L'Enllaç 66

Organigrama nou del Consorci Sanitari Integral Com és l’organització i els centres que en formen part Pàg. 4

La UMIPIC de l’HDM

Programa d’Atenció al Pacient Crònic Complex

L’Enllaç Atenció a la insuficiència cardíaca Pàg. 20

Als centres del CSI

Pàg. 24

N ú m e r o 6 6 , o c t u b r e 2 0 11

Professionals del CSI al Col·legi d’Infermeria

2

Editorial

KISS: Keep it simple and safe (que sigui senzill i segur) L’aplicació de la metodologia lean healthcare al Consorci Sanitari Integral ens ha anat ensenyant que els resultats positius obtinguts en casos de disfuncions en processos, malbarataments de recursos o “muda”, en general, sempre s’obtenen a través d’accions senzilles. Res és complex si és fruit d’una anàlisi bona i la millor solució sempre és la més senzilla, la que estalvia més recursos i la que és més ràpida d’implementar.

Q

uan parlem de petons, normalment ho associem al fet d’estimar, i de ben segur que molts de nosaltres, treballadors del Consorci Sanitari integral, estimem molt la nostra feina i la nostra institució. Ens sentim tan responsables, que de forma decidida plantegem solucions i intentem fer entendre amb la nostra actitud que fent les coses bé és la millor manera d’avançar.

Estimar la nostra feina és procurar que tot rutlli, que els nostres clients ens sentin propers i sensibles als seus problemes de salut, que procurem resoldre’ls i que actuem diàriament segons els valors que tots nosaltres hem acordat (qualitat professional, desenvolupament, treball en equip i compromís), fent entendre a tots els que no els segueixen que és la manera que ens permetrà créixer i fer-nos un lloc destacat en el gran compromís social que ells mateixos ens han encarregat i que comporta ser el seu dispositiu de referència en salut.

KISS: Keep it simple and safe (que sigui senzill i segur). La gran majoria dels problemes, disfuncions, conflictes... requereixen solucions senzilles, vetllant perquè aquestes siguin sempre segures per als nostres clients.

Senzill no és sinònim ni de provisional, ni d’improvisar, és sinònim d’eficàcia, i en el major nombre de casos, d’eficiència.

Que sigui segur, és un compromís de tots i ho hem considerat com un factor estratègic.

Treballar en tot moment i en tot el que fem, vetllant per la seguretat dels nostres clients és una de les nostres prioritats. Reportar esdeveniments adversos és un símptoma de responsabilitat i de feina ben feta, ja que ens permet detectar àrees de millora i prendre mesures correctores.

Les mesures preses al Consorci en els darrers mesos, encaminades a compensar els 21,5 milions d’euros de reducció en els nostres ingressos per concertació sanitària, han donat els seus fruits. Ara ja podem afirmar que hem fet gran part dels deures, i ben fets, ja que arribarem a finals d’any en una situació d’equilibri pressupostari. Si recordeu el document de les mesures d’actuació, que va ser àmpliament difós, es feia èmfasi en l’assoliment de la fita de considerar els hospitals de Sant Joan Despí, Hospital Sociosanitari i Hospital General de l’Hospitalet com un únic hospital amb diferents centres. En aquests moments, després de les actuacions més immediates de requilibri econòmic que s’han impulsat, hem de continuar en aquest camí.

En aquest sentit, hem de treballar tres aspectes que considerem claus per a assolir-ho: suprimir les barreres que comportin un fre a la mobilitat dels professionals entre els diferents centres, fer que els sistemes d’informació i les seves parametritzacions convergeixin i homogeneïtzar els processos assistencials i no assistencials. En aquesta direcció, abans de finals d’any hem d’haver assolit aquests objectius, si més no tenirlos ben encarrilats i amb una bateria de mesures KISS a emprendre al llarg del 2012. A finals del mes de setembre crearem una comissió de treball entre els representants laborals i la direcció per tal de treballar plegats els aspectes que facin possible la primera de les premisses, i al mateix temps, se’n crearà una altra amb la participació de professionals de sistemes d’informació, planificació i seguretat del pacient i referents funcionals, per tal d’avançar en les altres dues.

Hem de fer-ho senzill i segur, KISS, pensant en l’economia dels recursos, però sobretot, pensant en el futur. Els nostres caps d’àrees assistencials estan treballant per trobar les vies de sinergies i configurant un nou model de funcionament del conjunt dels processos i activitats de l’Hospital (Hospital General de l’Hospitalet/Hospital Sociosanitari/Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi), i al llarg del mes d’octubre hauran acabat de dissenyar les línies d’actuació en aquest sentit. Han posat molta il·lusió en aquest projecte comú, i estic convençut que les seves propostes seran excel·lents.

Us encoratjo a fer propostes, sigueu actius i crítics, però amb actitud sempre constructiva, keep it simple and safe!

Miquel Arrufat Gerent del Consorci Sanitari Integral

3 Organigrama nou del Consorci Sanitari Integral

La UMIPIC de l’HDM

Com és l’organització i els centres que en formen part Pàg. 4

Atenció a la insuficiència cardíaca

Programa d’Atenció al Pacient Crònic Complex

L’Enllaç Als centres del CSI

Pàg. 24

N ú m e r o 6 6 , o c t u b r e 2 0 11

Professionals del CSI al Col·legi d’Infermeria

COMITÈ DE REDACCIÓ

ESTER ARÍS Fisioterapeuta de l’HSJDMB CRISTINA CORTÉS Metgessa de l’HGH MIREIA LABARTA Responsable d’Infermeria de l’HSJDMB PILAR MADRID Gestora del procés d’hospitalització de l’HDM M. JESÚS MARTÍNEZ Coordinadora de Qualitat de l’HDM EVA MELENDO Coordinadora d’Infermeria de l’HSH ANNA MILLÀ Tècnica de Comunicació del CSI SUSANA PÉREZ Directora de l’ABS Gaudí MAITE RUBIO Responsable higienicosanitària de la RCCS PALMIRA TEJERO Directora d’Atenció al Ciutadà i Comunicació ANNA VILANOVA Responsable de Desenvolupament de RH

DISSENY Departament d’Atenció al Ciudatà i Comunicació del Consorci Sanitari Integral Gràcies a tots aquells que han col·laborat per fer possible aquest número.

ISSN: 2013-0061

Pàgina

Sumari

Pàg. 20

1 Portada 2 L’editorial d’aquest número 3 Tot sumant: Sumari de continguts 4 En profunditat: Organigrama nou del Consorci Sanitari Integral

8 Parlem amb...: Albert Tort i Isabel Salgado 10 Breus: Recull d’allò més interessant al Consorci durant els darrers mesos

20 Nosaltres: La Unitat de Medicina Interna del

Pacient amb Insuficiència Cardíaca de l’Hospital Dos de Maig

22 Nosaltres: Programa de Chagas 24 Nosaltres: Programa d’Atenció al Pacient Crònic Complex als centres del CSI

26 La firma: Els sistemes de qualificació: eines per al reconeixement professional

28 La contra: Àngel Cambero, gerocultor de la Residència Collblanc Companys Socials

Per a qualsevol suggeriment, dubte o per fer arribar els vostres escrits i comentaris, contacta amb nosaltres a enllac@sanitatintegral.org o a qualsevol dels tres punts de Comunicació del Consorci. L’ENLLAÇ es publica quatre vegades l’any, és la revista interna per a tots els professionals i col·laboradors del Consorci Sanitari Integral.

Les opinions expressades en els articles no són necessàriament compatides per l’equip editorial de L’ENLLAÇ. Teniu més informació a l’Enllaç digital.

4

En profunditat...

Nou organigrama del Consorci Sanitari Integral

A l’abril, el Consell Rector del Consorci Sanitari Integral va aprovar el primer nivell del nou organigrama de la nostra entitat. A principis d’octubre, l’organització del Consorci queda establerta tal i com s’explica en aquest article.

ALBERT PONS

E

l primer nivell organitzatiu, tal i com podem observar en el quadre 1, presenta una gerència única, depenent directament del Consell Rector i de la qual es deriva una direcció assistencial, que incorpora dues direccions de centre que integren els diferents dispositius assistencials, sanitaris i socials, mitjançant els quals, el Consorci Sanitari Integral (CSI) presta els serveis als seus clients.

El nucli assistencial es veu suportat per les diferents direccions funcionals, que conformen, conjuntament amb la gerència, la Direcció Assistencial i les dues direccions de centres, el Comitè executiu del CSI. Les direccions funcionals són: Direcció de Recursos Humans, Direcció Econòmicofinancera, Direcció de Sistemes d’Informació, Direcció d’Atenció al Ciutadà i Comunicació i la Direcció de Planificació i Seguretat del Pacient. L’àmbit de responsabilitat d’una de les dues direccions de centres engloba l’Hospital Dos de Maig (HDM), Rehabilitació, l’Atenció Primària i l’àmbit social. L’altra, l’Hospital General de l’Hospitalet (HGH), l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi (HSJDMB) i l’Hospital Sociosanitari de l’Hospitalet (HSH). La Residència Francisco Padilla, la Residència Collblanc Companys Socials, el Servei d'Atenció Domiciliària així com el Servei d’Avaluació de la Dependència i Servei de Valoració del Grau de Disminució queden inclosos dins de l’àrea social.

A partir d’aquí, es treballa en el desplega-

Figura 1. Esquema de l’organigrama general

ment del segon nivell organitzatiu de la Direcció Assistencial, que dóna resposta a dos elements claus: 1. És un model organitzatiu que integra la gestió per processos -en la qual, dins de la nostra organització hi ha una llarga experiència-, la coordinació assistencial, conjuntament amb la gestió del coneixement i el lideratge clínic.

