Revista l'Enllaç 71

En profunditat Unitat de Tractament d’Al·lèrgies Medicamentoses Pàg. 4.

Parlem amb...

Nosaltres

Ferran Losa, sobre l’aliança amb l’ICO

Resultats de les enquestes de seguretat al pacient

Pàg. 8

Pàg. 16

L’Enllaç Número 71, gener 2013

Reconeixements anuals de jubilació i 25 anys

2

Editorial

Adéu al 2012 ovint aquests darrers dies se’m pregunta la meva opinió sobre què ens depararà aquest exercici 2013 des del punt de vista econòmic i quines afectacions tindrà per a nosaltres.

S

Tot dependrà de l’objectiu de dèficit públic que finalment fixi l’Estat per a les comunitats autònomes en el context de la Llei Orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

Els pressupostos Generals de l’Estat per a l’exercici 2013 ja han estat confeccionats tenint en compte un volum de dèficit públic (quan les despeses superen els ingressos públics) per al total de les administracions públiques del 4,5% (el del 2012 fou del 6,3%) sobre el valor total de la producció en termes anuals de béns i serveis (el que s’anomena producte interior brut a preus de mercat –PIB–).

Aquest 4,5% de dèficit públic sobre el PIB es distribueix entre l’Administració de l’Estat amb un 3,8% i les comunitats autònomes amb un 0,7%, ja que s’estableix que les corporacions locals en aquest exercici no han de generar dèficit.

L’objectiu de dèficit públic fixat per a les comunitats autònomes pel 2012 fou del 1,5% del PIB i com he comentat, per a aquest exercici 2013 hauria de ser del 0,7% segons els paràmetres comptats en els pressupostos de l’Estat, la qual cosa suposa reduir-ho a menys de la meitat amb relació a l’any anterior.

Aquesta fita no és senzilla d’aconseguir en moments de crisi ja que minva la producció total de béns i serveis de la nostra economia en termes anuals (el PIB) i l’objectiu de dèficit al ser relatiu sobre aquesta magni-

tud encara es fa més difícil d’assolir (cal tenir present que els quadres macroeconòmics del Govern de l’Estat preveuen que el PIB nominal retrocedeixi al 2013 un 1,2%).

S’ha arribat a concretar que aquesta reducció del volum de dèficit podria comportar per a la Generalitat de Catalunya un impacte d’uns 4.000 milions d’euros (per a fer front a una reducció del dèficit públic només hi ha dues vies: incrementar ingressos o reduir despeses).

L’acord per a la desena legislatura formalitzat el passat 19 de desembre entre CIU i ERC contempla una distribució de l’impacte citat entre ingressos i despeses que permetria no concentrar-ho tot en aquestes darreres, però malgrat aquest fet, l’esforç de contenció pressupostària serà molt important.

El pressupost de Salut suposa una mica més de la tercera part del pressupost total de la Generalitat de Catalunya i està clar que també s’hi veurà afectat. Cal esperar com es concreten en les properes setmanes els paràmetres sobre els que s’hauran d’elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel present exercici, doncs dels mateixos en dependran les mesures necessàries de racionalització de la despesa.

El 2012, malgrat la incidència de la supressió de la paga extraordinària de desembre arran de l’aplicació del RDL 20/2012 de l’Estat, podem dir que ha estat un bon exercici per a nosaltres. En aquest 2012 hem posat en marxa el projecte de transversalitat que ha comportat una veritable fusió dels nostres dispositius d’atenció especialitzada i sociosanitària a l’Hospitalet Nord i Baix Llobregat Centre i Fontsanta, ens ha fet més forts, ens ha permès superar les amenaces de l’entorn i compensar les reduccions pressupostàries que

hem tingut també aquest exercici. Hem assolit els objectius marcats de reducció de llistes d’espera i d’altres fites rellevants quantitatives i qualitatives en el marc del Pla de Salut 2011-2015 i hem acabat amb equilibri econòmic tant pel que fa a comptabilitat financera com pressupostària.

L’any 2013, malgrat les importants dificultats que ens vindran, també l’afrontarem positivament i ho farem tots junts i estic convençut que ens en sortirem de nou.

No voldria finalitzar aquesta editorial sense fer referència a una notícia trista, la mort de l’estimat Dr. Moisès Broggi que tant amablement sempre ens va donar suport. Persones de la seva vàlua humana i professional sempre els trobarem a faltar i el recordarem. Agraïm de tot cor tot allò que ha fet per a la nostra institució.

MIQUEL ARRUFAT Gerent del Consorci Sanitari Integral

COMITÈ DE REDACCIÓ ESTER ARÍS Fisioterapeuta de l’HSJDMB ANA CERRO Cap de l’EAP Collblanc PILAR MADRID Gestora del procés d’Hospitalització de l’HDM M. JESÚS MARTÍNEZ Coordinadora de Qualitat de l’HDM EVA MELENDO Coordinadora del procés Atenció Sociosanitària ANNA MILLÀ Tècnica de Comunicació del CSI EVA PÉREZ Treballadora social de l’HGH ELVIRA QUINTERO Secretària d’Atenció Primària NATÀLIA RIERA Cap de l’EAP Sagrada Família MAITE RUBIO Responsable higienicosanitària de la RCCS PALMIRA TEJERO Directora d’Atenció al Ciutadà i Comunicació ANNA VILANOVA Responsable de Desenvolupament de RH

DISSENY Departament d’Atenció al Ciutadà i Comunicació del Consorci Sanitari Integral Gràcies a tots aquells que han col·laborat per fer possible aquest número.

ISSN: 2014-7007

Sumari

3 Pàgina

1 Portada

2 L’editorial d’aquest número

3 Tot sumant: Sumari de continguts

4 En profunditat: La Unitat d’Al·lègia Medicamentosa

8 Parlem amb...: Ferran Losa, cap del Servei d’Oncologia, ens parla de l’acord amb l’ICO

10 Breus: Recull d’allò més interessant al Consorci durant els mesos darrers

16 Nosaltres: Resultats comparatius de l’enquesta de seguretat del pacient

18 La Firma: Cures pal·liatives, de Lourdes Rexach, coordinadora del grup de treball de Cures pal·liatives al final de la vida de la SEGG 24 La contra: Khammi Ibrahim, metgessa del CAP Sagrada Família, aficionada a la pintura

Per a qualsevol suggeriment, dubte o per fer arribar els vostres escrits i comentaris, contacta amb nosaltres a enllac@sanitatintegral.org o a qualsevol dels tres punts de Comunicació del Consorci. L’ENLLAÇ es publica quatre vegades l’any, és la revista interna per a tots els professionals i col·laboradors del Consorci Sanitari Integral.

Les opinions expressades en els articles no són necessàriament compatides per l’equip editorial de L’ENLLAÇ. Teniu més informació a l’Enllaç digital.

4

En profunditat

UTAM, referents en el tractament d’al·lèrgies medicamentoses Des de l’1 d’octubre passat, el Consorci Sanitari Integral (CSI) compta amb una Unitat de Tractament d’Al·lèrgia Medicamentosa (UTAM), per tractar pacients amb al·lèrgia a fàrmacs. La Unitat, dirigida per l’al·lergòleg Enric Martí, Cap de Servei d’Al·lergologia del CSI, ha fet un pas endavant, per convertir-se en servei de referència a Catalunya.

