Enllaç 77

Parlem amb...

En profunditat

Els nostres clients

Un dels guanyadors del concurs de deshabitució tabàquica

Resultats de l’enquesta de clima laboral Opina 2014

Projecte per evitar les reclamacions de tracte

Pàg. 4

Pàg. 6

Pàg. 23

L’Enllaç Número 77, juliol de 2014

Nova secció sobre professions al Consorci

Tècnic/a d’Anatomia Patològica

2

Editorial

Opina i acreditació dels hospitals d’aguts, eines per millorar n aquesta edició de L’ENLLAÇ s’analitzen de forma detallada els resultats obtinguts en la darrera edició de l’enquesta de satisfacció i motivació professional Opina 2014 així com els resultats de les auditories externes d’acreditació hospitalària. L'acreditació determina el nivell de qualitat exigible a un centre hospitalari per integrar-se al sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) i per establir convenis o contractes de gestió amb el Servei Català de la Salut.

E

El sistema d’acreditació hospitalari està fonamentat en el model europeu d’excel·lència EFQM i s’audita externament, a través d’una entitat certificada, l’assoliment de quasi set-cents indicadors essencials en relació amb els diferents criteris i subcriteris del model. En tots els hospitals del Consorci Sanitari Integral s’ha assolit un percentatge superior al 95,5% dels indicadors essencials i, per tant, hem d’estar molt satisfets per aquest reconeixement que és fruit de la bona definició dels nostres processos i procediments i, sobretot, de l’excel·lent tasca diària dels professionals del nostre Consorci. Tot i això hem de seguir millorant dia a dia per tal de seguir avançant en aquest camí cap a l’excel·lència.

L’enquesta Opina 2014 permet avaluar el grau de motivació i satisfacció i detectar els possibles riscos psicosocials dels professionals del Consorci. Cal tenir en compte que des de meitats de l’any 2010 hem estat immersos en un context econòmic molt restrictiu que ens ha portat a haver de revisar les nostres actuacions

en tots els àmbits, fent esforços addicionals per part dels treballadors del Consorci per tal de mantenir els nivells de qualitat i atendre la demanda creixent d’activitat de la nostra àrea d’influència satisfent les expectatives dels nostres pacients.

S’ha incrementat de forma notable la productivitat, s’han hagut de contenir i prioritzar força recursos i hi ha hagut afectacions en les retribucions dels professionals. Tenim ara anualment més de 35 milions menys d’ingressos dels que comptàvem a principis de l’any 2010 i han estat moltes les mesures que s’han hagut de prendre per garantir la sostenibilitat de la nostra entitat. Malgrat aquest entorn tant condicionant, els resultats obtinguts en aquesta enquesta Opina 2014 se situen en termes molt similars als que es van enregistrar en l’edició de l’any 2008, abans d’aquest període tant complex i restrictiu que ens ha afectat de forma considerable en aquests darrers exercicis.

Tots aquests resultats seran tinguts en compte per a la planificació estratègica per als propers dos exercicis, tenint en compte les nostres fortaleses i cercant la solució a les àrees de millora que hem detectat per tal de seguir en el camí de l’excel·lència.

També disposem dels resultats auditats en relació amb els comptes anuals del Consorci de l’exercici 2013 i aquests ens mostren equilibris patrimonials tant a curt com a llarg termini i l’assoliment de l’equilibri en el nostre compte de pèrdues i

guanys, que ens permet seguir gaudint del règim especial d’autonomia de gestió de les empreses públiques del SISCAT. Els 11,5 milions d’afectacions pressupostàries (menors ingressos i majors despeses fiscals i de seguretat social) que vam experimentar l’exercici 2013 es van poder compensar aproximadament a parts iguals amb mesures que afectaren les retribucions dels professionals (fonamentalment les quanties destinades a objectius –DPO–) i d’altres de revisió exhaustiva de l’estructura de despeses per tal d’assolir una situació de no dèficit.

Hem d’estar, doncs, també orgullosos d’aquests fets ja que entre tots hem sabut trobar la via per a poder assolir aquest equilibri necessari per a la nostra sostenibilitat.

També hem posat en marxa la tercera edició de l’enquesta de la cultura de seguretat de pacients i, tot i que encara no disposem dels resultats analitzats, de ben segur en la propera edició els podrem comentar amb deteniment.

Veurem també, en aquesta edició de L’ENLLAÇ, entre d’altres interessants articles, com plasmem des del Consorci l’objectiu de tolerància zero per a reclamacions de tracte vers els nostres pacients i usuaris.

Vull remarcar que el passat dia 20 de maig es van complir 90 anys d’història de l’Hospital Dos de Maig i que estem preparant tota una sèrie d’actes, inclòs l’edició d’un vídeo, per a commemorar aquesta important fita.

MIQUEL ARRUFAT Gerent Consorci Sanitari Integral

Per a qualsevol suggeriment, dubte o per fer arribar els vostres escrits i comentaris, contacta amb nosaltres a comunicacio@sanitatintegral.org o a qualsevol dels tres punts de Comunicació del Consorci. L’ENLLAÇ es publica quatre vegades l’any, és la revista interna per a tots els professionals i col·laboradors del Consorci Sanitari Integral. Les opinions expressades en els articles no són necessàriament compatides per l’equip editorial de L’ENLLAÇ. Teniu més informació a la Intranet.

COMITÈ DE REDACCIÓ ANA CERRO Cap de l’EAP Collblanc PILAR MADRID Gestora del procés d’Hospitalització de l’HDM M. JESÚS MARTÍNEZ Coordinadora de Qualitat de l’HDM EVA M. MELENDO Coordinadora del procés Atenció Sociosanitària ANNA MILLÀ Tècnica de Comunicació del CSI CATI PADILLA Coordinadora assistencial de Metodologia Infermera EVA PÉREZ Treballadora social de l’HGH ELVIRA QUINTERO Secretària d’Atenció Primària NATÀLIA RIERA Cap de l’EAP Sagrada Família MARTA LANUZA Treballadora social del Servei de Valoració del Grau de Discapacitat ISABEL SALGADO Coordinadora de l’Àrea Maternoinfantil PALMIRA TEJERO Directora d’Atenció al Ciutadà i Comunicació ANNA VILANOVA Responsable de Desenvolupament de RH

COORDINACIÓ, DISSENY, MAQUETACIÓ I CORRECCIÓ MÒNICA FERNÁNDEZ ANNA MILLÀ SANDRA ROPERO Tècniques de Comunicació Direcció d’Atenció al Ciutadà i Comunicació

Gràcies a totes aquelles persones que han col·laborat per fer possible aquest número.

ISSN: 2014-7007

Sumari

3 4 Parlem amb...: David Lara, un dels guanyadors del 1r Programa “Deixa de fumar amb Salut Laboral”

6 En profunditat: Resultats de l’Opina 2014

10 En profunditat: Acreditació dels hospitals d’aguts del Consorci Sanitari Integral

13 Breus: Recull d’allò més interessant al Consorci durant els mesos darrers

20 Nosaltres: Nova secció sobre perfils professionals.

En aquest número, el perfil de tècnic d’Anatomia Patològica

23 Els nostres clients: Projecte per evitar reclamacions de tracte al CSI

26 La Firma: Arquitectura i sostenibilitat de l’Hospital de Sant Joan Despí

30 La contra: Luis J. Fernández, infermer i aficionat a l’astronomia

4

Parlem amb...

David Lara, coordinador de quiròfan a l’Hospital General de l’Hospitalet

“Encara no em considero exfumador, encara sóc un fumador però que es resisteix a fumar diàriament” David Lara va adherir-se al 1r Programa ‘Deixa de fumar amb Salut Laboral’ que es va engegar el 31 de maig de 2013.

Durant un any, l’equip de Salut Laboral l’ha ofert el seu assessorament i suport per anar deshabituant-se del tabac.

Un any després ha aconseguit superar el Programa i ser un dels sis guanyadors del premi amb què el Consorci Sanitari Integral ha volgut reconèixer el seu esforç. El premi ha consistit en un cofre experiència.

SANDRA ROPERO - Ara fa un any vas iniciar el Programa, per què vas decidir apuntar-te?

- Una companya de la feina em va apuntar després de veure l’anunci de Salut Laboral sobre el seu Programa per deixar el tabac. Realment em va apuntar per deixar-ho junts i fer pinya.

- Així que no tenies pensat deixar de fumar?

- La veritat és que les pressions que reps a casa, la família, els amics i la gent que és exfumadora ja vam fer que em plantegés deixar-ho. Però mai no trobava el moment... Bé, jo li donava voltes des de fa anys, però realment és complicat. I llavors era una assignatura pendent que vas deixant passar. Però en aquell moment ja estava apuntat i vaig anar a la visita de Salut Laboral. Realment moltes de les coses que t’expliquen, com a personal sanitari, ja ho saps, però sembla que necessites que t’ho recordin perquè mai no t’ho apliques a tu mateix. Amb aquella primera visita on vam parlar dels meus hàbits i les mesures que podia prendre ja va ser el primer pas per deixar-ho. Així que la inscripció de la meva companya va ser l’impuls que em faltava.

David Lara, a l’Àrea Quirúrgica de l’Hospital General de l’Hospitalet.

- Ella també ha aconseguit deixar el tabac?

- No! Ella continua fumant! [rialles]. Ella em va apuntar però després no va assistir a les reunions amb Salut Laboral.

