Sants 323

redacció: 93 458 87 80 – liniasants@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Reportatge pàg 3 Ciclistes i vianants: una convivència que es posa a prova dia rere dia

Confederació de Comerç pàg 18 Fraile: “El tren del comerç té molts vagons: alguns ja han sortit del túnel, altres encara no”

líniasants barcelona

liniasants.cat · 10/2/2016 · Núm.323 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals

La Generalitat anuncia que la Marina tindrà metro el 2017 Rull avança que les obres es reprendran dilluns que ve i Colau accepta que l’Ajuntament les cofinanciï pàg 8 pàg 10

Entitats pàg 10 Can Batlló critica la “lentitud” d’Urbanisme amb la reforma de l’espai

Reconeixement pàg 15 L’escola Miquel Bleach i els Castellers del Poble-sec, premis Ciutat de Barcelona

Continua el serial

El Gremi de Restauració recorrerà l’ordenació de terrasses de Blai

Comerç pàg 16 Els botiguers, dividits per la proposta horària de Colau Esports pàg 20 Desena victòria de Toni Bou al Trial Indoor del Sant Jordi

|2

lĂ­niasants.cat 10

febrer 2016

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

10

Reportatge

febrer 2016

líniasants.cat

3|

El debat sobre la convivència entre ciclistes i vianants torna a agafar força. Foto: Generalitat

Condemnats a entendre’s » L’augment dels ciclistes a la ciutat provoca que creixi el debat sobre la convivència amb els vianants » La relació entre els dos col·lectius no és conflictiva tot i que sí que es viuen episodis amb tensió sovint Albert Ribas BARCELONA “El perfil del ciclista de Barcelona no és, ni de bon tros, el d’un ciclista incívic”. Qui fa aquesta afirmació no és cap membre d’alguna plataforma de ciclistes, sinó Joan Estedeordal, el president de Barcelona Camina, una entitat que defensa els drets dels vianants a la ciutat.

L’accident patit per la diputada Muriel Casals amb un ciclista –tot i que pels detalls que n’han donat testimonis en diferents mitjans el ciclista implicat no en tindria la culpa– ha revifat el debat al voltant de la convivència entre vianants i ciclistes. El problema, però, és que aquest debat sovint es genera a través de percepcions i

queixes d’afectats que no es poden prendre com una realitat representativa. A més, quan parlem de topades entre bicicletes i vianants, les úniques estadístiques existents són les dels accidents que acaben en ingrés hospitalari, que assenyalen que el 2015 només hi va haver un accident greu per atropellament d’un vianant per part d’un ciclista i que el 2014 aquesta xifra va ser de quatre. És a dir, avui dia no hi ha dades que quantifiquin els accidents lleus i això és un problema.

Què cal fer, doncs, si no tenim dades? Per saber per on van els trets cal parlar amb alguns caps visibles dels representants de les plataformes de ciclistes i de vianants.

Estedeordal té més coses a dir. “El principal problema per als vianants són els cotxes, que provoquen 600 atropellaments a l’any”,

afirma convençut el president de Barcelona Camina, que col·loca les bicicletes molt avall en l’escala de problemes dels vianants. “Un altre problema dels vianants és la pèrdua d’espai que hem patit els darrers anys. Les terrasses i el mobiliari urbà cada vegada omplen més les voreres”, afegeix. Quan se li pregunta per les bicis, Estedeordal afirma que “més aviat estem davant d’un ciclista que no va per la calçada perquè té por”. Una situació que s’ha de combatre, diu, amb una aposta per “reduir la velocitat a la ciutat i crear ‘Espais 30’ –zones on la velocitat dels cotxes està limitada a 30 km/h–, però això és un procés que tardarà una mica”.

Qui també hi diu la seva en tot plegat és Albert Garcia, membre d’Amics de la Bici. Quan Garcia parla, de seguida transmet una de-

fensa enèrgica dels ciclistes. “S’ha criminalitzat la bicicleta de forma infundada, hi ha una alarma social falsa”, assegura. Segons aquest representant d’Amics de la Bici, “a la gent li fa por tot el que desconeix.

Amb la bici hi ha molta desinformació i és molt fàcil induir a l’opinió pública. La majoria d’atropellaments a la vorera els causen els cotxes i ningú protesta”. Garcia, que lamenta que “vas en bici i estàs assenyalat”, insisteix en la necessitat que “a les escoles es faci educació viària en clau europea, activa i que ensenyi a ser responsable i a fer-se cura dels vianants”.

ELS VIANANTS, L’EIX CENTRAL Segons el departament de Mobilitat de l’Ajuntament, a Barcelona cada dia es fan 2,5 milions de desplaçaments a peu. Aquesta realitat fa que Ole Thorson, pre-

sident de l’Associació de Prevenció d'Accidents de Trànsit i enginyer de camins especialitzat en trànsit, remarqui que “el més important és que la ciutat estigui preparada per als vianants”.

Thorson considera que la relació entre vianants i ciclistes “és una mica tensa” i ho atribueix, principalment, al fet que “l’espai que té el vianant ha quedat reduït”.

“No estem acostumats que la vorera sigui un espai tranquil, i avançar en els ‘Espais 30’ evitaria que el ciclista vagi per la vorera”, afegeix Thorson. Nascut a Dinamarca, aquest expert té clar que “aquí el ciclista no és com el nòrdic i a alguns els falta responsabilitat, però aquesta és de tothom i la clau és una bona convivència entre totes les parts”. Queda clar que ciclistes i vianants no tenen més remei que entendre’s.

|4

líniasants.cat 10

Opinió

febrer 2016

Un diari participatiu

Un diari plural

4L’incivisme a la carretera 4 Desconnexió per Josep M. Loste

Arran de l’episodi mortal, l’accident mortal tan greu i tan flagrant del passat divendres dia 29 de gener a Fornells de la Selva (Gironès), considero que, més enllà de revisar els protocols de trànsit (que també s'haurà de fer), el que ens hem de començar a plantejar és que, independentment de les responsabilitats civils i penals (pecuniàries i de presó efectiva), en els accidents excepcionalment greus caldria aplicar una sanció administrativa que impliqués la retirada immediata del carnet de conduir per sempre, és a dir, a perpetuïtat. I que, a més, l'inculpat no pogués ser mai més indultat ni es pogués tornar a presentar a cap altre examen per a l’obtenció del permís de conduir.

De fet, haurien d'existir tres nivells de sanció administrativa que es poguessin aplicar automàticament per part de les autoritats administratives, independentment de les penes judicials, és a dir, de les responsabilitats civils, penals i pecuniàries. En aquest sentit hauria d’existir un primer nivell (falta greu, retirada automàtica del carnet per 5 anys), un segon nivell (falta molt greu, retirada del carnet per 10 anys) i un tercer nivell (falta excepcional-

ment greu, com el darrer cas de Fornells, retirada del carnet de conduir per tota la vida). Per altra banda, s'haurien d'endurir les penes als conductors relacionats amb atropellaments de vianants o ciclistes i, a més, considerar –penalment– un delicte molt greu conduir sense llicència o sota els efectes de l’alcohol o altres drogues psicotròpiques.

Ha arribat el moment de plantejar més disciplina i efectivitat en tot el que està relacionat amb el cotxe privat i la carretera. La conducció temerària, l'excés de velocitat i, sobretot, les actituds que ratllen amb els problemes psiquiàtrics de massa persones que quan es posen al volant d'una "màquina infernal" es transformen en éssers salvatges, irracionals i prepotents, posant en perill de mort la resta dels ciutadans. No hi ha dubte que al segle XXI cal començar a domesticar l'incivisme a la carretera, ja que cada dia es demostra que el cotxe privat, l'automòbil –molt idolatrat per la publicitat televisiva–, ha esdevingut una molt mala peça al teler que, malauradament, es converteix massa vegades en la màquina més letal de matar en temps de pau.

