Parlem amb...
Nosaltres
Els nostres clients
Lourdes Ferrer i Maria del Mar Lluch, del guardó Top20 a l’Hospital Dos de Maig
El dispositiu sociosanitari, en el nou model d’atenció a la cronicitat
El punt de vista dels alumnes de pràctiques
Pàg. 8
Pàg. 16
Pàg. 19
L’Enllaç Número 75, gener de 2014
L’estalvi energètic al Consorci El responsable d’Infraestructures explica les mesures previstes i implementades
2
Editorial
El pressupost de Salut per a 2014 l 23 de gener passat el ple del Parlament de Catalunya va aprovar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’exercici 2014. El pressupost total consolidat d’aquest exercici és de 36.132,7 milions d’euros, dels que les polítiques de salut (agrupació 41) en suposen un 22,98%. Cal tenir present que la suma de les despeses financeres i la variació de passius financers (capítols 3 i 9) suposen el 25,53% de pressupost total de la Generalitat.
E
El pressupost del CatSalut es manté pràcticament constant en relació al del pressupost prorrogat de l’any 2013 (amb una lleugera disminució del 0,17%), la qual cosa ens fa ser optimistes respecte el fet que almenys en aquest exercici 2014 no ens veurem afectats per reduccions addicionals en la concertació sanitària com ha passat en els darrers exercicis, especialment l’any 2011 i aquest passat 2013. Tot i això, haurem de veure com en els propers mesos es concreten els escenaris de concertació i activitat per fer una valoració més acurada al respecte. Les polítiques del Departament de Salut i el Catsalut per a aquest exercici 2014 segueixen avançant en el disseny i posada en marxa de reformes estructurals que permetin reinvertir els guanys d’eficiència en millores en la resolució i l’accessibilitat, es consolidaran els projectes de racionalització i harmonització de la prescripció farmacèutica amb criteris de cost efectivitat i s’avançarà en la simplificació administrativa i racionalització del sector públic salut prioritzant les inversions (221,9 milions d’euros) d’acord amb allò contemplat al pla de salut 2011-2015. El pressupost en polítiques de salut per a l’any 2014 ha de permetre seguir avançant en: a) L’abordatge integral de la cronicitat, implementant processos clínics integrats (rutes assistencials) per a deu malalties (ICC,
MPOC, trastorns mentals greus, diabetis, insuficiència renal, càncer, demència, dolor crònic, asma i depressió), augmentant l’autoresponsabilització dels pacients i cuidadors en la seva salut i fomentant l’autocura (l’any 2014 es preveu assolir la fita de 4 milers de pacients experts), desenvolupant alternatives assistencials de forma integrada (es preveu arribar pel 2014 als 8 milers d’altes de subaguts i 10,5 milers d’altes d’hospitalització a domicili), assolint que un 25% dels pacients crònics complexos i els malalts amb malaltia crònica avançada estiguin identificats i disposin d’un pla d’intervenció individualitzat i compartit, i implementant programes d’ús racional del medicament en pacients polimedicats. b) La col·laboració entre l’atenció especialitzada i l’atenció primària per a la millora de l’accessibilitat i la resolució. Amb els acords de base territorial que no només fixin objectius compartits sinó que permetin organitzar de forma diferent el procés assistencial i el lideratge clínic, tot suportat amb sistemes d’informació i comunicació integrats, potenciant modalitats assistencials no presencials i desplegant la recepta electrònica. Els àmbits prioritzats són els de l’aparell locomotor, oftalmologia, salut mental, dermatologia, urologia i al·lèrgia.
e) La gestió qualitativa de la prestació farmacèutica, amb l’ús racional dels medicaments per als malalts crònics especialment (conciliació, programa pacient polimedicat, interaccions, problemes amb medicaments...), la implementació al 100% de la recepta electrònica a l’atenció especialitzada i la salut mental, l’harmonització dels tractaments de MHDA, l’harmonització dels medicaments en l’àmbit d’atenció primària i comunitària, l’elaboració de la guia de risc compartit amb la posada en marxa de tres experiències en càncer de colon i la potenciació de la cartera de serveis de la farmàcia comunitària.
c) La millora de l’atenció urgent, prioritzant l’accés de les urgències sense risc vital a l’atenció primària i CUAP, l’avaluació de resultats dels codis actuals, l’objectiu del 100% d’urgències amb triatge i consolidant la plataforma de CatSalut Respon.
f) La millora de l’accessibilitat. Millora en els registres de llistes d’espera, consolidant els criteris clínics d’inclusió i priorització, reforçant el paper de les comissions territorials de seguiment, establint plans d’acció per al seguiment i la millora de les llistes d’espera de proves diagnòstiques i millores en l’àmbit de la cirurgia cardíaca.
d) Establiment d’una cartera de serveis adequada als nivells de complexitat, finalitzant l’ordenació territorial de la cirurgia pediàtrica, ordenant l’atenció de cirurgia vascular de baixa i mitjana complexitat i avaluant els fluxos assistencials en l’atenció inicial al pacient traumàtic greu segons ordenació per nivells.