- Quin mètode vas escollir per ajudar-te a deixar-ho?

- Jo el de la força de voluntat. He deixat de fumar, no fumant. Ni més ni menys.

La primera setmana pel síndrome d’abstinència vaig prendre algun caramel de nicotina però res més. Que és diu ràpid però després de tants anys fumant és força complicat, encara que mereix la pena.

5 - Quan vas començar a fumar?

- Vaig començar a fumar amb 12 anys ien tinc 47, així que més de 30 anys. La meva cosina li va robar les cigarretes al seu pare i allà al poble ens els vam fumar. Ara, com a fumador habitual ja va ser al 14 anys. Tota la vida vaja!

- Com recordes els primers dies després d’adherir-te al Programa?

- Els primers dies és molt dur, estava enfadat amb el món! Suposo que l’abstinència física i psicològica em feien estar irritable.

Jo agraeixo molt la paciència que va tenir la meva família aquells primers dies.

- Després de 30 anys fumant, has de tenir una força de voluntat molt gran...

- Segurament sí. Jo realment encara que em digués que sí que volia deixar-ho, no tenia mai una autèntica voluntat de fer-ho.

Inclús quan ja estava al Programa, després de la primera visita, m’ho vaig plantejar, ja que et donen una setmana de marge i després “ja no fumes més”, com em van dir les companyes de Salut Laboral. Vaig començar a donar-li voltes i una de les coses que em va fer tirar endavant va ser pels meus fills. Ara són temps difícils per a tothom i volia demostrar que si poses voluntat, si de veritat et proposes alguna cosa, pots aconseguir-ho amb esforç. I aquest va ser el motiu pel qualvaig intentar-ho i aconseguir-ho finalment.

Però és una lluita que tens de forma constant amb tu mateix.

- Aquesta és la part més dura, però recordes els primers símptomes de millora que vas sentir?

- Després de quatre dies no m’ofegava quan corria cap el tren! Va ser increïble la rapidesa en que notes milloria física.

Encara que t’engreixes un parell de quilos, perquè menges amb una mica més d’ansietat; però mereix la pena perquè et sents molt millor físicament, tant a nivell respiratori com circulatori.

- Ho havies intentat abans?

- Fa molts anys enrere ho vaig intentar amb pegats, però com no tenia força de voluntat, una vegada em treia els pegats tornava a fumar. M’anaven perfecte perquè no tenia síndrome d’abstinència ni ganes de fumar, però ho treus i si no estàs conscienciat, tornes a fumar. Cadascú ha de trobar el seu mètode.

- I ara ja ho has aconseguit i ets exfumador...

- Bé, jo sempre dic que no sóc exfumador: jo sóc fumador encara, però em resisteixo a fumar diàriament. Quan sóc a prop d’un

David, recollint el premi per haver superat el Programa, amb la metgessa Marta Maqueda (esquerra de la imatge), la infermera Encarna Martínez –ambdues de Salut Laboral–, i la infermeria M. Victòria González, de Pneumologia (dreta de la imatge).

fumador no em molesta, lògicament t’entren ganes de fumar, però em dic a mi mateix que ja he arribat fins aquí, que haig de continuar igual. I és difícil perquè fumava molt!

- Quantes cigarretes fumaves diàries?

- Fumava unes 15 diàries, però hem de tenir en compte que treballant a quiròfan ho tenim molt més difícil per sortir a fumar al carrer, així que si descomptes les 8 hores de feina... són moltes seguides. De vegades fumava tres de cop al matí abans d’entrar per tenir nicotina al cos, i després, a la sortida dos seguits.

- Recomanaries el Programa Deixar de fumar amb Salut Laboral a altres companys del CSI? - Sí que ho faria, encara que han de saber que depèn d’un mateix. Salut Laboral pot ajudar, assessorar i donar-te suport, però el canvi l’ha de fer un mateix. Jo recomanaria que ho intentin com a mínim.

El període d’inscripció a la segona edició del Programa ‘Deixar de Fumar amb Salut Laboral’ s’acaba l’1 de setembre. Si vols deixar de fumar i que un grup d’especialistes t’ajudin, contacta amb el teu Servei de Salut Laboral de referència (ho trobaràs a la Intranet) i demana informació. Si superes el període d’un any, el Consorci et recompensarà amb un premi pel teu esforç!

6

En profunditat

Resultats de l’Opina 2014 Us presentem de forma resumida els resultats de la quarta edició de l’Opina, l’enquesta de satisfacció, compromís professional i riscos psicosocials per a tots els professionals del Consorci Sanitari Integral.

questa edició de l’enquesta Opina és la quarta que fem al Consorci Sanitari Integral i es va fer en el període comprès entre el 3 de febrer i el 7 de març d’enguany.

A

Per tal de garantir la confidencialitat de les dades, a l’igual que en les edicions passades, s’ha encarregat el projecte, el tractament i l’anàlisi de les dades a l’empresa e-Motiva, consultora especialitzada en aquests tipus de projectes i referent en el sector salut, ja que disposa d’una metodologia d’anàlisi molt completa i sòlida que ens permet la comparabilitat en el temps i fer benchmarking entre entitats sanitàries.

Cal tenir present que l’enquesta permet avaluar la motivació i satisfacció dels nostres professionals però a la vegada també permet avaluar els riscos psicosocials.

La participació d’aquesta edició ha estat lleugerament superior a la darrera que vam fer a finals de l’any 2010. Un 30% dels professionals han contestat l’enquesta, mentre que l’any 2010 ho varen fer un 27% (tot i que per a les preguntes específiques de riscos psicosocials finalment es va assolir una participació del 39%). No obstant això, en aquestes dues darreres edicions, els nivells de participació són molt inferiors als que es van enregistrar l’any 2008 (participació del 46%) i l’any 2006 (participació del 40%).

No contesta=50

Quadre 1. Participació per centres (n=nombre de participants, N=participants potencials).

Al quadre 1 podem veure la participació per centres comparant-la amb l’enregistrada en la darrera edició.

Quant a la participació per grups professionals, val a dir que en pràcticament tots hi ha hagut lleugers increments, encara que n’hi ha hagut menys participació en el cas dels comandaments assistencials, els tècnics assistencials i de gestió, auxiliars sanitaris i administratius. Veure quadre 2.

Les preguntes del qüestionari tenen una

escala d’1 a 10 i per tal de facilitar la lectura i interpretació dels resultats obtinguts ens centrem només en el percentatge de professionals que han respost positivament o molt positivament (que han puntuat de 7 a 10).

Per tal de resumir les puntuacions a les diferents preguntes fetes a l’enquesta i fer-ho entenedor, la metodologia emprada per e-Motiva té en compte una sèrie d’indicadors de síntesi. El quadre 3 recull el percentatge de respostes positives o molt

7 En el cas de la igualtat, els aspectes lligats a la no discriminació en la retribució per raons de gènere i la igualtat entre homes i dones quant al tracte i al desenvolupament professional, destaquen per l’elevat percentatge de respostes positives (75% i 74% respectivament).

Pel que respecta a l’indicador de síntesi d’horari i conciliació, els treballadors valoren amb respostes favorables o molt favorables la possibilitat que el Consorci ofereix de fer vacances segons preferències personals (63%) i que els horaris al Consorci permetin l’equilibri entre la vida personal i professional (59%).

No contesta=124

Quadre 2. Participació per grup professional (n= nombre de participants, N=participants potencials).

positives (puntuació de 7 a 10) de tots els indicadors de síntesi al llarg de les darreres tres edicions de l’enquesta Opina.

Com podem apreciar els aspectes que són més ben valorats pels professionals se centren en l’ambient de treball i l’equip, la pràctica dels valors corporatius, la tasca professional, la igualtat, l’horari i la conciliació i el lideratge del cap immediat i els menys ben valorats amb un percentatge petit de respostes positives o molt positives són: la confiança i la coherència, la retribució, els beneficis socials i la gestió corporativa.

Pel que fa als indicadors de síntesi de tasca professional i ambient i treball en

equip, en destaquem com aspectes més ben valorats: el reconeixement i el suport rebut dels companys (71%), el reconeixement rebut dels pacients (77%), l’adequació de la tasca a les capacitats i les preferències (73%), la definició de les funcions tasques i les responsabilitats (65%) i l’autonomia i la capacitat de decisió per fer bé la feina (64%).

Pel que fa a la pràctica dels valors per part dels professionals el percentatge de respostes positives o molt positives en el cas de la qualitat professional (fem-ho bé) se situa al 92%, en el cas del desenvolupament (fem-ho millor) al 86%, en el cas del treball en equip (fem-ho junts) al 81% i en el cas del compromís (fem-ho) al 87%.

Pel que es refereix al compromís global, destaquen el 57% de respostes positives o molt positives en relació a la missió, visió i objectius estratègics i un 47% en relació a l’orgull de pertinença al Consorci.

Pel que fa a la confiança i la coherència, els aspectes més poc valorats positivament o molt positivament són la preocupació per la qualitat de vida del personal (15%), la coherència entre els missatges de la Direcció i la pràctica (18%) i la claredat i coherència dels criteris de promoció (18%).

