Liniaturisme 10

Edita: Grup Comunicació 21 · Dipòsit Legal B 17514-2014 · publicitat@comunicacio21.com · anuncia’t: 619 13 66 88

Bite-size Barcelona There is no better way to discover the city in depth 14

línia

National Day Catalans will claim for the independence again on September 11th

Autumn 2016 · Number 10

www.liniaturisme.cat

Discover the hidden BCN Descobreix la Barcelona que encara no coneixes

Descubre la Barcelona que todavía no conoces

Découvrez la Barcelone que vous ne connaissez pas

Fabra i Coats 5 Torre Baró’s castle: an unknown treasure 10

Diagonal Mar: a lot to discover 8

Güell Pavilions: a fairytale monument 6

|2

lĂ­niaturisme.cat

Autumn 2016

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

Discover the hidden Barcelona

Autumn 2016

líniaturisme.cat

3|

Barcelona beneath the surface Barcelona és una ciutat que mai no pots acabar de conèixer del tot. Sempre hi ha petits racons magnífics i plens d’història que, sovint, són desconeguts per la majoria dels barcelonins. La ciutat està viva i es troba en un moment ple de canvis urbanístics, socials i polítics. Arquitectònicament no té fi i en molts casos pot mostrar llocs majestuosos com els jardins del Palau de les Heures, on l’estil renaixentista és a tot arreu. Barcelona també va ser una ciutat medieval. Així doncs, reservar-se una mica de temps per passejar pels seus carrers a través de la ruta medieval permet descobrir tota la seva història. No s’ha d’oblidar la petjada que va deixar Gaudí a indrets com els pavellons Güell, vigilats per un drac màgic, i la Torre de Bellesguard, amb un estil totalment diferent al qual ens té acostumats l’arquitecte. Per als amants de les construccions hel·lèniques, la ciutat també disposa d’un Teatre Grec, que no és grec, ja que es va construir l’any 1929. I Barcelona també és gastronomia. La Ruta del Tast permet degustar mil i un sabors diferents.

Barcelona es una ciudad que nunca puedes acabar de conocer del todo. Siempre hay pequeños rincones magníficos y llenos de historia que, a menudo, son desconocidos por la mayoría de barceloneses. La ciudad está viva y en un momento lleno de cambios urbanísticos, sociales y políticos.

Arquitectónicamente no tiene fin y en muchos casos puede mostrar lugares majestuosos como los jardines del Palau de les Heures, donde el estilo renacentista lo invade todo. Barcelona también fue una ciudad medieval, por eso pasear por sus calles a través de la ruta medieval permite descubrir toda su historia. No debemos olvidar la huella que dejó Gaudí en lugares como los pabellones Güell, vigilados por un dragón mágico, y la Torre de Bellesguard, con un estilo diferente al que nos tiene acostumbrados el arquitecto. Para los amantes de las construcciones helénicas, la ciudad también dispone de un Teatro Griego, que no es griego, ya que se construyó en 1929. Y Barcelona también es gastronomía. La Ruta del Tast permite degustar mil y un sabores diferentes.

It would be impossible to discover all that Barcelona has to offer. There will always be hidden gems full of history that are sometimes even unknown to the majority of the city’s population. The city is a living thing and is constantly undergoing urban, social and political shifts.

There is an endless wealth of architectural splendour, with majestic examples such as the Palau de les Heures, where the Renaissance style reigns in all its glory. Barcelona was also a medieval city, as a walk along its Medieval Route attests. And let’s not forget Gaudí’s influence on spaces such as the Güell Pavilions, presided over by a magical dragon and the Bellesguard house, with a style slightly different to that more characteristic of his architecture. For fans of Hellenic buildings, don’t forget Barcelona’s Greek Theatre constructed in 1929, and therefore not actually Greek.

Barcelona is also famed for its gastronomy and the Ruta del Tast allows foodies to delve into a world of a thousand and one different flavours.

Barcelone est une ville que vous ne pouvez jamais connaitre totalement. Il y a toujours des petits recoins pleins d’histoires qui, souvent, sont méconnus par la plupart des Barcelonais. La ville est vivante et elle traverse une période de changements urbanistiques, sociaux et politiques. Elle n’a pas de fin et dans de nombreux cas elle peut nous montrer des endroits majestueux comme les jardins du Palau de les Heures, où le style Renaissance est omniprésent. Barcelone a été une ville médiévale. Ainsi, se réserver un peu de temps pour flâner dans ses rues par le biais de la route médiévale permet de découvrir toute son histoire. Il ne faut pas oublier l’empreinte qu’a laissée Gaudí dans des endroits tels que les pavillons Güell, surveillés par un dragon magique et la maison Bellesguard, dotée d’un style différent de celui auquel l’architecte nous a habitués. Pour les amoureux des constructions helléniques, il y a un Théâtre Grec, qui n’est pas grec, ayant été construit en 1929. Barcelone est synonyme de gastronomie et la Ruta del Tast, déguster saveurs différentes.

|4

lĂ­niaturisme.cat

Autumn 2016

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

Fabra i Coats

Autumn 2016

Stringing past and present together Filant el passat per teixir el present

Filant le passé pour tisser le présent Hilando el pasado para tejer el presente

Durant molt de temps s’hi van fer troques i cabdells de fil de cotó, però ara s’hi crea art. Més de 15.000 treballadors entraven cada matí al seu recinte per fer la seva jornada laboral. L’antiga filatura Fabra i Coats, que va donar nom i caràcter a part de Sant Andreu, és ara un espai recuperat que proclama orgullós l’esperit obrer del barri.

