NĂşm. 87 Febrer de 2018
10 anys de serveis de valoració de la dependència i la discapacitat
03
Carta del director general
En Profunditat
06
Aniversaris del serveis de Valoració de la Dependència i de la Discapacitat
Nosaltres
18
L’atenció integrada de cardiologia als CAP millora la qualitat assistencial Els Professionals
22
David Acero, tècnic de Comptabilitat i Silvia Benito, oficial administrativa de Facturació
REVISTA INTERNA DEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL COMITÈ DE REDACCIÓ ANA CERRO Cap d’equip d’atenció primària Collblanc PILAR MADRID Gestora de procés d’Hospitalització de l’Hospital Dos de Maig M. JESÚS MARTÍNEZ Responsable de Qualitat i Processos de l’Hospital Dos de Maig EVA M. MELENDO Gestora de procés d’Hospitalització Sociosanitària ANNA MILLÀ Tècnica de Comunicació (coordinadora de L’ENLLAÇ) CATI PADILLA Coordinadora assistencial de l’àmbit Cures d’Infermeria de l’Hospital Transversal EVA PÉREZ Treballadora social de l’Hospital Transversal ELVIRA QUINTERO Secretària d’atenció primària de l’Hospitalet
Parlem amb...
15
Eva González, sobre l’acord amb l’Esportiu Claror
Fora d’Hores
28
Rosa Ramon, aficionada al ioga
NATÀLIA RIERA Cap d’equip d’atenció primària Sagrada Família MARTA LANUZA Treballadora social del Servei de Valoració del Grau de Discapacitat PALMIRA TEJERO Directora d’Atenció al Ciutadà i Comunicació ANNA VILANOVA Responsable de Desenvolupament i Progressió Professional de Recursos Humans
Gràcies a totes aquelles persones que han col·laborat per fer possible aquest número 2
SUMARI
CORRECCIÓ, DISSENY I MAQUETACIÓ Mònica Fernández Aguilera Anna Millà Roger Moltó Sara Ocaña Sandra Ropero Àrea de Comunicació comunicacio@csi.cat ISSN: 2014-7007 Revista Interna del Consorci Sanitari Integral Av. Josep Molins, 29-41 08906 L’Hospitalet de Llobregat www.csi.cat
Carta del director general
Servei de valoracions: 10 anys
D
esprés que entrés en vigor la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, el Consorci Sanitari Integral (CSI) va decidir no quedar al marge del desplegament d’una Llei que reconeixia un nou dret social i creà el Servei de Valoració de la Dependència que fou complementat, posteriorment, pel Servei de Valoració del Grau de Discapacitat. Durant aquesta dècada, el CSI ha mostrat, a través d’aquests Serveis, la seva ferma voluntat de ser un servei públic compromès amb aquelles persones que tenen una qualitat de vida minvada fent que la societat sigui més justa, més equitativa, més social i més humana i això s’aconsegueix amb un equip de professionals que amb responsabilitat, orgull i motivació ajudin, de manera decidida, que la Llei es tradueixi en fets tangibles.
Tristament, en el decurs d’aquesta dècada, ningú no ha estat aliè a la crisi econòmica soferta i a la disminució de recursos en l’àmbit social que han generat que la percepció dels resultats per part de la ciutadania hagi quedat allunyada de les expectatives generades inicialment, però això, que és innegable, no ens pot fer defallir sinó que ens ha d’esperonar per seguir lluitant i treballant perquè aquells més desafavorits rebin els ajuts que els corresponguin i per dificultar l’arribada de la dependència. En efecte, fins ara ha primat una actitud reactiva respecte de la dependència però aquesta, sense obviar-la, ha de veure’s complementada per un enfocament preventiu que posi l’èmfasi en la promoció de l’autonomia personal ja que només així es podrà assolir una millora de la qualitat de vida de les persones. Aquest nou enfocament apareix
CARTA 3
en el Pla Estratègic del CSI per promoure una població activa tot estimulant estils de vida saludables a qualsevol edat (actuant sobre factors de risc, prevenció d’abusos...), però amb especial incidència als primers anys de vida que és quan la prevenció adquireix la major eficàcia. La prevenció és, per tant, una responsabilitat individual i col·lectiva en la qual el CSI ha de ser un referent. Vull aprofitar aquesta oportunitat per expressar el meu agraïment a tots els professionals que amb la seva dedicació i esforç ho han fet possible. Carles Constante Director general del Consorci Sanitari Integral
Model organitzatiu per a nous reptes
E
l nostre Consorci és, sens dubte, una de les organitzacions de les que presten serveis en l’àmbit del sistema sanitari de cobertura pública a Catalunya que ha experimentat una transformació més profunda els darrers anys. Aquesta transformació com a organització i l’escenari d’una demanda assistencial canviant fan necessària l’adaptació del nostre model organitzatiu.
En aquest context, i més enllà dels aspectes concrets del nou model organitzatiu, m’agradaria posar en valor alguns aspectes generals que pensem que han d’estar presents en el nou model organitzatiu: - La coherència amb el pla estratègic i que, alhora, ens ajudi a la seva aplicació. - Aconseguir un organigrama més horitzontal en tots els nivells.
CARTA 4
- Apoderar els centres i els serveis del Consorci sense renunciar al mateix temps a aprofundir en el concepte de serveis compartits i en l’aprofitament de les sinergies assistencials, organitzatives i econòmiques que ens ofereix una organització com la nostra. - Optimitzar el potencial i el coneixement de tots els professionals. En aquest sentit vull destacar, entre d’altres, l’impuls
per fer visible el paper de la Infermeria. - Millorar la resposta integral i integrada entre els diferents nivells assistencials.
maximitzar la visibilitat de la Infermeria i aprofitar la seva aportació al desenvolupament del nostre model assistencial. En aquest sentit, s’ha creat la Comissió d’Infermeria del Consorci i, alhora, la persona que assumeixi la coordinació d’aquesta Comissió s’incorpora al Comitè Executiu.
