Enllaç - 65

Resultats de l’Opina Presentem els resultats obtinguts en la III edició de l’enquesta de satisfacció i motivació professional Pàg. 4

Web de tràmits online a les ABS

Jornades de processos del CSI

Estrenem nou portal per tràmits administratius

Jornades de seguiment dels processos del 2010 Pàg. 22

L’Enllaç N ú m e r o 6 5 , j u n y 2 0 11

L’equip de la Unitat d’ortogeriatria

2

Editorial

Són temps difícils, però ens en sortirem pesa en el cas concret del Consorci Sanitari Integral en el promig de tots els seus dispositius sanitaris ha comportat una disminució del 10,4% dels ingressos CatSalut que es preveia concertar en aquest exercici 2011 i es quantifica en un import total de 21,5 milions d’euros.

Per fer front a la reducció d’ingressos de concertació CatSalut derivada de les mesures de racionalització es plantegen tres línies ben diferenciades de treball.

l pressupost de la Generalitat de Catalunya pel 2011 ha de donar resposta a un important descens dels ingressos, un augment de la despesa i un fort increment del dèficit en els anys anteriors. L’any 2010 els ingressos no financers s’han situat al nivell dels del 2006 i la despesa no financera ha crescut un 60% entre el 2004 i el 2010. Aquesta situació ha provocat un augment del dèficit a partir del 2007, que el va situar en 5.000 milions d’euros l’any 2008 i en 7.606 milions d’euros, el 3’86% del PIB, el 2010.

El desbordament del dèficit obliga a què els pressupostos de la Generalitat d’aquest 2011 incorporin un ajust que permeti avançar cap a l’equilibri fiscal.

E

El projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'exercici 2011 està projectat amb l’objectiu clar de reduir el dèficit. Malgrat l’estalvi del 10% de la despesa no financera i no finalista, els pressupostos d’aquest any 2011 preveuen que l’Administració de la Generalitat generarà un dèficit de 5.408’4 milions d’euros, un 2’66% del PIB. El 2 de març de 2011, el Departament de Salut ja va anunciar públicament les línies mestres del Pla de mesures urgents per a la sostenibilitat del sistema sanitari públic, que es concretaven en un pla de xoc, que entre d’altres mesures d’ajustament i en concret en la prestació de serveis, preveia reduccions de l’activitat concertada, revisió de programes sanitaris i prestacions, supressió de la compra addicional, reducció dels ratis de reiteració de consultes externes i reducció de tarifes, així com mesures específiques per a la reducció de les dotacions per despesa farmacèutica.

L’aplicació dels paràmetres de contenció de la des-

La primera de les línies se centra en estratègies derivades de la reducció de l’activitat (aproximadament un 4% de l’impacte es concreta en reducció d’activitat i per tant es disminueixen de forma correlacionada els recursos emprats –humans, materials i serveis–).

Una segona línia de treball se centra en estratègies derivades de sinergies internes al Consorci i de racionalització de despeses (renegociant i fixant a la baixa els preus pels contractes, formalitzats i a formalitzar, amb proveïdors de materials i serveis; reduint l’estructura directiva; reordenant determinats dispositius; reduint lloguers; revisant tots els consums i despeses en general...).

La tercera línia de treball està centrada en mesures de flexibilització i racionalització de determinades condicions laborals i de minimització de les barreres que dificulten la mobilitat interna dels professionals entre els diferents centres del Consorci.

El Consorci Sanitari Integral no té previst endegar expedients de regulació d’ocupació. Les afectacions relatives al personal se centraran bàsicament en els contractes temporals, excepte en aquells casos en els que no hi hagi una alternativa substitutiva i no es plantejaran accions encaminades a reduir retribucions dels nostres professionals.

El compromís del Consorci Sanitari Integral és ferm. Tot i la magnitud de la reducció dels ingressos per concertació previstos, hem endegat tot un conjunt de mesures que ens permetran situar-nos a finals d’any en una situació d’equilibri en comptabilitat pressupostària.

Són temps difícils, però entre tots plegats ens en

sortirem i estic convençut que en sortirem molt reforçats, ja que estem començant a pensar cada cop més en clau Consorci i no en clau centre i precisament la força ens la dóna el conjunt i l’equip.

El Consorci Sanitari Integral a la vegada està endegant un canvi del seu model organitzatiu, passant d’un sistema fonamentat en tres àrees territorials que agrupaven tots els dispositius sanitaris i socials del territori (Baix Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona) a un sistema centrat en l’assistència, configurant una única direcció assistencial del Consorci de la qual en depenen dues direccions de centres. Aquesta àrea assistencial (centre de totes les nostres activitats i processos) es veu arropada per direccions funcionals que li donen suport (financer, de recursos humans, de sistemes d’informació, de planificació i seguretat de pacients i d’atenció al ciutadà i comunicació).

Plantegem de forma innovadora el considerar com un únic hospital amb tres centres, els actuals dispositius Hospital General de l’Hospitalet/Hospital Sociosanitari de l’Hospitalet i l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, derivant-se d’aquest plantejament la possibilitat evident de materialitzar sinergies a curt i mig termini entre aquests tres dispositius. Aquest fet comporta posar al capdavant d’aquest “únic hospital” un director de centres.

D’altra banda establim un únic director de centres pel conjunt format per l’Hospital Dos de Maig, els centres d’atenció primària, els centres de rehabilitació, les residències i centres de dia, els serveis de valoració de dependència i discapacitats i els serveis d’atenció domiciliària.

En la línia de les mesures de racionalització de despeses, la direcció del Consorci ha decidit convertir la revista L’ENLLAÇ en una revista digital que es farà trimestralment. L’objectiu d’aquesta mesura s’engloba a més en la política de l’empresa de respecte al medi ambient tot reduint progressivament el consum de paper.

Finalitzo fent al·lusió al lema dels valors que tots els professionals del Consorci ens hem dotat de forma consensuada: fem-ho, fem-ho bé, fem-ho millor, però, sobretot, fem-ho junts.

Miquel Arrufat-Gerent del Consorci Sanitari Integral

COMITÈ DE REDACCIÓ ESTER ARÍS Fisioterapeuta CR Fontsanta CRISTINA CORTÉS Metgessa de l’HGH XAVI GONZÁLEZ Director de Comunicació MIREIA LABARTA Responsable Infermeria de l’HSJDMB PILAR MADRID Gestora del procés d’hospitalització de l’HDM EVA MELENDO Coordinadora d’infermeria de l’HSH M. JESÚS MARTÍNEZ Coordinadora de Qualitat de l’HDM SUSANA PÉREZ Directora de l’ABS Gaudí MAITE RUBIO Responsable higienicosanitària de la RCCS PALMIRA TEJERO Directora d’Atenció al Ciutadà i Comunicació ANNA VILANOVA Responsable de Desenvolupament de RH DISSENY Departament de Comunicació del Consorci Sanitari Integral Gràcies a tots aquells que han col·laborat per fer possible aquest número.

ISSN: 2013-0061

Sumari

3 Pàgina

1 Portada 2 L’editorial d’aquest número 3 Tot sumant: Sumari de continguts 4 En profunditat: Anàlisi dels resultats de l’Opina 2010

8 Parlem amb...: Teresa Casanova, metgessa responsable de la Unitat d’Ortogeriatria

10 Breus: Recull d’allò més interessant al Consorci durant els darrers dos mesos

20 Nosaltres: Reportatges sobre el nou web de tràmits administratius de Primària i les Jornades de processos als hospitals del Consorci Sanitari Integral

26 En profunditat: Coneixerem els canvis i objectius dels nous departaments de Salut i de Benestar social i Família

28 La contra: Carles Golf, cap del Departament d’Electromedicina de l’Hospital General de l’Hospitalet

Per a qualsevol suggeriment, dubte o per fer arribar els vostres escrits i comentaris, contacta amb nosaltres a enllac@sanitatintegral.org o a qualsevol dels tres punts de Comunicació del Consorci. L’ENLLAÇ es publica sis vegades l’any, és la revista interna per a tots els professionals i col·laboradors del Consorci Sanitari Integral i s’envia per correu a casa vostra. Les opinions expressades en els articles no són necessàriament compatides per l’equip editorial de L’ENLLAÇ. Teniu més informació a l’Enllaç digital.

4

En profunditat...

Resultats de l’enquesta Opina 2010 A continuació us presentem els resultats obtinguts de la tercera edició de l’Opina, enquesta de satisfacció i motivació professional, que es va dur a terme entre el 22 de novembre i el 20 de desembre 2010. Com sabeu els resultats obtinguts, a l’igual que en edicions anteriors, ajuden a prioritzar les accions de millora per als propers anys i, a més, són un termòmetre per avaluar els resultats de les accions implantades en períodes anteriors.