4Ser una mica federalista

per Joan Granollacs

Fidels al compromís contret amb la Declaració del 9N, la majoria independentista al Parlament ha presentat al registre dins els trenta dies establerts des de la formació del Govern les tres lleis bàsiques per a la proclamació d’independència: les de transitorietat jurídica, hisenda i seguretat social. Ho ha fet amb intel·ligència per no comprometre el personal de registre del Parlament, amb una terminologia paral·lela a l’emprada a la Declaració. Si el Constitucional perd els papers, podem trobarnos ben aviat en el punt culminant de la repressió de l’estat.

Paral·lelament, l’Audiència Nacional, hereva del Tribunal d’Ordre Públic franquista, ha ordenat investigar l’Assemblea, l’AMI i l’Associació Catalana de Municipis per impulsar l’aprovació de mocions de suport a la declaració als ajuntaments i ha decidit portar la xiulada contra el rei per la via penal. Tot sembla indicar que tenim la nova Espanya dels Comuns a tocar de dits.

per Jordi Lleal

A la vida hom pot ser una mica d’aquí o d’allà en segons quines coses, però n’hi ha que no admeten mitges tintes: o n’ets o no n’ets. Ara, amb motiu de les negociacions pel govern d’Espanya, el PSOE ha redactat un document amb propostes en diferents àmbits perquè s’ho estudiïn els possibles socis, si no de govern sí perquè Pedro Sánchez pugui arribar a ser investit president del govern espanyol.

En una de les propostes es tracta el tema del futur federal d’Espanya i en un dels paràgrafs apareix la frase “Desenvolupar l’Estat federal ni que sigui mínimament”. Polèmica servida, amb el senyor Miquel Iceta justificant que haurà estat un error de “picatge” (sic), i dient “que, en tot cas, Espanya ha de ser un estat federal amb tots els ets i uts”. Juguen amb l’ambigüitat... Ser una mica

federalista... Com la broma d’estar una mica embarassada.

O ets o no ets. I que no vinguin amb allò de “sí, però no”, “qui sap”, “si no fos per...”, “algun dia podria ser”... Anar parafrasejant tota una sèrie de conceptes buits de contingut, que qui dies passa anys empeny, tal dia farà un any i “anarhi anant, anar-hi anant”.

A qui volen ensarronar? Ja hem viscut prou enganys! Encara està molt viva aquella afirmació retòrica d’en Rodríguez Zapatero: “Recolzaré l’Estatut que aprovi el Parlament”. De fons tenim els de Podemos, que també estan una “mica” pel referèndum per decidir el futur estat català. Potser sí, potser no, potser sí que serà que no. Uns altres que s’afegeixen a la coral d’embolicar la troca. Ostres, anem aviats! Qui s’apunta a ser independentista del tot, i no d’una mica?

líniasants.cat

Dipòsit legal: B 10856-2003

publicitat 686 42 95 17

Línia Sants no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: liniasants@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com Difusió controlada

amb el suport de:

15.025 exemplars quinzenals

Actualitat a la xarxa

#Minimalismes

@oriol_bossa: El PSOE és mínimament partit, mínimament socialista, mínimament obrer, absolutament espanyol i mínimament federalista.

#TitellairesPolèmics

@JaumeICastigaor: Amb els titellaires de Madrid, l'esquerra espanyola ha demostrat que té por dels tribunals postfranquistes i dels mitjans neocons.

#JaNHiHaProu

@ANC_Arquitect: Qui hauria de fer el manteniment de Rodalies a Catalunya és Adif, que per alguna cosa encara n'és el titular. Negligent, tot sigui dit.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

10

febrer 2016

lĂ­niasants.cat

5|

|6

líniasants.cat 10

febrer 2016

Un diari obert

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

4Desestabilitzar Espanya

4És viable Convergència?

per Santiago Espot

per Marc Gafarot

André Malraux, aquell que fou ministre de Cultura amb el general De Gaulle, li etzibà a un “grande de España” com José Luis de Villalonga en una conversa que van tenir a París això: “Espanya!

Espanya! Què és Espanya? Cavour “va fer” Itàlia, però el projecte dels Reis Catòlics va ser un fracàs rotund! Espanya no és un país, és una superstició, una llegenda! Si vostès existissin de veritat, Unamuno no s’hagués passat la vida preguntant-se una vegada i una altra si Espanya existeix o no. Els francesos no ens fem mai aquesta mena de preguntes, perquè França existeix! Existeix! Però Espanya…”.

De fet, Malraux estava descrivint una mena de fantasma que encara espanta molts catalans. No negaré la força i el poder que té qualsevol estat, sigui l’espanyol o qualsevol altre. Però, fins i tot en això, hi ha categories. Uns estan ben consolidats i amb un prestigi notable, i d’altres la seva viabilitat sempre està qüestionada per la raó que sigui. Espanya és d’aquests. És cert que en les darreres dècades la seva projecció ha avançat i s’ha equiparat internacionalment de forma aparent a les democràcies occidentals. Però damunt d’ell sempre plana la possibilitat de la desmembració. “Quieren romper España!” és una de les frases que més es repeteix al llarg de la seva història, sobretot quan Catalunya prem una mica l’accelerador. La trobareu pronunciada des de l’època de la dictadura de Primo de Rivera fins als actuals dirigents del PP o del PSOE. Pel cap baix, gairebé 100 anys amb la mateixa cantarella que Malraux va saber resumir amb quatre frases.

Ara és un d’aquells moments de debilitat interna que Espanya travessa regularment. Les convulsions provocades per l’esgotament d’un règim corrupte fins al moll de l’os, el clima indepen-

dentista que es viu a Catalunya i els resultats diabòlics d’unes eleccions han estat la fórmula per col·lapsar l’actual sistema dinàstic espanyol. La partitocràcia, la monarquia i l’Ibex-35 no saben com dimonis sortir-se’n. És l’escenari perfecte per a una política de trencament com la que necessita un procés d’independència. I mentrestant, què fem a Catalunya?

Saber llegir encertadament els escenaris polítics per anticipar-se al rival constitueix un dels dons més preuats en l’art de dirigir una nació. Però, per desgràcia, no sembla que els nostres diputats nominalment independentistes hagin estat dotats amb aquesta singularitat. Quan caldria imprimir un ritme trepidant a les accions adreçades a trencar amb Espanya (i provocar la seva desestabilització) per fer-la entrar en un estadi de feblesa que afavoriria els nostres interessos, parlem de 18 mesos o més per fer no se sap ben bé què si escoltem uns o altres. El vertigen provocat per la transcendència del gest els paralitza i ho camuflen amb expressions com “cal fer-ho bé” o “ara no ens vindrà d’uns mesos més”. És l’hora de l’audàcia d’un Macià i tornem a l’estil especulatiu d’en Cambó.

Veurem en els mesos vinents com els gestos simbòlics continuen però sense cap efecte real per tal de substituir o trencar amb la legalitat espanyola vigent. És la forma d’anar fent bullir l’olla del procés, cosa que afavoreix un independentisme de festa major que només es queda amb els grans titulars de la premsa, ràdios o televisions “amigues”. Qualsevol discrepància o crítica sempre ha de venir de la banda unionista o espanyola per acabar de fer veure als convençuts que el camí correcte el marca la “oficialitat” del procés. Fins quan? Fins que els catalans vegin que no es pot fer la truita sense trencar l’ou.

Antecedents. Possiblement Convergència no va ser fundada, com alguns expliquen, l'any 1974 en aquella trobada de penyes blaugranes a la terra santa i patriòtica montserratina. Allí, aixoplugats entre la multitud en els dies grisos del tard franquisme, s'esmunyiren representants de diferents famílies polítiques en una sala apartada de crits i càntics futbolístics per parlar de la nova vida després de la tan feixuga, i encara més gris, dictadura. Hi havia futurs convergents, certament, però també hi eren socialistes de l'entorn de Pallach com el futur ministre de Felipe González, Joan Majó, i d'altres independents o militants d'Unió com Cañellas o Miró i Ardèvol -ara cap a la UCD, ara convergent i ara qui sap on en l'univers neocatòlic-, i també hi era algun mossèn i algun sindicalista.

