L'Enllaç 78

En profunditat

Nosaltres

Els nostres professionals

El projecte de control de dolor e-pract

Integració de les funcions de recursos humans en l’Hospitalet-San Joan Despí

El perfil de help desk, al Departament de Sistemes d’Informació

Pàg. 4

Pàg. 17

Pàg. 20

L’Enllaç Número 78, octubre de 2014

Lucinda Sánchez i Júlia Garcia parlen de...

El paper de la infermeria resolutiva a Urgències

2

Editorial

Un nou model de contractació, un nou repte junts l passat 7 d’agost es va publicar al DOGC el Decret 118/2014 de 5 d’agost sobre la contractació i prestació dels serveis sanitaris amb càrrec al Servei Català de la Salut. Aquesta norma té com a objecte la determinació de la cartera de serveis susceptible de ser contractada per part del Catsalut, la regulació del procediment i dels sistemes de contractació de les entitats proveïdores de serveis sanitaris a càrrec del Catsalut, la regulació del sistema d’assignació territorial dels recursos i la regulació del règim de contraprestació econòmica i sistemes d’avaluació i control de les entitats proveïdores.

El Consorci Sanitari Integral, com a entitat proveïdora de serveis sanitaris a càrrec del CatSalut, es veu afectat per l’aplicació d’aquesta nova normativa.

E

El Pla de Salut 2011-2015 contempla a la seva línia d’actuació sisena l’establiment d’un nou model de contractació de l’atenció sanitària més enfocat a resultats en salut i que permeti assolir més integració entre nivells assistencials i continuar estimulant l’eficiència del sistema. Aquesta línia d’actuació sisena s’articula en quatre projectes: a Implantar el nou model d’assignació territorial de base poblacional més equitatiu i transparent basant-se en criteris demogràfics, socioeconòmics i de morbiditat de la seva població entre d’altres. b) Implantar el nou model de contractació i incentius lligats a resultats (atenció a la cronicitat, potenciació de la capacitat de compra de l’atenció primària i nou model d’accessibilitat). Els contractes amb els proveïdors inclouran incentius significatius (mínim d’un 5%) lligats a resultats

d’acord amb programes estratègics del Departament (cronicitat, resolució i alta especialització). Aquests incentius seran de dues tipologies: individuals i col·lectius al territori. c) Implantar el nou model de compra de procediments d’alta especialització pel qual s’assignarà una tarifa a cada intervenció terciària d’alta complexitat a mesura que es vagi revisant l’ordenació. d) Incorporar el finançament dels medicaments prenent com a base els resultats clínics (acords de risc compartit amb la indústria farmacèutica).

Tindrem la possibilitat de comentar plegats amb deteniment i aprofundir en el contingut del citat Decret en sessions informatives generals que programarem al Consorci Sanitari Integral on tractarem en especial allò que fa referència al nou sistema de contraprestació de l’activitat sanitària en tots els seus nivells assistencials. El text legal està previst que entri en vigor el dia 1 de gener de 2015.

D’entre els aspectes més significatius del nou sistema de contraprestació en destacaria dos de molt rellevants: la contractació per part de l’atenció primària a l’atenció especialitzada (hospitals) de part de les consultes externes i proves que se’n puguin derivar i el nou sistema que regula la part variable del concert.

Pel que fa al primer dels aspectes, molt probablement es posarà en funcionament l’any 2016 i s’endegaran algunes experiències pilot al 2015 en alguns territoris en les que segurament hi participarem.

Pel que fa al segon dels aspectes no ens preocupa tant el sistema, que el valorem positivament, com sí el percentatge que del concert estarà subjecte a contraprestació de la part variable, fonamentalment a l’atenció especialitzada, ja que passa del 0,05% (o inferior) al 5%. És a dir, que per seguir mantenint el mateix nivell d’ingressos per concertació que fins ara, s’ha d’assolir un 99,95% d’acompliment de tots els objectius i una gran part d’aquests són d’àmbit territorial, és a dir que no només depenen de nosaltres, sinó de l’adequada coordinació i funcionament de totes les línies assistencials de l’àmbit territorial, ja que són col·lectius. En el cas de l’Hospital transversal la part variable passaria de 0,3 a 5,8 milions d’euros i en el cas de l’Hospital Dos de Maig de 0,14 a 1,34 milions d’euros, amb la qual cosa els riscos en els que podríem incórrer pel no assoliment de la pràctica totalitat dels objectius són molt elevats.

Dir-vos també que estem iniciant les tasques per a la concreció de la nova planificació estratègica del Consorci Sanitari Integral per als propers dos exercicis (2015-2016) i per tal que sigui un procés participatiu, hem demanat a una gran quantitat de responsables (serveis, processos, àrees d’atenció integrada, consell professional...) l’elaboració d’una anàlisi DAFO estructurats (amenaces, oportunitats, fortaleses i àrees de millora) que enriquiran de ben segur aquesta tasca d’anàlisi d’entorn i interna prèvia, bàsica en la nostra metodologia de gènesi de planificació estratègica que ha de culminar en la fixació de les línies estratègiques i la concreció d’objectius, plans d’acció i metes a assolir per a tots i cadascun dels que treballem a la nostra entitat pels propers dos anys.

Les incerteses són moltes però la nostra il·lusió, esforç i tenacitat per a superarles són majors, i això, tal i com diuen els nostres valors, ho hem de fer junts.

MIQUEL ARRUFAT Gerent del Consorci Sanitari Integral

Per a qualsevol suggeriment, dubte o per fer arribar els vostres escrits i comentaris, contacta amb nosaltres a comunicacio@sanitatintegral.org o a qualsevol dels tres punts de Comunicació del Consorci. L’ENLLAÇ es publica quatre vegades l’any, és la revista interna per a tots els professionals i col·laboradors del Consorci Sanitari Integral. Les opinions expressades en els articles no són necessàriament compatides per l’equip editorial de L’ENLLAÇ. Teniu més informació a la Intranet.

COMITÈ DE REDACCIÓ ANA CERRO Cap de l’EAP Collblanc PILAR MADRID Gestora del procés d’Hospitalització de l’HDM M. JESÚS MARTÍNEZ Coordinadora de Qualitat de l’HDM EVA M. MELENDO Coordinadora del procés Atenció Sociosanitària ANNA MILLÀ Tècnica de Comunicació del CSI CATI PADILLA Coordinadora assistencial de Metodologia Infermera EVA PÉREZ Treballadora social de l’HGH ELVIRA QUINTERO Secretària d’Atenció Primària NATÀLIA RIERA Cap de l’EAP Sagrada Família MARTA LANUZA Treballadora social del Servei de Valoració del Grau de Discapacitat ISABEL SALGADO Coordinadora de l’Àrea Maternoinfantil PALMIRA TEJERO Directora d’Atenció al Ciutadà i Comunicació ANNA VILANOVA Responsable de Desenvolupament de RH

COORDINACIÓ, DISSENY, MAQUETACIÓ I CORRECCIÓ MÒNICA FERNÁNDEZ ANNA MILLÀ SERGI ESTUDILLO Tècniques i tècnic de Comunicació Direcció d’Atenció al Ciutadà i Comunicació

Gràcies a totes aquelles persones que han col·laborat per fer possible aquest número.