ANNA VILANOVA objectiu d’aquesta enquesta és sempre el desig de fer de la nostra organització un referent de qualitat per als nostres usuaris i un excel·lent lloc on treballar per als nostres professionals.

L’

Enguany, a més, l’Opina 2010 ha aportat tres novetats respecte de les edicions anteriors, per una banda, l’enquesta ha inclòs l’avaluació de riscos psicosocials basada en el model ARPS desenvolupat per e-Motiva conjuntament amb la Mancomunitat Sanitària de Prevenció. D’altra banda, la iniciativa del Consorci de Salut i Social de Catalunya, que s’inspira en el nostre projecte, ha fet possible que 12 hospitals i més de 20.000 professionals hagin participat en enquestes similars a la nostra, i això ens ha permès comparar-nos amb indicadors de benchmark del conjunt del sector sanitari. I per últim, el qüestionari es va respondre amb un sistema mixt on-line i en paper, en aquest cas amb recollida mitjançant urnes a tots els centres.

Gràfica 1. Preferència d’entitats per rebre la donació d’un euro per qüestionari contestat

professionals del Consorci (el 27%), el que suposa una disminució de participació respecte l’edició 2008, en la que hi participaren 1.035 persones (el 46%).

Novament el Consorci tenia el compromís de donació d’un euro per qüestionari contestat a l’ONG que sortís elegida pels participants i un cop més ha estat escollida la l’associació espanyola contra el càncer, que rebrà aquesta donació (Gràfica 1).

Per garantir la professionalitat i la confidencialitat en el tractament de les dades, a l’igual que en les edicions passades, s’ha encarregat la part tècnica de l’estudi a eMotiva, consultora externa especialitzada en aquests tipus de projectes.

La participació ha estat desigual en els diferents centres, i oscil·la entre el 53% de la Residència Francisco Padilla i el 19% de l’Hospital General de l’Hospitalet i l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi (Gràfica 2).

PARTICIPACIÓ La participació d’enguany ha estat de 907

PRESENTACIÓ DELS RESULTATS Les preguntes del qüestionari es presentaven en una escala d’1 a 10. Per facilitar la

Gràfica 2. Participació per centres

lectura dels resultats es presenta el percentatge de persones que han respost positivament i molt positivament (de 7 a 10).

SATISFACCIÓ I MOTIVACIÓ El 61% dels professionals se sent satisfet o molt satisfet de pertànyer al CSI, mentre que un 69% manifesta trobar-se motivat o molt motivat. Globalment s’observa un increment respecte els resultats del 2008 (taula pàg. 6), i també variacions en alguns centres, tant en sentit positiu com negatiu.

ASPECTES MÉS POSITIUS Per tal de resumir els resultats de les preguntes, es presenten agrupades per temes, començant per aquells amb una valoració més positiva (més del 50% de persones han respost entre 7 i 10). S’indiquen també les variacions significatives respecte els resultats 2008 que, en gene-

5 ral, han estat positives (Gràfica 3).

La satisfacció amb la tasca professional és l’aspecte més ben valorat (72%), per davant de la relació i ambient entre companys (66%), el més ben valorat al 2008.

L’autonomia i capacitat de decisió per fer la feina també millora, del 66% al 72%, i és excel·lent la valoració del reconeixement rebut per part d’usuaris i pacients (80%).

Com aspectes més ben valorats, en línia amb els resultats 2008, la pràctica dels valors per part dels professionals (65%) i la qualitat assistencial a pacients i usuaris (53%), si bé la valoració de l’agilitat en el temps de resposta mostra encara recorregut de millora (45%). Cal destacar l’evolució clarament positiva de les polítiques d’igualtat (65%), la formació i desenvolupament (54%) i la comunicació interna (51%).

En relació a les polítiques d’igualtat destaca la no-discriminació per raons de gènere (76%) i les millores de l’equilibri de gènere en equips directius i comandaments (53%-34% en 2008) i de la igualtat d’oportunitats per a l’accés i la promoció (51%, versus 26% el 2008).

Gràfic 3. Aspectes valorats més positivament (percentatge alt i molt alt)

ASPECTES MÉS NEGATIUS Hi ha un conjunt de temes en els quals el percentatge de respostes positives no arriba al 50% tal com s’aprecia al gràfic inferior.

a 47%) malgrat que encara té un clar recorregut de millora. El 46% té suport per la institució davant una agressió física o verbal (pregunta nova 2010) (Gràfic 4).

La prevenció de riscos laborals mostra una tendència positiva (de 40% l’any 2008

L’entorn de treball és ben valorat pel 38% dels empleats (35%-2008) si bé la valora-

Com a indicadors de qualitat de vida professional es poden esmentar la satisfacció amb la ubicació geogràfica del centre de treball (63%) i la valoració positiva d’un horari que permeti conciliar el treball i la vida personal (54%, davant del 48% al 2008).

Un 61% dels empleats se senten ben dirigits pel seu cap. Finalment un 65% considera que el seu cap immediat és una persona íntegra i coherent i que predica amb l’exemple (pregunta nova 2010).

Gràfic 4. Aspectes valorats més negativament de l’estudi (percentatge alt i molt alt)

6

En profunditat SATISFACCIÓ

El que podem anomenar en el seu conjunt “gestió global del Consorci” és valorat positivament per un 42% dels professionals. Aquest apartat inclou aspectes com: el Consorci és una entitat de prestigi (55%) sòlida i solvent (50%), responsable socialment (53%), ben gestionada (37%), que afavoreix l’intercanvi de coneixements i d’experiències (44%) o la pràctica dels valors per part de l’organització: qualitat professional (42%), desenvolupament (42%), equip (41%) i compromís (43%).

Relacionat amb la gestió del Consorci, però de forma concreta amb el que podríem anomenar “confiança” en els criteris de gestió, la valoració és positiva en un 35% dels casos, destacant temes com la coherència entre els missatges de la Direcció i allò que es porta a la pràctica all dia a dia (32%), confiança en què els resultats de l’Opina serviran per posar en marxa accions de millora (40%) o si els criteris de promoció són clars i coherents (30%).

El salari (22%) i els beneficis socials (30%) són finalment alguns dels aspectes que han resultat valorats més negativament i sense variacions significatives respecte el 2008.

ANYS

MOTIVACIÓ

2010

2008

2010

2008

61

53

69

62

Centres d’Atenció Primària

64

74

72

70

Hospital Sociosanitari de l’Hospitalet

63

48

64

52

Hospital Dos de Maig

68

52

79

62

Hospital General de l’Hospitalet

54

31

66

49

Hospital Sant Joan Despí Moisès Broggi

49

62

Residència Collblanc Companys Socials

50

-53

73

-62

Residència Francisco Padilla

48

52

52

62

TOTAL CSI (dades expresades en percentatge)

Serveis Compartits/ Fundació Assaig

56

59

60

63

Serveis de Valoració de la Dependència

75

100

88

92

Centre de Rehabilitació

83

92

80

81

Serveis d’Atenció Domiciliària

82

56

79

75

PREGUNTES PER A COMANDAMENTS La situació dels comandaments, en general, pot qualificar-se com a força positiva.

Un 77% compta amb el suport del seu

equip de col·laboradors directes, un 66% considera que hi ha un bon ambient de confiança i col·laboració entre caps, i un 66% sent el suport del Consorci.

LA PRÀCTICA DELS VALORS CORPORATIUS* *Percentatge de respostes positives o molt positives (7 a 10)

ció dels mitjans tècnics i informàtics només és positiva per a un 33% (42%2008), i el confort de l’espai físic de treball per a un 42% (millorant el 34% de l’edició anterior). La valoració que es fa de la direcció rebuda per part dels nivells superiors al cap immediat és un aspecte millorable (44%), però se segueix valorant positivament la seva accessibilitat (55%) i més negativament la comunicació a iniciativa seva (37%).

Valors corporatius

El que fan els professionals

El que fa el Consorci

Qualitat professional

70% (69%)

42% (32%)

Desenvolupament

65% (61%)

42% (31%)

Equip

63% (54%)

41% (31%)

Compromís

63% (57%)

43% (35%)

Quant a la forma en què s’estan portant a la pràctica els valors del Consorci, es valora de forma més positiva com ho estan fent els professionals entre el 70% i el 63% que no pas el que està fent l’organització com a tal (al voltant del 42%).

El detall es presenta a la taula superior.

8

Parlem amb...

Teresa Casanova: “El malalt geriàtric s’avalua globalment” Des de finals del 2010, l’Hospital General de l’Hospitalet compta amb una Unitat d’Ortogeriatria, destinada a oferir una assistència continuada i especialitzada per a pacients geriàtrics amb fractura de fèmur; amb el suport de la Unitat Funcional Interdisciplinar Sociosanitària (UFISS) de l’Hospital Sociosanitari. Aquesta Unitat s’integra dins de la Unitat Geriàtrica d’Aguts (UGA) que des del 2006 atén els pacients mèdics majors de 75 anys.

