Liniatres 04

redacció: continguts@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Música pàg 11 Comença el cicle Nits de jazz & Tinturé a Esplugues

Canvi social pàg 13 El Procés Constituent es presenta a Sant Just Desvern

líniatres

esplugues · sant joan despí · sant just desvern

11 de Juliol de 2013 · Núm.04

Els botiguers confien que les rebaixes els donin una treva Els comerciants ofereixen descomptes de fins al 50% per recuperar-se d’una mala temporada de vendes pàg 08

Sant Joan Despí pàg 12 Una passarel·la connectarà el municipi amb Sant Boi

Voluntariat per la Llengua: una dècada d’entrega pel català pàg 14 Sant Just Desvern pàg 13 Sopar solidari per investigar el càncer infantil pàg 11

Piscines obertes fins al setembre

Esplugues pàg 09 Menys desocupats per la temporada d’estiu

|2

lĂ­niatres

11 Juliol 2013

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

11 Juliol 2013

En Portada

líniatres

3|

Pressupostos retallats

L’austeritat no atura la festa » En els últims anys les Festes Majors dels municipis s’han vist afectades per les retallades » Tot i les retallades i l’austeritat dels pressupostos, els ajuntaments han intentat mantenir l’esperit festiu

Colla Gegantera de Sant Just. Foto: Patrimoni Cultural de Sant Just Desvern

Neus Màrmol BAIX LLOBREGAT Les retallades s'emporten per davant les festes majors. I és que les finances municipals fa anys que no quadren i la majoria d’ajuntaments es veuen amb l’obligació de retallar fins a més de la meitat el pressupost destinat a les tradicionals festes.

A Esplugues, per exemple, “des del 2008 s’ha arribat a retallar gairebé el 50% del pressupost destinat a les festes majors”, ha explicat en declaracions a Línia Tres el regidor de Cultura d’Esplugues, Eduard Sanz.

Els ajuntaments cerquen alternatives per a mantenir els actes cabdals

FINANÇAMENT ALTERNATIU Tot i això,els consistoris intenten cercar alternatives i manternir, com poden, els actes més identitaris i característics que, generació rere generació, han animat les celebracions estiuenques.

Per exemple, ha hagut ajuntaments que han impulsat accions per a recollir aportacions i incentivar la contribució dels ciutadans.

Lluny de pensar en eliminar actes, el que han fet molts ajuntaments és comptar amb les iniciatves de les entitats.

A Sant Just Desvern, per exemple, “un grup de persones molt implicades amb la vida cultural i les festes del poble s’han ofert per editar el programa de les celebracions i s’han compromès a buscar finançament a través de la publicitat dels petits comerços locals”, ha explicat Sergi Seguí a Línia Tres, regidor de cultura de Sant Just.

Un dels àmbits que ha patit més retallades, ha estat la contractació de grups musicals i els concerts.

ESPLUGUES Eduard Sanz regidor de Cultura

“Aquest any hem reduït un 10% més el pressupost de les festes majors respecte el 2012. En cinc anys, la retallada ha estat gairebé del 50%. Tot i així, intentem mantenir el gruix de la festa major i aprofitar els recursos propis per ser més eficients. Sobretot, hem invertit menys en la contractació de grups musicals i hem apostat per discoteques mòbils, que són més econòmiques. Per a tenir més finançament, hem posat publicitat al programa”.

SANT JOAN DESPÍ Àlex Medrano regidor de Cultura

“Enguany no ha hagut una gran retallada en relació a l'any anterior. Però sí que hem continuat ajustant-nos, amb una revisió de la despesa a la baixa en quant als proveïdors. Des de fa dos anys hem desestimat el gran concert musical, que significava una important despesa, però hem aconseguit altres actuacions amb un catxé més ajustat. Però el més important és que el 60% de les activitats les fan les entitats i col·lectius de la ciutat”.

SANT JUST DESVERN Sergi Seguí regidor de Cultura

“Nosaltres no hem retallat el pressupost de les festes. Fa tres anys que és el mateix i, fins i tot, hem afegit un dia més de celebracions. El que sí hem fet és ajustar-lo a la realitat i analitzar en què ens gastàvem més. Per exemple, en infraestructures. Els espectacles que contractem són més ajustats i els dinars populars, que fins ara l’ajuntament en subvencionava una part, ara es cobra el cost real. És simbòlic, perquè la en gent sigui conscient”.

|4

líniatres

11 Juliol 2013

Reportatge Referèndum 2014

La consulta viatja als Estats Units » Una expedició formada per una periodista de Línia Tres recorre 25 estats per explicar el dret a decidir

Diversos moments de la ruta que ha fet Dretadecidir.com durant tres setmanes als Estats Units. Fotos: Julio Gómez

Per Neus Màrmol BAIX LLOBREGAT El 28 de maig, Julio Gómez, Jordi Cases i jo, Neus Màrmol, vam agafar tres vols -per separat- en direcció a Nova York.

Començava l’aventura.

Els tres formem part de l’associació Dretadecidir.com que té per objectiu donar a conèixer a nivell internacional la voluntat de la majoria de catalans de celebrar un referèndum per a decidir el nostre futur: volem un Estat propi?.

Durant tres setmanes vam viatjar en cotxe pels Estats Units i vam entrevistar personalitats catalanes residents al país i nordamericans que coneixen la realitat de Catalunya.

Mary Ann Newman, que és escriptora, traductora i va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 1998 -ha traduït obres de Quim Monzó i Eugeni d’Ors a l’anglès i ha presidit el Catalan Center de Nova York- va ser la primera entrevistada. Newman ens va rebre a casa seva, al bell mig de Manhattan, i ens va explicar per què creu que els catalans hem

de celebrar el referèndum i com ha viscut els “atacs” a la llengua catalana.