L’empresa de filatures va néixer el 1839, però no va ser fins al 1903, quan es va fusionar amb l’empresa escocesa J&P Coats, que va prendre el nom pel qual va ser coneguda arreu, la Fabra i Coats, i va adoptar un model empresarial sorprenent a l’època, perquè va importar millores per als treballadors, com ara les vacances pagades, les escoles bressol al recinte o l’assistència sanitària. La reconversió industrial va fer tancar aquesta fàbrica, que ocupava dues illes senceres i disposava de 30.000 metres quadrats de superfície. Des de fa uns anys l’Ajuntament de Barcelona l’ha convertit en un centre cultural i social de primer ordre, que acull un laboratori de creació artística, un centre cultural on es fan exposicions, xerrades i cursos de formació, la biblioteca municipal, el casal de barri de Sant Andreu, l’espai social i cultural Josep Bota i la plaça de Can Fabra, on els néts i besnéts dels obrers de l’antiga fàbrica gaudeixen, creixen i creen art.

Durante mucho tiempo se hicieron madejas y ovillos de hilo de algodón, pero ahora se crea arte. Más de 15.000 trabajadores entraban cada mañana en su recinto para hacer su jornada laboral. La antigua hilatura Fabra i Coats, que dio nombre y carácter a parte de Sant Andreu, es ahora un espacio recuperado que proclama orgulloso el espíritu obrero del barrio.

La empresa de hilaturas nació en 1839, pero no fue hasta 1903, cuando se fusionó con la empresa escocesa J&P Coats, que adoptó el nombre por el cual fue conocida, la Fabra i Coats, y aplicó un modelo empresarial sorprendente en la época, porque importó mejoras para los trabajadores, como las vacaciones pagadas, las guarderías en el recinto o la asistencia sanitaria. La reconversión industrial hizo cerrar esta fábrica, que ocupaba dos manzanas enteras y disponía de 30.000 metros cuadrados de superficie. Desde hace unos años el Ayuntamiento de Barcelona la ha convertido en un centro cultural y social de primer orden, que acoge un laboratorio de creación artística, un centro cultural donde se hacen exposiciones, conferencias y cursos de formación, la biblioteca municipal, el casal de barrio de Sant Andreu, el espacio social y cultural Josep Bota y la plaza de Can Fabra, donde los nietos y bisnietos de los obreros de la antigua fábrica disfrutan, crecen y crean arte.

For many years skeins and balls of yarn were made here. Nowadays the main activity of this factory is making art. More than 15,000 workers used to walk through the gates every morning to begin a day’s work. The old Fabra i Coats textile factory, to which part of Sant Andreu owes its name and character, is now a rehabilitated space that proudly heralds the working-class spirit of the neighbourhood.

The textile company was founded in 1839, but it was not until 1903, after merging with the Scottish Company J&P Coats that it got the name it was widely known for: Fabra i Coats. It adopted an innovative business model at the time, because it imported improvement for the workforce, such as paid holidays, an in-company day-nursery and health care. The industrial reconversion caused the factory, which occupied two blocks, and its 30,000 square metres, to close. A few years ago, the Barcelona Town Hall turned it into a state-of-theart cultural and social centre, which houses an art lab, a cultural centre where exhibitions, talks and training courses are held, as well as the municipal library, the Sant Andreu community centre, the social and cultural space Josep Bota and Can Fabra square, where the old Factory workers’ grandchildren and great-grandchildren enjoy, grow up and make art.

Pendant très longtemps on y a fabriqué des pelotes et des bobines de fil en coton, mais à présent on y crée de l’art. Plus de 15.000 travailleurs entraient chaque matin dans son enceinte pour y faire leur journée de travail. L’ancienne filature Fabra i Coats, qui a donné le nom et le caractère à une partie de Sant Andreu, est maintenant un espace récupéré qui proclame fièrement l’esprit ouvrier du quartier.

L’entreprise de filatures est née en 1839, mais ce n’est pas avant 1903, quand elle s’est fusionnée avec l’entreprise écossaise J&P Coats, qu’elle a pris le nom par lequel elle est connue partout, celui de Fabra i Coats, et a adopté un modèle d’entreprise surprenant à l’époque, parce qu’il apporta des améliorations pour les travailleurs, comme par exemple les congés payés, les écoles maternelles dans l’enceinte de la filature ou encore l’assistance sanitaire. La reconversion industrielle a fait fermer cette usine, qui occupait deux pâtés de maisons entiers et disposait de 30.000 mètres carrés de surface. Depuis quelques années la Mairie de Barcelone l’a transformée en un centre culturel et social de premier choix, qui accueille un laboratoire de création artistique, un centre culturel où sont organisés des expositions, des conférences et des cours de formation, la bibliothèque municipale, la maison de quartier de Sant Andreu, l’espace social et culturel Josep Bota et la place de Can Fabra, où les petits-enfants et arrière petits-enfants des ouvriers de l’ancienne usine s’amusent, grandissent et créent de l’art.

How

to get there...

L1

BUS

11 - 40 - 43 126 - N9

líniaturisme.cat

5|

|6

líniaturisme.cat

Güell Pavilions

Autumn 2016

Güell Pavilions

Fairytale monument La màgia d’uns pavellons plens de fantasia A l’avinguda de Pedralbes, un drac de ferro forjat vigila gelosament l’entrada dels pavellons que Gaudí va dissenyar per a Eusebi Güell, l’any 1887.

