Sants 357

redacció: 93 458 87 80 – liniasants@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

FALTEN 67 DIES

AGENDA NACIONAL pàg 10

ESPORTS pàg 16

Rufián, des de Sants: “Votar en el referèndum et fa demòcrata”

Vicenç Pérez de Tudela, “sorprès” pel seu relleu al capdavant de la UE Sants

líniasants barcelona

liniasants.cat · 26/7/2017 · Núm. 357 · Difusió controlada per OJD-PGD: 14.029 exemplars quinzenals

L’Ajuntament confirma que no enderrocarà Can Vies Defensa que “hi ha una nova realitat” i vol fer una escala i una rampa per connectar el calaix de Sants pàg 10 S’ENDARREREIX pàg 10

Nou retard en la reforma de l’estació d’autobusos de Sants

RAMBLA DE SANTS pàg 12

La pèrdua de privacitat d’un grup de veïns segueix sense resoldre’s COMERÇ pàg 3

75 anys després L’anarquista d’Hostafrancs Joan Peiró ja té la seva placa pàg 12

La incertesa legal difumina la campanya de rebaixes OPINIÓ pàg 4

Article del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras

|2

lĂ­niasants.cat

26 juliol 2017

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

26

Reportatge

juliol 2017

líniasants.cat

3|

Les principals associacions de comerciants auguren un augment de vendes del 2-3%. Fotos: Arxiu

Rebaixes (malgrat tot) » La incertesa legal i els descomptes que ja es fan tot l’any posen en dubte la necessitat de fer rebaixes » Els comerciants reconeixen que la campanya està “difuminada” però reclamen una llei que les reguli Francisco J. Rodríguez BARCELONA Les rebaixes, aquella pràctica comercial que vam importar dels Estats Units pels volts dels anys 40 del segle passat, no viuen els seus millors moments.

Arran de la liberalització d’aquest període promulgada pel govern espanyol el 2012 i de la suspensió per part del Tribunal Constitucional de la llei catalana de comerç, les dates oficials i tradicionals d’inici –7 de gener i 1 de juliol– s’han esfumat i la incertesa ha crescut tant entre els botiguers –que no saben quan han de començar a fer descomptes– com entre els clients.

Per tot plegat, estan tocant fons les rebaixes? Segueixen tenint sentit avui dia, quan, a més,

els hàbits de compra també estan mutant?

“Estan matant les rebaixes”, respon a aquesta publicació Emiliano Maroto, secretari general de l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya (ABC). Maroto defensa aquest posicionament criticant les marques i botigues que fan ofertes tot l’any i la disbauxa normativa.

I és que, a falta d’una norma que marqui l’inici oficial de les rebaixes –la nova llei de comerç que tramita el Parlament no estableix dues dates d’arrencada, sinó que només recomana les tradicionals–, gran part dels comerciants catalans van optar per engegar la campanya d’ofertes un dia abans, divendres 30 de juny, per evitar coincidir amb l’operació sortida del juliol. Maroto, però, no ho veu igual.

“Quan s’avancen les rebaixes és

que no hi ha bones previsions i es volen maquillar xifres”, lamenta. “Cal una normativa clara que estableixi quan s’han de fer les rebaixes”, apunta, alhora que clama perquè els comerciants facin front comú per defensar la campanya.

La Fundació Barcelona Comerç va ser una de les entitats que va decidir avançar un dia l’inici de rebaixes. Sobre aquesta tema, el seu president, Salvador Vendrell, aposta perquè tot el sector comenci les rebaixes el mateix dia “per acabar amb el desconcert actual” i fer valdre de nou el concepte de “rebaixes”. Si no, preveu que aquesta campanya “avantatjosa” per als consumidors acabi morint davant els descomptes que ja es fan durant tot l’any.

Sigui com sigui, els botiguers han tornat a penjar el cartell de ‘rebaixes’: no hi ha alternativa.

Més vendes i llocs de feina tot i el desconcert legal DADES4Hagin començat el 30 de juny o l’1 de juliol, les rebaixes d’estiu d’enguany es presenten com una oportunitat de millorar els resultats del 2016, segons les previsions inicials.

La Confederación Española de Comercio (CEC) va augurar a principis de mes que la campanya de descomptes d’estiu finalitzarà amb un augment de les vendes del 2% respecte de l’any passat –del 5% a les zones turístiques–. Ara mateix, amb les primeres dades a la mà després d’una vintena de dies de campanya, les previsions no han variat i se situen també al voltant del 2-3%, segons infor-

men des de l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya (ABC), tot i que en un principi van preveure que l’augment seria del 5%. “Hi ha zones molt castigades i unes altres, les més turístiques, que aguantaran millor”, explica Emiliano Maroto, president de l’ABC. I pel que fa a l’ocupació? Segons Adecco, les rebaixes d’estiu finalitzaran havent creat un 7% més de llocs de feina que l’any passat. Per comunitats autònomes, Catalunya és la segona on més creixeran els contractes de rebaixes, un 10%, mentre que a Barcelona es crearan 23.700 llocs de treball.

|4

líniasants.cat

26 juliol 2017

Opinió

Retrats literaris

Tribuna

4La democràcia no té preu

4Cap a Can Tunis per Joan Serra

per Oriol Junqueras, vicepresident del Govern De debò es pensen que amenaçant-nos econòmicament ens farem enrere? De debò creu el govern espanyol que el camí per aturar la voluntat de la gent del país de votar i decidir el futur és instrumentalitzant ara el Tribunal de Cuentas per amenaçar el patrimoni dels ja condemnats per posar urnes?

Si és així, que sàpiguen que no només no ens farem enrere sinó que incrementen exponencialment el desig de votar per decidir i el nostre compromís amb la democràcia i l’1 d’Octubre. Aquest país no renunciarà a votar i ho farà amb tota la dignitat. I si el preu sobrevingut amb el que ara el govern del PP vol aturar que la gent d’aquest país voti l’1 d’Octubre és una responsabilitat de 5 milions d’euros, que no dubtin que aquest país no deixarà ningú compromès amb la llibertat a l’estacada. No permetrem aquest nou abús que no té cap més intenció que intimidar el conjunt de la població. El 9-N vam votar 2.344.828 persones, en un procés participatiu exemplar. És a dir, 2,1 euros per vot és la factura econòmica que ara ens volen girar. No tinc cap mena de dubte que cap dels que vam participar en la votació —i gosaria dir també que molts dels que pel motiu que sigui no van anar a votar aquell dia— estarem més que satisfets d’aportar aquesta quantitat per fer front a la nova ofensiva del govern espanyol, ara sobre el patrimoni de les quatre persones ja condemnades del Govern que presidia Artur Mas. I òbviament, abordant la creació d’una Caixa de Resistència al servei de la defensa de la democrà-

cia i plantejant les iniciatives corresponents en tots els àmbits.

Estem davant un episodi insòlit i, malgrat tot, no ens sorprèn. Com tampoc ens sorprèn que no es demani cap responsabilitat per l’afer Castor, que suma 1.350 milions, o pel rescat de les radials de Madrid de 3.718 milions, o pel rescat fraudulent dels bancs que ha costat desenes de milers de milions d’euros, entre molts d’altres.

O pels qui s’han fos irresponsablement els 60.000 milions de la guardiola de les pensions, veritable amenaça de futur per al conjunt dels nostres jubilats. Així funciona el Règim del 78. Pal a qui posa les urnes, pastanaga als que ens han estat a punt d’arruïnar.

Les darreres setmanes hem vist com s’accentua l’amenaça sobre el patrimoni personal de tots aquells que gosin treballar per tal que la gent d’aquest país pugui votar l’1 d’Octubre. Fins i tot ja s’està amenaçant hipotètics voluntaris sense cap rubor. Em pregunto, quan parlen del patrimoni personal, el quantifiquen i ens assenyalen, si ens estan dient que volen desposseir els nostres fills d’un sostre on viure. Em pregunto si tota resposta a la voluntat de la gent de votar és l’amenaça de prendre’ns-ho tot. Em pregunto si la voluntat de perjudicar la ciutadania i els seus ciutadans és el manual que distribueix el govern espanyol del PP als seus aliats polítics i mediàtics. Em pregunto si allò que hem pogut veure i escoltar fa uns dies a Las cloacas de Interior, el rigorós documental dirigit per Jaume Roures, és l’estratègia que guia tothora els que volen impedir al preu que si-

gui que votem. Allò de "nos hemos cargado el sistema sanitario" revela la maldat inconfessable d’aquells que no dubten a conspirar per perjudicar el conjunt de la societat catalana, tots i cadascun de nosaltres. Sabeu quines responsabilitats s’han exigit a les dues persones que conspiraven per delinquir des de les institucions de l’Estat? Cap. La impunitat més absoluta ha estat la resposta, amb el silenci còmplice del gruix dels partits polítics espanyols i de les seves corretges de transmissió.

Seguim i seguirem, serenament. Amb el cap ben alt. Treballant per un futur pròsper, per una societat més justa, a favor dels emprenedors, al servei de la majoria, potenciant les inversions, potenciant les exportacions, batallant per unes millors infraestructures, al servei de l’economia productiva, al servei del bé col·lectiu, sent generosos amb tothom, intentant mantenir les millors relacions amb la societat espanyola. I parlant amb tothom, sempre, a tothora.

També amb el govern espanyol, per suposat. Ara bé, tothom ha de saber que hi ha una cosa a la qual no renunciarem mai i és a servir el conjunt dels nostres ciutadans facilitant que puguin dipositar una papereta en una urna per expressar la seva opinió. Perquè si no ho féssim no només estaríem traint un mandat ciutadà, estaríem condemnant el conjunt del nostre país a la resignació i a la desesperança i a deixar el futur dels ciutadans catalans en mans d’aquells que no volen que ens en sortim ni com a país ni com a societat.

Era un matí lluminós de diumenge. Un estol d’orenetes feia voladisses sobre les tomaqueres dels horts i un parell de gossos de les masies veïnes semblaven tenir un diàleg indesxifrable.

Tot i ser juliol feia fresqueta a aquella hora primerenca en què el sol feia poca estona que transitava pel barri, segurament encara un xic moll d’haver dormit dins la mar.

Al carrer Bacardí, entre el carrer “Xocolata” (Sugranyes) i el de Sant Berenguer, avui Carreras Candi, a tocar de la Riera Blanca, hi havia un munt de gent neguitosa, pràcticament dones i mainada.

