Revista l'Enllaç 70

Els nostres clients

Parlem amb...

En profunditat Diagnòstic i millora de les unitats, d’hospitalització, segons la metologia lean Pàg. 4

Eva Moreno, metgessa rehabilitadora de la Unitat de Sòl Pelvià Pàg. 8

La centraleta única de telèfons Pàg. 20

L’Enllaç Número 70, octubre 2012

Les àrees d’atenció integrada al Consorci

2

Editorial

Avancem cap a una gestió més eficient rop de cent-cinquanta professionals sanitaris de tot Espanya van assistir el passat dia 20 de setembre a les II Jornades Lean Healthcare organitzades pel Consorci Sanitari Integral. La primera edició se celebrà dos anys abans propiciada per la Fundación Hospital de Calahorra en aquesta bonica ciutat riojana.

P

La implementació d’aquest sistema de gestió, que cerca millorar els processos reduint de forma significativa els costos de la no qualitat, ha comportat per a nosaltres una important revolució. L’any passat, com sabeu, la nostra Entitat fou distingida amb el Premi Nacional del Ministeri de Sanitat així com amb el premi a la innovació de la Unió Catalana d’Hospitals, per la implementació d’aquesta metodologia.

Go and see (és a dir, anar al “gemba”, al lloc de treball) per tal d’identificar i eliminar de forma sistemàtica el malbaratament, conegut com a “muda” en aquest sistema, és a dir, els sobreprocessos, temps d’espera, inventaris, sobreproduccions, transports, defectes, desplaçaments o moviments llargs o innecessaris, etc. Tot això desenvolupant progressivament totes les tasques que aporten valor sense ser aturades, mermes i reprocessos configurant el concepte clau d’aquesta metodologia lean que es concreta en el flux. Reduir la variabilitat establint estàndards i aconseguir la implicació dels professio-

nals en tot això són també conceptes o pilars lean.

Si aquesta metodologia qualla, és precisament per aquest darrer aspecte, és a dir, perquè per a la seva implementació requereix del treball i de decisions de millora que surten dels propis professionals que desenvolupen les activitats d’un procés concret i entre tots, per tant treballant en equip, aconsegueixen reduir els malbarataments i les ineficiències que no els permeten funcionar de forma eficient. La senzillesa a l’hora de posar en marxa les eines que se’n deriven d’aquesta metodologia constitueix a la vegada un factor addicional que garanteix el seu èxit, no és necessari fer canvis radicals i les petites accions de millora cal posar-les immediatament en pràctica per tal de contribuir a un funcionament més eficient dels processos.

En aquest número de la revista podrem veure com s’ha dut a terme el diagnòstic d’un dels processos principals: el d’hospitalització i per a fer-ho s’ha emprat metodologia lean healthcare.

L’objectiu a assolir ha estat concretar i fer seguiment d’un pla d’acció per implementar les millores detectades.

El desplegament del nostre model assistencial va avançant i a través de L’ENLLAÇ anirem tractant amb detall la seva concreció, com per exemple en aquesta edició, en la que comencem fent un resum de la funció de les distin-

tes àrees d’atenció integrada que, com ja hem explicat, tenen la finalitat de garantir l’atenció sanitària als pacients que requereixen d’un enfocament multidisciplinari més enllà d’especialitats o estructures de gestió i en properes edicions anirem donant informació detallada de cadascuna d’elles, així com dels altres pilars del nostre model assistencial com són els processos assistencials, els serveis i en especial el nou model de cures d’infermeria.

MIQUEL ARRUFAT Gerent del Consorci Sanitari Integral

COMITÈ DE REDACCIÓ ESTER ARÍS Fisioterapeuta de l’HSJDMB EMILI BURDOY Cap de l’EAP Collblanc CRISTINA CORTÉS Metgessa de l’HGH MIREIA LABARTA Coordinadora del procés Unitats d’Hospitalització PILAR MADRID Gestora del procés d’Hospitalització de l’HDM M. JESÚS MARTÍNEZ Coordinadora de Qualitat de l’HDM EVA MELENDO Coordinadora del procés Atenció Sociosanitària ANNA MILLÀ Tècnica de Comunicació del CSI EVA PÉREZ Treballadora social de l’HGH ELVIRA QUINTERO Secretària d’Atenció Primària NATÀLIA RIERA Cap de l’EAP Sagrada Família MAITE RUBIO Responsable higienicosanitària de la RCCS PALMIRA TEJERO Directora d’Atenció al Ciutadà i Comunicació ANNA VILANOVA Responsable de Desenvolupament de RH DISSENY Departament d’Atenció al Ciutadà i Comunicació del Consorci Sanitari Integral Gràcies a tots aquells que han col·laborat per fer possible aquest número.

ISSN: 2014-7007

Sumari

3 Pàgina

1 Portada 2 L’editorial d’aquest número 3 Tot sumant: Sumari de continguts 4 En profunditat: Diagnòstic i millora de les unitats d’hospitalització amb la metodologia lean 8 Parlem amb...: Eva Moreno, metgessa rehabilita dora de la Unitat de Sòl Pelvià 10 Breus: Recull d’allò més interessant al Consorci durant els mesos darrers 16 Nosaltres: Les àrees d’atenció integrada del Consorci Sanitari Integral 18 Els nostres clients: Unificació de la centraleta telefònica del Consorci 21 La Firma: El copagament farmacèutic, per Anna Coma, tècnica de Farmàcia de la Regió Sanitària Barcelona/Consorci Sanitari de Barcelona 24 La contra: Laura Losa, farmacèutica, ens explica la seva passió: bucejar

Per a qualsevol suggeriment, dubte o per fer arribar els vostres escrits i comentaris, contacta amb nosaltres a enllac@sanitatintegral.org o a qualsevol dels tres punts de Comunicació del Consorci. L’ENLLAÇ es publica quatre vegades l’any, és la revista interna per a tots els professionals i col·laboradors del Consorci Sanitari Integral.

Les opinions expressades en els articles no són necessàriament compatides per l’equip editorial de L’ENLLAÇ. Teniu més informació a l’Enllaç digital.

4

En profunditat

Diagnòstic i millora de les unitats d’hospitalització Dins la política de qualitat del Consorci Sanitari Integral (CSI), un dels objectius estratègics marcats per a l’any 2012 ha estat el diagnòstic del procés unificat Hospitalització d’aguts. En aquest article s’explica en què va consistir aquest diagnòstic i com s’està implantant el pla de millora. l diagnòstic d’un procés és la metodologia que utilitzem al CSI per identificar de forma objectiva aspectes que poden millorar l’eficiència i la seguretat del pacient. La seva finalitat és establir un pla d’acció per implementar les possibles millores identificades. El diagnòstic es va dur a terme en les unitats d’hospitalització d’aguts de l’Hospitalet i Sant Joan Despí durant els mesos de febrer a abril.

E

El diagnòstic va consistir en: - L’avaluació del procés mitjançant la Matriu d’avaluació que recull els requisits del sistema de gestió per processos del CSI. - L’elaboració d’un mapa de flux de valor (VSM).

- L’elaboració d’un pla d’acció per millorar les mancances prioritzades.

La Matriu d’avaluació consta de dues dimensions o pilars:

Part de l’equip de treball. A la part superior, d’esquerra a dreta: Bety Caro, Marta Campreciós, Cristina Triguero, Christian Munné, Maite González, Nuria Bartolomé i Dori Rejón. A la part inferior: David Pumar, Carme Mompó, Eulogi Linares i Rosalia Montes.