Famosos pel colorit i les formes fidels a l’estil més curiós de Gaudí, aquests pavellons estan plens de detalls mitològics i estètics que els converteixen en una de les joies més màgiques de l’arquitectura de Barcelona. Amb una base de pedra, les cases s’alcen sobre unes parets profusament decorades amb elements de maó i ceràmica. El projecte, d’aire oriental, fins i tot pot arribar a recordar l’art mudèjar en algunes de les seves parts. L’element estrella de la construcció és la reixa de la porta d’entrada, que representa un drac de ferro amb ulls de vidre, en honor al mitològic drac guardià del jardí de les Hespèrides. Els jardins van ser declarats monument historicoartístic l’any 1969 i fins al 2008 van funcionar com a seu de la Reial Càtedra Gaudí.

La magia de unos pabellones llenos de fantasía

En la avenida de Pedralbes, un dragón de hierro forjado vigila celosamente la entrada de los pabellones que Gaudí diseñó para Eusebi Güell en 1887.

Famosos por su colorido y formas fieles al estilo más curioso de Gaudí, estos pabellones están llenos de detalles mitológicos y estéticos que los convierten en una de las joyas más mágicas de la arquitectura de Barcelona. Con una base de piedra, las casas se alzan sobre unas paredes profusamente decoradas con elementos de ladrillo y cerámica. El proyecto, de aire oriental, incluso puede llegar a recordar el arte mudéjar en algunas de sus partes. El elemento estrella de la construcción es la reja de la puerta de entrada, que representa un dragón de hierro con ojos de cristal, en honor al mitológico dragón guardián del jardín de las Hespérides. Los jardines fueron declarados monumento histórico-artístico en 1969 y hasta el 2008 funcionaron como sede de la Real Cátedra Gaudí.

On Avinguda Pedralbes, a wrought-iron dragon closely guards the entrance to the pavilions Gaudí designed for Eusebi Güell in 1887.

Renowned for their colourful forms representing Gaudí’s most curious of styles, the pavilions are full of mythical and aesthetic details making them one of Barcelona’s most magical architectural jewels. With stone bases, the buildings are supported by elaborately decorated brick and ceramic walls.

Oriental in style, the complex also evokes Mudejar art at times. The star feature is the wrought-iron grille on the entrance gate in the shape of a dragon with glass eyes, in honour of the mythical creature which guarded the Garden of the Hesperides. The gardens were declared a Monument of National Historic and Artistic Interest in 1969 and have been the headquarters of the Royal Gaudí Chair since 2008.

La magie de pavillons pleins de fantaisie

Sur l’avenue de Pedralbes, un dragon en fer forgé surveille jalousement l’entrée des pavillons que Gaudí a créés pour Eusebi Güell, l’année 1887.

Célèbres pour le coloris et les formes fidèles au style le plus curieux de Gaudí, ces pavillons regorgent de détails mythologiques et esthétiques qui font d’eux un des joyaux les plus magiques de l’architecture de Barcelone. Avec une base en pierre, les maisons s’érigent sur des murs décorés à profusion d’éléments en brique et en céramique. Le projet, d’aspect oriental, peut aller jusqu’à rappeler l’art mudéjar dans certaines de ces parties. L’élément emblématique de la construction est la grille de la porte d’entrée, qui représente un dragon en fer avec des yeux en verre, en l’honneur au mythologique dragon gardien du jardin des Hespérides. Les jardins ont été déclarés monument historico-artistique en 1969 et jusqu’en 2008 ils ont été le siège de la Reial Càtedra Gaudí.

How to get there...

L3

BUS

7, 33, 63, 67, 75, 78, H6 T1, T2, T3 Palau Reial

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

Autumn 2016

lĂ­niaturisme.cat

7|

|8

líniaturisme.cat

Diagonal Mar

Autumn 2016

On the left, the Diagonal Mar park. On the right, the shopping mall (on top) and the ‘Torre de les Aigües del Besòs’ (below). Photos: City Hall and Google Maps

Diagonal Mar: a lot to discover Diagonal Mar: molt per descobrir Diagonal Mar: mucho por descubrir Diagonal Mar: beaucoup à découvrir La zona de la nova Barcelona que s’erigeix a la zona de Diagonal Mar compta amb grans atractius, centres comercials, zones verdes i edificis amb història.

El Parc Diagonal Mar, que s’estén al llarg de 14 hectàrees, és un espai que vol evocar uns aiguamolls, on el verd de la gespa es mescla amb el blau de l’aigua.

Un dels trets més identificables del parc és l’estructura de tubs, que es despleguen en totes les direccions, abraçant jardineres que recorden l’arquitectura orgànica de Gaudí. Ideal per passejar i fer esport.

L’aigua també forma part de la història de la Torre de les Aigües del Besòs, una construcció de 1882 que aleshores garantia el subministrament d’aigua tant per a Sant Martí de Provençals com per a la ciutat. Actualment, l’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es pot visitar per dins i gaudir d’unes vistes exepcionals de la ciutat.

Ben a la vora del parc i de la torre s’alça el centre comercial Diagonal Mar, un espai de 3 plantes amb terrassa amb vistes al mar i 18 sales de cinema.

La zona de la nueva Barcelona que se erige en la zona de Diagonal Mar cuenta con grandes atractivos, comercios, zonas verdes y edificios con historia.

El Parc Diagonal Mar, que ocupa unas 14 hectáreas, es un espacio que quiere evocar unas marismas, donde el verde del césped se mezcla con el azul del agua. Uno de sus rasgos más identificables es la estructura de tubos que se despliegan en todas direcciones, abrazando jardineras que recuerdan la arquitectura orgánica de Gaudí. Ideal para pasear y hacer deporte.

El agua también forma parte de la historia de la Torre de les Aigües del Besòs, una construcción de 1882 que entonces garantizaba el suministro de agua tanto para Sant Martí de Provençals como para la ciudad. El edificio está catalogado como Bien Cultural de Interés Local y su interior se puede visitar y disfrutar de una vistas excepcionales de la ciudad.

