L'Enllaç n.82 by Consorci Sanitari Integral

En profunditat

Els nostres professionals

La Firma

Adaptació de les infraestructures a la nova demanda assistencial

Pilar Ribe, educadora social a la Residencia Francisco Padilla

Nova carta de drets i deures de la ciutadania

Pàg. 4

Pàg. 18

Pàg. 14

L’Enllaç Número 82, gener de 2016

Odontologia al CAP Sagrada Família

Editorial

Nous dispositius als centres del Consorci n el cas del Consorci Sanitari Integral, la important reducció dels ingressos per concertació que hem tingut des de 2011 no ha anat aparellada d’una disminució de l’activitat, sinó tot el contrari.

Tant a l’àrea de referència del nostre Hospital Transversal (l’Hospitalet Nord i Baix Llobregat Centre i Fontsanta) com del Centre d’Atenció Integral Dos de Maig (Barcelona Eixample Dreta) l’activitat feta ha anat incrementant de forma considerable any rere any. Cada cop som més eficients i productius i hem demostrat que malgrat la reducció de recursos hem pogut atendre més pacients i reduir de forma significativa les llistes d’espera en benefici dels nostres pacients i del sistema de salut. Una mostra són les darreres dades publicades per la central de resultats de l’Observatori del Sistema de Salut, on l’Hospital Transversal és el segon de tot Catalunya en nombre d’intervencions de cirurgia major ambulatòria i el quart en nombre d’hospitalitzacions mèdiques i quirúrgiques. Malgrat això, aquest creixement comporta fer ajustaments en determinats processos assistencials que requereixen inversions i diners per a les dotacions de professionals i per als equipaments que necessiten. A l’Hospital Transversal era precís solucionar els problemes de drenatge de pacients amb ordre clínica d’ingrés a hospitalització des del procés d’urgències i a l’Hospital Dos de Maig millorar les instal·lacions per potenciar encara més les alternatives a l’hospitalització convencional: Hospital de Dia i Àrea de Cirurgia Sense Ingrés.

Per poder-ho fer hem hagut d’emprar part dels romanents d’exercicis anteriors i per tant finançar les inversions necessàries amb recursos propis, però l’increment de despesa corrent aparellada, requereix d’un escenari de concertació millor que premiï la importantíssima feina feta fins ara. És evident que l’augment de la productivitat i l’eficiència és a costa d’un major esforç de tots els professionals i d’un estricte rigor en la gestió economicofinancera dels nostres recursos disponibles, però toca que ara tinguem el reconeixement que ens mereixem. Em plau dir-vos que ja han entrat en funcionament tant la nova unitat d’hospitalització de 38 llits a la seu de Sant Joan Despí de l’Hospital Transversal, com la nova unitat de 12 llits de preingrés i que en el cas de l’Hospital Dos de Maig el nou dispositiu d’Hospital de Dia també ja és operatiu. Aquesta edició de L’ENLLAÇ ho tracta amb profunditat. Som conscients que per poder mantenir els nivells de qualitat actuals hem de millorar la nostra capacitat productiva amb recanvis en els equipaments mèdics i quirúrgics ja que la situació de crisi i disminució de concerts ens ha portat a prioritzar la despesa corrent, en aquest sentit, seguirem fent les gestions oportunes per solucionar aquesta problemàtica. Malgrat aquestes ampliacions dels recursos assistencials hem de seguir sent molt curosos en el control de la despesa, mantenint l’eficiència en l’ús dels recursos per poder donar una millor resposta als nostres clients i ser sostenibles. El control de les estades allargades hospitalàries, l’ade-

quació del consum de determinacions de laboratori i proves diagnòstiques, l’eliminació de les activitats de baix valor afegit pel pacient (muda, en terminologia lean), l’ús adequat d’equipaments i material sanitari i no sanitari i medicaments entre d’altres, és una tasca que tots i cadascun de nosaltres hem de tenir incorporada en el nostre dia a dia com a quelcom imprescindible i com a responsables de mitjans públics al servei dels ciutadans. MIQUEL ARRUFAT Gerent del Consorci Sanitari Integral

COMITÈ DE REDACCIÓ ANA CERRO Cap d’equip d’atenció primària Collblanc PILAR MADRID Gestora de procés d’Hospitalització de l’Hospital Dos de Maig M. JESÚS MARTÍNEZ Responsable de Qualitat i Processos de l’Hospital Dos de Maig EVA M. MELENDO Gestora de procés d’Hospitalització Sociosanitària ANNA MILLÀ Tècnica de Comunicació (coordinadora de L’ENLLAÇ) CATI PADILLA Coordinadora assistencial de l’àmbit Cures d’Infermeria de l’Hospital Transversal EVA PÉREZ Treballadora social de l’Hospital Transversal ELVIRA QUINTERO Secretària d’atenció primària de l’Hospitalet NATÀLIA RIERA Cap d’equip d’atenció primària Sagrada Família MARTA LANUZA Treballadora social del Servei de Valoració del Grau de Discapacitat ISABEL SALGADO Coordinadora de procés d’Assistència Obstètrica PALMIRA TEJERO Directora d’Atenció al Ciutadà i Comunicació ANNA VILANOVA Responsable de Desenvolupament i Progressió Professional de Recursos Humans

CORRECCIÓ, DISSENY I MAQUETACIÓ MÒNICA FERNÁNDEZ ANNA MILLÀ SANDRA ROPERO Tècniques de Comunicació Direcció d’Atenció al Ciutadà i Comunicació ISSN: 2014-7007

Sumari

3 4 En profunditat: Adaptació de les infraestructures dels centres a la nova demanda assistencial

8 Parlem amb...: Jesús Esteve i Carme Barceló, directors d’infermeria, sobre el paper de la infermera de pràctica avançada

12 Els nostres clients: Servei d’Odontologia al CAP Sagrada Família

14 Els nostres professionals: Pilar Ribe, educadora social de la Residència Francisco Padilla

16 Els nostres clients: Projecte Integració d’enquestes entre el CSI i el CatSalut

18 La Firma: Nova carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària

20 La contra: Amparo Rodríguez, infermera clínica de l’Hospital Transversal, ens parla de la seva afició com a restauradora de mobles

Gràcies a totes aquelles persones que han col·laborat per fer possible aquest número.

