redacció: 93 458 87 80 – liniasantandreu@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com
Tradició pàg 3 La ciutat es prepara per viure intensament una nova diada de Sant Jordi
Literatura pàg 15 La Premi Nobel Svetlana Aleksiévitx, convidada de luxe de la fira Literal
líniasantandreu
barcelona liniasantandreu.cat · 21/4/2016 · Núm.68 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals
La família del mestre del Joan Fuster demana un milió d’euros Reclama la indemnització al Consorci d’Educació perquè creu que era responsable del menor que el va matar pàg 15 pàgs 8-10
Ensenyament pàg 15 L’AMPA de l’Escola Ignasi Iglesias accepta l’ampliació del centre
Reivindicació pàg 15 Els ocupants dels antics Lauren celebren una jornada d’activitats
41 refugiats acollits Línia Sant Andreu dóna veu a les persones que ho fan possible
Comerç en Línia pàg 11-14 Neix el periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona Esports pàg 20 Guerra oberta al Sant Andreu després de les 9 dimissions
|2
lĂniasantandreu.cat
21 abril 2016
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
21 abril 2016
Reportatge
líniasantandreu.cat
3|
Ja està tot a punt perquè Sant Jordi torni a omplir els carrers de llibres i roses. Foto: Arxiu
El dia més especial de l’any » La ciutat es prepara per viure intensament una nova diada de Sant Jordi, que enguany cau en dissabte » Els barcelonins podran gaudir de la màgia de la Rambla o apostar pels diferents actes dels districtes Albert Ribas BARCELONA El llibre i la rosa. Cultura i amor. Això és Sant Jordi. Això i també la festa de la cultura catalana per excel·lència, la que aconsegueix treure més gent al carrer, la més especial. Enguany cal afegir que el 23 d’abril cau en dissabte, cosa que significa que la seva intensitat i bellesa, amb tota probabilitat, encara agafaran més força. Un any més Barcelona tornarà a omplir-se de parades amb gent venent roses i llibres. Però no només això, sinó que la ciutat programa diferents activitats per tal que els barcelonins puguin gaudir d’aquesta diada de la millor forma possible. L’ar-
teria principal tornarà a ser la Rambla, que s’omplirà d’estands i escriptors signant les seves darreres obres a uns lectors que, de ben segur, tornaran a mostra una paciència infinita per aconseguir la dedicatòria del seu autor o autora preferits. La Rambla, però, no s’emportarà tot el protagonisme, ja que hi haurà actes a tots els districtes de la ciutat. Alguns dels actes que es faran als districtes són els següents: lectures en veu alta i una cantada d’havaneres a la Barceloneta (Ciutat Vella); un concert de Sant Jordi al barri d’ Hostafrancs (Sants-Montjuïc) l’endemà de la diada; un cicle literari a Sarrià; la jornada de portes obertes al Recinte Modernista de Sant Pau (HortaGuinardó); la jornada ‘Lletres
Joves de Sant Andreu’; la coberta amb roses vermelles de la Casa Batlló (Eixample); un conta contes i tallers al Mirall de Pedralbes (Les Corts); un Llibrefòrum a Gràcia; activitats familiars al Castell de Torre Baró (Nou Barris) i, finalment, la quarta edició del ‘Sant Jordi Intercultural’ de Sant Martí. Tots aquests actes conviuran amb una de les altres cares que té la diada de Sant Jordi: la promoció i la defensa de la cultura i la llengua catalana. PORTES OBERTES Sant Jordi també donarà a tots aquells barcelonins que ho vulguin l’oportunitat de visitar alguns espais de la ciutat que normalment estan tancats al públic. Un d’aquests és l’Ajuntament, que tindrà les seves portes ober-
tes de les deu del matí a les vuit del vespre. Això permetrà descobrir a tots aquells que decideixin fer la visita espais tan singulars com la Capella del Bon Consell, el Salò de Cròniques, el Saló de la Reina Regent, el Saló del Consolat de Mar, la Sala Tàpiesi o el despatx de l’alcaldessa. Sant Jordi i la princesa els encarregats de rebre els visitants i acomiadar-los a l’entrada del carrer de la Ciutat i al pati de l’Ajuntament. El recorregut per aquests espais el portaran a terme personatges històrics recreats, com ara Ramon Muntaner o els consellers Joan Fivaller i Rafael Casanova. Qui ho desitgi també podrà aprofitar la seva visita al consistori per comprar una rosa solidària, que es vendran al pati de l’entrada. L’import recaptat
es destinarà íntegrament a entitats sense ànim de lucre. CLAUDIO MAGRIS L’encarregat de fer el pregó d’aquest Sant Jordi, que tindrà lloc avui a les set de la tarda al Saló de Cent de l’Ajuntament, serà l’escriptor Claudio Magris. Magris, nascut l’any 1939 a Trieste, és catedràtic de literatura germànica a la Universitat de Trieste. Assagista i traductor d’Ibsen, Kleist i Schnitzler, entre altres, és una de les figures més destacades de la literatura italiana contemporània. També és autor d’obres tan destacades com ‘El Danubio’, ‘Microcosmos’, ‘A ciegas’, ‘Utopía y desencanto’ o ‘La literatura es mi venganza’. Aquesta última obra l’ha escrit conjuntament amb Mario Vargas Llosa.
|4
líniasantandreu.cat
21 abril 2016
Agenda Nacional
Revertir les retallades i fer Estat » Puigdemont es compromet a garantir el benestar social i deixar el país “a les portes” de la independència » Presenta un pla de govern de 750 mesures però avisa que calen nous pressupostos per desenvolupar-lo
Arnau Nadeu BARCELONA 750 mesures concretes, 288 indicadors de seguiment, 79 objectius, 20 àmbits d’actuació i 45 lleis. Són les xifres del pla de govern que ha presentat el president Carles Puigdemont per a aquesta legislatura i que, en paraules seves, es basa en un “compromís” doble: “revertir les retallades i situar Catalunya a les portes de l’estat propi”. Tot plegat, diu Puigdemont, en un “període excepcional” en el qual cal “fer compatible l’atenció a les persones amb la creació d’estructures d’Estat, prioritzant les polítiques socials malgrat l’ofec econòmic i financer i les amenaces de noves retallades del govern espanyol”. El pla de govern s’estructura en tres grans eixos. En primer lloc hi ha el que pretén aconseguir “un país més just fonamentat en un nou estat del benestar”. En aquest àmbit, detalla Puigdemont, “la lluita contra la pobresa serà un dels pilars”, a través del pla de xoc social, i es posarà especial èmfasi en les mesures relatives a la pobresa energètica i la garantia de l’habitatge. El president també assegura que, en el marc d’ajudar els més desafavorits, Catalunya serà un “actor internacional espe-
cialment actiu” pel que fa a l’acollida de les persones refugiades que fugen dels seus països per culpa de la guerra. El segon gran eix de mesures va encaminat a fer possible “un país amb més i millor feina”, amb eines tan imprescindibles, a parer de Puigdemont, com el corredor ferroviari mediterrani o el traspàs de la gestió integral de Rodalies. I, per últim, el tercer bloc fa referència al “país amb bones pràctiques” que diu voler fomentar aquest govern, en el qual la seguretat ha de ser “un dels drets bàsics”. Per això, avisa Puigdemont, és necessari convocar la Junta de Seguretat de Catalunya. Perquè tot plegat pugui tirar endavant, però, el president avisa que calen “uns pressupostos que permetin implementar el pla en la seva totalitat”. “PLANTAR CARA A L’ESTAT” Precisament la CUP, de qui depèn que s’acabin aprovant o no els pressupostos, celebra que Puigdemont centri la seva acció de govern a revertir les retallades i a portar el país “a les portes” de la independència, però demana anar més enllà de la “declaració d’intencions”. Segons els anticapitalistes, cal que tot plegat tingui una “vinculació pressupostària” que haurà de ser “desobedient” i que s’acompanyi d’una predisposició a “plantar cara a l’estat” quan es vulneri la sobirania catalana.
L’oposició ho veu poc creïble CRÍTICA4La reacció dels grups de l’oposició –la CUP a banda– al pla de govern presentat per Puigdemont ha estat, com era d’esperar, molt crítica. De fet, tant Ciutadans com PSC, Catalunya Sí que es Pot i PP coincideixen a titllar de poc creïble el pla, sobretot tenint en compte que està lligat a uns pressupostos que, ara per ara, no està clar que s’acabin aprovant. Ciutadans tira d’ironia per valorar el full de ruta de Puigdemont. “Hi ha molt bones intencions però, en realitat, ja coneixem les pràctiques d’aquests governs, i dels d’Artur Mas, i al final no es fa res”, afirmen des del partit. Més contundent es mostra la portaveu del PSC al Parlament, Eva Granados, que assegura que el pla de govern “fa aigües”,
recordant les “35 votacions” perdudes de Junts pel Sí al Parlament. Granados, a més, dubta que es puguin aprovar 45 lleis en 15 mesos, tot i que Puigdemont deixar clar que el govern “no serà presoner de cap armadura en forma de calendari”. En una línia similar s’expressa Lluís Rabell, de Catalunya Sí que es Pot, que també creu que 45 lleis en tan poc temps és un repte difícilment “versemblant”. A més, remarca que Puigdemont “ho ha fiat tot” a uns pressupostos que “encara no té”. Per últim, el PP és el partit que ha criticat amb més duresa el full de ruta del govern. Els populars acusen Puigdemont d’utilitzar “de forma barroera el patiment de les persones i fer un discurs amenaçador i trampós a favor de la independència”.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
21 abril 2016
lĂniasantandreu.cat
5|
|6
líniasantandreu.cat
21 abril 2016
Un diari plural
Opinió
4Sóc un radical?