La metodologia emprada també ens permet elaborar un gràfic de satisfacció i motivació dels professionals i poder analitzar-lo en el temps. Aquest gràfic ens mostra en l’eix d’ordenades la motivació i en el d’abscisses la satisfacció, i els valors combinant ambdues magnituds (és a dir mostrant el percentatge de professionals que es troben motivats i més o menys satisfets i aquells que es troben satisfets i més o menys motivats). Els resultats d’aquest gràfic es

8

En profunditat

Quadre 4. Relació satisfacció i motivació.

Els percentatges han empitjorat en relació amb el 2010, però es mantenen en la línia dels del 2008 tot i la incidència més que evident que sobre els factors de motivació i satisfacció han tingut les constants reduccions pressupostàries i salarials experimentades des del 2011 fins ara. Els percentatges de respostes

Quadre 3. Indicadors de síntesi. Percentatge de respostes positives o molt positives

mostren al quadre 4.

Com podem apreciar en aquest gràfic, un 64% dels professionals es troben motivats, però entre ells un 24% es troben poc satisfets, un 15% dels professionals no estan motivats i estan insatisfets.

Quadre 5. Sastisfacció i motivació per centres.

9

Quadre 6. Factors que es perceben relacionats amb el risc psicosocial al lloc de treball, expressats en percentatge.

positives i molt positives (7 a 10) en relació amb la satisfacció i la motivació per centres es recull en el quadre 5.

De les respostes obtingudes a l’enquesta es poden concretar els factors, que en opinió dels professionals, tenen més impacte en la gestió dels riscos psicosocials. Aquests factors es mostren al quadre 6. Els que tenen un percentatge més

alt són els factors que els professionals consideren que tenen més impacte en el risc psicosocial al lloc de treball, i per tant, la gestió dels quals, contribuiria a rebaixar-lo. En total, tots aquests factors suposen el 69% del risc psicosocial percebut. El 31% restant correspondria a factors no definits en aquest model, i per tant, desconeguts des del punt de vista de l’enquesta.

Els resultats obtinguts en aquesta edició de l’enquesta Opina seran incorporats en els treballs de definició de la planificació estratègica del període 2015-2016, que es farà abans d’acabar aquest any, definint com a objectius les àrees de millora que cal assolir.

COMITÈ EXECUTIU Consorci Sanitari Integral

10

En profunditat

Els hospitals d’aguts del Consorci superen l’acreditació Recentment els hospitals d’aguts del Consorci han passat l’acreditació que els permet continuar prestant assistència sanitària sota els estàndards del Departament de Salut.

pitals d’Utilització Pública (XHUP), per tal de poder establir contractes de gestió amb el Servei Català de la Salut.

NOU MODEL Tenint en compte els avenços produïts en els darrers anys pel que fa a l’avaluació de la qualitat, el Departament de Salut va desenvolupar un nou model d’acreditació (DOGC núm. 4554, de 19 de gener de 2006) basat en el Model Europeu d’Excel·lència de l'European Foundation for Quality Management (EFQM).

El nou model d’Acreditació té diferències substancials amb els anteriors, essent molt més exigent. Entre d’altres aspectes, destaquen:

lguns dels principals objectius del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya són:

A

- Garantir un nivell homogeni de qualitat en l’assistència als ciutadans i les ciutadanes, independentment del centre en què es presti el servei.

- Promoure l’eficiència en l’ús dels recursos sanitaris.

Per vetllar per aquests objectius el Departament de Salut va posar en marxa

l’any 1981 l’acreditació d’hospitals d’aguts. D’aquesta manera pot garantir que el centre acreditat reuneix una sèrie de condicions que estiguin en concordança amb uns nivells de qualitat prèviament establerts pel propi Departament.

El primer model d’Acreditació de l’any 1981 exigia uns mínims bàsics de qualitat, principalment d’estructura i normatives tècniques. El procés d’acreditació va ser voluntari fins l’any 1991, moment a partir del qual va passar a ser obligatori per a tots els centres de la Xarxa d’Hos-

- Se sustenta en la cultura de la qualitat prèvia del centre. En aquest sentit, per als centres del CSI ha estat molt important l’experiència prèvia quant a comissions assistencials, grups de millora, model EFQM i gestió per processos fonamentada en el lean healthcare.

- Està enfocat a la millora dels processos i dels seus resultats, als clients interns i externs (l’anterior estava orientat a l’estructura). Cal destacar que un punt fort dels nostres centres ha estat haver adoptat fa uns anys el Model de Gestió per Processos.

- Potència la millora i el reconeixement

11 2. Política i estratègia: planificació, revisió i actualització d’objectius, el seu desplegament i comunicació.

3. Persones: gestió i millora dels recursos humans, desenvolupament de les persones, aprenentatge, implicació, responsabilitats i reconeixement.

4. Aliances i recursos: gestió de les aliances externes, edificis, equipaments, materials, tecnologia, informació i coneixement.

5. Processos: com es procedimenten i organitzen els processos assistencials i de suport (àrea ambulatòria, hospitalització, quiròfan, urgències, laboratoris, ús del medicament, radiodiagnòstic, control de la infecció, recerca, hostaleria, magatzem, manteniment, educació del client, ètica i drets del pacient).

dels professionals, establint requisits de qualitat envers la gestió, desenvolupament i aprofitament del potencial que poden oferir les persones que integren la organització.

- Fomenta la protecció mediambiental.

- Permet determinar punts forts i àrees de millora.

6. Resultats en els clients: reclamacions, agraïments i llistes d’espera.

7. Resultats en les persones: enquestes de clima laboral, absentisme i formació.

8. Resultats en la societat: contractació de col·lectius desfavorits, tasques de voluntariat, formació a persones externes, publicacions i ponències.

9. Resultats clau: resultats econòmics i

dels processos assistencials en general.

PROCÉS D’ACREDITACIÓ Cada hospital ha de fer una autoavaluació interna prèvia dels requisits exigits (estàndards essencials) i passar, posteriorment, un procés de verificació externa (auditoria) per objectivar l’acompliment del nivell de qualitat necessari. Finalment, aquesta auditoria externa ha de ser validada per un comitè d’experts del Departament de Salut que atorga la resolució, positiva o negativa, en funció del percentatge d’estàndards essencials assolits.

El Departament de Salut preveu que tots els centres d’aguts passin aquest procés d’acreditació cada tres anys amb certes variacions (veure quadre 1) segons el grau de compliment dels estàndards essencials (puntuació final obtinguda).

Al 2007 vam passar la primera acreditació amb molt bons resultats: 90,1%, Hospital Dos de Maig (HDM) i 94,6%, l’Hospital General de l’Hospitalet. El segon procés d’acreditació, que s’hauria d’haver fet al 2010, va estar endarrerit pel propi Departament de Salut fins al 2013. L’auditoria externa dels centres d’aguts del CSI es va fer a febrer de 2014 amb els resultats que es mostren en el quadre 2.

El nou Model d’Acreditació està fonamentat en l’avaluació del compliment d’una sèrie de requisits anomenats estàndards essencials. Els estàndards estan agrupats segons els nou criteris del Model EFQM, que en línies generals, fan referència a: 1. Lideratge: missió, visió, valors i sistema de gestió.

Quadre 1. Barem d’acreditació del Departament de Salut.

12

En profunditat

QUÈ HA APORTAT L’ACREDITACIÓ?

Fent una reflexió sobre el que ha aportat aquest nou model d’acreditació als nostres hospitals, valorem com aspectes especialment positius els següents: - S’ha integrat el procés d’acreditació en el nostre sistema de gestió per processos com una eina o mecanisme més per impulsar la millora continua.

- Ha estat un procés participatiu que ha impulsat que moltes persones portessin a terme millores de diferents graus d’impacte en tots als àmbits de l’organització.

Ha canalitzat la implicació de pràcticament totes les àrees del centre. Cal tenir en compte que tant les grans com les petites millores tenen el seu impacte en el resultat final de l’organització.

- Ens ajuda a implantar un sistema d’ubicació dels documents (procediments, resultats d’indicadors, etc.) dins les carpetes dels processos del Portal de Ges-

Quadre 2. Resultats de l’acreditació per hospitals d’aguts

tió per Processos, amb accés públic per a tothom dins de l’organització (mitjançant la xarxa informàtica). Això garanteix el coneixement compartit i suposa un guany important per a la millora continua i l’eficiència.

- Facilita compartir experiències i coneixements entre els hospitals del Consorci i amb altres hospitals.

QUÈ FEM A PARTIR D’ARA? - Corregir les àrees de millora identificades durant l’auditoria (estàndards suspesos).

- Consolidar els estàndards aprovats.

- Aprofundir en el control de documents: utilitzant un format únic i un sistema de localització dels mateixos que permeti la seva disponibilitat actualitzada en tot moment.

- Mantenir actualitzats els quadres d’indicadors dels diferents processos.

- Prendre els estàndards no essencials com a guia per a projectes de futur.

Aquest procés d’Acreditació ha suposat un esforç molt important per a totes les persones implicades de l’Hospital Dos de Maig, l’Hospital Transversal i el Centre de Serveis Compartits. Aquest esforç ha estat recompensat amb uns resultats molt bons que ens situen com a capdavanters en el nostre entorn. Des d’aquí, moltes gràcies i felicitats a tothom!

CARME MOMPÓ Responsable d’Acreditació del CSI MARÍA JESÚS MARTÍNEZ Coordinadora de Qualitat de l’HDM CARMEN GIMENO Directora de Planificació i Seguretat de Pacient

Breus Premiades dues comunicacions sobre hospitalització a domicili ues comunicacions fetes per professionals de l'Hospital Dos de Maig (HDM) han estat premiades dins de les sis millors en el XII Congreso Nacional de la Sociedad Española de la Hospitalización a Domicilio, que va tenir lloc del 5 al 7 de juny d'aquest any a Burgos.