Muy cerca del parque y de la torre se alza el centro comercial Diagonal Mar, un espacio de 3 plantas con terraza con vistas al mar y 18 salas de cine.

How www.torredelesaigues.cat

The newest area of Barcelona worth visiting is Diagonal Mar. It has several attractions including shopping centres, interesting public spaces as well as some historical buildings.

Diagonal Mar Park occupies over 14 hectares, where the green of the grass overlaps with the blue of the sea, evoking images of wetlands. One of the most prominent features of the park includes some tube structures which branch off in all directions, embracing the flowerbeds, reminiscent of the organic architecture of Gaudí. It’s an area ideal for taking a stroll or doing something more energetic like going for a run.

Water is also one of the main protagonists in the Torre de les Aigües del Besòs, a water tower constructed in 1882 in order to provide water for both the area of Sant Martí de Provençals as well as the city. The building is now protected as a local feature of interest and the interior can be visited to enjoy some wonderful city views.

A stone’s throw from the park is the shopping mall Diagonal Mar, it has three floors, all with terraces from which you have impressive views of the sea, as well as an eighteen-screen cinema.

La zone de la nouvelle Barcelone qui s’érige dans le secteur de Diagonal Mar possède d’importants attraits, des centres commerciaux, des espaces verts et des bâtiments chargés d’histoire.

La Parc Diagonal Mar, qui s’étend sur 14 hectares, est un espace qui prétend évoquer les marécages, où le vert de l’herbe se mélange avec le bleu de l’eau. L’un des traits les plus caractéristiques du parc est la structure en tubes, qui se déploient dans toutes les directions, encerclant des jardinières qui rappellent l’architecture organique de Gaudí. Idéal pour se promener ou faire du sport.

L’eau aussi fait partie de l’histoire de la Torre de les Aigües del Besòs, une construction de 1882 qui assurait alors la distribution d’eau aussi bien pour Sant Martí de Provençals que pour la ville. Actuellement, l’édifice est catalogué en tant que Bien Culturel d’Intérêt Local et l’on peut en visiter l’intérieur et jouir des vues très jolies.

Tout près du parc et de la tour se dresse le centre commercial Diagonal Mar, un espace de 3 étages avec terrasse et vues sur la mer et plus 18 salles de cinéma.

to get there...

L4

+

WALK

The gardens of Palau de les Heures

Autumn 2016

líniaturisme.cat

9|

Photos: Fèlix GP

The gardens of Palau de les Heures Embriagados por la majestuosidad de los jardines del Palau de les Heures

Although not as well-known as neighbouring Horta Maze, the gardens of the Palau de les Heures are similarly stunning. Built along with the palace at the end of the nineteenth century by architect August Font i Carreras for industrialist Josep Gallart Forgas, the gardens are presided over by towering palms and other trees such as magnolias, acacias, cedars, orange trees and oaks, to list a few examples. They are particularly beautiful in spring, providing a real feast for the senses.

Designed by Adrià Piera in the French and Italian Renaissance style, the garden is structured around three terraces, with the highest home to the palace and several preliminary gardens. The second and the third –with the third being the largest– are more interesting in terms of landscaping due to their leafy trees and numerous flowerbeds. From the entrance to the park, the palace may be glimpsed in the distance peeking out from among the palms, with two stairways which lead down into the garden. Built in the style of a French château, the palace features four cylindrical towers culminating in conical peaks, and a façade with sculptures forming an allegory of Les Heures by Catalan artist Josep Campeny.

Enivrés par la majestuosité des jardins du Palau de les Heures

Muy cerca del laberinto de Horta se encuentran ubicados los jardines del Palau de les Heures, no tan conocidos como el primero, pero con una belleza igualmente destacable. Construidos a la vez que el palacio a finales del siglo XIX por el arquitecto August Font i Carreras, por encargo del industrial Josep Gallart Forgas, los jardines están presididos por altas palmeras y otros árboles, como magnolias, acacias, cedros, naranjos y encinas, entre otros. En primavera alcanza su máximo esplendor y su visión es un espectáculo para los sentidos.

El jardín, de estilo francés y italiano renacentista y diseñado por Adrià Piera, se estructura en tres terrazas: la más alta está ocupada por el palacio y unos primeros jardines. La segunda y la tercera –que es la más grande– son las que tienen más valor paisajístico gracias a la frondosidad de los árboles y a los numerosos parterres. Desde la entrada del parque, si se mira a lo lejos, se puede ver el Palacio perdido entre las palmeras y con dos escalinatas que descienden hasta el jardín. Construido al estilo de un châteaux francés, tiene cuatro torres cilíndricas, rematadas en cuatro picos cónicos. Como no podía ser de otra forma, la fachada la preside una alegoría de las hiedras de Josep Campeny.

L3

to get there...

Molt a prop del laberint d’Horta hi ha els jardins del Palau de les Heures, no tan coneguts com el primer, però amb una bellesa igualment destacable. Construïts juntament amb el palau a la fi del segle XIX per l’arquitecte August Font i Carreras, per encàrrec de l’industrial Josep Gallart Forgas, els jardins estan presidits per unes palmeres de gran alçada i altres arbres, com ara magnòlies, acàcies, cedres, tarongers i alzines, entre altres.

A la primavera, com tots els jardins, arriba a la seva màxima esplendor i la seva visió és un espectacle per als sentits.

