L'Enllaç n. 88

Núm. 88 Setembre de 2018

Programa Integral d’Insuficiència Cardíaca

03

Carta del director general

Parlem amb...

04

M. Lafuente i D. Richart sobre la millora assistencial en fractures de maluc

Nosaltres

11

L’Equip de Suport Integral a la Complexitat Dos de Maig Nosaltres

16

La Comissió de Millora de Pràctica Clínica

REVISTA INTERNA DEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL COMITÈ DE REDACCIÓ ANA CERRO Cap d’equip d’atenció primària Collblanc PILAR MADRID Gestora de procés d’Hospitalització de l’Hospital Dos de Maig M. JESÚS MARTÍNEZ Responsable de Qualitat i Processos de l’Hospital Dos de Maig EVA M. MELENDO Gestora de procés d’Hospitalització Sociosanitària ANNA MILLÀ Tècnica de Comunicació (coordinadora de L’ENLLAÇ) CATI PADILLA Coordinadora assistencial de l’àmbit Cures d’Infermeria de l’Hospital Transversal

Parlem amb...

07

Mercè Faraudo, del Programa d’Atenció Integral al Pacient amb Insuficiència Cardíaca

Els clients

20

Javier, pacient que ha estat al primer Taller d’Innovació i Creativitat del Consorci

EVA PÉREZ Treballadora social de l’Hospital Transversal ELVIRA QUINTERO Secretària d’atenció primària de l’Hospitalet NATÀLIA RIERA Cap d’equip d’atenció primària Sagrada Família MARTA LANUZA Treballadora social del Servei de Valoració del Grau de Discapacitat PALMIRA TEJERO Directora d’Atenció al Ciutadà i Comunicació

Fora d’hores

27

Mireia Domènech, aficionada a les competicions de gossos

Gràcies a totes aquelles persones que han col·laborat per fer possible aquest número 2

SUMARI

ANNA VILANOVA Responsable de Desenvolupament i Progressió Professional de Recursos Humans

CORRECCIÓ, DISSENY I MAQUETACIÓ Mònica Fernández Aguilera Anna Millà Roger Moltó Sara Ocaña Àrea de Comunicació comunicacio@csi.cat ISSN: 2014-7007 Revista Interna del Consorci Sanitari Integral Av. Josep Molins, 29-41 08906 L’Hospitalet de Llobregat www.csi.cat

Carta del director general

Premis Jordi Mauri

S

ovint en aquest espai parlem dels projectes de futur o fem balanç d’actuacions fetes, que mereixen ser conegudes i reconegudes. En aquesta edició, m’agradaria compartir amb tots vosaltres una reflexió en relació a la governança, a les persones que la fan possible i, de manera especial, al doctor Jordi Mauri.

El nostre model sanitari es va concretar el 1990 amb la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), que va crear el Servei Català de la Salut i va consolidar un sistema sanitari mixt, que integra en una sola xarxa d’utilització pública tots els recursos sanitaris, siguin o no de titularitat pública, i que recull una tradició d’entitats (mútues, fundacions, consorcis, centres de l’Església) històricament dedicades a l’atenció de la salut.

El model sanitari a Catalunya és de cobertura universal, finançament públic a partir dels impostos i incorpora alguns elements diferencials com ara la separació de funcions de planificació, de

finançament i de provisió de serveis.

En aquest context, la governança juga un paper fonamental com a màxim referent intern de l’organització i alhora estableix les línies per orientar les estratègies de l’organització.

Formar part del Consell Rector comporta el compromís d’ajudar a que l’organització es gestioni de la manera més idònia possible i a que el seu enfocament estratègic s’orienti cap a la màxima qualitat i eficiència, en benefici de la ciutadania. Val la pena recordar que aquesta és una funció d’una gran responsabilitat en tots els sentits i que alhora no comporta cap tipus de contraprestació més enllà de la vocació de servei i del compromís dels que en formen part envers el nostre Consorci.

El proppassat 16 de juny ens deixava el president del nostre Consell Rector, el doctor Jordi Mauri i Santuré. La seva figura és un bon exemple del compro-

CARTA 3

mís amb el futur de la nostra organització i amb la millora contínua i la voluntat d’excel·lir de la mateixa. Podem dir, sens dubte, que la seva aportació va ser de gran valor i que va ser un referent professional i personal per a tots nosaltres.

En la darrera reunió, el nostre Consell Rector va aprovar que els premis que el CSI té previst donar per tal de reconèixer i premiar el treball amb qualitat, l’aplicació de mètodes de millora del treball i la bona pràctica dels professionals de tots els centres, portin el nom de Jordi Mauri. Aquests premis volen, per tant, reconèixer el que era el seu màxim objectiu, situar al CSI com una organització de referència a l’atenció a la salut del nostre país. Moltes gràcies doctor Mauri.

Carles Constante Director general del Consorci Sanitari Integral

Dolors Richart, infermera clínica d’ortogeriatria, i Manuel Lafuente, metge adjunt del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital de Sant Joan Despí

Projecte de millora assistencial de fractures de maluc TEXT I FOTOS: SARA OCAÑA

Es tracta d’un registre nacional on participen diversos hospitals del territori espanyol per posar en comú les dades referents a les fractures de maluc. Amb la seva participació, el Consorci pretén analitzar la situació del procés assistencial relacionat amb aquesta patologia i comprovar si és necessari aplicar millores.

PARLEM AMB...

4

L

a fractura de maluc és un dels principals problemes de salut associats a l’envelliment, que comporta una greu repercussió sobre la morbimortalitat, amb un important desenvolupament de dependència funcional i un augment de la institucionalització.

d’àmbit estatal d’hospitals de tot el país on s’està duent a terme un registre de fractures de maluc en els pacients d’ortogeriatria, que normalment són els majors de 75 anys i que venen per fragilitat òssia. Aquest és el primer estudi que es fa i té com a objectiu veure la repercussió i els múltiples factors de les diferents unitats que hi participen. Atès que en els últims anys ha augmentat la incidència, en incloure les dades de pacients dels diferents hospitals tindrem una imatge clara de la situació sanitària de les fractures de maluc.

Hi ha factors del procés assistencial de la fractura de maluc dels que es coneix la seva influència en l’evolució i en els resultats clínics per als pacients. Així, aspectes com el retard en la intervenció quirúrgica, la manca de prevenció i tractament dels problemes mèdics o la manca de rehabilitació precoç provoquen un empitjorament del curs clínic dels pacients i un increment dels costos finals del procés.

- Quina és la participació del Consorci al RNFC? - Dolors Richart (DR): Al Registre participa tot l’equip de la Unitat d’Ortogeriatria, això és metges, infermers, fisioterapeutes, treballadors socials i l’equip de rehabilitació.