Aquella mateixa tarda, Jaume Soler, president del Catalan Institute of America, ens va convidar a un Happy Hour de catalans a Brooklyn. Allà vam conèixer la Liz Castro, editora

Tots els entrevistats coincideixen en què la consulta s’ha de celebrar de What’s up with Catalonia?, un llibre que explica, en anglès, les peculiaritats de Catalunya (als capitolis vam fer l’entrega d’aquest llibre, de la declaració de sobirania del Parlament i d’una samarreta del Barça).

També vam conèixer Jordi Dosaiguas, un dels fundadors de les assemblees als Estats Units. La Maria Rosa tampoc es va perdre el meeting. És una dona de 80 anys, molt enèrgi-

ca -els seus néts li diuen rockin’ iaia- que viu als Estats Units des de ben jove i que es va presentar amb un mocador al coll estampat amb les quatre barres.

Un dels personatges que ens va sorprendre més va ser el Roger, un nordamericà totalment enamorat de Catalunya, que viatjarà a Barcelona l’11 de setembre per participar a la cadena humana i quedar-s’hi.

Nordamericans enamorats de Catalunya, pensava. Enamorats de la llengua, enamorats de les nostres tradicions, el nostre menjar, i enamorats dels nostres paisatges. Això nostre tan especial, vaig pensar, també és seu, dels nordamericans com la Mary Ann, la Liz, el Roger i la Meghan (professora de llengües romàniques que parla perfectament el català i que ens vam reunir a la Universitat de Georgia).

Catalunya té tot el que un pot demanar. I, si ho compartim, sense recel, sense pensar que només és nostre, sense caure en el purisme en què moltes vegades caiem, segurament per inseguretat i per por a morir, aleshores construirem una societat rica, que es rela-

cionarà d’igual a igual, sense complexes, amb la resta de societats del món.

LEGITIMITAT DEMOCRÀTICA Tots els entrevistats coincidien en què la consulta s’ha de celebrar. És imprescindible que hi hagi una legitimitat democràtica i tenir en compte el parer de tots els ciutadans.

D’això vam parlar amb l’Eduard Vallory, politòleg i periodista (entre d’altres moltes coses) a Nova York. Vallory va fer una aportació que ningú no havia esmentat i que considero cabdal: deia que s’ha de generar un debat en què tothom pugui escoltar els arguments a favor i en contra d’un Estat propi, ja que és l’única manera de poder escollir amb llibertat.

I el referèndum és l’única opció que ens legitima de cara als observadors internacionals. Fer una declaració unilateral d’independència és inviable democràticament.

L’ÚNICA SOLUCIÓ: EL SÍ Molts autonomistes ara creuen que l’única solució per a Catalunya és la independència. Allen Buchanan, professor de filoso-

fia a la Universitat de Duke i autor del llibre Secesión, feia aquesta reflexió durant l’entrevista que vam fer a casa seva, una llar preciosa enmig del bosc als afores de Durham.

Exposava dos factors clau que, segons ell, expliquen aquest gir: la distribució discriminatòria dels recursos que perjudica a una regió determinada (Catalunya) i la negativa continuada a negociar una forma d’autonomia intraestatal adequada per part de l’Estat espanyol.

Molts catalans, com jo, que fins ara no teníem una postura clara envers l’Estat propi, ara la tenim. Molts direm que sí al referèndum, però no perquè vulguem posar fronteres, no perquè no ens sentim part d’Espanya i espanyols. Sino perquè hem dit prou. Perquè l’afany d’homogeneïtzació de l’Estat espanyol està ofegant una part de la nostra identitat.

Impotència, tristor, buidor.

Som menyspreats per la mare.

Som fills no desitjats. I, enfront d’això, l’única alternativa és fugir del niu, refer la nostra vida i independitzar-nos. Potser la distància curarà les ferides.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

11 Juliol 2013

lĂ­niatres

5|

|6

líniatres

11 Juliol 2013

Opinió

Torre de Guaita

Safata d’entrada

4Selecció d'ibèrics

4La política inútil

4Envellir amb dignitat

Per Octavi Despuig / Sant Joan

Per David Puentes / Esplugues

Per Jordi Lleal i Giralt / Sant Just Desvern

Els confesso que, quan en el meu anterior article vaig parlar de les agressions contra la llengua catalana, ni tan sols no se’m passava pel magí la possibilitat que algú es despengés amb una bestiesa tan sublim com la que ha deixat anar el PP aquesta setmana passada. Sí, home, tot allò que el valencià no tan sols és una llengua diferent del català, sinó que ja s’escrivia amb l’alfabet ibèric allà pel segle VII abans de Crist. Queda clar que aquesta gent no es moquen amb mitja màniga. Ja posats, però, haurien d’haver tingut en compte un parell de coses.

La primera, és que l’escriptura ibèrica ha estat descodificada, però no interpretada. Ras i curt: sabem llegir els textos ibèrics, però no sabem què diuen ni els podem traduir. Per tant, difícilment podrem saber si allò és valencià fallero o garrulo meridional.

La segona, que la llengua ibèrica s’escrivia en tres signaris o escriptures diferents. La més coneguda i estesa, la nord-oriental, que era habitualment utilitzada en una extensa zona peninsular que, veges tu, inclou Catalunya i el País Valencià. A veure si encara resultarà que els íbers ho tenien més clar que ningú, això dels Països Catalans, i resulta que els populars els estan donant la raó.