El jardí, d’estil francès i italià renaixentista i dissenyat per Adrià Piera, s’estructura en tres terrasses: la més alta és ocupada pel palau i uns primers jardins. La segona i la tercera –que és la més gran– són les que tenen més valor paisatgístic gràcies a la frondositat dels arbres i als nombrosos parterres. Des de l’entrada del parc, si es mira al fons, es pot veure el Palau perdut entre les palmeres i amb dues escalinates que descendeixen fins al jardí. Construït a l’estil d’un châteaux francès, té quatre torres cilíndriques rematades en quatre pics cònics. La façana, com no podia ser d’una altra manera, està presidida per un grup escultòric que és una al·legoria de les heures de Josep Campeny.

How

Embriagats per la majestuositat dels jardins del Palau de les Heures

Tout près du labyrinthe d’Horta, se trouvent les jardins du Palau de les Heures, pas aussi connus que le premier, mais d’une beauté tout aussi remarquable. Construits conjointement au palais à la fin du XIXe siècle par l’architecte August Font i Carreras, sur une commande de l’industriel Josep Gallart Forgas, les jardins sont dominés par des palmiers de grande envergure et d’autres arbres, tels que magnolias, acacias, cèdres, orangers et chênes verts, entre autres. Au printemps, comme tous les jardins, il atteint toute sa splendeur et sa vue est un spectacle pour les sens.

Le jardin, de style français et Renaissance italienne, dessiné par Adrià Piera, se structure en trois terrasses: la plus haute est occupée par le palais et des premiers jardins. La deuxième et la troisième- qui est la plus grande- sont celles qui sont dotées de la plus grande valeur paysagère grâce à l’épaisseur des arbres et aux nombreux parterres. De l’entrée du parc, si l’on regarde au fond, on peut voir le Palais perdu entre les palmiers et avec deux petits escaliers qui descendent jusqu’au jardin. Construit dans le style d’un château français, il possède quatre tours cylindriques surmontées de quatre pics coniques. La façade, comme il ne peut en être autrement, est dominée par un groupe sculptural qui est une allégorie du lierre de Josep Campeny.

| 10

líniaturisme.cat

Torre Baró’s castle

Autumn 2016

A view from Torre Baró’s castle. Photos: Nou Barris’ District

Staring at Barcelona’s horizon A dalt de la muntanya, entre el Congost del Besòs i la ciutat de Barcelona, s’alça una de les joies més insòlites i més desconegudes de la ciutat: el Castell de Torre Baró.

Malgrat el seu aspecte medieval, el Castell de Torre Baró, que domina el districte de Nou Barris, és una construcció d’inicis del segle XX. Es va edificar, l’any 1905, com a projecte per crear un hotel que fos el centre d’una urbanització, però finalment el pla urbanístic no va funcionar i va acabar abandonat sense haverse’n enllestit les obres. Finalment, l’any 1989 el castell va ser restaurat i declarat patrimoni històric per l’Ajuntament de Barcelona. Al seu voltant es va construir un magnífic mirador, des d’on es pot contemplar Nou Barris, Horta, Sant Andreu i Sant Martí, a més del riu Besòs i els contraforts de Collserola amb les poblacions de Santa Coloma, Sant Adrià i Badalona.

Durant molts anys, el castell ha estat tancat al públic i ha patit diferents ocupacions, però una gran reforma l’ha tornat a convertir en la icona que mai hauria d’haver deixat de ser.

En lo alto de la montaña, entre el Congost del Besòs y la ciudad de Barcelona, se alza una de las joyas más insólitas y más desconocidas de la ciudad: el Castillo de Torre Baró.

A pesar de su aspecto medieval, el Castillo de Torre Baró, que domina el distrito de Nou Barris, es una construcción del siglo XX. Se edificó, en 1905, como proyecto para crear un hotel que fuese el centro de una urbanización, pero finalmente el plan urbanístico no funcionó y acabó abandonado y con las obras a medias. Finalmente, en 1989 el castillo fue restaurado y declarado patrimonio histórico por el Ayuntamiento de Barcelona. A su alrededor se construyó un magnífico mirador, desde donde se puede contemplar Nou Barris, Horta, Sant Andreu y Sant Martí, además del río Besòs y los contrafuertes de Collserola con las poblaciones de Santa Coloma, Sant Adrià y Badalona.

Durante años, el castillo estuvo cerrado al público y sufrió diferentes ocupaciones, pero una gran reforma lo ha vuelto a convertir en el icono que nunca debió dejar de ser.

How to get there...

Mirando al horizonte de Barcelona

L3

Regardant l’horizon de Barcelone

On the hilltop, between the Besòs and the city of Barcelona, stands one of the most unusual and least-known jewels in the city: The Castle of Torre Baró.

Despite its medieval appearance, the Castle of Torre Baró, which overlooks the district of Nou Barris, is a construction from the early XX century.

Built in 1905, the Castle of Torre Baró was to be a hotel at the core of a garden city project.

However, the urban development failed and it was abandoned mid-construction. Finally, in 1989 the castle was restored and declared historical heritage by the Barcelona Town Hall.

A magnificent viewing gallery was built around the castle overlooking Nou Barris, Horta, Sant Andreu and Sant Martí, together with the river Besòs and the hills of Collserola with the towns of Santa Coloma, Sant Adrià and Badalona.

The castle remained closed to the public for many years and it was occupied by squatters on different occasions until major restoration work took place, converting it into the icon it had always deserved to be.

+ L4

WALK

Mirant l’horitzó de Barcelona

En haut de la montagne, entre le Congost del Besòs et la ville de Barcelone, se dresse l’un de joyau les plus insolites et méconnus de la ville : le Château de Torre Baró.

