redacció: 93 458 87 80 - liniavalles@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com
SOLIDARITAT pàg 3
FOLK D’ALÇADA pàg 8
50 sabadellencs als grups d’acollida que ajudaran els refugiats a integrar-se
L’acordionista local Carles Belda i Sanjosex, premiats als Enderrock pel seu disc ‘Càntut’
líniavallès edició sabadell
liniavalles.cat · Març 2017 · Núm. 44 · Difusió controlada per OJD-PGD: 9.122 exemplars mensuals
L’Ajuntament diu que ha evitat que 533 famílies perdin la casa Foto: Neus Marmol
La PAHC critica que es podria fer “molt més” i assegura que segueix registrant 4 o 5 desnonaments cada dia pàg 6 pàgs 10,11 i 12
“Tenim un problema estructural amb les urgències i l’hem de resoldre” Entrevista a Carles Puigdemont President de la Generalitat de Catalunya
|2
líniavallès.cat
Març 2017
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517
Reportatge
Març 2017
líniavallès.cat
3|
Manifestació multitudinària a Barcelona el 18-F (esquerra), refugiats a Àustria (a dalt) i Homs, a Síria, destrossada per la guerra (a baix). Fotos: Twitter (@volemacollir) i ACNUR
Voler acollir i no poder » Una cinquantena de sabadellencs formarà part dels grups d’acollida del Programa Català de Refugi » CCAR: “Les xifres d’acollida són molt baixes; només s’acullen 3 persones per cada 10.000 habitants” Neus Marmol SABADELL 50 sabadellencs i sabadellenques han respost a la crida del Programa Català de Refugi. Una iniciativa a la qual ja s’han sumat 309 persones més dels dos Vallesos i un total de 2.600 arreu de Catalunya, que faran de mentores mitjançant grups d’acollida a les persones refugiades que en formin part. A aquestes xifres se sumen els centenars de milers de persones que van aglutinar-se a la manifestació del 18 de febrer a Barcelona sota el lema #VolemAcollir, convocada per la campanya Casa Nostra Casa Vostra, que, alhora, ja compta amb gairebé 122.000 adhesions. Les xifres parlen soles: un gruix molt gran de la població vol posar
el seu gra de sorra davant del drama que estan vivint milions de refugiats d’arreu del món, coincidint a més amb els sis anys des de l’inici de la guerra de Síria. De fet, els mateixos impulsors del Programa Català de Refugi s’han sorprès per l’èxit de la crida. “No esperàvem que ho sol·licités tanta gent, tenint en compte que només hem fet una roda de premsa”, remarca Oriol Amorós, secretari d’Igualtat i Migracions del Departament de Treball i Afers Socials, a Línia Vallès. Amorós explica que “s’hi han apuntat persones de totes les edats, sobretot dels 80” i detalla que “un 70% són dones”. “Els mentors dedicaran quatre hores setmanals durant sis setmanes a acompanyar la persona refugiada en diferents àmbits: l’aprenentatge de la llengua, l’orientació i inserció laboral i la socialit-
zació”, explica Amorós, el qual afegeix que “cada grup tindrà un educador social que els orientarà, al qual veuran un cop al mes”. A més, el programa inclou un ajut econòmic per a la persona refugiada que durarà un màxim de 12 mesos, revisable cada tres. De moment, però, no se sap quantes persones es beneficiaran del programa català. “És gent que ve del programa estatal i a Catalunya n’hi ha 640”, explica Amorós. “D’aquestes, podrien sol·licitar entrar al programa català unes 300 persones, que són les que no haurien aconseguit inserir-se en els 1218 mesos que dura l’estatal i necessiten més temps”, detalla. Si fos així, doncs, el volum de mentors davant les persones refugiades que arribarien al programa català seria molt desproporcionat, tenint en compte que els grups d’a-
collida estan formats per entre 3 i 5 persones. Segons les dades que proporciona Amorós, amb un màxim de 1.500 mentors ja es cobriria la demanda. DENEGATS LA MAJORIA DE CASOS Davant d’això, sorgeix el gran problema d’aquesta crisi humanitària, que s’extrapola a escala mundial. Encara que hi hagi molta gent disposada a ajudar, l’acollida topa amb un carreró sense sortida: els estats estan denegant l’asil a la majoria de persones que el sol·liciten. Segons explica Pascale Coissard, de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, “el 2015 l’Estat espanyol va denegar el 70% de les sol·licituds d’asil o refugi”. De tota manera, posa èmfasi a dir que el 2016 “el 67% de les resolucions han estat favorables”. Però alerta que aquestes dades “es deuen al fet que
la majoria de sol·licitants són de Síria i és molt difícil denegar-les en aquests casos”. A més, diu, “el conflicte sirià ha fet que refugiats d’altres parts del món es quedin sense asil”. Coissard remarca que, de les persones que van obtenir resolucions favorables l’any passat, “només 355 tenen l’estatus de refugiades, ja que de les 6.855 resolucions, 6.500 eren de protecció subsidiària, on no hi ha un tracte individualitzat”. A això se suma que en aquest període es van acumular més de 20.000 sol·licituds sense resoldre. Amb tot això, Coissard lamenta que “les xifres d’acollida són molt baixes” i puntualitza que “a l’Estat espanyol es van presentar només l’1,3% de les sol·licituds d’asil de la Unió Europea, és a dir, 3 per cada 10.000 habitants”.
|4
líniavallès.cat
Un diari plural
Opinió
Març 2017
4Sóc dona i policia
Un diari participatiu
4Sotmetiment a Ferraz
per Eva A. (Assemblea de dones d'ERC Sabadell) "Felicitats per la nova feina com a vigilant d'estacionaments", -em digué la meva tieta poc després de graduar-me com a policia, ara farà alguns anys-. En l'intent d'esclarir que faria funcions de policia, em replicà:"tu no pots ser policia, ets una dona i no tens prou força per detenir ningú". Des de la ignorància de la meva tieta sobre la dona a la policia catalana, i assumint una longeva consciència patriarcal i masclista instal·lada en aquesta societat, li vaig explicar que les dones feia anys que servien a Catalunya, que rebíem la mateixa formació i recursos que els homes i que, per tant, executàvem qualsevol tasca de la mateixa manera que ells, malgrat les diferències naturals de força física. No recordo el nombre de detencions que he dut a terme des que sóc policia. La majoria no van precisar cap tipus de força física, però afirmo que m'he embrutat i m'he lesionat durant les actuacions tantes vegades i d'igual manera que els meus companys masculins, sense defallir mai en els meus deures com a garant de la seguretat ciutadana i amb la mateixa motivació laboral dia rere dia. Ser dona policia no és una feina més fàcil o més difícil que ser infermera, metgessa o mestra, però sí que és cert que no existeixen les mateixes oportunitats d'accés. Des de la graduació de les 43 primeres mosses d'esquadra l'any 1985 fins a l'última promoció el 2012, s'ha incrementat el nombre de dones d'un 18,14%
fins a un 26,08%, un augment destacable però insuficient encara avui, sobretot si parlem de les poques dones que actualment ocupen alts càrrecs als cossos policials. Els plans de desenvolupament de polítiques per la igualtat impulsats per l'Administració des de fa quasi 30 anys permeten una discriminació positiva en el percentatge de dones als cossos policials, i també uns barems adequats al gènere en les proves físiques de les fases d'oposició, aconseguint una proporcionalitat justa entre homes i dones. L'experiència a l'entorn laboral m'ha permès observar recents canvis de comportament en la generació d'homes i dones amb els quals comparteixo servei. Durant algun temps podia percebre en els serveis policials amb risc per la integritat física dels actuants, que al subconscient d'alguns agents homes acompanyats de dones policia, hi naixia un impuls inconscient que els feia reaccionar d'una manera dominant i proteccionista, més tard vaig comprovar que no era menysteniment ni instint, sinó una errònia creença sobre debilitat de les dones o de desconfiança capacitiva per afrontar el perill, fruit probablement de valors d'origen paternalista instaurats des de fa anys. Existeixen tòpics interns cap a nosaltres, com per exemple, la creença en què una dona es fa policia per l'estabilitat econòmica i l'assoliment d'un lloc de treball amb tasques administratives o de millors horaris per conciliar més còmodament una
vida familiar. Toca canviar aquests estigmes perquè s'acabin convertint en excepcions. Les dones ja hem demostrat que aportem la mateixa professionalitat, vocació policial, lideratge, fortalesa física i mental, i iniciativa en qualsevol tasca i càrrec dels cossos policials, podent compatibilitzar la vida familiar sense haver de renunciar a la satisfacció i promoció professional. Alguns dels meus companys, avui, ja em veuen com a una més a l'hora d'arriscar i resoldre, però mantinc la convicció que queda molta feina per fer, i no només des de la mirada d'ells. Malgrat el canvi optimista cap a un entorn laboral més igualitari, reconec que encara convivim amb micromasclismes que el subconscient ha interioritzat perquè formen part del costum laboral des de fa anys, però necessitem expulsar-los ja de la nostra habitualitat per assolir l'eradicació absoluta del masclisme. Aquests masclismes també provenen de determinats ciutadans i ciutadanes que avui encara refusen interactuar amb nosaltres només pel fet de ser dones, i creure que som incapaces o inferiors per concepte de gènere. Opino sincerament que l'increment de les dones ha millorat la qualitat i l'efectivitat als cossos policials, però reivindico la necessitat de seguir lluitant entre totes i tots per desmuntar les falses creences, i contagiar tots els col·lectius professionals dels beneficis que té la conscienciació per la igualtat.