Bromes a part, però, ja es veu que la intenció és clara: desmembrar el català per aconseguir-ne la desaparició. I una de les maneres és fer això que ha perpetrat el PP: presentar, a les Corts valencianes, una moció reclamant que la Real Academia de la Lengua Española inclogui, en la propera edició del diccionari general que edita aquesta institució, una definició del mot “valencià” que permeti la seva caracterització com a llengua distinta del ca-

talà. Per cert, que tot això de l’ibèric és en l’exposició de motius d’aquesta memorable peça, que sens dubte passarà als annals de la literatura parlamentària.

Entre d’altres motius, perquè el seu autor maltracta despietadament l’ortografia.

Jo em pregunto des de quan una llengua, per afirmar-se i afermar-se, necessita que una altra llengua la reconegui. Trobo que això implica situar-se en una posició subalterna; ço és, que com que la llengua “important” (el castellà) reconeix la llengua secundària o menor (el valencià “ibèric”), aquesta darrera queda plenament justificada i no li cal res més. Submissió en estat pur.

A què treu cap, tot això?

Doncs, deixant de banda l’eterna tirada dels populars a l’ús de l’anticatalanisme com arma política, vet aquí que les darreres enquestes apunten la fi de la llarga hegemonia pepera al País Valencià. Diuen, els darrers treballs demoscòpics, que els nacionalistes espanyols de la UPyD poden queixalar un significatiu nombre de vots als populars, i això els ha posat neguitosos. I ben segur que al carrer Génova tampoc no estan gens tranquils. Si cau València, que és un dels feus importants, què passarà a la resta? Per això fan mans i mànigues per seguir governant. Malgrat els escàndols, els processats i tota la pesca. Per això desenterren les qüestions relacionades amb la llengua, perquè confien que per aquesta via poden mobilitzar una part de l’electorat que sempre ha estat sensible al missatge anticatalà.

Feina rai, però. La societat valenciana ha evolucionat, i reclama que se la tracti amb el respecte que es mereix. I això inclou que els polítics que la representen siguin capaços de distingir l’escriptura ibèrica d’un plat d’embotits.

@alfonslopeztena: Mentre als catalans ens fan cantar que estem tossudament alçats, els egipcis s'alcen tossudament

És en moments com els actuals on la política i els polítics estan en el punt de mira dels mitjans de comunicació i conseqüentment dels ciutadans -moltes vegades amb mes populisme que ètica- hi han actituds i posicions que alguns es podrien estalviar pel seu propi bé i en el del col.lectiu que representen.

Cercar projecció mediàtica a traves de declaracions populistes, posicions i posicionaments crítics que no presenten alternatives viables sino el desgast del contrari i la rentabilitat partidista és el pitjor servei que podem fer al pais i a tots aquells que amb un esforç cada cop més gran paguen a tràves dels seus impostos el sou d'aquells que haurien de sumar esforços per fer-nos sortir d'aquesta crisi.

Cal retornar als principis de l'esforç, en tots els camps, però sobretot en el de la política, cal fugir de l'espectacle i cercar l'eficiència, el treball i l'empatia amb una societat cada cop més necessitada de solucions i sobrada d'espectacles esterils protagonitzats per polítics clarament dirigits que davant d'un moment irrepetible justifiquen el seu lloc i feina a través de persecucions i denuncies prescindibles i alhora altament costoses.

Hi ha muntat un negoci fabulós per les clíniques i metges d’estètica dedicats a canviar nassos, morros, pits, implants de cabell, etcètera.

Fins no fa massa eren les dones, ara ja s’hi han afegit els homes. En el fons de tot hi ha un despropòsit, aturar el temps biològic de les persones i anarles plastificant a pedaços de mica en mica, ara estiro la pell per aquí, ara rectifico per allà, injecto botox als llavis, afegeixo un trosset de nas, “passo el ribot per les pistoleres” o sigui faig una liposucció, planxo les arrugues, trec les bosses dels ulls, etcètera. Resultat final: iniciada la carrera de la cirurgia estètica contra el temps mai s’acaba, sempre queda una part a refer, i a més de l’estètica corporal es vesteixen de persones joves que fan pena. Hem de prendre consciència de que a

líniatres

cada edat li correspon uns límits físics, psíquics i emocionals, la nostra vida és un esdevenir amb canvis constants als que ens hem d’anar adaptant, si ho aconseguim viurem més tranquils i feliços, si no ho acceptem i no sabem adaptar-nos serem uns desgraciats i ens trobarem fora de joc. És clar que hi ha persones que tenen greus problemes amb la seva imatge, deformitats i defectes que justifiquen sobradament una intervenció correctiva, faltaria més!

Envellir amb dignitat és fer-se càrrec del pas del temps sense traumes, tenir una postura positiva, reivindicar els espais propis de l’edat, donar exemple i consells als més joves i posar-los-hi a l’abast les experiències pròpies viscudes.

No tot és la imatge, en el nostre interior també hi ha uns valors que valen la pena.

Dipòsit legal: BP. 12320-2013

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció:continguts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com publicitat 639 417 903

amb el suport de:

Actualitat a la xarxa

#vacances

@ManuelCuyas: Per què el PSC no organitza un concert al Camp Nou pel federalisme i l'Alícia i en Rivera un per l'unionisme?

#festesmajors

@Mtudela: Pocs han estat els pobles que han assolit la llibertat per la via pacífica.