Per a qualsevol suggeriment, dubte o per fer arribar els vostres escrits i comentaris, contacta amb comunicacio@sanitatintegral.org o a qualsevol dels tres punts de Comunicació del Consorci. L’ENLLAÇ es publica tres vegades l’any i és la revista interna per a tots els professionals i col·laboradors del Consorci Sanitari Integral. Les opinions expressades en els articles no són necessàriament compatides per l’equip editorial de L’ENLLAÇ. Teniu més informació a la Intranet.

En profunditat

Adaptació de les infraestructures dels centres a la nova demanda asisstencial

Fruit dels canvis de necessitats assistencials, els centres del Consorci Sanitari Integral han començat un procés de revisió d’usos dels espais per poder adaptar-los a la nova realitat. ANNA MILLÀ I SANDRA ROPERO

es de fa un temps, els centres del Consorci, principalment els hospitals, estan en procés de revisió de la seva infraestructura. Es tracta d’un procés iniciat al 2012, però que s’ha anat fent més palès en els últims mesos. HOSPITAL TRANSVERSAL Al 2010, el Consorci Sanitari Integral es trobava amb una situació d’obertura d’un nou hospital, a Sant Joan Despí i la projecció d’un nou edifici als terrenys de Can Rigal a l’Hospitalet per traslladar l’activitat de l’Hospital General de l’Hospitalet. Tot i això, els canvis produïts al 2010 i la nova situació de restricció econòmica van donar origen a un nou plantejament de l’organització dels centres i de l’activitat assistencial per tal de garantir la sostenibilitat i l’activitat assistencial. Aleshores es quan es va plantejar la fusió dels centres hospitalaris de l’Hospitalet (Hospital General de l’Hospitalet –HGH– i Hospital Sociosanitari de l’Hospitalet) i Sant Joan Despí (Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi) perquè funcionessin com un únic centre.

noves necessitats, un cop s’ha conegut l’impacte real de la nova situació.

Des d’aleshores, a l’Hospitalet s’ha centrat l’activitat més ambulatòria i l’atenció ginecològica i obstètrica i també la sociosanitària, i a Sant Joan Despí, l’activitat amb més complexitat. A partir de 2012, s’han anat executant millores en la infraestructura per adaptar-la a les

La redistribució d’espais va començar el 2012 a l’HGH amb l’àrea obstètrica, que va passar a estar agrupada tota a la planta 2 del centre. També es van modernitzar l’àrea de parts i neonatologia. Al 2015, aquesta remodelació s’ha completat amb l’ús de la unitat d’hospi-

Unitat de Preingrés a l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi

talització 12 (planta 2) en exclusiva per a l’àrea obstètrica i ginecològica del centre. Això ha permès que les dones que donin a llum disposin d’habitació individual. Per poder-ho fer, es van habilitar 14 llits a la unitat 13 (planta 3) per a pacients de curta estada quirúrgica i mèdica. Pel que fa a l’Hospital de Sant Joan Despí,

5 en els darrers temps s’havia detectat una necessitat de donar sortida a la demanda de llits provinents dels ingressos de l’àrea d’urgències. Per això s’ha dut a terme una reordenació dels usos de diferents zones. Per una part, a la planta 3 s’han habilitat dues unitats (la 8 i la 9), una oberta contínuament i l’altra per al Pla Integral d’Urgències de Catalunya (PIUC). D’aquesta manera, s’ha guanyat 38 llits. Amb aquesta obertura, les consultes d’al·lèrgies medicamentoses i la Unitat de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica han passat a la planta 2 del centre (bloc blau). D’altra banda, per facilitar el drenatge ràpid a primera hora del matí de pacients d’urgències que han d’ingressar en planta, que és el moment de més ocupació, s’ha obert la Unitat de Preingrés. Aquesta unitat s’ubica en l’espai que ocupava Anatomia Patològica (a la planta -1 del centre), una part de l’Hospital de Dia i un petit magatzem. La unitat té una capacitat de 12 llits, per donar assistència a pacients pendents d’ingrés. Aquesta solució s’ha planificat per descongestionar l’espai d’Urgències. A causa d’aquesta ordenació, Anatomia Patològica passarà a ocupar l’espai actual de l’àrea economicofinancera, ara a la planta 0 de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi. I aquesta, es reubicarà en una ala de la planta 4 de l’Hospital General de l’Hospitalet a principi de 2016, un cop acabades les obres de remodelació de les antigues habitacions d’aquesta planta. L’Hospital de Dia de l’Hospital de Sant

El trasllat d’Economia i Finances es farà a finals de febrer, un cop acabada la remodelació de la zona

Joan Despí, tot i reduir espai, tindrà una nova distribució i guanyarà quatre butaques de tractament per àrea. Un altre espai que recupera el seu ús d’habitacions és l’actual espai de l’equip de Medicina Interna, que havia ocupat l’anterior Unitat d’Ictus. Amb la reorganització d’aquest espai, l’hospital recupera sis llits més. A part de l’organització d’espais assistencials o clínics, també s’està produint la ubicació d’altres serveis no assistencials. Ja s’ha comentat la de la Direcció Economicofinancera, que canvia de centre. També Documentació, que passa a l’Hospitalet. A l’Hospital Moisès Broggi han canviat de lloc també Comunicació (ara al passadís de Gerència), Gestió professional de Recursos Humans (planta 0), Infraestructures

(planta -2), despatxos d’equip (staff) i de docència (planta 0), entre d’altres. Tot el canvi d’infraestructures ha estat una inversió important en el context de reducció pressupostària actual i ha suposat un gran esforç per al Consorci Sanitari Integral per tal de garantir una bona assistència sanitària a la població de referència.

