Santandreu 66

redacció: 93 458 87 80 – liniasantandreu@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Reportatge pàg 3 Ciclistes i vianants: una convivència que es posa a prova dia rere dia

Confederació de Comerç pàg 11 Fraile: “El tren del comerç té molts vagons: alguns ja han sortit del túnel, altres encara no”

líniasantandreu

barcelona liniasantandreu.cat · 16/2/2016 · Núm.66 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

L’Ajuntament només protegirà set botigues històriques Sant Andreu passa de tenir 40 comerços emblemàtics a menys de 10 en la nova proposta municipal pàg 10 pàg 12

Cultura pàg 8 El grup de Sant Pacià Teatre estrena amb èxit L’Avar de Molière

Música pàg 8 La segona edició del festival Cara-B arriba amb un cartell de luxe

Una reforma “urgent” El Sant Andreu demana que es reprenguin les obres del Narcís Sala

Fotografia pàg 8 Trinitat Vella acull la mostra ‘Perifèries 2009-2012’ Comerç pàg 10 L’Eix Sant Andreu fa un bon balanç del Fora Estocs

|2

lĂ­niasantandreu.cat

16 febrer 2016

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

16 febrer 2016

Reportatge

líniasantandreu.cat

3|

El debat sobre la convivència entre ciclistes i vianants torna a agafar força. Foto: Generalitat

Condemnats a entendre’s » L’augment dels ciclistes a la ciutat provoca que creixi el debat sobre la convivència amb els vianants » La relació entre els dos col·lectius no és conflictiva tot i que sí que es viuen episodis amb tensió sovint Albert Ribas BARCELONA “El perfil del ciclista de Barcelona no és, ni de bon tros, el d’un ciclista incívic”. Qui fa aquesta afirmació no és cap membre d’alguna plataforma de ciclistes, sinó Joan Estedeordal, el president de Barcelona Camina, una entitat que defensa els drets dels vianants a la ciutat.

El desgraciat accident que va patir la diputada Muriel Casals amb un ciclista –i que ha causat la seva mort aquest cap de setmana– va revifar el debat al voltant de la convivència entre vianants i ciclistes. El problema, però, és que aquest debat sovint es genera a través de percepcions i queixes d’afectats que no

es poden prendre com una realitat representativa. A més, quan parlem de topades entre bicicletes i vianants, les úniques estadístiques existents són les dels accidents que acaben en ingrés hospitalari, que assenyalen que el 2015 només hi va haver un accident greu per atropellament d’un vianant per part d’un ciclista i que el 2014 aquesta xifra va ser de quatre. És a dir, avui dia no hi ha dades que quantifiquin els accidents lleus i això és un problema.

Què cal fer, doncs, si no tenim dades? Per saber per on van els trets cal parlar amb alguns caps visibles dels representants de les plataformes de ciclistes i de vianants.

Estedeordal té més coses a dir. “El principal problema per als vianants són els cotxes, que provoquen 600 atropellaments a l’any”, afirma convençut el president de

Barcelona Camina, que col·loca les bicicletes molt avall en l’escala de problemes dels vianants. “Un altre problema dels vianants és la pèrdua d’espai que hem patit els darrers anys. Les terrasses i el mobiliari urbà cada vegada omplen més les voreres”, afegeix. Quan se li pregunta per les bicis, Estedeordal afirma que “més aviat estem davant d’un ciclista que no va per la calçada perquè té por”. Una situació que s’ha de combatre, diu, amb una aposta per “reduir la velocitat a la ciutat i crear ‘Espais 30’ –zones on la velocitat dels cotxes està limitada a 30 km/h–, però això és un procés que tardarà una mica”.

Qui també hi diu la seva en tot plegat és Albert Garcia, membre d’Amics de la Bici. Quan Garcia parla, de seguida transmet una defensa enèrgica dels ciclistes.

“S’ha criminalitzat la bicicleta de forma infundada, hi ha una alarma social falsa”, assegura. Segons aquest representant d’Amics de la Bici, “a la gent li fa por tot el que desconeix. Amb la bici hi ha molta desinformació i és molt fàcil induir a l’opinió pública. La majoria d’atropellaments a la vorera els causen els cotxes i ningú protesta”. Garcia, que lamenta que “vas en bici i estàs assenyalat”, insisteix en la necessitat que “a les escoles es faci educació viària en clau europea, activa i que ensenyi a ser responsable i a fer-se cura dels vianants”.

ELS VIANANTS, L’EIX CENTRAL Segons el departament de Mobilitat de l’Ajuntament, a Barcelona cada dia es fan 2,5 milions de desplaçaments a peu. Aquesta realitat fa que Ole Thorson, pre-

sident de l’Associació de Prevenció d'Accidents de Trànsit i enginyer de camins especialitzat en trànsit, remarqui que “el més important és que la ciutat estigui preparada per als vianants”.

Thorson considera que la relació entre vianants i ciclistes “és una mica tensa” i ho atribueix, principalment, al fet que “l’espai que té el vianant ha quedat reduït”.

“No estem acostumats que la vorera sigui un espai tranquil, i avançar en els ‘Espais 30’ evitaria que el ciclista vagi per la vorera”, afegeix Thorson. Nascut a Dinamarca, aquest expert té clar que “aquí el ciclista no és com el nòrdic i a alguns els falta responsabilitat, però aquesta és de tothom i la clau és una bona convivència entre totes les parts”. Queda clar que ciclistes i vianants no tenen més remei que entendre’s.

|4

líniasantandreu.cat

16 febrer 2016

Opinió

Un diari participatiu

Un diari plural

4Muriel, el somriure acollidor 4Xiular o cantar? per Antoni Garrell

El meu avi sempre em deia que “ser agraït és de gent bona i honesta” i els meus pares insistien que “sols reconeixent les aportacions dels altres hom es legitima per exercir la critica i assolir credibilitat”. Aquests consells o afirmacions han estat presents en els meus pensaments des que he conegut la mort de Muriel Casals. En primer lloc, perquè la Muriel era una dona honesta, de mirada agraïda i acollidora, que estimava i es feia estimar, perquè sabia reconèixer les aportacions dels altres i valorava el treball de l'equip.

Per aquests motius, transmetent serenitat i compromís, encarnava la lluita pels drets nacionals amb tranquil·litat integradora i amb la determinació capaç de superar tot obstacle.

