L'Enllaç n.81 by Consorci Sanitari Integral

En profunditat

Parlem amb...

Nosaltres

Aplicació de la llei de transparència al Consorci

Pilar Closa, gestora del procés clau Assistència Quirúrgica de l’Hospital Transversal Pàg. 8

Novetats a la maternitat i al Servei de Ginecologia del Consorci

Pàg. 4

Pàg. 10

L’Enllaç Número 81, setembre de 2015

Els nostres professionals

Elena Martínez Castro, logopeda del Servei de Rehabilitació

Editorial

Compromís amb transparència n aquesta edició de la revista l’ENLLAÇ s’inclou un article en el qual es tracta en profunditat el nostre portal de transparència. El compromís del Consorci Sanitari Integral amb la transparència i el bon govern l’hem reflectit de forma explícita en el nou pla estratègic 20152016. La nostra entitat ha d’inspirar confiança als nostres pacients i usuaris, entitats consorciades i compradors de serveis, generant una imatge de prestigi, basada en una prestació de serveis de qualitat, un bon govern i transparència en tot allò que fem i amb una atenció integral i continuada. Com a entitat pública hem d’explicar allò que fem i com ho fem ja que gestionem recursos que són de tots els ciutadans dels àmbits territorials en els que actuem.

A finals del mes de juliol l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya va publicar els informes de la central de resultats 2014 per als diferents àmbits assistencials: atenció hospitalària, atenció primària, atenció sociosanitària i salut mental. En aquests informes es constata que els centres del Consorci Sanitari Integral presenten resultats comparativament molt bons en les dimensions analitzades. Vull destacar especialment la dada de l’informe de l’àmbit hospitalari que posa en evidència la consolidació del nostre hospital transversal que ja és el quart hospital en nombre d’hos-

pitalitzacions i d’intervencions quirúrgiques fetes així com el segon en nombre d’intervencions de cirurgia major ambulatòria de tot Catalunya. En aquesta edició de la revista, Pilar Closa ens parla del procés clau d’assistència quirúrgica del qual n’és la responsable a l’Hospital Transversal. La cerca de la millora continua i l’eficiència en aquest complex procés ens permet incrementar any rere any el nombre d’intervencions fetes amb els recursos dels quals disposem, factor clau per a l’adequada gestió de les llistes d’espera quirúrgiques. L’article fa èmfasi en el fet que la seguretat dels nostres pacients és la més gran de les nostres prioritats. També s’inclou un article que ens mostra clarament el compromís dels professionals de l’àrea de gestació i naixement del Consorci Sanitari Integral a l’Hospitalet de Llobregat i el Prat, cercant noves àrees de millora i seguretat assistencial. Cal destacar la important tasca que es fa des de les nostres àrees bàsiques per apropar els serveis de salut als centres docents i als adolescents, facilitant la promoció d’actituds i hàbits saludables, tenint cura dels factors de risc i prioritzant la detecció precoç dels problemes de salut per a intervenir-hi amb rapidesa. Aquesta edició de la revista també tracta aquesta qüestió amb detall.

D’altra banda, l’Elena Martínez ens apropa a l’excel·lent tasca que dia a dia es fa als serveis de logopèdia del Consorci Sanitari Integral i la Sandra Alonso, infermera del centre d’atenció primària de Collblanc comparteix amb nosaltres la seva afició. MIQUEL ARRUFAT Gerent del Consorci Sanitari Integral

COMITÈ DE REDACCIÓ ANA CERRO Cap d’equip d’atenció primària Collblanc PILAR MADRID Gestora de procés d’Hospitalització de l’Hospital Dos de Maig M. JESÚS MARTÍNEZ Responsable de Qualitat i Processos de l’Hospital Dos de Maig EVA M. MELENDO Gestora de procés d’Hospitalització Sociosanitària ANNA MILLÀ Tècnica de Comunicació (Coordinadora de L’ENLLAÇ) CATI PADILLA Coordinadora assistencial de l’àmbit Cures d’Infermeria de l’Hospital Transversal EVA PÉREZ Treballadora social de l’Hospital General de l’Hospitalet ELVIRA QUINTERO Secretària d’atenció primària de l’Hospitalet NATÀLIA RIERA Cap d’equip d’atenció primària Sagrada Família MARTA LANUZA Treballadora social del Servei de Valoració del Grau de Discapacitat ISABEL SALGADO Coordinadora de procés d’Assistència Obstètrica PALMIRA TEJERO Directora d’Atenció al Ciutadà i Comunicació ANNA VILANOVA Responsable de Desenvolupament i Progressió Professional de Recursos Humans

COORDINACIÓ, DISSENY, MAQUETACIÓ I CORRECCIÓ MÒNICA FERNÁNDEZ ANNA MILLÀ LLUCIA RIBOT SANDRA ROPERO Tècniques de Comunicació Direcció d’Atenció al Ciutadà i Comunicació ISSN: 2014-7007

Sumari

3 4 En profunditat: Aplicació de la llei de transparència al Consorci

8 Parlem amb...: Pilar Closa, gestora del procés clau Assistència Quirúrgica de l’Hospital Transversal

10 Nosaltres: Novetats a la maternitat i al Servei de Ginecologia

12 Els nostres clients: Programa Salut i Escola a atenció primària

14 Els nostres professionals: Elena Martínez Castro, logopeda de Rehabilitació

16 La Firma: Eina UptoDate

18 La contra: La infermera Sandra Alonso, del CAP la Torrassa, ens explica la seva afició a la fabricació de peces de bijuteria

Gràcies a totes aquelles persones que han col·laborat per fer possible aquest número.

Per a qualsevol suggeriment, dubte o per fer arribar els vostres escrits i comentaris, contacta amb comunicacio@sanitatintegral.org o a qualsevol dels tres punts de Comunicació del Consorci. L’ENLLAÇ es publica tres vegades l’any i és la revista interna per a tots els professionals i col·laboradors del Consorci Sanitari Integral. Les opinions expressades en els articles no són necessàriament compatides per l’equip editorial de L’ENLLAÇ. Teniu més informació a la Intranet.