MÒNICA FERNÁNDEZ

D’esquerra a dreta: Pilar Monreal (metge adjunt al Servei d’A·lergologia), Maria Alsina (infermera de la UTAM), Natàlia Martí (adjunta a la direcció de la UTAM); Enric Martí (cap del Servei d’Al·lergologia), Leopoldo Pau (metge adjunt del Servei d’Al·lergologia), Núria Martí (infermera de la UTAM) i Mireia Romero (cap d’infermeria de la UTAM).

na de les principals tasques de la UTAM és la dessensibilització a fàrmacs determinats. És a dir, mitjançant l’administració progressiva de dosis petites d’un fàrmac es pot aconseguir en hores o dies que el pacient els toleri i no

U

mostri reaccions al·lèrgiques al medicament en la dosi necessària perquè el seu tractament sigui efectiu.

TRACTAMENTS Els protocols de dessensibilització s’apli-

quen per tractar reaccions al·lèrgiques als tractaments necessaris per a patologies amb gran prevalença. Entre alguns dels protocols amb medicaments que s’apliquen hi ha: l’àcid acetilsalicílic o aspirina per a patologies coronàries; les

5 sulfamides per al virus de la immunodeficiència humana (VIH); la insulina per a diabètics, o els anticossos monoclonals per a malalties com: l’artritis reumatoides, les colitis ulceroses o les neuropaties degeneratives, entre d’altres.

Avui dia, la sensibilització a fàrmacs es produeix en el 15% de les reaccions adverses medicamentoses, i afecta fins a un 7% de la població. Cobren especial rellevància els tractaments dessensibiltzadors a fàrmacs quimioteràpics, ja que els darrers estudis revelen l’augment de la incidència de les reaccions al·lèrgiques a aquests tractaments.

Per al Consorci Sanitari Integral, la posada en marxa de la UTAM és un exemple més de la voluntat integradora i de trans-

versalitat dels Serveis que presta a la població de referència. Sobretot, després de l’inici d’activitat de l’Institut Català d’Oncologia, la UTAM adquireix un paper rellevant en el tractament de pacients oncològics i la dessensibilització als fàrmacs necessaris per als seus tractaments vitals.

De la mateixa manera, hi ha un gran nombre d’especialitats que se’n beneficien de la tasca desenvolupada per la UTAM. En especial, Oncologia, Hematologia, Reumatologia, Cardiologia i Neurologia, per ordre decreixent, són les que veuen major volum de pacients tractats amb els protocols de dessensibilització.

UBICACIÓ Tot aquest procés es fa a les instal·lacions

de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi (HSJDMB). La 3a planta de l’Hospital i l’Hospital de Dia, són els principals escenaris on els pacients amb sensibilització a determinats fàrmacs són tractats.

PROFESSIONALS La UTAM compta amb una experta, reconeguda mundialment, pionera en aquesta tècnica, com és la Professora Mariana Castells, que treballa des de la Harvard Medical School (Boston, Estats Units), i que fa de consultora dels casos tractats a l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi.

De fet, des de principis d’any del 2012, diferents professionals sanitaris, metges i infermeres de la UTAM, s’han format a diferents hospitals espanyols: Madrid,

La UTAM desenvolupa la seva tasca assistencial principalment a la planta 3a de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi

6

En profunditat En alguns casos, el pacient pot continuar el tractament dessensibilitzant a la seva corresponent Regió Sanitària, mentre la UTAM tutoritza l’aplicació de les teràpies, una vegada el pacient tolera el fàrmac.

La Professora Mariana Castells durant la seva ponència (fotografia cedida per Planner Media)

Guadalajara i Sevilla, així com a Lisboa (Portugal) o a Boston (Estats Units).

La Unitat compta amb al·lergòlegs, infermeres, consultores de casos i personal administratiu.

COM FUNCIONA LA UTAM La UTAM es converteix en una Unitat de referència a tot Catalunya per al tractament d’al·lèrgies medicamentoses. Un servei que està disponible 365 dies de l’any, i al qual poden arribar consultes des de qualsevol centre sanitari del país.

En un termini màxim de 72 hores es contacta amb el centre proveïdor per poder citar el pacient que passaria per les Consultes Externes del Consorci Sanitari Integral i seguiria el protocol d’actuació següent: anamnesi, proves diagnòstiques, avaluació del cas i programació en el cas que sigui un candidat a alguns dels protocols que s’apliquen al centre.

Posteriorment s’elabora un informe per part de l’equip assistencial.

INTERCANVI DE CONEIXEMENT Gràcies a l’experiència adquirida durant els últims anys en què la UTAM, abans Unitat de Diagnòstic a Al·lèrgies Medicamentoses (UDAM), que ja comptava amb un espai a les instal·lacions de l’Hospital Dos de Maig, el Consorci Sanitari Integral es converteix en referent a Catalunya en la dessensibilització a fàrmacs.

Mostra d’aquest lideratge és l’organització del darrer Congrés internacional (Drug Desensitization International Meeting) que va tenir lloc els dies 16 i 17 de novembre passat, i que va estar dirigit per la Professora Mariana Castells i Enric Martí, cap del Servei d’Al·lergologia del Consorci Sanitari Integral.

La jornada que va comptar amb els màxims representants del Departament

de Salut de la Generalitat de Catalunya va congregar 150 especialistes en al·lergologia de tot Europa. Van haver representants de França, Estats Units, Canadà, Geòrgia, Turquia, Grècia, Portugal i Colòmbia, entre d’altres.

L’organització va ser conjunta per part del Consorci Sanitari Integral, la Universitat Internacional de Catalunya, la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC) i la Fundació Martí Fabra.

S’espera amb molt interès, la propera edició que comptarà amb la participació de l’Institut Català d’Oncologia, a fi i efecte de poder ampliar la formació d’aquesta innovadora tècnica terapèutica a Catalunya i arribar al major nombre possible del col·lectiu d’oncòlegs del nostre territori. L’objectiu és que les persones amb greus problemes d’intolerància a fàrmacs imprescindibles, tingui un augment considerable de la qualitat de vida amb termes quantitatius i qualitatius.

D’esquerra a dreta: Enric Martí (cap de la UTAM); Albert Balaguer (degà de Medicina de la UIC, i Boi Ruiz, conseller de Sanitat de la Generalitat

8

Parlem amb...

Ferran Losa, cap del Servei d’Oncologia al CSI i cap de l’Àrea Atenció Integrada del Pacient Oncològic

“El treball en xarxa és un fet distintiu del nostre centre” De la mà de Ferran Losa, coneixem què ha significat l’arribada de l’ICO a les instal·lacions de l’Hospital de dia de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi.

