redacció: 93 458 87 80 – linianoubarris@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com
Opinió especial Carles Puigdemont, president de la Generalitat: ‘La força tranquil·la de la Muriel’ pàg 4
Confederació de Comerç Fraile: “Alguns comerços ja han sortit del túnel, altres encara no” pàg 11
línianoubarris barcelona
linianoubarris.cat · 19/2/2016 · Núm.67 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals
Un Ple extraordinari de ciutat debatrà la situació del districte Colau es compromet a celebrar-lo a l’abril a petició de la plataforma ‘Nou Barris cabrejada, diu prou!’ pàg 6
Canvi de nom a la vista
Reportatge pàg 3 Ciclistes i vianants: una convivència que es posa a prova dia rere dia
La plaça de Llucmajor, a un pas de ser la de la República La Prosperitat pàg 6 Demanen presó pels sorolls de la central de Telefònica de Boada Comerç pàg 10 El consistori no protegirà cap botiga històrica del districte Esports pàg 12 La solidesa defensiva, clau en pàg 8 una nova victòria de la Monta
|2
lĂnianoubarris.cat 19
febrer 2016
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
19
Reportatge
febrer 2016
línianoubarris.cat
3|
El debat sobre la convivència entre ciclistes i vianants torna a agafar força. Foto: Generalitat
Condemnats a entendre’s » L’augment dels ciclistes a la ciutat provoca que creixi el debat sobre la convivència amb els vianants » La relació entre els dos col·lectius no és conflictiva tot i que sí que es viuen episodis amb tensió sovint Albert Ribas BARCELONA “El perfil del ciclista de Barcelona no és, ni de bon tros, el d’un ciclista incívic”. Qui fa aquesta afirmació no és cap membre d’alguna plataforma de ciclistes, sinó Joan Estedeordal, el president de Barcelona Camina, una entitat que defensa els drets dels vianants a la ciutat. El desgraciat accident que va patir la diputada Muriel Casals amb un ciclista –i que ha causat la seva mort aquest cap de setmana– va revifar el debat al voltant de la convivència entre vianants i ciclistes. El problema, però, és que aquest debat sovint es genera a través de percepcions i queixes d’afectats que no
es poden prendre com una realitat representativa. A més, quan parlem de topades entre bicicletes i vianants, les úniques estadístiques existents són les dels accidents que acaben en ingrés hospitalari, que assenyalen que el 2015 només hi va haver un accident greu per atropellament d’un vianant per part d’un ciclista i que el 2014 aquesta xifra va ser de quatre. És a dir, avui dia no hi ha dades que quantifiquin els accidents lleus i això és un problema. Què cal fer, doncs, si no tenim dades? Per saber per on van els trets cal parlar amb alguns caps visibles dels representants de les plataformes de ciclistes i de vianants. Estedeordal té més coses a dir. “El principal problema per als vianants són els cotxes, que provoquen 600 atropellaments a l’any”, afirma convençut el president de
Barcelona Camina, que col·loca les bicicletes molt avall en l’escala de problemes dels vianants. “Un altre problema dels vianants és la pèrdua d’espai que hem patit els darrers anys. Les terrasses i el mobiliari urbà cada vegada omplen més les voreres”, afegeix. Quan se li pregunta per les bicis, Estedeordal afirma que “més aviat estem davant d’un ciclista que no va per la calçada perquè té por”. Una situació que s’ha de combatre, diu, amb una aposta per “reduir la velocitat a la ciutat i crear ‘Espais 30’ –zones on la velocitat dels cotxes està limitada a 30 km/h–, però això és un procés que tardarà una mica”. Qui també hi diu la seva en tot plegat és Albert Garcia, membre d’Amics de la Bici. Quan Garcia parla, de seguida transmet una defensa enèrgica dels ciclistes.
“S’ha criminalitzat la bicicleta de forma infundada, hi ha una alarma social falsa”, assegura. Segons aquest representant d’Amics de la Bici, “a la gent li fa por tot el que desconeix. Amb la bici hi ha molta desinformació i és molt fàcil induir a l’opinió pública. La majoria d’atropellaments a la vorera els causen els cotxes i ningú protesta”. Garcia, que lamenta que “vas en bici i estàs assenyalat”, insisteix en la necessitat que “a les escoles es faci educació viària en clau europea, activa i que ensenyi a ser responsable i a fer-se cura dels vianants”. ELS VIANANTS, L’EIX CENTRAL Segons el departament de Mobilitat de l’Ajuntament, a Barcelona cada dia es fan 2,5 milions de desplaçaments a peu. Aquesta realitat fa que Ole Thorson, pre-
sident de l’Associació de Prevenció d'Accidents de Trànsit i enginyer de camins especialitzat en trànsit, remarqui que “el més important és que la ciutat estigui preparada per als vianants”. Thorson considera que la relació entre vianants i ciclistes “és una mica tensa” i ho atribueix, principalment, al fet que “l’espai que té el vianant ha quedat reduït”. “No estem acostumats que la vorera sigui un espai tranquil, i avançar en els ‘Espais 30’ evitaria que el ciclista vagi per la vorera”, afegeix Thorson. Nascut a Dinamarca, aquest expert té clar que “aquí el ciclista no és com el nòrdic i a alguns els falta responsabilitat, però aquesta és de tothom i la clau és una bona convivència entre totes les parts”. Queda clar que ciclistes i vianants no tenen més remei que entendre’s.
|4
línianoubarris.cat 19
Opinió
febrer 2016
Tribuna
4La força tranquil·la de la Muriel
Un diari participatiu
4Rajoy, contradictorio
per Carles Puigdemont i Casamajó, president de la Generalitat La mort inesperada i prematura de la Muriel Casals ens deixa sense una de les veus i personalitats que ha contribuït decisivament a canviar la història recent d’aquest país. Totes les Muriels que hi ha entre els qui l’hem coneguda en alguna de les etapes de la seva vida són la mateixa, i l’endevinem de seguida quan ens posem a parlar d’ella; tant li fa si és algú que l’hagi vist treballar des del seu primerenc compromís polític o algú que n’hagi vist la darrera versió. Sempre era la mateixa en el caràcter i les conviccions, en la manera d’expressar-se i en la manera de tractar els altres. Parlar de política, de cultura, de llengua o de país era un tot, i per això la Muriel contemplava aquesta etapa del país amb una il·lusió emocionada que amb prou feines podia dissimular, sobretot en les grans ocasions. Una etapa en què tot allò que li ha importat al llarg de la vida confluïa en un projecte coral: la independència de Catalunya empesa des de la societat civil, de manera transversal i amb la complicitat de la política parlamentària de la qual ella havia acceptat de formar part com a darrer acte de servei. Des de la seva condició de dona progressista i des del seu catalanisme profund, va llegir l’evolució del país i va veure que la independència era l’única sortida per als anhels socials i nacionals pels quals havia lluitat sempre. I per això tenia clar sempre que el sobiranisme havia de ser transversal per a ser majoritari i va treballar amb insistència per eixamplar-ne les bases.
