua. Després de diverses manifestacions de col·lectius contraris a la presència militar al barri, ara ERC ha decidit portar el cas al Congrés dels Diputats on demanarà que es denegui la cessió a aquest col·lectiu exmilitar.

L’Harmonia vol obrir el casal per les Festes de Primavera » El Districte iniciarà un procés per estudiar quina és la millor opció després de declarar desert el concurs per a la gestió del casal de barri Joaquim Gómez Ribas SANT ANDREU El casal de barri de Sant Andreu ja és una realitat. Fa un mes, el Districte va anunciar que havien finalitzat les obres al recinte industrial de la Fabra i Coats i va oferir una jornada de portes obertes. El casal ja existeix però encara no hi ha qui el gestioni. El Districte afirma que el vol obrir com més aviat millor. Les entitats estan desitjant estrenar-lo.

Però entre uns i altres no hi ha acord i el concurs per a la seva gestió es va declarar desert.

Des de la Federació d’Entitats Ateneu l’Harmonia, una de les dues candidatures del concurs, asseguren que són l’entitat més idònia per gestionar-lo. “Vam començar a treballar fa vuit anys.

Vam néixer i créixer per gestionar aquest casal”, explica el president de l’Harmonia, que a més puntualitza que “molt bona part de la gent de Sant Andreu de Palomar” també aposta perquè se’ls entregui la gestió. La Federació considera que el concurs ha estat “irregular” i que la decisió ha estat “política”.

Des del Districte expliquen que s’ha apostat per una gestió cívica i per això es va obrir un concurs que, finalment, s’ha declarat desert, ja que “cap de les dues propostes arriben a la puntuació mínima, que és el 7, ja que no compleixen molts dels requisits exposats a les bases del concurs”. A més, el consistori anuncia que ara inicia “un procés per estudiar quina és la mi-

L’actriu Marta Etura inaugura el festival Dansat

CULTURA4El festival Dansat va omplir una vegada més l’espai reservat a aquesta disciplina del Sant Andreu Teatre (SAT) durant la setmana passada (23 al 27 d’abril). L’encarregada d’obrir-lo, a més, va ser una cara molt coneguda, en aquest cas no del món de la dansa, sinó de la interpretació.

L’actriu basca Marta Etura va protagonitzar l’espectacle inaugural amb Chevi Muraday. Return explica una relació de parella i les frustracions arran de les expectatives no realitzades.

Pel Dansat van passar-hi també els Alumnes de l’Escola d’Ensenyament Secundari i Artístic i del Conservatori Professional de Dansa, que van mostrar els seus treballs. També el muntatge Hnuy Illa, de la companyia basca Tanttaka/Kukai, el Material Inflamable de Guillermo Wieckert i Minión de la Companyia Nats Nuts.

El festival Dansat és una mostra de les millors propostes de dansa contemporània i familiar que es fan a Barcelona i a tot l’estat.

L’escultura‘Arrels’s’instal·larà a la Plaça de l’Assemblea La lectura del manifest de l’Harmonia el passat dissabte. Foto: L’Harmonia

llor opció per posar en funcionament el casal de barri i obrir aquest equipament”, cosa que esperen fer “el més aviat possible per al gaudi dels veïns i les entitats del barri”.

OBRIR A FINALS DE MAIG L’objectiu d’obrir com més aviat millor és compartit també per l’Harmonia. De fet, en un acte celebrat dissabte passat, i en el qual van assistir nombrosos veïns, la Federació va anunciar la intenció d’obrir el casal per les Festes de Primavera (23 i 24 de maig).

“La nostra intenció és obrir les portes del casal. La decisió està al terrat del Districte”, comenta el membre de la Federació sobre quines accions pensa fer l’entitat. Des de l’Harmonia deixen molt clar que no es tracta d’una decisió espontània, sinó que s’hi veuen “abocats irre-

meiablement” després de tots aquests anys de feina.

Des de l’Harmonia defensen el seu projecte i asseguren que “té cara i ulls” i està avalat per diversos experts. Per això esperen poder saber més detalls sobre la decisió del concurs. Ahir, al tancament d’aquesta edició, la Federació tenia prevista una reunió amb el regidor del Districte, Raimond Blasi, per tractar el tema, de la qual no se’n coneixien més detalls.

