Els peixos de les conques internes del nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya Marc Ordeix i Rigo Coordinador CERM, Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, Museu Industrial del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu www.mitmanlleu.org
cerm@mitmanlleu.org
CERM, Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (Museu del Ter)
Àrea ambiental del Museu del Ter, entitat no lucrativa –en la forma de fundació privada- impulsada per l’Ajuntament de Manlleu (Osona) Inici d’activitat: 2001 Objectius: estudi, difusió i conservació del patrimoni cultural i natural del riu Ter i, per extensió, els altres riu mediterranis
CERM, Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (Museu del Ter) Es dedica a Conservació i restauració de rius i estanys, mitjançant l’establiment d’acords de custòdia fluvial (www.mitmanlleu.org/custodia). Educació ambiental i sensibilització ciutadana –milers d’alumnes anuals, d’educació infantil fins a universitaris(www.mitmanlleu.org/educacio). Recerca en rius Mediterranis, sobretot avaluacions d’estat ecològic (vegetació, macroinvertebrats, peixos, etc) en aigües continentals i de connectivitat per als peixos (www.mitmanlleu.org/recerca). Treballa amb institucions diverses, essencialment al conjunt de Catalunya, tot i que també participa en algun projecte internacional.
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
Per què migren els peixos? 1. Per a reproduir-se i alimentar-se als ambients adequats per a cada espècie. 2. Per a compensar la deriva i recuperar la posició prèvia després de cops de riu o altres alteracions –naturals o antròpiques-, retornant aigua amunt. 3. Per a dispersar-se. La connectivitat fluvial és necessària i imprescindible per a la conservació de la majoria dels peixos autòctons.
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
Patrons de migració dels peixos I
a) Potamòdroms
b) Catàdroms
Llopet comú (Cobitis paludica), llopet ibèric (Cobitis calderoni), cavilat (Cottus hispaniolensis), madrilleta roja (Achondrostoma arcasii), barb comú o de l’Ebre (Barbus graellsii), barb cua-roig (Barbus haasi), barb de muntanya (Barbus meridionalis), gobi ibèric (Gobio lozanoi), madrilla (Parachondrostoma miegii), barb roig o veró (Phoxinus sp.), bagra catalana (Squalius laietanus), bavosa de riu (Salaria fluviatilis), espinós (Gasterosteus gymnurus), llop de riu (Barbatula barbatula), truita comuna (Salmo trutta).
Anguila (Anguilla anguilla)
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
Patrons de migració dels peixos II
c) Anàdroms
Esturió (Acipenser sturio), guerxa (Alosa alosa), saboga (Alosa fallax), llampresa o llamprea de mar (Petromyzon marinus), gòbit de sorra o burret (Pomatoschistus microps), agulleta de riu (Syngnathus abaster) i joell (Atherina boyeri).
d) Amfídroms
Gòbit de sorra o burret (Pomatoschistus microps), llissa llobarrera o cabeçut (Mugil cephalus), llissa calua (Liza ramada), llissa vera (Chelon labrosus), llissa petita o fusany (Liza saliens), llissa galtaroja o llissalet (Liza aurata),rèmol de riu (Platichthys flesus) i llobarro o llop (Dicentrarchus labrax).
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
Connectivitat • Propietat dels sistemes naturals referent a la possibilitat de transport i/o circulació de diversos elements (substàncies químiques, partícules i éssers vius) entre diverses parts del mateix sistema o cap a sistemes veïns. • S’ha de mantenir en l’espai i el temps. L’existència de rius amb una mala connectivitat es considera una de les causes principals del declivi de moltes espècies de peixos ibèriques, europees i d’altres continents.
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
Bona connectivitat Es considera que un obstacle és permeable –amb una connectivitat molt bona- si té una solució o un dispositiu de pas per a peixos efectiu, que permeti que el 95% de totes les espècies i individus puguin transitar a través seu, tant riu amunt com riu avall, i que operi correctament en el 95% dels cabals coneguts per a cada localitat (Mallen-Cooper, 1993; Thorncraft i Harris, 2000).