El somriure amb què Muriel Casals explicava sempre les coses ajudava a sumar complicitats. Perquè ella exemplificava millor que ningú el que ja es coneix com la revolució dels somriures. És la nostra manera de fer les coses, amb un somriure als llavis, amb la força tranquil·la que ens dóna saber que som majoria, amb la gent i amb les urnes. Una majoria que ella havia ajudat a fer gran i que sabia que encara l’havíem de fer més gran. La Muriel estava cridada, en la seva condició de presidenta de la comissió parlamentària d’es-
Sabrem completar el somni que tanta
gent com la Muriel ha ajudat a fer possible. Guanyarem per ella
tudi del procés constituent, a tenir un rol fonamental en la consecució del projecte col·lectiu que ha mobilitzat tantes i tantes persones. Lluitadora per la democràcia, defensora dels drets de les persones, compromesa amb la llengua i la cultura, amb la cultura de la pau i la solidaritat, la Muriel és un referent ètic a seguir. En temps de crisi de la política, els valors de la Muriel són els que hem de defensar i reivindicar: l’honestedat, la coherència, la senzillesa, la discreció, la tendresa… No seríem aquí i d’aquesta manera sense l’es-
forç, sovint discret, d’algunes persones molt determinades. En els moments més difícils del procés, el seu paper ha estat determinant. I sempre defugint els focus, amb aquella humilitat que la caracteritzava. La Muriel tenia totes les virtuts del procés i cap dels seus defectes. La recordaré amb un agraïment infinit en aquelles petites hores en què tot semblava perillar (en més d’una ocasió, tot s’ha de dir) i emergia, gairebé sense adonarnos-en, una voluntat indoblegable d’una dona que físicament podia semblar fràgil però que tenia totes les fortaleses que es poden tenir en el món civilitzat: cultura, diàleg, paciència… i conviccions basades en una recerca esforçada del bé comú. Quan la veia preocupada, jo em preocupava molt; quan la veia feliçment emocionada, em commovia i em feia feliç veurela feliç i sabia que anàvem bé. Se li podia escapar a l’ensems un somriure tímid, una mirada còmplice i alguna discretíssima llàgrima difícil de contenir per expressar, aquestes darreres setmanes entre la investidura i l’accident, tot el que sentia davant del repte que teníem –i tenim– al davant. Ella n’ha estat una de les persones més importants i decisives, i li devem renovar i redoblar el compromís per arribar fins al final. Recordarem la Muriel, recordarem el seu exemple que ennobleix el país i sabrem completar el somni que tanta gent com la Muriel ha ajudat a fer lluminós i possible. Guanyarem per ella.
per David Rabadà
El presidente en funciones del Gobierno de España ha estado años acusando a los independentistas de no abordar el principal problema de la nación, la crisis económica. Hace escasos días contravenía su discurso de antaño con otro paradójico. Ante los posibles pactos entre PSOE y Podemos, ahora Rajoy afirma que el principal problema de España es el independentismo. ¿En qué quedamos?, ¿la crisis, o el separatismo? La verdad es que no es la primera vez que Rajoy se reitera en algo durante meses y luego cae en paradojas. Defendía la unidad española pero respetaba Gibraltar ante el Reino Unido; decía que los catalanes separatistas perderían su nacionalidad europea ante una
ley que no lo dice; olvidaba el Sáhara Occidental, Filipinas o el Rosellón como partes de España entregadas a otros pero exige a Cataluña su pertenencia al Reino; eleva la Constitución española como estandarte de la unidad nacional aunque la mayoría de jóvenes españoles jamás la hayan votado; y por último predica que el intento catalán divide a la sociedad española pero no para de intentar que su España rompa con las de los otros partidos políticos. Ahora para Rajoy lo más importante es el separatismo catalán. Pues si quieren marcharse los catalanes mejor tenerlos como amigos que como enemigos. La unidad da la fuerza, el ataque de Rajoy la contradicción.
línianoubarris.cat
Dipòsit legal: B 6766-2010
publicitat 686 42 95 17
Línia Nou Barris no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com
redacció: linianoubarris@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com Difusió controlada
amb el suport de:
15.025 exemplars mensuals
Actualitat a la xarxa
#GràciesMuriel
@trinitro: Sin el trabajo de gente como Muriel Casals, hoy mi segunda lengua estaría mucho peor y la esperanza de tener un nuevo país no existiría. Gracias.
#Únics
@xdocampo: Si el Reial Madrid guanya sobrat és un espectacle, però si ho fa el Barça és una falta de respecte. Ploramiques.
#AdéuDeNou
@rogeRosich: Esperanza Aguirre plega i ja veurem què amaga sota el llit... Però marxa fotent l'enèssim ‘zasca’ a Rajoy, donant exemple.
Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com
Un diari obert
19
febrer 2016
línianoubarris.cat
5|
4Ministres de tot
4Darrere la crisi dels refugiats
per @ModernetdeMerda
per Josep Xurigué (@josepxurigue), doctor en Ciència Política (UAB)
Parlem-ne. Hi ha un debat atemporal que de tant en tant treu el cap als mitjans de comunicació, però sense quedars'hi massa. Ve i se'n va. Mai acabem d'enllestir-lo. És un debat magnífic sobre els nostres polítics, la seva vàlua com a representants públics i la responsabilitat que el càrrec els atorga. És un debat de preguntes. Es pot ser ministre d'Agricultura sense saber del tot qui és, per exemple, el president d'Unió de Pagesos? Es pot dur la cartera de la conselleria d'Ensenyament sense tenir cap mena d'experiència en l'àmbit educatiu o sense haver trepitjat mai una escola pública? És sensat gestionar la cultura d'un país sense saber defensar plenament la seva llengua o sense entendre les necessitats de la majoria del sector? Si creiem que sí perquè ser ministre o conseller és només un encàrrec polític i no tècnic, llavors ens semblarà lògic que aquell mateix ministre de Foment acabi sent-ho més tard de Justícia, saltant d'un ministeri a l'altre amb una agilitat admirable. Perquè, total, és només un càrrec polític. Els tècnics que hi hagi a sota ja s'encarregaran de fer funcionar la maquinària de veritat. L'important és que el conseller o ministre de Salut de torn tingui una bona trajectòria professional, encara que aquesta trajectòria hagi passat per despatxos d'advocats, multinacionals del sector alimentari o vestuaris d'equips de primera divisió. Ja farem el fet. Seguint aquesta teoria meravellosa, però, vostè mateix podria ser conseller d'Interior si acredita una experiència notable com a responsable del garden que dirigeix des de 1985, perquè si ha acumulat prou anys de coneixement col·locant les plantes a lloc, de ben segur que podrà col·locar també els manifes-
tants a lloc el dia que li esvalotin el carrer. Té la saviesa adient per dirigir els Mossos, la seguretat, les grans operacions d'Estat i el que faci falta. Si hi ha res més concret, deixi-ho per la secretaria general. Vostè limiti's a guiar les línies bàsiques del departament, que ho farà molt bé. Volem això? Volem que ens governi gent preparadíssima, però preparadíssima per a altres àmbits que no són els que acaben gestionant? No seria millor que qui tingués la màxima responsabilitat en un departament fos algú que coneix el sector com ningú, per evitar així que als molts errors que cometrà, segur, s'hi sumin també els errors per desconeixement del gremi? No seria més eficient reduir aquest marge d'error amb algú que no sigui vist des de baix com un personatge aliè a la professió? No hi ha ningú més que pugui ser ministre de Treball amb més garanties? No hi ha ningú que pugui representar Benestar i Família havent viscut de primera mà què es cou en aquests conceptes tan fonamentals i delicats com són el benestar i les famílies? No cal dir noms, les carteres que anomeno són aleatòries. Ens sortirien molts noms de governs anteriors, i molts dels governs actuals. Tant espanyols com catalans. En aquest sentit, som força iguals. Per desgràcia, els criteris per nomenar polítics d'alta volada continuen allunyant-se del sentit comú i acostant-se cada vegada més a raons personals o de confiança. I sembla que la tendència va per llarg. Encara no hem entès que precisament el que transmet més confiança, el que realment pot fer respirar tranquil un president i una societat, no és aquella persona correcta i coneguda, sinó aquell polític que sap de què parla.
Vivim un drama humanitari amb una mediterrània convertida en malson i cementiri blau. Els governs europeus, entre calculadors, egoistes i porucs, no s’atreveixen a l’acollida. No es tracta d’una qüestió de solidaritat, només, sinó de dret internacional i d’asil. Cal dir, no obstant això, que el govern alemany, amb crisi interna i en el partit que li dóna suport, fa un esforç. Dins d’altres crisis com la socioeconòmica, la crisi de refugiats és un nou argument per al populisme de dretes i els que atien la xenofòbia. Tots ells adversaris de la democràcia. Veiem a Alemanya la funesta actuació de PEGIDA, la crema de cases per a refugiats i la por de diversos governs europeus que rebaixen les previsions d’acollida, com a mínim, o promulguen lleis de confiscació de béns a les persones refugiades. Cal una societat activa i reivindicativa davant d’aquesta Europa glacial, tot i el canvi climàtic, comanada pel pensament conservador i l’austeritat que ha dut una part de la població europea a patir atur i pobresa. Cal més democràcia en aquesta ‘democràcia’ que aixeca murs i tanques de filferro davant l’acollida als 4,6 milions de sirians que fugen de la guerra, com d’altres persones de l’Afganistan, de l’Iran, d’Eritrea. El populisme titlla de perill les persones que “ens vénen a prendre serveis públics”. Ho fa per desviar l’atenció de les veritables causes de la crisi. Pretén responsabilitzar dels problemes les víctimes dels despropòsits d’un sistema que necessita profundes reformes; pretén responsabilitzar les persones que fugen de l’Estat Islàmic i de la guerra, atrapades a Turquia i presoneres de les màfies per arribar a les illes gregues. On és el lideratge de l’esquerra eu-
ropea? On és l’humanisme d’Atenes i/o de Jerusalem que ens fonamenta com a europeus, en paraules d’Steiner? La resposta a molts dels reptes de la globalització i l’europeització de l’economia és en les ciutats, en els seus barris, en la participació i en construir amalgama de persones i entitats que posin els drets humans al davant. Drets per als quals ja vivim aquí i pels que fugint de la guerra tenim el deure d’acollir. Sí, deure. Dèiem que no és només una qüestió de solidaritat. És una qüestió de Dret. Després de la II Guerra Mundial, el 1951, es va elaborar la Convenció de Ginebra per acollir persones desplaçades. I ara els estats, que ens fan complir la llei, de vegades fent ús del monopoli de la força, vulneren el dret internacional i el d’asil. El politòleg nord-americà Benjamin R. Barber creu que el món estaria més ben governat si fos en mans d’alcaldes, i proposa un parlament mundial d’alcaldes. S’està demostrant a Europa que, davant la inacció dels estats, són els barris actius i les ciutats associades qui estan davant de la sensibilització. Des de Colònia fins a Lesbos, des de Lampedusa a Barcelona. El pròxim dissabte 27 de febrer sortirem al carrer per reclamar vies segures per a les persones refugiades. El moviment essencial és el retorn. Tornem a les ciutats i als barris, com a la Sagrada Família i a Gràcia a Barcelona, amb moviments solidaris a favor de l’acollida. Fem-los confortables, espais de drets i deures, invertim-hi els recursos públics i privats de manera coordinada, amb objectius compartits, i veurem com les crisis s’afebleixen. I veurem que els drets humans no són només grafies negres sobre paper blanc, paper blanc de vegades tacat de sang.
Opinió en 140 caràcters @japtapias: El referéndum es una práctica democrática ante la crisis de legitimidad de la actual configuración del Estado en Cataluña.
@Casfetera: Amb l’anunci de la marxa d'Esperanza Aguirre, el Partit Popular li treu una dimissió d'avantatge a Convergència.