En profunditat

Aplicació de la llei de transparència al Consorci El Consorci Sanitari Integral ha hagut d’adaptar-se als requeriments legals de les lleis de transparència. Fruit d’això, ha estat, entre altres mesures, la creació del Portal de transparència. ANNA MILLÀ

urant l’últim any han entrat en vigor dues lleis que han canviat la forma en la qual els ciutadans poden accedir a la informació de les organitzacions públiques, que rebin fons públics o que en depenguin. Es tracta, d’una banda, de la Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno, aprovada al desembre de 2013 pel Parlament espanyol. D’altra banda, el Parlament català va aprovar la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Totes dues lleis es coneixen com a Llei de transparència.

Llei espanyola La Llei espanyola es regeix pels principis generals de transparència, bon govern i exigència de responsabilitat. El seu objectiu és garantir el dret dels ciutadans a accedir a la informació pública, obligar les organitzacions públiques i altres afectades per la llei a ser transparents i establir les obligacions de bon govern que han de complir els responsables públics, amb conseqüències jurídiques en cas d’incompliment. La llei afecta administracions públiques, entitats del sector públic, òrgans constitucionals, fundacions del sector públic, associacions constituïdes per administracions públiques, societats mercantils amb participació pública majoritària, partits polítics, sindicats i altres entitats

Pàgina principal del Portal de transparència del Consorci

privades que rebin una determinada quantitat d’ajudes o subvencions públiques. D’una banda, la llei parla de publicitat activa, que és la informació que les organitzacions afectades han de publicar de forma periòdica i actualitzada, i així garantir la transparència de la seva activitat. Aquesta informació ha d’estar

pública en seus electròniques. Això ha fet que les institucions desenvolupin els portals de transparència, d’accés fàcil i gratuït. La publicitat activa inclou informació de caràcter: - Institucional: funcions de la institució, normativa, organigrama, plans i progra-

5 mes anuals i plurianuals, avaluació... - De rellevància jurídica. - Econòmica, pressupostària i estadística: contractes, volum pressupostari de les licitacions, convenis, encomanes de gestió, subvencions, comptes anuals, informes d’auditoria, retribucions d’alts càrrecs, comptabilitat de càrrecs, estadístiques de compliment dels serveis, relació de béns immobles... D’altra banda, les organitzacions estan obligades a facilitar la informació que els ciutadans els hi puguin requerir. L’accés a aquesta informació es troba només limitat pels casos que ho requereix la naturalesa de la pròpia informació o per entrar en conflicte amb altres drets o interessos protegits. Es tracta d’un servei sense cost (pot haver-hi una taxa per expedició de còpies) a l’abast de qualsevol persona. El termini de resolució de la demanda és d’un mes (extensible a un altre). Llei catalana La llei de transparència catalana recull principis similars als de la llei espanyola, tot i que és més àmplia i concreta quan al tipus d’informació per publicar de forma activa: - Informació institucional i estructura administrativa: identificació dels responsables dels òrgans i el seu perfil i trajectòria professional, relació d’alts càrrecs, relació de llocs de treball, processos selectius, informació de formació i promoció, incompatibilitats d’alts càrrecs, alliberats sindicals, convenis, acords i pactes... - Gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial: declaracions d’activitats, patrimonials i d’interessos dels

Pàgina de Contractació, al Portal de transparència

alts càrrecs; gestió patrimonial, retribucions, indemnitzacions i dietes d’alts càrrecs i personal directiu i també dels empleats públics per nivells i cossos. - Informació més específica de planificació i programació. - Informació més específica de la contractació i dels convenis establerts. Quant al dret d’accés a la informació pública, dins del sistema de garanties previst per la Llei de transparència, destaca la creació de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, davant de la qual tots els ciutadans podran interposar una reclamació gratuïta contra totes les resolucions que dicti l’Administració en matèria d’accés a la informació pública. L’organització i funcionament d’aquesta Comissió encara està en desenvolupament. D’altra banda, la Llei marca com a responsables de la seva aplicació a alts

càrrecs i al personal al servei de l’Administració pública i estableix un règim de sancions en cas d’incompliment. Criteris interpretatius La Generalitat de Catalunya va crear, mitjançant un decret, la Comissió Interdepartamental de Transparència i Accés a la Informació Pública (CITAI) per coordinar els òrgans en l’aplicació dels criteris corporatius sobre matèria de transparència i accés a la informació. Alhora lligada a aquesta comissió es va crear també la Comissió Tècnica de Treball per a la Transparència i l’Accés a la Informació (CTTAI). Segons la normativa desenvolupada després en resolucions, el Servei Català de la Salut coordina les actuacions en matèria de transparència i accés a la informació pública en les entitats que presten serveis assistencials de salut, inclòs el Consorci Sanitari Integral.

En profunditat

El Departament de Salut també va decidir crear un Grup de Treball Intern de Transparència, que es reuneix periòdicament. Pel que fa a la publicitat activa, la Llei catalana deixa sense definir o acotar alguns aspectes i la previsió és que la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública acabi d’elaborarlos. Mentrestant, però s’estan seguint els criteris elaborats per diferents òrgans transversals de la Generalitat i que aprova després la CITAI. En relació al dret d’accés a la informació pública, s’ha creat un formulari electrònic a través del qual el ciutadà pot fer la seva sol·licitud des del Portal de la transparència, denominat SAIP (Sol·licitud d’Accés a la Informació Pública). Els ciutadans també podran presentar aquestes sol·licituds presencialment o per qualsevol altre mitjà legalment admès. Dins del concepte de govern obert, que recull la Llei, el Departament de Governació i Relacions Institucionals està desenvolupant el portal ParticipaGencat.cat, que té per finalitat potenciar la participació ciutadana en les polítiques públiques. D’altra banda, la Generalitat va establir al decret de creació de la CITAI que la secretaria de cada un dels seus departaments faria les funcions d’unitat d’informació. La unitat d’informació desenvolupa tasques relacionades amb la coordinació, la comunicació, el suport i l’assessorament a les unitats dels departaments i als ciutadans en l’àmbit de la publicitat activa i l’accés a la informació pública. Pel que feia als organismes públics vinculats als departaments, el decret deixa-