En els últims anys s’han publicat nombrosos articles i guies de pràctica clínica amb recomanacions que han permès consensuar i millorar l’atenció a aquesta patologia. Tot i això, no s’ha fet un seguiment de la seva implementació als hospitals espanyols i les xifres de variabilitat clínica en l’atenció a aquest procés que es van coneixent són molt àmplies.

- ML: Com les cirurgies de fractures de maluc es fan a la Unitat d’Ortogeriatria de l’Hospital Moisès Broggi, és aquest el centre que participa en el Registre, tot i que també aportem i recollim dades de les consultes que fem a l’Hospital General de l’Hospitalet.

- Quines dades demanen?

- DR: Dades molt concretes relacionades, per exemple, amb estades mitjanes, retard quirúrgic o tipus de fractura. Al RNFC s’inclou a tots els pacients diagnosticats de fractura de maluc a cada hospital participant en un registre continu, amb això s’aconsegueix una amplitud de la mostra que epidemiològicament asseguri la representativitat nacionalment.

Des del passat 2017 està en marxa un registre nacional de pacients amb fractura de maluc amb l’objectiu de recollir dades per detectar possibles debilitats dels serveis, identificar àrees de millora i monitoritzar l’impacte dels canvis als resultats clínics i de gestió.

Parlem amb Manuel Lafuente, metge adjunt del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, i Dolors Richart, infermera clínica d’ortogeriatria de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, per conèixer més a fons la participació del Consorci al Registro Nacional de Fracturas de Cadera (RNFC).

- Com beneficiarà al procés assistencial la participació al RNFC? - ML: Com que es tracta del primer estudi, no podem dir que ara mateix hagi influït en la millora del procés assistencial. Des del Consorci hem mantingut la mateixa tasca que vam començar el 2012 i cada any hem intentat millorar aspectes de l’anterior. El RNFC, però, ens serveix per veure com funcionen altres comunitats autònomes. Com fins ara no s’havia fet

- En què consisteix el RNFC? - Manuel Lafuente (ML): És una col·laboració

PARLEM AMB...

5

un estudi com aquest, encara no podem valorar les conclusions, però a llarg termini servirà per protocol·litzar el procés a l’àmbit estatal en aspectes com el temps de millora i de recuperació, per exemple. Els beneficis que rebran els pacients també dependran de la capacitat de cada hospital i del nombre de pacients que rep. Alguns tenen una pressió assistencial més baixa i poden donar una sortida més ràpida i altres, com nosaltres, tenim més llista d’espera.

- Quin és el procediment que seguiu per fer el registre?

- ML: Tenim un arxiu Excel on registrem al voltant de 50 i 60 variables. D’entre aquestes seleccionem les que ens sol·liciten des del RNFC per incloure a l’estudi. Normalment l’enviem cada trimestre, si bé no és una temporalitat exacta, ja que és molt variable

segons els tractaments, el tipus de cirurgia, els protocols de càrrega o la rehabilitació.

- Quants pacients amb fractura de maluc rebeu a l’Hospital?

- DR: Tenim una mitjana diària d’entre 18 i 20 pacients ingressats, atenent anualment al voltant de 475.

- Què es pretén amb la participació en el RNFC? - DR: La participació en aquest estudi suposa una oportunitat de treballar junts auditant el procés, detectant les possibles debilitats dels serveis i identificant àrees de millora.

- ML: Volem comparar la situació del nostre hospital amb la resta de centres que hi participen i extreure conclusions del protocol per aplicar-les a la nostra Unitat.

“

Mercè Faraudo Infermera de l’Hospital de Sant Joan Despí

El valor del programa d’insuficiència cardíaca és que és interdisciplinari i cadascú té un paper TEXT: EUGENIA CIUDAD FOTOS: MERCÈ FARAUDO

Mercè Faraudo és infermera de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, on treballa en el Programa d’Atenció Integral al Pacient amb Insuficiència Cardíaca. Va estar al Líban amb un cardiòleg del Programa Integral d’Insuficiència Cardíaca de l’Àrea Metropolitana Sud de l’Hospital de Bellvitge, per presentar i desenvolupar un programa similar en centres privats del Líban.

PARLEM AMB...

7

“

El Programa d’Atenció Integral al Pacient amb Insuficiència Cardíaca és vigent a l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi des de 2010, quan es va traslladar des de l’Hospital Dos de Maig.

Aquest any, la Unitat d’Insuficiència Cardíaca de l’Hospital Moisès Broggi ha rebut el reconeixement SEC-Excelente atorgat per la Sociedad Española de Cardiología, que acredita el compliment dels estàndards de qualitat en la tasca assistencial d’aquesta malaltia.

- Com sorgeix el Programa d’Atenció Integral al Pacient amb Insuficiència Cardíaca?

- Va sorgir per l’alta despesa econòmica que suposa aquesta malaltia. Es calcula que el 2% del pressupost en salut es dedica a la insuficiència cardíaca, una malaltia molt prevalent i que pateix més d’un 10% de la població major de 65 anys. És una malaltia amb una elevada morbiditat, perquè és la principal causa d’ingressos en majors de 70 anys.

Per optimitzar aquesta despesa, sorgeixen les primeres Unitats d’Insuficiència Cardíaca als Països Baixos i a Escandinàvia. El Programa ha anat creixent perquè s’ha vist que era viable pel cost i benefici.

Les guies d’insuficiència cardíaca que es van publicar el 2016 tenen un grau de recomanació 1A, que és la millor evidència científica que dona suport a la indicació d’un tractament o la implementació d’un programa.

- Des de quan es fa aquest programa a l’Hospital Moisès Broggi?

- La Unitat d’Insuficiència Cardíaca va començar a l’Hospital Dos de Maig i vam arribar a l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi l’any 2010 amb el programa mig muntat. Després hem treballat més en protocols i formes de prevenció i rutes assistencials, però és un programa que ja venia de l’altre hospital.

- Quin és l’objectiu d’aquest Programa?

- L’objectiu d’aquestes unitats és disminuir els ingressos, millorar la qualitat de vida i reduir la mortalitat dels pacients amb insuficiència cardíaca.

- Quin és el paper de l’infermer al Programa d’Atenció Integral al Pacient amb Insuficiència Cardíaca dins de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi?

- D’una banda, educar al pacient perquè conegui la malaltia i es pugui cuidar millor.

PARLEM AMB...

8

També que canviï hàbits de vida poc saludables i que reconegui els símptomes d’alarma. Quan el pacient reconeix aquests símptomes es posa en contacte amb nosaltres i fem una detecció precoç de la descompensació. Després, si cal, la tractem amb l’objectiu d’evitar l’ingrés.

