L'Enllaç 79 by Consorci Sanitari Integral

En profunditat

Nosaltres

Els nostres professionals

Aplicació de la normativa de protecció de dades personals

Mesures de recuperació de catàstrofes informàtiques

La terapeuta ocupacional Marta Doña explica quines són les seves funcions

Pàg. 4

Pàg. 19

Pàg. 22

L’Enllaç Número 79, gener de 2015

Natàlia Riera i Carles Alonso parlen de...

Les actuacions al Consorci amb motiu de l’Ebola

Editorial

Reivindiquem el lean healthcare om sabeu, el Consorci Sanitari Integral va obtenir l’any 2011 el premi nacional de qualitat que atorga el Ministerio de Sanidad pel projecte d’implementació de la metodologia lean healthcare. Aquest any ja serà el setè que estem aplicant aquesta metodologia i seguim estant convençuts que ens permet millorar el funcionament dels processos assistencials i no assistencials en benefici de l’atenció dels nostres pacients i usuaris.

La metodologia lean aplicada al nostre àmbit d’actuació (lean healthcare) persegueix la millora de la qualitat, l’eliminació dels “malbarataments” i la reducció dels temps d’espera, però en voldria destacar allò que considero més rellevant i és el fet que, per a fer-ho, requereix de la participació i la implicació dels professionals, doncs els projectes de millora contínua (kaizen) d’un procés en concret es defineixen i executen per part dels professionals que hi treballen.

nua) es concreten en aconseguir l’estandardització (reduint variabilitats i creant mètodes consistents per executar tasques i procediments), l’ordre en el lloc de treball i el seu manteniment (un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc) i l’eliminació constant dels malbarataments (muda) repensant un cop i un altre allò que fem dia a dia per millorar-ho. És habitual que es relacioni el concepte de lean amb allò que persegueix increments de productivitat a costa de convertir les persones en màquines, però res més lluny de la veritat ja que com he comentat les accions de millora surten d’aquells que es troben immersos dia a dia en els processos assistencials, buscant la millora d’allò que es fa en benefici del pacient o usuari.

La metodologia lean és participativa i es fonamenta en el treball en equip. Permet anar provant mesures concretes que millorin els processos i que no s’apliquen com a definitives mentre no es verifiqui que aporten un benefici per al pacient o l’usuari.

Si fem millor les coses, podrem destinar més temps a allò que és prioritari, minorar aquelles burocràcies (activitats que no aporten valor) que no ens aporten més que problemes i treballar en entorns de treball més ordenats (que s’evitin desplaçaments llargs per fer les activitats rutinàries, que es localitzin ràpidament els estris i materials que s’utilitzen, permetent la mobilitat i polivalència que comporta l’estandardització).

Els pilars del kaizen (millora contí-

Alliberar “recursos” procedents de

les activitats que no aporten valor per tal de destinar-los a allò que és prioritari per a nosaltres (l’assistència de qualitat a pacients i usuaris) és una fita que hem de tenir constantment present. En aquesta línia, la planificació estratègica pel període 2015-2016 segueix contemplant l’ús d’aquesta metodologia, ja que amb processos eficients podem assegurar la sostenibilitat i el nostre prestigi institucional aplicant sempre la transparència i el bon govern en tot allò que fem i no hi ha cap mena de dubte que la metodologia lean healthcare contribueix a assolir-ho. MIQUEL ARRUFAT Gerent del Consorci Sanitari Integral

COMITÈ DE REDACCIÓ ANA CERRO Cap de l’EAP Collblanc PILAR MADRID Gestora del procés d’Hospitalització de l’HDM M. JESÚS MARTÍNEZ Coordinadora de Qualitat de l’HDM EVA M. MELENDO Coordinadora del procés Atenció Sociosanitària ANNA MILLÀ Tècnica de Comunicació del CSI CATI PADILLA Coordinadora assistencial de Metodologia Infermera EVA PÉREZ Treballadora social de l’HGH ELVIRA QUINTERO Secretària d’Atenció Primària NATÀLIA RIERA Cap de l’EAP Sagrada Família MARTA LANUZA Treballadora social del Servei de Valoració del Grau de Discapacitat ISABEL SALGADO Coordinadora de l’Àrea Maternoinfantil PALMIRA TEJERO Directora d’Atenció al Ciutadà i Comunicació ANNA VILANOVA Responsable de Desenvolupament de RH

COORDINACIÓ, DISSENY, MAQUETACIÓ I CORRECCIÓ MÒNICA FERNÁNDEZ ANNA MILLÀ SERGI ESTUDILLO Tècniques i tècnic de Comunicació Direcció d’Atenció al Ciutadà i Comunicació

Gràcies a totes aquelles persones que han col·laborat per fer possible aquest número. ISSN: 2014-7007

Sumari

3 1 Portada 2 L’editorial d’aquest número

4 En profunditat: Aplicació de la normativa de protecció de dades personals

8 Parlem amb...: Carles Alonso i Natàlia Riera sobre l’Ebola

11 Breus: Recull d’allò més interessant al Consorci durant els mesos darrers

19 Nosaltres: Projecte per a la recuperació de catàstrofes informàtiques

19 Els nostres professionals: Marta Doña, terapeuta ocupacional de la R. Francisco Padilla

24 La firma: Un avenç en les teràpies naturals en el marc de la pràctic de la infermeria

26 La contra: Celes Aranda, administrativa de manteniment i electromedicina de l’Hospital Dos de Maig ens parla de l’ong Amor sense Fronteres

Per a qualsevol suggeriment, dubte o per fer arribar els vostres escrits i comentaris, contacta amb nosaltres a comunicacio@sanitatintegral.org o a qualsevol dels tres punts de Comunicació del Consorci. L’ENLLAÇ es publica quatre vegades l’any, és la revista interna per a tots els professionals i col·laboradors del Consorci Sanitari Integral. Les opinions expressades en els articles no són necessàriament compatides per l’equip editorial de L’ENLLAÇ. Teniu més informació a l’Enllaç digital.

En profunditat

Entrevista a Lluís Teixell, responsable d’Aplicacions informàtiques i responsable d’acompliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades

“El professional és l’únic responsable de l’ús que faci de la seva contrasenya i de vetllar perquè no sigui pública” L’any 1999 es va decretar la Llei Orgànica 15/1999 del 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD) i més tard el reglament que la desenvolupa, el Real Decret 1720/2077, de 21 de desembre. Aquest és el marc legal que regula la protecció de dades personals, llibertats públiques i drets fonamentals de les persones i la seva intimitat i privacitat personal i familiar. A més, en l’àmbit sanitari, hi ha també la llei sobre els Drets d’informació concernents a la salut i a l’autonomia del pacient i documentació clínica (Llei 21/2000). En aquell moment de l’aparició de la Llei Orgànica, la Unió Catalana d’Hospitals, de la qual el Consorci Sanitari Integral és soci, va desenvolupar una iniciativa enfocada a ajudar a les entitats per vetllar pel

compliment de la normativa de protecció de dades. És el que es coneix com a Codi Tipus. En aquest sentit, ofereixen assessorament i consultes, auditoria i formació sobretot el que té a veure amb la LOPD. També auditories biennals i anys alterns check-list (suport a les entitats i seguiment del compliment del Codi Tipus). El fet que la majoria d’informació que tractem dins del Consorci Sanitari Integral sigui en suport informàtic dóna un paper destacat com a interlocutor a la Direcció de Sistemes d’Informació. En aquest cas hem parlat amb Lluís Teixell, responsable d’Aplicacions i responsable de seguretat en l’acompliment de la LOPD al Consorci Sanitari Integral, perquè ens expliqui els aspectes més pràctics i que hem de conèixer sobre el compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades.

MÒNICA FERNÁNDEZ

- Mònica Fernández (MF): Segurament la LOPD vetlla per moltes dades. Hi ha algunes que tinguin una especial protecció? - Lluís Teixell (LT): Hi ha tres nivells de dades, segons la LOPD. Baix, mig i alt. Pel tipus d’informació que tractem al CSI estem en la categoria de nivell alt, que són dades referides a la salut de les persones, equiparables al nivell de dades d’ideologia política, afiliació sindical, religió o creences, origen racial o violència de gènere. - MF: Com ho traduiríem això? - LT: Qualsevol informació que pugui relacionar un pacient amb una dada clínica, és considerada una dada de nivell alt. Qualsevol informació, nota sobre el curs clínic, servei que pugui tractar al pacient... tot això són dades d’alt nivell. A més, hem d’entendre que quan parlem del pacient, ens referim a aquella persona a qui identifiquem pel seu nom, el seu CIF o el seu número d’història. Totes aquestes dades es consideren “dada identificativa del pacient”. - MF: Com guardem aquestes dades? - LT: Per emmagatzemar aquestes dades

Lluís Teixell a l’arxiu de l’Hospital Dos de Maig on es guarden les històries clíniques de pacients.

fem servir diferents aplicacions informàtiques, SAP als centres d’aguts i sociosanitari, ECAP als centres d’atenció primària, Aegerus a les residències... Allà es registra tota la informació clínica. Tenim l’experiència de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi que va néixer sota la idea d’un hospital sense papers i per aquest motiu pràcticament tota la informació del centre està en

el sistema informàtic. Els servidors estan en la nostra xarxa, que garanteixcòpies de seguretat i el nivell d’accessos està vetllat per una contrasenya robusta, que compleix els requeriments de la LOPD. - MF: Quines responsabilitats tenim com a usuaris pel que fa a l’ús d’identificadors i claus d’accés?