D

Els treballs han estat Derivación de pacientes crónicos complejos desde atención primaria a una UHADO, presentada per la infermera Ana Torres, i Eficacia analgésica de los opiáceos orales de acción rápida para las curas de úlceras y heridas complejas en el domicilio, presentada per la metgessa Eulàlia Villegas. Ambdues professionals formen part del Servei d'Hospitalització a Domicili de l'HDM.

Premi al millor pòster sobre un treball del Programa itinerari cuidadors n el marc del I Congrés d’Equips d’Atenció Primària (EAP), que ha tingut lloc a Barcelona els dies 26 i 27 de juny passats, M. Àngels Martínez (dreta de la imatge) i Silvia Simó (esquerra de la imatge), treballadores socials de les àrees bàsiques de salut (ABS) Gaudí i Sagrada Família, juntament amb Helena Garcia (infermera de l'ABS Gaudí) i Miquel Ruaix (psicòleg de Serveis Socials) han guanyat un premi al millor pòster d’un total de 150 pòsters presentats per Medicina de Família, Infermeria i Treball Social.

E

dència i el seu objectiu principal és la prevenció i tractament dels efectes de l'aïllament i de la pèrdua de relacions socials del cuidador. És una col·laboració de les ABS amb Serveis Socials de Sagrada Família.

El pòster fa referència al Programa itinerari cuidadors, que es presentava al Pla interdepartamental d’atenció i interacció social i sanitària a l'Hospital de Sant Pau. El programa està adreçat a persones que fan de cuidadors de persones amb depen-

Mesures d’estalvi d’aigua, gràcies a un nou sistema de neteja ls tres hospitals del Consorci Sanitari Integral han integrat millores en el procés de neteja d’habitacions que comportarà un gran estalvi d’aigua i previndrà més infeccions.

E

La principal millora és que es fa servir una baieta i una mopa per habitació.

Aquest sistema ja es feia servir des de l’obertura de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, i ara ja s’aplica també tant a l’Hospital General de l’Hospitalet com a l’Hospital Dos de Maig.

Fins ara, netejar dues habitacions amb

13

mopes representava una despesa de 12 litres d’aigua. El nou sistema fa que amb només 1,7 litres es puguin netejar fins a 20 habitacions. Pel que fa a les baietes, netejar una habitació consumia sis litres d’aigua i ara amb 700 ml es poden netejar unes 20 habitacions.

Les baietes i mopes són reutilitzables i es netegen als propis centres hospitalaris. La millora va començar primer per l’Hospital de Sant Joan Despí, mentre que a Hospitalet ja es feia servir la baieta única per habitació. Ara, tots tres centres fan servir baieta i mopa única per habitació.

14

Breus

3a Enquesta de la cultura de seguretat del pacient el 28 d'abril al 15 de juny, l'Àrea de Seguretat del Pacient va endegar l'enquesta sobre la cultura de seguretat del pacient al CSI, dirigida a tots els professionals de l'entitat.

D

L'objectiu de l’estudi és conèixer la percepció que els treballadors del Consorci Sanitari Integral tenen respecte a les mesures establertes per promoure la seguretat dels usuaris i usuàries atesos als Consorci. Anteriorment, s’havien fet dues enquestes més: al 2009-2010 i al 2012.

Els resultats serviran per comparar l’evolució de la percepció dels professionals.

L'enquesta és anònima i els resultats es donaran a conèixer aviat, un cop estiguin analitzats.

Nova edició del postgrau d’infermeria quirúrgica Àrea d'Infermeria de l’Hospital General de l’Hospitalet-Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi del Consorci Sanitari Integral juntament amb l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa (antiga escola de Creu Roja), adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), organitza la XX edició del diploma de postgrau en Infermeria quirúrgica. Aquest any també s'hi ha sumat a l'organització el Consorci Sanitari de Terrassa.

L’

rea quirúrgica i utilitzar de forma adequada la tecnologia pròpia d’una àrea d’aquestes característiques.

El postgrau té com a objectiu preparar els diplomats en infermeria en les competències per donar una atenció integral d’infermeria abans, durant i després de la intervenció quirúrgica; conèixer i aplicar la normativa general de l’à-

Acaba la II edició del Programa del Pacient Expert l 9 de juliol finalitzava al CAP Sagrada Família la segona edició del Programa del Pacient Expert dirigit a malalts d’MPOC. Entre els mesos de juny i juliol s’han dut a terme 5 sessions dirigides a pacients que pateixen aquesta patologia, novament amb una gran satisfacció per part dels assistents.

E

Eva González, infermera i coordinadora del Programa Pacient Expert al centre, estava molt satisfeta del grup que ha estat “molt participatiu i dinàmic, la qual cosa ha permès sessions molt enriquidores. De fet, un dels assistents al Programa ha decidit deixar de fumar, arran de les sessions, i

això és un gran èxit”.

A la fotografia també apareixen a la dreta Pepi Valverde, referent d’MPOC a l’ABS Gaudí, i Carles Romero, referent mèdic del Programa. El Pacient expert que ha participat en aquesta segona edició ha tornat a ser Isidre Donadeu (entre Eva González i Pepi Valverde).

L’objectiu del programa és donar a conèixer els aspectes de la malaltia, tant clínics

(símptomes, signes, tècniques de control i mesura) com socials (qualitat de vida, acceptació personal i entorn social), des de l’experiència d’una persona que pateix la malaltia i la controla.

15 Celebració del Dia Mundial Sense Fum al Consorci Aquesta iniciativa busca obrir una zona anònima i segura on els professionals puguin deixar les seves queixes i consideracions respecte al tabac (zones on es fuma indegudament, accions de millora, retolació insuficient, etc.).

Xerrada a l’HDM

l 30 de maig, el Consorci Sanitari Integral va organitzar activitats amb motiu del Dia Mundial Sense Fum amb l’objectiu de conscienciar la població dels perills del tabac. Van ser:

E

- Programa Deixar de fumar té premi amb Salut Laboral. L’any passat Salut Laboral va crear aquest programa per acompanyar activament els professionals en el seu procés de deshabituació tabàquica. Aquest dia, es va fer lliurament dels premis a tots els professionals que havien superat la primera edició del programa, un total de sis persones.

Tots aquells professionals que desitgin deixar de fumar poden adherir-se a la segona edició del programa contactant amb les Unitats de Salut Laboral. En cas de completar-ho (durada d’un any), rebran un premi per recompensar el seu esforç.

- Bústia d’incidències. Com a novetat, s’ha elaborat una bústia d’incidències online, disponible a través de la Intranet del Consorci, a l’àrea de l’empleat dedicat a Salut Laboral.

- Xerrades sobre els efectes nocius del tabac.

Els serveis de Pneumologia de l’Hospital Dos de Maig (HDM) i el CAP Sagrada Família van organitzar una xerrada a l’auditori de l’HDM dirigida a professionals i usuaris sobre el tabac i els perills de les noves cigarretes electròniques. Va anar a càrrec de Carme Santiveri (primera per l’esquerra a la imatge superior esquerra), metgessa referent de Pneumologia de l’HDM, i les infermeres Nuria Bertolín (a la dreta de la mateixa imatge) i Pepi Valverde (centre de la imatge).

- Taules informatives El Consorci va disposar de taules informatives sobre els efectes nocius del tabac a les entrades dels hospitals, centres d’atenció primària i Residència Collblanc Companys Socials. A part de fer cooximetries, per mesurar el nivell de monòxid de carboni a l’aire inhalat, aquest espai va ser un lloc d’intercanvi de cigarretes per pomes i on es podia trobar tota la informació de les opcions que hi ha per deixar de fumar.

Taula informativa al Broggi, amb la infermera Núria Madrid.

La doctora del Servei de Pneumologia de l’Hospital Transversal, Rosa Montoliu, va explicar també en una xerrada a l’Hospital Moisès Broggi les claus per aconseguir deixar de fumar definitivament. Va ser un acte obert a tot el públic.

A dalt, taula informativa al CAP Sagrada Família: d’esquerra a dreta, Núria Bertolín, Ruth Ripoll, Pilar Lagunas i Pepi Valverde. A sota, taula informativa al CAP la Torrassa: Carlos Saura i Cristina Martí.

16

Breus

90è aniversari de l’Hospital Dos de Maig l 20 de maig es van complir els 90 anys d’història de l’Hospital Dos de Maig.

E

El 1924, l’Hospital de la Creu Roja (nom de l’Hospital en aquella època) va ser inaugurat per la Reina Victoria Eugènia, quatre anys després de la col·locació de la primera pedra (el 2 d’abril de 1920) per acollir els ferits de la Guerra d’Àfrica.

El Consorci Sanitari Integral està preparant una sèrie d’actes per commemorar aquesta fita. Tan aviat com es fixi la data, us informarem a través de la Intranet.