@encampanya: Fer una chirigota falangista a Santoña no té cap gràcia. El que és divertit seria fer-la al casc antic de Donosti.
|6
Nou Barris línianoubarris.cat 19
Concert | Canvi de data d’Ovidi3
febrer 2016
El concert espectacle ‘Ovidi3: un temps, una estima, una idea’ que s’havia de celebrar el passat 12 de febrer a l’Ateneu Popular 9Barris va ser suspès per la malaltia d’un dels artistes i finalment es farà el pròxim 28 de febrer. Els protagonistes del concert són David Fernàndez, David Caño i Borja Penalba.
Un Ple extraordinari debatrà la situació de Nou Barris a l’abril » L’Ajuntament s’hi compromet després d’una petició de ‘Nou Barris cabrejada, diu prou!’, que denuncia la “pobresa estructural” del districte Redacció NOU BARRIS “Desigualtat i pobresa estructural”. Aquesta és la descripció, i denúncia, que ‘Nou Barris cabrejada, diu prou!’ fa del districte des de fa quatre anys. Ara el debat sobre la qüestió farà un salt i arribarà a l’Ajuntament en un Ple extraordinari que se celebrarà el mes d’abril i que, segons la plataforma, ha de servir per posar les bases per revertir aquesta situació. ‘Nou Barris cabrejada, diu prou!’ considera que el primer gran pas que cal fer per posar fi a l’actual situació social del districte és “substituir un model assistencialista per un de justícia i distribució de la riquesa i aprovar mesures concretes per atacar d’arrel les causes de la pobresa”. Al mateix temps, l’entitat demana “avançar en la transpa-
Demanen presó pels sorolls de la central deTelefònica de Boada LA PROSPERITAT4El fiscal de Medi Ambient i Urbanisme de la ciutat ha demanat dos anys i dos mesos de presó per al cap de l’àrea immobiliària de Telefònica a Catalunya i una multa de 108.000 euros per a la companyia pel cas de les molèsties per sorolls que durant anys ha provocat la central de Telefònica del carrer de Boada, a la Prosperitat. El fiscal acusa aquest directiu i la companyia dels sorolls i les vibracions que la central ha
provocat des de la seva estrena als veïns, especialment a dues veïnes que es van haver de vendre el pis després de patir trastorns d’ansietat. L’Associació de Veïns de la Prosperitat, que exerceix l’acusació popular, va denunciar el 2012 a la fiscalia, juntament amb tres veïns, les molèsties que causava la central telefònica. Ara els veïns celebren que la petició dels fiscals “és un primer reconeixement al fet que ha existit un delicte que ha de ser sancionat”.
Nou Barris cabrejada lidera les protestes del districte. Foto: Nou Barris cabrejada
rència de la gestió dels recursos”. Qui també ha dit la seva sobre la qüestió és la FAVB, que demana una “reconducció de les prioritats polítiques” per actuar en els orígens de les desigualtats i no un “pla de xoc per pal·liar els efectes” d’aquesta realitat. TROBADA AQUEST DISSABTE Abans del Ple extraordinari de l’abril, aquest dissabte se celebrarà una jornada de treball entre re-
presentants de l’Ajuntament i el Districte, d’una banda, i els veïns, de l’altra. La trobada ha de servir per concretar el dia del Ple i, segons expliquen des del Districte, “diagnosticar les necessitats i els problemes existents per tal de dissenyar el full de ruta amb les mesures i accions de futur a realitzar”. La jornada tindrà lloc al Centre Cívic Zona Nord a partir de dos quarts de deu del matí.
Imatge de la central de Telefònica del carrer de Boada. Foto: Google Maps
Un casal de barri a Torre Baró
El casal es farà a la primera planta de l’edifici de la imatge. Foto: Google Maps
EQUIPAMENTS4El govern municipal ha aprovat recentment el projecte per a la construcció d’un nou casal de barri a Torre Baró. El nou equipament s’ubicarà a la primera planta d’un edifici de nova construcció al número cinc de l’avinguda d’Escolapi Càncer i necessitarà una inversió d’1,3 milions d’euros. La instal·lació, segons han explicat des del Districte, “disposarà de diverses sales de reunions, aules i un punt
de trobada”. Està previst que les obres comencin abans de l’estiu i que tinguin una dura de 10 mesos. Segons el Districte, aquest equipament “dotarà el barri d’un espai sociocultural i de proximitat per promoure les activitats i les iniciatives de les entitats socials, culturals i veïnals, a més de millorar la qualitat de vida de la ciutadania”. El centre ocuparà un espai de quasi 1.500 metres quadrats i tindrà “una zona de trobada
amb lloc per seure-hi i taules una aula de cuina, aules taller, una sala de reunions i una sala aula polivalent”, explica el Districte en un comunicat. ASSOCIACIÓ DE VEÏNS El casal de barri també disposarà d’un espai reservat per a l’Associació de Veïns de Torre Baró, un altre per a la gent gran, a més d’un buc d’assaig, un magatzem i una sala de direcció i serveis.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
19
febrer 2016
lĂnianoubarris.cat
7|
|8
línianoubarris.cat 19
La plaça de Llucmajor, a un pas de ser la de la República Redacció NOU BARRIS El canvi de nom de la plaça de Llucmajor per plaça de la República ja és a punt de ser una realitat. La Ponència del Nomenclàtor de l’Ajuntament va aprovar aquest dilluns el canvi de denominació i la decisió ja només està pendent de la votació que es farà el pròxim 2 de març en el Consell Plenari del Districte. Està previst que aquesta votació sigui un mer tràmit, ja que Barcelona en Comú, PSC, ERC i la CUP veuen bé el canvi i tenen majoria al Ple del districte. Però no només ja està encarrilat el canvi de nom, sinó que l’Ajuntament ja ha posat data a l’estrena de la nova plaça, que es faria el 14 d’abril, en homenatge a la proclamació de la Segona República. Segons el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, el canvi representa “un acte de justícia i dignificació de la ciutat” i és “un homenatge als valors republicans, a les idees d’igualtat, llibertat i fraternitat”. Segons Pisarello, la nova plaça també servirà per simbo-
Nou Barris
febrer 2016
La plaça de Llucmajor serà aviat la plaça de la República. Foto: Google Maps
litzar “la construcció col·lectiva del que ha de ser el bé comú en una societat”. En paral·lel, el govern municipal ha volgut recordar que aquest canvi de nom “és una reivindicació històrica de les entitats memorialistes i col·lectius veïnals agrupats en la Taula Unitària de Nou Barris per la República”. La decisió també preveu el canvi de nom dels Jardins de la Segona República, que passarien a dir-se Jardins de Llucmajor. Pel que fa al nom de la parada de metro, no està previst que pateixi canvis, tot i que la regidora Janet Sanz ha afirmat que
s’estudiarà que “la parada visibilitzi el nom de la plaça”.