D’altra banda, assegurar l’adherència al tractament farmacològic. O bé perquè es despisten i no es prenen el medicament correctament, o bé per titular els fàrmacs principals en el tractament de la insuficiència cardíaca en col·laboració amb el cardiòleg.

- Quins perfils professionals treballeu per assolir els objectius?

- Els objectius s’aconsegueixen amb un equip multidisciplinari, on hi ha cardiòlegs, internistes, infermers especialitzats en insuficiència cardíaca, i altres professionals amb qui treballem, com nefròlegs, metges i infermers d’Atenció Primària, gestors de casos, etc.

- I com feu el seguiment durant tot l’any?

- El seguiment que fem als pacients a la nostra Unitat d’Insuficiència Cardíaca en principi és d’uns sis mesos.

Equip del Programa d’Insuficiència Cardíaca a l’Hospital Moisès Broggi. D’esquerra a dreta, de dalt a baix: Anna Contra (Medicina Interna), Montserrat Cardona (Cardiologia), Román Freixa (Cardiologia), Luís Miguel Ceresuela (Medicina Interna), Olga Guri (Cardiologia), Mercè Faraudo (Infermeria) i Elisabet Mena (Cardiologia).

Intentem optimitzar el tractament i educar-los seguint un programa estructurat de visites.

I si estan estables, es donen d’alta a primària. A la Unitat es queden els malalts més fràgils, menys estables o amb més risc de descompensació.

- Com és que vas estar al Líban amb un cardiòleg de l’Hospital de Bellvitge?

- Van convidar al cardiòleg Josep Comín [a la imatge de la pàgina 7 amb M. Faraudo a la porta d’un hospital del Líban] de Bellvitge al Líban per visitar una sèrie d’hospitals i fer un programa docent de com s’organitzaven les Unitats d’Insuficiència Cardíaca.

“Al Líban no hi ha una sanitat pública amb uns programes d’atenció a la insuficiència cardíaca, com al nostre país”

- Quina sensació et va deixar el viatge al Líban?

- Estan molt més enrederits que nosaltres. Jo pensava que, al pertànyer a la conca mediterrània, el Líban podria tenir algun punt d’europeu. I realment és un país asiàtic tant per l’idioma, com per la cultura, les religions, la dieta… És un país que ha estat 15 anys en guerra, fins al 1991, i encara queda molt país per reconstruir. S’han d’organitzar.

Dins del seu servei no parlen bé l’anglès i va pensar en mi, que em defenso més o menys en aquest idioma.

La sanitat i l’escolarització són privades, no hi ha un cens clar de població, tenen dos milions de refugiats siris pendents d’ubicar... És un país pendent d’estructurar.

El paper d’infermeria dins d’aquestes unitats és molt important i es va plantejar que l’acompanyés algun infermer.

PARLEM AMB...

9

- Quins reptes veus que tenen en insuficiència cardíaca en aquest país?

- No hi ha una sanitat pública amb uns programes d’atenció a la insuficiència cardíaca, com al nostre país. Però amb aquesta iniciativa volen crear clíniques d’insuficiència cardíaca per donar assistència a tots aquests malalts des de l’assistència privada, per optimitzar el tractament, educar-los, detectar les descompensacions d’una manera precoç...

Jo crec que és una línia de treball molt enfocada a optimitzar els recursos econòmics, encara que sigui des de la vessant de la gestió privada.

- I com voleu fer un seguiment anual d’aquest programa al Líban des d’aquí?

- Crec que al Líban estan lluny de crear un programa de segui-

ment integrat en insuficiència cardíaca. Integrat vol dir que agrupa les cures amb diferents nivells assistencials: urgències, hospitalització i atenció primària. I ells, això, encara no ho tenen.

Han de començar per formar-se correctament, per aquesta raó hem pensat en fer un curs online d’insuficiència cardíaca en àrab. També s’ha plantejat l’opció de fer algun intercanvi i poder fer alguna estada aquí.

Després cal tenir un espai a l’hospital on el cardiòleg i l’infermer puguin treballar plegats, cadascú amb les seves responsabilitats...

“Els objectius s’aconsegueixen amb un equip multidisciplinari”

Ponència durant l’estada al Líban

PARLEM AMB...

10

- Destacaries…

- Que el Programa d’Atenció Integral al Pacient amb Insuficiència Cardíaca és interdisciplinari i el seu valor és que cadascú té un paper: la infermera té funcions com educadora i col· laboradora en la bona adherència al tractament, farmacològic i no farmacològic; el cardiòleg s’encarrega d’optimitzar el tractament farmacològic, indicar proves complementàries, valorar necessitats de dispositius i trasllats a altres centres per opcions terapèutiques més avançades, com trasplantaments; el metge de medicina interna especialitzat en insuficiència cardíaca aporta una visió més completa del malalt ancià, amb més comorbiditats i un quadre més complex.

- I la coordinació de l’equip?

- La capacitat per coordinar-nos infermers, cardiòlegs i internistes amb altres professionals de diferents nivells assistencials: urgències, primària, hospitalització a domicili... és imprescindible per drenar aquests malalts en funció de les necessitats específiques de cadascú en cada moment. Per això, es diuen programes multidisciplinaris, perquè hi participem professionals de diferents àmbits, però sempre amb un objectiu comú.

ESIC Dos de Maig, Equip de Suport Integral a la Complexitat TEXT: SARA OCAÑA FOTOS: SARA OCAÑA i ROGER MOLTÓ

L’ESIC és un dispositiu assistencial que funciona a l’Hospital Dos de Maig des del 2017. Es tracta d’un nou model organitzatiu territorial d’atenció precoç, propera i proactiva als pacients crònics complexos en risc de desestabilització.

NOSALTRES 11

E

l juny del 2017 es posava en marxa a l’Hospital Dos de Maig l’Equip de Suport Integral a la Complexitat (ESIC), un nou servei clau dins del Pla nacional d’urgències a Catalunya (PLANUC) que té com a missió principal assegurar que tota persona rebi una atenció continuada i urgent equitativa i de qualitat.

qualitat de vida dels pacients crònics complexos en l’àmbit del seu domicili.

Es tracta d’un sistema més resolutiu que assegura un millor seguiment i continuïtat assistencial del pacient fràgil amb un horari d’atenció de dilluns a divendres, des de les 8 del matí fins a les 8 del vespre ininterrompudament.

L’ESIC és un dispositiu assistencial que impulsa un nou model organitzatiu territorial d’atenció precoç, propera i proactiva als pacients crònics complexos en risc de desestabilització de les 16 Àrees Bàsiques de Salut (ABS) de l’Eixample Dreta.