Tenint en compte aquestes idees, el Consell Rector del Consorci ha aprovat un nou organigrama corporatiu, que queda de la manera següent.
En relació amb el Centre d’Atenció Integral Dos de Maig, cal ressaltar la visió matricial que suposa la Direcció Mèdica, amb el Dr. Carles Miret, i de la Direcció d’Infermeria, amb la Sra. Carme Barceló.
En el conjunt del Consorci, la figura de la Direcció Assistencial es transforma en una Direcció de Desenvolupament Estratègic, Docència i Recerca, que serà assumida per la Dra. Maria Rotllan, amb l’objectiu fonamental d’impulsar el desplegament del pla estratègic de Consorci. D’aquesta Direcció també depèn el Treball Social del Consorci.
Finalment, l’Àrea de Qualitat i Informació Assistencial, en línia amb els canvis anteriors, es reorienta amb l’objectiu que serveixi per impulsar les polítiques de qualitat del Consorci i serà dirigida pel Sr. David Pumar. En aquesta mateixa àrea, vull destacar la incorporació del Dr. Kenneth Planas a l’àrea de Seguretat del Pacient i de la Sra. M. Jesús Martínez a la de Qualitat.
Pel que fa a l’Hospital Tranversal, la Dra. Carme Gimeno assumeix la Direcció de Gestió Assistencial, que donarà suport a la Direcció del Centre, atesa la dimensió d’aquest Hospital, la seva complexitat i el volum d’activitat que té. La Direcció d’Infermeria d’aquest centre, l’assumirà la Sra. Anna Ferret. I el Sr. Jesús Esteve passarà a desenvolupar funcions a la coordinació de procés de l’àmbit de l’Hospitalització a Domicili de l’Hospital Transversal. També i per tal d’aprofundir en els aspectes de model, es crearan dues figures de coordinació en les àrees mèdica i quirúrgica. La primera la desenvoluparà el Dr. Romà Freixa i la segona, el Dr. Jordi Castellví.
La responsabilitat dels Serveis Hotelers serà assumida per la Sra. Maite Gómez. Davant de tots aquests canvis, m’agradaria encoratjar a tots en les seves responsabilitats per tal d’aconseguir els reptes que tenim per davant. Carles Constante Director general del Consorci Sanitari Integral
D’altra banda, la nostra organització requeria
CARTA 5
10 anys dels serveis de valoració de la dependència i del grau de discapacitat TEXT: ANNA MILLÀ FOTOS: ROGER MOLTÓ
El mes de juny passat, el Servei de Valoració de Dependència (SEVAD) al Consorci va celebrar la primera dècada de funcionament. Amb la seva posada en marxa, s’hi va sumar un nou servei a la línia d’atenció social a la institució. Al desembre, un altre servei de la línia social també celebrava el seu desè aniversari. Es tracta del Servei de Valoració del Grau de Discapacitat.
EN PROFUNDITAT 6
A
l maig de 2007 es van posar en marxa els .primers quatre equips valoradors del Consorci del Servei de Valoració de la Dependència. Van ser quatre equips dels 23 SEVAD reconeguts per la Generalitat de Catalunya per dur a terme les valoracions de la dependència que establia el desenvolupament de la nova Llei de promoció de l’autonomia personal i l’atenció a la dependència (LAPAD), aprovada a finals del 2006 al Parlament espanyol. El desplegament de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de
promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència va comportar el pas d’un model “assistencialista” a un model de drets, és a dir, es va passar d’un dret genèric a un dret garantit. Amb aquesta llei es va reconèixer un dret objectivat i es va protegir una situació complexa de la persona: salut mental, malaltia crònica i discapacitat. Una novetat important que va introduir la Llei, més enllà del canvi de paradigma, va ser la utilització d’un instrument únic de valoració així com un sistema
de classificació o baremació per accedir als drets. Tenint en compte les característiques i singularitats dels sistemes assistencials a Catalunya i el fet que la Llei disposava que la valoració havia de ser feta per l’Administració Pública, el model de gestió pel qual va optar la Generalitat de Catalunya va ser la descentralització i la territorialització. Això va donar peu al treball conjunt de diferents actors de l’àmbit públic, tals com els consorcis i les empreses públiques, que gestionen serveis sanitaris, sociosanitaris i socials
Professionals del SEVAD al 2007
EN PROFUNDITAT 7
POBLACIÓ DE REFERÈNCIA DELS SERVEIS · Esquerra de l’Eixample, les Corts i Sants-Montjuïc, de Barcelona (SEVAD 2) · Dreta de l’Eixample, Gràcia i Sant Andreu, de Barcelona (SEVAD 3). · L’Hospitalet de Llobregat i El Prat (SEVAD 6) · Baix Llobregat-Centre Nord (SEVAD 7), que inclou les següents poblacions:
en el seus respectius àmbits territorials, i dels quals en formen part la Generalitat de Catalunya i, ben sovint, les administracions locals. Una d’aquestes institucions que va rebre l’encàrrec va ser el Consorci Sanitari Integral.
Els equips de SEVAD del Consorci van iniciar la seva activitat el 21 de maig de 2007. El gruix de professionals que van conformar l’equip inicial de treball es van incorporar el mateix dia i per donar-los la benvinguda es va dur a terme una recepció amb la coordinadora de l’equip, el director d’atenció primària (responsable d’aquesta àrea en aquell moment) i el director general. En aquella data, tots quatre equips de SEVAD estaven ubicats en espais diferents. L’equip SEVAD 3 (segons la nomenclatura assignada per la Generalitat que té en compte tots els equips desplegats a Catalunya) es trobava al Centre d’Atenció Primària (CAP) Sagrada Família. L’equip SEVAD 6, a l’Hospital General de l’Hospitalet, al costat de l’espai de Rehabilitació. Finalment, els equips SEVAD 7 i 8 es van ubicar al centre de rehabilitació que el Consorci tenia a Fontsanta, a Sant Joan Despí.