Hospital de Sant Joan Despí Llits nous

Planta 3 38 Planta 1 6 Pllanta -1 12 Total:

En profunditat

HOSPITAL DOS DE MAIG Amb l’obertura del nou centre a Sant Joan Despí, l’Hospital Dos de Maig de Barcelona també va començar una nova etapa de canvis i remodelacions; ja que alguns serveis i departaments es van traslladar a les noves instal·lacions i van permetre reubicar d’altres en aquest centre. Per exemple, a principis de 2010 es va remodelar tota la planta 4 de Consultes Externes, per poder reubicar el Servei d’Oftalmologia que anteriorment ocupava l’antic edifici del passatge Dos de Maig. Gràcies a aquest trasllat, les Consultes Externes de l’Hospital es troben en un únic edifici, millorant el servei als pacients, ja que no han de traslladar-se a cap altra ubicació. També en aquell mateix any, es va començar la remodelació de la zona d’Urgències, que va finalitzar el 2011, tot sent a dia d’avui un dels espais més moderns i funcionals de l’Hospital. Gràcies a aquestes obres, es va crear l’entrada única (carrer Indústria) amb la recepció més propera al carrer. A més, es van crear nous despatxos i butaques d’assistència ràpida per agilitzar l’atenció i el flux de pacients. Una vegada acaba la remodelació de les Urgències, es va passar a millorar les instal·lacions del Servei de Rehabilitació de l’Hospital. Així, es va habilitar un espai nou, tot ocupant part de la planta 2, amb una recepció pròpia, vestuaris i zones de tractament molt més adequades que les anteriors. Gràcies a aquesta remodelació, els pacients que fan ús del servei, poden accedir per l’ascensor fins a la recepció, ser visitats i rebre tractament a les mateixes instal·lacions, sense haverse de desplaçar pel centre.

Nova recepció de l’Hospital de Dia a la 4a planta de l’Hospital Dos de Maig

El 2013-2014 també en el que es van engegar iniciatives per millorar les instal·lacions, com per exemple la remodelació de la Zona Quirúrgica, tant de les sales d’operacions i reanimació, com del sistema de climatització i portes interiors. En aquesta zona també es va crear una nova zona d’informació als familiars amb una sala d’espera més allunyada de la zona d’Urgències, per millorar el confort dels usuaris. Una altra millora va ser les obres de la cuina i cafeteria del centre, modernitzades i preparades per assumir l’afluència dels professionals en les hores de màxima demanda. A finals de 2015 es va engegar la darrera obra finalitzada fins el moment, la reubicació de l’Hospital de Dia del centre a la planta 4, en un espai nou i pre-

parat específicament per a les necessitats dels usuaris del servei. Aquest canvi respon a la necessitat d’ubicar la Unitat de Cirurgia Sense Ingrés (UCSI) a la planta 1, a les antigues dependències de l’Hospital de Dia, tot millorant el circuit de pacients que han de ser intervinguts en el centre, ja que tant l’UCSI com la zona quirúrgica es trobaran a la mateixa planta. Per poder ubicar aquest servei, primer s’hauran d’iniciar obres de remodelació a la zona de l’antic Hospital de Dia, que està previst que comencin al llarg d’aquest any 2016. Per últim, cal destacar, que dins dels plans de remodelació i millora de les instal·lacions hi ha prevista una millora de la zones de Farmàcia i Hospitalització, que es durà a terme en els propers anys.

Parlem amb...

Jesús Esteve i Carme Barceló, directors d’Infermeria de l’Hospital Transversal i l’Hospital Dos de Maig

La infermera de pràctica avançada: Formació, expertesa i reconeixement L’aparició d’una nova figura dins de la Infermeria, la Infermera de Pràctica Avançada (IPA), ara fa ja més de 10 anys, ha plantejat tants als centres d’atenció sanitària com a les patronals del sector una revisió del seu marc competencial. L’objectiu ha estat definir les seves competències i definir un lloc de treball d’infermeria que està basat en la gestió de les cures, la formació, l’expertesa i el reconeixement del lideratge clínic per part de la resta de professionals. Aquesta situació en la professió infermera ja fa anys que existeix dins de les organitzacions (infermeres estomaterapeutes, educadores diabetològiques...). Al Consorci Sanitari Integral aquests rols han evolucionat des de l’any 2006, quan es va definir el rol de les infermeres clíniques (per canvis estructurals dins de l’Hospital Dos de Maig) i al 2009 a l’Hospital General de l’Hospitalet amb la incorporació de les infermeres coordinadores de cures en les àrees d’ortogeriatria, oncologia i cronicitat, a part de les figures ja mencionades com la infermera estomaterapeuta... Avui dia, aquestes professionals evolucionen cap a un model de pràctica avançada. MÒNICA FERNÁNDEZ er conèixer millor en què consisteix aquesta figura i quines són les seves competències hem parlat amb els dos directors d’Infermeria als centres hospitalaris: Jesús Esteve, de l’Hospital Transversal, i Carme Barceló, de l’Hospital Dos de Maig. En el cas de Jesús Esteve, a més és membre del Consell Tècnic Assessor d’Infermeria de La Unió i en representació del CSI ha col·laborat enguany en l’elaboració d’un document de posicionament de la patronal envers la pràctica avançada en infermeria.

- Mònica Fernández (MF): Quan i com neix aquesta figura experta en la Infermeria? - Jesús Esteve (JE): Neix al 2002 quan el Consell Internacional de la Infermeria es defineixen les funcions de la infermera de pràctica avançada (IPA). Són

Jesús Esteve i Carme Barceló durant l’entrevista a les oficines d’Hospitalet

Reunió de treball d’equip d’infermeria clínica. D’esquerra a dreta: Cati Padilla, Marta Oña, Conchi Serrano, Elena Samper, Encarna Cuadra, Esperanza Villalba, Raquel Barnés, Àngels Ruz, Mercè Prats, Asun Manzana, Amparo Rodríguez, Nuria Gómez, Mireia Grau, Blanca Vila i Núria Borrell

infermeres especialistes amb un coneixement expert en una àrea determinada i que es diferencien per la capacitat de decisió sobre qüestions complexes. A més, té les competències clíniques per a l’exercici professional i una titulació de màster o doctorat. Sovint porten pacients complexos que necessiten un seguiment del seu tractament, i tot i que la decisió d’aquest seguiment depèn de l’equip, l’IPA té una funció bastant decisiva, basada en la seva formació, expertesa i reconeixement per part dels altres professionals. - MF: Quines són les figures al Centre d’Atenció Integral de Dos de