SANDRA ROPERO

Línia superior: Albert González, José M. Santiago, Eva Moreno, Andrés Cuadrado, Dolors Lozano, Iluminada Guerrero i Rosa Jiménez Línia inferior: Dolors Richart, Lluís Reig, Joan Girós, Teresa Casanova i Gema Calvo (D’esquerra a dreta)

ns podries explicar què és l’Unitat d’Ortogeriatria? L’Unitat d’Ortogeriatria és un dispositiu assistencial que s’encarrega de l’avaluació geriàtrica (funcional, mèdica, mental i social) d’aquells pacients de més de 75 anys que han patit una fractura de fèmur i està integrada a l’Unitat de Geriatria d´Aguts (UGA), la qual forma part del Servei de Medicina Interna.

E

L’UGA es va crear el juny del 2006, per atendre els pacients ancians mèdics, és a dir, aquells amb patologies que necessiten hospitalització, com per exemple

pneumònia, insuficiència cardíaca, infeccions d’orina o fins i tot demències.

Ara s’ha ampliat amb la Unitat d’Ortogeriatria.

Quan es va crear aquesta Unitat d’Ortogeriatria? La data de constitució va ser l’octubre de 2010, però aquí a l’Hospitalet ja portàvem més de 16 anys amb l’assistència geriàtrica gràcies a l’equip de l’UFISS de l’Hospital Sociosanitari, amb Lluís Reig com a responsable. Tot i això, aquest model d’Unitat de Geriatria d’Aguts, tal i com ho entenem avui, sí és una novetat al centre.

Quines són les seves característiques principals? L’Unitat de Geriatria d’Aguts pertany a Medicina Interna, però està ubicada a la planta de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica (COT), a la 3a planta de l’HGH, concretament l’Unitat d’Ortogeriatria es troba a la Unitat 6. La característica més important de l’Unitat és que disposem de llits mixtos, de manera que tenim pacients ancians quirúrgics (han sortit d’una operació) i els pacients mèdics.

I per què s’ubica l’Unitat a la planta de Traumatologia i COT? No podem per-

9 dre de vista que els pacients de l’Unitat han patit una fractura i el metge que ha d’avaluar-ho primerament és un traumatòleg. És aquest servei qui els atén a Urgències i qui programa la seva intervenció. Però una vegada l’ingressen a la unitat passem a treballar conjuntament, així atenem el malalt des de totes les vessants possibles, de manera més específica.

Així que es treballa en equip amb el Servei de Trauma? I tant. Ells s’encarreguen de la fractura i la ferida a més del control radiològic, i nosaltres de la visió global del malalt: que les patologies que prèviament patia no es descompensin, que no desenvolupin deliri i del control electrolític després de la intervenció.

A més comptem amb la col·laboració del Servei d´Anestèsia i Endocrinologia i Nutrició.

Som un equip multidisciplinari. Vull destacar el treball de la infermera referent i coordinadora de cures d’Ortogeriatria, la Dolors Richart, que és la professional responsable de tota l’avaluació del pacient. En cap moment substitueix la figura de la infermera responsable de planta, sinó que s’encarrega de l’educació de pacients i familiars, gestiona la prealta i coordina amb l’ambulatori les mesures a prendre quan el pacient torna a casa.

El pacient geriàtric necessita un plantejament de tractament diferent a la resta? Sí. Són pacients que necessiten que avaluem aspectes que en altres pacients no ens hi fixem tant, qüestions socials, com si té suport a casa o viu sol, si pot fer recuperació al seu domicili.

Hem de tenir en compte i vetllar perquè

tingui una bona continuïtat assistencial.

MEMBRES UNITAT ORTOGERIATRIA

Es tracta d’una assistència a tots els nivells, tal i com s’especifica als Plans d’Atenció Integral (PAI) del CSI... Exacte! El PAI de fractura de fèmur marca les directrius per treballar coordinats els professional del Consorci a tots els nivells: dels hospitals, ABS, rehabilitació, etc. Es tracta d’acompanyar el malalt durant tot el procés (quan ingressa, l’estada a l’hospital, quan marxa…). En realitat el procés assistencial de fractura de fèmur es considera que comença a l’ambulatori, amb la prevenció per aconseguir que els pacients no caiguin i acaba quan aquests pacients moren.

Teresa Casanova - Responsable UGA

Quins avantatges aporta aquest model d’Unitat per als pacients? Gràcies a aquest sistema, podem aconseguir una reducció de les complicacions, de la mortalitat, i una millora de la seva situació funcional. A més millorem la planificació i la gestió de les altes, amb la conseqüent reducció de l’estada preoperatòria, hospitalària i postoperatòria.

Carmen Asensio - Cap Endoc. i nutrició

Albert González - Responsable COT José M. Santiago - Metge Adjunt HSH Eva Moreno - Metge adjunt Rehabilitació Andrés Cuadrado - Fisioterapeuta Dolors Lozano - Infermera UFISS Iluminada Guerrero - Treball Social Rosa Jiménez - Treball Social Dolor Richart - Inf. coordinadora Ort. Lluís Reig - Metge Respons. UFISS Joan Girós - Cap Servei COT Gema Calvo - Metge Adjunt Ortoger.

Rosa Prats - Dietista Debora Bel - Estudiant Dietètica i Nutrició Núria Moragriega-Inf. Hospitalització COT Gisela Honrado - Inf. Hospitalització COT Wojciech Grzegorz - Anestesiòleg

Carmen Asensio, Dolors Richart, Rosa Prats, Debora Bel, Nuria Moragriega i Gisela Honrado (d’esquerra a dreta)

10

Breus

L’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi ja té un any d’activitat celebrava dilluns 28 de febrer, en un acte on assistia entre d’altres el vicepresident del Consorci Sanitari Integral i alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda; el director assistencial del Consorci Sanitari Integral, Albert Pons; el mateix Moisès Broggi (als seu 102 anys) i Carles Ibáñez, aquests dos últims, artífexs del primer projecte d'hospital al Baix Llobregat.

Durant l’acte, es van descobrir dues obres de l’escultora Montserrat Sastre, donades a l’hospital: Jocs de Dobles (1992), ubicada al vestíbul d’entrada i Enllaç (2000), que es troba dins de l’auditori. En uns dies també es podrà veure l’escultura Cap al niu (1995), a la zona enjardinada.

Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi acaba de complir el seu primer aniversari com a centre referent per a més de 300.000 habitants del Baix Llobregat. La commemoració se

L’

L’hospital obria portes el dia 1 de febrer de 2010 amb l’activitat de Consultes externes, i era inaugurat oficialment, el 27 de febrer. En aquests primers dotze mesos, l’hospital ha atès milers d’usuaris i usuàries i ha anat incorporant diferents serveis a poc a poc. Els últims han estat la Unitat de Terapèutica Hiperbàrica (novembre del 2010) i l’Hospital de dia d’oncologia, que fa tractaments de quimioteràpia a pacients amb càncer de mama, colorectal i pulmó (gener de 2011).

Èxit del Taller de fibril·lació a l’Hospital Dos de Maig ls passats 20 i 21 de gener va tenir lloc a Barcelona el Taller de fibril·lació auricular per a atenció primària i continuada.

Es va dur a terme a l’auditori de l’Hospital Dos de Maig i el van organitzar els cardiòlegs Paola Beltrán i Francisco Platas. Hi van participar com a ponents professionals del Consorci Sanitari Integral amb la col·laboració de l’Àrea de Formació del CSI.

E

El taller va estar dirigit a metges residents, metges d’urgències d’atenció primària, metges d’atenció primària, infermeria i altres professionals implicats en el maneig de la fibril·lació. La finalitat de l’activitat va ser la formació i actualització a través dels estudis i les novetats de les guies internacionals sobre el tema.

El taller ha impulsat la implantació d’un pla de millora de com abordar i tractar la fibril·lació auricular a l’àrea d’actuació dels centres. Hi van assistir al voltant de 65 persones, entre professionals de diferents centres del Consorci i residents de l’Hospi-

El cardiòleg Martin Thomas Yole durant una ponència

tal de Sant Pau i la Santa Creu.

Es va tractar d’una activitat acreditada pel Consell Català de Formació Continuada.

11 Jornades del peu i del turmell de l’HGH

CAE de Sant Feliu i Cornellà de Llobregat es de l’1 de desembre de 2010, el Consorci Sanitari Integral gestiona els centres d’atenció especialitzada (CAE) de Cornellà i de Sant Feliu de Llobregat. La nova gestió ha incorporat

D

prop de 120 professionals de diferents especialitats i que comparteixen consultes a l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi i els dos centres d’atenció especialitzada.

orge Muriano, responsable de la Unitat del peu i el turmell de l’Hospital General de l’Hospitalet, conjuntament amb la resta del Servei de Traumatologia i el responsable de la Unitat de peu i turmell de l’Hospital de Bellvitge, va organitzar les Jornades del peu i el turmell, els dies 10 i 11 de febrer a l’Hotel Barceló Sants.