Malgré son aspect médiéval, le Château de Torre Baró, qui domine le district de Nous Barris, est une construction du début du XXe siècle, Il a été édifié en 1905, comme projet de création d’un hôtel qui soit le centre d’un lotissement, mais finalement le plan urbanistique n’a pas été mené à terme et a été abandonné sans que les travaux aient été réalisés. Finalement, en 1989 le château a été restauré et déclaré patrimoine historique par la Mairie de Barcelone. Un magnifique belvédère a été construit aux alentours, duquel on peut contempler Nou Barris, Horta, Sant Andreu et Sant Martí, en plus de la rivière Besòs et des contreforts de Collserola avec les communes de Santa Coloma, Sant Adrià et Badalona.

Pendant de nombreuses années, le château a été fermé au public et a été l’objet de plusieurs squats mais une importante rénovation a fait de lui l’icône qu’il n’aurait jamais dû cesser d’être.

BUS 81 - 82 127

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

Autumn 2016

lĂ­niaturisme.cat

11 |

| 12

líniaturisme.cat

Glòries

Autumn 2016

www.farinera.org

A view of ‘Parc del Clot’ (left, on top), ‘La Farinera del Clot’ (left, below), the DHUB building (right, on top) and ‘Torre Agbar’ (right, below). Photos: City Hall and Archive

Glòries: the growing Barcelona Glòries: la Barcelona que creix

Glòries: la Barcelona que crece

How

Situada en el límite entre l’Eixample y Sant Martí, la plaza de les Glòries se concibió como el nexo de unión de tres grandes calles de la ciudad: la avenida Meridiana, la Gran Via de les Corts Catalanes y la avenida Diagonal. Sin embargo, con los años se ha convertido en uno de los puntos más importantes de la Barcelona metropolitana, al margen de ser una muestra emblemática de su patrimonio arquitectónico.

A su alrededor se mezcla un ambiente de tradición popular con la modernidad más vanguardista. En 2005 se sumó al perfil de la ciudad la Torre Agbar, reconocible y visible desde tierra, mar y aire. El edificio se ilumina de noche y muestra millones de tonalidades cromáticas. La torre es uno de los puntos de acceso al distrito más tecnológico y una de las zonas que más están creciendo. Empresas de todo el mundo quieren posicionarse en este barrio, donde destacan antiguos edificios industriales con grandes chimeneas. Contrasta con éstos el flamante nuevo espacio del DHUB, inaugurado el año pasado, sede del Museo del Diseño de Barcelona.

Más al norte destacan el edificio de la Farinera, una antigua fábrica modernista reconvertida en centro cultural, y el parque del Clot, un ejemplo de la integración de elementos arquitectónicos en una zona verde.

Située à la limite entre l’Eixample et Sant Martí, la place de les Glòries a été conçue comme le point de connexion de trois grandes rues de la ville: l’avenue Meridiana, La Gran Via de les Corts Catalanes et l’avenue Diagonal. Avec les années, cependant, elle est devenue un des points les plus importants de la Barcelone métropolitaine, en plus de représenter un échantillon emblématique de son patrimoine architectural.

Autour d’elle, se mêle une atmosphère de tradition populaire et de modernité la plus avant-gardiste. En 2005, est venue s’ajouter au profil de la ville la Torre Agbar, reconnaissable et visible depuis mer, ciel et terre. L’immeuble s’illumine la nuit et peut montrer des millions de tonalités chromatiques. La tour est l’un des points d’accès au le district plus technologique de la ville et l’une des zones dont le développement est le plus important. Des entreprises du monde entier veulent s’établir dans ce quartier, remarquable par ces anciens bâtiments industriels et ces grandes cheminées. L’espace flambant neuf du DHUB, inauguré l’année dernière, où se trouve le Musée du Design de Barcelone, contraste avec ceux-ci.

Plus au nord, sont également dignes d’intérêt le bâtiment de la Farinera, une ancienne usine moderniste transformée en équipement culturel, et le parc del Clot, un exemple d’intégration d’éléments architecturaux dans un espace vert.

L1 Glories

Situated on the edge of Sant Martí and the Eixample, the grid system of streets that characterise Barcelona, is the square at Glories. This square basically came into existence through the meeting of three large roads: l’avinguda Meridiana, la Gran Via de les Corts Catalanes and l’avinguda Diagonal. Over the years it has become a significant place in the Metropolitan Barcelona and is a significant part of Barcelona’s architectural patrimony.

This area has a combination of traditional local communities combined with more avant-guard and modern communities that have started migrating to the area. In 2005 The Agbar Tower was added to the Barcelona skyline, visible from the ground, air and sea. Its unique form and the unique lighting system of the building via hundreds of different coloured panels of varying hues makes it an impressive addition to the city.This building is one of the access points to the most technological district the fast-growing technological area of the city. Businesses from all over the world are eager to have a place in this significant fast-growing neighbourhood, where you can find a generous mix of old industrial buildings and beautiful brick chimneys. In contrast to this urban landscape, is the splendid new space of DHUB which opened last year and is home to the Barcelona Museum of Design.

Further north, is the Farinera building, an old modernist factory that has been converted into a cultural centre, and the Clot park, an example of the integration of architectural elements in a green space.

to get there...

Situada al límit entre l’Eixample i Sant Martí, la plaça de les Glòries es va concebre com el nexe d’unió de tres grans carrers de la ciutat: l’avinguda Meridiana, la Gran Via de les Corts Catalanes i l’avinguda Diagonal.

Amb els anys, però, s’ha convertit en un dels punts més importants de la Barcelona metropolitana, a banda de ser una mostra emblemàtica del seu patrimoni arquitectònic.