Una determinació que la portava a incentivar el diàleg com a eina capaç d'identificar els punts d'encontre, per vertebrar solucions i defugir de la confrontació destructiva pròpia dels temps convulsos i complexos com els actuals. Sens dubte la Muriel canalitzava l'energia de molts cors que bateguen, més enllà d'ideologies, il·lusionats per vertebrar un nou país, ja que, com ha afirmat l'expresident Mas, ella “encarnava totes les virtuts del projecte independentista”.

Agraïment, reconeixement a les aportacions dels altres i capacitat de diàleg són qualitats que

no abunden amb escreix i la seva mancança és, sense cap dubte, els nutrients de la manca de solucions per entomar un futur integrador, que asseguri el progrés social, i foragitar la racionalitat i objectivitat requerida per identificar i forjar la unitat en el si d'una societat plural, diversa i en evolució constant. És en la complexitat i en les situacions de cruïlla quan la racionalitat simbiòtica amb els sentiments permet identificar les estratègies per assolir els reptes des de la llibertat d'expressió i el debat en la diversitat d'interessos i d'opinions. Un debat que no té altre límit que el respecte a l'altre i la convivència, tot acceptant que tota opció i opinió és vàlida si s'argumenta amb coherència i respecte.

La Muriel ens ha deixat. Els seus valors ètics, morals i intel·lectuals, que sustentaven els seus diàlegs, esdevenen imprescindibles per sumar en els moments difícils. Uns valors indispensables i que sols perduraran si els assumim amb plenitud i acceptem que les aventures isolades difícilment tenen èxit. Uns valors necessaris per avançar en el procés que ella va saber impulsar canalitzant múltiples voluntats i que sols tindrà èxit si interioritzem, amb un somriure acollidor, que ningú sobra i que encara són molts els que cal sumarhi des de la llibertat de decisió.

4Rajoy, contradictorio

per Jordi Lleal

Com acostuma a ser habitual, el Barça tornarà a jugar la final de la Copa del Rei i, a l’hora dels prolegòmens, quan entra Felip VI a la llotja, sonarà la marxa real. Quina serà la reacció del públic? Hi haurà un sector que serà de seguidors del Sevilla, que potser picaran palmas o vés a saber què.

Però els culés què faran? Xiularan, es giraran d’esquena, brandaran estelades (si és que les deixen entrar al camp)? La caverna ja ha iniciat la campanya: xiular l’himne espanyol és un greuge al rei i un insult als espanyols i s’han de prendre mesures coercitives en contra del club que els seus aficionats xiulin. En virtut dels xiulets a la final del 30 de maig de 2015, la Fundación para la Defensa de la Nación Española va presentar una denúncia per injúries al rei, apologia de l’odi i ultratge a Espanya. El jutge Santiago Pedraz no va admetre a tràmit la querella, per considerar que xiular mentre sona l’himne espanyol està emparat per la llibertat d’expressió.

Pel que fa a on s’ha de jugar el partit, com és natural sembla que els dos clubs voldrien que fos al Santiago Bernabéu per proximitat geogràfica i capacitat d’espectadors. Aquí ja entra en joc el que ha passat altres vegades. Encara que els blocs sanitaris del Bernabéu estan en perfectes condicions, no volen que, si el Barça torna a guanyar la Copa, ho celebri al seu camp. Posaran l’excusa que no desitgen que al seu camp es xiuli l’himne. Proposo que, en lloc de xiular, tots els aficionats del Barça cantin a cor És l’hora dels adéus agafats de les mans i balancejantse a un costat i l’altre. Que bonic!

per David Rabadà

El presidente en funciones del Gobierno de España ha estado años acusando a los independentistas de no abordar el principal problema de la nación, la crisis económica.

Hace escasos días contravenía su discurso de antaño con otro paradójico. Ante los posibles pactos entre PSOE y Podemos, ahora Rajoy afirma que el principal problema de España es el independentismo. ¿En qué quedamos?, ¿la crisis, o el separatismo? La verdad es que no es la primera vez que Rajoy se reitera en algo durante meses y luego cae en paradojas. Defendía la unidad española pero respetaba Gibraltar ante el Reino Unido; decía que los catalanes separatistas perderían su nacionalidad europea ante una

ley que no lo dice; olvidaba el Sáhara Occidental, Filipinas o el Rosellón como partes de España entregadas a otros pero exige a Cataluña su pertenencia al Reino; eleva la Constitución española como estandarte de la unidad nacional aunque la mayoría de jóvenes españoles jamás la hayan votado; y por último predica que el intento catalán divide a la sociedad española pero no para de intentar que su España rompa con las de los otros partidos políticos.

Ahora para Rajoy lo más importante es el separatismo catalán. Pues si quieren marcharse los catalanes mejor tenerlos como amigos que como enemigos. La unidad da la fuerza, el ataque de Rajoy la contradicción.

líniasantandreu.cat

Dipòsit legal: B 11298-2010

publicitat 686 42 95 17

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: liniasantandreu@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com Difusió controlada

amb el suport de:

15.025 exemplars mensuals

Actualitat a la xarxa

#GràciesMuriel

@trinitro: Sin el trabajo de gente como Muriel Casals, hoy mi segunda lengua estaría mucho peor y la esperanza de tener un nuevo país no existiría. Gracias.

#Únics

@xdocampo: Si el Reial Madrid guanya sobrat és un espectacle, però si ho fa el Barça és una falta de respecte. Ploramiques.

#AdéuDeNou

@rogeRosich: Esperanza Aguirre plega i ja veurem què amaga sota el llit... Però marxa fotent l'enèssim ‘zasca’ a Rajoy, donant exemple.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

16 febrer 2016

lĂ­niasantandreu.cat

5|

|6

líniasantandreu.cat

Un diari obert

16 febrer 2016

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

4Ministres de tot

4Darrere la crisi dels refugiats

per @ModernetdeMerda

per Josep Xurigué (@josepxurigue), doctor en Ciència Política (UAB)

Parlem-ne. Hi ha un debat atemporal que de tant en tant treu el cap als mitjans de comunicació, però sense quedars'hi massa. Ve i se'n va. Mai acabem d'enllestir-lo. És un debat magnífic sobre els nostres polítics, la seva vàlua com a representants públics i la responsabilitat que el càrrec els atorga. És un debat de preguntes. Es pot ser ministre d'Agricultura sense saber del tot qui és, per exemple, el president d'Unió de Pagesos? Es pot dur la cartera de la conselleria d'Ensenyament sense tenir cap mena d'experiència en l'àmbit educatiu o sense haver trepitjat mai una escola pública? És sensat gestionar la cultura d'un país sense saber defensar plenament la seva llengua o sense entendre les necessitats de la majoria del sector?