Miguel Àngel Aguilar, gestor del Procés Urgent de l’Hospital Dos de Maig, ens comenta que “el seu objectiu principal és evitar que els pacients amb malalties complexes i fragilitat progressin cap a una discapacitat. Són pacients grans, tenen una mitjana d’edat de 84 anys, i la seva evolució natural és que vagin tenint més problemes”. Des de l’ESIC es pretén millorar l’atenció que rep aquesta gent i evitar que vagin a urgències. “Després d’atendre’ls es fa un seguiment telefònic i quan s’acaba el procés a l’ESIC el seguiment es manté de nou amb el seu metge de capçalera”, apunta Aguilar.

S’organitza a partir d’un equip únic de professionals de l’Hospital Dos de Maig que treballen de manera col·laborativa amb professionals de les ABS del territori amb l’objectiu de disminuir les visites als serveis d’urgències, prevenir descompensacions i complicacions, reduir reingressos i hospitalitzacions evitables i, sobretot, mantenir la funcionalitat i la

Interior de l’habitació de l’ESIC, Hospital Dos de Maig

NOSALTRES 12

Bona acollida entre els professionals Quan es va inaugurar el dispositiu es va informar a totes les ABS implicades dels objectius de l’ESIC, els beneficis que es derivarien de la seva implementació i els pacients a qui es dirigia. Ara, un any després, se’ls ha contactat de nou per conèixer les seves impressions i la valoració que fan és molt positiva. L’acollida per part dels professionals de les ABS ha estat molt bona i actualment són més de 800 els pacients que han estat derivats des d’aquests centres.

En paraules d’Aguilar, “l’avantatge de la seva ubicació ens permet una valoració multidisciplinària del pacient i l’accessibilitat als recursos que disposa el centre hospitalari. No obstant, sempre treballem amb estreta coordinació i col·laboració amb els equips d’Atenció Primària”.

L’ESIC de l’Hospital Dos de Maig és el segon centre posat en marxa a Catalunya després de l’ESIC Atenció Primària Casernes-Hospital Vall d’Hebron, inaugurat el març de 2017. A diferència d’aquest, l’ESIC de l’Hospital Dos de Maig es troba en un entorn hospitalari, particularitat que permet realitzar diagnòstics i consultes amb especialistes i proves hospitalàries que a Primària no poden fer, com TAC, ressonàncies o endoscòpies, per exemple. D’aquesta manera representa un centre més resolutiu i amb una major capacitat de resposta.

L’ESIC està format per un equip de diferents professionals: metges de Medicina Interna i Geriatria, una infermera gestora de casos, infermeres i auxiliars clíniques.

Treballa en estreta col·laboració amb altres professionals com nutricionistes, rehabilitadors (fisioteràpia i teràpia ocupacional), treballadors socials, farmacèutics i altres especialistes mèdics i quirúrgics, tot oferint un abordatge interdisciplinari.

EQUIP INTERDISCIPLINARI

Sala de tractament de l’ESIC, Hospital Dos de Maig

NOSALTRES 13

QUÈ ES FA L’ESIC?

descompensades: insuficiència cardíaca, malaltia pulmonar obstructiva crònica, asma bronquial...

- Diagnòstic i tractament de malalties agudes en pacients crònics complexos: infeccions, problemes de medicació...

- Valoració funcional, ocupacional i rehabilitació.

- Coordinació en cada visita amb el metge de família (o el que l’hagi derivat) per assegurar la continuïtat assistencial.

- Pràctica de tècniques com toracocentesi, paracentesi, punció lumbar i artrocentesi.

- Pràctica de proves complementàries (analítiques, diagnòstic per la imatge, endoscòpies...) de forma ràpida i facilitadora.

- Valoració social per detectar i solucionar necessitats, amb coordinació amb serveis socials municipals i Atenció Primària.

- Seguiment dels malalts descompensats.

Els pacients que arriben a l’ESIC ho fan per indicacions del seu metge de família, però també poden ser derivats des de la seva residència, centres sociosanitaris, programa d’atenció domiciliària-equip de suport (PADES), des del centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) o després d’haver estat ingressats a l’Hospital Dos de Maig (inclosa l’hospitalització a domicili).

A l’ESIC es garanteix: - Educació sanitària pel malalt i el cuidador.

- Valoració farmacològica per a la conciliació terapèutica.

- Valoració nutricional i intervenció dietètica si escau.

- Tractament de malalties cròniques

Recepció de l’ESIC, Hospital Dos de Maig

NOSALTRES 14

ELS PROFESSIONALS NOSALTRES 15 19

D’esquerra a dreta: Pedro Armario, Daniel Coronado, David Ortiz, Susana Pérez, Mónica Rey, Catalina Padilla, Raúl Lafuente, Anna Maria Pedro, Joan Girós, Jordi Català, Lluís Reig, Kenneth Planas, Josep Masdeu, Ricard Martí i Eva Bassas.

La Comissió de Millora de Pràctica Clínica treballa per reduir la variabilitat en la pràctica clínica TEXT: MÒNICA FERNÁNDEZ AGUILERA. FOTOS: SUSANA PÉREZ

La variabilitat en la pràctica clínica s’associa a pitjors resultats de salut i un augment de costos de la sanitat. És per aquest motiu, que cobra un sentit molt pràctic la funció de la Comissió de Millora de Pràctica Clínica del Consorci Sanitari Integral, on hi participen representats professionals de tots els nivells assistencials: des de l’atenció primària, fins a l’hospitalària o la sociosanitària incorporant també Infermeria, i que tenen com objectiu identificar les pràctiques que aporten poc valor i promoure recomanacions per evitar-les.

NOSALTRES 16

Integrants de la Comissió de Millora de Pràctica Clínica • Pedro Armario. President i cap de l’Àrea d’Atenció Integrada de Risc Vascular • Maria Rotllan. Directora de Desenvolupament Estratègic. Docència i Recerca • Kenneth Planas. Responsable de Planificació i Seguretat del Pacient • Susanna Pérez. Metgessa d’atenció primària • Eva Bassas. Metgessa del Servei d’Anestèsia • Alberto Cabestrero. Metge del Servei de Cardiologia • Daniel Coronado. Metge del Servei de Cirurgia General • Jordi Català. Cap de Servei de Diagnòstic per la Imatge • Gemma Celma. Facultativa de Laboratori • Joan Girós. Metge del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia • Montse Gómez. Metge del Servei d’Urgències • César Granado. Metge d’atenció primària • Raül Lafuente. Metge del Servei d’Hematologia • Ricard Martí. Metge del Servei d’Otorrinolaringologia • Josep Masdeu. Cap del Servei d’Anestèsia • Maribel Muñoz. Infermera d’atenció primària • David Ortiz. Metge d’atenció primària • Catalina Padilla. Coordinadora assistencial d’Infermeria • Ana M. Pedro. Metgessa d’atenció primària • Lluís Reig. Cap de Servei de Geriatria • Mónica Rey. Infermera atenció especialitzada • Luis Miguel Sarmiento. Cap d’Àrea d’Atenció Integrada de Pacient Crònic Complex

L

a Comissió de Millora de Pràctica Clínica del Consorci Sanitari Integral (CSI), presidida per Pedro Armario, cap de l’Àrea de Atenció Integrada de Risc Vascular, es reuneix mensualment i treballa en l’elaboració de recomanacions de millora de pràctica clínica que es poden consultar des de la Intranet, a l’espai d’Informació Assistencial.