5 - LT: Quan s’incorpora un usuari a l’organització, el seu cap fa una sol·licitud a través del Mussara o de correu electrònic i demana autorització d’accés a aplicacions, lligat al seu procés de contractació per part de Recursos Humans. Per la seva banda, Sistemes d’Informació dóna d’alta l’usuari en el sistema amb un password temporal. A aquest usuari, quan es connecta per primer cop a l’aplicació, se li obliga a modificar aquest password, per tal que només la conegui el propi usuari. De fet, Sistemes d’Informació no té forma de saber les contrasenyes perquè estan encriptades de manera que no es puguin conèixer. En aquest sentit, l’usuari és l’únic responsable de l’ús que faci de la seva contrasenya, per tant ha de vetllar perquè no sigui pública, ni pugui arribar a altres persones. En resum, els codis d’identificació i les claus d’accés són personals i intransferibles i és el propi usuari l’únic responsable de la seva custòdia i de les conseqüències que es puguin derivar d’un mal ús, divulgació o pèrdua d’aquests. A més, la paraula de pas s’ha de canviar cada 90 dies, i està prohibit anotar claus d’accés en llocs visibles o fàcilment accessibles com la pantalla o el teclat, per evitar que persones no autoritzades puguin fer-ne ús. - MF: Quines formes de transmissió de dades i comunicació d’incidències de seguretat tenim i quina és la seva seguretat? - LT: Hem de vetllar per tal que la informació sigui dirigida exclusivament a qui l’ha de disposar, i hem d’evitar que d’altres puguin tenir-ne accés. En aquest sentit, cal destacar que el fax no és un sistema de transmissió de dades xifrades, per la qual cosa no és un mitjà d’enviament vàlid. L’única possibilitat que hi hauria seria que les dades del pacient

fossin diferenciades de la informació clínica amb fulls diversos. Això a la pràctica és molt complicat. En el cas que per motius d’urgència s’hagi de fer un enviament, s’haurà de fer constar com una incidència. Actualment s’utilitzen diferents eines per gestionar aquestes incidències. Sistemes d’Informació ho fa amb el programa Mussara. Altres departaments com Atenció al Ciutadà o Documentació Clínica ho recullen tot a través d’arxius Excels. En aquests moments estem desenvolupant una eina o aplicació via web que estarà disponible en breu per poder fer els registres per a tots el Consorci Sanitari Integral. Pel que fa a l’enviament per correu electrònic, es podrà fer sempre que la informació vagi xifrada i encriptada amb paraula de pas en un document adjunt. El mètode d’encriptació exigit per les agències de control és l’AES-256. En el CSI disposem d’un software que ho permet fer, el programa 7ZIP. La paraula de pas ha de seguir les mesures adequades de seguretat (mínim 8 dígits i alternar majúscules, minúscules, números i símbols). - MF: Quina és la responsabilitat en l’ús de les dades personals i dels sistemes d’informació per part dels professionals? - LT: En primer lloc, els usuaris o professionals han de guardar la màxima reserva i no divulgar les dades a les que tingui accés per les seves funcions. De fet, quan s’incorpora una persona, i signa el contracte també signa un document de bones pràctiques que lliura Recursos Humans. Hem de recordar igualment, que en els sistemes informàtics hi ha traçabilitat i registre de tot el que s’ha fet. Si arriba a haver una incidència i es pot identificar l’usuari que l’ha fet, la responsabilitat seria de l’usuari. Tot i que el responsable del fitxer a l’organització

i l’organització també estarien implicats. - MF: De quins fitxers parlaríem a l’organització i qui serien els responsables màxims d’aquests fitxers? - LT: El responsable del fitxer és la persona física o jurídica que decideix sobre la finalitat, contingut i ús del tractament de les dades, i en el CSI recau en la figura del gerent. Al Consorci hi ha tres fitxers: pacients, recursos humans i administració i comptabilitat. Pel que fa a la seguretat d’aquests fitxers, també hi ha responsables de la seguretat dels tres fitxers i recau en les següents figures: • Fitxer pacients: Director de Sistemes d’Informació i cap del Servei Documentació Clínica • Fitxer recursos humans: Directora de Recursos Humans • Fitxer administració i comptabilitat: Director d’Economia i Finances Tots els fitxers estan inscrits al Registre de Protecció de Dades de Catalunya i qui vetlla per l’acompliment de la normativa és l’Agència Catalana de Protecció de Dades. - MF: Pel que fa als pacients, quins drets d’informació sobre l’ús de les seves dades tenen? - LT: Per part del CSI és d’obligat compliment informar el pacient de l’ús que es farà de les seves dades. Per fer això se li fa signar un document anomenat “consentiment de la informació de l’interessat”, on s’explica: quin ús se’n farà de les seves dades, s’informa de qui és el responsable del fitxer i la possibilitat d’exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició (coneguts popularment com els drets ARCO). Exercir aquets drets és gratuït. - MF: Les dades del pacient surten mai del Consorci?

En profunditat

- LT: Les dades del pacient no es poden cedir a ningú que no estigui dintre del procés de tractar al pacient. Tot i això, tenim proveïdors que ens donen suport, com per exemple a Sistemes d’Informació, en manteniment de servidors, desenvolupament de softwares, etc. Amb aquests proveïdors se signa un contracte i se’ls responsabilitza de fer un bon ús de les dades a les que tenen accés, durant el període del contracte. Aquestes responsabilitats arriben fins i tot a poder sol·licitar una auditoria als proveïdors per validar l’acompliment de totes aquestes responsabilitats. Hem de tenir clar que mai no hem de lliurar dades de pacients a ningú extern del Consorci Sanitari Integral, només en els casos de proveïdors, o designats “encarregats de tractament” i que ha d’anar estipulat per contracte.

Deures i responsabilitats dels professionals per vetllar per la LOPD - Guardar màxima reserva. No poden divulgar ni utilitzar, directament o mitjançant terceres persones, les dades, els documents, les claus d’accés, ni cap informació a què tinguin accés per raó de les seves funcions. - Qualsevol informació a la que tingui accés un professional, relacionada amb el seu lloc de treball és de possessió temporal, i té l’obligació de guardar-ne secret. A més, té l’obligació de retornar el material o destruir-lo, immediatament després de finalitzar aquesta tasca. - Els professionals són responsables de la bona gestió de les còpies temporals, totals o parcials, en qualsevol tipus de suport, d’aquells fitxers als quals tinguin accés, tan dins com fora dels centres. - També són responsables de la correcta utilització dels sistemes d’informació, de tots aquells recursos informàtics als quals tinguin accés per al tractament de dades personals i de qualsevol alteració voluntària del seu normal funcionament. - Quan deixi el seu lloc de treball durant un període de temps determinat, tancarà les aplicacions amb les que ha estat treballant o finalitzarà la seva sessió com a usuari.

- MF: Què avalua una auditoria? - LT: El seu objectiu es revisar que assolim l’acompliment de la normativa. Els seus informes són per explicar els punts febles i les accions de millora. De fet, l’auditoria no és de caràcter sancionador.

- No es podran registrar dades en fitxers que no reuneixin les condicions de seguretat reglamentàries.

Nosaltres mensualment elaborem un informe de les incidències i l’auditoria avalua aquests informes i vetlla perquè posem en marxa les accions de millora.

- No s’han de fer extraccions de dades personals si no és estrictament necessari per a les seves funcions.

També comprova que es facin còpies de seguretat i que es mantinguin en un lloc a part, guardat amb clau, i complint les mesures reglamentàries. Igualment fan treballs de camp a diferents serveis dels centres per comprovar l’acompliment de la normativa.

- Cal utilitzar els contenidors de paper de seguretat, per destruir la informació en suport paper de caràcter confidencial.

- MF: Quins serien els projectes de futur pel que fa al seguiment de la LOPD? - LT: La intenció és la creació d’una Comissió de LOPD que vetlli pel compliment d’aquesta llei a tot el Consorci Sanitari Integral.