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
Obstacles a la connectivitat Grans preses
Rescloses i estacions d’aforament Canals, turbines i estacions de bombament
Guals i passallisos
Derivació de cabals i contaminació
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
Solucions per a recuperar la connectivitat
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
Dispositius de pas per a peixos Propers a la natura Rampa de
Tècnics d’espectre ampli Tècnics mecanitzats
fons Safareigs
Rampa per
successius
a peixos
amb escletxes laterals
Riu o canal lateral
Safareigs
Ascensor per a peixos
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
Avaluació de la connectivitat per als peixos als rius de Catalunya (anys 2006-2010) OBJECTIUS GENERALS Localitzar i caracteritzar els dispositius de pas per a peixos existents als rius de Catalunya, i avaluar-ne l’eficàcia. Optimitzar el seu disseny, construcció, gestió i avaluació d’acord amb els estàndards internationals. Aquesta recerca parteix d’un acord signat l’any 2005 entre l’Agència Catalana de l’Aigua i el CERM, Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu Industrial del Ter, basat en la Directiva marc de l’aigua (EC, 2000) i el Pla sectorial de cabals de manteniment de Catalunya (7/2006).
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
Avaluació de la connectivitat per als peixos als rius de Catalunya (anys 2006-2010) MARC D’ESTUDI Anàlisi dels 94 dispositius de pas per a peixos existents als rius de Catalunya fins al 2010. HPW3
Avaluació de 9 dispositius de pas per a peixos de rescloses de centrals hidroelèctriques i estacions d’aforament : • 4 a la conca del Ter, • 2 a la de l’Ebre, • 2 a la del Llobregat, • 1 a la de la Tordera.
HPW2
HPW1
GS3
GS2
IW1
GS1
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
MÈTODES a)Recollida de dades fent servir tècniques d’avaluació ràpida. Caracterització i avaluació preliminar dels 94 dispositius de pas per a peixos existents als rius de Catalunya: base de dades i càlcul de l’Índex de Connectivitat Fluvial (ICF1; Solà et al., 2011).
(1) SOLÀ, C., M. ORDEIX, Q. POU-ROVIRA, N. SELLARÈS, A. QUERALT, M. BARDINA, A. CASAMITJANA i MUNNÉ, A. 2011. Longitudinal connectivity in hydromorphological quality assessments of rivers. The ICF index: A river connectivity index and its application to Catalan rivers. Limnetica, 30 (2): 273-292.
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
MÈTODES b)Estimació in situ de l’eficàcia1 de 9 dispositius de pas per a peixos representatius, integrant diverses tipologies, trams i espècies2, seguint mètodes per estimar les taxes de franqueig i comparar les poblacions aigua amunt I aigua avall. Tècniques directes d’estimació : instalació de paranys a la sortida riu amunt del dispositiu, i recomptes visuals. Tècniques indirectes d’estimació : comparació de l’estuctura de la població, per mitjà de sistemes de pesca elèctica o trampeig, marcatge-recaptura de grup (pintura acrílica) i marcatge-recaptura individual (PIT tags). (1) LUCAS i BARAS, 2001; MARMULLA i WELCOMME, 2002; TRAVADE i LARINIER, 2002; RONI, 2005; SANTO, 2005. (2) ORDEIX, M., Q. POU-ROVIRA, N. SELLARÈS, M. BARDINA, A. CASAMITJANA, C. SOLÀ i MUNNÉ, A. 2011. Fish pass assessment in the rivers of Catalonia (NE Iberian Peninsula). A case study of weirs associated with hydropower plants and gauging stations. Limnetica, 30 (2): 405-426.
