Santandreu 65

redacció: 93 458 87 80 – liniasantandreu@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Reportatge pàg 3 Barcelona supera la ratxa històrica de dies sense ploure i ja en suma 87

Concert pàg 8 Anna Roig i l’Ombre de ton chien seran divendres que ve els protagonistes del cicle enciSAT!

líniasantandreu

barcelona liniasantandreu.cat · 29/1/2016 · Núm.65 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

El nou Mercat de Sant Andreu serà una realitat l’any 2019 L’associació de paradistes dóna el seu vistiplau al projecte de reforma que l’Ajuntament vol impulsar pàg 10 pàg 8

Entitats pàg 9 L’Ateneu L’Harmonia s’assegura dos anys més de gestió cívica

Celebració pàg 8 La festa dels Tres Tombs omple un any més els carrers de Sant Andreu

La tradició és viva ‘Som Cultura Popular’ aplega 13.000 persones a la Fabra i Coats

Comerç pàg 10 L’Eix Sant Andreu, a punt per a la 12a rua de Carnestoltes Esports pàg 12 El Sant Andreu perd el derbi amb el Júpiter (2-1)

|2

lĂ­niasantandreu.cat

29 gener 2016

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

29

Reportatge

gener 2016

líniasantandreu.cat

3|

A causa de la poca pluja els episodis d’alta contaminació han estat més freqüents (esquerra). L’Observatori Fabra recull les dades meteorològiques (dreta). Fotos: Línia i Alfons Puertas

Un any sense paraigües » El 2015 ha estat un dels anys més secs de la història de la ciutat i, des del 1878, no n’hi havia un de pitjor » El 2016 comença de la mateixa manera i ahir es va superar la ratxa històrica de 85 dies sense pluja del 1928 Albert Ribas BARCELONA A principis d’abril del 2008 el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va reconèixer que, tot i ser agnòstic, s’havia encomanat a la Moreneta perquè plogués a Catalunya. Eren dies on el país patia una forta sequera. Si aquest 2015 que acabem de deixar enrere Baltasar hagués tingut un càrrec polític a la ciutat de Barcelona, potser hauria tornat a demanar a la Moreneta el mateix que el 2008.

I és que el 2015 ha estat un dels anys més secs de la història de la ciutat. Cal remuntar-se fins al 1878, quan van ploure 329,2l/m, per trobar un any més sec que el passat. El 2015 la xifra

va ser lleugerament superior, ja que van ploure 345,5 l/m. Si no mirem tan enrere i ens fixem en les xifres de l’Observatori Fabra, que va començar a recollir dades meteorològiques el 1914 -les dades anteriors són dels arxius del Servei Meteorològic de Catalunya-, el 2015 ha estat l’any més sec.

RATXA RÈCORD Pel que fa als dies de pluja, el 2015 també ha estat un any dolent. Ha plogut 42 dies, quan la mitjana dels últims 30 anys és de 55. Tot i això, no ha estat el pitjor any, ja que el 1945 i el 2006 la xifra va ser de 37 dies. Però especialment cridanera ha estat la ratxa de final d’any, que ha acabat amb 58 dies seguits sense ploure. Si aquí hi afegim que, des de principi d’any, encara no ha plogut, la ratxa s’ha allargat fins als 87 dies.

Alfons Puertas, meteoròleg de l’Observatori Fabra, explica a aquesta publicació que el 2015 ha estat un any amb tan poques precipitacions a causa de “l’absència de fronts atlàntics actius, poca precipitació a l’estiu i als pocs, i poc actius, temporals de llevant”. Puertas afegeix que “anys com el 2015 presumiblement es repetiran amb més freqüència però a la pluviometria no s’observa una tendència a què plogui menys”. Al mateix temps deixa clar que aquesta situació “no es pot atribuir al canvi climàtic”.

Pel que fa a la situació de tants dies sense pluja, Puertas explica que el 2007 hi va haver una ratxa de 70 dies i que la més llarga data de 1928, quan es va prolongar fins als 85 dies. És a dir, ahir es va superar la ratxa més llarga de la història.

En la mateixa línia que Puertas es mou Marc Prohom, cap de l’àrea de climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya. Prohom afirma que el 2015 ha estat “un any molt anòmal des del punt de vista de la precipitació” i lliga aquesta situació amb “l’episodi d’El Niño, que provoca que les àrees mediterrànies tendeixin a tenir anys més secs”. Igual que Puerta, Prohom afirma que “no hi ha lligam” amb el canvi climàtic i recorda que “el clima mediterrani és molt variable”.

“Les projeccions climàtiques indiquen que hi haurà períodes de sequera més llargs i intensos”, conclou Prohom.

TEMPERATURES ALTES El 2015, però, no només ha estat un any molt sec, sinó també molt càlid. La temperatura mit-

jana anual ha estat de 16,6 ºC, el registre més elevat de la sèrie climàtica, juntament amb el 2006, iniciada l’any 1914. Especialment calorós va ser el mes de juliol, amb una temperatura mitjana de 26 ºC. Si es continuen observant les dades que recull l’Observatori Fabra, també es pot apreciar com aquest centre astronòmic va registrar per primer cop una temperatura superior als 20 graus durant un mes desembre (el dia 16), concretament 20,6 ºC. Les xifres cridaneres no s’aturen aquí, ja que també va caure el rècord de temperatura mínima absoluta més alta: 7,1 ºC. Sembla doncs, que la Barcelona del futur, tal com mostren les projeccions i confirmen els experts, pot tendir a ser una ciutat més seca i més calorosa.

|4

líniasantandreu.cat

29 gener 2016

Agenda Nacional

“Ho farem possible” » Puigdemont agafa el timó d’un govern que iniciarà “el procés per constituir un estat independent” » Junqueras, vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, esdevé l’home fort del nou executiu

Els pilars de l’acció de govern

Arnau Nadeu BARCELONA “No són èpoques per a covards, per a temorosos ni per a fluixos de cames. Ens toca assumir responsabilitats i jo els prometo que m’hi deixaré la pell. Ho farem possible”. Així de contundent es va mostrar el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant el seu discurs d’investidura del passat 10 de gener. Poc més de tres quarts d’hora que van servir perquè Catalunya conegués l’home que liderarà el govern de transició cap a l’estat independent, després que l’acord entre Junts pel Sí i la CUP establís que Artur Mas renunciés a la presidència en favor del fins ara alcalde de Girona.