Si creiem que sí perquè ser ministre o conseller és només un encàrrec polític i no tècnic, llavors ens semblarà lògic que aquell mateix ministre de Foment acabi sent-ho més tard de Justícia, saltant d'un ministeri a l'altre amb una agilitat admirable. Perquè, total, és només un càrrec polític. Els tècnics que hi hagi a sota ja s'encarregaran de fer funcionar la maquinària de veritat. L'important és que el conseller o ministre de Salut de torn tingui una bona trajectòria professional, encara que aquesta trajectòria hagi passat per despatxos d'advocats, multinacionals del sector alimentari o vestuaris d'equips de primera divisió. Ja farem el fet.

Seguint aquesta teoria meravellosa, però, vostè mateix podria ser conseller d'Interior si acredita una experiència notable com a responsable del garden que dirigeix des de 1985, perquè si ha acumulat prou anys de coneixement col·locant les plantes a lloc, de ben segur que podrà col·locar també els manifes-

tants a lloc el dia que li esvalotin el carrer. Té la saviesa adient per dirigir els Mossos, la seguretat, les grans operacions d'Estat i el que faci falta. Si hi ha res més concret, deixi-ho per la secretaria general. Vostè limiti's a guiar les línies bàsiques del departament, que ho farà molt bé.

Volem això? Volem que ens governi gent preparadíssima, però preparadíssima per a altres àmbits que no són els que acaben gestionant? No seria millor que qui tingués la màxima responsabilitat en un departament fos algú que coneix el sector com ningú, per evitar així que als molts errors que cometrà, segur, s'hi sumin també els errors per desconeixement del gremi? No seria més eficient reduir aquest marge d'error amb algú que no sigui vist des de baix com un personatge aliè a la professió? No hi ha ningú més que pugui ser ministre de Treball amb més garanties? No hi ha ningú que pugui representar Benestar i Família havent viscut de primera mà què es cou en aquests conceptes tan fonamentals i delicats com són el benestar i les famílies?

No cal dir noms, les carteres que anomeno són aleatòries. Ens sortirien molts noms de governs anteriors, i molts dels governs actuals. Tant espanyols com catalans. En aquest sentit, som força iguals. Per desgràcia, els criteris per nomenar polítics d'alta volada continuen allunyant-se del sentit comú i acostant-se cada vegada més a raons personals o de confiança. I sembla que la tendència va per llarg.

Encara no hem entès que precisament el que transmet més confiança, el que realment pot fer respirar tranquil un president i una societat, no és aquella persona correcta i coneguda, sinó aquell polític que sap de què parla.

Vivim un drama humanitari amb una mediterrània convertida en malson i cementiri blau. Els governs europeus, entre calculadors, egoistes i porucs, no s’atreveixen a l’acollida. No es tracta d’una qüestió de solidaritat, només, sinó de dret internacional i d’asil. Cal dir, no obstant això, que el govern alemany, amb crisi interna i en el partit que li dóna suport, fa un esforç.

Dins d’altres crisis com la socioeconòmica, la crisi de refugiats és un nou argument per al populisme de dretes i els que atien la xenofòbia. Tots ells adversaris de la democràcia. Veiem a Alemanya la funesta actuació de PEGIDA, la crema de cases per a refugiats i la por de diversos governs europeus que rebaixen les previsions d’acollida, com a mínim, o promulguen lleis de confiscació de béns a les persones refugiades.

Cal una societat activa i reivindicativa davant d’aquesta Europa glacial, tot i el canvi climàtic, comanada pel pensament conservador i l’austeritat que ha dut una part de la població europea a patir atur i pobresa. Cal més democràcia en aquesta ‘democràcia’ que aixeca murs i tanques de filferro davant l’acollida als 4,6 milions de sirians que fugen de la guerra, com d’altres persones de l’Afganistan, de l’Iran, d’Eritrea.

El populisme titlla de perill les persones que “ens vénen a prendre serveis públics”. Ho fa per desviar l’atenció de les veritables causes de la crisi. Pretén responsabilitzar dels problemes les víctimes dels despropòsits d’un sistema que necessita profundes reformes; pretén responsabilitzar les persones que fugen de l’Estat Islàmic i de la guerra, atrapades a Turquia i presoneres de les màfies per arribar a les illes gregues.

On és el lideratge de l’esquerra eu-

ropea? On és l’humanisme d’Atenes i/o de Jerusalem que ens fonamenta com a europeus, en paraules d’Steiner?

La resposta a molts dels reptes de la globalització i l’europeització de l’economia és en les ciutats, en els seus barris, en la participació i en construir amalgama de persones i entitats que posin els drets humans al davant. Drets per als quals ja vivim aquí i pels que fugint de la guerra tenim el deure d’acollir.

Sí, deure. Dèiem que no és només una qüestió de solidaritat. És una qüestió de Dret. Després de la II Guerra Mundial, el 1951, es va elaborar la Convenció de Ginebra per acollir persones desplaçades. I ara els estats, que ens fan complir la llei, de vegades fent ús del monopoli de la força, vulneren el dret internacional i el d’asil.

El politòleg nord-americà Benjamin R. Barber creu que el món estaria més ben governat si fos en mans d’alcaldes, i proposa un parlament mundial d’alcaldes. S’està demostrant a Europa que, davant la inacció dels estats, són els barris actius i les ciutats associades qui estan davant de la sensibilització. Des de Colònia fins a Lesbos, des de Lampedusa a Barcelona. El pròxim dissabte 27 de febrer sortirem al carrer per reclamar vies segures per a les persones refugiades.

El moviment essencial és el retorn.

Tornem a les ciutats i als barris, com a la Sagrada Família i a Gràcia a Barcelona, amb moviments solidaris a favor de l’acollida. Fem-los confortables, espais de drets i deures, invertim-hi els recursos públics i privats de manera coordinada, amb objectius compartits, i veurem com les crisis s’afebleixen. I veurem que els drets humans no són només grafies negres sobre paper blanc, paper blanc de vegades tacat de sang.

Opinió en 140 caràcters @japtapias: El referéndum es una práctica democrática ante la crisis de legitimidad de la actual configuración del Estado en Cataluña.