Si fa un parell d’anys, coneixíem

de la seva formació i les seves primeres recomanacions, després d’aquest temps, s’ha treballat amb altres serveis per mirar de millorar els resultats de salut, reduir costos i estandarditzar la pràctica clínica.

Així doncs en els darrers tres anys s’han fet més recomanacions de pràctica clínica i repassem algunes de les més destacades:

NOSALTRES 17

• No tractament de la bacteriúria asimptomàtica (coordinada per Luis Miguel Sarmiento, metge del Servei de Medicina Interna).

La preocupació ve donada perquè és una recomanació que no se segueix, segons la darrera literatura, i, per tant, és convenient fer reforç en la seva implantació.

• Delírium (coordinada per Lluís Reig, cap del Servei de Geriatria).

Té l’objectiu d’homogeneïtzar el

Assistents a la darrera jornada de Comissions de Millora de Pràctica Clínica organitzada a l’Hospital Vall d’Hebron: Pedro Armario, Josep Masdeu, Luis Migquel Sarmiento, Daniel Coronado, Susana Pérez, Anna Maria Pedro, Carme Gimeno, Anna Ferret, Maite Rubio, Dolors Pintado i Jordi Vilarasau.

diagnòstic i el maneig del delírium, en pacients ingressats als hospitals del Consorci.

• Tomografia computeritzada (TC) en traumatisme cranioencefàlic lleu (TCL) (coordinada per Montse Gómez, adjunta al Servei d’Urgències).

Està pendent d’aprovar per la Direcció. Hi havia molta variabilitat entre professionals a l’hora d’indicar-la i, per tant, un possible cost no necessari a l’hora de fer TC en TCL amb molt baixa

probabilitat de lesió intracranial.

No només és el cost, sinó fins i tot la irradiació de malalts, que no és necessària, i de l’espera i estada al Servei d’Urgències.

• Maneig perioperatori del tractament anticoagulant (coordinada per Eva Basssas, adjunta al Servei d’Anestèsia, i Raül Lafuente, del Servei d’Hematologia), que té com objectiu fer una adequada suspensió i reintroducció de la teràpia anticoagulant oral (TAO) en el període

NOSALTRES 18

perioperatori, amb la finalitat de reduir el risc de complicacions trombòtiques o hemorràgiques.

• Recomanacions electrocardiogràfiques en el seguiment del pacient adult amb baix, mig i alt risc cardiovascular (coordinada per Susana Pérez, metgessa de família). La recerca va confirmar que no existia res escrit sobre això i des d’atenció primària es va fer un equip de professionals de les primàries de Barcelona i l’Hospitalet que van buscar en funció

del risc cardiovascular quina seria l’adequació en temps de fer aquesta prova. El resultat és que es van espaiar molts dels electrocardiogrames que es feien.

corporés a la comissió. També hi ha sol·licituds de proves que tot i no ser tan cares, cal revisar la seva petició per ajustar els costos que no agreguen valor.

Pel que fa als anticoagulants, Anestèsia també ha supervisat una feina de recomanacions específiques en les proves diagnòstiques de pacients digestius, ja que no passen pel Servei d’Anestèsia prèviament. I en aquest sentit s’han consensuat el risc hemorràgic per a cada procediment i quina actuació era indicada davant de cada cas.

Ara mateix es poden consultar les recomanacions següents: • Sol·licitud troponines I • Sol·licitud RX simple abdominal • Delírium • HTA lleugera • Quist ovàric • Bacteriúria asimptomàtica • Dislipèmia • Sondatge urinari inadequat • Maneig de l’anticoagulació en el pacient mèdic hospitalitzat • Recomanacions electrocardiogràfiques en el seguiment del pacient adult amb baix, mig i alt risc cardiovascular • Maneig perioperatori del tractament anticoagulant • Maneig en procediments invasius del tractament antiagregant • Canvi de medicació parenteral a oral • Educació terapèutica del pacient crònic • TC cranial en TCE lleu (Glasgow 14-15)

Com la variabilitat en la pràctica clínica es dona tant en tractaments com en proves diagnòstiques, des de la Comissió s’han fet recomanacions en aquests dos sentits, i per això, la Comissió ha convidat a participar a serveis com Laboratori, des de fa poc.

L’increment d’algunes determinacions, que no s’ajustava a l’augment d’activitat de l’hospital ha fet que s’incorpori a la comissió una representant de Laboratori, que és Gemma Celma. La primera recomanació que s’està elaborant és NT-proBNP (coordinada per Alberto Cabestrero, Servei de Cardiologia i amb el suport de Gemma Celma). Hi ha hagut un augment de la demanda no justificat en aquest últim any, la qual cosa ha fet que un representant del Laboratori s’in-

Totes les recomanacions estan aprovades per la Direcció. Només tres han estat avaluades i per al 2019 la meta és avaluar algunes d’elles. A més, recentment s’acaba d’elaborar una nova sobre crisis hipertensives, que aprovada per la Comissió, resta pendent d’aprovació per part de la Direcció.

NOSALTRES 19

Pel que fa a la difusió de les Recomanacions de Millora de Pràctica Clínica, a banda de l’espai destacat a la Intranet, dins de l’Espai d’Informació Assistencial, també es fan sessions generals i més específiques en els serveis on hi ha més implicació, per tal de tenir la màxima difusió.

Funcions de la Comissió de Millora de Pràctica Clínica • Identificar pràctiques clíniques de poc valor i promoure recomanacions per tal d’evitar-les.

• Informar els professionals del CSI sobre els procediments que, segons l’evidència científica i el consens d’experts, no aporten beneficis per a la salut.

• Fomentar la participació dels professionals sanitaris en la identificació de pràctiques de poc valor.

• Avaluar l’impacte de les recomanacions en el sistema sanitari, tant des del punt de vista de procés com de resultats finals.