Maig? - Carme Barceló (CB): A Barcelona hi ha una figura especialitzada en cures de nafres. La infermera experta, mai no treu posicionament ni el rol propi a la infermera referent del malalt. De fet, el seu paper cobra importància un cop el pacient ha deixat l’hospital. Es preocuparà perquè el malalt estigui més controlat i no empitjori el seu estat. És una figura que s’ha d’avançar fomentant la prevenció a través de l’educació. El seu paper com a docent també és molt rellevant ja que, com experta, és responsable de la formació de tot l’equip multidisciplinari que controla al malalt, i els mateixos

professionals les tenen molt reconegudes per aquest coneixement. En el cas de Barcelona, a més, s’està treballant per desenvolupar una Unitat Funcional de les Ferides Complexes, concebuda per donar suport a l’Atenció Primària (AP), a d’altres professionals del centre i fer seguiment de les ferides complexes que ho requereixin a l’alta. L’objectiu és que el pacient no arribi a ingressar a l’hospital, per tant des de l’AP, quan es detectin nafres que no evolucionen bé, se li pugui consultar a la infermera experta i ella a través de l’Hospital de Dia ho pugui gestionar, perquè el seu paper és ben bé d’enllaç

Parlem amb...

entre les diferents nivells assistencials. - MF: L’Hospital Transversal Moisès Broggi deu tenir moltes més especialitats. Quines són? - JE: Entre les expertes tenim: les infermeres clíniques (IC) referents de nafres i ferides cròniques, dolor, diabetis, infeccions i l’estomaterapeuta. D’altra banda a les Àrees d’Atenció Integral estan al capdavant del lideratge infermer d’aquestes àrees i des de fa un any, formen part del Comitè d’Àrees d’Atenció Integral, aportant la visió infermera. Una de les àrees que ha estat creixent en els darrers anys ha estat l’Àrea del Pacient Crònic Complex arran del programa de Pacient Crònic Complex. Dins d’aquesta àrea, les IC, centren la seva activitat en fer el seguiment dels malalts ingressats i vetllen pel seu contínuum assistencial, amb coordinació amb la resta de nivells assistencials. Actualment, comptem amb quatre infermeres clíniques en l’atenció al malat crònic, tres d’elles a l’àrea de Sant Joan Despí i una d’elles a l’àrea de l’Hospitalet. -MF: I a Barcelona? - CB: També tenim la infermera referent en infeccions i diabetis. En l’Atenció Primària hi ha la infermera experta en cronicitat i en MPOC amb l’objectiu de minimitzar els ingressos hospitalaris. - MF: I els orígens d’aquesta infermera experta quin són al Consorci? - JE: Abans de la transversalitat ja existia aquesta figura d’infermera de pràctica avançada en tots els centres. En el

D’esq. a dreta: Sonia Blasco, Anna Torres, Nuria Bertolín, M. José Moreno i Pepi Valverde

cas de L’Hospitalet s’anomenaven coordinadores de cures en oncologia, ortogeriatria i patologia crònica, infermeria experta en el maneig dels pacients ostomitzats i també en l’àmbit de la diabetis i les nafres per pressió. En el 2006 s’incorporarien les infermeres clíniques a l’Àrea de Dos de Maig, que després es va traslladar a l’Hospital de Sant Joan Despí. - MF: Parlem de la figura de la infermera clínica, que sembla ser l’origen d’aquest model d’infermera de pràctica avançada. - JE: L’any 2006, arran d’un canvi organitzatiu, l’Hospital Dos de Maig incorpora la figura de la infermera clínica. En aquell moment no es parlava d’inferme-

ra de pràctica avançada. El model estava basat en una infermera experta en una àrea de coneixement i progressivament s’ha anat consolidant. - CB: Al principi va haver-hi una mica de resistència al canvi, perquè d’alguna manera es creava una diferència dins d’una mateixa categoria professional, com era la d’infermera. - JE: Però es va vèncer, quan es va veure que era una oportunitat de créixer en comptes d’una amenaça a les seves tasques. La figura de la infermera de pràctica avançada és una infermera que té uns determinats coneixements d’expertesa

11 que poden ajudar la resta de professionals, fins i tot, es poden generar interconsultes per a pacients ingressats i que precisen de l’assessorament d’aquests professionals (per exemple: estomaterapeuta, nafres i ferides cròniques...). Són les professionals que tenen el coneixement, el disposen i el comparteixen amb tot l’equip multidisciplinari. - MF: Tenim algun altre avantatge? - JE: Tenim un avantatge respecte a altres institucions, i és que disposem, en el mapa de llocs de treball, d’una descripció detallada de les seva missió i les seves activitats assistencials i que a més està reconeguda dins de l’organització. Sí que podem destacar que hem estat pioners en els pacients quirúrgics complexos, com també en malalties reumatològiques, de fet, tenim en aquesta especialitat una de les poques figures que hi ha Catalunya, formada al Regne Unit i que per sort la vam incorporar al Consorci. - MF: Quines millores aporta aquesta figura al pacient? - CB: La incorporació d’aquesta figura d’infermera de pràctica avançada ens ha demostrat que és un bon nexe d’unió entre el pacient i la comunitat, la família i l’entorn hospitalari. Un dels seus objectius és que el malalt estigui el menys temps possible a l’hospital disminuint així la morbiditat a més d’evitar el màxim possible els reingressos dels pacients. - MF: Canviant de registre. També

tenim dos professionals del Consorci Sanitari Integral dins de la Junta directiva del Col·legi d’Infermers i Infermeres de Barcelona (COIB), i dues infermeres més vinculades a les vocalies. Aquest aspecte ens dóna alguna oportunitat diferenciadora al CSI? - JE: Primer de tot demostra que dins del CSI tenim professionals molt bons que a més tenen moltes ganes de fer créixer la professió, i això és de lloar. I la veritat és que des de la presidència del Col·legi (en mans d’Albert Tort, infer-

mer del Servei d’Urgències de l’Hospital General de l’Hospitalet), s’ha de vetllar perquè aquesta competència avançada estigui normalitzada, i de fet, ja va en la línia de fer-ho. També les patronals La Unió i el Consorci Social i Sanitari tenen diferents documents, on es posicionen a favor d’aquesta figura. De fet, fa uns 12 anys que neix aquesta figura i mentrestant cada organització ha anat adaptant-les, però ara és el moment de definir un únic marc competencial.

