Revista núm. 84 Desembre de 2016
10 anys d’Hospitalització a Domicili a Barcelona
03
Carta del director general En Profunditat
04
Estudi sobre el rentat de mans Parlem amb...
08
Els Professionals
14
Lidia Dolores, tècnica en valoració de la discapacitat Els Clients
19
Resultats de l’enquesta sobre infermeria al CAP la Torrassa
Araceli López i Àngels Vernet, de la Comissió de Seguretat del Pacient
La salut i les persones trans
11
26
Nosaltres
10 anys de l’Hospitalització a Domicili (HADO)
La Firma
La Contra
23
José Manuel Tinoco, expert en mediació i tècniques restauratives
REVISTA INTERNA DEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL COMITÈ DE REDACCIÓ ANA CERRO Cap d’equip d’atenció primària Collblanc PILAR MADRID Gestora de procés d’Hospitalització de l’Hospital Dos de Maig M. JESÚS MARTÍNEZ Responsable de Qualitat i Processos de l’Hospital Dos de Maig EVA M.MELENDO Gestora de procés d’Hospitalització Sociosanitària ANNA MILLÀ Tècnica de Comunicació (coordinadora de L’ENLLAÇ) CATI PADILLA Coordinadora assistencial de l’àmbit Cures d’Infermeria de l’Hospital Transversal EVA PÉREZ Treballadora social de l’Hospital Transversal ELVIRA QUINTERO Secretària d’atenció primària de l’Hospitalet NATÀLIA RIERA Cap d’equip d’atenció primària Sagrada Família MARTA LANUZA Treballadora social del Servei de Valoració del Grau de Discapacitat PALMIRA TEJERO Directora d’Atenció al Ciutadà i Comunicació ANNA VILANOVA Responsable de Desenvolupament i Progressió Professional de Recursos Humans
CORRECCIÓ, DISSENY I MAQUETACIÓ Mònica Fernández Aguilera Anna Millà Roger Moltó Sandra Ropero
“
Gràcies a totes aquelles persones que han col·laborat per fer possible aquest número 2
SUMARI
“
Àrea de Comunicació comunicacio@csi.cat ISSN: 2014-7007 Revista Interna del Consorci Sanitari Integral Av. Josep Molins, 29-41 08906 L’Hospitalet de Llobregat www.csi.cat
Carta del director general
Cap a nous models d’atenció centrats en les necessitats de les persones
L
’evolució sociodemogràfica i l’envelliment de la població, entre d’altres factors, fan que en aquests moments els sistemes sanitaris estiguin immersos en un seguit de canvis en la manera de prestar l’atenció i relacionar-se amb l’entorn, els quals ens hauran de permetre donar la millor resposta possible a les necessitats canviants de la població en un entorn de recursos limitats. A tall d’exemple, a l’inici de la dècada dels 90, l’aparició del concepte de cirurgia major ambulatòria podia semblar una moda o una concepció de l’activitat quirúrgica que, en darrera instància, no hauria de tenir un impacte especialment important. Avui dia aquest tipus d’intervencions suposen un percentatge elevat de l’activitat quirúrgica global dels hospitals i segurament els centres no serien capaços d’assumir els actuals nivells
d’activitat sense modificar les seves estructures. Els escenaris de futur apunten cap a hospitals oberts, treballant en xarxa i de manera col·laborativa, aportant solucions imaginatives a les necessitats de les persones i utilitzant les tecnologies de la informació i comunicació de manera intensiva, entre d’altres. En aquest sentit, el Servei d’Hospitalització a Domicili de l’Hospital Dos de Maig celebra 10 anys de servei en l’entorn de l’Eixample Dret de la ciutat de Barcelona. Un servei amb una valoració molt positiva per part dels usuaris i que sens dubte és un referent en aquesta matèria. Aquest servei està cridat a ampliar progressivament la seva activitat i a continuar donant una resposta eficient i de qualitat als pacients. Aquest és el resultat del treball i el compromís dels proCARTA 3
fessionals que ho fan possible i vull aprofitar aquesta carta per fer explícit el meu agraïment. Es fa molt difícil imaginar el futur dels sistemes sanitaris sense una gran dosi d’innovació per afrontar els reptes i, sens dubte, aquest servei és un bon exemple d’aquesta voluntat d’innovació i transformació que volem que sigui un dels distintius d’identitat del Consorci Sanitari Integral. Finalment, ara que estem propers a les festes nadalenques, vull aprofitar per desitjar-vos a tots i totes que siguin uns dies feliços en companyia de les persones que estimeu. Moltes gràcies. Carles Constante Director general del Consorci Sanitari Integral
Estudi sobre l’eficàcia del rentat de mans entre els professionals del CSI
TEXT: SANDRA ROPERO FOTOS: ROGER MOLTÓ I SANDRA ROPERO
Les infermeres de Control d’Infeccions del CSI van planificar aquest estudi, dins de les activitats programades per commemorar el Dia Mundial del Rentat de Mans (5 de Maig) de 2016. La presa de mostres es van fer a l’Hospital Dos de Maig, de professionals escollits a l’atzar (sexe, edat, categoria professional o lloc de treball no eren aspectes determinants per l’estudi), al llarg de tot un dia. Maria José Moreno, infermera de Control d’Infeccions de l’HDM, va ser l’encarregada de portar a terme aquest treball de camp. A continuació us expliquem la metodologia i us presentem els resultats i les conclusions finals de l’estudi. EN PROFUNDITAT 4
E
l passat 5 de maig es va celebrar, un any més, el Dia Mundial del Rentat de Mans al Consorci Sanitari Integral. La jornada intenta conscienciar els professionals sanitaris de la importància del rentat de mans com a mesura preventiva per evitar la transmissió de malalties, tot evitant contagiar els pacients, les seves pròpies famílies i a ells mateixos. El rentat de mans és un dels aspectes més importants de la Seguretat del Pacient i, des de fa anys, tant aquesta àrea com les infermeres del Control d’Infeccions del CSI treballen contínuament per informar i educar el personal assistencial, que moltes vegades no considera que hi hagi risc real de contagi, si no que es tracta de casos molt concrets, ja identificats prèviament. Per aquest motiu, es va dissenyar aquest estudi amb dos objectius: 1) Confirmar que el rentat de mans, tant amb gel hidroalcohòlic com amb aigua i sabó, elimina tots els microorganismes exògens (flora transitòria) de la pell. 2) Demostrar que hi ha pacients no identificats portadors de microorganismes que causen infeccions greus relacionades amb l’assistència sanitària.