“

Javier Paciente del Consorci Sanitari Integral

La gran innovación de este hospital es que cuenta con nosotros, los usuarios TEXTO Y FOTOS: EUGENIA CIUDAD

“

En esta entrevista conoceremos a Javier [se ha omitido su apellido a petición suya], paciente del Consorci Sanitari Integral (CSI) que participó como usuario en el Primer Taller de Innovación y Creatividad abierto a pacientes y organizado desde el Node d’Innovació, CSInnova. El taller fue coordinado por Ana Regidor, enfermera de Urgencias del Hospital Dos de Maig; Núria Borrell, enfermera clínica del Hospital de Sant Joan Despí, que también participa en esta entrevista y Susana Pérez, médico de familia del ABS Gaudí, todas ellas integrantes del Node d’Innovació.

ELS CLIENTS 20

Sesiones en la Escola Virolai

el otro grupo desarolló el reto de la humanización de la asistencia con un taller que se dividió en dos sesiones, una el 8 y otra el 22 de mayo de 2018.

En ellas participaron 15 profesionales de diferentes colectivos del CSI, 12 alumnos de 4º de ESO de l’Escola Virolai y se pidió la colaboración a cinco usuarios del CSI.

La innovación empezó a trabajarse en el CSI dentro de la Planificación Estratégica en 2017. En octubre, el Node d’Innovació realizó una primera actividad formativa que consistió en invitar a 50 influencers escogidos por tener alguna actitud innovadora en su día a día. En este taller, como conclusión, surgieron dos grandes retos para el CSI: hacer una organización optimista y humanizar la asistencia. Para convertir estos retos en proyectos concretos, el Node decidió organizar otra actividad formativa y de ello surgió un taller de innovación y creatividad.

La primera sesión fue más creativa. Se hicieron cinco grupos, heterogéneos e integrados por profesionales, alumnos y usuarios. Mediante la guía metodológica de la Fundació Privada per la Creativació se pasó del reto a casi 90 ideas, de las cuales cada grupo escogía dos en función de unos criterios determinados. En la segunda sesión, más centrada en la innovación, cada grupo partía de sus dos ideas y mediante la metodología indicada se llegó a un proyecto por grupo, que se presentó al resto de los equipos.

Finalmente, se seleccionó uno de los cinco proyectos por votación según ciertos criterios.

Este taller se realizó en la Escola Virolai de Barcelona y la formación fue impartida por la Fundació Privada per la Creativació. Se formaron dos grupos, uno bajo el reto de la organización optimista, en el que se establecieron las bases para el desarrollo de la nueva decoración de la sala de espera de urgencias del Hospital Dos de Maig. Por su parte,

ELS CLIENTS 21

- ¿Qué te llevó a participar en este taller de innovación como paciente y cómo te enteraste?

- Javier (J): La psicóloga a la que acudo lo propuso a algunos de sus pacientes. Entre ellos me escogió a mí y Núria Borrell contactó conmigo.

- ¿Y tú accediste? ¿Te pareció interesante?

- J: Inmediatamente. Todo lo que sea aportar, intentar colaborar, mejorar… yo me apunto.

Si tengo tiempo y puedo hacerlo, adelante.

- ¿En qué consistió exactamente este día?

- J: Fue realmente una jornada dura de trabajo. En la primera parte, que fue muy interesante, Miquel Àngel Oliva de la Fundació Privada per la Creativació nos explicó las fórmulas para generar ideas y cómo funciona la creatividad. Nos hacía preguntas para estimular el pensamiento lateral. Estuvo muy bien. Duró unas dos horas y nos ayudó a despertar la mente para la segunda parte de la jornada preparándonos para generar ideas y trabajar.

- ¿Cómo trabajasteis?

- J: Hicimos una especie de árboles. A partir de un reto, vas añadiendo ideas como si fueran ramas y vas llegando a un punto determinado, que es el que

quieres construir. Esta generación de ideas se realiza a través de un método que se llama mapas mentales.

Otra metodología que usamos consistía en generar ideas a partir de un tema que no tiene nada que ver con lo que estás generando. Puso el ejemplo de cómo llegar a partir de un pájaro a una tienda de campaña. Y salen ideas como una tienda de campaña con forma de pájaro o una tienda de campaña encima de un árbol. Vas generando ideas hasta que acabas llegando a algo innovador.

A través de la analogía de varios objetos buscas las similitudes para combinarlos y desarrollar un producto nuevo. Para ayudarnos a ir saltando de idea en idea, nos dieron unas tarjetas con imágenes y desarrollamos diferentes productos y técnicas.

“El reto inicial era la humanización de la asistencia en los hospitales” - ¿Y sobre qué temas trabajasteis?

- J: En la mesa en la que yo estaba habíamos decidido trabajar la información que tiene que dar el médico a través de la

ELS CLIENTS 22

relación con los familiares del paciente ingresado.

Una de las tarjetas que teníamos en la mesa era de café y a partir de aquí teníamos que buscar opciones que pudieran servirnos. Teníamos que llegar por analogía y salieron ideas como hablar con el médico tomando un café, o definir sus características: sabor fuerte, el tono, puede ser negro… Y vas saltando, si es negro te metes en esa palabra y buscas por analogía otras, como oscuridad, etc.

- ¿Trabajasteis en equipo o era individual?

- J: Éramos equipos de cinco personas y cada mesa decidía dónde se quería centrar, qué tema quería solucionar. El reto inicial era la humanización de la asistencia en los hospitales, y cada uno decidió en qué detalle quería centrarse para aportar algo al hospital.

Unos hablaban de la sala de espera, otros de las habitaciones, de música o cromoterapia...

Cada uno iba buscando puntos concretos donde innovar.

- ¿Y qué ideas aportaste a nivel personal?

- J: ¿Yo? Ninguna (risas).

- Núria Borrell (NB): Sí, hombre sí. Cuenta tu experiencia. Que en tu proyecto, que ha

Javier, junto a Núria Borrell

sido finalista, tu experiencia se tuvo muy en cuenta.

- J: Como yo he estado ingresado bastante tiempo, de mi experiencia en el hospital había una cosa que se me quedó muy grabada. Es sobre la botella de cartón reciclado en la que orinaba, que me traían a mi habitación individual cada día porque estaba en aislamiento.

En cada habitación, la enfermera de la tarde, que era una chica encantadora, te hacía un dibujito con el número de habitación.

Mi habitación era la número ocho y a veces me traía un 8 en

forma de muñeco de nieve, un 8 con sombrero de copa o un 8 con patas. Yo cada día esperaba a ver qué dibujo me iba a hacer y esto me ayudó a que algunos momentos fueran más cortos.

“Es una tontería tan sencilla como un dibujito en la botella de orinar.

Pero me parece que en la asistencia esto cuenta” ELS CLIENTS 23

Es una tontería tan sencilla como un dibujito en la botella de orinar, pero me parece que en la asistencia esto cuenta.

Es lo que se iba buscando en la jornada que hicimos. Se me quedó muy grabado el detalle del dibujo.