El Portal de transparència es troba accesible a la pàgina principal del web corporatiu

va en mans dels departaments l’opció de que el departament assumís les funcions de les unitats. En el cas de Salut, la decisió d’aquest departament va ser que les entitats vinculades designessin cadascuna l’òrgan que assumia les funcions corresponents a la unitat d’informació, per la qual cosa, al Consorci Sanitari Integral s’ha creat la Unitat d’Informació en Matèria de Transparència i Informació Pública. Aquesta Unitat s’ha format a partir del grup de treball de transparència que es va formar al Consorci per adaptar la institució als requeriments legals. Els membres que integren la Unitat són: Gemma Férriz, Anna Millà, Toni Oliva, Roger Pons, Eric Promio, Jordi Rodríguez, Palmira Tejero i Maria Vila. El Portal del Consorci Seguint la normativa, el Consorci Sanitari Integral va posar en marxa a principis d’any, amb l’entrada en vigor de la Llei espanyola, el Portal de transparència. Aquest es defineix com l’instrument bàsic i general per facilitar a la ciutadania la informació de forma integrada de l’orga-

nització i es configura com una plataforma electrònica de publicitat a Internet, que permet l’accés a tota la informació disponible. A poc a poc ha anat també incloent els requeriments de la Llei catalana. El Portal està accessible a la pàgina: http://transparencia.csi.cat i a través del web corporatiu (http//:www.csi.cat). També a la Intranet del Consorci, a l’apartat “Consorci”. Es tracta d’un projecte viu, que ha estat coordinat des de l’Àrea de Comunicació, per Anna Millà, i amb la col·laboració de Roger Pons, del Departament de Sistemes d’Informació, en la part tècnica. A més, la posada en marxa i el manteniment del Portal ha requerit un treball intern en el que estan participant diferents direccions de la entitat. El Consorci ha estat de les primeres organitzacions del seu sector en posar en marxa el Portal de transparència i ha servit de referent per a altres entitats. En aquests moments, el portal està adaptat als requeriments actuals de la CITAI, tot i que es continua treballant en el seu desenvolupament.

Parlem amb...

Pilar Closa, gestora del procés clau d’Assistència Quirúrgica de l’Hospital Transversal

“La seguretat dels nostres pacients és la més gran de les nostres prioritats” La Pilar Closa es va incorporar al capdavant del procés d’Assistència Quirúrgica a mitjans de novembre del 2014. És metgessa especialista en cirurgia general i l'aparell digestiu i té un màster en direcció d'institucions sanitàries. En l’entrevista, ens explica els reptes que s’hi plantegen en la gestió d’aquesta àrea.

LLUCIA RIBOT

- Quant temps porta al capdavant del procés i en quin punt es trobava l’àrea quan va arribar al Consorci? - Al capdavant del procés porto des de mitjans de novembre. L’àrea tenia molt bona salut perquè cal dir que els responsables que en formen part han fet i fan molt bona feina. El Consorci té molta activitat quirúrgica, fet que determina que la gestió per part de tots sigui molt bona. Tothom és molt conscient de la importància del bloc quirúrgic i tothom ajuda per a què les coses surtin el millor possible pel bé del pacient. En aquesta tasca hi estem tots, des dels diferents responsables fins a la resta de professionals: metges adjunts, infermers, administratius, portalliteres i personal de neteja. - Com enfoca aquesta nova etapa? - Amb molta il·lusió. Sé que gestionem una àrea “molt crítica” i que, per tant, hem de ser el més eficients possible. L’equip humà és molt bo i conscient de què hem de fer bé la nostra feina, amb rigor tècnic i, sobretot, humà. Molts dels pacients que van a quiròfan tenen patologies complexes i greus, i d’altres tenen patologies no tan greus, però tots estan en major o menor mesura espantats i, per tant, acompanyar-los en el procés és una tasca molt important que tenim molt present.

Pilar Closa creu que les característiques de l’àrea exigeixen ser molt eficient

- En què consisteix el procés clau d’Assistència Quirúrgica? - És difícil resumir-ho, però jo ho definiria com un procés multidisciplinari que té la finalitat de donar la millor atenció al pacient que requereix d’una intervenció quirúrgica. - Com s’articula i què suposa per als

pacients? - Al procés d’Assistència Quirúrgica ens encarreguem de gestionar tot el que va des que un pacient és visitat per un cirurgià, i aquest decideix que el tractament que li pertoca és quirúrgic, fins que se li fa el procediment, comprovant que el pacient tingui la informació adequada i tota la preparació que pertoca. Això com-

9 Arxiu

porta una sèrie de passos com són: validar la programació quirúrgica, preparar el quiròfan segons les necessitats del pacient en relació al procediment previst, comprovar que els pacients presenten les condicions necessàries per a ser intervinguts, fer el procediment anestèsic adient, fer el procediment quirúrgic i estabilitzar el pacient per a la seva sortida del bloc quirúrgic en les millors condicions. - Quins són els criteris per classificar els tipus de cirurgia? - Els dos grans tipus de cirurgia es poden classificar en urgent i programada. Dins d’aquesta última, segons la patologia del pacient, la cirurgia té diferents prioritats. L’exemple més clar és el fet que no s’espera el mateix un pacient amb neoplàsia que un pacient a qui se li ha de col·locar una pròtesi. - I les fases de l’assistència operatòria? - En la cirurgia d’urgència el pacient es diagnostica i entra a quiròfan. En canvi, en la cirurgia programada el pacient entra a la llista d’espera i segons les directrius del CatSalut i, sobretot, els criteris assistencials té una prioritat o una altra. A banda, segons la patologia pot requerir un ingrés hospitalari o estar només unes hores, el que en diem cirurgia sense ingrés (UCSI). - I després? - Quan a un pacient se li dóna data d’intervenció se li busca el dia i l’hora per ferse l’examen preoperatori i un cop l’anestesista comprova que el pacient està en bones condicions per a la intervenció queda validada la data de la mateixa. En alguns procediments a la consulta també

el veu la infermera, per exemple en el cas de les cataractes, que fa una valoració integral del pacient. Després, el dia abans de la intervenció truquem el pacient per assegurar-nos que està en les mateixes condicions que el dia que va venir a la visita preoperatòriai i li recordem tot allò que cal per a la intervenció.