Xerraven en grupets, fitant de tant en tant cap a l’entrada del carrer. Els nens jugaven a empaitar-se i un grapat de nenes havia dibuixat a terra una xarranca i saltaven com granotetes.

Per fi el rumor va créixer i fins i tot algunes dones van picar de mans. Havia girat la cantonada per a embocar el carrer,

el gran carro del senyor Josep, “El Carrerter”! De seguida la canalla va envoltar-lo com un eixam de mosquits una bombeta brillant. Les noietes van pujar les primeres i ajudaven les dones grans a enfilar-se al carro. La senyora Teresa va asseure’s al costat del seu marit, el qual al crit “d’arri” va fer moure el mul que amb pas parsimoniós , sense deixar d’espantar amb la cua l’etern núvol de mosques que el seguien, va fer camí cap a la platja Can Tunis.

I així va ser com el pare, aquell matí de diumenge de 1935, amb sis anys i els genolls pelats de tant jugar a bales al carrer, va banyar-se per primer cop a la Marina de Sants, entre les barraques de pescadors que encara quedaven a la platja, abans que un mar, i no precisament la Mediterrània, sepultés per sempre la barriada en nom del progrés. Però aquell dia, ni ell ni la resta de veïns pressentien les tempestes, sinó que vivien el gaudi de la senzillesa...

líniasants.cat

Dipòsit legal: B 10856-2003

publicitat 686 42 95 17

Línia Sants no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: liniasants@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com Difusió controlada

amb el suport de:

14.029 exemplars quinzenals

Actualitat a la xarxa

#NoAcataràElTC

@324cat: El president Carles Puigdemont, a "Le Figaro": "Si el Tribunal Constitucional m'inhabilita, no acceptaré aquesta decisió".

#25Anys

@miqueliceta: .@socialistes_cat celebrem el 25è aniversari dels Jocs Olímpics Barcelona '92. Reconeguem l'esforç de tots en la figura de Pasqual Maragall.

#ElShowDeNeymar

@cprocuna: Piqué ya hace de presidente del Barcelona. Neymar se queda. El mismo circo montó el brasileño cuando se fue de #Santos.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

26

juliol 2017

lĂ­niasants.cat

5|

|6

26 juliol 2017

líniasants.cat

Un diari obert

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

4Recerca de la felicitat

4No distragueu el conductor

per Dolors Feliu, jurista i membre del Col·lectiu Praga

per Jordi Lleal

A la Declaració d’Independència dels Estats Units se citen els drets de la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat com a drets de totes les persones.

Es diu que per garantir aquests drets es creen els governs dels pobles, que obtenen la seva legitimitat del consentiment dels governats. “Volem ser lliures i feliços”. L’any 2002 els economistes Bruno Frey i Alois Stutzer van comprovar que a Suïssa, als cantons on es feien més referèndums, les preferències ciutadanes coincidien més amb les polítiques públiques, i tot plegat augmentava el benestar, la felicitat de les persones.

En aquests moments les institucions catalanes són majoritàriament favorables a la independència per voluntat dels votants, i treballen per aconseguir que la decisió definitiva es pugui prendre democràticament a les urnes. A diferència del que ha passat al Canadà o al Regne Unit, a Espanya el Tribunal Constitucional ha fet una interpretació constitucional contrària al referèndum. Per això, el full de ruta vigent preveu l’elaboració d’una Llei de transitorietat jurídica catalana on es regulin els aspectes necessaris per a la seva celebració d’acord amb els requisits internacionals, i tot allò necessari per a la transició cap a un Estat català, si aquesta és la voluntat de la majoria de la població. També es tramiten ja altres lleis importants en aquest sentit, com el Codi tributari de Catalunya o l’Agència Catalana de Protecció Social.

La Llei de transitorietat, també nomenada Llei de règim jurídic català, serà semblant al que ja s’havia plantejat a Escòcia com una constitució provisional. Aquí, a casa nostra, ha de servir tant per poder fer el referèndum com per gestionar la tran-

sició si surt el “sí” a la independència. Per això ha de regular la nacionalitat i el territori, la successió d’ordenaments i administracions, els drets i deures dels ciutadans, les institucions, el poder judicial i l’Administració de justícia, el finançament, el referèndum i el procés constituent, a més de les disposicions finals i de desconnexió necessàries. Tot el que calgui perquè en tot moment la nostra societat segueixi funcionant ordenadament i garantint els drets de la ciutadania. Al cap i a la fi, les normes jurídiques són les que la pròpia societat reconeix com a justes i les compleix i observa com a tals. Només podem dir que tenim un Estat de Dret si hi ha protecció dels drets de la gent, inclosos els drets de participació, i això és el que es pretén amb l’elaboració de textos on es possibilitin aquests drets individuals d’exercici col·lectiu, com són els referits al dret a vot en democràcia.

El pensament independentista pacifista és perfectament legítim en democràcia, com ja ha assegurat el Tribunal Europeu de Dret Humans en nombroses sentències des dels anys noranta. La pretensió de l’Estat espanyol de judicialitzar aquesta voluntat, imputant penalment membres del Govern i del Parlament per seguir els mandats democràtics de la ciutadania, no pot materialment imposar-se davant d’una població que té llibertat d’expressió i que vol participar en els afers públics del seu país. L’èxit del procés és ara en mans de la població catalana i, de fet, sempre ha estat així. Estem parlant del poder de prendre les decisions que ens afecten a la vida diària de la nostra comunitat. Parlem, en definitiva, un cop més a la història, de la recerca de la felicitat.

Estem en uns moments històrics crucials, en el conflicte entre Catalunya i Espanya, generalitzant és clar. Perquè en realitat l’enfrontament és entre la majoria del Parlament de Catalunya i el govern d’Espanya que està en minoria, però que compta amb el suport d’una gran majoria del Congrés en què pertoca a la proposta de fer un referèndum per saber el parer dels ciutadans catalans.

S’està entrant en una guerra de declaracions i contradeclaracions, que enterboleixen l’ambient i amb amenaces, insults per part dels unionistes, que per part dels independentistes no n’ha sortit almenys a escala dels polítics i entitats com Òmnium i l’ANC, ni un insult, ni un aplaudiment si hi ha alguna bretolada, ni un aplaudiment a favor dels implicats en el cas Palau, Pujol o altres. Nosaltres també tenim els nos-

tres lladres i poques vergonyes i han de purgar-ho. El president Puigdemont té molta feina, amb una responsabilitat enorme, amb un estat en contra que fa i farà servir totes les eines que té a l’abast i que són moltes i potents i, si convé, també té els serveis secrets i les clavegueres.

No s’ha de distreure amb minúcies, amb si aquell m’ha dit que tal com, així i aixà, que si són verdes o madures. Ara s’ha de concentrar en acomboiar la nau cap a l’objectiu proposat, fer el referèndum amb les millors garanties possibles, malgrat els bastons a les rodes que hi posarà l’Estat, i arribar a la meta final, Catalunya república independent a Europa. Nosaltres hem d’ajudar en tot el que sigui menester, sense pors, amb convicció ferma.

No distraieu al conductor, que ja té prou feina!

Parlen els

veïns

T’està afectant que coincideixin les vagues del metro i del Bicing? per Toni Enguix

Rima

Yolanda

Nick

“Bastant. Ja fa “Sí. Habitualment “En el cas del metemps que estic mohe de caminar entre tro, els dilluns són lesta, però com que estacions de Bicing horribles. De fet, fa no sé ben bé a qui per poder trobar un unes setmanes em m’he de queixar, lloc on poder deixar vaig desmaiar, perdoncs no ho faig. Esla bici després de què hi havia molta tic d’acord amb les fer-la servir. Tot i gent al vagó i amb la calor era realment angoixant. Entenc vagues, però no veig que hi hagi progres- que és molest per als usuaris, entenc que que lluiten pels seus drets, però això ha sos. Sempre que puc evito agafar el metro, els treballadors estiguin reivindicant els però ara el Bicing tampoc funciona bé.” seus drets.” d’afectar el servei el mínim possible.”

Alicia

“Sí. Personalment estic molt descontenta amb aquesta situació. A més, no sé quines són les demandes que estan fent. L’únic que ens queda és desitjar que la situació es resolgui com més aviat millor per poder recuperar una certa normalitat.”

Opinió en 140 caràcters @carlesmarccr: Puigdemont, a 'Le Figaro': "Tot això acabarà amb un Estat català independent, agradi o no a Espanya".

@nuriaparlon: Fa 25 anys que Barcelona es va obrir al món organitzant els millors jocs olímpics de la història. Gràcies Pasqual Maragall!

@elcupaire: Sembla que el Neymar es quedarà al Barça malgrat que el Bartomeu l’ha intentat convèncer perquè es quedi.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

26

juliol 2017

lĂ­niasants.cat

7|

|8

26 juliol 2017

líniasants.cat

Un diari compromès

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

4Crisi social o territorial?

4El final de 'Nit i dia' i l’1-O

per Pedro Jesús Fernández

per Bernat Dedéu

Intentar escriure no fent referència a l’anunciat, i sembla que inevitable, xoc de trens entre els governs català i espanyol no resulta gens fàcil. A un i altre els interessa i els beneficia aquesta situació, ja que així alimenten els seus seguidors i, a més, guanyen temps per aconseguir que la majoria de la ciutadania s’oblidi dels casos de corrupció que hi ha en els dos partits nacionalistes, català –CiU, avui transformat en PDeCAT– i espanyol –PP–, i també dels problemes que realment els afecten com a conseqüència de la greu crisi social que patim. És impossible obrir un diari o mirar la tele sense que no et trobis amb notícies que parlin de la consulta unilateral convocada pel president de la Generalitat, en nom de tots els catalans -diu-, per aconseguir que Catalunya sigui independent i les respostes d’un govern espanyol retrògrad i repressiu que es nega a seure per intentar trobar una solució a aquest problema. S’ha de reconèixer que mediàticament han guanyat les forces conservadores nacionalistes d’Espanya i de Catalunya utilitzant aquest conflicte per tapar les seves respectives misèries i així obtenir rèdits polítics.

Mentre tot això passa i centra el debat com a mínim dels mitjans de comunicació i els tertulians de qualsevol tele o radio –encara que cada dia són més les persones que manifesten estar cansades de tants anuncis i debats estèrils– les desigualtats socials creixen i es consoliden a Espanya i en especial a Catalunya.