g) La millora de la qualitat en l’alta complexitat. Amb el pla director de cirurgia cardíaca, la reordenació de la cirurgia vascular (programada, urgències i guàrdies), l’ordenació del transplantament renal, determinació dels centres d’expertesa en malalties minoritàries, l’ordenació de la cirurgia traumatològica
complexa de genoll, maluc i raquis i l’avaluació dels codis d’emergència activats. h) La interacció de serveis sanitaris i socials, en relació a les residències geriàtriques i serveis socials bàsics amb els dispositius sanitaris i l’adequació de la llarga estada sociosanitària i de salut mental. i) L’impuls dels plans directors i de les noves formes d’atenció i accessibilitat. El 50,7% del pressupost de salut es concentra en cinc grans grups de diagnòstic encapçalats per les malalties de l’aparell circulatori (12% del pressupost) i seguit de les malalties del sistema nerviós i òrgans dels sentits (10,6%), les neoplàsies (10,1%), els trastorns mentals (9,3%) i les malalties de l’aparell respiratori (8.8%). També cal tenir en compte que d’aquest pressupost per al 2014 suposa una despesa per càpita de 1.095,34 euros, però amb una gran dispersió, com ho podem veure si concretem un xic més tenint en compte la classificació de morbiditat que ens proporcionen els CRG. En aquest sentit, aquell grup de pacients amb necessitats elevades d’atenció (1,1% de la població) suposa una despesa per càpita mitjana de 10.992 euros. El marc pressupostari condiciona els recursos que la nostra entitat disposa per assolir l’activitat sanitària i social que té encomanada com a referent territorial. Les necessitats i requeriments de servei són any rere any creixents i cal que cada cop siguem més eficients per tal de poder fer-les front i garantir la nostra sostenibilitat. El nostre pla estratègic així ho contempla i el repte és difícil, però any rere any anem demostrant que ho estem aconseguint, amb l’esforç, professionalitat i observança dels valors que caracteritzen els professionals del Consorci Sanitari Integral. MIQUEL ARRUFAT Gerent del Consorci Sanitari Integral
COMITÈ DE REDACCIÓ ANA CERRO Cap de l’EAP Collblanc PILAR MADRID Gestora del procés d’Hospitalització de l’HDM M. JESÚS MARTÍNEZ Coordinadora de Qualitat de l’HDM EVA M. MELENDO Coordinadora del procés Atenció Sociosanitària ANNA MILLÀ Tècnica de Comunicació del CSI CATI PADILLA Coordinadora assistencial de Metodologia Infermera EVA PÉREZ Treballadora social de l’HGH ELVIRA QUINTERO Secretària d’Atenció Primària NATÀLIA RIERA Cap de l’EAP Sagrada Família MARTA LANUZA Treballadora social del Servei de Valoració del Grau de Discapacitat ISABEL SALGADO Coordinadora de l’Àrea Maternoinfantil PALMIRA TEJERO Directora d’Atenció al Ciutadà i Comunicació ANNA VILANOVA Responsable de Desenvolupament de RH
COORDINACIÓ, DISSENY, MAQUETACIÓ I CORRECCIÓ MÒNICA FERNÁNDEZ ANNA MILLÀ SANDRA ROPERO Tècniques de Comunicació Direcció d’Atenció al Ciutadà i Comunicació
Gràcies a totes aquelles persones que han col·laborat per fer possible aquest número. ISSN: 2014-7007
Sumari
3 4 En profunditat: L’estalvi energètic al Consorci 8 Parlem amb...: Lourdes Ferrer i Maria del Mar Lluch, sobre el guardó Top20 a l’Hospital Dos Maig 10 Breus: Recull d’allò més interessant al Consorci durant els mesos darrers 16 Nosaltres: El dispositiu sociosanitari, en el nou model d’atenció a la cronicitat 19 Els nostres clients: Estudiants universitaris al CAP Sagrada Família 20 La contra: Paqui Sánchez, netejadora, explica la seva afició per les manualitats
Per a qualsevol suggeriment, dubte o per fer arribar els vostres escrits i comentaris, contacta amb nosaltres a comunicacio@sanitatintegral.org o a qualsevol dels tres punts de Comunicació del Consorci. L’ENLLAÇ es publica quatre vegades l’any, és la revista interna per a tots els professionals i col·laboradors del Consorci Sanitari Integral. Les opinions expressades en els articles no són necessàriament compatides per l’equip editorial de L’ENLLAÇ. Teniu més informació a la Intranet.
4
En profunditat
Mesures per fomentar l’estalvi energètic al Consorci Una de les línies recollides al Pla estratègic del Consorci 2013-2014 va ser el Consum responsable de recursos energètics. Aquesta línia s’ha desenvolupat a través d’unes mesures recollides al Pla d’estalvi energètic, que es gestiona des de l’Àrea d’Infraestructures del Consorci Sanitari Integral. ANNA MILLÀ
El disseny de l’estructura de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi busca fomentar l’estalvi energètic
l Departament d’Infraestructures ha plantejat tota una sèrie de mesures per contribuir a la gestió eficient dels recursos i fomentar l’estalvi, amb la finalitat de reduir la factura energètica del Consorci Sanitari Integral.
E
Per dur-ho a terme, un cop analitzats els factors, s’han establert quatre grans línies sobre les quals es pot actuar en general: - Disminució del consum d’electricitat. - Millora de la gestió de la climatització.
- Disminució del consum d’aigua. - Gestió eficient dels gasos medicinals. Prenent com a bases aquestes línies, les mesures preses fins a l’actualitat es poden agrupar en dos blocs: les mesures de conducció i les mesures de redisseny. 1. Mesures de conducció: es fan regulant els sistemes i, normalment, no impliquen una inversió, però requereixen la dedicació dels tècnics de manteniment per ajustar els paràmetres. Entre elles es troben:
- El tancament de circuits d’aigua climatitzada en funció de l’ús de l’edifici. - La limitació del llindar de regulació de temperatura que pot seleccionar l’usuari. - El tancament de circuits d’enllumenat en funció de l’àrea. - La regulació de temperatura de les àrees. 2. Mesures de redisseny: es tracta de mesures d’estalvi que requereixen inversió i que produeixen estalvis que permeten l’amortització dels recursos invertits. Això inclou accions com:
5 - El canvi d’enllumenat de tipus halogen pel de tipus díode electroluminescent (LED) en ascensors. - La instal·lació d’interruptors temporitzats per a l’enllumenat de banys públics. - La instal·lació de termòstats en els despatxos. - El redisseny de la regulació de climatització de les sales d’operacions (afegint
el funcionament en mode de no-ús, que produeix estalvi). - La col·locació d’adhesius amb missatges de conscienciació adreçats a l’usuari intern del Consorci (“Quan marxis, apaga el llum”). - Queden pendents el canvi de fluorescents estàndard per tubs LED, el canvi d’halògens per LED en mostradors i la
regulació automàtica de circuits d’enllumenat per fotocèl·lula. D’aquestes línies, algunes han estat implantades en alguns centres del Consorci, principalment a l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi; altres estan en fase d’implantació i altres es faran en un futur.
per tal de tenir aquest estalvi energètic. Això ho fan els professionals del servei de manteniment.