Presa Presadedemostra mostraa una d’unprofessional professional
Metodologia de l’estudi Per dur a terme aquesta prova, es van escollir aleatòriament 15 professionals anònims de l’Hospital Dos de Maig. Primerament s’havien de rentar les mans amb sabó o gel hidroalcohòlic, segons la seva elecció. Seguidament se’ls va demanar que entressin en contacte amb una superfície suposadament contaminada ( pell del malalt, superfícies del seu entorn o altres superfícies de l’àrea assistencial en una unitat d’hospitalització). Un cop ja havien entrat en contacte amb alguna d’aquestes superfícies, se’ls feia un frotis amb líquid pectorat, solució que afavoreix el creixement de microorganismes. Després es demanava a aquests professionals que es rentessin les mans amb aigua i sabó o amb solució hidroalcohòlica i se li tornava a recollir un nou frotis. Les mostres d’un mateix individu eren identificades de manera que els professionals del Laboratori del CSI no sabessin a qui corresponia. Les infermeres d’infeccions tenien el llistat que relacionava cada individu amb les seves dues mostres.
“La flora transitòria sí s’elimina amb el rentat de mans” Les mans alberguen dos tipus de flora; la resident o habitual de la pell i la transitòria, que no resideix habitualment en les mans i és adquirida d’una font colonitzada o contaminada. Les mans dels professionals actuen com a vectors de transmissió d’aquests microorganismes, que són els causants de la majoria de les infeccions adquirides en els centres sanitaris (MARSA, klebsiella, Pseudomonas, Clostridium difficile...). A més poden produir brots infecciosos dins dels centres sanitaris. El rentat de mans elimina de forma eficaç la flora transitòria de la pell.
EN PROFUNDITAT 5
Les superfícies que s’havien de tocar eren triades per les infermeres d’infeccions. Només un professional, la infermera d’infeccions de l’Hospital Dos de Maig (HDM), va tocar a un pacient identificat amb MARSA. La resta dels pacients o de les superfícies no estaven identificades com “contaminades”.
TAULA DE RESULTATS
Resultats Una vegada analitzades les mostres, els resultats van demostrar que tres professionals van estar en contacte amb pacients o superfícies contaminades amb multiresistents (MARSA), encara que només un estava identificat i amb mesures d’aïllament. Això demostra que en moltes ocasions, tenim ingressats pacients als nostres centres que estan infectats o colonitzats sense identificar, ja que no a tots els pacients se’ls fa un control de portadors de multiresistents (només als institucionalitzats o amb ingressos múltiples previs). Així doncs, el rentat de mans és una mesura estàndard que s’ha de fer correctament en els cinc moments que contempla l’Organització Mundial de la Salut, independentment de l’estat infecciós del pacient o del seu entorn. Aquests cinc moments són: abans del contacte amb el pacient, abans de fer una tècnica asèptica, després de la manipulació d’un líquid corporal, després del contacte amb el pacient o després del contacte amb l’entorn del pacient.Un altre resultat a destacar de la taula, és que tots els bacteris exògens van ser eliminats amb el rentat de mans dut a terme després del contacte, el que demostra que la higiene de mans sí és efectiva. L’estudi es va presentar als professionals de l’Hospital Dos de Maig el mes de juny, i va servir d’ajuda per incidir en la importància com a primera mesura de prevenció d’infeccions relacionades amb l’assistència sanitària. Les infermeres de Control d’Infeccions (Maria José Moreno, Blanca Vilà i Lucre López) faran un segon estudi, on s’analitzi altres variables que puguin contribuir a intensificar l’adherència dels professionals al rentat de mans.
Identificador de la mostra
Mans brutes (B) o netes (N)
1S 3L 2S
B N B
4S 5S 5L 3S 2L 6S 6L 7S
N B N B N B N B
7L 8S 8L 9S 9L 10S 10L 11S 11L 12S 12L 13S 13L 14S 14L 15S
N B N B N B N B N B N B N B N B
EN PROFUNDITAT 6
Resultat obtingut (abans i després del rentat de mans)
Staphylococcus epidermidis Staphylococcus epidermidis Coerynebacterium muciefaciens Streptococcus mitis Staphylococcus epidermidis Negatiu 1Streptococcus oralis Staphylococcus hominis S.aureus MARSA Bacilus especies Bacilus cereus Staphylococcus hominis – S.aureus MARSA Staphylococcus hominis Staphylococcus hominis Mostra defectuosa S.aureus MARSA Negatiu Staphylococcus epidermidis Staphylococcus epidermidis Staphylococcus epidermidis Staphylococcus epidermidis Pseudomonas luteola Negatiu Staphylococcus hominis Staphylococcus hominis Staphylococcus haemolyticus Staphylococcus hominis Positiu per flora variada
EN PROFUNDITAT 7
“
Araceli López i Àngels Vernet
La Comissió de Seguretat del Pacient és una oportunitat perquè les accions de millora es desenvolupin
“
TEXT: SANDRA ROPERO FOTOS: ROGER MOLTÓ
L
a Seguretat del Pacient és una línia estratègica bàsica del Consorci Sanitari Integral i del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Els diferents centres de l’organització compten amb nuclis o comissions que treballen coordinadament, sota la supervisió dels membres de l’Àrea de Seguretat del Pacient del CSI, Araceli López i Àngels Vernet, per oferir un servei assistencial segur per als usuaris i usuàries del Consorci. Avui parlem amb elles sobre la Comissió de Seguretat del Pacient de l’Hospital Transversal.