per Antoni Moliné
Sorprenent acord al qual han arribat el PSOE i el PSC dels Srs. Àngel Ros i Miquel Iceta, per poder fumar la pipa de la pau. Ara, el sotmetiment al mandat de Ferraz que, ja per si mateix, fa anys que és d’una evidència impossible d’amagar, s’hi suma el fet que, qualsevol aliança electoral que pretengui formalitzar el Sr.Iceta, abans haurà de comptar amb el vistiplau dels seus amos i senyors de Madrid. Dit clar i català, ha acabat per enterrar la poca autonomia que li quedava, si és que li quedava alguna. De fet, el PSC, com a tal, ja havia signat la seva immolació quan els vint-i-cinc diputats al Congrés de Madrid van donar mostra de la seva deslleialtat envers Catalunya, votant, amb el PP, com un sol home, perquè la Generalitat no pogués percebre
allò que per llei li corresponia del Plus de Competitivitat i l’Addicional Tercera de l’Estatut, rematant la feina, lletja i brutíssima, afegint el seu vot a la intenció del PP de fer passar el tantes vegades reivindicat per catalans, valencians, murcians i andalusos enllaç ferroviari amb ample europeu, per la capital. El despropòsit més gran de tota la història del PSC, atès que va apunyalar per l’esquena, amb traïdoria i premeditació, la nostra economia, ja molt malmesa per l’obligada i desproporcionada aportació al Fons de Solidaritat. Mai no hem sabut el perquè d’aquesta metamorfosi impròpia d’un partit que, des de les primeres eleccions, havia esdevingut un referent. Potser ja arribat l’hora que ens ho expliquin.
líniavallès.cat
Dipòsit legal: B 12317-2013
publicitat 686 429 517
Línia Vallès no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com
redacció: liniavalles@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com Difusió controlada
amb el suport de:
9.122 exemplars mensuals
La ciutat online
#RàdioSabadell
@tvejoanmarcet: Tot el suport als treballadors de Radio Sabadell, on vaig començar a fer periodisme als anys 80 amb "Rubí, ciutat oberta".
#TornaLaBassa
@GuanyemSbd: Visita a les últimes obres de La Bassa. Aquest estiu Sabadell gaudirà d'un complex esportiu amb tots els equipaments.
#Contaminació
@Qualitat_Aire: Prou de "confondre": el problema no només són els cotxes vells i les subvencions a la indústria del motor. Tenim molts cotxes i molt contaminants (dièsel).
Garantint el dret a l’habitatge
Pàgines especials
Març 2017
líniavallès.cat
5|
» La nova llei de protecció del dret a l’habitatge per a persones en risc d’exclusió ja està en marxa » La normativa permet a les administracions disposar de més eines per evitar desnonaments
Els municipis de l’àmbit metropolità que la Generalitat acredita que tenen una alta demanda d’habitatge social s’han doblat amb la nova llei. Infografia: Línia
HABITATGE4Catalunya torna a disposar d’una eina clau per garantir que ningú es quedi al carrer. La Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, ja està en marxa. Amb la nova normativa, les administracions disposen de més instruments per ajudar les famílies que estan endeutades, ampliar el parc públic de pisos i evitar així els desnonaments. Amb aquesta nova llei es dóna, en paraules del Govern, “una resposta ràpida, necessària i de país” a la suspensió per part del Tribunal Constitucional (TC) de la normativa anterior, la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. En concret, permet superar els tres elements clau de l’anterior normativa que quedaven suspesos pel TC: la mediació, el lloguer social i les expropiacions de l’ús dels pisos en cas de necessitat a municipis amb una alta demanda. La llei va ser aprovada per unanimitat al Parlament el passat 23 de desembre i és fruit de la proposta elaborada pel grup de treball constituït per representants de la Generalitat, entitats municipalistes, el
Consell de l’Advocacia Catalana i l’Ajuntament de Barcelona. MÉS COBERTURA Una de les principals novetats de la normativa és que s’amplia el nombre de municipis on el Govern acredita que hi ha una alta demanda d’habitatge social. En concret, han passat de 72 a 234 a tot Catalunya, mentre que a l’àmbit metropolità, l’increment ha estat de 43 a 95. En
Amb l’impost de
pisos buits es podran recaptar 20 milions
aquests municipis, el Govern podrà aplicar l’impost sobre pisos buits i recaptar fins a 20 milions d’euros. Amb la nova normativa a la mà, aquests municipis tenen eines per poder intervenir en matèria d’habitatge i evitar l’exclusió residencial. En concret, poden expropiar temporalment l’ús dels pisos buits d’entitats financeres i grans propietaris per donar-los un ús social.
La llei també prioritza la mediació entre els bancs i les famílies amb sobreendeutament a causa de l’habitatge, amb la qual cosa es buscaran solucions per evitar que hagin de marxar de casa seva. En aquesta línia, s’estableixen mesures per reallotjar amb lloguer social famílies en risc d’exclusió i de ser desnonades. Més de 1.100 tècnics d’habitatge i de serveis socials, responsables jurídics, així com càrrecs electes han participat en les set jornades de formació sobre les novetats de la llei i ja s’han constituït les vuit comissions de sobreendeutament, formades per representants del Govern, les entitats socials, advocats, ajuntaments i entitats financeres, que ajudaran les famílies més vulnerables. COMPROMÍS DEL GOVERN Per altra banda, la normativa recull el compromís del Govern de presentar, en un màxim de nou mesos, una llei per regular el lloguer a Catalunya. Aquesta futura legislació es basarà en els criteris del grup de treball sobre el lloguer impulsat per la Generalitat i que va presentar les seves conclusions al gener.
habitatge.gencat.cat
Les eines que aporta la llei
PISOS BUITS4La norma possibilita expropiar l’ús de pisos buits d’entitats financeres i grans propietaris per donar-los una utilitat social durant un període d’entre 4 i 10 anys, emparant-se en la llei d’expropiació. Aquesta mesura compta amb una dotació de 14 milions, els quals aportaran a parts iguals els ajuntaments dels 234 municipis amb forta demanda d’habitatge social i la Generalitat. Es calcula que es podrà expropiar l’ús de 2.000 pisos buits. REALLOTJAMENT4La nova norma obliga les entitats financeres i grans propietaris a reallotjar famílies en risc de ser desnonades
amb un lloguer social durant tres anys ampliables a tres més. MEDIACIÓ4El nou text legal estipula la creació de comissions arreu del país que analitzaran els casos de sobreendeutament de famílies a causa de l’habitatge per trobar una solució. Seran les Comissions d’Habitatge i Assistència davant Situacions d’Emergència Social (CHASE). El Govern ha elaborat diverses guies de suport, per orientar els ciutadans, les entitats financeres i els ajuntaments a l’hora d’aplicar la nova Llei, que es poden descarregar al web d’Habitatge de la Generalitat.
|6
Ciutat líniavallès.cat
Zona Hermètica | Reprenen la recerca d’una noia desapareguda
Març 2017
La policia ha reprès la recerca de Caroline del Valle, una noia veïna de l’Hospitalet que va desaparèixer el 14 de març del 2015 i va ser vista per última vegada a la Zona Hermètica. Hi estan treballant conjuntament els Mossos d’Esquadra i la Policia Local, braç a braç també amb els Bombers de la Generalitat, els quals ja han buidat l’aigua d’un solar per buscar-hi pistes.
L’Ajuntament diu que ha evitat que 533 famílies perdin la casa » La PAHC critica que des del consistori es podria fer “molt més” i assegura que segueix registrant 4 o 5 desnonaments cada dia HABITATGE4533 famílies han pogut conservar casa seva davant l’amenaça de perdre-la. Aquesta és la xifra més destacada de la Memòria del Servei d’Habitatge 2016 de l’Ajuntament. Segons aquest informe, la intermediació municipal ha aturat cautelarment 270 casos de desnonaments d'ocupes; ha resolt 140 intermediacions pel lloguer amb grans tenidors i el fons social de l’habitatge del BBVA; i ha gestionat amb èxit 123 situacions de deute hipotecari en un any. Des del consistori detallen que, a més, s’han atès 240 comunitats de veïns desestructurades i s’han detectat 922 famílies en ocupació irregular. Una altra línia d’actuació és l’augment del parc d’habitatges per als ciutadans que més ho necessiten. En aquest cas, l’Ajuntament ha adquirit un habitatge i ha ofert 256 pisos per a emergència social (més 17 cedits a entitats socials). I, de cara al 2017, l’Ajuntament té per objectiu actuar en 705 pisos buits.
Una imatge d’una protesta de la PAHC local. Foto: Twitter (@PAH_Sabadell)
La PAHC Sabadell, però, segueix registrant cada dia 4 o 5 desnonaments i cada setmana rep entre 10 i 30 casos nous, segons diu a Línia Vallès Andrés Ucendo, membre de la plataforma, el qual lamenta que “no hi veiem representants del consistori”. Segons Ucendo, l’Ajuntament “podria fer molt més”. “Nosaltres arribem als serveis socials amb casos que hem treballat des de la PAHC”, assegura. Ucendo ara s’encarrega d’estar present en casos de desnonament. Per exemple, divendres 10 de març van fer una acció al BBVA
“per impedir el desnonament d’una parella de 62 i 52 anys que no tenen ingressos”. Un cas que es va acabar aturant i ara, segons explica, estan pendents de negociar un lloguer social. Amb tot, Ucendo també alerta de la llei “exprés” en contra de les ocupacions. Una llei que va aprovar el Congrés fa uns dies -a iniciativa del PDeCAT i els vots a favor del PP, C’s i PNB-, amb la qual s’agilitzen els desnonaments per via civil en casos d’ocupació. PSOE, Units Podem, En Comú, En Marea i ERC consideren que desprotegeix les famílies en risc d’exclusió.