Puigdemont va remarcar que Catalunya encara un “període excepcional de la postautonomia i la preindependència” en el qual s’iniciarà “el procés per constituir un estat independent”, i va assegurar que treballarà per “un país més just, amb més feina i de més qualitat i més transparent i participatiu”.

Per fer-ho, el nou president compta amb un govern pactat per CDC i ERC, que ja havien perfilat Mas i Junqueras, i que, tal com també s’havia negociat amb la CUP, s’organitza en tres grans àrees. La primera d’elles, l’econòmica, l’assumeix el

mateix Oriol Junqueras (ERC), home fort del nou executiu, únic vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda. D’ell depèn Agricultura, amb Meritxell Serret al capdavant (ERC), Empresa i Coneixement, amb el fins ara secretari de govern Jordi Baiget (CDC), Territori i Sostenibilitat, amb Josep Rull (CDC), i el macrodepartament que fusiona Benestar, Treball i Famílies, amb Dolors Bassa, fins fa poc líder de la UGT a Girona (ERC).

La segona gran àrea, la social, la pilotarà Neus Munté (CDC), un altre dels pilars del govern, que segueix com a portaveu i que assumeix la cartera de Presidència. D’ella depenen el Departament de Salut, amb l’exsocialista Toni Comín al capdavant (ERC), Cultura, amb Santi Vila (CDC), i Ensenyament, amb Meritxell Ruiz, ex d’Unió i fins ara directora general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa (CDC).

Per últim, la tercera àrea, la institucional, la liderarà Raül Romeva (a proposta d’ERC), conseller d’Afers Exteriors, Transparència i Relacions Institucionals. D’ell penja Interior, on es manté Jordi Jané (CDC), Governació, també amb Meritxell Borràs (CDC), i Justícia, amb Carles Mundó (ERC).

Amb tot, el nou govern té un total de 13 consellers, 7 proposats per Convergència i 6 per Esquerra, coordinats en tres grans àrees on, a diferència d’anteriors legislatures, es barregen responsables d’un partit i l’altre.

Qui és Carles Puigdemont?

PERFIL4Carles Puigdemont, de 53 anys i fill de pastissers d’Amer (la Selva), és veí d’una Girona que, assegura, admira “profundament”. Periodista de professió, va treballar al diari El Punt, va fundar l’Agència Catalana de Notícies i més tard la publicació Catalonia Today.

Vinculat a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), la qual va contribuir a fundar a Girona, no va ser fins al novembre de 2006 quan va fer el salt a la política institucional, prenent part per primer cop en una candidatura electoral i sent escollit diputat de les comarques gironines per CiU. L’any següent va presentar-se com a candidat dels convergents a l’alcaldia de Girona, però va haver de conformar-se a liderar l’oposició. Quatre

anys després, però, va aconseguir trencar l’hegemonia del PSC a la ciutat i va ser escollit alcalde, un càrrec que ha conservat fins ara i al qual ha hagut de renunciar, diu, “amb recança”.

Puigdemont està considerat un dels representants de la branca socialdemòcrata de Convergència i ha expressat sempre fermes conviccions independentistes, fins i tot quan encara gairebé ningú de pes del seu partit ho feia. De fet, el món sobiranista l’ha descobert en els últims mesos pel seu paper al capdavant de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), després de rellevar Josep Maria Vila d’Abadal.

El 27S va ocupar la tercera posició de la llista de Junts pel Sí per Girona.

PLA DE XOC SOCIAL

PROCÉS CONSTITUENT

“S’HA DE GARANTIR LA PROTECCIÓ DELS MÉS VULNERABLES”

“CULMINACIÓ DEL PROCÉS EN LA SEVA FASE PARTICIPATIVA”

La primera gran acció de govern que va citar Puigdemont en el seu discurs d’investidura va ser el pla d’emergència social, que assegura que s’ha d’impulsar “indefugiblement i de manera urgent”. Això inclou diverses mesures, com la lluita contra la pobresa, la protecció del dret a l’habitatge, l’atenció social integral o el suport al tercer sector.

En termes pròpiament del procés sobiranista, la gran acció que vol impulsar el nou govern és un procés constituent “de base ciutadana i associativa” per fer possible el futur Estat català independent. En aquest sentit, el primer que es farà és la tramitació al Parlament de l’avantprojecte de llei d’aquest procés constituent.

SEGURETAT SOCIAL

HISENDA PRÒPIA

“CREACIÓ DE L’AGÈNCIA CATALANA DE LA SEGURETAT SOCIAL”

“PODER EXERCIR LA PLENA AUTONOMIA EN MATÈRIA FISCAL”

Pel que fa al “disseny definitiu de les estructures d’estat i la seva posada a punt”, Puigdemont va explicar que el nou govern prioritzarà la creació de l’agència catalana de la seguretat social, la qual “assumirà les prestacions que actualment cobreix la seguretat social espanyola, entre elles les pensions i el subsidi d’atur”.

L’altra gran estructura d’estat ha de ser la hisenda pròpia. Es preveu reforçar-la organitzativament, continuar el desplegament de la xarxa d’oficines de recaptació i gestió tributària i posar en marxa els organismes que permetran “exercir la plena autonomia en matèria fiscal” en base a la llei de transitorietat jurídica.

LLEI ELECTORAL CATALANA

RELACIONS

“UNA LLEI MODERNA, EXEMPLAR I ACCEPTADA PER TOTHOM”

“ACONSEGUIR EL RECONEIXEMENT DEL FUTUR ESTAT CATALÀ”

En la llarga llista de mesures del programa de govern, Puigdemont va fer una referència destacada a una eterna assignatura pendent de Catalunya que “ara sí”, diu, s’haurà de fer realitat: la llei electoral pròpia. Una llei que ha de ser “moderna, exemplar i acceptada per tothom” i que “interpreti correctament els desitjos de la societat d’ara i del futur”.

INTERNACIONALS Un altre gran objectiu de Puigdemont és la internacionalització del procés. En aquest sentit, el nou president va dir que iniciarà “l’agenda de negociació amb l’Estat espanyol, Europa i la comunitat internacional per al reconeixement de la proclamació del nou Estat català que naixerà de la futura constitució referendada pel poble de Catalunya”.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

29

gener 2016

lĂ­niasantandreu.cat

5|

|6

líniasantandreu.cat

Un diari plural

29 gener 2016

Opinió

4Si realment fos masclisme per @ModernetdeMerda

La sàtira, repartida equitativament, no és masclisme. La crítica política no és masclisme.