Competències de la infermera de pràctica avançada, segons el Consell Internacional d'Infermeres (ICN) Formació • Formació amb un nivell avançat. • Reconeixement oficial dels programes de formació fer preparar infermeres d’atenció directa/infermeria de pràctica avançada acreditats i aprovats. • Sistema oficial d’autorització, registre, certificació i acreditació.

Naturalesa de la practica professional • Integra la investigació, la formació, l’exercici professional i la gestió. • Alt grau d’autonomia professional i pràctica independent. • Gestió de casos / casos propis. • Capacitats avançades d’avaluació de la salut, capacitats d’adopció de decisions i capacitats d’explicació de diagnòstics. • Competències clíniques avançades reconegudes. • Prestació de serveis de consultoria a altres professionals de la salut. • Planifica, executa i avalua els programes. • Reconegut com a primer punt de contacte per als usuaris.

Els nostres clients

Servei d’Odontologia al CAP Sagrada Família El Servei d’Odontologia del CSI porta més de 10 anys formant part de la cartera de serveis del Consorci Sanitari Integral, però encara hi ha professionals que desconeixen la tasca que desenvolupen aquest equips als centres d’atenció primària. Avui presentem l’equip del CAP Sagrada Família que ofereix gran varietat de tractaments, destacant l’odontopediatria. SANDRA ROPERO

Cristina Núñez, Davinia Encinas, Raquel Garcia i Vanessa Barbero (d’esquerra a dreta) a una consulta del CAP Sagrada Família

es de l’any 2003, el Consorci Sanitari Integral ofereix consultes d’odontologia als seus centres d’Atenció Primària. En el cas del CAP Sagrada Familia, aquest servei presenta a la seva cartera de serveis totes les accions de la cartera pública d’aquesta especialitat com són les radiografies, les revisions, el diagnòstic i les extraccions. A més, ofereixen servei d’odontopediatria (dedicat exclusivament a l’atenció de nens i nenes d’1 a 12 anys), el que no és

massa habitual als centres d’atenció primària, que solen derivar a un centre de referència amb els inconvenients que suposa, com el haver-se de desplaçar fins a un nou centre i la llarga llista d’espera; per tant, els usuaris i usuàries consideren molt positiu que s’ofereixi aquest servei dins d’Odontologia del CSI. Un altre aspecte a tenir en compte, és que aquest servei no només s’encarrega d’in-

tervencions correctives, sinò que part de la seva tasca és incidir en la prevenció. Per això, part del tractament que apliquen a tots els seus pacients és informar i educar en les normes higièniques, que amb la seva aplicació suposaran una millora de la seva salut i una prevenció per no haver d’intervenir més endavant. A més informen de les conseqüències del tabaquisme o de malalties sistèmiques com la diabetis. Un

13 bon exemple d’aquest esperit, és el seu programa de xerrades a escoles situades a la seva àrea d’influència (Eixample dret), visites a residències de gent gran o els cursos per a gestants. L’equip d’Odontologia del CAP Sagrada Família està format per Raquel Garcia (odontòloga), Vanessa Barbero (odontopediatra) i les higienistes bucodentals Cristina Nuñez, Davinia Encinas i Laura Zambrana. Un dels aspectes més positius d’oferir odontologia dins de la cartera de serveis del CAP, és la facilitat de coordinació del circuit entre els pediatres i metges de famí-

lia i el Servei d’Ondontologia. Gràcies a la rapidesa per poder pautar visites, amb no més de tres dies d’espera per norma general i la possibilitat de poder compartir criteris entre ells, s’ha aconseguit una bona coordinació que suposa un increment de la qualitat de l’assistència per als usuaris i usuàries del centre. A més, l’assessorament és constant per part del Servei, i si algun pacient necessita de serveis que no contempla la cartera pública, faciliten totes les proves perquè continuï el tractament amb el seu odontòleg de referència i en cas que no disposi, s’ofereixen tractaments privats al mateix centre.

Cartera de serveis

- Ameloplàstia - Apicoformació - Diagnòstic - Extraccions - Fluorització - Fractures - Higiene - Prevenció - Radiografies - Recobriments - Revisions - Segellat

TANATORI GRAN VIA L’HOSPITALET Al seu costat. Serveis personalitzats Servei integral de funerària, tanatori i crematori en el mateix complex 15 sales de vetlla àmplies, còmodes i amb llum natural. Sala de cerimònies multiconfessional. Pàrquing gratuït i cafeteria Atenció personalitzada les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any Col·laborem amb totes les companyies d’assegurances Amb la garantia de l’empresa catalana líder en serveis funeraris amb 300 anys d’experiència Serveis Funeraris Integrals. La xarxa més àmplia d’instalacions funeràries del Baix Llobregat amb 10 tanatoris, 8 cementiris i 2 crematoris.

TANATORI GRAN VIA: C/ Gran Via, 205 L’Hospitalet de Llobregat · 93 263 02 02 Oficines d’atenció al públic: La Ciutat de la Justícia · Hospital Moisés Broggi Sant Joan Despí · C/ Tomas Breton, 6 Esplugues de Llobregat

Els nostres professionals Educadora social a la Residència Francisco Padilla

Pilar Ribe L’Educació social és un camp que s’està generalitzant en l’atenció social com a nou perfil professional que va més enllà de l’animació sociocultural. La seva finalitat és treballar l’aspecte socioeducatiu en diferents àmbits; en el nostre, concretament, per afavorir la bona integració de la persona, potenciar l’autoestima i evitar l’aïllament social.