@Casfetera: Amb l’anunci de la marxa d'Esperanza Aguirre, el Partit Popular li treu una dimissió d'avantatge a Convergència.

@encampanya: Fer una chirigota falangista a Santoña no té cap gràcia. El que és divertit seria fer-la al casc antic de Donosti.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

16 febrer 2016

lĂ­niasantandreu.cat

7|

|8

Sant Andreu líniasantandreu.cat

Obres | L’esvoranc de la plaça Islàndia, tapat

16 febrer 2016

Una brigada d’operaris de l’Ajuntament va tapiar dimecres passat al matí l’esvoranc de la plaça Islàndia, al barri de Navas, que un camió de la neteja de l’empresa Urbaser va fer a mitjans de gener després de pujar sobre la vorera. El forat, de tres metres de llarg, ha estat quasi un mes de llarg.

La segona edició del Cara-B arriba amb un cartell de luxe » El festival de música independent se celebra divendres i dissabte a la Fabra i Coats amb una proposta que inclou 13 artistes Redacció SANT ANDREU La Fabra i Coats serà l’escenari aquest divendres i dissabte de la segona edició del festival de música independent Cara-B, que arriba amb un cartell de luxe que inclou noms com Los Punsetes, Betunizer, beGun dj set o Baywaves.

Després de l’exitosa primera edició de l’any passat, el Cara-B d’enguany presenta un programa amb un total de 13 artistes , on també hi haurà Guadalupe Plata, Yung Beef (PXXR GVNG), Extraperlo, The Parrots, Le Parody, El Coleta, Beach Beach, Sen Senra i The Saurs. El festival aposta per un format que proposa una àmplia visió sobre la cultura musical independent i amb la intenció de ser el reflex del seu estat actual tant a Cata-

Estrena amb èxit de l’Avar de Molière al Teatre de Sant Pacià TEATRE4El Teatre de Sant Pacià va acollir dissabte i diumenge les dues primeres representacions de l’obra teatral L’Avar de Molière a càrrec del grup teatral Sant Pacià Teatre.

El cap de setmana que ve es tornaran a celebrar dues representacions més.

Tant dissabte com diumenge el Teatre de Sant Pacià va presentar un aspecte molt bo. El director de l’obra, Pau Maduell, s’ha mostrat molt satisfet per l’acollida del públic i ha celebrat

aquest “gran cap de setmana” després de les dues primeres representacions.

L’Avar de Molière és una comèdia clàssica en cinc actes del dramaturg francès JeanBaptiste Poquelin, conegut com a Molière, que no ha perdut força amb el pas del temps.

L’espectacle se centra en la figura de Harpagon, un home molt ric dominat per una avarícia extrema i que està disposat a fer el que calgui per casa els seus dos joves fills.

Una imatge de l’edició del Cara-B 2015. Foto: Cara-B

lunya com a tot l’Estat. El CaraB congrega i barreja en el seu espai diferents creadors i gèneres musicals, com ara rock, pop, garage, electrònica i rap per descobrir les tendències i disciplines artístiques que intervenen en la creació d’aquests estils musicals.

En paral·lel el festival també organitza el Cara-B CLIPS, un

festival de videoclips que busca premiar i estimular la creació audiovisual gestada al voltant de la música independent.

Per últim, el festival també acollirà l’exposició BSUAL, coproduïda amb el festival Nrmal de Ciutat de Mèxic. Es tracta d’una mostra de cartells de concerts de diferents dissenyadors i artistes plàstics.

Foto de família del grup teatral Sant Pacià Teatre. Foto: Sant Pacià Teatre

Les ciutats, des de la perifèria

El Besòs, una de les zones fotografiades. Foto: Anna Oswaldo Cruz

EXPOSICIÓ4El Centre Cívic Trinitat Vella acull des del passat dia dos de febrer i fins al 27 d’aquest mateix mes l’exposició ‘Perifèries 2009-2012’, un projecte fotogràfic de la fotògrafa brasilera Anna Oswaldo Cruz.

L’exposició, que va estar exposada quatre mesos al MUHBA, traça un recorregut sobre la construcció de la imatge de les metròpolis contemporànies i la seva història a través d’una videoinstal·lació que Cruz proposa

a partir del seu treball fotogràfic. L’autora aconsegueix mostrar tot un seguit de recorreguts que van de la primera a la segona dècada del segle, amb una itinerància inèdita, breu i intensa. El seu treball es caracteritza pel retrat dels espais límit, per la circulació pels intersticis entre barris, entre municipis metropolitans i entre eixos viaris i fluvials. Tot, a través de la troballa de formes, significats i sensacions inesperades.

Aquesta exposició forma part del projecte ‘In Situ’, on Anna Oswaldo Cruz mostra la seva mirada fotogràfica de Barcelona. ‘In Situ’ fa referència a aquells objectes que no han estat moguts del lloc original on van ser dipositats.

Anna Oswaldo Cruz viu a Barcelona des del 1986. Després d’haver fotografiat molts espais del centre de la ciutat, des del 2009 ha desplaçat la seva mirada cap a la perifèria.

16 febrer 2016

Sant Andreu

Dissabte s’inaugura el nou Casal de Barri de Can Portabella

líniasantandreu.cat

9|

El Bon Pastor continua recuperant la seva història

MEMÒRIA4La Biblioteca del Bon Pastor acollirà aquest dissabte, a partir de les deu del matí i fins a dos quarts de dues del migdia, un taller per recollir aquells esdeveniments, fets històrics i altres aspectes que tots els assistents a l’acte vulguin recordar del passat del barri.

Aquesta activitat forma part del projecte ‘Fem la memòria del Bon Pastor’, que pretén mostrar la memòria del Bon Pastor en alguns dels seus espais públics a través dels fets més rellevants de la història del barri. Aquest projecte va néixer el novembre del

2013, quan l’Associació de Veïns es va posar en contacte amb el Centre de Recerca Polis: Art Ciutat, Societat (CR Polis) de la Universitat de Barcelona.

Així doncs, aquest procés de recuperació de la memòria ha permès que en determinats carrers, places o altres espais del barri es mostrin fets històrics relacionats amb el barri. D’altra banda, el projecte també ha permès la recuperació de fotografies, dibuixos, documents i escrits aportats pels veïns que fan que la memòria històrica del Bon Pastor continuï molt viva.

Imatge de Can Portabella un cop acabada la seva transformació. Foto: Ajuntament

Redacció SANT ANDREU Els veïns de la zona sud de Sant Andreu de Palomar podran gaudir del nou Casal de Barri de Can Portabella a partir d’aquest dissabte.