- És totalment prohibit guardar fitxers amb dades personals en unitats de disc dur local o dispositius mòbils. Si per qualsevol motiu s’han de guardar temporalment fitxers, cal esborrar-los un cop finalitzat el treball.

- Cal tenir cura de no deixar documents impresos en la safata de les impressores.

- Tots els suports amb dades que surtin del centre, s’han d’anotar en un registre d’entrades i sortides. - El tractament de dades fora dels locals on estan ubicats els fitxers, ha de ser autoritzat pel responsable del fitxer i en tot cas garantir el nivell de seguretat corresponent. - Cal l’autorització del responsable de fitxer per instal·lar qualsevol software en un equip informàtic. - Els suports informàtics que tinguin dades personals, han d’estar clarament identificats amb una etiqueta externa que informi de les dades contingudes i la data que es van guardar.

Parlem amb...

Carles Alonso, responsable del control d’infeccions de l’Hospital Transversal, i Natàlia Riera, cap de l’EAP Sagrada Família

“Davant d’un cas sospitós d'Ebola tots els centres del CSI actuarem igual i els treballadors estaran igual de protegits” La terrible propagació del virus Ebola en alguns països està castigant durament a l'Àfrica, mentre a Europa van saltar totes les alarmes arran del contagi d'una auxiliar d’infermeria a Madrid. A partir d'aquí, l'anomenada "crisi de l'Ebola" ha ocupat portades de tot el món i ha activat mesures de prevenció a tots els centres sanitaris. Volem saber què s'ha fet al Consorci Sanitari Integral i per això preguntem a dos experts: la cap de l'EAP Sagrada Família, Natàlia Riera, i el responsable del control d'infeccions de l'Hospital Transversal, Carles Alonso. SERGI ESTUDILLO - Després del contagi per Ebola detectat a Madrid, què es va fer als centres del CSI? Hi havia un protocol previ? C.A: Quan l’epidèmia va començar a ser important en la zona de l’Àfrica afectada, cap al mes d’agost, vam veure que potser tindríem alguna persona que vingués d’allà amb possible Ebola. Com que a l’Hospitalet tenim un hospital que registra molts casos de malària –és dels hospitals d’Espanya on n’hi ha més– i de malaltia de Chagas, ja vam pensar que havíem de fer alguna cosa per si arribava un pacient que pogués tenir Ebola. Just quan estàvem acabant el protocol, el dia abans de presentar-lo, va arribar un pacient que havia passat per Guinea Conakri. - El cas detectat a l’Hospitalet a l’estiu... C.A: Sí, va ser el primer cas possible de Catalunya, i finalment una falsa alarma, una malària com gairebé tots els pacients que vénen, perquè l’Ebola es pot confondre amb altres malalties tropicals, té uns símptomes molt inespecífics al principi. Per això, sempre hem de preguntar, sigui del col·lectiu i la nacionalitat que sigui, si ha estat a l’estranger. Arran

Natàlia Riera i Carles Alonso, en un instant de l’entrevista.

d’això es van fer els primers protocols i es va crear el Comitè Opertaiu d’Ebola

format per: la directora assistencial del Consorci, els directors de centre, dos

9 referents d’atenció primària de l’Hospitalet i Barcelona, membres del servei de Prevenció de Riscos i Salut Laboral, membres de les comissions de malalties infeccioses de l’Hospital Transversal i l’Hospital Dos de Maig, el responsable de l’àrea de Logística i per una tècnica de l’àrea de Comunicació... tot amb els següents objectius: tenir l’alerta per detectar qualsevol possible cas que vingui, protegir als professionals del CSI i evitar que es pugui estendre la malaltia a la nostra zona geogràfica. El problema de l’Ebola no és que es transmeti més fàcilment que altres ni que el virus sigui molt resistent als agents externs, el problema és que si agafes el virus tens una possibilitat de morir-te del 50-70%. Per això s’ha d’evitar la més mínima probabilitat que s’estengui. Així com amb la grip o la tuberculosi s’accepta que hi hagi un percentatge ínfim de transmissió, en l’Ebola ha de ser zero.

- Aquests protocols, cada quan s’actualitzen? I qui ho decideix? N.R: El comitè es reuneix periòdicament ara, però al principi ho feia setmanalment, i és en aquest comitè on es valida tot. Després els protocols es publiquen a la intranet, accessibles per a tothom, i a més, cada centre ha fet la difusió que li ha semblat oportuna, però en qualsevol cas el que està penjat és el que està validat.

N.R: Hem intentat homogeneïtzar molt. És a dir, a finals d’agost tots vam començar a fer els nostres protocols, però després ens van haver de posar d’acord tots els centres del Consorci i seguir les indicacions del Departament de Salut i del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, a cada lloc. Així podem dir que si ve un cas d’ebola al CAP o a l’hospital, actuarem amb un criteri unificat segons els protocols, i els treballadors estaran igualment de protegits.

- El pacient no es queda als centres

Des de la primària, que sempre estem una mica més aïllats, ens hem sentit molt recolzats, primer pel centre de referència (en el cas de Barcelona, l’Hospital Dos de Maig) i després pel Comitè d’Ebola. És important el fet d’estar tots i que ens hem coordinat bé.

C.A: Es van actualitzant a mesura de les necessitats. Primer es van fer els protocols dels hospitals del Consorci, després es van homogeneïtzar, es van fer també els de les àrees bàsiques amb les peculiaritats de cada lloc perquè la infraestructura és diferent i cada lloc ha de tenir el seu protocol. Un exemple seria l’habitació on es queda el pacient fins que arriben els professionals del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) per endurse’l a l’Hospital Clínic.

del CSI? C.A: No, l’objectiu que nosaltres tenim simplement és detectar un cas sospitós, només tindrem el pacient unes hores. El temps per fer-li les preguntes, trucar el servei de vigilància epidemiològica de la zona sanitària en concret i si aquest servei –no nosaltres– decideix que és un possible cas, ells avisen el SEM i aquest servei s’emporta el pacient a l’Hospital Clínic, on l’atenen. A l’Hospital Dos de Maig ja ens ha passat amb tres casos sospitosos i ens van servir per tenir l’experiència. Al primer cas de l’Hospitalet, com que no disposaven del protocol de la Generalitat, es va actuar amb el criteri lògic dels professionals que hi eren de guàrdia; després, a les altres sospites, com que ja se sabia què s’havia de fer, doncs es va actuar segons el protocol. En resum, com a professionals no li farem cap intervenció, ni cap analítica… excepte en casos en què sigui imprescindible per l’estat del pacient.

Imatge del vídeo de formació sobre l’Equip de Protecció Personal.

Parlem amb...

- Llavors, la formació? C.A: La formació és més important que els protocols. És una formació llarga composta d’una part teòrica i una pràctica, que consisteix en com posar-se i treure’s l’equip de protecció personal (EPP). Això és el més important de tot, perquè mentre portes l’EPP estàs totalment protegit i no hi ha cap mena de perill, però a l’hora de treure’l poden haver-hi zones extenes de l’equip on hagi quedat el microorganisme. És molt important treure’l amb unes instruccions absolutament precises i no cometre cap error, per no encomanarse. Fins i tot s’han fet dos vídeos de com posar-se l’EPP. - I els professionals no assistencials? Què han de fer si un cas d’Ebola arriba a una sala d’espera amb uns símptomes similars com els de la grip? N.R: Aquí la clau és l’epidemiologia, saber si aquesta persona ha viatjat o ha estat en contacte amb algú que hagi viatjat als països de risc, i aquests països el personal administratiu els té localitzats perquè compten amb cartells als taulers. Un cop es detecta al tauler aquesta persona, llavors ja tenim el pro-

tocol per aïllar-lo… etc, el més important és saber d’on ve aquesta persona. - Hi ha possibilitats reals que arribi un cas d’Ebola als centres del CSI? C.A: Segons el Departament de Salut, la probabilitat és molt baixa perquè els cooperants estan localitzats i quan venen si tenen símptomes, tenen instruccions estrictes d’anar a l’Hospital Clínic. Després, les fronteres d’aquests països estan militaritzades en aquests moments pels Estats Units i per Gran Bretanya. I a més, els vols comercials han baixat molt, hi ha molt poca gent que vingui o vagi allà. Per tant, la probabilitat existeix, però és baixa.

buir a les zones afectades. Potser d’aquí a uns mesos ja s’ha solucionat el problema, o potser no... no ho sabem. - Això globalment, però al CSI, fins quan es farà formació? N.R: Serà formació continuada, potser ha de ser a un altre ritme, tipus recordatori i actualitzacions, però s’anirà fent amb les informacions de l’OMS i de la Generalitat.