“Nosaltres continuarem amb la via legal, al·legarem, i esperem conèixer la posició del regidor”, deia el president de l’Harmonia, el qual assegurava que seguiran lluitant perquè els “legitima el suport popular i el treball de vuit anys” i perquè aquest casal s’ha fet “inequívocament per la gent de Sant Andreu i per a la gent de Sant Andreu”.

URBANISME4A finals de març es va fer pública l’escultura guanyadora del procés participatiu pel futur disseny de la plaça de l’Assemblea de Catalunya. Es tracta de l’obra Arrels, que va obtenir 117 vots dels veïns i veïnes de la Sagrera, 13 més que l’altra proposta, Domus.

L’escultura guanyadora ha estat dissenyada per tres alumnes de quart de Disseny d’Interiors de l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja, que són Aina Mitjans, Cristina Nacher i Eva Oliveras.

Segons les autores de l’obra, l’escultura simbolitza “la unió del poble català”, sense la qual no hauria estat possible l’Assemblea de Catalunya. Una unió que “és fruit de l’estima cap a la nostra terra i les nostres arrels”.

Les arrels seran peces de formigó armat que sortiran de la font que ja hi ha a la plaça i que contindran frases gravades suggerides pels mateixos veïns.

La plaça, que està en procés de remodelació, estrenarà la nova imatge aquest estiu.

30

Sant Andreu

abril 2014

líniasantandreu.cat

9|

El projecte‘Vincles BCN’, finalista del Mayor Challenges Redacció SANT ANDREU

El projecte ‘Vincles BCN’ vol trencar l’aïllament de la gent gran. Foto: Arxiu

Tensió creixent per l’Escola La Maquinista

POLÈMICA4La ubicació provisional per a l’Escola La Maquinista continua generant tensions al barri. En els últims dies s’han succeït dues manifestacions als carrers, una de la comunitat educativa i l’altra dels veïns del Bon Pastor, de signe totalment contrari.

Les posicions d’ambdós col·lectius són ja conegudes i continuen enrocades. Els veïns, sota el lema Escola sí, al parc no, s’oposen a la ubicació provisional del centre al carrer de la Barcelonesa. Els pares dels alumnes, per la seva banda, considera que aquesta és l’única opció acceptable de les tres que ha ofert l’Ajuntament. Segons sembla, el conflicte està servit.

Reivindiquen equipaments per al Canòdrom

DEMANDA4El passat dissabte 12 d’abril, de les onze del matí fins a les set de la tarda, es van dur a terme activitats, una jornada de portes obertes i una taula rodona al Canòdrom Meridiana amb la finalitat de reclamar l’ús de l’equipament per a les necessitats del barri.

L’Assemblea Veïnal Canòdrom pel barri, ja! pretenia “incentivar el disseny col·lectiu dels equipaments que han de nodrir el Canòdrom”. En aquest sentit, a la tarda es va fer una taula rodona amb les experiències de Can Batlló, el Fav-Lab de Ciutat Meridiana i “un resum de la pròpia lluita del Canòdrom”, en la qual van participar-hi membres de la FAVB i “destacats activistes veïnals”. Tot plegat per reclamar equipaments per al Canòdrom.

Crear una xarxa de confiança que trenqui l’aïllament de les persones grans. Aquest és l’objectiu del projecte Vincles BCN, iniciativa que figura com una de les 155 idees innovadores presentades per ciutats de tot Europa que són finalistes del Mayor Challenges.

Així doncs, Barcelona ha estat escollida una de les 21 ciutats europees finalistes del 20132014 Mayors Challenge, una iniciativa de Bloomberg Philanth-

ropies que busca idees innovadores que resolguin els principals reptes que tenen les ciutats avui i que tinguin com a objectiu millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

L’artífex de la idea guanyadora obtindrà cinc milions d’euros per desenvolupar el seu projecte, i per a les quatre següents es destinarà, per a cadascuna, un milió d’euros amb la mateixa finalitat.