J

L’acte va comptar amb la presència de més 40 ponents –experts en el camp del peu i el turmell així com en les patologies que es produeixen a l’esport– i l’assistència de més de 100 professionals mèdics.

Fe d’errates l’exemplar anterior de la revista L’ENLLAÇ (núm. 64, pàgines 22 i 23, secció Nosaltres), en el reportatge del Comitè d’Ètica Assistencial de l’HGH i HSH falta el text de la última línia (que detallem a continuació): “La seva funció és exclusivament assessora i, per tant, els seus informes no són vinculants”.

A

A dalt: la 4a planta del CAP Cornellà l’ocupen les consultes del Centre d’atenció especialitzada (CAE) Cornellà. A les imatges es pot veure el mostrador de recepció, la sala d’espera i l’interior d’una consulta de Dermatologia. A baix: dos professionals administratius a la recepció de la 3a planta del CAE Sant Feliu i l’exterior del centre

12

Breus

Moisès Broggi rep la Creu del Consorci

Residents d’altre centres de Cirurgia assisteixen a operacions a l'HGH

l mes de febrer un grup de residents de primer any de diferents hospitals va presenciar dues operacions amb diferents tècniques de cirurgia laparoscòpica en directe, practicades pels metges Joaquim Robres i Rosa Jorba. Aquesta iniciativa forma part del Curs Bàsic de Formació en Cirurgia Endoscòpica per a residents de primer any de Cirurgia General i Aparell Digestiu, organitzat per l'Associació Espanyola de Cirurgians (AEC).

E oisès Broggi va rebre la Creu del Consorci en una de les darreres visites a l’Hospital de Sant Joan Despí, de mans de Carles Ibáñez, tots dos, artífexs del primer projecte d'hospital al Baix Llobregat.

M

El Síndic de Greuges de Catalunya visita centres del CSI a l’Hospitalet

Els centres del Consorci publiquen més de 100 pòsters al 2010

na representant del Síndic de Greuges de Catalunya va visitar el dia 16 de febrer, les instal·lacions del CAP La Torrassa i la Residència Collblanc Companys Socials, amb l'objectiu de conèixer de més a prop aquest equipament públic i explicar les funcions i competències del Síndic de Greuges.

urant l’any 2010 es van dur a terme 104 comandes de pòsters al servei de Postermèdic, el sistema que dissenya i imprimeix la producció en aquest format que té lloc all Consorci Sanitari Integral. El centre que més pòsters ha sol·licitat ha estat l’Hospital General de l’Hospitalet, amb 28 cartells, seguit de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, amb 15 cartells demanats. Medicina General a Atenció Primària és el servei que més producció ha fet (21 exemplars), seguits de Pediatria d’Atenció Primària (13).

U

El director del CAP, José Manuel Albesa, ha rebut en un acte informal a la directora de l’Àrea d’Administració i Serveis Socials del Síndic, Sílvia Vèrnia, per mostrar-li l'edifici i la tasca que desenvolupen al barri. Aquesta sortida, forma part d'una iniciativa del Síndic de Greuges per donar a conèixer aquest organisme i crear una "cultura de queixa" entre la població.

D

Aquest servei de producció científica està a la disposició de tothom a través del web: www.postermedic.com/csi/

13 Primer aniversari del CAIDM l 18 de gener es va complir el primer any de funcionament del Centre d'Atenció Integral Dos de Maig (CAIDM). El CAIDM és el nou dispositiu del Consorci Sanitari Integral a Barcelona que aplega quatre nivells assistencials: atenció primària, atenció especialitzada, atenció urgent i atenció hospitalària. Això permet oferir una assistència integral a la població de la zona i assegurar la continuïtat assistencial.

E

Amb la posada en marxa del nou Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, el Departament de Salut va decidir deixar obertes les instal·lacions de l'antic Hospital Dos de Maig i redefinir el seu ús. Així va nèixer el CAIDM, que està format per aquest hoptial, el Centre d'Atenció Primària Sagrada Família, els Centres de Rehabilitació, el Servei de Valoració de Depedència i el Servei de Valoració del Grau de Disminució.

Al 2010, l’Hospital va inciar un procés de remodelació i adaptació a les noves necessitats, que ha portat, entre d’altres reformes, a la renovació dels serveis de Diagnòstic per la imatge i Urgències i dels accessos a l’edifici.

Cinquè Workshop d'Anatomia Quirúrgica Ginecològica 11 i 12 de març passat, el servei de Ginecologia de l'Hospital General de l'Hospitalet, l'Hospital Clínic i el Departament d’Anatomia i embriologia Humana de la Facultat de Medicina de Barcelona van organitzar aquest curs dirigit a ginecòlegs que volien millorar els seus coneixements i habilitats al camp de l'anatomia quirúrgica ginecològica.

L’

El curs va estar dirigit per l’Enric Cayuela, director Assistencial del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital General, i entre els 11 professors (destacats experts en la matèria) hi havia dues professionals més de l'Hospital: Cristina Berdié i Ana Lillo.

En total van assistir-hi 24 alumnes de tot l'Estat, que van poder conèixer i practicar les millors tècniques quirúrgiques. Aquest workshop s'imparteix cada any amb gran èxit. Aquest any concretament, sobre una valoració de 5, la nota global ha estat de 4,24.

Nova visita de Moisès Broggi a l'Hospital de Sant Joan Despí imarts 22 de febrer, Moisès Broggi visitava la Unitat de terapèutica hiperbàrica de l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, per conèixer de primera mà el funcionament d'una de les cambres hiperbàriques més modernes del país. La visita, de caràcter privat, va ser molt emotiva i va servir perquè expliqués les seves primeres experiències amb la primera cambra hiperbàrica del país als anys seixanta.

D

14

Breus

“Som líders en transplantaments de compostos” uan Pedro Barret, cap de Servei de Cirurgia Plàstica de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i coordinador del primer transplantament total facial a Espanya, va participar el 24 de febrer passat a la primera sessió clínica de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, que va comptar amb prop d’uns 50 professionals del Consorci Sanitari Integral. Barret va presentar el procés i les particularitats del cas del primer trasplantament total facial a Espanya practicat a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.

J

A partir de l’èxit del trasplantament total facial es pot considerar aquest tipus d’operació com a rutinària o encara es troba en fase experimental?

De moment només podem situar aquesta operació en una fase clínica experimental. Principalment, perquè encara es desconeixen els seus resultats a llarg termini.

Per ara, l’única experiència a llarg termini

que existeix a nivell de teixit compost es va començar l’any 1998 amb els trasplantaments de mà. En trasplantament facial només tenim 6 anys de recorregut.

En aquest sentit, quin tipus de disciplina se segueix per esbrinar les reaccions a llarg termini dels teixits i de l’organisme per suportar aquest tipus d’intervenció? El camí que s’està traçant és muntar un equip multidisciplinari per veure resultats clínics generals. És a dir, estudiar com afecta a l’organisme aquesta intervenció i comparar els resultats recollits per neuròlegs i fisiòlegs per veure quin impacte tenen en l’organisme intern els medicaments que han de prendre. Ara per ara, només disposem d’experiències clíniques fetes en animals.

Es pot parlar de lideratge espanyol en el trasplantament de compostos a nivell mundial? Gràcies a la nostra acti-

Primera jornada d’Oftalmologia al Consorci 11 de febrer va tenir lloc a l’Auditori de l’Hospital Dos de Maig una jornada d’Oftalmologia, la primera que se celebra al Consorci d’aquestes característiques, adreçada a tots els professionals del Consorci Sanitari Integral relacionats amb els serveis d'Oftalmologia dels centres, oftalmòlegs i residents en formació d'Oftalmologia de Catalunya.

L’

La Jornada ha inclòs sessions científiques, vídeos quirúrgics i parlaments. Hi ha hagut una taula rodona sobre l'activitat assistencial i quirúrgica de l'àmbit oftalmològic dels tres centres hospitalaris del Consorci Sanitari Integral. Els temes a tractar han estat els següents: pol anterior, glaucoma, annexes oculars i pol posterior. La Jornada ha estat organitzada pel Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Dos de Maig.

Juan Pedro Barret, a la seva ponència

tud innovadora, disposem d’una organització nacional de transplantaments i d’una producció de protocols molt estrictes amb gran acceptació a tot el món, podem considerar-nos líders en matèria de trasplantament de compostos.

15 Exposició de les obres del IV Concurs de Fotografia ntre febrer i abril es van poder veure totes les obres que els professionals van presentar al IV Concurs de Fotografies, organitzat pel Consorci Sanitari Integral, al passadís central de l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi. Un total de 83 imatges, que es van presentar sobre temàtica lliure, estaran exposades durant els propers mesos.