ANNA MILLÀ

- Què aporta l’educació social a l’usuari? - Els objectius principals de la meva feina són que l’usuari se senti bé i que s’adapti a la residència, tant pel que fa a l’espai físic com a la interacció amb la resta d’usuaris, amb la família i al barri. La finalitat és l’adaptació de la persona al medi i la socialització. La meva labor és donar eines als usuaris i a les seves famílies per tal de fer-ho possible, tot col·laborant amb la resta de l’equip per mantenir al màxim les funcions físiques i cognitives de la persona. - Un ingrés, és un canvi molt gran... - Hem de pensar que quan una persona ingressa als nostres serveis, deixa enrere relacions personals. Aleshores, des del meu lloc, el que he de procurar és buscar alternatives d’activitats que pugui fer i ajudar-la a que conegui a la resta de residents, buscant afinitats entre ells. Es tracta d’ajudar-la a que trobi el seu camí i es trobi bé. Això inclou treballar també altres formes de relacionar-se amb la família i proporcionar-los l’oportunitat de fer activitats conjuntes, perquè es puguin relacionar d’una forma més lúdica, més enllà dels rols cuidador-depenent. - El perfil d’animador sociocultural està sent substituït pel teu. Quina diferència hi ha entre tots dos? - El perfil d’educadora social té unes fun-

Pilar, amb el grup de centre de dia

cions més àmplies que l’animació sociocultural. L’animació sociocultural té un aspecte més lúdic i treballa en grup. L’altre, en canvi, és un perfil més educatiu, que engloba aspectes més concrets de l’usuari i de les seves famílies, com els tests d’estimulació cognitiva, els tallers de lectura, l’adquisició de nous coneixements... Tot i això, a la pràctica que tots dos perfils poden fer una labor molt similar. - I la diferència amb la teràpia ocupa-

cional? - Aquesta se centra en mantenir l’estat cognitiu i físic o funcional de la persona. Jo treballo més la part d’autoestima, la relacional. - Com és el dia a dia? - A l’arribar, preparo les activitats que hem de fer. I començo amb els usuaris de centre de dia. Faig la sessió amb ells amb una activitat diferent cada dia. Els dilluns tenim un concurs d’endevinalles i

15 Segons la descripció del seu lloc de treball, les seves funcions són: - Dissenyar, executar i avaluar el programa d’activitats socioculturals i educatives amb els objectius generals del centre. - Definir, crear i adaptar, conjuntament amb el/la terapeuta ocupacional, les activitats, i el material necessari per a dur a terme el programa socioeducatiu del centre per col·laborar amb el manteniment de les capacitats de la persona. - Adequar el programa d’activitats amb el Pla Individual d’Atenció Interdisciplinària (PIAI). -Transmetre estratègies i eines que faciliten la relació i la comunicació

acudits i després fem psicomotricitat. Els dimarts fem jocs variats. Els dimecres fem expressió plàstica. Els dijous, treball de bingo, que els hi va molt bé per centrar l’atenció, reconèixer els números, per ajudar els companys i també per socialitzar-se. I els divendres, fem taller de reminiscència i tertúlia, on acostumem a xerrar sobre el què està passant, de l’època de l’any en la que estem, de les festes tradicionals... - I després? - Fem activitats més terapèutiques amb altres professionals de la residència, com per exemple l’activitat de musicoteràpia. Els grups es formen segons l’estat cognitiu dels usuaris. Tenim altres grups, com un grup d’actualitat, on els usuaris s’assabenten o discuteixen sobre allò que ha passat a les notícies. També tenim un grup d’hort,

interpersonal, per potenciar el desenvolupament i el manteniment de les aptituds necessàries per a les activitats de la vida diària i la seva qualitat de vida. - Vetllar per la interrelació de les persones assistides entre elles i l’entorn, i respectar els costums relacionals i la diversitat cultural de les persones ateses. - Implicar les famílies i les persones de referència de la persona usuària en la dinàmica del centre, mitjançant el programa sociocultural i educatiu. Les seves activitats principals són: - Detecta necessitats de dinamització i de participació, les planifica i programa i avalua el seu impacte.

per plantar i cuidar les plantes al pati. D’altra banda, cada tres mesos, hi ha una activitat on un grup de residents poden traslladar les seves queixes, propostes o felicitacions a cuina. Amb això, els impliquem en una cosa que els afecta directament. - Això també es repeteix amb les persones del servei residencial? - Sí, a primera hora comencem amb el grup de centre dia per un tema d’horaris. A segona hora, el treball amb altres professionals de la residència es fa amb un grup mixt, del centre de dia i del servei residencial, i agrupem els usuaris més per interessos o estat cognitiu. I després a la tarda, torno a fer activitats amb el grup residencial principalment, també per temes d’horaris, tot i que participen alguns membres del centre de dia. A la tarda, tornem a fer el tipus d’ac-

- Promou i canalitza la interacció entre grups, proposant els canals de comunicació i activitats novadores. - Organitzac i coordina les festes a la residència i les activitats fora del centre (excursions, activitats tradicionals, etc.). Depèn de la responsable de la residència. Formació requerida: Grau universitari d’Educació Social o equivalent. Formació específica o itineraris en l’àmbit de Gerontologia. Professionals al Consorci: una educadora a la Residència Francisco Padilla.

tivitats que hem fet al matí. - Quines altres activitats feu? - Hi ha també les activitats intergeneracionals amb alumnes de les escoles de la zona Sant Josep Obrer i Joan XXIII. Amb aquests últims, es fan jocs variats on intervenen usuaris i alumnes. Amb l’escola de Sant Josep Obrer es treballa més amb residents que estan allitats, que poden socialitzar-se de forma més reduïda. Els alumnes, mitjançant entrevistes que fan durant tot el curs, elaboraran la història de vida del resident. És una activitat que no requereix estar guiada, amb la qual cosa es dona molta llibertat a l’usuari per expressar-se. Altra activitat que agrada molt, és l’anomenada Erasmus, que és que un grup d’usuaris va a la Residència Collblanc Companys Socials i conviu allí amb els seus residents durant tot el dia.

Els nostres clients

Projecte Integració d’enquestes entre el CSI i CatSalut Des de 2015, el Consorci Sanitari Integral ha passat a formar part d’un nou projecte d’integració de les enquestes d’opinió dels usuaris, impulsat pel CatSalut: el i-PLAENSA; integrant una metodologia de treball conjunta i un anàlisi de resultats estandarditzat.

SANDRA ROPERO

istòricament, els centres del Consorci Sanitari Integral havien treballat les enquestes d’opinió de manera individual, tot i que al llarg del temps s’havien anat produint sinèrgies, com per exemple, la unificació de les enquestes dels processos claus de l’Hospital General de l’Hospitalet i l’Hospital Dos de Maig, fet que data del 2002.