En marxa el primer projecte del pressupost participatiu
PARTICIPACIÓ4El 14 de març va començar a caminar el primer projecte sorgit del procés participatiu del pressupost 2017, Construint Ciutat. Es tracta d’Artteràpia, que es basa en l’acompanyament per a mares i pares d’infants amb malalties greus o en hospitalització de llarga durada. L’objectiu és donar resposta a les necessitats emocionals de les famílies dels menors atesos al Parc Taulí. Hi haurà tres grups de
treball amb professionals amb sessions setmanals de 90 minuts. L’activitat es farà al Museu d’Art. EL FUTUR VAPOR CUSIDÓ Un altre projecte participatiu que ha engegat és el de la transformació del solar de l’antic Vapor Cusidó. Dissabte 11 de març es va presentar el procés participatiu per definir-ne la configuració i el dia 11 es va fer la primera sessió de treball. La pròxima serà dimecres 22.
El govern celebra l’inici de les obres a Sabadell Centre ESTACIÓ DE TRENS4L’Ajuntament ha valorat “positivament” l’inici de les obres de millora a l’estació de Renfe de Sabadell Centre. Els treballs es preveuen engegar aquests dies i consisteixen a millorar l’accessibilitat i modernitzar el vestíbul. Les obres finalitzarien a l’octubre. Durant els set mesos que s’allargaran els treballs, doncs, s’adequarà l’estació i s’eliminaran definitivament les barreres arquitectòniques. L’alcalde Juli Fernàndez ho celebra i diu que “disposar d’una estació accessible per a tothom era una demanda històrica, llargament reivindicada de la ciutat”. En
aquest sentit, Fernàndez afegeix que “durant molts anys hem viscut una situació anòmala i discriminatòria”. Les obres han estat adjudicades per 2,4 milions d’euros a l’empresa TECSA. AFECTACIONS A L’ESTIU Segons expliquen fonts municipals, tot i que durant la primera fase de les obres el servei no es veurà afectat, a l’estiu, coincidint amb la segona fase, els trens no pararan a l’estació de Sabadell Centre. Durant aquest període s’habilitarà un servei d’autobús llançadora entre Sabadell Centre i Sabadell Sud.
El PDeCAT proposa unir els dos aparcaments de Saba
PÀRQUING POLÈMIC4El PDeCAT ha mogut fixa per oferir una solució a la problemàtica dels dos aparcaments gestionats per Saba. Ho ha fet davant de la reclamació presentada per l’empresa a finals de febrer arran de la baixada d’ingressos al pàrquing de Doctor Robert. Segons Saba, la culpa la tenen les obres del Metro Sabadell, les quals han comportat el tancament de l’accés nord del pàrquing des del juliol del 2009. Ara, doncs, l’aparcament té un únic accés pel Pedregar i una sortida pel carrer del Sol. La proposta del PDeCAT es basa en tres elements. “En primer
lloc, s’ha de trobar una solució al risc evident de sortida situada al carrer del Sol”, diuen. “En segon lloc, cal negociar amb la concessionària per evitar pagar els sis milions d’euros que demanen” i “finalment, cal que s’uneixin els dos aparcaments, el de la Plaça Sant Roc i el del Passeig”, conclouen. La formació defensa que s’arribi a un acord amb Saba “perquè no reclami els sis milions” i es tregui a concessió la gestió dels dos pàrquings units. A més, argumenten que, “si s’arregla la titularitat dels dos aparcaments, no hi hauria una repercussió econòmica”.
Ciutat
Març 2017
Avancen les obres de La Bassa, que podria obrir per Sant Joan EQUIPAMENTS4Les obres de millora a La Bassa “avancen a bon ritme”, segons expliquen fonts municipals, i la piscina podria obrir per Sant Joan després d’estar tancada durant anys arran dels problemes de fuita d’aigua detectats el 2014. Els treballs consisteixen a reparar el col·lector que passa per sota de l’equipament i assegurar l’estabilitat del terreny, principalment. De tota manera, encara que s’obri la instal·lació al públic dins del calendari previst, algunes millores es portaran a terme després de l’estiu. En concret, s’estan portant a terme quatre actuacions en el projecte de renovació de La Bassa. “En primer lloc, s’està actuant en la reparació estructural del col·lector que passa per sota la piscina seguint el curs de l’antic torrent”, expliquen des del consistori. Aquesta part de les obres té un cost de 793.408,39 euros. Des de l’Ajuntament recorden que el novembre del 2015 es va comprovar que s’havia enfonsat el terreny i diversos estudis van constatar que el col·lector havia sofert danys estructurals. “Aquest fet generava un problema d’inseguretat que calia reparar abans de reobrir la instal·lació”, asseguren.
Aspecte actual de les obres a La Bassa. Foto: Ajuntament
La segona actuació consisteix en “la renovació de les platges i la instal·lació del sistema d'impulsió d’aigua”. Aquests treballs es van iniciar el juliol passat després de consolidar el terreny entorn d’un tram del col·lector malmès, a força d’injectar-hi resines especials. Per a aquesta actuació, el consistori ha invertit 785.919,72 euros. “El tercer àmbit (742.336,14 euros) és el de la renovació del revestiment interior del vas”, afegeixen. S’ha repicat l’enrajolat, s’ha impermeabilitzat el vas, s’han refet les juntes estructurals i s’ha
enrajolat de nou. També s’ha tornat a pavimentar l’illa interior, entre altres. La darrera actuació consisteix a renovar els sistemes de depuració de l’aigua: s’està desmuntant el sistema antic i s’hi estan instal·lant noves canalitzacions, filtres i bombes d’aspiració. Tot això per un cost de 558.818,55 euros. Per poder portar-ho a terme, l’Ajuntament hi ha invertit un milió d’euros, i ha disposat, a més, d’una aportació de tres milions d’euros que han anat a càrrec de la Diputació de Barcelona.
líniavallès.cat
7|
La Caixa dóna 6.600 euros a l’Associació Antoni Estruch CONVENI4L’Associació Antoni Estruch Simó ha rebut 6.584 euros de l’Obra Social “la Caixa” en el marc de la signatura d’un conveni de col·laboració. L’objectiu de la iniciativa és donar suport al projecte de millora de les instal·lacions de l’entitat perquè les activitats es puguin seguir portant a terme. Entre altres actuacions, es preveu reparar la caldera, “ja que en algunes ocasions hi van persones que viuen al carrer, els hi donen roba neta i no tenen un lloc on dutxar-se a l'hivern per falta d'aigua calenta”, segons expliquen des de l’Obra Social “la Caixa”. En total, cada setmana es beneficien dels serveis de l’entitat 120 famílies de Sabadell, les quals reben a través del Rebost
Solidari roba, aliments i activitats relacionades amb la promoció de valors per als més petits durant l’estiu. ‘LA FAM NO FA VACANCES’ I és que durant les vacances escolars, l’associació desenvolupa des de fa dos anys el projecte La fam no té vacances, durant el qual s’han repartit més de mil lots de mercats als infants en la passada edició. El programa està destinat als menors que reben beques escolars. A més de repartir aliments, a l’estiu es va instal·lar un espai lúdic i es va treballar de la mà d’un circ social de Reus. Així, els nens i nenes van poder experimentar el lleure, enfortir l’autoestima, trobar-se amb altres nens i treballar sobre un conjunt de valors.
|8
líniavallès.cat
Ciutat
Març 2017
Ràdio Sabadell Diu Prou celebra l’inici del diàleg amb el govern » El consistori es compromet a engegar un procés de mediació extern » El regidor Miquel Soler renuncia i el substitueix Marisol Martínez CONFLICTE LABORAL4Els treballadors aglutinats en la plataforma Ràdio Sabadell Diu Prou celebren que l’Ajuntament hagi obert la porta a una negociació col·lectiva mediada per un agent extern. Així s’hi ha compromès el consistori fa poc arran del conflicte laboral encès des de fa mesos, pel qual el regidor de Comunicació Miquel Soler es va veure forçat a renunciar al càrrec i ha estat reemplaçat per Marisol Martínez (tots dos membres de Guanyem). De tota manera, des de la plataforma diuen a Línia Vallès que encara no han tingut cap mena de tracte amb la regidora i esperaran uns dies a emetre un comunicat tractant el tema. A més de celebrar l’anunci d’una medicació externa entre la plantilla i l’Ajuntament que analitzarà la situació de l’emissora, la plataforma veu amb bons ulls que el consistori enceti un diàleg per negociar un conveni de cara als pressupostos del 2018. “Ha de ser un conveni adaptat a les necessitats de Ràdio Sabadell”, diuen.
Pas endavant per començar a transformar l’Eix de Ponent URBANISME4L’Ajuntament ja ha fet els primers passos per fer realitat el projecte de transformació de l’Eix de Ponent. A hores d’ara, ja ha adjudicat les obres del carril bici de la ronda de Ponent, per una banda, i els treballs per construir una rotonda a la cruïlla d’aquesta via amb la carretera de Terrassa i la rambla d’Ibèria, per l’altra. L’empresa que es farà càrrec del carril bici és Artífex Infraestructuras i començarà les obres a finals d’abril. El pressupost assignat per a aquest projecte és de 144.014,20 euros. L’adjudicatària de la rotonda és l’empresa Romà Infraestructu-
res i Serveis per 412.487,96 euros. “Els dos projectes permetran iniciar la transformació de l’Eix de Ponent, que connecta les places d’Espanya i del Mil·lenari”, expliquen fonts del consistori, des d’on detallen que el carril bici es construirà segregat a la ronda de Ponent, on també es preveu que s’ampliïn i millorin les voreres de la via. “La transformació de l’Eix de Ponent permetrà pacificar el trànsit i reduir l’emissió de contaminants, cosa que millorarà les condicions de la qualitat ambiental de la ciutat”, sentencia Maties Serracant, tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat.