- Quins professionals formen part de la Comissió de Seguretat del Pacient de l’Hospital Transversal? - Araceli López (A.L.): Els representants de la Direcció són Maria Rotllan, Jordi Vilarasau, Jesús Esteve i Carme Gimeno; també formen part els quatre gestors de processos clau: Toni Oliva, Maite Rubio, José Porras i Pilar Closa. També Rosa Montoliu, com a responsable de SAP Medication; Arantxa Mas, ja que el servei de Medicina Intensiva (UCI) té les seves peculiaritats; Eduard Hidalgo, responsable de la gestió clínica del medicament; Lluís Teixell per part de Sistemes d’Informació, i Cati Padilla, de Direcció d’Infermeria; a més de nosaltres com a representants de Seguretat del Pacient. - I quina és la seva missió? - Àngels Vernet (A.V.): Volem promoure la cultura de la seguretat del pacient i vetllar pel compliment de les pràctiques segures i la implantació de les propostes de millora derivades del sistema de notificació d’esdeveniments adversos (que ens arriben pel TPS Cloud).
sures, els directius ho traslladen al Comitè de Direcció de Centre o al Comitè Executiu, on sí es poden prendre aquestes decisions. - A.L: Un dels avantatges és que els integrants d’aquesta Comissió poden fer extensives totes les decisions preses ràpidament. - A.V: Sí, a aquesta Comissió portem tota la informació que anem recollint a les rondes de seguretat, a les notificacions i de la feina feta pels diferents grups de treball que depenen de la Comissió i es plantegen accions de millora per portar a aquests comitès que et comentava abans, que sí tenen poder executiu. - Quins són els grups de treball i quins professionals en formen part? - A.L: Tenim un grup que treballa la prevenció de les nafres, altre que es focalitza en la prevenció de les caigudes, el grup de disfàgia (dificultat o impossibilitat d’empassar),
- Com part del seus membres són representants de la Direcció, aquesta Comissió té poder executiu? - A.V: No, és un òrgan assessor, no executiu. A les sessions mensuals es presenten els casos a analitzar i si és necessari prendre me-
un altre que treballa la identificació inequívoca i el dedicat al rentat de mans. Nosaltres dues, com a representants de Seguretat del Pacient formem part de tots els grups (una o l’altra) per poder recollir tot allò que es treballa i portar-ho a la Comissió. -A.V: També, una vegada o dos l’any, convidem als representants dels grups perquè presentin davant de la Comissió la feina feta, perquè de vegades hi ha aspectes tècnics que és millor explicar-los en primera persona i no que passi pel nostre filtre. Els membres dels grups són professionals que treballen diàriament a la primera línia d’acció i coneixen perfectament els problemes perquè els pateixen personalment. Són metges, infermeres, auxiliars i portalliteres; acompanyats per un referent, normalment coordinadors o caps de servei i un representant de la Direcció d’Infermeria (normalment Jesús Esteve o Cati Padilla).
Araceli Lòpez i Àngels Vernet treballant al seu despatx
PARLEM AMB... 9
de gestionar o perquè per a la seva implantació era necessària una coordinació més complicada; i quedaven en standby. En una de les reunions d’aquesta Comissió de Seguretat del Pacient vam presentar les dades del seguiment d’accions i es va veure que era necessari ordenar-les i prioritzar-les, de manera que comencem 2017 amb aquesta priorització feta. -A.V: Es tracta de fer net de tot allò que ha quedat parat, perquè moltes de les notificacions actuals se solucionaran quan s’implantin les accions de millora plantejades anteriorment. No obviem que algunes és possible que no es puguin implantar per complexitat tècnica o estructural.
-A.L: Són professionals que treballen molt i fan molt bona feina i també és un reconeixemnt al seu esforç que vinguin a presentar-ho davant d’aquesta Comissió, que la seva tasca sigui visible i que ho rebin les persones que poden executar les accions de millora. - És una via d’accés directa a la Direcció... - A.V: Exacte! La Comissió és un espai on pots portar a la Direcció directament la informació, per tant, aconseguim que les propostes no quedin a l’oblit, és una oportunitat perquè les accions es desenvolupin. - A.L: És més fàcil aconseguir una resposta: si es pot o no implantar una acció de millora, però com a mínim pots tancar aquesta acció i buscar una solució diferent. La gestió de les accions de millora era un dels nostres punts febles, però gràcies a aquesta Comissió hem implantat un nou sistema per millorar el seguiment de les mateixes.
- Creieu que els professionals sanitaris del Consorci tenen una bona Cultura de Seguretat del Pacient? - A.V: Tots els professionals la coneixem i sabem identificar quan hi ha un problema de Seguretat del Pacient, un altre tema és que integrem en el nostre dia a dia algunes pràctiques, com el rentat de mans. Que és una cosa molt senzilla però costa molt!! - A.L: Jo crec que aquelles accions de Seguretat del Pacient on veiem una repercussió immediata són més fàcil d’integrar. Si ens equivoquem en l’administració d’un medicament té una conseqüència evident en el pacient. El rentat de mans, els professionals no pensem que la infecció que pateix el pacient li hem transmès nosaltres mateixos.
- Quina és aquesta iniciativa que us ajudarà a gestionar millor les accions de millora? - A.L: Com a Seguretat del Pacient rebíem molta informació de notificacions i rondes de seguretat sobre problemes que els professionals pateixen al seu lloc de treball. Una vegada analitzada es proposaven accions de millora. Algunes eren ràpidament implantades, altres estan en curs però hi havia d’altres que era més difícil el seu seguiment perquè no sabíem qui les havia
FUNCIONS DE LA COMISSIÓ DE SEGURETAT DEL PACIENT - Seguiment de l’ús del Sistema de notificació d’esdeveniments adversos (SNEA-TPSC-Cloud). - Anàlisi secundari dels riscos i efectes adversos derivats del seguiment del Sistema de notificació d’esdeveniments adversos. - Seguiment de les propostes de millora derivades del sistema de notificació d’esdeveniments adversos, en especial aquelles que depenen de l’equip directiu. - Seguiment dels indicadors del quadre de comandament de seguretat del pacient. - Conèixer l’estat dels plans de seguretat vigents a l’Hospital Transversal. - Proposta d’alertes institucionals en temes relacionats amb la seguretat del pacient del centre. - Coordinació amb les comissions clíniques i especialment amb la comissió de mortalitat i les generals de les comissions clíniques del CSI.