A partir de 2012, el sistema d’enquestes es va unificar en un únic equip, encarregat d’executar i analitzar posteriorment les diferents enquestes que es feien anualment. Des del Consorci sempre s’ha estat molt rigorós amb la quantitat i la temàtica de les enquestes de satisfacció, ja que a la majoria dels seus processos de control es contempla, en el seu quadre d’indicadors, disposar de resultats anuals de qualitat de servei per identificar àrees de millora i implementar les accions oportunes. Això suposava una gran dedicació i volum de treball per poder analitzar tots els resultats de les enquestes de les diferents línies assistencials i proposar accions de millorar - i la seva posterior implantació- en un únic any. Per exemple, l’any 2014, el CSI va dur a terme un total de 47 estudis d’opinió relacionats amb vinti-dos processos assistencials i un de suport (Cuina). El CatSalut, per la seva part, sempre ha

Comparació i equivalència de l’històric d’enquestes d’opinió de CSI i CatSalut

mesurat la satisfacció i la qualitat de servei a través del Pla d’Enquestes de Satisfacció dels Assegurats (PLAENSA), segons una metodologia comuna, amb enquestes validades i amb resultats a nivell català, de regió sanitària i d’unitat proveïdora, incloent l’avaluació de la satisfacció dels usuaris i la qualitat de

servei dels centres del CSI. La diferència entre les dues institucions, és que les enquestes del CatSalut no són anuals, per tant, no avaluen totes les línies assistencials cada any i el CSI sí que ho feia. Això suposava que cada dos anys es duplicaven els resultats,

Avantatges que ofereix el Projecte i-PLAENSA als centres col·laboradors

amb dues enquestes sobre la mateixa línia assistencial, una del CatSalut i una del CSI, i conseqüentment en alguns processos es duplicava el volum d’usuaris contactats i l’ús de recursos del sistema, així com la feina d’anàlisi i redacció d’informes. Davant d’aquesta situació, al 2015 el Consorci Sanitari Integral van reunir-se amb responsables del CatSalut per dissenyar un pla d’acció per passar a formar part d’una prova pilot: ser centre col·laborador del i-PLAENSA, un projecte on el CatSalut posa a disposició dels centres

sanitaris que ho sol·licitin, un aplicatiu web amb les enquestes validades del PLAENSA, i en el que dóna assessorament i suport tècnic per desenvolupar el treball de camp de forma rigorosa. De manera que el CSI continúa fent les enquestes d’opinió als seus usuaris però amb uns qüestionaris consensuats prèviament amb el CatSalut (sent els mateixos per a tot Catalunya) i ells aporten assessorament i suport tècnic per desenvolupar el treball de camp de forma rigorosa i la redacció i l’anàlisi dels informes.

Gràcies a aquest projecte de fusió de les enquestes entre CatSalut i CSI, ha estat possible sumar esforços, compartir eines i metodologia de treball i assegurar la sinergia entre ambdós entitats per aconseguir els objectius de poder utilitzar les mateixes eines de mesura de satisfacció i qualitat de servei; sistematitzar i compartir la metodologia de treball i dur a terme la planificació anual conjunta: donant resposta a la planificació estratègica del CSI, a alguns objectius del Pla de Salut i a l’acreditació de centres del Departament de Salut i la docent del Ministeri de Sanitat.

La firma

Actualització de la carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària El passat mes d’octubre es va publicar l’actualització de la Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària del Departament de Salut. identificar qüestions claus i innovacions a nivell mundial en l’elaboració amb la nova carta. Érem conscients de la necessitat d’incorporar tots aquells aspectes que actualment tenen un pes important en la relació amb la ciutadania i que al 2001, quan es va redactar la carta anterior, eren pràcticament inexistents: nou paradigma social marcat pel paper cada vegada més actiu de les persones, nou paradigma tecnològic que facilita nous model d’interrelació, canvis de rol, etc. Malgrat això, la revisió de la literatura ens va confirmar que els continguts de la carta del 2001 en gran mesura eren vigents.

a carta, regida per principis ètics inspiradors i vertebradors de la societat, es constitueix com un contracte social entre les persones i el sistema sanitari, i configura un marc de relació en el qual es defineix què esperen les persones del sistema (drets) i com aquestes es comprometen com agents actius i centrals d’aquest (deures).

Amb les conclusions i propostes que se’n van desprendre d’aquesta revisió es va endegar un procés de treball, intens, coordinat pel CatSalut com asseguradora pública, destacat per la participació de professionals representants de les entitats referents de professionals, pacients i famílies, recerca i investigació, ètica i legislació, i patronals de l’àmbit de la salut que van aportar el seu assessorament.

El procés d’actualització de la carta del 2001 dóna compliment a l’objectiu 5.1.4 establert a la línia 5 del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015: definir i difondre la carta de drets i deures del ciutadà. Es va iniciar al 2014 amb una revisió sistemàtica de la literatura científica i tècnica per a

Més de 78 professionals representant a més de 20 institucions van treballar en grups temàtics, seguint els continguts de la carta publicada al 2001, les recomanacions de la revisió científica i tècnica i fent aportacions de millora. En sessions plenàries es van anar aprovant les aportacions i

continguts, i arribat el màxim consens es va aprovar pel Departament de Salut i en va prendre coneixement del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya en la sessió de 25 d’agost de 2015. El resultat: una carta renovada, més compromesa amb la ciutadania, adaptada al nou entorn i més transparent, mantenint-se com un contracte social que configura un marc de relació basat en la coresponsabilitat entre els agents prestadors de serveis, els professionals i les persones usuàries, en la transparència i la confiança. Cal recordar, però, que no és ni vol ser un text de rang legal. En el seu conjunt, la carta està orientada a situar a la persona com a element central de la salut i l’atenció sanitària, i facilitar el seu apoderament i participació per fer-la cada cop més responsable de la seva salut. Un dels grans canvis respecte a l’anterior ha estat presentar conjuntament els drets i els deures que sorgeixen de cadascun dels deu àmbits en que s’agrupen per explicitar el compromís que el sistema sanitari té amb la ciutadania i el que tenim les persones amb el sistema. Els deu àmbits són: equitat i no-discriminació de les persones; protecció i promoció

19 de la salut i prevenció de la malaltia; accés al sistema sanitari; intimitat i confidencialitat; autonomia i pressa de decisions; informació sanitària, documentació clínica i TIC; qualitat i seguretat del sistema; constitució genètica de la persona; investigació i experimentació, i participació.

pel 2016-2020, proposa com objectiu l’operativa de la carta en la línia 2 sobre les persones, la salut i el sistema sanitari. Per això, des de la Gerència d’Atenció Ciutadana del CatSalut s’ha dissenyat un pla de comunicació específic, amb un conjunt d’actuacions transversals, per a la seva difusió i implementació. S’ha iniciat aquest desplegament publicant al Canal Salut la carta, informant a tota la xarxa pels canals de difusió establerts, editant material de suport (pòsters, díptics i infografia). Hem tingut l’oportunitat de poder presentar-la a jornades de professionals com la d’Administratius sanitaris de l’Institut Català de la Salut o la del Comitè d’Ètica Assistencial del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Alhora s’ha presentat al Consell Consultiu de Pacients de Catalunya.