E

L’exposició consta de dues parts. La primera, està formada per una selecció de les 12 millors fotografies, triades pel jurat, i que formen part del calendari institucional del CSI que els professionals van rebre a casa amb el darrer exemplar de la revista L’ENLLAÇ. La segona part, està constituida pel conjunt de fotografies que es van presentar en el concurs. Aquesta mostra fotogràfica, que serà itinerant, visitarà diferents centres de la institució.

L'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi disposa d'un Bicibox Hospital de Sant Joan Despí Moi-

L’

sès Broggi va participar en la prova pilot del Bicibox, una xarxa d’aparcaments segurs per a bicicletes privades distribuïda pels diferents municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

L’Entitat Metropolitana del Transport i l’Ajuntament de Sant Joan Despí van organitzar una prova pilot amb la col·laboració de persones voluntàries que eren les encarregades de comprovar el correcte funcionament del Bicibox abans d’implantar-ho a la resta de ciutats de l’àrea metropolitana, previst per a la primavera.

L’objectiu del Bicibox és senzill. Es tracta de què els voluntaris, persones que habitualment utilitzen la bici en els seus desplaçaments quotidians i potencials usuaris del Bicibox, provin el sistema per conèixer de primera mà i in situ, quins són els avantatges i inconvenients del mateix.

Els usuaris del sistema pagaran 35 euros anualment. Això donarà dret a estacionar la bicicleta en qualsevol dels aparcaments de la xarxa per un màxim de 12 hores al dia. Superat aquest temps es cobrarà un suplement.

16

Breus

I Jornada de cirurgia ortopèdica i traumatologia a l'Hospital Moisès Broggi l 21 de gener va tenir lloc la I Jornada de cirurgia ortopèdica i de traumatologia que organitzava el Servei de cirurgia ortopèdica i traumatologia de l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi. La sessió va estar centrada en "el paper del traumatòleg en el maneig del pacient politraumatitzat".

E

Paral·lelament i complementant la I Jornada de cirurgia ortopèdica i de traumatologia, també es va celebrar al mateix centre una sessió d'infermeria organitzada per la Direcció d'infermeria i gestió de pacients entorn el maneig intrahospitalari del pacient politramautitzat o polifracturat, coincidint doncs amb la mateixa temàtica.

I Curs nacional de Radiologia abdominal amb contrast ls dies 17 i 18 de febrer l’auditori de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi va acollir el I Curs nacional de Radiologia abdominal amb contrast organitzat per l'Associació catalana de tècnics en imatge per al diagnòstic, i que va comptar amb prop de 50 professionals sanitaris especialitzats. Es van presentar unes ponències clau per al desenvolupament d'aquesta tècnica i per treballar de manera autònoma i segura, de vegades lluny del metge radiòleg. En finalitzar l’acte es va dur a terme un test de coneixement i qualitat amb resultats d’una mitjana de 8,5 sobre 10.

E

17 Exposició fotogràfica de l'ONG Conductors Solidaris a l’HGH i l’HSH ls mesos passats, els professionals i usuaris dels hospitals de l'Àrea de l'Hospitalet (HGH i HSH) han pogut gaudir d'una exposició de 36 fotografies que mostren l'activitat que desenvolupa l'ONG Coductors Solidaris de Catalunya a diferents països de l'Àfrica, situades als vestíbuls dels hospitals i al passadís de Gerència de l'HGH.

E

El Consorci col·labora amb aquesta organització donant material i equipament sanitari. Aquest material, que prové de peces en desús, però encara servibles, es va enviar en una caravana solidària el passar febrer i es va equipar diferents centres sanitaris a Senegal, Guinea Bissau i Mali.

Abans aquestes fotografies havien estat exposades a l’Hospital Dos de Maig.

Nou sistema per a trasplantaments de còrnia menys invasius a l’HGH

Diagnòstic per la imatge en una única planta a l’HDM

l 2010, dels 36 trasplantaments de còrnia que van dur a terme els professionals de l’equip del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital General de l’Hospitalet, 15 es van operar amb la nova tècnica DSAEK amb uns grans resultats: els pacients es van recuperar abans que amb tècniques anteriors i es van reduir els problemes de rebuig o astigmatisme induït.

E

Aquest sistema només es pot aplicar quan la còrnia perd transparència per un problema a les cèl·lules endotelials (part anterior de la còrnia), i consisteix en respectar la integritat de l’ull no trasplantant tota lacòrnia, sinó només la zona afectada (les cèl·lules endotelials) per una petita incisió a l’ull, de manera que només són necessaris tres punts de sutura, amb el que s’aconsegueix menys risc perquè amb l’anterior sistema eren necessaris molts més punts de sutura que podien produir úlceres cornials, astigmatisme o fins i tot al rebuig del trasplantament.

Les operacions amb aquesta nova tècnica DSAEK han estat dutes a terme pels metges Carlos Moser (cap del Servei), Magela Garat i Míriam Ferran.

L’ Hospital Dos de Maig ha traslladat les proves d’ecografia a la primera planta del centre, on es troba ubicada la resta d’activitat del Servei de Diagnòstic per la imatge. D’aquesta manera, l’accés per a usuaris d’aquest tipus de prova diagnòstica es farà per la porta del carrer Indústria. Fins ara, les ecografies tenien lloc a la segona planta del centre.

18

Breus

Una metgessa resident de l'Hospital d'Oporto visita l'Hospital General arta Gomes, metgessa resident d’últim any de l'Hospital d'Oporto, va visitar el mes de març l'equip de la Unitat del peu i turmell del Servei de Traumatologia i Ortopèdia de l'Hospital General de l'Hospitalet.

M

L'objectiu d'aquesta col·laboració era conèixer de prop les tècniques que es practiquen en el nostre centre per com-

pletar la seva formació en l’especialitat de cirurgia del peu i turmell. Gomes va dir: "estic molt contenta de participar d'aquesta inciativa i haver conegut aquest equip".

Durant tot el mes de març, Marta Gomes (a l’esquerra de la imatge) va assistir a diferents intervencions tant a l'HGH com a altres hospitals de la regió.

Celebrada la Jornada per a pacients de psoriasi

Unitat d’esquinç a l’ABS Gaudí Àrea Bàsica de Salut Gaudí ha posat en marxa la Unitat d’esquinç, formada per una metgessa (Del) i un infermer (Daniel López) amb l’objectiu de fer un seguiment acurat del procés de curació d’aquesta lesió, així com afegir un complement de qualitat al tractament convencional.

L’

l Servei de Dermatologia del Consorci Sanitari Integral va organitzar el 2 de març, amb l’associació Acció Psoriasi, la Jornada per a pacients de psoriasi i familiars.

E

La Jornada va tenir lloc a les 18 hores a l’Auditori de l’Hospital Dos de Maig. Es va tractar d’un acte divulgatiu per informar afectats i persones del seu entorn de les peculiaritats de la psoriasi i l’artritis psoriàsica.

Durant la sessió es va parlar de la malal-

tia des de diferents punts de vista i hi van participar Joan Antoni Smandia, cap del Servei de Dermatologia del Consorci Sanitari Integral i Manel Riera, reumatòleg de l’Hospital Dos de Maig. Ambdós metges van presentar els assistents el punt de vista mèdic de la malaltia. També va ser present Juana M. del Molí, presidenta d'Acció Psoriasi, que va explicar la visió dels afectats i l’associació.

Al voltant de 50 persones es van interessar pel tema.

El diagnòstic i el tractament inicial es fa pel personal mèdic i d’infermeria, que, a més, proporcionen unes recomanacions generals amb la finalitat de tenir una bona evolució de la lesió.

Un cop abordada la primera fase del tractament (fase inflamatòria), l’usuari és derivat a la Unitat d’esquinç de 48 a 72 hores després. A la Unitat se li fa un seguiment de la lesió i se li explicarà tot un seguit d’exercicis per reparar i rehabilitar l’esquinç. Si millora, se li dóna l’alta, si no es valorarà derivar l’usuari al servei de rehabilitació de l’Hospital Dos de Maig.

La Unitat té previst fer prop de 400 visites anuals.

19 El bloc d’atenció primària de l’ABS Gaudí es consolida

E

ls Centres d’Atenció Primària del Consorci Sanitari Integral van endegar un projecte de blocs informatius adreçats als usuaris. La prova pilot l’ha dut a terme l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) Gaudí (del Centre d’Atenció Primària Sagrada Família) i ara ha fet un any de la seva posada en funcionament.

professionals del Consorci, també hi poden accedir a través de l’Enllaç Digital.

El bloc porta el nom de Salut a Primària i recopila articles i recomanacions de salut elaborats i coordinats des de l’ABS Gaudí.