No cal dir que molts d'ells no s'integrarien mai al futur partit polític de centre catalanista liderat pel tàndem Pujol Roca. Aquella trobada no va tenir res d'iniciàtica i caldrien encara un parell d'anys ben bons perquè emergís el que es va conèixer, i hem conegut, com a Convergència. També mancava temps perquè a aquell experiment polític s'hi afegís l'Esquerra Democràtica de Trias Fargas, Alavedra, Cendrós, avi del sempre esmentat David Madí, o l'encara supervivent Jordi Casajoana. A banda, una bona colla de militants socialistes o centristes, i exfranquistes, sobretot alcaldes, entenem que moderats, amb el temps s'anaren aplegant a l'equip convergent.

Convergència no ha estat mai, des del punt de vista ideològic, sectària ni embriagada de les pretensions que la càrrega ideològica dota a moltes organitzacions polítiques. Això, que ha estat bo per a Pujol, potser no ha estat tan bo en èpoques més esperitoses com l'actual, on la claredat ideològica sembla missa de precepte.

Són temps de canvi i per a Convergència també. No són temps de maquillatges ni de carnestoltes.

Avui. En un món on massa sovint s'estilen els polítics que avui diuen una cosa i demà una de diferent segons modes i audiències, cal un partit que tingui objectius i horitzons molt clarament definits. Ferm i convincent en la defensa de les seves idees centrals en la política catalana i integrador de mentalitats plurals i defensores del sobiranisme catalanista. De fet, el gran encert

de Jordi Pujol fou aquest, al marge del seu carisma personal, coneixement de país, lideratge i, gens menor, d'envoltarse d'un grup humà valerós, bregat i talentós. És avui Convergència això? Si ho és, ho ha dissimulat prou bé en els darrers temps. La corrupció sempre és nociva, i per a un partit que diu voler rompre l'estat espanyol de les coses, encara més. Però els mals convergents no només passen per l'herència dita i entesa corrupta, també tenen molt a veure amb un allunyament de les seves bases tradicionals, una manca de projecte partidista i lideratge, vaguetat en les seves actuacions i una més que deficient política comunicativa. Tot això, combinat amb un desconeixement eixordador de tot allò que passa al país més enllà del procés sobiranista.

En un campionat d'independentistes, a mi, personalment, no em guanya ningú, però Catalunya, mot sagrat, és molt més que aquest procés. Convergència no ha entès res del patiment de la gent amb la crisi, les classes mitjanes convergents s'han vist desemparades i, d'altra part, el món conservador -dretà i esquerrà- es troba totalment abandonat. Algú es pregunta per quin motiu Convergència baixa, baixa i baixa a les enquestes? Els que estimen o creuen necessari un partit com Convergència no estaria de més que ho fessin. Massa autocomplaença i (auto)condescendència ha dominat l'escena.

Demà. Convergència és més necessària que mai, o tan necessària com sempre. Però Convergència ha de canviar, renovar-se de veritat i ha de tornar a ser el partit del poble i de la gent, que sorprenia, que emocionava i que feia entrar el seu missatge a totes les cases i llars de Catalunya. Convergència oferia i garantia esperança. Catalunya, un sol poble deia el PSUC, lema inspirat en Convergència, fem i farem i tot per Catalunya.

Convergència, amb el nom que li vulguin donar, ha d'esdevenir allò que era i feia sentir amb la diferència de l'independentisme, que de fet sempre ha predicat, en privat, i combregat la base convergent. Talent o meritocràcia, convenciment o valors, expertesa o coneixement de país i gent nova i cares noves han de guiar aquest nou partit central i centrista de la política catalana preestatal i, si Déu vol, postestatal. Convergència ho necessita i, si em permeten, el país també.

Opinió en 140 caràcters @JordiMedi: Que els titellaires estiguin a la presó i el pederasta al carrer demostra com d’allunyada està la justícia de la societat.

@CarinaMejias: Tanto el gobierno de España como Adif y como el Govern deben garantizar la inversión y modernización del servicio de Rodalies.

@MaiteGutierrezR: Romeva anuncia la creació d'un tribunal català dels drets humans. Les relacions amb Espanya les portarà Afers Exteriors.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

10

febrer 2016

lĂ­niasants.cat

7|

|8

Sants-Montjuïc líniasants.cat 10

febrer 2016

Aniversari | 40 anys d’una entitat històrica

El Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta celebra aquest 2016 el seu 40è aniversari. El 16 d’octubre de 1976, coincidint amb la presentació del Congrés de Cultura Catalana, el col·lectiu va presentar aquest congrés a la seu de l’Orfeó de Sants. L’acte va servir per impulsar el projecte del Secretariat. Els actes de celebració començaran coincidint amb el Firentitats.

La Generalitat anuncia que el metro arribarà a la Marina el 2017 » El conseller Rull avança que les obres es reprendran dilluns que ve » El govern i l’Ajuntament acorden finançar-ho conjuntament Redacció LA MARINA El conseller de Territori i Sosteniblitat, Josep Rull, va anunciar dimecres passat la intenció de la Generalitat de continuar les obres de la bifurcació de l’L9, l’L10, cap a la Zona Franca i la Marina. Una decisió, va assegurar Rull, que suposarà un esforç que es farà “conjuntament amb l’Ajuntament” i que ha de permetre que el 2017 puguin començar a funcionar “el màxim nombre d’estacions”.

L’anunci de Rull va agafar per sorpresa l’Ajuntament. Segons el consistori, sempre que s’havia plantejat la qüestió la resposta de la Generalitat és que no hi havia finançament. La situació, però, es va reconduir dos dies més tard durant la celebració de la primera reunió entre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i

El Districte presenta el PAM i el PAD al Consell Ciutadà PARTICIPACIÓ4El primer Consell Ciutadà del Districte d’aquesta legislatura celebrat dijous passat a la sala de plens del Districte va servir perquè el regidor Jaume Asens presentés els principals eixos del Programa d’Actuació Municipal (PAM) i el Programa d’Actuació del Districte (PAD).

Tant el PAM com el PAD ja estan elaborats però ara el consistori ha posat en marxa un procés participatiu per tal que la ciutadania pugui intervenir en

el seu disseny. Uns documents que també hauran de ser debatuts amb la resta de forces polítiques del consistori.

En el cas del districte, Asens, tal com recull El3.cat, va afirmar que el PAD “fa èmfasi en l’habitatge públic a la Marina i Can Batlló, impulsa el comerç de proximitat, l’economia social i solidària, reverteix en els indicadors de fracàs escolar i absentisme sobretot a la Marina, i impulsa un pla d’equipaments culturals, esportius i juvenils”.

Puigdemont i Colau van certificar l’anunci fet per Rull. Foto: Ajuntament

l’alcaldessa Colau. De la trobada en va sortir l’acord per tal que Ajuntament i Generalitat es coresponsabilitzin per fer realitat l’arribada del metro a la Zona Franca i la Marina. És a dir, les dues administracions participaran en el finançament d’aquesta infraestructura i, segons informa El Periódico, Colau s’ha ofert perquè el consistori en pagui la meitat. El següent pas de l’acord anunciat serà que el vicepresident econòmic de la Generalitat, Oriol Junqueras,

concreti amb l’executiu municipal els passos a seguir.

SORPRESA I SATISFACCIÓ L’anunci, tal com explica Dori García, la directora de la Unió d’Entitats de la Marina, també va agafar per “sorpresa” els veïns. García afirma que “sempre ens havien dit que no hi havia diners”, tot i que afegeix que el barri ha rebut amb “il·lusió” la notícia. “Sembla que hi ha voluntat política i és important que hi hagi un calendari”, conclou.

Un moment de la presentació del PAM i el PAD. Foto: El3.cat

El CIE,‘culpable’

Una imatge del ‘judici popular’ celebrat al CIE. Foto: Tanquem els CIE

PROTESTA4Girebé un miler de persones es van concentrar el passat 30 de gener a les portes del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca per dur a terme un acte de protesta en format de ‘judici popular’ per demanar el tancament d’aquest centre d’internament.