El problema és que és el primer cop que l’Ebola afecta tanta gent en una àrea territorial tan àmplia i, a més, en àrees urbanes. Això fa que controlar la malaltia en aquests països (sense llits d’hospital, ni lleixiu, ni sabó…) sigui terriblement complicat.

C.A: Es tracta d’evitar el que va passar a Madrid amb aquella companya on les coses no es van fer com ara sabem que s’han de fer. Perquè ella quan es va treure l’EPP, després d’haver estat en contacte amb secrecions molt infectades del pacient ningú la va supervisar. Cal la supervisió d’una altra persona que et diu el que has de fer perquè no et deixis cap pas i perquè ho facis exactament com cal i amb calma, per posar-te l’equip són 15-20 minuts i per treure-te’l 30-45 minuts.

- Quan es pot donar per finalitzada aquesta “crisi de l’Ebola”? C.A: No se sap, fer previsions en malalties infeccioses és molt difícil. La vacuna ja l’han trobada i s’ha començat a distri-

En qualsevol cas, ha de quedar clar que les úniques persones que contagien la malaltia són aquelles que estan infectades i malaltes, durant el període d’incubació no es transmet la malaltia.

Quines eines tenim al CSI per actuar davant d’un cas sospitós d’Ebola? -Apartat propi a la intranet amb tota la informació i els enllaços als protocols de cada centre del Consorci. També enllaços als documents d’interès externs com els del Departament de Salut. -Vídeos sobre com treure’s i posar-se l’EPP, accessibles a través de la intranet. -Jornades de formació per a tots els professionals (el calendari està a la intranet).

Breus

L'acte de Nadal del CSI se celebra conjuntament amb el 90 aniversari de l'Hospital Dos de Maig l passat 18 de desembre, l'Hospital Dos de Maig va acollir l'acte de Nadal del Consorci Sanitari Integral (CSI) a l'auditori Garcia-Tornel, que es va omplir. Durant l'acte es van lliurar els premis de fidelització, a aquells professionals que compleixen 25 anys, i als que es jubilen o causen baixa de la institució. Els professionals que van acudir a recollir els obsequis van ser fortament ovacionats pels seus companys, rebent així el seu reconeixement i el del CSI a la seva feina.

Aquest any, l'acte de Nadal se celebrava conjuntament amb el 90 aniversari de l'Hospital Dos de Maig. Així, l'inici de la celebració va ser la inauguració de l'exposició sobre els orígens de l'Hospital Dos de Maig, a càrrec del president del CSI, Joaquim Serrahima, el gerent del CSI, Miquel Arrufat, i el president de la Creu Roja de Catalunya, Josep Marqués. La mostra es pot visitar a la planta 1 de l'Hospital Dos de Maig, entre l'hospital de dia i el bloc quirúrgic. En el marc d'aquesta celebració es van projectar dos vídeos sobre la història de l'hospital, un d'ells amb testimonis de professionals del centre que van emocionar als presents (pots veure els vídeos al canal de YouTube del CSI i a la intranet). L'acte va finalitzar amb el cant de la coral dels professionals del CSI, The Broggi's Band (trobaràs el vídeo de l'actuació a YouTube). I finalment es va brindar amb

cava pel Nadal i pels 90 anys de l'Hospital Dos de Maig. Tot plegat amb un to molt emotiu en un dia de retrobament i felicitacions. Professionals que es jubilen o causen baixa de la institució: - Rosa Maria Albert Martínez - Rafael Calvet Madrigal - Concepción Díaz Albacete - Francisca Fernández Pérez - Lena Ferrús Estopa - Ramon Fíguls Poch - Maria Franquesa Prat - Maria Mercedes González Mon - Marcelina Gutiérrez Gutiérrez - Pilar Keller Alegre - Teresa López Pozuelo - Óscar López Vallejo - Maria Consol Mesado Amiguet - Graciela Maria Miglino - Avelina Mongay Ballarín - Manuela Muñoz Latorre - Dolores Olmo Osuna - Pilar Palacios Lubias - Victoria Peñalva Escalada - Isidro Redondo Parra - Jorge Rico Salvado - Eugenia Torrejón Castro

Les fotografies de l’acte de Nadal les pots veure a la Intranet.

Professionals que compleixen 25 anys: - Maria Isabel Aguado Ramírez - Maria Roser Aloma Colomer - Juan Carlos Arias Estevez - Silvia Ariño Blasco - Juliana Barba Murillo - Cristina Bayo Peiro - Francisco José Caballero Lozano - Teresa Campos González - Maria Cristina Cortès Lletget - Francisca Extremera Gutiérrez - Cristina Fabra Casado - Maria Nieves Feijoo Guzman - Esperanza Fernández Tortosa - Juliana García Rabazo - Maria Soledad Gómez Manrique - Maria Victoria Gonzalez Dou - Elena González González - Beatriz Guevara Vico - Lourdes León Mayol - Inmaculada López Mora - Isidre Martí Sauri - J. Ángel Martínez González - Nuria Masana Aleña - Inés Méndez Castillo - Eulalia Olano Busquets - Luis Ignacio Ortiz de Zarate - Ana Redondo Rodríguez - Rosa M. Riera Gotarredona - Albert Rodríguez Capdevila - Amparo Rodríguez Sánchez - Elena Vera Morillo - Nieves Reñe Burillo - Ana Regidor Braojos

Breus

El Departament de Salut felicita el Consorci pels bons resultats de l’acreditació dels hospitals a directora general d’Ordenació i Regulació Sanitàries, Roser Vallès, ha enviat diverses cartes als responsables del Consorci per felicitar els professionals pels resultats obtinguts en el procés d’acreditació d’atenció hospitalària aguda actualment vigent a Catalunya.

L’Hospital Transversal (Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi i Hospital General de l’Hospitalet) i l’Hospital Dos de Maig van superar l’acreditació a principis d’any amb una millora dels criteris avaluats. Com destaca a la carta, l’Hospital Dos de Maig ha passat del 89,9% del percentatge d’estàndards essencials assolits al

94,92%; l’Hospital General de l’Hospitalet, del 94,61% al 95,23%, i l’Hospital Moisès Broggi, del 86,4% al 95,53%. Aquestes dades evidencien l’esforç dels professionals i tal i com reconeix la directora general d’Ordenació a les cartes: “constitueix un reconeixement a les persones de la institució acreditada i fa palès l’intens treball realitzat i l’adhesió del centre [...] a la cultura de la qualitat”. Roser Vallés encoratja tots els professionals a seguir treballant en “aquesta línia de la cultura de la qualitat i d’adhesió al model d’acreditació català, que repercutirà sens dubte en la millora de l’assistència sanitària”.

Doblem les accions de voluntariat en l’àmbit hospitalari entre el 2011 i el 2013 l Consorci Sanitari Integral ha doblat les seves accions de voluntariat dins de l’àmbit hospitalari als seus centres en els 4 últims anys. L’any 2011 es van dur a terme un total de 2.159 accions i al 2013 va arribar a un total de 4.372. Pel que fa a aquest 2014, s’han superat el nombre d’accions de l’any anterior.

Les associacions que col·laboren habitualment amb el Consorci en el programa de voluntariat són: Creu Roja, Associació Espanyola Contra el Càncer i Maria Auxiliadora. Algunes entitats que ambé participen en el programa són Voluntaris de L’Hospitalet, Pastoral de la Salut.

A banda de les accions en l’àmbit d’assistència hospitalària, també es fan accions en l’àmbit de l’atenció primària i a les seves residències. La coordinació del programa de voluntariat recau en Marcel Esteve, que també és el gestor d’un dels tres processos d’Atenció al Ciutadà, Participació Ciutadana. Pel que fa als usuaris atesos en quatre tres últims anys, també han crescut. Mentre al 2011 es donava servei a 558 persones, l’any 2013 es van atendre un total de 820 usuaris, i en el 2014 han estat 1078 usuaris atesos. El programa de voluntariat del Consorci promou el suport afectiu i l’acompanyament de pacients i famílies, millora el seu benestar durant la seva estada i contribueix a la humanització de l’atenció, a l’hora que fomenta una relació basada en la solidaritat i desenvolupa un clima relacional positiu entre tots.

Reunió periòdica del grup de voluntaris, coordinats per Marcel Esteve, en primer terme.