ISSN: 2014-7007

Sumari

3 4 En profunditat: El Consorci, dins d’un projecte de control de dolor agut: e-pract

8 Parlem amb...: Lucinda Sánchez i Júlia García, infermeres de l’Hospital Dos de Maig

10 Breus: Recull d’allò més interessant al Consorci durant els mesos darrers

17 Nosaltres: Integració de les funcions de recursos humans a l’Hospitalet i Sant Joan Despí

20 Els nostres professionals: En aquest número coneixerem de prop la tasca d’un help desk

22 La Firma: Las redes sociales y los profesionales

24 La contra: Mercedes Manzanares, auxiliar d’infermeria i aficionada al reiki

4

En profunditat

El Consorci, dins d’un projecte de control del dolor agut de pacients hospitalitzats La xarxa d’excel·lència en la pràctica clínica e-pract, creada per la Fundació Avedis Donabedian, lidera l’estudi que analitza l’evolució del dolor agut en pacients de prop de 20 centres sanitaris de tot Espanya, entre ells, l’Hospital Transversal.

MÒNICA FERNÁNDEZ

es del 2013, el Consorci Sanitari Integral treballa dins d’e-pract, la xarxa per a l’excel·lència en la pràctica clínica creada per la Fundació Avedis Donabedian. Ho fa dins del projecte “Control i maneig del dolor agut: un dret del pacient”, que té com a objectius la millora de l’avaluació sistemàtica del dolor en les unitats d’atenció hospitalària i sociosanitària, i la reducció de la freqüència de pacients ingressats amb dolor agut no tractat.

D

Aquest projecte, que es coneix entre els professionals com “e-pract”, fent referència a la xarxa que l’impulsa, ha començat a l’Hospital Transversal i té un cronograma d’implantació progressiu en totes les unitats de dos anys. S’ha començat per una unitat mèdica (obstetrícia), una quirúrgica i una sociosanitària i s’han estudiat les dades del dolor agut de pacients ingressats.

A través d’una plataforma on line els professionals de l’Hospital Transversal poden intercanviar coneixement amb els prop de 20 centres i consorcis sanitaris que treballen en aquest projecte. També es poden comparar els resultats de les nostres unitats entre elles, i saber com estem vers als altres centres. La plataforma també proporciona formació per a facultatius, infermeres i auxiliars d’infermeria.

Una infermera atén una usuària i li explica com fer servir l’Escala Visual Analògica.

OBJECTIU L’objectiu principal del projecte és consolidar la valoració del dolor com a la cinquena constant que es pren als pacients ingressats, com ara es mesuren constants vitals com: la tensió arterial, la freqüència cardíaca, la freqüència respiratòria i la temperatura. Per això, ens comenta

Josep Masdeu, cap del Servei d’Anestesiologia i Reanimació i referent per al Consorci del projecte, “cal formar metges, infermeres i auxiliars per tal que prenguin consciència de la importància del fet que el dolor sigui mesurat. Es busca que el dolor passi a ser una de les constants que es controlen als pacients”.

5 El tractament del dolor és un tema d’importància cabdal, ja que el dolor té influència en la salut del malalt, en la seva capacitat de millorar independentment de les seves patologies, i no només això, sinó que també és un dret dels malalts, el fet de poder tenir el dolor controlat. És molt important que tots els professionals sanitaris que atenen el pacient siguin conscients de la importància de la mesura, per tal que el dolor estigui controlat i tingui el mínim impacte en la salut del pacient i la seva recuperació.

En el tractament del dolor agut hi participen tots els especialistes i sobretot és un tema on les infermeres ho fan activament, ja que la seva tasca consisteix en la detecció, el control, el registre i l’administració de les pautes del tractament de dolor.

PROFESSIONALS IMPLICATS Els dos professionals referents al Consorci són Josep Masdeu, cap del Servei d’Anestesiologia i Reanimació, i Nuria Gómez, infermera clínica del dolor. Lideren el projecte juntament amb les coordinadores de les unitats i n’hem parlat de quins són els principals avantatges de l’epract.

Amb ells hi col·laboren tot un equip d’altres professionals motivats per controlar el dolor als pacients ingressats. De fet, en breu es posarà en marxa la Comissió del dolor, que comptarà amb diferents especialitats mèdiques i quirúrgiques, Anestèsia, Infermeria, i un metge especialista en el tractament del dolor.

En el projecte “Control i maneig del dolor agut: un dret del pacient”, comparteixen

dades prop de 20 centres sanitaris de tot Espanya. A més, hi ha una part molt important de formació, per tal que el màxim nombre de professionals implicats en la cura dels malalts estiguin formats en el maneig del dolor agut i crònic.

El Consorci també compta amb la Unitat del Dolor Especialitzada, que es dedica al dolor específic, crònic o que pot evolucionar cap a un dolor crònic. Per tant, aquesta Unitat tracta des de pacients ambulatoris, que només venen a tractar-se del seu dolor, fins a pacients ingressats. És un dolor que pot considerar-se en si mateix com una malaltia.

COM ES MESURA EL DOLOR? La infermera és la responsable de recollir dades sobre el nivell de dolor del pacient i de registrar la seva història clínica. Nuria Gómez ens explica quins són els principals indicadors: “D’una banda tenim la valoració de la intensitat del dolor, segons una escala que va del 0 (gens de dolor) al 10 (el màxim dolor que es pugui suportar). Es fa a través de l’Escala Visual Analògica (EVA) (a la imatge)”. Aquesta escala és la més validada, a nivell interna-

cional. El dolor és difícil de valorar, no hi ha cap mesurador, com ara un termòmetre o algun altre aparell; a més és subjectiu, per la qual cosa s’han de fer servir escales.

Gràcies a l’EVA es mesura la prevalença del dolor en un moment concret i la prevalença en les darreres 24 hores, dades que són recollides pel coordinador de la unitat, responsable d’introduir-les dins de la plataforma. És la forma més senzilla de tenir un indicador numèric que fins i tot es pot comparar amb les dades del mateix pacient, abans o després d’una intervenció, al llarg dels dies d’estada del pacient, i també després amb altres centres.

Nuria Gómez també ens ha explicat que un indicador d’efectivitat del tractament és la revaloració del dolor. Es mesura després de l’administració d’un analgèsic si el pacient presenta dolor amb EVA> 3. D’altra banda, també es mesura la informació rebuda pels pacients respecte al dolor durant l’ingrés.

“Expliquem els pacients que no esperin a tenir un dolor insuportable, sinó que si tenen dolor fora del normal, han d’avisar a inferme-

6

En profunditat

ria perquè els hi administrin nous tractaments analgèsics”, en comenta Josep Masdeu.

En aquest sentit, infermeria ha treballat molt per tal de donar una informació correcta als pacients. “Per això, s’ha elaborat un tríptic informatiu dirigit a pacients: ‘Guia informativa sobre el control del dolor’, que es lliura als pacients, per poder resoldre tots els seus dubtes”, ens explica Nuria Gómez.

rellevància. “Tant entre professionals com entre la població en general no se li dóna valor al dolor. El dolor s’analitzava per donar un diagnòstic i no se li donava la transcendència que progressivament s’ha anat veient que té, ja que entre d’altres coses augmenta la morbiditat. De fet tenim incidències de fins al 40% de pacients que pateixen dolor moderat (en l’escala de l’1 al 10, dolor lleu seria, de l’1 al 3; moderat, del 4 al 7, i sever del 8 al 10)”, ens explicava Josep Masdeu.