Membres de Ràdio Sabadell Diu Prou. Foto: Twitter (@RadioSBDiuProu)
Ràdio Sabadell Diu Prou també veu “un canvi positiu” a l’hora de relacionar-se amb l’empresa. “Carme Matamala segueix com a cap d’operacions, però no ens hem reunit amb ella, sinó amb la gerent, Berta Trullàs”. De fet, l’oposició en bloc va presentar una moció en el darrer Ple en la qual demanava el cessament de Matamala, entre altres punts, com el cessament de Soler i la readmissió de Manolo Guerrero. El
text, però, va ser tombat per l’equip de govern. En aquest sentit, la plataforma segueix reclamant la readmissió de Guerrero. “Volem que es declari nul un acomiadament que considerem injust, però això ja depèn només de la justícia”, diuen. La plataforma suma gairebé 1.200 adhesions al manifest que reclama millores laborals i ha rebut el suport de molts col·lectius sabadellencs.
Aspecte actual de la Ronda de Ponent. Foto: Google Maps
Belda i Sanjosex, folk d’alçada CULTURA4L’acordionista sabadellenc Carles Belda i el músic empordanès Carles Sanjosé (ànima del grup Sanjosex) han estat reconeguts amb el Premi Enderrock al millor disc de folk 2016 pel seu àlbum Càntut. En el disc hi han intervingut també Coloma Bertran, al violí, i Jordi Casadesús, encarregat del baix i els samplers. De fet, Sabadell va ser testimoni el passat divendres 10 de març del nou projecte, quan Belda i Sanjosex van actuar al Teatre Principal per presentar el
nou disc. Un àlbum que recupera cançons que perviuen gràcies a la tradició oral que daten del segle XV fins al XX. Càntut és la culminació, doncs, d’un projecte (Cançons i músiques dels avis) que inclou un web amb més de mil gravacions aglutinades en un cançoner en línia i un festival que va néixer a Cassà de la Selva amb el mateix nom. A més de Belda, el Vallès es va emportar un altre premi Enderrock. El grup de Terrassa Doctor Prats va ser reconegut
amb el premi a la millor cançó pop-rock per Ara!. VIDEOCLIP PER A EUROVISIÓ Un altre sabadellenc amb èxit, tot i la polèmica en el seu nomenament, és el cantant Manel Navarro, que representarà Espanya a Eurovisió. Navarro ha presentat recentment el seu nou videoclip per a la cançó que portarà al certamen europeu el pròxim 13 de maig, Do it for your lover. El vídeo està inspirat en el món del surf i ha estat rodat a Tenerife.
Contra la pobresa energètica
Reportatge
Març 2017
líniavallès.cat
9|
» Gas Natural Fenosa és la primera energètica que fa un pla per pal·liar la vulnerabilitat » Els acords amb les administracions han permès protegir el 97% dels clients a Catalunya
Els clients vulnerables de Gas Natural Fenosa, a més de tenir garantit el subministrament energètic, disposen també de diverses eines per a la seva ajuda. Fotos: Gas Natural Fenosa
SERVEIS BÀSICS4La pobresa és la situació socioeconòmica per la qual la població no pot accedir o disposar dels recursos necessaris per satisfer les seves necessitats físiques o psíquiques bàsiques. Entre les seves manifestacions s'inclouen la fam, la malnutrició, l'accés limitat a l'educació o als altres serveis bàsics, com la llum, el gas o l'aigua. Aquest últim vessant és el que anomenem pobresa energètica. A Espanya, cada vegada és més gran la preocupació per la protecció de les llars en situació vulnerable. Segons el tercer Estudi de pobresa energètica de l'Associació de Ciències Ambientals (ACA), 5,1 milions de persones a Espanya, l’11% de les llars, són incapaces de mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada a l'hivern. Davant d’aquesta problemàtica, Gas Natural Fenosa ha posat en marxa a Espanya un Pla de Vulnerabilitat energètica per tal d'intensificar les actuacions que ja realitzava, sistematitzar la gestió dels clients més vulnerables, així com reforçar la col·laboració amb les entitats del Tercer Sector i les administracions públiques. El pla, que preveu més de 20 mesures tant operatives com socials, és el primer desenvolupat per una energètica espanyola i preveu una inversió de 4,5 milions d'euros anuals. CLIENTS VULNERABLES En aquest sentit, la companyia ha posat en marxa una Unitat d'A-
tenció a la Vulnerabilitat amb l'objectiu de fer un seguiment de tots aquells casos de clients que puguin trobar-se en situació vulnerable. Al costat d'aquesta unitat, la companyia ha creat un Grup de Gestió de Col·lectius Especials. D'aquesta manera, Gas Natural Fenosa compta, des de gener del 2017, amb un equip d'aproximadament 60 persones dedicades a l'atenció de ciutadans vulnerables. Així mateix, la companyia ha activat una línia telefònica gratuïta per atendre clients en situació de vulnerabilitat (900 724
La companyia
ha creat el telèfon
gratuït 900 724 900 per atendre els
clients vulnerables 900). En aquesta línia, disponible 24 hores al dia i tots els dies de la setmana, els agents proporcionen assessorament a l'usuari segons les seves necessitats energètiques, revisant cada cas detingudament i resolent qualsevol tipus de dubte. Els clients vulnerables de Gas Natural Fenosa, a més de tenir garantit el subministrament energètic, disposen també de di-
verses eines per a la seva ajuda, com ara que la companyia ha flexibilitzat el pagament dels rebuts, podent fraccionar el pagament i oferint als clients les quotes que millor s'adaptin a les seves possibilitats, sense cap quota inicial i sense cap tipus d'interès. La companyia ha reforçat també les comunicacions amb els clients. Informa 7 vegades als clients, a través de cartes i telèfon, abans de procedir a la sol·licitud d'interrupció de subministrament. Així, entre la primera carta de devolució bancària fins que la companyia sol·licita la interrupció de subministrament transcorren 140 dies (prop de 5 mesos), molt per sobre del que marca la legislació vigent. POBRESA ENERGÈTICA Però més enllà d’aquest conjunt de mesures, Gas Natural Fenosa ha desenvolupat des de sempre una política proactiva contra la pobresa energètica. La companyia ha impulsat més de 400 acords bilaterals amb administracions de tot Espanya, gràcies als quals el 97% dels clients a Catalunya de Gas Natural Fenosa estan protegits davant de situacions de vulnerabilitat. Fins ara, aquestes administracions locals han informat la companyia de l'existència de més de 12.000 domicilis de clients vulnerables als quals no se'ls ha interromput el subministrament.
La Fundació, un actor clau
COMPROMÍS SOCIAL4Paral·lelament, la Fundació Gas Natural Fenosa ha reorientat la seva activitat per donar més pes a les iniciatives socials, especialment les dirigides a pal·liar la vulnerabilitat energètica. En col·laboració amb diverses entitats sense ànim de lucre, la Fundació treballarà per buscar alternatives que trobin mesures per ajudar persones afectades per la pobresa energètica. La Fundació Gas Natural Fenosa ha creat una Escola d'Energia Social amb l'objectiu d'assessorar i formar treballadors de les entitats del Tercer Sector i el personal dels Serveis Socials municipals en eficiència energètica. També desenvolupa una iniciativa de rehabilitació energètica d'habitatges de col·lectius vulnerables. Per això, l'entitat està realitzant un estudi per determinar quins components i mesures s’han
CONTINGUT ELABORAT AMB LA INFORMACIÓ DE GAS NATURAL FENOSA
de dur a terme en un habitatge per reduir al màxim el consum. Un cop obtinguts els resultats, la Fundació Gas Natural Fenosa impulsarà la signatura de convenis de col·laboració amb les administracions públiques o amb els propietaris dels habitatges perquè implementin aquestes mesures de rehabilitació i eficiència energètica i que les famílies vulnerables puguin reduir el seu consum. Així mateix, la Fundació Gas Natural Fenosa ha posat en marxa també un programa de voluntariat corporatiu orientat al col·lectiu vulnerable. Un programa que es desenvolupa en col·laboració amb diferents entitats i que inclou l'assessorament per part d'empleats voluntaris de la companyia energètica, que destinen part del seu temps a l'atenció de persones vulnerables a la recerca de la millor solució per a cada situació particular.
| 10
líniavallès.cat
Entrevista
Març 2017
“No cal ser independentista per notar que l’Estat espanyol ens va en contra” Carles Puigdemont President de la Generalitat Arnau Nadeu Fotografia: Neus Marmol rribem a primera hora de la tarda al Parlament. És dia de sessió plenària. A la planta noble, les corredisses per anar a votar quan sona la campana se succeeixen. Les converses de passadissos també. I enmig d’aquesta atmosfera ens rep el president Puigdemont. Parlem en clau local durant una hora i mitja. La proximitat com a fil conductor.