Mentre les classes populars veuen com les seves rendes disminuïen, els rics incrementen les seves riqueses de manera escandalosa i obscena amb la complicitat dels governs, català i espanyol.

A Catalunya el patrimoni del català més rics equival a la renda anual de 150.000 famílies mitjanes catalanes i això fa que Catalunya sigui un dels països més desiguals de la UE-15 –el grup de quinze països de la UE d’un nivell de desenvolupament econòmic semblant al d’Espanya–. Segons diverses fonts consultades, només 20 superrics a Catalunya tenen en total una riquesa de 22.400 milions d’euros, quantitat gairebé equivalent a l’11% del PIB català.

I què ha fet el govern de la Generalitat per combatre aquesta situació?

Durant aquests últims anys el govern català és responsable de les següents actuacions:

1. La despesa pública social es va reduir en 3.456 milions d’euros, la qual cosa va significar una reducció d’un 17%, passant de gastar-se 19.881 milions el 2010 a 16.424 el 2015.

2. La despesa pública educativa es va reduir un 17%, passant de 6.310 milions a 5.234 milions en 2015.

3. La despesa sanitària pública es va reduir un 14%, passant de 9.903 milions d’euros a 8.464 milions d’euros.

4. La despesa pública en habitatge es va reduir un 60% passant de 723 milions a 289 milions.

5. La despesa de protecció social es va reduir un 14%, passant de 2.110 milions a 1.823 milions.

6. La despesa en promoció social es va reduir un 39%, passant de 100 milions a 61 milions.

7. La despesa en foment de l’ocupació es va reduir un 25%, passant de 732 milions a 551 milions.

Podríem continuar assenyalant actuacions però ens hem limitat al que es considera com pilars fonamentals de l’Estat del benestar.

El més vergonyós és que aquestes retallades han estat de les més accentuades a Espanya i a la UE-15 i, encara pitjor, que ens diguin que tota la culpa és del Govern central.

Per tant, és evident que l’augment de la pobresa i de l’exclusió social a Catalunya té uns responsables que no cal buscar-los més enllà de l’Ebre, si bé és cert que, en gran mesura, les polítiques impulsades pel govern del PP, amb el suport dels nacionalistes catalans, són també les que ens expliquen al servei de qui estan els governs de les dretes, d’aquí i d’allà.

Per això no és estrany que generi desconfiança entre la majoria dels catalans que els que tenen el lideratge del moviment independentista siguin els mateixos que ens han retallat l’Estat de benestar en impulsar mesures econòmiques i socials que atempten contra la qualitat de vida de la majoria dels catalans.

Malauradament, durant aquests mesos res es parlarà d’això. Tanmateix, la vida continuarà després del 1O i és d’esperar que tant a Espanya com a Catalunya hi hagi una altra majoria política que prioritzi els problemes socials i solucionin, també, els problemes territorials.

Al cap i a la fi és el que desitja la majoria de la ciutadania: poder viure en una societat més justa, igualitària i democràtica.

Ara que el control dels mitjans de comunicació per part de la classe política ha arribat a límits d’autèntica asfíxia i d’intervencionisme malaltís, és fantàstic que TV3 hagi apostat enguany per una sèrie com Nit i dia, amb una segona temporada dedicada quasi íntegrament al tema de la corrupció política. A molts els devia sorprendre el capítol final (aviso, spoilers!), en què en Víctor, un entrenador de boxa amb tots els tics d’un nano de l’extraradi, acaba matant Martí Miró amb una pistola per al bestiar quasi igual a la que aquest polític (notòriament esculpit com un convergent de vella escola i del 3%) havia usat per desfer-se de Kevin, el fill de Víctor, després de violar-lo en companyia d’uns salvatges. La nit anterior en Víctor s’havia encarat al polític investigat per corrupció que, sortint d’un restaurant d’on les protestes de la clientela l’havien obligat a marxar, li havia disparat, fatxenda: “No siguis ingenu: els homes com jo no anem a la presó.”

Amb aquest final, els creadors Lluís Arcarazo i Jordi Galceran han fet realitat el somni humit de tots aquells ciutadans que defensen la justícia de l’ull per ull. De fet, en Víctor només havia pogut accedir a investigar la mort del seu fill mercès a l’ajuda d’un policia retirat i de la Sara, interpretada magistralment per Clara Segura, una forense que se salta olímpicament totes les seves funcions per tal d’investigar allò que li interessa, uns casos que acostumen a relacionarse amb tots els seus fantasmes psicològics i els abusos que ella mateixa havia patit de nena. El final de Nit i dia prefigura un univers on la violència és l’únic camí per mantenir la pau social i on els corruptes només cauen si la voluntat malaltissa d’alguns individus mig pertorbats aconsegueix tombar-los.

Però diria que la sèrie també es pot llegir com una certa revenja generacional a partir de la qual els infants de la transició aconsegueixen matar la figura paterna i els seus traumes.

Té gràcia que la realitat, un dels espais que contraprograma sovint la ficció, hagi fet coincidir aquest episodi final amb la mort de Miguel Blesa, un suïcidi del qual molts amants de les teories conspiratòries encara dubten.

Aquesta és una morbositat que ha acompanyat també l’èxit de Las cloacas de Interior, un producte amb què Jaume Roures ha intentat desprestigiar el sotabosc del govern del PP, no pas per donar ales a l’independentisme, sinó per acabar cantant aquella cançoneta segons la qual el problema d’Espanya és la dreta que en desprestigia les estructures de l’Estat. Però la morbositat que provoca la claveguera pestilent i les reaccions violentes contra la injustícia acostumen a formar part de tot allò que el sistema pot engolir per no canviar gaire les seves dinàmiques: així ho expressa també el final de Nit i dia, en què el Víctor paga la seva revenja amb la presó, la Sara continua amb les mateixes ombres als ulls i la justícia encara viu sota sospita.

No sé si els guionistes de Nit i dia ja preparen la trama principal de la tercera temporada (seria una notícia excel·lent!), però serà interessantíssim veure com tota aquesta temàtica de la temeritat individual que malda per arribar a la justícia col·lectiva es tracta després del referèndum de l’1-O. A mesura que ens estem acostant a la votació, és fàcilment comprovable com l’espanyolisme intenta dibuixar els líders independentistes com uns freaks temeraris que volen prendre’s la justícia pel seu compte, sacrificant així el benestar de la població. Al llarg de la història, tots els alliberadors sempre han passat per bufons o per sonats i, si el referèndum s’aplica, els guionistes de Nit i dia tindran feina per dotar de més glamur i menys autotortura els justiciers, i encara hauran de suar molta més tinta per imaginar-se corruptes que no caiguin en el paradigma de l’alcalde convergent que ha viscut de puta mare amb les corrupteles de l’autonomisme.

Si els líders catalans abandonen els seus traumes d’infantesa, maten el pare i tiren pel dret, d’aquí a ben poc els nostres guionistes podran escriure sèries com ara House of Cards, on digerirem naturalment el mal amb una atracció quasi irresistible i el poder polític més cruent ens farà somriure amb aquiescència. També per tenir sèries de primer món, ja ho veieu, valdrà la pena que siguem una tribu normal.

Publicat a El Nacional.cat

Opinió en 140 caràcters @gabrielrufian: Si no cabreara a la derecha de cuartel y espantara a la izquierda de salón, no sería una revolución.

@anxo_quintana: "Merecemos perder Cataluña. Esa cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba".

Unamuno 1907. #Españanontenremedio.

@eduardvoltas: Quina llàstima no poder debatre entre el Sí i el No amb Serrat, Marsé & cia. Quina llàstima haver de debatre entre urnes i repressió.

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

26

líniasants.cat

juliol 2017

9|

Un diari plural

4La dignitat no té preu

4Cifuentes no tanca, jo sí

per Tayssir Azouz

per Laura Pelay

Ja hi tornen amb les amenaces. Una altra vegada amb l'anomenat «FLA», que bàsicament són els diners dels mateixos contribuents catalans pels quals, incomprensiblement, paguem interessos per poder-ne disposar. Us adoneu de la gran burla que representa tot això? Ens amenacen amb el nostre propi esforç fiscal, tot perquè hem decidit que el futur de Catalunya el decidiran els seus ciutadans i no el govern espanyol de torn. Això ho fa el mateix govern espanyol que utilitza les institucions públiques i la policia en benefici propi, per espiar, coaccionar, intimidar adversaris polítics i fabricar proves falses per intentar esborrar-los del mapa polític.

Aquesta setmana, el reportatge Las cloacas de interior, que cap mitjà del poder madrileny ha volgut emetre, ha posat en evidència el que molts ja sabíem: formem part d'un Estat podrit. Un Estat en estat de descomposició. Un Estat amb tics neofranquistes. Un Estat que ha fet de la mentida la seva columna vertebral. En definitiva, un Estat sense garanties el qual, no tingueu cap dubte, seguirà incrementant el seu grau de bel·ligerància a mesura que ens apropem a l'1-O. Aquestes amenaces no ens han de fer gens de por. Ans al contrari.

Cada amenaça ha de ser una raó més per anar a depositar la papereta a l'urna l'1 d'octubre. I ho farem precisament per alliberar-nos d'aquestes clavegueres.

Ens diuen que els funcionaris no cobraran si no disposem dels diners del FLA. Mentida. Les nòmines dels funcionaris es paguen amb la tresoreria pròpia. Ens volen confondre.

Estan intentant crear un clima de por per intentar sabotejar el referèndum.

I ho fan perquè no tenen cap argument mínimament potable per defensar la

seva postura. L'únic recurs que tenen és l'autoritarisme. El que trobo més trist és que tot això està passant amb el silenci còmplice d'aquells que diuen defensar l'"autogovern" de Catalunya. En els vuit anys que porto a Catalunya, no he sentit mai cap argument vàlid dels qui defensen la dependència de Catalunya a l'Estat espanyol.

Deu ser perquè no n'hi ha cap.

Dit això, de debò algú creu que hem de rebre lliçons i amenaces d'un govern que s'ha polit el Fons de Reserva de les Pensions? De debò que hem de rebre lliçons sobre com gestionar la nostra economia d'un Estat que ha fet fallida més de 25 vegades al llarg de la història i que utilitza els diners del corredor mediterrani pel corredor central o l'AVE a Barajas? De debò que hem de rebre lliçons de democràcia d'un Estat que persegueix càrrecs polítics per haver permès una votació o que empresona artistes per fer ús de la llibertat d'expressió? De debò que hem de rebre lliçons ètiques de govern d'un Estat que juga amb la seguretat dels ciutadans i viola la sobirania d'altres Estats? De debò que algú es pensa que la dignitat dels ciutadans de Catalunya té un preu?