PARLEM AMB... 10
10 anys del Servei d’Hospitalització a Domicili de Barcelona
Eulàlia Villegas, Anna Torres, Lifni Miranda, Cristina Moreno (esquerra a dreta /part superior) Eva Llobet i Marta Tella (part inferior).
TEXT I FOTOS: SANDRA ROPERO
En aquest 2016, el Servei d’Hospitalització Domiciliària (HADO) de l’Hospital Dos de Maig ha aconseguit fites molt interessants, com la celebració dels seus 10 anys dins del territori de l’Eixample Dret i el nomenament d’Anna Torres, coordinadora d’infermera de la Unitat, com a vicepresidenta de la Societat Espanyola d’Hospitalització a Domicili (SEHAD), dins del Congrés Nacional SEHAD 2016. NOSALTRES 11
El passat mes de febrer, el Servei d’Hospitalització Domiciliària (HADO) de l’Hospital Dos de Maig va celebrar els seus 10 anys de servei al districte de l’Eixample Dret. Al llarg d’aquests anys, el servei format per dues facultatives (Eulàlia Villegas i Eva Llobet) i cinc infermeres (Marta Tella, Anna Torres, Maria José Aranda, Cristina Moreno i Lifni Miranda) ha aconseguit presentar-se com una alternativa vàlida a l’ingrés hospitalari i tenir més presència al territori.
exemple l’estalvi en el nombre d’estades o el fet d’evitar derivacions als serveis d’Urgències. Però no és fàcil aconseguir aquest canvi en les rutines d’alguns professionals sanitaris, que veuen el Servei d’HADO com una opció per casos poc complexos, sense conèixer tota la capacitat d’actuació que té aquest equip. Per aquest motiu, es programen sessions informatives als diferents centres per conèixer els equips per especialitats; on la metgessa Eulàlia Villegas i la infermera Anna Torres poden respondre tots els dubtes que sorgeixen, a més de ser una bona manera de personalitzar un Servei poc conegut, fent que sigui més fàcil confiar en la derivació cap a aquesta opció d’hospitalització.
L’objectiu per al qual es va crear aquest servei va ser oferir una unitat d’atenció hospitalària al domicili que apostés per la continuïtat assistencial real, centrada en el pacient i que faciliti rebre l’assistència complexa necessària al seu domicili. No podem oblidar, que en molts casos, l’ingrés a casa suposa un gran avantatge per al malalt, que es troba cuidat en un ambient conegut, molt més còmode que una habitació d’hospital i sense els riscos que porta implícita la hospitalització convencional.
L’equip d’HADO, que es defineix com un equip obert al territori, amb una resposta àgil, directa i sempre centrada en el pacient i el cuidador, es fixa nous reptes per als pròxims anys, com per exemple aconseguir millorar la coordinació entre els diferents nivells assistencials, continuar amb la seva tasca d’educació sanitària, ampliar la seva presència dins del territori i treballar conjuntament amb altres serveis de l’Estat per potenciar l’augment del número de Serveis d’Hospitalització a Domicili a tot el Sistema Nacional de Salut (SNS).
Actualment treballen coordinadament amb l’Hospital Dos de Maig, l’Hospital de Sant Pau, residències i centres d’atenció primària de la seva zona d’influència, amb disposició per atendre diàriament 20 “llits”. Tots els pacients reben visita diària de l’equip així com els tractaments, tècniques i proves complementàries que precisin. Les components de l’equip d’HADO es reuneixen cada dia per revisar els casos i actualitzar la informació per poder treballar coordinadament, tal i com fan els equips d’hospitalització covencionals.
Si vols conèixer més sobre el Servei d’HADO de l’Hospital Dos de Maig, clica a la següent imatge:
La majoria de derivacions es poden gestionar per telèfon, tractant directament amb metges dels hospitals o infermeres (gestores de casos) dels centres d’atenció primària, que al llarg dels anys han descobert els avantatges que suposa fer ús d’aquest servei, com per
NOSALTRES 12
ANNA TORRES, COORDINADOR D’INFERMERA D’HADO I VICEPRESIDENTA DE LA SOCIETAT ESPANYOLA D’HOSPITALITZACIÓ DOMICILIÀRIA
- Després del darrer Congrés Nacional SEHAD 2016, ets la vicepresidenta de la Societat Espanyola d’Hospitalització a Domicili, com va anar l’elecció? - Normalment es vota democràticament però en el meu cas no va fer falta, va ser una successió natural. Jo abans ja formava part de la Junta com a vocal i en aquest nou congrés quedava vacant la vicepresidència perquè Begoña Tundidor ho deixava perquè accedia a un càrrec polític; així que em vaig presentar i em van escollir. Es tracta d’una junta multidisciplinària on la vicepresidència sempre l’ocupa un professionals d’infermeria i com tenia el suport de tots va ser molt senzill. Ara continuo sent secretària de la Junta catalana i vicepresidenta de l’espanyola.
- Què suposa per a tu aquest nomenament? - Personalment, una gratificació, i, professionalment, una responsabilitat, perquè representes a tots els serveis espanyols d’hospitalització domiciliària i un increment de la feina, ja que tenim un repte molt important de planificació estratègica i reordenació territorial estatal: és el projecte HAD 2020. - Ens podries detallar més aquest projecte HAD 2020? - El nostre objectiu principal és que cada hospital disposi d’un servei d’HADO. Aquests serveis s’ha demostrat que són efectius, segurs, satisfactoris per als pacients i rendibles per als centres. Des de la Societat Espanyola volem ordenar les unitat d’HADO per poder establir uns estàndards que ens permetin comparar resultats per treballar la millora contínua i la qualitat d’atenció al pacient. A més, volem aconseguir la professionalització diferenciada dels treballadors d’HADO, incloure un índex de qualitat assistencial nacional, com l’índex d’infeccions nosocomials, índex de complicacions i reingressos, etc.