MÒNICA FERNÁNDEZ

Assistents a la Reunió setmanal del Servei d’Oncologia (d’esquerra a dreta): Agostina Stradella (oncòloga), Margarita Casillas (secretària clínica), Lucia Heras (oncòloga), Ferran Losa (cap del Servei d’Oncologia), Òlbia Serra (oncòloga), Cristina Bierge (psicooncòloga), Asun Manzana (infermera clínica), Rafael Villanueva (oncòleg) i Maria Plana (oncòloga)

obertura de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi (febrer del 2010) ja va preveure una aliança estratègica amb l’Institut Català d’Oncologia (ICO), pel que feia al tractament dels pacients oncològics del territori del Baix Llobregat assignat per la

L’

Regió Sanitària. En el mes de juliol de 2012 es fa ver un pas més endavant en aquesta aliança i els metges oncòlegs i la psicooncòloga del CSI entraven a formar part del propi ICO. Tot i dependre organitzativament del Consorci Sanitari Integral (CSI), com qualsevol

altre Servei, depenen administrativament i contractualment de l’ICO. - Què ha significat l’arribada de l’ICO per al CSI? - L’ICO és un centre monogràfic i de referència a Catalunya i a Espanya. Donat

9 que el CSI i l’ICO compartim el mateix territori també hem volgut fer servir les mateixes guies de bona pràctica clínica, així com els protocols, les estratègies conjuntes, etcètera.

De tota manera, tots els procediments o tractaments en els quals el Consorci està ben dotat per fer-los amb excel·lència es fan aquí. D’altra banda, tots els procediments que requereixen les instal·lacions de l’ICO es fan allà, però tot plegat estarà coordinat de forma conjunta, des de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi i des de les Unitats funcionals de l’ICO. En definitiva, aquesta coordinació el que ha volgut és aportar el màxim de beneficis al pacient que atenem als nostres centres.

- Qui forma l’equip de professionals?

- L’equip mèdic està dirigit per un cap de Servei d’Oncologia que compta amb el suport de cinc adjunts: Lucia Heras, Alicia Garcia, Rafael Villanueva, Òlbia Serra, Maria Plana, Agostina Stradella (actualment en substitució d’Alicia Garcia per baixa maternal), i la psicoòncologa, Cristina Bierge.

Dins del Servei d’Oncologia hi ha sis àrees oncològiques que hem desenvolupat de forma més prioritària: càncer de mama, càncer de pulmó, tumors urològics, tumors ginecològics, tumors digestius alts i càncer colorectal. Les altres patologies que queden fora d’aquests grups es distribueixen entre tot l’equip o són redirigides cap a l’ICO. Cadascuna d’aquestes patologies té un responsable que és a la vegada el vincle de connexió amb l’ICO. Per la seva

banda, l’ICO té les anomenades Unitats Funcionals dividides per patologies que són les que proporcionen el suport necessari per tota la tasca que s’està fent al CSI. - Com està organitzat el Servei?

- El Consorci té comitès de tumors dividits per les mateixes patologies que hem mencionat, on de forma multidisciplinària hi participen: oncòlegs, cirurgians, patòlegs, radiòlegs, etcètera, a més d’Infermeria que assumeix les funcions de gestors de casos. En aquest sentit, el nexe d’unió entre les unitats funcionals de l’ICO i els comitès de tumors del CSI són a la vegada els oncòlegs, i en molts casos també especialitats mèdics o quirúrgics, com també les infermeres gestores de casos, ja que estan en contacte permanent amb les gestores de casos de les unitats funcionals de l’ICO. Per tant, s’assegura el diàleg i la resolució de qualsevol necessitat assistencial a través dels professionals de les dues institucions.

- Quins objectius té marcat el Servei d’Oncologia?

- Principalment, consolidar el model. Un model centrat en el pacient, amb un conjunt de professionals treballant per al seu benefici.

Un altre dels objectius és consolidar aquest model de treball en xarxa amb un centre de referència nacional com és l’ICO. Aquesta aliança entre ICO i CSI ens ha beneficiat en molts sentits: guanyem en coneixement, guanyem en estretar relacions amb altres professionals del nostre entorn i estem a l’última pel que fa a procediments complexos i també tècniques o terapèutiques innovadores.

- En quin punt està la recerca oncolò-

gica del Consorci?

- En aquests moments, la investigació del Consorci pel que fa a Oncologia està centrada en diferents treballs com ara la tasca conjunta que es fa amb la Unitat de pal·liatius (alguns d’ells compten amb beques FISS atorgades pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat). També estem fent assajos clínics amb nous fàrmacs o amb noves maneres d’administrar els fàrmacs. Desenvolupem d’altra banda un treball de col·laboració amb la Unitat de Tractament d’Al·lèrgies Medicamentoses (UTAM) amb programes de dessensibilització i també treballem amb la Unitat de Carcinomatosi, per donar a conèixer les nostres dades i contribuir a publicar-les, etcètera.

- Què és el que ens diferencia d’altres centres?

- El fet d’haver desplegat un procediment de treball en xarxa, on hi participem coordinadament amb l’ICO, és un fet distintiu del nostre centre. És un model que no té res a veure amb el d’un hospital comarcal i que s’assimila més a un model de treball d’hospitals generals.

- Quines han estat les dades d’activitat del passat 2012?

- El Servei d’Oncologia ha fet més de 800 primeres visites durant l’any 2012, i mitjançant els comitès de tumors s’han valorat més de 1.200 casos de càncer nous.

- Quin és el principal projecte de futur?

- Per aquest 2013 tenim previst el desenvolupament d’una plataforma en recerca que ens permeti continuar fent assaigs clínics i també donar suport a projectes emergents en recerca com és ara el programa de dessensibilització als medicaments citostàtics i altres.

10

Breus

Reconeixements anuals per 25 anys i jubilacions als professionals del CSI Benso, Maria Luisa Domingo Esquis, Àngels Vernet Cortés, Àngels Ruz Garcia, Ester Garcia Millera i Maria Carmen Fontanet Saez.

Jubilats i professionals que fan 25 anys al CSI, van ser reconeguts

ivendres 21 de desembre se celebrava a l'auditori de l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi el lliurament d'obsequis a les persones que feien vint-icinc anys al Consorci Sanitari Integral i també a les persones que han causat baixa per jubilació o incapacitat permanent durant aquest 2012.

D

El gerent del Consorci Sanitari Integral, Miquel Arrufat, donava la benvinguda als professionals assistents i feia un balanç del 2012, l'any marcat per la transversalitat al CSI i les retallades del sector.

Els companys i companyes que van rebre el guardó per la seva jubilació o incapacitat permanent van ser: Brígida Fernández Garcia, Maria Josefa Alfaro Palacios, Maria José Romero Lallana, Jordi Domènech Milà, Socorro Rodríguez Rodríguez,

Carmen Ferrer Llop, José Manuel Carbajales Iglesias, Bartolomé Guerrero Muela, Teresa Zurera Cruz, Dorita Pérez Garcia, Maria Teresa Muñoz Cabello i Carmen Soldevila Sala.