Les febleses de les persones, de cadascun de nosaltres, no són masclisme. Són febleses. L'humor que retrata realitats asexuades no és masclisme. La ràdio no és masclisme. La televisió no és masclisme. El victimisme no és masclisme. És victimisme.

Si haguéssim de repassar tot el que no és masclisme, no acabaríem. Perquè el masclisme té una virtut i un defecte molt concret, i és que només sol ser allò que és. Tot el que no sigui masclisme, no ho és. És així de simple, de curiós i de fascinant. Per tant, la llista de coses, comentaris i fets que corren pel món i que no són masclisme és inacabable, infinita. No hi ha prou arbres al món per arrencar-los d'arrel, fer-ne milions de tones de paper i anotar-hi sense descans tots els conceptes que, per naturalesa, no són masclisme. No proveu de ferho, perquè morireu amb la ploma a les mans. El no masclisme és immens, inexplorable.

El riure, per exemple, tampoc és masclisme. Ni l'hivern. Ni

una pilota de bàsquet. Anar al dentista no és masclisme. Que caigui Twitter no és masclisme.

Les flors no són masclisme; que es panseixin, tampoc. I regar-les, encara menys. Una taula parada no és masclisme. I tampoc ho és una taula parada el dia de Nadal, és igual, el dia és irrellevant. Anar al cinema no és masclisme. I no anar-hi, tampoc.

Arribar tard a una cita no és masclisme, és impuntualitat. I arribar-hi massa d'hora és ànsia, pura ànsia. Una cervesa no és masclisme, el teu cunyat no és masclisme, una opinió divergent no és masclisme. La bateria del mòbil fonent-se no és masclisme, la tramuntana no és masclisme, i ser president de mesa en una nit electoral no és masclisme. És una putada. La carrera de Periodisme no és masclisme. Ni el Madrid guanyant la Champions. Res que no sigui masclisme és masclisme.

I el que tampoc ho és, fixeu-vos que boig, el món, és el no masclisme.

Aquest article no és masclisme. Els que corren per aquí tampoc ho són. L'únic que és masclisme, confirmat, però

masclisme del bo, és el masclisme. El masclisme és masclisme. Punt. La resta són altres coses, però no masclisme. Són atacs, crítiques, incendis, opinions, ironies, queixes, rancúnies, consells, venjances o parers diversos, però en cap cas masclisme. Són somriures de nens, portes rovellades, animals copulant, parades de metro, muntanyes del Canigó, carreteres mal senyalitzades, calçots menjats amb guants, però no en digueu masclisme.

Cada cosa té el seu nom, i si té un nom és perquè té una definició. També el masclisme.

Aboquem totes les forces que ens regalen les ments evolucionades del segle XXI per combatre'l, però no l'engrandim encara més atorgant-li mèrits que no són seus. El masclisme és el que és, que malauradament ja és molt, i la resta és tot allò que seria masclisme si realment fos masclisme.

No engrandim un monstre fastigós per interessos particulars o col·lectius, perquè la bèstia ja és prou voluminosa i cavernària per anar-la alimentant a base d'estupidesa humana.

Un diari participatiu

4Pedofília política Els nous docents interins han d’acreditar no tenir delictes per poder optar a una feina.

L’administració assegura que amb aquesta mesura es pretén un menor risc d’abusos sexuals cap als nostres fills. I així, i amb tal finalitat, s’ha creat un web on poder tramitar aquesta paperassa. Per desgràcia la pàgina està col·lapsada i resulta inútil intentar-ho. En conseqüència ja fa dies que les cues per aconseguir aquest cromo són quilomètriques.

Resulta obvi que aquesta idea ha sortit d’un despatx ben allunyat de la realitat escolar i social. L’assessor que l’ha proposat, i el polític que se l’ha cregut, han estat uns ignorants del primer que cal saber abans de decidir: veure les dades publicades. El fet és que el noranta per cent dels abusos sexuals es cometen entre familiars i no pas entre docents interins i alumnes.

Així doncs, i si els familiars van primers, ¿per què no se’ls fa obtenir a tots els pares,

per David Rabadà

mares i parents aquest certificat? Òbviament això implicaria tres coses: més cues quilomètriques per a l’administració, un major nombre de votants molestos i uns mals resultats a les urnes per al partit que ha proposat aquesta idea. En tal cas, i si la política continua creient que aquesta mesura eradicarà la pedofília, que facin presentar aquest atestat a tota la jerarquia eclesiàstica, però això també importunaria milions de fidels, el mateix Vaticà, l’OPUS i la resta de faccions cristianes.

Així doncs, i si els docents interins no són pedòfils, ¿per quina raó la política d’aquest país els fa fer cua per un certificat de bona conducta?

Doncs perquè un assessor i un polític han estat uns mediocres, ¿o potser ells pretenen desacreditar els educadors d’aquest país? Què tal si deixem als mestres fer la seva feina i parem d’acusar-los de coses que no són?

publicitat 619 13 66 88

líniasantandreu.cat

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: liniasantandreu@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com Difusió controlada

Dipòsit legal: B 11298-2010

amb el suport de:

15.025 exemplars quinzenals

Actualitat a la xarxa

#LaOtraCoalición

@albertcalatrava: Al PP l'estratègia dels pròxims dies es basa en un desig: que al Comitè Federal del PSOE els crítics frenin un pacte amb Podem.

#NovaVida

@xafemho_tot: Ya está el señor Artur Mas dividiendo a la sociedad entre los que son abuelos y los que todavía no lo son.

#NoOblidem

@Clautrioe: Un 27 de enero de 1945 la armada rusa liberaba los campos de concentracion de Auschwitz y mostraba el horror del nazismo.

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

Un diari obert

Fa anys treballava en un programa d'entreteniment on entrevistàvem celebritats. Celebritats de veritat, no parlo pas de youtubers ni de famosets de pa sucat amb oli: Hugh Grant, Alicia Keys, Woody Allen, Robbie Williams, el president del Govern. Gent d'aquest pal.

Un dia va venir John McEnroe. El puto John McEnroe. Vaig anar a parlar amb ell per explicar-li de què anava el programa –una pràctica que sembla haver-se perdut–, un gest de cordialitat per assegurar-nos que el convidat s'ho passa bé i entén els acudits que li farem. Vaig entrar acompanyat d'un altre guionista a la sala on estava el senyor McEnroe i la cosa va anar així: –Hola, senyor McEnroe, som els guionistes del programa. Vol que li expliquem què farem?