2. El plantejament estratègic de transfor-

mar, funcionalment, en un únic hospital l’HGH, l’HSH i l’HSJDMB. D’acord amb això, s’anomenen responsables operatius en els diferents centres, tal i com s’aprecia en la figura 1 (quadres de color gris). En els hospitals, un cap d’Infermeria i gestió de processos assistencials i un cap de control de gestió i serveis generals. Un cap per equip d’assistència primària en els centres d’atenció primària,

5 un cap del Servei en Rehabilitació i una responsable de la línia social.

Docència i Recerca són dues àrees que passen a dependre directament de la Direcció Assistencial del CSI. Es proposen els òrgans de direcció i participació, que es relacionen a continuació, tant en l’àmbit global del CSI, com en els centres HGH/HSH/HSJDMB. A l’àmbit general de l’entitat, hi ha: - El Comitè executiu del CSI. - El consell professional del CSI, format per: · La Direcció Assistencial · Les direccions de centres · Els caps d’Infermeria i gestió de processos assistencials · El representants mèdics · Els representants d’Infermeria · Els representants del personal administratiu · Els representants d’atenció al ciutadà - Les comissions clíniques/tècniques.

- Les comissions específiques.

D’altra banda, pel que fa a òrgans de direcció i participació als centres, hi ha: - El Comitè de direcció de centres, format per la Direcció Assistencial CSI, el director/ a de centres, els caps d’Infermeria i gestió de processos assistencials, el caps de control de gestió i serveis generals.

- El Comitè assessor del CSI. - El Comitè assistencial.

En una fase inicial del desplegament de l’organigrama nou es prioritza la coordinació dels centres HGH/HSH/HSJDMB. En aquest sentit, es constitueix un Comitè de direcció únic, integrat per la Direcció Assistencial, la Direcció de centres, els caps d’infermeria i gestió de processos

Figura 2. Composició de les àrees assistencials

assistencials i els caps de control de gestió i serveis generals.

El Comitè d’experts d’aquest centres està composat per: Pedro Armario, Pedro Barrios, Carles Valdés, Jaume Monteis, Montserrat Martín, Isaura Rodríguez, els caps d’infermeria i gestió de processos assistencials, la Direcció del centre i la Direcció Assistencial. I té bàsicament una finalitat assessora de la pròpia Direcció, tant en temes assistencials, com docents o de recerca.

Paral·lelament, es constitueix el Comitè assistencial, integrat per les diferents àrees assistencials: atenció mèdica, atenció a les malalties metabòliques i cardio-

circulatòries, atenció quirúrgica, atenció a l’aparell locomotor, atenció a crítics, atenció continuada, farmàcia, serveis de diagnòstic, atenció maternoinfantil, atenció sociosanitària, atenció de Treball Social, anàlisi operativa i planificació, àrea d’Infermeria i caps d’infermeria i gestió de processos assistencials.

En la figura 2, podem observar els diferents serveis clínics que composen les àrees assistencials i en la figura 3, els responsables de cada una d’elles.

L’objectiu final és el desplegament i la consolidació d’un model assistencial, que compleixi els següents punts: - Qualitat tècnica.

6

En profunditat

- Continuïtat assistencial.

- Organització centrada en el pacient.

- Sostenibilitat.

En aquest sentit, cal definir el paper dels caps d’àrea, que podríem resumir en que són els responsables de la coordinació assistencial, que inclou: - Definició i redisseny de les rutes assistencials de l’àrea, en coordinació amb els caps dels diferents serveis i els comandaments d’Infermeria.

- Establiment de sinergies.

- Creació i funcionament d’equips interdisciplinaris transversals.

- Coordinació: integració entre professionals i nivells assistencials.

- Avaluació de la qualitat de l’atenció a les rutes assistencials de la seva àrea.

- Priorització dels recursos de l’àrea, en coordinació amb els caps de servei i comandaments d’Infermeria. És convenient també recordar les funcions del cap de servei, que estan més orientades al coneixement: - Lideratge professional.

- Organització de l’assistència de l’especialitat, en coordinació amb les diferents àrees.

- Qualitat assistencial de la seva especialitat.

- Docència i recerca de l’especialitat.

- Formació continuada.

- Cartera de serveis, d’acord amb l’estratègia del CSI. - Altres.

Cal considerar el paper del Comitè de coordinació de processos assistencials dels centres, que ha de vetllar per la interrelació correcta dels diferents àmbits assistencials que integren

Figura 3. Responsables de les àrees assistencials

l’HGH/HSH/HSJDMB en el marc de la gestió per processos.

En el moment actual, resta pendent la definició i posada en marxa del Consell professional del CSI, que preveu incorporar tots els centres, nivells assistencials i representants dels diferents estaments professionals assistencials.

Paral·lelament, en el sí del Comitè assistencial, s’han prioritzat una sèrie d’accions, que es duran a terme en els propers mesos: - Unificació de les comissions tècniques.

- Unificació del Comitè de compres.

- Difondre el model assistencial.

- Definir un projecte de sinergies de ser-

veis.

- Elaborar un pla de mesures per a la millora organitzativa i de circuits interns.

- Millorar la coordinació amb l’atenció primària.

- Fomentar aliances territorials.

- Posar en marxa un programa d’atenció al pacient crònic complex (insuficiència cardíaca/ malaltia pulmonar obstructiva crònica).

Aquesta nova tasca que recentment hem endegat és complexa i més en el moment sociopolític i econòmic que estem vivint, però no per això, menys engrescadora.

Ara bé, cal que treballem plegats per poder assolir els reptes que com a organització tenim.

8

Parlem amb...

“Al COIB treballem per millorar la professió d’infermeria”

Des del mes de maig, l’Albert Tort és el nou president del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB), tasca que desenvolupa combinada amb la d’infermer a l’Hospital General de l’Hospitalet. En aquest mateix hospital, treballa la Isabel Salgado, gestora assistencial de l’àrea maternoinfantil de l’HGH i nova vocal de llevadores del Col·legi. Junts emprenen un nou repte professional i personal on el seu màxim objectiu és conèixer les necessiats dels infermers i infermeres i ajudar a milorar la professió.

SANDRA ROPERO i vam marcar les pautes del que seria la nostra proposta.

I.S: Dins del Col·legi hi ha diferents corrents professionals. Nosaltres vam posar damunt la taula el nostre projecte i els infermers i les infermeres ens van escollir per representar-los aquests propers quatre anys.

L

Albert Tort i Isabel Salgado a les instal·lacions de l’HGH

a vostra candidatura a la presidència del COIB ha resultat escollida. Com va sorgir la idea de presentar-vos?

A.T: La nostra candidatura va sorgir per

les inquietuds d’un grup de professionals de diferents centres amb idees compartides sobre els canvis i millores que volíem en la gestió del COIB, liderades per Núria Cuxart. Ens vam reunir

I quines són les propostes de millora que vau presentar a la vostra candidatura?

I.S: La nostra proposta era l’alternativa a l’anterior òrgan de govern. Volem millorar el COIB i apropar-lo més als col·legiats.

A.T: Sí, durant els pròxims anys treballarem sobre tres punts fonamentals. En primer lloc, millorar el suport a la pràctica de l’activitat professional (des de la vessant assistencial, docència, gestió, etc.) posant a l’abast de les infermeres totes les eines disponibles. Després, tenir sòlids arguments professionals davant qualsevol situació. Tenim molts bons professionals i amb la seva experiència i expertesa podem resoldre diferents temes de manera eficaç. Això significa, que si tenim cinquanta coses damunt la taula i hi ha tres que podem posar-nos d’acord entre totes les part implicades, aquelles són les primeres que tractarem.

I per últim fomentar el relleu generacional, perquè s’ha de donar pas a la gent jove.

9 Personal i professionalment què suposa formar part de la Junta de Govern del COIB? I.S: Realment representa un repte i una gran oportunitat d’aprenentatge. És una experiència molt important pertànyer a un equip de treball amb aquestes ganes de canvi, creativitat, formació, valors...

Ara al formar part del Col·legi, com a vocal de llevadores, tinc l’oportunitat d’adaptar els recursos que ofereix el Col·legi a les necessitats actuals dels professionals, d’acord amb els temps actuals i a la tecnologia disponible.

A.T: Per a mi és una gran oportunitat i un repte per treballar en el desenvolupament de la professió. A més, seguir treballant de manera que no em desvinculi de la feina fa que tingui una visió molt realista del que fa falta, del que està passant, i vull treballar per aconseguir millorar.

I com a president, has tingut alguna vegada la sensació de tenir major grau de responsabilitat?

A.T: Realment ser el president representa una responsabilitat molt gran, perquè ets el cap visible del col·lectiu i de la Junta de govern. Però nosaltres treballem en equip, les decisions que prenem són el resultat del consens de tots els membres de l’equip, de manera que em sento recolzat perquè posem en pràctica el lideratge compartit. La nostra Junta intenta no ser presidencialista; és a dir, no tot cau en el cap visible. Des del primer moment vam establir que aprofitaríem l’experiència i les virtuts de tots els membres i si requerim de l’ajuda de persones externes a la Junta que poden fer un millor treball, comptarem amb elles. Aquell que sigui bo en allò, doncs que s’encarregui d’allò.

Hi ha moltes millores a fer en la professió infermera?