CIU VOL UNA CONSULTA D’altra banda, el grup municipal de CiU, a través del seu portaveu Joaquim Forn, ha denunciat que el govern “tira pel dret sense cap procés participatiu”. Forn, que ha volgut deixar clar que la seva formació “en cap cas està en contra del terme República”, considera que “si finalment es perd la Plaça de Llucmajor, que sigui perquè la majoria dels veïns i veïnes dels barris del voltant així ho votin mitjançant una consulta”.
Els veïns de Maladeta volen una “rambla verda i equipaments” REIVINDICACIÓ4L’Associació de Veïns de Porta ha convocat per aquest dissabte una “assemblea i graellada popular” a partir de les 11 del matí per rebutjar la construcció de “més pisos a Maladeta” i demanar una “rambla verda i equipaments”. La jornada començarà amb música i una visita als horts. Continuarà amb un esmorzar que consistirà en una graellada de
verdures, que deixarà pas a l’assemblea veïnal. L’assemblea acabarà amb la sessió ‘Els partits del Districte ens donen suport?’. Des de l’Associació de Veïns de Porta asseguren que la construcció d’una rambla al carrer Maladeta és necessària “per passejar fins a la plaça Sóller”, al mateix temps que també reclamen “una zona recreativa i un gimnàs per al col·legi”.
El rellotge del metro de Canyelles torna a funcionar
REPARACIÓ4El popular rellotge de l’ascensor del metro de Canyelles torna a funcionar des d’aquest dimecres sis anys després que ho deixés de fer a causa d’una avaria. Segons ha informat BTV, TMB ha subsituït la maquinària del rellotge per una de nova a causa de la impossibilitat de reparar la vella. Feia temps que l’Ajuntament i TMB no es posaven d’acord sobre qui havia d’encarregar-se de la reparació però finalment, després de diverses converses amb el consistori, ha estat TMB qui se n’ha fet càrrec. Aquest rellotge es va construir fa 15 anys, cosa
que significa que pràcticament ha estat aturat la meitat del seu temps. La reparació del rellotge havia estat una llarga reivindicació veïnal liderada per l’Associació de Veïns de Canyelles, ja que precisament la seva construcció va ser un símbol de la lluita del barri per aconseguir l’arribada del metro. Entre els veïns de Canyelles és un element molt popular de la simbologia del barri. Així doncs, des de dimecres, quan els veïns de Canyelles alcin la mirada abans d’agafar el metro ja podran tornar a saber quina hora és.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
19
febrer 2016
lĂnianoubarris.cat
9|
| 10
Comerç
Iniciativa | Novetats al projecte ‘Mengem sa, mengem de mercat’
línianoubarris.cat 19
febrer 2016
L’Institut Municipal de Mercats (IMMB) i la Fundació FC Barcelona van presentar dimecres les novetats del projecte educatiu Mengem sa, mengem de mercat, que vol fomentar l’alimentació sana amb productes de proximitat. Aquest projecte, adreçat als escolars, inclourà enguany visites dinamitzades per un equip de quatre educadors als mercats municipals.
El consistori no protegirà cap botiga emblemàtica del districte » Nou Barris passa de tenir vuit establiments emblemàtics a zero en la nova proposta municipal, que els botiguers ja han qüestionat F. Javier Rodríguez NOU BARRIS Nou Barris es queda sense comerços emblemàtics protegits i serà l’únic districte de la ciutat amb aquesta condició. La nova proposta municipal de catàleg de botigues històriques per protegir no en contempla cap al districte, a diferència de l’anterior, elaborada pel govern del convergent Xavier Trias, que en recollia vuit. Al conjunt de la ciutat, la nova proposta municipal inclou 211 establiments que es beneficiaran del Pla de protecció de les botigues històriques que es portarà al pròxim Ple del 26 de febrer. Unes mesures que ja han rebut el vistiplau del grup de CiU, que considera que el nou pla “beu i s’inspira” en el que va presentar l’any passat. El nou pla té com a objectiu protegir aquests negocis, tot i
La Font de Mimir, un dels comerços protegits a l’anterior catàleg. Foto: Arxiu
que reconeix la seva incapacitat de salvaguardar l’activitat dels negocis, que és el que justament demanava l’Associació de Comerços Emblemàtics. “No hi ha hagut cap canvi respecte de la proposta anterior”, lamenta Josep Maria Roig, secretari de l’entitat. Com a contrapartida, el consistori hi destinarà 1 milió d’euros anuals en ajudes en l’IBI i bonificacions per fer obres als locals, unes ofertes que tampoc convencen els propietaris. “No hem demanat subvencions, seria un
greuge comparatiu amb la resta de botiguers”, critica Roig. El pla estableix tres categories de protecció patrimonial. Tot plegat, unes mesures que no il·lusionen els botiguers, que estan negociant amb el PSC per portar la qüestió al Parlament. Un partit que en l’àmbit local ha condicionat el seu suport al nou Pla de protecció a què aquest subvencioni el 95% íntegre de l’IBI i es creï un fons de 3 milions per a possibles adquisicions de comerços per part del consistori.
Comparar preus abans de comprar: 9 de 10 clients ho fan
CONSUM4Segons un estudi publicat pel portal Rastreator, nou de cada 10 persones a l’estat comparen preus abans d’adquirir un producte. La comparació dels preus de venda, tal com assenyala l’esmentat estudi, es fa tant de manera online com visitant físicament els establiments. Tanmateix, aquesta tasca tan recomanable no s’aplica al mercat dels aliments, ja que se-
gons l’estudi de Rastreator l’alimentació és el setè sector on més es compara, per darrere de viatges, assegurances, telefonia mòbil o productes financers, entre altres. De fet, el 64,3% dels enquestats assegura que mai ha confrontat tarifes, mentre que un 36% diu que ho ha fet en alguna ocasió. Només un 14% realitza comparacions de manera habitual.