- El pilar organitzatiu inclou els següents aspectes a avaluar: estandardització, gestió de persones, materials, equips, infraestructures, informació i coneixement; direcció per polítiques i objectius; identificació, anàlisi i millora de problemes.

- El pilar tècnic inclou l’avaluació dels conceptes clau del mètode lean: flux continu, sistema pull, adequació a la demanda i producció anivellada.

El VSM és un mapa que ens dóna la visió del flux del pacient i la seva interacció amb els professionals. Permet identificar activitats que no afegeixen valor al pacient (malbarataments o muda en terminologia lean) i colls d’ampolla (activitats que limiten la capacitat del procés).

Es fa mitjançant l’observació i la mesura de temps i altres dades en el propi lloc de treball.

El diagnòstic el va dur a terme un grup de treball interdisciplinari (imatge superior).

PILAR ORGANITZATIU Els temes organitzatius s’havien començat a treballar durant el 2011 en cadascun dels dos centres d’aguts per separat (Hospitalet i Sant Joan Despí). Amb la unificació dels centres el 2012, es feia necessari unificar també la documenta-

5 ció del procés (descripció, procediments, impresos, descripcions de lloc de treball, etc.). Quant a la descripció del procés (quadre 1), el grup va consensuar l’àmbit d’actuació (inici i final del procés) i la missió (raó de ser). També es va detectar que calia un major seguiment dels resultats del procés a través dels seus indicadors i objectius, així com la necessitat d’indicadors d’eficiència.

PILAR TÈCNIC Per fer el VSM es va fer una observació directa dels llocs de treball (gemba, en terminologia lean) durant dues setmanes del febrer i el març passats. Es va mesurar el temps i es van pendre altres dades de diferents activitats en els torns de matí i un dia de tarda a cada centre.

Tenint en compte que al matí hi ha el passi de visita i s’hauria de fer la major part de la gestió de l’alta, el grup va acordar que la recollida de dades se centrés bàsicament en aquest torn. Per acabar de recollir informació i consensuar el VSM amb els torns de tarda i nit es va fer una reunió amb representants dels dos hospitals. A continuació s’exposen les principals àrees de millora detectades.

1. Oferta no adaptada a la demanda.

La disponibilitat de llits lliures no s’adapta a la demanda d’ingressos al llarg del dia (se’n necessiten més al matí i moltes altes es donen a la tarda) ni al llarg de la setmana (la majoria d’altes es donen en divendres i la majoria de necessitats són per al dilluns). Això provoca retards per ingressar des d’urgències, des del bloc quirúrgic i des de la unitat de cures intensives; així com l’existència de malats ectòpics (fora de la unitat prevista).

Àmbit Inici: Quan el professional d’Admissions rep una sol·licitud de llit Final: Quan, després que el malalt abandoni la unitat d’hospitalització, es dóna l’alta administrativa a SAP.

Missió Què es fa: Es garanteix una assistència segons el model assistencial del CSI (amb qualitat tècnica, continuïtat assistencial, organització centrada en el pacient i sostenibilitat) en aquells pacients que requereixin aquest nivell d’atenció.

Això inclou: - Acollir el malalt a la unitat d'hospitalització a qualsevol hora del dia.

- Elaborar el procés diagnòstic.

- Elaborar i executar el pla terapèutic de tots els professionals implicats en el procés i fer-ne el seguiment.

- Assegurar la continuïtat assistencial, vetllant pel nivell d’informació i la planificació de l'alta.

Quadre 1. Àmbit i part principal de la missió del procés d’Hospitalització d’aguts

L’objectiu és millorar l’eficiència de les activitats relacionades amb l’alta i l’ingrés, així com millorar la ubicació general de totes les tasques per tal de facilitar les altes abans de les 12 h i els ingressos a partir de les 13 h.

3. Qui duu el barret?

En determinades tasques (prendre constants, glicèmies, higienes i mobilitzacions, etc.), encara que puguin ser delegades, no s’identifica clarament qui és el seu responsable final.

2. Falta de visió transversal.

Els professionals tenen una visió individual de les seves tasques i no tant una visió transversal del flux.

Definir responsabilitats permet ubicar les tasques en el temps i calcular els recursos humans i materials necessaris per fer-les o bé treure’n el màxim profit dels recursos disponibles. A més, dóna seguretat als professionals i millora l’eficiència en la seva actuació.

Es pretén facilitar la visió de conjunt on tothom sàpiga com afecta la seva feina i el moment en què la fa en la resta de professionals. S’incrementa la coordinació i el treball en equip entre els professionals s’aconsegueix mitjançant la millora de la comunicació, la distribució d’activitats en moments determinats del temps i la priorització de tasques determinades per davant de la resta (actualment, les relacionades amb l’alta i l’ingrés).

4. Mancances en alguns serveis proveïts (medicaments, menjar, neteja, etc.).

La manca d’estandardització del procés d’hospitalització i d’alguns proveïdors provoca errades i falta de coordinació en relació amb aquests serveis. Això alenteix el flux i comporta, en alguns casos, risc en la seguretat del pacient.

6

En profunditat

PLA D’ACCIÓ I PROVA PILOT Amb el diagnòstic, el grup va identificar un gran nombre d’accions de millora. Es va donar prioritat a 27 accions per implantar-les mitjançant una prova pilot a la Unitat 1 de Sant Joan Despí. Un cop provades i amb els ajustos pertinents, s’estendrà aquest nou model organitzatiu a la resta d’unitats del CSI. A continuació us descrivim alguns dels aspectes més rellevants de la prova pilot. Darrere de cada acció s’indica entre parèntesi a quina àrea de millora de les quatre descrites anteriorment fa referència.

1. Elaboració de fulls de treball estàndard per a cada grup professional i torn, identificant tasques i ubicació horària de les mateixes. Com a principals novetats: - Confirmació de les altes pel metge/ssa abans del passi de visita (1, 2).

- Temps establerts per a passi visita mèdic i d’infermeria conjunt (1, 2, 3).

- Planificació de les altes del dia següent pel metge/ssa (preparar documentació i demanar ambulància, si cal) després del passi de visita (1, 2).

- Temps d’infermeria per a acompanyament d’altes i ingressos (2, 3).

- Temps a final de cada torn per a ronda de control, registres, reposicions i revisions de materials (1, 2, 3).

- Temps d’administratiu per gestionar altes a l’inici del matí i ambulàncies del dia següent al final de torn (1, 2).

- La neteja de l’habitació a l’alta la fa sempre la netejadora de la unitat, excepte si està fent una altra alta (trucarà a la persona de reforç). Si hi ha més de 3 altes previstes, rebrà reforç per fer les activitats diàries, no per fer altes (1, 2 , 3, 4).

Dos membres de l’equip de treball observant i prenent dades per elaborar posteriorment el mapa de flux de valor (VSM).

2. Accions que milloren la Seguretat del pacient i l’eficiència alhora: - Medicació: es prepara davant l’habitació, en lloc de fer-ho en el control. També s’estan analitzant i reduint les incidències del carro unidosi (1).

- Canvi de torn: s’ha dissenyat una nova plantilla de SAP amb les dades necessàries per millorar la qualitat de la informació transmesa. Pendent la prova pilot (1, 2, 3).

3. Millora de la gestió de materials aplicant les accions establertes a l’equip de millora continua (kaizen) que es va fer el gener passat a la Unitat 5 de Sant Joan Despí per reduir els estocs (es va reduir el 54% dels estocs dels carros de roba, medicació i cures de la unitat) i aprofitar millor els espais.