A.T: Hi ha moltes coses que podem millorar. S’ha de treballar molt, i per això remarquem tant la importància de tenir sòlids arguments professionals, ja que com a Col·legi necessitem la col·laboració de totes les associacions, agrupacions, i dels mateixos professionals de manera individual per anar de la mà cap a uns objectius de millora comuns. Hem d’intentar establir els màxims de vincles per apropar les postures comunes. Ja sabem que hi haurà divergències en la postura del model sanitari, –actualment tenim un sistema molt medicalitzat i nosaltres apostem per un model basat en l’educació, la prevenció de la malaltia la promoció de la salut– però hem de ser capaços de deixar les divergències de banda i treballar conjuntament.

Quins avantages i serveis ofereix el COIB als seus col·legiats?

I.S: Ara les noves generacions s’estan trobant que costa molt més entrar en el món laboral, però el nostre consell és que es col·legiïn igualment encara que no tinguin contracte laboral. Hem creat el Grup 21, on totes les noves generacions puguin trobar en el Col·legi un punt d’unió, un lloc on elles i ells puguin transmetre les seves inquietuds i necessitats.

Al COIB trobaran orientació, il·lusió, comprensió, borsa de treball... és una manera de no aillar-se fins que trobin feina i junts intentar trobar sol·lucions.

A.T: Les noves generacions de professionals ens importen moltíssim, són el futur de la professió. Actualment ja tenim el Grup 65, on més de 600 infermeres jubilades tenen contacte i organitzen activitats relacionades amb l’envelliment

saludable. I volem fomentar aquest mateix esperit entre les i els joves. Respecte al serveis, al COIB oferim assessorament de tot tipus (jurídic, laboral, fiscal, exercici lliure, ...), orientació en la formació i creixement professional, suport a la recerca, borsa de treball, etc.

En definitiva tots els serveis per cobrir les necessitats dels nostres col·legiats.

A part del vostre nou càrrec, vosaltres continueu amb la vostra feina al Consorci Sanitari Integral. Com podeu compaginar-ho?

A.T: Nosaltres no estem absents de la nostra jornada laboral perquè el nostre càrrec no és un càrrec públic. Sí que és de caràcter públic però pertanyem a una entitat privada, així que no tenim aquest reconeixement ni els avantatges corresponents. He disposat de la col·laboració del CSI per compaginar-ho de la millor forma possible.

I.S: Sí, hem tingut la sort de comptar amb la col·laboració de la Direcció d’Infermeria de l’Hospital General de l’Hospitalet i del CSI. És cert que aquests càrrecs et donen una gran satisfacció personal però requereixen un sacrifici.

Si vols conèixer més sobre el Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona:

C/ Pujades, 350, 08019 Barcelona Tel.: 900 705 705 @: info@coib.cat www.coib.cat

10

Breus

Nota sobre el projecte de futur dels centres de Barcelona

Primeres MIR de Medicina de Família i Comunitària de l’ABS Sagrada Família

E

l futur de l’Hospital Dos de Maig va pel bon camí. Tot i que encara no hi ha res signat, es continua treballant per arribar a un acord satisfactori per a totes les parts implicades. En aquests moments, hi ha tres vies de treball en marxa: 1. Negociació amb la Creu Roja: La venda de l’immoble per part de Creu Roja es troba en un estat molt avançat. En els propers dies es podria arribar a l’acord definitiu.

2. Acord amb el CatSalut: Es treballa per assolir un bon acord de l’activitat que durà a terme el nou projecte i del personal que hi ha en aquests moments als centres.

3. Negociació amb els bancs: S’està intentant formalitzar una operació financera a llarg termini, que permeti poder comprar l’edifici que ocupa l’Hospital Dos de Maig amb el suport de l’Institut Català de Finances.

A mida que es vagin tancant els acords definitius ho farem saber a tots els treballadors.

Daniel Rodríguez.

Gerent del Centre d’Atenció Integral Dos de Maig

C

arlota Faci i Melisa Botella són les primeres metgesses que es formaran com a especialistes de Medicina Familiar i Comunitària a l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) Sagrada Família.

Les dues professionals van triar al maig aquesta ABS, dins de la Unitat Docent de la Societat Catalana d’Entitats de Base Associativa (ACEBA), per fer la seva formació i s’han incorporat recentment al centre. El passat octubre, el Centre d’Atenció Primària (CAP) Sagrada Família va esdevenir centre acreditat adscrit a la Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària de Barcelona de la ACEBA, a través de l’ABS Sagrada Família, que va ser l’acreditada.

El programa de formació de l’especialitat en Medicina de Família i Comunitària dura quatre anys. La meitat del període de formació es fa en l’àmbit de l’Atenció Primària i l’altra meitat té lloc a diferents especialitats hospitalàries.

A la imatge, d’esquerra a dreta: Gemma Férriz, tutora de formació (baix); Natàlia Riera (coordinadora de l’ABS); Melisa Botella; Carlota Faci i Marta Roja, tutora de formació.

11 Les residències del Consorci s'apropen a la comunitat

L

es residències del Consorci sempre han considerat els seus residents i usuaris com a grans productors de cultura, ja que gràcies a la seva experiència vital tenen molt a dir avui dia.

Per aquest motiu l'equip de professionals de les Residències organitza activitats d'interrelació amb la comunitat, per mantenir aquestes persones en contacte amb la seva comunitat més propera: barris, associacions, escoles bressol, instituts...

Aquestes experiències són molt enriquidores, tant per als usuaris com per als visitants, ja que poden accedir a una realitat que no coneixen i descobrir que la gent gran té molt a dir.

Per exemple, al març passat, la Residència Francisco Padilla va celebrar l'arribada de la primavera amb una xocolatada amb familiars dels residents i l'actuació de la Coral de Sant Eric. A més, el 4 d'abril, van rebre la visita de l'Institut d'Educació Secundària Torres i Bages on van

participar adolescents en la lectura de poesies.

La Residència Collblanc Companys Socials (RCCS) també organitza activitats d'aproximació a la ciutadania. Tant és així, que col·laboren íntimament amb l'Escola Bressol Nova Fortuny en un projecte d'interrelació que beneficia tant els infants com els usuaris.

També han engegat una nova activitat quinzenal que rep el nom de "Contacte amb el Barri": consisteix en passejar pels voltants de la Residència i visitar punts estratègics de la vida del barri, com el mercat, botigues, etc.

Un altre exemple és la Jornada Gastronòmica de Madrid que es va fer a RCCS, on es van servir plats típics madrilenys, es va jugar a jocs tradicionals i es va rebre la visita d'una coral formada per 24 membres de l'empresa de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

Residències i centres de dia celebren el Dia Mundial de l’Alzheimer

L

es residències i centres de dia del Consorci Sanitari Integral van organitzar per conmemorar el Dia Mundial de l’Alzheimer, tallers i xerrades dirigits als familiars dels nostres usuaris afectats per aquesta malaltia, per debatre i conèixer la realitat d’aquesta malaltia degenerativa i les seves conseqüències en l’àmbit familiar.

La Residència Francisco Padilla va establir tota un sèrie d’activitats pel 21 de

setembre dedicades als malalts i familiars dels seus residents amb Alzheimer, amb l’objectiu d’oferir un espai de discussió on expressar els seus neguits i dubtes envers la malaltia.

En primer lloc, es va projectar el documental Bicicleta, cullera, poma, seguit d’un cinefòrum entre els assistents i treballadors especialistes del centre (psicòloga, treballadora social i terapeuta ocupacional). Per la tarda es van dur a terme

diferents tallers de memòria per als usuaris.

Per la seva banda, la Residència Collblanc Companys Socials va planificar tota una setmana d’activitats pels matins, amb projecció de pel·lícules, activitats i tallers com risoterapia, balls i jocs per millorar la psicomotricitat; i les tardes de dilluns, dimecres i divendres taules rodones entre els familiars i la professionals del centre.

12

Breus

Celebració del Dia Mundial de la Fibromiàlgia

A

mb motiu del Dia Mundial de la Fibromiàlgia, dijous 12 de maig, l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi va acollir una jornada organitzada per l'Associació Fibroespí i Cordi Baix, on hi col·laborava conjuntament amb l'Ajuntament de Sant Joan Despí.

Una taula rodona titulada: La fibromiàlgia i la síndrome de la fatiga crònica: Parlem-ne va ser un dels actes centrals i va comptar com a ponents amb Antoni Córdoba, coordinador de la Unitat de Fibromiàlgia de l'Hospital i Mercè Solà, de l'EAP Les Planes. També hi han participat dos regidors de l'Ajuntament de Sant Joan Despí i la presidenta de l'Associació Fibroespí, Inma Preciado.

Durant el matí també va haver-hi taula informativa al vestíbul de l'hospital per tal de donar a conèixer la fibromiàlgia a tots els interessats en el tema i es va acabar la jornada amb una demostració de tai-txi (imatge) amb la professora Maria José Murillo.

Per commemorar la mateixa diada, els dies 18 i 19 de maig l’Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia va posar a disposició d’usuaris i professionals una taula informativa sobre la institució a l’entrada d’Urgències de l’Hospital Dos de Maig.

Amb aquesta acció l’Associació volia

donar a conèixer la institució i també les malalties dels seus socis. L'Associació Catalana d'Afectats de Fibromiàlgia és la primera associació de Catalunya formada per persones afectades de fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica, sensibilitat química múltiple i altres processos de sensibilització central relacionats amb aquestes afeccions.