En la següent entrevista, Jordi Vivancos, responsable d’Infraestructures ens explica una mica més d’algunes d’elles i de com s’ha prioritzat la seva implantació. -Com s’emmarquen les mesures en el Pla d’estalvi? - El Pla és un seguit de mesures que s’estan desenvolupant. D’una banda, hi ha unes intervencions que necessi-
ten forçosament d’una inversió, més gran o més petita. En principi estem invertint en els projectes que tinguin un retorn econòmic a curt termini, és a dir, a un any o menys d’un any. Després intentarem invertir en projectes amb retorn econòmic a mig termini, entre un i tres anys. - I d’altra banda? - També estem fent petites actuacions
- Quines són les principals mesures dutes a terme? - S’han fet algunes actuacions que es consideren importants, com per exemple, al Broggi s’han reprogramat els aires condicionats de les sales d’operacions perquè a la nit i als caps de setmana estiguin en un estat d’standby, amb un règim de climatització més baix. Això vol dir que la temperatura està més alta del que és habitual i n’hi han menys renovacions d’aire. Quan és necessari, es passa a les temperatures i condicions adients per operar. Quan no està previst intervenir, roman en un estat que garanteix les renovacions necessàries per mantenir les condicions higièniques i assegurar que no es produeix cap contaminació. - Uns graus varien molt el consum. - S’ha de pensar que dos graus de temperatura és molt en termes energètics. - Què més s’està fent? - A part d’això, en general, en tots els
6
En profunditat
centres estem fent bastant intervencions per intentar aïllar diferents tipus de conductes: sistemes de calefacció i aigua calenta i intercanviadors de calor. També per canviar bombetes de consum normal per les de baix consum, introduint les de tipus LED, però aquestes són intervencions que suposen una inversió a part del fet de canviar la bombeta. Els llums de LED són el futur, però encara són cars i han de baixar de preu. - Com es prioritzen les inversions? - Les accions que requereixen inversió van en funció dels recursos disponibles, és a dir, fem un pressupost i esperem que s’accepti. Com hem dit, ara les inversions aprovades són les tenen un retorn de la inversió en un any o menys. Al fer el canvi, en alguns tipus de llums això és possible, en altres no. - Com per exemple... - Els espais on ho estem implementant són els ascensors, que són llums que estan vint-i-quatre hores funcionant i aquests són els que més consumeixen. Altres llocs són els vestíbuls. En llocs com els despatxos, on les llums estan obertes poques hores, no compensa. Totes les bombetes de baix consum són més cares que la resta, per això, hem de veure sempre si es poden amortitzar en un termini curt. - És important també fer un bon ús. - Cal intentar conscienciar a tots els professionals que l’estalvi és important,
Estalvi de pantalla
perquè al final els estalvis repercuteixen en nosaltres. Pensem que estem parlant de diners públics i tot el que puguem estalviar va al nostre favor. - També s’han fet algunes accions en aquesta línia... - A l’hora de conscienciar, es van fer dues accions en col·laboració amb la Direcció d’Atenció al Ciutadà i Comunicació. Uns adhesius i un estalvi de pantalla. Els adhesius, amb el missatge de Quan marxis, apaga el llum, els hem posat sobretot als despatxos i dependències que són d’ús del nostre personal. D’altra banda, es va fer un estalvi de pantalles amb l’exemple d’algunes accions que suposen un estalvi. A part, també crec que és important fomentar el boca-orella
Adhesiu
entre tots. Els llums, l’aire condicionat, l’ordinador, les pantalles, etcètera, tot el que consumeixi energia cal tancarlo al marxar.
8
Parlem amb...
Lourdes Ferrer (LF) cap de Servei de Medicina Interna i Especialitats Mèdiques i Maria del Mar Lluch (ML), gestora del Procés d’Hospitalització, de l’Hospital Dos de Maig.
“El Premi TOP20 és un estímul per continuar treballant” El passat 2013, l’Àrea de Respiratori de l’Hospital Dos de Maig va aconseguir el premi Hospital TOP20, guardó que atorga la consultora IASIST cada any a aquells hospitals amb millors resultats de qualitat, funcionament i eficiència. En el cas de l’Hospital Dos de Maig, l’Àrea de Respiratori està formada per un equip interdisciplinari format per professionals del Servei de Medicina Interna i del Servei de Pneumologia. A continuació coneixerem les claus de l’èxit que han facilitat guanyar aquest premi i quins reptes es plantegen de cara al futur aquests professionals. SANDRA ROPERO
D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Rubén Manresa (M. Interna), Lourdes Ferrer, Virginia Isern (M. Interna), Susana Casas (M. Interna), Carme Santiveri (Pneumologia), Alejandra Marín (Pneumologia) M. del Mar Lluch, Rita Godoy (M. Interna), Clara Sala (M. Interna), Carlos Sabbagh (M. Interna) i Rafael Calvet (Pneumologia).
9 l 2013 vau ser els guanyadors del TOP20 en l’Àrea de Respiratori, premis que atorga IASIST als millors resultats de qualitat, funcionament i eficiència.