La prova pilot es va iniciar a principis de juny. Durant aquests mesos s’ha detectat una lleugera tendència de la millora de l’horari de l’alta. Tot i això, encara no podem treure conclusions a causa dels canvis de serveis que ha patit la unitat i les suplències de professionals per les vacances d’estiu. Cal un període més estable per poder evidenciar l’efectivitat de les millores implantades.

Si voleu més informació poseu-vos en contacte amb la gestora de procés, Bety Caro, o amb la Direcció de Planificació i Seguretat del Pacient.

CARME MOMPÓ Referent del procés Hospitalització d’aguts Direcció de Planificació i Seguretat del Pacient

8

Parlem amb...

Eva Moreno, médico rehabilitadora del Consorci Sanitari Integral

“Ha cambiado la percepción sobre la incontinencia urinaria, lo que nos ha comportado más actividad” Eva Moreno está al cargo del proceso de Rehabilitación de la Unidad de Suelo Pélvico. La Unidad funciona de forma autónoma desde el 2008, y se trabaja de forma integral con otras especialidades como Cirugía general, Ginecología y Urología.

MÒNICA FERNÁNDEZ

- ¿Cuándo y por qué se inició la actividad de Rehabilitación de Suelo Pélvico?

- Desde hacía años se venía trabajando la Rehabilitación para patologías de incontinencia urinaria. En el 2008, de la mano del ginecólogo Eduardo Bataller (dedicado muchos años a la incontinencia) se formalizó la Unidad de Suelo Pélvico en el Hospital General de l’Hospitalet.

-¿Qué ha cambiado desde el 2008?

- La verdad es que iniciamos la actividad por incontinencia urinaria, pero hemos ido ampliando las patologías que se tratan en estos últimos años.

Cada vez tenemos más demanda, porque ha cambiado la percepción socialmente.

Sólo como ejemplo, antes, la mujer pensaba que sufrir incontinencia urinaria era normal, por tener hijos, por hacerse mayor… pero cada vez más la concienciación y la búsqueda de una mayor calidad de vida, ayudan a que nuestra actividad aumente.

De hecho, se está generalizando y es bastante fácil encontrar unidades de suelo pélvico en diferentes hospitales.

disfunciones del suelo pélvico en general.

- ¿Qué patologías se tratan en la Unidad?

- Incontinencia urinaria y anal, tanto en la mujer como en el varón, estreñimiento y

También tratamos el dolor pélvico crónico, sin una causa clara, por ejemplo, puede ser por neuropatías del nervio pudendo,

De izquierda a derecha: Alícia Sánchez (fisioterapeuta), Núria Farreras (cirujana), Julio Postigo (ginecólogo), Cristina Berdié (ginecóloga) y Eva Moreno (rehabilitadora), en la última reunión de la Unidad de Suelo Pélvico

Los tipos de incontinencia que se tratan son de esfuerzo, mixta o de urgencia, pero también todo tipo de disfunciones del tracto urinario.

así .como todo tipo de prolapsos o caídas de órganos intrapélvicos como vejiga, útero o recto.

- ¿Cómo llega el paciente a la Rehabilitación?

- El paciente llega derivado desde el Servicio de Urología, Ginecología o Cirugía General, en algunas ocasiones desde la Atención primaria, sobre todo, desde las

9 áreas básicas del Consorci Sanitari Integral.

- ¿Cuáles son los principales factores de riesgo de la incontinencia urinaria?

- En la mujer, son los embarazos, el parto y especialmente el parto vaginal, sobre todo los instrumentados con fórceps o espátulas, que puedan ocasionar algún trauma obstétrico durante el momento del parto. Además, los partos de bebés de más de 4 kg se consideran un factor de riesgo. La menopausia es otro riesgo, debido a la pérdida del factor protector de los estrógenos.

La obesidad es otro. El tabaquismo otro más. Los pacientes fumadores, como tosedores habituales que son, aumentan la presión intraabdominal, lo que puede provocar un descenso de las vísceras intrapélvicas, en especial la vejiga.

Los fármacos también pueden ser factor de riesgo. También se ha visto en deportistas jóvenes de elite: atletas que practican modalidades de alto impacto y que influyen también en el riesgo de incontinencia.

- Cuando el paciente llega al Servicio de Rehabilitación, ¿qué pasos sigue?

- En primer lugar, un médico rehabilitador hace la valoración mediante la historia clínica, para identificar todos los factores de riesgo e incidir en ellos. Por ejemplo si es obeso o fuma, pues se le incide en reducir estos factores.

Además se hacen las exploraciones físicas pertinentes que ayudan al diagnóstico.

A través del tacto vaginal / rectal se valora el tono de la musculatura y se decide que tratamiento. A menudo tenemos problemas de identificación de la musculatura

pertinente. Nos llegamos a encontrar con personas que hacen fuerza con todo el cuerpo, pero no con el músculo que nos interesa.

La primera fase del tratamiento, o el primer paso, sería pues la toma de conciencia de la musculatura por parte del paciente. A menudo la incontinencia urinaria va acompañada de incontinencia fecal o de gases, porque la musculatura está debilitada.

En un segundo paso, se hace una valoración neurológica, donde se valoran los diferentes reflejos del paciente en la zona, al igual que se explora la sensibilidad de la zona.

A partir de toda esta información se elabora una pauta de tratamiento, que variará en función de cómo se encuentra el paciente y la patología que tengamos que corregir.

- ¿Qué técnica se utiliza?

- Utilizamos el biofeedback. Es un aparato especial conectado a través de una cánula a un software, y que acaba en una sonda de presión que evalúa la presión de la musculatura del suelo pélvico. Al ejercitar la musculatura, la persona toma conciencia de qué es lo que debe utilizar. De hecho, el objetivo es que la persona aprenda a hacer unos ejercicios, que a partir de ese momento (después de una serie de sesiones en el Servicio de Rehabilitación), deberá practicar ella misma.

De hecho, se necesitan entre 4 y 6 meses de entrenamiento diario, ejercitando la musculatura, para detectar cambios histológicos en las fibras musculares. Aunque el cambio subjetivo es mucho antes.

D’esq. a dreta: Alícia Sánchez i Eva Moreno, amb el biofeedback.

Además, la persona también confecciona un diario miccional que rellena durante 3 días para controlarse las cantidades de líquidos que se beben, cuándo se va a miccionar, cuándo se tienen escapes… y así, gráficamente podemos detectar qué momentos y qué problemas hay para poder solucionarlos. Así pues, mediante un ritmo de micciones programadas, se pueden reprogramar los hábitos e intervalos de micciones, ayudándonos del tratamiento de Rehabilitación.

- Has comentado que uno de los factores de riesgo es la obesidad ¿Trabajáis pues con el Servicio de Endocrinología y Nutrición?

- De momento no, pero es verdad que sería interesante para tratar los factores de riesgo del paciente de forma integral.

10

Breus

Èxit absolut de les II Jornades Lean Healthcare

L’auditori ple certifica la gran acollida entre el públic assistencial i no assistencial d’arreu d’Espanya.

rop de 150 professionals sanitaris i no sanitaris de tot Espanya van assistir a les II Jornades Lean Healthcare, celebrades a l’auditori de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, el 20 de setembre passat. És la segona edició a Espanya, després d’una exitosa celebrada el 2008 a Calahorra.