L'HGH col·labora en una Guia de Cirurgia Endoscòpica

E

l Servei de Ginecologia, concretament l'Àrea de Maternoinfantil, i el Servei de Quiròfan de l'Hospital General de l’Hospitalet han col·laborat amb l'edició del llibre Guía Endoscópica en Ginecología, de la Federació Mexicana d'Endoscòpia Ginecològica que tindrà una difusió a tot el món.

L'equip del CSI ha redactat dos dels capítols del llibre: Organización de la Unidad Histeroscópica, escrit per l'Enric Cayuela, director del Servei de Ginecologia i les infermeres de quiròfan Carme Fontanet i Mònica Salas; i Complicaciones en la Histeroscopia redactat per l'Enric Cayuela i els metges Federico Heredia i Julio Postigo.

13 Augmenta l’oferta de voluntariat als centres del Consorci Per exemple, l’Hospital General disposa d’un programa de voluntariat des de l’octubre de 1997. Actualment compta amb cinc voluntaris d’aecc i sis de Creu Roja l’Hospitalet.

En aquest mes d’octubre s’obrirà aquesta activitat al Sociosanitari, amb la possibilitat d’incorporar nous voluntaris. La seva funció es resumeix en l’acompanyament a pacient i familiars, així com suplències familiars (prèvia valoració de Treball Social) i a companyaments puntuals fora de l’Hospital (administratius, mèdics, etc).

L

’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi comença un programa de voluntariat amb l’Associació Espanyola Contra el Càncer (aecc), que serà coordinat per Jone Migura, treballadora social de la Unitat d’atenció al ciutadà (es pot contactar amb ella a través dels telèfons 1186 i 7203).

Al programa s’incorporen quatre voluntàries de l’aecc que inicien la seva activitat

aviat, i que donaran suport a pacients oncològics hospitalitzats i als seus cuidadors. Estaran en horari de matí de dimarts a divendres.

Aquest programa consolida la figura del voluntariat al Consorci, que havia funcionat a l’Hospital Dos de Maig i encara avui és present a alguns centres de l’Hospitalet, on des del 1997 hi ha hagut una forta tradició voluntària.

Les residències, per la seva banda, compten amb voluntaris que provenen de l’oficina de voluntariat de l’Ajuntament de l’Hospitalet, de Creu Roja (especialitzats en acompanyaments fora de la residència: excursions, visites mèdiques o qüestions administratives) i per voluntaris de les parròquies de Sant Enric d’Ossó (RFP) i Sant Ramon Nonat (RCCS) que es dediquen més a activitats lúdiques, com visitar als residents, la coral, balls, etc.

El Servei d’Oftalmologia de l’HDM premiat per la SECOIR

E

l treball de vídeo “Queratoprótesis de Boston Tipo I: a propósito de un caso” ha estat guardonat amb el 3r premi en la categoria Casos especials de Premios Videos Festival al 26 Congrés de la Sociedad Española de Cirugía Ocular Implanto Refractiva (SECOIR). El vídeo ha estat obra del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Dos de Maig (muntat per l’opto-

metrista José Antonio Sarria)i il·lustra una intervenció duta per l’equip del centre, amb l’oftalmòloga Sabrina Bojados al capdavant. La finalitat era la de presentar un cas d’implant de queratopròtesi de Boston tipus I en una usuària amb fallida d’empelt repetit. A la imatge, Antoni España -que va recollir el premii Sabrina Bujados.

14

Breus

L’Hospital Dos de Maig i el CAP Sagrada Família organitzen una sessió formativa sobre salut respiratòria i el medi ambient per a adolescents

L’

Hospital Dos de Maig i el Centre d’Atenció Primària Sagrada Família van organitzar el 2 de juny passat, en l’àmbit de les Aules Respira, una formació adreçada a alumnes de secundària sobre els riscos de la contaminació de l’aire per a la salut de les persones, especialment per a la respiratòria. Es tractava d’una acció per reflexionar sobre com frenar la degradació de la qualitat de l’aire.

La sessió anava adreçada a uns 50 alumnes de 1r d’ESO de l'Escola Immaculada Vedruna de Barcelona. Portava el lema “Que corri l’aire: redueix, reutilitza i recicla” i va estar coordinada pel pneumòleg Rafael Calvet i la infermera Lourdes Sans.

A la sessió es va fer servir com a material de treball còmics i vídeos pensats per als adolescents. Els problemes de salut derivats de la contaminació que afecten les persones, en especial als infants, ancians i persones que pateixen malalties respiratòries, com asma o malaltia pulmonar obstructiva crònica va estar un dels temes a tractar. També les conseqüències de la contaminació en el medi ambient, la sostenibilitat, el consum excessiu, l’estalvi energètic, etc.

Les Aules Respira, a les quals l’Hospital Dos de Maig està adherit, són una iniciativa de la Sociedad Española de Pneumología y Cirugía Torácica (SEPAR), que es desenvolupa en col·laboració amb els centres que hi formen part. La seva finalitat és informar, orientar i resoldre els

Els alumnes de l’Escola Inmaculada durant la celebració de l’Aula Respira

dubtes sobre malalties respiratòries, promoure sessions formatives de prevenció i facilitar la interacció i l’intercanvi entre especialistes sanitaris i assistents.

SEGONA AULA RESPIRA El passat 22 de juny es va celebrar la segona Aula Respira a l’Hospital Dos de Maig: malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i l’activitat física, organitzada pel Servei de Pneumologia i el Servei de Rehabilitació de l'Hospital Dos de Maig. La MPOC és una malaltia que afecta el 10% de la població entre els 40 i 80 anys a Espanya (estudi EPI-SCAN).

Es va tractar d’una activitat adreçada a usuaris amb MPOC, familiars i cuidadors. La sessió va consistir en una xerra-

da en la qual participaven Alejandra Marín, pneumòloga de l’hospital; Cristina Martínez, metgessa rehabilitadora del centre, i Lourdes Patiño, fisioterapeuta.

Es va projectar un vídeo on es va veure el dia a dia d’algunes persones amb la malaltia i es va obrir un debat, on tothom hi va poder participar per plantejar qüestions, consultar dubtes o compartir experiències. Tot això amb la finalitat de millorar l’accessibilitat als professionals sanitaris i proporcionar a l’usuari eines perquè no se senti aïllat a causa de la seva malaltia.

Aquesta és la segona Aula Respira que se celebra a l’Hospital Dos de Maig amb diferents continguts sobre les malalties respiratòries.

15 Els centres del Consorci Sanitari Integral convertits en sales d’art Des de fa temps els espais dels centres del Consorci Sanitari Integral acullen temporalment exposicions internes i externes, i recentment això s’ha concretat en l’organització de la “Sala d’art”.

Gestionada des del Departament d’Atenció d’Atenció al Ciutadà i Comunicació, se centralitzen i es coordinen totes les peticions i sol·licituds que es fan per part de particulars o institucions privades.

Ni un pèl de lletges Els dos últims exemples són l’exposició Ni un pèl de lletges, de la fotògrafa Ana Calvo.

Aquesta mostra recull les imatges de diferents dones que han patit la caiguda del cabell com a conseqüència del tractament del càncer de mama.

Una vegada finalitzi la seva estada a l'Hospital General, continurà exposant-se en altres centres del CSI. Arrugues: la cara amable de l’Alzheimer

D’altra banda, Arrugues: la cara amable de l’Alzheimer, és una altra exposició que des del 21 de setembre, Dia Mundial contra l’Alzheimer, fins a finals d’octubre, es pot visitar al passadís central de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, i la comissària de l’exposició ha estat Eloisa Velasco (traumatòloga del mateix centre. És la primera acció del centre dirigida a

Algunes pàgines del còmic Arrugas, de Paco Roca, comentades per personalitats

la conscienciació del dia a dia de les famílies i pacients que pateixen aquesta malaltia. De cara a l’octubre tindrà lloc una taula rodona que comptarà amb especialistes de diversos centres sanitaris per explicar les darreres novetats.

Aquesta exposició també està previst que visiti altres centres del Consorci.

L’Hospital Dos de Maig col·labora amb l'Associació de Diabètics de Catalunya

L’

Associació de Diabètics de Catalunya va disposar el 14 de juny, a l’Hospital Dos de Maig, d’un espai perquè representants d’aquesta entitat poguessin informar sobre aquesta associació i les seves activitats (imatge de la dreta).

També van dur a terme proves de glicèmia, a tots aquells que van voler mesurar-se el nivell de glucosa en sang, i d’hemoglobina glicosilada a persones diabètiques, per

comprovar que el control que ha dut l’usuari en els últims mesos és el correcte.

L’Associació de Diabètics de Catalunya és una entitat que aplega a persones diabètiques i tutors d’infants diabètics, familiars i col·laboradors sensibilitzats per algun motiu amb els problemes que deriven de la diabetis. La seva principal finalitat és l'ajut i la defensa de la persona diabètica. Més informació: http://www.adc.cat/.

16

Breus

Presentació del programa d’actes de Nadal d’aquest 2011

U

n any més, el Consorci Sanitari Integral ha preparat activitats i un concurs per celebrar una de les èpoques més especials de l’any: el Nadal.

assistents, l’actuació d’un mag i la visita del Pare Noel, que farà entrega de regals i llaminadures als nens assistents.

CONCURS DE DIBUIX INFANTIL Els més petits de la casa, un any més podran presentar les seves obres d’art al Concurs de Dibuix Infantil. Els professionals que vulguin participar ho han de fer amb els seus fills o nets, i tindran temps per a lliurar les obres fins al dilluns 19 de desembre, als punts de Comunicació de l’Hospital General de l’Hospitalet, l’Hospital Dos de Maig i l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi.