La inauguració d’aquest antic palauet transformat en casal de barri es farà a dos quarts d’una del migdia. Abans, a partir de les deu del matí, es faran activitats infantils i familiars i un

cop s’hagi fet la inauguració oficial, a la una del migdia, un espectacle posar el punt final a la jornada.

El casal el gestionarà l’Associació de Veïns Sant Andreu Sud i dóna suport i cedeix espais a les entitats del barri. Entre els projectes que impulsarà, hi ha el Banc del Temps, l’armari de Can Portabella, l’escola de mares i pares o Sant Andreu en acció i s’hi faran tallers, xerrades, conferències i espectacles per a totes les veïnes i veïns.

L’edifici, que ocupa un antic

palauet del segle XIX, ha estat rehabilitat per l’arquitecte Josep Bunyesc, que ha prioritzat l’estalvi energètic i ha passat de tenir dues plantes a tres.

A la planta baixa hi ha una sala d’actes per a 75 persones, uns magatzems per a l’Associació Veïnal Sant Andreu Sud. La primera planta està preparada per acollirhi les entitats socials del barri i a la segona hi ha sales per fer-hi tallers i una terrassa exterior. Després de la reforma els jardins de l’edifici comuniquen amb la plaça de Can Portabella.

Fotografies històriques del barri. Foto: Fem la memòria del Bon Pastor

| 10

Comerç

Formació | Prop de 300 visites fins a l’abril a ‘El Comerç i les Escoles’

líniasantandreu.cat

16 febrer 2016

Les visites dels escolars a les botigues de la ciutat del programa El Comerç i les Escoles han reiniciat la seva activitat després de l’aturada de Nadal. Fins al pròxim mes d’abril, prop de 6.500 alumnes de 73 col·legis visitaran diferents comerços de la ciutat en 299 visites guiades. Enguany, el cicle ofereix novetats com ara un taller de pizzes.

Colau només protegirà set botigues històriques del districte » Sant Andreu passa de tenir 40 comerços emblemàtics a 7 en la nova proposta municipal, que els botiguers consideren “insuficient” Redacció SANT ANDREU Sagnia emblemàtica a Sant Andreu. El nou catàleg municipal de comerços històrics protegits només n’inclou 7 al districte, 33 menys dels que recollia l’anterior llista elaborada pel govern de Trias, on arribaven a 40. Es tracta de la cansaladeria Puig, a Gran de Sant Andreu, 147; l’estanc Sant Andreu, al carrer Ajuntament, 13; la farmàcia Guinart, a Gran de Sant Andreu, 306; la farmàcia Llorens, a Pons i Gallarza, 1; la farmàcia Franquesa, a Gran de Sant Andreu, 256; la fleca Girabal, a Servet, 34; i la matalasseria F. Lázaro, a Gran de Sant Andreu, 184.

En total, la nova proposta municipal inclou 211 establiments que seran beneficiaris de pla de protecció de les botigues històri-

La cansaladeria Puig és una de les botigues protegides. Foto: Google Maps

ques que es portarà al pròxim Ple del 26 de febrer. Unes mesures que ja han rebut el vistiplau del grup de CiU, que considera que el nou pla “beu i s’inspira” en el que va presentar l’any passat.

El nou pla té com a objectiu protegir aquests negocis, tot i que reconeix la seva incapacitat de salvaguardar l’activitat dels comerços, que és el que justament demanava l’Associació de Comerços Emblemàtics. “No hi ha hagut cap canvi respecte de la proposta anterior”, lamenta Josep Maria Roig, secretari de l’entitat.

Com a contrapartida, el consistori hi destinarà 1 milió d’euros anuals en ajudes en l’IBI –de fins al 95%– i bonificacions per fer obres als locals, unes ofertes que tampoc convencen els propietaris dels comerços. “No hem demanat cap subvenció, seria un greuge comparatiu amb la resta de botiguers”, critica Roig.

El pla estableix tres categories de protecció patrimonial. Tot plegat, unes mesures que no il·lusionen els botiguers, que estan negociant amb el PSC per portar la qüestió al Parlament.

L’Eix Sant Andreu fa un bon balanç del Fora Estocs

MOSTRA4L’Eix Sant Andreu va celebrar el passat 30 de gener una nova edició del seu Fora Estocs d’hivern, que va ocupar el carrer Gran de Sant Andreu –entre Malats i Rubén Darío– durant tot aquell dia amb una vintena de parades associades.

“Els botiguers van quedar molt contents”, expliquen a aquesta publicació des de l’associació comercial, tot destacant que els resultats finals van ser mi-

llors que les expectatives inicials que tenien.

La cita va servir per fer una rematada de les rebaixes, per tal que els comerciants poguessin oferir tot l’estoc disponible de roba d’hivern.

De fet, a la mostra comercial van assistir sobretot botigues de moda i complements de tot tipus, tot i que també hi va participar algun establiment dedicat als objectes de regal.

L’IcoB alerta que el petit comerç“no acaba d’arrencar” ESTUDI4El petit comerç no se’n surt encara. Aquesta és la conclusió més clara que es pot extreure de l’últim estudi de l’IcoB, presentat el dia 2 de febrer i que feia referència al quart trimestre de l’any passat.

Segons aquest estudi, elaborat per ESADE i encarregat per la Fundació Barcelona Comerç, les diverses campanyes iniciades des de finals de novembre i el mateix Nadal no han aconseguit

“deixar enrere la crisi”. “El comerç no fa res més que reflectir la realitat de l’economia de les famílies”, explica Vicenç Gasca, president de la fundació.

Per la seva banda, el catedràtic de màrqueting d’ESADE i autor de l’estudi, Josep-Francesc Valls, opina que el petit comerç “va a una velocitat molt més lenta per sortir de la crisi”, i afirma que “caldrà analitzar-ne les causes”.

El consistori amplia la seva proposta de festius d’obertura

El consistori vol eliminar els diumenges d’obertura a l’estiu. Foto: Ajuntament

PROPOSTA4Mig pas enrere de l’Ajuntament respecte dels horaris comercials. Si a principis de mes presentava una proposta que contemplava l’eliminació dels 10 diumenges d’obertura a l’estiu i la creació de quatre de nous al maig i a l’octubre –una proposta que va ser rebuda amb divisió entre els botiguers i bel·ligerància entre els partits de l’oposició–, ara el govern local ha plantejat que aquests dies festius d’obertura s’ampliïn a cinc.