A aquest bloc es pot accedir des de la pàgina web del Consorci Sanitari Integral (http://www.sanitatintegral.org o http://www.csi.cat) o a través de http://salutaprimaria.blogspot.com. Els

La intenció d’aquest bloc innovador és convertir-se en una eina interactiva entre els usuaris i els professionals sanitaris, ja que és possible establir un diàleg entre usuaris i professionals. Els professionals escriuen els articles i els lectors poden posar els seus comentaris de forma anònima. L’autor els hi pot donar resposta. La finalitat és interactuar amb els usuaris i proporcionar informació sobre la cartera de serveis, facilitar recomanacions i consells de salut, donar resposta a dubtes i comunicar possibles canvis organitzatius al centre.

Per donar a conèixer el bloc, s’ha fet difusió a les mateixes consultes. A més a més de les pantalles del Centre d’Atenció Primària Sagrada Família i de la revista Salut al Barri. Està previst presentar al bloc en congressos de l’especialitat.

Les residències i l’Hospital Sociosanitari celebren el Carnestoltes a primera setmana de març, les residències (Francisco Padilla i Collblanc Companys Socials) i l’ Hospital de Dia de l’Hospital Sociosanitari van celebrar la tradicional festa del Carnestoltes.

L

La Residència Francisco Padilla aquest any va decidir decorar les seves instal·lacions com si d’un bosc encantat es tractés (2011 és l’Any dels boscos), amb la presència de gnoms, robin hoods, fades, etc. El divendres dia 4 d’abril, es va organitzar una rua i un ball amb tots els usuaris disfressats, acompanyats per les seves famílies.

Per la seva banda, la Residència Collblanc Companys Socials va organitzar una sortida el mateix divendres dia 4, per fomentar la relació dels residents

Residents de RCCS i nens de l’Escola Fortuny

Actuació de sevillanes a l’Hospital Sociosanitari

amb la comunitat. Així, els usuaris van participar en una rua conjunta amb els nens i nenes de l’Ecola Bressol Fortuny, on els petits anaven disfressats de pops i els nostres residents de pescadors.

Aquests mateixos nens havien visitat la Residència 23 de febrer per buscar el Sr. Carnestoltes.

A l’Hospital Sociosanitari, el dia 2 de març, com és habitual, van rebre la visita d’un grup de jubilats per oferir la seva actuació als usuaris de l’Hospital de dia.

En aquest cas, va ser el Grup de sevillanes del Club Sant Jordi. Seguidament va haver-hi un aperitiu. Enguany els usuaris van disfressar-se de hawaians.

20

Nosaltres

Web de tràmits administratius a les ABS Els centres d’atenció primària del Consorci Sanitari Integral han posat en marxa un web intern per facilitar la gestió dels tràmits administratius. Es tracta d’una estructura molt senzilla que aplega tots els arxius que habitualment es fan servir per aquesta finalitat. Així, els centres guanyen en agilitat i es millora l’atenció que reben els usuaris.

ANNA MILLÀ

ra fa un any, arran d’una revisió dels processos de les quatre àrees bàsiques de salut (ABS) del Consorci Sanitari Integral (CSI) i l’aplicació de la metodologia lean es van detectar alguns aspectes a millorar en la gestió dels tràmits administratius, concretament pel que feia a la ubicació de formularis o documents que serveixen per gestionar dades de l’usuari o que se li lliuren directament.

A

En aquell moment, cada centre o professional guardava els documents de forma particular, a l’arxiu del centre, als despatxos, a les carpetes compartides pel servei o als propis ordinadors... Així, els documents quedaven dispersos i requerien d’una dedicació de temps per buscar-los cada cop que un professionals els havia de fer servir.

Per optimitzar el temps de resposta, es va decidir posar en marxa un sistema per unificar i agrupar al màxim possible els documents. La finalitat va ser la de crear una eina estàndard de gestió visual aplicant la metodologia lean.

Amb aquesta finalitat es va crear un grup de treball amb professionals de la Direcció de Planificació del CSI i amb professionals administratius de les ABS, que van aportar diferents punts de vista.

Una administrativa consulta el web de tràmits administratius al CAP Collblanc

La idea que va sorgir de les reunions va ser la creació d’un web, amb un disseny de fàcil accés que es pogués consultar a través de la finestra d’Internet Explorer des de qualsevol ordinador de l’ABS o del Consorci connectat a la xarxa.

El primer pas va ser definir els documents i els formularis que havien d’estar a l’abast dels professionals d’Administració per ABS. Molts d’aquests eren comuns a les quatre ABS, però d’altres eren propis de cadascuna d’elles, com és el cas de

21 documents referents a proveïdors o a les derivacions.

Per aquest motiu es va dissenyar un web amb un accés comú a les quatre ABS, des del qual s’accedeix al conjunt de documents de cada àrea.

A la pàgina principal, es pot veure una entrada per a cadascuna de les ABS, amb una fotografia del centre. Un cop s’accedeix a l’àrea, els documents estan ordenats per grups i de forma alfabètica. Cada grup està assenyalat amb un color diferent, que és igual al color dels mateixos grups de les altres ABS. Els documents que es poden trobar van des de les altes del CatSalut, el document de canvi de centre, referències a la legislació vigent, documents de consentiment de recollida de dades, formularis per gestionar desplaçats o rescabalament de despeses, etc.

David Ortiz, coordinador dels plans de qualitat

Aquest sistema, a part d’unificar els documents i permetre un accés fàcil, també fa possible que els arxius siguin actualitzats de forma ràpida, ja que el document disponible és l’última versió validada.

n cop s’accedeix a cada ABS, el disseny de la web permet veure els arxius disponibles agrupats colors, com es pot observar a l’exemple superior.

U

Es pot accedir al web a través de l’adreça \\sofimatica\Usuarios\WebAtencioPri maria\WEB\index.html o a través de l’accés directe que hi ha als ordinadors del centre. També es pot accedir a través de la pestanya Favoritos d’Internet Explorer amb el nom de Web de Tràmits d’Atenció Primària.

El resultat és una atenció més àgil tant als taulers d’atenció a l’usuari com a les consultes, per exemple a l’hora de donar els fulls d’instruccions per recollir les

mostres per a les anàlisis.

Com explica, David Ortiz, metge i coordinador dels projectes de qualitat en atenció primària, la iniciativa ha tingut una “bona acollida” entre els professionals, tot i que la implantació ha estat lenta i encara s’ha d’anar completant.

Per exemple, hi ha documents que s’han de continuar treballant com és el cas de les extensions telefòniques, per les quals hi ha un projecte per recollir totes les extensions IP i associar-les al Servei, consulta o professional que li corresponen.

“Ara falta que els professionals coneguin bé l’eina i li treguin el màxim profit, i ens expliquin com creuen que la podem millorar”, afegeix Ortiz.

22

Nosaltres

Jornades de processos als hospitals del CSI En aquests últims mesos l’Hospital de Sant Joan Despí i l’Hospital Dos de Maig han fet les jornades de seguiments dels processos que es duen a terme als centres. Aquí veurem quins són els principals objectius per aquest 2011.

REDACCIÓ HOSPITAL DE L’HOSPITALET Hospital General va ser pioner a celebrar aquestes jornades anuals des del 2003 per revisar les accions de millora dels processos, així com les dificultats i avantatges de la pròpia metodologia.

Aquest any, però, diversos factors fan que calgui replantejar el sentit de la jornada de processos.

L’

Des del 2010 es venen fent reunions trimestrals de seguiment conjunt dels processos clau (urgències, hospitalització, assistència ambulatòria i quiròfan) amb els directius. Aquestes trobades permeten compartir informació i necessitats creuades i obtenir el suport directe de la Direcció per millorar temes.

Durant el 2011, a més de les revisions dels processos clau, es du a terme un seguiment trimestral acurat de les accions orientades a assolir les línies estratègiques del centre: assegurar els ingressos, contenció de la despesa (eficiència i optimització de costos), millora de la qualitat i augmentar el prestigi de l’Hospital.

Per aquests motius, la Direcció del centre s’està plantejant la idoneïtat de realitzar una jornada addicional a aquests seguiments trimestrals, el segon semestre de

l’any, amb l’objectiu de compartir experiències dutes a terme amb bons resultats en temes estratègics com la seguretat del pacient, la satisfacció del client i l’eficiència, que puguin ser útils per a altres processos.

HOSPITAL DOS DE MAIG El passat 28 de gener la reunió va tenir lloc a l’auditori de l’Hospital Dos de Maig.

A la reunió es va fer un seguiment de les diferents perspectives del Pla estratègic del 2010 i es van exposar les accions de millora per al 2011. Hi van participar els membres de l’equip directiu, la responsa-

ble de la Unitat d’Atenció al Client, l’adjunta de Metodologia Clínica i responsable de la Seguretat del Pacient, la coordinadora de la Gestió de Qualitat, la coordinadora de Projectes, els presidents de les diferents comissions del centre, els caps de servei i els responsables de processos. La finalitat de la jornada va ser potenciar la gestió coordinada de tots aquests responsables.