NADAL SOLIDARI En aquestes dates tant assenyalades no ens oblidarem dels més necessitats. El Consorci ha organitzat amb la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona unes jornades de recollida d’aliments (arròs, pasta italiana, llenties o llegums cuits) a diferents centres del Consorci Sanitari Integral.

Les bases del concurs estaran disponibles a finals de novembre, i la festa infantil, on es lliuraran els premis als guanyadors, tindrà lloc dijous 22 de desembre de 2011. Com altres anys, hi haurà xocolatada per a tots els

Les dates de recollida són: Dilluns 12 de desembre a l’Hospital Dos de Maig Dimarts 13 de desembre a l’Hospital General de l’Hospitalet Dimecres 14 de desembre, a l’Hos-

pital de Sant Joan Despí Moisès Broggi

Durant aquestes dates, el Banc d’Aliments disposarà als centres de taules de recollida d’aquests aliments, en horari de 7.30 h del matí a les 19.30 h.

En el cas que algun professional vulgui fer una donació fora d’aquestes dates, també pot contactar directament amb la Fundació Banc dels Aliments, o bé al telèfon: 93 346 44 04, o correu: info@bancdelsaliments.org Respecte als guarniments dels centres, aquest any s’optarà per una decoració estandarditzada per a tots els centres del Consorci, que es disposarà durant el mes de desembre.

Com cada any, també es reconeixerà el treball dels nostres professionals que fan 25 anys a la casa o que s’han jubilat el 2011.

S’obre el termini per presentar-se al V Concurs de fotografia

T

ornem a tenir l’oportunitat de participar al Concurs de fotografia, que cada any organitza el Consorci Sanitari Integral, i que arriba a la cinquena edició.

TEMÀTICA La temàtica d’aquest V Concurs de fotografia és lliure.

PRESENTACIÓ Les fotografies s’han de presentar en dos formats obligatòriament: en digital

i en paper, amb les mides 20 x 30 cm (càmeres digitals) i 20,5 x 28 cm (càmeres analògiques), muntades sobre un cartró ploma de color blanc, amb marge d’uns 6 cm. No s’acceptaran fotografies que no estiguin muntades sobre suport rígid.

DATA LÍMIT DE PRESENTACIÓ Les obres s’han de lliurar als punts de Comunicació dels diferents hospitals, i hi ha temps fins al dilluns 17 d’octubre.

PREMIS El Jurat del concurs atorgarà un 1r premi, un 2n premi i els professionals triaran també el Premi dels Professionals, a través d’una votació via web.

Enguany, els regals, encara s’estan gestionant, i seran cedits per patrocinadors, per la qual cosa no tindran cap cost per al Consorci Sanitari Integral.

BASES Disponibles a través de l’Enllaç digital.

17 Conveni entre el Consorci i UNES Sant Feliu

E

l Consorci Sanitari Integral ha signat un conveni amb l’organització UNES Sant Feliu de Llobregat, entitat esportiva especialitzada en el bàsquet en cadira de rodes, amb l’objectiu de promoure la

col·laboració i la difusió dels serveis que ambdues entitats ofereixen al Baix Llobregat. Albert Pons, director assistencial del Consorci Sanitari Integral, ha signat el conveni (imatge de l’esquerra) amb Montserrat Gràcia Martí, presidenta UNES Sant Feliu de Llobregat, amb la intenció que els professionals del servei de Rehabilitació de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi (centre sanitari de referència per part de la població del Baix Llobregat) puguin donar a conèixer els pacients amb discapacitat física que atenen, les activitats que desenvolupa l’UNES-SF, amb la finalitat que puguin practicar una activitat física adaptada.

UNES Sant Feliu és una entitat privada

Celebració del Dia Mundial Sense Tabac

sense ànim de lucre dedicada a donar suport i promocionar, a través de I'esport, a les persones amb discapacitat física de Sant Feliu de Llobregat, però com a club de referència per a tota la comarca del Baix Llobregat i sempre obert a tot I’àmbit de Catalunya.

UNES treballa també en el camp associatiu, i així, és part integrant del Patronat de Persones amb Discapacitat de Sant Feliu, en la Federació ECOM, Coordibaix, i forma part també del Consell de l’Esport de Sant Feliu de Llobregat i de diverses comissions vinculades a aquest Consell, i és així mateix dins la Comissió delegada de la FEDMF, entre altres institucions i entitats.

de diòxid de carboni en l’aire exhalat.

Amb el lema, “No segueixis aquest tren!

Desenganxa-te’n!”, aquests dos centres van organitzar també dues marxes nòrdiques, amb usuaris i professionals que havien deixat de fumar, ho intentaven, encara fumaven o els venia de gust participar-hi. La marxa nòrdica consisteix a caminar amb l’ajuda de bastons similars als que es fan servir a l’esquí.

E

l 31 de maig passat es va celebrar el Dia Mundial Sense Tabac, i alguns centres del CSI van preparar diferents activitats per informar els usuaris. Així a Barcelona, l’Hospital Dos de Maig i el CAP Sagrada

Família es va posar una taula informativa per advertir dels efectes nocius del tabac i els beneficis i possibilitats per deixar de fumar. També es van repartir fulletons i es van fer cooximetries, per mesurar el nivell

Per altra banda, l’Hospital General de l’Hospitalet també va instal·lar una taula informativa al vestíbul de Consultes Externes, de 9 a 14 hores, amb professionals que informaven de les alternatives per deixar de fumar, repartien xiclets i feien cooximetries.

18

Breus

El Centre de Rehabilitació de Fontsanta trasllada la seva activitat

E

l 22 de juliol el Centre de Rehabilitació Fontsanta, el primer espai del Consorci Sanitari Integral (CSI) al Baix Llobregat, traslladava la seva activitat, després de cinc anys de donar servei de rehabilitació ambulatòria, domiciliària, logopèdia i de tenir un Servei de Valoració de la Dependència, durant aquest temps, a l’avinguda Barcelona número 22 de Sant Joan Despí.

L'arribada de l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi al Baix Llobregat ha permès disposar d’espais propis del CSI per traslladar l’activitat i els professionals a aquest centre i així reduir la despesa.

19 La Universitat Blanquerna-URL premia el CSI

E

l 22 de juny passat, la Facultat de les Ciències de la Salut Blanquerna – URL va atorgar al Servei d’Infermeria del Consorci Sanitari Integral un premi en reconeixement al treball desenvolupat per tots els professionals de l’entitat per impulsar projectes de millora en els registres dels plans de cures estandarditzats i en l’actualització de la taxanomia NANDA /NIC/NOC (adaptació al model internacional de llenguatge d’infermeria).

Gràcies a l’esforç de tot l’equip d’inferme-

ria s’ha aconseguir implantar aquest llenguatge, validat i acceptat internacionalment, tot aconseguint millorar la seguretat del pacient. Ha estat un procés llarg, on els infermers i infermeres del Consorci han hagut d’adaptar les seves rutines de treball a aquest nou sistema.

A més la Universitat Blanquerna ha volgut destacar la contribució del CSI a la formació dels seus alumnes d’infermeria en pràctiques. Aquests treballen amb aquest sistema, de manera que a la finalització

de la seva estada aconsegueixen més preparació, ja que estan habituats a treballar amb aquest llenguatge estandarditzat, cada vegada més estès internacionalment.

L’Hospital Dos de Maig fa una donació per a un dispensari sanitari a l’Índia

D

es del 15 de juliol i durant quatre setmanes, un grup de professionals sanitaris, a través de l’associació Es Purna, s’ha desplaçat al barri de Gandinaghar de la regió d’Ooty, al sud de l’Índia, per posar en marxa un dispensari sanitari per a la població autòctona.

Per col·laborar a endegar el projecte, l’Hospital Dos de Maig ha donat material fungible (xeringues, gasses, sutures, guants, benes, etc.). D’altra banda, Mònica Rey, infermera de l’hospital, ha estat una de les professionals que s’ha desplaçat a l’Índia per treballar en la creació de l’equipament.

La finalitat dels col·laboradors ha estat atendre més de 100 adults i infants del barri i formar una persona perquè pugui dur a terme accions higienicosanitàries bàsiques a la zona. També s’ha creat un circuit de derivació amb l’hospital públic d’Ooty. A l’Índia, l’atenció sanitària va a càrrec de l’Estat, però l’usuari ha de pagar

Mònica Rey, tercera per l’esquerra amb l’equip de cooperants a l’Índia

les proves i la medicació. Per aquest motiu, la major part de la població de la zona, que es dedica principalment a recol·lecció del te i viu en la pobresa acaba per no anar als hospitals. El nou circuit permetrà que, en propers viatges, els cooperants sanitaris puguin derivar els malalts més greus a l’hospital i que allà

rebin el tractament necessari subvencionat per Es Purna.

Es Purna és una associació de cooperació internacional, sense ànim de lucre, que té com a principal repte la lluita contra la pobresa en la zona de Nilgiri. http://www.es-purna.cat

20

Nosaltres

Unitat de Medicina Interna del Pacient amb Insuficiència Cardíaca de l’Hospital Dos de Maig

La nova Unitat ha promogut, entre d’altres aspectes, que es posés en marxa l’atenció farmacèutica hospitalària al centre, que en un futur es podria fer també per a altres malalties.

D

CARLOS E. SABBAGH, SÒNIA BLASCO I ANNA MILLÀ

es del maig passat, l’Hospital Dos de Maig ha modificat el model d'atenció programada que estava seguint per tractar els usuaris amb insuficiència cardíaca. Aquesta modificació s'ha fet tenint en compte el caràcter crònic pluripatològic de l’usuari amb aquest problema.