Botiguers i consistori pacten cinc diumenges d’obertura
HORARIS4Comerciants, sindicats i Ajuntament van arribar ahir a un acord per obrir els comerços cinc diumenges, que es repartiran entre maig i octubre. Les dates són el 8, 15 i 22 de maig i del 2 i 9 d’octubre. Pel que fa als horaris, les botigues obriran a les 12 del migdia i hauran de tancar a les vuit de la tarda. Aquest acord, que “demostra la cohesió del sector”, segons el regidor de Comerç, Agustí Co-
lom, barreja les peticions dels dos principals sectors del comerç barceloní. Per una banda, Barcelona Oberta, partidària d’obrir més i que va celebrar un acord que “pensa en l’interès de ciutat”, segons el seu president, Gabriel Jené. Per l’altra, la Fundació Barcelona Comerç, que aplega els eixos dels barris. El seu cap visible, Vicenç Gasca, va assegurar que “el comerç està unit al cent per cent”.
Tot a punt per a una tercera Pinxu-Panxo amb novetats
La Pinxu-Panxo tindrà enguany 40 establiments participants. Foto: Arxiu
GASTRONOMIA4L’Eix Nou Barris escalfa motors per començar la tercera ruta de tapes Pinxu-Panxo. Serà el 3 de març, primer dijous del pròxim mes, quan de nou 40 establiments del districte oferiran una tapa especial amb una beguda per un preu d’1,95 euros. Gairebé tots els participants en aquesta nova edició han variat les seves tapes i n’han creat de noves. Des de l’associació organitzadora han volgut destacar “el gran esforç dels comerciants per repensar i reinventar-se i fer no-
ves tapes”, i asseguren que tenen “bones expectatives” pel que fa a aquesta edició. A partir del 3 de març, cada dijous de mes, de set a 10 del vespre, els restaurants i bars participants oferiran la seva tapa especial als que la demanin. L’objectiu d’aquesta iniciativa és promocionar el districte mitjançant la seva oferta gastronòmica i permetre, d’aquesta manera, que no només passegin per Nou Barris els mateixos veïns sinó que també visitants d’altres districtes.
11 |
Entrevista línianoubarris.cat
Perfil | 30 anys al capdavant dels botiguers
19
Miquel Àngel Fraile ha estat vinculat a la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) des de la seva fundació, l’any 1985, sempre com a secretari general. Tot i així, durant l’etapa 2004-2011 va compaginar aquest càrrec amb la mateixa responsabilitat a la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), de la qual va plegar febrer 2016 per discrepàncies amb la direcció. Fraile és llicenciat en Ciències Empresarials i diplomat en Comerç Exterior.
“El tren del comerç té molts vagons: alguns ja han sortit del túnel, altres encara no” M. Àngel Fraile / Secretari general de la Confederació de Comerç Fraile repassa les principals qüestions que afecten el comerç en un any que va arrencar amb els bons resultats de Nadal i que s’espera que trenqui, finalment, amb la dinàmica negativa dels anteriors. El secretari general també fa una crida a la unió dels botiguers i destaca el món online com el futur del sector.
F. Javier Rodríguez BARCELONA ostè va dir fa ja unes setmanes que havíem viscut “la millor campanya de Nadal des del 2007”. Creu que el balanç de les rebaixes serà igual de bo? En el cas de les rebaixes, el balanç serà més aviat justet. Aniran igual que l’any passat o potser una mica millor i, en tot cas, dependrà de cada sector en concret. Perquè les grans franquícies ja tornen a anar com una moto però al botiguer de barri li està costant molt més.
V
La previsió de la Confederació és que es facturaran uns 850 milions d’euros. Anem pel bon camí? Sí. Crec que arribarem a aquestes xifres. El problema, repeteixo, és la seva distribució. Per exemple, en el sector de la moda han aparegut cadenes i franquícies monomarca que han fet molt mal a les petites botigues multimarca, que ara venen menys que fa 20 anys. I si al final el nostre petit comerç perd presència, els carrers comercials corren el perill de clonificar-se i veure devaluats els seus atractius. Això ja està passant a moltes zones... Malauradament sí. I si les botigues de barri queden relegades per les grans franquícies i cadenes, aleshores tindrem problemes en la línia del que li comentava anteriorment. No tot són males notícies. Vostè mateix ho deia: hem tingut un bon Nadal. Sí, alguns ja han sortit del túnel, però altres no. El tren del comerç encara no ha agafat velocitat i tots els vagons no són iguals. Per això, els que van al davant tenen una situació millor, mentre que els del darrere encara estan sortint del túnel. Amb tot,
ara hem d’aconseguir que tothom en pugui sortir i agafar velocitat. Molts dels que van en els últims vagons d’aquest tren consideren que les rebaixes han quedat obsoletes, perquè moltes marques fan descomptes durant tot l’any. Cal reformular-les? És un debat intern, cert. Però el sector de la moda –perquè, al cap i a la fi, les rebaixes es fan sobretot a la moda– sempre ha intentat regular la campanya per poder captar el consumidor en dates molt arrelades en l’imaginari col·lectiu. Tothom sap que després de Reis i a l’1 de juliol comencen les rebaixes. Que hi ha promocions i ofertes abans? Això sempre ha passat, però la gent feia la despesa grossa a partir de l’inici de les rebaixes. Si ara això desapareix, perquè el Tribunal Consti-
“Apostar per la targeta ‘Compradors pel país’
és jugar la Champions del màrqueting”
tucional ha suspès la llei catalana d’horaris, haurem d’intentar autoregular-nos. El Black Friday, per exemple, no es va fer a partir d’una normativa. Doncs amb les rebaixes igual, hem d’intentar sostenir que comencen l’endemà de Reis. Encara que no hi hagi una regulació explícita? Ens toca fer-ho, fins i tot de cara als nostres clients. No necessitem que hi hagi una llei. Que hi haurà competidors que avançaran els descomptes? Sí, però el que hem de fer és fidelitzar el client perquè valori el producte que li estàs oferint. Un producte que, en el nostre cas, té un preu rebaixat però que no ha estat fabricat expressament per a la campanya, com sí que fan altres.
La recent creació de la seva targeta Compradors pel país pot ser una manera de fidelitzar la clientela. Com l’estan rebent els comerciants? Estem en una fase de compromisos perquè la targeta es pugui posar en marxa d’aquí a un parell de mesos. El nostre calendari s’ha endarrerit justament per l’èxit de la iniciativa. Barcelona, Tarragona, Badalona, Vic... són territoris on hi ha compromisos perquè la targeta entri en funcionament. Serà l’eina més potent que mai hem ofert als comerciants catalans. És jugar la Champions League del màrqueting comercial.
què genera un alt trànsit de persones i se’n pot beneficiar.
gui clara i que es limiti a unes necessitats específiques.