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
MÈTODES Índex ICF (Solà et al., 2011): per aplicar-lo, (1) cal conèixer els peixos autòctons potentials de cada tram de riu, (2) classificar-los en els grups proposats, d’acord amb la seva capacitat de superar obstacles. Grup
Definició
Espècies migratòries (anàdromes o Grup 1 (G1) – amfídromes), amb moviments de curta litorals i o llarga distància, amb una capacitat similars moderada o baixa per superar obstacles Grup 1a (G1a) Espècies grosses, amb una capacitat moderada per superar obstacles
Grup 1b (G1b) Espècies petites o bentòniques, amb una baixa capacitat per superar obstacles Grup 2 (G2) – Espècies migratòries (catàdromes), anguila i amb moviments de llarga distància i similars una alta capacitat per superar obstacles però sense capacitat de salt Grup 3 (G3) – Espècies migratòries intrafluvials ciprínids i (potamòdromes) amb una capacitat similars moderada o baixa per superar obstacles Grup 3a (G3a) Espècies grosses, amb una capacitat moderada per superar obstacles
Espècies presents
Alosa alosa Alosa fallax Liza ramada Chelon labrosus Mugil cephalus Atherina boyeri Platichthys flesus Petromyzon marinus Anguilla anguilla
Barbus meridionalis Barbus haasi Luciobarbus graellsii Squalius laietanus Parachondrostoma miegii Cottus hispaniolensis Grup 3b (G3b) Espècies petites, amb una baixa capacitat Phoxinus bigerri per superar obstacles Phoxinus phoxinus Barbatula quinardi Salaria fluviatilis Cobitis sp. Achondrostoma arcasii Gasterosteus aculeatus Grup 4 (G4) – Espècies migratòries intrafluvials Salmo trutta truita i (potamòdromes) amb una alta capacitat similars per superar obstacles, nedant o saltant
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
MÈTODES Índex ICF (Solà et al., 2011): (3) classificar i caracteritzar l’obstacle, ÍNDEX
ICF - Connectivitat fluvial
BLOC 1 - AVALUACIÓ DE L'OBSTACLE CONDICIONANTS GENERALS, PER A QUALSEVOL TIPUS D'OBSTACLE
G1a G3a
G1b G3b
G2
G4
Adequada per al pas de peixos reptants (per ex., anguila)
No aplicable
No aplicable
Passen
No aplicable
No passa aigua per sobre o per dins l' obstacle
No passen
No passen
No aplicable
No passen
Paràmetre
Condició
Morfologia de les riberes Flux d' aigua
RESCLOSES O ESTRUCTURES SIMILARS (l'aigua els passa per damunt i es genera un salt) Valors limitants segons el grup Paràmetre
Condició
Alçada del salt -h - (cm) Profunditat de la bassa abans del salt -z - (cm) Amplada de la coronació -TW - (cm) Profunditat de l' aigua a la coronació -Tz - (cm)
No s' avalua directament Si l' amplada de la coronació (TW ) ? 50 cm Si l' amplada de la coronació (TW ) > 50 cm
Llindar
màx. mín. mín. mín.
G1a G3a 30 h x 1.4 10
G1b G2 G3b 20 20 h x 1.4 Indiferent Hi circula aigua 10 1
G4 75 h x 1.25 10
GUALS FORADATS O ESTRUCTURES SIMILARS (l'aigua passa per dins de l'obstacle i es genera o no un salt) Valors limitants segons el grup Paràmetre
Condició
Velocitat de l' aigua (m/s) Diàmetre del pas, o alçada i amplada -d- (cm) Profunditat de l' aigua dins del pas -Tz - (cm) Alçada del salt -h - (cm) Profunditat de la bassa abans del salt -z - (cm)
Si hi ha salt d' aigua Si l' aigua circula sense generar un salt Si l' aigua ocupa tota la secció (tub en càrrega) Si hi ha un salt d' aigua Si hi ha un salt d' aigua
Llindar
màx. mín. mín. mín. màx. mín.
G1a G3a 2 50
10 20 h x 1.4
G1b G3b 0.5 50
G2
G4
1.7 50
2.4 50
30 No pot passar cap grup 10 1 15 15 h x 1.4 Indiferent
10 55 h x 1.25
TRAVESSES, RESCLOSES DE POC PENDENT O OBSTACLES SIMILARS (l'aigua llisca pel seu damunt i no es genera cap salt) Valors limitants segons el grup Paràmetre
Condició
Pendent - (%) Velocitat de l' aigua (m/s) Turbulències
Llindar
màx. màx. Absència de turbulències fortes
Marqueu els grups que poden superar l'obstacle, quan es compleixen totes les condicions:
G1a G3a 20% 2
G1b G2 G3b 20% 45% 0.5 1.7 Tots els grups poden passar
G4 30% 2.4
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
MÈTODES Índex ICF (Solà et al., 2011): (4) classificar i caracteritzar el dispositiu de pas per a peixos (si n’hi ha), ÍNDEX
ICF - Connectivitat fluvial
BLOC 2 - AVALUACIÓ DEL DISPOSITIU DE PAS PER A PEIXOS Escriviu el nombre i tipus de dispositius de pas:
No hi ha cap dispositiu:
CONDICIONANTS GENERALS, PER A QUALSEVOL TIPUS D' OBSTACLE Valor me surat o e stimat
Paràmetre
Condició
Entrada des d' aigua avall Sortida cap a aigua amunt Interior del dispositiu de pas per a peixos
Obstruït o sense flux d' aigua Obstruït o sense flux d' aigua Obstruït o sense flux d' aigua
G1a G3a
G1b G2 G3b No passen No passen No passen
G4
Dispositiu
BLOC 2a - DISPOSITIUS DE PAS PROPERS A LA NATURA Rampes per a peixos, rampes de fons, rius o canals laterals Valor me surat o e stimat
Valors limitants segons el grup Paràmetre
Condició
Pendent (%) Velocitat de l' aigua (m/s) Profunditat de l' aigua dins del pas -z - (cm) Profunditat de la bassa abans del salt -z- (cm)
Escriviu el valor màxim Escriviu el valor màxim Escriviu el valor màxim
Si hi ha salt d' aigua
Llindar
màx. màx. mín. mín.