- Abrera - Begues - Castellví de Rosanes - Cervelló - Collbató - Corbera de Llobregat - Esparreguera - Esplugues de Llobregat - Martorell - Molins de Rei - Olesa de Montserrat - Pallejà - La Palma de Cervelló - El Papiol - Sant Andreu de la Barca - Sant Esteve Sesrovires - Sant Feliu de Llobregat - Sant Joan Despí - Sant Just Desvern - Vallirana - Santa Coloma de Cervelló
· Baix Llobregat-Litoral (SEVAD 8) que inclou els següents municipis:
La població de referència ocupa part de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, El Prat i el Baix Llobregat (veure quadre annex). La funció del SEVAD està lligada al conveni de col·laboració que manté el Consorci amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. La
EN PROFUNDITAT 8
- Castelldefels - Cornellà de Llobregat - Gavà - Sant Boi de Llobregat - Sant Climent de Llobregat - Sant Vicenç dels Horts - Torrelles de Llobregat - Viladecans
SEVAD al pavelló C de l’Hospital General de l’Hospitalet
finalitat del SEVAD és fer la valoració de dependència al domicili habitual de la persona sol·licitant, tot seguint el protocol de visita de la valoració i aplicació del barem de valoració de dependència (BVD) o l’escala de valoració específica (EVE) vigents de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, per al reconeixement del grau de dependència.
- Contacte amb la persona sol·licitant o la persona tutora i establir una citació per a la valoració al domicili habitual (casa o centre estigui ingressada). - Programació de l’agenda dels tècnics valoradors. - Gestió de les incidències que es puguin produir (caducitats, fora de zona, ingressos temporals, reprogramació de visites, etc.). - Valoració de dependència, d’acord amb barems vigents i atenent els criteris dels Manuals d’Aplicació BVD i EVE. - Resolució de dubtes i casos complexos de valoració segons els informes de salut o dels resultats de la valoració - Reunió de les comissions quinzenalment per a l’elaboració dels dictàmens de valoració i propostes de resolució. - Presentació mensual d’una memòria de l’activitat
Això implica les següents funcions: - Recepció de les sol·licituds de valoració. - Revisió, per part dels professionals de l’equip consultor, de la informació de salut i, si escau, fer requeriments necessaris per complementar-la. - Gestió de les revisions de grau per agreujament, millora o error en el diagnòstic. - Gestió de les revisions d’ofici i dels recursos d’alçada.
EN PROFUNDITAT 9
feta i participació en els processos de qualitat i en la formació continuada que estableixi el Departament. L’any 2014, el Consorci va incorporar dos equips valoradors més arran la reorganització dels SEVAD a Catalunya, els corresponents als números 2 i 9. Aquest darrer va passar a ser gestionat per un altre Consorci en el 2017, després d’una nova organització dels equips per part del Departament. Fruit d’una reorganització interna del Consorci al 2011, l’equip de l’Hospitalet es va traslladar al pavelló C del recinte de l’Hospital General de l’Hos-
pitalet, juntament amb els dos equips valoradors de Fontsanta. Al 2012, l’equip de Barcelona també es va reagrupar en aquest mateix espai, on romanen actualment tots els equips. En relació amb el volum de població a valorar a cada zona, la Generalitat va establir el nombre total de professionals necessaris per posar en marxa i desenvolupar aquests serveis. En aquests moments, el SEVAD del Consorci està format per un equip de tècnics valoradors de 23 persones (la titulació base preferent és la de diplomatura en infermeria, teràpia ocupacional o fisioteràpia), que són els responsables de passar els barems
Membres del SEVAD del Consorci al 2017
EN PROFUNDITAT 10
en les visites de valoració de la dependència. També formen part de l’equip cinc administratives, que gestionen l’agenda dels tècnics valoradors i un grup de consultors format per una metgessa i dues psicòlogues, que donen suport tècnic als valoradors durant tot el procés, revisant els informes de salut i resolent els dubtes que sorgeixen en el dia a dia. A part, també en forma part la coordinadora del Servei, Elvira Ribó, que també ho és del Servei de Valoració del Grau de Discapacitat. Des de la posada en marxa del SEVAD fins al 31 d’octubre de 2017 s’han dut a terme 181.711 valoracions.
Professionals del primer equip del Servei de Valoració de Discapacitats
Servei de Valoració del Grau de Discapacitat Al novembre de 2007, el Consorci va rebre l’encàrrec de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) per posar en funcionament tan aviat com fos possible el Servei de Valoració del Grau de Discapacitat.
Al 3 de desembre d’aquell any es va posar en marxa aquest nou servei, amb la incorporació progressiva dels professionals. En un principi, va comptar amb una administrativa que va confeccionar l’agenda per als professionals tècnics inicials: dos metges, una psicòloga i una treballadora social.
La seva finalitat era valorar el grau de discapacitat de les persones que ho sol·licitaven al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya per accedir a la cartera de serveis fixats d’acord amb el que estableix el Reial decret 1971/1999, del 23 de desembre, del procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de disminució.
El servei es va ubicar a dependències de la segona planta de l’Hospital Dos de Maig, i en un primer moment cobria una jornada de quatre hores a la tarda. Les valoracions que es feien aleshores eren només d’adults. Al mes de març de 2008, el Servei es va traslladar a l’espai del CAP Sagrada Família, a la segona planta.
EN PROFUNDITAT 11
L’equip valorador de discapacitats es troba al CAP Sagrada Família
Al mateix temps es va ampliar el nombre de professionals amb la incorporació d’una administrativa i una treballadora social i va passar a funcionar a jornada complerta.
quatre treballadores socials (que també donen suport al SEVAD), dues administratives i dues persones de suport administratiu, a part de la coordinadora del Servei.
El Servei va continuar augmentant activitat i, al mes de novembre de 2008, va començar a fer també valoracions de menors d’edat. Això va requerir la incorporació d’una psicòloga i dues persones de suport administratiu.
Les seves funcions del Servei són les següents: - Recepció dels expedients de valoració. - Revisió, per part dels professionals, de la informació de salut i, si escau, fer els requeriments necessaris per completar-la. - Gestió de les revisions de grau per agreujament, millora o error en el diagnòstic.