Canvi d’ubicació de Sistemes d’Informació

Nou grup de coral al Consorci

l 5 de juny va tenir lloc la primera audició de la coral del Consorci a l'auditori de l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi. La sessió va servir per presentar el professor i fer les proves de veu per col·locar-les segons el to. Hi van assistir-hi 11 de les 13 persones que conformen el nucli inicial de la coral. Si esteu interessats a participar-hi, podeu posar-vos en contacte amb Montse Moreno (montse.moreno@sanitatintegral.org), coordinadora. Es necessiten especialment veus tenor. Els assajos començaran al setembre i seran els dijous de 16 a 18 hores, a l'auditori de l’Hospital de Sant Despí Moisès Broggi.

E l Departament de Sistemes d’Informació s’ha traslladat a la quarta planta de l’Hospital General de l’Hospitalet. En aquest espai es troben ara tots els professionals de les quatre àrees del Departament: Service Desk, Aplicacions, Àrea Funcional de SAP i Sistemes, excepte els tècnics de camp de Sant Joan Despí i Barcelona.

E

17 Dolors Richart i Mercè Prats premiades per millor comunicació d’Infermeria olors Richart i Mercè Prats van guanyar el premi a la millor comunicació d’infermeria traumatològica, el 23 de maig, a la VIII Reunió Catalana d’Infermeria Traumatològica, a Sabadell.

D

La seva comunicació, titulada “Diagnòstics infermers prevalents en una unitat d’ortogeriatria”, analitzava els diagnòstics infermers (DI) més prevalents dels pacients ingressats en la Unitat d’Ortogeriatria, ubicada a l’Hospital de Sant Joan Despí.

Els resultats de l’estudi sobre 439 pacients han demostrat que els pacients amb frac-

tura de fèmur que ingressen a una unitat d’ortogeriatria tenen una complexitat i comorbiditat molt elevada. Un nombre molt elevat tenen un risc de desnutrició important, deteriorament cognitiu, una mobilitat limitada prèvia a la fractura. A l’ingrés es fa una valoració geriàtrica inicial per detectar les necessitats i actuar de forma precoç.

Dolors Richart (esquerra) és infermera clínica de l’Àrea d’Atenció Integrada del Pacient Fràgil Quirúrgic i Mercè Prats (dreta) és infermera clínica de l’Àrea d’Atenció Integrada de l’Aparell Locomotor Quirúrgic de la seu de l'Hospital de Sant Joan Despí.

Iniciatives comunitàries del CAP Sagrada Família

E

l CAP Sagrada Família duu tasques comunitàries amb l’objectiu d’apropar els hàbits de vida saludable als veïns i les veïnes del barri de la Sagrada Família.

Així han organitzat xerrades dirigides usuaris.

de la Sagrada Família. Marta Payitubí i Vivian Liste, infermera i metgessa del CAP Sagrada Família, van donar la xerrada. A l’acte van assistir més de 25 usuaris interessats que van participar molt activament a la sessió.

El 30 d’abril, Ramon Noguera, facultatiu del centre, va donar la última xerrada del cicle “Què hem de saber del mareig o vertigen?”, a l’Espai Social Sagrada Família.

Al llarg del primer quadrimestre de l’any, s’han efectuat tres xerrades sobre aquest tema a diferents institucions veïnals, arribant a més de 80 persones.

Però a més, el CAP Sagrada Família treballa per objectius que podrien considerarse no sanitaris, però fonamental per la Comunitat com la solidaritat i la lluita per la pobresa. Per exemple, un any més, la Comissió de Voluntariat i Solidaritat del Pla Comunitari Sagrada Família, al que pertanyen l'Hospital Dos de Maig i el CAP Sagrada Família, ha organitzat ‘Al juny també es menja!’ un nou recapte d'aliments en favor dels veïns i les veïnes que es troben en situació de pobresa; segons els organitzadors més de 1.400 persones.

D’altra banda, el dimecres 7 de maig, va tenir lloc la primera xerrada “Sintrom, què he de saber?” (de les tres programades) a l’Associació de Veïns i Veïnes del barri

18

Breus

El Consorci i l’ONCE signen un conveni de col·laboració l Consorci Sanitari Integral (CSI) i l’ONCE han signat un conveni de col·laboració per establir un nou marc de cooperació entre ambdues entitats que permeti posar en marxa iniciatives i activitats per al desenvolupament i la potenciació de la integració i la normalització social i laboral de les persones amb discapacitat dins del Consorci.

E

El CSI es compromet a impulsar accions diverses per donar a conèixer entre els seus professionals i els usuaris dels seus serveis i la tasca social que desenvolupa l'ONCE, i difondre aquesta bona pràctica entre les empreses associades, així com promoure, dins de les seves possibilitats, la seva extensió i aplicació a tot els centres.

Entre d’altres accions, el Consorci ha vetllat per millorar el confort dels venedors als seus centres, així com rebrà per part de l’ONCE l’assessorament per millorar l’accessibilitat per a persones amb discapacitat visual o de mobilitat. També hi haurà col·laboració en l'àmbit de la formació i la integració laboral de persones amb discapacitat, en el marc del programa ‘Por Talento’, a través de l'entitat especialitzada en formació i intermediació laboral per a persones amb discapacitat, FSC INSERTA. El conveni, de moment per un any, l’han signat Miquel Arrufat, gerent del Consorci Sanitari Integral (dreta de la imatge) i Xavier Grau, delegat territorial de l’ONCE a Catalunya (esquerra de la imatge).

Organització del Congrés Internacional d’Hospitals Promotors de la Salut l Consorci Sanitari Integral va formar part del comitè organitzador de la Conferència Internacional d’Hospitals i Centres Promotors de la Salut (HPH), a través de Jaume Monteis, responsable de Docència, i Mònica Fernández, tècnica de Comunicació, que va coordinar la comunicació de l’esdeveniment.

E

A dalt: Jaume Monteis, Mònica Fernández i M. Eugenia Sánchez. A baix: Núria Borell, Sílvia Garcia, Conchi Serrano i Ruth Ripoll.

Entre els dies 23 i 25 d’abril tenia lloc a Barcelona la trobada de la Xarxa Internacional HPH, que va acollir prop de 900 professionals de la salut de 43 països.

Entre les intervencions més destacades hi va haver-hi la de la professora Rima Rudd (Harvard School of Public Health), una de les primeres persones a formular el concepte de health literacy o alfabetització per a la salut. Amb aquest nom s’entén

l’habilitat dels professionals en salut i la capacitat dels sistemes de salut per donar suport i fomentar accions socials, polítiques i individuals que siguin efectives i que repercuteixin en la salut dels pacients Durant la Conferència Internacional, professionals d’Infermeria i Salut Laboral van defensar diferents pòsters i, Comunicació feia una comunicació oral sobre les millores en la navegació dins de l’Hospital de Sant Joan Despí.

El Consorci Sanitari Integral forma part de la Xarxa Catalana d’Hospitals Promotors de la Salut (HPH-Catalunya) i treballa en diferents línies d’investigació: l’alfabetització per a la salut, estàndards de promoció de la salut i salut laboral.

19 Bona valoració dels tres cursos precongrés organitzats pel Servei de Ginecologia del Consorci ls alumnes han valorat amb una molt bona nota les tres activitats formatives precongrés que ha organitzat el Consorci amb motiu del 10è Congrés Internacional de l’Associació Americana de Laparoscopistes Ginecològics (AAGL en sigles angleses) de Cirurgia Mínimament Invasiva Ginecològica i el IX Congrés de la Secció d’Endoscòpia de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia.

E

La VIII Workshop en anatomia quirúrgica de la pelvis femenina en cadàvers sense embalsamar és una activitat anual que es fa a la sala de dissecció de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, organitzada pel Servei de Ginecologia i Obstetrícia del Consorci i l’Hospital Clínic.

Aquest any s’ha celebrat el 3 i el 4 de juny i ha comptat amb 14 alumnes de diferents països. L’activitat ha estat valorada pels alumnes en una enquesta anònima amb una mitjana de 4,36 punts en una escala de 1 a 5 (sent 1 la valoració més baixa i 5 la més alta).

La segona activitat, la Workshop pràctica en cirurgia histeroscòpica, es va fer a l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi el 4 de juny passat i va reunir 11 participants procedents d’arreu del món. La nota global de l’enquesta de satisfacció ha estat de 4,80 punts, en una escala d’1 a 5.

La darrera activitat, celebrada a l’Hospital Moisès Broggi, va ser la Workshop pràctica en contracepció histeroscòpica amb el sistema Essure, que va tenir lloc el 5 de juny. Els 8 alumnes participants, també de diferents països, van puntuar l’activitat amb una mitjana de 4,66 punt sobre 5.

Sessió sobre l’impacte dels esdeveniments adversos Àrea de Seguretat del Pacient va organitzar el 19 de juny una sessió clínica, que va comptar com a convidat amb José Joaquín Mira, psicòleg clínic i catedràtic del Departament de Salut d’Alacant-Sant Joan, Universitat Miguel Hernández d’Elx.

L’

Sota el títol “Què es fa i què es pot fer, per protegir de l’impacte dels esdeveniments adversos als professionals i

les institucions”, José Joaquín Mira (a la dreta de la imatge) va parlar de les darreres tendències sobre la seguretat del pacient.

L’acte, presentat per la directora assistencial, Maria Rotllan, i el cap del Servei de Promoció de la Seguretat dels Pacients de la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitàries del Departament de Salut, Fernando Álava, va omplir l’auditori.

Auditori de l’Hospital Moisès Broggi.