El ‘judici popular’, convocat per la plataforma Tanquem els CIE i amb la col·laboració de SOS Racisme, va escenificar la celebració d’un ‘judici popular’ on el

jurat el formaven entitats de drets humans, advocats i el sindicat de venedors ambulants.

Els testimonis del ‘judici’ van ser ex interns del CIE, que van explicar les seves vivències al centre d’internament. Per últim, l’advocat Andrés García Berrio va representar el paper d’advocat de l’acusació. García Berrio va recordar que sobre aquest CIE hi ha 25 denúncies presentades en els darrers 10 anys per maltractaments i tortures.

El veredicte del ‘judici’, tal com s’esperava, va ser el de declarar el CIE ‘culpable’ de “privar a moltes persones del dret a l’asil, per privar del dret a la llibertat d’expressió i a la informació i per atemptar contra la dignitat humana i per racista”. Així doncs, i tal com ja s’havia fet a les anteriors protestes, tots els concentrats van demanar que el CIE no torni a obrir -ara mateix està tancat per obres- més les seves portes.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

10

febrer 2016

lĂ­niasants.cat

9|

| 10

líniasants.cat 10

Sants-Montjuïc

febrer 2016

El Gremi de Restauració recorrerà l’ordenació de terrasses de Blai Albert Ribas POBLE-SEC El Gremi de Restauració ha anunciat que té la intenció de recórrer la nova ordenació de terrasses dels carrers Blai i Blesa que el Districte va presentar el passat dia 1 de febrer i que estableix que els bars i restaurants d’aquests carrers hauran de tancar les seves terrasses a les onze de la nit, de diumenge a dijous, i a les dotze de la nit els divendres i dissabtes.

El president del Gremi de Restauració, Roger Pallarols, afirma en declaracions a Línia Sants que el procés participatiu que ha determinat aquesta nova regulació ha estat “falsejat”, ja que “el sector de la restauració no n’ha format part i, per tant, no és un procés participatiu de veritat”. Segons Pallarols, “a la tardor de l’any passat el Districte va organitzar una reunió on només es va convocar els veïns i nosaltres ens en vam assabentar per la premsa”. Després d’aquella reunió, explica el president del Gremi, “vam demanar al regidor Jaume Asens i al Districte que es fes un procés par-

Les terrasses de Blai ja tenen horari definitiu de tancament. Foto: Ajuntament

ticipatiu de veritat però ens van contestar que no i, tot i això, Asens ha assegurat que es tracta d’un procés fet amb consens”. “Nosaltres hem parlat amb els restauradors i diuen que el Districte no els ha volgut escoltar”, conclou Pallarols, que deixa clar que portaran la qüestió al Síndic de Greuges.

En paral·lel, el Gremi també té previst recórrer a la via jurídica, ja que considera que “la restricció feta a través de l’ordenació singular no s’ajusta a l’ordenança de terrasses i no compleix els seus supòsits”.

Per la seva banda, fonts del Districte asseguren a aquesta publicació que en el procés participatiu “hi va haver gent del Gremi de Restauració i restauradors perquè sí que se’ls va convidar a participar-hi”, tot i que admeten que “no van rebre invitació formal”.

Pel que fa als arguments del Gremi per presentar una demanda judicial, des del Districte afirmen que “l’ordenació singular és el mecanisme correcte” i recorden que en aquest procés participatiu “tothom ha hagut de cedir”.

Can Batlló critica la“lentitud” d’Urbanisme amb la reforma

ENTITATS4La Plataforma Can Batlló és pel Barri, l’encarregada de liderar la transformació d’aquest espai durant els últims cinc anys, va denunciar a finals de gener la seva “preocupació per la lentitud de resposta d’Urbanisme en relació a la transformació de l’antic recinte fabril”.

Els integrants d’aquest espai associatiu lamenten que, després que “aquesta tardor es va celebrar la primera reunió amb l’equip d’Urbanisme”, en la qual els tècnics “van expressar certes reticències a algunes de les propostes de la plataforma”, han passat “quatre mesos i dues reunions cancel·lades a última

hora on s’havia de continuar avançant en la modificació del Pla General Metropolità”. La plataforma, que també denuncia que “la percepció del veïnat és que mentrestant s’estan executant part de les torres d’habitatge de luxe a la Gran Via”, conclou dient que “sembla que aquest nou plantejament, pel qual portem lluitant més de quatre anys no sigui una prioritat”.

Per la seva banda, fonts del Districte i Urbanisme han afirmat a aquesta publicació que “el nou equip de govern està estudiant diferents qüestions i que aquesta encara no s’ha abordat”.

10

CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 278

febrer 2016

líniasants.cat

Associació de Comerciants

Creu Coberta

Segueixen les Rebaixes més importants

N

o deixeu escapar les últimes oportunitats de les Rebaixes d’hivern que, un any més, tenim per a tots vosaltres a Creu Coberta.

Com sempre, des de Creu Coberta volem recordar als nostres clients que els productes rebaixats a l’eix són de qualitat i són productes de temporada que realment experimenten una rebaixa en el preu del 20 al 50%. Cal, però, separar el que és la temporada de rebaixes habitual dels comerços

del nostre eix amb les botigues especialitzades en saldos i restes d’estocs. Els establiments associats a Creu Coberta, doncs, treballen perquè els productes estiguin realment rebaixats respecte a la temporada normal.

A més, recordeu que els productes rebaixats han de mostrar de manera clara aquesta reducció i s’ha d’informar del preu normal o habitual. El percentatge de reducció també val. Tots els productes han de tenir les

mateixes garanties que abans de les rebaixes. Tampoc es poden vendre com a rebaixes els productes deteriorats o de baixa qualitat ni saldos adquirits expressament per a aquesta finalitat.

L’eix comercial s’ha caracteritzat per un tractament especial del client, per la sostenibilitat, la qualitat del producte i el respecte al consumidor. Per això, apostem per unes rebaixes, també, de qualitat.

Bones compres!

11 |

| 12

líniasants.cat 10

febrer 2016

CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 278

Associació de Comerciants

Creu Coberta

Street Art Creu Coberta, un espai únic a Barcelona

J

a heu visitat l’Street Art? Durant aquest mes, cada tarda obrim les portes d’aquest espai únic a Barcelona que inclou fins a una desena de peces creades per artistes de molt diversa procedència, i que constitueix un espai únic a la ciutat.

El projecte d'Street Art a Barcelona és un espai de creació innovador, que permet posar a l'abast de la ciutadania un lloc on poder intervenir els murs i mostrar la nova creativitat de l'art urbà, a través d'alguns noms coneguts d'aquesta expressió artística.

Anualment, Creu Coberta programa un concurs d'art efímer en el qual es convida artistes d'arreu del país a intervenir aquest espai en una exposició entorn dels conceptes del Meeting Point: sostenibilitat, multiculturalitat i civisme.

Això romadrà així fins a l’obertura definitiva del carrer.

Barcelona és una ciutat dinàmica, on els espais canvien mentre els ciutadans se'ls fan seus. Una mostra d'això, i del paper que pot tenir l'art urbà en l'apropiació de l'espai urbà, que no és immutable sinó que varia, és el Meeting Point

Creu Coberta, que inclou aquest carrer d'art o Street Art, en un concepte que les grans ciutats europees ja tenen. Fomentar l'apropiació de l'espai públic, d'una forma ordenada i creativa, és important en espais de canvi. En el nostre cas, el solar deixat per l'enrunament de finques que han de permetre la futura obertura del carrer Diputació, ha estat ocupat pel Meeting Point, el primer espai de creativitat, difusió comercial i turística gestionat per una associació de comerciants, on la cultura hi té un pes fonamental.

10

CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 278

febrer 2016

líniasants.cat

Associació de Comerciants

Creu Coberta

Un Concurs de Drons de Joguina, al Meeting Point!