Actualment, l’equip professional està format per tres metges, quatre psicòlegs,
EN PROFUNDITAT 12
- Elaboració dels dictàmens de valoració i la seva confirmació per tal que l’Administració emeti la resolució corresponent. - Elaboració d’informes per l’Assessoria Jurídica que requereixi el Departament. - Informació i orientació a la ciutadania respecte els serveis socials i la discapacitat. - Presentació mensual d’una memòria de l’activitat feta i participació en els processos de qualitat i formació continuada que estableixi el Departament.
- Gestió de les revisions d’ofici i dels recursos d’alçada. - Contacte amb la persona sol·licitant o la persona tutora per establir una citació per la valoració a les instal·lacions del servei. - Programació a l’agenda dels tècnics valoradors. - Valoració del grau de discapacitat d’acord amb Reial Decret 1971/1999, de 23 de desembre, del procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat incloent la valoració de la necessitat d’assistència d’una altra persona per als actes més essencials de la vida diària i de les dificultats en l’ús del transport públic així com dels factors socials. - Resolució de dubtes i casos complexos de valoració segons els informes de salut o dels resultats de la valoració.
La població destinatària que té assignada el Servei de Valoració del Grau de Discapacitat és la mateixa que tenen els equips de SEVAD del Consorci. Des dels seus inicis fins al 31 d’octubre d’enguany han fet 67.225 valoracions.
Professionals del Servei de Valoració del Grau de Discapacitat al 2017
EN PROFUNDITAT 13
ELS ENPROFESSIONALS PROFUNDITAT 19 14
Eva González, adjunta d’Infermeria al CAP Sagrada Família, i Neus Vives, cap d’àrea de salut del Centre Esportiu Municipal Claror Cartagena
d’aquest projecte és el feedback “ L’èxit entre les dues institucions “ TEXT i FOTOS: SANDRA ROPERO
Al març de 2017, el CAP Sagrada Família i la Fundació Claror van signar un conveni de col·laboració per engegar el projecte Enganxa’t a l’activitat! dirigit a tots aquells pacients del centre amb problemes de salut que necessiten d’exercici físic per millorar les seves patologies. Des d’aleshores, uns 40 pacients han estat derivats al Centre Esportiu Claror Cartagena, amb gran èxit (una adherència del 100%). A continuació parlem amb les dues responsables del projecte. PARLEM AMB... 15
- Com resumiríeu “Enganxa’t a l’activitat!”? - Eva González (EV): És un projecte per millorar la qualitat de vida de les persones, creant mecanismes àgils d’interlocució entre el Centre d’Atenció Primària (CAP) Sagrada Família i la Fundació Claror que repercuteixin en un accés a l’activitat física fàcil, eficient i motivadora per a les persones derivades. Consisteix en oferir una activitat esportiva com a eina terapèutica per millorar un problema de salut retornant a un estil de vida saludable. Aquest projecte crea adhesió a una activitat física amb una progressió adaptada a la situació de cada pacient que augmenta la satisfacció amb el cos i l’estat d’ànim.
- Els pacients gaudeixen d’avantatges al centre per ser derivats des del CAP? - NV: Sí, els pacients tenen una sèrie d’avantatges. No paguen matrícula i tenen preferència d’inscripció. Moltes vegades tenim llista d’espera per matricular-se, però ells tenen preferència. També tenen preferència a la meva agenda, ja que guardo sempre hores per atendre’ls. Un altre servei que els oferim és el control d’assistència mitjançant la comunicació directa entre tècnic i metge. I per últim, gaudeixen de la targeta Sóc un 10, que quan està completada (han de venir dues vegades a la setmana) aconsegueixen un obsequi.
Els professionals del CAP Sagrada Família utilitzen un formulari per derivar l’usuari. Les referents del CAP, Teresa Villuendas a l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) Gaudí i Nuria Bertolín a l’ABS Sagrada Família, envien un missatge amb informació sobre la derivació a la metgessa de l’esport de la Fundació Claror. L’usuari presenta el document de prescripció d’activitat física emplenat per la seva infermera o metge de família del Consorci per tal de gaudir de les condicions d’abonament.
- EG: Estem molt contents amb l’èxit obtingut fins ara amb el projecte. Actualment hem derivat a 38 usuaris i l’adherència ha estat del 100%. Els usuaris derivats s’han apuntat i mantenen la motivació anant al centre esportiu després de 6 mesos. - I a què creieu que responen aquests bons resultats? - EG: Crec que els usuaris se senten recolzats pels professionals de les dues institucions. La infermera o metge de família pot saber si l’usuari està fent activitat física o no, parlem dels usuaris i de la seva evolució, tenim el mateix objectiu: millorar resultats en la salut dels nostres usuaris.
- Neus Vives (NV): Una vegada els pacients s’apropen a la recepció del nostre centre esportiu i s’identifiquen com a pacients del CAP, se’ls hi programa una primera visita amb mi on faig una visita mèdica a partir de l’informe facilitat i així podem pautar l’exercici més adequat, ja que no és el mateix que vingui una persona amb cardiopatia, amb hipertensió o obesitat; també mirem les seves preferències i gustos per mantenir l’interès i per últim les qüestions socials, ja que si són persones que necessiten xarxa de coneguts busquem grups oberts, amb els mateixos interessos i edat. Una vegada explorat i determinades les recomanacions es programa una cita amb un tècnic esportiu de l’àrea on ha de fer l’exercici (piscina, sala, activitats dirigides…) on els hi pauten els exercicis específics que han de fer.