L’Ajuntament de Barcelona, per mitjà de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, hi ha presentat el Vincles BCN, un projecte que proposa trencar l’aïllament social de la gent gran de la

ciutat mitjançant l’establiment d’una xarxa de suport públic i de l’entorn personal d’aquesta, que inclogui família, amics, treballadors socials i voluntaris. La proposta de Barcelona ha aconseguit quedar finalista d’entre 155 idees innovadores presentades per ciutats de tot Europa, un repte ja de per si meritori.

L’alcalde Xavier Trias ha celebrat que el projecte Vincles BCN estigui entre els finalistes d’aquest repte europeu perquè aquest “és un bon exemple de com Barcelona està utilitzant la innovació i la tecnologia per millorar la qualitat de vida”.

| 10

Districte

Condició | Model d’agricultura biològica

líniasantandreu.cat

30 abril 2014

L’Ajuntament cedeix la gestió dels terrenys per cinc anys amb un període de prova inicial de sis mesos. Una de les condicions que han de respectar les persones beneficiàries és seguir un model d’agricultura biològica on no es poden fer servir productes químics. Tampoc es poden vendre els productes obtinguts del conreu.

Costums rurals a la ciutat » L’Ajuntament sorteja 40 parcel·les d’horts urbans d’ús temporal a l’Hort Trinitat per a jubilats » El projecte, posat en marxa el 1997 arreu de la ciutat, busca recuperar espais verds per conrear

L’Ajuntament sorteja 40 parcel·les per a horts urbans al Passeig Santa Coloma. Fotos: Arxiu i Google Maps

Redacció TRINITAT VELLA La frontera que delimita els costums de la ciutat i del camp ja fa temps que s’ha difuminat. Els horts urbans fa anys que són una realitat a Barcelona i tot fa pensar que aniran a més. També ho entén així l’Ajuntament, que està potenciant la creació d’aquests espais en zones de la ciutat que actualment havien quedat en desús a causa de la situació econòmica actual. En el marc d’aquesta actuació municipal, el consistori ha sortejat 40 parcel·les d’horts urbans d’ús temporal a l’Hort de la Trinitat Vella.

Els 40 horts han estat adjudicats, tal com marcaven les condicions del sorteig, “a persones de 65 anys o més i capacitades per al treball agrícola”, i han estat distribuïts de la següent

manera: el 70% per a persones empadronades al districte i del barri de Trinitat Vella i el 30% restant per a persones empadronades a la resta de barris del districte. Els escollits podran començar a cultivar el seu

El projecte dels horts urbans va néixer l’any 1997 hort a partir del pròxim 15 de setembre.

Els horts urbans de la ciutat és un projecte posat en marxa l’any 1997 amb la creació dels horts de Can Mestres que “permet recuperar espais verds per conrear dins l’entorn urbà”. Va néixer amb la voluntat de donar suport a les persones jubilades residents als diferents barris de

la ciutat, i amb la voluntat també de ser una activitat per dinamitzar i millorar la seva qualitat de vida. Tot i que el primer precedent històric d’hort urbà a la ciutat data del 1986, quan va començar a funcionar l’Hort de l’Avi, al districte de Gràcia, per la petició d’un grup de veïns, va ser ara fa 17 anys quan es van col·locar els fonaments perquè aquest costum més propi del món rural sigui una realitat consolidada a Barcelona.

COM SÓN? Els horts urbans que podran cultivar els jubilats del districte són petites parcel·les de 25 a 40 metres quadrats on s’hi conreen hortalisses, verdures i també plantes aromàtiques i flors de temporada. Amb paciència i dedicació, els tomàquets, les mongetes tendres, les patates, els carbassons, les bledes, els llegums, les cols o les carxofes i enciams aviat seran una realitat.

Aprofitar els espais buits AUTOGESTIÓ4 La creació d’aquests 40 nous horts urbans s’emmarca en el Pla BUITS (Buits Urbans amb Implicació Territorial i Social) de l’Ajuntament, que té com a objectiu buscar noves utilitats a solars que actualment estan en desús. La intenció del consistori és implicar els ciutadans en la definició, instal·lació i gestió d’una vintena d’espais buits que hi ha arreu de la ciutat.

El pla està pensat principalment perquè les entitats públiques o privades sense ànim de lucre puguin utilitzar l’espai durant un any (prorrogable fins a tres).