13 L’Hospital Dos de Maig, el centre amb millor reputació entre els hospitals generals mitjans públics de Catalunya Hospital Dos de Maig ha estat classificat com l’hospital amb millor reputació d’entre els hospitals generals mitjans públics de Catalunya. El rànquing, recentment publicat, del Monitor de Reputación Sanitaria (MRS) classifica la reputació dels hospitals en funció dels serveis hospitalaris. En la classificació general de tots els hospitals públics d’Espanya, sigui quina sigui la seva categoria, l’Hospital Dos de Maig es troba en el 23è lloc, el sisè de Catalunya, només per sota de l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona (2n), l'Hospital Universitari General de la Vall d'Hebron (4t) l'Hospital de la Santa

L’

Creu i Sant Pau (10è), l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona (12è) i l'Hospital Universitari de Bellvitge (13è).

El director de l’Hospital Dos de Maig,

Daniel Rodríguez, s’ha mostrat satisfet i ha assenyalat que: “malgrat les difícils circumstàncies que estem travessant, l’hospital manté el seu alt nivell assistencial i això es veu reflectit en la satisfacció de l’usuari i la reputació del centre”. El MRS és un estudi independent que compta amb un consell assessor format pels presidents dels consells generals mèdics i infermers, associacions de pacients i periodistes sanitaris, així com persones de reconegut prestigi i una àmplia trajectòria en llocs de responsabilitat de la sanitat espanyola.

Una exposició fotogràfica sobre els orígens de l’hospital i dos vídeos, commemoren el 90 aniversari de l’Hospital Dos de Maig Hospital Dos de Maig va tancar aquest 2014 amb la celebració del seu 90 aniversari. Per celebrar l’efemèride es van portar a terme diverses iniciciatives i es va celebrar en un acte conjunt per Nadal i pel lliurament de premis de fidelitzacions als professionals del CSI que compleixen 25 anys a l’entitat, es jubilen o causen baixa. De totes les accions fetes per aquest aniversari encara es pot gaudir de l’exposició fotogràfica i dos vídeos.

L’

L’exposició de fotografies sobre els orígens de l’Hospital Dos de Maig es pot visitar al mateix centre a la planta 1, entre l’hospital de dia i el bloc quirúrgic. La mostra l’ha dut a terme l’optometrista de l’hospital, José Antonio Sarrías, com a

comissari i sota la coordinació de l’àrea de Comunicació del CSI. Però no hagués estat possible sense el material enviat per tots els professionals del centre, ni sense el suport de la direcció i els serveis generals de l’Hospital Dos de Maig.

Els vídeos recullen la història de l’hospital de forma breu i una quinzena de testimonis de professionals que han treballat al centre. Tots dos vídeos es poden trobar a la intranet i a la web del CSI, així com al seu canal de YouTube.

Breus

Els programes d’intercanvis generacionals de les residències del Consorci donen bons resultats es de la seva posada en funcionament, la Residència Francisco Padilla i la Residència Collblanc Companys Socials disposen de programes d’activitats amb entitats properes físicament als centres, especialment centres educatius (com escoles bressol, col·legis i instituts). També amb centres de formació d’adults i altres entitats socials del barri.

Les activitats que duen a terme estan enfocades des d’un punt de vista de la col·laboració o d’intercanvi d’experiències entre infants i usuaris de les residències o entre aquests i altres adults externs als centres. Les activitats tenen lloc per festes i diades com el Nadal, Carnestoltes, Sant Jordi, etc. D’aquests programes, les psicòlogues Cristina Fernández, de la Residència Francisco Padilla, i Araceli Garcia, de la Residència Collblanc Companys Socials, han trobat múltiples beneficis per als usuaris dels centres, tals com: - Canvis en l’humor;augment de la vitalitat.

- Millora de la capacitat per fer front a la malaltia física i mental. - Increment en el sentiment de vàlua personal, de l’autoestima i de la motivació. - Desenvolupament de l’amistat amb gent més jove. - Dedicar temps a la gent jove i combatre els sentiments d’aïllament. - Compartir experiències i tenir una audiència que aprecia els èxits. - Respecte, honor i reconeixement de la seva contribució a la comunitat. - Desenvolupament d’habilitats, i en particular, d’habilitats socials i d’ús de noves tecnologies. - Transmetre tradicions, cultura i llenguatge.

de major vitalitat davant l’experiència. - Hi ha usuaris amb repetició d’experiència anualment. Aquestes conclusions s’han exposat a la V sessió tècnica Benchmarking en Innovació “Compartim el que fem”, de la Unió, impulsada pel consell del sector de l’atenció a la Dependència i celebrada el 4 de novembre passat. Les psicòlogues remarquen que aquest projecte no es podria portar a terme sense la participació de tot l’equip de les residències i les entitats col·laboradores.

D’altra banda, de l’anàlisi dels resultats de les activitats s’ha trobat que: - No s’han detectat absentisme ni desmotivació per part de cap de les parts. Els programes es mantenen en el temps. - S’han creat vincles relacionals que es mantenen fora de l’activitat. - S’observa en els usuaris una actitud

Davant d’una aturada cardiorespiratòria, recorda el telèfon del teu centre Als centres del CSI hi ha un número de telèfon intern per avisar ràpidament als serveis de Reanimació Cardiopulmonar (RCP) davant d’una aturada cardiorespiratòria, recorda’ls per salvar vides. - Hospital Dos de Maig: 5555 - Hospital de Sant Joan Despí: 7777 - CAP Sagrada Família: 5300 - ABS Collblanc: 5142

- ABS Torrassa: 5275 A l'Hospital General de l’Hospitalet es funciona amb un sistema de polsadors i si et trobes en un dels centres que no tenen telèfon per RCP truca al 112. És important tenir cura a l l'hora de marcar números de telèfon semblants als del RCP, ja que es donen falses alarmes que generen l'activació innecessària del protocol de RCP.

15 L’equip de Nutrició i Dietètica guanya el Premi de recerca de la Fundació Agrupació Mútua l passat mes de desembre l’equip de Nutrició i Dietètica de l’Hospital Transversal guanyava el Primer Premi de recerca, atorgat per la Fundació Agrupació Mútua.

L’estudi, titulat: Efectes del suport nutricional sobre els paràmetres nutricionals i la qualitat de vida en persones amb discapacitat intel·lectual que presenten obesitat i les seves famílies, i que ha estat a càrrec d’Isabel Cots, Maria Lecha, Anna Sansano i Lluís Vila, i amb el disseny estadístic i anàlisi de Montserrat Martí. La recerca ha comptat amb la col·laboració de la Unitat de Nutrició i Dietètica de l’Hospital Tranversal, la Federació Dincat, la Fundació Privada Pro-disminuïts psíquics Finestre-

lles i Nestlé. L’acte de lliurament del premi

va tenir lloc a l’Ateneu de Barcelona.

L'Hospital Dos de Maig aconsegueix l'acreditació d'argent de la Xarxa Catalana d'Hospitals Sense Fum ecentment la Xarxa Catalana d'Hospitals sense Fum ha lliurat les acreditacions als 69 centres que ja hi formen part i l'Hospital Dos de Maig ha aconseguit pujar de nivell en la seva acreditació passant de bronze a argent. Així, els centres del Consorci Sanitari Integral (CSI) continuen amb la lluita contra el tabaquisme mitjançant diferents mesures impulsades des de la comissió CSI Sense Fum. Mesures com la formació als professionals sobre el consell mínim a donar als pacients, programes de deshabituació tabàquica (tant per a pacients com per a treballadors) i l'actualització

de la senyalització dels espais sense fum. A més, s'ha obert una nova unitat de deshabituació tabàquica per als pacients i professionals del CSI a l'Hospital General de l'Hospitalet. Cal recordar que els tres hospitals del CSI ja formen part de la Xarxa Catalana d'Hospitals Sense Fum: l’Hospital Dos de Maig, l’Hospital General de l’Hospitalet i l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi. La coordinadora de la comissió CSI Sense Fum, Ruth Ripoll, ha mostrat "una gran satisfacció pel reconeixement a l'esforç que suposen aquestes acredita-

cions" malgrat ha insistit que "cal continuar treballant". Per assignar les acreditacions, l'Institut Català d'Oncologia (ICO), creador i promotor d'aquesta xarxa amb el suport del Departament de Salut, es basa en els següents criteris: enquesta de prevalença de treballadors fumadors, qüestionari d'autoavaluació (SAQ), senyals i signes de consum, programes de deshabituació tabàquica, formació, comunicació i sensibilització. Dels 69 hospitals que formen la xarxa: estan acreditats 18 bronze, 19 argent, 3 argent menció or i 5 or.

Breus

El Consorci se suma a La Marató amb la campanya “Cuidem el teu cor” l Consorci Sanitari Integral va organitzar les Jornades “Cuidem el teu cor” a diferents centres per recaptar diners per a La Marató de TV3, que enguany estava dedicada a les malalties del cor. Les activitats, obertes per a usuaris i també per a professionals del CSI, va començar a l'Hospital Dos de Maig amb una xerrada del cardiòleg Francisco Platas sobre les malalties del cor i un punt d'atenció d'infermeria –a l'entrada del centre– per descobrir l'edat real de les nostres artèries. Els usuaris i professionals que van participar en aquestes activitats van poder fer la seva aportació per a La Marató de TV3.