- NV: Estic completament d’acord. L’èxit d’aquest projecte respecte d’altres és el feedback entre les dues institucions, perquè en tot moment els pacients estan controlats, sabem si segueixen les pautes i nosaltres quan passem els informes sabem que des del CAP se’ls animarà a continuar. - Com va sorgir la idea de crear aquest projecte? - EG: Va sorgir gràcies a una usuària que no feia gens d’activitat física. Les determinacions analítiques empitjoraven i durant les visites d’infermeria arribàvem a uns pactes per fer exercici físic, però
PARLEM AMB... 16
a la següent visita no havia fet res del parlat. Vaig parlar amb un tècnic de la Fundació Claror, després vaig reunir-me amb la Neus Vives i vam començar a treballar el projecte. Als tres mesos, les determinacions van millorar molt així com les seves relacions socials. - NV: El nostre centre esportiu forma part de la Fundació Claror que és una entitat sense ànim de lucre que tots els seus beneficis es reinverteixen en les instal·lacions, així que col·laborar amb la comunitat del barri és fonamental per a nosaltres. Prèviament havíem col·laborat amb altres organitzacions, però mai amb un conveni tan directe. - EG: En un any vam passar de contactar nosaltres dues, a preparar una prova pilot amb alguns dels meus pacients i l’esborrany que vam presentar als nostres responsables al mes de setembre, i, finalment, signar el conveni al març de 2017 i presentar-ho als equips que han acollit el projecte amb molta implicació. Full de derivació
-És molt important perquè el projecte sigui un èxit la implicació dels professionals dels dos centres? - NV: Fonamental! Ells són qui prescriuen l’activitat i els que controlen que es faci. - EG: Per això es va proposar una altra col·laboració. Els professionals del Consorci tenen descompte per apuntar-se a aquests centres esportius. Creiem que és important motivar als professionals que després han de prescriure activitat física i vida sana perquè ho provin, que donin exemple i sàpiguen què estan recomanant. A més d’aquest descompte, alguns professionals del CAP Sagrada Família vam contactar amb un tècnic del Claror Cartagena i ja portem tres sessions privades amb ell per fer exercici en equip alguns divendres al migdia.
PARLEM AMB... 17
L’atenció integrada de cardiologia als CAP millora la qualitat assistencial TEXT I FOTOS: ROMAN FREIXA i PILAR SÁNCHEZ
Des del 2013 està en funcionament un model d’integració de cardiologia que permet abordar els pacients afectats d’una cardiopatia amb la màxima qualitat possible, gràcies a la coordinació dels metges de família dels Centres d’Atenció Primària (CAP) del territori de l’Hospitalet del Llobregat i Sant Joan Despí i els cardiòlegs de l’Hospital Transversal.
NOSALTRES 18
E
d’exploracions, millorar la comunicació entre professionals sanitaris i, donat que eren els propis cardiòlegs de l’hospital els que es desplaçaven al CAE, s’assegurava que hi hagués un mateix criteri cardiològic en l’atenció dels pacients amb malalties del cor.
l progressiu envelliment de la població, l’augment de factors de risc i malalties cròniques en la població (especialment obesitat i diabetis), així com el fet que en els darrers anys ha millorat significativament el pronòstic de l’infart de miocardi gràcies a una millora del tractament administrat en la fase aguda, ha posat de manifest la necessitat d’atendre una població creixent de pacients amb malalties cròniques cardiovasculars.
A l’inici de l’any 2010 es va celebrar l’apertura de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi i un parell d’anys més tard es van fusionar els serveis mèdics i quirúrgics en un únic Hospital Transversal. Un cop va quedar organitzat el nou servei de cardiologia, era necessari fer un altre pas endavant per millorar la coordinació amb atenció primària i la corresponsabilitat a l’hora d’atendre pacients amb malalties cardiològiques. Per aquest motiu, es va assignar un cardiòleg referent a cadascun dels CAP del territori.
Per aconseguir abordar amb èxit aquest repte, ha estat necessari fer un canvi de model organitzatiu en base territorial, centrat en el pacient, que facilités la coordinació entre els nivells assistencials i permetés als professionals de la salut treballar en equip i coresponsabilitzar-se en l’abordatge de la població amb aquest tipus de malalties. D’aquesta manera, els pacients són atesos pel professional més adient en funció de les seves necessitats i en un millor entorn assistencial. Un altre aspecte fonamental per afrontar aquest repte amb garanties és aconseguir l’apoderament del pacient perquè participi activament en la gestió dels factors de risc i l’autocura, així com en la presa de decisions de la seva malaltia.
Finalment, l’any 2013 es va proposar un nou model organitzatiu basat en l’atenció integrada de cardiologia als CAP del territori de referència de l’Hospital Moisès Broggi per oferir una millora en la qualitat assistencial als pacients amb malalties del cor. Es va assignar un cardiòleg referent a cadascun dels 19 CAP del territori qui, des de l’any 2014, es desplaça
Per aquest motiu, a l’any 2006 es van fer els primers passos quan el servei de cardiologia de l’Hospital General de l’Hospitalet va assumir l’atenció especialitzada dels cinc entres d’atenció primària de la zona de l’Hospitalet Nord: dos del Consorci (Collblanc i Torrassa) i tres de l’Institut Català de la Salut (Florida Nord, Florida Sud i Pubilla Cases). Va ser la primera de totes les especialitats de l’hospital que va iniciar l’atenció de pacients en el Centre d’Atenció Especialitzada (CAE) de Torrassa. Amb aquesta iniciativa d’apropament entre nivells assistencials entre atenció especialitzada i primària es feia un gran pas endavant amb l’objectiu d’apropar l’especialista al pacient, evitar la duplicació
Xerrada divulgativa sobre cardiologia
NOSALTRES 19
setmanalment al seu centre per realitzar les visites presencials i virtuals i les consultories de casos clínics o formació continuada.
L’avaluació d’aquest model d’atenció integrada de cardiologia en el període 2013-2016 ha mostrat una reducció significativa del 31,2% del nombre de primeres visites, una reducció de 55 dies (54,5%) del temps de demora a una primera visita i 112 dies (57,1%) a una visita successiva, un menor nombre de sol·licituds d’exploracions complementàries per part de l’especialista, un increment absolut del 9% dels pacients amb cardiopatia isquèmica que estan dintre d’objectius terapèutics (LDL<70 mg/dL), així com un augment del 5% de pacients amb fibril·lació auricular que reben tractament anticoagulant oral.