L’adjudicació dels espais s’avalua i se selecciona per una comissió que té com a objectiu que la parcel·la tingui una autogestió eficient.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

30 abril 2014

lĂ­niasantandreu.cat

11 |

| 12

Comerç

Hostaleria | Daniel Ojeda, millor barista de Catalunya

líniasantandreu.cat

30 abril 2014

La novena edició del Campionat de Baristes de Catalunya Fòrum Cafè, que va tenir lloc el passat divendres 25 d’abril a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Barcelona, va deixar com a triomfador a Daniel Ojeda gràcies al seu domini a l’hora de servir una tassa de cafè i els coneixements que té sobre aquest producte tan consumit.

Frenada a la caiguda de les vendes al primer trimestre » L’ICoB destaca una lleu millora dels resultats respecte a l’any passat » Vicenç Gasca, Fundació Barcelona Comerç: “la llum al final del túnel” Redacció SANT ANDREU La Fundació Barcelona Comerç va presentar el passat divendres dia 11 d’abril l’Indicador del Comerç de Barcelona (ICoB), un estudi encarregat a ESADE i que ha recollit els resultats del primer trimestre del comerç barceloní i les intencions dels comerciants davant la nova llei d’horaris comercials aprovada durant el mes de febrer.

Tot i que les vendes han caigut un 1,4%, els comerciants ja comencen a veure “un punt de llum al final del túnel”, segons indica Vicenç Gasca, president de la Fundació Barcelona Comerç.

L’optimisme és degut al fet que la caiguda de les vendes no ha estat tan pronunciada com ho va ser durant els primers mesos de 2012 i 2013.

Torna el Desmarca’t, la festa andreuenca del comerç just FESTA4Deixar de banda les grans marques i espais de consum que no cuiden el medi ambient i que no respecten els drets humans. Sota aquesta premissa, el pròxim 10 de maig tindrà lloc a Sant Andreu una nova edició de la Festa del comerç just 2014 i la banca ètica, el Desmarca’t, a la plaça de Can Fabra.

A partir de dos quarts d’onze començaran les activitats, amb la inauguració del Futbolí gegant.

Seguidament es durà a terme el lliurament de premis del concurs

de relats organitzat pel Consell de Solidaritat i Cooperació amb la col·laboració del Districte, sota el títol de Per un comerç just. La temàtica d’aquest concurs gira al voltant de l’explotació infantil, els salaris dignes i el respecte al medi ambient.

A partir de les 12 del migdia es llegirà el manifest oficial de la festa, mentre que una estona més tard es farà una xerrada sobre la situació actual del comerç just al Pròxim Orient.

Gairebé la meitat dels comerciants no obriran els festius a l’estiu. Foto: Arxiu

En aquest sentit, el regidor de Comerç, Consum i Mercats, Raimond Blasi, assegura que “el sector del comerç està liderant la recuperació de la ciutat”.

BONES EXPECTATIVES Segons el que es desprèn de l’informe de l’ICoB del primer trimestre de 2014, els comerciants creuen que els consumidors compraran més de cara al pròxim tri-

mestre i que les vendes augmentaran. Tanmateix, la seva preocupació sobre el descens dels preus –la temuda deflació– es fa palesa a l’estudi.

Pel que fa a la nova llei d’horaris, un 44,9% dels comerciants preguntats afirmen que no obriran cap dia festiu durant els mesos d’estiu, mentre que només el 21% té la intenció d’aixecar les persianes durant tots ells.

Un estand de l’edició de l’any passat. Foto: BeCeeNe

Noves estratègies comercials

La ruta servirà per donar idees per modernitzar els negocis. Foto: Arxiu

INICIATIVA4Del 12 al 15 de maig, l’Ajuntament i la Cambra de Comerç de Barcelona organitzen un viatge a Nova York de quatre dies perquè els comerciants de la ciutat puguin conèixer les noves estratègies comercials que s’estan duent a terme ara mateix a la metròpoli nord-americana.