A
Ja fa setmanes que va complir el seu primer any de mandat. Quina nota es posa en clau metropolitana? No em poso nota. Crec que no ens l’hem de posar nosaltres. Ens poséssim la que ens poséssim no seria creïble. Si la tiréssim massa avall, la gent diria que és falsa modèstia. Si la tiréssim massa amunt, es diria que és sobrevaloració. La nota l’han de posar els ciutadans i, sobretot i en particular, els alcaldes i alcaldesses d’aquest territori. Amb tots ells ha demostrat tenirhi una bona sintonia. Per exemple, l’alcaldessa de l’Hospitalet,
Núria Marín, ens deia en una entrevista que fa un any el diàleg amb la Generalitat “no era possible” i que des de la seva arribada a la presidència sí que ho és. Què ha canviat? No ho sé, perquè no puc respondre per quina era la relació fa un any i què és el que fa explicable que hi hagués la situació que hi havia. Segur que hi ha arguments per a tots els gustos. Potser el seu passat d’alcalde és un factor diferencial que explica el canvi. El que és cert és que jo em continuo sentint alcalde. Quan vaig a un municipi empatitzo directament amb l’alcalde o l’alcaldessa, al marge del color polític que tingui. Perquè sé que tots ells han estat al capdavant de la societat en uns moments molt difícils i que són els primers responsables que el sistema no hagi caigut. Per tant, s’ha de ser solidari amb ells, perquè, de fet, difícilment tenim agendes gaire divergents de país. Ah no? El que preocupa un alcalde o alcaldessa preocupa el president de la Generalitat. I per això jo em poso a disposició de tots els ajun-
taments, que són la primera línia de defensa de l’Estat del benestar. Fer-ho forma part de la meva convicció, que a més a més ve alimentada per aquesta vocació d’alcalde que jo no he deixat de tenir. La mirada d’alcalde no es perd mai.
“La independència no és l’objectiu, és l’instrument per tenir un futur millor” Refer ponts amb l’àrea metropolitana ha estat i és una de les seves prioritats? És una prioritat de país. L’àrea metropolitana és una estructura d’Estat. No hi pot haver futur de progrés per a Catalunya sense la realitat metropolitana, que està cridada a jugar un rol aglutinador i vertebrador potentíssim. Tant si ens ho mirem des d’un punt de vista econòmic com de coneixement, d’agenda social... L’àrea metropolitana en el seu conjunt és un pilar fonamental. Catalunya es juga el seu futur aquí.
Sobretot en termes econòmics, per descomptat. La part del PIB de Catalunya que es concentra en aquest territori és immensa, i la potencialitat que té també. Només que analitzem el teixit de centres de recerca i de coneixement públics i privats ja ens en fem la idea. És un dels grans districtes europeus. Per tant, aquesta vocació europeista que té tot l’entorn metropolità és el factor que el Govern no només vol acompanyar, sinó també potenciar. Comptem plenament amb el rol que ha de jugar tot aquest territori en la construcció de la Catalunya del futur. Entenc que fa referència a la Catalunya independent que vostè desitja, però estem parlant d’un territori on, tradicionalment, l’independentisme ha arrelat poc. No ens obsessiona fer créixer la base independentista a l’àrea metropolitana. El que és important és que compartim allò que ja sabem que existeix: el capteniment democràtic. Diguem-ho d’una altra manera. Durant moltes dècades, l’autonomisme ha governat regions de Catalunya netament independentistes i no ha passat res. És a dir, el tema no va de ser o no
ser independentista, o de ser o no ser autonomista. Tothom pot contribuir a la defensa i al sosteniment del país. Jo no tinc cap dubte que els ciutadans de l’àrea metropolitana ja ho fan al mateix nivell que la resta i que ho seguiran fent, hi hagi una majoria política d’un sentit o d’un altre. Perquè per sobre de tot, el que sí que és indiscutible és el seu compromís democràtic. La defensa del dret a decidir. Exacte. Totes les enquestes que es publiquen sobre quina és la percepció dels catalans respecte del dret a decidir indiquen que la immensa majoria, el 80% i de vegades més, estan d’acord a fer un referèndum. I això no prejutja que estiguin a favor o en contra de la independència. Més aviat sembla que estan dividits, en aquest sentit. Això és secundari, quan parlem de respecte al dret a decidir. El que és important és aquesta voluntat de resoldre i de voler construir un esdevenidor comú a partir de la democràcia. I aquí no hi ha diferències. És igual la Catalunya metropolitana que la Catalunya no metropolitana. La Catalunya central que la Catalunya perifèrica. És igual. El capteni-
Entrevista
Març 2017
líniavallès.cat
11 |
– Molta gent veu amb por el camí cap a la independència, president. – És clar, perquè hi ha una maquinària per atemorir. Es diuen ridiculeses grotesques. – Molts ciutadans se les creuen. – No ens han de tremolar les cames. Val molt la pena construir un nou país. ment és el mateix. I això és una de les coses de les quals com a país ens hem de sentir més orgullosos. Hi ha una solidesa de la convicció democràtica, es pensi el que es pensi, que és el que fa fort el moviment del dret a decidir. Això no li qüestiono. [Fa una pausa]. Per tant, tot plegat és el que ens fa sentir molt esperançats pel que fa a la construcció d’aquest país. Al costat d’aquest 80% llarg de gent que totes les enquestes diuen que vol un referèndum, hi ha gairebé la mateixa xifra de ciutadans que acceptarien el resultat d’aquesta votació. I això són tant els del sí com els del no. Què vol dir, doncs? Que som una societat no només profundament democràtica, sinó també profundament unida entorn de la idea de resoldre les legítimes diferències polítiques a través del vot. En tot cas, des del món independentista es vol fer un referèndum per guanyar-lo, i això passa per fer créixer la base que dóna suport a l’Estat propi a l’àrea metropolitana. Què s’ha de fer? Explicar que l’objectiu no és la independència. La independència és un instrument, com pensàvem que podia ser-ho l’autonomia, per al desenvolupament de les persones, dels col·lectius, de les empreses, de les famílies. Però ho hem intentat i hem vist que el vehicle, l’autonomia, ja no era útil. Al revés, anava perdent capacitat de res-
posta davant dels problemes i les demandes de la gent. Tant si parlem de mobilitat, de la qual l’àrea metropolitana n’és deficitària, i de quina manera, com si parlem d’habitatge, de pobresa energètica, de refugiats, de salut... L’instrument autonomia ha caducat. A més, està en mans d’un Estat, governat pel PP durant molts anys i cridat a ser-ho per la dreta espanyolista durant molts més, que es dedica a anar reduint les competències i la capacitat financera de l’autonomia. Per tant, què li diem a la gent? Que cal un Estat independent? Que per seguir prestant bons serveis i garantir el futur dels fills i néts de tots els catalans que viuen i tre-
“Ningú et demanarà que et deixis de sentir espanyol per construir i participar de l’Estat català” ballen a Catalunya, ens cal un instrument modern i nou. I aquest instrument es diu Estat: Estat independent. Però és un instrument. L’objectiu continua sent el mateix. Així com al principi l’autonomia va donar resposta a les esperances de molta gent i va poder desplegar una xarxa de centres de salut, edu-
catius i d’infraestructures territorials i comarcals molt poderosa, l’Estat és l’instrument que pot donar resposta als desafiaments del segle XXI. Expliqui’s. L’exigència de la societat catalana, cada vegada més internacionalitzada, que sent propis els desafiaments com el canvi climàtic, les crisis humanitàries i la lluita per la democràcia i la pau al món, fa necessària un altre instrument. Hi ha un desig d’insubornable modernitat en tots els catalans, pensin el que pensin. De país modern, diguem-ne. I per donar resposta a aquesta aspiració de modernitat, que històricament sempre ha tingut Catalunya, avui l’instrument es diu Estat. És l’explicació d’això el que farà que molta gent entengui que, tingui la identitat que tingui, cosa que és innegociable, l’instrument per respondre i donar esperança i oportunitats de futur es diu Estat propi. Vostè parla d’esperança i d’oportunitats, però molta gent veu amb por el camí cap a la independència. I no sé si la via unilateral per arribar-hi hi ajuda gaire. La por paralitza. És un instrument al servei del conservadorisme més retrògrad, del poder clàssic, que amb la por en fa prou per paralitzar. Però crec que a això ens hi hem de sobreposar tots. Jo el primer, com a president, però seguidament tothom. Aquí no ens han de tremolar les cames. Perquè val la
pena, val molt la pena, que intentem construir un país en el qual puguem sentir que l’Estat no ens va en contra, com passa ara. No tothom comparteix aquesta visió. Bé, jo crec que avui a Catalunya no cal ser independentista per percebre que l’Estat espanyol ens va en contra. Qui agafa el tren cada dia sap de què parlo, per exemple. Però és veritat que cal tenir coratge per sobreposar-se a les campanyes de la por que ens fan. Que si perdràs la pensió, que si no podràs anar a visitar els teus parents de fora, que si no podràs parlar en castellà... Un seguit de ridiculeses grotesques, vaja. Però que molta gent es creu. És clar, perquè hi ha tota una maquinària de propaganda orientada a la política de la por. I no hi ha res més allunyat de la llibertat i de la democràcia, siguis independentista o no, que la por i l’actuació encaminada a construir una narrativa per atemorir la bona gent. És injust, a més a més. Perquè és clar que la gent pot tenir motius per estar preocupada... ¿Però que no ho està ja avui en dia per les pensions, per exemple? Qui espanta les pensions avui? No és pas l’independentisme. És un Estat espanyol que va buidant la guardiola d’una manera que tothom sap que posa en risc el sistema. I això no ho està fent l’independentisme. Ho està fent l’unionisme. Potser s’hauria d’explicar millor, doncs. El que ens agrada explicar sempre és que l’Estat català del futur no pot cometre l’error de l’Estat espanyol, el qual té territoris que senten que els va en contra. L’Estat català ha de ser el de tots els catalans, pensin el que pensin. Se sentin espanyols o se sentin d’un altre origen, perquè això és innegociable. Però l’Estat l’han de sentir com a propi. Com s’aconsegueix això? Garantint que quan necessitin de l’Estat un bon servei de Rodalies, el tinguin. Que quan necessitin de l’Estat unes bones pensions, les tinguin dignes. Que quan necessitin de l’Estat un bon salari mínim, el tinguin. Que quan necessitin tot un seguit de prestacions per competir amb altres territoris europeus