- Des de la seva incorporació, hi ha hagut novetats a l’àrea? - No hi ha cap novetat rellevant. Tal com he dit, el procés el vaig trobar molt bé i, per tant, seguim fent el mateix, que no és poc, introduint petites millores per optimitzar algun circuit, sempre pensant en el pacient.

- I finalment? - El pacient ingressa el dia de la intervenció, es prepara a la Unitat de Preparació Quirúrgica i entra a quiròfan. Segons el tipus d’intervenció, restarà a Reanimació unes hores i després anirà a una habitació d’hospitalització o sortirà a la UCSI; o bé no passarà per Reanimació, depenent del procediment que se li hagi fet i de l’estat del pacient. Si el pacient va a la UCSI, en unes hores, si tot va bé, podrà marxar a casa. Si va a planta, estarà ingressat uns dies.

- Avui dia, quins objectius es planteja l’àrea? - L’objectiu principal és millorar la nostra llista d’espera, seguint les indicacions del CatSalut. La meta per aquest any és que cap persona en llista d’espera s’hagi d’esperar més d’un any per ser operat. Així com, seguir garantint que els que tenen patologies preferents s’operin en el menor temps possible. Tot això amb rigor, perquè la seguretat dels nostres pacients és la més gran de les nostres prioritats.

Nosaltres

Novetats a la maternitat i al Servei de Ginecologia L’Hospital General de l’Hospitalet és la maternitat de referència per a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat. En aquest article es repassa les darreres novetats de l’àrea, com l’augment de les consultes d’alt risc i el control de les de baix risc per les llevadores. LLUCIA RIBOT I ANNA MILLÀ es del 2010, tots els processos de l’àmbit dels serveis relacionats amb la gestació i el naixement se centralitzen en un únic espai físic del centre de l’Hospitalet, a la segona planta. En el primer mig any del 2015, s’ha registrat un increment del 5% del nombre de parts respecte a l’any passat, una xifra que donada la disminució general de la natalitat, des de l’Àrea s’interpreta com un augment de la confiança de la població de referència en el centre.

Des de l’any 2013, les Consultes Externes d’Obstetrícia, les sales d'ecografies i de monitoratge fetal, les Urgències Ginecobstètriques, l’Àrea d’Assistència Obstètrica, la Unitat Neonatal i la planta d’hospitalització es troben ubicades al mateix espai per fer més còmode el circuit assistencial de les gestants. Pel que fa a l'hospitalització, en aquests moments totes les habitacions per ingressar les pacients són individuals, així s’ofereix una comoditat i privacitat més gran a mares i nadons. En els últims mesos, aquesta Àrea, que integra les especialitats de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia, ha augmentat el nombre de dies de visita de consultes externes d’alt risc obstètric. Ara es fan dues a la setmana. Això s’ha fet per ajustar el servei a la demanda, ja que els casos que requereixen un control d’alt risc s’han incrementat. La consulta de baix risc obstètric es fa ara dos dies a la setmana a càrrec de llevadores. D’aquesta

La llevadora M. Dolores Carballo durant una consulta de baix risc

manera, aquestes professionals desenvolupen el seu àmbit de competències de control de l’embaràs de baix risc. També s’ha fet un protocol amb el Servei d’Anestèsia que permet l’entrada d’un acompanyat a les cesàries de baix risc. Pel que fa a recerca, el Servei de Ginecologia i Obstetrícia participa des de fa un any en un estudi multicèntric internacional per avaluar la seguretat i l’efectivitat d’un nou dispositiu (Essure) per a l’esterilització definitiva sense cirurgia de la dona. També continua el treball d’investigació de la metaplàsia òssia a la cavitat uterina i les col·laboracions amb el Hospital Clínic en preeclàmpsia i de ventriculomegalia fetal.

Quant a reconeixements, les llevadores van obtenir el premi al millor pòster al II Congreso de la Asociación Navarra de Matronas y XII Congreso de la FAME al 2013 amb el treball Resultados clínicos de las diferentes posiciones adoptadas durante el expulsivo en el parto natural. Al 2014, el treball Experiència de l’entrada d’un acompanyant a la cesària de baix risc va estar el guanyador del premi de pòsters de llevadores de la VIII Reunió de Llevadores de les Comarques Catalanes. Al 2013, les tècniques en cures auxiliars d’infermeria (TCAI) de l’Àrea també van rebre el premi a la defensa del pòster El bebé mariposa, presentat al Congrés Nacional de TCAI. Pel que fa a la formació, en el darrer any

11 s’han organitzat dues jornades amb el nom Taller teórico-práctico. Aspectos prácticos de la ecografía obstétrica para matronas i una Jornada teórico-práctica para matronas. Toma de decisiones y manejo en Urgencias Obstétricas, que comptaven amb el suport del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona i de l’Associació Catalana de Llevadores. Totes les jornades van tenir un gran èxit de participació. Al 2014, també es van fer dos cursos precongrés del IX Congrés de la Secció d’Endoscòpia de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia, organitzat conjuntament per la Sección de Endoscopia de la SEGO i la American Associaton of Gynecologist Laparoscopist (AAGL): Workshop pràctica en cirurgia histeroscòpica i Workshop pràctica en contracepció histeroscòpica amb el sistema Essure.