Des del punt de vista del pla estratègic del centre, pel que fa a la perspectiva financera, segons el que es va posar de manifest a la jornada, l’any 2010 es va

23 tancar amb resultats positius i de cara al 2011 es pretén mantenir els mateixos resultats.

Pel que fa a la satisfacció dels usuaris al 2010, hi ha hagut una disminució del 31% de reclamacions en comparació el 2009 i una disminució del 15% de suggeriments.

La majoria de suggeriments van orientats a aspectes d’hosteleria i confort. Dels indicadors estratègics, l’únic que no ha complert la meta ha estat la continuïtat i per això s’implantarà una acció de millora durant el 2011.

Pel que fa al punt de vista del client CatSalut, a la Jornada es va anunciar que durant el 2011 es farà una avaluació prèvia a l’acreditació com a hospital d’aguts, que es farà al 2012. Dels 589 estàndards que es demana per acreditar el centre com a hospital d’aguts, la xarxa d’hospitals d’utilització pública (XHUP) obliga al compliment de com a mínim el 60% dels requeriments, però la meta s’ha fixat en superar el 80%, perquè d’aquesta manera s’aconsegueix que l’acreditació s’hagi de renovar cada tres anys sense auditoria externa anual.

Dins de la perspectiva del procés intern, s’han desenvolupat les principals línies estratègiques del qualitat, de seguretat al pacient, de gestió per patologies, de gestió per processos i de la implantació del mètode lean. El desplegament al 2011, quant a gestió per processos inclou la implantació de la metodologia en al menys quatre processos suport, consolidar la metodologia dels processos clau, implantar la gestió matricial dins els processos clau, fer el diagnòstic lean al procés Assistència unitats i Innovació tecnolò-

L’Hospital Dos de Maig s’ha d’acreditar segons el model per hospitals d’aguts del CatSalut

gica i es portaran a terme tres nous projectes de millora lean per al 2011.

als recursos, als Serveis, als professionals i a l’activitat del centre.

Els diferents responsables van desplegar el pla estratègic i els gestors de processos van exposar els resultats de les seves àrees. L’avaluació dels processos clau (Assistència hospitalària, Hospitalització domiciliària, Intervenir quirúrgicament, Pacient quirúrgic, Assistència urgent, Atenció programada i Hospital de dia) han generat un total de 88 accions de millora planificades pel 2011, 62 derivades de l’anàlisi DAFO i 26 del diagnòstic lean.

La primera jornada (que tenia lloc al juny de 2010) havia estat dirigida a l’adaptació dels processos que s’havien aplicat a l’Hospital Dos de Maig i que ara s’havien d’aplicar a l’Hospital de Sant Joan Despí.

HOSPITAL DE SANT JOAN DESPÍ L’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi va celebrar les segones jornades de seguiment de processos del centre els dies 31 de gener i 1 de febrer.

En aquesta ocasió, el seguiment dels processos en control ha estat més dirigit a l’adequació d’aquests. Una adequació

La jornada ha servit per veure les accions de millora que s’han previst per aquest any, amb la premisa que almenys una de les accions de millora presentades pels propietaris dels processos havia de tenir com a objectiu la millora en la seguretat dels pacients.

Per aquest 2011 hi ha previstes 165 accions de millora dels processos que estan en control al centre, la qual cosa representa 25 accions més que l’any 2010. De les 140 accions de l’any passat s’han acabat 66, 61 d’elles estan en curs, 10 pendents i se’n van descartar finalment 3 accions.

24 Els processos estratègics a l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi tenen com a eix principal l’aplicació de la metodologia lean healthcare (basada en la qualitat sense malbarataments).

El 2010 es va començar amb l’aplicació del lean healthcare als processos d’assistència quirúrgica: intervenir quirúrgicament i assistència del pacient/usuari quirúrgic (UCSI/URP). També es va posar en marxa una eina anomenada 5S a Urgències (eina que traduïda del japonès té en compte: la classificació, l’ordre, la neteja, la normalització i la disciplina), però donada la mida del Servei, s’ha completat durant el 2011. L’any passat s’aplicaven al procés d’assistència d’una unitat d’hospitalització, i durant aquest any 2011 s’està aplicant en cascada a

Jornada de processos a l’auditori de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi

totes les unitats d’hospitalització i l’assistència urgent. Les jornades anaven dirigides als comandaments, comandaments intermedis i directius del centre

per posar en comú les accions de millora de tots els processos i també per veure quines són les accions de millora enfocades a la seguretat del pacient.

Breus

25

El Consorci guanya els Premis Unió 2010 a la Innovació en gestió l Consorci Sanitari Integral ha guanyat el Premi Unió 2010 a la Innovació en la gestió assistencial a les persones, que organitza la patronal Unió Catalana d’Hospitals i que van ser lliurats recentment per part de la secretària general del Departament de Salut, Roser Fernández.

E

En aquest acte presidit pel conseller de Salut, Boi Ruiz, el Consorci va rebre el reconeixement pels seus esforços en millorar la qualitat assistencial així com el treball diari dels seus professionals amb la implantació del sistema de gestió lean healthcare.

El CSI va iniciar el 2009 la implantació del mètode lean i al llarg del 2010 s’ha anat implantant en més serveis amb uns resultats obtinguts molt positius tant per als usuaris i usuàries com pels professionals de l’entitat. Alguns exemples registrats són: - Disminució del 50% de risc en cirurgia major ambulatòria - Augment del 85% d’altes abans de les 12 hores en persones hospitalitzades

D’esquerra a dreta: Roser Fernández, Miquel Arrufat i Maria Rotllan

- Disminució del 40% en el temps d’estada a urgències - Disminució del temps d’espera al Servei d’Urgències - Increment del 46% de usuaris a urgències (que requereixen especialista) visitats els primers 30 minuts.

Aquest és el segon premi que rep el Consorci per la implantació d’aquest sistema de gestió després de guanyar el premi nacional d’Innovació a la millora global de la qualitat assistencial (2010), que atorga el Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat.

Incorporació d’una mediadora xinesa a l'Hospital Dos de Maig Hospital Dos de Maig ha incorporat els serveis d'una mediadora xinesa per donar suport als professionals que necessitin atendre persones de parla xinesa, els quals puguin tenir dificultats lingüístiques o també per resoldre dubtes sobre els hàbits i costums d’aquest col·lectiu i facilitar així la comunicació entre les dues parts. La incorporació de

L’

la mediadora, Wendy Chow, s’ha fet mitjançant un conveni de pràctiques que té subscrit Obra Social Fundació La Caixa i el Departament de Salut per a la formació de mediadors interculturals en l’àmbit de la salut. Està disponible a l’Hospital Dos de Maig els dimecres de 8.30 a 17.30 hores. Per localitzar-la, podeu trucar a l'extensió 128.

26

En profunditat

Renovació a les conselleries de Salut i Benestar Social i Família Les eleccions autonòmiques del 28 de novembre han configurat un nou mapa de conselleries a Catalunya que afecta tots els centres del Consorci Sanitari Integral. Línies estratègiques de treball més austeres, renovació d’alts càrrecs i noves denominacions són alguns dels canvis que ja es poden apreciar.

ANNA MONREAL l epartament de Salut es presenta dins d’aquesta nova etapa com un dels tres eixos fonamentals de l’acció de govern.

Encapçalat pel conseller entrant Boi Rui, té la voluntat de preservar el model sanitari vigent per poder superar el context de crisi en què es troba Catalunya.

E

Els objectius fixats des del Departament s’han centrat en garantir l’equitat i la suficiència econòmica del sistema sanitari català, en assegurar la protecció social i en la necessitat de trobar espais de relació amb els professionals sanitaris. Per això, es proposa, en primera instància, assolir una suficiència econòmica que garanteixi aquesta equitat que es creu necessària i superar el subfinançament crònic que pateix Catalunya a diferència d’altres comunitats autònomes.

També es considera convenient, en termes de cohesió social, una reducció dels recursos disponibles i maximitzar l’eficiència amb la seva distribució i utilització final.

Malgrat que la demanda creixent de serveis de salut requereix més recursos, es proposa suplir aquesta mancança amb programes d’educació per tal d’eliminar serveis de salut evitables. Respecte les llargues llistes d’espera, derivada d’aquesta dimensió i qualificada en paraules del conseller Boi Ruiz “com una herència del sistema sanitari espanyol”, restaran en aquesta situació de saturació. Finalment, la nova junta de govern buscarà espais de

diàleg amb els professionals sanitaris per tal de verificar que la gestió dels recursos per superar la crisi econòmica és bona pel sistema.

director d’atenció primària vigent recull la incorporació d’una atenció especialitzada consultora en funció de les necessitats de cada territori.