Els professionals que van rebre un reconeixement als seus 25 anys de vinculació a l'entitat van ser: Maria Teresa Álvarez Sabin, Isidro Redondo Parra, Maria Elena Casanova Val, Isabel Gómez Collado, Montserrat de Molina Gorina, Montserrat Ruiz Hernández, Carmen González Antolín, Maria Esperanza Bachs Carré, Helena Sala Sentís, Rosa Arqué Bosoms, Montserrat Olmo Escutia, Xavier Galocha Gràcia, Gabriel Blanch Martín, Maria Mercedes Candó López, Carmen Fernández Buendía, Maria Mercedes Escolano Tercero, Dionisio Moreno Aranda, Primitivo Laguna Sobrino, Núria Moragriega

El lliurament dels reconeixements va anar a càrrec del Comitè Executiu del Consorci Sanitari Integral: Alícia Garcia, directora de Recursos Humans; Javier Grueso, director de Sistemes d'Informació; Maria Rotllan, directora de Centres; Albert Pons, director assistencial; Miquel Arrufat, gerent; Daniel Rodríguez, director de centres; Palmira Tejero, directora d'Atenció al Ciutadà i Comunicació; Sergio Oleaga, director d'Economia i Finances, i Carme Gimeno, directora de Planificació i Seguretat del Pacients, acompanyats per Jesús Esteve, responsable de l'Àmbit de Cures d'Infermeria. L'acte va ser conduït per Mònica Fernández, tècnica de Comunicació.

a Direcció d'Atenció al Ciutadà i Comunicació va triar la Nadala virtual de Silvia Lozano com a Nadala corporativa del Consorci Sanitari Integral. La guanyadora es va endur una espatlla ibèrica de gla, gentilesa de www.pubillaiberic.net

L

11 Festa infantil i guanyadors del Concurs de dibuix infantil rop de 60 professionals del Consorci Sanitari Integral, acompanyats de familiars i els més petits de casa, van assistir a la Festa infantil que es va celebrar dimecres 19 a l'Hospital de Dia de l'Hospital Sociosanitari de l'Hospitalet. La màgia de David Baró i la globoflèxia de Toni de las Heras van ser l'inici de la festa, que va concloure amb la visita del Pare Noel i les llaminadures per als petits.

P

Els guanyadors del concurs de dibuix infantil per categories són els següents: · Categoria 1-2 anys: PAU ALMERO DOLORES, fill de M. Carmen Dolores Almero · Categoria 3-4 anys: CARLA NAVAS MARÍN, filla d'Alejandra Marín · Categoria 5-7 anys: ALBERT JIMÉNEZ AYUSO, fill de Pepi Ayuso · Categoria 8-11 anys: DAVID MARTÍN LANUZA, fill d'Olga Lanuza.

Imatges guanyadores del VI Concurs de fotografia ci Sanitari Integral. El guardó consisteix en una estada de cap de setmana a Madrid.

“Love is in the air”, de Mònica Rodríguez, s'ha emportat el 2n premi del Concurs. En aquest cas ha guanyat un cap de setmana per a dues persones a l'Hotel Class Valls de Tarragona.

ubsistència” (a la imatge), de Neus Ros, ha guanyat el 1r premi del VI Concurs de fotografia del Consor-

“S

El Premi especial dels professionals, escollit pels companys del CSI, ha anat per “Apostant pel futur”, de Sílvia Lozano, que ha guanyat un paquet d'experiència per als Banys Àrabs de Barcelona

per a dues persones. La resta de fotografies finalistes, que també surten publicades al calendari corporatiu del 2013 són les següents: - City of movement, de Mercedes de Haro - Admiración y protección, de Maria Pilar Sánchez - Bassal·lona, de Juan José Gallardo - Bajo la cascada, de Sandra Ropero - Sweet dreams, de José María Arruti - No hace tanto tiempo, de Carmen Martín - Tardor-Otoño-Fall-Herbst, d'Olga Arribas - Está en tus manos, de Emilia Martínez - Kyoto inside, de Mireya Jimeno.

12

Breus

Xerrrada sobre MPOC i nutrició a l’HDM A l’acte els pacients van participar activament durant tota la sessió, tot consultant dubtes, compartint experiències o responent a les preguntes plantejades per la nutricionista sobre les possibles opcions a la dieta.

La xerrada va tenir com a objectius entendre com la desnutrició afecta la funció pulmonar, comprendre com el sobrepès empitjora els símptomes respiratoris, i aprendre a triar opcions nutritives i profitoses per millorar l’estat nutricional.

Aquesta xerrada es va desenvolupar dins la iniciativa de les Aules Respira, a les quals l’Hospital Dos de Maig hi participa des del 2010. l passat divendres 9 de novembre, el Servei de Pneumologia, conjuntament amb el servei d’Endocrinologia i Nutrició, de l’Hospital Dos de Maig va organitzar una xerrada sobre la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i la dieta, a l’auditori de l’Hospital, adreçada a pacients amb MPOC i als seus familiars.

E

La xerrada va estar impartida per dues professionals del centre: Carme Santiveri, pneumòloga, i Vanessa Cabrejo, nutricionista.

Les Aules Respira són una iniciativa de la Universitat dels Pacients conjuntament amb la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR). Es tracta d’un espai de formació i intercanvi entre els especialistes de malalties respiratòries i els pacients, familiars i cuidadors. La seva finalitat és informar, orientar i resoldre els dubtes sobre malalties respiratòries i promoure sessions formatives de prevenció.

Infermers del Consorci, premiats per la Societat Espanyola d’Infermeria Neurològica ireia Grau, infermera clínica de l’Àrea d’Atenció Integrada de Malalties Neurodegeneratives, juntament amb Cristhian Munné i Mar Torreño, infermers d’Hospitalització, han guanyat el Premi SEDENE 2012 al millor cas clínic.

M

El guardó el van rebre a la XIX Reunió Anual de la Societat Espanyola d’Infermeria Neurològica (SEDENE), que va tenir lloc a finals de novembre, a Barcelona.

Per primera vegada els assistents, podien interactuar amb les diferents ponències. A través de comandaments a distància, podien respondre a quatre preguntes sobre el cas presentat, i d'aquesta manera es comprovava la comprensió dels casos.

l primer nadó nascut a l’Hospitalet de Llobregat el 2013 ha estat Pau Aranda Ibáñez, un nen que va venir al món el dia 1 a les 11 hores a l’Hospital General de l’Hospitalet, en un part normal sense complicacions.

E

13 Els centres del Consorci organitzen activitats relacionades amb el dia de la diabetis ’Hospital General de l’Hospitalet va instal·lar el 14 novembre passat una taula informativa sobre la diabetis, on tot aquell que volgués podia mesurar-se de forma gratuïta el nivell de glicèmia en sang. Els usuaris també van poder trobar fulletons i altre tipus de material informatiu relacionat amb la diabetis.

Per la seva banda, el CAP Collblanc i el CAP Sagrada Família també s’hi van sumar a les activitats informatives i van oferir consells sobre hàbits saludables (sobretot a través de la pràctica de l’exercici físic i una bona alimentació) per prevenir la diabetis. Ho van fer amb taules informatives, que va estar a disposició dels usuaris dels centres.

L

Amb el lema “Moltes persones tenen diabetis i ho desconeixen, ho vols saber?”, el Servei d’Endocrinologia del Consorci Sanitari Integral va animar els usuaris a fer-se la prova per esbrinar si patien aquesta malaltia i no ho sabien.

Si es detectava nivells anormals de glucosa, la infermeria que feia la prova envia la persona al seu equip d’atenció primària per fer-se els controls o tractaments necessaris.

D’altra banda, a finals del novembre passat va començar el taller d’educació diabetològica que imparteixen infermeres del CAP la Torrassa per a pacients del centre amb diabetis i cuidadors d’aquestes persones.

L’educació diabetològica és un procés dirigit a l’adquisició de coneixements, tècniques i habilitats que, modificant actituds i hàbits, milloren la qualitat de vida del pacient.