La modificació ha fet que la unitat passés d’anomenar-se Unitat d'Insuficiència Cardíaca, que tenia com a especialista a un cardiòleg, a Unitat de Medicina Interna Pacient amb Insuficiència Cardíaca (UMIPIC), amb un metge internista com a referent.

L'atenció integral en aquesta unitat implica l'atenció, no només de la insuficiència cardíaca, sinó també dels problemes comuns relacionats amb el risc vascular (hipertensió, dislipèmia i diabetis), els esdeveniments vasculars (ictus, malaltia coronària i arteriopatia perifèrica), la insuficiència renal, la malaltia pulmonar obstructiva crònica, l’anèmia, l’obesitat o la depressió, entre d'altres.

Aquesta unitat segueix sent, com abans, una unitat multidisciplinària i està integrada per professionals de diferents perfils. La unitat compta amb el suport de l’especialitat de Cardiologia per a dur a terme exploracions complementàries

En la part superior, d’esquerra a dreta: Juan José Chillarón, Joana González i Anna Murgadella. En la part inferior, en el mateix ordre, Carlos Sabbagh i M. Teresa Barrera

(ecocardiograma, Holter cardíac i tensional, etc.); de Cirurgia Vascular, per a l'avaluació i tractament de la patologia vascular perifèrica i d’Endocrinologia, amb la qual hi ha dissenyat un protocol d'atenció específic per a l’usuari amb obesitat i

insuficiència cardíaca. Actualment, el centre està fent les gestions per coordinar la derivació preferent a l’especialitat de Psiquiatria en aquells casos en els quals es detecti patologia psiquiàtrica de debut, descompensació d'afeccions crò-

21 niques i necessitat de vigilància mútua de les interaccions medicamentoses.

Actualment es troben vinculats a la unitat Carlos E. Sabbagh (metge especialista Medicina Interna), Joana González (infermera de l’Hospital de Dia), Anna Murgadella (farmacèutica), M. Teresa Barrera (farmacèutica), Juan José Chillarón (endocrinòleg), Vanessa Cabrejo (nutricionista), a més d’altres professionals d’Atenció Primària.

La UMIPIC es troba dins de la cartera de serveis d'Hospital de dia del centre i la unitat pertany també a un grup de treball d’insuficiència cardíaca de la Societat Espanyola de Medicina Interna.

La finalitat de la unitat és reduir la mortalitat per insuficiència cardíaca, reduir els reingressos hospitalaris d’aquests usuaris, millorar la seva qualitat de vida i obtenir una elevada taxa d'ús de fàrmacs amb capacitat de modificar la malaltia.

Això significa entre altres punts: - La utilització racional dels recursos i intervencions amb l’adequació d’aquests a les necessitats específiques de cada usuari, a partir d'una valoració completa inicial que explori la situació funcional, la cognitiva, els criteris de fragilitat i el suport sociofamiliar. Per a cada cas s’adeqüen els recursos de la manera més racional possible.

- La millora de la continuïtat assistencial del procés que involucra l’atenció primària i l’atenció especialitzada. Això suposa incloure professionals d'ambdós nivells assistencials en la unitat.

- La potenciació del rol d'infermeria com a element d'enllaç i de continuïtat assistencial.

Un usuari de la UMIPIC visitant-se a l’Hospital de dia

- La substitució dels dispositius de maneig clàssic (urgències i hospitalització) per dispositius extrahospitalaris més àgils (hospital de dia i hospitalització a domicili). En aquest cas es fa tenint en compte el principi d'accessibilitat i equitat.

visites mèdiques, d'infermeria i mixtes i es tracten sense ingrés les descompensacions, si cal amb fàrmacs parenterals.

Quan al funcionament, la UMIPIC fa en primer lloc l’atenció d’hospitalització dels usuaris amb insuficiència cardíaca com a primer diagnòstic ingressats.

L’usuari rep educació en el coneixement dels signes d'alarma de la descompensació de la seva malaltia, perquè els detecti precoçment i pugui ser tractat sense ingrés. També se l’estimula perquè compleixi el tractament terapèutic i les normes higiènicodietètiques i l’exercici físic prescrit.

En segon lloc, a l’Hospital de dia es fa el seguiment amb una planificació d’intervenció de tres mesos, amb l'objectiu de titular els fàrmacs neurohormonals i educar l’usuari. En aquest àmbit, s'alternen

Amb aquesta finalitat, a principi d’any i dins el programa de la UMIPIC es va posar en marxa la consulta d’atenció farmacèutica a l’usuari amb insuficiència cardíaca de l’Hospital Dos de Maig.

22

Nosaltres

L’HGH col·labora amb el programa de Chagas de la Generalitat El mal de Chagas és una malaltia infecciosa típica de zones tropicals d’Amèrica del Sud, sobretot a Bolívia.

L’Hospital General de l’Hospitalet (HGH), per la seva situació geogràfica, ha rebut aquests darrers anys molta immigració de les zones on aquest malaltia té major incidència. Per aquest motiu, l’Hospital ha desenvolupat un circuit propi per detectar els portadors de la malaltia i col·labora amb el programa de cribatge per a nadons de la Generalitat de Catalunya.

SANDRA ROPERO

E

l mal de Chagas és un malaltia causada pel protozou Trypanosoma cruzi i que es transmet a través dels fems de paràsits que piquen als humans. Aquest tipus d’insectes viuen a les cases de fang de zones deprimides d’Amèrica del Sud, des del nord d’Argentina fins a les Antilles. En els darrers anys s’ha detectat que el país amb una major presència de la malaltia és Bolívia, més concretament es concentra a les zones de Cochabamba, Chuquisaca i Santa Cruz.

La malaltia en molts dels casos no presenta símptomes fins que no han passat 15 o en alguns casos 35 anys des del contagi (depenent de la capacitat immunitària dels infectats).

Això provoca que sigui molt difícil de detectar fins que la malaltia no presenta conseqüències greus, sobretot problemes cardíacs que poden representar col·locació de marcapassos, múltiples ingressos i en els pitjors casos, transplantaments cardíacs. Altres símptomes menys greus poden ser: problemes digestius, estrenyiment i febres. Els malalts de Chagas, a més, han d’estar controlats perquè no poden ser donants de sang i es transmet de mares a fills.

En les zones afectades per aquesta malaltia, s’han engegat campanyes per al control dels insectes i millores en les cases, però no s’han desenvolupat programes per al tractament dels afectats per l’alta probabilitat de tornar-se a infectar.

El cas de la població immigrant és diferent, ja que arriben a zones on no és possible infectar-se i el seu tractament suposa un augment de la seva qualitat de vida. En molts dels casos, quan la malaltia es troba en la fase evolucionada no és possible una curació total, però sí un control dels símptomes, gràcies al seguiment acurat del metge i revisió constant. És molt important identificar els possibles malalts de Chagas per a que comencin el seu control i si escau tractament, encara que aquest pot produir efectes secundaris, com mals de cap, vertigen, pèrdua de pes, erupcions o trastorns de la son, entre d’altres.

EL MAL DE CHAGAS A L’HGH L’HGH ja havia tractat de manera aïllada algun cas, però en els darrers cinc anys hi ha hagut una augment dels casos. La raó principal ha estat l’augment de immi-

Les zones de Bolívia més afectades són Cochabamba, Chuquisaca i Santa Cruz

gració originària d’aquestes zones endèmiques a l’àrea de l’Hospitalet. Del 90% dels casos detectats a l’Hospital són bolivians, i un 90% d’aquests, són de la regió de Cochabamba, (10% restant de Chuquisaca i Santa Cruz).

No només el nostre Hospital ha notat un augment de casos de Chagas, sinó que ha estat un fenòmen a nivell de tot l’estat.

23

RESULTATS - 2010 (mes de març): Es van detectar 12 mares infectades i 0 nadons positius en Chagas (falten controls del 9 mesos) - 2011: S’han detectat fins al mes de setembre, 20 dones embarassades.

Segons Cristina Cortés, metgessa internista responsable del projecte a l’HGH, “és molt important la identificació dels malalts, sobretot de les futures mares, ja que està demostrat que els tractaments són més efectius en els nadons que no tenen més d’un any de vida, que en els adults, ja que responen a la medicació amb una curació absoluta del 90% sense efectes secundaris associats”.

Per aquesta raó, la Generalitat de Catalunya ha establert un Protocol de cribratge i diagnòstic de malaltia de Chagas en dones embarassades llatinoamericanes i en els seus nadons, on l’HGH té un paper fonamental, ja que és l’Hospital que aporta més casos a Catalunya des de l’any d’inici (2010).

El Servei de Medicina Interna de l’HGH

treballa conjuntament amb els serveis de Microbiologia, Ginecologia i Obstetrícia, Pediatria i Atenció Primària per detectar dones embarassades originàries de les zones de risc.

El circuit comença precisament a les àrees bàsiques d’atenció primària, on es detecten possibilitat de contagi. S’analitzen els casos i, en cas positiu, passen de forma prioritària en un control més exhaustiu. En aquest punt, l’obsteta controla les pacients i les deriva a Medicina Interna, on es els hi fan un control acurat del cor per preveure possibles complicacions al part. Després del naixement, al nadó se li practiquen una sèrie de proves per detectar la malaltia; en cas de ser positives es comença amb el tractament i en cas negatiu, es tornen

a repetir nou mesos més tard.