En sí, és una millora de pràctica clínica ja que permetrà que els pacients estiguin millor controlats. De fet, un malalt que està ingressat i té dolor, evoluciona, generalment pitjor que un malalt que no té dolor.

D’altra banda, també és molt important el fet d’arribar a consensos en pautes de

AVANTATGES PER A PROFESSIONALS

La participació a l’e-pract reportarà una sèrie d’avantatges per als professionals.

En primer lloc una actualització en els coneixements sobre els temes del dolor, perquè prenguin consciència de la seva

medicació, perquè de seguida que un malalt manifesta que té dolor, es pugui automàticament posar en marxa una pauta per alleugerir-los.

Com un altre avantatge, han destacat el fet de compartir coneixement. Treballar dins de la plataforma e-pract permet comparar i compartir dades amb prop de 20 centres sanitaris i veure en quina mesura tenim controlat el dolor agut dels pacients ingressats.

AVANTATGES PER A PACIENTS Nuria Gómez ens comenta que un dels principals avantatges per als pacients des de la posada en marxa del projecte epract és la disminució de la prevalença del dolor. A més, els pacients estan més i millor informats. Si es té controlat el dolor, hi ha menys riscos de complicacions, i es redueix la comorbiditat.

Hospitals adscrits a e-pract i el control del dolor CAPIO HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA CAPIO HOSPITAL UNIVERSITARI SAGRAT COR CLÍNICA DEL VALLÈS COMPLEJO HOSPITALARIO UNIVERSITARIO INSULAR MATERNO INFANTIL DE LAS PALMAS CONSORCI HOSPITALARI DE VIC CONSORCI SANITARI DEL GARRAF HOSPITAL DE FIGUERES HOSPITAL DEL HENARES HOSPITAL GENERAL DE GRANOLLERS HOSPITAL INFANTIL SANT JOAN DE DÉU HOSPITAL INFANTIL UNIVERSITARIO NIÑO JESÚS. MADRID HOSPITAL MATERNO-INFANTIL CARLOS HAYA. MÁLAGA HOSPITAL NOSTRA SENYORA DE MERITXELL HOSPITAL SAN JUAN DE DIOS HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU DE MANRESA-ALTHAIA HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRON HOSPITAL UNIVERSITARIO LA FE HOSPITAL UNIVERSITARIO LA PAZ HOSPITAL TRANSVERSAL, CONSORCI SANITARI INTEGRAL

8

Parlem amb...

Lucinda Sánchez, gestora del procés Atenció Urgent, i Júlia García, infermera

“Amb la infermera resolutiva, el Servei d’Urgències de l’HDM ofereix una atenció més ràpida i eficaç” Des de l’any 2011 el Servei d’Urgències de l’Hospital Dos de Maig compta amb el procediment de treball de la infermera resolutiva, que té l’objectiu d’atendre aquells casos que poden ser solucionats amb l’actuació d’infermeria sense la necessitat de ser visitats pels professionals mèdics. Així aconsegueixen agilitzar l’atenció urgent a l’Hospital, amb gran satisfacció per part dels usuaris.

SANDRA ROPERO

Lucinda Sánchez, a l’esquerra, i Júlia García, al Servei d’Urgències de l’Hospital Dos de Maig.

- En què consisteix la figura de la infermera resolutiva?

- L.S: Segons el document del procediment de treball que vam dissenyar, es tracta d’atorgar competències a les infermeres d’Urgències de l’Hospital

Dos de Maig perquè puguin proporcionar de forma autònoma una atenció ràpida a problemes de salut concrets. És a dir, el que es va fer és protocoloritzar alguns casos concrets que es poden resoldre només amb l’atenció del perso-

nal d’infermeria.

- Quins avantatges va suposar la implantació d’aquest procediment?

- J.G: La reducció dels temps d’espera de pacients que pels seus casos concreta-

9 ment podien ser tractats directament per infermeria i abans havien d’esperar a ser atesos per un professional mèdic, moltes vegades durant molt de temps perquè es prioritzaven casos més greus.

- En quins casos pot actuar infermeria de manera resolutiva?

- L.S: Primer de tot destacar que totes les actuacions les tenim protocol·litzades de manera consensuada amb la Direcció mèdica, per poder garantir la millor atenció urgent. Nosaltres només actuem de manera autònoma en els següents casos (sempre que el grau de complexitat sigui el que es marca al protocol): ferides (excepte en casos complexos), cremades de primer grau, dispensació de contracepció d’urgència, continuïtat de tractaments derivats d’atenció primària de la Dreta de l’Eixample i altres casos poc complexos com la recol·locació de sondes...

- J.G: Tot depèn del cas que es trobin a triatge. Hi ha situacions que ja preveus que serà infermeria qui atendrà al pacient.

Abans havien d’esperar un informe mèdic

(moltes vegades després de ser atesos per la infermera si es tractava d’una ferida, per exemple), però actualment nosaltres podem signar aquest informe i ja els donem l’alta amb les recomanacions pertinents.

- Així que és la infermera de triatge qui deriva els casos a la infermera resolutiva?

- L.S: Sí, en realitat el flux seria el següent: el pacient demana atenció sanitària al mostrador d’Urgències, després la infermera de triatge l’atén i en cas de complir amb els criteris d’actuació establerts als protocols, és derivat directament a una infermera resolutiva que l’atendrà i redactarà l’informe i alta d’urgències. En cas de que no compleixi amb algun dels requisits passa a ser visitat per un metge del Servei.

- J.G: Volem destacar que tot el personal d’infermeria forma part d’aquest procediment de treball, no es tracta d’una persona en particular, sinó que totes duen a terme aquesta tasca resolutiva.

- Per quin motiu es va decidir implantar aquest procediment?

- L.S: El Servei d’Urgències de l’Hospital Dos de Maig és un Centre d’Urgències d’Atenció primària (CUAP), és a dir, s’atenen casos de complexitat mitjana i per tant, ens trobàvem algunes vegades amb casos que es podien solucionar per Infermeria, però necessitàvem uns protocols. Així que es va presentar el projecte a la Direcció del centre que va estar d’acord ja que es tractava d’un projecte de millora de l’atenció als pacients. És important destacar que en l’elaboració dels protocols han col·laborat tant els professionals mèdics com l’equip d’infermeria d’Urgències i les infermeres polivalents.

- Com valoren els usuaris aquesta atenció?

- J.G: De manera molt positiva. Els pacients d’Urgències el que demanen quan arriben és una atenció ràpida i eficaç i amb aquest sistema la reben. Així que la valoració, tant per la seva part com dels professionals, és satisfactòria.

10

Breus

Nova tècnica de reconstrucció de mama a l’Hospital Transveral es del passat mes de juny l’equip format per Tiago Gomes i Lorena Vives (imatge), especialistes en cirurgia plàstica, han començat a practicar la tècnica DIEP (Deep Inferior Epigastric Perforator), que consisteix en la reconstrucció mamària amb teixit abdominal excedent. D’aquesta manera, es procedeix a trasplantar i remodelar la pell i el greix de l’abdomen inferior a la zona del tòrax on s’ha extirpat el pit.

D

Tot i que aquesta tècnica es fa servir en hospitals terciaris, el Consorci Sanitari Integral l’ofereix a l’Hospital transversal, amb un equip professional reduït però amb un bon entrenament específic en la tècnica i que té una estreta dedicació al

Xerrada comunitària sobre situacions urgents, a Barcelona l 16 de juliol passat, les metgesses Clara Riera i Olga Vázquez, del CAP Sagrada Família, van fer la xerrada "Què fer davant situacions urgents: ictus, infarts, caigudes, etc." a l'Espai Social de Sagrada Família.