Al seu voltant es barreja un ambient de tradició popular amb la modernitat més avantguardista. El 2005 es va sumar al perfil de la ciutat la Torre Agbar, reconeixible i visible des de terra, mar i aire. L’edifici s’il·lumina a les nits i pot mostrar milions de tonalitats cromàtiques. La torre és un dels punts d’accés al districte més tecnològic de la ciutat i una de les zones que més estan creixent. Empreses de tot el món volen posicionar-se en aquest barri, on destaquen antics edificis industrials amb grans xemeneies. Contrasta amb aquests el flamant nou espai del DHUB, inaugurat l’any passat, on hi ha el Museu del Disseny de Barcelona.

Més al nord destaquen l’edifici de la Farinera, una antiga fàbrica modernista reconvertida en equipament cultural, i el parc del Clot, un exemple de la integració d’elements arquitectònics en un espai verd.

La Barcelone qui s'agrandit

Markets

Autumn 2016

líniaturisme.cat

13 |

Visiting ‘Mercat del Clot’ and”Mercat del Poblenou” is an unique experience. Photos: Archive

The charm of markets www.mercatpoblenou.com

www.mercatdelclot.net Poblenou i Clot: l’encant dels mercats Qualsevol visita a Barcelona no pot deixar escapar l’oportunitat de descobrir l’encant dels seus mercats. I si no es té temps de veure’ls tots, el del Poblenou i el del Clot en són dos dels més destacats que, a més, tenen molta història al darrere.

Al segle XIX va néixer un mercat a l’aire lliure al barri del Clot, aleshores part del municipi independent de Sant Martí de Provençals.

Allà, els pagesos del poble i dels municipis de la rodalia es reunien per vendre hortalisses, verdures o bestiar. A finals de segle, el volum de compradors i de població va fer necessària la construcció d’un edifici premodernista per acollir el Mercat del Clot, que va ser inaugurat el 1889 i que ha arribat als nostres dies després de diverses reformes.

Pesca salada, carns de tot tipus, dolços i fruita són algunes de les seves parades més destacades.

Igual que el del Clot, el mercat del Poblenou (que va néixer com a Mercat de la Unió) té el seu origen el 1889, però s’ha anat modernitzant amb diferents reformes, però sempre respectant la seva arquitectura original. El mercat es troba al bell mig del nucli urbà del barri i és un edifici modern, còmode i accessible, que compta amb 22 parades de tot tipus.

Poblenou y Clot: el encanto de los mercados

Cualquier visita a Barcelona no puede dejar escapar la oportunidad de descubrir el atractivo de sus mercados. Y si no da tiempo de verlos todos, el del Poblenou y el del Clot son dos de los más destacados que, además, tienen mucha historia.

En el siglo XIX nació un mercado al aire libre en el barrio del Clot, entonces parte del municipio independiente de Sant Martí de Provençals.

Allí, los campesinos del pueblo y de los municipios próximos se reunían para vender hortalizas, verduras o animales. A finales de siglo, el volumen de compradores y de población hizo necesario construir un edificio premodernista para albergar el Mercat del Clot, que se inauguró en 1889 y que ha llegado a nuestros días después de varias reformas. Pesca salada, carnes de todo tipo, dulces y fruta son algunas de sus paradas más destacadas.

Igual que el del Clot, el mercado del Poblenou (que nació como Mercado de la Unió) tiene su origen en 1889, pero se ha ido modernizando con diferentes reformas, pero siempre respetando su arquitectura original. El mercado está en el centro del núcleo urbano del barrio y es un edificio moderno, cómodo y accesible, que cuenta con 22 paradas de todo tipo.

How to get there...

Mercat del Clot

+

WALK

Mercat del Poblenou

+

L1

L4 WALK

Poblenou et Clot: le charme des marchés

If you are in Barcelona, for whatever the reason, don’t miss the opportunity to discover the vibrant markets that can be found in the different quarters.

If you don’t have time to visit all of them, it is still worth making the effort to visit the markets of Poblenou and Clot which are rich in both life and history.

In the 19th century an open air market was born in Clot, which was then part of the village Sant Martí de Provençals.

It is here where local farmers from surrounding villages came together to sell their local produce. At the end of the century, the sheer volume of the sellers and the population they were selling their wares to, required a building. The result was the opening of a purpose-built premodernist construction to house the Clot market in 1889, and although it has had various renovations since that date, the original structure still remains today. Salted fish, sweet pastries and fruit are just some of the tasty produce on offer.

Just like the market in Clot, the market of Poblenou (which was born at the Mercat de la Unió) has its origins in 1889, but has been modernized at various points. The market is in the heart of the neighbourhood.

It’s a modern building, both accessible and convenient with 22 stalls offering a wide range of products.

Toute visite de Barcelone, quelle qu’elle soit, ne peut manquer l’occasion de découvrir le charme de ses marchés. Et si l’on n’a pas le temps de tous les voir, celui du Poblenou et du Clot en sont deux des plus remarquables qui, de plus, ont une grande histoire.

Au XIXe siècle est né un marché en plein air dans le quartier du Clot, qui appartenait alors à la municipalité indépendante de Sant Martí de Provençals. Là, les paysans du village et des municipalités environnantes se retrouvaient pour vendre des légumes ou du bétail. À la fin du siècle, le volume d’acheteurs et de population a rendu nécessaire la construction d’un édifice pré-moderniste por le marché du Clot qui a été inauguré en 1889 et qui a survécu jusqu’à ce jour après différentes rénovations. Poissons, viandes en tout genre, sucreries et fruits constituent quelques-uns de ses étals les plus remarquables.