G1a G3a 20% 2 10 h x 1.4
G1b G3b 20% 0.5 10 h x 1.4
G2
G4
45% 1.7 1 Indiferent
30% 2.4 10 h x 1.25
Dispositiu
BLOC 2b - DISPOSITIUS DE PAS TÈCNICS D' ESPECTRE AMPLI Safareigs successius (amb o sense salts d' aigua, o amb escletxes laterals o orificis de fons) (secció longitudinal en forma d'escala) Valor me surat o e stimat
Valors limitants segons el grup Paràmetre Superfície del safareig (m 2) Amplada dels orificis (laterals o de fons) (cm) Alçada mitjana del salt -h - (cm) Alçcada màxima del salt -h - (cm)
Condició
Si Si Si Si Profunditat de l' aigua als safareigs -Pz - (cm) Si Profunditat de la bassa abans del salt -z - (cm) Si Velocitat de l' aigua (m/s) Si Turbulències fortes
hi ha hi ha hi ha hi ha no hi hi ha no hi
orificis salt d' aigua salt d' aigua salt d' aigua ha salt d' aigua salt d' aigua ha salt d' aigua
Llindar
mín. mín. màx. màx. mín. mín. mín. màx.
G1a G3a 0,25 15 20 30 60 50 h x 1.4 2
G1b G2 G3b 0,16 0,25 15 15 10 10 20 20 60 10 50 1 h x 1.4 Indiferent 0.5 1.7 Absència
G4
Dispositiu
0,25 15 20 75 60 50 h x 1.25 2.4
Deflectors o alentidors (secció longitudinal en forma de rampa) Valor me surat o e stimat
Valors limitants segons el grup Paràmetre
Condició
Pendent (%) Profunditat de l' aigua -z - (cm) Velocitat de l' aigua (m/s)
Llindar
màx. mín. màx.
G1a G3a 20% 10 2
G1b G3b 20% 10 0.5
G2
G4
45% 1 1.7
30% 10 2.4
Dispositiu
BLOC 2c - DISPOSITIUS DE PAS TÈCNICS MECANITZATS O MOLT ESPECÍFICS Comportes, encluses, ascensors, sifons i bombes per a peixos Valor me surat o e stimat
Valors limitants segons el grup Paràmetre
Llindar
Comportes, ascensors, sifons i bombes per peixos funcionals
G1a G3a Sí
G1b G3b Sí
G2
G4
Sí
Sí
Dispositiu
Rampes per a anguiles (o dispositius de pas equivalents) Valor me surat o e stimat
Valors limitants segons el grup Paràmetre Pendent (%) Velocitat de l' aigua (m/s) Amplada (cm)
Condició
Llindar
màx. màx. mín.
Marqueu els grups que poden passar, quan es compleixin totes les condicions:
G1a G3a
G1b G3b
No aplicable
No aplicable
No aplicable
No aplicable
No aplicable
No aplicable
G2
G4
45% 1.7 20
No aplicab le No aplicab le No aplicab le
Dispositiu
Cal prendre diverses mides i altres dades al camp per poder obtenir una primera indicació de quins grups de peixos poden superar el dispositiu de pas.