D’altra banda, l’Hospital General de l’Hospitalet ha sigut escollits com un dels tres hospitals a l’Estat per a la formació de metges en la col·locació del dispositius d’esterilització permanent Essure. En la part de la producció científica, el Servei ha publicat en els últims anys set articles en revistes internacionals i ha participat en la redacció de sis capítols de llibres d’endoscòpia. També ha participat en l’edició de dos llibres de histeroscòpia. En aquests moments, s’està implementat al Consorci el Pla de millora de l’atenció obstètrica al sector del Baix Llobregat Centre-Litoral i l’Hospitalet de Llobregat 2014-2015, amb el suport del Servei Català de la Salut i el Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una experiència pilot que s’ini-

cia conjuntament amb l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi, el Servei d’Atenció Primària-Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (SAP-ASSIR) Baix Llobregat Delta (la Torrassa i Just Oliveres) i el SAP-ASSIR Baix Llobregat Centre (Cornellà). Consisteix en revisar els criteris de classificació del risc obstètric i els criteris de derivació entre el SAP i l’hospital. També tracta de definir els criteris de risc i l’àmbit d’aplicació del cribratge ecogràfic prenatal al primer trimestre. L’objectiu d’aquest pla és diagnosticar més precoçment algunes malalties i complicacions de l’embaràs. També s’ha posat en marxa un programa d’acompanyament durant l’embaràs, part i postpart per a dones adolescents i les seves famílies, que duen a terme les llevadores.

TANATORI GRAN VIA L’HOSPITALET Al seu costat. Serveis personalitzats Servei integral de funerària, tanatori i crematori en el mateix complex 15 sales de vetlla àmplies, còmodes i amb llum natural. Sala de cerimònies multiconfessional. Pàrquing gratuït i cafeteria Atenció personalitzada les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any Col·laborem amb totes les companyies d’assegurances Amb la garantia de l’empresa catalana líder en serveis funeraris amb 300 anys d’experiència Serveis Funeraris Integrals. La xarxa més àmplia d’instalacions funeràries del Baix Llobregat amb 10 tanatoris, 8 cementiris i 2 crematoris.

TANATORI GRAN VIA: C/ Gran Via, 205 L’Hospitalet de Llobregat · 93 263 02 02 Oﬁcines d’atenció al públic: La Ciutat de la Justícia · Hospital Moisés Broggi Sant Joan Despí · C/ Tomas Breton, 6 Esplugues de Llobregat

Els nostres clients

Programa Salut i Escola al Consorci Sanitari Integral Els Centres d’Atenció Primària del CSI treballen des de fa 11 anys en la promoció de la salut a diferents instituts de la seva àrea geogràfica de referència, gràcies al Programa Salut i Escola. Aquesta iniciativa busca apropar els adolescents del territori els centres d’atenció primària i oferir un espai segur i de confort per solucionar dubtes respecte a la seva salut. SANDRA ROPERO

Lourdes Sans, Verónica Huerta i Elena Martínez als seus respectius despatxos

l 1994, la Conselleria de Salut en coordinació amb la d’Ensenyament, van engegar un Programa d’educació sanitària a les escoles, conegut com Programa Salut i Escola (PSiE). La finalitat de la implantació d’aquest programa a les escoles de Catalunya era –i és– millorar la salut dels adolescents de 3r i 4t d’Educació Secundària Obligatòria (ESO), encara que actualment s’ha obert a tots els adolescents d’ESO i Batxillerat; mitjançant accions de promoció de la salut, de prevenció de les situacions de risc i d’atenció precoç pels problemes relacionats amb la salut mental, la salut afectiva i sexual, el consum de drogues, alcohol i tabac; en col·laboració amb els centres educatius i els serveis de salut comunitària presents en el territori.

Des del 2004, els CAP Collblanc, La Torrassa i Sagrada Família, del Consorci Sanitari Integral, col·laboren en aquest programa, assistint a centres educatius per assessorar i guiar els alumnes

davant de preguntes o situacions sanitàries que necessiten solució. Concretament, al CAP Collblanc el professional responsable és Verónica Huerta, encarregada de l’IES Eugeni d’Ors i l’IES Margarida Xirgu; al CAP La Torrassa és Elena Martínez, la infermera encarregada d’apropar la Salut als instituts IES Sant Jaume la FEP i Acadèmia Cultura; per últim al CAP Sagrada Família és Lourdes Sanz la professional encarregada del programa, que visita l’Institut Vedruna Immaculada de Barcelona. Per engegar el PSiE a un centre educatiu s’ha de comptar amb el suport actiu del professorat i la direcció del centre, que seran els que podran detectar els adolescents que necessiten d’aquest programa. Entre tots poden solucionar problemes ràpidament, abans que s’agreugin. Aquesta filosofia cooperativa és present a tots els instituts on el Consorci hi col·labora, creant un grup multidisciplinari actiu i eficient. Segons les professionals implicades, “ja portem

13 molts anys col·laborant en aquests centres i el feedback és molt positiu, ja que nosaltres podem donar solució a casos on els tutors se senten superats. Al principi potser podia haver-hi una mica de suspicàcia per part dels centres perquè no sabien com funcionaria i quin paper tindríem en l’educació dels nois; però a dia d’avui estan encantats, tants els professors, com l’AMPA, la direcció, i sobretot, els alumnes. Amb els anys hem aconseguit parlar el seu llenguatge, no hem d’oblidar que els joves ho veuen tot d’una altra manera i has d’apropar-te tu a ells”. Si hi ha un públic sensible per tractar aquest tipus són els adolescents, per aquest motiu els professionals del CSI s’han format específicament per participar en aquest programa. EN QUÈ CONSISTEIX EL PSIE? Els serveis que ofereix el PSiE són tres: primer la consulta oberta, que consisteix en habilitar un espai al centre educatiu on els alumnes poden visitar el professional sanitari de manera privada i confidencial. Aquest aspecte és fonamental per aconseguir una relació de confiança amb el jove, perquè trobi un lloc segur on expressar lliurement els seus dubtes i problemes sanitaris. Les visites es produeixen una vegada a la setmana, sempre a la mateixa sala, perquè sigui fàcil d’identificar entre l’alumnat, i en moltes ocasions amb visites ja programades. En algunes ocasions es troben que alguns joves no se senten còmodes anant presencialment a parlar d’aquests temes, així que s’ofereix la possibilitat de contactar amb els nostres professionals a través d’un correu electrònic confidencial. Per últim, s’imparteixen tallers de salut monogràfics, sobretot d’higiene i sexualitat, sempre sota demanda dels tutors i professors del centre.