Un diari participatiu
4Compartir entre tots
per Alberto Aquilué
500.000 ciutadans/es de Barcelona s’adrecen a parròquies, casernes de bombers i gimnasos d’escoles per donar mantes velles –que en la majoria dels casos fan nosa a casa–. Recordatori: la solidaritat és compartir allò que tenim, no donar allò que ens sobra. 50.000 ciutadans/es de Barcelona signen una petició online de suport a les persones refugiades de Síria, Iraq, Afganistan i d’altres països immersos en conflictes bèl·lics. 5.000 ciutadans/es de Barcelona surten als carrers a concentracions, manifestacions o cassolades per protestar contra les guerres que provoquen l’allau de persones refugiades cap a Europa. 500 ciutadans/es de Barcelona practiquen algun tipus de boicot a productes i/o marques comercials que provo-
quen o perpetuen aquestes situacions d’injustícia. 50 ciutadans/es de Barcelona retiren els diners de les seves entitats bancàries habituals en assabentar-se que aquestes s’enriqueixen amb el tràfic d’armes –armes que són al darrere de les guerres que provoquen l’allau de refugiades a Europa– i se’ls emporten a banques ètiques i cooperatives. Aquestes últimes 50 persones són/som unes radicals? Com deia l’activista afroamericana Angela Davis en una frase que trobarem ben aviat pels carrers –doncs ha estat escollida com a eslògan per a la pròxima edició de la fira d’idees i llibres radicals “Literal”–: “Radical vol dir simplement anar a l’arrel de les coses”. Radical, de “radix”, arrel en llatí. Així que si tinc els meus diners en la banca ètica coopera-
tiva en lloc de tenir-los allà a on em donin més interessos sense més premisses sóc un radical? Si utilitzo el servei de bici compartida en lloc de comprar-me una bici “últim model” sóc un radical? Si compro al mercat o al petit comerç de proximitat en lloc d’anar amb el cotxe al centre comercial sóc un radical? Si vaig a la feina en transport públic en lloc de fer-ho amb transport públic, sóc un radical? Si compro les verdures i fruites ecològiques, de temporada i provinents de la pagesia de proximitat sóc un radical? Si imprimeixo els fulls a doble cara i a més en paper reciclat i lliure de clor sóc un radical? Si tinc el servei de la llum contractat a través d’una empresa cooperativa que només produeix energia “neta” sóc un radical? Potser sí, sí que ho sóc, sóc un radical.
per Jordi Lleal
La societat catalana està vivint uns moments històrics, no només pel procés polític que està en marxa, sinó també en les relacions econòmiques, culturals i socials que estan canviant en un grau superlatiu, que fan que les perspectives siguin del tot diferents i en què els referents són uns altres. En definitiva, no hi ha res estable per sempre i hem de canviar la nostra mentalitat per adaptar-nos al dia d’avui. Quan un país com el nostre, de ciutadans d’origen immigrat tan elevat –entre el 60 i el 70%– vol forjar un futur entre tots, els de sempre, els de fa un temps i els de fa poc, com es lliga? Com es pot conduir l’amalgama de països d’origen, d’idiomes, de races, de creences i costums? La paraula clau és “compartir”: jo et reconec a tu la teva diferència i tu me la reconeixes a mi, compartim el
català com a idioma de trobada, compartim el territori i els barris, compartim els mals tràngols i els bons moments, compartim un imaginari col·lectiu, compartim el treball i la riquesa i provem de ser un sol poble amb les particularitats de cadascú, sense limitacions i dins del respecte mutu entre nosaltres. Obrim els nostres cors i les nostres ments, tinguem amplitud de mires, no ens tanquem en el que és nostre des de sempre i acceptem que tot això està canviant. Som un país d’immigrants i estem construint un país nou, una nova societat per ser més lliures, justos, cultes i solidaris i això ho farem cohesionant-nos sense coaccions ni imposicions sectàries, compartint la il·lusió i l’esperança que entre tots, podem fer una nova Catalunya. Ànims!
líniasantandreu.cat
Dipòsit legal: B 11298-2010
publicitat 686 42 95 17
Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com
redacció: liniasantandreu@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com Difusió controlada
amb el suport de:
15.025 exemplars mensuals
Actualitat a la xarxa
#NouPlaDeGovern
@polforadada: El Govern pretén aprovar 45 lleis en 15 mesos (més les 3 de la 'desconnexió'). En total la passada legislatura se'n van aprovar 47.
#SantJordi
@GoldCatanna: M'agrada fer la llista de tots els llibres que vull comprar per Sant Jordi. Els que vull regalar, els que vull que em regalin...
#EspanyaSenseAcord
@alexhaix: Recordeu que Catalunya s'enfonsava perquè no s'arribava a un acord de govern? Doncs Espanya porta així cinc mesos.
Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com
Un diari obert
Si em demaneu quina és la qualitat humana més rara de veure us respondre això: l'autenticitat. Com és que costa tant trobar gent autèntica? No sé la resposta, però podem jugar a especular. No sóc neurocirurgià: la meva és una feina on està permès –i fins i tot ben valorat– equivocar-se. Què implica ser autèntic? Tot comença amb una cosa anomenada honestedat. Hem de ser sincers, honestos: ho diuen els pares i els professors i ho diu la Bíblia. Ser honest amb els altres, per descomptat, però ser honest amb un mateix. Aquí està el puto quid. Si no t'agrada com ets, sempre ets a temps de canviarho o d'anar al psicòleg. Què és aquesta manca d'autoestima que veig pel carrer? Què collons us passa? Tinc un amic que un dia em va dir "he passat un dia sencer tot sol i he descobert que no em suporto". Parlem-ne. Bé, ara no, potser un altre dia. Ser autèntic és ser honest, ser honest i que no t'importi que la gent ho vegi. No
Parlen els
veïns
21 abril 2016
líniasantandreu.cat
7|
4Autèntics
4Front comú, campi qui pugui
per Jair Domínguez
per Francesc de Dalmases
ho confoneu amb l'exhibicionisme gratuït d'instagramers ni de blogaires de poesia torturada. No té res a veure amb això. Ahir vaig veure un tio autèntic: un colombià que anava per la vida amb una samarreta d'un prostíbul. No era un dibuix d'un prostíbul: era EL LOGO d'un prostíbul empordanès. Que una casa de barrets tingui marxandatge propi també és bastant autèntic –d'això també en parlarem un altre dia. Però ser autèntic no vol dir ser un outsider ni un Son of Anarchy ni una ionqui àcrata. Segurament la vostra tieta Antònia és més autèntica que vosaltres. Et tornes autèntic amb l'edat, això també cal dir-ho: ningú més autèntic que l'avi Joan, que als noranta anys engega la família a prendre pel cul i es gasta l'herència en coca i putes. L'home havia passat noranta anys vivint una farsa perquè la societat no li havia permès ser autèntic. Però potser el motiu és un altre, i aquí hi ha el drama: el pobre no havia tingut mai collons de ser-ho.
En política hi ha una actitud més nociva que el seguidisme: l'immobilisme. Les inèrcies fan difícil fonamentar cap transformació real i, per definició, l'immobilisme és contrari al canvi. El sainet tediós de les negociacions espanyoles ha conjugat totes dues actituds. Els actors polítics, els nous i els vells, han estat incapaços de superar les inèrcies del torn de partits instaurat amb el règim del 78 i, alhora, han evidenciat el seu immobilisme quan s'han demostrat inútils per gestionar un resultat allunyat de les majories més o menys confortables. Els mesos que han passat des dels comicis espanyols no només no han obert espais d'entesa sinó que han bunqueritzat com mai les forces polítiques més rellevants: el PP no té qui l'estimi, els socialistes continuen segrestats pels quatre barons regionals, Podemos es replega en si mateix després d'una negociació desastrosa, i Ciudadanos excel·leix en tril·lerisme ideològic. No és que ens hagi d'interessar especialment allò que encalla un nou govern a les espanyes però és rellevant a l'hora de valorar dinàmiques polítiques diametralment oposades que observem a Catalunya. A casa nostra, efectivament, s'enderroquen els murs dels partits: Convergència reinventa la Casa Gran del Catalanisme amb un Torn Obert que ha de fer foc nou; Esquerra celebra la festa de la República imaginant hegemonies polítiques; les CUP s'aboquen a refer ponts més enllà dels militants conven-
çuts, i fins i tot l'increïble partit minvant, Iniciativa, mira d'evitar la irrellevància inventant confluències. Més enllà de les fílies i fòbies polítiques de cadascú, és esperançador encarar el segle XXI amb propostes polítiques que volen enterrar la vella idea del partit entès com a compartiment estanc. I existeix una relació entre aquest fenomen i el projecte polític que estem protagonitzant i que persegueix establir un estat propi per a Catalunya. El vas mig buit parla d'enfrontaments somorts entre Convergència i Esquerra, i d'unes CUP dividides a l'interior i amb poca predisposició al pacte a l'exterior. Però el fet remarcable és que totes tres forces polítiques –que en qualsevol altre espai polític serien antagòniques–, projecten la determinació de ser fidels al mandat polític sorgit de les urnes el 27S. Perquè el mandat va ser aquest: feu-ho plegats, feu-ho bé i feuho aviat. Ni ha estat, ni és, ni serà fàcil. Però ho estem fent raonablement bé i constituïm una experiència cívica, pacífica i democràtica inèdita al món. I ens hem de repetir que ho estem fent bé. El dubte permanent, el dit a l'ull i la sospita continuada són tòxiques en el camp polític i ho són per al conjunt de la societat si en som còmplices. Hem trencat les inèrcies espanyoles i fugim de l'immobilisme autonòmic cap a la independència. El futur, com mai, és a les nostres mans. I la possibilitat d'espifiar-la, tampoc cal ser il·lusos, també.