20

Nosaltres

Nova secció sobre perfils professionals al Consorci Per poder oferir els seus serveis, el Consorci Sanitari Integral és una entitat que compta amb una plantilla de més de 3.000 persones amb perfils professionals molt variats, entre els que s’inclou tant personal que atén directament al pacient o a l’usuari, com personal que treballa sense tenir contacte directe amb ell. En total, el Consorci té descrits més de 170 llocs de treball diferents.

ANNA MILLÀ

ot i complir una tasca necessària per al funcionament del Consorci com un conjunt, la funció de totes les peces d’aquest gran engranatge és a vegades desconeguda o poc coneguda pels

T

mateixos professionals de l’entitat. Per aquest motiu, en els propers números de l’Enllaç s’inclourà una nova secció per donar a conèixer la feina que fan diferents col·lectius professionals del Con-

sorci i així posar de relleu la seva importància dins de l’organització. En aquest primer article es presenten les funcions del perfil de tècnic/a d’anatomia patològica i citologia.

Tècnic/a d’Anatomia Patològica i Citologia Segons la descripció del lloc de treball, les funcions principals són: - Fer els processaments de biòpsies, d’autòpsies (clíniques) i d’estudis citològics de mostres clíniques. Això implica descriure, preparar i processar teixits, i fer tècniques addicionals; ajudar el patòleg en la inclusió i fotografia de teixits; fer el prediagnòstic de les mostres citològiques; detectar errors.

- Participar en l’elaboració de controls de qualitat del procés de diagnòstic; gestionar l’arxiu del Servei; actualitzar i classificar la documentació derivada de la gestió tècnica; mobilitzar el

cadàver amb ajuda de l’auxiliar sanitari per fer autòpsies clíniques; mantenir en condicions òptimes l’equipament del laboratori i de la sala d’autòpsies.

- Fer les gestions administratives de suport derivades de l’activitat del servei: fer les gestions de sortida derivades de l’èxitus; tenir cura de la documentació clínica de l’usuari; fer les comandes i el control d’estoc de material tècnic; fer el part d’incidències i registrar-les.

Formació requerida Cicle formatiu de Grau Superior en Anatomia Patològica i Citologia o

equivalents en anteriors sistemes educatius.

Per al lloc de citotècnic, cal el diploma acreditatiu d’aprenentatge en Citologia.

De qui depèn?

De la cap de Servei d’Anatomia Patològica.

On pot desenvolupar la seva funció al Consorci Al Servei d’Anatomia Patològica dels hospitals d’aguts.

Processos on intervé Anatomia Patològica

21 Montse Moreno Tècnica d’Anatomia Patològica i Citologia a l’Hospital Moisès Broggi - Sí, qualsevol tipus de mostra clínica.

Els teixits que ens arriben poden estar fixats en formol o ser frescos. Aquest últim és el que anomenem peroperatòries, que es fan durant el curs d’un procediment quirúrgic. El cirurgià fa arribar al Servei un fragment de teixit perquè s’analitzi i, en funció del resultat, decideix si fa una intervenció més àmplia. El processament d’aquesta peça i el diagnòstic ha de ser molt ràpid perquè el malalt es troba mentrestant a la taula d’operacions. Si és una peça tumoral gran, la processa directament el patòleg, perquè són peces més complexes.

- Què feu un dia normal?

- Bàsicament, la nostra feina és processar teixits i citologies. El tècnic d’Anatomia fa una part del procés per fer el diagnòstic, que du a terme el patòleg. És un treball en equip de l’inici al final.

- Com es fa?

Un cop la mostra arriba a Anatomia Patològica i es registra, comença el procés tècnic. En citologia, es prepara la mostra passant per diversos processos, com són la centrifugació per compilar les cèl·lules, l’adaptació de la mostra al portaobjectes, la tinció i el seu posterior

muntatge amb un cobreobjectes. Quant a teixits, el tècnic fa la macro de la peça petita i mitjana. Això és la mesura, la descripció del color, de la consistència i de l’aspecte. Si cal, talla la peça i la prepara per posar-la al processador de teixits. Després, amb aquesta mostra es fa el bloc de parafina i es talla a quatre micres al micròtom... una tasca delicada. A continuació, el teixit es posa al portaobjectes per tenyir-se i muntar-se amb un cobreobjectes, que passa al patòleg.

- Les mostres poden ser de molts tipus, oi?

- Com us organitzeu?

- Cada tècnic té encarregada una tasca. Alguns es dediquen a processos de citologia, altres a inclusió de mostres, etcètera. Jo a l’estar al Broggi faig moltes peroperatòries perquè aquest hospital és molt quirúrgic. La meva rutina és processar peces mitjanes i petites.

- Al Servei hi ha també altres perfils més específics...

- Dins de la categoria de tècnics hi ha un perfil més específic que és el de citotècnic, que requereix d’una formació i entrenament especial per fer aquesta feina. Al Consorci, els tres citotècnics que tenim únicament es dediquen a fer un cribratge de citologia

abans que la mostra passi al patòleg.

A part, també hi ha tècnics que fem autòpsies.

- Quin és el vostre paper en aquest punt?

- Fem de prosector i ajudem el patòleg a fer autòpsies. Verifiquem la identitat de la persona morta i preparem el cadàver perquè el patòleg l’estudiï.

Qualsevol tècnic està ja preparat per fer una autòpsia, però a la pràctica les duu a terme qui té més especialització i experiència. Al Consorci les fem un citotècnic i jo.

- A part d’això que més feu?

- En ocasions el processament rutinari no és suficient i cal fer altres tincions, histoquímica i immunohistoquímica, perquè el diagnòstic tingui més qualitat i precisió.

- Quina fita destacaries al teu lloc de feina?

- Per a mi va suposar un canvi professional important venir a treballar a l’Hospital Moisès Broggi. Jo abans estava a l’Hospitalet i vaig venir aquí quan va obrir el centre ara fa quatre anys. I ho destacaria pel repte que va suposar estar sense tenir els companys a prop, que et forma molt professional i personalment. Has de prendre decisions sense poder comptar físicament amb ells.

Al Consorci hi ha 11 tècnics d’Anatomia Patològica, dels quals tres són citotècnics.

Els nostres clients

23

Projecte per evitar les reclamacions de tracte al CSI L’Hospital Transversal forma part d’una prova pilot del CatSalut per aconseguir crear un protocol de gestió òptima de les reclamacions de tracte als centres sanitaris.

SANDRA ROPERO

D

es del segon semestre de 2012, l’equip de la Direcció d’Atenció al Ciutadà del CSI col·labora amb el CatSalut en un projecte de millora de la gestió de les reclamacions dels usuaris per qüestió de tracte.

d’aguts de l’Hospital Transversal, –Hospital General de l’Hospitalet i Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi–, demostrant la bona feina que ja es duu a terme a l’Hospital des de l’Unitat d’Atenció al Ciutadà (UAC).

Aquest projecte és la conseqüència de l’objectiu marcat pel Departament de Salut de ‘tolerància cero’ envers les reclamacions sobre el tracte que reben els usuaris als centres de salut catalans.

Una vegada presentat el protocol, s’ha iniciat la prova pilot, amb els vuit centres participants a l’estudi i alguns centres que han demanat afegir-s’hi pel seu propi interès en millorar.

Els usuaris poden exercir el seu dret a reclamar per motius diversos: assistencials, hoteleria, documentació, informació, tracte... Però aquest últim és el més sensible de tots, ja que es relaciona amb l’actitud dels professionals respecte l’usuari. No podem oblidar que en moltes ocasions, el personal d’un centre sanitari està en contacte amb persones en moments molt delicats de la seva vida, i un tracte correcte és no només fonamental, sinó exigible. A més, nombrosos estudis afegeixen la satisfacció del client com un dels punts fonamentals de la seva recuperació, ja que quan més satisfets estan amb el tracte més tendència tenen a seguir les recomanacions mèdiques i crear un vincle de confiança tant amb els professionals com amb l’entitat.

Així, encara que la fita d’arribar a una situació de no reclamacions per tracte és molt difícil d’aconseguir, ja que no depèn només del tracte que realment rep un pacient, sinó de la percepció subjectiva del mateix i de la realitat social que es viu, sí que és fonamental treballar diàriament per minimitzar la seva quantitat al mínim.

Per aquest motiu, vuit entitats van ser proposades per treballar conjuntament i elaborar un estudi sobre els diferents mètodes que seguia cada entitat a l’hora de gestionar les reclamacions de tracte. Una vegada els assessors i tècnics del CatSalut van analitzar els diferents casos, es va establir un protocol considerat excel·lent; i aquest protocol coincideix amb el de la part

Les vuit entitats col·laboradores inicials són: - EAP Vallcarca - EAP Cotxeres - Ambulàncies Domingo - SAP Muntanya

-

Hospital del Mar Hospital de Vall d’Hebrón Hospital de Mollet Hospital Transversal CSI

EN QUÈ CONSISTEIX EL PROTOCOL L’adaptació de les directrius del nou protocol a les rutines de treball de la Unitat d’Atenció al Ciutadà no ha estat difícil, ja que com ja anunciàvem abans, s’ajustava quasi per complet al mètode que ja utilitzaven anteriorment. Les úniques modificacions han estat la implantació de la doble signatura i la necessitat de transmissió de dades al CatSalut.