NOSALTRES 13
I tot això s’ha d’aconseguir amb el suport del Ministeri de Sanitat, amb un decret Llei que potenciï aquesta iniciativa. - No sembla un projecte senzill... - I no ho és! Nosaltres portem 10 anys i tenim molta feina avançada però hi ha llocs del territori que no tenen aquest servei desenvolupat i altres que porten més de 50 anys, sobretot al nord d’Espanya, ja que històricament han tingut molt suport per part dels governs autonòmics. Allà els serveis d’HADO han crescut ordenadament, amb pràctiques estandarditzades. A Catalunya en tenim 21 (de les més nombroses) però han anat sorgint segons iniciativa de les organitzacions sanitàries i les necessitats dels centres i dels territoris. Així que cadascuna ofereix un servei diferent. És un exemple de la necessitat d’estandardització. - Quantes unitats d’HADO hi ha Espanya? - Hi ha 110 serveis d’Hospitalització Domiciliària, tots inscrits al SEHAD. Respecte als professionals, inscrits hi ha 1.000, però hi han molts més, sobretot d’infermeria.
Lídia Dolores
Psicòloga. Servei Valoració del Grau de Discapacitat
“La valoració és complexa, hem de ser el més objectius possible” TEXT I FOTOS: SANDRA ROPERO
Lidia Dolores Almero porta nou anys com a psicòloga del Servei de Valoració del Grau de Discapacitat del Consorci Sanitari Integral, que actualment es troba ubicat al CAP Sagrada Família. Ella, conjuntament amb dos psicòlegs més, tres metges, quatre assistents socials, quatre administratius i una coordinadora són els encarregats de valorar les sol·licituds corresponents als diferents àmbits geogràfics assignats que es deriven des dels Centres d’Atenció al Discapacitat (CAD). ELS PROFESSIONALS 14
- Com resumiries el teu lloc de treball? - Sóc psicòloga del Servei de Valoració del Grau de Discapacitat que depèn de la línia social del Consorci Sanitari Integral. - I en què consisteix? - Nosaltres el que fem és valorar el grau de discapacitat de les persones que així ho sol·liciten al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya per accedir a la cartera de serveis establerts al respecte. Es valoren les seqüeles que provoquen les malalties tant físiques com psicològiques. Som un equip format per tres metges (es dediquen a valorar les capacitats físiques), tres psicòlegs (que valorem la part psicològica), quatre assistents socials (que valoren la situació social), quatre administratius (que gestionen les sol·licituds) i la coordinadora.
i a partir d’aquí analitzem les limitacions que li dóna aquesta patologia i apliquem els barems d’acord amb els criteris que fixa el Reial Decret, tot atorgant el grau que li pertoca.
- I com es pot valorar la discapacitat psicològica? Una discapacitat física és evident, però les psicològiques... - No és tan fàcil, o com a mínim és una mica diferent. Bàsicament la valoració de discapacitat psicològica consisteix en una entrevista clínica amb la persona on també analitzem els informes mèdics previs que els especialistes li han anat fent al llarg del temps, perquè nosaltres no diagnostiquem. Nosaltres ens basem en el diagnòstic previ,
- No sembla gaire senzill... - Sí, és veritat que és complex, per això són fonamentals els informes i les proves que ens aporten. Però sovint hem de demanar informes i hem de passar proves. Tot i que sigui complexa la valoració psicològica ha de ser el més objectiva possi-
ELS PROFESSIONALS 15
ble, en això l’experiència és una eina important. Els psicòlegs moltes vegades tenim tests de capacitat intel·lectual que ens ajuden a la nostra valoració. En principi nosaltres no tornem a veure el pacient, però en moltes ocasions, fem valoracions provisionals i llavors se’ls torna a citar quan arriba el moment, per veure la seva evolució. També poden demanar revisió de grau per empitjorament o noves patologies.
Un cop finalitzats els meus estudis, volia treballar de psicòloga i vaig demanar-me excedència de 5 anys per treballar en una altra empresa que es dedicava entre altres coses a la valoració de la discapacitat. Passat aquest temps, no vaig exercir el dret de tornar i em vaig quedar a l’altra empresa. Anys
-A quines zones d’influència territorial doneu servei? - Treballem independentment de l’àrea d’influència ambulatòria, portem les zones que ens assignen des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Actualment portem Barcelona, l’Hospitalet, Baix Llobregat, Garraf i Alt Penedès. Al CSI ens envien les sol·licituds des dels CAD de referència, CAD Badal, CAD Paral·lel i CAD infantil Calàbria.
‘M’agrada la variabilitat de patologies que veiem’
-Quants anys portes treballant com a psicòloga al CSI? - Porto nou anys com a psicòloga del Servei de Valoració del Grau de Discapacitat, però prèviament ja vaig treballar al CSI, com administrativa a l’Hospital General de l’Hospitalet. Vaig començar al 1992 i vaig estudiar Psicologia mentre treballava allà.
més tard (2007), el Consorci creà el Servei de valoració de discapacitat i és quan em reincorporo al CSI. I per a mi va ser genial, era com tornar a casa, encara que no vaig tornar a l’Hospital General d’Hospitalet sinó a l’Hospital Dos de Maig, i ara estem ubicats al CAP Sagrada Família.
ELS PROFESSIONALS 16
-Hi ha hagut un augment de demanda de valoracions degut a la situació econòmicosocial actual? -Sí, hi ha molta demanda de valoracions de discapacitats. I veiem un canvi de tipologia de les sol·licituds que percebem i un augment de les patologies psicològiques.