P

Van ser inaugurades pel gerent del Consorci Sanitari Integral, Miquel Arrufat, i el gerent de la Regió Sanitària de Barcelona, Enric Agustí. A més, van comptar amb ponents de diferents centres hospitalaris d'arreu d'Espanya i el prestigiós expert en l'aplicació del lean a nivell internacional, Mark Graban.

Les Jornades, organitzades des de la

Direcció de Planificació i Seguretat del Pacient del Consorci, van comptar amb ponències introductòries a la metodologia lean, per part d'Auren Consultors, la Fundación Hospital Calahorra i Steelcase España. També es van presentar experiències d'aplicació lean a càrrec de l'Hospital Clínic, el Parc Sanitari Pere Virgili, el Consorci Sanitari de l'Alt Penedès i l'Hospital Universitari de Fuenlabrada. A banda, el Consorci Sanitari Integral va presentar els resultats de l'aplicació del lean a diferents processos dels seus centres, amb veu dels protagonistes i a través d'un vídeo didàctic.

La directora de Planificació i Seguretat del Pacient, Carme Gimeno, es mostrava molt satisfeta després de les jornades:

“Considerem un èxit de participació la jor.nada. L’enquesta de valoració ens ha donat uns resultats molt bons. Ha estat molt gratificant conèixer l’experiència dels professionals assistencials en el dia a dia, que han compartint com ha impactat en la feina la visió i metodologia lean.”

Les diferents presentacions dels ponents van ser valorades amb un 8 de mitjana, considerades entenedores i sobretot aclaridores de la metodologia, comenta Carme Gimeno, que destaca “l’aplicabilitat en els projectes presentats per part dels participants tant espanyols com catalans, que van ser una mostra de com aconseguir l’eficiència dels processos, tant impactant a les àrees urgències, diagnòstic per l'imatge i sales d’operacions”.

11 Participa al VI Concurs de fotografia del CSI! Queda poc temps! n cop més posem en marxa el concurs de fotografia, que enguany arriba a la sisena edició. Tens temps per lliurar les fotografies fins al dilluns 19 de novembre de 2012, a les 14 hores. Pots fer-ho als punts de Comunicació de l'Hospital General de l'Hospitalet, l'Hospital Sant Joan Despí Moisès Broggi o a la Direcció de l'Hospital Dos de Maig.

Foto guanyadora V Concurs: Plou...!, d’Esther Rodríguez

U

Recorda que s'han de presentar en 2 formats: en paper fotogràfic i en format digital. Pel que fa a la temàtica, és lliure. De les 12 fotografies finalistes s'estableixen els premis següents: .1r premi: Estada a Madrid. Inclou: bitllets d'avió i estada de dues nits en hotel per a dues persones en habitació doble i esmorzar (subjecte a disponibilitat).

. 2n premi: Estada de cap de setmana per a dues persones a l'Hotel Class Valls de Tarragona, cortesia de Room Leader.

Inclou: una nit en habitació doble i esmorzar, accés gratuït a la piscina, sauna, jacuzzi i gimnàs (subjecte a disponibilitat). . Premi especial dels professionals: Paquet experiència per a banys àrabs per a dues persones. S'ha de demanar el val del paquet a comunicacio@sanitatintegral.org un mes abans. . 4t a 12è premi: Presència al calendari institucional de 2013.

Per consultar les bases del VI Concurs de Fotografia del Consorci Sanitari Integral, a través de l’Enllaç digital.

El Moisès Broggi acull una reunió del CSSC l grup de treball de Serveis Generals del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC) es va reunir a principis d’octubre en la seva trobada periòdica. Per primera vegada ho va fer a les instal·lacions de l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi. Després d'una reunió de treball, van visitar les instal·lacions de centre. El grup actualment treballa en un estudi comparatiu sobre els residus a diferents centres sanitaris a Catalunya.

E

Actes de Nadal om cada any, el Consorci Sanitari Integral està treballant per a les activitats de celebració de Nadal.

Està previst que un any més es faci el Concurs de Dibuix Infantil i l’acte de reconeixement als professionals pels seus 25 anys de vinculació a la entitat i les jubilacions de companys.

C

En breu estaran disponibles les bases de participació del Concurs Infantil, i també la data de lliurament dels reconeixements, a través de l’Enllaç Digital.

12

Breus

Canvis en el repartiment del correu intern i extern a l’Hospitalet l sistema de repartiment i recollida del correu intern de l’equipament de l’Hospital de l’Hospitalet de Llobregat es fa des de l’octubre a través d’unes bústies instal·lades a l’Àrea d’Infermeria (al costat de la sala d’actes). Ara cada servei o àrea del Consorci situada en aquesta ubicació ha de distribuir el correu intern o extern a les bústies i designar una persona que s’encarregui de la distribució i la custòdia de la documentació.

E

El correu extern, és a dir, els enviaments fora del Consorci Sanitari Integral (cartes, cartes certificades, etcètera) es lliura al mostrador d’Informació, situat a l’entrada principal de l’Hospital General de l’Hospitalet.

La valisa interna entre centres del Consorci Sanitari Integral i l’adreçada a la Gerència del Consorci, la Direcció de Recursos Humans i a Afers Socials s’ha de portar a la Direcció de l’Hospital General de l’Hospitalet.

Pel que fa a les residències (Francisco Padilla i Collblanc Companys Socials, el centre d’atenció especialitzada (CAE Ronda la Torrassa) i els centres d’atenció primària de l’Hospitalet (CAP Collblanc i CAP la Torrassa) mantenen el sistema de repartiment com fins ara.

Simposi internacional sobre tuberculosi a l’Hospital Moisès Broggi Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi (HSJDMB) va acollir el 1r Simposi Internacional sobre tuberculosi, organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el 27 de setembre.

L’

D’esquerra a dreta: Pere-Joan Cardona, responsable de la Unitat de Tuberculosi Experimental de l’Hospital Germans Trias i Pujol i coordinador del simposi; Antoni Mateu, director general de l’Agència Catalana de Salut Pública; Albert Pons, director assistencial del CSI, i Rosa Montoliu, cap del Servei de Pneumologia del CSI

Prop de 70 experts en tuberculosi de tot el món, es van trobar en una primera reunió d’aquestes característiques a l’HSJDMB. Entre les institucions que es van veure representades va haver-hi el King's College of London (Regne Unit), el Statens Serum Institut (Dinamarca), el Swiss Tropical & Public Health Institute (Suïssa), l’Institut de Recherche pour le Dévelopment de París (França), el Research Center Borstel (Alemanya), la sanitat pública de Sudàfrica o el Center for Disease Control and Prevention a Atlanta (Estats Units).

13 Activitats a les residències pel Dia mundial de l’Alzheimer mb motiu del Dia mundial de l’Alzheimer que es va celebrar el passat 21 de setembre, les residències del Consorci Sanitari Integral van organitzar diferents activitats. A la Residència Collblanc Companys Socials es va dur a terme activitats d’estimulació basal i de massoteràpia amb els residents amb la participació de tot el personal de la casa.

A

També es va projectar, per als familiars dels residents, el documental Bicicleta, cullera, poma (que tracta el dia a dia de lluita de l’expresident Pasqual Maragall un cop li van diagnosticar l’Alzheimer). Després hi va haver un petit col·loqui, amb la directora (Maribel Uribe), la responsable higenicosanitària (Maite Rubio Mena) i la psicòloga del centre (Araceli García).

En el context de la diada també es va projectar la pel·lícula Arrugas per als usuaris del centre (imatge), que tracta de l’arribada d’un home a una residència amb un estat inicial d’Alzheimer i les seves vivències en el centre.