El model d’integració de cardiologia als CAP del territori ha permès establir sinergies entre els metges de família i els cardiòlegs que possibiliten l’abordatge dels pacients afectats d’una cardiopatia amb la màxima qualitat possible. Aquest model facilita i estimula el lideratge dels metges de família en el maneig de les malalties cròniques cardiològiques estables amb el suport de l’especialista i afavoreix que el cardiòleg centri la seva activitat en el diagnòstic dels nous casos i en aquells pacients més complexos que requereixen un tractament específic amb visites més freqüents.
NOSALTRES 20
LA SETMANA DEL COR Els professionals que formen part d’aquest servei
estan satisfets dels resultats obtinguts i contents per la bona acollida que ha tingut el model entre els pacients, els equips d’atenció primària i els propis cardiòlegs. El fet que bona part de les malalties cardiològiques es puguin reduir amb l’adopció d’estils de vida saludables els motiva a ampliar el treball d’educació per a la salut que es fa a les consultes i sortir al carrer per compartir informació i experiències, amb l’objectiu últim d’aconseguir captar l’interès i complicitat de la població per a que participin en la promoció de la salut de la seva comunitat. Un exemple d’això són les activitats que es duen a terme en el territori per promocionar els hàbits de vida cardiosaludable, coincidint
amb el Dia Mundial del Cor. Coordinats pels professionals dels 19 equips d’atenció primària, cardiòlegs i infermeres de l’hospital, així com responsables d’esport i salut dels 9 ajuntaments de tot el territori, s’han organitzat un total de 83 activitats cardiosaludables durant el mes de setembre i octubre de 2017. S’ha promocionat la dieta mediterrània (xerrades, tallers de cuina, berenar sa...) i estimulat la pràctica d’exercici físic regular (caminades populars de diferents nivells, marxa nòrdica, anar a l’escola en bicicleta, càlcul de l’edat vascular...), s’han fet xerrades divulgatives a la població (fibril·lació auricular, sexe després d’un infart, insuficiència cardiaca...) i un concurs de dibuix infantil i, fins i tot, s’ha participat en funcions de teatre.
Activitat realitzada durant la Setmana del Cor
NOSALTRES 21
David Acero y Silvia Benito Técnico de Contabilidad y Oficial Administrativa de Facturación
Los cambios tecnológicos y de normativa los hacen estar al día constantemente en sus disciplinas TEXT: MÒNICA FERNÁNDEZ FOTOS: ROGER MOLTÓ
ELS PROFESSIONALS 22
De izquierda a derecha: David Acero, Rosa Cabello, Pilar Martinez, Mª Lluïsa Bayona, Esmeralda Artigas, Silvia Macías, Mª Lluïsa Sanmartí, Francisco López, Margarita Atarés, Maria Isabel Rojas, Andreu Romeu y Carlos Serrano.
Los departamentos de Contabilidad y Facturación están integrados en la Dirección de Economía y Finanzas del Consorci Sanitari Integral, dirigida por Sergio Oleaga. En esta ocasión hemos entrevistado a un representante de cada departamento para saber cuáles son sus principales funciones. - ¿Cuál es la principal diferencia entre los dos departamentos, que a menudo se confunden? - Silvia Benito (SB): En Contabilidad se ocupan de registrar la información de la actividad económica del CSI, y en Facturación de generar la facturación y gestionar el cobro de la actividad realizada.
está dividido según la gestión de los centros de trabajo o divisiones (un total de 12), que se corresponderían con: Hospital General de l’Hospitalet (HGH), Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi (HSJDMB) y Hospital Dos de Maig (HDM), 2 residencias, Recerca, 3 centros Atención Primaria y Servicios Compartidos. También distribuimos el trabajo por centros logísticos de almacenes de Farmacia y Logística.
- ¿Cómo está formado el equipo de Contabilidad? - David Acero (DA): Somos doce personas, más la jefa de Contabilidad, Pilar Martínez y una persona con jubilación parcial. El trabajo del equipo
-Por otra parte también gestionamos tareas más
ELS PROFESSIONALS 23
concretas como Nóminas, Inmovilizados o Cajas y bancos. Tenemos una estrecha relación de trabajo últimamente con Sistemas de Información, debido a la implantación de normativas que han ido afectando a la adaptación especialmente de normativas y aplicaciones que dependen de nosotros. - ¿Y el equipo de Facturación? - SB: El equipo de Facturación lo forman 8 personas, más la responsable de Facturación, Anna Juan. Generamos la facturación de todos los centros del CSI en concepto de asistencia sanitaria al Servei Català de la Salut (CatSalut), Institut Català de la Salut (ICS), Institut Català d’Oncologia (ICO), Dirección General de Protección Social, otras entidades públicas, y también a las compa-
ñías de seguros de accidentes de tráfico, accidentes laborales, etc. También nos encargamos de gestionar el cobro de dichas facturas y nos responsabilizamos del reporting de información económica a los diferentes agentes externos de la organización. - Para el buen funcionamiento del Departamento, trabajamos en colaboración con Sistemas de Información, el Servicio de Documentación, la Unitat d’Atenció al Ciutadà y Admisiones, entre otros departamentos. - Las nuevas tecnologías seguro que han tenido impacto en vuestro día. ¿Cuál ha sido el más significativo? - DA: Desde enero de 2015 se comenzó a generar factura electrónica. Esto significó un trabajo
ELS PROFESSIONALS 24
conjunto con Sistemas de Información y una simplificación de procesos. Antes las facturas llegaban en papel, se tenían que sacar del sobre, repartir por centros de trabajo o centros logísticos, esperar la comprobación, se archivaban en pendiente de pago, luego en pagadas… Ahora, esa gestión es mucho más ágil y sencilla. - La gestión de la factura electrónica por parte del Departamento de Contabilidad ha sido incluso ejemplo para otras instituciones. - La factura electrónica también ha comportado la digitalización de todo documento (ya no se archivan físicamente). - Pero la digitalización no solo es de facturas, sino también de albaranes, y en ese proceso nos
De izq. a dcha.: Sandra Martínez, Pere Ricart, Maite Regueira, Silvia Benito, Josep Ramos, M. José Sánchez, Anna Juan y Èric Promio.
ayuda también el departamento de Documentación Clínica y Archivo. En ese caso los albaranes de Logística y Farmacia van a Documentación. - Por lo que comentas parece que el impacto de reducción de papel ha sido importante. ¿Os ha afectado a los dos departamentos por igual? - DA: En Contabilidad se guardaban cada año 600 archivos (A-Z), unas 55.000 facturas de proveedores. De estas, hoy en día, solo guardamos un 5%, las de aquellos proveedores que no están obligados a enviarlas electrónicamente, aunque se intenta extender esta digitalización a todos.