E
- Quins indicadors es van analitzar en el vostre cas? - LF: Primer de tot destacar que vam guanyar el TOP20 del 2013 però s’avaluen els resultats obtinguts al llarg del 2012. El TOP20 valora una sèrie d’indicadors, en el cas dels malalts de respiratori, es fixa en aquells que es troben sota un d’aquests tres diagnòstics (GRD): MPOC descompensat, pneumònies i neoplàsies de tràquea, bronqui o pulmó amb procediment de cirurgia oberta. Aquest últim no existeix en el nostre cas perquè no tenim cirurgia toràcica (per aquest motiu hem guanyat, conjuntament amb l’Hospital de Torrevieja, a la categoria d’Hospital de Nivell 1). Cal destacar que s’analitzen 91 hospitals de tot el territori espanyol. Respecte els indicadors que s’analitzen són: l’índex de mortalitat ajustat per risc, les readmissions per risc, l’índex de reiteració d’ingressos per pacient ajustat i l’índex d’estàncies ajustades per risc. - ML: Els resultats que s’han valorat són totes les altes del 2012, després s’efectua l’estudi comparatiu respecte els resultats dels hospitals participants. En el nostre cas complim els criteris d’excel·lència assistencial en diferents patologies, però destaquen els de l’Àrea de Respiratori. - L’any anterior vau quedar en 6è lloc en la mateixa categoria. Què ha millorat per aconseguir el guardó en aquesta ocasió? - LF: Creiem que l’atenció efectuada durant l’ingrés, la col·laboració entre met-
ges internistes i pneumòlegs i el suport d’infermeria especialitzada ens permet optimitzar l’atenció. També hem millorat la posologia de passar els broncodilatadors en aerosol el més aviat possible a inhaladors. A més hem augmentat el control de l’estada i l’alta, fent que els nostres pacients no hagin d’estar més temps del necessari. El nostre sistema consisteix en una responsabilitat compartida del malalt entre serveis (amb Medicina Interna com a responsable), coordinació assistencial amb seguiment post alta segons el perfil del malalt a Consultes Externes, Hospital de Dia i Hospitalització Domiciliària. Això permet reforçar l’atenció integral del malalt segons les seves necessitats i permet disminuir reingressos i estades hospitalàries - A l’HDM és el servei de Medicina Interna qui s’encarrega del procés d’Hospitalització. En altres hospitals és diferent, perquè aquí s’organitza d’aquesta manera? - LF: Sí, nosaltres treballem d’una manera diferent a altres hospitals de volum superior. Des de que va començar el CAIDM, el 2010 el pes del procés d’hospitalització ho porta Medicina Interna; les especialitats porten uns malalts en concret (que pel seu diagnòstic o pel volum d’ingressos és interessant que ho gestionin ells) o bé ser consultors: quan els membres de Medicina Interna necessitem assessorament, comptem amb ells. Treballem com un equip, però no només és un premi per l’Àrea de Respiratori, ni de l’equip assistencial, sinó que tota l’estructura humana de l’Hospital hi participa, des del Servei d’Admissions, dietistes, educadors, rehabilitadors, infermeria, assistents, neteja, etcètera. Tots col·laboren en els bons resultats, i per això volem que es valori com a premi a l’Hospital Dos
de Maig. - I com es pot dur a terme aquesta coordinació entre els diferents serveis? - LF: En realitat és molt senzill, perquè segons el nostre model organitzatiu tot es troba sota un mateix Cap de Servei, que sóc jo (Cap de Servei de Medicina Interna i Especialitats Mèdiques). Hem coordinat tots els serveis sota la premissa del treball com una activitat de vasos comunicants, tots col·laborem i treballem en equip. Així podem oferir un millor servei, més ràpid, eficaç i amb una alta qualitat assistencial als nostre clients. - Què suposa guanyar aquest premi? - LF: Com equip una gran satisfacció pel reconeixement de la nostra feina ben feta. Com a professionals un estímul per seguir treballant en la mateixa línia. Aquest guardó reconeix l’esforç que es va fer des que es va obrir l’Hospital com a CAIDM, els ajustos per aconseguir l’excel·lència a la nostra tasca diària. - Encara es pot millorar en aquest 2014? - ML: Molt més marge de millora no tenim, però aquest any hem tingut més altes ja que hem hagut d’obrir la Unitat 10 degut a l’epidèmia de grip (30 llits més). - LF: Es reflectirà en què tindrem unes 200 altes més, i això és positiu ja que si la mostra de pacients és més gran, el temps global d’estada es redueix (ja que si alguna estada s’allarga té menys repercussió sobre el número total d’altes). Som conscients que el repte està en mantenir el que hem aconseguit. Tot l’ entorn assistencial treballa per millorar els resultats amb una ràpida adaptació als recursos disponibles.
10
Breus
Guanyadores del Concurs de fotografia i Nadala - El camino, de Mireya Jimeno. - T'he enxampat, de Lola Molina. - Czech Pasion, d'Albert Soriano. - Laboratorio, de Lucía Boja. - Sense fred, de José M. Arruti. - La belleza de la desnudez, de Manuela M. Marcos. - Candaus, d’Àlex Díaz.
es imatges guanyadores del VII Concurs de fotografia del Consorci Sanitari Integral. Han estat:
L
- 1r premi: Tradición, de Sandra Ropero (imatge de la dreta). - 2n premi: Paseo por la paz, d’Olaia Güenaga. - 3r premi: Auschwitz, nunca más, de Sílvia Benito.
Totes les imatges estan disponibles al web del concurs. Les guanyadores i finalistes formen part del calendari institucional 2014, disponible en els Punts de Comunicació dels centres.
Un jurat format per un membre de la Direcció d’Atenció al Ciutadà i Comunicació, un fotògraf professional, un professional de la comunicació audiovisual i la guanyadora de l’any passat del Concurs de fotografia, va triar el 1r i 2n premi. El Jurat va considerar que la foto guanyadora (a la imatge) “mostra un punt de vista diferent, amb un bon contrast de colors i lluminositat. Té un cel de color molt natural, cosa que és difícil d’aconseguir captar en un dia molt assolellat. Les parts fosques i clares estan molt ben tractades i el color de l’aigua cristal·lina deixa entreveure la sorra de la platja”. Paseo por la paz, segons el Jurat, té “la dificultat tècnica de fer l’enfocament a una nena caminant en un segon pla, enxampada entre barrot i barrot, lleugerament desenfocats, però que permeten la lectura del que tenen escrit (que donen nom al títol de la foto).
Més endavant, es farà exposició itinerant amb les fotografies presentades a concurs pels diferents centres del Consorci Sanitari Integral.
La combinació de colors naturals dóna com a resultat una imatge de color dessaturat selectiu natural que transmet un missatge molt clar”. El tercer premi ha estat triat pels professionals amb els seus vots a través del web habilitat per a aquest fi. La foto guanyadora ha obtingut 15 vots. La resta d’imatges finalistes han estat: - Aquesta pluja no mulla, de David Pumar. - Surprise under the rainbow, de Silvia Garcia.