-Què és el que més t’agrada de la teva feina? -La variabilitat de patologies que veiem diàriament. Perquè aquí ho veiem tot i de totes les edats. Nosaltres no tenim una especialització en una patologia sinó en valorar les seqüeles que provoca la discapacitat. Així que tractem nens que poden presentar per exemple trastorn de l’espectre autista, discapacitats intel·lectuals, problemes d’aprenentatge, Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hi-
peractivitat (TDAH)... adults amb trastorns depressius, ansietats, bipolars, esquizofrènies, malalties més greus, trastorns obsessius compulsius... i gent més gran amb demències o deterioraments cognitius com a conseqüència d’un traumatisme cranioencefàlic. Cada usuari sol·licitant és un repte, és molt variat. A més m’agrada molt perquè treballem en equip. -Amb els tres metges del Servei? Sí, però també amb els assis-
tents socials. Treballem en equip perquè moltes valoracions són mixtes, ja que tenen patologies físiques i psicològiques. Primer els visita el metge, després passen a la part psicològica i finalment la treballadora social fa una valoració de la situació social. I del resultat global dels tres professionals es dóna el grau de discapacitat a la persona.
Principals trets de la descripció del lloc de treball MISSIÓ Revisar les sol·licituds de valoració de dependència i/o discapacitat i efectuar la valoració corresponent, d’acord amb la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD), i/o amb el Reial Decret 1971/1999 i el Reial Decret 1364/2012, de 27 de setembre, pel qual es modifica el Reial Decret 1971/1999, de 23 de desembre, de procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat, i amb el procediment administratiu vigent, amb la finalitat d’atorgar un grau de dependència i/o discapacitat al/a la sol·licitant, per determinar la possibilitat d’accés dels recursos de la cartera de serveis establerts. FINALITAT PRINCIPAL Revisar els informes de salut i assegurar que els diagnòstics justifiquen la valoració, i procedir a efectuar la valoració corresponent. FORMACIÓ REQUERIDA Grau universitari de Medicina, Grau universitari en Psicologia, i /o equivalent en anteriors sistemes educatius. DEPENDÈNCIA JERÀRQUICA I FUNCIONAL Responsable línia social del Consorci Sanitari Integral.
ELS PROFESSIONALS 17
ELS PROFESSIONALS 18
Infermeria: com ens veuen els usuaris? TEXT I GRÀFICS: SACRI GUTIÉRREZ, MARIA ISABEL MUÑOZ I ARACELI POVEDANO Infermeres del CAP la Torrassa. En colaboració amb Infermeria del CAP la Torrassa FOTO: ROGER MOLTÓ
Amb motiu del Dia de la Infermeria, que va tenir lloc el passat 12 de maig, l’equip d’infermeria del CAP la Torrassa va elaborar una enquesta per conèixer l’opinió dels usuaris del centre sobre aquest col·lectiu professional.
ELS CLIENTS 19
D
es del Centre d’Atenció Primària (CAP) la Torrassa ens preguntem què pensen els nostres usuaris de nosaltres: saben qui som, on som i què fem? Això ens va portar a confeccionar un pòster per al centre el Dia de la Infermeria i a fer una petita enquesta que vam passar entre els nostres usuaris
70%
Sí, nom correcte Sí, nom incorrecte Sí, sense nom 18%
No 8% 4%
Es tracta d’un breu qüestionari amb preguntes tant de resposta oberta com tancada. Els resultats són els següents.
Reconeix el/la referent
hospitals i residencies geriàtriques (92,8%, 90,6% i 74% respectivament). - Les tasques reconegudes i descrites per les persones enquestades pròpies de la Infermeria són les de tipus tècnic (pressa de pressió arterial, mesura de la glicèmia, electrocardiograma, extracció de sang, extracció de taps de cerumen, etc.) amb un 75,5%, seguides de les relacionades amb l’educació sanitària (consells sobre malalties, alimentació, tractaments hàbits de vida, etc.) amb un 44,6%.
- Hi han participat 278 usuaris, de les quals el 63% són dones i el 37% homes. Per grups d’edat, destaca que el 61% tenen més de 50 anys. - Respecte al lloc de naixement, cal destacar que el percentatge de pacients d’altres països és superior al de pacients d’altres comunitats autònomes espanyoles. Origen
Sap que són universitaris
Catalunya 41% 31%
28%
22%
Sí
Altra comunitatEspanya
No
Estranger
1%
NC 77%
- El 70% afirma conèixer el nom del seu infermer/a de referència i ho corrobora dient-lo.
En molts casos i donat que es tractava d’una pregunta oberta, a l’hora d’enumerar cinc tasques que fan els professionals de la infermeria de forma autònoma, els pacients parlaven de tasques de col·laboració i com a enllaç amb el metge de família (“fan de pont amb el metge”, “ajuden els metges”). Un
- El 77% de la mostra sap que per ser infermer es cursen estudis universitaris. - Els llocs on els usuaris més identifiquen que treballen infermers són: centres de salut,
ELS CLIENTS 20
Llocs on s’identifica que hi ha infermeria
- Quant al grau de satisfacció, el 73% de les persones responen que és molt bona.
percentatge important associa els infermers a la recepta i a la medicació o tractament, ja sigui amb la administració de fàrmacs (tècniques), les revisions de plans de medicació, l’assessorament respecte al tractament (educació sanitària i suport) o per proporcionar receptes, si precisa.
- Respecte a la pregunta oberta de què es podria millorar de l’atenció d’infermeria, quasi el 50% no va respondre i, dels que ho van fer, quasi la meitat (46%) estan satisfets amb la situació actual. Quan parlen de possibles àrees de millora, destaquen els temps de demora (al demanar visita) i una atenció més personalitzada.
Altres tasques a les que han fet referència els usuaris són de caire administratiu i de tramitació de documents, derivacions, proves, etc. La paraula que més es repeteix és “controlar” (controlem la tensió arterial, la glucèmia, el pes, el colesterol, etc.). 3% 3% 1%
No obstant, la majoria de les respostes s’inclinen per contestar que ja estan satisfets amb l’atenció actual i valoren molt positivament ser atesos pel mateix professional, així com l’empatia, la amabilitat i la paciència.