Aquest esdeveniment s'emmarca dins de les accions comunitàries del CAP. Hi van assisitir 17 persones.

E

seguiment de casos. Des del juny ja s’han donat tres reconstruccions de mama, amb un nivell de satisfacció excel·lent per part de les pacients, i està previst que l’any es facin unes 20.

Pel que fa als avantatges, són múltiples ens explica Tiago Gomes: “reconstrucció amb teixit propi (que té evolució natural i simètrica), resistència i tolerància excel·lent als tractaments complementaris (com ara la radioteràpia), abdominoplàstia en un únic acte quirúrgic amb milloria estètica i funcional de l’abdomen. A més redueix els costos relacionats amb tècniques, que inclouen pròtesis i el seu manteniment”. La intervenció està indicada a pacients que

hagin de sotmetre’s a masectomia i que tinguin excedent ambdominal, és a dir, més de la meitat de les pacients.

11 Consolidació del grup de Psiquiatria i Psicologia del Consorci rran del fet que la Transversalitat a la institució esdevé ja una realitat consolidada, la coordinadora del grup Psiquiatria i Psicologia (PSI-CSI), Charo Arias, psicòloga adjunta, U. Psiquiatria i coordinadora de Docència en Psicologia, ha explicat que "aquest nou escenari requeria d’un esforç per integrar les diverses intervencions psicosocials que s’hi anaven portant a terme".

A

Dins del marc de la docència es va crear el grup PSI-CSI amb la intenció d’obrir un espai de “trobada, debat i reflexió” entre els professionals de l’àmbit psicosocial que treballen al Consorci.

L’objectiu fonamental era constituir-se com a equip de treball, posant en comú les particularitats de la tasca en funció de l’àrea en què es treballa, i contribuir així a crear els trets identitaris propis d’un entorn laboral on hi conviuen diversos col·lectius.

Les reunions bimestrals amb totes les persones vinculades al CSI i amb tasques relacionades amb la salut mental, han fet

possible establir espais de trobada per debatre temes comuns, i la intenció és incloure més endavant professionals de l’Àrea de Treball Social.

El 2 de juliol passat es va celebrar l’última trobada a la Residència Collblanc Companys Socials. A la imatge tot l'equip, de dreta a esquerra: Beatriz Garcia, psiquiatra adjunta, Unitat Psiquiatria; Charo Arias, psicòloga adjunta, U. Psiquiatria i

coordinadora de Docència en Psicologia; Xavier Cardona, cap U. Psiquiatria; Gemma Soteras i Elisenda Reig, psicòlogues del sociosanitari; Cristina Fernández, psicòloga, Residència Francisco Padilla; Araceli Garcia, psicòloga, Residència Collblanc Companys Socials; Montserrat Vacas, psicòloga U. Fibromiàlgia i Fatiga Crònica; Cristina Bierge, psicooncòloga i Marta Balagué, neuropsicòloga.

12

Breus

Anna Torres obté l'acreditació d'Experta Avançada 2 en cures d’úlceres i ferides cròniques

E

l Grupo Nacional para el Estudio y Asesoramiento de Úlceras por presión y Heridas Crónicas (GNEAUPP) ha atorgat l'acreditació d'Experta Avançada 2 a la Coordinadora d’infermeria de l’HADO-UFISS de l'Hospital Dos de Maig, Anna Torres, que d'aquesta manera es converteix en una de les poques professionals amb aquesta acreditació en tot el territori català.

Unitat d'HADO, que és el que ens permet el maneig multidisciplinari, però potser algun dia podrem tenir una unitat d’úlceres i ferides referent per la dreta de l’Eixample. Ara tinc la certesa que les valoracions, tractaments i maneig de les ferides que impartim estan ben acreditades per una societat científica amb una alta credibilitat”.

L’Anna ha mostrat la seva satisfacció per aquesta acreditació i ha explicat que “és molt significativa perquè és un reconeixement a molta feina feta els darrers anys, publicacions, stage i cursos rebuts i donats a diferents llocs d'Espanya”. A més, ha assegurat que aquesta acreditació li dóna “més seguretat en el maneig de les nafres i ferides cròniques, que són una part del desenvolupament del rol autònom de la infermera molt important, tot i que sóc una afèrrima defensora de l'abordatge multidisciplinari de les mateixes, tinguin l'etiologia que tinguin”.

El GNEAUPP concedeix aquestes acreditacions basantse en una sèrie de punts que s'aconsegueixen d’acord amb els següents criteris: el coneixement i la formació adquirida, l'experiència professional i les actituds, enteses com la realització d'actes científics i publicacions. Amb les acreditacions, el GNEAUPP vol protegir al ciutadà, garantir la responsabilitat dels professionals, potenciar el reconeixement professional i certificar pràctiques de qualitat.

D’altra banda, la coordinadora d’infermeria de l’HADO-UFISS de l’Hospital Dos de Maig ha assenyalat que “a nivell del territori (Dreta Eixample) les valoracions de nafres i ferides cròniques complexes o amb mala evolució són cada vegada més derivades a Hospital de Dia per tal que les valorem, de moment dins de la

Premiades dues comunicacions sobre hospitalització a domicili ues comunicacions fetes per professionals de l'Hospital Dos de Maig (HDM) han estat premiades entre les sis millors en el XII Congreso Nacional de la Sociedad Española de la Hospitalización a Domicilio, que va tenir lloc del 5 al 7 de juny d'aquest any a Burgos. Han estat Derivación de pacientes crónicos complejos desde atención primaria a una UHADO, presentada per la infermera Anna Torres, i Eficacia analgésica de los opiáceos orales de acción rápida para las curas de úlceras y heridas complejas en el domicilio, presentada per la metgessa Eulàlia Villegas. Ambdues professionals formen part del Servei d'Hospitalització a Domicili de l'HDM.

D

13 Curs de perfeccionament en Ecografia musculoesquelètica ls dies 2, 3 i 4 d'octubre, l'Hospital Moisès Broggi va acollir un curs de perfeccionament en ecografia musculoesquelètica “Estancias en ecografia”, organitzat pel Servei de Reumatologia.

E

El curs va comptar amb quatre seus a la província de Barcelona: l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, l'Hospital Vall d'Hebron, l'Hospital de Sant Pau i l'Hospital Plató. En grups de quatre metges, provinents de tot Espanya i formats en ecografia, rotaven cada matí i tarda per un dels centres fent perfeccionament en ecografia articular i muscular, en estudi de sinovitis i entesitis.

Dues infermeres de la Comissió d’Hemoteràpia, premi a millor comunicació ngélica Aranda i Irina Hernández, infermeres de l’Hospital Transversal i membres de la Comissió d’Hemoteràpia, van guanyar el passat mes de juny el premi a la millor comunicació oral en l’àrea de Transfusió, Hemovigilància i Immunohematologia, al 25 Congrés de la Societat Espanyola de Transfusió Sanguínia i Teràpia Cel·lular, celebrat a Oviedo. La comunicació, titulada Mejora de la seguridad transfusional a través de la evaluación continua del acto transfusional y de la formación del personal implicado en el acto transfusional responia a un estudi que tenia com a objectiu avaluar el resultat de la formació i les mesures de millora promogudes des de la Comissió d’Hemoteràpia per tal de garantir la seguretat transfusional, i es va posar en marxa coincidint amb l’obertura de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi (2010).