No cal que respongueu ara. Penseu-hi. Reflexioneu. Debateu. Llegiu.

Escolteu. I, sobretot, siguem tots conscients del que tenim entre mans l'1 d'octubre. I, arribat el dia, expressemnos decididament i pacíficament, sabent que la nostra decisió serà vinculant. Ningú, de cap manera, pot negar als catalans i les catalanes el dret a decidir el seu futur. Mai. Davant de qualsevol amenaça, hem de respondre amb serenor, fermesa i convicció. No deixem que ningú ens robi mai més la nostra dignitat.

Publicat a El Món.cat

Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunitat de Madrid, ha dit aquesta setmana que no farà vacances. I ho ha dit amb altivesa, convençuda que la seva decisió ha de ser un exemple per a tothom. No fer vacances com a símbol que cal treballar com més hores millor, i com a imatge d’una nova modernitat que cada dia ens fa més esclaus i amb menys drets.

Darrere d’aquesta decisió personal hi ha una ofensiva del llenguatge. De seguida els mitjans de comunicació s’han posat a discutir si les vacances són un dret o bé una obligació. N’estic farta d’eufemismes i que usant les paraules em construeixin un relat kafkià. L’altre dia llegia una entrevista a un empresari que afirmava que ell no tenia treballadors, sinó col·laboradors. Mala paraula per explicar que tenia autònoms dependents a qui explotava i usava segons la seva conveniència. Les vagues darrerament són culpa dels treballadors que no volen treballar, i no pas culpa dels mals empresaris o polítics, que són els que prenen decisions. Als nens i nenes del nostre país se’ls ha d’ensenyar des de l’escola que han de ser emprenedors, dient-los així que la vida és una individualitat i no una col·lectivitat. I se’ls ha d’ensenyar economia des de ben petits, no fos cas que coneguessin l’estatut dels treballadors i els seus drets.

I ara Cifuentes obre un nou meló, i tots hi caiem de quatre grapes. Aquesta senyora, en primer terme hauria de pensar que no és el mateix la seva tasca a la Real Casa de Correos de Madrid, que la d’un professor amb la salut mental al límit el mes de juny, després d’inacabables hores de classe. O que la d’una persona que treballa a la línia d’una fàbrica, que les seves articulacions i músculs necessiten descansar. I tampoc no és comparable a la d’una persona de la sanitat que veu un pacient cada cinc minuts o a la d’un cambrer que té quinze taules per servir.

Les vacances són bones per natura

i necessàries per a la salut i l’economia del país. Ens vanagloriem de ser un país que té unes altes taxes d’ocupació turística. La majoria, turisme interior.

Aquest fet s’ha convertit en un dels millors motors de l’economia de casa nostra i del món. Però fer vacances és bo per a la productivitat de les empreses, i sobretot millora la salut tant física com mental dels treballadors i treballadores.

Desconnectar és sa per tornar amb energia renovada.

A més a més, l’estatut dels treballadors és clar. En l’article 38, afirma que les vacances no són substituïbles i que no poden tenir una durada inferior a trenta dies naturals a pactar en el conveni col·lectiu o bé en el contracte laboral, i que el treballador o treballadora les ha de conèixer abans de dos mesos del seu gaudi —és evident que segons la durada del contracte la casuística varia—. A més a més, en casos de maternitat, paternitat o bé adopció, se sumaran a les baixes preceptives, i en cas de baixa per incapacitat temporal també es gaudiran, sempre que hagin passat divuit mesos des del seu període natural pel qual s’han generat. A més a més, la jurisprudència també ha sigut molt curosa a protegir el dret a fer vacances, i aquestes formen part del nucli dur de les relacions laborals al nostre país.

No penso caure en el seu parany. Cifuentes diu que les vacances són “una opció”. Per mi, no. Són el meu dret i la meva obligació mental. Marxaré ben lluny d’aquest país on gent com ella amb responsabilitats públiques pot fer afirmacions com aquesta amb lleugeresa, desconnectaré, i des d’algun punt de la platja primer, i després de les muntanyes, agrairé els qui cada dia defensen els meus drets, perquè jo només m’hagi de dedicar a gaudir-los. Cifuentes no tanca per vacances, jo sí.

Amb convicció.

Publicat a El Nacional.cat

Opinió en 140 caràcters @anituarco: Es la primera vez en la historia que el Barça tiene dos presidentes. Piqué lleva lo ejecutivo y Messi lo deportivo.

@xicumayans Es veu que el partit del 3% servia per fer @XavierDomenechs presi del Congreso, però no serveix per fer l'autodeterminació. Ja és mala sort.

@XSalaimartin: La amnistía fiscal fue declarada inconstitucional, no? Supongo que el fiscal ha empezado procedimientos para que Rajoy pague de su bolsillo.

| 10

Sants-Montjuïc líniasants.cat

26

juliol 2017

Integració | L’Associació de Disminuïts celebra 27 anys

L’Associació de Disminuïts de Sants-Montjuïc va celebrar el passat dia 15 un sopar al Casinet d’Hostafrancs per celebrar el seu 27è aniversari. A la celebració hi van acudir una vuitantena de persones, que van gaudir d’una revetlla que va acabar amb un pastís d’aniversari i una sessió de música. Actualment l’associació compta amb 65 usuaris.

L’Ajuntament confirma que descarta enderrocar Can Vies » El consistori defensa que “hi ha una nova realitat” i vol fer una escala i una rampa per darrere l’edifici per connectar el calaix de Sants

Cada vegada sembla més clar que Can Vies no s’enderrocarà. Foto: Cristian López

URBANISME4El govern municipal ja ha decidit no enderrocar Can Vies. Així ho va confirmar la regidora Laura Pérez a Betevé la setmana passada, durant una entrevista en la qual va explicar que el consistori aposta per modificar el pla urbanístic actual.

Durant l’entrevista, Pérez va dir que si el pla urbanístic vigent, que contempla l’enderrocament, “no s’ha executat, potser és perquè tenim una nova realitat”. Al mateix temps, la regidora va afegir que hi ha consens per desafectar algunes de les peces afectades pel pla. El que ara fa falta, segons Pérez, és trobar la manera “perquè tots hi sortim guanyant amb consens i pau social”. Un consens i una pau que “van faltar en el seu dia amb les decisions que va prendre l’Ajuntament”, va afegir.

En paral·lel, segons va publicar la Vanguardia la setmana passada, l’Ajuntament ja disposa d’un informe de l’empresa municipal Bimsa sobre les possibles alter-

natives que hi ha per començar les obres de la tercera fase del calaix de Sants sense que Can Vies quedi afectat, o hi quedi el mínim possible. En aquest escenari, una opció possible que sorgiria de fusionar les propostes dels arquitectes i dels integrants de l’espai okupat seria construir una escala i un ascensor que permeti accedir, des de la vorera, a la coberta que tapa les vies del tren i del metro. Aquesta opció substituiria la rampa que es va dissenyar en el seu moment.

L’elecció final per a aquesta part del projecte ha de servir per veure com es dissenyen finalment els accessos al futur centre cívic que s’ha de fer a l’actual subestació elèctrica de TMB. Amb la decisió de no enderrocar, aquest futur accés al centre cívic es faria a través d’una petita rampa que donaria la volta a l’edifici. Aquesta opció, segons els arquitectes del projecte del calaix de les vies, implica fer un accés “accidentat, tortuós i no especialment còmode ni fluid”.

Segons la informació de la Vanguardia, l’arquitecte del calaix de Sants ha plantejat, juntament amb una altra arquitecte, dues alternatives que respecten l’edifici de Can Vies i que contempla que les obres es farien a la part més propera al calaix que ja està enderrocada. Per la seva part, el col·lectiu okupa vol que l’obra tingui un impacte encara més petit sobre el solar adjacent a la finca.

Sigui com sigui, les intencions de l’actual govern de revertir el que es va aprovar el 2003 necessitaran una majoria política al plenari que no està gens clara. De fet, en el mateix govern municipal hi ha visions diferents entre comuns i socialistes.

Detinguts dos homes per robar en deu pisos amb gent gran SUCCESSOS4Els Mossos d’Esquadra han detingut recentment dos homes de 29 i 36 anys per ser els presumptes autors de 100 robatoris en domicilis del districte on vivia gent gran. També haurien robat en set domicilis de l’Eixample i en dos de les Corts Els presumptes lladres es feien passar per operadors de teleassistència per poder entrar als pisos. Un cop a dins, s’emportaven joies i diners en metàl·lic. Posteriorment van aconseguir més de 40.000 euros venent les joies.

La investigació policial va començar el passat dos de juny després que una dona de 80 anys denunciés un robatori al seu pis.

La dona va explicar a la policia que havia rebut una suposada trucada del servei de teleassistència per informar-la de la necessitat d’actualitzar unes dades. Una estona més tard van arribar al seu pis dos homes que es van identificar com a treballadors d’aquest servei i li van demanar permís per entrar.

Un cop van ser a dins el pis, la van amenaçar amb un ganivet i es van endur 550 euros en efectiu i diverses joies.

Finalment, la investigació va permetre a la policia identificar els dos homes, que van ser detinguts quan acabaven de cometre un nou robatori al carrer Lleida del barri del Poble-sec.

Rufián, des de Sants:“Votar en el referèndum et fa demòcrata”

DOS ANYS DE PRESÓ D’altra banda, el Mosso d’Esquadra que va colpejar amb una porra al cap a un jove durant el desallotjament del 2014 ha estat condemnat a dos anys de presó i dos d’inhabilitació.

Nou retard en la reforma de l’estació d’autobusos de Sants

TRANSPORT4La reforma de l’estació d’autobusos de Sants acumula un nou retard després que l’Ajuntament, tal com va avançar Betevé, hagi confirmat que les obres no començaran fins al pròxim mes de setembre. El passat mes de març el consistori va anunciar que l’inici de la reforma era imminent.

La transformació de l’estació és una vella reivindicació, especialment per part dels seus usuaris, que fa anys que demanen una millora en les instal·lacions. Les obres han de servir per canviar els tres mòduls prefabricats actuals per una nova zona climatitzada de 400 me-

tres quadrats. Tindrà una sala d’espera, màquines de begudes, taquilles de venda de bitllets i lavabos.