De même que celui du Clot, le marché de Poblenou (à l’origine Marché de la Unió) a été créé en 1889, mais il s’est modernisé au fur et à mesure des différentes rénovations, mais respectant son architecture originelle. Le marché se trouve au beau milieu du noyau urbain du quartier et constitue un édifice moderne, pratique et accessible, qui comprend 22 étals en tout genre.

| 14

líniaturisme.cat

Gastronomy

Autumn 2016

Bite-size Barcelona Gastronomia en dues mossegades

Gastronomía en dos bocados

“

With gastronomical areas along Sarrià, Barnavasi (Sant Gervasi), Sant Antoni, Sants Establiments Units (beside Plaça de Sants) and Creu Coberta near Plaça Espanya, the city offers different itineraries for tasting traditional ‘tapas’, and thus enjoying it bite by bite

“

La riquesa gastronòmica de Barcelona és immensa i ningú pot marxar sense tastar les seves delícies. Els eixos comercials de Sarrià, Barnavasi (Sant Gervasi), Sant Antoni, Sants Establiments Units (al costat de la Plaça de Sants) o Creu Coberta, a tocar de la Plaça Espanya, entre molts altres, ofereixen diferents rutes on poder tastar les típiques tapes: creacions gastronòmiques per menjar en un parell de mossegades.

Per menys de tres euros, diferents bars i restaurants d’aquestes zones permeten al visitant gaudir d’una beguda, acompanyada de la degustació d’una tapa.

Així doncs, tant els amants d’aquest petit àpat com aquells que no l’han tastat mai, però no se’l volen perdre de cap de les maneres, podran gaudir des de la típica truita de patates fins a petits plats elaborats, com l’escalivada amb bacallà a la bilbaïna amb confitura de fruites del bosc, mini carpaccios de mango, foie i pernil ibèric o el trinxat de fuet amb mostassa i tomàquet, decorat amb reducció de Mòdena, entre altres.

No hi ha millor manera de conèixer l’àmplia oferta culinària de Barcelona i d’una manera més típica que voltant pels bars i restaurants de la ciutat.

La riqueza gastronómica de Barcelona es inmensa y nadie puede irse sin probar sus delicias. Los ejes comerciales de Sarrià, Barnavasi (Sant Gervasi), Sant Antoni, Sants Establiments Units (al lado de la Plaza de Sants) o Creu Coberta, cerca de la Plaza España, entre muchos otros, ofrecen diferentes rutas donde poder probar las típicas tapas: creaciones gastronómicas para comer en dos mordiscos.

Por menos de tres euros, diferentes bares y restaurantes de estas zonas permiten al visitante disfrutar de una bebida, acompañada de la degustación de una tapa.

Así pues, tanto los amantes de este pequeño plato como los que no las han probado nunca, pero no quieren perdérselas, pueden disfrutar desde la típica tortilla de patatas hasta pequeños platos elaborados, como la escalibada con bacalao a la bilbaína con mermelada de frutas del bosque, mini carpaccios de mango, foie y jamón ibérico o trinchado de fuet con mostaza y tomate, decorado con reducción de Módena, entre otros.

No existe mejor manera de conocer la amplia oferta de Barcelona y de una manera más típica que yendo por los bares y restaurantes de la ciudad.

A true feast for the palate, nobody should leave Barcelona without sampling the culinary delights on offer. With gastronomical areas along Sarrià, Barnavasi (Sant Gervasi), Sant Antoni, Sants Establiments Units (beside Plaça de Sants) and Creu Coberta near Plaça Espanya, the city offers different itineraries for tasting traditional tapas, and thus enjoying it bite by bite.

For less than 3 euros, various bars and restaurants scattered throughout these neighbourhoods allow visitors to enjoy a drink accompanied by a tapa.

Anyone from tapas fans to those who have never tried them before will love what is on offer.

Examples range from traditional Spanish omelette to small, elaborate dishes such as Basque-style cod stew on toast with berry relish, mini carpaccios of mango, foie gras and Iberian ham or cured sausage, mustard and tomato mash and decorated with a balsamic reduction, to name but a few.

There really is no better or more classic way to get to know what Barcelona has to offer than making your way around its bars and restaurants.

La richesse gastronomique de Barcelone est immense et personne ne peut s’en aller sans avoir goûter ses délices. Les zones commerciales de Sarrià, Barnavasi (Sant Gervasi), Sant Antoni, Sants Establiments Units (près de la Plaça de Sants) ou Creu Coberta, à côté de la Plaça Espanya, entre autres, proposent différentes routes où l’on peut goûter les tapas typiques: créations gastronomiques à savourer en deux bouchées.

Pour moins de trois euros, différents bars et restaurants de ces zones permettent au visiteur de pouvoir déguster une boisson, accompagnée d’une tapa.

De cette façon, aussi bien les amoureux de ce petit repas que ceux qui ne l’ont jamais goûté mais qui

ne veulent le manquer sous aucun prétexte, pourront savourer depuis la simple tortilla (omelette espagnole) aux pommes de terre, jusqu’à des petits mets élaborés, comme l’escalivada (bandes d'aubergine et de poivron rouge cuites au four) à la morue à la bilbaïna avec de la confiture aux fruits rouges, des minis carpaccios de mangue, foie gras et jambon ibérique ou encore le trinxat (écrasée de pommes de terre et chou) de saucisson à la moutarde et tomate, décoré d’une réduction de Mòdena, entre autres.

Il n’y a pas de meilleure façon de connaître l’ample offre culinaire de Barcelone que de faire la tournée des bistrots et des restaurants de la ville.

Gastronomie en deux bouchées

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

www.liniaturisme.cat

Autumn 2016

lĂ­niaturisme.cat

15 |

| 16

lĂ­niaturisme.cat

Autumn 2016

Next issue: Winter 2016