Les mares per la seva banda, després del part passen al circuit de tractament de tots els adults als que se’ls hi detecta la malaltia. Primer es programa una primera visita amb Medicina Interna, seguida d’una exploració cardíaca completa (en el cas de les mares es tracta d’una segona perquè la primera és abans del part), i un seguiment posterior dels símptomes. En molts casos, se’ls hi recepta un tractament per via oral, que encara que no es pot garantir una curació a tothom, sí ha aconseguit bons resultats en la millora de la qualitat de vida dels malalts.

Actualment, l’HGH té una gran demanda per al control de la malaltia, amb un augment considerable des de l’any 2009.

24

Nosaltres

Programa d’Atenció al Pacient Crònic Complex, una prioritat del Consorci

Aquesta tardor el Consorci Sanitari Integral endega un projecte nou. És el Programa d’Atenció al Pacient Crònic Complex (PAPCC). Per explicar-nos com s’ha organitzat, hem entrevistat el director del programa, Roman Freixa (cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi) i Assumpta Ricart (cap del Servei d’Urgències de l’Hospital General de l’Hospitalet).

E

l Programa d’Atenció al Pacient Crònic Complex (PAPCC) es posarà en marxa durant el proper mes d’octubre i s’estendrà en l’àrea d’influència de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi i de l’Hospital General de l’Hospitalet. Per poder donar llum a aquest projecte s’ha fet una important tasca d’aproximació i coordinació amb els Centres d’Atenció Primària (AP) tant del Consorci Sanitari Integral ubicats a l’Hospitalet com amb els Centres d’AP de l’Institut Català de la Salut del Baix Llobregat Centre i Delta del Llobregat.

En què consisteix el programa? L’abordatge de les patologies cròniques com són la Insuficiència Cardíaca (ICC) i la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) han suposat un repte per als metges/esses i professionals d’infermeria d’Atenció Primària i de l’Hospital –comenta Roman Freixa. És per aquest motiu que en els darrers anys s’han dut a terme algunes iniciatives amb èxit centrades en cadascun d’aquests àmbits. Però calia fer un pas més endavant en benefici del malalt, doncs l’envergadura i complexitat d’aquestes patologies cròniques requerien convergir els esforços dels professionals sanitaris per aconseguir una millor comunicació i coordinació entre els diferents dispositius assistencials dels territoris. En aquest sentit, el Pla d’Atenció Integral del pacient amb MPOC / ICC i les Rutes Assistencials ICC/MPOC són un bon exemple de consens entre els diferents professionals hospitalaris i d’atenció primària.

El Programa d’Atenció al Pacient Crònic

Complex (PAPCC) va dirigit a un grup de pacients amb ICC i MPOC greu, amb múltiples ingressos hospitalaris per descompensació de la seva malaltia. Es caracteritza per la implicació dels equips d’Atenció Primària en visites proactives protocol·litzades al domicili del pacient o al seu CAP, i la disponibilitat per part d’aquest pacient de poder contactar telefònicament amb personal sanitari del PAPCC les 24 hores de tots els dies de l’any.

Es requerirà una estreta comunicació entre els professionals sanitaris sobre l’evolució clínica dels pacients per afavorir la presa de decisions conjuntes i la coordinació entre els diferents àmbits assistencials. Així mateix, s’oferirà una atenció mèdica protocol·litzada duta a terme per especialistes d’aquestes patologies a l’Hospital de Dia, per tal d’optimitzar el tractament i, finalment, es farà una adequació als diferents dispositius hospitalaris per a poder atendre precoçment els malalts que tinguin una descompensació de la seva ICC o MPOC. PERFIL DELS USUARIS Roman Freixa explica que es tracta de pacients amb el diagnòstic d’ICC i MPOC que amb els seguiment habitual, no s’aconsegueix un correcte control de la seva malaltia i que es manifesta amb la necessitat de reingressos hospitalaris per descompensació. De moment, està pensat per donar servei a unes 200 pacients, amb casos obtinguts a través d’una explotació de dades a de BIW, incloent els que han requerit més de tres ingressos en un any i una revisió d’històries clíniques a través de SAP. Assumpta Ricart hi afegeix “Tots aquests pacients podran ser inclosos en el

MÒNICA FERNÁNDEZ

PAPCC assumint que es tractarà d’un grup heterogeni en quant a mobilitat, suport social i dependència, que requerirà un abordatge individualitzat”.

Quin és l’objectiu d’aquest programa?

Volem millorar el control d’aquestes patologies cròniques complexes per evitar descompensacions i millorar la qualitat de vida d’aquests pacients, comenta Roman Freixa.

Com funciona el PAPCC? Des de l’entrada al Programa d’Atenció al Pacient Crònic Complex, l’usuari té assignat un metge/essa i un professional d’Infermeria, tant en atenció primària com en atenció hospitalària. Per tant el pacient tindrà uns referents de la seva patologia, bé ICC o bé MPOC, amb qui podrà contactar sempre, ja que garantirem la resposta telefònica immediata i ininterrompuda –comenta Freixa–, que també explica que “el primer pas es la visita proactiva protocol·litzada, que es farà des de l’Atenció Primària, ja sigui a l’ambulatori o al domicili. Es farà una valoració integral del pacient, fent èmfasi en la promoció de la salut basada en l’autocura. Es buscarà obtenir la implicació dels malalts i cuidadors en el coneixement d’aquestes patologies cròniques. S’explicaran molt bé quins són els signes de descompensació i d’alarma, i les mesures no farmacològiques recomanades. Es comprovarà l’adherència al tractament i es verificarà el coneixement de la seva prescripció farmacològica. Es farà també una valoració del cuidador i de l’entorn i se li facilitaran els telèfons de contacte on es donarà resposta 24 hores i 365 dies a l’any. A més, se li lliuraran tota una

25 sèrie de documents que expliquen en què consisteix la seva patologia. Finalment, es programaran les visites de seguiment mèdic i d’infermeria.”

En aquest sentit –afegeix Assumpta Ricart–, les infermeres d’atenció primària i d’atenció hospitalària han arribat al consens d’un document de seguiment que controla fonamentalment els signes d’alarma, la comprensió de la malaltia, saber quan han d’avisar als professionals sanitaris, i que permet fer en un únic full un check list dels punts més importants a tenir en compte en la visita dels pacients amb ICC i MPOC. D’aquest grup, hi haurà una selecció basada fonamentalment en la mobilització del pacient, que seguiran un control molt més exhaustiu als hospitals de dia del Consorci. En aquests casos es faran unes visites mèdiques seguint un protocol individualitzat i flexible amb l’objectiu d’optimitzar el tractament oral i facilitar l’administració programada de fàrmacs endovenosos per a mantenir la ICC / MPOC d’aquests pacients el més ben compensada possible.

Per explicar la importància del programa, Assumpta Ricart i Roman Freixa coincideixen en dir que: “La clau de l’èxit del Programa d’Atenció al Pacient Crònic Complex serà la coordinació entre l’àmbit de l’atenció primària i l’àmbit de l’atenció hospitalària”. I afegeixen: “Serà importantíssim que els professionals d’infermeria referents d’atenció primària tinguin una estreta comunicació per via telefònica, correu electrònic ipresencial amb els professionals d’infermeria referents de l’Hospital per a posar-se al dia de les evolucions clíniques d’aquests pacients i, a més, es coordinin les accions assistencials. Així mateix, els metges de primària i de l’àmbit hospitalari que comparteixen aquests pacients treballaran conjuntament per establir de forma individualitzada la millor estratègia a seguir en els malalts més complexos. Aquest abordatge ens permetrà fer un pas més endavant en el camí cap a una òptima continuïtat assistencial.”

Quan el pacient contacta amb la infermera responsable del programa, serà clau la seva

A l’esquema es pot veure el circuit que poden seguir els pacients del PAPCC i que permet visualitzar la vinculació entre els àmbits de l’atenció primària i l’atenció hospitalària

intervenció per valorar el cas i determinar el nivell d’atenció i dispositiu mes adient. Així, podrà resoldre els dubtes del pacient, fer recomanacions higienico-dietètiques i ajustar pautes de medicació. Pot també considerar que el pacient a més, requereix una valoració mèdica i en aquest cas es programarà una visita amb el seu metge de família. Si el cas requereix unes hores d’observació i canvis de medicació, els professionals d’infermeria prioritzaran l’atenció d’aquest malalt en els hospitals de dia. Si es considera que el pacient requereix atenció urgent i immediata s’aconsellarà la derivació al Servei d’urgències hospitalari del Consorci. Caldrà que tots els pacients del PAPCC estiguin identificats a SAP de manera que els professionals que l’hagin d’atendre puguin individualitzar el tractament i les exploracions complementàries a realitzar per evitar duplicitat i proves innecessàries.

Quins seran els professionals implicats?

El projecte és ambiciós i multidisciplinari –comenta Freixa–, doncs comprèn tant els àmbits d’atenció primària com d’atenció hospitalària del territori i, a més, requereix de la implicació dels professionals de l’Institut Català de la Salut i del propi Consorci Sanitari Integral. Tot i que el nucli inicial de treball agrupa al voltant de 30 professionals entre metges/esses i professionals d’infermeria referents de les dues patologies, requerirà de la participació d’una gran part dels professionals assistencials de tot el territori i nivells assistencials.

Roman Freixa resumeix l’objectiu final del PAPCC: “El programa persegueix que el pacient millori el coneixement i el control d’aquestes malalties cròniques més prevalents, amb una visió que implica la coordinació de diferents professionals i nivells assistencials en un mateix territori. De fet representa un pas més en la millora de la continuïtat assistencial”.