Et sembla bé la petició de Laia Ortiz que demana fer fora els legionaris? per Pau Arriaga
Oriol
Arantxa
Guillem
“Em sembla molt “Sí, crec que és una “Hi estic d’acord. bé. Jo estaria molt associació que no Voldria que marmés còmoda si els s’integra al barri, xessin. Són una cosa legionaris no hi fosmai no hi ha ningú d’un altre temps i ja sin. No m’agrada el d’ells que intenti no pinten res a un que representen, no aproximar-se a tot poble com el nostre. m’identifica i aquesel que fem els veïns. Com abans marxin millor. A més, per la part que em toca, tot ta mena de conflictes pel xoc d’ideologies Són a un lloc públic i crec que caldria el que sigui reaprofitar l’espai per fer co- s’haurien d’evitar. El solar es podria construir-hi una escola bressol pública, aprofitar per fer-hi un parc.” que és el que més falta fa.” ses per als nens serà molt bo.”
Alba
“És una molt bona iniciativa. Són a un espai públic i tot aquest lloc hauria de ser per a nosaltres. Em semblaria bé que es fes servir l’espai per a qualsevol tipus de servei, però el més urgent hauria de ser construir-hi una escola.”
Opinió en 140 caràcters @gironi100: De moment, no em crec que per "un referèndum català" la formació Podemos no arribi a un acord de govern a Espanya. El contrari em sorprendrà.
@fermisantamaria: Algú deia que els catalans no tenim capacitat de negociació per arribar a un acord... I el que està passant a Espanya què és? Jo diria que no poden.
@encampanya: Un criteri pel fitxatge del Pere Macias pot ser el de proximitat, tant colauista. Viuen al mateix barri. La fornera sona com a cap de la Guàrdia Urbana.
|8
líniasantandreu.cat
21 abril 2016
Especial refugiats
Un districte acollidor
El SAIER dóna suport als refugiats (a l’esquerra i a baix a la dreta), 41 dels quals viuen ara a la Casa Bloc de Sant Andreu, districte on s’han fet xerrades informatives (a dalt a la dreta). Fotos: Ajuntament
» Els andreuencs mostren la seva solidaritat amb les persones refugiades de la Casa Bloc » Sant Andreu, coordinat amb les entitats que gestionen l’acollida, ha fet xerrades informatives Redacció
SANT ANDREU Les conseqüències de les guerres són, avui en dia, més globals que mai. Els conflictes armats que tenen lloc a milers de quilòmetres d’aquí també poden tenir les seves derivades locals. Un d’aquests efectes col·laterals, precisament, es produeix a Sant Andreu, que des de fa setmanes acull persones refugiades a l’edifici d’habitatges de la Casa Bloc del passeig Torras i Bages, propietat de la Generalitat i símbol de l’arquitectura racionalista de la ciutat. Les polítiques d’acollida i asil són competència de l’Estat, que ha externalitzat l’acollida en tres entitats: la CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat) –la seva branca catalana és la CCAR–, l’ONG ACCEM i la Creu Roja. Ara bé, tot i aquestes carències competencials de l’Ajuntament, és la ciutat qui rep i integra les persones refugiades. És per això que s’ha creat el pla ‘Barcelona, ciutat refugi’ –http://ajuntament.barcelona.cat/ciutatrefugi– i s’ha reforçat el Servei d'Atenció als Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) –un servei municipal que funciona de forma activa des del 1989–, el qual dóna suport a aques-
tes persones de diverses maneres –per exemple, oferint allotjament temporal a les més vulnerables– i que supleix sovint les deficiències del programa de l'Estat. De fet, l’Estat es va comprometre l’any passat amb la Unió Europea a acollir prop de 17.000 persones refugiades en dos anys, però només n’han arribat 18 i cap d’elles a Catalunya. Ara bé, el que sí que està augmentant és el nom-
Souto: “Hi ha gent
molt sensibilitzada amb els refugiats”
bre d’arribades espontànies a la ciutat. El SAIER va atendre l’any passat 1.374 persones pel que fa a l’asil, el triple que el 2013, i durant el primer trimestre d’enguany ja n’ha atès 690. En aquest sentit, les persones que ara mateix s’allotgen a la Casa Bloc, un total de 41, no formen part de les quotes europees, sinó que han arribat pel seu compte a la ciutat, fugint dels seus països per qüestions de supervivència, i han sol·licitat asil. La seva arribada a la Casa Bloc va començar a finals de
març i el seu període d’estada a la casa serà de sis mesos o de nou en els casos més vulnerables. EL DIA A DIA Per tal d’afavorir aquesta nova realitat que viu Sant Andreu, s’ha designat una persona que actua d’enllaç entre el Districte, el pla ‘Barcelona, ciutat refugi’ i les entitats que fan l’atenció a la Casa Bloc. Es tracta de Nathalie Souto, que és treballadora social del Districte. Souto coordina qualsevol qüestió relacionada amb els serveis que hi ha al districte, com ara tot allò que té a veure amb l’oficina d’atenció al ciutadà per la qüestió dels empadronaments, amb l’ambulatori per la targeta sanitària o per les matrícules a les escoles. La seva tasca té molta importància en l’àmbit de la coordinació, que s’estableix a partir de les reunions que es fan en una taula tècnica on hi ha les entitats i que serveixen per detectar qualsevol necessitat o incidència. A banda dels aspectes més tècnics, Souto explica que els veïns de Sant Andreu estan responent d’una forma molt positiva a l’arribada de persones refugiades al districte. “Sant Andreu és un barri que al llarg de la seva història ha estat molt acollidor i ara mateix hi ha gent molt sensibilitzada amb l’arribada dels refugiats”,
explica. A més, afegeix que “tothom s’ha mobilitzat molt i ara hi ha una bona oportunitat de fer bé les coses i de demostrar que som un districte acollidor”. Perquè tot aquest procés es desenvolupi de la millor manera possible s’han celebrat dues sessions informatives per informar els veïns, que van omplir la seu del Districte. Natalie explica que “la gent està responent bé, el feedback que
La regidora Ortiz
celebra la reacció
“positiva” dels veïns tinc és molt bo, tant de professionals dels serveis de proximitat com dels veïns”. Tot i que afegeix que a les xarxes socials “es van detectar certs missatges negatius”, una situació que veu “inevitable”, es mostra satisfeta perquè en general la resposta de la gent “és positiva”. Qui també valora de forma positiva la reacció dels veïns amb l’acollida de les persones refugiades és la regidora del Districte, Laia Ortiz. Ortiz afirma a aquesta publicació que “Sant Andreu està demostrant que som un districte
CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
que volem acollir i aportar el nostre gra de sorra a aquesta crisi humanitària”. Una actitud que contrasta amb la del govern espanyol i la de la Unió Europea. “L’actitud de l’Estat és vergonyosa, especialment després de veure les mostres de solidaritat ciutadana. Volem atendre persones que fugen de l’horror i l’Estat ha reaccionat amb una insensibilitat total i incomplint els compromisos amb la Unió Europea, que també ha tingut una actitud irresponsable”, afirma Ortiz. La regidora contraposa aquesta actitud amb la dels veïns, que “s’han mostrat predisposats a ajudar, ja siguin els comerciants, les associacions de veïns o persones a títol individual”. Aquesta acollida ha estat possible després que el Districte, segons explica Ortiz, hagi vetllat perquè “els veïns estiguessin informats i les coses no arribessin per sorpresa, ja que en aquests processos de vegades el boca-orella pot fer mal i cal evitar distorsions”. Així doncs, Sant Andreu, un districte que ja fa dècades va ser receptor d’immigració, torna a obrir les seves portes a un col·lectiu que aspira a trobar una pau inexistent als seus països i a posar els fonaments d’un futur, el seu, que segurament encara està ple d’interrogants però que ja és més esperançador ara que fa uns mesos.