Totes les reclamacions, incloses les de tracte, són signades des de sempre per la Direcció del centre, que està informat en tot moment tant de la reclamació com de la resposta que rep l’usuari. Setmanalment, la responsable de l’UAC té una reunió amb la Direcció per analitzar tant els agraïments i suggeriments com les reclamacions que es presenten. Així, l’opinió de l’usuari no només es recull sinó que s’analitza i es busca la millor solució. Però amb les reclamacions de tracte és necessari un pas més: ha de venir també signada pel responsable de la

24 Direcció d’Atenció al Ciutadà de l’entitat.

L’altra modificació en el circuit que ja es feia servir, és la notificació a la Direcció d’Atenció al Ciutadà del CatSalut de cada reclamació de tracte. Davant de qualsevol reclamació, els responsables d’Atenció al Ciutadà escanegen i guarden la reclamació al Portal de Processos per posar-ho sota control, però ara a més aquest document escanejat ha de ser passat via internet amb una codificació especial, així com de la resposta del responsable del Servei implicat i la carta que la UAC envia a l’usuari al CatSalut.

Així es segueix de prop cada cas i es controla que el circuit sigui efectiu.

EL CIRCUIT Tant les reclamacions, els suggeriments i els agraïments poden ser presentats presencialment a les Unitats d’Atenció al Ciutadà dels centres del CSI. A més, a les zones de pas dels usuaris sempre es poden trobar bústies i fulls per ser complimentats.

Tots aquests documents són registrats una vegada arriben a la UAC i tot seguit passen a ser enviats als responsables dels serveis o processos implicats, així com una còpia a la Direcció de centre.

Pel que fa a les reclamacions, el cas passa a ser investigat per aquests responsables del servei, preguntant al seu equip i arribant al fons de la qüestió.

Després, s’envia una resposta a la Unitat d’Atenció al Ciutadà que redactarà una carta per l’usuari ja sigui procedent o improcedent.

PROCEDENT O IMPROCEDENT? Què vol dir procedent o improcedent?

Com dèiem abans les reclamacions són

El bon tracte a l’usuari és fonamental en el sector sanitari.

subjectives i és possible que la percepció de l’usuari no sigui la correcta en aquell cas. Si passa això parlem d’una reclamació improcedent. Hi ha altres moments, que l’usuari té una visió correcta i realment ha patit un perjudici, per tant es tracta d’una reclamació procedent i haurà de plantejar-se accions de millora perquè no torni a passar.

Les reclamacions van relacionades íntimament amb els objectius dels professionals del CSI, així que és fonamental distingir correctament les procedents de les improcedents, ja que només repercuteixen aquelles que són procedents.

Al Consorci Sanitari Integral la satisfac-

ció del client és un dels objectius claus de la seva estratègia i la seva activitat sempre va enfocada cap a l’usuari, per tant, l’atenció de qualitat és part de la seva filosofia corporativa.

Per aquest motiu, davant d’una situació reiterada de reclamacions es dissenyen accions de millora, com entrevistes individuals o tallers de mediació de conflicte per professionals. De vegades només es tracta d’una mala gestió comunicativa que amb les eines adequades es pot solventar. Actualment, el 10% de les reclamacions al CSI són de tracte, per aquest motiu es treballa diàriament en la conscienciació i la implicació de tots els professionals.

La Firma

© Juny Brullet

26

Arquitectura y sostenibilidad del edificio del Hospital de Sant Joan Despí l Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi abrió sus puertas el 1 de febrero de 2010, después de más de 5 años de trabajo intenso y coordinado de un equipo multidisciplinar de profesionales de la planificación, el diseño, la construcción y la puesta en funcionamiento de un hospital, cuyos objetivos eran ser referente sanitario de la comarca del Baix Llobregat, y ser un edificio sostenible.

E

Ya en fase de concurso, la propuesta arquitectónica tenía como lema “un hospital dins del Parc”, y durante todo el proceso se definieron y se aplicaron soluciones técnicas de “sostenibilidad transversal”. Es decir, desde el principio, en los croquis preliminares y siguiendo los esquemas de sostenibilidad, se actuó primero sobre la forma, segundo sobre los elementos pasivos (materiales y diseño) y tercero sobre los sistemas activos (instalaciones).

A continuación se relacionan los elementos del hospital que se consideran de mejora energética y ambiental, clasificados por criterios de diseño, instalaciones y materiales.

CRITERIOS DE DISEÑO Conexión e integración urbana El Hospital se ha construido siguiendo la topografía natural del terreno, ocupando una parte de la parcela urbana y dejando libre para un parque urbano más de la mitad del terreno, donde el paisajismo a través de caminos, árboles, arbustos, dunas, bancos, etc. permite a las personas llegar a los diferentes accesos del edificio.

En la fachada de l’Avinguda del Baix Llobregat hay un talud verde, que protege la zona de consultas externas y al hospital del ruido de tráfico que se genera en esa calle.

Acceso al transporte público Al Hospital se llega fácilmente en transpor-

te público a través de varias líneas de autobuses y también del tranvía. Todos ellos tienen sus paradas en la Avenida del Baix Llobregat justo donde están situados los accesos al público de consultas externas y de urgencias. El vestíbulo de consultas externas está comunicado con el vestíbulo principal del hospital y desde allí se pueda acceder a todos los servicios.

Diseño bioclimático y eficiente de las fachadas En el diseño del hospital han tenido consideración preferente los datos climáticos de la zona (temperatura, viento, pluviometría...), altitud y latitud, y la orientación del terreno, y se ha utilizado los elementos arquitectónicos bioclimáticos para una zona mediterránea, como son las protecciones solares, los voladizos, porches, las ventilaciones naturales a través de patios interiores, las dobles pieles, el arbolado autóctono de hoja caduca o perenne para

27 control de sombras sobre los vidrios, etc.

Como planteamiento general de diseño, el edificio se cierra a la orientación norte y al ruido de la Avenida Baix Llobregat y se abre al sur, al parque y a las vistas lejanas.

En la fachada sur se sitúan las habitaciones con un voladizo protegido por la cara exterior con lamas horizontales fijas de madera a la altura necesaria para proteger del sol, y dejando abierto el resto. En la fachada SO de los testeros de hospitalización, se ha colocado un brisolei fijo vertical a toda altura, para control del sol de tarde; en las fachadas NO y NE las ventanas son largas y pequeñas, ubicadas estratégicamente para conseguir luz natural en los pasillos interiores de circulación y fachada ventilada acabada de chapa minionda. Los grandes porches en todos los accesos al hospital sirven para crear un espacio de sombra, protección y acogida.

Se ha conseguido que la luz natural llegue a todos los espacios del edificio, incluido los sótanos, a través de patios, ventanales y lucernarios de cubiertas.

Cubierta verde El 25% de las cubiertas son ajardinadas con especies autóctonas de bajo consumo de agua y se sitúan en las plantas bajas como continuación del verde exterior del parque. Esta solución mejora el aislamiento térmico y reduce la captación de calor, refrescando el ambiente exterior de estas zonas.

Posibilidad de crecimiento y flexibilidad de los espacios La flexibilidad y adaptabilidad del edificio es un criterio básico que se ha tenido en cuenta, porque los hospitales tienen que adaptarse a los avances que se van produciendo en

la medicina y las prácticas asistenciales. En este sentido, se han utilizado sistemas constructivos estandarizados y de fácil montajedesmontaje. Además, todo el edificio puede crecer hacia el parque pudiendo ampliarse todos los servicios del hospital sin molestar el funcionamiento actual.

INSTALACIONES Ahorro energético y mejora de eficiencia de la instalación de climatización Se utilizan bombas de calor o plantas enfriadoras dotadas de refrigerantes ecológicos, que no dañan la capa de ozono y tienen baja incidencia en el calentamiento global y el efecto invernadero de la atmosfera. También existen bombas de calor a tres ciclos, (producción de frío y calor simultáneamente) produciendo un ahorro en la producción de energía.

Las plantas enfriadoras condensadas por aire con recuperación parcial o total de calor desarrollan un Ratio de Eficiencia Energética (EER) mayor de 3, con ahorro energético en la producción de energía.

Las calderas de baja temperatura desarrollan rendimientos estacionales mayores del 94% produciendo un ahorro en la producción de energía. Los generadores de calor incorporan quemador con regulación modulante para adaptarse en todo momento a la demanda de energía térmica de la instalación y de esta manera obtener ahorros energéticos globales. Se produce una combustión con bajas emisiones de sustancias contaminantes como el dióxido de carbono (CO2) causante del “efecto invernadero” de la atmósfera, o el monóxido de carbono (CO).

Se ha elegido bomba con motor eléctrico

de mejor rendimiento y variador de frecuencia para adaptar la circulación de agua fría/caliente a la demanda energética de cada circuito, ahorrando energía eléctrica.

Las unidades de tratamiento de aire (UTA) están equipadas con sistema de ahorro energético tipo free-cooling que permite que en épocas intermedias se pueda realizar el enfriamiento directamente por aire exterior y el sistema de control comparará en todo momento las condiciones del aire de retorno de la sala y las del aire exterior, decidiendo el que es más económico de tratar. Otras unidades están equipadas con sistema de recuperadores de calor cuando exista necesidad de expulsar al exterior el aire de ventilación. La eficiencia mínima exigible a estos procesos es del 45%.

Ahorro energético y mejora de eficiencia de la instalación de agua Se ha utilizado grifería monomando con regulador de caudal que supone una reducción en el consumo de agua de un 50%. Además tienen limitador de temperatura que permite la distribución de agua caliente a elevadas temperaturas con la seguridad de estar protegido contra quemaduras accidentales, aumentando el nivel de confort.