Tant? Bé, és un sistema que permet que cada botiga, individualment, pugui fidelitzar els seus clients i s’emporti el seu propi benefici. Aquí cada comerciant definirà els seus descomptes. És una gran eina.
De quin perill parla, doncs? Hi ha botigues que es volen instal·lar al costat de grans marques perquè potser tenen línies de pro-
I quines són les previsions en el seu conjunt? Quan acabem aquest any, creiem que podrem tenir unes 20.000 botigues associades a la campanya –tot i que si finalment Barcelona hi entra, seran moltes més–, i prop d’un milió de targetes repartides entre els consumidors.
i sectorial, que
L’altre gran debat és el turisme, un sector que creix cada vegada més. Creu que el petit comerç ha d’adaptar els seus horaris per intentar aprofitar-se’n? Estem d’acord que hi ha d’haver una atenció especialitzada als turistes durant els dies festius, però cal limitar-la a unes zones concretes i a uns horaris adequats perquè hi hagi un equilibri.
Tot plegat, per intentar frenar la fuga de consumidors cap a les grans superfícies. Una altra manera de fer-ho és aliar-se amb aquests centres comercials, com ja han fet alguns eixos. Creu que és un camí assenyat? Hi poden haver aliances entre els centres comercials i els eixos i associacions sempre que hi hagi una certa complementarietat i cooperació, perquè tot en aquesta vida té amenaces i oportunitats. Però crec que fer créixer l’oferta comercial a base de grans superfícies artificials suposa un gran perill, sobretot per a les ciutats. Ara bé, hi ha qui vol situar-se al costat d’aquell gran magatzem per-
“Hem de buscar més cooperació gremial
s’està perdent molt” ductes més fortes i això els pot repercutir positivament. Però si aquestes superfícies se situen als extraradis en comptes d’estar a les ciutats, la gent se’n va i el petit comerç pot perdre els seus clients. Quina solució proposa? La implantació de centres comercials ha de respondre a unes necessitats i a uns equilibris. Però si hem de competir amb el nou outlet de Viladecans, per exemple, i la gent marxa cap allà, ja pots fer el que vulguis. A la primera corona metropolitana tenim, per una banda, la B-30, que és el carrer Major dels centres comercials, i, per l’altra, les grans superfícies de Cornellà i del Baix Llobregat. Nosaltres volem que la regulació si-
Aquesta qüestió ha creat controvèrsia entre els comerciants de les zones turístiques i els dels barris, com és el cas de Barcelona. Hem d’intentar tenir més perspectiva. De vegades els líders comerciants podem discrepar en alguns temes, però en molts altres coincidim. No sempre hem de pensar igual, tot i que això no ha de significar el trencament del diàleg. Jo crec que ho superarem. Quins són els altres reptes de futur als quals s’enfronta el sector? Donar eines als botiguers per millorar la competitivitat i treballar el comerç online, ja que és un canal de venda que complementa l’habitual. El 56% dels comerciants ja són a la xarxa, però necessitem que hi aterrin tots. Per tant, hem de buscar més cooperació gremial i sectorial, que s’està perdent molt.
| 12
Esports
Prova | Obren les inscripcions per a la Cursa de la Guàrdia Urbana
línianoubarris.cat 19
febrer 2016
Les inscripcions per participar en la quarta Cursa DiR-Guàrdia Urbana ja estan obertes. Aquesta carrera, que està homologada per la Federació d’Atletisme, recorrerà l’avinguda Diagonal des del seu inici a les Corts fins al mar, ja al districte de Sant Martí, en un circuit en línia recta de 10 quilòmetres. Les inscripcions es limitaran a 15.000 places i es tancaran el 4 de maig, quatre dies abans de la prova.
La solidesa defensiva, clau en una nova victòria de la Monta » Un gol d’Aleix Dalmau dóna els tres punts contra el Granollers » Aquest diumenge l’equip visitarà un Terrassa en hores baixes Redacció LA PROSPERITAT La Monta és un dels equips més fiables del país a casa. En les darreres temporades l’equip sempre s’ha mostrat especialment competitiu a la Bombonera i aquest curs no és cap excepció. Els de Toni Escudero van aconseguir la tretzena victòria del curs diumenge passat contra l’EC Granollers (1-0) i es consoliden com a un dels ferms candidats a disputar el play-off per pujar a Segona divisió B. Els de Toni Escudero van saber resistir en un inici de partit molt intens dels visitants. Burgada va haver de fer dues intervencions en els primers instants del partit a dues rematades de Roger Martínez, que va estar molt actiu durant els primers 45 minuts. Els minuts van anar passant i la Monta es va desempallegar del domini visitant i va començar a amenaçar la porteria de Jose Ortega. Una de les oportunitats més clares del primer temps va ser una falta llunyana magistralment picada per Velillas al minut 40 i que va obligar el porter del Granollers a fer una gran aturada per evitar un gol que ja es cantava a la graderia. Quatre minuts després, però, la Monta aconseguiria el gol que li donaria els tres punts. Velillas va protagonitzar una de les seves curses per la banda esquerra i la seva centrada la va rematar amb la panxa Aleix Dalmau. El lateral, que estava a la posició habitual del davanter centre, va es-
L’equip ja ha guanyat nou partits a casa. Foto: Twitter (@ChristianAmigo7)
trenar-se en l’apartat golejador en aquesta temporada. Lluny de conformar-se amb el resultat, els de Toni Escudero van continuar pressionant després del descans i podrien haver sentenciat el matx molt abans si Escabrós o Velillas, que va tenir tres ocasions molt clares, haguessin afinat el seu punt de mira. Els visitants van gaudir d’algunes ocasions per empatar, però Burgada va aturar tots els intents granollerins.
te els arlequinats, que van aconseguir un empat a zero el dia 8 de novembre). A més, aquesta temporada l’equip ha aconseguit deixar la porteria a zero contra l’Europa i contra el Santfeliuenc, mentre que el Terrassa i el Palamós van aconseguir un gol a la Bombonera (encara que tots dos van perdre el partit). L’única derrota del curs a casa va ser en el partit inaugural de la lliga, un contundent 1-3 contra el Gavà.