Actualment, les instal·lacions de l’estació són a l’aire lliure i l’espai no té pràcticament cap instal·lació habilitada per tal que els viatges puguin esperar els autobusos asseguts i de forma còmoda.

CONCESSIÓ ADMINISTRATIVA Des del passat mes de febrer l’Ajuntament té una concessió administrativa atorgada per Adif per ocupar el domini públic ferroviari de forma gratuïta i durant 75 anys.

Rufián, en un moment del seu discurs. Foto: ERC

POLÍTICA4Més de 300 persones es van concentrar el passat dia 14 a la plaça de Sants per seguir l’acte organitzat per ERC ‘Una República per viure-hi’ en el marc de la campanya pel Sí al referèndum.

El protagonista de la trobada va ser el diputat republicà al Congrés Gabriel Rufián. Durant la seva intervenció, Rufián va defensar que “votar en el referèndum no et fa independentista, et fa demòcrata”. El republicà es va dirigir al públic per dirlos que no permetin que els diguin que “guanyar un país amb

una urna és impossible perquè no ho és”, al mateix temps que va reivindicar que el procés independentista ha de servir “per tenir un país millor”. Una pàtria, va afegir el republicà, és “tenir escoles públiques, hospitals públics, democràcia econòmica i igualtat entre homes i dones”.

Per la seva banda, el president del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament, Alfred Bosch, es va mostrar crític amb la gestió de l’alcaldessa Colau i va afirmar que “els preus dels lloguers a Barcelona s’acabaran duplicant sota el seu mandant”.

CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 311

1

26 de juliol de 2017

La Q de Qualitat s’expandeix de Creu Coberta a Barcelona

La Fundació Barcelona Comerç va presentar, el passat dilluns17 de juliol del 2017, la "Q Comerç de Qualitat" (QCQ), el nou distintiu que neix amb la voluntat de convertir-se en la certificació de qualitat de referència del comerç barceloní, i que ha sorgit del segell Q de Qualitat que des de 1998 l’Associació de Comerciants Creu Coberta atorga als seus associats.

D’aquesta forma, i tal com va dir

Lluís Llanas, president de l’eix Creu Coberta i vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç, aquest segell s’expandeix arreu de la ciutat per esdevenir una real certificació objectiva i independent.

Distintiu, al final, que persegueix que la qualitat continuï sent referència del comerç barceloní, prestigiant i potenciant el sector.

Q Comerç de Qualitat és la concreció d’una iniciativa nascuda el

1998, a l’Eix de Creu Coberta, on un segell de qualitat que identificava i feia visible a aquells comerços de la zona que garantien dia a dia, l’acompliment de la normativa vigent i la qualitat del seu servei.

A l’acte de presentació hi va participar el President de la Fundació Barcelona Comerç, Salva Vendrell, el de Creu Coberta, Lluís Llanas i el defensor del client de la Fundació, Luis Álva-

rez, que va explicar com s’ha creat el segell.

A més, hi va assistir la Regidora de Comerç i Mercats de Barcelona, Montserrat Ballarín, així com el sotsdirector de l’Agència Catalana de Consum, Josep Maria Recasens, la sotsdirectora de Comerç de la Generalitat, membres de comerç de la diputació, així com altres presidents d’eixos comercials i de gremis.

2

26 de juliol de 2017

CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 311

Associació de Comerciants

Creu Coberta

Dones de l’Índia reben formació a Creu Coberta

Lluís Llanas

President de l’eix comercial Creu Coberta

Per què considereu que són positives les classes d'espanyol que hem fet amb noies de l'Índia a Creu Coberta?

Des de fa molts anys, Creu Coberta ha estat un eix compromès amb el nostre barri i les persones que van arribant. De fet, vam ser una de les primeres associacions que incorporava nouvinguts a la junta: un guineà, un indi, un xinès, un mexicà… i això de mica en mica es va anar consolidant. Creiem en la diversitat, i per això, ja que som una mostra de la societat, la junta també ha de reflectirho. Paral·lelament, sempre hem cregut en la formació als associats i també als veïns. Ser conscients del

nostre barri, del territori, de les llengües i de la diversitat forma part d’aquesta formació. Per això aquest curs, proposat pel senador Robert Masih, amb qui tenim una relació molt anterior al seu pas per la política.

Com valoreu la multiculturalitat i la integració a la nostra associació? És una de les eines fonamentals.

Prendre consciència de les cultures del món que són a Barcelona i que formen part del nostre dia a dia és una forma de respectar, de conèixer, i un mecanisme per a la integració de tots els col·lectius. D’aquesta forma treballem en la nostra junta, perquè considerem que tots som comerciants, però també tots som veïns.

Cal establir xarxes de solidaritat, poder treballar conjuntament problemes reals dels nostres barris… És

per això que tenim línies de treball amb molts col·lectius, no només amb els nouvinguts en un àmbit d’interculturalitat i acollida, sinó també en el de persones amb discapacitats, amb persones amb ceguera, amb persones en risc d’exclusió social… I per això també hem estat el primer eix convidat a formar part del pacte dels territoris socialment responsables de Catalunya impulsat per Respon.cat.

Laura Pérez

Regidora del Districte de Sants-Montjuïc

Per què creieu que són positives les classes d'espanyol que hem fet amb noies de l'Índia a Creu Coberta?

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de conèixer l’equip docent, les

persones involucrades de l’Eix Comercial de Creu Coberta i les dones que han participat en el curs de formació d’aquest últim any. És molt satisfactori veure un eix comercial tan involucrat en el bé comú, la interculturalitat i el treball conjunt i recíproc amb dones de diferents orígens que són veïnes de la nostra ciutat. Conèixer l’idioma és un pas important i necessari per moure’s amb seguretat i llibertat quan ets nouvinguda. Segur que aviat començaran també amb els cursos de català, per què l’interès i les ganes eren palpables.

Com valoreu la multiculturalitat i la integració a la nostra associació?

L’Agnès Agboton en el seu llibre Més enllà d’un mar de sorra, feia referència a dos conceptes que li fan molta por, precisament perquè destil·len un

CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 311

3

26 de juliol de 2017

Associació de Comerciants

Creu Coberta

“Creu Coberta és un eix compromès amb les persones que van arribant”

paternalisme benintencionat: tolerància i integració. De la tolerància diu que li sembla que inclou “un regust d’alguna cosa no desitjada, d’alguna cosa desagradable que s’ha de suportar amb resignació”. Respecte a la paraula integració, assegura que només l’accepta si es tracta d’un camí de dues direccions, si es dóna el cas que “les seves llavors africanes també fan el seu camí a Catalunya”. Les dones que estan a la formació de l’eix tenen aprenentatges previs, vénen carregades de coneixements dels quals també hem d’aprendre.

Barcelona és la ciutat que coneixem gràcies a les persones que van venir i que arriben avui també per habitar-la. Això fa que Barcelona sigui una ciutat complexa i que aquesta complexitat ens interpel·li constantment als carrers, a les activitats quotidianes, a la política, a la feina,... recordant-nos que tenim moltes

coses a aprendre i per compartir amb els nostres veïns i veïnes. L’eix Comercial de Creu Coberta posa en pràctica totes les eines possibles per evitar que unes experiències no esborrin d’altres i que cadascuna de les dones trobin la manera d’existir tal com volen, des del reconeixement mutu, la curiositat, l’escolta activa i l’aprenentatge.

Lluïsa Erill

Presidenta del Secretariat d’Entitats

Com veus la necessitat d'aquests cursos? És important que es realitzin cursos de llengua per les persones que vénen de fora. La comunicació és el més important per a la integració. Les fan en castellà, i això demostra que encara hi ha la percepció, entre les persones estrangeres, que el castellà

cal aprendre'l abans del català. Això ens ha de fer estar alerta, i hem de ser més conscients que mai que no serem un país normal, fins que el català es percebi com el que és, la llengua pròpia del país. I per tant, sigui prioritària per tothom.

Com esteu treballant la gestió de la diversitat al Secretariat?

Hi ha convivència. Des de la taula intercultural del Secretariat es fa molt bona feina, és una molt bona eina per fomentar la cohesió, i cal promoure trobades, pedagogia i difusió de les diferents cultures per combatre la xenofòbia, que no vol dir altra cosa que la por a allò que es desconeix.

Creu Coberta

4

26 de juliol de 2017

CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 311

Associació de Comerciants

Creu Coberta

La Trova de Celaya i “El Cuervo”

al Meeting Point

&

La Trova de Celaya és una de les agrupacions musicals més conegudes del centre de Mèxic, i vindran acompanyades del mític cantant Alberto Ángel, conegut com El Cuervo. Aquesta activitat, desenvolupada en col·laboració amb MEX-

CAT i Casa Mèxic, que tenen la seu al costat del nostre eix (Mir Geribert 8), se celebrarà aquest divendres 28 al Meeting Point Creu Coberta.

L’entrada és gratuïta i és una oportunitat única per deixar-se endur per la música mexicana i ranxera.

El Poble Espanyol ofereix una àmplia programació per a tots els públics Les Nits d’estiu al Poble Espanyol continuen omplint Barcelona de cultura i bon ambient a la fresca. El cicle inclou propostes de diversos gèneres perquè tant adults com joves i també els més petits passeu una bona estona en un entorn únic. Aprofitant els diversos espais del Poble Espanyol, les nits d’estiu s’omplen de música, humor i cinema a l’aire lliure fins al 14 de setembre.

Riu Estiu, el festival d’humor d’estiu de Barcelona, us ofereix la possibilitat de riure una bona estona amb humoristes de primer nivell els dissabtes. Els divendres són territori Mecal Air, que segueix apostant per les millors seleccions de curtmetratges, i si us agrada sortir entre setmana, els dijous no us perdeu les Nits de Blues, que us faran gaudir de les millors bandes del gènere del nostre país.

I atenció! Sing-Along, una esbojarrada

activitat que combina cinema musical amb karaoke i animació proposa tres noves dates per vibrar amb els vostres temes musicals preferits, aixecar-vos de les cadires i cantar fins que no pugueu més: el 28 de juliol, La La Land; el 25 d’agost, Mamma Mia!; i l’1 de setembre, un especial Mecano.

Per últim, Rock en família, la gran novetat de les nits a Barcelona, us farà gaudir el pròxim 5 d’agost del concert homenatge a AC/DC i Queen. Demostreu que el rock no té edat i veniu amb els més petits de casa a ballar i cantar les cançons mítiques d’aquestes bandes que han marcat la història de la música dels nostres temps.