- ¿Y en Facturación? - SB: En Facturación emitimos factura electrónica al Catsalut, ICS, ICO que supone más del 95% de los ingresos del CSI. El resto (DGPS, compañías de seguros y otros servicios) se emite factura en papel, concretamente en el caso de tráficos necesitamos entre 35 a 52 archivos A-Z anuales. Cada accidente de tráfico puede tener derivadas hasta 20 facturas desde Urgencias hasta el proceso ambulatorio. En conjunto global generamos alrededor de 1.000 facturas mensuales. - Y en cuanto a normativa ¿cuál ha tenido el impacto más importante? - DA: En el 2017, el impacto mayor ha sido el cumplimiento del
ELS PROFESSIONALS 25
Sistema Inmediato de Información (SII), de la Agencia Tributaria Española. Este sistema hace que toda factura o abono que se registra (emitido o generado) se debe enviar individualmente a la agencia española. - El SII se activaba a 1 de julio de 2017, pero se daba el margen de este año para hacerlo con todas las facturas de 2017, desde el 1 de enero, así que ha generado un trabajo extra de registro o envío y revisión de lo ya contabilizado. - Y ¿dónde os ubicamos? - SB: En la actualidad nos encontramos en la 4ª planta del edificio del Hospital General de Hospitalet. También podéis encontrar en el directorio de la Intranet.
Principals trets de la descripció de l’Oficial Administratiu de Facturació FINALITATS PRINCIPALS • Garantir que totes les dades personals de les HC siguin correctes, però en especial el CIP i els nivells de cobertures, per tal d’evitar errades en la facturació al CatSalut. • Seguiment de clàusules, per tal que es vagin complint. • Control mensual, per tal que no quedi res pendent de facturar de tots els serveis a tots els centres de treball. • Arxiu de factures. FORMACIÓ REQUERIDA • Grau superior d’Administració i Finances DEPENDÈNCIA JERÀRQUICA I FUNCIONAL De la cap de Facturació.
Principals trets de la descripció del Tècnic de Comptabilitat FINALITATS PRINCIPALS • Comptabilitzar les dades dels centres assignats i controlar els processos derivats d’aquesta comptabilització que comportin posterior tractament. • Efectuar i controlar els pagaments i cobraments. • Vetllar pel control, custòdia i tractament documental. • Facilitar els processos de control intern i extern. • Controlar la informació per possibilitar la generació dels impostos. • Donar suport operatiu al cap del Servei de Comptabilitat en tasques del seu àmbit de competència. • Control del procés de comptabilització de les factures de proveïdors. FORMACIÓ REQUERIDA • Diplomat en empresarials, preferentment en l’especialitat d’auditoria i integració de balanços (o equivalent). • Nivell C de català DEPENDÈNCIA JERÀRQUICA I FUNCIONAL De la cap de Comptabilitat.
ELS PROFESSIONALS 26
MÉMORA
Compromesos amb els professionals de la salut i dels serveis socials Artteràpia i musicoteràpia en unitats de cures pal·liatives La Infermera gestora en el procés final de vida Suport al programa de prevenció de la mort sobtada en esportistes L’Espai de Paraula, acompanyament al dol perinatal Accions formatives al voltant del procés final de la vida: tallers, jornades i cursos tan presencials com on-line Àrea exclusiva per a professionals a www.memora.es
902 076 902 www.memora.es
Tanatori Sancho de Ávila Barcelona
Tanatori Les Corts Barcelona
Tanatori Sant Gervasi Barcelona
Tanatori Collserola Barcelona
Tanatori Santa Eulàlia-Gornal L’Hospitalet
Mémora, molt més que un servei funerari EN PROFUNDITAT 7
Tanatori Esplugues
Tanatori Molins de Rei
Rosa Ramon Administrativa Departament d’Infraestrucutures
“
Amb el ioga em sento plena. Ara tot té un sentit TEXT: ANNA MILLÀ FOTOS de ROSA RAMON
“
La Rosa practica ioga des de fa més d’una dècada i és tant el que l’ha motivada que s’ha format com a professora d’aquesta i d’altres disciplines orientals. En la següent entrevista ens explica com ha estat aquest camí i què és el que l’aporta aquesta més ja que una afició.
FORA D’HORES 28
- Per què et va cridar l’atenció el ioga? - Primer de tot, he de dir que a mi el ioga no m’interessava gens. - Gens!? - Sí, al principi no entenia el que era el ioga. Jo tenia una vida bastant satisfactòria. Estava a gust amb la meva família, els meus amics... però trobava que tenia una part que necessitava omplir. Vaig començar a fer diferents activitats fins que, amb l’ajuda d’una professora que em va inspirar, vaig començar a connectar amb mi mateixa. - I com va continuar? - Vaig trobar un centre que feia cursos de creixement personal i ioga i allí vaig aprendre què era el ioga, al veure el benestar que produïa, al veure que estava
FORA D’HORES 29
concentrada... I allí vaig començar a entendre... ah! el ioga és això, no és allò que m’havien dit de fer quatre moviments i ja està. No, no, és molt més profund. I arran d’això, vaig iniciar-me en aquesta ensenyança i vaig formar-me com a coach [entrenadora] de ioga durant tres anys. També vaig fer un quart curs de gestió de conflictes personals. En principi, ho vaig fer per creixement i interès personal i després ho vaig desenvolupar professionalment. - I fas classes? - Sí, dono classes a adults, nens i gent gran. Les he fet a diferents espais, gimnasos, centres cívics, a un centre de psicologia... D’altra banda també faig massatge aiurvèdic i de micromoviments. A part del coach també vaig fer una formació en aquest camp.