Al taller es va informar sobre la diabetis, les seves implicacions i les formes mitjançant les quals els individus poden millorar i protegir la seva salut i com fer

La infermera Montse Romeu, a la taula informativa de l’Hospital General de l’Hospitalet

El CSI col·labora amb la Marató solidària de TV3

un ús més eficient dels serveis sanitaris.

Durant les sessions, les professionals sanitàries tenen en compte els coneixements previs que el pacient té sobre la diabetis i sobre la glucèmia i el pes desitjables.

També la seva capacitat d’aprenentatge, l’habilitat pràctica, l’entorn sociofamiliar, els hàbits alimentaris, els aspectes psicològics, el compliment del tractament i les recomanacions higienicosanitàries, l’equilibri general de la persona i les seves emocions. Tot això enfocat a aconseguir un bon control de la diabetis a curt i llarg termini i a prevenir les complicacions greus.

El taller es va desenvolupar en tres sessions.

l passat 16 de desembre, el Consorci Sanitari Integral va participar a la 21a Marató de TV3, mitjançant el cap del Servei de Cirurgia General, Pedro Barrios, que va assistir al programa per parlar de l'enfocament multidisciplinari en el tractament del càncer. Aquesta ha estat la malaltia triada com a temàtica de la marató de recapte solidari d’enguany que fa TV3.

E

14

Breus

Jornada científica del CSI del 2012 L’Hospitalet acull la I Jornada de Treball Social del CSI l 16 de desembre passat es va celebrar a la sala d’actes de l’Hospital General de l’Hospitalet la I Jornada de Treball Social del Consorci Sanitari Integral.

E

La finalitat d’aquest esdeveniment va ser constituir un espai d'actualització i reflexió d'aspectes claus que influeixen en la pràctica habitual del treballador social.

Per aquest motiu, la Jornada va estar adreçada a tots els professionals del treball social del CSI.

a II Jornada Científica del CSI va tenir lloc el 10 d’octubre passat a l'auditori de l'Hospital de Sant Joan Despí.

L

D'una banda, la Jornada va comptar amb la ponència "Situació actual de la recerca al Consorci", a càrrec de Montserrat Martín-Baranera, directora d‘Investigació del CSI, i de l'altra, també va comptar amb la presència de Jaume Pérez Payarols, director d'Innovació i Recerca de l'Hospital Sant Joan de Déu, que va exposar el tema “La innovació als hospitals".

La Jornada va comptar amb la presència, com a ponent, de la treballadora social Assumpta Benito, fins aleshores, responsable del Programa d'Assessorament de Modificació de la Capacitat de la Fiscalia de Barcelona.

Es van tractar aspectes d'actualitat, com per exemple, les novetats als sistemes de Seguretat i Benestar Social, i temes concrets com la mutilació genital femenina o els informes pericials.

Síndrome subacromial a les V Jornades anuals de Rehabilitació l 17 de novembre es van celebrar les V Jornades de Rehabilitació del Consorci, a l'Hospital General de l’Hospitalet.

E

El tema escollit com a eix de les jornades d’enguany va ser el tractament conservador de la síndrome subacromial, una patologia molt prevalent a les consultes de rehabilitació.

El ponents del Consorci Sanitari Integral van ser Andrés Cuadrado, Víctor Fernández i Xavier Vélez (fisioterapeutes), i Aintzane Ruiz i Cristina Martínez (metgesses rehabilitadores). Fidel Fontg i Cristina Molina, tots dos de Capio Hospital General de Catalunya, van completar les exposicions.

15 II Curs de Cirurgia Endovascular de l’Arteriopatia Perifèrica ls dies 22 i 23 d’octubre va tenir lloc la segona edició del Curs de Cirurgia Endovascular en l’Arteriopatia Perifèrica, organitzat per August Corominas i Marc Sirvent del Servei de Cirurgia Vascular de l’Hospital Dos de Maig. En aquesta segona edició, el curs ha comptat amb quatre alumnes, cirurgians especialistes en Cirurgia Vascular d’altres hospitals (Hospital Germans Trias i Pujol, Hospital de Granollers i Hospital de la Santa Creu i Sant Pau) interessats en millorar els seus coneixements en les tècniques d’intervenció endovascular. Al llarg del curs s’han intervingut sis casos diferents, amb un petita part teòrica tot i que el curs és eminenment pràctic.

E

TANATORI GRAN VIA L’HOSPITALET Al seu costat. Serveis personalitzats Servei integral de funerària, tanatori i crematori en el mateix complex 15 sales de vetlla àmplies, còmodes i amb llum natural.

Sala de cerimònies multiconfessional. Pàrquing gratuït i cafeteria Atenció personalitzada les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any Col·laborem amb totes les companyies d’assegurances Amb la garantia de l’empresa catalana líder en serveis funeraris amb 300 anys d’experiència Serveis Funeraris Integrals. La xarxa més àmplia d’instalacions funeràries del Baix Llobregat amb 10 tanatoris, 8 cementiris i 2 crematoris.

TANATORI GRAN VIA: C/ Gran Via, 205 L’Hospitalet de Llobregat · 93 263 02 02 Oficines d’atenció al públic: La Ciutat de la Justícia · Hospital Moisés Broggi Sant Joan Despí · C/ Tomas Breton, 6 Esplugues de Llobregat

16

Breus

La Biblioteca passa a gestionar-se des de Sant Joan Despí es del mes d’octubre passat, la Biblioteca dels CSI ha passat a gestionar-se des de les instal·lacions ubicades a Sant Joan Despí. Tot i que les dues biblioteques ubicades a l’Hospital General de l’Hospitalet i l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi continuen obertes, l’atenció diària per part de la secretària, Pepi Vázquez, es fa a la l’Hospital de Sant Joan Despí.

D

La Biblioteca, que depèn de la Comissió de Docència del CSI, disposa d’un catàleg de revistes que es pot consultar a través de la pàgina web del Consorci Sanitari Integral o contactant amb Pepi Vázquez, que també gestiona les altes i baixes del portal de publicacions RIMA (Red Informática de Medicina Avanzada).

Els horaris d’accés a les dues seus de la biblioteca és de 8 a 20 hores. A Sant Joan Despí l’accés és amb targeta magnètica i a L’Hospitalet a través de codi de seguretat.

La Biblioteca es troba a la planta 0, entre els blocs groc i verd, a la imatge, Pepi Vázquez

Si tens consultes pots contactar amb la secretària de la Biblioteca, Pepi Vázquez, per telèfon a través de l’extensió 7085, o bé per correu electrònic: pvazquez@csi.cat.

Tres pòsters finalistes en la II Jornada de treball Pla de Salut res dels 15 pòsters (d'un total de 550 comunicacions) en els quals participaven professionals del Consorci van estar finalistes en les comunicacions d’experiències sobre el Pla de Salut 2011-2015, que van tenir lloc durant la II Jornada de treball d’aquest pla.

T

Les experiències finalistes van ser: - Experiència de l'abordatge d'atenció als pacients crònics complexos a l'Hospitalet Nord, Baix Llobregat Centre i Fontsanta, que té com autors: Esteve J., Freixa R., Barber V., Llorens C.,Torres. M. i Megido MJ. - Millora de la resolució i coordinació

amb especialitats; de José Manuel Albesa, Emili Burdoy i Juan Francisco Pajares.