El Retail Tour Nova York oferirà als comerciants participants la possibilitat de recórrer els millors carrers comercials

d’aquesta gran ciutat i visitar els seus retails o establiments comercials de referència. Mitjançant iniciatives com aquesta, els participants podran cercar noves idees a la 5a Avinguda, el Soho, Madison o Tribeca, i adquirir el coneixement necessari per adaptar-se als nous hàbits del consumidor actual.

Des de l’organització de l’activitat s’assegura que visitar Nova York és “especialment interessant” perquè els comer-

ciants puguin comprovar in situ la convivència de nous centres comercials amb la tradició de grans magatzems especialitzats, adreçats a una clientela diferenciada. També posen èmfasi en la intensa activitat comercial que es desenvolupa a Nova York i la possibilitat de poder treure reflexions a l’hora de modernitzar els negocis dels participants en aquesta ruta i replantejar l’estratègia comercial que es vol implementar.

13 |

Entrevista

Perfil | Una especialista d’Empresa

líniasantandreu.cat

30 abril 2014

Nascuda a Barcelona, casada i amb tres fills, Sònia Recasens és llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona amb l'especialitat d'Empresa. És militant d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) des de l’any 1992. L'any 1999 és escollida regidora de la ciutat, càrrec que exerceix fins a l'actualitat. Des de l'any 2003 ostenta el càrrec de portaveu adjunta del Grup Municipal de CiU al consistori.

“El comerç podrà aprofitar encara més el turisme” Sònia Recasens / Segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament El comerç de proximitat viu temps de canvis. Les petites botigues, eix singular de Barcelona, es debaten entre lluitar contra la crisi i afrontar un futur incert.

L’Ajuntament assegura que defensa el model comercial de proximitat.

Avui l’Associació de Comerciants Creu Coberta en parla amb Sònia Recasens.

Associació de Comerciants Creu Coberta arcelona ha estat guardonada com a millor ciutat del sud d'Europa en promoció econòmica. Què significa aquest reconeixement per a la ciutat i per a la feina feta pel Consistori?

El premi de fDi Magazine –revista pertanyent al grup Financial Times– és sens dubte una gran satisfacció per la ciutat i per aquest Govern municipal. Representa el reconeixement d'un prestigiós jurat internacional a la intensa activitat que estem duent a terme per presentar al món el gran potencial econòmic i els actius que fan de Barcelona un destí idoni per realitzar negocis i atraure inversions. A més, el guardó ens situa en quart lloc en el rànquing de promoció econòmica de totes les ciutats europees, només per darrere de Londres, Hèlsinki i Dublín. Des de l’Ajuntament estem combinant

B

“Barcelona vol ser el paradigma de la ciutat intel·ligent del futur” les accions de promoció internacional amb l'impuls de sectors estratègics i d'alt valor afegit que ens permeten situar Barcelona com a referent indiscutible en àmbits com el creixement econòmic, les noves tecnologies, les smart cities, la investigació, la recerca o l’urbanisme. Tota la feina feta va en la bona direcció, com ho demostren distincions com aquesta.

D'altra banda, Barcelona també ha estat nomenada Capital Europea de la Innovació. Fins a quin punt és important la innovació per sortir de la crisi?

Són les grans ciutats i les seves àrees metropolitanes les que estan impulsant el creixement econòmic a nivell mundial. Per això, tenim clar que serà Barcelona la que ens traurà de la crisi. En

“Hem de conservar el nostre model comercial de proximitat únic” aquest nou context econòmic, la tecnologia i la sostenibilitat hi juguen un paper molt important, i no ens podem quedar enrere.

Barcelona vol ser el paradigma de la ciutat intel·ligent del futur.

Un paradigma que configura tres eixos de futur molt importants: les smart cities, l’economia verda i l’economia social. Estem promovent un nou model de fer ciutat, basat en la tecnologia i que inspira una nova economia de la innovació urbana a nivell mundial.

Darrerament, l'Ajuntament ha arribat a un pacte per a la implantació dels nous horaris comercials. Amb la nova proposta, què hi guanya el comerç?