on la seva administració sí que els ajuda, l’Estat respongui. Que quan exigeixin un model energètic amb uns preus de l’energia adequats, l’Estat hi sigui. Amb tot, un Estat que vetlli pels interessos de tots els catalans i que no els pregunti de quina manera pensen. Avui sabem tristament que l’Estat espanyol sí que ens pregunta si som d’una manera o d’una altra, com ha demostrat amb les beques, per exemple. ¿Per què els estudiants catalans han hagut de rebre més tard que la resta d’estudiants d’Espanya l’import de les beques al qual tenien dret? Vostè què creu? Per què són catalans? Aquest error que comet l’Estat espanyol de dirnos que, per ser espanyols, primer hem de deixar de ser catalans, nosaltres no el cometrem. Aquest és el gran atractiu de construir un nou Estat independent: que el pot fer la gent, pensi el que pensi. No cal ni tan sols sentir-se catalanista per poder participar en la decisió de com serà l’Estat que governarà la teva vida. No cal. No estem davant la construcció d’un Estat iden-
“Qui espanta les pensions avui és l’Estat espanyol, que les posa en risc buidant la guardiola” titari. Ningú et demanarà deixar-te de sentir espanyol per construir i participar activament de l’Estat català. No t’ho demanarà ningú. Al contrari, serà un Estat modern. N’hi ha prou amb aquesta argumentació per vèncer la por de la qual parlàvem abans? Bé, jo crec que aquesta és la fortalesa en la qual podem basar-nos per desconstruir les campanyes de la por. Per lluitar contra la propaganda injusta dissenyada per espantar la bona gent d’arreu del país. I és aquesta fortalesa la que també explica la força, encara ara, del nostre moviment, malgrat tenir-ho tot en contra. [Continua a la pàgina següent] 4
| 12
líniavallès.cat
Entrevista
Març 2017
“Amb un Estat propi podríem garantir un millor servei de Rodalies” 3[Ve de la pàgina anterior] Parlem del Vallès Occidental, president, i concretament de Sabadell i de la zona de Cerdanyola. Aquí creix la preocupació per la sanitat pública. Les queixes per la saturació que pateixen les urgències d’hospitals com el Parc Taulí ho evidencien. En aquests casos, la sanitat pública està al límit? No, al límit no ho està. L’atenció mèdica és molt bona i la satisfacció dels usuaris és alta. Però és veritat que les condicions en què estan les urgències, en particular les del Parc Taulí, per exemple, requereixen que hi fem una mirada. Per això estem fent el Pla d’Urgències, perquè sabem que això és un problema estructural. No es tracta de puntes ni només passa al Parc Taulí. Tenim un problema estructural amb les urgències i l’hem de resoldre, no diré per sempre, però sí per una bona temporada. Hi estem treballant i ja s’està avançant molt. Per què servirà aquest pla? A partir d’aquest estudi definirem accions d’inversió, de millora d’alguns centres perquè puguin absorbir un tipus d’urgències que potser no cal que vagin als hospitals i prendrem decisions de relleu que canviaran el paisatge del mapa de les urgències a Catalunya. I, per tant, aquesta sensació de col·lapse, entre cometes, que es pot tenir, no només no es tindrà, sinó que no hi haurà motius per tenir-la.
Acabem preguntant al president si, una vegada finalitzi el mandat, li agradaria tornar a ser alcalde de Girona: “Jo tota la vida em sentiré alcalde. Va ser una etapa molt feliç. Però des que sóc president de la Generalitat la meva vida ha canviat radicalment, i Girona està en molt bones mans. Si quan acabi el mandat tinc la possibilitat de fer política en majúscules, no la descarto. Però ja ho veurem. Això no interessa a ningú, perquè ja no seré president. [Somriu]”
Creu que només és una sensació? Miri, tot i les mancances que pugui tenir la nostra infraestructura sanitària, el model de Salut de Catalunya és dels millors del món. Vénen altres països a veure el nostre model. Avui una persona de la sanitat pública a Catalunya pot ser operada pel robot més avançat del món. I això salva vides. A servei de qui? No només d’una elit que s’ho pot pagar, sinó de tothom. Aquest és el veritable valor que té el sistema. I això no només no ha col·lapsat, sinó que ha anat a més. Els professionals s’hi deixen la pell. I tant, i jo vull agrair-los l’esforç enorme que han fet en aquests anys difícils, però també la valentia de les administracions precedents, que han hagut de prendre decisions molt dures per garantir la sostenibilitat d’aquest sistema. I això no ha anat en detriment del servei sanitari. Avui som aquí i podem començar a plantejar inversions perquè s’ha fet una bona feina prèviament. A la comarca veïna, alVallès Oriental, han patit molt les deficiències del servei de Rodalies, amb unes línies, com l’R3, que deixen molt que desitjar. Hi ha marge de mi-
llora amb les competències actuals de la Generalitat? Hem esgotat tot el marge de millora. Hem reclamat el traspàs i ens han dit que no. Ens han demanat reiteradament confiança en les inversions de l’Estat i no les han complert. Per tant, ¿ara ens han de tornar a venir amb un tercer anunci de Pla de Rodalies que tornaran a incomplir? Crec que no. Però l’Estat, com deia vostè, es nega al traspàs. Per tant, què es pot fer més des de la Generalitat? Què els pot dir als usuaris vallesans que dia rere dia pateixen les conseqüències d’un mal servei de trens? Que vagin a votar al referèndum, que votin que sí i que donin a aquest país les eines d’Estat per poder finalment governar els seus trens. I no ho dic perquè sí. Li puc posar un exemple que demostra que quan ho gestionem nosaltres ho fem millor. Endavant. El tren de la Pobla. Aquesta línia, que l’operava Renfe i que fins i tot s’havia plantejat tancar-la anys enrere, la vam agafar nosaltres i el nombre d’usuaris s’ha multiplicat per milers. Avui és una línia que no
“La nostra indústria podria competir millor al món si tinguéssim un Estat a favor” només és puntual i que té trens nous, sinó que ha registrat un creixement del servei d’un 85%. Hi ha 110.000 usuaris nous. És un exemple clarificador. La mateixa línia, gestionada per uns té uns resultats i per nosaltres uns altres. Amb un Estat podríem garantir als usuaris de les línies del Vallès un millor servei. Perquè ja ho hem demostrat en casos com aquest. Ara per ara, però, i sense Estat propi, què s’hi pot fer? Hi ha grups polítics, com el PSC, Ciutadans i el PP, que diuen que davant d’això ens hem de resignar. Defensen que no hi ha res a fer i que ja vindrà un dia un govern espanyol que complirà amb el que promet. Però jo crec que als ciutadans de Catalunya no se’ls pot dir que es resignin. No. Ja s’ha acabat això. El que hem de fer és dotar-nos d’un Estat propi que ens permeti fer les coses millor. És tan senzill com això. Sé que em reitero, però és que no hi ha altra solució.
Els vallesans també han patit durant aquests anys de crisi un degoteig d’ERO i de tancaments de plantes i fàbriques. Quin és el seu full de ruta per rellançar el potencial industrial d’aquest territori i del país en el seu conjunt? Claríssim. Actualment, del total del PIB de Catalunya, més o menys el 20% és industrial. Nosaltres volem arribar al 25% l’any 2020. L’objectiu que la Unió Europea fixa per a aquell any és del 20%, i nosaltres ja el tenim. Per tant, ens marquem la fita d’arribar al 25%. Amb quin tipus d’indústria? Precisament, a finals de febrer en visitava alguns exemples a Granollers i Canovelles: empreses basades en la nova indústria. Indústria neta, edificada sobre una base tecnològica important, que generi llocs de treball d’alta qualitat i, sobretot, molt internacionalitzada. És en aquest últim aspecte en el qual el Govern juga, i diria que molt bé, les seves cartes a través de les oficines d’Acció escampades arreu del món. Les polèmiques “ambaixades”, segons alguns. Sí, això que ridiculitzen amb les ambaixades. ¿D’on es pensen que surten els contractes de moltes empreses? De l’acció que fan els professionals que tenim escampats arreu del món en aquelles regions que o bé compren o bé inverteixen. Són bàsicament oficines comercials que ajuden les PIME catalanes a exportar. I avui dia podem dir, finalment, que de l’any 2008 ençà Catalunya ven més a fora que a l’Estat espanyol. Això és un indicador de fortalesa. Exacte. I si fem més competitiu el nostre país, amb infraestructures i mobilitat de primer ordre, la nostra indústria podrà competir, com a mínim en igualtat de condicions, amb altres regions europees o del món que també volen vendre a fora. Però necessitem un Estat que en sigui soci, que no es basi només en els contactes diplomàtics dels caps d’Estat per fer contractes, sinó que empenyi les PIME, per petites que siguin, a ser líders o a competir al món. Com ja fan des de la Generalitat, segons explica, amb les oficines que tenen repartides arreu del món. Sí, la xarxa d’oficines d’Acció és determinant per acompanyar les PIME en aquest esforç d’internacionalització. Els resultats són a la vista. Li posaré només una última dada. Més del 31% de la inversió estrangera directa a Espanya en el període 20112016 s’ha fet a Catalunya, quan tenim el 16% de la població i el 19% del PIB espanyol. I tot plegat sense tenir un Estat a favor. Imagini’s.<
13 |
Comarca líniavallès.cat
Mobilitat | L’autovia C-58 s’ampliarà l’any que ve
Març 2017
Territori i Sostenibilitat ha anunciat que la C-58 s’ampliarà el 2018. Les obres es portaran a terme durant diverses fases i s’hi invertiran uns 35 milions d’euros. Es farà el tercer carril entre Terrassa i Sabadell Centre, l’ampliació de la C-58 des del Sud de Sabadell fins a la B-30 i l’ampliació de l’autovia des de Sabadell Nord fins als polígons de Terrassa. Aquesta, però, arribarà a finals del 2019, com a mínim.