E

l pròxim dia 9 de març, coincidint amb el Dia del Pare, el Meeting Point Creu Coberta acollirà un Concurs de Drons de Joguina, en què estan cridats petits i grans per conèixer, admirar i jugar amb aquests aparells que s’han convertit en part de la nostra quotidianitat.

Si bé fa anys els drons eren emprats per a usos policials, militars, d’investigació i robòtica, entre d’altres, darrerament han irromput amb força en moltes altres aplicacions de la nostra vida diària, fins i tot com a joguines d’ús habitual. És l’adaptació als nostres dies dels antics avions de paper, que fèiem volar arreu de terrats i marges.

Per això durant el primer cap de setmana del mes que ve realitzarem un concurs d’aquests drons de joguina, a més d’un vermut popular. A partir de les 12.30 podreu gaudir d’aquest concurs al Meeting Point Creu Coberta (carrer de la Creu Coberta 26).

Us hi esperem!

13 |

| 14

líniasants.cat

10 febrer 2016

Et regalem una nit perfecta

Vine a Arenas de Barcelona i celebra Sant Valentí amb nosaltres.

De l'1 al 12 de febrer, entre tots els clients que presentin un tiquet de compra igual o superior a 20€ realitzat en qualsevol botiga de moda o complements del centre comercial, sortejarem una nit perfecta!. El dia de Sant Valentí, el guanyador o guanyadora podrà sorprendre la seva parella amb un sopar romàntic en qualsevol dels restaurants del nostre Mirador i amb una nit d'hotel en una suite de somni de l'Hotel

&

CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 278

Plaza de Barcelona, amb l’esmorzar inclòs.

Solament hauran de presentar el tiquet de compra, pel valor que indiquem i realitzat en qualsevol botiga de moda o complements, al costat del cupó de participació emplenat amb les seves dades personals en el Punt d'Informació del centre d'11 del matí a 8 del vespre.

El sorteig es realitzarà el dia 13 de febrer a les 12 del migdia a les oficines de Gerència i es comunicarà immediatament al guanyador.

Botigues: 7 Camicie, Access Sportwear, Agatha,Base Benito Sports, Bijou Brigitte, Calzedonia, Casas, Claire’s, Desigual, Equivalenza, Exsit, Felgar, H.E. by Mango, Intimissimi, Mango, Misako, N.Z.A, Natura, Primadonna, Punt Roma, Soloptical, Solvisión, Sunglass Hut, Superdry, Swarovski, Teenagers, Tous, Trucco, United Colors of Benetton, Vialis, Violeta by Mango, Vogue y Yamamay.

&

La Colla Gegantera del Poble Espanyol celebra el seu primer aniversari amb una gran festa familiar

Més informació a www.poble-espanyol.com

Més de 40 gegants, gegantons i capgrossos seran els protagonistes de la segona Diada Gegantera al Poble Espanyol el pròxim diumenge 28 de febrer. Aquesta gran trobada servirà per celebrar amb nens i adults el primer aniversari de la colla gegantera del Poble Espanyol. I com no pot ser d’altra manera, no hi faltaran altres colles que no es volen perdre aquest acte tan divertit i familiar.

En total seran 9 colles les que portaran els seus gegants al recinte de Montjuïc i acompanyaran en Marcel i la Clara, els gegants del Poble Espanyol: Sarrià, Sagrada Família, Poble Sec, Gràcia, Ciutat Vella, Trinitat Vella, Martorell, Premià de Mar i Puigcerdà. I tampoc hi faltaran a la cita els Basto-

ners de Sarrià i els Trabucaires de Sant Andreu.

La festa començarà a les 11 del matí amb una rua dels gegants i gegantons que començarà al MNAC i arribarà fins al Poble Espanyol. Un cop a l’entrada del recinte, els trabucaires donaran la rebuda als gegants i als assistents a la festa i a continuació es farà una cercavila pels carrers del Poble Espanyol. També es faran tallers per aprendre a portar gegantons i capgrossos i per conèixer de primera mà els secrets dels trabucaires i evidentment hi haurà temps perquè tots els gegants ballin a la Plaça Major.

Tot plegat perquè grans i petits passin un dia gegant! L’entrada tindrà un preu especial de 5€ tant per adults com per nens (fins als 4 anys, entrada gratuïta).

10

Sants-Montjuïc

Premien els Castellers del Poble-sec i l’escola Miquel Bleach Redacció SANTS-MONTJUÏC Els Castellers del Poble-sec i l’escola Miquel Bleach del barri d’Hostafrancs formen part de les entitats guardonades amb el premi Ciutat de Barcelona que l’Ajuntament va anunciar la setmana passada. La colla castellera i l’escola rebran el seu reconeixement dilluns que ve durant l’entrega d’aquest guardó que anualment reconeix “la creació, la investigació i la producció de qualitat realitzada a Barcelona per creadors o col·lectius que hi treballen o per institucions i organitzacions barcelonines que les promouen o les produeixen”.

La colla castellera rebrà el premi en l’apartat de Cultura Popular i Tradicional pel projecte ‘Castelloscopi’. Es tracta de la construcció d’una estructura vertical en forma de castell humà a partir de 35 pantalles que permeten mostrar 35 mirades castelleres diferents. El jurat del premi ha valorat “la implicació del barri en aquest projecte i la combinació de tradició i noves tecnologies”.

febrer 2016

líniasants.cat

15 |

Neix una plataforma que defensa la música en viu

REIVINDICACIÓ4Uns vuitanta bars, botigues i associacions de diferents barris, entre els quals hi ha el Poble-sec, han creat la Plataforma Música Viva en Bars, Botigues i Associacions per promoure una normativa que faciliti organitzar en els seus locals “concerts en directe en horaris responsables i amb baixa amplificació”.

La plataforma afirma que està oberta a acollir altres locals de la

ciutat i de l’àrea metropolitana que també apostin per “la unitat com a element de fortalesa per a la legítima interlocució amb l’Ajuntament”. Al mateix temps, demanen “una petita modificació de l’ordenança municipal sobre activitats en establiments de concurrència pública que permeti fer concerts a bars i comerços amb un aforament menor a 200 persones fins a les 10 de la nit”.

Arriba la segona edició del festival ExpresSA’NTS

El Castelloscopi, durant la presentació del 2015 als seus mecenes. Foto: El3.cat

Aquest projecte va néixer en el marc dels actes del 15è aniversari de l’entitat celebrat l’any 2014. El seu impulsor, Quim Pérez, afirma a Línia Sants que el premi “és un reconeixement a la feina feta que ens fa està molt contents i que ens dóna força per tirar endavant”. Pérez, que explica que aquest 2016 serà pel Castelloscopi “l’any d’estabilització i d’entrar en una fase de concreció”, celebra que el projecte “ja té una versió per a tauletes que ens permetrà arribar més fàcilment a les escoles”.

EDUCACIÓ I INNOVACIÓ D’altra banda, el guardó a l’escola Miquel Bleach d’Hostafrancs, en la categoria d’Educació pel seu projecte ‘Tàndem’, es deu, segons el jurat “al seu procés de transformació pedagògic a partir de la integració de les arts com a eix vertebrador de l’aprenentatge”.

Aquest projecte es va dur a terme amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i ha permès, segons el jurat, “convertir la complexitat del centre en un factor d’innovació”.

CULTURA4Els centres cívics de Cotxeres de Sants i el Casinet d’Hostafrancs acolliran els pròxims 20 i 21 de febrer la segona edició del festival ExpresSA’NTS, que enguany arriba sota el títol ‘Cos i Ritme’. El festival l’impulsa el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta El festival, que per primera vegada se celebrarà durant dos dies, comptarà amb la presència d’un centenar de joves de diferents instituts i acadèmies de dansa. El dissabte 20 a la tarda les Cotxeres acolliran a partir de les cinc de la tarda la rua a l’exterior de l’auditori de La Banda

i Majorets Triangle de Sants. Un cop acabo començaran els tallers gratuïts de percussió, instruments de percussió i petita orquestra, equilibris amb bola i cable, danses urbanes, zumbatotal i bodylogic. La primera jornada s’acabarà amb la ballada dels Gegants de Sants.