La funció social, recuperada 21 abril 2016
Especial refugiats
líniasantandreu.cat
9|
» L’edifici Casa Bloc té entre 80 i 90 places i en aquests moments ja acull 41 persones refugiades » Construït durant la República per crear habitatge econòmic, recobra ara el seu esperit social Redacció
SANT ANDREU La Casa Bloc es va construir entre 1933 i 1936 en el marc d’un projecte impulsat per l’’Institut contra l’Atur Forçós’ de la Generalitat Republicana. La primera pedra de l’edifici la va col·locar el president Macià el març de 1933 però l’esclat de la Guerra Civil va obligar a aturar les obres quan pràcticament ja estaven acabades. Després de la guerra va passar a mans de la Diputació i es va convertir en una residència per a famílies de militars del bàndol franquista i, posteriorment, de la Policia Nacional. Ara, l’edifici que el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC), amb Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana al capdavant, va dissenyar per combatre la manca d’habitatge econòmic ha recuperat la seva funció social amb l’acollida de persones refugiades. En aquesta línia, la regidora Ortiz destaca que el fet que sigui la Casa Bloc l’espai que aculli els refugiats conté un “missatge poètic”, ja que “els seus arquitectes van acabar sent persones refugiades”. “Sembla el destí d’una casa que era l’exemple de la dignitat dels obrers durant la República, ja que tenia uns equipaments que no s’havien dissenyat mai”, destaca Ortiz. Aquest bloc d’habitatges té una capacitat d’entre 80 i 90 places i a dia d’avui ja acull 41 persones refugiades. La majoria d’elles provenen d’Ucraïna i ja fa una mica més d’un any que són a Barcelona. També n’hi ha que provenen de Síria i d’algun altre país, com Eritrea. Totes elles viuen en habitacions –no pisos– que formen part dels 25 habitatges dúplex, de dues i tres habitacions, que hi ha a la Casa Bloc. Els apartaments han estat moblats gràcies a donacions i compres que han fet la Creu Roja i la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat i les cuines han estat reformades. LES ENTITATS Més enllà de l’edifici, qui juga un paper fonamental en tot plegat són les entitats a qui l’Estat delega la gestió de tot aquest procés i a qui la Generalitat ha cedit la Casa Bloc per tal de complir els compromisos amb la Unió Europea. Estel·la Pareja, directora de la
La Casa Bloc és un exemple d’arquitectura racionalista i ara ha estat reformada interiorment per acollir les persones refugiades. Fotos: Ajuntament
Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) –una de les tres entitats que gestiona l’acollida–, explica que l’objectiu que es marquen les entitats mentre les persones refugiades són a la Casa Bloc és que aquestes “comencin a tenir un espai de tranquil·litat, de saber que estan en un lloc segur i que se les protegirà”. Pareja explica que durant aquest procés també es busca que el refugiat “conegui l’entorn, aprengui l’idioma i pugui fer gestions ràpides com l’empadronament, la targeta sanitària o l’escolarització dels que tenen fills” i, al mateix temps, aconsegueixi “benestar emocional i tenir una bona salut física i mental”. L’estada a la Casa Bloc suposa, doncs, que les persones refugiades passin “per un procés d’acompanyament”, segons explica Pareja, que permeti que puguin “començar un projecte vital aquí amb igualtat de condicions i d’oportunitats”. Per últim, Pareja agraeix la implicació dels veïns amb tot el procés i assegura que des de l’entitat estan “molt contents de venir a Sant Andreu”.
L’Associació de Veïns, un actor clau
SOCIETAT4Qui també juga un paper molt important en tot aquest procés d’empara de les persones refugiades és l’Associació de Veïns de Sant Andreu, que treballa conjuntament amb les tres entitats que gestionen l’acollida. El seu president, Santi Serra, explica a aquesta publicació que, de mica en mica, es van fent passos per a la integració dels refugiats. “La setmana passada van arribar a la Casa Bloc unes famílies ucraïneses que vénen a través de la Creu Roja i que ja eren a la ciutat i fa pocs dies ja s’ha escolaritzat una nena”, explica Serra. Serra aposta per fer, a partir d’ara, “trobades entre gent del barri i les persones refugiades per poder parlar, ensenyar-los Sant Andreu, que coneguin el lloc on són i vegin que tenim una llengua diferent”. Serra veu molt important aquesta implicació veïnal: “Tot això facilita aquest pro-
cés. Acompanyar-los a veure un partit de futbol o una obra de teatre facilita la integració i la nostra feina és aquesta, ja que no volem que aquest col·lectiu es margini, sinó que volem ajudar i compartir tot el que sigui”. Pel que fa a la reacció dels veïns a l’arribada d’aquestes persones refugiades, Serra afirma que, tot i que hi pot haver una petita part del veïnat que expressi “la seva inseguretat”, la majoria de
veïns són “molt acollidors i estan contents de l’arribada d’aquesta gent”. “Sant Andreu ha presenciat manifestacions a favor dels refugiats”, recorda Serra. Per últim, el president de l’Associació de Veïns, que remarca la bona coordinació amb el Districte, es mostra molt crític amb el paper de l’Estat, a qui acusa de “no facilitar xifres més precises de qui vindrà i qui no vindrà”. “És vergonyós”, conclou.
Santi Serra, president de l’Associació de Veïns. Foto: AVV Sant Andreu
CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
| 10
líniasantandreu.cat
21 abril 2016
“Ser acollidor és tenir la porta oberta i estar disposat que l’altre t’influeixi”
Especial refugiats
Pablo Peralta / ‘Barcelona, ciutat refugi’ El responsable de participació i sensibilització del pla ‘Barcelona, ciutat refugi’ ens rep a l’Ajuntament, des d’on aporta el seu “gra de sorra” en el procés d’acollida de refugiats a la Casa Bloc. Tot i que avisa que no li agrada gaire aparèixer als mitjans, es nota que Peralta està orgullós de formar part d’aquest pla municipal. Redacció
SANT ANDREU uina és la seva funció com a responsable de participació i sensibilització del pla ‘Barcelona, ciutat refugi’? Sempre m’he dedicat al treball comunitari i la meva tasca en el pla havia de ser canalitzar la voluntat de col·laboració i de participació de la ciutadania cap a l’acció directa i a partir de la relació amb les entitats. Les ganes i la voluntat d’ajuda hi són però com que l’Estat no compleix els seus compromisos europeus i no arriben les persones refugiades que hauria de reubicar des de Grècia i Itàlia, ara m’estic centrant a canalitzar la solidaritat cap a una acció que tingui un profit per a la ciutadania. Aprofitar l’empenta que hi ha perquè la gent pugui participar en alguna cosa directament.
Q
Què significa que Barcelona sigui una ciutat refugi? Que continuï sent el que ha estat fins ara. És important remarcar que a Barcelona fa molts anys que vénen persones refugiades i ara en continuen venint. No vénen totes les que veiem a la televisió aquests dies, però vénen persones d’Ucraïna, de Síria, d’Eritrea, del Pakistan, del Sudan del Sud... Barcelona ciutat refugi vol dir que Barcelona és una ciutat acollidora en sentit ampli, i d’acollida per a tots els que vénen, en particular. Ho sé perquè he tingut aquesta experiència, perquè jo sóc de fora. Suposo que s’agraeix trobar gent acollidora quan s’arriba de fora. Jo vaig venir de fora i Barcelona em va acollir. Fa deu anys que visc aquí i he tingut espais on participar, on formar-me, on gaudir, on barrejar-me amb la gent... Això és el que vol dir l’acollida. No vol dir crear estructures paral·leles o específiques per a les persones que vénen de fora, sinó que les es-
tructures i xarxes que ja tenim, i que són moltes (algunes de les administracions i altres ciutadanes), tinguin la capacitat, que la tenen, d’acollir. Sense estigmatitzar ni crear coses noves. Mai no hem creat un pla d’acollida, per exemple, per als extremenys. Es tracta d’apostar per la normalització. Ser acollidor és tenir la porta oberta i estar disposat que l’altre t’influeixi i alhora influir-lo tu. Un cop els refugiats són a la ciutat, quins són els recursos municipals que se’ls proporciona? Ha de quedar molt clar que la competència en l’atenció a les persones refugiades és de l’Estat, que té un programa que delega en les entitats. L’Ajuntament, tot i no tenir competències, ha demostrat sempre que la ciutat està
“El refugi és
un viatge que vol una tornada”
oberta al món i té consciència social. El 1989 va crear el SAIER (Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats), un recurs específic per a migracions de tot tipus. La resta de recursos no són específics per als refugiats, sinó per a la ciutadania en general. Els refugiats se’n podran beneficiar sempre que compleixin un mínim de requisits. Tenen accés a uns recursos diferents? És important destacar, sobretot en situacions de crisi i d’escassetat de mitjans, que les persones refugiades no tenen accés a més recursos que qualsevol altre ciutadà. Hi ha gent que diu: “A aquests se’ls dóna un pis i a la meva filla, que està a l’atur, no”. No, això no és així. S’accedeix als recursos municipals per la mateixa porta. Una altra cosa és que, per la seva situació, són mereixedors de protecció internacional. Quan es posa
en marxa un recurs específic, com és el cas del SAIER, s’estalvia que aquest servei l’hagi de prestar un servei municipal que està més col·lapsat. Un exemple d’això és l’acord que estem arribant ara en l’àmbit municipal amb les entitats per atendre persones refugiades que són a Barcelona i que, per diversos motius, han quedat excloses del programa estatal. Hi ha gent que amb aquestes notícies acaba fent un discurs xenòfob. Com es combat això? Amb informació. Cal que la gent estigui informada i que tingui voluntat d’informar-se. El racisme i la xenofòbia no deixen de ser pors: temors a allò que es desconeix. Ens hem d’apropar a això per trencar els mites, fer sortir els monstres que poden tenir al cap i que vegin que els refugiats són gent com ells, amb les seves virtuts i els seus defectes. Com a administració tenim l’obligació d’apropar aquesta realitat als veïns, però ells també s’han de deixar amarar per les persones que venen, que tenen molt més a aportar que no a treure’ns. Són gent que vol començar una nova vida per tornar a casa seva. És molt important remarcar que el refugi és un viatge que vol una tornada. Hi ha molts veïns amb aquests temors? Hi ha una dada que cal tenir en compte i és la de nous residents. Aquests darrers anys s’han empadronat a Catalunya desenes de milers de persones. L’any passat, el SAIER va atendre prop de 1.400 persones en relació a l’asil i el refugi. És un percentatge mínim; té visibilitat perquè els mitjans en parlen. La resposta és negativa en una part molt reduïda de la població. Sempre la tindrem, i pot ser lícita, però tots hem de treballar per desmuntar-la. Tindrem casos d’èxit, en què la gent s’aproparà i començarà a relacionar-se amb aquestes persones, i hi haurà qui mantindrà els prejudicis. L’administració té un paper obligatori a trencar aquests mites, però el rol important és el dels ciutadans.