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
MÈTODES Índex ICF (Solà et al., 2011): (5) calcular un valor provisional de l’ICF a partir del nombre de grups de peixos autòctons potencialment presents que poden superar l’obstacle i/o el dispositiu de pas per a peixos, (6) revisar uns moduladors finals, ÍNDEX
ICF - Connectivitat fluvial
BLOC 3 - MODULADORS I PUNTUACIÓ FINAL
Marqueu els gurps de peixos potencialment presents al punt de mostreig:
G1a G3a
G1b G3b
G2
G4
Marqueu els grups de peixos que puguin superar l' obstacle (bloc 1): Marqueu els grups de peixos que puguin passar pel dispositiu de pas (bloc 2):
PUNTUACIÓ PROVISIONAL (seleccioneu una opció en funció dels grups de peixos que puguin superar l' obstacle i/o passar pel dispositiu de pas): Obstacle + dispositiu de pas per a peixos
Tots els grups de peixos potencialment presents poden passar
75
Alguns grups de peixos potencialment presents poden passar
50
Només un grup de peixos potencialment presents poden passar
25
No pot passar cap grup de peixos potencialment present
0
MODULADORS (escolliu només les opcions que es compleixin): La morfologia del punt avaluat permet, temporalment o en situació de cabals elevats, que aigua passi per un o els dos marges, permetent el pas dels peixos aigua amunt Complements l' de l' obstacle Només en obstacles amb poc pendent (<45%), si la superfície és rugosa i irregular Presència d' algun extraplom al llarg de l' obstacle
Complements del dispositiu de pas per a peixos
Migració aigua avall
+5 +5 -5
Presència de substrat natural, amb caracterísiques similars a les del riu, a l' interior del dispositiu de pas per a peixos
+ 10
Localització correcta de l' entrada del dispositiu de pas (des d' aigua avall)
+5
Localització incorrecta de l' entrada del dispositiu de pas (des d' aigua avall)
-5
Amplada del dispositiu de pass (part amb aigua) inferior a 1/20 de l' amplada del riu Dispositiu de pas amb comportes o elements mecànics que necessiten un manteniment constant per garantir la seva funcionalitat Dispositiu de pas en mal estat per manteniment insuficient
-5 -5 - 10
Els peixos poden migrar aigua avall de forma segura directament per damunt de l' obstacle (per ex. obstacles de poca alçada (<10m), profunditat suficient, dispositius de pas propers a la
+5
Si hi ha canal de derivació, existència d' algun mecanisme que minimitzi l' entrada dels peixos al canal de derivació (mecànic, lumínic, sonor o elèctric), o absència de canal de derivació
+5
Si hi ha canal de derivació, absència de mecanismes que minimitzin l' entrada de peixos al canal La migració aigua avall directament per damunt de l' obstacle és possible però representa un risc de lesió o de mort dels peixos (per ex. alçada >10m) PUNTUACIÓ FINAL:
-5 -5
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
MÈTODES Índex ICF (Solà et al., 2011): (7) situar el valor final de l’índex ICF al rang corresponent i obtenir una categoria de qualitat i la seva interpretació general. Categoria
Qualitat
Rang
I
Molt bona
> 95
II
Bona
75 - 95
III
Mediocre
50 - 74
IV
Deficient
25 - 49
V
Dolenta
< 25
Interpretació Tots els grups de peix presents potencialment aigua avall poden passar aigua amunt en pràcticament qualsevol situació hidrològica. Absència d’obstacles per als peixos, representant condicions naturals, o bé existència d’un enderrocament parcial o total d' un obstacle per als peixos. La majoria dels grups de peix presents potencialment poden passar en pràcticament qualsevol situació hidrològica. Presència d' un petit obstacle o amb un bon dispositiu de pas per als peixos. La majoria o alguns grups de peix presents potencialment poden passar en qualsevol o en algunes situacions hidrològiques. Presència d' un obstacle relativament permeable per als peixos i alhora amb un determinat efecte barrera, amb algun dispositiu de pas per a peixos específic o poc funcional. Només una o poques espècies de grups de peix presents potencialment poden passar i en determinades situacions hidrològiques. Presència d' un obstacle amb un dispositiu de pas per a peixos molt específic o molt poc funcional. Cap espècie dels grups de peix presents potencialment no pot passar, o bé només alguna en situacions hidrològiques molt concretes. Presència d' un obstacle gran sense cap dispositiu de pas per a peixos o amb un dispositiu de pas per a peixos petit o molt poc o gens funcional.