Aquesta nova proposta, feta la setmana passada pel regidor de Comerç, Agustí Colom, busca el consens de les formacions polítiques per tal que s’aprovi al Ple

del pròxim dia 26. I és que CiU, la principal força de l’oposició, ja va mostrar el seu desacord amb la primera proposta municipal perquè, segons van assegurar, feia “saltar pels aires el consens assolit amb el sector” la passada legislatura. Des de Ciutadans i PSC també es va criticar aquesta primera oferta.

Per la seva banda, els comerciants van divergir a l’hora de valorar aquella primera proposta. Si els eixos més turístics aplegats a Barcelona Oberta van mostrar-se “indignats”, els de la Fundació Barcelona Comerç, que agrupa les associacions dels barris, van veure amb bons ulls la proposta.

11 |

Entrevista líniasantandreu.cat

Perfil | 30 anys al capdavant dels botiguers

16 febrer 2016

Miquel Àngel Fraile ha estat vinculat a la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) des de la seva fundació, l’any 1985, sempre com a secretari general. Tot i així, durant l’etapa 2004-2011 va compaginar aquest càrrec amb la mateixa responsabilitat a la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), de la qual va plegar per discrepàncies amb la direcció. Fraile és llicenciat en Ciències Empresarials i diplomat en Comerç Exterior.

“El tren del comerç té molts vagons: alguns ja han sortit del túnel, altres encara no” M. Àngel Fraile / Secretari general de la Confederació de Comerç Fraile repassa les principals qüestions que afecten el comerç en un any que va arrencar amb els bons resultats de Nadal i que s’espera que trenqui, finalment, amb la dinàmica negativa dels anteriors. El secretari general també fa una crida a la unió dels botiguers i destaca el món online com el futur del sector.

F. Javier Rodríguez BARCELONA ostè va dir fa ja unes setmanes que havíem viscut “la millor campanya de Nadal des del 2007”. Creu que el balanç de les rebaixes serà igual de bo?

En el cas de les rebaixes, el balanç serà més aviat justet. Aniran igual que l’any passat o potser una mica millor i, en tot cas, dependrà de cada sector en concret. Perquè les grans franquícies ja tornen a anar com una moto però al botiguer de barri li està costant molt més.

V

La previsió de la Confederació és que es facturaran uns 850 milions d’euros. Anem pel bon camí?

Sí. Crec que arribarem a aquestes xifres. El problema, repeteixo, és la seva distribució. Per exemple, en el sector de la moda han aparegut cadenes i franquícies monomarca que han fet molt mal a les petites botigues multimarca, que ara venen menys que fa 20 anys. I si al final el nostre petit comerç perd presència, els carrers comercials corren el perill de clonificar-se i veure devaluats els seus atractius.

Això ja està passant a moltes zones...

Malauradament sí. I si les botigues de barri queden relegades per les grans franquícies i cadenes, aleshores tindrem problemes en la línia del que li comentava anteriorment.

No tot són males notícies. Vostè mateix ho deia: hem tingut un bon Nadal.

Sí, alguns ja han sortit del túnel, però altres no. El tren del comerç encara no ha agafat velocitat i tots els vagons no són iguals. Per això, els que van al davant tenen una situació millor, mentre que els del darrere encara estan sortint del túnel. Amb tot,

ara hem d’aconseguir que tothom en pugui sortir i agafar velocitat.

Molts dels que van en els últims vagons d’aquest tren consideren que les rebaixes han quedat obsoletes, perquè moltes marques fan descomptes durant tot l’any.

Cal reformular-les? És un debat intern, cert. Però el sector de la moda –perquè, al cap i a la fi, les rebaixes es fan sobretot a la moda– sempre ha intentat regular la campanya per poder captar el consumidor en dates molt arrelades en l’imaginari col·lectiu. Tothom sap que després de Reis i a l’1 de juliol comencen les rebaixes. Que hi ha promocions i ofertes abans?

Això sempre ha passat, però la gent feia la despesa grossa a partir de l’inici de les rebaixes. Si ara això desapareix, perquè el Tribunal Consti-

“Apostar per la targeta ‘Compradors pel país’

és jugar la Champions del màrqueting”

tucional ha suspès la llei catalana d’horaris, haurem d’intentar autoregular-nos. El Black Friday, per exemple, no es va fer a partir d’una normativa. Doncs amb les rebaixes igual, hem d’intentar sostenir que comencen l’endemà de Reis.

Encara que no hi hagi una regulació explícita?

Ens toca fer-ho, fins i tot de cara als nostres clients. No necessitem que hi hagi una llei. Que hi haurà competidors que avançaran els descomptes? Sí, però el que hem de fer és fidelitzar el client perquè valori el producte que li estàs oferint. Un producte que, en el nostre cas, té un preu rebaixat però que no ha estat fabricat expressament per a la campanya, com sí que fan altres.

La recent creació de la seva targeta Compradors pel país pot ser una manera de fidelitzar la clientela. Com l’estan rebent els comerciants?

Estem en una fase de compromisos perquè la targeta es pugui posar en marxa d’aquí a un parell de mesos.

El nostre calendari s’ha endarrerit justament per l’èxit de la iniciativa.

Barcelona, Tarragona, Badalona, Vic... són territoris on hi ha compromisos perquè la targeta entri en funcionament. Serà l’eina més potent que mai hem ofert als comerciants catalans. És jugar la Champions League del màrqueting comercial.

què genera un alt trànsit de persones i se’n pot beneficiar.

gui clara i que es limiti a unes necessitats específiques.

Tant?

Bé, és un sistema que permet que cada botiga, individualment, pugui fidelitzar els seus clients i s’emporti el seu propi benefici. Aquí cada comerciant definirà els seus descomptes. És una gran eina.

De quin perill parla, doncs?

Hi ha botigues que es volen instal·lar al costat de grans marques perquè potser tenen línies de pro-

I quines són les previsions en el seu conjunt?

Quan acabem aquest any, creiem que podrem tenir unes 20.000 botigues associades a la campanya –tot i que si finalment Barcelona hi entra, seran moltes més–, i prop d’un milió de targetes repartides entre els consumidors.

i sectorial, que

L’altre gran debat és el turisme, un sector que creix cada vegada més. Creu que el petit comerç ha d’adaptar els seus horaris per intentar aprofitar-se’n?