L’endemà, el torn va ser el de l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, on es va començar amb una xerrada divulgativa a càrrec dels cardiòlegs Antoni Carol, Eduard Homs i Román Freixa. També es va mesurar l’edat vascular per part de les infermeres Mònica Rey i Mercè Faraudó. I es van fer dos tallers de formació en reanimació cardiopulmonar bàsica a càrrec del Servei de Seguretat del Pacient. Per concloure les activitats, el mateix diumenge de La Marató va tenir lloc també un concert solidari a càrrec de Laud’Ars: orquestra de llaüts i guitarres, també de Sant Joan Despí.

A dalt, curs de reanimació cardiopulmonar bàsic a l’Hospital de Sant Joan Despí; i, a baix, taller amb infermeria sobre l’edat de les artèries.

Campanya solidària de recollida de joguines als tres hospitals amb la Creu Roja ls tres hospitals del Consorci: Hospital Dos de Maig, Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi i l’Hospital General de l’Hospitalet van habilitar un espai als seus recintes per participar a la campanya de recollida

de joguines solidària, organitzada per la Creu Roja Joventut, durant el mes de desembre. A banda, també, des de la Creu Roja l’Hospitalet es va fer una acció dirigida a ajudar a les persones grans. També es recollia roba d’abric i

d’estar a casa. Tot plegat va tenir molt bona acollida per part dels professionals, que van lliurar molt de material per a nens i persones grans.

17 Guanyador del Concurs de Fotografia, sobre les quatre estacions a foto de Carlos Romero, metge de família al CAP Sagrada Família, "Boira gebradora" (imatge al centre) és la guanyadora del primer premi del VIII Concurs de Fotografia del CSI, que enguany tenia com a tema les quatre estacions de l'any.

El segon premi ha estat per "Urbanitzant la platja" de José Manuel Sánchez, professional de Serveis Compartits del CSI. La imatge més votada pels professionals ha estat: "Verano en tierra de fuego", d'Esther Martínez Jiménez, infermera a l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi. Les tres fotos guanyadores, a part dels premis corresponents, apareixeran al calendari del CSI 2015 junt amb les fotos següents escollides pel jurat:

- "Florecer rojo", Raquel Alonso - "Bústia plena", David Pumar - "Refugio improvisado en Étretat", Miriam Gil - "Tardor aranès", José M. Arruti - "Fulles de tardor", Olga Arribas - "Cencellada", Elena Martínez Castro - "Montseny tenyit d’hivern", Neus Ros - "Las apariencias engañan", Emilia Martínez Valera - "Helianthus Anuus", Álex Díaz El primer premi ha estat una càmera fotogràfica reflex, el segon una sessió de fotos a un estudi fotogràfic (el tema serà triat pel guanyador: parelles, família, nens, animals…) i el premi especial dels professionals, un curs de fotografia. Enhorabona a tots els guanyadors!!!

Primer premi a un pòster de la UAC al congrés nacional de la SEAUS urant el recent XVII Congrés de la Sociedad Española de Atención al Usuario (SEAUS), que es va celebrar a la seu d’ONCE Catalunya (Barcelona) a principis de novembre, es va premiar un pòster del Consorci Sanitari Integral.

El treball presentat per Raquel Alonso, Anna Pérez, Encarna Sales, Patricia Pacheco, Noelia Fernández i Núria Ramírez sota el títol: Unitat d'Atenció a l'Usuari: procés de gestions del ciutadà, va rebre el premi a millor pòster. A través d'aquest pòster s'explica com s'ha establert un model únic d'atenció al ciutadà per diferents centres (quatre centres d'Atenció Primària, tres d'atenció especialitzada, tres hospitals i un sociosanitari).

Va recollir el premi en nom de les participants, Carme Pallarés, acompanyada d’esquerra a dreta pel president de la SEAUS, Rodrigo Gutiérrez; el conseller de Salut, Boi Ruiz; i el subdelegat d’ONCE a Catalunya, Àngel Àvila.

Breus

El Servei de Rehabilitació de l'HGH, premiat al congrès de fisioteràpia l Servei de Rehabilitació de l'Hospital General de l'Hospitalet va guanyar el premi a la millor comunicació oral en el X Congrés de la Societat Catalano-Balear de Fisioteràpia, celebrat el passat mes de novembre.

utilizando el Expanded Prostate Index Composite en representació de tot el servei.

Alicia Sánchez Fabero va presentar la comunicació titulada: Resultados del tratamiento de rehabilitación en varones intervenidos de prostatectomía radical

D’esquerra a dreta: Sandra Mateo, Jordi Mallol, Alicia Sánchez i Eva Moreno.

En el treball premiat en l’anomenat congrès de fisioteràpia, que es va celebrar a Barcelona, també van participar-hi: Sandra Mateo Lozano, Jordi Mallol Badellino, Eva María Moreno Atanasio, Ignacio Alcoceba Lillo i Jesús Tinoco González.

Nosaltres

Projecte per a la recuperació de catàstrofes informàtiques Arran d’un incident greu de caiguda de servei de les infraestructures fa 4 anys, el Consorci es va adonar de la dependència que cada cop més tenen les infrastructures informàtiques en l’activitat assistencial.

er aquest motiu, es va posar en marxa el 2010 des de la Direcció de Sistemes d’Informació un projecte que tenia com a objectiu la identificació de les dependències que tenen els processos del Consorci vers els sistemes d’informació i quines mesures tècniques es podien dur a terme per tal de reduir el temps de no disponibilitat en cas de caiguda d’aquests sistemes, reduint el seu impacte en la mesura del possible.

Quan es va plantejar la necessitat, en un primer moment es va analitzar quin model de gestió era el més adequat a l’hora de redundar en les infraestructures informàtiques. Es van avaluar totes les possibilitats: si la solució s’havia d’implementar de forma interna, de forma externa a través de proveïdors o de forma combinada. Cada un dels models presentava avantatges i inconvenients (veure quadre 1). L’opció escollida finalment va ser la d’executar el projecte internament emprant col·laboracions amb tercers, per tal de mantenir al mínim el cost del projecte final. A partir d’aquí es va traçar un primer full de ruta en dues vessats: un model de disseny tècnic i un model d’anàlisi funcional de les necessitats del CSI (veure el quadre 2).

Quadre 1. Models d’intervenció amb avantatges i desavantatges

El primer punt, l’anàlisi d’impacte de l’activitat o BIA (business impact analysis) tenia com a objectiu la identificació de dues característiques dels serveis de sistemes d’informació: el temps de recuperació objectiu quan s’activa una recuperació de catàstrofe (RTO) i el punt de restauració objectius o minuts de pèrdua de dades objectiu (RPO).

És per això que es va demanar a una consultora un estudi sobre les necessitats de disponibilitat de les dades informàtiques per part dels diferents processos del Consorci. Per fer això, la consultora va entrevistar diversos professionals de tots els centres del Consorci, tant dels àmbits assistencials com no assistencials, i es van identificar quins serveis o processos

Nosaltres

Els primers projectes es van executar l’any 2012, amb la construcció d’un segon centre de dades amb les últimes tecnologies pel que fa a eficiència i estalvi energètic. El primer centre de dades es va construir al mateix Broggi a una altra banda de l’edifici durant la construcció de l’hospital i actualment conté totes les dades del Consorci dins de les mesures més estrictes de seguretat, tant físiques com ambientals (control de temperatura, humitat i accés). Amb el segon centre de dades construït al Broggi es van redundar les línies de dades, tant dins del Broggi (cada planta de l’edifici disposa de dues formes d’accedir a les dades per dos camins diferents) com amb la resta de seus del Consorci (ràdio-enllaços) per tal de minimitzar les caigudes de servei, tant internes del Broggi com de la resta de centres. Quadre 2. Fases del projecte

eren més susceptibles de tenir problemes davant caigudes informàtiques. A partir de les entrevistes es va crear l’anomenada quadrícula de necessitats, que definia el temps que els diferents processos del Consorci podien estar sense eines informàtiques (veure quadre 3). Amb aquest treball ja fet, es va analitzar l’estat de cadascuna de les nostres infrastructures per detectar la diferència entre allò que teníem i allò que el Consorci necessitava. Com a resultat, van sorgir 25 projectes entrellaçats, amb un termini d’execució d’entre 4 i 6 anys.