Farem història #ConcertPerLaLlibertat #FreedomCatalonia2014

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

11 Juliol 2013

lĂ­niatres

7|

|8

Comerç líniatres

UBIC Sant Just | Rebaixes i festa major

11 Juliol 2013

Els establiments comercials de Sant Just Desvern ja han començat la temporada de rebaixes, com la majoria de botigues del país. La Unió de Botiguers i Comerciants de Sant Just espera que “la campanya ajudi a tirar endavant el petit comerç i que la festa major animi a comprar a la gent, ja que són dies que se surt molt més al carrer”.

El comerç espluguenc espera recuperar -se amb les rebaixes » Els botiguers i comerciants han patit una temporada molt fluixa » Els preus són igual de competitius que els de les grans superfícies

Una trentena d’establiments a la Ruta de les tapes SANT JUST4Un total de 34 bars i restaurants del municipi va participar a la tercera edició de la Ruta de les tapes durant les Festes Majors de Sant Just Desvern que es van celebrar del 21 al 24 de juny.

Cada establiment, dels que es van acollir a la ruta, oferia als seus clients una beguda i una tapa al preu únic de dos euros.

Els santjustencs i santjustenques que van gaudir d’aquests tasts gastronòmics van poder votar la tapa més original i la més saborosa.

El concurs a la tapa més original el va guanyar la número 21 del Chocolat Cafè, que consistia en Secret Ibèric amb ceba confitada i escuma de parmesà.

La tapa més saborosa va ser la número 2 de l’Amybar, una brocheta de calamarcets i gambes amb suau d'allioli.

Els clients també van ser premiats: va haver un sorteig amb les butlletes que omplien els assistents i un concurs de fotografia. El premi era un val de 100 euros en consumicions.

Sant Joan Despí té un mercat de pagès cada diumenge

Establiment amb desomptes per la campanya de rebaixes d’estiu. Foto: L’actual

Redacció ESPLUGUES Amb l’arribada del juliol comença, com cada any, la temporada de rebaixes a la majoria de botigues i establiments, una cita molt esperada, sobretot en temps de crisi econòmica.

Els comerciants esperen que els grans descomptes aplicats als seus articles i productes ajudin a arrencar els seus negocis, que han patit força durant els darrers anys.

Els descomptes normalment

són del 20% o del 30%, però poden arribar fins al 50% i, fins i tot més, al llarg de l’estiu.

TEMPORADA FLUIXA Les grans firmes i les franquícies d’empreses multinacionals que s’instal·len als centres comercials han arrencat amb descomptes molt importants. Davant d’això, el comerç local s’ha vist obligat a oferir preus molt més competitius.

Tot i els grans desomptes, els comerciants i botiguers d’Esplugues de Llobregat no han notat una gran afluència de clients.

Els botiguers expliquen que aquest any han patit una temporada molt fluixa, a causa de la crisi. A més, l’endarreriment de l'arribada de la calor també ha fet que la gent trigui més a sortir al carrer i s’animi a comprar. És per aquest motiu que el petit comerç espera poder recuperar ara les vendes. Des de les associacions de botiguers asseguren que els preus durant la campanya de rebaixes són igual de competitius que els de les grans superfícies i, a més, tenen el valor afegit d'oferir al client un tracte pesonalitzat.

SANT JOAN4 Sant Joan Despí compta ja amb un mercat de pagès cada diumenge, que obrirà de 9.30h a 14.00h de la tarda.

Des de mitjans de juny, els productes ecològics i de proximitat conreats al Parc Agrari tenen una cita dominical obligada al municipi.

Els pagesos de la zona són els encarregats de vendre els productes directament als estands del mercat.

A més de Sant Joan Despí, també hi ha oferta de produc-

tes de pagesos dels municipis de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. S'hi podran adquirir fruites i verdures de sis pagesos de toes tres localitats.

De moment, el mercat es troba en fase de prova i la intenció és que després tingui continuïtat.

Aquesta iniciativa per a incentivar els pagesos del Parc Agrari és fruit d’un treball conjunt entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Parc Agrari i el Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Esplugues líniatres

11 Juliol 2013

9|

Bateries antiaèries | Can Tinturé

Diumenge passat es va fer una excursió per la muntanya de Sant Pere Màrtir amb el fil conductor de la Guerra Civil i el paper de les defenses antiaèries existents. Es va parlar de la seva funció i del paper que van tenir. L’itinerari era gratuït i organitzat per Museu Can Tinturé.

Subvencions a les empreses que fomentin l’ús del català

L’Aerobús obté la certificació de qualitat UNE 13816

» Moltes empreses d’Esplugues s’han interessat per aquest ajut » Es valora l’ús del català en l’atenció al públic i en la publicitat

SERVEIS4Serveis Generals de Mobilitat i Transport S.L., empresa concessionària del servei Aerobús, ha rebut la certificació UNE 13816 per les seves dues línies que atenen entre les terminals T1 i T2 de l’Aeroport i el centre de Barcelona.

La norma UNE 13816 determina les condicions en les que

es presta el servei des de l’òptica del viatger. La certificació suposa assolir la major aproximació entre la qualitat esperada per l’usuari i la que realment percep.

Els criteris de qualitat són, entre d’altres, l’accessibilitat, la regularitat i puntualitat, l’atenció al client i el confort.

L’arribada de l’estiu dóna un temps de treva a l’atur

Redacció ESPLUGUES El Consorci per a la Normalització Lingüística ha obert una línia de subvencions per a empreses que fomentin l’ús de la llengua catalana.

L’objectiu d’aquests ajuts és promoure actuacions en l’àmbit empresarial que vetllin per la utilització del català com a idioma comunicatiu en l’empresa.

Els àmbits que prioritza el CNL són els productes i serveis tecnològics adreçats a usuaris finals. En aquest paquet es trobarien les aplicacions per a

mòbil, tauletes tàctils i altres productes similars, com els videojocs.