26

La Firma

Els sistemes de qualificació: eines per al reconeixement social i el desenvolupament professional

D

esprés de la Cimera de Lisboa celebrada l'any 2000, els països membres de la Unió Europea van iniciar la remodelació dels sistemes de formació professional amb l’objectiu de millorar la qualificació de la població activa.

Aquesta estratègia europea volia promoure la millora de la competitivitat de l’economia i de les empreses, i proporcionar a les persones una major motivació en el desenvolupament de la seva competència professional, així com millorar la qualitat de la formació professional en totes les seves manifestacions.

Els diferents estats membres de la Unió Europea han fet operativa aquesta estratègia a través del seu desenvolupament normatiu. En el cas d'Espanya a través del Reial decret 1128/2003 de 5 de setembre (pel qual es regula el Catàleg Nacional de les Qualificacions Professionals), la Llei orgànica 2/2005 de 19 de juny de les Qualificacions i de la Formació Professional i La Llei orgànica 2/2006 de 3 de Maig d'Educació i la seva concreció posterior a través d’altres normes que les desenvolupen.

Un dels majors avanços del procés esmentat és el reconeixement dels aprenentatges adquirits a través de l'experiència laboral i altres vies de formació.

Aquest permet augmentar els nivells de qualificació de la població activa així com afavorir l'aprenentatge al llarg de la vida reconeixent el valor dels coneixements

Professionals del Servei d’Atenció Domiciliària amb el darrer certificat ISO

Glossari breu sobre qualificacions professionals

Competència professional: conjunt de coneixements i capacitats que permetin l'exercici de l'activitat professional conforme a les exigències de la producció i l'ocupació.

Qualificació professional: conjunt de competències professionals amb significació per a l'ocupació que poden ser adquirides mitjançant formació modular o altres tipus de formació i a través de l'experiència laboral.

Persona qualificada: una persona qualificada és una persona preparada, competent, algú capaç de realitzar un determinat treball, que disposa de totes les competències professionals que requereix aquest lloc.

Acreditació/validació: reconeixement i confirmació per part de l'Administració i l'empresa de les competències que té l'individu.

27 adquirits en el lloc de treball, a més de facilitar l’accés al mercat laboral i al sistema educatiu.

Un percentatge important dels treballadors no poden defensar el nivell de qualificació que tenen de forma social, ja que no tenen un títol o certificació de caràcter oficial. Aquells que abans no ho tenien, fins ara demostraven les seves capacitats en la pròpia empresa a través de la pràctica i els anys d’antiguitat. Dins del mercat laboral actual, on la mobilitat i el canvi d’empresa són una constant, com poden demostrar els seus coneixements adquirits fora de la seva empresa d'origen?

Amb els sistemes d’acreditació de qualificacions professionals, aquests treballadors que han adquirit els seus coneixements amb l’activitat laboral i no tenen titulació, poden demostrar el que saben fer, obtenir una acreditació i orientacions sobre com aconseguir una titulació oficial mitjançant els processos convocats per les administracions.

L’any 2009 es desenvolupà a Catalunya l’Ordre per la qual s'estableix el programa experimental Qualifica't en els ensenyaments de formació professional del sistema educatiu. L’objectiu d’aquest programa es possibilitar l’obtenció d’una certificació, parcial o total, facilitar el reconeixement acadèmic de l'experiència laboral i la validació de la formació contínua feta a l'empresa. Aquesta certificació es pot fer valer, si es compleixen els requisits acadèmics d'accés, per a l'obtenció d'un títol de formació professional.

Mitjançant aquest programa experimental la Unió Catalana d’Hospital va esta-

blir un conveni de col·laboració amb el Departament d'Ensenyament per promoure la millora de la qualificació de les persones que componen les plantilles de les seves institucions associades del sector sanitari i social.

En primera instància, la Unió ha centrat els esforços en l’àmbit de la dependència, tant en el personal de residències com en els treballadors dels serveis d’atenció domiciliària, amb l’objectiu de donar suport a les institucions per donar compliment a la norma la qual obliga al sector a tenir formats als treballadors.

Això és resultat de l’aplicació de la Llei de dependència, que va suposar una demanda immediata de professionals qualificats per al sector. Però a ningú no se li escapava que molts d’aquests treballadors tenien experiència adquirida en el treball o formació assolida a través de mecanismes no formals i que no disposaven de cap tipus d’acreditació oficial.

Al llarg dels anys 2010 i 2011, més de 600 cuidadores, treballadores familiars i gerocultores d’entitats associades han accedit als processos de validació i per tant poder capitalitzar la seva experiència laboral en l'obtenció d'un certificat oficial.

Així mateix, s'han iniciat alguns processos individuals corresponents a altres activitats professionals com poden ser les de cuina, restaurant i hostaleria, manteniment, administració i auxiliar d'infermeria.

Al precís moment que es redacta aquest article, el sistema corresponent al programa Qualifica’t pot experimentar alguns canvis, ja que la acreditació de l’experiència laboral per l’àmbit de la dependència és farà conjuntament pel Departament d’Empresa i Ocupació i del Departament d’Ensenyament amb una convocatòria molt àmplia prevista per finals d’any i el 2012 i que disposarà d’una oferta propera a 8.000 persones, concretament pel sector de la dependència serà aproximadament de 6.000 places.

Héctor Cantero Carrascosa Secretaria tècnica de Recursos Humans i Relacions Laborals Unió Catalana d’Hospitals

Per a més informació: http://www.xtec.cat/estudis/fp/index.htm http://phobos.xtec.cat/icqp/acreditacio/index.htm

Àngel Cambero, Residència Collbanc Companys Socials

“De pequeño si no me daban papel y boli, pintaba las paredes”

Ángel Cambero, más conocido en el mundo del arte por su apodo: Angelus, es un enamorado del arte capaz de mudarse de ciudad para aprender de un gran maestro. La pintura es su pasión, y es capaz de sacar tiempo para trabajar como gerocultor en la RCCS, estudiar para la titulación de técnico socisanitario y preparar un próxima obra de gran complejidad.

- ¿ Y cuál es la temática de tus cuadros?

Yo trabajo con el tiempo y las miradas. Empecé con un estilo surrealista para luego pasar a una etapa infomalista (tipo Tàpies). Muchas veces me dicen que explique mi obra, pero no puedo. Para mí la pintura es un lenguaje tan válido como la música o la literatura, es mi manera de expresarme.

SANDRA ROPERO - ¿Qué disciplina artística practicas? Preferentemente pintura. Sí que es verdad que he hecho alguna cosa de escultura, pero me siento más cómodo con la pintura.

Además necesitas invertir en un estudio o local; en casa ya tengo un cuadro de 2,5 m x 3 m así que imagínate si volviera a la escultura.

- Esta vocación de artista, ¿cuándo la descubriste?

Desde siempre he pintado, desde que yo recuerde, no puedo decir una fecha.

Siempre ha formado parte de mí. Si no me dejaban papel y boli, pues pintaba las paredes. Más de un problema tuve por ello, pero no podía evitarlo. Después vas creciendo y continúas pintando pero no te lo tomas muy en serio, así que estudié la carrera de educación primaria. Al acabar las prácticas descubrí que no me

gustaba y quise tomarme un año sabático. Pero se convirtieron en ocho; el periodo en que me centré en la formación en pintura.

- ¿Estudiaste una titulación? Así que convertiste en oficio tu afición...

Me formé con D. Amaury Suárez Licenciado en Bellas Artes en San Alejandro (La Habana), con el sistema ruso, a mi juicio el más provechoso.

Ese tipo de formación no se da en las instituciones de nuestro país, así que me considero un privilegiado.

Aprendí no sólo los aspectos técnicos, que son muy importantes, sino a apreciar el arte con otros ojos y sobre todo aprendí que el genio no existe, sólo la constancia, la disciplina y el esfuerzo. Como me solían decir, " Cuando llegue la inspiración, que te pille trabajando "

I en el proper número: Progra

- ¿Qué tal la experiencia de ser aprendiz de un artista?

Estuve seis años de formación y los últimos dos, compartí el estudio con él. Mi maestro el primer año no me dejó coger colores, todo era lápiz, lápiz, lápiz... Dejaba que expresara todo lo que sentía, no marcaba el camino, pero cuando me encontraba sin saber cómo continuar, entonces sí que me daba indicaciones. Fue una gran experiencia.

- ¿Has expuesto tus obras al público? Sí, he expuesto en Barcelona, Madrid, Valencia y Burdeos. Ahora tengo prevista una para el año que viene en Logroño y otra en Barcelona en un sala pública. Algunas de mis obras antiguas están expuestas online en el web http://www.artelista.com/ firmadas con mi nombre artístico: Angelus.

- ¿Tienes alguna obra en la que estés trabajando actualmente? Sí, llevo dos años y medio preparando un cuadro: se trata de la última cena de Leonardo Da Vinci, pero sustituyendo los personajes por los pintores que más han influido en mi carrera.

- Y un artista ¿cómo decide trabajar de gerocultor en una residencia?Cuando volví a Barcelona –echaba mucho de menos la oferta cultural que tenemos aquí– quise buscar un trabajo más estable, pero que me aportara personalmente, la gratificación personal de ayudar a los más mayores. La pintura es un medio de vida complicado, porque hay momentos de sequía. Yo por ejemplo llevo cinco meses sin tocar un pincel, documentándome. Pero el tiempo del que dispongo es limitado. Antes me pasaba ocho horas con el pincel... ahora saco el tiempo de dónde puedo.