Més informació i venda d’entrades a

www.poble-espanyol.com

26

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

líniasants.cat

juliol 2017

11 |

4E-Tràmits, molt fàcil

4Nuestra (mala) circulación y el calor

per Xavier Jericó i Sandra Jericó, Rambla Brasil 29 - Telf. 93 339 76 88

per Diego Díez, La Dietètica - C/Creu Coberta, 40 - Telf. 93 424 89 16

Imaginem un arquitecte de certa edat que ja ha entrat en el món de la informàtica, perquè pot fer els seus projectes amb l’ordinador. Si veu que ha de fer un projecte telemàtic (ara ja és obligatori a molts ajuntaments, que asseguren que serà més àgil) i saps fer els arxius PDF, adjuntar-los i posar els marcadors, té molt guanyat, encara calen més coneixements.

Cal tenir una signatura electrònica professional, que et servirà per fer els tràmits del Col·legi. Un cop això està fet, i s’intenten pujar els arxius pot passar que no sigui possible perquè pesen massa. Baixant la qualitat es pot solucionar i aleshores arriba el moment de la signatura electrònica.

Si no tens el Java instal·lat, però ho pots instal·lar gratuïtament i, aleshores, es pot completa el procés per pujar tots els arxius amb la pestanya signar. Si funciona, apareixerà un missatge d’OK.

Es común cuando llegan estas fechas padecer hinchazón y dolor de piernas, agravado por el calor de ésta época del año. ¿Quiere decir esto que la mala circulación se tiene sólo con el calor?. Rotundamente no, la realidad es que deberíamos cuidarla todo el año, pero como no duele, no le echamos cuenta.

Es cierto que en ésta época es cuando más crecen las varices y las arañas vasculares, por ello debemos prevenir evitando la inmovilidad, no usando tacones muy finos (el talón es una zona muy vascularizada y actúa bombeando la sangre hacia arriba) y muy importante eliminando el sobrepeso.

Nos será muy útil consumir frutas y frutos de color rojo, llevan antocianinidas (proporciona el color) y flavonoides que son una eficaz ayuda para la circulación periférica.

El problema está en la circulación de re-

Arriba el moment de demanar el permís a l’Ajuntament de manera telemàtica.

Es necessita una signatura digital (molts clients no la tenen) de manera que cal actuar com a representant i assumir les responsabilitats que no et corresponen. Es pot sol·licitar des de la web de l’Ajuntament, a E-tràmits. Cal fer servir el navegador Internet Explorer i tenir actualitzat el Java (tot i que és possible que això s’hagi fet abans) i validats tots els permisos del navegador, a més de tenir activats el TSL 1.0, 1.1, 1.2 i el SSL 2.0 i 3.0 i comprovar la compatibilitat del logaritme RC4 i, per, últim verificar la versió i configurar el navegador. Si ets capaç d’entendre tot això, potser, i només potser, podràs acabar la gestió, sempre que no existeixi un error en el certificat de la web l’Ajuntament que et faci plorar d’impotència durant 15 dies i es resolgui de manera inexplicable al setzè dia. És fàcil oi?

torno (la venosa) que para volver al corazón ha de superar la fuerza de la gravedad, de ahí que ponerlas en horizontal cuando podamos contribuye. Tenemos unas válvulas diseñadas para ayudar a este cometido, pero como tantas otras cosas conforme cumplimos años van funcionando peor.

Podemos ayudarnos de algún producto natural con extractos de mirtilo o arándanos, rusco y flavonoides sobre todo, es de los productos que se nota su efecto más rápidamente y contribuirá a prevenir y aliviar estos duros días para las piernas.

El resto del año continuar cuidándose aunque no moleste, un informe del CATSALUD nos advierte que dos de cada tres mujeres que reciben atención primaria padecen problemas circulatorios, al principio puede parecer sólo antiestético, pero si no se cuida puede derivar en flebitis y trastornos más serios.

4Els Consells de la Guàrdia Urbana

4Consells per a una bona protecció solar

4Figures jurídiques catalanes (II) Les quatre quartes:

Consells de mobilitat per a gent gran

per Ángels Escolà Marco, Farmacèutica comunitària C/ Sant Roc 26 - farmaciaescolamarco.com

per IURISPHERAE Advocats i Assessors, Tf: 93 547 64 24

per José Ángel Burrel Ferrer, Intendent en cap - UT 3 Sants-Montjuïc 1 - Camina sempre per les voreres: És el lloc segur per als vianants. Guarda una distància segura respecte als vehicles que circulen per la calçada.

2 - Evita caminar pel carril bici o per la calçada Conviure amb la resta d’usuaris de la via pública vol dir respectar el seu espai.

3 - Travessa el carrer pels passos de vianants. Mira a dreta i esquerra i assegura’t que no vingui cap vehicle que sigui massa a prop.

4 - En els passos de vianants amb semàfor, creua en verd. Per creuar, no és

suficient anar a buscar el pas de vianants; cal esperar que el semàfor estigui verd.

Si està vermell, atura’t.

5 - En els passos de vianants sense semàfor, cal tenir més precaucions.

Malgrat tenir-hi la preferència, als passos sense semàfor els vianants són la part més feble. Per tant, vigila i no te la juguis.

6 - A l’hora de creuar presta especial atenció als vehicles que giren. Extrema les mesures de precaució als passos on hi ha gir de vehicles. Sempre hi pot haver un conductor despistat.

Ja fa calor, l’estiu ha arribat.

El sol ens dóna vida, tenim més ganes de sortir, de passejar i d’anar a la platja.

Però, alerta! Sempre ben protegits. Penseu que la radiació solar és la primera causa de càncer de pell i més freqüent del que ens pensem (el 50% de les persones majors de 65 anys tindran càncer de pell i un 25%, melanomes). Detectat a temps, es cura en un 90%.

Què hem de fer: -Evitar l’exposició directa al sol en les hores de més radiació (de 12h a 16h).

-No exposar nadons i nens petits directament al sol.

-Fer servir gorres, ulleres de sol de bona qualitat i roba que tingui protecció solar.

-Utilitzar productes de protecció solar adequats, de forma correcta i en quantitat suficient (que portin filtres UVA, UVB o IR). Reaplicantlos més o menys cada dues

hores, després del bany i quan suem molt.

-Reviseu les pigues, les que han sortit noves i qualsevol canvi que observeu en les que ja teníeu (la forma, el color o la mida).

Les altes temperatures que patim aquests dies, poden provocar un cop de calor. Què és? Quan fa molta calor, suem molt, perdem líquids i minerals., cosa que provoca una deshidratació i, si no hi posem mesures, un cop de calor.

Els seus símptomes són: mal de cap, esgotament, marejos, rampes, vòmits i fins i tot pèrdua del coneixement.

Què podem fer: -Beure aigua durant el dia, com a mínim un litre, encara que no es tingui set.

-Fer servir roba lleugera. No fer exercicis extrems, sobretot al migdia.

-Anar ben protegits pel sol.

Tot i la gran llibertat a l’hora de fer testament, hi ha certes limitacions regulades al Dret de Successions del Codi Civil de Catalunya, havent de garantir almenys una part de l'herència que s'estructura en diferents quotes dites "quartes", per garantir que no es vulneren drets legals de determinades persones en la successió. Aquestes dites quartes són bàsicament les següents: Quarta legítima:Aquesta quarta obliga a repartir almenys 1/4 del cabal als descendents en primer grau per garantir que els fills rebin almenys un mínim legal.

Quarta vidual: A banda de l'anterior i de la liberalitat del difunt per testar, es preveu aquesta reserva per garantir al cònjuge supervivent que no queda desemparat.

Quarta falcídia: També

anomenada quota hereditària mínima, té per objectiu garantir que el nomenat hereu rep almenys 1/4 de l'herència, per evitar casos en què un excés de la institució de les deixes el podria deixar sense herència.

Quarta trebel·liànica: També coneguda com a quota lliure, aquesta institució permet que quan es deixa herència a una futura generació mitjançant un fideïcomís, la generació que té l’obligació de passar l'herència de generació, pugui gaudir-ne fins a una quarta.

I fins aquí una explicació una mica col·loquial, ja que la realitat és molt més feixuga. Sàpiga el lector que aquestes quartes tenen normes de càlcul que a la pràctica poden donar un resultat que no sigui matemàticament una quarta part exacta de l'herència.

| 12

líniasants.cat

26 juliol 2017

Sants-Montjuïc

El ministre anarquista Joan Peiró ja té la seva placa a Sants HOMENATGE4Abans d’ahir es van complir 75 anys de l’execució a la localitat valenciana de Paterna de l’anarcosindicalista santsenc Joan Peiró juntament amb sis integrants més de la CNT. Per homenatjar la figura de Peiró, la plaça que porta el seu nom, situada al costat de l’estació de Sants, va acollir l’acte d’inauguració d’una placa commemorativa.

Peiró va néixer a Hostafrancs el febrer del 1887 i de ben jove, a la dècada dels 20, va ser escollit secretari general de la CNT i ministre d’Indústria durant la Segona República. Va ser, sens dubte, un dels líders anarquistes més destacats durant l’època en la qual la CNT va ser hegemònica a Catalunya. L’any 1939 es va refugiar a França, on va quedar atrapat per la invasió alemanya. Va acabar a Alemanya, des d’on va ser extradit a Espanya a principis del 1941. Després de ser torturat, durant el seu judici el franquisme li va oferir passar a formar part del Sindicat Vertical. S’hi va negar i va ser condemnat a mort i executat.

L’encarregada d’obrir l’acte d’homenatge va ser la regidora Laura Pérez, que va remarcar que la figura de Peiró significa “parlar de la revolució social de cooperativisme i de cultura però

Una imatge de la placa d’homenatge. Foto: Districte

també d’un arrelament no només a Hostafrancs, on va néixer, sinó de tot el moviment obrer santsenc”. Les paraules de Pérez les van escoltar les, aproximadament, 150 persones que van assistir a l’acte, entre les quals hi havia alguns dels néts de Peiró.

Després de Pérez, el primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, va afirmar que Peiró “representa la millor tradició obrera catalana” i va recordar que va ser víctima tant del franquisme com de la Gestapo. Pisarello va afegir que homenatjar Peiró implicava

homenatjar un autèntic activista, “una persona amb una capacitat creativa enorme, que no va aprendre a llegir i escriure fins als 22 anys i que tanmateix va ser capaç de dirigir una cooperativa, diaris i de tenir responsabilitats d’altíssim nivell com a màxim dirigent de la CNT i com a Ministre d’Indústria”.