De hecho, cuando salí del hospital fui un día a llevar regalos a las enfermeras, porque para mí la relación con ellas fue mucho más importante casi que con los médicos que me estaban curando. El día a día, el momento a momento, lo vivía con las enfermeras. Y era con ellas con quienes pasaba todo el día.

- ¿Y cómo se combinaría esta idea con todas las propuestas que salieron?

- J: Primero dar a las enfermeras más tiempo para que vivan con una mayor relajación y que puedan hacer estas cosas.

Porque no tienen tiempo de dibujar, ni nada. A partir de una idea inicial, que puede ser este pequeño detalle, acabas haciendo grandes cosas.

- ¿Y te gustó la experiencia?

- J: Sí, mucho. Porque sentí que realmente estaba aportando cosas, aunque fueran solamente detalles. Pero estaba allí. Y estaba involucrándome en algo que me parecía que no se había hecho nunca. Por lo menos no me habían llamado nunca para este tipo de cosas. Y yo no sé si esto se hace en otros centros hospitalarios, pero no he visto nada de esto antes.

días antes para ver cómo quedábamos e ir juntos. Y me dijo que no venía. Y después de haber participado, la llamé y le dije: “Jolín, lo que te has perdido. Si nos vuelven a llamar para estas cosas no te lo pierdas, ven.

Aunque haya que madrugar un poco”. Sí, sí lo recomendaría.

- NB: Los otros cuatro usuarios no pudieron asistir, solo fue él.

Fue muy valiente por ir sin conocer a nadie. Conmigo, solo habíamos hablado por teléfono.

No nos habíamos visto nunca.

- ¿Qué repercusiones crees que puede tener la innovación en el sector sanitario?

- J: Lo que estamos diciendo, la mejora de las relaciones, primero en el nivel profesional.

“Soy usuario y tengo interés en que se mejore esto o lo otro, porque va a repercutir en mí y en todos los que van a venir detrás de mí” Los profesionales pueden llegar a tener una mejor calidad de trabajo. Y eso va a repercutir en los usuarios. Yo creo que es imprescindible. Siempre pienso que si los profesionales sanitarios están cómodos, están bien.

- NB: Nosotros necesitamos las aportaciones de los usuarios. No podemos plantear cambios para los usuarios sin los usuarios.

Me pareció muy productivo.

Pero, sobre todo, como usuario va a beneficiarme a mí. Y a todos, más tarde o más temprano.

Quizá hay un punto egoísta.

Soy usuario y tengo interés en que se mejore esto o lo otro, porque va a repercutir en mí y en todos los que van a venir detrás de mí.

- ¿Recomendarías este tipo de actividad a otros amigos?

- J: Llamé a una usuaria dos

Material utilizado en las sesiones de Innovación del CSInnova

ELS CLIENTS 24

- J: Esta es la gran innovación de este hospital, que cuenta con nosotros. Al Ministerio de Sanidad no se le ha ocurrido nunca preguntarle a un enfermo o usuario qué necesita. En cambio, vosotros lo estáis haciendo.

- Esta es una actividad innovadora en el CSI. Es la primera vez que se incorporan pacientes y estudiantes a este tipo de actividades. ¿Cómo ves esta colaboración?

- J: Los estudiantes fueron aire fresco... Una ingenuidad. Lo daban todo. ¡Tienen un morro!

Decían: “Podemos poner las persianas electromagnéticas que suben y bajan”. No tienen límites. Les viene a la imagina-

ción “que las paredes cambien de color, y si tienes un día más apagado puedes poner un color alegre para que suba la moral”.

Y les preguntas: “Y el color de las paredes, ¿cómo se hace?”. Y contestaban: “Pues ya lo buscaré”. El toque de los alumnos fue genial. Eran chavales de 15 y 16 años, de 4º de ESO. Desde el primer momento tenía que haber un vocal y un coordinador, en cada grupo, que fueran tomando nota. Y como los chavales estaban un poco cohibidos, porque estaban delante de cuatro señores mayores, les involucramos dándoles el papel de coordinador y vocal. Empezaron a tomar nota, se rela-

Material utilizado en las sesiones de Innovación del CSInnova

ELS CLIENTS 25

jaron y sacaron varios temas. A mí el punto de los alumnos me pareció muy divertido.

- ¿Cómo valorarías la experiencia?

- J: Muy interesante. Hay que repetir.

- ¿Con otros temas o el mismo?

- J: Yo creo que las dos cosas. A este hay que darle más vueltas, pero creo que se puede ampliar a otros temas, no va a quedar cerrado. Han surgido cinco nuevos proyectos y hay que ver cuál ponemos en marcha o si nos apuntamos con otros, y valorar qué continuidad les podemos dar.

MÉMORA

Compromesos amb els professionals de la salut i dels serveis socials Artteràpia i musicoteràpia en unitats de cures pal·liatives La Infermera gestora en el procés final de vida Suport al programa de prevenció de la mort sobtada en esportistes L’Espai de Paraula, acompanyament al dol perinatal Accions formatives al voltant del procés final de la vida: tallers, jornades i cursos tan presencials com on-line Àrea exclusiva per a professionals a www.memora.es

902 076 902 www.memora.es

Tanatori Sancho de Ávila Barcelona

Tanatori Les Corts Barcelona

Tanatori Sant Gervasi Barcelona

Tanatori Collserola Barcelona

Tanatori Santa Eulàlia-Gornal L’Hospitalet

Mémora, molt més que un servei funerari ENELS PROFUNDITAT CLIENTS 7 26

Tanatori Esplugues

Tanatori Molins de Rei

Mireia Domènech Coordinadora d’Afers Socials i Relacions del Treball

“

Coneixem món gràcies als campionats de gossos TEXT: SARA OCAÑA FOTOS: MIREIA DOMÈNECH

“

La Mireia i en Hopkins, el seu bull terrier al que carinyosament diu Hook, participen asiduament en concursos de bellesa canina. Una afició que els ha permés viatjar i conèixer molts indrets d’Europa. En la següent entrevista la Mireia ens explica com funcionen aquestes competicions i com aquest hobby s’ha convertit en una part important de la seva vida.

FORA D’HORES 27

- Com va començar aquesta afició?

- Des de sempre m’han agradat els gossos i aquests concursos i tenia curiositat per descobrir més a fons aquest món.

Coneixia gent que participava i criava gossos i em vaig animar a fer-ho amb la meva femella bull terrier. Vam competir en alguns concursos, però vaig veure que no li agradava, així que ho vam deixar fins que ens vam comprar en Hook, un mascle, també bull terrier, que és amb qui vaig als campionats.

- A quin tipus de competició participeu?

- Hi ha diferents tipus de concursos, com d’agilitat o de treball. Nosaltres participem en els de bellesa.