- Prova pilot per a la millora de la gestió i seguiment de les reclamacions de tracte dels assegurats del CatSalut; de Marcel·la Miró, Gea Figuerola, Sergio Blanco, Azucena Carrasco, Maria Lluïsa de la Puente, Ester Diaz, Vicky Nortes, Maribel Perez, Josep Serrat, Marta Sole i Palmira Tejero.

La II Jornada de treball Pla de Salut va tenir lloc a Sitges els passats 30 de novembre i 1 de desembre. El seu objectiu va estar donar a conèixer els resultats

obtinguts durant l’any 2012 i consolidar un espai de debat i reflexió sobre els avenços dels projectes. Durant la jornada es van donar conèixer i posar de relleu els projectes que s’estan duent a terme i que han aconseguit resultats en la millora de l’atenció sanitària, la qualitat de vida de les persones i la sostenibilitat del sistema sanitari.

L’objectiu de la presentació de projectes va ser fer difusió de les experiències innovadores que poden ser de gran interès per als ciutadans i la resta de professionals dels sectors de la salut i social durant la Jornada.

Nosaltres

17

Resultats comparatius de l’enquesta de cultura de seguretat del pacient (2009-2012) La cultura de la seguretat dels pacients en una organització es manifesta a través dels comportaments, valors i creences dels professionals que hi treballen. Aquest article presenta la percepció que tenen els professionals del Consorci Sanitari Integral (CSI) sobre aquests ítems. Properament hi haurà un article nou amb les dades del CAIHDM. LENA FERRÚS D’acord amb les directrius de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), del Ministeri de Sanitat i del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, la planificació estratègica per al període 2009-2011 del Consorci Sanitari Integral (ampliada al 2012), contemplava un objectiu estratègic dirigit a promoure la seguretat dels pacients.

mes de juny del 2009 es va efectuar una enquesta de percepció de la cultura de la seguretat dels pacients, entre els diferents professionals dels àmbits de l’assistència hospitalària aguda i sociosanitària, l’atenció primària i les residències. Es va utilitzar el qüestionari de cultura de seguretat dels pacients Hospital Survey Patient Safety Culture (HSPSC1) de l’AHRQ.

Les accions derivades d’aquest objectiu van ser, d’una banda, la creació de l’Àrea de Seguretat del Pacient dins de l’estructura organitzativa del CSI; i, de l’altra, la promoció de pràctiques segures, la sensibilització dels professionals i la formació en seguretat del pacient (SP), i la implantació d’un sistema de notificació d’esdeveniments adversos basat en dues premisses: la resposta no punitiva als errors i l’aprenentatge a partir d’ells. En definitiva la promoció de la cultura de la SP.

Durant el mes d’abril d’enguany s’ha tornat a fer l’enquesta. Per l’assistència hospitalària, s’ha utilitzat el mateix qüestionari; i per les residències i l’atenció primària s’han utilitzat els qüestionaris NHSPC2 i el MOSPS3 que estan específicament dirigits a avaluar la cultura de SP de les Nursing Homes i els Medical Office als Estats Units, respectivament (veure requadres 1 i 2).

Segons l’Agency for Healthcare Research and Quality (AHRQ), les organitzacions amb una cultura de seguretat del pacient positiva es caracteritzen per les comunicacions basades en la confiança mútua, les percepcions compartides de la importància de la seguretat i la confiança en l'eficàcia de les mesures preventives que es prenen.

Amb la finalitat de fer un diagnòstic per conèixer el punt de partida del CSI, pel que fa a la cultura de la seguretat del pacient, el

El MOSPS està validat en castellà i el NHSPC està sent validat actualment per un equip del País Basc en el que hi participa el CSI. Es va considerar interessant conèixer el punt de partida en el qual es trobava el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) i es va fer una adaptació del NHSPC, per passar també una enquesta entre els personal del SAD durant els mesos de maig i juny.

La participació en l’enquesta i la percepció de la seguretat dels pacients El grau de participació a l’enquesta i el comparatiu amb el 2009-2010 es veu reflectit en

Enquestes 1a enquesta - Juny 2009: Tots els centres assistencials del CSI. 1a enquesta - Juny 2010. Amb l’obertura del HSJDMB es va fer una enquesta de punt de partida aquí i l’HDM. 2a enquesta - Abril 2012. Els centres assistencials del Baix Llobregat i l’Hospitalet; maig-juny 2012, SAD; desembre 2012, HDM. Al CAP Sagrada Família es va fer dins del projecte del Departament del Departament de Salut el 2011.

A dalt, requadre 1, a baix, requadre 2

Qüestionaris S’han utilitzat 4 qüestionaris adequats per a cada àmbit: HSPSC (hospitals), MOSP (atenció primària), NHSPC (residències) i NHSPC adaptat (Servei d’Atenció Domiciliària).

Els qüestionaris presenten preguntes sobre característiques sociodemogràfiques i afirmacions sobre cultura de seguretat dels pacients amb una escala tipus Likert de 6 opcions; des de Molt d’acord a Molt en desacord i l’opció No sé/no contesta.

Les afirmacions (aprox. 40 a cada qüestionari) s’agrupen en 12-14 dimensions de cultura de seguretat dels pacients (veure taules 1, 2 i 3).

Hi ha també una pregunta sobre el grau de seguretat global dels pacients percebuda.

18

Nosaltres

el gràfic 1. Hi ha un increment de participació a tots els centres a excepció de l’Hospital General de l’Hospitalet (HGH) i la Residència Francisco Padilla.

La percepció global de seguretat dels pacients a cadascun dels centres es veu reflectida en el gràfic 2. Ha experimentat un increment del 2009-2010 al 2012. Aquest augment ha estat més visible entre els professionals de l’HGH i globalment se situa al voltant del 7 (en una puntuació de l’1 al 10).

La cultura de seguretat dels pacients Els gràfics 3, 4, 5, 6 i 7 presenten els radials comparatius del 2009-2012 de cada dimensió per a cada àmbit assistencial i per a cada enquesta en comparació amb els últims resultats publicats de l’AHRQ. Els valors representen les respostes en sentit positiu atorgades a cada afirmació dins de cadascuna de les dimensions de cultura de seguretat.

Les residències Les dimensions amb més respostes positives a la Residència Collblanc Companys Socials són: Percepcions sobre la seguretat del resident (87,4%); Expectatives sobre la coordinació i accions de promoció de la seguretat del resident (85,7%); Feedback i comunicació entorn els incidents (84,5%) i Suport de la direcció a la seguretat del pacient (77,1%). Les dimensions que podem veure com a àrees de millora són: Resposta no punitiva als errors (38,9%) i Compliment dels procediments (48,7%), (veure gràfic 3).

A la Residència Francisco Padilla veiem com a fortalesa: Percepcions sobre la seguretat del resident (80,2%) i com a àrees de millora Comunicació oberta (21,5%): Resposta no punitiva als errors (39,7%); Expectatives sobre la coordinació i accions de

A dalt: Gràfic 1 - Taxa de participació per centre i any A baix: Gràfic 2 - Percepció del grau de seguretat del pacient segons centre i any

promoció de la seguretat del resident (32,2%); Dotació (34,5%); Compliment dels procediments (43,2%); Suport de la direcció a la seguretat del resident (43,7%) i Treball en equip (47,7%), (veure gràfic 3).