També es valora l’ús oral de la llengua catalana en l’atenció al públic i el material publicitari en català per a la versió catalana del producte o servei tecnològic.

Fora de les bases de la subvenció estan les iniciatives que tinguin com a objecte l’elaboració o traducció de pàgines web, l’edició de llibres, revistes o butlletins, i les despeses de cursos generals de català.

CONSERVAR LA LLENGUA Moltes empreses d’Esplugues de Llobregat ja s’han informat sobre aquesta tipoloigia d’a-

juts que vetllen per la conservació i la utilització de la llengua català com a idioma vehicular, propiciant el seu ús en l’entorn empresarial.

Fa dos dies es va tancar el termini per a sol·licitar-les. Les empreses interessades van haver de presentar, per a optar a la subvenció, el projecte d’activitats amb el pressupost corresponent.

Ara és el torn de la Direcció General de Política Lingüística, que és l’òrgan que decideix i atribueix aquest tipus d’ajuts.

Les empreses que rebin la subvenció, hauran de dur a terme les actuacions entre l’1 de gener i el 31 de desembre. (més informació: pàg. 14 i 15)

DESOCUPACIÓ4L’atur ha disminuït considerablement al mes de juny, tant a Esplugues com a Sant Joan Despí i Sant Just Desvern. La tendència a la baixa s’ha produït també a tot Catalunya i a la comarca del Baix Llobregat, fet que sol passar amb l’inici de la temporada d’estiu.

A Esplugues, al juny s’han registrat 64 persones menys aturades. A Sant Joan Despí, 142 persones han trobat feina.

I a Sant Just Desvern, hi ha 32 aturats menys.

A nivell comarcal, la taxa d’atur registrat ha baixat al 16,2% i hi ha 2.438 persones aturades menys que al maig.

| 10

lĂ­niatres

11 Juliol 2013

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

11 Juliol 2013

Esplugues

líniatres

11 |

Les piscines dels Torrents obren fins a principis de setembre » Durant el mes de juliol hi ha sessions d’aquagym tots els dimarts » Aquest diumenge Esplugues es mullarà per l’esclerosi múltiple Redacció ESPLUGUES Els espluguencs i espluguenques podran remullar-se i passar els dies de calor gaudint de fresques remullades fins a principis de setembre. I és que les piscines del parc dels Torrents romandran obertes fins al 8 de setembre, d'11 a 19 h.

Comença el cicle ‘Nits de jazz & Tinturé’

MÚSICA4Divendres passat es van inaugurar les nits de jazz a Can Tinturé. I és que durant tot el mes de juliol diversos artistes passaran per l’escenari dels jardins del museu per animar les vetllades estiuenques.

El G7 Quartet, una formació musical provinent del Baix i Alt Penedès, va ser l’encarregat d’obrir aquest cicle de jazz en directe. A l’estrena, van interpretar peces basades en estàndards de jazz i bossa, amb temes dels imprescindibles Charlie Parker, Miles Davis o John Coltrane, entre d’altres.

Demà serà el torn del Swingologie Trio, amb guitarra, piano i contrabaix. Bejamín León, un dels millors pianistes del país, és un dels components de la formació musical. León ja va delectar el públic de les nits a Can Tinturé fa dos anys, quan va assistir a l’edició de la temporada d’estiu 2011.

La darrera formació que tancarà el cicle musical serà la Sandyriver Jazz Band, provinent de Riudarenes. Ho farà el divendres, 26 de juliol, amb un repertori de peces de Billie Holiday i la Count Baste Orchestra, de finals dels anys trenta.

Durant tot el mes de juliol, a més de poder anar a la piscina a gaudir d’un bany, hi ha la possibilitat de seguir mantenint la forma física i fer esport amb les sessions de gimnàstica a l'aigua. A la piscina, es podrà practicar aquagym tots els dimarts de juliol, a les 19.15 h.

A més d’aquestes activitats esportives, el 14 de juliol Esplgues de Llobregat es mulla per l’esclerosi múltiple, com

ho fan moltes de les piscines dels municipis de Catalunya.

Aquest dia se celebra una cita ineludible a les piscines municipals del parc dels Torrents, per contribuir a la investigació de l'esclerosi múltiple. A les 12h es vol batre el rècord de persones saltant simultàniament a la piscina per aquesta causa solidària emmarcada en la campanya Mulla't per l'esclerosi múltiple.

| 12

Sant Joan Despí líniatres

11 Juliol 2013

Festes Majors | Clausura

El Correfoc de Festa Major, una ruta pels parcs i diversos espectacles de dansa van ser els actes que van tancar la Festa Major, en el darrer cap de setmana de celebracions, a finals de juny. Al tancament de les festes també va haver una Cursa Ciclista de Festa Major i l'Open Despí de tennis taula.

Una passarel·la connectarà Sant Joan amb Sant Boi » Farà quatre metres d’ample i estarà al costat del riu Llobregat » És una zona on la gent va a passejar, va en bicicleta i fa esport

Els habitatges amb protecció oficial ja es poden sol·licitar HABITATGE4Ja està obert el termini de presentació de sol·licituds per als 14 habitatges de lloguer amb protecció oficial que ha ofertat l’empresa municipal ADSA. El termini acabarà el 16 de setembre d’aquest any.

Els pisos que ofereix l’empresa municipal són d’entre 40 i 73 metres quadrats i tenen 1, 2 o 3 dormitoris. Els habitatges compten amb un aparcament i un traster privats. Els preus van dels 456,68 euros al mes (correspon al grup general)

als 239,68 euros mensuals (per al grup de gent gran).