D’altra banda, la nadala guanyadora d’aquest any ha estat la presentada per Raquel Alonso (imatge inferior). El Jurat ha estat format per dos membres del Comitè Executiu i tres membres de la Unitat de Comunicació del Consorci.
11 Lliurament d'obsequis i reconeixements per jubilació i 25 anys al CSI l passat divendres 20 de desembre, es va celebrar a l'auditori de l'Hospital Dos de Maig el lliurament d'obsequis a les persones que feien vint-i-cinc anys al Consorci Sanitari Integral i també a les persones que van causar baixa per jubilació o incapacitat permanent durant el 2013.
E
El gerent del Consorci Sanitari Integral, Miquel Arrufat, va començar l’acte donant la benvinguda als professionals assistents, va fer un balanç del 2013 i va recordar efemèrides i anècdotes de 1988 (25 anys enrere). Els companys i companyes que van rebre el guardó per la seva jubilació o incapacitat permanent han estat: Azucena García González, M. Antonia Àvila, Manuel López Tain, Jorge Julià Gibernans, Francisco Javier Gisper Nicolau, Pilar Betroz Egea, Ignasi Bellorbí Malet, Rosa Mayol Piella, Alberto de la Torriente Oria, M. Carmen Castro Olivares, Sara del Pilar Gamarra Rivera, Esther Saladrigues Fernández, M. José Catro Siota, Maria Paz Gómez Gonzalo, Miquel Pallarés Querol, Juana Aguado Rodríguez, Nuria Blasco, Isabel Cintas, Juan Manuel Gasulla Roco, Carlos Godina Miñana, Dolors Hurtado Torres, José Luís Marin Ripoll, Isabel Ortega Toral, M. Asunción Palacio Riu. També es va recordar al nostre company, Francesc Gandia Bausells, que malauradament ens va deixar en aquest 2013.
Respecte els professionals que van rebre un reconeixement als seus 25 anys de vinculació a l'entitat van ser: Luis Javier Fernández, Fructado Jiménez Muera, Adela Morcillo López, Lidia García Pérez, Margarita López Giao, Montserrat Heredia Vidal, Moisés Ribas Olmo, Francisco Belles García, Nicolás Rico Villoria, Carmen Fernández Peláez, Iluminada Guerrero Martín, M. Josefa Luis González, Ricardo Martí López Amor, Leocadio Poza Megías, Alejandro García de la Cal, Ángel Rama Tamayo, David Acero Martín, Emilia Tovar Sánchez, Loreto López Orenes, Marta Costa Tamarit, M. Teresa Martín García, Martí Serra Ayats, Lluís Reig Puig, Lidia Cadahia, Teresa Guerrero Villar, M. Teresa Labielle García, Gemma Lázaro Valls, Palmira Molas Gonzalvo, Virginia Rando García, Antonio Ruiz Pes, Eva Tejada Estruch i Montse Pérez.
El lliurament dels reconeixements va anar a càrrec del Comitè Executiu del Consorci Sanitari Integral: Alícia Garcia, directora de Recursos Humans; Javier Grueso, director de Sistemes d'Informació; Maria Rotllan, directora de centre; Albert Pons, director assistencial; Miquel Arrufat, gerent; Daniel Rodríguez, director de centre; Palmira Tejero, directora d'Atenció al Ciutadà i Comunicació; Sergio Oleaga, director d'Economia i Finances, i Carme Gimeno, directora de Planificació i Seguretat del Pacients, acompanyats per Jesús Esteve, director d'Infermeria de l'hospital transversal i Carme Barceló, directora d'Infermeria de l'Hospital Dos de Maig. L'acte, que va concloure amb un fotografia commemorativa de tots els guardonats, va estar conduït per Sandra Ropero, tècnica de Comunicació.
12
Breus
VI Jornada de Rehabilitació del CSI l 9 de novembre passat va tenir lloc la VI edició de la Jornada de Rehabilitació del Consorci, aquest any estava dedicada a la ‘Síndrome del Dolor regional complexe crònic ’(CRPS, per les seves sigles en anglès), un trastorn de dolor crònic que es creu és el resultat d'un disfuncionament en el sistema nerviós central o perifèric. Les característiques típiques inclouen canvis dramàtics en el color i la temperatura de la pell en l'extremitat o part del cos afectada, acompanyats per un dolor candent sever, sensibilitat de la pell, sudoració i inflamació.
E
Al llarg del dia, els professionals de Rehabilitació van treballar el contingut teòric i pràctic a l’Hospital Dos de Maig, on es
van exposar els últims coneixements basats en l’evidència científica, l’intercanvi d’opinions, experiències i coneixements entre els assistents a la Jornada. Fins l’any passat, aquestes jornades estaven dirigides exclusivament als professionals del Servei de Rehabilitació dels tres centres del Consorci (metges, fisioterapeutes i auxiliars de fisioteràpia), però l’edició anterior ja va comptar amb la participació de professionals rehabilitadors de l’Hospital General de Catalunya i aquest any ha estat convidat el Servei de Rehabilitació de l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona, tot aconseguint aquesta edició arribar als 70 participants.
Aquest fet consolida l’èxit i prestigi que aquestes jornades han aconseguit al llarg dels anys.
Canvis en la distribució dels treballs fets amb Postermèdic l Consorci ha unificat la distribució dels pòsters fets a través de l’eina Postermèdic, que elabora el disseny i la impressió (si cal) dels pòsters corporatius del Consorci Sanitari Integral. Els treballs que es presentin en nom del Consorci, algun dels seus serveis o centres, a esdeveniments o congressos medicocientífics han de seguir aquest format.
E
El lloc de recollida dels treballs, un cop impresos, és: - Hospital transversal, Servei de Valoració de la Dependència i Centres d’Atenció Especialitzada (CAE): Assumpta Janáriz. Coordinació de la secretaria clínica (lliurarà els pòsters a les secretaries clíniques de servei). Tel. 93 553 12 00, ext. 7481. @:assumpta.janariz@sanitatintegral.org. Horari: de dilluns a divendres, de 8 a 14 h, i dimecres, també de 15 a 17 h.