A

D’esquerra a dreta: Angélica Aranda i Irina Hernández.

14

Breus

Dues professionals del Consorci participen en la primera guia sobre alfabetització en salut dirigida a professionals sanitaris úria Borrell, infermera clínica de Cirurgia General, i Mònica Fernández, tècnica de Comunicació, han participat amb un capítol a la nova guia “Alfabetització per a la salut. Estàndards i recomanacions per als professionals de la salut”, la primera d’aquesta temàtica dirigida a professionals de l'àmbit sanitari. El capítol està dedicat als ‘Estàndards i pràctiques en la comunicació oral’.

N

Els autors de la guia són un grup de 17 professionals (metges, infermeres, periodistes, professors universitaris, treballadors socials...), tots membres del Grup d’Alfabetització per a la salut de la Xarxa d’Hospitals i Centres Promotors de la Salut a Catalunya: www.udg.cat/hphcat, a la qual el Consorci està adscrita des dels seu inicis l’any 2010. La guia va dirigida a millorar la comunicació entre els professionals de la

salut i els usuaris i es va presentar el setembre a la seu de la Generalitat a Girona. Està disponible de franc en català i castellà des de la web de la Xarxa: www.udg.cat/hphcat a Publicacions.

L’alfabetització per a la salut està relacionada amb l’alfabetització i l’educació: comporta per part dels pacients coneixement, motivació i competència per formar judicis i decidir sobre la pròpia salut i la salut de l’entorn. Tant els usuaris de la sanitat com els professionals sanitaris estan implicats en l’alfabetització en salut.

Per millorar els nivells d’alfabetització en salut, s’ha de millorar la comunicació i fer servir de forma correcta la informació sobre la pròpia salut. Està demostrat que els baixos nivells d’alfabetització en salut de pacients provoquen elevats costos per a la sanitat: com ara múltiples reingressos;

ús excessiu dels Serveis d’Urgències, conseqüència d’una mala interpretació de pautes de medicació, o major risc de mortalitat, sobretot en pacients d’edat avançada.

D’esquerra a dreta: Núria Borrell i Mònica Fernández.

Sodexo ofereix als professionals del Consorci un portal de compra online a preus de gran empresa es del passat juliol, Sodexo va posar en marxa l'Espai Botiga online on pots comprar el menjar de casa a preus de gran empresa. L’Espai Botiga té prop de 50 referències de primera necessitat amb tan sols un clic. La gestió és 100% a càrrec de Sodexo.

2. Registra’t com a usuari o usuària 3. Ja pots fer comandes i recollir-les al centre que et vagi millor.

Què has de fer?

1. Entra a http://www.csi-espaciotienda.es/

Horaris • De 8 a 9 hores, per al personal de nit.

D

Les compres s'han de fer amb un mínim de 48 hores. Els dies d'entrega són dimarts i divendres.

• De 13.30 a 16 hores, per al personal de matí.

Punts de recollida • Seu Sant Joan Despí: Hospital Moisès Broggi, planta -2, magatzem de la cafeteria davant dels vestuaris.

• Seu l’Hospitalet: cafeteria.

•Seu Barcelona: Hospital Dos de Maig, cafeteria.

15 Ja pots resetejar la clau SAP de forma ràpida es de finals de juliol pots resetejar la teva clau de SAP de forma ràpida a través de la pàgina d'incidències informàtiques, coneguda com "Mussara".

D

Des de la Intranet pots entrar a "Aplicacions" i triar "Mussara".

Un cop al web d'incidències, tens una nova entrada al menú esquerre. En resetejar la contrasenya, rebràs un correu amb una de nova.

El Consorci rep l’acreditació AMED per promoure l’alimentació mediterrània al menjador laboral i la cafeteria oberta al públic ’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, l’Hospital General de l’Hospitalet i l’Hospital Dos de Maig han rebut l’acreditació AMED, per promoure l’alimentació mediterrània al menjador laboral i la cafeteria oberta al públic. Aquesta certificació la lliura l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Per a més informació www.amed.cat

L

A la imatge de dreta a esquera: Jordi Company (Sodexo-Catalunya), Anna Ferret (responsable de Serveis Hotelers), Maite Gómez (responsable de procés de Cuina), Felipe Raurell (responsable de Sodexo al CSI) i altres responsales de Sodexo.

16

Breus

Tres infermeres i una auxiliar formen usuaris de l’AVE ourdes Alavedra, Yolanda Navas, Antònia Cárdenas (infermeres) i Silvina Freire (auxiliar d’infermeria) del Gabinet de proves de l’Hospital Moisès Broggi van participar a principis d’octubre en una campanya dirigida a formar els passatgers de l’AVE Barcelona-París-Barcelona en la reanimació cardiopulmonar bàsica.

L

La campanya organitzada per Life-Priority ha comptat amb un equip de 4 professionals sanitàries espanyoles (l’equip del Consorci Sanitari Integral) i 4 professionals sanitaris francesos, tots ells formats amb el curs de suport vital bàsic. El taller, que es feia dins d’un vagó sencer habilitat, es feia amb ninos i tablets on es feia l’examen, durava uns 15 minuts, i els assistents obtenien un diploma.

L’equip espanyol va formar 80 persones durant el trajecte de tornada de ParísBarcelona, que té una durada de 6 hores

D’esquerra a dreta: Yolanda Navas, Lourdes Alavedra, Antònia Cárdena i Silvina Freire.

30 minuts. Life-Priority també va disposar d’un estand a l’estació de Sants, i el mateix dissabte abans de marxar a París, ja es van formar 40 persones. Life (Linking Intensive care to Family Expe-

rience)-Priority és una fundació promoguda per la European Society of Intensive Care Medicine.Teniu més informació a la seva web: http://www.life-priority.com/

Constituït el Comitè Operatiu d’Ebola del Consorci er coordinar totes les actuacions sobre l’Ebola al Consorci Sanitari Integral s’ha constituït el Comitè Operatiu d’Ebola. Aquest comitè ha de vetllar pel compliment, el desenvolupament, l’avaluació i la revisió dels protocols i les actuacions sobre la malaltia a la Institució.

P

El comitè format per la directora assistencial del Consorci, els directors de centre, dos referents d’atenció primària de l’Hospitalet i Barcelona, membres del servei de

Prevenció de Riscos i Salut Laboral, membres de les comissions de malalties infeccioses de l’Hospital Transversal i l’Hospital Dos de Maig, el responsable de l’àrea de Logística i per una membre de l’àrea de Comunicació.

Si considereu oportú fer arribar qualsevol qüestió relativa a l’Ebola, la Direcció Assistencial posa a la vostra disposició dels professionals el correu següent: direccio.assistencial@sanitatintegral.org

D’altra banda, per facilitar l’accés dels professionals a la informació que es genera al Consorci sobre l’Ebola, s’ha habilitat un apartat a la Intranet que recull de forma unificada totes les novetats. Es pot accedir des del banner Actuacions Ebola de la pàgina principal de la Intranet i també a través de l’apartat Info. assistencial – Actuacions Ebola.

A més, mitjançant unes alertes, la Intranet avisarà de quan hi hagi actualitzacions importants de la informació.