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
RESULTATS I
Dispositius de pas per a peixos existents a Cat. l’any 2010
Obstacles (preses, rescloses i estacions d’aforament): 886
Dispositius de pas per a peixos: 94 (només al 10,6% dels obstacles) 17
25
12 11
15
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
RESULTATS I Caracterització dels dispositius de pas per a peixos dels rius de Catalunya l’any 2010 a) Solucions de restauració: Eliminació total o parcial de l’obstacle (16) b) Solucions de rehabilitació1: Rampes de fons (1) Rius laterals (0) Rampes per a peixos (5) Safareigs successius (36) Deflectors (8) Alentidors (2) Ascensors per a peixos (2) Rampes per a anguiles (0) Tobogans o rampes llises (4) “Escales” (6) Encluses navegació/ comportes (0)
TOTAL: (1) Implica la restauració de la connectivitat sense la recuperació total dels hàbitats aquàtics.
16 78
94
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
RESULTATS I Caracterització dels dispositius de pas per a peixos dels rius de Catalunya l’any 2010 Comarca Alt Empordà Alta Ribagorça Alt Urgell Anoia Bages Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Berguedà Cerdanya Garrotxa Gironès Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Ripollès Segrià Selva Solsonès Val d’Aran Vallès Occidental
Nombre de dispositius de pas per a peixos localitzats Fins a 2006 Entre 2007 i 1a ½ de 2010 1
0
1
0
3 1 0 2
0 0 0 1
3
1
3
2
3 4 0 2 4 3
3 0 1 1 0 2
1
0
7
0
6 6 1 2 24
4 0 0 1 0
1
0
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
Exemple 1: estació d’aforament del riu Ter a Torroella de Montgrí (el Baix Empordà)
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
Exemple 1: estació d’aforament del riu Ter a Torroella de Montgrí (el Baix Empordà) Evolució al llarg del dia 10 d’abril de 2006 de la taxa de franqueig de grans peixos a l’estació d’aforament del riu Ter al pont de Torroella de Montgrí.
taxa de franqueig (ind./min.)
4
Índex ICF: 3
III 2
1
0 07:00
09:00
11:00
13:00
15:00
17:00
19:00
Hora
Únicament passen grans peixos riu amunt (el primer salt > 40 cm!)
Mediocre
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
Exemple 1: estació d’aforament del riu Ter a Torroella de Montgrí (el Baix Empordà) Captures Data i zona
Índex ICF: III
Mediocre
Anguila (Anguilla anguilla): les pesques elèctriques (hivern de 2006) en mostren una reducció progressiva riu amunt, aparentment per l’efecte barrera.
8/02/06 Sota del pont de Torroella de Montgrí
Espècie
Num. ind.
%
Anguila Anguilla anguilla
160
46,38
107,44
99,86
52-577
Barb de l’Ebre Barbus graellsii
27
7,83
227,22
133,97
52-425
Desv. típica
Rang
15
4,35
128,47
13,38
108-152
Carpa Cyprinus carpio
15
4,35
181,87
136,18
64-465
Pseudorasbora Pseudorasbora parva
28
8,12
79,57
12,84
41-99
Gardí Scardinius erythrophthalmus
35
10,14
66,83
17,46
49-125
Peix sol Lepomis gibbosus
39
11,30
55,18
21,35
26-118
Gambusia Gambusia holbrooki
1
0,29
26,00
-
-
Bavosa de riu Salaria fluviatilis
16
4,64
56,81
13,56
37-91
Llissa calua Liza ramada
9
2,61
422,22
27,10
370-468
250-577
345
Anguila Anguilla anguilla
8
12,12
395,63
113,06
Barb de l’Ebre Barbus graellsii
9
13,64
135,33
107,13
52-357
Carpí Carassius auratus
10
15,15
133,40
11,32
117-152
Carpa Cyprinus carpio
9
13,64
179,22
146,11
64-465
Pseudorasbora Pseudorasbora parva
3
4,55
65,33
19,22
41-88
Gardí Scardinius erythrophthalmus
6
9,09
58,17
6,91
52-73
21
31,82
44,86
8,24
26-60
125,04
99,16
60-540 51-428
Peix sol Lepomis gibbosus TOTAL
66
Anguila Anguilla anguilla
80
28,57
Barb de l’Ebre Barbus graellsii
51
18,21
150,82
65,16
1
0,36
130,00
-
-
Carpa Cyprinus carpio
18
6,43
117,17
19,62
79-144
Pseudorasbora Pseudorasbora parva
6
2,14
73,83
14,21
56-93
Gardí Scardinius erythrophthalmus
62
22,14
69,98
9,68
50-99
Peix sol Lepomis gibbosus
56
20,00
64,88
21,24
34-130
Perca americana Micropterus salmoides
5
1,79
140,40
14,92
112-156
1
0,36
82,00
-
-
Carpí Carassius auratus
9/02/06 Sota la resclosa d’Ullà
Mitjana
Carpí Carassius auratus
TOTAL
8/02/06 Sobre el pont de Torroella de Montgrí
Longitud de forcadura (mm)
Bavosa de riu Salaria fluviatilis TOTAL
280
MAR
ESTAC. AFORAMENT TORROELLA RESCLOSA D’ULLÀ
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
Exemple 2: resclosa hidroelèctrica de les Rocasses al riu Ter a Camprodon (el Ripollès)
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
Exemple 2: resclosa hidroelèctrica de les Rocasses al riu Ter a Camprodon (el Ripollès) Truita (Salmo trutta) i barb de muntanya (Barbus meridionalis): estructura de talles –longitud furcal (mm)- del poblament riu avall de la resclosa i a la sortida riu amunt del dispositiu de pas per a peixos el febrer, juliol i novembre de 2006.