- Hospital Dos de Maig, CAP Sagrada Família (ABS Gaudí i ABS Sagrada Família) i Servei de Valoració del Grau de Discapacitat: Ester Abad. Secretaria de Direcció. Tel. 93 507 27 23. @:ester.abad@sanitatintegral.org. Horari: De dilluns a divendres, de 8 a 15 h. - CAP La Torrassa i CAP Collblanc: Elvira Quintero. Secretaria d’Atenció Primària l’Hospitalet. Tel. 93 553 12 00, ext. 5271. @:elvira.quintero@sanitatintegral.org. Horari: de dilluns a divendres, de 8 a 15 h. - Residència Francisco Padilla i Residència Collblanc Companys Socials: recepció de cada un dels centres. Més informació a la Intranet.
13 Xerrada de seguretat del pacient
l 3 de novembre passat va tenir lloc al Casal de la Gent Gran de Pubilla Cases, de l’Hospitalet, una xerrada conduïda per Àngels Vernet, infermera de Seguretat del Pacient, amb el títol: “Ingrés a l’Hospital? Algunes coses que cal tenir en compte”.
El Consorci estrena Intranet
E
L’objectiu de la trobada va ser informar sobre les qüestions bàsiques del sistema de salut i de seguretat al pacient en cas de fer ús dels serveis hospitalaris o d’atenció primària del Consorci Sanitari Integral. Hi van assistir 28 persones, que van establir un col·loqui amb la ponent. L'activitat s'emmarca dins de les accions de Seguretat al Pacient amb la finalitat d'augmentar la seguretat i disminuir els errors humans a l'entorn sanitari.
l 15 de gener, el Consorci va iniciar la primera fase de la nova eina de comunicació interna del Consorci Sanitari Integral (CSI), la Intranet. Un nou espai que neix amb la voluntat de facilitar la feina diària, així com la de ser un espai de reunió i trobada per a tots els professionals.
E
El projecte ha estat desenvolupat per Sistemes d’Informació i Atenció al Ciutadà i Comunicació, amb la col·laboració de Planificació i Seguretat del Pacient i de la resta de Direccions del Consorci. Els coordinadors de la intranet han estat Roger Pons, de Sistemes, i Mònica Fernández, de Comunicació.
La incorporació d’aquesta eina suposarà millores en les rutines de treball, ja que des d’un únic entorn hi ha accés a totes les eines de treball; i una reordenació de tota la documentació generada pel CSI en aquests 13 anys, segons el model de gestió per processos del Consorci. Per accedir i personalitzar els continguts cal entrar a Internet Explorer i identificar-se en el sistema. Es pot fer amb el nom d’usuari i contrasenya d’accés informàtic del CSI. Hi ha disponible un petit manual d’ús i un vídeo tutorial, que es pot consultar a la secció de vídeos de la pàgina d’inici de la intranet.
14
Breus
II Jornada de Treball social al Consorci er segon any consecutiu, el 15 novembre es va celebrar, al pavelló de docència de l’Hospitalet, la Jornada d’actualització de treball social del Consorci Sanitari Integral. L’objectiu principal de la trobada va ser establir un espai perquè els professionals del treball social compartissin algunes experiències de la pràctica habitual i fomentessin així la transmissió del coneixement. Hi va haver diferents exposicions/ponències dels participants: sobre el paper del treball social a l’àrea de Gestació i Naixement, el treball social grupal, el servei d’acolliment social a la vellesa...
P
També van participar-hi amb dues ponents externes al Servei: - Ana Budet (a la imatge durant la seva exposició), del Servei de Valoració de la
Dependència, amb la ponència "Les darreres modificacions en la valoració de dependència". - Raquel Alonso (Direcció d'Atenció al Ciutadà), amb la ponència "Nivells de
cobertura sanitària". La Jornada ha estat organitzada per la responsable de Treball Social, Melinda Jiménez, i l’Àrea de Desenvolupament del CSI.
Lliurats els premis del Concurs de fotografia de lactància materna últim dia de 2013 es van lliurar, a l'Hospital General de l’Hospitalet, els premis a les persones guanyadores del Concurs de fotografia sobre lactància materna (imatge).
L’
Les fotos guanyadores es van conèixer al novembre i van ser: - 1r premi: Un buen comienzo, de Luís Arigita. - 2n premi: Encantada de la vida, de Sara González. - 3r premi: Vincle, de Marta Castellarnau. - 4t premi: Mirada, de Manel Maya. El primer premi es va endur un cofre expe-
riència, que inclou un sopar, una nit d'hotel i esmorzar per a dues persones. El segon premi s’ha endut també un cofre experiència amb una nit d’hotel i esmorzar per a dues persones. El tercer premi ha guanyat un cofre experiència amb una activitat per a dues persones. Tots tres premis han estat patrocinats per Natalbén. Finalment, el quart premi s’ha endut un coixí de lactància i roba, cortesia de Cucut. Totes les 44 fotos participants en el Concurs es van exposar a la planta baixa de l’Hospital General de l’Hospitalet i al vestíbul de l’Hospital Sociosanitari de l’Hospitalet. Les fotos guanyadores i finalistes
quedaran exposades de forma permanent en la nova sala de lactància de l’Àrea Maternoinfantil del centre.
15 Taller per a nouvinguts a l’Hospitalet meitat del mes de desembre es va posar en marxa el primer d’un seguit de tallers dirigits a col·lectius de persones nouvingudes. L’objectiu de les sessions és informar a aquestes persones sobre aspectes diversos del funcionament del sistema sanitari català, tot facilitant-los coneixements bàsics sobre la promoció de la salut.