Entrevista a Sònia Esteve, directora de l’IES Sant Jaume FEP Hem decidit apropar-nos a una de les escoles on els nostres professionals col·laboren per conèixer de primera mà l’opinió que tenen respecte al Programa Salut i Escola i com repercuteix en el professorat i en la vida de l’alumnat. Quina valoració com a Directora té d'aquesta iniciativa? Per a nosaltres s’ha convertit en un recurs imprescindible, malauradament no es contemplen de forma regular les coordinacions entre Salut i escola i cada cop més tenim alumnes que per les diferents situacions familiars requereixen d’un treball coordinat i en xarxa que asseguri que estan rebent tots els Serveis que necessiten i que s’estan posant al seu abans. La figura del referent Escola i Salut exerceix de pont entre aquest dos serveis i millora la seva eficiència. D’altra banda fa accessible els serveis de salut als alumnes en l’espai de confiança que és per a ells l’escola. Quins avantatges suposa per a l'alumnat? I per al professorat? És un recurs proper, en un entorn conegut i de confiança. Per al professorat és un recurs més per a l’atenció als alumnes i les seves famílies en un camp en que no tenim formació, però que interfereix en la tasca educativa. Suposa algun inconvenient per al centre? Més que inconvenient crec que hi ha alguns aspectes que cal tenir en compte. És molt important que el professional conegui el centre, la seva proposta educativa i la “seva manera de fer” per evitar missatges contradictoris, als alumnes i les famílies. És imprescindible que es treballi per mantenir un bon clima de confiança i assegurar un continu feedback. Ha notat resultats positius al llarg dels anys amb aquesta iniciativa? Sí, ha ajudat en la detecció i atenció precoç de diferents patologies (trastorns de l’alimentació, patologies psiquiàtriques,...) i a la millora de la formació de tots els alumnes fins al punt que els mateixos alumnes ens han alertat de situacions de risc de companys en conèixer els símptomes i donar-los recursos per ajudar-los. Quines qualitats ha de tenir un professional per treballar amb adolescents? Ha de ser una persona propera, que generi confiança. Quins són els temes que es tracten i quins afegiria vostè? Es tracten temes de dietes, trastorns de conducta, drogues, educació sexual... Més que temes creiem que estaria molt bé poder incorporar el referent de Salut i Escola a les comissions socioeducatives del centre.

Els nostres professionals Elena Martínez Castro Logopeda del Sevicio de Rehabilitación del Consorci Sanitari Integral

Elena Martínez forma parte del equipo de logopedia del CSI desde que el Servicio de Rehabilitación comenzó su actividad, en octubre de 2006. Inicialmente se ubicó en las instalaciones de Fontsanta, pero actualmente las cuatro profesionales del Servicio de Logopedia se encuentran en el Hospital General de l'Hospitalet (HGH); atendiendo a los usuarios del área geográfica de referencia del Hospital Transversal. SANDRA ROPERO - ¿Cómo definirías la logopedia? - La logopedia es la rehabilitación de los trastornos de la comunicación, la deglución y la alimentación; básicamente somos las especialistas de la zona orofacial y ahí dentro se engloban muchas patologías que tratar. Tradicionalmente esta especialidad se dedicaba más a los trastornos del habla y la comunicación, pero a día de hoy está muy en boga la rehabilitación miofuncional, lo que incluye trastornos de alimentación, como disfagias (trastornos de la deglución) y degluciones atípicas. La mayoría de estos casos son niños enviados por los ortodoncistas, ya que al haber una mala función oral, hay un mal crecimiento de las estructuras dentales y óseas. Es muy importante hacer una reeducación de la masticación, la deglución, respiración, etc. para que haya un crecimiento adecuado y no haya recidivas una vez se retire la ortodoncia. Como ves la logopedia trata un abanico muy amplio de patologías, pero aun así sigue siendo la gran desconocida dentro del mundo de la Rehabilitación. - ¿Por qué crees que es desconocida? - La gente la relaciona con el concepto “no saber hablar”, pero es mucho más; trata

Elena Martínez Castro, atenent un pacient a les instal·lacions de Rehabilitació de l’HGH

patologías que pueden afectar mucho en la vida de los usuarios. Por ejemplo, hay padres que traen a sus hijos por problemas de pronunciación con la “R” y aquí descubren que también tiene disfonía y disfunción miofuncional. Esto sucede porque son las mismas estructuras, por tanto

todas las funciones están alteradas. Así que gracias al tratamiento de logopedia pueden solucionar problemas que más adelante podrían afectar mucho más al niño. Aquí hacemos mucho más que “enseñar a hablar”, ayudamos a mejorar la calidad de vida.

15 - Comentabas que hay muchas patologías, ¿Cuáles tratáis aquí? - Somos un servicio sanitario, así que tratamos las patologías cubiertas por CatSalut. Atendemos afasias (alteraciones del lenguaje en personas que previamente lo tenían adquirido), disartrias (alteración de la articulación del habla en personas que previamente lo habían adquirido), disfagias (trastorno de la deglución), disfonías (alteraciones de la voz tanto en niños como en personas mayores); dentro de las disfonías habría prodectomías, parálisis de cuerda vocal, laringectomías, tartamudez y todos los trastornos del habla infantiles: como dislalias (alteración de la pronunciación de algunos sonidos), alteraciones del lenguaje (problemas que afectan más a las estructuras mentales, como dificultad para organizar una frase o discurso, poco vocabulario, etc.) o retrasos del habla, además de la rehabilitación miofuncional. Además, hay otras muchas dificultades que no tratamos aquí, como dislexias, sorderas, autismos, etc. que deben ser tratados en servicios especializados o privados. - ¿Cuál es vuestra metodología de trabajo? - Se hace una primera visita donde se valora al paciente, se le explica en qué consistirá el tratamiento y cuáles son los objetivos de mejora. En los pacientes con complicaciones médicas esta visita la hace primero un médico rehabilitador, Jordi Mallol o Aurora Pedro. Posteriormente se inicia la rehabilitación, al final de la cual se vuelve a valorar al paciente. Para el tratamiento, nosotros intentamos agrupar siempre que es posible, porque el trabajo en pequeño grupo da mejores resultados. Aunque el trabajo sea grupal, los objetivos son individuales. Pero hay casos que no puedes agrupar, como los