Índex ICF:
III
Mediocre
(> 2 m3/s = un efecte barrera clar per als joves de l’any) 100
July 06 (2,5 m3/s) (χ =186,01; p<0,0001; gl=9)
100
October 06 (1,8 m3/s) (χ2=144,65; p<0,0001; gl=8)
50
n = 738
50
n = 567
0
0 15
75
135
195
255
15
>315
75
135
195
255
>315
-50
-50 n = 19
50
July 06 (2,5 m3/s) (χ2=51,63; p<0,0001; gl=10)
Down stream Fish pass
25
10
-50
Octuber 06 (1,8 m3/s) (χ2=5,38; p=0,372; gl=5) n = 11
0
0
-25
50
25
n = 122
n = 18
Fork length (mm)
-100
-100
Frecuency (%)
Frecuency (%)
2
50
90
130
170
10
>210 -25
n=7 Fork length (mm)
-50
50
90
130
n=7 Fork length (mm)
(la majoria, femelles...)
170
>210
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
Exemple 3: estació d’aforament de la Llémena a Sant Gregori (conca del Ter, el Gironès)
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
Exemple 3: estació d’aforament de la Llémena a Sant Gregori (conca del Ter, el Gironès) Barb de muntanya (Barbus meridionalis): estructura de talles – longitud furcal (mm)- d’individus amb PIT tags, detectats riu avall de l’estació d’aforament i a la sortida riu amunt del dispositiu de pas per a peixos la primavera de 2008 i 2009.
Índex ICF:
Frecuency (%)
50
II
Bona
April-July 08 (χ2=12,74; p=0,1747; gl=9) n = 187
Down stream (marked with PITs)
25
0
-50
25
April-June 09 (χ2=148,56; p<0,0001; gl=10) n = 518
0 25
-25
50
45
65
85
Fish pass (detection of PITs) Fork length (mm)
105
125
>145
25
45
65
85
105
125
>145
-25 n = 16 June-July 08
n = 81 -50
Fork length (mm)
May-August 09
(però el 67% dels que passen són femelles)
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
Exemple 3: estació d’aforament de la Llémena a Sant Gregori (conca del Ter, el Gironès) Proporció d’espècies capturades els anys 2008 i 2009 Índex ICF:
Lower section
Central section
Upper section
95,0 %
98,9 %
96,7 %
99,2 %
76,9 %
95,6 %
89,2 %
Lower section
Central section
Upper section
93,8 %
98,6 %
97,3 %
98,7 %
34,2 %
II
65,8 %
Bona
(però quan esdevé operatiu, una espècie invasiva ocupa el tram riu amunt)
25,5 % 68,5 %
16,5%
19,4 % 75,8 %
12,6%
83,3 % Eel
Western Mediterranean barbel
Ebro barbel
Trout
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
CONCLUSIONS 1. Les solucions existents als rius de Catalunya per a millorar la migració dels peixos fins a 2010 són insuficients. Els dispositius de pas per a peixos existents en moltes ocasions són inadequats o mal mantinguts (safareigs sucessius) , inútils per al conjunt dels peixos autòctons presents potencialment a cada massa d’aigua – situació equivalent a, per ex., Austràlia l’any 1995 (Thorcraft i Harris, 2000). 2.