REQUISITS DE SOL·LICITUD Per a optar a l’adjudicació d’un habitatge, cal tenir una residència acreditada a la ciutat mínima de cinc anys i no ser propietari de cap altre habitatge.

També es tenen en compte els ingressos obtinguts el 2102.

A més, els sol·licitants han d’estar inscrits al Registre Únic de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial de Catalunya.

Un centre pioner en estudis artístics i d’humanitats

Redacció SANT JOAN DESPÍ L’Àrea Metropolitana de Barcelona ja ha iniciat les obres de construcció d’una passarel·la per a vianants i ciclistes que creuarà el riu Llobregat. Aquest passatge permetrà la connexió entre Sant Boi de Llobregat i Sant Joan Despí.

Està previst que la passarel·la mesuri quatre metres

d’ample i que doni continuïtat a la trama de camins situada als marges del riu Llobregat.

Aquestes zones són molt utilitzades pels veïns dels municipis propers al riu, que aprofiten aquests camins per fer passejades, anar en bicileta i fer esport.

Així, és una bona notícia per a tots aquests usuaris que des de fa temps anhelen la construcció d’una passarel·la d’aquestes característiques que enllaci diverses poblacions.

La connexió entre les riberes esquerra i dreta del riu Llobregat des de Sant Joan Despí fins a Sant Boi de Llobregat va començar a fer-se realitat a principis del mes de juliol, quan van començar les obres.

FONS DE FINANÇAMENT El passatge es construirà amb formigó i tindrà un cost de 500.000 euros, que financia l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els fons FEDER de la Unió Europea.

EDUCACIÓ4L’Ajuntament de Sant Joan Despí ha cedit les instal·lacions de l’antiga escola Pascual Cañís a la Fundació El Brot per tal de crear un centre que oferirà cicles formatius de grau mitjà i superior en novedoses disciplines artístiques.

La joieria d’art o les arts aplicades a l’escultura, a més de formació en teatre i dansa o escenografia, són els estudis que

s’impartiran en aquest centre.

L’objectiu és optimitzar la formació professional en les branques d’Arts Plàstiques i Disseny i Serveis Socioculturals a la Comunitat. Aquestes noves línies d’estudis poden obrir les portes a tots els joves i persones amb talent artístic i creatiu de la ciutat.

L’Ajuntament ha signat un conveni amb la fundació de 15 anys de cessió.

Sant Just Desvern líniatres

11 Juliol 2013

13 |

Detenció | Robatori a la sucursal bancària

Els Mossos d’Esquadra han detingut el grup de lladres que va forçar la sucursal de CatalunyaCaixa del carrer Creu el novembre passat. Els detinguts són sis homes i una dona, d’entre 19 i 52 anys, que es dedicaven a rebentar caixers automàtics per accedir als dispensadors de bitllets.

Sopar solidari per investigar sobre el càncer infantil

El Procés Constituent es presenta a Sant Just » Andreu Coll, membre del moviment, va conduir l’acte al municipi » La defensa d’una banca pública i del referèndum són punts clau Redacció SANT JUST DESVERN A principis de juliol, el Procés Constituent es va presentar a Sant Just Desvern. L’acte va tenir lloc el passat 3 de juliol a l’edifici de Les Escoles.

Durant la presentació, es van explicar els objectius d’aquest moviment social amb voluntat política, que encapçalen l’activista per la pau Arcadi Oliveres i la monja benedictina Teresa Forcades.

Andreu Coll, membre del grup promotor central de Procés Constituent, va conduir la trobada a Sant Just i va explicar en què consisteixen les propostes del moviment.

CANVI DE MODEL SOCIAL El Procés Constituent és un moviment social que promou una candidatura unitària al Parlament per arrencar el procés que permeti als catalans i catalanes decidir de forma democràtica i pacífica el model d’estat i de país que volen.

El moviment té com a base un manifest de deu punts que inclouen mesures en positiu, a favor d’un canvi de model social.

L’expropiació de la banca privada i la defensa d’una banca pública i ètica són algunes de les actuacions que proposa el Procés Constituents, a l’hora que propugna uns salaris i unes pensions dignes.

Un canvi del sistema democràtic cap a un model parti-

cipatiu és un dels pilars del moviment, així com la lluita contra la corrupció, l’habitatge digne i uns mitjans de comunicació públics sota control democràtic, entre d’altres.

El Procés Constituent treballa des de la societat civil amb la idea d’aglutinar el màxim suport possible de col·lectius i organitzacions i també de forces polítiques.

DECIDIR EL MODEL DE PAÍS Un dels objectius del Procés Constituent és convocar una consulta. Però no només per decidir si Catalunya ha de ser un Estat propi o no, sino també per decidir quin model de país volen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya i escoltar quina societat volen els catalans.

SOLIDARITAT4Abans d’ahir es va celebrar un sopar solidari amb l’objectiu de recaptar fons per a la investigació del càncer infantil. La cerimònia es va fer amb motiu del compromís solidari de Sant Just Desvern amb la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer.

La finalitat és destinar els diners que es recullin del sopar per al projecte de recerca de càncer infantil del Servei d'On-

cologia i Hematologia Pediàtrica del'Hospital Vall d'Hebron.

Durant el sopar van intervenir diverses personalitats, com el catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i José Sánchez de Toledo Codina, Català de l’Any 2013, oncòleg i coordinador del projecte d'investigació que finança el municipi.

El PSC homenatja la militància en temps de crisi i desafecció POLÍTICA4Divendres passat els socialistes de Sant Just Desvern van fer un sopar amb motiu de la celebració del Dia del Militant.