Nosaltres

17

Integració de les funcions de recursos humans dels centres de l’Hospitalet i Sant Joan Despí Les funcions de recursos humans que venia fent la Direcció de Centre de l’Hospitalet-Sant Joan Despí des de l’any 2011 s’han integrat ara en l’Àrea de Gestió Administrativa i Sistemes d’Informació de la Direcció de Recursos Humans. A Barcelona, les funcions continuen dependent de la Direcció de Centre d’aquella àrea. l Consorci Sanitari Integral com a organització està immers en un procés constant de canvi que el llarg dels últims anys va motivar la decisió de transferir una part de la gestió de persones als propis centres modificant, de forma significativa, l’estructura organitzativa i funcional de recursos humans que havia regit fins aquell moment amb la intenció d’apropar, millorar i fer més àgils els processos que es traspassaven.

E

Així, a mitjans de l’any 2011, es va portar a terme la descentralització de funcions de recursos humans, traspassant una part important d’aquestes a les direccions dels centres mitjançant les unitats organitzatives de gestió de persones (UOGP).

Després de tres anys, a principis de l’any 2014, la direcció del CSI va decidir recuperar els principis del model integral i integrat de recursos humans basat en l’especialització de la funció, fet que es va traduir en el retorn de les funcions que duien a terme les UOGP del Baix Llobregat, la UOGP de l’Hospitalet i la UOGP del Centre de Serveis Compartits al Departament de Recursos Humans.

Aquest canvi de model ha suposat la modificació de les estructures organitzatives dels processos de gestió de perso-

Els professionals de l’Àrea de Gestió Administrativa i Sistemes d’Informació s’han concentrat a la planta baixa de l’Hospital General de l’Hospitalet

nes, de manera que les funcions que s’han retornat, així com els professionals que les desenvolupaven, s’han integrat dins d’una única àrea, l’Àrea de Gestió Administrativa i Sistemes d’Informació.

Aquest retorn de funcions es va concretar l’1 d’abril de 2014 i està comportant un important procés de reorganització interna tant de les funcions que es desenvolupen com de l’espai de treball.

MISSIÓ La missió de l’Àrea de Gestió Administrativa i Sistemes d’Informació és proveir els serveis propis del procés d’administració de personal, d’acord amb els criteris i estratègia de Recursos Humans establerts en la política i estratègia del Consorci Sanitari Integral, amb la finalitat de garantir l’eficiència i la qualitat operativa, facilitant i contribuint l’assoliment dels objectius específics de recursos humans.

18

Nosaltres

Les línies mestres a través de les quals guiem la nostra activitat a través dels objectius que d’ella se’n derivin són les següents: • Generar resultats tangibles i fer-los visibles.

• Aportar idees, models, eines i mètodes que permetin contribuir amb un major valor afegit al desenvolupament de la pròpia tasca i a l’assoliment de resultats.

• Optimitzar els processos per transformar i millorar les operacions administratives en matèria de gestió de persones.

• Potenciar la utilització de les eines tecnològiques per millorar els processos i els resultats.

• Crear un equip de professionals d’alt rendiment cohesionat, fort, sòlid, efectiu, reconegut, acceptat i valorat.

ESTRUCTURA FUNCIONAL L’Àrea de Gestió Administrativa i Sistemes

d’Informació de Recursos Humans està configurada per sis àmbits funcionals: Espai d’atenció al professional La seva missió és atendre les demandes derivades del procés gestionar persones que provinguin dels professionals.

Les seves finalitats són: • Atendre les peticions de servei, d’orientació, informació i de dret formulades pels professionals.

• Contactar amb els professionals per fer els tràmits documentals o de qualsevol altra naturalesa.

• Col·laborar en la difusió de les comunicacions de recursos humans.

• Contribuir amb les seves actuacions a l’eficiència dels processos de recursos humans.

Organigrama de l’Àrea de Gestió Administrativa i Sistemes d’Informació

Àmbit de contractació La seva missió és l’execució del procés d’administració de personal en matèria d’afiliació, contractació i gestió del temps de treball. Àmbit de retribucions La seva missió és l’execució del procés d’administració de personal en matèria de retribució, tributació i cotització. Àmbit de gestió documental La seva missió és vetllar per l’adequada custòdia, conservació, accés i confidencialitat de la informació i les dades dels professionals del Consorci, contingudes a l’expedient. Àmbit de gestió de la informació La seva missió és posar a disposició de l’organització les dades i la informació necessària per a la gestió i la presa de decisions mitjançant la generació, tractament i la difusió de la informació. Àmbit de desenvolupament i suport tecnològic La seva missió és vetllar per la idoneïtat, l’eficiència i la integració de les aplicacions informàtiques de gestió de recursos humans, mitjançant el seu desenvolupament i l’optimització i proporcionant suport tècnic i funcional als usuaris de les mateixes.

El principal canvi d’aquesta nova estructura es produeix en la separació de funcions i s’ha passat d’una gestió per centres a una gestió per àmbits funcionals.

D’altra banda s’integra l’espai d’atenció al professional amb un punt a l’Hospitalet i un altre a l’Hospital Sant Joan Despí Moisès Broggi.

19 Amb aquesta nova estructura es pretén assolir un alt grau d’eficàcia operativa, qualitat del servei i satisfacció del client intern, mitjançant la gestió integrada del conjunt d’activitats que composen el procés d’administració de personal.

sen l’àrea, a excepció de dos professionals que desenvolupen les seves funcions a l’espai de recursos humans d’atenció al professional (ERHAP) ubicat a l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi.

UBICACIÓ DE L’ÀREA Com a conseqüència de la reorganització, durant el mes de maig, es va procedir al trasllat de l’àrea a un nou espai de treball ubicat a la planta baixa de l’Hospital General de l’Hospitalet, a l’espai que anteriorment ocupava Sistemes d’Informació.

Per posar-se en contacte amb l’àrea els professionals del CSI tenen disponible l’autoservei del professional, en el qual poden fer peticions de serveis i comunicar incidències. Altres vies són:

A Barcelona, com s’ha comentat, continua existint la UOGP amb les mateixes funcions que se li van traspassar al 2011 i dependent de la direcció de centre d’aquesta àrea. Per contactar, UOGPBCN: UOGPBCN@sanitatintregral.org. Tel. 93 507 27 00, extensió 9118 i 9117.

Espai de Recursos Humans d’Atenció al Professional Baix Llobregat ERHAPBLlob@sanitatintegral.org Tel. 93 553 12 27 extensió 7361 i 7365

ANTONIO RODRÍGUEZ Responsable de l’Àrea Gestió Administrativa i Sistemes d’Informació de Recursos Humans

En aquest nou espai de treball es concentren tots els professionals que compo-

Espai de Recursos Humans d’Atenció al Professional L’Hospitalet ERHAPLHosp@sanitatintegral.org Tel. 93 440 75 00 extensió 6151 i 6158

20

Els nostres professionals Juan Antonio Lechado Help desk, del Departamento de Sistemas de Información

En el anterior número de l’ENLLAÇ se iniciaba una nueva sección de la revista corporativa dedicada a los diferentes perfiles profesionales existentes en el Consorci Sanitari Integral. En este apartado se aborda el perfil de uno de los técnicos del área de informática de los que dispone la institución.

ANNA MILLÀ

- ¿En qué área te encuentras dentro del departamento?