Si un ciutadà vol col·laborar amb l’acollida, què pot fer? Al web del pla “Barcelona, ciutat refugi” tenim un decàleg en què suggerim diverses maneres de participar. És important remarcar dues coses. L’atenció a les persones refugiades, com que és una qüestió de dret, l’han de cobrir els professionals. Aquestes persones tenen el dret que els atengui un metge, un psicòleg, un advocat... Una altra cosa és, i aquí entra en joc el rol important de la ciutadania, la incor-
“Participar en el barri és fer una
ciutat d’acollida” poració a la vida quotidiana un cop s’ha passat el procés d’arribada. El més important és que nosaltres, com a veïns i veïnes, participem en la ciutat per fer-la acollidora. I la segona? Hem signat un acord amb la Federació Catalana de Voluntariat Social perquè tothom que vulgui participar es pugui inscriure en una base de dades de voluntariat, per quan sigui necessari. Ara per ara la participació directa amb persones refugiades és complexa, perquè hi ha molta solidaritat però poca capacitat d’atenció di-
CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
recta. Ara podríem posar tres persones voluntàries per a cada refugiat. Això, però, no vol dir que no puguem participar ni que no es puguin fer coses. És important remarcar que participar en el barri, l’AMPA o el Centre Cívic és fer una ciutat d’acollida. És dur suportar la culpa quan mirem la televisió i veiem segons quines imatges; no la podem superar anant allà a ajudar perquè no som experts en cooperació internacional, però sí que som experts en millorar la vida dels altres des de la nostra quotidianitat. El nostre poder, com a veïns, és molt transformador. Aquí hi ha un sentiment de pertinença fort. Aquest sentiment de pertinença fa que siguem més generosos per convidar la resta a formar-ne part. Això és la virtut que pot tenir Sant Andreu. Un repte bonic. Sí, però també li hem de treure importància perquè estem parlant d’un equipament, la Casa Bloc, amb capacitat per a 80 o 90 places. És una incidència gairebé ridícula a Barcelona. Pensem la quantitat de turistes que arriben diàriament a la ciutat. Hem d’estar molt tranquils i molt contents de poder atendre aquestes persones. De poder aprendre d’ells i que ells aprenguin de nosaltres. Aquesta és la part més bonica de tot plegat.
11 |
Fires i mostres pàg 12
Vicenç Gasca pàg 13
Els eixos de la Fundació Barcelona Comerç aprofiten la primavera per donar a conèixer la seva oferta
“En els últims quatre anys s’ha professionalitzat encara més la Fundació”
comerç línia en
El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona
Núm. 1 · Abril 2016 · Fundació Barcelona Comerç
Els barris escalfen motors per al BCN Moda al Carrer Ja està tot a punt perquè arrenquin els actes de moda al carrer dels eixos comercials de la Fundació Barcelona Comerç
DINAMITZACIÓ/ Arriba el bon temps i, amb ell, el BCN Moda al Carrer, el cicle de desfilades de moda impulsat per la Fundació Barcelona Comerç amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Generalitat. D’aquesta manera, els comerciants podran mostrar les seves propostes de cara a la temporada de primavera-estiu, tant per a home com per a dona i infants. Les botigues que participen en la iniciativa sobrepassen les 200, les quals vesteixen els i les models professionals que
desfilaran per diferents tarimes especialment habilitades a diversos llocs de la ciutat. Enguany obrirà foc l’Eix Sagrada Família amb una desfilada programada per al pròxim 20 de maig, i tancarà el cicle Barnavasi, de cara al 4 de juny. En total hi ha programats sis actes de moda –veure infografia–. L’objectiu principal del BCN Moda al Carrer és exhibir una roba que es podrà comprar l’endemà a botigues situades a poca distància de la desfilada. Així, els co-
merciants poden presentar la seva oferta a un gran nombre de públic en un sol cop. I és que, segons l’experiència dels 10 anys de vida del BCN Moda al Carrer, els assistents a aquests espectacles es compten per milers. Cal destacar també que les botigues participants creixen any rere any. Per altra banda, les desfilades apropen la moda i els complements a la ciutadania seguint els mateixos patrons que les d’abast internacional, tot i que sempre orientades cap als articles de les botigues de
proximitat dels eixos comercials associats a la Fundació Barcelona Comerç. Una ocasió per ajudar a incrementar les vendes i fidelitzar els clients amb uns espectacles dissenyats i pensats fins a l’últim detall i celebrats a llocs emblemàtics de cada districte. El BCN Moda al Carrer farà un parèntesi abans de l’arribada de l’estiu, però es reprendrà de cara al mes d’octubre, amb les desfilades de tardor-hivern de la mà d’altres eixos comercials.
| 12
comerç en línia
Abril 2016
El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº1
Una primavera de fira Els eixos de la Fundació Barcelona Comerç aprofiten l’arribada del bon temps per organitzar mostres comercials al carrer que serveixen per donar a conèixer les seves botigues associades MOSTRES/ L’abril i el maig no són només els mesos de les desfilades del BCN Moda al Carrer. I és que, amb Sant Jordi i l’arribada del bon temps, els 18 eixos comercials de la Fundació Barcelona Comerç aprofiten per treure les seves botigues al carrer per celebrar mostres i fires diverses. Però què significa realment una mostra de comerç? Tothom n’ha vist alguna a la seva vida o ha passejat pels carrerons improvisats que s’hi conformen, però al darrere d’aquests esdeveniments hi ha un esforç dels botiguers i un objectiu clar: donar-se a conèixer entre els veïns i incrementar les vendes. “Concentrem el màxim possible de gent en un mateix punt perquè ens conegui”, explica Salvador Albuixech, vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç, que també destaca l’ajut que suposa per al petit comerç la celebració d’aquestes jornades a l’aire lliure. “Incrementen les vendes d’un dissabte per convertir-lo en el millor d’un mes”, assegura Albuixech. A més, els botiguers poden publicitar de manera més activa els seus articles i les seves ofertes, fins al punt que,
de vegades, els clients que visiten les fires descobreixen botigues que fins a aquell moment desconeixien. Aquestes mostres, moltes de les quals tenen dècades de vida, han anat adaptant-se als nous temps i ja formen part del model de petit comerç barceloní, un model “poc freqüent a la resta d’Europa”, ressalta Albuixech. UNA JORNADA LÚDICA A banda de l’aspecte més purament comercial, aquestes fires ofereixen, cada cop més, activitats lúdiques per a tota la família, amb especial atenció als més petits de la casa. Es tracta d’esdeveniments que apleguen el nucli familiar, que hi pot anar a comprar, passejar, fer el vermut –als espais de restauració que també s’hi instal·len–, aprendre alguna cosa nova als múltiples tallers que s’hi imparteixen i mantenir la canalla entretinguda amb castells inflables i altres atraccions. La dinamització de les fires sol venir acompanyada també d’exhibicions de dansa a càrrec d’escoles de ball, concursos i concerts que tanquen una jornada satisfactòria per a tothom.
Automobilisme, dansa ‘country’ i barbacoes a les fires del mes de maig
Les rutes de tapes creixen i es consoliden com un bon reclam
ACTIVITATS/ Una mostra comercial és un aparador per als botiguers d’una zona, però no només això. De fet, pot ser una bona oportunitat per descobrir una nova afició o satisfer-ne d’altres, com pot ser la passió per l’automobilisme o la dansa. Un exemple és la Trobada de motos clàssiques de l’Eix Sant Andreu del 21 de maig, o la Festa Sarrià West BBQ del 7 de maig, que porta els aires de l’oest americà al barri amb una barbacoa, un brau mecànic i dansa country.
GASTRONOMIA/ Una de les activitats més de moda i que més públic visitant aplega són les rutes de tapes. En els últims anys han crescut exponencialment a Barcelona, i els eixos de la Fundació no han estat aliens a aquest fenomen. La pròxima ruta que es posarà en marxa és l’Atrapa la Tapa de l’Eix Sant Andreu, que durarà del 12 de maig fins al 25 agost, oferint una tapa i una beguda per un preu d’1,95 euros cada dijous de sis de la tarda a 10 de la nit.
Els eixos aprofiten les festes majors dels barris per sortir al carrer CELEBRACIÓ/ Els eixos de la Fundació solen aprofitar les festes majors dels barris per sortir al carrer a celebrar mostres. És una bona ocasió per ensenyar els articles a la gran quantitat de veïns que surten al carrer. Un exemple és el de l’Eix Clot, que fa la seva Mostra de Comerç el 22 de maig, amb motiu de les Festes de Primavera del Clot, o la Festa dels Colors de l’Eix Maragall, a imatge i semblança del Holi de l’Índia, del 14 de maig, durant la Festa Major de Navas.