S’ha mantingut de l’anterior carta aspectes centrats en necessitats assistencials i el seu compliment incorporant drets derivats dels canvis socials i del desenvolupament de les tecnologies dins la societat del coneixement. Alhora, els àmbits de promoció i prevenció, així com els relatius a la investigació clínica prenen especial importància. Les principals innovacions pel que fa als drets són: - A rebre educació en salut. - A obtenir informació sobre temps d’espera en atenció sanitària. - A la planificació de les decisions anticipades. - A viure el procés de final de vida, d’acord amb el seu concepte de dignitat. - A la seguretat de les dades relatives a la seva salut. - A rebre una atenció que garanteixi la continuïtat assistencial. - D’informació de la persona sotmesa a una prova genètica sobre les conseqüències de les troballes inesperades. - A conèixer el retorn de les investigacions en les que ha participat. - A participar com a agent actiu en el sistema sanitari. Les principals innovacions pel que fa als deures són: - D’evitar riscos per a la salut d’altres persones que es poden derivar de la falta

d’adopció de mesures preventives individuals. - A respectar i mantenir la intimitat i la confidencialitat de terceres persones. - Consensuar les decisions entre dos o més representants legals d’una persona, en cas de discrepància. - Fer un ús responsable de les noves tecnologies en relació amb la salut i el sistema sanitari. - D’informar del compliment o no (grau d’adherència) del tractament proposat. - D’exercir la representació col·lectiva buscant el bé comú. Ara el gran repte és donar-la a conèixer a la ciutadania però en especial a la resta d’agents: professionals, entitats proveïdores, administració, etc. del sistema sanitari públic, que són els implicats en complir (drets) i ajudar a complir (deures). De nou, el Pla de Salut, en aquest cas l’esborrany

És clau per a l’èxit en la difusió i la implantació a tot el territori català el paper d’impulsors i promotors de les regions sanitàries. Una de les darreres accions al respecte ha estat incloure l’anàlisi i el desenvolupament dels drets que s’escullin en els diferents plans territorials per assolir l’abordatge integral en els diferents territoris. Altres accions que ajuden a assolir-ho, i que considerem estratègiques, han estat la publicació d’un article a la Revista Cívics de l’ICS (número 0) i disposar d’aquest espai en L’ENLLAÇ, que ens permet arribar als professionals per fomentar la seva implicació en la difusió i la promoció. JOAN LLUÍS PIQUÉ Gerència d’Atenció Ciutadana Servei Català de la Salut

Amparo Rodríguez, enfermera clínica del Servicio de Urología en el Hospital de Sant Joan Despí

“Lo importante está en ver las oportunidades de las piezas, los resultados tras una restauración son bastante espectaculares”

ace unos cuatro años, se vio en la tesitura de desprenderse de muchos muebles antiguos, que guardaban un gran valor sentimental para ella. Es así como Amparo Rodríguez, enfermera clínica del Servicio de Urología del Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, decidió darles una segunda vida y reutilizar esas piezas. Empezaba a restaurar muebles y otros objetos, afición que ocupa sus fines de semana y parte de sus vacaciones. Por MÒNICA FERNÁNDEZ

- ¿Cómo llegas a poner en marcha la restauración de muebles? - La verdad es que he sido muy autodidacta. Empecé buscando por Internet y a través de conocidos que ya se dedicaban de manera profesional. - ¿Dónde trabajas?

- Lo hago todo desde casa, asesorada por expertos restauradores de muebles y a través de foros en Internet. Cuando disponga de más tiempo libre profundizaré más, de momento, los resultados son buenos y estoy contenta.

de hecho voy probando bastante, y lo que me sale mejor es lo que más utilizo.

- ¿Qué tipo de piezas restauras? - Hasta ahora, principalmente he restaurado muebles desde pequños a grandes. Entre las piezas tengo cómodas, mesitas de noche, aparadores, estanterías, una vitrina, alguna pieza pequeña como cuadros y también marcos.

- ¿Dónde encuentras piezas? - La verdad es que en Barcelona hay muchas tiendas de muebles de segunda mano. Hay una cadena bastante famosa, Troc, y también se encuentran muchas piezas en mercadillos. A veces a primera vista los objetos no tienen mucho impacto, porque son objetos feos, con malas combinaciones. Con el tiempo aprendes a distinguir de piezas que tienen más oportunidades y que puedes convertir en bonitos regalos. Lo importante está en ver las oportunidades de las piezas, los resultados tras una restauración son bastante espectaculares.

- Y en cuanto a técnicas, ¿cuáles utilizas? Hago decoupage, que consiste en recortar papeles y adherirlos a los muebles, con resultados muy atractivos; pintura con decapado que da un aspecto antiguo a la pieza, imprimaciones en madera...

-¿Qué haces con todo lo que restauras? - Mucho me lo quedo yo y otra parte lo regalo.

- ¿Dedicas muchas horas? - Por lo general, lo hago más bien los fines de semana y períodos largos de vacaciones. Ya que hay piezas que me pueden llevar meses para acabar de restaurarlas. Además el trabajo es bastante laborioso, porque intento adaptar la restauración al espacio que ocupará. Mi familia y amigos están contentos hasta ahora con todo lo que les he regalado. - ¿Tienes encargos? - De momento hago algún regalo y también me piden asesoramiento sobre técnicas o ideas para restauran alguna que otra pieza. - ¿Dónde adquieres los materiales? - Tanto en tiendas físicas (está bien porque a menudo te dan asesoramiento sobre cómo aplicar técnicas), como en Internet, aunque son caros.