- En la de Service Desk, que está formada por técnicos de campo, que se encuentran presencialmente en los tres grandes centros, los hospitales de Sant Joan Despí, l’Hospitalet y Barcelona, y por help desk, como yo.

- ¿Cuál es vuestra principal tarea?

- El help desk recibe las incidencias o peticiones informáticas de los profesionales del Consorci, mediante el teléfono o la aplicación informática Mussara, y las clasifica y distribuye a las diferentes áreas del departamento para darles solución.

- ¿Qué os encargáis de resolver?

- Cualquier petición de servicio o incidencia de funcionamiento relacionado con los equipos informáticos, los sistemas de información y las aplicaciones corporativas del Consorci. Quedan fuera de nuestro ámbito las incidencias de mantenimiento, electromedicina y otros servicios.

- ¿Qué pasa en el caso de impresoras?

- Los servicios relacionados con impresoras, los gestionamos nosotros de forma remota, pero la incidencia o petición se traslada a una empresa externa,

Juan Antonio, en la sala de los help desk, en la 4ª planta de l’Hospital General de l’Hospitalet

que es la que gestiona el servicio de tóner y si fuera necesario, la revisión o reparación presencial de la máquina.

- ¿Qué otras funciones tenéis?

- Configuramos cuentas de usuario, de correo corporativo y damos acceso a carpetas y permisos de SAP. Para eso es

necesario que un mando intermedio o responsable lo autorice mediante una petición de Mussara. También instalamos y actualizamos el software necesario para la actividad del profesional y llevamos a cabo pruebas y compatibilidades de nuevas aplicaciones. Además resolvemos incidencias sencillas de SAP.

21 Según la descripción del puesto de trabajo, las funciones principales del help desk son: - Resuelve incidencias, del hardware y del software, de dispositivos de usuarios.

- Atiende y resuelve dudas o peticiones que se hacen vía telefónica, por aplicativo informático (Mussara).

- Explica a los usuarios las instrucciones de funcionamiento de los sistemas informáticos, para una mejor utilización y para prevenir disfunciones futuras.

Sin embargo no damos soporte en herramientas informáticas, como la creación de presentaciones en Power Point, fórmulas de Excel, etc.

- ¿Cómo es un día normal?

- Al incorporarnos a la jornada laboral, activamos la recepción de llamadas y se va revisando frecuentemente los diferentes filtros de prioridad del Mussara. Se van resolviendo las incidencias y peticiones según los criterios de urgencia y tiempos de espera. En el caso de una incidencia, por ejemplo, vemos si es un problema del ordenador, lo intentamos resolver remotamente y si no es posible, recabamos la información necesaria y la pasamos al área que corresponde para que la gestione. El tema puede pasar a un técnico de campo, que se desplaza in situ para revisar la incidencia, con nuestro soporte.

- Instala el software a los usuarios que lo requieren para su trabajo y desinstala de los equipos software obsoleto.

Formación requerida Ciclo formativo de Grado Superior en Administración de Sistemas Informáticos de Redes.

- Apoya a los administradores de sistemas y al equipo de programación cuando es necesario.

¿De quién depende?

De la responsable del área de Service Desk.

- Apoya a otros técnicos de campo o operadores de help desk para una mejor efectividad en la resolución de incidencias.

¿Dónde puede desarrollar su función en el Consorci?

Departamento del Sistemas de Información.

- Colabora en la elaboración de protocolos y procedimientos.

Procesos donde interviene Help desk

- Sois los que cogéis el teléfono de Informática…

- A través del 6814, tres help desk damos servicio a todos los centros del Consorci, aunque todos nosotros estamos físicamente en l’Hospitalet. El Servicio de help desk está disponible de lunes a viernes, de 7.30 a 18 horas.

Recibimos unas trescientas cincuenta llamadas diarias. De ellas, más de la mitad podrían ser una incidencia en la aplicación Mussara, ya que la mayoría son por bloqueo de la contraseña de acceso a SAP. Para agilizarlo se ha abierto una herramienta de desbloqueo de contraseña a través de Mussara que permite resetearla. Hay que recordar que el servicio telefónico se debe utilizar sólo para temas urgentes.

- Y eso significa que es para…

- Para incidencias que paren la actividad

asistencial. Si los profesionales llaman por temas que no son prioritarios pueden colapsar la centralita y, por tanto, no obtener respuesta cuando el tema sea urgente.

- ¿Y fuera de los horarios que comentas? ¿qué servicio hay?

- Fuera de esos horarios, hay un servicio de atención urgente. En el caso de que sea necesario, solamente puede llamar el supervisor de cada centro o área. Por tanto, si un profesional se encuentra con una incidencia urgente debe comunicárselo al responsable para que llame.

- ¿Y para el resto de temas?

- Se tiene que abrir una incidencia o una petición de servicio a través de una aplicación de Mussara, que está disponible, entre otros, a través de la Intranet, en el apartado Aplicaciones.

22

La firma

Las redes sociales y los profesionales sanitarios as redes sociales constituyen un conjunto de herramientas, dispositivos y sistemas que permiten una forma de interacción social on line centrada en comunidades de personas que comparten intereses y actividades (profesionales, lúdicas, educativas, etc.) o que están interesadas en explorar los intereses y actividades de otros(as).

L

El desarrollo de las modernas tecnologías de la información y comunicación (TIC) y la evolución de Internet, con la aparición de la denominada Web social o Web 2.0 ha propiciado la aparición de las redes sociales. La Web 2.0 es dinámica, colaborativa y participativa.

“Internet lo registra todo y no olvida” Jeffrey Rosen Los usuarios han pasado de ser simples espectadores pasivos a convertirse en protagonistas activos a través de plataformas de comunicación on line donde el contenido es creado y compartido mediante el uso de tecnologías que facilitan la edición, la publicación y el intercambio de ideas e información en redes y comunidades virtuales. (Incluirían, entre otros, los blogs, microblogs, wikis, podcasts y redes sociales como Twitter, Linkedin, YouTube o Facebook –por nombrar solo algunas–, medios sociales móviles, servicios de compartición multimedia,

etc.). El término social media se usa en general para referirse a actividades que integran la tecnología, las telecomunicaciones móviles y la interacción social, en forma de conversaciones, fotografías, imágenes, vídeos y pistas de audio.

Internet y los recursos de la Web 2.0 están contribuyendo sin duda a democratizar las relaciones sanitarias, a cambiar el papel que tradicionalmente desempeñaban (todos) los agentes implicados, a derribar algunas barreras y algunos de los tradicionales mitos y dogmas en el proceso de atención sanitaria, ayudando a la capacitación y a la mayor autonomía de los pacientes, que son cada vez más co-responsables y co-creadores de salud

junto a los profesionales. ¿QUÉ ES LA E-SALUD? En este contexto se ha desarrollado el concepto de e-Salud (e-health), un término que se define como “la aplicación de las tecnologías de la información y la comunicación en el amplio rango de aspectos que afectan el cuidado de la salud”. Salud 2.0 sería la aplicación de la Web 2.0 o Web social en este ámbito, que abre el camino a la participación y a nuevas formas de comunicación entre pacientes y profesionales sanitarios. Es un término muy amplio que se refiere más a una serie comportamientos y actitudes, que al uso de herramientas o tecnologías concretas.