Pel que fa a diumenge, a partir de les cinc de la tarda el Casinet d’Hostafrancs acollirà una gran varietat d’actuacions musicals. Hi haurà dansa clàssica, dansa i acrobàcia, teatre, teatre musical, cant coral, danses urbanes i l’actuació de l’orquestra de l’Institut Lluís Vives i la Joan Pelegrí Music Band.

| 16

Comerç

Carnestoltes | La Farmàcia Estalrich guanya el concurs d’aparadors

líniasants.cat 10

febrer 2016

La Farmàcia Estalrich del carrer Mineria ha estat la guanyadora de la segona edició del concurs d’aparadors que organitza l’Associació de Comerciants de la Marina per dinamitzar el Carnestoltes al barri. Des de l’entitat s’ha volgut donar les gràcies a les botigues participants en el certamen i a diverses associacions del barri i municipals que també hi han donat suport.

Els botiguers, dividits per la proposta d’horaris de Colau » L’oferta municipal d’eliminar els 10 diumenges d’obertura a l’estiu crispa els eixos turístics però agrada a la Fundació BCN Comerç F. Javier Rodríguez SANTS-MONTJUÏC Torna la polèmica pels horaris comercials a la ciutat. El passat dia 1 a la tarda el consistori feia una proposta per eliminar els 10 diumenges d’obertura a l’estiu –establerts fa dos anys– i crear quatre de nous al maig i a l’octubre.

Aquesta proposta es basa en un procés participatiu online engegat per l’Ajuntament a l’octubre i que va voler copsar l’opinió de botiguers, veïns i entitats –i que va ser presentat dimarts–.

La proposició ja ha generat l’enèsima divisió entre els botiguers. Des de Barcelona Oberta, l’associació que engloba els eixos més turístics, han mostrat la seva “indignació” per una oferta a la qual “la majoria del sector s’hi oposa”, un extrem que, tenint en compte la postura de la Fundació

Barcelona Comerç –que agrupa principalment associacions dels barris–, podria tenir matisos. I és que, en canvi, el seu president, Vicenç Gasca, veu amb bons ulls la proposta municipal. “El conjunt del comerç no té necessitat d’obrir els diumenges”, assegura Gasca, que emplaça l’Ajuntament a buscar el suport d’altres partits per portar la proposta al Ple. Un suport que ara per ara sembla difícil. Des de CiU ja han acusat el govern de Colau de “fer saltar pels aires el consens assolit amb el sector” la passada le-

gislatura, una postura compartida per Ciutadans, que considera que restringir els horaris “és un exemple més” de l’actuació “sense diàleg ni consens” de Colau.

Des del PSC també critiquen la decisió, tot i que posen èmfasi en la “poca participació” que ha tingut l’enquesta: 1.913 aportacions, de les quals només 206 van venir des de botigues o eixos.

Des del consistori es defensen adduint que aquest procés “no es basa només en una enquesta”, i que va acompanyat d’estudis i informes sobre la qüestió.

El Síndic creu que la tolerància no beneficia els manters

POLÈMICA4El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, denuncia la “intolerable permissivitat” de les administracions públiques amb el top manta, una cosa que “perjudica més que no pas beneficia” els manters, “les principals víctimes” del fenomen.

Per aquest motiu, el síndic insta a abordar aquesta qüestió “de manera integral” i prendre mesures que generin una alternativa laboral “legal i millorada”

als manters, que implicaria proporcionar-los allotjament, formació i regularitzar la situació administrativa de molts d’ells.

Ribó es va reunir dilluns passat amb botiguers i entitats socials per tal d’analitzar conjuntament les solucions al top manta. Per la seva banda, des de la Fundació Barcelona Comerç, que aplega 16 eixos comercials, coincideixen amb el diagnòstic que fa Ribó de tot plegat.

L’IcoB alerta que el petit comerç“no acaba d’arrencar” ESTUDI4El petit comerç no se’n surt encara. Aquesta és la conclusió més clara que es pot extreure de l’últim estudi de l’IcoB, presentat el dia 2 de febrer i que feia referència al quart trimestre de l’any passat.

Segons aquest estudi, elaborat per ESADE i encarregat per la Fundació Barcelona Comerç, les diverses campanyes iniciades des de finals de novembre i el mateix Nadal no han aconseguit

“deixar enrere la crisi”. “El comerç no fa res més que reflectir la realitat de l’economia de les famílies”, explica Vicenç Gasca, president de la fundació.

Per la seva banda, el catedràtic de màrqueting d’ESADE i autor de l’estudi, Josep-Francesc Valls, opina que el petit comerç “va a una velocitat molt més lenta per sortir de la crisi”, i afirma que “caldrà analitzar-ne les causes”.

Recels pel nou pla de protecció de les botigues històriques

PROPOSTA4La proposta que el govern municipal portarà al Ple del 26 de febrer per protegir els comerços emblemàtics no convenç l’associació que els engloba.

En declaracions a aquesta publicació, el seu president, Josep Maria Roig, ha explicat que “no hi ha hagut cap canvi” respecte del pla que va presentar l’anterior govern de Xavier Trias. I és que el grup municipal de CiU ja ha valorat “positivament” aquest nou pla perquè considera que “beu i s’inspira” en el que va presentar l’any passat.

El nou pla estableix la protecció de 211 botigues emblemàtiques –17 menys que el de Trias– i la impossibilitat de protegir l’activitat del negoci, que és el que

justament demanava l’associació dels emblemàtics. Com a contrapartida, el consistori ofereix ajudes en l’IBI i obres de millora als locals, entre altres. “No hem demanat cap subvenció, seria un greuge comparatiu amb la resta de botiguers”, lamenta Roig, que torna a incidir en la importància de protegir l’activitat de les botigues històriques.

A més el nou catàleg d’establiments emblemàtics els divideix en tres categories segons l’interès històric o paisatgístic de cada botiga. Unes mesures que no convencen els botiguers, els quals, segons han confirmat a aquest diari, estan negociant amb el PSC per portar la qüestió al Parlament.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

10

febrer 2016

lĂ­niasants.cat

17 |

| 18

Entrevista

Perfil | 30 anys al capdavant dels botiguers

líniasants.cat 10

febrer 2016

Miquel Àngel Fraile ha estat vinculat a la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) des de la seva fundació, l’any 1985, sempre com a secretari general. Tot i així, durant l’etapa 2004-2011 va compaginar aquest càrrec amb la mateixa responsabilitat a la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), de la qual va plegar per discrepàncies amb la direcció. Fraile és llicenciat en Ciències Empresarials i diplomat en Comerç Exterior.

“El tren del comerç té molts vagons: alguns ja han sortit del túnel, altres encara no” M. Àngel Fraile / Secretari general de la Confederació de Comerç Fraile repassa les principals qüestions que afecten el comerç en un any que va arrencar amb els bons resultats de Nadal i que s’espera que trenqui, finalment, amb la dinàmica negativa dels anteriors. El secretari general també fa una crida a la unió dels botiguers i destaca el món online com el futur del sector.

F. Javier Rodríguez BARCELONA ostè va dir fa ja unes setmanes que havíem viscut “la millor campanya de Nadal des del 2007”. Creu que el balanç de les rebaixes serà igual de bo?

En el cas de les rebaixes, el balanç serà més aviat justet. Aniran igual que l’any passat o potser una mica millor i, en tot cas, dependrà de cada sector en concret. Perquè les grans franquícies ja tornen a anar com una moto però al botiguer de barri li està costant molt més.

V

La previsió de la Confederació és que es facturaran uns 850 milions d’euros. Anem pel bon camí?

Sí. Crec que arribarem a aquestes xifres. El problema, repeteixo, és la seva distribució. Per exemple, en el sector de la moda han aparegut cadenes i franquícies monomarca que han fet molt mal a les petites botigues multimarca, que ara venen menys que fa 20 anys. I si al final el nostre petit comerç perd presència, els carrers comercials corren el perill de clonificar-se i veure devaluats els seus atractius.