Les taxes de franqueig dels peixos es consideren, amb poques excepcions, massa baixes i, en molts dels casos, els dispositius de pas per a peixos només permeten els moviments riu amunt dels peixos més grossos, per ex. femelles de ciprínids.
3.
L’eficàcia dels dispositius de pas per a peixos avaluada in situ –combinant metodolgies diverses- coincideix amb el nou índex ICF. De totes maneres, degut a la gran variabilitat de tipus de peixos, règims hidrològics i solucions emprades, es considera essencial complementar aquesta tècnica d’avaluació ràpida amb estimacions in situ de les taxes de pas per a cada nou dispositiu establert.
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
PER A MÉS INFORMACIÓ…
Els peixos dels rius i zones humides de Catalunya Qualitat biològica i connectivitat fluvial
a)
SOLÀ, C., M. ORDEIX, Q. POU-ROVIRA, N. SELLARÈS, A. QUERALT, M. BARDINA, A. CASAMITJANA i MUNNÉ, A. 2011. Longitudinal connectivity in hydromorphological quality assessments of rivers. The ICF index: A river connectivity index and its application to Catalan rivers. Limnetica, 30 (2): 273-292.
b)
ORDEIX, M., Q. POU-ROVIRA, N. SELLARÈS, M. BARDINA, A. CASAMITJANA, C. SOLÀ i MUNNÉ, A. 2011. Fish pass assessment in the rivers of Catalonia (NE Iberian Peninsula). A case study of weirs associated with hydropower plants and gauging stations. Limnetica, 30 (2): 405-426.
c)
ORDEIX, M., SOLÀ, C., BARDINA, M., CASAMITJANA, A. i MUNNÉ, A. 2010. Els peixos dels rius i zones humides de Catalunya. Qualitat biològica i connectivitat fluvial. Agència Catalana de l’Aigua, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya. 160 pàg.
Els peixos i la connectivitat dels rius al nord-est de Catalunya. Banyoles, 2/12/2011
AGRAÏMENTS
We are grateful for the goodwill, cooperation and trust shown by Gabriel Borràs, Jordi Pagès, Jordi Pastor, Juanjo Villegas, Jorge Helmbrecht, Alfredo Pérez, Àlex Rocas, Rosa Maria Satorra, Salvador Sosa, David Gifreu, Agustí Alberca, Nadal Badia, Carlos Hernández, Josep Maria Torremilans, Francesc Marsà, Carles Setó, Jordi Clusellas, Ramon Martín, Toni Olm, Tomàs Pastor and Meritxell Salvador of the Water Catalan Agency. Similarly, the interest and support of Miquel Arilla, Josep Maria Puigaranau, Francesc Coll and Jordi Arumí, by the Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, Joan Carles Sánchez and Montse Tura, by the Federació Catalana de Pesca, and Pere Aymerich, when he was the biologist in the Natural Park of the High Pyrenees. We are also grateful for the facilities offered by the following consulting companies: Joan Girbau, by Girbau Consulting, SL, Sebastià Riba, by Picht & Put Mas d’Osor, Albert Sorolla, by Naturalea, Francesc Córdoba, by Fractàlia, Jordi Plana and Joan Hurtós, by Plana-Hurtós enginyers, Bernart Delerve, by Golf Camprodon, Claudi Racionero, by ECAFIR, and Jordi Barceló, by OPYCE, SA. The contributions of Peter Paul Scholema and Herman Wanningen (Hunze en Aa’s Waterboard, the Netherlands), Martin Kroes (Visadvies, the Netherlands), Greg Armstrong and Peter Gough (Environment Agency of Wales, United Kingdom), Miguel Clavero, Ramon Moreno and Lluís Zamora (University of Girona), Rafel Rocaspana, Antoni Palau (FECSA-ENDESA) and Frederic Casals (University of Lleida) are also ackowledged. And to the editors of the Limnetica special volume on Hydromorphology (2011), José Barquín and Francisco Martínez-Capel. We are grateful for the support of other colleagues from the CERM who, at different times, have participated in this project: Francesc Llach, Laia Jiménez, Romero Roig, Èlia Bretxa, Gregori Conill, Jesús Ortiz, Xevi Crosas and Montse Roura. Finally, to our families, friends and colleagues, who helped us to check fish traps in many rivers and streams and, from day to day, have became more involved in fish migration issues and in nature conservancy as well.
M
s e t l o
! s e i c à gr