23 GUÍAS, RECOMENDACIONES Y NORMAS DE USO Desde hace algunos años numerosos organismos e instituciones sanitarias han venido estableciendo directrices, guías, recomendaciones y normas para mejorar/asegurar la presencia de los profesionales sanitarios en el ámbito digital.

Todas ellas hacen hincapié en la necesidad de tener en cuenta la persistencia, trazabilidad, replicabilidad y las "audiencias invisibles", que caracterizan a muchas plataformas de social media y que pueden afectar de forma permanente a la reputación y a la huella digital, alterando la imagen de los profesionales entre los pacientes y colegas e incluso socavando la confianza pública en la propia profesión.

Desde el punto de vista ético-profesional, en las relaciones con los pacientes lo más importante es, sin ninguna duda, preservar su privacidad y la confidencialidad en todos los entornos; realizar un seguimiento periódico de nuestra presencia on line, además de mantener los límites adecuados en esa relación profesional sanitario/paciente y valorar, considerar o sopesar siempre la separación entre los contenidos profesionales y personales. La mayoría de las directrices y recomendaciones existentes intentan sensibilizar y generar conciencia de la responsabilidad de los profesionales tanto en la publicación de contenidos poco ‘rigurosos’ como en transmitir una imagen poco ‘acorde’ con las expectativas sobre la profesión.

El creciente impacto de las redes sociales en el trabajo y en la vida privada de los profesionales de la salud ha motivado que

los investigadores y las instituciones sanitarias estudien y reflexionen acerca del concepto y el contenido del “profesionalismo médico digital” para hacer un uso responsable de los social media por parte de los profesionales sanitarios.

Un buen ejemplo es la declaración Professionalism in the Use of Social Media adoptada por la AMA (American Medical Association) de noviembre de 2010.

No solo los médicos: hace casi dos años la American Nurses Association (ANA) ya publicó una guía sobre el uso de las redes sociales (Principles for Social Networking and the Nurse: Guidance for the Registered Nurse), en la que también hacía hincapié en la necesidad de mantener la confidencialidad para con los pacientes y unas normas éticas y profesionales. Karen A. Daley, presidenta de la ANA afirmaba: “Las enfermeras y estudiantes de enfermería tienen la obligación de entender la naturaleza, los beneficios y las potenciales consecuencias de participar en las redes sociales”.

Para terminar, conviene tener en cuenta que el público somos nosotros. En última instancia las preguntas clave que, como profesionales sanitarios, deberíamos hacernos son: ¿Qué necesitamos mantener en privado y por qué? y ¿Qué daños se infligen (y a quién) cuando se produce una transgresión (voluntaria o no) de la intimidad?

RODRIGO GUTIÉRREZ FERNÁNDEZ Presidente de la SEAUS. Médico. Jefe de Servicio en la Dirección General de Salud Pública, Drogodependencias y Consumo de la Consejería de Sanidad y Asuntos Sociales de Castilla-La Mancha

Bibliografía • Cepeda J.M. Manual de Inmersión 2.0 para Profesionales de Salud.

Disponible en: http://saludconectada.com/manual-de-inmersion-20-para-profesionales-de-salud/ • OMC. Manual de Estilo para médicos y estudiantes de medicina sobre el buen uso de redes sociales.

Disponible en: http://eticamedicarrss.com/ • Australian Medical Association. Social Media and the Medical Profession https://ama.com.au/social-media-and-medical-profession • American Medical Association. Professionalism in the Use of Social Media http://www.ama-assn.org/ama/pub/ph ysician-resources/medical-ethics/code -medical-ethics/opinion9124.page?

• American Nurses Association. ANA’s Principles for Social Networking and the Nurse http://www.nursesbooks.org/Main-Menu/eBooks/Principles/Social-Networking.aspx • VV.AA. Social media and the nursing profession: a guide to online professionalism for nurses and nursing students http://moodle.unitec.ac.nz/pluginfile.php/252873/mod_resource/content/1/Social%20Media%20and%20t he%20Nursing%20Profession%20FINAL.pdf

Mercedes Manzanares, auxiliar de enfermería del Hospital Sociosanitari de L’Hospitalet

“El reiki no pretende cambiar nada sino la forma de ver las cosas” ara Mercedes es más importante el cómo que el qué, ver la botella medio llena es vital. Esta auxiliar de enfermería lleva 13 años trabajando en el CSI y combina el cuidado de los pacientes durante su jornada laboral con una manera de cuidarse a ella misma, su afición al reiki. Conoce el terreno en ambos casos y no los ve incompatibles sino complementarios.

Por SERGI ESTUDILLO

P

- Una auxiliar de enfermería aficionada al reiki, ¿lo importante al final es encontrar el bienestar?

- Más que el bienestar busco el equilibrio de utilizar la medicina natural con la medicina alternativa. El paciente que lleva menos fármacos, está más tranquilo... ve la enfermedad con otro prisma.

- ¿Qué es exactamente el reiki?

- El “rei” es universal y el “ki” es energía, con lo cual el reiki es una técnica de sanación a través de la imposición de manos utilizando la energía universal para equilibrar el cuerpo físico, mental, emocional y espiritual.

- ¿Cómo te iniciaste en él?

- A través de una gran amiga, que empezó en esto por su marido. Yo era bastante reacia porque ante lo desconocido, desde la ignorancia, lo primero que piensas es que parece una secta, pero me dijo que fuera y lo probase.

Empecé y me sentí mucho mejor, tenía una sensación muy agradable y a partir de

ahí empecé a hacer el primer nivel y hasta el tercero.

Ves las cosas de otra manera, los problemas siguen estando ahí pero es cómo tú los vivas.

Puedes estar en una crisis e intentar ver el para qué o deprimirte, el ejemplo es cómo veas la botella, la puedes ver medio llena o medio vacía.

- ¿Dónde prácticas reiki?

- Se intenta buscar un sitio tranquilo, puede ser una habitación, en la cual no haya ningún tipo de ruido que pueda distraer a la persona. Se coloca a la persona en una camilla, con ropa cómoda, que no le oprima ninguna parte del cuerpo y descalza. Le decimos que cierre los ojos y que se relaje. Nos colocamos al lado, nos trazamos los símbo-

los del reiki en las palmas de nuestras manos y comenzamos la sesión, poniendo las manos en la cabeza de la persona, los chacras principales del cuerpo, y poco a poco vamos bajando hasta la planta de los pies.

Hay personas que se duermen, pero esto no influye en el resultado, algunas sienten un cosquilleo, calor o frío en diferentes partes del cuerpo según fluye la energía, otras personas ven colores, experimentan una sensación de "flotar" o sienten emociones que salen a la superficie y otras no sienten nada y no por ello quiere decir que el reiki no está funcionando. Se aumenta tu energía y tus ánimos, dándote un punto de vista más positivo de la vida.

Los días siguientes a la sesión

se pueden tener sensaciones de náuseas, vómitos, diarrea, dolor de garganta. Esto es normal porque la persona está desbloqueando y sanando aquellos puntos energéticos que tenía bloqueados.

- ¿Cuándo practicas reiki?

- ¡Cuando me lo piden! Amigos, familia... y el resultado ha sido excelente.

-¿Qué te parece la burla o crítica a técnicas como la imposición de manos?

-No por no saber tienes que criticar, pero respeto todas las opiniones.

- Si todos practicáramos reiki… ¿no estaríamos más sanos pero viviríamos mejor?

- Sí, porque no se trata de cambiar nada sino la forma de ver tú las cosas.