–OK. –Al mig de l'entrevista li tirarem pilotes de tennis pel cap i vostè les haurà de tornar amb la raqueta.

El McEnroe va callar. Va fer un cop d'ull al rellotge –un preciós Franck Muller d'or rosa–, ens va mirar amb els ulls fora de les conques i va començar a bramar com un boig.

–Us heu equivocat de persona, nanos! Fa mitja hora que espero aquí! Us penseu que podeu fer-me perdre mitja hora? Aneu a prendre pel cul! Us heu equivocat de persona! A prendre pel cul!

Vam sortir d'allà cagant llets. La seva representant era fora. Vaig estendre els palmells de les mans i li vaig dir: "¿Qué coño le pasa a este señor?” Ella va arronsar les espatlles i va dir: "El señor McEnroe es un poco especial".

29

gener 2016

líniasantandreu.cat

7|

4Ser “gilipolles”

4Qui controla el procés?

per Jair Dominguez

per Santiago Espot

Aleshores, ja amb els límits de la conducta àmpliament sobrepassats, vaig afegir: "Y un poco gilipollas también".

Però el senyor McEnroe és un professional. Quan va ser l'hora d'entrar al directe, el tio ho va fer amb un somriure encantador, va participar de totes les bromes i va sortir una entrevista collonuda. Els ianquis ja ho tenen això: poden ser uns gilipolles, però la feina és la feina. Necessiten ser gilipolles 23 hores al dia per poder donar-te seixanta minuts de glòria. No només ho entenc, sinó que ho comprenc.

En aquest món ple de subnormals on ens ha tocat viure ens hem de poder permetre el luxe de ser gilipolles. Com aguantar la caterva d'energúmens amb què ens creuem a la feina, al restaurant, a l'escola o al Twitter? Com fer front a les relacions socials en xarxa sense poder engegar el 90% de la gent a prendre pel cul?

La qualitat humana decau tan ràpidament que sento un profund enyor per l'ésser extraordinari. El mite, l'estrella, el cantant, l'actor, el premi Nobel. Que potser no s'han guanyat el dret a mirarnos des de dalt? Simpatitzo més amb el famós malcarat que amb l'infecte fanàtic que demana selfies als futbolistes que baixen de l'avió.

Col·leccionistes de fama aliena, paràsits de la faràndula. La societat diu que els famosos són uns gilipolles, però, qui o què és la societat? La societat no és més que fum que s'endú la tramuntana: una munió de boques amb tantes ganes de xerrar que encara no han après a escoltar.

Tenim Govern. Ara, segons ens han dit per activa i per passiva, pot començar la desconnexió amb Espanya tot aplicant la resolució aprovada pel Parlament el passat 9 de novembre. Som a la graella de sortida i ens diuen que això ara ja és imparable. No seré jo qui posi bastons a les rodes, però caldrà fiscalitzar exhaustivament l’acció dels diputats independentistes per assegurar que tot arriba a bon port i que l’acord de Junts pel Sí i la CUP no ha estat exclusivament per anar tirant de sou públic per part de molts que fa vint-i-cinc anys que ho fan.

Les societats amb un cert sentit democràtic i que pensen per elles mateixes han de ser crítiques amb els seus dirigents.

Ho fem? O bé ens deixem emportar sovint per un sentimentalisme xaró que aprofiten alguns per perpetuar-se?

Llegeixo la famosa resolució i observo que en el cinquè punt s’indica literalment: “El Parlament de Catalunya considera pertinent iniciar en el termini de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d'hisenda pública”. Què vol dir això? Fixem-nos que s’ha traslladat a l’opinió pública que en un mes estaran enllestides aquestes anomenades “estructures d’estat” quan, en realitat, el que diu és que “considera pertinent”. Aquesta és una expressió que no obliga a res, és una simple opinió. Més endavant la resolució en qüestió també apunta que el Parlament no se supeditarà a les decisions de l’estat espanyol i, en particular, del Tribunal Constitucional. Però la cambra catalana ha publicat en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya la sentència de l’esmentat tribunal que anul·la la resolució 1/XI del 9 de novembre. Una manera com una altra de continuar fent autonomisme amb l’estelada.

Només amb aquest parell de coses, i amb les declaracions del nou president de la Generalitat a l’entrevista de TV3 amb Mònica Terribas, que van ser un exercici d’inconcreció, o les de Neus Munté a RAC1, on deia que no ens podem encotillar en dates i terminis, existeixen motius suficients per estar amatents i evitar que ens aixequin la camisa una altra vegada com han fet tantes vegades.

L’anomenat procés pot esdevenir etern i permetre una jubilació tranquil·la a ses il·lustríssimes senyories.

Sospito que han aconseguit situar la pilota allà on volien. L’independentisme sociològic, aquell que va a les grans manifestacions i és activista de les xarxes socials, està tranquil i cofoi perquè pensa que ha fet la feina i ha aconseguit la famosa “unitat”, i a l’independentisme més combatiu han aconseguit fer-lo invisible momentàniament tot fent creure que

l’objectiu només l’assolirem amb el somriure i dient que volem ser amics de tothom. Tot plegat, un escenari immillorable per continuar amb la cantarella que Espanya no ens deixa votar, que hem d’anar creant les estructures d’estat i que hem d’eixamplar la base social “sobiranista”. Sense parlar mai que el naixement d’un estat català o ve de la mà de la negociació o de l’enfrontament, i que la presa de control del territori (per la força del poble si cal) és una condició imprescindible si Espanya no seu a parlar, som majoria i proclamem la independència.

Mentrestant tot són eufemismes, discursos naïfs i tota una legió de terminals (mediàtiques, de càrrecs polítics i de l’associacionisme oficial) que van tirant de la rifeta a còpia d’anar comentant o ballant al voltant de l’actualitat del “procés”. A base de conyetes o amb l’estil del saberut, ens voldran fer creure que som en bones mans. Molt bé. Ja ho comprovarem nosaltres mateixos sense els seus consells. Llavors és quan cal que ens preguntem: qui controlarà que es faci efectiva la independència de Catalunya?

Un cop salvades unes noves eleccions que suposaven la desmobilització dels electors independentistes i la conseqüent ensulsiada d’alguna formació, ara els partits tornaran a la seva dinàmica de prioritzar els seus interessos i les lluites de poder dins el nou govern seran el pa de cada dia. Fa massa temps que gairebé tot gira al voltant de la improvisació i la mediocritat, que són els pitjors enemics per fer fracassar un objectiu de gran envergadura com és el que tenim entre les mans.