El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº1
Abril 2016
“En els últims quatre anys s’ha professionalitzat més la Fundació” Vicenç Gasca / president de la Fundació Barcelona Comerç ENTREVISTA/ Vicenç Gasca fa balanç dels seus quatre anys al capdavant de la Fundació Barcelona Comerç, ara que cedirà el testimoni un cop ha exhaurit el mandat marcat pels estatuts. Han estat quatre anys molt intensos al capdavant de la Fundació Barcelona Comerç. Amb què es queda? Em quedo amb haver pogut contribuir a mantenir el model comercial de Barcelona, l’objectiu pel qual he treballat. Valoro molt positivament tota la tasca que s’ha fet en la seva defensa. Quatre anys durant els quals ha augmentat la presència al carrer de la Fundació, mitjançant els actes de moda al carrer i les fires... Sí. I també amb la pista de gel, un esdeveniment molt important per a la promoció del comerç, i l’acte central de les activitats dels eixos durant la campanya de Nadal. Malgrat que aquest últim any no es va poder fer, els eixos han seguit realitzant al seu territori molts actes per promocionar els dies de Nadal. És Barcelona avui dia, gràcies a això, un model per al petit comerç europeu? Sí. Una de les característiques més importants del model de comerç de Barcelona és la seva multicentralitat. Això és possible gràcies a la feina que fan des dels eixos, molt sovint co-
ordinats per la Fundació. I per aquesta raó, associacions europees de botiguers, a través de Vitrines d’Europa, visiten la ciutat per mirar i copiar el nostre model. Quin creu que ha estat el seu èxit més gran al capdavant de la Fundació? No parlaria d’èxits, sinó del treball del dia a dia. La Fundació és un ésser viu i té noves necessitats. Hem de ser capaços d’escoltar el que demana el botiguer i el que li demana el consumidor per modular aquestes necessitats. A més, durant aquests quatre anys s’ha professionalitzat encara més la Fundació, amb la figura del director, la qual ha completat l’organigrama per millorar el servei als associats.
13 |
L’elaboració de l’IcoB del primer trimestre, en marxa ESTUDI/ L’Indicador del Comerç de Barcelona (IcoB) del primer trimestre d’enguany ja s’ha començat a elaborar. Aquest informe, que fa ESADE per encàrrec de la Fundació Barcelona Comerç, aporta dades reals sobre l’activitat comercial a la ciutat a partir de les xifres de 600 establiments dels sectors de l’alimentació, la llar, serveis professionals, lleure i cultura. Aquest informe, molt respectat, té una periodicitat trimestral.
Mòbils i tauletes, els preferits per comprar a internet
De cara al futur, quin és el repte principal de la pròxima junta? De ben segur la nova junta serà sensible a les necessitats del comerç de la ciutat. Cada junta i cada president posen la seva personalitat a la Fundació. Per això és important que el temps màxim de mandat sigui de quatre anys.
CONSUM/ Més de la meitat dels compradors de l’estat prefereixen comprar online des del seu mòbil o des d’una tauleta, encara que siguin a casa. Això és el que es desprèn d’un estudi de l’empresa Vente-Privee, que també indica que un 76% dels compradors prefereixen fer-ho per internet els dies de pluja. Unes jornades tristes si es té en compte que el 60% dels menors de 30 anys opten per comprar roba fosca a internet durant aquests dies.
Seguirà vinculat al món del petit comerç? Acabo una etapa com a president de la Fundació i ara continuaré amb l’etapa de patró, quedant a disposició de la nova junta per incorporar-me a les àrees que consideri oportunes. I evidentment continuaré a Sant Antoni Comerç.
Els membres de l’actual junta de la Fundació seguiran al patronat COMIAT/ El mes de maig s’escollirà una nova junta de la Fundació Barcelona Comerç. Per la seva banda, els membres de l’actual seguiran formant part del patronat de la Fundació, començant pel mateix president, Vicenç Gasca, que ha estat al capdavant de l’associació els últims quatre anys, tot i que en fa 10 ja va ocupar aquest càrrec durant dos anys. Salvador Albuixech ha ocupat la vicepresidència primera de la Fundació des de fa vuit anys i ha estat el responsable del cicle de desfilades BCN Moda al Carrer, re-
comerç en línia
presentant de la Fundació Vitrines d’Europa –federació de comerciants europea– i de la comunicació de l’entitat. Salvador Vendrell, per la seva banda, ha ocupat el càrrec de vicepresident segon en l’últim mandat i ha portat les xarxes socials i la comunicació entre els diversos eixos comercials. I per acabar, el secretari de la junta ha estat Joan Romero, que en els últims 10 anys ha format part de tres juntes diferents, primer com a portaveu i després com a secretari i tresorer.
A l’estat hi ha 70 milions de targetes de crèdit ESTADÍSTICA/ Segons dades del Banc d’Espanya publicades a principis d’abril, l’any passat va tancar amb un total de 70 milions de targetes de crèdit i dèbit en circulació a tot l’estat. D’aquestes, uns 45 milions corresponen a targetes de crèdit, mentre que els altres 25 a dèbit. Per altra banda, de les dades també es desprèn que les compres amb aquest mètode de pagament van incrementar poc més del 6% durant l’any passat.
| 14
comerç en línia
Abril 2016
El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº1
Sant Andreu líniasantandreu.cat
21 abril 2016
15 |
Urbanisme | El consistori compra el sòl de la presó de la Trinitat
La reunió mantinguda fa uns dies entre el conseller de Justícia, Carles Mundó, i la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va servir per acordar que l’Ajuntament comprarà el sòl del centre obert de la Trinitat Vella, l’antiga presó de joves. Això significa que el consistori podrà construir pisos de reallotjament per als veïns del barri, que fa anys que esperen.
La família del mestre assassinat al Joan Fuster demana un milió » Considera que el Consorci d’Educació era responsable del menor » L’ens públic ja està recollint informació per estudiar la situació Redacció SANT ANDREU La família d’Abel Martínez, el professor de l’IES Joan Fuster que ara fa un any va ser assassinat per un alumne amb una ballesta, reclama al Consorci d’Educació de Barcelona –format per l’Ajuntament i la Generalitat– una indemnització d’un milió d’euros pels danys morals que considera que aquesta mort els ha causat. Els impulsors de la reclamació són el pares i els germans del mestre. Martínez, que tenia 36 anys i només feia una setmana que era a l’institut, on estava cobrint una suplència, va morir apunyalat amb la ballesta per l’alumne de 13 anys després d’intentar convèncer-lo que li entregués l’arma amb què havia ferit dues mestres i dos alumnes.
L’IES Joan Fuster va viure ara fa un any una tragèdia colpidora. Foto: Arxiu
Segons va avançar el diari Segre, la demanda de la família es basa en l’article 1903 del Codi Civil, que explicita que les persones o entitats titulars d’un centre d’ensenyament no superior han de respondre pels danys i perjudicis que causin els seus alumnes menors quan estiguin sota el control del professorat o fent activitats escolars. Des del Consorci han explicat a Línia Sant Andreu que ja
han posat en marxa el procediment que permetrà redactar un expedient que servirà per determinar quina és la seva posició en el cas. Avisen, però, que aquest procés, que va començar a finals de març, durarà “uns sis mesos”. Ahir a Lleida, d’on era el professor, es van celebrar diferents actes per recordar-lo i la Universitat de Lleida ha creat una càtedra amb el seu nom.
Els ocupants dels antics Lauren fan una jornada d’activitats
La Cinètika. Foto: Twitter (@Haidarx_)
REIVINDICACIÓ4Un grup d’andreuencs agrupats al voltant del moviment Palomar Autònom van ocupar a principis d’abril els antics cinemes Lauren, a la rambla de Fabra i Puig, i van rebatejar l’espai amb el nom de La Cinètika. L’edifici estava tancat des del 2011. Després de l’ocupació, que es va produir un cop acabada una cercavila popular, els ocupants van definir el nou es-
pai com a “anticapitalista, autònom i feminista”. El nou espai ja ha acollit diferents activitats. Una de les primeres va ser un dinar amb membres de la PAH i aquest diumenge va acollir una jornada que va arrencar amb un dinar popular i va continuar amb l’actuació musical de Malamara soundsystem, la projecció del documental Somonte i un col·loqui amb “lluitadores per la terra”.
L’AMPA de la Ignasi Iglesias accepta l’ampliació del centre ENSENYAMENT4L’AMPA de l’Escola Municipal Ignasi Iglesias ha anunciat que, “veient la poca participació per part de les famílies”, ha decidit “no continuar actuant en contra de la segona línia”. Al mateix temps remarquen que, a partir d’ara, treballaran “amb els actors principals per vetllar que aquest nou projecte sigui el més respectuós amb els nostres infants i l’Escola”. L’AMPA liderava des de fa uns mesos l’oposició a l’ampliació a dues línies estructurals per al curs que ve, ja que consideren que
“massificarà els espais dels quals disposa l’escola i precaritzarà l’educació dels infants”. MÉS INSTITUTS D’altra banda, el procés Decidim.Barcelona ha posat de manifest que una de les demandes més vives al districte és la de la construcció de nous instituts. La proposta amb més suports (436) demana un nou institut de la Sagrera. La segona proposta amb més vots (227) fa la mateixa demanda i també en reclama un per a Sant Andreu.