Els cotxes vells no podran circular entre setmana a partir del 2019 CONTAMINACIÓ4 El veto als cotxes contaminants en episodis d’alta pol·lució, que s’havia anunciat per Barcelona, s’ampliarà fins als municipis dels dos Vallesos que pertanyen a l’Àmbit-40, com Sabadell. Serà a partir de l’1 de desembre del 2017 i es farà permanent els dies laborables a partir del gener del 2019, tal com es va anunciar el 6 de març en la cimera metropolitana convocada per Territori i Sostenibilitat. Ara per ara, però, la mesura només afecta els vehicles de més de 20 anys i, en el cas dels que no tinguin etiqueta mediambiental, no podran circular per les rondes. Són unes limitacions que tenen l’objectiu de reduir el 30% de les emissions vinculades al trànsit en 15 anys i que es preveuen ampliar gradualment. Entre altres, s’estudia posar peatges a l’entrada de Barcelona i implantar la Targeta Verda Metropolitana -tres anys de transport públic per als usuaris que
donin de baixa als cotxes antics-. La trobada arribava després de l’ultimàtum de la Comissió Europea a l’Estat espanyol, el qual s’exposa a una sanció per les emissions de diòxid de nitrogen a l’àrea de Barcelona i el Vallès-Baix Llobregat, a més de Madrid. Des de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, però, la seva portaveu, Maria Garcia, denuncia que “l’acord incompleix la legalitat, ja que la normativa europea obliga a reduir el 30% de les emissions en 5 anys i no en 15”. Garcia també critica el sistema d’etiquetatge. Segons diu, “no contempla alguns tipus de dièsel, dels quals s’ha demostrat que les
emissions són més altes”. A més, “el veto als cotxes antics incentiva la compra de nous”, lamenta. La cimera arriba en paral·lel a la redacció del Pla de Mobilitat dels Vallesos, amb el qual diversos agents del territori faran una diagnosi de les necessitats del territori en aquest àmbit. Per al regidor sabadellenc Maties Serracant, la solució passa per fer “un reconeixement de la funcionalitat de la xarxa de transport públic, privat i de mercaderies i també de les condicions mediambientals i energètiques”. Serracant, per altra banda, s’oposa frontalment al polèmic Quart Cinturó (B-40) o Ronda del Vallès.
300 persones tallen la via del tren en homenatge als morts MONTCADA4El passat dijous 9 de març unes 300 persones es van concentrar a Montcada per homenatjar les 168 víctimes mortals per atropellaments. Després van portar a terme un acte de protesta durant el qual van tallar la via per on passen les línies R2, R4, R7 i R11 de Rodalies. L’homenatge va comptar amb la lectura de diversos parlaments i es van col·locar flors i espelmes entorn de l’escultura d’homenatge a les víctimes. La jornada també va comptar amb una actuació castellera. En l’acte van participar l’alcaldessa de Montcada, Laura Campos, el secretari de Territori
Ofrena floral i actuació d’una coral a l’acte. Fotos: Twitter (@SoterramentJA)
Tendència | Puja el preu dels aliments
Comerç
El preu dels aliments i begudes no alcohòliques va augmentar un 1,7% el febrer en comparació amb el mateix mes de l’any passat. En comparació amb gener, l’increment va ser del 0,2%. Són dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que apunta cap als llegums i les hortalisses com les causants d’aquest augment de preus –són un 22% més cares que l’any passat–.
Els botiguers participen en la Setmana del Comerç amb tallers FORMACIÓ4Sabadell Comerç Centre ha organitzat tota una sèrie de cursos en el marc de la primera Setmana del Comerç, un esdeveniment d’àmbit català que es desenvolupa entre el 20 i el 26 de març. Sota el lema Descobreix-nos, Comerç Centre ofereix la possibilitat de participar en tallers que aborden temàtiques variades, des de bellesa i salut fins a alimentació, passant per cultura. Pel que fa a aquests últims, destaca la demostració de la construcció d’una maqueta de tren, al carrer Sant Cugat cantonada amb Sant Feliu, cada matí a partir de les 11, o bé el taller d’iniciació a la robòtica educacional, que se celebrarà els dies 21, 23 i 24 de març a Tinta Tòner 3D, a la Ronda Zamenhof, 23. Per altra banda, també destaca el taller infantil de decoració de galetes, que es farà els dies 21, 23 i 24 de març al Culinàrium, o els tallers de cura del cabell o la pell que se celebrEn al
i Mobilitat, Ricard Font, i el portaveu de la Plataforma Tracte Just-Soterrament Total, Ramon Bueno. La protesta va arribar uns dies després que l’Ajuntament de Montcada es reunís amb el Ministeri de Foment per reprendre les negociacions per fer realitat el soterrament. Durant la trobada, es va presentar un estudi que proposa reduir l’import econòmic del soterrament a la meitat, fins als 200 milions d’euros. La pròxima reunió tindrà lloc el pròxim dimecres, 22 de març, durant la qual es debatrà la viabilitat de la proposta.
Plataforma per la Llengua vol fomentar el català al comerç
LLENGUA4“Si estàs cansat d’anar a restaurants, bars o comerços i que no t’atenguin en català, CatalApp és la teva eina”. Aquesta és la declaració d’intencions de la nova aplicació per a mòbils de Plataforma per la Llengua. Es tracta d’un programari que serveix per puntuar les botigues en base a l’ús que es fa del català en l’atenció oral i escrita. Des de Plataforma per la Llengua asseguren que l’aplicació ofereix la possibilitat de puntuar 1,5 milions d’establiments de tots els territoris de parla catalana, els
quals estan geolocalitzats pels serveis de Google. “El funcionament de CatalApp és senzill”, afirmen des de la plataforma, ja que és una aplicació que permetrà “classificar en un rànquing els comerços que tenen més responsabilitat lingüística i els que en tenen menys”. Però com pot ajudar aquest programari al català? Segons la plataforma, l’app “servirà per fer coneixedors als establiments amb pitjor valoració de la necessitat de millorar la seva política lingüística”.
Roda de premsa de presentació de la Setmana del Comerç. Foto: Generalitat
Centre d’Estètica Harmony i a Anna Buils –carrer Gràcia, 48–. Per consultar tota la programació cal visitar la web de l’entitat. La Setmana del Comerç va començar amb una sessió inaugural a la Llotja de Mar amb el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget. Del 21 al 24, el Mo-
bile World Centre de plaça Catalunya acollirà les Jornades Comerç Increïble, adreçades als comerciants perquè apostin per la innovació i la transformació digital. “És una iniciativa inèdita, durant aquesta setmana el comerç serà el protagonista absolut”, assegura Baiget.
Interfície de l’aplicació mòbil. Foto: Plataforma per la Llengua
| 14
Per uns camins dignes
líniavallès.cat
Març 2017
Serveis
» La Diputació de Barcelona aporta 11,2 milions per millorar 1.650 quilòmetres de vies veïnals » Se’n beneficiaran urbanitzacions, masies i explotacions agràries i ramaderes de 257 municipis
La Diputació treballa perquè tots els camins de la demarcació estiguin en bon estat. Fotos: Diputació de Barcelona
MOBILITAT4La Diputació de Barcelona ha endegat un programa complementari de millora i manteniment de camins que estarà en marxa durant els pròxims tres anys. El principal objectiu d’aquesta iniciativa és donar suport a les necessitats dels diferents municipis de la demarcació en el manteniment d’aquestes vies veïnals. Des de la Diputació informen que les primeres actuacions d’aquest programa s’iniciaran els pròxims mesos, les quals aniran a càrrec dels mateixos municipis. Del programa, que està dotat amb un total d’11,2 milions d’euros, se’n beneficiaran un total de 257 municipis de la demarcació de Barcelona, que són els que s’han acollit a la convocatòria. 1.650 QUILÒMETRES D’acord amb les sol·licituds rebudes, es podran arranjar un total de 549 camins que suposen uns 1.650 quilòmetres, el que significa que gràcies a aquest programa es podrà millorar prop del 10% del total dels camins
veïnals que hi ha actualment en el territori de la demarcació de Barcelona. Gràcies a aquest programa es beneficiarà a un conjunt de 185.000 usuaris que circulen per aquestes vies, ja que es millorarà l’accessibilitat a un total de 900 nuclis de població i urbanitzacions aïllades, 4.400 masies dis-
D’acord amb les
sol·licituds rebudes, es podran arranjar 549 camins
seminades i més de 3.200 explotacions agràries i ramaderes repartides pel conjunt del territori. Així mateix, gràcies a aquestes obres, es podran crear uns 200 llocs de treball temporals. ELEGITS PELS MUNICIPIS D’acord amb el programa, que està en vigència pel període 2016-
2019 a raó de 2,8 milions d’euros d’inversió anual, cada municipi de la demarcació ha pogut sol·licitar un ajut per arranjar i millorar aquells camins del seu terme que hagi cregut més necessari. De fet, els municipis han pogut escollir els camins a arreglar d’acord amb el seu criteri. Ha estat un procés de selecció basat en motius d’urgència, com ara la reducció de riscos imminents o d’arranjament del paviment per restituir-ne el pas, fins a un màxim de 50.000 euros. En aquest sentit, els ajuts que ofereix aquest programa de la Diputació es poden destinar a diferents treballs de manteniment, els quals poden anar des de posar una capa de rodament al camí, fins a tapar els forats que hi poden aparèixer a causa del pas del temps. Per altra banda, la Diputació està elaborant i lliurant catàlegs de camins municipals a diverses localitats de la demarcació de Barcelona, en els quals, a més d’estar inventariats, se n’analitzen els trets fonamentals.