Satisfacció
Conclusions En resum, les tasques d’infermeria més tradicionals (les tècniques) són reconegudes perfectament pels usuaris dels nostres centres. És important ressaltar la importància que li
19%
Molt bona 74%
Bona Ni bona ni dolenta Deficient NC
ELS CLIENTS 21
donen al paper educador, però hi ha parcel·les de la nostra professió que encara són desconegudes. Ens veuen treballant amb el metge (com a enllaç amb ell). En alguna de les enquestes sí que surt la paraula “equip”, cosa que valorem positivament.
Què es podria millorar en Infermeria
Millora econom ica
Que es podría millorar de l´atenció d´Infermeria
Augm ent personal Millora tem ps consulta
Responen 53,2%
Millora tem ps dem ora Atenció personalitzada 12,1%
Satisfet situació actual
16,2% -
10,4%
46,8% No responen
46,2% 9,8%
5,2%
Total de respostes:173
ELS CLIENTS 22
A nosaltres ens toca aconseguir una imatge de professionalitat i autonomia. És un repte de la nostra competència i que hem d’assumir com un compromís més dins la nostra tasca infermera.
La salut i les persones trans TEXT: LLUÏSA JIMÉNEZ GUSI. Responsable de l’Àrea per a la Igualtat de tracte i no-discriminació de persones LGTBI. Direcció General d’Igualtat. Departament de Treball, Afers Socials i Família
Les institucions catalanes treballen des de fa anys en les polítiques per a la Igualtat de tracte i no discriminació de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere o intersexuals (LGBTI). El primer Pla Interdepartamental de la Generalitat data de l’any 2005, i en la mateixa època alguns ajuntaments van començar a treballar polítiques locals en el mateix sentit. Per la seva banda, les entitats dels moviments LGBTI han estat, al llarg d’aquests anys, aferrissades defensores i agents actius i imprescindibles de campanyes, accions i projectes de visibilització i denúncia.
LA FIRMA 23
El 10 d’octubre de 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 11/2014, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres, intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. És una Llei pionera a Europa, ja que per primera vegada legisla sobre els drets de les persones LGBTI consolidant així les accions que es portaven a terme des del govern de Catalunya.
Persona transgènere:
L’articulat de la Llei dedica un apartat específic a les persones transgèneres i intersexuals, per concretar les actuacions que ha de fer l’Administració per garantir la igualtat d’oportunitats i defineix els termes:
resten incloses dins la denominació de persones transgèneres. En el mateix sentit, la transsexualitat resta inclosa dins la denominació genèrica transidentitat, que designa la condició o la qualitat de transgènere.
persones que se senten del sexe contrari al que se’ls ha atribuït en néixer segons llurs característiques biològiques i les persones que no s’identifiquen exactament ni amb un home ni amb una dona segons la concepció tradicional del gènere, tot això amb independència de què s’hagin sotmès o no a una intervenció quirúrgica.
Persona transsexual:
Però la Llei, es refereix a les persones LGBTI; què volen dir les lletres de l’acrònim? El quadre explicatiu ens dóna pistes per entendre millor a què ens referim. La Identitat és “com em sento” (transgèneres i transsexuals i persones trans). L’Orientació sexual és “qui m’atrau” (gais, lesbianes i bisexuals). El Sexe físic és el conjunt de les peculiaritats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que divideixen els individus d’una espècie en mascles i femelles o indeterminat que seria la
Quadre explicatiu
LA FIRMA 24
La Direcció General d’Igualtat i el CatSalut han signat un conveni per facilitar el canvi de nom de la targeta sanitària a les persones trans encara que siguin menors d’edat. Per sol·licitar aquesta gestió, cal posar-se en contacte amb l’Àrea LGBTI a través del correu arealgbt.tsf@gencat.cat o trucar al telèfon 93 551 7717 o al 012. El canvi de nom es tramita exclusivament des d’aquesta Àrea LGBTI a través del servei de Barcelona i de les seves delegacions territorials. Cal recordar que aquest tràmit no es pot fer des del Centre d’Atenció Primària (CAP).
persona anomenada intersexual o DSD (diferències del desenvolupament sexual). L’Expressió de gènere té a veure amb el comportament social de les persones, independentment del seu sexe de naixement i de la seva identitat de gènere. El Gènere és l’expressió i la construcció social del sexe. En l’àmbit de la salut l’Administració de la Generalitat ha avançat en dues qüestions clau: El canvi de nom de la targeta sanitària a les persones trans-
sexuals menors i majors d’edat de Catalunya. Un nou model d’atenció a la salut de les persones trans que “despatologitza” la transsexualitat i es converteix en un model pioner a Europa. Ja no caldrà acreditar un trastorn psiquiàtric per sotmetre’s a canvi de sexe i l’atenció no es farà des de la unitat de psiquiatria, com es feia fins ara. L’article 23.4 ho especifica: Les persones transgènere i les intersexuals s’han de poder acollir al que estableix aquesta llei (canvi de nom, dret a consulta mèdica, accés al mercat de treball) sense
necessitat de cap diagnòstic de trastorn d’identitat de gènere ni tractament mèdic. El nou referent a Catalunya sobre el tractament de les persones trans, a partir del nou model d’atenció a les persones trans és la Unitat Trànsit que té les funcions següents: • Acompanyar les persones trans en les seves necessitats i decisions respecte a la seva identitat de gènere. • Acompanyar persones de l’entorn trans (afectiu, educatiu, professional...).
Per a més informació podeu enviar un correu a arealgbt.tsf@gencat.cat o trucar al 93 551 77 17. LA FIRMA 25
“
En sanidad deberíamos estar conectados a las emociones de los demás
“
TEXT: ANNA MILLÀ FOTOS: ROGER MOLTÓ
Se formó en mediación como algo complementario a su trabajo de enfermería y el tema le fue enganchando lo suficiente como para acabar cursando el máster de Mediación Familiar y en los Ámbitos del Derecho Privado de la Universitat Autònoma de Barcelona. Hoy es uno de los miembros de la Asociación Catalana de Prácticas Restaurativas (ACPR), recientemente constituida.