La Nobel Svetlana Aleksiévitx, convidada de luxe a la Literal
FIRA4La fira d’idees i llibres radicals Literal, que se celebrarà entre el 13 i el 15 de maig a la Fabra i Coats, tindrà enguany una convidada de luxe, l’última Premi Nobel de Lliteratura, la bielorussa Svetlana Aleksiévitx. Aleksiévitx, que serà a la fira el dissabte 14 a les set de la tarda per pronunciar una conferència, comparteix cartell amb altres noms destacats, com els de l’escriptor Nanni Balestrini, el poeta Joan Margarit i la periodista i escriptora Ingrid Strobl, entre d’altres.. Enguany la fira,
que celebra la seva segona edició, comptarà amb la presència de més de 60 editorials i llibreries, que compartiran un espai de trobada i mostraran el mercat editorial crític i d’esquerres. Des de l’organització remarquen que l’edició d’enguany vol “defensar la paraula viva i vol provocar inquietud i debat en un mercat massa acostumat a la cultura oficial”. Des de la fira recorden que “el món editorial és més que un negoci i volem provocar debat i aconseguir lectors crítics”.
| 16
lĂniasantandreu.cat
21 abril 2016
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
30 milions per a l’ocupació 21 abril 2016
Comarca
líniasantandreu.cat
17 |
» La Diputació impulsa un nou programa de foment de l’ocupació i de suport a la integració social » El pla beneficiarà 5.000 persones i dóna llibertat als contractadors i autonomia als ajuntaments
El programa està destinat als municipis de la demarcació i inclou dues línies de suport. Fotos: Gonzalo Sanguinetti / Diputació de Barcelona
Redacció
BARCELONA Amb la voluntat de fomentar l'ocupació a tota la demarcació de Barcelona atenent, de manera específica, les necessitats dels col·lectius més vulnerables i en risc d'exclusió, la Diputació de Barcelona impulsa el nou programa complementari de foment de l'ocupació i de suport a la integració social, valorat en 30 milions d’euros. El programa es posa en marxa “no com una acció d’urgència, sinó com un desplegament del Pla Xarxa de Governs Locals 20162019, l’eina principal que la Diputació posa a l’abast del territori”, explica la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa. Destinat a prop de 5.000 persones, el projecte no només proposa l’opció clàssica de ge-
nerar llocs de treball sinó que també, segons detalla Conesa, incorpora “una línia de formació” i “una altra de suport a empreses d’inserció sociolaboral, centres d’inserció i entitats del tercer sector perquè contractin persones de col·lectius especialment vulnerables”.
El projecte fa èmfasi en les persones en risc d’exclusió social Per al vicepresident primer de la corporació, Dionís Guiteras, aquest nou pla d'ocupació “és una rebolcada a la LRSAL”, ja que “s'avança a una resolució del Tribunal Constitucional”, donant “suport a les necessitats que tenen els municipis”, indepen-
dentment de les atribucions que els atorgui aquesta polèmica llei estatal. LÍNIES DE SUPORT El programa està destinat als municipis de la demarcació i a les quatre entitats municipals descentralitzades i compta amb dues línies de suport. La primera, amb una dotació de 7,5 milions d’euros, incorpora els clàssics plans d'ocupació adreçats a aquelles persones inscrites als serveis d'ocupació i que estan en situació de vulnerabilitat. També aposta per poder donar ocupabilitat i formar les persones i fer possible que els municipis col·laborin amb les empreses del territori facilitant els procediments de contractació. La segona línia de suport té una dotació de 22,5 milions d’euros. Concebuda, principalment, per a les persones en risc d'exclusió social, aposta per la
seva contractació per empreses d'inserció sociolaboral, centres d'inserció i entitats del tercer sector. En aquest sentit, també es treballa per impulsar la contractació pròpia per part dels ajuntaments, a través dels mateixos equips de serveis socials municipals.
Dionís Guiteras: “És una rebolcada a la LRSAL” DISTRIBUCIÓ Per distribuir aquests 30 milions d’euros entre els governs locals, la corporació ha tingut com a referència el nombre d'habitants (a gener del 2015) i la mitjana de persones aturades durant un període de sis mesos, per evitar l'es-
tacionalitat de les dades de l'atur (d'agost del 2015 a gener del 2016). Segons la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, el programa ofereix llibertat als contractadors i defensa l'autonomia local de cada ajuntament, ja que els consistoris tindran “llibertat per fixar quantes persones volen contractar” i “autonomia per fixar quin és el salari”, tot i que des de la Diputació es recomana un salari de 1.000 euros i un contracte mínim de sis mesos. Aprovat en el marc del Pla Xarxa de Governs Locals 20162019, aquest nou programa també preveu una línia de suport específic als municipis de fins a 1.000 habitants, els quals comptaran amb l'assignació d'un import fix en el moment de calcular la distribució dels ajuts i tindran també la possibilitat de demanar assistència tècnica i jurídica reforçada.
| 18
Comerç
Successos | Roben en una joieria de Navas
líniasantandreu.cat
21 abril 2016
Dos lladres van entrar a robar en una joieria situada al passeig de Maragall, al barri de Navas, el passat divendres 8 d’abril. Segons els Mossos, els atracadors van lligar la propietària i la van amenaçar amb armes de foc per accedir a la caixa forta. Els dos individus van aconseguir fugir, mentre que la dona va ser traslladada a un CAP pels nervis.
Tot a punt per a l’inici de la tercera ruta Atrapa la Tapa » La iniciativa de l’Eix Sant Andreu es farà del 12 de maig al 25 d’agost » El recorregut oferirà els dijous una tapa i una beguda per 1,95 euros Redacció SANT ANDREU Els bars i restaurants de l’Eix Sant Andreu ja estan escalfant els fogons per a la tercera ruta Atrapa la Tapa, una iniciativa que enguany augmenta el nombre d’establiments participants i que començarà el pròxim 12 de maig. Fins al 25 d’agost, cada dijous de sis de la tarda a 10 de la nit els locals participants oferiran una tapa –elaborada especialment per a l’ocasió– i una beguda per un preu d’1,95 euros. El fet que la ruta només duri quatre mesos respon a “satisfer els paladars més exigents” amb productes de temporada, segons asseguren des de l’Eix Sant Andreu. Pel que fa a les anteriors edicions, l’associació afirma que van ser “un èxit de participació”,
Les fotos de la campanya pro terrasses, ara en un llibre
LLIBRE4La llibreria Laie de Pau Claris va acollir ahir la presentació del llibre Terrasses a escena, 95 mirades de veïns i veïnes de Barcelona, una publicació editada pel Gremi de Restauració de Barcelona que recull les fotografies que es van fer fa uns mesos a diverses personalitats del món de l’art, el cinema, el periodisme, la política i la ciència, amb les quals van donar suport públic a les terrasses en ple debat per la seva reducció o no.
L’acte va comptar amb la participació del director de El Periódico, Enric Hernández, i d’altres personalitats que apareixen al llibre i del món del comerç i de la política municipal. El llibre mostra una fotografia amb cada personalitat, conjuntament amb el nom, el càrrec o professió i un breu text on dóna suport a les terrasses. Després de l’acte de presentació es va fer un aperitiu amb cervesa, proporcionada per San Miguel.
La ruta començarà el pròxim 12 de maig. Foto: ESA
fet que demostra “la salut de l’oci i l’esbarjo” dels carrers i places del barri, sempre “plenes de vida que cal cuidar i mimar”. La ruta gastronòmica també compta amb una pàgina web que s’actualitzarà amb la informació dels bars i restaurants participants en l’edició d’enguany, amb una imatge de la seva corresponent tapa. Per altra banda, l’Eix Sant
Andreu també està preparant la seva desfilada de moda al carrer, que tindrà lloc el 21 de maig i que mostrarà les propostes dels botiguers locals. Aquest acte forma part del cicle BCN Moda al Carrer, de la Fundació Barcelona Comerç. Aquell mateix dia al migdia, a més, se celebrarà la segona Trobada de Motos Clàssiques a Sant Andreu.
El llibre es va presentar a la llibreria Laie. Foto: Twitter
El Comerç i les Escoles tanca el curs
Un moment de la gala del passat dia 12. Foto: Twitter
FORMACIÓ4El programa formatiu El Comerç i les Escoles va tancar la seva desena edició amb una gran festa celebrada dimarts dia 12 al Born Centre de Cultura i Memòria. Durant l’última dècada, aquesta iniciativa ha anat creixent en participants, tant d’alumnes com de botigues. Si en la primera edició només van participar set centres educatius de la ciutat, en aquesta darrera ho han fet un total de 150, els alum-
nes dels quals han visitat 65 comerços per conèixer el seu dia a dia. El projecte també contempla un concurs de dibuix, els guanyadors del qual decoraran punts de llibre per a Sant Jordi. RECONEIXEMENT MUTU L’objectiu del programa és “afavorir el coneixement de l’entorn cultural, social i històric entre l’alumnat”, mitjançant el comerç de barri, expliquen des del consistori. Per fer-ho, una de les acti-
vitats que s’organitzen, són les visites educatives guiades a botigues per donar a conèixer oficis i tasques comercials. D’aquesta manera, els comerços “s’obren com un espai per compartir experiències i coneixement entre comerciants i alumnes, un espai per al diàleg”, i afegeixen que això afavoreix “el reconeixement i el respecte mutu”. De cara al curs vinent, els organitzadors esperen seguir augmentant el nombre de participants.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
21 abril 2016
lĂniasantandreu.cat
19 |
| 20
Esports
Dades | L’oficina d’Atenció als Clubs Esportius n’atén 263 en l’últim any
líniasantandreu.cat
21 abril 2016
L’Oficina d’Atenció als Clubs Esportius ha donat servei a 263 entitats de la ciutat des de la seva creació ara fa tot just un any. En conjunt, s’ha donat resposta a 523 peticions d’assessorament i seguiment de la gestió administrativa i econòmica. Aquestes xifres suposen que una tercera part dels clubs esportius de la ciutat –segons l’Ajuntament 750 amb “activitat estable”– ha demanat suport a aquesta oficina municipal.