La secció local del partit va preparar aquest homenatge als seus militants al Parc del Parador per agrair-los la seva dedicació.

Tot i això, el PSC no es troba ni molt menys en el seu millor moment. A més, la general i creixent desafecció que existeix entre la ciutadania i la classe política no ajuda.

La secretària d’organització del PSC de Sant Just, Gina Pol, creu que en aquests temps difícils en el món polític s'ha de reconèixer encara més el fet de ser militant d’un partit.

El PSC de Sant Just es va crear als anys 70 i compta amb una seixantena de militants i amb un centenar de simpatitzants.

En les reunions periòdiques amb la militància es cerquen alternatives de futur, tot i que ara és difícil per al partit trobar punts en comú.

| 14

líniatres

11 Juliol 2013

del Voluntariat per la Llengua

Una dècada d’entrega desinteressada pel català » Més de 70.000 parelles lingüístiques participen en el programa del Voluntariat per la Llengua » Prop de 700 entitats i més de 2.000 establiments col·laboren amb la iniciativa durant l’últim any

Arnau Nadeu BAIX LLOBREGAT Facilitar que persones catalanoparlants es trobin amb altres persones que volen aprendre català i puguin conversar així en un ambient real i distès. Això és el Voluntariat per la Llengua, un programa que impulsa la Direcció General de Política Lingüística i que enguany celebra els seus 10 anys d’història.

Gestionat pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) a través dels 22 Centres de Normalització Lingüística (CNL) d’arreu del territori, el programa serveix perquè les persones que volen aprendre català adquireixin seguretat i perquè les que ja el parlen s’acostumin a no canviar de llengua innecessàriament.

Més de 70.000 parelles lingüístiques s’han beneficiat dels avantatges del programa durant la seva dècada d’història. Durant un mínim de 10 hores, voluntaris i aprenents han conversat on han volgut, quan han volgut i del que han volgut amb un objectiu compartit: utilitzar el català.

El Voluntariat per la Llengua va néixer l’any 2002 a Cornellà amb 19 parelles participants. Sota el nom de Voluntaris per la llengua, el programa va sorgir com un recurs més per facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana dels alumnes dels cursos de català per a adults del CPNL. Paradoxalment, aquests es queixaven que quan sortien de l’aula no podien practicar la llengua que estudiaven

per integrar-se a Catalunya perquè ningú no els parlava en català.

Des d’aleshores, la iniciativa ha experimentat moments d’extensió, de reorientació i de consolidació.

L’any 2007, i ja sota el nom de Voluntariat per la llengua, el programa va rebre un impuls definitiu per part de la Generalitat, que va considerar prioritari augmentar-ne l’impacte i estendre’l a tot Catalunya i a qualsevol persona interessada independentment de les classes de català.

La iniciativa també ha rebut el suport de la Comissió Europea en forma de reconeixement, sent considerada una de les 50 millors pràctiques europees d’aprenentatge d’una llengua.

MÉS ENLLÀ DE LA LLENGUA A més de conversar en català durant una hora a la setmana en el lloc i l’horari que decideixen, les parelles lingüístiques poden participar en les activitats complementàries de coneixement del territori, la cultura i la societat catalanes que també impulsa el programa.

Tots els participants disposen d’un carnet que els permet gaudir d’avantatges arreu de Catalunya.

En aquest sentit, el Voluntariat per la Llengua compta amb la col·laboració de moltes entitats i establiments que transporten el programa al teixit social i associatiu. Durant l’últim any, prop de 700 entitats i més de 2.000 establiments hi han donat suport.

Actualment, la iniciativa s’ha introduït a diversos àmbits sectorials, com ara l’empresa, la sanitat, la justícia, l’esport o els Instituts d’Educació Secundària, on ha tingut també una molt bona acollida.

Reportatge fotogràfic: Pamela Martínez

“Quan canviem de llengua per educació ens equivoquem” ENTREVISTA4Marcel Pellejà és el respon-

sable del Voluntariat per la Llengua del CNL de Barcelona, que fa accions conjuntes amb les seus del Baix Llobregat. Va començar a peu de carrer i ara gestiona el projecte. Hi creu fermament i en destaca els avantatges, tant per als aprenents com per als catalanoparlants. Assegura que la societat en general hi surt guanyant.

Es diu que el Voluntariat per la Llengua es va pensar per ajudar els aprenents a practicar el català i ha acabat ajudant també els propis catalanoparlants. Ho comparteix?

Totalment. El projecte té molts avantatges.

Els aprenents poden practicar la llengua catalana mentre que els voluntaris catalanoparlants s’adonen que no hi ha cap raó per no utilitzar-la, ja que se’ls entén. Això canvia els hàbits del catalans, que quan veiem una persona de fora de Catalunya canviem automàticament de llengua.

Per educació...

Ens equivoquem. Durant tots aquests anys de Voluntariat per la Llengua he pogut comprovar que els aprenents ens diuen el contrari. “Cada vegada que canvieu de llengua, que l’amagueu, ens esteu fent un lleig”, asseguren. I això fa reflexionar els catalanoparlants i fa canviar els seus hàbits, perquè després ho apliquen al seu dia a dia.

No podem pressuposar que no ens entenen si parlem en català, perquè sovint estem fent un lleig canviant de llengua. És per això que els voluntaris també hi surten guanyant.

I la societat en el seu conjunt...

Així és. L’aprenent té un espai on pot practicar el català i el voluntari creix personalment i s’adona que no cal que amagui la seva llengua. El Voluntariat per la Llengua fa perdre aquests hàbits. Els catalanoparlants estan canviant les seves conductes aquí i a la resta de la seva vida i això repercuteix en la societat. La gent cada cop parla en català amb més naturalitat. Si no se’ns entén ja canviarem de llengua, però fer-ho preventivament no cal.