La Residència Francisco Padilla també va projectar aquesta pel·lícula per als seus usuaris i familiars.

El Moisès Broggi acull el 2n Fòrum de Comunicació Interna a Catalunya Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi va acollir al setembre el 2n Fòrum de Comunicació Interna organitzat per Alcor Consultores (consultora de Comunicació), on el tema principal ha estat l'adaptació d'indicadors i l'aproximació al quadre de comandament integral aplicats a la Comunicació Interna. Aquesta trobada és la 2a que s’organitza a Barcelona, mentre que a Madrid porta ja més de 40 edicions.

L’

L’objectiu d’aquest fòrum és trobar un espai per compartir les millors pràctiques de comunicació interna que es posen en marxa a empreses destacades de tots els sectors a Catalunya. El Consorci Sanitari Integral participa en aquest fòrum al qual hi assisteixen empreses com Caixa Banc, Desigual, l'Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII, Laboratoris Angelini, Abertis, Codorniu o Nestlé.

14

Breus

S’obren les sales d'operacions de l’Hospital General de l’Hospitalet

Gerontolimpiada, en el Dia de l’Avi l 26 de juliol, Dia de l'Avi, la Residència Collblanc Companys Socials va celebrar la Gerontolimpíada. Els usuaris es van dividir en tres categories segons la seva capacitat física i cognitiva. Entre tots van participar en nou proves diferents a les mateixes instal·lacions.

E

Les proves van consistir en: llançament de sacs a una diana, esgrima, llançaments de bàsquet, recorreguts amb xapes en un circuit, fer un pols, fer un trencaclosques, buscar boles de colors dintre d’un recipient d’arròs, llançament de cèrcols i encertar en un pal i fer construccions de diferents dificultats amb gots de plàstic. A mesura que anaven passant les proves rebien “olimpopunts”. Al final es van sumar els de cada equip i es van atorgar les medalles d'or, plata i bronze.

Hospital General de l'Hospitalet va reprender a mitjans de setembre l'activitat quirúrgica programada, després de les obres de remodelació del bloc quirúrgic del centre que s'havien fet per millorar la Unitat de Cirurgia Major Ambulatòria i dels espais dedicats a les intervencions quirúrgiques.

L’

Les obres han permès ampliar la sala d'espera dels familiars i la zona de recepció i preparació de pacients. També s'han canviat els aparells d'esterilització i s'ha millorat el magatzem de productes estèrils. A més, s'ha incorporat un microscopi d'oftalmologia i s'han fet altres tasques de manteniment.

Tot plegat permetrà que sigui possible preparar més pacients simultàniament per ser intervinguts, disposar de tres sales d'operacions per oftalmologia i millorar la comoditat a la sala d'espera.

Durant el període d'obres han funcionat dues sales d'operacions, que s'han dedicat a l'atenció quirúrgica urgent i a les intervencions de Ginecologia, a part de la sala d'operacions de l'Àrea Maternoinfantil (parts).

La resta d'intervencions durant el període que han durat les obres s'han fet a l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi.

Mentrestant, a les plantes els usuaris que no van baixar a les activitats de la planta baixa van fer altres activitats. Aquestes van ser: punxar els cèrcols olímpics, jugar a bitlles, fer construccions amb gots, fer puzles i fer un circuit de xapes.

El dia va finalitzar amb una cursa popular amb cadira de rodes impulsada pel personal de la casa, en la qual els usuaris transportaven un plat amb una bola de tennis taula intentant que no caigués. Després de tant esforç van gaudir d'un menú olímpic.

La jornada va estar un èxit tant per la gran participació dels usuaris com de tots els professionals del centre.

15 Continua l’activitat comunitària al CAP Sagrada Família l 4 d'octubre va tenir lloc un taller dedicat a donar a conèixer l'activitat d'un múscul, amb una part teòrica i una part pràctica.

Els assistents van poder practicar les tècniques d'estiraments dels grups musculars més necessàries per a la gent gran.

E

L’activitat, de perfil participatiu, va estar a càrrec de Daniel López i Ana Rivero, de l’Àrea d’Infermeria del CAP Sagrada Família.

Aquesta sessió forma part de les activitats comunitàries que aquest centre imparteix al llarg de l'any.

TANATORI GRAN VIA L’HOSPITALET Al seu costat. Serveis personalitzats Servei integral de funerària, tanatori i crematori en el mateix complex 15 sales de vetlla àmplies, còmodes i amb llum natural.

Sala de cerimònies multiconfessional. Pàrquing gratuït i cafeteria Atenció personalitzada les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any Col·laborem amb totes les companyies d’assegurances Amb la garantia de l’empresa catalana líder en serveis funeraris amb 300 anys d’experiència Serveis Funeraris Integrals. La xarxa més àmplia d’instalacions funeràries del Baix Llobregat amb 10 tanatoris, 8 cementiris i 2 crematoris.

TANATORI GRAN VIA: C/ Gran Via, 205 L’Hospitalet de Llobregat · 93 263 02 02 Oficines d’atenció al públic: La Ciutat de la Justícia · Hospital Moisés Broggi Sant Joan Despí · C/ Tomas Breton, 6 Esplugues de Llobregat

16

Nosaltres

Les àrees d’atenció integrada del Consorci El nou model assistencial del Consorci Sanitari Integral inclou un nou àmbit organitzatiu als centres de l’Hospitalet-Baix Llobregat: les àrees d’atenció integrada. S’han configurat un total de vuit, que tenen la finalitat garantir l’atenció sanitària als pacients que requereixen d’un enfocament multidisciplinari més enllà d’especialitats o estructures de gestió. Aquest article és la presentació d’una sèrie que tractarà cadascuna d’elles de forma individual i que es podran llegir en cada nou número de L’ENLLAÇ. l nou model assistencial del Consorci Sanitari Integral, que inicialment s’està desplegant als centres de l’Hospitalet-Baix Llobregat, posa especial èmfasi en tres àmbits ben diferenciats, però intrínsicament interrelacionats que són:

E

-Els serveis assistencials: coneixement i expertesa professional al servei de l’atenció del pacient.

- Els processos organitzatius: organització al servei de l’atenció al pacient.

- Les Àrees d’Atenció Integrada: equips multidisciplinaris al servei de l’atenció del pacient.

Mitjançant la coordinació i el control d’aquests tres elements integradors garantirem l’assoliment dels objectius relacionats amb els quatre eixos fonamentals del nostre model assistencial: - Qualitat tècnica - Continuïtat assistencial - Organització centrada en el pacient - Sostenibilitat L’àrea d’atenció integrada és concebuda com un sistema organitzatiu que té com a missió garantir l’atenció sanitària en aquells pacients en què és imprescindible sobrepassar els límits entre especialitats, les professions i les estructures organitzatives (processos i nivells) per aconseguir els resultats esperats del procés assistencial.

Reunió de la Comissió de caps de les àrees integrades

Les diferents àrees d’atenció integrada són sistemes adequats per resoldre el dilema dels pacients amb possibles continus assistencials (pluripatologies) que sobrepassen l’atenció de la malaltia per orientar-se a les necessitats del pacient.

Al Consorci Sanitari Integral s’han definit les àrees d’atenció integrada següents:

tat associada. La mortalitat per malalties del sistema circulatori són la segona causa de mort dels 45 als 84 anys, en el cas dels homes, i fins als 74 anys, en el cas de les dones. A partir d'aquestes edats, passen a ser la primera causa de mort en ambdós sexes i contribueixen a un consum important de recursos.