Quadre 3. Exemple del full de necessitats de servei informàtic detectades

Quadre 5. Percentatge d’incidents greus

estigui encaminada a l’assoliment d’aquests objectius per tal de que algun dia el Consorci pugui disposar de les infrastructures que necessita, complint amb les necessitats de disponibilitat dels serveis de sistemes d’informació.

Quadre 4. Projectes que contempla el pla de recuperació

Amb la construcció del nou centre de dades també es va procedir a replicar les dades: fer que totes les dades que s’emmagatzemen al Consorci es gravin alhora en 2 llocs diferents de l’edifici per tal de que en cas de desastre (incendi, inundació, etc.) es pugui disposar d’una segona copia de la informació. Aquest projecte es va iniciar l’any passat i aquest octubre passat es van fer les proves de funcionament. Amb tot això però, encara no podem

disposar de serveis redundats, haurem d’esperar a finalitzar tots els projectes per poder disposar d’ells. En termes tècnics podríem dir que tenim RPO assolits (no pèrdua de dades), però ens manca complir amb els RTO (recuperar el servei amb el temps que necessita el Consorci). A dia d’avui hi ha un 79% de projectes planificats ja fets. Tot i les dificultats econòmiques que estem patint s’intenta que cada inversió que es du a terme

Tot i que el gran projecte de recuperació de catàstrofes no s’ha finalitzat, sí que comencen a percebre’s els seus beneficis. Si mirem una gràfica dels darrers anys amb el percentatge d’incidents greus que hem patit anualment (incidents a les infrastructures amb impacte a l’activitat del CSI), actualment ens trobem per sota del 5% estables, i esperem de mica en mica anar reduint aquest indicador i altres relacionats amb la disponibilitat (veure quadre 5). Es poden trobar més dades sobre el procés de Sistemes, així com les memòries anuals a: http://intranetc si/pgp/bgpr/Sistemes/5%20Registres/ JOSEP LLAURADÓ Cap de l’Àrea de Sistemes Direcció de Sistemes d’Informació

Els nostres professionals Marta Doña Terapeuta ocupacional de la Residència Francisco Padilla

“Treballem per potenciar i mantenir l’autonomia de les persones” En aquest número de la revista l’ENLLAÇ coneixerem de més a prop la tasca d’una de les terapeutes ocupacionals del Consorci Sanitari Integral. En total hi ha tres persones que desenvolupen aquesta tasca assistencial, una a l’Hospital de Dia de l’Hospital Sociosanitari de l’Hospitalet, una altra a la Residència Collblanc Companys Socials i l’entrevistada.

MÒNICA FERNÁNDEZ

- Quines funcions feu com a terapeutes ocupacionals? - Fem activitats amb finalitat terapèutica dins de la professió sociosanitària. I per tant, la nostra tasca, tot i que dins del Consorci estigui definida només per a residències i hospital sociosanitari, també podem desenvolupar-la en hospitals, ambulatoris, atenció domiciliària, centres psiquiàtrics, centres penitenciaris, amb diferents perfils de malalties i a persones de totes les edats, des de nadons, fins a persones grans. - En què consisteixen les activitats que planifiqueu aquí a la residència? - La veritat és que ho tenim tot planificat per dies de la setmana, i també sumem les activitats més temporals, com celebracions i festes del calendari. A primera hora comencem amb la reeducació en activitats bàsiques en la vida diària (menjar, dutxar-se, alimentarse...). Valorem fins a on arriba cadascú a l’hora de fer aquestes activitats i després potenciem i mantenim l’autonomia de la persona. També valorem tot el que són productes de suport, com les cadires de rodes, bas-

tons, etc. I treballem l’aprenentatge de com fer servir aquests productes. Tot plegat és un treball en equip, de fet em coordino amb les gerocultores, infermeria i fisioterapeutes, és per tant com et deia una tasca totalment d’equip. Altres activitats són les grupals, com ara l’estimulació cognitiva a diferents nivells: sensorial, multisensorial, i amb demències més avançades, que treballem més de forma personalitzada. En aquests moments estem treballant el sentit de l’oïda, i mantenim converses per reconèixer els elements bàsics del dia a dia. També escoltem música i amb cançons de la seva època... Manolo Escobar és el que més sentim, els hi encanta. També treballem temes d’actualitat. Tenim sessions de debat sobre temes d’actualitat, que duem a terme amb els usuaris en funció del seu grau de coneixement. Una tarda a la setmana tenim teràpia amb animals d’acompanyament. En aquest cas tenim una gossa que fa teràpia adaptada a les necessitats de cada resident, des dels enllitats fins a les persones amb ple coneixement. La propietària de la

Marta Doña, preparant el material per fer les decoracions de Nadal del centre.

gossa és psicòloga i està especialitzada en aquest tipus de teràpies.

23 Segons la descripció del seu lloc de treball, les seves finalitats són: - Avaluar el nivell de desenvolupament en les activitats de la vida diària, l’entorn físic, social i cultura de l’usuari per tal de determinar el tipus d’activitat i tècniques específiques per elaborar l’activitat terapèutica. - Dissenyar el programa de psicoestimulació i teràpies específiques, potenciant les funcions motores, sensoperceptives i cognitives de l’usuari. - Informar, assessorar i donar suport a l’entorn familiar per tal que facilitin la

recuperació i la integració de l’usuari. En el cas d’usuaris del Centre de Dia, aconsellar i donar informació de forma individualitzada de les adaptacions i ajuts tècnics al domicili.

-Complimenta el registre del seguiment sobre l’evolució de l’usuari.

D’altra banda, algunes de les seves activitats principals són:

- Assessora i promou canvis a l’entorn per facilitar l’orientació i funcionalitat dels usuaris del centre.

- Detecta i avalua problemes que poden ser tractats des de la disciplina. - Forma i informa els equips de la idoneïtat i l’ús d’ajuts tècnics i adaptacions pel centre, de maneig no farmacològic, de trastorns de conductes i tècniques per estimular i mantenir les funcionalitats.

- Avalua, dissenya i posa en marxa activitats de psicoestimulació.

Pel que fa a la dependència orgànica del seu lloc de treball, les terapeutes ocupacionals a les residències depenen dels responsables de centre, mentre que a l’Hospital Sociosanitari, la dependència és del director de Rehabilitació.

- Amb quins altres professionals treballes? - En els grups de treball cognitiu col·laborem molt estretament amb la psicòloga i l’educadora social per acabar d’adequar tots els usuaris als grups més adequats en funció de les seves capacitats. - Quants usuaris teniu? - La residència té 80 places i també tenim centre de dia. De fet, al centre de dia, treballem pràcticament tot el que treballem amb els usuaris de la residència excepte la reeducació d’activitats bàsiques. - Com treballeu amb altres terapeutes ocupacionals? - Tenim un programa al qual anomenem “Erasmus”, i en aquest cas consisteix en anar de visita amb els nostres usuaris a l’altra Residència, així com els usuaris de Collblanc Companys Socials vénen a Francisco Padilla. Això ens fa treballar conjuntament amb els altres companys.

Marta, vestida de blanc, en teràpia d’animals d’acompanyament.

Les terapeutes ocupacionals van començar la seva activitat a l’Hospital de Dia de l’Hospital Sociosanitari, fa uns quants anys. Amb el temps es van obrir les dues residències de Francisco Padi-

lla i Collblanc Companys Socials, i a cadascuna d’elles es va incorporar des de l’inici una nova terapeuta ocupacional. En total sumen tres al Consorci Sanitari Integral.

La firma

Un avenç en les teràpies naturals en el marc de la pràctica de la infermeria

Arxiu

Les teràpies naturals i complementàries han anat guanyant presència en la societat. La seva regulació i ús generen debat i ocupen jornades i cursos als fòrums sanitaris. En l’article següent, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona aporta la seva visió després de la publicació d’una guia sobre les bones pràctiques en aquestes teràpies. uè signifiquen i com s’emmarquen les teràpies naturals i complementàries (TNiC) en la pràctica infermera i com ens posicionem les infermeres i els infermers respecte aquesta pràctica és un debat que transcendeix la qüestió en si.

Els diferents intents frustrats de regulació, la intransigència de la normativa dels òrgans acreditadors de la formació sanitària a Espanya, els nombrosos prejudicis sobre la racionalitat científica en què se sustenten les anomenades teràpies naturals i complementàries i un llarg etcètera no són coherents amb la permissibilitat de l’administració pública en la proliferació d’una quantitat ingent de centres que ofereixen recursos anomenats “naturals”, “alternatius” o “complementaris”. Des de diferents col·lectius sanitaris, i de manera molt especial des del col·lectiu infermer, es viu amb estupefacció com d’una banda es qüestiona ferotgement l’ús d’aquests recursos integrats en la pràctica sanitària. Perquè d’això és el que es tracta: d’instruments que complementen les nostres pràctiques.

d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) a l’abril de 2004 amb el nom Instruments complementaris de les cures d’Infermeria, aquesta corporació es posicionava respecte la utilització d’aquests instruments i unificava posicions i criteris en el si del col·lectiu professional.