El comerç és un dels sectors que més ha notat els efectes de la crisi. Com a Govern municipal, sempre hem dit que estaríem al costat dels comerciants en tot moment i els donaríem suport per prendre decisions que millorin les seves perspectives de futur, sempre i quan generin consens. L’acord que hem tancat compta amb el vistiplau dels

principals representants del sector i és un pas endavant en l’impuls de mesures que reactivin l’activitat econòmica i generin beneficis als botiguers. A partir d’ara, els establiments de la ciutat podran obrir els diumenges de juliol i agost i 4 diumenges previs a esdeveniments amb punta de visitants. Per tant, donem la possibilitat al comerç d’aprofitar encara més l’oportunitat de negoci que significa el turisme. I, tot plegat, conservant el nostre model comercial de proximitat únic, que promou la cohesió social als barris i ens fa singulars com a ciutat i com a societat.

Qui serà l'encarregat de vetllar perquè es compleixin els horaris? La Guàrdia Urbana?

Degut al període de suspensió de la legislació catalana en matèria d'horaris comercials, els darrers mesos s'ha generat incertesa en el sector pel què fa les condicions horàries a les quals s'havien d'acollir. Per aquest motiu, una part molt important de la tasca de vetllar pel compliment de la llei és la vessant informativa. Pel que fa a la tasca inspectora, comptarà també necessàriament amb la Guàrdia Urbana, donat que les visites a comerços es podran fer en dies festius i a les nits.

També s'ha publicat la proposta d'obertura en diumenge dels comerços, que enguany seran 9.

En funció de què s'han escollit els dies que no coincideixen amb cap festa del calendari popular?

La llei catalana d’horaris comercials estableix un total de 10 festius a l’any en què els establiments poden obrir. D’aquests, en cedeix 4 als ajuntaments per lliure designació. En el nostre cas, hem consensuat amb els

comerciants situar-los en esdeveniments que suposen una gran afluència de turistes. El primer va ser el 30 de març, el diumenge previ al Saló Alimentària, i els altres tres seran el 18 de maig, quan tindrem una punta important de creueristes a la ciutat;

“Tenim clar que hem de defensar la conciliació familiar dels botiguers” el 29 de juny, pel Pride Barcelona 2014, i el 14 de setembre, també amb motiu de l’arribada d’un alt nombre de creuers. Els altres 6 festius són els ja fixats per la Generalitat per a tot el territori, que corresponen al 5 i 12 de gener, 6 de juliol i 6, 8 i 21 de desembre.

També es preveu que puguin obrir tots els caps de setmana, diumenges i festius de juliol i agost. Perquè s'ha arribat a aquesta determinació?

Estem parlant dels dos mesos amb ocupació hotelera més alta i menys demanda interna. Això

afavoreix que augmenti l’activitat econòmica dels visitants, sense alterar els hàbits de consum actuals dels barcelonins.

Cal destacar, a més, que en aquest període l’horari d’obertura serà reduït, de 10.00 a 14.00 hores. Teníem clar que havíem de defensar la conciliació familiar de les persones que treballen al sector, i d’aquesta manera ho aconseguim. A banda, el fet que els establiments obrin només al matí fa que l’activitat comercial no faci ombra a l’oferta cultural de la ciutat, que majoritàriament es realitza a les tardes, i així un sector no competeix amb l’altre.

Aquesta proposta aparca la voluntat d'alguns eixos que, com a zona turística, volien tenir en exclusiva la capacitat d'obrir en cap de setmana?

Tal com ens vam comprometre públicament, a la tardor farem un balanç de la mesura, tant pel que fa al seu compliment com per les oportunitats i inconvenients que es desprenguin de la primera temporada d'aplicació.

Serà llavors quan valorarem el rèdit econòmic que ha generat, així com la seva repercussió en les diferents zones de la ciutat de Barcelona.

| 14

Esports

Vacances | Comencen les inscripcions als campus d’estiu

líniasantandreu.cat

30 abril 2014

Des del passat dimarts ja està obert el període d’inscripció al programa municipal de lleure i esport Vacances d’Estiu 2014. Enguany hi ha més de 130 propostes esportives amb milers de places perquè infants i joves gaudeixin de les vacances d’estiu. Els participants amb discapacitat disposaran de l’opció d’un reforç a l’activitat mitjançant un monitor de suport.