ÀREA D’ATENCIÓ INTEGRADA DE MALALTIES CARDIOVASCULARS Cap de l’àrea: Pedro Armario La importància de la creació d’aquesta àrea ve donada per la seva alta prevalença i per l’elevada morbiditat i mortali-

L’àrea de malalties cardiovasculars ha de ser una eina fonamental que faciliti l’assoliment dels objectius del Pla de salut i del Consorci Sanitari Integral: 1. Reducció de la morbiditat i mortalitat

17 cardiovascular, millora del control del principals factors de risc: hipertensió, dislipemia, diabetis i tabaquisme.

2. Reducció de les hospitalitzacions i reingressos en els pacients amb insuficiència cardíaca (IC), especialment en els que tenen freqüent comorbididat associada (malaltia pulmonar obstructiva crònica, anèmia i insuficiència renal).

La contribució d’aquesta àrea per aconseguir aquests objectius es fa efectiva a través de la constitució d’equips multidisciplinaris i l’elaboració de rutes assistencials consensuades amb els diferents nivells assistencials, que facilitin l’adaptació de les guies de les diferents societats científiques, tant al Consorci Sanitari Integral com al seu entorn (Institut Català de la Salut); així com a través de l’optimització de la utilització de l’hospital de dia, mitjançant la coordinació dels serveis de Medicina Interna i Cardiologia (UIC) i juntament amb l’àrea de pacients crònics amb elevada comorbiditat. Cal ressaltar també la importància de consensuar amb el servei d’urgències el criteris d’ingrés i d’utilització de les diferents formes alternatives d’hospitalització. ÀREA D’ATENCIÓ INTEGRADA DE MALALTIES NEURODEGENERATIVES Cap de l’àrea: Joan Bello Les patologies neurodegeneratives són un conjunt de malalties d’origen desconegut que tenen un curs progressiu i irreversible, acabant amb la desintegració d’una part o de tot el sistema nerviós. Es classifiquen en dos grups, en funció fels símptomes predominants, ja siguin cognitius (Alzheimer i altres) o motors (Pàrkinson i altres).

Aquesta àrea té com a objectiu centralit-

zar l’organització de tots els recursos necessaris per prestar una atenció integral a les persones que pateixen una d’aquestes malalties, mitjançant la coordinació dels professionals dels diversos àmbits i serveis implicats (entre altres, neurologia, geriatria, rehabilitació i assistència primària).

Inicialment aquesta àrea s’estructurarà en dues subdivisions: subdivisió d’Alzheimer i altres demències (centrada en l’Hospital Sociosanitari de l’Hospitalet) i subdivisió de Pàrkinson i altres trastorns del moviment (centrada en el servei de Neurologia del CSI). Els professionals d’ambdues subdivisions treballaran en xarxa per oferir el millor diagnòstic i tractament, atenent a les necessitats canviants de l’individu en funció del moment evolutiu de la malaltia. ÀREA D’ATENCIÓ INTEGRADA DE GESTACIÓ I NAIXEMENT Cap de l’àrea: Enric Cayuela L’objectiu d’aquesta àrea és l’atenció integral de la dona embarassada, des de la seva voluntat de quedar-se embarassada, passant pel part i fins al final del puerperi, incloent les atencions que ha de rebre el seu nadó.

Aquesta atenció es fa amb la coordinació de l’atenció primària, a través del servei d’Assistència a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) amb l’equip interdisciplinari del CSI per fer el seguiment global de tot el procés. Aquest equip multidisciplinari està format per diferents equips assistencials: 1. Control del embaràs - Gestants de baix o mitjà risc: obstetra, llevadora, anestesista, infermera i neonatòleg.

- Gestants d’alt o molt alt risc assistencial, a més del grup anterior, s’hi afegeixen, en funció de les necessitats: medicina interna (hematologia, estats hipertensius, endocrinologia i malalties infeccioses), dermatologia, psiquiatria, treball social, atenció a l’usuari, etc.

2. Atenció al part - S’afegeix anestèsia, laboratori i banc de sang, medicina intensiva, cirurgia, etc. ÀREA D’ATENCIÓ INTEGRADA DE PACIENT FRÀGIL Cap de l’àrea: Pau Sánchez Aquesta àrea té com a objectiu vetllar per l’atenció dels pacients amb alt risc de desenvolupar dependència i els que ja la presenten. Sovint són els pacients d’edat més avançada, amb múltiples patologies –diagnosticades o no– i en risc de presentar síndromes geriàtriques: confusióagitació, incontinència urinària o fecal, infeccions de repetició, desnutrició i requeriments de suport.

Disposa de tres eines fonamentals que són: 1. Avaluació geriàtrica integral: screening

18

Nosaltres

sistemàtic per òrgans i aparats per desemmascarar patologia oculta, resultat de proves funcionals (autonomia en las activitats instrumentals i bàsiques de la vida diària), estat nutricional, anímic, relacions amb l’entorn i suport de familiars.

2. La multidisciplinarietat, és a dir, treball conjunt i ordenat de diferents perfils professionals i especialitats mèdiques: metges, personal d'infermeria, nutricionistes, fisioterapeutes, logopedes, terapeutes ocupacionals, psicòlegs, i treballadors socials, amb la finalitat de traçar un pla de treball, que compartit amb l’atenció primària, vetlli pel manteniment de l’autonomia del pacient i optimitzi els recursos sanitaris.

3. Els principis de l’atenció centrada en el pacient i el respecte a les voluntats i desitjos del malalt, així com els seus valors i preferències.

Les subàrees específiques d’atenció diferenciada dins de l’àrea són els pacients amb fractura de maluc (ortogeriatria), trastorns de conducta i demències (psicogeriatria) i l’atenció als pacients en situació de malaltia avançada i terminal (cures pal·liatives). L’avaluació ambulatòria dels nostres pacients es fa en un dispositiu assistencial integrat entre els diferents professionals anomenat equips d’avaluació integral ambulatòria (EAIA). ÀREA D’ATENCIÓ INTEGRADA DE PACIENT CRÒNIC COMPLEX Cap de l’àrea: Xavier de Gispert Aquesta àrea funcional transversal dóna resposta al pacient reingressador pluripatòlogic o amb una malaltia crònica avançada, en l’àmbit del Consorci Sanitari Integral i en el marc de las directrius del Pla de salut 2012-2015.

La definició de pacient crònic complex (PCC) és la següent: 1. Pacient pluripatològic amb ingressos repetits a hospitalització o urgències 2. Pacient amb una única patologia en situació de malaltia crònica avançada/ final de la vida L’objectiu de l’àrea és millorar l’atenció a les persones amb determinades condicions de salut, a través de la cooperació entre professionals, la coordinació entre proveïdors, l’establiment i optimització dels circuits assistencials i la promoció de la bona pràctica, atorgant el recurs més adient a la situació evolutiva del pacient i contribuint a la reducció de la mortalitat i morbiditat, millorant els resultats en salut i qualitat de vida, a través de l’impuls d’accions com: - Disminució dels ingressos hospitalaris convencionals mitjançant alternatives més adequades per a l’atenció dels

pacients amb malalties cròniques.

- Potenciació de l’autocura i el seguiment proactiu del pacient crònic complex.

- Consolidació de la modalitat d’hospital de dia per al tractament de pacients crònics.