També van intervenir a l’acte d’homenatge el Grup de Memòria i d’Història Local, la Fundació Seguí, la Fundació Roca Gales i el conseller de cultura del Districte, Josep Sanromà.

La pèrdua de privacitat d’un grup de veïns, sense resoldre

RAMBLA DE SANTS4El grup de veïns de la rambla de Sants que des de la inauguració dels nous jardins han perdut la seva privacitat, ja que tenen el seu pis enganxat a la nova avinguda, continuen immersos en la problemàtica.

I és que després que el passat mes d’abril el Síndic de Greuges de Catalunya demanés al Districte que solucionés al problema, l’Ajuntament ha decidit instal·lar una jardinera amb buguenvíl·lies per tal que formi una pantalla densa que protegeixi els balcons que són a la mateixa alçada que el passeig.

Aquesta solució, segons ha explicat a El3.cat Jaume Saura,

ajudant general del Síndic, no és del tot satisfactòria: “caldria buscar una solució provisional més eficaç i eficient perquè la que planteja l’Ajuntament trigarà a tenir efectes, i crec que fins que les plantes no generin la pantalla general, no s’hauria de treure aquesta solució provisional”.

A LA JUSTÍCIA Dos dels veïns més afectats viuen al tercer pis- han presentat un contenciós administratiu després que l’Ajuntament no hagi respost a la demanda d’una indemnització de 200.000 euros per la pèrdua de valor que consideren que ha patit el seu pis.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

26

juliol 2017

lĂ­niasants.cat

13 |

| 14

Comerç líniasants.cat

Guardó | S’obren les candidatures per al Premi Mercats de Barcelona

26

juliol 2017

La vuitena edició del Premi Mercats de Barcelona ja ha estat convocada. Aquests guardons són un reconeixement de la ciutat a la tasca dels paradistes dels mercats i les seves associacions. El premi consisteix en dues modalitats: una a la millor iniciativa individual d’un establiment, i una altra que premiarà una associació de venedors en concret. Les candidatures s’han de presentar abans del 15 de setembre a l’Institut Municipal de Mercats.

Nou cop contra la reducció de l’horari de terrasses a Blai i Blesa » Una segona sentència judicial torna a donar la raó als restauradors » El Gremi de Restauració vol que el consistori “acati les resolucions” TERRASSES4Els tribunals han tornat a donar la raó als bars i restaurants dels carrers Blai i Blesa. Un jutjat contenciós administratiu ha anul·lat per segona vegada l’ordenació singular de terrasses d’aquells carrers que obligava els negocis a tancar els seus vetlladors una hora abans.

L’ordenació singular dels carrers Blai i Blesa impulsada pel govern d’Ada Colau obligava els restauradors a tancar les terrasses a les 11 de la nit de diumenge a dijous i a mitjanit els divendres, dissabtes i vigílies de festius, una reducció horària que els propietaris dels locals de la zona consideraven “discriminatòria”, segons va expressar el president de l’Associació de Bars i Restaurants de Blai i Blesa, Òscar Sala.

Amb aquesta segona sentència a la mà –la primera es va fer pública el passat mes de març–, el Gremi de Restauració reclama al govern municipal

que modifiqui els horaris de les terrasses a la zona i que “acati les resolucions” dels tribunals per tal de “posar fi a la discriminació que pateixen els bars i restaurants” d’aquell àmbit. El director del gremi, Roger Pallarols, explica en declaracions a Beteve que “és un toc d’alerta seriós” el fet que un jutge hagi de dir per segona vegada a l’Ajuntament que l’ordenació singular de Blai i Blesa és “il·legal”.

I és que els restauradors volen recuperar l’hora retallada

per la normativa del govern de Colau. És a dir, tancar a les 12 de la nit de diumenge a dijous i a la una de la matinada els divendres i vigílies de festiu.

Pel que fa a la primera sentència del març contra l’ordenació singular dels dos carrers, l’Ajuntament ja va presentar un recurs d’apel·lació considerant que la normativa aprovada per a aquest àmbit específic del Poblesec busca “l’equilibri entre l’ús privat de l’espai públic i el dret al descans dels veïns i veïnes”.

El Mercat de la Marina reclama l’ajuda del consistori

PETICIÓ4Els paradistes del Mercat de la Marina estan amoïnats pel futur de l’equipament.

Segons han explicat a Beteve, arrosseguen un descens de les vendes d’entre un 50 i un 75% durant l’últim any.

Aquesta situació ve donada, asseguren des del mercat, per la proliferació de supermercats que han obert darrerament al barri i que generen una situació de competència deslleial. I és que

els paradistes avisen que no poden competir amb aquest tipus d’establiments, tant des del punt de vista dels horaris com dels preus que ofereixen.

Per aquest motiu, els comerciants reclamen a l’Ajuntament ajudes directes. En aquesta línia, el grup municipal de Ciutadans va sol·licitar al Ple del Districte un pla específic per millorar els mercats de Sants-Montjuïc i en concret el de la Marina.

La‘Q de Qualitat’de Creu Coberta s’estén a tota la ciutat PROJECTE4La ‘Q de Qualitat’ de la Fundació Barcelona Comerç, que distingirà els comerços que segueixen les bones pràctiques comercials, ja comença a caminar. Tot plegat es va poder comprovar durant la presentació del projecte el passat 17 de juliol al Centre cívic Pati Llimona, a la qual van assistir els membres de la junta de la fundació i representants municipals i del Govern, entre altres la regidora de Comerç, Montserrat Ballarín.

El president de Barcelona Comerç, Salvador Vendrell, va

agrair al seu vicepresident, Lluís Llanas, haver cedit el projecte –després d’haver-lo posat en marxa ara fa 20 anys a Creu Coberta– perquè tots els botiguers de la ciutat se’n beneficiïn.

Llanas, per la seva banda, va dir que “el que està ben fet cal compartir-lo” i va donar pas al Defensor del Client, Lluís Álvarez, que va explicar les característiques de la ‘Q de Qualitat’. Ballarín, per últim, va lloar el projecte i va felicitar la fundació per l’esforç que ha fet a l’hora de tirar endavant aquesta iniciativa.

Un 80% de les botigues tenen una bona accessibilitat

Una imatge de la presentació de la guia. Foto: Ajuntament

PROJECTE4A Barcelona, vuit de cada 10 botigues no presenten impediments físics d’accés des del carrer. A més, nou de cada 10 tenen una porta d’entrada amb una amplada superior a 70 centímetres. Són dades esperançadores pel que fa a l’eliminació de les barreres arquitectòniques dels comerços barcelonins per tal de millorar l’accés a les persones amb discapacitat. Tanmateix, encara queda feina a fer.

Per tal d’aconseguir que totes les botigues de la ciutat siguin accessibles per a tothom, el

consistori ha presentat la primera guia que explica als comerciants com millorar en aquest aspecte. L’acte de presentació va tenir lloc dijous dia 20 al Col·legi d’Arquitectes i hi van assistir la regidora de Comerç, Montserrat Ballarín; la tinent d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, i la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin. Elaborada amb textos i il·lustracions, la guia pretén ser “un document útil i pràctic amb l’objectiu de mostrar els beneficis d’un comerç accessible”, expliquen des del consistori.

26

Pàgines especials

juliol 2017

15 |

líniasants.cat

segueix-nos

Partit Demòcrata BCN @PDECATSantsMont

santsmontjuic@partitdemocrata.cat

Forn exigeix compromís a Colau per permetre votar l’1-O

El portaveu del Grup Municipal Demòcrata a l’Ajuntament, Joaquim Forn, ha exigit a l’alcaldessa Ada Colau un compromís ferm amb la

celebració del referèndum que ens permeti votar el pròxim 1 d’octubre. “S’han acabat les ambigüitats: o estem a favor de la democràcia i

del dret a decidir o estem a favor de l’immobilisme i la reacció.

Vostè tria”, ha dit Forn.

En el darrer Ple municipal a la casa gran, l’Ajuntament de Barcelona va rebutjar una proposta del PP que pretenia comprometre el consistori de la capital catalana a no donar suport ni proporcionar mitjans ni personal municipal per fer possible el referèndum sobre la independència de Catalunya que convocarà el Govern de la Generalitat l’1-O. Però per a Joaquim Forn, “ja no en tenim prou amb rebutjar les propostes del PP”. A parer de Forn, “l’Ajuntament i el seu govern municipal no poden restar aliens a aquesta reivindicació nacional i a aquest moment històric. Barcelona, capital de Catalunya, ha d’estar al capdavant del país. I cal demostrar-ho explicitant un clar suport al referèndum”.

Sants-Montjuïc A menys participació, menys control al govern La gestió diària de Barcelona en Comú a Sants-Montjuïc fa aigües, ha exposat Sergi Sarri, conseller portaveu del PDeCAT al districte de Sants-Montjuïc. “Fa aigües fins al punt d’externalitzar la Participació contractant una persona, de forma permanent, per tirar endavant el dia a dia”. Les últimes dues audiències públiques s’han convocat amb tres i dos dies d’antelació respectivament. L’última, fins i tot, amb dues hores diferents.

A més, han creat un consell sectorial de Participació que encara no s’ha convocat mai en dos anys. “I és que Barcelona en Comú, atabalada, s’ha tret de sobre la seva direcció per no saber què fer-ne i l’ha col·locat al PSC. I tot segueix igual.

Igual de mort”, ha dit Sarri.

Fomentar la participació és també permetre que els veïns puguin ex-

plicar-se com cal sense ser interromputs pel govern. Interrupcions, moltes irrespectuoses, que s’han normalitzat i varien d’intensitat segons la temàtica o l’afinitat del ciutadà amb el govern o el governant.

“Menys participació és menys control sobre la gestió del govern. I el partit d’Ada Colau ho sap. Serà que fa mandra explicar que no poden ni saben fer tot el que deien que podien i sabien fer?”, ha conclòs Sarri.

Joaquim Forn i el PDeCAT diuen a l’alcaldessa Colau que “ara, quan ja coneixem per boca del president Puigdemont i del Govern de la Generalitat els detalls d’aquest referèndum, quan ja se’ns han exposat totes les garanties democràtiques i de participació que inclou per fer possible la seva celebració, des d’aquest moment necessitem del govern de la ciutat el màxim compromís. Màxim compromís perquè els barcelonins puguem votar.