D’altra banda, les entitats com l’ANC, Òmnium o Súmate, que haurien de garantir que la cosa va de debò, ja tenen col·locats els seus dins el Parlament i mai no exerciran un paper de fiscalització inflexible i sense contemplacions cap als seus exdirigents. Han esdevingut la “pedrera” del Parlament.

Només queda una única solució. I és que aquells independentistes que estan fora de qualsevol dependència de l’anomenat procés, i que no tenen cap relació directa amb els seus protagonistes oficials, tinguin la capacitat de coordinar-se i exercir el paper de fiscalitzadors del procés. Cal ser implacable amb les febleses, les mitges tintes i els cínics somriures. Perquè estem veient molta voluntat per mantenir càrrec, vanitats amb aire de rector de poble i dèries ideològiques tronades d’algun aprenent de Che Guevara. I, sobretot, que l’independentisme deixi de banda d’una vegada per totes l’ambient de festa major.

Opinió en 140 caràcters @encampanya: En su plan para conquistar el mundo, Colau deja ya los grupitos de ciudadanos concienzados y da el salto para montar un partido. Lo normal.

@enricanals: Coscubiela a RAC1 disfressant la crisi de Catalunya Sí Que Es Pot apel·lant al vell 'centralismo democrático': la crisi és dels altres.

@miriamperalta: El 26 de gener de fa 77 anys les tropes franquistes entraven a Barcelona. I encara hi ha massa morts per trobar i massa ferides per tancar.

|8

Sant Andreu líniasantandreu.cat

29 gener 2016

Celebració | Sant Andreu es prepara per al Carnestoltes

Queden pocs dies perquè arribi Carnestoltes i Sant Andreu ja es comença a preparar. Enguany, a banda de les tradicionals rues escolars de cada barri, a Sant Andreu també es podrà gaudir d’aquesta festa amb un taller de còmic, una festa de terror a l’Harmonia, espectacles infantils a la Fabra i Coats, el ball de Carnestoltes a la Lira i un taller de disfresses de la sardina i el seu enterrament.

‘Som Cultura Popular’reuneix 13.000 persones a la Fabra i Coats » La mostra, que vol ser referent, es va celebrar del 21 al 24 de gener, va aplegar més de 130 associacions i va programar gairebé 300 actes Redacció SANT ANDREU Sant Andreu, i més concretament la Fabra i Coats, es van convertir entre els passats 21 i 24 de gener en l’epicentre de la cultura popular catalana gràcies a la celebració de la primera edició de la Mostra del Patrimoni Immaterial ‘Som Cultura Popular’, impulsada per l’Ajuntament. La trobada neix amb la voluntat de celebrar-se cada dos anys.

Al llarg dels quatre dies un total de 13.000 persones van passar per l’antic recinte industrial andreuenc en una trobada que va reunir 130 associacions i que va permetre al públic gaudir de gairebé 300 actes, que es van dividir entre els dirigits als grups de cultura popular i al món científic i, de l’altra banda, els dirigits al públic en general.

Anna Roig i l’Ombre de ton chien passen per l’enciSAT!

CONCERT4La nova cita de l’enciSAT! tindrà com a protagonistes el grup Anna Roig i l’Ombre de ton chien. El concert se celebrarà divendres que ve a partir de les nou del vespre al SAT Teatre.

Anna Roig i l’Ombre de ton chien és un grup de cançó catalano-francesa que en els últims anys ha mostrat la seva solidesa i després de fer més de 150 concerts i editar dos discos s’ha convertit en una banda de referència de l’escena pop catalana.

Divendres la banda que lide-

ra Anna Roig presentarà el seu nou disc ‘Un pas i neu i un pas’.

En aquest tercer disc, més reposat que els anteriors, Anna Roig evoca sensacions i paisatges amb una base instrumental de caire més contemplatiu.

La gira de presentació del nou treball està pensada com un espectacle global i amb un aspecte visual molt potent gràcies a recursos agafats de diferents arts escèniques. Un concert que representa una experiència que va més enllà de la música.

La mostra té la intenció de fer una edició cada dos anys. Foto: Adifolk

Després d’un divendres on la majoria d’activitats van ser les adreçades als professionals i a les escoles del Districte, dissabte va ser el dia amb més presència de gent.

El públic va poder gaudir, entre d’altres, de l’actuació de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, de la demostració de les Festes de l’Ós -una tradició d’alguns pobles de la Catalunya Nord, de l’exhibició sardanista i del Ball de Rams de Sant Andreu de Palomar a càrrec de l’Esbart Maragall.

Un altre dels objectius del ‘Som Cultura Popular’ era el de generar un trànsit d’idees entre tots els agents implicats en el món de la cultura popular. És per això que un dels punts forts va ser l’extens programa de debats, com ara els de temàtica castellera que van girar al voltant del concurs de Tarragona i sobre els mitjans digitals que tracten l’actualitat castellera.

Des de l’Ajuntament consideren que la primera edició d’aquesta mostra ha estat un “èxit”.

Anna Roig i l’Ombre de ton chien, un grup que no deixa indiferent. Foto: Facebok

Els Tres Tombs no fallen

Els animals són els grans protagonistes dels Tres Tombs. Foto: Districte

TRADICIÓ4La desfilada dels Tres Tombs va tornar a omplir el passat 10 de gener els carrers de Sant Andreu per commemorar, un any més, la celebració de Sant Antoni Abat, el patró dels animals.

Després de la benedicció dels animals per part del capellà de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, es va posar en marxar la desfilada que consisteix en tres voltes pels carrers de Sant Andreu. Les carrosses i els genets van estar acompanyades de mú-

sica i banderes mentre avançaven pels carrers andreuencs i els deixaven plens de caramels per al públic. El recorregut va avançar pel passeig Torras i Bages i el carrer Gran de Sant Andreu, va continuar per la rambla de Fabra i Puig i va acabar al carrer de Sant Adrià.

VISITA A CAN FONTANET Una de les novetats d’enguany va ser la visita que el públic va poder fer a Can Fontanet, que l’abril de

l’any passat va obrir les seves portes com el Centre d’Interpretació dels Tres Tombs.

A Can Fontanet tots aquells que ho desitgin poden descobrir la història dels Tres Tombs, una festivitat que se celebra el dissabte més proper a Sant Antoni Abat, una festivitat molt arrelada a la pagesia catalana que cau el 17 de gener. A Sant Andreu aquesta festa té uns lligams molt profunds, ja que s’hi celebra des de fa més de 150 anys.