A
La primera sessió del taller es va celebrar a l’Hospital General de l’Hospitalet i està previst que es vagi repetint dos cops al mes. En cadascuna d’elles participaran grups de 10 persones. La iniciativa està conduïda per la mediadora intercultural del Consorci Sanitari Integral, Ghizlane Taha, i s’inclou dins del
programa de mediació que des del Consorci Sanitari Integral s’ofereix a tots els seus centres. Per a més informació, cal contactar amb la mediadora. Telèfon: 93 440 75 00, extensió 3919. Mòbil: 672 201 241
16
Nosaltres
El dispositiu sociosanitari, en el model nou d’atenció a la cronicitat Aquest article revisa els recursos sociosanitaris i l’adaptació al model d’atenció a la cronicitat, per acabar fent un repàs dels serveis disponibles al dispositiu sociosanitari del Consorci Sanitari Integral.
l sector sociosanitari de Catalunya es desenvolupa a partir de la creació del Programa Vida als Anys al 1986 per part del Departament de Sanitat. L’objecte d’atenció eren les persones grans amb malalties cròniques o les persones amb malaltia en situació terminal, amb l’objectiu de promoure la millora de l’assistència a aquestes persones.
E
En aquest sector s’integraven els serveis socials i sanitaris i es va promoure un model de treball en equip interdisciplinari, basat en l’atenció integral i que analitzava l’impacte de la malaltia en la persona i en la seva família. A més de promoure el model assistencial, es va portar a terme una transformació del sistema sanitari amb la creació de nous serveis que fins el moment no constaven a la cartera de serveis sanitaris. Així es varen començar a desenvolupar unitats de llarga estada, hospitals de dia, unitats de psicogeriatria, els programes d’atenció domiciliària (PADES), unitats de convalescència i de pal·liatius i finalment els equips d’avaluació integral ambulatòria (EAIA) de geriatria, pal·liatius i de trastorns de memòria o de demència. La finalitat d’aquests recursos era la
Hospital Sociosanitari de l’Hospitalet
millora funcional i la readaptació a situacions de dependència irreversible (convalescència), la millora del control de símptomes i el confort en les situacions de final de vida (cures pal·liatives i PADES), les avaluacions geriàtriques i la priorització dels problemes de salut en pacients ambulatoris a les EAIA. El terme sociosanitari pot portar a confusió quan es compara amb els recursos
de l’activitat sociosanitària fora de la comunitat autònoma de Catalunya, a on aquest sector està representat principalment per serveis de caire social com les residències, centres de dia, serveis d’atenció domiciliària adreçats a persones amb dependència, etc. En aquest sentit, en el nostre entorn són recursos sanitaris contractats directament pel Servei Català de la Salut. En el cas de la llarga estada i hospital de dia, hi ha una participació
17 econòmica del Departament de Benestar Social i Família en forma del que anomenem mòdul social. En l’actualitat el Pla director sociosanitari (PDSS) és l’instrument, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, d’informació, estudi i proposta de les línies directrius per impulsar, planificar i coordinar les actuacions a desenvolupar en els següents àmbits: atenció a la salut de persones que necessitin d’atenció geriàtrica i de cures pal·liatives, de persones que pateixen malaltia d’Alzheimer i altres demències, així com de persones amb altres malalties neurològiques que poden cursar amb discapacitat. En aquests moments, els sistemes sanitaris estan afrontant un repte de gran envergadura, es tracta del repte de la cronicitat. Tres de cada quatre adults pateixen una malaltia crònica a Catalunya. Les malalties cròniques seran la causa principal de discapacitat al 2020 i, el 2030, es doblarà la incidència actual d’aquest tipus de malalties en persones de més de 65 anys. El Pla de salut 2011-2015 està contribuint a la transformació del sistema sanitari, per fer front als nous paradigmes assistencials, econòmics, socials i tecnològics. Aquest Pla de Salut té com a finalitat desenvolupar un model assistencial adaptat a les noves necessitats sanitàries de la població i millorar la gestió, els resultats i l’excel·lència de la sanitat pública, així com garantir la seva sostenibilitat. El Programa de prevenció i atenció a la cronicitat (PPAC) ha de donar resposta social i sanitària a les necessitats de la
Mostrador de recepcció de l’hospital sociosanitari
població amb patologies cròniques, implantant un model de prevenció del factors de risc, fomentant estils de vida saludables entre la població i responsabilitzar-la en la gestió de la seva malaltia. També s’han d’anar adaptant els dispositius i els processos d’atenció a aquesta realitat. L’atenció a les situacions de complexitat és una de les estratègies fonamentals d’aquest programa. Les persones amb malalties cròniques complexes han de tenir un model assistencial proactiu, eficient i satisfactori en qualsevol moment i amb la intensitat de cures necessàries. En l’aspecte territorial s’han d’implantar rutes assistencials específiques que garanteixin l’atenció 7 dies x 24 hores, amb l’accessibilitat i la continuïtat assistencial garantides.