S’han acabat les ambigüitats i els càlculs polítics: o estem a favor de la democràcia i del dret a decidir o estem a favor de l’immobilisme i la reacció. Alcaldessa Colau, vostè tria”. Forn conclou assegurant que “el pròxim 1 d’octubre votarem. Ningú ens aturarà, perquè com diu el president Puigdemont: no hi ha prou Estat per aturar tanta democràcia”.

Sergi Sarri Conseller portaveu del PDeCAT al Consell de Sants-Montjuïc

Les consultes impossibles El govern d’Ada Colau té la intenció d’aprovar una contrareforma a nivell de participació. La nova normativa que porta com a proposta estrella la consulta ciutadana (i sempre no vinculant) prohibeix justament qualsevol consulta a nivell de barri i posa uns barems impossibles d’assolir com a districte. En concret a Sants-Montjuïc se’ns demanen, proporcionalment, unes tres vegades més de signatures per celebrar una consulta a nivell de ciutat. Hauríem de recollir-ne 1.650, però ens en demanen 5.400! És com si a nivell de ciutat en fessin falta 49.000, en comptes de les ara 15.000 preceptives per a fer una consulta.

Que ens han pres el pèl?

Les consultes ciutadanes seran consultes impossibles, que ningú s’enganyi. Un miratge perquè la gent cregui que pot participar més mentre redueixen, ofegats en la gestió diària, els espais de participació consolidats.

| 16

Esports líniasants.cat

Olimpisme | Sants-Montjuïc commemora els Jocs del 92

26

juliol 2017

Ahir al vespre es va commemorar el 25è aniversari de l’inici dels Jocs Olímpics del 92 amb una sèrie d’actes que van tenir la plaça de Catalunya com a epicentre, però les celebracions també van passar pel districte. De fet, la Flama i la Torxa olímpica van sortir des de Montjuïc en el seu camí cap al centre de la ciutat i es va tornar a encendre el peveter de l’Estadi Lluís Companys.

Pérez de Tudela,“sorprès”pel relleu a la presidència del Sants » Una gestora es fa càrrec del club fins a la convocatòria d’eleccions » L’equip començarà la seva participació a l’Històrics el 3 d’agost FUTBOL4Sorpresa en el dia del retorn del primer equip a la feina.

Abans-d’ahir, la UE Sants va fer oficial un comunicat en el qual s’anunciava que, després de la junta de divendres passat, tots els membres de la directiva de Vicenç Pérez de Tudela presentaven la seva dimissió.

En declaracions a Línia Sants, l’expresident assegura que es va trobar amb aquesta decisió. “És una sorpresa. A la reunió, a la qual no vaig assistir, van dimitir més del 60% dels directius i això, com diu als estatuts del club, obliga que la Junta sencera marxi”. En principi les eleccions s’haurien de celebrar al desembre, però l’exmandatari no vol pronunciar-se sobre una hipotètica candidatura.

En canvi, en el text que es va publicar dilluns es justifica la dimissió dient que la junta necessita “un descans” després “d’intentar resoldre els problemes heretats de la Junta anterior” i considera que

Pérez de Tudela (a la dreta) ja no és president de la UE Sants. Foto: UES

el club necessita “un canvi de direcció amb un nou projecte de futur” que garanteixi la viabilitat econòmica del club i que afronti la construcció del Nou Magòria i el centenari del club, l’any 2022.

En el mateix text s’explica com queda la configuració de la junta gestora abans de la convocatòria d’eleccions. Tània Soler, fins ara vocal de comunicació, presidirà la gestora, Joan Gómez-Naranjo continuarà com a secretari, Pere Sampera passa a ser el tresorer i

també hi haurà tres vocals: Toni Poveda, José Antonio Bujalance i Miquel Cabré.

La selecció espanyola pot acabar el mundial en novè lloc WATERPOLO4La selecció espanyola masculina, on hi ha els jugadors del Medi Miguel de Toro i Marc Minguell, vol acabar el mundial de Budapest en novè lloc.

El combinat estatal va derrotar ahir al migdia la selecció del Kazakhstan (6-16) i tancarà la seva participació demà al migdia enfrontant-se al Japó.

Si guanyen contra els asiàsticsa, els de David Martín clourien amb bon regust de boca una competició que va començar amb derrotes contra dos dels equips més potents del món, Grècia (1210) i Sèrbia (5-11). El triomf contra el combinat sudafricà (16-4)

va servir per donar la classificació per als vuitens de final, però en aquesta ronda el combinat estatal va patir una dolorosa derrota contra Rússia (10-11) que condemnava a lluitar per la novena plaça. Tant de Toro com Minguell han gaudit de molts minuts.

ARROYO TORNA A BUDAPEST L’equip de waterpolo ja ha acabat la seva feina, però qui tornarà a ha tornat a Budapest és Antonio Arroyo, que després de la seva quinzena posició a la prova d’aigües obertes, ahir va participar en la prova dels 800 metres i dissabte nedarà la dels 1500 lliures.

L’EQUIP TORNA A LA FEINA Esportivament, el primer equip va tornar a la feina abans-d’ahir amb només dues cares noves (Cervantes i López) i una vella aspiració: lluitar per l’ascens. El primer repte de la nova temporada, però, serà una nova participació en el Torneig d’Històrics, que afrontaran el dia 3 d’agost.

El JAC, a punt per al nou curs BÀSQUET4El JAC de Roger Grimau ja coneix el calendari de les competicions de cara a la temporada 2017-18. De fet, divendres passat, tant la Federació Catalana de Bàsquet com la Federació Espanyola van fer públics els calendaris de les dues primeres competicions oficials del curs: la Lliga Catalana EBA i la lliga EBA. D’aquesta manera, el conjunt lila ja sap que el dia 3 de setembre arrencarà la 36a edició de la Lliga Catalana EBA, que farà

que els 25 equips del país que juguen en aquesta categoria s’enfrontin entre ells. El JAC ha quedat enquadrat al grup 8 amb un altre equip de la ciutat, el CB Roser (que va pujar la temporada passada de Copa Catalunya) i l’Aracena Collblanc. Els partits de la fase preliminar es jugaran els dies 3, 10 i 17 de setembre, mentre que la fase final, si els de Grimau es classifiquen, es disputaria a partir del 12 d’octubre i seria contra el vencedor del grup 1, on hi

ha el CB Valls, el CB Tarragona i el Cantaires de Tortosa.

Per altra banda, l’equip també sap que la lliga regular (aquest any l’equip jugarà al grup C-A) començarà el dia de la Mercè, el 24 de setembre, visitant la pista del CB Palma. El primer cop que l’afició podrà veure el segon projecte de Grimau al capdavant del conjunt lila a l’Espanya Industrial serà el diumenge 1 d’octubre, quan el CB Cornellà visitarà el JAC.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

26

juliol 2017

lĂ­niasants.cat

17 |

| 18

líniasants.cat

26 juliol 2017

AGENDA D’ESTIU

Agenda

agenda@comunicacio21.com

CULTURA

DEL 18 AL 27 D’AGOST Tot el dia Un estiu més, Sants es prepara per viure la seva festa major, que omplirà els carrers i les places de cultura popular, d’alegria i de guarnits espectaculars.

‘Manhattan’, de Woody Allen, protagonista del Cine a la fresca Dimecres 2 d’agost a les 22:15

TALLERS

Un taller per descobrir tota la màgia del teatre Fins al 28 d’agost

En aquest taller anomenat Teatralitzant-nos, els participants connectaran entre ells, es desinhibiran i descobriran tota la màgia del món del teatre. / Artesants.

26 I 28 DE JULIOL 19:00 Avui i divendres es faran les darreres dues sessions del taller intensiu dePilates que va començar a principis d’aquest mes i que s’ha fet els dilluns, els dimecres i els divendres. / Centre Cívic La Cadena.

Manhattan, una comèdia romàntica dirigida i protagonitzada per Woody Allen, serà la primera proposta del Cinema a la fresca del mes que ve. / Castell de Montjuïc.

EXPOSICIONS

FINS AL 29 DE JULIOL Matí-Tarda Darrers dies en els quals es podrà visitar l’exposició Els altres cartells de la Festa Major del Poble-sec, la mostra que ensenya tots els cartells que es van presentar al concurs. / Centre Cultural Albareda.

FINS AL 29 DE JULIOL Matí-Tarda Sants, retratat per 18 artistes és el nom de la mostra que exhibeix la visió particular d’alguns llocs del barri per part de 18 pintors del grup artístic La Colla del Pinzell. / Centre Cívic Cotxeres de Sants.

INFANTIL El curs de fotografia en blanc i negre encara la recta final Dissabtes i diumenges fins al 6 d’agost

El taller familiar Fotografiar-te en blanc i negre encara la seva recta final amb les darreres quatre sessions en els pròxims caps de setmana. / CaixaForum Centre Social i Cultural.

ESPORTS DIUMENGE 3 DE SETEMBRE 09:00 Una de les darreres activitats de la Festa Major serà la vuitena edició de la cursa atlètica els 2000 de Sants. També se celebrarà una prova per a ciclistes.

El Sants comença el curs rebent l’FC Martinenc Diumenge 3 de setembre a les 12:15

AVUI 26 DE JULIOL 17:30 Quarta i darrera sessió de la Festa de l’Aigua a la plaça de l’Olivereta, una jornada lúdica pensada per combatre la calor d’aquest juliol. / Plaça de l’Olivereta.

DILLUNS 4 DE SETEMBRE

FINS AL 30 DE JULIOL

19:00 L’arribada del mes de setembre coincidiarà amb l’inici d’un taller anomenat Club de lectura obert, que es farà tots els quarts dilluns del mes i que coordinarà Pere Guixà. / Biblioteca Poble-sec - Francesc Boix.

Tot el dia Espai educatiu de l'exposició '20è FotoPres "la Caixa" . Nova imatge documental és el nom del taller familiar que també inclou una exposició sobre el tema. / CaixaForum Centre Social i Cultural.

Derbi per començar la lliga. Partit de la primera jornada del grup 2 de Primera catalana entre el Sants i el Martinenc. / Camp de l’Energia.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

26

juliol 2017

lĂ­niasants.cat

19 |

| 20

líniasants.cat

26 juliol 2017

Pròxima edició: 8 d’agost