Beatriz Gómez, Belén Gutiérrez, Mercè Doñate y Elena Martínez

pacientes afásicos porque no sacas el mayor rendimiento a ese paciente. Ellos necesitan atención del logopeda completa, son déficits muy específicos y debemos focalizar mucho en lo que el paciente tiene preservado para basar en ello la rehabilitación. Dos pacientes que tengan el mismo problema puede que uno disponga de unas habilidades y el otro no, como por ejemplo la repetición de palabras o la escritura. También hay veces en que no puedes agrupar pacientes porque es una patología muy específica y no llegan suficientes para hacer el grupo. En el caso de los niños es imprescindible contar la colaboración de los padres para que haya mejores resultados. - El trabajo en equipo es fundamental, ¿también para vosotras?

- Por supuesto. Tanto entre nosotros, que nos reunimos semanalmente, como con el servicio de Rehabilitación y de Otorrinolaringología. Formamos parte de la Comisión de Disfagia, y de la Comisión de Voz dentro del CSI. Además, es muy importante contactar con las escuelas, y otros especialistas que puedan estar tratando al paciente, como psicólogos, ortodoncistas, etc. como ya te comentaba, la implicación del paciente y su familia es determinante para el éxito de la rehabilitación. Mallol y Pedro visitan los casos complejos o aquellos que no vienen con una buena historia clínica derivados de otros centros, para pautar las pruebas que deben hacerse o el tratamiento a seguir.

La firma

UpToDate, nueva herramienta de actualización clínica El Consorci Sanitari Integral ha adoptado en su sistema este nuevo recurso de conocimiento clínico, para ayudar a sus profesionales a conocer todo avance científico publicado y susceptible de mejorar la práctica clínica, aumentando la calidad de la atención sanitaria en todos sus centros. os investigadores médicos alcanzan constantemente nuevos hallazgos clínicos en materia de diagnósticos y tratamientos de enfermedades. A medida que llegan nuevos descubrimientos, surgen las preguntas: ¿Qué conocimientos son los relevantes para las prácticas clínicas y cuáles pueden cambiar o reemplazar las actuales? En el contexto de la época de "sobrecarga de información" en la que vivimos, es esencial tener recursos para ayudar a los profesionales de la salud a tomar mejores decisiones clínicas. Además, actualmente la medicina es cada vez más compleja al mismo tiempo que los profesionales se enfrentan a grandes cargas de trabajo disponiendo de menos tiempo, por lo que, tanto para la atención hospitalaria como para la ambulatoria, la gestión del tiempo es, junto con el conocimiento clínico, un requisito esencial. Es en este punto donde la herramienta UpToDate juega un papel fundamental.

Esta herramienta sintetiza toda la información actual y realmente importante de entre la inmensa cantidad de información médica nueva que llega a diario, ofreciendo a los profesionales sanitariosuna actualización de conocimientos constante, consiguiendo así ofrecer la mejor asistencia posible para los usuarios.

¿QUÉ ES UPTODATE? Se trata de una aplicación, un recurso de apoyo online, donde se encuentra un catálogo de documentos que ayudarán a los profesionales en la toma de decisiones clínicas. Este catálogo está creado por más de 6.000 autores, editores y revisores médicos reconocidos mundialmente, que utilizan su amplia experiencia en el ámbito clínico para evaluar de forma crítica la bibliografía médica disponible a fin de producir contenido

original en un formato sucinto y que permite búsquedas, al que se puede acceder de forma rápida y sencilla desde el lugar de trabajo: los usuarios pueden acceder a UpToDate rápida y fácilmente desde cualquier lugar y desde cualquier navegador, iniciando sesión en la web http://www.uptodate.com/es/home. Una vez que recibe el nombre de usuario y la contraseña, tendrá acceso en cuestión de minutos a todo el contenido de UpToDate. Mientras que dicho contenido se

17 presenta en inglés, las búsquedas clínicas permiten usar términos en español y la interfaz del sitio web, así como la navegación, también pueden verse en español. Los autores utilizan un riguroso proceso editorial para sintetizar la información médica más reciente en recomendaciones fiables y basadas en la evidencia científica. Actualmente, más de un millón médicos de 174 países y casi el 90% de los centros médicos académicos de Estados Unidos confían en UpToDate para brindar la mejor atención. Esa confianza se ha conseguido gracias a la integridad de nuestras recomendaciones, incluido el hecho de que nunca aceptamos la financiación de ninguna empresa farmacéutica, fabricantes de dispositivos médicos u otras entidades comerciales. CUMPLIR ES ESENCIAL Mediante la implementación de UpToDate en los hospitales y centros del Consorci, la organización se ha comprometido a estar al día de los tratamientos más actuales y modernos. Pero la materialización de dicho compromiso depende del uso de su personal sanitario. Los usuarios lo califican de "simple, rápido y seguro" a la hora de tomar decisiones. En UpToDate sentimos una gran responsabilidad por que las cosas salgan "bien", y esa responsabilidad se refleja en el rigor de nuestro proceso editorial, nuestro compromiso en basar todas nuestras recomendaciones en la evidencia y nuestra insistencia en la transparencia de las recomendaciones a través de la evaluación de las mismas, no solo de la evidencia (como ocurre en la

mayoría del resto de los recursos de ayuda para la toma de decisiones). Muchos médicos han descrito a UpToDate como un compañero a quien respetan y confían cuando tienen que pedir recomendaciones. El apoyo para la decisión clínica es esencial a la hora de responder a las preguntas de los doctores y para proveer información y conocimiento. Más allá de ser una síntesis o resumen de artículos actuales de investigación, UpToDate integra dicha nueva información en 10.500 temas y 22 especialidades, junto con las últimas recomendaciones para tratamientos basadas en evidencia escritas por expertos de todo el mundo. Nuestros usuarios confían en nuestras intuitivas funciones de búsqueda para centrarse en lo que es esencial y visualizar un contenido fácil de leer en los puntos de atención.