Això ja està passant a moltes zones...

Malauradament sí. I si les botigues de barri queden relegades per les grans franquícies i cadenes, aleshores tindrem problemes en la línia del que li comentava anteriorment.

No tot són males notícies. Vostè mateix ho deia: hem tingut un bon Nadal.

Sí, alguns ja han sortit del túnel, però altres no. El tren del comerç encara no ha agafat velocitat i tots els vagons no són iguals. Per això, els que van al davant tenen una situació millor, mentre que els del darrere encara estan sortint del túnel. Amb tot,

ara hem d’aconseguir que tothom en pugui sortir i agafar velocitat.

Molts dels que van en els últims vagons d’aquest tren consideren que les rebaixes han quedat obsoletes, perquè moltes marques fan descomptes durant tot l’any.

Cal reformular-les? És un debat intern, cert. Però el sector de la moda –perquè, al cap i a la fi, les rebaixes es fan sobretot a la moda– sempre ha intentat regular la campanya per poder captar el consumidor en dates molt arrelades en l’imaginari col·lectiu. Tothom sap que després de Reis i a l’1 de juliol comencen les rebaixes. Que hi ha promocions i ofertes abans?

Això sempre ha passat, però la gent feia la despesa grossa a partir de l’inici de les rebaixes. Si ara això desapareix, perquè el Tribunal Consti-

“Apostar per la targeta ‘Compradors pel país’

és jugar la Champions del màrqueting”

tucional ha suspès la llei catalana d’horaris, haurem d’intentar autoregular-nos. El Black Friday, per exemple, no es va fer a partir d’una normativa. Doncs amb les rebaixes igual, hem d’intentar sostenir que comencen l’endemà de Reis.

Encara que no hi hagi una regulació explícita?

Ens toca fer-ho, fins i tot de cara als nostres clients. No necessitem que hi hagi una llei. Que hi haurà competidors que avançaran els descomptes? Sí, però el que hem de fer és fidelitzar el client perquè valori el producte que li estàs oferint. Un producte que, en el nostre cas, té un preu rebaixat però que no ha estat fabricat expressament per a la campanya, com sí que fan altres.

La recent creació de la seva targeta Compradors pel país pot ser una manera de fidelitzar la clientela. Com l’estan rebent els comerciants?

Estem en una fase de compromisos perquè la targeta es pugui posar en marxa d’aquí a un parell de mesos.

El nostre calendari s’ha endarrerit justament per l’èxit de la iniciativa.

Barcelona, Tarragona, Badalona, Vic... són territoris on hi ha compromisos perquè la targeta entri en funcionament. Serà l’eina més potent que mai hem ofert als comerciants catalans. És jugar la Champions League del màrqueting comercial.

què genera un alt trànsit de persones i se’n pot beneficiar.

gui clara i que es limiti a unes necessitats específiques.

Tant?

Bé, és un sistema que permet que cada botiga, individualment, pugui fidelitzar els seus clients i s’emporti el seu propi benefici. Aquí cada comerciant definirà els seus descomptes. És una gran eina.

De quin perill parla, doncs?

Hi ha botigues que es volen instal·lar al costat de grans marques perquè potser tenen línies de pro-

I quines són les previsions en el seu conjunt?

Quan acabem aquest any, creiem que podrem tenir unes 20.000 botigues associades a la campanya –tot i que si finalment Barcelona hi entra, seran moltes més–, i prop d’un milió de targetes repartides entre els consumidors.

i sectorial, que

L’altre gran debat és el turisme, un sector que creix cada vegada més. Creu que el petit comerç ha d’adaptar els seus horaris per intentar aprofitar-se’n?

Estem d’acord que hi ha d’haver una atenció especialitzada als turistes durant els dies festius, però cal limitar-la a unes zones concretes i a uns horaris adequats perquè hi hagi un equilibri.

Tot plegat, per intentar frenar la fuga de consumidors cap a les grans superfícies. Una altra manera de fer-ho és aliar-se amb aquests centres comercials, com ja han fet alguns eixos. Creu que és un camí assenyat?

Hi poden haver aliances entre els centres comercials i els eixos i associacions sempre que hi hagi una certa complementarietat i cooperació, perquè tot en aquesta vida té amenaces i oportunitats. Però crec que fer créixer l’oferta comercial a base de grans superfícies artificials suposa un gran perill, sobretot per a les ciutats.

Ara bé, hi ha qui vol situar-se al costat d’aquell gran magatzem per-

“Hem de buscar més cooperació gremial

s’està perdent molt” ductes més fortes i això els pot repercutir positivament. Però si aquestes superfícies se situen als extraradis en comptes d’estar a les ciutats, la gent se’n va i el petit comerç pot perdre els seus clients.

Quina solució proposa?

La implantació de centres comercials ha de respondre a unes necessitats i a uns equilibris. Però si hem de competir amb el nou outlet de Viladecans, per exemple, i la gent marxa cap allà, ja pots fer el que vulguis. A la primera corona metropolitana tenim, per una banda, la B-30, que és el carrer Major dels centres comercials, i, per l’altra, les grans superfícies de Cornellà i del Baix Llobregat. Nosaltres volem que la regulació si-

Aquesta qüestió ha creat controvèrsia entre els comerciants de les zones turístiques i els dels barris, com és el cas de Barcelona.

Hem d’intentar tenir més perspectiva. De vegades els líders comerciants podem discrepar en alguns temes, però en molts altres coincidim. No sempre hem de pensar igual, tot i que això no ha de significar el trencament del diàleg. Jo crec que ho superarem.

Quins són els altres reptes de futur als quals s’enfronta el sector?

Donar eines als botiguers per millorar la competitivitat i treballar el comerç online, ja que és un canal de venda que complementa l’habitual. El 56% dels comerciants ja són a la xarxa, però necessitem que hi aterrin tots. Per tant, hem de buscar més cooperació gremial i sectorial, que s’està perdent molt.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

10

febrer 2016

lĂ­niasants.cat

19 |

| 20

Esports

Waterpolo | Els sèniors del Medi afronten dos partits a domicili

líniasants.cat 10

La competició no s’atura i els dos equips sèniors del Mediterrani afrontaran els partits d’aquest cap de setmana a domicili. El sènior masculí voldrà refer-se de la derrota contra el Canoe en la seva visita al penúltim classificat, el CN Rubí. Per la seva banda, el primer equip femení jugarà contra un dels seus rivals directes de la taula, el Madrid Moscardó.

febrer 2016

Desena victòria de Toni Bou al Trial Indoor del Palau Sant Jordi » El pilot de Piera recupera la primera plaça del campionat del món » Adam Raga i Albert Cabestany van completar el podi de la cita Redacció SANTS-MONTJUÏC Triplet català a la 39a edició del Trial Indoor de Barcelona. Toni Bou, Adam Raga i Albert Cabestany van ser els tres pilots que van pujar al podi diumenge passat després de completar una nova exhibició en un Sant Jordi que va presentar una molt bona entrada, amb 8.500 espectadors a les graderies.

El de Piera, vigent campió del món, arribava a la cita en segona posició després de sumar 16 punts a Sheffield, però no va desaprofitar l’ocasió per sumar la seva desena victòria (vuitena de manera consecutiva) en una de les seves proves preferides.

Bou, Raga, Cabestany i Toni Fajardo havien arribat a la part final de la competició força igualats, tot i que finalment només

Bou supera un dels obstacles durant la prova. Foto: TB

Raga i Bou van tenir opcions reals d’endur-se la victòria, que es va decidir amb una actuació magnífica de Bou en l’últim tram.

El guanyador va reivindicarse assegurant que corria “amb molta pressió” i que tot i tenir “alguna errada a la zona dels mo-

ATLETISME4La temporada del running ja ha començat a la ciutat i la primera de les cites ineludibles serà aquest diumenge, la Mitja marató.