Guerra oberta al Sant Andreu després de les nou dimissions » Els excàrrecs critiquen l’“intervencionisme” del president Camino en la feina tècnica i diuen que volen “la totalitat” de les seves accions Redacció SANT ANDREU Fa un parell de setmanes saltava la notícia al Narcís Sala. Vuit directius –entre ells el gerent– i el secretari tècnic del Sant Andreu, Ramon Maria Calderé, presentaven la seva dimissió “irrevocable” a causa de la política duta a terme per l’actual president, Manuel Camino. “Al llarg de la temporada s’han incomplert els compromisos inicials [de Camino], amb preses de decisions de manera unilateral”, les quals “no han tingut en compte el treball i l’esforç de totes les persones que formen part del club”, van assegurar els dimissionaris en un comunicat. A més, els nou càrrecs sortints van explicar que s’ha anat “sobredimensionant” el pressupost acordat inicialment, “especulant amb ingressos futurs no assegurats”. Aquesta circumstància, segons ells, estaria provocant “situacions que ja es van viure en el
Dia de la presentació de Calderé (segon per la dreta), a l’octubre. Foto: UESA
passat”, les quals “posen en perill la viabilitat econòmica del club”. El club va reaccionar seguidament amb un comunicat agraint “l’esforç i el temps que han dedicat [els dimissionaris] desinteressadament a l’entitat”, i tractava d’enviar un missatge de tranquil·litat als aficionats i els socis de cara al que resta de competició. Dijous passat, els nou excàrrecs van convocar una roda de premsa a la Societat Coral La Lira, on van explicar més a fons els seus motius. Allà, els exdirectius van anunciar que havien fet una proposta “de compra d’accions a Camino” i també van criticar les seves presumptes intromissions en les decisions tècniques. Pel que fa a aquesta acusació, el president considera “inadmissible” que se l’acusi de voler intervenir en la feina dels tècnics i recorda que ja va demanar disculpes per haver entrat al vestidor en el descans d’un partit. Sobre la qüestió econòmica, Camino va explicar en un comunicat de resposta a la roda de premsa dels exdirectius que mai havia dit que el club no tingués deutes, i va assenyalar que “tothom coneix la sanció injusta de la Seguretat Social per a cinc clubs catalans”, entre els quals hi
ha el conjunt quadribarrat. Camino va afirmar que la situació econòmica del club “el preocupa” i va anunciar una assemblea social de cara a finals de temporada per abordar el futur de l’entitat. Uns dies complicats que semblen haver afectat al primer equip, ja que ha perdut els seus dos últims partits. Dues derrotes que el deixen sense opcions de tornar a Segona B, de moment. Ara per ara són novens amb 47 punts, a dotze del play-off. Aquest diumenge, els andreuencs jugaran a domicili contra l’Ascó. Per altra banda, ahir el tècnic del Juvenil i exentrenador del primer equip durant set partits de la temporada passada, Rubén García, s’acomiadava també en una carta, tot i que, segons va assegurar, la seva decisió “no ha tingut res a veure amb els problemes institucionals” dels últims dies.
MÉS FRONTS OBERTS Un altre dels fronts oberts de l’entitat és la “necessària” reforma, tal com asseguren des del club, del Narcís Sala. Una petició que ha quedat en tercera posició al Districte en el procés participatiu online per elaborar el full de ruta municipal, decidim.barcelona, amb 161 suports.
El CN Sant Andreu tancarà la lliga regular contra el Sabadell WATERPOLO4La temporada regular de Divisió d’Honor de waterpolo arribarà a la seva fi aquest dissabte amb el CN Sant Andreu classificat per al play-off pel títol, ja que ocupa la setena posició a la classificació. De fet, dissabte jugarà a casa contra el que serà segurament el seu rival a la fase final de la competició, el CN Sabadell, equip que ocupa la segona posició, on romandrà passi el que passi
demà passat a la Pere Serrat. El Sant Andreu, per la seva banda, també tancarà la lliga en setena plaça, ja que hauria de perdre contundentment i que el vuitè, el Mediterrani, guanyés per molts gols d’avantatge en el seu partit. Sigui com sigui, els andreuencs podran mesurar les seves forces contra un rival que enguany ha protagonitzat una molt bona temporada i que és un dels candidats per arribar a la final.
Tot a punt per a la cursa de la Maquinista per la integració
Un moment de la cursa de l’any passat. Foto: La Maquinista
ATLETISME4Ja queden pocs dies per a una nova edició de la Cursa solidària de la Maquinista per la integració, que tindrà lloc el pròxim 16 de maig, en una jornada festiva –la segona Pasqua– per intentar incrementar la participació. Enguany la cursa participarà amb la Creu Roja de Barcelona en programes que ajuden a persones amb alguna discapacitat. A més, els dies d’abans el mateix centre comercial organitzarà diverses activitats, com ara tallers i fires, relacionades amb la solidaritat i l’esport.
Els organitzadors han creat un circuit urbà dividit en dos trams, una mesura que pren en consideració “totes les condicions físiques”, afirmen. Per una banda, els més experimentats podran participar en el recorregut de 10 quilòmetres. Per l’altra, també hi haurà un altre de només cinc, que recorrerà la darrera part del gran de 10. El punt de sortida i d’arribada estaran situats al mateix centre comercial de la Maquinista. Les inscripcions estan obertes i es poden fer a la pàgina web de la superfície comercial.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
21 abril 2016
lĂniasantandreu.cat
21 |
| 22
líniasantandreu.cat
21 abril 2016
AGENDA MENSUAL
Agenda
agenda@comunicacio21.com
CULTURA
TALLERS
FINS AL 27 D’ABRIL
Dues cites obligades per als fans del menjar asiàtic
Tot el dia Cinquena edició del Festival Mixtur, dedicat a les músiques d’investigació i creació interdisciplinària. / Fabra i Coats.
3 i 10 de maig a les 19:15
EXPOSICIONS
FINS AL 29 D’ABRIL Tarda Exposició fotogràfica sobre el treball de ball Raw. Mostra que ensenya el treball de procés de la peça guanyadora del premi Dare to dance in public 2016 de la revista Weekly Los Angeles. / Centre Garcilaso.
Maki, nigiri, sashimi, komezu... en aquest taller de dues sessions es donaran totes les claus per cuinar les receptes de sushi més tradicionals i les més avançades. / Centre Cívic Trinitat Vella.
Inauguració del Festival Dnsat A partir del 28 d’abril
16:00 Tallers sobre la dansa-moviment i la performance, en el marc d’Espai Neutre-Cultura d’Afers Socials, un projecte artísticosocial amb pràctiques de moviment. No requereixen experiència prèvia. / Fabra i Coats.
Dijous dia 28 s’inaugura el dotzè Festival Dansat, amb Triple Bill 2016, a càrrec de Phoenix Dance Theatre. / Espai Dansat.
línia
Demà 22 d’abril a les 17:30
Matí-Tarda Sant Andreu de Palomar: de l’annexió forçada fins als nostre dies. Col·lecció que fa un repàs a la trajectòria històrica del barri. / Casal de Barri l’Harmonia de Sant Andreu.
ESPORTS DIADA DE SANT JORDI 18:00 Partit de waterpolo masculí corresponent a la vint-i-dosena jornada de la Divisió d’Honor entre el CN Sant Andreu i el CN Sabadell. / Piscina Pere Serrat.
El Sant Andreu rep la visita de l’FC Vilafranca Dg. 1 de maig a les 12:00
DISSABTE 30 D’ABRIL 17:00 Manualitats és un taller per als més petits organitzat per l’associació APLI. L’animadora Anna Caballé coordinarà tota la jornada. / FNAC La Maquinista.
DIVENDRES 6 DE MAIG
DIJOUS 12 DE MAIG
10:00 Expressió fotogràfica. Primera sessió d’aquest taller bimensual a càrrec dels professionals del centre Fotoespai. El preu total del curs és de 90 euros. Cal inscripció prèvia. / Fotoespai Barcelona Centre d’Imatge.
18:00 El llapis màgic serà el títol triat en aquesta edició de Llibres a escena del cicle Lletra petita. Joan Bentallé explicarà aquesta història que girarà al voltant del professor Meravelles. / Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra.
Partit de futbol corresponent a la trenta-sisena jornada de la Tercera divisió entre la UE Sant Andreu i l’FC Vilafranca. / Municipal Narcís Sala.
21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès Nord Baix Maresme · l’Hospitalet Baix Llobregat · Vallès · Turisme
Periodicitat
Tirada
Línia
Mensual
180.350
Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia
Eixample Nou Barris Sarrià-Sant Gervasi Sant Andreu Ciutat Vella Horta-Guinardó Mar (ed. Castelldefels i entorn) Mar (ed. Baix Maresme) Vallès (ed. Cerdanyola i entorn) Vallès (ed. Sabadell i entorn) Cornellà Tres (Esplugues i entorn) Nord (ed. Martorell i entorn) l’Hospitalet
Línia
Quinzenal
Línia Línia Línia Línia
Sants Sant Martí Gràcia Les Corts
Línia
Setmanal
Línia Línia
Nord (ed. Barcelonès Nord) Vallès (ed. Vallès Oriental)
14 mensuals 4 quinzenals 2 setmanals publicitat@comunicacio21.com
Total
Els més menuts podran crear el seu Sant Jordi
Demà a la tarda, Can Portabella serà l’escenari d’una jornada creativa. Els més menuts podran participar en el conjunt d’activitats Crea el teu Sant Jordi. / Casal de barri Can Portabella.
FINS AL 30 D’ABRIL 23 i 24 D’ABRIL
INFANTIL
15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025
120.200
408.750 exemplars
difusió controlada per OJD/PGD
15.025 15.025 15.025 15.025
108.200 15.025 12.025
180.350 120.200 108.200
408.750
la primera xarxa
de periòdics de proximitat del país
línia
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
21 abril 2016
lĂniasantandreu.cat
23 |
| 24
líniasantandreu.cat
21 abril 2016
Pròxima edició: 27 de maig