A banda d’aquestes tres línies de treball principals, el Departament de Salut també es fixa com a repte per la nova legislatura eliminar costos. Una de les línies estratègiques proposades és educar i conscienciar a la població de les despeses sanitàries que es generen dia a dia.

En el cas de l’atenció terciària, la situació actual és de congestió. Des de Salut s’està apostant per unes tecnologies de la informació i de comunicació que serveixin d’instrument per agilitzar tràmits. La intenció és continuar amb el projecte d’Història Clínica Compartida per dedicar, segons el conseller de Salut, “els diners a altres coses que siguin més prioritàries”.

Recentment, s’ha posat en marxa una iniciativa on s’informa a cada pacient del cost de la seva medicació. La prova pilot, que es va iniciar el 7 de febrer, vol conscienciar la població del preu dels tractaments i evitar urgències innecessàries.

També s’ha recuperat la iniciativa d’informar a través de panells en els espais de consultes externes dels hospitals i dels centres d’atenció primària del cost de cada una de les visites i les proves complementàries. De la mateixa manera, es pretén posar en marxa la “factura ombra”, on s’informi als usuaris dels centres hospitalaris del preu de la seva estada.

Pel que fa a l’atenció primària, s’estan impulsant mesures per tal de traslladar-la a un major nivell resolutiu. És a dir, considerar aquest servei no només en l’àmbit d’un grup d’especialistes reduït sinó com un àmbit de primer nivell de resolució dels problemes de salut dels ciutadans. El Pla

Boi Ruiz, conseller de Salut Doctor en medicina i cirurgia i diplomat en gestió hospitalària, ha exercit com a cirurgià ortopèdic i traumatòleg durant deu anys. Ha ocupat càrrecs rellevants dins la gestió sanitària com la presidència d’Unió Catalana d’Hospitals i de la Fundació Unió. També ha estat vocal de la Junta directiva de Foment del Treball Nacional, patró de la Fundació Hospital Residència Sant Camil, president del Comitè Exectuiu de la Fundació Althaia i vocal del Consell Directiu del CatSalut.

27 BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA El Departament de Benestar Social i Família, antic Departament d’Acció Social i Ciutadania, ha renovat l’estructura del seu organigrama i les seves línies estratègiques de treball. La causa se situa en l’aposta per polítiques de promoció social que garanteixin la inclusió social i els drets de les persones més vulnerables, com la gent gran.

Un dels objectius del nou conseller, Josep Lluís Cleries i González, en el context de crisi actual és reduir despeses. El pressupost destinat al Departament s’ha reduït un 31,26% amb la retallada de secretaries, alts càrrecs i personal eventual. Malgrat les transformacions, les entitats i ens adscrits al Departament durant l’anterior legislatura, com l’Institut Català d’Assistència i Seveis Socials (ICASS), es mantenen intactes.

Un dels reptes marcats des del nou departament és situar la persona en el centre de totes les polítiques socials. L’objectiu és consolidar un estat del benestar que permeti una sostenibilitat del Sistema de serveis socials. Per això, les línies estratègiques de treball traçades volen revisar i adaptar les normatives existents, desenvolupar models d’atenció més flexibles i adaptats als diferents territoris, crear un Pla únic de suport i enfortiment al tercer sector social amb col·laboració publicoprivada, així com implementar les clàusules socials en els concursos públics.

L’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, del què depenen les residències del Consorci Sanitari Integral Francisco Padilla i Collblanc Companys Socials, continua depenent directament del conseller sota la direcció de Camela Fortuny

i Camarena. En el discurs de presentació del Departament, el conseller entrant va deixar clara la seva voluntat de convertir l’Institut en una “xarxa de protecció” que vetlli per les necessitats de les persones, per l’agilitat en la valoració de la situació i l’elecció dels recursos necessaris i pel rigor i seguiment en l’assignació d’ajuts i serveis.

Les noves línies de treball desplegades pretenen assolir aquests nous objectius fixats amb la reducció de les llistes d’espera per accedir a un servei residencial i la creació de nous models residencials i de centres de dia adaptats a les necessitats de cada territori. Però també aposta per un model assistencial català que defineixi l’indicador de renta de suficiència amb criteris estrictament propis del territori.

Josep Lluís Cleries i González, conseller de Benestar i Família El fins ara portaveu de Política Social i Immigració al Parlament de Catalunya per CiU, és ara el responsable d'aquesta conselleria. Llicenciat en enginyeria industrial, diplomat en funció general a l'Administració pública i diplomat en desenvolupament directiu a l'Administració, ha estat gerent de l'Institut Català del Voluntariat, director general d'Acció Cívica de la Generalitat i secretari de Política Social i Família de CDC.

Carles Golf, cap del Departament d’Electromedicina de l’Hospital General

“Per ser casteller no importa el múscul sinó la tècnica” El mes de febrer es van celebrar les Festes Decennals de la Candela de Valls, una festa que es celebra cada 10 anys i que dins dels seus actes destaca la presència de totes les colles castelleres de Catalunya a la Plaça del Blat de Valls, on totes aixequen un castell.

Participar en aquest acte és tot un privilegi per un casteller, ja que la plaça està reservada normalment per a les colles del poble –la Vella i la Jove– i només hi poden accedir per aquesta festa cada 10 anys.

El Carles Golf va participar aquest any, ja que forma part de la Colla Castellera de Terrassa.

SANDRA ROPERO Des de quan ets casteller?

La veritat és que fa relativament poc, des de setembre de l’any passat (2010). Però encara que no ho practicava, sempre m’havia interessat aquest món i ho veia sempre per la televisió.

I perquè et vas decidir a formar part d’una colla castellera? Un dia la Colla Castellera de Terrassa va anar a l’escola del meu fill per fer un taller i recaptar nous integrants entre els nens, i el meu fill, que té disset anys, va decidir apuntar-se. Durant els següents quatre mesos cada cop que anava em deia que perquè no m’apuntava, que m’agradaria molt…

tant concentrat i amb tanta tensió que quan acabes no pots evitar-ho: esclates d’alegria. Sobretot els que estan a dalt, perquè els que hi som a sota, de vegades patim marejos perquè hi ha molta gent, molt aprop respirant el mateix aire.

I finalment ets vas decidir...

A mi em feia una mica de respecte anar de primeres. Quan arribes a un lloc on tothom es coneix, i tu no coneixes a ningú, sense saber res del tema… Però finalment vaig convèncer a un bon amic meu i també es va apuntar. I després també es va enganxar la meva filla que té nou anys.

Ara tota la família és castellera? Sí, això és una de les coses que més m’agrada, tenim una activitat en comú i ho podem fer tots junts. Arribem allà, cadascú s’ajunta amb els amics de la seva edat, però estem els tres fent la mateixa activitat, compartint una passió.

I quina és la teva funció dins de la colla? Jo faig de “segones mans”. La gent que està al primer cordó (que

posen les mans en el cul dels del segon pis), són les primeres mans. La segona fila, que som els que posem les mans en els canells d’aquests, són les segones mans.

Quan es veu des de fora sembla molt complicat arribar a aixecar un castell... És tot qüestió de tècnica. Quan vaig entrar, jo pensava que tot seria múscul, però no. Has de saber com posar les mans i el cos, com repartir el pes, aguantar l’equilibri, etc. Entrenem dos dies a la setmana, tres hores per sessió (dimarts i divendres de 21.00 a 00.00 hores) i al llarg de l’any fem unes 30 actuacions en diferents pobles de Catalunya.

Tota aquesta dedicació val la pena quan aconseguiu aixecar un castell complicat, oi? I tant! Sents com una mena d’explosió. Has estat

Quin és el castell més gros i difícil que heu aixecat? A Terrassa hi ha dues colles, la Colla Castellera, que és la meva, i la famosa Colla dels Minyons de Terrassa, i les dues aixequem castells complicats. El castell més gros que fem nosaltres és la torre de 8 amb folre.

I, per aquells que som inexperts, ens podries explicar en què consisteix? Les torres són castells de dues persones per pis, doncs una torre de vuit vol dir vuit pisos de dues persones, exceptuant els dos últims pisos de dalt que sempre, a tots els castells, últims són un per l’aixecador i a l’últim pis l’aixaneta. El folre és quan abaix a la pinya es munta, rodejant el segon pis, un altre cercle de gent que ajuda a suportar millor el castell.

I quin és el següent repte?

El nostre sostre són castells de vuit amb agulla. Consisteix en un castell de quatre persones amb un pilar a dintre. És molt difícil. L’any passat no van aconseguir-ho, així que el repte és tornar a aixecar aquest i altres castells de vuit.

I en el proper número: Programa de prealta, Voluntaris al Consorci, Programa de Chagas...