José Manuel Tinoco Coordinador de enfermería Hospital Transversal
-¿Qué es la mediación? - La resolución alternativa de conflictos. Alternativa porque es extrajudicial y porque es una manera diferente a la convencional de resolver los conflictos. Para mí, es un complemento a mi formación, especialmente, ahora como coordinador de turno. -¿En qué complementa a tu formación? - En el día a día se dan situaciones de conflicto para las que no nos preparan académicamente. El sanitario es un ámbito en el cual la persona que viene a visitarse lo hace con unas características especiales, con mucho estrés, con sentimiento de ser vulnerable, con necesidades no cubiertas… y eso provoca que a veces actúe de una forma determinada que nos desborda como profesionales. Son situaciones tensas en las que se pueden producir insultos o incluso agresión, y ante las cuales no estamos preparados. La mediación tiene herramientas con las que intentamos dar solución a estas situaciones. -¿Cómo? - Desde la mediación intentamos abrir un canal de comunicación donde las realidades que tienen cada una de las partes se vean explicitadas. Con la mediación también buscamos restablecer la comunicación y, sobre todo, dar otra visión del conflicto. -¿Y con las prácticas restaurativas? - Las prácticas restaurativas es algo paralelo a la mediación. Su finalidad es crear comunidad, restablecer conexiones y restaurar el daño, en el caso de que se haya producido. Las prácticas LA CONTRA 27
restaurativas son una ciencia social, que estudia cómo generar capital social, es decir, crear vínculos, y alcanzar disciplina social, que es el conjunto de normas o reglas cuyo cumplimiento de manera constante conducen a un resultado. Todo eso a través de un aprendizaje y toma de decisiones participativas. Son procesos informales y formales que promueven el diálogo y la libre expresión de la emoción entre personas con vínculo previo o desconocidas. Tienen su origen en la justicia restaurativa, en contraposición a la justicia imperante en la sociedad en la que estamos. El sistema establece unas medidas y un castigo, pero el castigo no hace reflexionar a la persona sobre aquello que ha pasado. Y lo que es más importante, no da voz a la víctima. Se omite el escuchar, el sentir de la víctima y qué necesita esta para ver restaurado el daño. Las prácticas restaurativas implican conectar, que veamos lo que implican nuestras acciones, las consecuencias para el resto. Son empatía, acompañar… -¿Cómo se aplican? - En una organización, la aplicación más importante que veo es proactiva, para prevenir conflictos. Mediante las herramientas de las prácticas restaurativas podemos acoger a todos los profesiona-
les de una comunidad, por ejemplo, en nuestro caso, de una unidad, y darles voz. Hay situaciones sobre las que no se puede actuar y hay que aceptar pero sí que podemos dar opiniones sobre cómo manejarnos en ella de la mejor manera. Una de las herramientas más poderosas de las prácticas restaurativas son los círculos restaurativos. El círculo restaurativo es una herramienta que da sentimiento de igualdad a todos. Los participantes se colocan en círculo y todos expresan su opinión sobre la cuestión que se está tratando. Hay una serie de normas, como respetar el turno de palabra, no juzgar ninguna opinión, mantener el clima de respeto en el que los integrantes se sientan seguros... y las personas saben que las opiniones no son vinculantes pero tienen la oportunidad de expresarse sin que se les juzgue y sin miedo a represalias.
- ¿Qué beneficios aportan? - Yo he utilizado las prácticas restaurativas en algún cambio organizativo y va muy bien porque elimina el estrés intrínseco al cambio. Ayuda a que las personas vayan preparándose, que se sientan escuchadas y como parte activa implicada en el cambio. Y se produce corresponsabilización. Si al producirse un cambio, yo contribuyo a como se va a hacer ese cambio, me siento responsable de las acciones y contribuyo a que se lleve a cabo mejor. Las prácticas restaurativas dan voz a personas que normalmente permanecen silenciosas. Ayuda a responsabilizarnos de las consecuencias de nuestros actos. Que las personas que han sido afectadas puedan verbalizar sus sentimientos en un entorno seguro. Las prácticas restaurativas nos ayudan a enfocarnos al futuro y no anclarnos en el pasado. - ¿Un ejemplo? - Ante un cambio de horario que viene establecido desde dirección, los afectados podemos hablarlo y podemos organizarnos para que no sea drástico e influya lo menos posible en el buen ambiente del turno. Pero lo más importante es que con la herramienta del círculo restaurativo se pueden abordar cuestiones de forma preventiva, hablar de cómo nos sentimos en el servicio… a partir de ahí, vemos cómo subyacen conflictos que permanecen ocultos. - ¿Y se puede ir más lejos? - Creo que incluso se puede dar un paso más y hacer entre turnos. Ahora estoy promoviendo estas prácticas de forma personal pero creo que se podría extender de forma corporativa. En organizaciLA CONTRA 28
ones cuyo modelo de gestión está basado en procesos, esta podría ser una herramienta para la comunicación entre ellos y así facilitar la consecución de los objetivos, ya que en estas organizaciones los procesos están interrelacionados. - Se pueden aplicar a otros ámbitos… - La mediación y las prácticas restaurativas son herramientas potentes y sobre todo en el ámbito sanitario, porque los que trabajamos aquí deberíamos estar conectados a las emociones de los demás. Hoy en día, la mediación sanitaria está orientada a la mediación intercultural, que nos ayuda a entender la cultura de la otra persona, pero la mediación es más. Se tiene que entender como profesional-paciente, profesional-profesional, profesional-empresa...
www.csi.cat
- Recientemente te has implicado en la puesta en marcha de una asociación. - Sí, la Asociación catalana de prácticas restaurativas. Es una organización sin ánimo de lucro, que hemos impulsado siete personas. Hacemos intervenciones gratuitas y trabajamos mucho con la Dirección General de Atención a la Infancia y a la Adolescencia y diferentes servicios sociales. Se utilizan en muchos ámbitos, como el escolar para prevenir el bulling, en menores no imputables… Trabajamos con familias, para intentar dar respuestas a situaciones familiares y que apuesten por la comunidad, para volver a hacer comunidad.