- Assolir un enfocament de gestió de la malaltia mitjançant la implantació de trajectòries clíniques per a: insuficència cardíaca, malaltia pulmonar obstructiva crònica, diabetis, trastorns mentals severs i greus, depressió, demències, càncer i osteoporosi.

Els elements necessaris per al desenvolupament d’aquesta àrea són els següents: 1. Formació de l’equip multidisciplinari.

2. Coordinació amb els referents d’atenció primària.

3. Coordinació amb els diferents dispositius assistencials: atenció domiciliària, hospital convencional, urgències de l’hospital, hospital de dia (Medicina, Pneumologia i Unitat d’Insuficiència Car-

19 díaca), hospitalització a domicili, hospital sociosanitari, equip PADES (Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport) i residències.

4. Establiment de guies de pràctica clínica de referència per a cada patologia.

5. Assoliment de la conciliació terapèutica del PCC. ÀREA D’ATENCIÓ INTEGRADA DE PACIENT QUIRÚRGIC COMPLEX Cap de l’àrea: Rosa Jorba L’objectiu d’aquesta àrea és la valoració multidisciplinar del pacient amb elevada comorbiditat que potencialment ha de ser intervingut d’un procediment de mitjana-alta complexitat, per tal d’optimitzar l’estat clínic i disminuir el risc quirúrgic.

Aquesta àrea integra un equip de professionals de diferents serveis: cirurgia, anestesiologia, rehabilitació, nutrició i dietètica, medicina interna, geriatria, infermeria clínica, atenció primària, i d’altres professionals, depenent de les necessitats clíniques i socials del pacient.

L’equip col·laborarà amb el cirurgià responsable del pacient durant tot el procés (pre, intra i postoperatori) per tal de detectar i minimitzar les complicacions que puguin sorgir, així com per garantir el contínuum assistencial en coordinació amb l’Atenció Primària. ÀREA D’ATENCIÓ INTEGRADA DE PACIENT ONCOLÒGIC Cap de l’àrea: Ferran Losa És una àrea multidisciplinar que inclou bàsicament els serveis d’oncologia, medicina interna, pal·liatius i també infermeria, treball social, psicooncologia, nutrició, etc., a més, de qualsevol servei mèdic o quirúrgic que tingui relació amb el procés oncològic.

Inclou l’organització i gestió integrada del procés oncològic, des del moment del diagnòstic (unitats de diagnòstic ràpid, gestors/res de casos, etc.), la presa de decisions orientades al tractament dels pacients (comitès de tumors, sessions de planta), el propi tractament onco-específic (hospital de dia) i l’hospitalització.

El pacient agut o urgent, dins d’aquesta visió integral, es coordina entre els serveis d’urgències i medicina interna, conjuntament amb el servei d’oncologia. Així com, pel que fa al pacient fràgil o amb malaltia avançada, també es coordina amb les unitats de geriatria i pal·liatius.

D’altra banda, cal destacar que aquesta àrea treballa en col·laboració amb l’ICOBellvitge, generant les sinergies necessàries par assegurar el millor tractament a rebre pels pacients. ÀREA D’ATENCIÓ INTEGRADA DE L’APARELL LOCOMOTOR Cap de l’àrea: José Carlos Valdés La missió d’aquesta àrea és vetllar per la consecució d’un model assistencial integrat en l’atenció de les malalties reumàti-

ques i de l’aparell locomotor, seguint les recomanacions del vigent Pla de salut i del model assistencial del CSI. El desplegament del Pla director d’aquestes malalties permetrà implantar al nostre territori els processos clínics integrats prioritzats: lumbàlgia, gonartrosi, osteoporosi, fibromiàlgia, artritis cròniques i espatlla dolorosa.

Es constituiran grups multidisciplinars amb diferents nivells assistencials que, de forma coordinada amb l’Institut Català de la Salut, elaboraran les rutes assistencials per assolir un model assistencial integrat.

De fet, en algunes d’aquestes patologies ja hi ha rutes en fase d’elaboració.

Els criteris de derivació de patologies està consensuat i properament es difondrà.

PEDRO ARMARIO, JOAN BELLO, ENRIC CAYUELA, PAU SÁNCHEZ, XAVIER DE GISPERT, ROSA JORBA, FERRAN LOSA I JOSÉ CARLOS VALDÉS Caps de les àrees d’atenció integrada

20

Els nostres clients

Unificació de la centraleta telefònica al Consorci Es tracta d’una acció de millora enmarcada en el procés Veu del client. La seva posada en marxa permetrà millorar l’accessibilitat i l’atenció telefònica, especialment dels usuaris del Consorci.

ANNA MILLÀ es de prinicipis d’octubre s’ha posat en marxa la nova centraleta única de telèfons del Consorci Sanitari Integral.

D

Això implica que s’ha habilitat un sol punt físic, ubicat a l’Hospital General de l’Hospitalet, per recepcionar les trucades dels centres del Consorci.

En una primera fase s’han incorporat a aquest punt d’atenció única les trucades de l’Hospital General de l’Hospitalet (HGH), l’Hospital Sociosanitari de l’Hospitalet, el Servei d’Atenció Domiciliària, l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi (HSJDMB) i els centres d’atenció primària (CAP) i centres d’atenció especialitzada (CAE) que disposen de telèfons amb tecnologia digital IP. En un futur s’afegiran la resta de centres: CAE sense IP, residències i centres de Barcelona, quan vagin introduint aquesta tecnologia (ara disposen de tecnologia analògica).

La unificació té com objectius millorar l'accessibilitat i la satisfacció dels clients interns i externs al Consorci, i amb la qual cosa, tenir un impacte positiu en la imatge de la institució. En conseqüència, la unificació permetrà millorar la comunicació i atenció telefònica dispensada, millorar la informació als clients respecte als serveis del Consorci i optimitzar els recursos. També permetrà tenir aviat un

D’esquerra a dreta: Rubén Horcas, Maite Cañadas, Rafi Salmoral i Joana Gallardo. Juntament amb Víctor Sánchez formen l’equip de professionals que atenen les trucades de dilluns a divendres.

número únic d’atenció per a tots els centres, tot i que els centres conservaran els números propis actuals.

El primer pas per unificar la centraleta va suposar el trasllat del lloc d'operador de centraleta del soterrani de l'HGH a la 4a planta del centre. Aquest espai està preparat amb dos despatxos per encabir

els professionals que han d’ocupar-se de la gestió de les trucades.

A partir d’ara el punt d’informació a HSJDMB solament fa tasques d’informació i orientació als usuaris que ho requereixin físicament al centre.

En total són nou persones les encarre-

21 gades de la gestió, distribuides en diferents torns, que cobreixen un horari d’atenció de 7 a 22 hores, tots els dies de la setmana, inclosos els caps de setmana i festius.

Fora d’aquest horari, l’atenció de les trucades es fa com s’estava fent fins ara.

El punt únic d’atenció telefònica centralitzarà: - Trucades internes.

- Trucades externes.

- Enquestes de satisfacció.

- Ajudes en campanyes.

- Informacions diverses.

Els objectius d’aquestes accions van encaminades, entre altres, a augmentar els criteris de qualitat de les trucades recepcionades: atenció, rapidesa, resolució, etc.

Objectiu principal Ser un servei accessible amb solucions efectives i eficaces

A la dreta, esquema de la situació a resoldre amb la centraleta única

L’equip de cap de setmana. D’esquerra a dreta: Maribel Melero, Alba Bermúdez, Desiree Aleo i Jairo Laguna.