29

Sant Andreu

L’Ateneu L’Harmonia s’assegura dos anys més de gestió cívica

gener 2016

líniasantandreu.cat

9|

Organitzen un concert a favor de Proactiva Open Arms SOLIDARITAT4L’Associació Goig Art Solidari organitza demà a les nou del vespre un concert solidari a la Sagrada Família a favor de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms, que es dedica a salvar la vida a refugiats que arriben a les illes gregues de Lesbos i Chios.

El concert, ‘Havaneres en femení’, anirà a càrrec de la cantant d’havaneres de Palafrugell

Neus Mar i del trio vocal Havàname. L’entrada constarà d’un donatiu voluntari que anirà destinat directament a Proactiva Open Arms.

Goig Art Solidari és un projecte que “combina art i solidaritat” els responsables del qual s’encarreguen d’organitzar esdeveniments culturals solidaris per ajudar entitats socials a difondre i finançar els seus projectes.

Sant Andreu, el segon districte amb la renda familiar més baixa

A l’exterior de l’Harmonia sovint s’hi fan activitats. Foto: Harmonia

Redacció SANT ANDREU El model de gestió del casal de L’Harmonia es consolida. El passat dia 20 de gener la regidora Laia Ortiz i els representants de la Federació d’Entitats Socioculturals i de Lleure de Sant Andreu van firmar el nou conveni de gestió d’aquest casal de barri que permetrà ampliar dos anys més la seva gestió cívica i comunitària.

El conveni, segons va explicar la regidora Ortiz després de la firma, s’emmarca en “l’aposta decidida d’aquest govern municipal per una gestió cívica i comunitària dels equipaments”.

Des de L’Harmonia han expressat la seva satisfacció per la renovació del conveni. “Estem molt contents, ja que entre altres millores, es reconeix per fi la voluntat i intenció de fer d’aquest espai un espai participatiu i de clara gestió popular”, han afirmat en un comunicat. El mateix dia de la firma

des de l’Harmonia es va convocar a la plaça Orfila un brindis de celebració.

“TREBALL EN XARXA” El conveni signat estableix que els gestors del casal hauran d’afavorir el “treball en xarxa amb les entitats i el veïnat” en qüestions relacionades amb la “promoció de la cultura, la creació i l’associacionisme, tot fomentant la participació i la corresponsabilitat”. Una de les grans novetats serà la posada en marxa d’un servei de bar.

DESIGUALTATS4Sant Andreu és el segon districte de la ciutat amb la renda familiar més baixa. Així ho indiquen les conclusions de l’Informe de la Renda Familiar Disponible de 2014 que l’Ajuntament ha publicat recentment.

Així doncs, segons les xifres de l’informe la renda familiar disponible per càpita, la mesura que fa referència als ingressos de què disposen els habitants per destinar-los a consum o estalvi, del districte és de 14.112 euros i se situa en 73 punts en una escala on la mitjana és de 100. Aquesta xifra suposa una caiguda de gairebé

1,5 punts respecte de les dades del 2013, tot i que és una dècima superior si es mira la xifra de 2012.

En l’àmbit dels barris, la Trinitat Vella apareix com el pitjor situat, ja que la renda familiar disponible se situa en 45,9 punts i fa que aquest barri sigui el sisè més pobre de la ciutat. A l’altre extrem de Trinitat Vella, en el cas del districte, s’hi situa Navas, que és el barri més ric del districte i que presenta un augment de la renda familiar disponbile superior a la del 2013.

Juntament amb la Sagrera és l’únic barri que ha millorat en relació amb l’any passat.

| 10

Comerç

Participació | Presenten els resultats de l’enquesta sobre els horaris d’estiu

líniasantandreu.cat

29 gener 2016

El consistori presentarà el pròxim 2 de febrer a Barcelona Activa–al carrer Llacuna, 162– els resultats de les anteriors fases del procés consultiu sobre l’obertura dels comerços els diumenges i els festius de l’estiu.

Aquesta jornada tindrà lloc a partir de les sis de la tarda i estarà oberta tant a comerciants com a veïns, empreses i sindicats. Aquest procés d’enquestes online el va arrencar el consistori a mitjans d’octubre.

El nou Mercat de Sant Andreu serà una realitat l’any 2019 » Llum verda dels paradistes al projecte de reforma de la instal·lació » Es vol impulsar un espai que ara té un terç de parades buides Redacció SANT ANDREU El procés de reforma dels mercats municipals segueix endavant. La setmana passada l’assemblea de l’Associació de Comerciants del Mercat de Sant Andreu van donar el seu vistiplau al projecte de renovació integral del mercat.

La regidora del Districte, Laia Ortiz, va valorar aquest anunci com “una gran notícia” i va assegurar que la intervenció és necessària perquè el mercat “torni a ser un pol d’atracció”, ja que, en els últims anys, “ha anat perdent clients”, recorda Ortiz. I és que el 27% de les botigues estan tancades. En aquesta línia es mou el regidor d’Ocupació, Empresa, Turisme i Comerç, Agustí Colom, el qual destaca que amb la reforma hi hauran “parades amb espais

L’edifici del mercat data de l’any 1914. Foto: Mercats BCN

de degustació”, un element que, segons el Colom, “farà més atractiu el mercat als veïns”.

Al llarg d’aquest any s’encarregarà el projecte bàsic i executiu del mercat i el del mercat provisional –on es traslladaran els paradistes d’aquí a un any, ubicat, previsiblement, als carrers d’Otger i Torres i Bages–. A continuació s’encarregarà l’obra mitjançant concurs públic. Les obres arrencaran durant el primer semestre de l’any que ve i tindran

una durada d’uns 24 mesos, per tant, el nou mercat podria estar enllestit durant els primers mesos del 2019.

L’avantprojecte del mercat va ser elaborat l’any passat pel bufet d’arquitectura de Daniel Mòdol, però es va desvincular del projecte després que sortís escollit regidor pel PSC al maig de passat per incompatibilitats.

El mercat tindrà una planta soterrada per a logística i no allotjarà cap supermercat.

La cita de menjar urbà Eat Street s’instal·larà a la Sagrera

GASTRONOMIA4L’Eat Street és una de les cites més esperades per als amants de la cuina urbana i que aplega alguns dels millors cuiners del món en aquest àmbit gastronòmic.