La grifería temporizada, gracias a su cierre automático ajustable, permite regular el tiempo de funcionamiento minimizando el consumo de agua. La utilización de grifería temporizada implica una reducción en el consumo de agua del 30%.

Se han utilizado fluxores con regulación de caudal que permiten ajustar el volumen de agua en cada descarga, fomentando el ahorro en el consumo de agua. La reducción en el consumo de agua se estima en un 20%.

La Firma

Gracias a grupos de presión con variador de frecuencia que adecuan el suministro de caudal de manera proporcional a la demanda, se consigue también ahorro de energía.

Las aguas pluviales recogidas en las cubiertas se tratan y acumulan, reutilizándolas posteriormente para regar, consiguiendo reducir el consumo de agua.

La Red de saneamiento es separativa de aguas fecales y aguas pluviales y permite llevar las aguas fecales a estaciones depuradoras (EDAR), y realizar un tratamiento adecuado a las aguas pluviales para su reutilización y/o vertido al mar.

Se ha colocado separador de grasas en cocina y separador de hidrocarburos en aparcamiento, retiene las grasas, aceites y lubricantes presentes en las aguas impidiendo su vertido a la red de saneamiento.

Ahorro energético y mejora de eficiencia de la instalación de iluminación

Se utilizan reactancias electrónicas en las luminarias con el fin de reducir las pérdidas energéticas y aumentar la vida de las lámparas y tubos fluorescentes. Su uso para luminarias fluorescentes supone un ahorro de energía del 20% respecto al uso de reactancias electromagnéticas en tubos fluorescentes T.26.

Se ha montado un control centralizado de alumbrado, que permite programar los encendidos de zonas comunes por bloques de edificio para marcar la permanencia de equipos de limpieza y rondas de vigilancia, permitiendo la optimización de consumos energéticos.

Existe un control horario del alumbrado por el sistema de gestión de instalaciones que controlará el tiempo de funcionamiento de alumbrado que permitirá reducir la cantidad de calor generado y en consecuencia la necesidad de refrigeración en verano.

© Fernando Guerra

Se han montado baterías de condensadores automáticas en las salidas del Cuadro General de Baja Tensión y condensadores fijos en los transformadores, reduciendo las pérdidas eléctricas y aumentando la potencia activa disponible en el centro de transformación. Se consigue un ahorro energético del 19,9% sobre las pérdidas eléctricas.

Se han adecuado, individualmente, los niveles de iluminación de cada recinto según el uso y la ocupación, y se han colocado detectores de presencia.

La maquinaria de ascensores con regulación por variación de frecuencia y sin reductora disminuye el consumo energético frente a maquinarias convencionales.

© Fernando Guerra

28

Asimismo se reducen los picos de corriente en el arranque, permitiendo el uso de protecciones y cableado más pequeños.

Sistema de gestión Existe un sistema de gestión centralizada de instalaciones que facilita el estudio de consumos del edificio mediante estadísticas de variables energéticas y económicas para permitir un análisis sistemático del rendimiento del edificio.

El sistema de gestión de instalaciones dispone de múltiples puntos de lectura y de programas que gestionen el arranque y parada optimizada en el tiempo y la parada de equipos en periodos de baja carga para adaptación de la capacidad de producción a la demanda en cada momento.

Además el sistema también programa el arranque y paro óptimo de la producción de calor en base de algoritmos que tengan en cuenta la inercia térmica del edificio, optimizando los consumos.

El programa de mantenimiento preventivo y el sistema de gestión de instalaciones permitirá alargar la vida de los equipos.

29 MATERIALES

Hospital de referencia

Hospital Moisès Broggi

Los criterios de selección de los materiales se han basado en los aspectos ecológicos y de eficacia en la relación coste-beneficio. Se han elegido materiales de bajo impacto ambiental, inertes o con bajas emisiones, como los materiales de origen pétreos en pavimentos de terrazo o revestimientos interiores de paredes de alicatados, los aislamientos de lana de roca, o los revestimientos y protecciones solares de madera en fachadas.

También se han utilizado sistemas constructivos que permiten el desmontaje y la recuperación de los materiales para posterior reutilización o reciclaje, como en los revestimientos de fachadas que van con fijaciones mecánicas, las paredes interiores que van con sistemas de cartón-yeso o los falsos techos desmontables.

Un criterio fundamental de sostenibilidad en los materiales es la durabilidad. Los materiales que se han elegido son de gran resistencia al desgaste, de bajo mantenimiento como el pavimento de terrazo, los alicatados cerámicos, los fenólicos de paredes, los revestimientos de fachada con minionda de aluminio, los acristalamientos protegidos y accesibles para su limpieza, etc.

El Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi tiene un ahorro de consumo de energía de 1683 MWh/año. Donde se produce mayor ahorro es en la generación de calor, la producción de frío y la iluminación.

Este ahorro de potencia se traduce en un ahorro económico de 120.552 €/año. Aplicando este ahorro al incremento de inversión por mejoras sostenibles, la amortización de éstas será a los 5 años.

El tratamiento de los espacios interiores con color, el acceso a la luz natural y la señalética facilitan al usuario la percepción adecuada del espacio, dando amabilidad y calidad ambiental.

CONCLUSIONES El Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi consume 388 kWh/m2 de energía prima-

ria lo que supone una reducción del 20% respecto del consumo de un hospital sin medidas de sostenibilidad y eficiencia energética, en nuestro clima.

ALBERT DE PINEDA Arquitecte, Director de l’obra- PINEARQ, SLP INMACULADA CASADO Arquitecta tècnica Directora d’ExecucióENNE, Gestión Activa de Proyectos, SLP

Luis J. Fernández, enfermero del Servei de Medicina Intensiva, en el Hospital Moisès Broggi

“Mirar al sol sin el uso de filtros está totalmente prohibido.

Te puedes quedar ciego en segundos”

u afición le llegó a Luis J. Fernández a raíz de un regalo de Reyes que le hicieron a su hijo. Era un telescopio. Al contrario que al pequeño, el aparato despertó en Luis un afán de saber y conocer más sobre el espacio, y desde hace 7 años observa la bóveda celeste y capta los mejores momentos. Es un astrofotógrafo amateur.

Por MÒNICA FERNÁNDEZ

S

- ¿Cómo decides iniciarte en la astronomía?

- De casualidad, hablando con un compañero médico del Hospital Dos de Mayo (Joaquim Páez), me explicó cosas que aparentemente parecía que no se podían ver. De hecho, desde la Tierra y con un instrumental mínimo ves la luna en todas sus fases y además planetas como Marte, Júpiter, Saturno con sus anillos, hasta incluso Neptuno y Urano.

- ¿Qué otras cosas?

- Sirius, una de las estrellas más brillantes; las estrellas de la constelación de Orión, que es muy

característica por la representación del famoso arquero (y que se ve en invierno); o astros como Venus, un planeta que en función de la época del año se ve brillar o al atardecer o al amanecer.

- ¿Cómo te formas?

- Todo lo he hecho de forma autodidacta. Básicamente a través de foros en Internet. Hoy en día es muy fácil. Hay mucha afición, mucha más de la que creemos.

- Cuento con tres telescopios y dos cámaras específicas que se pueden acoplar a estos. Las cámaras no hacen una fotografía, sino que hacen un vídeo que, a través de programas de software libre, apila los fotogramas para obtener una única imagen. Las fotografías más impactantes son las llamadas de “cielo profundo”, donde se llegan a fotografiar cúmulos, galaxias…

¿Para ello debes utilizar un material muy complejo?

- Desde hace unos 20-30 años, el material se ha vuelto más asequible para un uso amateur, por lo que puedes encontrar buenos materiales a precios más económicos, tanto cámaras como telescopios.

- ¿En estos años de observación, que fenómeno te ha impresionado más?

- Fue un eclipse de sol en el 2011, que tuvimos la oportunidad de ver desde Barcelona. Aunque cabe recordar que mirar al sol sin protección está totalmente prohibido. En unos segundos te puedes quedar ciego. Necesitas unos filtros especiales. La pena es que siempre dependemos del tiempo meteorológico. Unas cuantas nubes, y tienes que dejar de observar.

- ¿Con qué material cuentas para llevar a cabo tus astrofotografías?

- Y, ¿qué época del año es mejor para observar el cielo?

- Durante las cuatro estaciones del

- La astronomía abarca muchas cosas, ¿qué te interesa más?

- Me he especializado en la Astrofotografía.

año lo puedes hacer, siempre hay cosas interesantes que ver, aunque el clima nos determina bastante.

- ¿Recomendarías algún lugar especial de observación?

- En Catalunya hay una zona de observación muy buena, por la baja contaminación lumínica y donde incluso se encuentra el Parc Astronòmic del Montsec (PAM), en el municipio de Áger (Lleida).

- Con estas magníficas astrofotografías, solo te queda apuntarte al Concurs de Fotografia del CSI, porque seguro que impresionas al jurado.

- Sí, quizás podría intentar presentarme en alguna ocasión. Además, a través de un espacio colaborativo referente en el tema de la astrofotografía, escogieron una foto mía como “Foto del Día” de la luna: http://lpod.wikispaces.com/Mar ch+12%2C+2014 - Mientras tanto, ¿dónde vemos tus astrofotografías? - En mi blog: http://astrorionis.blogspot.com.es/