El context polític està enfortint el sentiment nacional. Això es tradueix en un augment de voluntaris per la llengua?

No sé si hi ha pujades o baixades. A Catalunya es fan 10.000 parelles lingüístiques a l’any. En termes polítics, potser sí que hi ha participants que tenen aquest tipus de motivacions. Però nosaltres pensem que això és una manera simpàtica, relaxada i desenfadada de fer llengua i de fer cultura. Volem fugir una mica de la política perquè aquí practiquem la llengua. I és que, malauradament, molts aprenents no ho poden fer durant el seu dia a dia per culpa dels mals hàbits dels catalanoparlants.

del Voluntariat per la Llengua

11 Juliol 2013

líniatres

15 |

Línia Tres comparteix una jornada amb sis participants del Voluntariat per la Llengua

Tres parelles, el mateix objectiu “A les Rambles és més habitual trobar-te una persona que parli anglès que una que parli català”

Aina Galduf BAIX LLOBREGAT La història de l’Adrián Murga i l’Eulàlia Silvente va començar fa només un mes amb un joc de targetes. “La primera trobada va ser a la Casa dels Entremesos on ens van repartir uns papers amb un animal dibuixat i es tractava de trobar la nostra parella”, comenta l’aparellador toledà. La imatge d’un bou els va unir com a parella lingüística i des d’aleshores han compartit més d’una canya i ja han fet plans de futur com anar a patinar, assistir a un concert de música clàssica o fins i tot ajudarse a fer els forats per a penjar una prestatgeria. I és que qualsevol excusa és bona per practicar el català.

“Diuen que em parlen en castellà per ajudar-me però jo sempre dic que així no m’estan beneficiant”

“A part d’ajudar a aprendre i divulgar la llengua i la cultura catalana, el voluntariat ha estat molt enriquidor”

“Em sento discriminada quan em contesten en castellà” Per a aquesta voluntària “és molt positiu que algú vulgui aprendre català perquè molta gent aposta per estudiar anglès, francès o rus perquè amb el castellà ja els entenen a tot arreu”. De fet, tal i com comenta l’Adrián, “hi ha llocs, com les Rambles, on és més habitual trobar-te una persona que parli anglès que una que parli català”.

Asseguda a la terrassa d’un bar, la Pamela Campoverde, una estudiant d’origen equatorià, manté una conversa amb la seva voluntària, l’Isabel Baeza, sobre l’hàbit dels catalanoparlants de canviar de llengua davant d’un interlocutor estranger. “El que em fa sentir discriminada és que la gent em senti parlar en català i em contesti en castellà”, comenta la Pamela. Els aprenents que participen al Voluntariat per la Llengua coincideixen en destacar les dificultats que tenen per poder conversar en aquest idioma.

“Diuen que et parlen en castellà per ajudar-te però jo sempre dic que així no m’estan beneficiant”, destaca la futura dissenyadora.

Per la Isabel, filòloga, “costa molt no canviar de llengua perquè tenim la idea que som poc respectuosos si no ho fem”. Es tracta d’un sentiment compartit entre els voluntaris, però la Pamela hi fa un incís: “Jo sé que no sóc catalana però m’estimo aquesta llengua i m’entristeix que els ca-

talans no defensin el seu idioma perquè amb el temps es perdrà”.

La Pamela i l’Isabel només s’han vist tres vegades però han connectat de meravella. “Estem començant però estic encantada perquè la veig amb tantes ganes d’aprendre...”, comenta la voluntària.

Els que sembla que es coneguin de tota la vida són en Ferran Castilla i la seva aprenent, la Maria Isabel Pereyra. Originària de l’Argentina i periodista de professió, el seu primer contacte amb el català va ser precisament a Ciudad de La Plata. “Em vaig casar amb en Jordi, que era de Catalunya però es considerava totalment castellanoparlant i no volia tenir res a veure amb el català. Un dia vaig haver de fer un reportatge sobre un casal català i m’hi va acompanyar. Després de tres anys de resistència a l’idioma va ser escoltar ‘Bon dia’ i posar-se a plorar”. Per la Maria Isabel aquest va ser un punt d’inflexió perquè “vaig veure la part emocional de la llengua, com hi connectes, i vaig decidir posar-me a estudiar”.

Un temps més tard, el destí la va fer creuar el Pacífic per venir a Barcelona i després de dotze anys a la ciutat va decidir intentar, per tercer i últim cop, treure’s el nivell C de català. Segons explica la Maria Isabel, “tenia molts problemes de fluïdesa i vaig demanar un voluntari molt estricte i em van presentar el Ferran, el qual m’ha ajudat a treure’m el títol”.

“Hem anat al Palau de la Música, al Liceu, a l’Auditori i al Museu d’Història” “Des del mes de gener hem anat al Palau de la Música, al Liceu i a l’Auditori, he conegut el Museu d’Història i el MNAC i m’ha explicat la història dels edificis modernistes de Barcelona”, comenta la periodista.

En Ferran té clar els beneficis que ha extret d’aquest programa: “A part d’ajudar a aprendre i divulgar la llengua i la cultura catalana, el voluntariat ha estat molt enriquidor perquè he conegut a una gran persona”. En aquest sentit, els aprenents no es volen perdre l’oportunitat de viure el Voluntariat per la Llengua des de l’altra banda i asseguren que “si arribem al nivell suficient de català algun dia també farem de voluntaris”.

| 16

Propera edici贸 12 de setembre

l铆niatres