Enguany, els organitzadors han anunciat que l’Eat Street es quedarà a la Nau Bostik de la Sagrera, després d’haver passat per diversos indrets com el Centre de Recursos per a Emprenedors i Ciutadans (CREC), el Palo

Alto, les Glòries i el Moll de Sant Bertran.

La Nau Bostik és una antiga fàbrica d’adhesius en desús rehabilitada al llarg de l’any passat a iniciativa de Xavier Bassiana, el responsable de la Nau Ivanow.

L’Eat Street arrencarà el seu camí a Sant Andreu el pròxim 20 de febrer, quan es reuniran les millors propostes de menjar urbà i de qualitat a preus accessibles i populars.

Una vintena d’escolars visiten la Cansaladeria Puig FORMACIÓ4Les visites dels escolars a les botigues de la ciutat del programa El Comerç i les Escoles han reiniciat la seva activitat després de l’aturada de Nadal.

Des d’aquest mes de gener fins al pròxim abril, prop de 6.500 alumnes de 73 col·legis barcelonins visitaran diferents comerços de la ciutat.

Un d’aquests establiments va ser la Cansaladeria Puig, situada a Gran de Sant Andreu, on

fa uns dies 24 alumnes van poder conèixer els diferents processos de producció artesanal d’una cansaladeria, com ara les diferents espècies que s’hi utilitzen o la maquinària, a més de la manera d’exposar el producte als aparadors.

Enguany el cicle compleix 10 anys i des del consistori es destaca que cada any ha anat creixent la participació, tant d’alumnes com de botigues.

L’Eix Sant Andreu, a punt per a la 12a rua del Carnestoltes

La rua de l’eix ha esdevingut una tradició al barri. Foto: ESA

FESTA4L’Eix Sant Andreu està enllestint els últims detalls de la seva dotzena Rua de Carnestoltes, que tindrà lloc el pròxim diumenge dia 7 de gener. La desfilada arrencarà a partir de les 11 del matí a la cruïlla de la rambla de Fabra i Puig amb Concepció Arenal i recorrerà els principals carrers del barri.

La tradicional comparsa està oberta a la participació de tothom, sigui amb amics o amb la família, i per tal de fer efectiva la inscripció cal omplir un formulari i enviar-lo a l’adreça de correu electrònic eixcomercialsantandreu@gmail.com.

El dia d’abans, però, l’eix celebrarà una festa infantil a la sala Josep Bota del recinte de la Fabra i Coats. Serà la tercera edició de la celebració, on l’únic requisit per participar és anat completament disfressat.

En aquest any de traspàs la festa ha caigut més aviat de l’habitual, ja que la primera lluna plena de la primavera, que és la que marca l’inici de la Setmana Santa, tindrà lloc el dia 23 de març. Tenint present la històrica separació de 40 dies entre Carnestoltes i la setmana de passió –la Quaresma–, només cal fer comptes.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

29

gener 2016

lĂ­niasantandreu.cat

11 |

| 12

Esports

Canvi | El Consell Municipal de l’Esport renova els seus membres

líniasantandreu.cat

29 gener 2016

El Consell Municipal de l’Esport ha escollit recentment 26 membres per completar la seva renovació en virtut d’un procés participatiu que va començar el passat dia 11 de gener. La primera sessió del Consell, un espai de relació i participació entre els diversos agents i actors del sistema esportiu de la ciutat, se celebrarà el pròxim dia 5 de febrer.

El Sant Andreu perd contra el Júpiter en un derbi vibrant » Els quadribarrats cauen a la tretzena posició de la Tercera divisió » El Santfeliuenc visita el Narcís Sala aquest diumenge al migdia Redacció SANT ANDREU Un gol de Joan Vives al minut 84 va provocar diumenge passat la derrota del Sant Andreu a la Verneda. Tot i fer un bon partit, els quadribarrats van perdre el derbi de la vint-i-dosena jornada de Tercera divisió per 2-1.

En un matxmarcat per l’absència dels dos entrenadors, els de Sant Martí van aconseguir inaugurar el marcador al minut 11. Pau Darbra va finalitzar un contraatac fulgurant del Júpiter amb una vaselina des de 35 metres. Segovia, que estava a l’alçada del punt de penal, no va poder evitar el gol de l’equip gris-i-grana.Amb el marcador en contra van arribar els millors minuts de l’equip. Un contraatac conduït per Xavi Jiménez i Kevin Gissi va culminar en la millor ocasió dels quadribarrats a la primera part, però Unzué va aturar la rematada del migcampista.

Després d’uns minuts sense massa perill a les àrees, el Júpiter va gaudir d’una clara oportunitat per part de Quim Molins, però el davanter centre visitant va rematar desviat. Abans d’arribar al descans el Sant Andreu va tenir una altra clara ocasió per empatar. Després d’una jugada per l’extrem dret, la pilota va caure a peus de Canadell. La rematada del mitjapunta va ser defectuosa i el porter del Júpiter va aturar l’esfèrica amb facilitat.

En els primers instants de la represa el Sant Andreu va continuar buscant la porteria dels de la Verneda, mentre que el Júpiter re-

La defensa es lamenta després del primer gol gris-i-grana. Foto: UESA

plegava línies i amenaçava de tornar a fer mal sortint a la contra. Al minut 60 l’esforç andreuenc va tenir recompensa.

Després d’una passada entre línies, Canalejo va fer una centrada des de la banda dreta. La pilota es va passejar per davant de la porteria gris-i-grana fins que Yagüe, molt atent al segon pal, la va empènyer al fons de la xarxa.

Començava un partit nou que havia de durar 30 minuts.

Esperonats per l’empat, els quadribarrats van continuar atacant la porteria d’Unzue i al minut 76 es va produir la jugada que hauria pogut trencar el partit. Un defensa del Júpiter va fer caure Gissi dins l’àrea, però l’àrbitre Gómez Meneses no va decretar penal.Vuit minuts més tard, el Júpiter va aconseguir el gol de la victòria en una acció molt similar al gol de l’empat del Sant Andreu. Una centrada rasa des de l’extrem esquerre de Marc González la va rematar Vives per fer embogir el municipal de la Verneda.

El Sant Andreu va buscar l’empat amb més rauxa que seny i va gaudir d’una darrera ocasió, un xut llunyà de Canalejo que es va estavellar al pal.

L’equip buscarà trencar la seva mala ratxa de quatre partits sense guanyar demà passat al Narcís Sala en la visita del Santfeliuenc. Els del Baix Llobregat ocupen la catorzena posició a la taula, un punt i una posició per sota del Sant Andreu. De cara a aquest matx, Joan Esteva no podrà comptar amb el pitxitxi de l’equip, ja que Gissi complirà un partit de sanció per acumulació de targetes. Matabosch i Meca seran les baixes del Santfeliuenc.