El Servei d’Atenció Domiciliària Les dimensions amb més respostes positives són: Expectatives sobre la coordinació

i accions de promoció de la seguretat de l’usuari (69,7%) i Percepcions sobre la seguretat del pacient (69,7%). Les dimensions que podem veure com a àrees de millora són Dotació (31,3%); Comunicació oberta (34,2%); Transicions 36,5% i Resposta no punitiva als errors (37,4%), (veure gràfic 4).

L’Atenció Primària

19 Gràfic 3: Radial comparatiu de les valoracions positives de les diferents dimensions

Les dimensions amb més respostes positives a l’ABS Collblanc són: Treball en equip (82,1%) i Aprenentatge de la organització (80,8%). Les dimensions que podem veure com a àrees de millora són: Ritme i càrrega de treball (8,9%) i Intercanvi d’informació amb altres dispositius assistencials (15,2%).

A l’ABS La Torrassa veiem com a fortalesa: Treball en equip (78,5%) i Aprenentatge de l’organització (75,0%) i com a àrees de millora Ritme i càrrega de treball (10%); Formació al personal no sanitari (37,7%) i Intercanvi d’informació amb altres dispositius assistencials (9,5%), (veure gràfic 5).

Gràfic 4: Radial comparatiu de les diferents dimensions i valoracions

L’Hospital d’aguts Les dimensions amb més respostes positives són: Treball en equip a la unitat (71,2%, Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi-HSJDMB-; 70,4%, HGH) i Expectatives/ accions direcció/supervisió sobre la coordinació i accions de promoció de la seguretat del pacient (63,8%, HGH).

Les dimensions que caldria millorar són: Dotació de personal (22,1%, HSJDMB; 22,6%, HGH); Suport de la gerència a la seguretat del pacient (21,1%, HSJDMB; 32,7%, HGH); Problemes en canvis de torn i transicions (34%, HSJDMB; 38,7%, HGH); Treball en equip entre unitats (36,5%, HSJDMB); Percepció de seguretat (37,4%, HSJDMB) i Freqüència dels esdeveniments notificats (37,9%, HGH), (veure gràfics 6 i 7).

L’Hospital sociosanitari Les dimensions amb més respostes positives són: Treball en equip a la unitat (67,1%) i Aprenentatge de l’organització (61,9%).

Les dimensions que caldria millorar són: Dotació de personal (26,8%) i Suport de la gerència a la seguretat del pacient (33,2%), (veure gràfic 8).

20

Nosaltres

Gràfic 5

Síntesi i conclusions Llevat del treball en equip dins la unitat/servei, que té valoracions positives altes en tots els centres, les altres dimensions a tots els centres o en alguns tenen clars indicis d’oportunitats de millora.

Gràfic 6

El fet que no haguem experimentat una millora destacable, en termes de cultura de seguretat del pacient en dos anys i mig, es podria atribuir, d’una banda, al fet que la consolidació dels canvis culturals és un procés lent i, de l’altra banda, que en aquests dos anys i mig el CSI ha experimentat canvis interns importants i es troba immers en un entorn inestable. Dels resultats obtinguts en la segona enquesta, se’n dedueixen algunes àrees de millora comuns a tota l’organització, que actualment estan sent considerades per la seva inclusió en els plans d’actuació del 2013-2015.

Gràfic 5: Radial comparatiu de les valoracions positives a cada dimensió o aspecte. Gràfic 6: Valoracions positives de les 12 dimensions, HSJDMB

21 Gràfic 7

Entre elles destaquem: -La implantació de rondes de seguretat, és a dir, l’observació en directe d’algunes pràctiques segures, per part de comandaments o professionals assistencials implicats, per monitoritzar i fer visible el suport de la direcció als temes de seguretat del pacient i implicar més activament els coordinadors de procés.

-Promoció més activa de la notificació dels esdeveniments adversos a través del sistema implementat en el CSI4 i l’anàlisi dels casos per aprendre dels errors.

-Unificació i difusió dels procediments de treball com una forma d’assegurar les pràctiques segures.

-El disseny d’un programa de formació en SP dirigit a promoure pràctiques segures i a sensibilitzar des d’una perspectiva sistèmica sobre les diferents dimensions que integren la cultura de la seguretat dels pacients.

-------------

suring patient safety climate: a review of surveys. 2005;14;364366 Qual. Saf. Health Care 2005;14;364-366.

2) Nursing Home Survey on Patient Safety Culture. March 2012.

Agency for Healthcare Research and Quality, Rockville, MD. http://www.ahrq.gov/qual/patientsafetyculture/nhsurvindex.htm 3) Traducción, validación y adaptación del cuestionario MOSPS

para medir la cultura de seguridad del paciente en Atención Primaria. Madrid: Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad; 2010.

4) Durant el primer semestre del 2013 s’implantarà el TSC Cloud© (sistema de notificació d’esdeveniments adversos promogut pel Departament de Salut) en substitució del SiNASP.

Gràfic 8

1) J B Colla, A C Bracken, L M Kinney and W B Weeks. Mea-

Gràfic 7: Valoracions positives de les 12 dimensions, HGH. Gràfic 8: Valoracions positives de les 12 dimensions, HSH

22

La Firma

Cuidados paliativos Cómo cuidar al final de la vida: dar una atención adecuada a las necesidades de los pacientes Se debe así tener en cuenta que la atención al final de la vida, entendida como la prestación de cuidados a la persona en la última fase de su ciclo vital, puede oscilar desde unos pocos días hasta muchos meses en su visión más amplia.

En los próximos años se espera que se produzca un incremento en el porcentaje de personas mayores de 85 años con múltiples enfermedades. Cerca del 75 por ciento de las personas que morirán, lo harán a causa de enfermedades crónicas evolutivas, con alta necesidad de cuidados y alta frecuentación de servicios sanitarios y sociales, y que van a precisar de toma de decisiones clínicas importantes.

ué son los cuidados paliativos?

Esta suele ser la pregunta que nos hacen cuando cualquier miembro de la unidad visita por primera vez a un paciente. La familia nos recibe temerosa.

El médico, que hasta ese momento ha estado siguiendo al enfermo, les ha indicado que han avisado al equipo de cuidados paliativos y muchas veces la explicación que se da para justificar nuestra presencia es que “ya no se puede hacer nada más por el paciente”, cuando por estos enfermos se puede y se debe hacer mucho. Es necesario que los clínicos comprendan que la muerte de un paciente no siempre es un fallo del sistema sanitario.

¿Q

Facilitar que una persona muera lo mejor posible es también una función nuclear de los profesionales de la salud. Cambiar esta situación es un reto, tanto para la sociedad como para los profesionales.

Se identifica los cuidados paliativos con los cuidados que el paciente necesita durante los últimos días de su vida. Este error no solamente lo comenten los enfermos y sus familias, lo que justifica que la presencia del equipo plantee miedo y dudas, sino también los profesionales sanitarios que solo piensan en los cuidados paliativos cuando es evidente que el paciente está muy próximo a su muerte.

El abordaje de la atención a estos pacientes requiere ineludiblemente de un plan terapéutico adecuado elaborado a partir de una valoración global (valoración geriátrica integral).