Cal recordar que, a partir de la publicació del document del Col·legi Oficial

Va ser a través d’aquesta publicació, que seguint els plantejaments publicats

per Ordre d’Infermeres i Infermers del Quebec (OIIQ) –institució capdavantera de la Infermeria del món– el COIB pren posició en el tema i després de reflexionar i debatre si aquests mitjans han de ser considerats pels professionals infermers com a “teràpies”, “medicines”, “enfocaments”, “pràctiques” o “tècniques”, arriben a la conclusió que es tracta d’un conjunt d’”instruments” que

25 complementen als altres mitjans i instruments convencionals que la infermera (de la mateixa manera que ho fa el Consell Internacional d'Infermeres, en aquest document, quan es fa referència a la "infermera", cal entendre que s'al·ludeix a professionals d'ambdós sexes) utilitza a l’exercici de la seva professió pel manteniment, promoció o conservació de la salut.

amb un sistema d’acreditació de professionals (DAC) a través del col·legi professional.

Compartim aquesta proposta de l’OIIQ d’entendre aquestes teràpies com a “instruments” dins el context de les cures infermeres i així proposem utilitzar-les, sabent que hi ha un objectiu final que els dóna sentit i que les justifica: les cures infermeres.

La publicació de la Guia de bones pràctiques basada en l’evidència: Millorem la qualitat de vida i el benestar de les persones mitjançant les teràpies naturals i complementàries elaborada per col·laboradors del Grup d’Estudis Societat, Salut, Educació i Cultura de la Universitat de Lleida, impulsada i patrocinada del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya. Aquest grup d’infermeres expertes i independents recullen l’actualitat sobre l’evidència científica disponible per tal de demostrar els possibles efectes beneficiosos de la seva utilització en la pràctica clínica.

“Entenem les teràpies com a instruments dins el context de les cures de infermeres” En coherència a aquest plantejament, les infermeres de Catalunya “han fet els deures”. Hem justificat la seva utilització; les facultats i escoles universitàries d’Infermeria catalanes han estat sensibles a aquesta necessitat de desenvolupament competencial i des de fa anys ofereixen en els seus plans d’estudis assignatures optatives en matèries relacionades amb les TNiC i la seva integració en la pràctica infermera relacionada amb qüestions com la promoció de la salut, l’alimentació, l’eliminació, l’activitat i el repòs, l’afrontament i tolerància a l’estrès o el confort... També comptem

I ara, un nou pas important en aquest compromís infermer amb tot allò que contribueixi al benestar de les persones, les famílies i les comunitats que ha de marcar un abans i un després en aquest necessari reconeixement.

L’enfocament d’aquest treball es presenta com una guia de bones pràctiques elaborada a partir de la revisió d’un gran nombre de publicacions científiques que recullen les principals evidències que actualment existeixen sobre aquesta qüestió. Els resultats permeten constatar que les TNiC tenen un impacte positiu sobre la salut, la qualitat de vida i el benestar de les persones i mostren els avenços assolits per la recerca internacional. Un bon recurs en clau de seguretat vers les persones que atenem, una clara contribució en clau d’evidència científica i un clar missatge a l’administració sanitària perquè les TNiC siguin tingudes en compte i reconegudes en aquells àmbits en què es mostren beneficioses. NÚRIA CUXART AINAUD Directora de programes Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona

Bibliografia • Ordre des Infirmières et Infirmiers du Québec (OIIQ). Les instruments complementaries des soins. I Presse de Position i II Document d’Apruy. Ordre des Infirmières et Infirmiers du Québec, 1987. • López Ruiz, Júlia i col·laboradors. Instruments complementaris de les cures d’infermeria. Document marc. Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, 2004 • Gea Sánchez M, coordinadora. Guia de bones pràctiques basada en l’evidència. Millorem la qualitat de vida i el benestar de les persones mitjançant les teràpies naturals i complementàries [Internet]. Barcelona: Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya; 2014 [accés 20 de gener de 2015]. Disponible a: http://www.coib.cat/uploadsBO/Generica/Documents/GUIA%20TER%C3%A0 PIES%20NATURALS.PDF

Celes Aranda, administrativa de manteniment i electromedicina a l’Hospital Dos de Maig

“Vull posar el meu gra de sorra perquè altres nenes tinguin una oportunitat com la meva filla” eles Aranda participa en una ONG que ajuda a infants xinesos amb problemes i en aquesta entrevista ens explica com treballen i perquè, però alhora ens explica la història amb la seva filla. No és una història més sobre una adopció, és una història d’amor sense fronteres, una de tantes que es viuen gràcies a aquesta ONG (www.lovewithoutboundaries.es) SERGI ESTUDILLO

-Vas conèixer l’ONG Amor sense fronteres (LWB), arran d’adoptar a la teva filla, ¿què fa aquesta ONG? Em vaig assabentar d’aquesta organització quan em van entregar la meva filla i em van explicar que havia estat en un dels seus programes. En el seu cas va permetre operar-la del llavi leporí. A partir d’allà vaig conèixer l’ONG i vaig contactar amb la seva delegació a Espanya, on em van donar fotos i documentació sobre la meva filla (quan habitualment no tens res perquè el govern xinès no ho dóna). Vaig tenir una gran alegria, per mi i per ella, que així sap com era de petita. Després em vaig assabentar que havia tingut dues padrines (que precisament són d’aquí d’Espanya) i amb la seva aportació van poder ficar-la al programa de família d’acollida amb la qual va estar-s’hi nou mesos, fet que li va permetre sortir de l’orfenat i conviure amb una família. Tot això és possible pel donatiu que les padrines o els padrins fan cada mes i que arriben a la

família d’acollida perquè la cuidin. En el cas de la meva filla puc dir que la nena estava perfecta, molt cuidada. Jo estic tan agraïda amb ells que ara faig el mateix i apadrino per un programa d’aquesta ONG on les donacions es destinen a nutrició. -¿Hi ha diferents tipus d’apadrinaments? Sí, hi ha apadrinaments de l’operació d’un nen, per una família d’acollida (com va passar amb la meva filla), per l’educació d’un nen –a través d’un programa on posen professors per als nens que es queden als orfenats perquè no tenen família d’acollida-, pots apadrinar també l’etapa de cures després d’una operació, o apadrines la nutrició com estic fent ara. -¿I coneixes a qui estàs apadrinant? Sí jo estic apadrinant l’Edurne que és un bebè amb una patologia del cor. Et van enviant fotos de com està i vas veient com milloren, així tu veus l’evolució de la criatura mes a mes perquè et posen també les mides, el pes, el que fa... es tracta de donar una oportunitat que aquests infants no tindrien. El govern xinès no dóna res i menys a les criatures amb patologies. -¿Heu provat a participar en el teaming del CSI? Sí l’any passat ja ens vam presentar, però no va sortir escollit. I aquest any ja s’està preparant tota la documentació per presentar-nos de nou perquè sempre es necessiten coses: aliments, roba, llits...

Independentment del projecte que s’esculli, animo als companys a participar-hi. -¿Com ho compagines amb la teva feina? No em requereix molt de temps, tampoc tinc un paper important. Només tinc el compromís que si m’assabento que algú vol apadrinar una criatura li donaré la informació. És una qüestió moral i al final també t’impliques, assisteixo a les reunions i fem el que sigui per difondre la informació. Estem parlant per exemple de 15€ al mes, que és el que dono jo per aquesta nena, no és gaire, però penso que l’ajudo a créixer, a què sigui forta i que tingui l’oportunitat de què l’adoptin o la puguin operar. -¿Què t’ha aportat la teva experiència a l’ONG? Per a la meva filla és molt important saber d’on ve i veure que ella, ella també, ha

ajudat a altres nenes. Això em fa sentir molt en pau pensant que estic agraint el que van fer per la meva filla, em van donar l’oportunitat de tenir-la i que ella tingués uns pares i una casa. Li explico perquè no se n’avergonyeixi i per donar-li així també uns valors. Al final és el que ens queda, els valors. Jo el que vull és que si hi ha persones com jo, coneguin el llistat de nens que hi ha i que el dia de demà aquestes criatures tinguin una família perquè no és que els seus pares no l’hagin volgut, és que allà no hi ha seguretat social, no poden operar-les... és el problema de Xina, hi ha dos extrems, o ets molt ric o molt pobre. Miro a la meva filla i penso: si ella ha tingut una oportunitat, jo vull posar el meu gra de sorra perquè altres també la tinguin.