AITOR TORRES MARXA Per altra banda, ahir el club va anunciar que el defensa Aitor Torres deixa l’entitat. El lateral dret reforçarà un dels rivals del club a la categoria, l’Esport Club Granollers, però continuarà vinculat al Sant Andreu com a entrenador del benjamí E.

Recta final del procés d’inscripció per a la Mitja

ATLETISME4El compte enrere per a la Mitja Marató de Barcelona enfila la seva recta final. El dia 8 de febrer es tancarà el procés d’inscripcions per a una de les proves atlètiques de llarga distància per excel·lència, que se celebrarà el dia 14 del mes que ve.

Un dels grans alicients de la cursa serà Florence Kiplagat, una de les grans especialistes d’aquesta distància. L’organització ja ha confirmat que l’atleta keniana participarà a la prova,

que ha guanyat en el dues darreres edicions, i intentarà batre el rècord del món que va establir l’any passat (1 hora, 5 minuts i 9 segons). La cursa sortirà del passeig de Pujades i transcorrerà pels districtes de Sant Martí i Ciutat Vella.

Un cop s’hagi fet aquesta prova, els runners de la ciutat tindran una altra cita marcada en vermell al calendari, la Marató, que recorrerà bona part del districte durant la meitat del seu itinerari el dia 13 de març.

El CN Sant Andreu publica els horaris dels partits d’Eurolliga

Aznar i Ballart durant una xerrada amb les seves jugadores. Foto: CNSA

WATERPOLO4El cap de setmana que ve, la piscina Pere Serrat serà l’escenari de tres partits del grup A de l’Eurolliga femenina de waterpolo.

Les amfitriones disputaran els tres partits d’aquesta fase contra l’Uerdingen Krefeld alemany el dia 5 de febrer a les 20:45h, contra l’Uralochka Zlatoust rus el dia 6 a les 19:45h i contra el Kinef Kirishi el dia 7 a les 12:15h.

Abans, però, l’equip ha tornat a la lliga després de l’aturada per la disputa de l’Europeu. Les noies de Javi Aznar i Dani Ballart van jugar el partit corresponent a l’onzena jornada dissabte passat a casa. L’equip va passar per sobre del WP 98 02 (23-6) i dilluns que ve visitaran la piscina del CN Rubí.

Per la seva banda, el sènior masculí jugarà demà a la Pere Serrat contra el CD Navarra.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

29

gener 2016

lĂ­niasantandreu.cat

13 |

| 14

líniasantandreu.cat

29 gener 2016

AGENDA MENSUAL CULTURA TALLERS EXPOSICIONS

Agenda

agenda@comunicacio21.com agenda@comunicacio21.com

DIUMENGE 31 DE GENER 17:30 Wabi-sabi. Espectacle teatral que explica la història de dos curiosos personatges que es desempalleguen de la bola de paper on estaven atrapats. / Sant Andreu Teatre.

Anna Roig i l’Ombre de ton chien arriben a l’enciSAT! Dv. 5 de febrer a les 21:00

Segona sessió del taller d’educació canina al districte Demà 30 de gener a les 17:30

Per segona setmana consecutiva, al C.C. Trinitat Vella s’organitza un seminari on es poden aprendre eines i exercicis útils per educar el gos i ensinistrar-lo. / Centre Cívic Trinitat Vella.

DISSABTE 6 DE FEBRER 11:00 María Alcolado i Mercè Homar, del portal mesquemenjar.com s’encarreguen d’una jornada en la qual ensenyaran a fer sopes i cremes ràpides i gustoses per als mesos d’hivern. / Centre Cívic Navas.

El segon concert d’aquest any del cicle enciSAT! anirà a càrrec del grup penedesenc Anna Roig i l’Ombre de ton chien, que acostaran el seu pop al districte. / Sant Andreu Teatre.

FINS AL DIA 11 DE FEBRER Matí-TardaTaller La màgia del color. Curset diari a càrrec de la il·lustradora Gemma Zaragüeta que comparteix amb els seus alumnes els secrets de la pintura amb aquarel·les, acríl·lics, ... / Centre Cívic Sagrera La Barraca.

FINS AL DIA 31 DE GENER Matí-Tarda ExposicióPerspectiva fictícia. Col·lecció d’imatges i textos a càrrec d’Anna Falgar.

La mostra crea un personatge que desdibuixa la línia entre allò real i allò imaginari. / Casal de Barri Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu.

FINS AL DIA 5 DE FEBRER Matí-Tarda Exposició Diaris il·lustrats de persones refugiades. Imatges de la vida de les persones refugiades capturades per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. / Centre Cívic del Bon Pastor.

INFANTIL L’Harmonia celebra el Carnestoltes més terrorífic

ESPORTS DIUMENGE 14 DE FEBRER

Dv. 5 de febrer a les 22:00

12:00 Partit de futbol entre la UE Sant Andreu i el Terrassa FC corresponent a la vint-i-cinquena jornada de la Tercera Divisió. / Estadi Municipal Narcís Sala.

L’actuació del cantautor hortenc El Sobrino del Diablo serà el plat fort del Carnestoltes de l’Harmonia. Poseu-vos la disfressa més terrorífica que tingueu! / Casal de Barri Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu.

El CN Sant Andreu organitza la fase de grups de l’Eurolliga Dg. 7 de febrer a les 12:15

DEMÀ DISSABTE 30 DE GENER 11:00 Taller infantil de lindy-hop. Segona jornada d’aquesta divertida activitat en la qual els més menuts podran aprendre els passos de ball d’aquest estil que va sorgir a la dècada de 1920. / Centre Cívic Trinitat Vella.

DIJOUS 4 DE FEBRER 18:00 Narració Tia Tata Marieta Sánchez, corresponent al cicle Lletra petita Sac de rondalles. L’accés a l’activitat serà gratuït. / Biblioteca del Bon Pastor.

Partit corresponent a la tercera jornada de la fase grups de l’Eurolliga femenina de waterpolo entre el CN Sant Andreu i el Kinef Kirishi, el tercer classificat de l’any passat. / Piscina Pere Serrat.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

29

gener 2016

lĂ­niasantandreu.cat

15 |

| 16

líniasantandreu.cat

29 gener 2016

Pròxima edició: 16 de febrer