Dado que la estimación del pronóstico es compleja y que el curso evolutivo de las enfermedades crónicas en los ancianos puede ser difícil de predecir, la aproximación paliativa a los pacientes tiene que basarse más en las necesidades de los enfermos y la familia que en el pronóstico de la enfermedad. Lo importante no es realizar un pronóstico muy ajustado sino identificar a los pacientes que es razonable que puedan morir a lo largo de los próximos meses y conocer sus necesidades específicas para poder adecuar la planificación de sus cuidados.

23 Difícilmente se pueda protocolizar la atención al final de la vida, dado que este proceso es individual y diferente para cada persona, y vendrá condicionado por una serie de factores, algunos relacionados con las enfermedades, otros con la historia personal y la cultura del enfermo y su familia, y otros con los medios sanitarios y sociales de los que se dispone en su entorno. Sin embargo, ante cada paciente en el que se sospeche que pueda estar en una situación de final de vida, será ineludible realizar un proceso de planificación y de toma de decisiones, estableciendo unos objetivos asistenciales y un plan terapéutico concretos, teniendo en cuenta las necesidades, los valores y las preferencias del enfermo.

Una adecuada atención a estos pacientes requerirá, por tanto, saber identificar la situación de final de vida (basada en una evaluación clínica adecuada mediante una valoración geriátrica integral individualizada), para, a partir de ahí, realizar una adecuada discusión acerca del final de la vida, identificar las necesidades del paciente y planificar sus cuidados.

La mayoría de guías clínicas destacan la gran importancia de la discusión y comunicación de los aspectos relacionados con la planificación al final de la vida entre los profesionales y los pacientes así como con sus cuidadores. El conocimiento de los deseos y preferencias del enfermo será crucial a la hora de hacer un adecuado plan de cuidados.

El concepto de cambio de la orientación terapéutica es un concepto amplio y no implica únicamente una actitud de atención a una situación de últimos días, sino que comporta la limitación de unos trata-

Lourdes Rexach, quinta por la izquierda, con el equipo de cuidados paliativos del Hospital Universitario Ramón y Cajal

mientos pero no de otros para que exista una proporcionalidad del tratamiento en función de la situación y los objetivos que existen en aquel momento.

reciban tratamientos agresivos y no se inicien los tratamientos con objetivo sintomático hasta que el pronóstico está muy claro y la muerte es inminente.

La integración de los cuidados paliativos y tratamientos curativos son una aproximación racional a la atención de personas con enfermedades avanzadas. Según este enfoque, los cuidados paliativos son ofrecidos a medida que se van desarrollando las necesidades y antes de que no respondan a cualquier otro tratamiento curativo. Sin embargo, la situación habitual es que los pacientes hayan tenido múltiples episodios en los que se ha instaurado un tratamiento con fin curativo y unas pocas semanas de tratamiento de confort al final de la vida. La razón fundamental de este hecho radica en la visión tradicional de creer que los objetivos de curar y prolongar la vida son incompatibles con el objetivo de disminuir el sufrimiento y mejorar la calidad de vida. La visión dicotómica del curar-cuidar comporta que los pacientes con enfermedades avanzadas

Es necesario por tanto que en la mente de todos los profesionales que cuidamos de enfermos que podrían estar en fase de final de su vida tengamos presente esta posibilidad, seamos capaces de realizar una adecuada discusión acerca de este proceso que nos ayude a identificar sus necesidades y nos planteemos la posibilidad de un cambio de orientación terapéutica que permita hacer más llevadero el proceso de su enfermedad.

LOURDES REXACH Coordinadora del equipo de soporte hospitalario de Cuidados Paliativos del Hospital Universitario Ramón y Cajal Coordinadora del grupo de trabajo de Cuidados al final de la vida de la Sociedad Española de Geriatria y Gerontología

Khammi Ibrahim, metgessa de família del CAP Sagrada Família

“Si tens un do, l’has de cultivar”

La Khammi Ibrahim prové d’una família d’artistes, tots pinten o escriuen, i ella ni recorda quan va començar a pintar. Columnista de temes socials en el diari del seu poble a Kurdistan-Iraq, de jove, és una amant de l’esport, sobretot del Pilates que practica setmanalment. Una professional del CAP Sagrada Famíliaque sempre va voler ser metgessa, però que mai ha deixat de sentir-se artista.

SANDRA ROPERO - Pintes des de ben petita, però actualment d’on treus temps per pintar?

- Sí, pinto desde sempre perquè em sento bé i m’agrada, per això sempre pots treure temps. Un cop a la setmana, vaig a un centre cívic on tinc tot el meu material i una professora que m’ajuda si tinc algun dubte.

- Amb quin material treballes?

- Normalment utilitzo l’oli, encara que he provat l’aquarel·la, però em sento molt més còmoda amb l’oli. Puc deixar el quadre a mitges i tornar a ell un altre cop més tard.

- Amb què t’inspires per crear les teves obres?

- Vaig canviant de temàtica, veig algo que m’inspira, un paissatge, una cara, un objecte... i ho vull plasmar, modificant-lo fins que el faig meu. Últimament m’he dedicat a pintar cases de fang després de veure un reportatge del National Geographic. Tot és susceptible d’inspirar-nos.

- Has exposat la teva obra al públic?

- Cada any exposo a l’Hospital Clínic, per Sant Jordi. Participo amb tres o quatre quadres i al CAP Sardenya, on vaig fer la residència, també vam organitzar una exposició amb tots els treballadors.

- Has pensat en dedicar-te professionalment?

- No. Jo pinto per oci i em donaria molta vergonya vendre els meus quadres. Jo els regalo a les meves amigues, o me’ls quedo jo. Practico la pintura perquè és part de mi, i si tens un do, l’has de cultivar.

De petita sempre deia que si no estudiava Medicina –al meu país hi havia 200 places per a tots els estudiants i les dones ho tenien encara més difícil– estudiaria Belles Arts.

Encara que finalment vaig estudiar Filologia Anglesa!

entrar a Medicina al meu país. El meu pare em va dir que si era el meu destí, ho aconseguiria. Em vaig enfadar molt amb ell perquè jo entenia que no era possible.

Però estava equivocada. Gràcies a l’anglès vaig treballar amb Médicos Sin Fronteras a un camp de refugiats com a traductora durant un any. Així vaig arribar a Espanya amb 20 anys, el 1994, com a refugiada. Aquí vaig apendre l’idoma durant tres anys i em vaig presentar a selectivitat i vaig entrar a Medicina!

- Per quin motiu?

- Realment no ho sé. Tota la família es va sorprendre quan em vaig matricular, i a dia d’avui no sé perquè ho vaig fer, però gràcies a aquesta decisió sóc aquí i sóc metgessa.

- Així, el teu pare tenia raó.

- I tant! Penso molt en aquelles paraules. Després de tres anys el meu castellà i català era força bons per la vida quotidiana, però per la Facultat de Medicina no tant.

Demanava als professors si podia gravar les classes, i després a casa les passava a net. Va ser un esforç important però finalment vaig aconseguir-ho.

- Per estudiar Filologia Anglesa has aconseguit ser metgessa? Com és possible?

- Les meves notes eren bones però no suficients per