4 MESOS SENSE REBRE GOLS El pròxim dia 28 (dia en el qual el líder, l’AE Prat, visitarà el Municipal de Nou Barris) es compliran quatre mesos del darrer gol que l’equip va encaixar a casa. Va ser al minut 75 de la victòria contra el Manlleu (3-1), quan Óscar Uroz va aconseguir batre Burgada amb un cop de cap. D’aleshores ençà, Sabadell B, Cerdanyola, Vilafranca, Masnou, Júpiter i Granollers han visitat la Bombonera i han marxat amb les mans buides (excep-
DEMÀ PASSAT, A TERRASSA La competició no s’atura i el següent repte de l’equip serà la visita a un dels històrics del futbol del nostre país, el Terrassa FC. Els vallesans viuen un mal moment de resultats i només han sumat 2 punts dels darrers 21 que s’han disputat (per trobar la darrera victòria dels vermells cal remuntarse fins al 19 de desembre de l’any passat). La mala ratxa va provocar un canvi a la banqueta, que ara ocupa José Luis Duque.
Kiplagat i Kipruto guanyen una Mitja Marató de rècord ATLETISME4Els atletes africans continuen dominant la Mitja amb mà de ferro. Diumenge passat, en una edició de rècord amb més de 16.500 participants, els kenians Florence Kiplagat i Vincent Kipruto van sumar una nova victòria al seu palmarès individual. Kiplagat va confirmar-se com una de les corredores del moment i va sumar la seva tercera victòria consecutiva. La keniana s’havia plantejat el repte de rebaixar per tercer any consecutiu la seva plusmarca mundial, però va que-
dar lluny d’assolir-ho. Kiplagat va completar el recorregut en 1 hora, 9 minuts i 19 segons (més de 4 minuts més lentament que l’any passat). La seva compatriota -tot i que corre per Suècia- Isabellah Andersson va acabar en segona posició i la portuguesa Jessica Augusto va completar el podi. Pel que fa a la categoria masculina, Vincent Kipruto es va coronar com el quart vencedor de la prova en les darreres sis edicions. El kenià va imposar-se a l’esprint final a l’italià Daniele Meucci i a l’etíop Abdi Fufa.
El SESE firma un triomf treballat a Esparreguera
Óscar Càmara va ser el millor jugador del partit. Foto: SESE
BÀSQUET4Victòria important. El SESE va aconseguir un valuós resultat dissabte passat a la pista del CB Esparreguera (52-58), fet que li permet continuar aspirant arribar a la zona alta quan encara queden onze jornades per al final de la fase regular de la competició. Óscar Cámara, que va aconseguir una doble figura (10 punts i 14 rebots) va ser el millor jugador de l’equip i va tenir una ac-
tuació decisiva perquè l’equip tornés del Baix Llobregat amb els dos punts.
EL FEMENÍ, A SABADELL Per la seva banda, el sènior femení comença el seu camí a la segona fase de la Copa Catalunya diumenge a dos quarts de 8 de la tarda a Sabadell. L’equip va quedar fora de la lluita per l’ascens pel bàsquet average i haurà de lluitar per no baixar.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
19
febrer 2016
lĂnianoubarris.cat
13 |
| 14
línianoubarris.cat 19
AGENDA MENSUAL
Agenda
febrer 2016
agenda@comunicacio21.com
CULTURA
DISSABTE 27 DE FEBRER 18:00 Espectacle Cosas que pasan, una obra per riure i emocionar-se a càrrec del mag Sasha. / Centre cívic Torre Llobeta.
Ofrena floral al monument de Blas Infante Ds. 27 de febrer a les 12:00
TALLERS Xerrada En què sóc un crac?
Dc. 24 de febrer a les 18:00
FINS AL 27 DE FEBRER Matí-Tarda Exposició Dibuixos, a càrrec de Margarida Rey, una estudiant del Turó de les Roquetes, que presenta una selecció de les seves obres en la seva primera mostra. / Centre Ton i Guida.
Taller per descobrir les principals habilitats que cadascú de nosaltres tenim. Entrada gratuïta, però cal inscripció prèvia. / Espai Jove Les Basses.
DIJOUS 25 DE FEBRER 19:00 Xerrada sobre el cervell masculí i el cervell femení a càrrec de David Costa, psicòleg especialista. Aquesta conferència s’emmarca en el cicle T’interessa de l’Aventura de conèixer. / Biblioteca Les Roquetes. Amb motiu del Dia d’Andalusia, es farà la tradicional ofrena floral al monument a Blas Infante, considerat el pare de la pàtria andalusa, al parc de la Guineueta. S’interpretaran els himnes andalús, amb la lletra d’Infante, i català.
EXPOSICIONS
INFANTIL Llibres a escena Escudella de poemes Dm. 23 de febrer a les 18:00
Activitat amb poemes cuinats amb titelles, imaginació fresca a càrrec de David Laín. Per a infants més grans de quatre anys. / Biblioteca Les Roquetes.
ESPORTS DIMARTS 23 DE FEBRER 21:45 Partit de bàsquet entre el SESE i l’AESE, corresponent a la vintena jornada de Copa Catalunya. / Virrei Amat.
Partit de futbol Monta-Prat Dg. 28 de febrer a les 12:00
FINS AL 4 DE MARÇ Matí-Tarda Exposició Villadesahucio: especulación y respuesta colectiva, un recull de fotografies de Guillaume Darribau que documenten desnonaments i les concrentacions de suport. / Centre cívic Zona Nord.
DIJOUS 25 DE FEBRER 18:00 Contes a la mà. Imprescindibles, petites joies que tothom hauria de conèixer. Per a infants de dos a quatre anys. A càrrec d’Anna Casals. / Biblioteca Vilapicina.
DIJOUS 10 DE MARÇ
DIVENDRES 26 DE FEBRER
19:00 L’Aventura de llegir. Parlem amb... Xerrada sobre les vivències d’una anestesiòloga, a càrrec de Glòria Puig, autora del llibre El riu de l’oblit. Entrada gratuïta a l’acte. / Biblioteca Nou Barris.
19:00 Espectacle Incompletos, on el mag Heis i el mag Joan presentaran el seu nou experiment de màgia a quatre mans i altres trucs que encara no han revelat. / Centre Ton i Guida.
Partit de futbol corresponent a la 27a jornada de competició entre la Montañesa i el Prat. / La Bombonera.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
19
febrer 2016
lĂnianoubarris.cat
15 |
| 16
línianoubarris.cat 19
febrer 2016
Pròxima edició: 18 de març