@diba
Criteris per a la subvenció
AJUDES4Entre els criteris que s’han tingut en compte a l’hora de donar aquests ajuts hi ha la connectivitat a nuclis disseminats –especialment en el cas d’accés a nuclis dispersats en l’entorn rural– i la ràtio d’importància social a partir dels quilòmetres de camins per cada 1.000 habitants. També s’ha tingut en compte l’aportació econòmica municipal i la importància territorial dels ca-
mins en l’àmbit de la localitat, a partir de la ràtio del total de quilòmetres que hi ha d’aquestes vies per l’extensió quilòmetres quadrats del terme municipal. En aquest aspecte, s’ha tingut més en consideració l’extensió del terme municipal que no pas el nombre d’habitants de cada localitat, de cara a poder afavorir les que són més grans però tenen menys població.
15 |
Esports líniavallès.cat
Snowboard | Castellet es queda a les portes de la final al mundial
Març 2017
No va poder ser. La rider Queralt Castellet no va poder classificar-se per a la final de la categoria Big Air als mundials d’snowboard que es van disputar a Sierra Nevada entre els dies 7 i 19. La rider va cloure la seva participació en desè lloc després d’arriscar per passar a la final. Uns dies abans, la sabadellenca també havia quedat fora de la final de halfpipe, una de les seves proves preferides.
El CN Sabadell jugarà la Final Four per cinquè any consecutiu WATERPOLO4El CN Sabadell porta anys instal·lat a l’elit del waterpolo continental i aquesta temporada no ha estat cap excepció. L’equip de Nani Guiu ha aconseguit plantar-se, per cinquè any consecutiu, a la Final Four de l’Eurolliga femenina després de derrotar el Dunaújváros en el partit de tornada dels quarts de final, que es va jugar el passat dia 11, per 19-11. Les sabadellenques ja havien aconseguit guanyar a Hongria a finals de febrer per 9-12, de manera que accedeixen als partits pel títol amb un 31-20 total. La final de la màxima competició continental es disputarà entre els dies 28 i 29 del mes que ve en una seu que encara està per determinar. El Sabadell començarà el seu camí cap al títol contra l’Olympiakos del Pireu i l’altra semifinal enfrontarà el Kirishi i un altre representant del nostre país, el CN Mataró. BONES SENSACIONS A LA LLIGA Amb el bitllet a la butxaca, les sabadellenques se centraran ara en
L’equip va aconseguir el bitllet contra el Dunaujvaros. Foto: CNS
les cinc últimes jornades de la lliga regular. L’equip recuperarà el partit pendent contra el Mediterrani el pròxim dimecres 22 i només tres dies després visitarà la piscina del Madrid Moscardó. La recta final per a les de Nani Guiu, abans d’afrontar la nova final europea i el play-off pel títol estatal de lliga seran el derbi contra el Terrassa, el viatge a Saragossa i un partit contra el Ciudad Lineal.
Per la seva banda, els homes del Chava Gómez continuen a la segona plaça a 4 punts de l’Atlètic Barceloneta. L’equip té gairebé garantida aquesta posició al final de la lliga regular, ja que el tercer, el Terrassa, és a 10 punts. El Sabadell tancarà el mes rebent un clàssic, el Barcelona, i jugarà els primers partits de l’abril contra dos equips de la zona baixa de la taula, el Navarra i el Rubí.
David de la Cruz guanya la darrera etapa de la París-Niça CICLISME4Victòria de prestigi en una de les clàssiques de l’hivern. David de la Cruz, de l’equip EtixxQuick Step, va aconseguir guanyar el passat diumenge 12 en l’etapa que tancava la París-Niça. El sabadellenc va afegir un nou triomf al seu palmarès al Col d'Éze, un port de primera categoria situat a mig camí entre Niça i el Principat de Mònaco, després d’una dura en línia de 115 quilò-
metres. El triomf de de la Cruz va tenir una transcendència enorme de cara a la classificació, ja que just després del sabadellenc va creuar la meta Alberto Contador, un dels aspirants a la general. El ciclista de Pinto no va poder aconseguir la bonificació necessària i la victòria final va ser per al colombià Henao. Tot i el seu bon estat de forma, de la Cruz no participarà en aquesta edició de la Volta a Catalunya.
El CE Sabadell tanca el mes visitant la UE Llagostera
FUTBOL4No val confiar-se. El CE Sabadell tancarà el mes visitant un rival directe, la UE Llagostera. Els arlequinats només tenen quatre punts respecte de la promoció i del descens, que marquen l’Espanyol B i l’Hospitalet, respectivament, i voldran continuar sumant al municipal de Palamós. I és que després de la visita a l’Empordà, l’equip encararà un tram complicat del calendari, amb partits contra equips de la zona
MOR JOSÉ LUIS GARZÓN Adéu a una llegenda arlequinada. El passat dia 17 va morir el valencià José Luis Garzón, una de les llegendes del Sabadell i un dels dos jugadors del club, juntament amb Fernando Ortuño, que va jugar uns Jocs Olímpics. Garzón també va jugar a l’Sporting de Gijón i al Sevilla.
INFATIL
ESPORTS
alta com el València Mestalla, el Badalona o el Lleida Esportiu.
agenda@comunicacio21.com
AGENDA MENSUAL CULTURA DIMARTS 4 D’ABRIL 19:30 Finalitza l'homenatge que, dins del cicle de Didàctica Musical, se li ha fet a Manuel Oltra amb una xerrada a càrrec de Josep Maria Serracant. / Fundació Bosch i Cardellach.
‘Maclownbeth’, la guerra des del punt de vista del pallasso Dj. 23 de març a les 22:00
TALLERS Tres mesos per aprendre a punxar discos amb el dj ‘Howld’ Dl. 3 d’abril a les 20:00
Aitor Galián, conegut al món musical com Howld, s’encarregarà de coordinar aquest taller d’introducció al món dels dj, on es podrà aprendre el que cal per enfrontar-se amb garanties a una sessió de punxadiscos. / Estruch.
DIMARTS 21 I 28 DE MARÇ 19:00 Durant aquests dies es duran a terme dues activitats del cicle La humanitat, un camí de migracions, on es parlarà de la Guerra Civil i el drama dels refugiats. / Alliance Française. Una obra diferent, Maclownbeth, que fa un acostament a Shakespeare des del punt de vista del pallasso. / L’Alternativa Teatre.
EXPOSICIONS TOT EL MES Matí-Tarda Des del passat dia 15 i fins a finals d’abril es pot visitar Ossos, un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física. S’organitzaran diferents activitats com conferències o visites guiades. / Acte itinerant.
FINS AL 31 DE MARÇ Matí-Tarda Últims dies hàbils per veure l’exposició Terrorífics, una selecció de cinema, llibres i música del Festival de Cinema de Terror de la ciutat. / Biblioteca de Ponent.
Les aventures de la família Addams, al teatre Sant Vicenç Dg. 9 d’abril a les 11:30
Les aventures d’en Gómez, la Mortícia, la Dimecres i tota la resta dels membres de família Addams continuen amb molta força a la ciutat. / Teatre Sant Vicenç.
DIUMENGE 2 D’ABRIL 17:00 Partit de futbol corresponent a la trentadosena jornada de la Segona divisió B entre el CE Sabadell i el València Mestalla. / Nova Creu Alta.
El CN Sabadell rep la visita del CE Mediterrani Dc. 22 de març a les 20:45
DIMECRES 29 DE MARÇ 18:00 Una jornada perquè els més petits es diverteixin. El Drac Espurna presentarà totes les novetats dels llibres infantils i juvenils. / Biblioteca Vapor Badia.
DIMECRES 5 D’ABRIL
DISSABTE 8 D’ABRIL
19:30 Primera sessió del taller d’introducció a la tècnica vocal, un curs de dos mesos que servirà perquè ens sigui possible treure tot el partit a la nostra veu. / Estruch.
11:00 Marta Aloy s’encarregarà d’aquesta sessió del Club de lectura juvenil petits que portarà els joves fins a aquesta biblioteca. / Biblioteca Vapor Badia.
Partit de waterpolo femení corresponent a la 14a jornada de la Divisió d’honor femenina entre el Sabadell i el Mediterrani. / Piscina Carles Ibars.
| 16
líniavallès.cat
Març 2017
Pròxima edició: 18 d’abril