- Com funcionen?

- Comences sortint al ring amb la resta

FORA D’HORES 28

de gossos de la teva mateixa raça, sexe i edat. Després cada participant presenta el gos davant el jutge, qui el valora de manera individual durant dos minuts i comprova com té la boca, el pèl o les dents, quin és el seu comportament...

Ho valora en funció dels estàndards que té cada raça, com l’alçada, el tancament de la boca, la forma de la dentadura o la força, per exemple, i desprès examina el seu moviment. Per tant, has de córrer al voltant del ring, en diagonal i frontalment. Finalment correm tots conjuntament en forma de cercle i arriba el veredicte final del primer, segon i tercer premi.

- Quin estàndard té el bull terrier?

- El bull terrier és una raça d’origen britànic, de constitució compacta i forta, amb pèl curt, de color blanc o bé de

colors (tricolor, marró o semblant als tigres). Té els ulls allargats i un cap corbat i potent, amb una dentadura que encaixa perfectament. El seu caràcter és equilibrat i alegre. Tot i que no hi ha un gos perfecte, intenten que s’assimili el màxim possible a l’estàndard. Són criteris purament estètics.

- Què penses quan consideren el bull terrier com un gos perillós?

- A Catalunya el bull terrier no està considerat raça perillosa i a la majoria d’Europa tampoc. He de dir que estic totalment en desacord amb aquesta classificació. No crec que existeixin races perilloses, tot i que hi ha races més dominants que altres. És responsabilitat exclusiva de l’amo educar al gos d’acord al seu caràcter i necessitats.

- Què cal per participar als concursos?

- És necessari que el gos tingui un pedigree amb quatre generacions anteriors, és a dir, que sigui raça pura. Per participar

fas la inscripció al concurs que vulguis, t’enregistren i t’envien a casa el dorsal i el número de participant.

- Us vestiu d’alguna forma especial quan sortiu al ring?

- Et vesteixes decentment per acompanyar al gos. En el meu cas em poso pantalons foscos perquè en ser un gos blanc així destaca. Hi ha qui porta algun detall especial per fer que el jutge els recordi.

- Seguiu algun entrenament en particular?

- Cada dia em llevo a les 5.15 del matí per treure el gos, però ho faig amb gust!

Sortim a córrer perquè es mantingui fort i li ensenyo que estigui quiet per posar davant el jutge.

- I com ho fas?

- Donant-li joguines o menjar, com salsitxes o galetes. Així es queda atent i tes!

Ha après a reconèixer quan està entrenant i espera el seu “premi”. Al ring ha de mantenir un pas decent, córrer sense

FORA D’HORES 29

anar accelerat. Jo li marco el ritme perquè camini sense trotar, perquè a la competició ha d’anar alegre, però no pot sortir disparat.

- Hi ha algun truc de bellesa per destacar entre els altres gossos?

- Quan vam començar a les competicions em sorprenia veure que hi havia gossos que eren molt blancs. Vam descobrir que hi havia gent que el dia anterior posava pols de color blanc a la pell perquè el dia del concurs lluïssin ben macos!

També hi ha cremes especials que es posen perquè destaqui la blancor.

- Com és la seva alimentació? Li feu alguna dieta en particular?

- No, menja el seu pinso. És cert que al ser de color blanc li donem un pinso més bo, però és per evitar problemes que pot tenir pel seu tipus de raça, no pel concurs.

- Quan poden començar a participar?

- A partir dels quatre mesos, amb la categoria puppies. Després competeixen per franges: 4-6 mesos, 6 mesos-1 any, 1-2 anys, i a partir dels dos anys la competició ja és oberta i no se separen per edat.

També hi ha una categoria de veterans pels majors de set anys; acostumen a ser gossos que abans competien, però que per edat ja no tenen les dents tan bé o no caminen igual.

- Quin és el premi que reben els guanyadors?

- Res extraordinari. Et donen una copa o un crespó, però el millor és la satisfacció amb què marxes quan guanyes! Amb aquests premis dones catxet al criador i

FORA D’HORES 30

pot ser que et demanin fer montes i criar. De vegades fan un reportatge posterior del campió.

- Heu guanyat algun concurs que us hagi fet una especial il·lusió?

- A Nantes vam tenir el millor reconeixement. Vam guanyar com a mascle de la raça, com a millor de la raça (que inclou femelles i mascles) i com a millor del grup dos, el grup al qual pertanyem a les competicions i que el formen uns 30 gossos. Després vam quedar en tercera posició entre els 10 finalistes. La raça bull terrier no és molt vistosa, com poden ser els gossos afgans, els sant bernats o terranoves, que llueixen més.

No és gaire habitual que guanyi un bull terrier, però ho vam aconseguir! També vam guanyar en una edició de la Country Competition, a la que participàvem amb Hongria, el país d’origen d’en Hook, on va quedar primer dins el seu grup. A una altra competició que es va celebrar a Bèlgica, exclusivament de bull terriers, vam guanyar el premi al millor mascle.

- Els campionats on participeu acostumen a ser internacionals. Com feu els viatges fins als països de les competicions?

- Viatgem en furgoneta i el Hook va amb transportí. Portem una cartilla europea homologada en diferents idiomes, on consta tota la vacunació.

- I on us allotgeu?

- Busquem llocs que acceptin gossos, que normalment són hotels propers al recinte on es fa el concurs. Si podem, però, agafem un apartament, perquè és més pràctic i còmode per espai.

- Us han posat traves a algun país?

- A Europa és molt senzill moure’s amb un animal, no hem tingut mai cap problema. Però Anglaterra, per exemple, és més estricta quan travesses la frontera.

T’obliguen a donar-li al gos una pastilla desparasitadora i has de passar la frontera entre les 24 i les 48 hores posteriors a la seva administració per poder creuar al país. A més, tenen una persona que es dedica en exclusiva a examinar els gossos. Mira que tingui totes les vacunes i comprova exhaustivament que els certificats veterinaris, la cartilla i el xip del gos siguin correctes.

- Amb aquesta afició aprofiteu per fer turisme...

- Sí, de vegades fem les vacances en fun-

ció dels campionats! Normalment els concursos se celebren en cap de setmana i això implica fer molts kilòmetres per arribar just a temps al certamen. Potser fem 10 o 12 hores de carretera! Si coincideix que se celebra durant l’estiu o en Setmana Santa procurem anar tots en família.

- Quina és la propera competició on participareu?

- Ara anem al mundial que se celebra a Holanda. Així que aprofitarem per visitar altres parts del país que no coneixem i passarem una setmana a Amsterdam.

- Que tingueu molta sort!

- Gràcies.

FORA D’HORES 31

www.csi.cat