La keniana Florence Kiplagat serà el principal reclam de la prova. L’atleta africana porta dues edicions consecutives rebaixant la plusmarca mundial de la distància i vol aconseguir la seva tercera victòria consecutiva en una de les seves curses preferides.

La sortida i la meta de la Mitja seran al passeig de Pujades.

Després d’un tram inicial per Ciutat Vella, a partir del quilòmetre 8 la cursa transcorrerà pels barris de Sant Martí, en primera instància per Provençals del Poblenou, després els atletes hauran de recórrer un bon tros de la Diagonal en els dos sentits i, finalment, tot el Front Marítim.

L’organització ja ha confirmat que enguany se superarà el rècord de participants, amb més de 15.000 inscrits. A això hi contribueixen el bon temps que està fent aquest hivern i el bon moment que viu l’atletisme popular.

La UE Sants suma la cinquena victòria seguida a l’Energia

numents” va poder refer-se i tancar la jornada amb la primera posició a la general. Raga va lamentar “perdre punts per tonteries i algunes decisions polèmiques dels jutges”, mentre que Cabestany va explicar que va anar de més a menys i va felicitar Bou per la seva victòria.

El JAC es jugarà l’accés al ‘play-off’d’ascens a Barberà

BÀSQUET4Partit de caixa o faixa a Barberà. JAC i Baricentro es disputaran una de les dues places que encara hi ha en joc en una última jornada de la fase regular de la lliga EBA que promet emocions fortes.

Dissabte a les 7 de la tarda el poliesportiu Can Serra serà l’escenari del partit més emocionant de la divuitena jornada del campionat. Els santsencs hi arriben en la quarta posició amb 10 victòries

La ciutat es prepara per a una nova edició de la Mitja

i 7 derrotes. Si el JAC guanya al Vallès es classificarà i si perd haurà de mirar de reüll el matx entre el Vive El Masnou i el CB Cornellà (els maresmencs ja no es juguen res de cara a la classificació), perquè els del Baix Llobregat també aspiren a acabar la lliga entre els cinc primers classificats.

Els santsencs afrontaran el matx en un dels millors moments de la temporada, després d’haver guanyat els tres últims partits.

La UE Vic va ser l’última víctima de l’equip. Foto: UES

FUTBOL4La UE Sants ha agafat velocitat de creuer. L’equip de Tito Lossio va sumar la cinquena victòria consecutiva a la lliga el dia 31 de gener contra la UE Vic (2-1) i ja és a només tres punts dels equips que comanden la classificació, la UE Vilassar de Mar, la UE Tona i la UA Horta.

El Sants va encarrilar la victòria en els primers 30 minuts.

Un cop d’esperó de Mulero al minut 7 i un potent xut des de

l’extrem dret de Fran Avilés al 27 van situar un 2-0 que els vigatans només podrien escurçar amb un cop de cap de Gil Bertrana. A més, els visitants es van quedar amb 9 homes per les expulsions de Serra i Santanera.

Aquest diumenge l’equip afrontarà un dels partits més exigents de la segona volta. Els santsencs visitaran la Plana de Vic per jugar al camp del segon classificat, la UE Tona.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

10

febrer 2016

lĂ­niasants.cat

21 |

| 22

líniasants.cat 10

Agenda

febrer 2016

AGENDA QUINZENAL agenda@comunicacio21.com

CULTURA

TALLERS

DIUMENGE 14 DE FEBRER

Penúltima sessió del taller ‘Sants, mil anys d’història’

19:00 Enric Hernáez al Barnasants. El cantautor posa el seu granet de sorra al festival versionant temes d’altres artistes i interpretant temes propis. L’entrada costarà 10 euros. / Centre Cívic Casinet d’Hostafrancs.

Ds. 20 de febrer a les 17:00

Dg. 14 de febrer a les 21:00

El popular cantant romà Eros Ramazzotti torna a la ciutat en el marc de la gira mundial que serveix de presentació del seu darrer àlbum, Perfecto. / Palau Sant Jordi.

Tot el dia Últims dies per veura la mostra fotogràfica de les millors imatges del concurs Fotosport 2014, al qual s’hi van presentar més de 1500 fotografies de 137 artistes. / Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch.

DIMECRES 17 DE FEBRER

TOT EL MES DE FEBRER

10:00 El Grup d’Escacs Font de la Guatlla ofereix classes gratuïtes per aprendre a tots els trucs i els moviments d’aquest joc de taula d’origen persa. Cal inscripció prèvia. / Centre Cívic Font de la Guatlla.

Tot el dia Retrats romànics. América Sánchez exposa les obres que ha fet a partir dels retrats dels personatges de les obres que hi ha al museu. / Museu Nacional d’Art de Catalunya.

INFANTIL La cultura andina arriba al Caixafòrum amb Sakapatú!

ESPORTS DIUMENGE 21 DE FEBRER

Ds. 13 de febrer a les 17:30

13:00 Partit de futbol entre la UE Sants i la Unió Esportiva Mollet corresponent a la vint-i-unena jornada del grup 1 de Primera catalana. / Camp de l’Energia.

Nascut fa 12 anys, el grup Sakapatú! és un dels grans exponents de la cultura i la música andina a la ciutat. Els cinc integrants del grup oferiran dos recitals on viatjaran pels paisatges sonors del continent. / CaixaFòrum.

El Mediterrani rep la visita del Club Natació Sabadell Ds. 20 de febrer a les 12:00

AVUI 10 DE FEBRER 17:15 Enterrament de la sardina amb origami.

El centre cultural japonès del barri s’encarregarà d’aquest acte que posa el punt final a la festa del Carnestoltes. / Shoshinkan.

DILLUNS 22 DE FEBRER

DIJOUS 18 DE FEBRER

10:00 Aula oberta de punt de creu. Nova sessió d’aquest taller que ensenya les tècniques d’aquest estil de brodat que ensenya a fer artesania amb la roba. Cal inscripció prèvia. / Centre Cívic Font de la Guatlla.

18:00 M’expliques un conte? Sessió a càrrec d’Anna Tamayo pensada perquè els nens connectin amb la seva part artística i juguin. L’entrada és gratuïta però cal inscripció prèvia. / Centre Cívic El Sortidor.

Partit de waterpolo corresponent a la divuitena jornada de la Divisió d’honor masculina entre el Mediterrani i el CN Sabadell. / Piscina Josep Vallès.

21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès Nord Baix Maresme · l’Hospitalet Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

Periodicitat

Tirada

Línia

Mensual

180.350

Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia

Eixample Nou Barris Sarrià-Sant Gervasi Sant Andreu Ciutat Vella Horta-Guinardó Mar (ed. Castelldefels i entorn) Mar (ed. Baix Maresme) Vallès (ed. Cerdanyola i entorn) Vallès (ed. Sabadell i entorn) Cornellà Tres (Esplugues i entorn) Nord (ed. Martorell i entorn) l’Hospitalet

Línia

Quinzenal

Línia Línia Línia Línia

Sants Sant Martí Gràcia Les Corts

Línia

Setmanal

Línia Línia

Nord (ed. Barcelonès Nord) Vallès (ed. Vallès Oriental)

14 mensuals 4 quinzenals 2 setmanals publicitat@comunicacio21.com

Total

FINS AL 14 DE FEBRER

El professor Albert Torras s’encarregarà de la penúltima sessió del taller Rutes: Sants, mil anys d’història en el qual es fa una repassada als fets més importants de la vida dels barris. / Centre Cívic Cotxeres de Sants.

Eros Ramazzotti torna a la ciutat amb ‘Perfecto World Tour’

línia

EXPOSICIONS

15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025

120.200

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

15.025 15.025 15.025 15.025

108.200 15.025 12.025

180.350 120.200 108.200

408.750

la primera xarxa

de periòdics de proximitat del país

línia

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

10

febrer 2016

lĂ­niasants.cat

23 |

| 24

líniasants.cat 10

febrer 2016

Pròxima edició: 24 de febrer