Estem d’acord que hi ha d’haver una atenció especialitzada als turistes durant els dies festius, però cal limitar-la a unes zones concretes i a uns horaris adequats perquè hi hagi un equilibri.

Tot plegat, per intentar frenar la fuga de consumidors cap a les grans superfícies. Una altra manera de fer-ho és aliar-se amb aquests centres comercials, com ja han fet alguns eixos. Creu que és un camí assenyat?

Hi poden haver aliances entre els centres comercials i els eixos i associacions sempre que hi hagi una certa complementarietat i cooperació, perquè tot en aquesta vida té amenaces i oportunitats. Però crec que fer créixer l’oferta comercial a base de grans superfícies artificials suposa un gran perill, sobretot per a les ciutats.

Ara bé, hi ha qui vol situar-se al costat d’aquell gran magatzem per-

“Hem de buscar més cooperació gremial

s’està perdent molt” ductes més fortes i això els pot repercutir positivament. Però si aquestes superfícies se situen als extraradis en comptes d’estar a les ciutats, la gent se’n va i el petit comerç pot perdre els seus clients.

Quina solució proposa?

La implantació de centres comercials ha de respondre a unes necessitats i a uns equilibris. Però si hem de competir amb el nou outlet de Viladecans, per exemple, i la gent marxa cap allà, ja pots fer el que vulguis. A la primera corona metropolitana tenim, per una banda, la B-30, que és el carrer Major dels centres comercials, i, per l’altra, les grans superfícies de Cornellà i del Baix Llobregat. Nosaltres volem que la regulació si-

Aquesta qüestió ha creat controvèrsia entre els comerciants de les zones turístiques i els dels barris, com és el cas de Barcelona.

Hem d’intentar tenir més perspectiva. De vegades els líders comerciants podem discrepar en alguns temes, però en molts altres coincidim. No sempre hem de pensar igual, tot i que això no ha de significar el trencament del diàleg. Jo crec que ho superarem.

Quins són els altres reptes de futur als quals s’enfronta el sector?

Donar eines als botiguers per millorar la competitivitat i treballar el comerç online, ja que és un canal de venda que complementa l’habitual. El 56% dels comerciants ja són a la xarxa, però necessitem que hi aterrin tots. Per tant, hem de buscar més cooperació gremial i sectorial, que s’està perdent molt.

| 12

Esports

Prova | Obren les inscripcions per a la Cursa de la Guàrdia Urbana

líniasantandreu.cat

16 febrer 2016

Les inscripcions per participar en la quarta Cursa DiR-Guàrdia Urbana ja estan obertes. Aquesta carrera, que està homologada per la Federació d’Atletisme, recorrerà l’avinguda Diagonal des del seu inici a les Corts fins al mar, ja al districte de Sant Martí, en un circuit en línia recta de 10 quilòmetres.

Les inscripcions es limitaran a 15.000 places i es tancaran el 4 de maig, quatre dies abans de la prova.

El Sant Andreu veu“urgent” acabar les obres del Narcís Sala » El conseller tècnic del Districte assegura a RTV que la reforma de l’estadi quadribarrat “no és una prioritat” i el club ho lamenta F. Javier Rodríguez SANT ANDREU El Sant Andreu ha rebut les declaracions del conseller tècnic del Districte, Suso López, a Ràdio Trini Jove (RTV) on assegurava que la reforma del Narcís Sala no era una prioritat per a l’Ajuntament, com un “gerro d’aigua freda”, segons ha dit a Línia Sant Andreu el gerent del club, Jordi Royo. La reforma, que només ha completat la primera fase –centrada al Gol Nord–, està ara aturada.

Segons Royo, aquest anunci del conseller tècnic col·loca la represa de les obres, com a mínim, per a l’any vinent, una situació que “generarà molèsties als aficionats i al club”. De moment, el club ha explicat que seguirà “reivindicant” unes intervencions que considera “urgents”, ja que mai en els 46 anys de vida de l’es-

Les obres de reforma del Narcís Sala estan aturades. Foto: UESA

tadi s’ha fet una reforma integral com la que es vol fer ara. De fet, de cara a principis de març club i Ajuntament tenen previst reunir-se per abordar aquesta qüestió i trobar-hi solucions.

I és que, segons ja va denunciar l’entitat, l’acabament de les obres és necessari per “minimitzar riscos”, segons afirma Royo.

I és que la situació de provisionalitat de les actuacions pot comportar algun perill. De fet, la bugaderia, tradicionalment ubicada al Gol Nord i actualment al Gol

Sud per les obres, té una instal·lació elèctrica provisional, una situació que, segons Royo,“caldria que no s’allargués”.

Segons López, l’aturada de la reforma té a veure amb el fet que els pressupostos municipals “estan prorrogats”, i tampoc va donar cap garantia que es reactivi un cop s’aprovin els comptes.

Des del club, per la seva banda, afirmen que no contemplen “cap escenari que suposi l’aturada permanent de les obres”. El serial acaba tot just de començar.

Barcelona debat el seu model esportiu per al futur

PARTICIPACIÓ4Barcelona ha estat ciutat Olímpica i ha celebrat i acollit un munt d’esdeveniments esportius de primer ordre durant els últims 30 anys. Ara, la ciutat ha començat a debatre quin ha de ser el seu model esportiu de cara al futur per tal de seguir sent un dels referents en aquesta matèria.

Per aquest motiu, el passat dia 6 de febrer es va celebrar la primera jornada participativa per de-

cidir el Pla d’Actuació Municipal esportiu, en el marc del Pla Estratègic de l’Esport. Durant aquella sessió, oberta a la participació d’esportistes, educadors, monitors, clubs i federacions diverses, van sortir tot un seguit de propostes i mesures per aplicar en els pròxims anys. En total hi van participar 250 persones, que es van organitzar en grups de treball temàtics que van crear els principals eixos de l’acció de futur.

CN Barcelona i Dos Hermanas, els rivals andreuencs a la Copa

WATERPOLO4Els equips absoluts del CN Sant Andreu ja coneixen els seus rivals per a la pròxima Copa. Els homes s’enfrontaran al CN Barcelona a quarts de final, mentre que les noies hauran de jugar-se el passi a semifinals davant les sevillanes del Dos Hermanas.

En cas que el masculí passi a semifinals, els esperarà el Mataró o el Canoe, l’altre enfrontament d’aquest quadre. Només

jugarien contra l’Atlètic-Barceloneta, el gran rival a batre, en cas que arribin –tots dos– a la gran final. El campionat tindrà lloc del 4 al 6 de març.