22

La Firma

Nou model de copagament dels medicaments en recepta El nou model d’aportació econòmica sobre el preu de venda al públic (PVP) dels medicaments a partir de l’aplicació del Reial decret llei 16/2012 del Govern espanyol va entrar en vigor el mes de juliol passat.

• En els medicaments amb aportació reduïda es manté l’aportació única del 10% independentment de l’usuari, tot i que es modifica el seu valor màxim a pagar. S’ha actualitzat segons l’augment de l’IPC i passa de 2,64 a 4,13 euros.

• S’han establert una sèrie de col·lectius que queden exempts del copagament tant els titulars com els beneficiaris.

es característiques principals d’aquest model de copagament són:

L

• Es basa en funció de la renta de l’usuari segons la declaració de la renta de l’últim any disponible.

• Els usuaris pensionistes fan una aportació econòmica per a la seva medicació.

• L’aportació varia entre un 40%-60% en els actius i un 10%-60% en els pensionistes

• En el cas dels pensionistes s’estableix però una quantitat màxima a pagar al mes segons es pot veure a la taula 1.

• Cal tenir en compte que s’aplica només a les receptes amb medicació finançada pel CatSalut. En canvi les receptes de les mutualitats MUFACE, MUGEJU i ISFAS continuen tenint un copagament fix del 30% independentment de si són actius o pensionistes.

- Persones perceptores de pensions no contributives - Persones perceptores de rendes d’integració social - Persones aturades que han perdut el dret a percebre subsidi d’atur - Persones que reben tractament derivats d’accident laboral i malaltia professional - Persones amb discapacitat en els supòsits que preveu la normativa específica (beneficiaris de la LISMI) - Persones afectades de síndrome tòxica • En casos especials en que el Sistema Nacional de Salud (SNS) no informa de l’indicador de copagament de l’usuari s’aplicarà el criteri recollit en la taula 2.

• En base a la nova condició d’assegurat recollida en el RD 1192/2012 i la Instrucció 10/2012 del CatSalut que va

23 entrar en vigor l’1 de setembre passat, els espanyols i els estrangers sense reconeixement de dret a l’assistència tenen fins al 31 d’agost, i a Catalunya fins al 31 de març dels 2013, per regularitzar la seva situació i demostrar les condicions descrites a la normativa.

Fins aleshores es manté la condició d’assegurat que tenien anterior a l’aplicació de la norma amb el copagament següent: actiu 40%, pensionista 10%.

• Malgrat el nou copagament estatal va entrar en vigor el mes de juliol, el CatSalut es va establir un període transitori fins que els sistemes d’informació s’adaptin a la nova situació i assegurar, així, que els ciutadans no paguin més del que els correspongui d’acord amb els percentatges i límits de la taula 1:

*Segons la base liquidable de la declaració de la renta 2010 tramesa pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

Taula 1: Nou model estatal de copagament en recepta

- Agost 2012: Els actius abonen l’aportació correctament calculada.

- Octubre 2012: . Els actius poden començar a abonar els imports de copagament pendents del mes de juliol. . Els pensionistes comencen a abonar l’aportació correctament calculada . Els pensionistes poden començar a abonar els imports de copagament pendents del mes de juliol.

- Novembre i desembre 2012: S’incorporaran progressivament els imports a abonar pels pensionistes pendents del mes d’agost i setembre respectivament.

Taula 2: Copagament en recepta en situacions especials

Cada vegada que es dispensi un medicament a la farmàcia, en el tiquet de caixa hi ha la informació d’aquest procediment transitori, amb el deute que l’usuari manté amb el sistema.

Per a qualsevol dubte en el nivell d’aportació o queixa el pacient s’ha d’adreçar als responsables d’atenció al ciutadà del seu CAP o al 061 CatSalut Respon.

*TSE: Targeta Sanitaria Europea.

ANNA COMA Tècnica de farmàcia Regió Sanitària Barcelona Consorci Sanitari de Barcelona

Laura Losa, farmacèutica adjunta

“Impacta molt veure de prop un tauró de 4 o 5 metres”

Fa dos estius es va iniciar al submarinisme. Sembla molt poc temps, però li ha tret molt de profit. Ja coneix el fons marí de la Costa Brava, Tenerife, Indonèsia, la costa Sud del Mar Roig i les Illes Galápagos (a la imatge). El seu proper repte és repetir el Mar Roig, aquest cop al nord, Sharm El Sheik, enclavament amb un fons marí espectacular.

MÒNICA FERNÁNDEZ - Com comences aquesta afició pel submarinisme?

- De sempre m’ha agradat tot el que té a veure amb el mar i l’esport. Per tant, era una cosa que tenia pendent.

-I de què et ve aquesta afinitat marinera?

- Des de ben petita, a casa, ja teníem aquesta afició. Els meus pares són de Donosti, i recordo nedar des de la platja de La Concha fins a la illa de Santa Clara, amb ells i els meus tiets. Un bon tros a

mar obert... bé, no tant, crec que era un quilòmetre i mig, més o menys.

- Quines van ser les teves primeres immersions?

- Fa dos anys vaig fer el bateig a Tossa de Mar. Després ja he fet submarinisme a Palamós, l’Estartit (les Illes Medes), Calella de Palafrugell, Llafranc...

- I l’experiència?

- La veritat és que en poc temps m’ha permès conèixer a gent aficionada i he fet molt bones amistats.

- Suposo que per estar en forma, has de completar-te amb algun altre esport?

- M’encanta la natura, i per això gaudeixo tant dels esports a l’aire lliure, però sí que és veritat que l’entrenament en gimnàs, m’ajuda a estar en forma. També he dedicat anys al ciclisme de muntanya i carretera, i a l’hivern, l’esquí.

- I de la Costa Brava a...

- Sí, després de fer bastantes immersions per aquí a la vora, vaig anar el primer hivern a Tenerife, i aquell estiu a Indonèsia. Quin canvi de fons marí... La veritat és que sí. Un paisatge totalment diferent. El peix pallasso i el seu hàbitat a les anemones era ben comú.

També es troben infinitat de coralls preciosos... bé, de tant que em va agradar, em vaig emocionar i vaig repetir aviat.

Vaig anar a la costa Sud del Mar Roig. Allà vaig poder veure algun tauró martell i taurons de punta blanca, però poquets.

- I això de veure taurons de prop, no fa una mica de por... Doncs allà al Mar Roig no gaire. Ara bé, el febrer, sí que va ser impressionant. En l’última immersió, aquest cop a les Illes Galápagos, ens van portar a un lloc que li diuen de neteja dels taurons martell.

Què és això? Doncs els taurons martell ferits tenen un

espai on altres peixos els hi curen ferides, és una simbiosi perfecta. Allà no hi havia perill, estàvem a la costa i ells cacen de nit i lluny de la costa. Això sí que impacta. Estàs en una roca, veient com passen moltíssims taurons de 4 o 5 metres.

- I quins altres animals has pogut veure a les Galápagos?

- Doncs ratlles àguila (realment grans), cavallets de mar, dofins, lleons marins i una orca. I això no és perillós? És la balena assassina! Sí, la veritat és que nosaltres vam saltar per veure-la, però vam ser inconscients. El grup següent, va veure-la caçar, davant d’ells, una tortuga. Per tant, s’ha de tenir molta cura i seguir les indicacions.

- Alguna recomanació més?

- Sí, el vestit de neoprè és imprescindible, i recomanat de tot el cos. Fins i tot, segons les immersions, els guants són també indispensables.

Sobretot, mirar i no tocar.