cios de UpToDate han sido investigados y probados en más de 60 estudios. Dichos estudios muestran, entre otras cosas, que el uso de UpToDate cambió decisiones sobre tratamientos en un 37% de sus usuarios. Además, para enfatizar la vital importancia de su adopción, cuanto más usaba la institución dicho recurso clínico, más notables eran sus efectos en el incremento de la calidad, la disminución de la mortalidad y la reducción del tiempo de ingreso hospitalario.

MÁS CALIDAD, MEJORES RESULTADOS Las investigaciones han descubierto que surge una pregunta clínica para el doctor en dos de cada tres consultas con pacientes. Lamentablemente, alrededor de un 60% de estas preguntas siguen sin responderse. Si pudiésemos encontrar respuesta a todas estas preguntas, sería posible cambiar entre cinco y ocho decisiones médicas durante el transcurso de un día. Cuando UpToDate sondeó a sus usuarios, los encuestados confirmaron que UpToDate respondía sus preguntas en dos o tres minutos el 88% de las veces. UpToDate se ha convertido en el blanco de muchos estudios, a menudo escépticos, a lo largo de los años. Los benefi-

Mónica Gómez Senior Sales Account Manager Spain & Portugal UpToDate Wolters Kluwer Health Spain & Portugal

Sandra Alonso, infermera del CAP la Torrassa

“A la vida hem de fer el que ens agradi i ens faci sentir bé” i assessorar-te a la xarxa, pel fet que la tendència del do it yourself, o fes-ho tu mateix, està molt de moda. - Quantes hores li dediques a la setmana? - Al principi li dedicava més temps i ara intento dedicar-li unes hores a la setmana, sempre en funció del temps lliure que tinc.

a Sandra Alonso porta gairebé 13 anys treballant d’infermera al Consorci. Durant l’últim any, el seu interès per la bijuteria l’ha portat a dissenyar les seves pròpies peces i a treure temps totes les setmanes per fer collars, arracades i braçalets. Una afició que li permet expandir la seva creativitat i fer feliços els altres. Per LLUCIA RIBOT

- Explica'ns com vas començar amb aquesta afició. - Quan era joveneta, a l’institut, recordo que tenia una companya que em va ensenyar una miqueta de bijuteria i a com fer els nusos. Però, llavors, al posar-me a estudiar més i tenir fills, vaig deixar-ho de banda. Ara que els meus

fills s’han fet una mica més grans m’han tornat a sorgir les ganes de fer bijuteria i, un bon dia, fa cosa d’un any, vaig dir: per què no? i vaig començar a fer una producció petita per a mi mateixa i per a la família. - Com has après tot el que saps de bijuteria? Et consideres autodidacta? - Sóc una mica autodidacta. Sé les coses una miqueta bàsiques i vaig aprenent a través d’Internet i de llibres que expliquen els trucs i les tècniques... quines peces pots utilitzar, quines eines fer servir, etc. A Internet hi pots trobar molta informació als blocs i als vídeos penjats al Youtube que t’expliquen com fer les peces pas a pas. Hi ha moltes opcions per aprendre

- En què t'inspires per dissenyar les teves creacions? Què en destacaries? - Trobo la inspiració al meu entorn. A vegades a partir d’un color, una planta o, per exemple, una papallona, em sorgeix alguna idea i començo a treballar en una peça nova. També a partir de les peces o dissenys que m’agraden, intento trobar la forma de millorar-los o transformar-los. - Una feina de creació... A vegades em poso i no surt res, fins que de sobte veus alguna cosa què t’inspira i et comencen a sorgir les idees. Si tens inspiració, et surten les coses soles i fàcils, sinó costa molt més. Al principi, estava molt inspirada i ara tinc etapes de menys idees i dies de més inspiració. - I penses en qui ho portarà? Intento fer sempre dissenys individualitzats. No m’agrada repetir les peces perquè és avorrit i intento no fer les mateixes coses. Les companyes del CAP la Torrassa em demanen peces i intento fer-les personalitzades, al seu gust, al gust del consumidor. Perquè si els hi faig

com els hi agrada s’ho posaran i quedaran contentes. - Quines peces fas i com aconsegueixes el material? - Faig arracades, collars i braçalets, tot personalitzat. Els collars són el què més m’agrada fer. Pel que fa al material, el compro a tendes especialitzades i per Internet, on pots trobar-hi una oferta molt àmplia. En un futur, vull començar a fer creacions a partir de material reciclat com les càpsules de cafè. - Què és allò que més et demanen? - En general, són els collars i les arracades. Els detalls de papallones agraden molt en general, i a mi també m’encanten. - Fas peces sota comanda? - Sí, les companyes i la família em demanen les peces en confiança, és una producció reduïda. La meva idea no és fer negoci sinó buscar expandir la meva creativitat i veure com els altres estan contents amb allò què els hi faig. Per a mi no és una obligació sinó una cosa que m’agrada fer. - Creus què és fàcil portar aquest tipus d’activitat? - Sí, ara que els meus fills ja s’han fet més grans i són més independents, en faig unes horetes a la setmana i m’agrada perquè em serveix per evadir-me una mica. És una forma de tenir un espai per fer el que m’agrada. Penso que a la vida hem de fer el que ens agradi i ens faci sentir bé, perquè, si no ho fem, no som feliços i la felicitat és molt important.