Victòria del Sant Andreu, que té la permanència a tocar » Quinze mesos després, els andreuencs guanyen un partit a domicili » Els de Martí Cifuentes necessiten 3 punts per evitar el descens Redacció SANT ANDREU Han passat 15 mesos des de l’última victòria fora de casa de la UE Sant Andreu. Tot i així, la nova victòria a domicili ha arribat en el moment just. Aquest diumenge el Sant Andreu derrotava l’Ontinyent per la mínima gràcies a un gol de Gabri al minut 69.

Els andreuencs van gaudir de les millors ocasions de gol durant tot el matx. Als valencians els hi costava arribar a l’àrea quadribarrada, mentre que els de Cifuentes aconseguien desfer-se de la pressió del rival amb poques dificultats.

Al descans s’arribava amb el 0 a 0 inicial, i un cop reprès el partit, els andreuencs encara van empènyer més fins a ofegar l’Ontinyent. Així, s’arribava al minut 69, on en una jugada col·lectiva

WATERPOLO4L’equip femení absolut de waterpolo del CN Sant Andreu jugarà les semifinals de la lliga de Divisió d’Honor després d’aconseguir assegurar la tercera plaça davant el CW Dos Hermanas sevillà, a qui va guanyar a domicili per 11 gols a 13. D’aquesta manera, el pròxim rival de les noies de Jordi Timblau serà el segon classificat de Divisió d’Honor, el CN Mataró.

Pel que fa a l’absolut masculí

del CN Sant Andreu, aquest va finalitzar la fase regular de la lliga en setena posició amb 30 punts.

Els de Xavier Julià van caure el passat cap de setmana davant el CN Catalunya a Gràcia per 8 gols a 6, i acaben l’any amb 9 victòries, 10 derrotes i 3 empats. Els andreuencs, tanmateix, van aconseguir un meritori subcampionat de Copa al març, després d’arribar a la final i perdre-la per 14 gols a 5 davant l’Atlètic-Barceloneta.

Torna una nova edició del cicle de cinema‘BCN Sports Film’ Els andreuencs celebrant el gol de Gabri. Foto: UE Sant Andreu

d’Aarón, Ander i Gabri va arribar el primer i únic gol del partit.

LA SALVACIÓ A TOCAR A la roda de premsa posterior, el tècnic andreuenc, Martí Cifuentes, va destacar la “important victòria” davant l’Ontinyent, i va recordar que el Sant Andreu està només a 3 punts d’assegurar la salvació.

La Cursa DIR - Guàrdia Urbana tindrà un vessant solidari

ATLETISME4La segona edició de la Cursa DIR - Guàrdia Urbana, que tindrà lloc el pròxim 11 de maig al llarg de tota la Diagonal de Barcelona, dedicarà mig euro per cada inscripció per a l’Associació Catalana de Fibrosi Quística (ACFQ).

La fibrosi quística és una malaltia genètica hereditària que està present des del naixement i que acostuma a manifestar-se en les persones des de ben petites.

Cara i creu per al waterpolo del CN Sant Andreu

Les persones afectades tenen moltes possibilitats de patir altres malalties com pneumònies i trastorns digestius.

Les inscripcions per a competir en aquesta cursa romandran obertes fins al 7 de maig. El fundador i director general del DIR, Ramon Canela, es mostra satisfet perquè d’ara endavant les edicions de la cursa tinguin un vessant solidari, i espera que “sigui també un referent en el servei a la ciutat”.

Ara per ara l’equip quadribarrat és quinzè amb 41 punts, 4 per sobre del València B, que es troba en llocs de promoció de descens. Queden dos partits per finalitzar la temporada, un contra l’Olímpic de Xàtiva al Narcís Sala i una sortida –a la darrera jornada– contra el València B, rival directe per la permanència.

Presentació del cicle de cinema esportiu. Foto: Ajuntament

CONCURS4El Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch (MOE) i la Sala Àmbit Cultural d’El Corte Inglés seran les sales de projecció del ja emblemàtic certamen cinematogràfic de temàtica esportiva BCN Sports Film, que tindrà lloc entre el 7 i el 10 de maig.