- Què és el massatge aiurvèdic? - És un tipus de massatge mil·lenari, procedent de l’Índia, que consisteix en equilibrar el cos física, psíquica i energèticament. Està basat en el mateixos principis del oiga. Són uns massatges de les cames fins al cap, per les dues bandes i treballant tot cos. El massatge de micromoviments toca una sèrie de punts clau perquè el cos es reequilibri. - Com definiries el ioga? - El ioga és una filosofia de vida que ajuda en tres nivells, físic, psíquic i energètic. Té en compte aquests tres camps perquè integren al ser humà en totes les seves vessants. Ajuda a relaxar la musculatura, activar la circulació, tranquil·litza i nodreix el sistema nerviós, millora la respiració, ajuda a la concentració i a la pressa de decisions. Amb el ioga s’experimenta individualment. És un procés de creixement personal. Tot i que estem en grup, cadascú fa el seu procés. Si ve una persona nova, no passa res. S’adapta al que s’està fent. Només s’ha d’estar en contacte amb un mateix, que és el més important. L’objectiu es conèixer a tu mateix, estar sa i ser feliç. - I això què implica? - El ioga és quan el que pensem i el que fem és el mateix. D’aquesta manera no ens estressem. En canvi si pensem una cosa i en fem un altra es produeix un desequilibri i ens estressem. Quan fem una postura, primer pensem com l’hem de fer i després la fem, quan això passa la ment i cos estan en harmonia i som capaços d’observar què li passa al cos. Un altre exemple, és quan has de fer una
feina que no fas, perquè no agrada, perquè no la saps fer, perquè és incòmoda... i això queda en la memòria com pendent. Això és motiu d’estrès. En canvi, quan el que tu penses i el que fas és el mateix, tens tranquil·litat. Això és estar en meditació.
FORA D’HORES 30
- Com es treballa aquesta harmonització, per exemple a la feina? - Hi ha vàries maneres. Una és abans de fer la feina. Per exemple, jo al matí faig ioga. M’aixeco ben d’hora i quedo amb un grup per videoconferència per fer una sessió d’una hora. Aquesta té una part de moviment físic, una part de diferents respiracions i una altra de meditació. Doncs quan faig això i vinc a la feina estic més equilibrada per afrontar les coses que sorgeixen. El meu cap està preparat per rebre més inputs. Si jo necessito fer moltes coses i m’he d’organitzar, em faig una petita planificació i, llavors, prioritzo, què és el més important. I si sobre la marxa sorgeixen més coses, continuo prioritzant sobre el que tinc. Com la meva actitud és més reposada, ho puc gestionar millor. Si no es poden fer totes les parts del ioga, almenys una part que va molt bé és fer respiracions profundes, per exemple, quan vas en metro. La part física és la que fa que estiguis més relaxat perquè després puguis mentalment estar millor i tenir més energia.
espai de tranquil·litat i repòs n’apareixen més. En realitat el que passa és que ens fem conscients de la gran quantitat de pensaments que generem. Amb la pràctica poc a poc desapareixen.
- I la part de meditació? - Si a tot això li afegeixes meditació, que és estar en silenci, amb pocs o cap pensament, te n’adones que quan fas aquest
- On vas desenvolupar les ensenyances? - En un centre de ioga a Sants, Barcelona. Qui dona les classes és un iogui de gran tradició familiar de l’Índia. També
FORA D’HORES 31
- Quin procés d’aprenentatge has fet per arribar fins aquí? - En el meu cas, amb en el coach, vam treballar la part física amb les postures durant el primer any. És el Hatha. Què em fa mal? què em va be?... i captes moltes coses de les quals abans no eres conscient. Prens consciència del cos. Això em va cridar molt l’atenció. El segon any es treballa amb la part emocional bàsicament amb respiracions. És el Kundalini. Aquí es pren consciència de qui som, què fem. Emocionalment ens ajuda a ser més independents i no viure sota la influència de la resta. Es treballa el no estar apegat a les coses o persones. Finalment, en el tercer any es treballa la comprensió de la saviesa. És el Gyan ioga, l’assimilació i la pràctica. És un tema molt profund.
fa altres cursos de aiurveda, micromoviments, reiki i altres disciplines. Ell té una formació universitària en econòmiques i des de petit va anant adquirint formació en ioga amb diferents mestres, especialment amb un. Un cop a l’any, sempre que puc, vaig a l’Índia, a un ashram, on un mestre imparteix les seves ensenyances [foto d’aquesta pàgina i de la pàgina 34]. - Què feu allí? - El que fem es posar en pràctica les tres parts de ioga, però sobretot la part de comprensió. Aquesta es basa en fer preguntes i respostes de les nostres preocupacions, del nostre procés d’aprenentatge, de les dificultats i qüestions de la vida quotidiana al mestre. Les respostes del mestre sempre ens deixen sorpresos per
la seva gran simplicitat i saviesa. - Quina ensenyança destacaries per sobre de la resta? - Doncs, que la vida és per viure, no és per entendre-la. La vida és un misteri en sí, si la volem raonar la perdrem. - Què t’aporta el ioga? - Tranquil·litat, concentració, saber el que em convé i estar en un entorn saludable. És saber que has de fer en cada moment i apartar-te de les coses que no aporten. Abans anava al gimnàs, feia activitats però no em sentia plena i, en canvi, ara tot té un sentit. Tot té una conseqüència. Abans no sabia perquè feia les coses, ara sí. Els principis del ioga és estar sa i estar feliç.
www.csi.cat FORA D’HORES 32