Pel que fa a les noies, en cas de guanyar el Dos Hermanas a quarts s’enfrontarien a semifinals al temut Sabadell o al Medi.

La Copa de la Reina se celebrarà un mes després, del 8 al 10 d’abril. Tots dos tornejos es disputaran a Sabadell.

Kipruto i Kiplagat guanyen una Mitja marcada pel vent

Kiplagat, al centre de la imatge, durant la cursa. Foto: Mitja

ATLETISME4Poques novetats a la Mitja Marató. La prova, celebrada diumenge passat, va deixar com a guanyadors als kenians Vicent Kipruto i Florence Kiplagat, tot i que no van aconseguir l’objectiu que es van marcar per a aquesta carrera: batre els rècords d’anys anteriors. El fort vent que bufava a la ciutat va ser determinant per evitar millorar cronòmetres d’altres anys.

Kipruto, per la seva banda, va creuar la línia de meta amb un cronòmetre d’una hora, dos minuts i 54 segons, mentre que Kiplagat –que revalida el triomf a Barcelona per tercer any consecutiu–, va fer un temps final d’una hora, nou minuts i 19 segons,

més modest que els dels seus rècords anteriors assolits a Barcelona: una hora, cinc minuts i 12 segons el 2014 i una hora, cinc minuts i 9 segons l’any passat.

Els dos primers atletes estatals van ser Eneko Agirrezábal, 26è amb un temps d’una hora, sis minuts i 26 segons, i Marta Esteban, amb una meritòria vuitena posició al rànquing de dones –una hora, 13 minuts i 16 segons–. A més, Esteban va aconseguir la marca mínima per poder participar al Mundial d’aquesta especialitat.

L’edició d’enguany de la Mitja també va aconseguir un altre rècord, en aquest cas de participació: 16.500 persones es van llençar al carrer per competir-hi.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

16 febrer 2016

lĂ­niasantandreu.cat

13 |

| 14

líniasantandreu.cat

16 febrer 2016

AGENDA MENSUAL

Agenda

agenda@comunicacio21.com

CULTURA

TALLERS

DIVENDRES 26 DE FEBRER

Taller d’història i memòria del barri

22:00 La companyia Clip Teatres presenta la comèdia Assassins tots, una obra esbojarrada que gira entorn l’amistat. / Centre cívic Sant Andreu.

Ds. 20 de febrer a les 10:00

L’endrapasimnis al SAT

DIJOUS 25 DE FEBRER 19:00 Presentació del nou còmic de Carlos Azaraga i Encarna Revuelta Sigo siendo un cocinicas: más recetas y más viñetas, amb l’objectiu d’apropar la gastronomia a tots els públics. / Biblioteca Can Fabra.

DIJOUS 3 DE MARÇ 18:00 Cicle de conferències sobre la salut on es parlarà sobre la sexualitat i com gaudir-la a qualsevol edat. A càrrec de la psicòloga Sara Ruiz, especialitzada en geriatria. / Centre cívic La Sagrera.

Espectacle adreçat a tota la família inspirat en un conte de Michael Ende aclamat per la crítica i el públic. / Sant Andreu Teatre.

Matí-Tarda Viatge sense cap raó, una mostra que recull un seguit de fotografies de Joan Picanyol fetes des del voral de la carretera, de viatge, captant la bellesa del moment. / Centre cívic La Sagrera.

INFANTIL Taller infantil Primeres passes Avui dm. 16 de febrer a les 11:00

Experimentació a partir de la música i el moviment de diverses sensacions que fomentaran la relació entre adults i petits. / Biblioteca Can Fabra.

ESPORTS DISSABTE 20 DE FEBRER 19:00 Partit de waterpolo entre el Sant Andreu i el Catalunya, corresponent a la 18a jornada de Divisió d’Honor. / Pere Serrat.

Partit de futbol Sant Andreu-Europa Dg. 28 de febrer a les 18:00

FINS AL 10 DE MARÇ Matí-Tarda Exposició Al principi va ser la paraula, a càrrec de Dani Lagarto. La mostra s’apropa a tretze dones que treballen per la pau a Israel i Palestina. / Centre cívic Baró de Viver.

DISSABTE 20 DE FEBRER 11:30 En el marc del programa Fènix, un cicle educatiu adreçat a infants, s’organitzarà un taller infantil a càrrec de l’artista visual Ángela Palacios, sota el nom Els plans pels aires. / Centre cívic Sant Andreu.

DIJOUS 25 DE FEBRER 18:00 Sac de rondalles. Contes d’hivern, una sessió de conta contes a càrrec de Gina Clotet per a infants de dos a quatre anys. / Biblioteca La Sagrera.

Derbi barceloní de futbol corresponent a la 27a jornada de Tercera divisió entre el Sant Andreu i l’Europa. / Narcís Sala.

21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès Nord Baix Maresme · l’Hospitalet Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

Periodicitat

Tirada

Línia

Mensual

180.350

Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia

Eixample Nou Barris Sarrià-Sant Gervasi Sant Andreu Ciutat Vella Horta-Guinardó Mar (ed. Castelldefels i entorn) Mar (ed. Baix Maresme) Vallès (ed. Cerdanyola i entorn) Vallès (ed. Sabadell i entorn) Cornellà Tres (Esplugues i entorn) Nord (ed. Martorell i entorn) l’Hospitalet

Línia

Quinzenal

Línia Línia Línia Línia

Sants Sant Martí Gràcia Les Corts

Línia

Setmanal

Línia Línia

Nord (ed. Barcelonès Nord) Vallès (ed. Vallès Oriental)

14 mensuals 4 quinzenals 2 setmanals publicitat@comunicacio21.com

Total

FINS AL 4 DE MARÇ

Taller creat per recollir aquells esdeveniments, fets i altres aspectes que es vulguin recordar sobre el passat del barri. / Biblioteca Bon Pastor.

Ds. 20 de febrer a les 17:30

línia

EXPOSICIONS

15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025

120.200

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

15.025 15.025 15.025 15.025

108.200 15.025 12.025

180.350 120.200 108.200

408.750

la primera xarxa

de periòdics de proximitat del país

línia

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

16 febrer 2016

lĂ­niasantandreu.cat

15 |

| 16

líniasantandreu.cat

16 febrer 2016

Pròxima edició: 22 de març