Enguany el BCN Sports Film arriba a la seva cinquena edició amb un programa de projeccions gratuïtes ben divers, des de pel·lícules de ficció a animació i documentals. En total, seran 72

films dels quals 64 entraran en la competició oficial, amb una àmplia majoria de pel·lícules que han participat en els festivals més importants del món.

La tinenta d’alcalde de Qualitat de vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos, va mostrar la seva satisfacció durant la presentació d’aquest concurs de cinema, celebrada abans-d’ahir, i va destacar que enguany el certamen comptarà amb sessions matinals adreçades a més de 1.500 alumnes de la ciutat.

Agenda

AGENDA MENSUAL CULTURA TALLERS EXPOSICIONS

30 abril 2014

líniasantandreu.cat

15 |

agenda@comunicacio21.com

DIVENDRES 16 DE MAIG 22:00 Germanes és una comèdia dramàtica que parla de la mort, de l’amor, de la por als canvis, de l’adolescència, del sexe i de l’homosexualitat. Sota la direcció de Myrna Cambra. / Centre cívic Sant Andreu.

Teatre David Copperfield Del 8 a l’11 de maig

Xerrada No a la incineració de residus Dc. 30 d’abril a les 19:00

FINS AL 30 D’ABRIL Matí-Tarda Art+Indústria. Exposició del col·lectiu Freixas on s’agermanen idees creatives i tècniques d’origen divers que constitueixen una amalgama que configura l’essència d’una ciutat perifèrica que té coses a dir. / Centre cívic Sant Andreu.

A càrrec de la Plataforma Anti Incineració de Montcada, aquesta xerrada vol posar de relleu les conseqüències que està tenint la incineració dels residus de la cimentera Lafarge de Montcada i Reixac. / Biblioteca Trinitat Vella.

INFANTIL Titelles El regal Dj. 8 de maig a les 18:00

Espectacle de titelles a partir del conte El titella de roba, escrit per Michael Ende. Aquesta activitat, adreçada als majors de 4 anys, està a càrrec de la companyia Pengim-Penjam. / Biblioteca Ignasi Iglesias.

ESPORTS DIUMENGE 4 DE MAIG 12:00 Derbi de futbol entre el Trinitat CD i el Besòs Baró de Viver CF, corresponent a la jornada 30 del grup 11 de Tercera catalana. / Municipal Trinitat Vella.

Partit de futbol Sant Andreu-Olímpic Dg. 4 de maig a les 12:00

FINS AL 30 DE MAIG DIVENDRES 23 DE MAIG 17:00-20:00 Introducció als processadors de textos és un taller on els participants aprendran a utilitzar els processadors de text i les seves aplicacions i eines per a fer-los funcionar de manera òptima. / Biblioteca Trinitat Vella.

La companyia Escapade Theatre porta aquesta adaptació de l’obra de Dickens, farcida dels típics personatges excèntrics ‘dickensians’. Aquest espectacle és en anglès. / Nau Ivanow.

DILLUNS 26 DE MAIG 19:00 Relats del 1714 és una oportunitat per tenir una visió panoràmica de les diferents maneres de relatar els tràgics fets de la Guerra de Successió. A càrrec d’Albert Lladó i Josep Anton Muñoz. / Biblioteca Ignasi Iglesias.

Matí-Tarda L’evolució del vestuari a Catalunya, 1714-2014. Per commemorar el Tricentenari dels fets de 1714, aquesta exposició fa una mirada al passat per veure els vestuaris més emblemàtics. / Centre cívic La Sagrera.

DIJOUS 8 DE MAIG 18:00 Chomón per a la mainada. Sessió per donar a conèixer el cinema mut als més petits, amb films de contes clàssics de tradició occidental i oriental dirigits per Segundo Chomón. / Biblioteca Bon Pastor.

DILLUNS 26 DE MAIG 17:30-19:00 Club de lectura infantil en veu alta que tractarà diferents lectures divertides per engrescar els més petits perquè llegeixin. / Biblioteca Bon Pastor.

La UE Sant Andreu rep a casa l’Olímpic de Xàtiva en el darrer partit de la temporada regular de Segona B que l’equip andreuenc disputarà a casa. / Narcís Sala.

| 16

líniasantandreu.cat

30 abril 2014

Pròxima edició: 28 de maig