El PDSS, seguint les directrius del Pla de salut, ha proposat una reordenació dels actuals dispositius sociosanitaris, cap a uns recursos centrats en l’atenció intermèdia. Per atenció intermèdia s’entén un ventall de serveis integrats per promoure una recuperació més ràpida de la malaltia, prevenir l’ingrés innecessari en hospital d’aguts i l’internament prematur de llarga durada, facilitar l’alta hospitalària puntual i maximitzar l’autonomia del pacient. S’ha proposat que l’actual llarga estada sociosanitària estigui sotmesa a una adequació, en el sentit de que moltes persones ingressades en aquest servei necessiten un model d’atenció més social amb intervenció sanitària limitada en el temps. Altres recursos com la con-
18
Nosaltres
valescència han de donar resposta a les necessitats de rehabilitació geriàtrica amb una optimització de les estades d’aquest recurs cap a una atenció anomenada postaguda. L’atenció pal·liativa s’ha de veure reforçada amb la proposta d’ampliar aquest tipus d’atenció a les persones amb malalties avançades i amb diagnòstics principals que no seran només oncològiques. En la reordenació dels recursos sociosanitaris s’incrementa la cartera de serveis amb els llits de subaguts. L’atenció a subaguts està destinada a persones que necessiten continuació d’un tractament o supervisió clínica continuada que, a causa de la seva complexitat, requereixen intensitat de cures, evitar el seu empitjorament i l’aparició de dependència Aquesta situació es dona especialment en el context d’una persona amb malaltia crònica. Són exemples les persones amb insuficiència cardíaca crònica, malaltia pulmonar obstructiva crònica, demència amb complicacions mèdiques, etc. Les EAIA han de proporcionar atenció especialitzada en les seves línies d’actuació, donant suport a l’atenció primària. Les EAIA de demència seran un recurs important amb la ruta assistencial de les demències que s’establiran a totes les regions a partir de d’aquest any. Finalment, cal recordar el paper dels PADES i altres recursos assistencials sociosanitaris en l’atenció als pacients crònics avançats, per la seva expertesa en aquestes situacions. Per exemple, en les rutes assistencials de complexitat (pacients amb malaltia crònica complexa i malaltia crònica avançada) es necessa-
Hospital de dia sociosanitari
ri que participin tots els recursos: els socials, emergències mèdiques, atenció primària, els hospitals d’aguts i també l’atenció sociosanitària. DISPOSITIUS AL CONSORCI Al Consorci Sanitari Integral disposem d'una línia d'Atenció Sociosanitària, físicament ubicada a l'edifici hospitalari de l'Hospitalet, estructurada en atenció d'internament i ambulatòria. A la part d'internament, s'ha desenvolupat la unitat de convalescència o rehabilitació geriàtrica, amb la finalitat de fer recuperació funcional i cures d'infermeria; la unitat de cures pal·liatives, per atendre a pacients en situació de malaltia avançada i final de vida amb símptomes complexes; psicogeriatria, per al control de pacients amb demències i trastorns de conducta; la unitat de llarga estada, per a pacients que requereixen cures d'infermeria de llarga duració o trastorns de conducta que no poden ser atesos a la comunitat (domici-
li/residència) i recentment s'ha iniciat la activitat de subaguts, entesa com a recurs per al tractament de pacients amb descompensació de patologies cròniques ben diagnosticades que requereixen ingrés hospitalari per a la seva resolució, però que no cal l'ingrés hospitalari convencional a aguts. D'altra banda, a la atenció ambulatòria, tenim dos dispositius: l'Hospital de Dia, per a la rehabilitació geriàtrica i l’estimulació cognitiva; i la EAIA, per al diagnòstic i l’abordatge ambulatori de pacients geriàtrics, per al diagnòstic i tractament de pacients amb demències i trastorns afins (en col·laboració amb el servei de neurologia), i per a l’abordatge ambulatori de pacients pal·liatius. PAU SÁNCHEZ Cap d’Àrea de Pacient Fràgil BENITO FONTECHA Cap de Geriatria i Cures Pal·liatives
Els nostres clients
19
Estudiants universitaris al CAP Sagrada Família Des del curs 2012-2013, el CAP Sagrada Família acull estudiants universitaris del Grau de Medicina. Aquesta experiència suposa per a ells el primer contacte directe amb els malalts. La metgessa Natàlia Riera, cap de l’Equip d’Atenció Primària de Sagrada Família, ens apropa la memòria d’una alumna que ha volgut explicar la seva experiència. INTRODUCCIÓ es del curs passat, el Centre d’Atenció Primària (CAP) Sagrada Família col·labora amb la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) acollint estudiants de 1r i de 6è curs del Grau en Medicina d’aquest centre. Sempre acompanyats d’un especialista del CAP, els estudiants poden conèixer de primera mà com és el dia a dia d’un metge de família i aprendre les seves tècniques i protocols.
D
Però més enllà de l’aprenentatge, per a molts d’aquests estudiants l’experiència ha sigut personalment molt enriquidora. I és que tots aquests joves, al CAP Sagrada Família, el que han descobert és un estil de fer medicina més proper a les persones, fent costat a la gent i a aquelles persones que més pateixen. És en moltes de les nostres consultes on s’hi pot descobrir la medicina que no està escrita als llibres sinó que s’ha de viure i aprendre en primera persona. L’Adriana Margets és una d’aquestes estudiants. A punt d’acabar el Grau en Medicina i pocs mesos abans d’estudiar el MIR ens ha escrit un text compartint les que han sigut les seves vivències al CAP Sagrada Família. Natàlia Riera Metgessa. Cap EAP Sagrada Família
urant la primera quinzena del mes d’octubre vaig poder compartir uns dies amb tots els metges del servei de Medicina de Família en l’ABS Sagrada Família.
D
El cert és que, abans de fer aquestes pràctiques, no sabia massa de què tractava l’atenció primària, havia sentit opinions diferents però tenia ganes de veure personalment quin era el dia a dia d’aquesta especialitat. I us he de dir que sincerament m’ha sorprès molt i crec que es té una opinió molt errònia de la medicina de primària. En aquests 15 dies he pogut fer-me una idea del funcionament d’aquesta especialitat. A les consultes he pogut conèixer casos molt diversos, des de malalts amb patologies cròniques als quals se’ls hi realitzava un seguiment i control de la seva malaltia, pacients plurimedicats als quals se’ls vigilava la medicació, i també patologia aguda molt variada. Gràcies a aquesta varietat de casos, he pogut millorar l’exploració física dels diferents aparells (auscultació cardiopulmonar, otoscòpia, exploració d’orofaringe, exploració mamària, exploració musculoesquelètica en cervicàlgies, gonàlgies...) i també el seu maneig i tractament. Un cop per setmana anàvem a fer visites domiciliàries a pacients que no podien desplaçar-se al Centre d’Atenció Primària. He viscut moments molt interessants i he pogut conèixer de primera mà com funcionaven aquestes visites, l’exploració i el maneig d’aquestes. Un dia a la setmana passava la consulta d’Anticoagulació Oral i vaig apren-
dre a interpretar els resultats i a modificar la dosi de Sintrom segons el valor analític. Em van ensenyar a punxar la prova analítica al dit per a posteriorment analitzar els resultats. També vaig tenir la oportunitat, després de comentar-li a la meva tutora que m’agradaria dedicar-me a la pediatria, de passar consulta al Servei de Pediatria i poder veure el seu funcionament. Va ser una experiència molt enriquidora i més per al meu futur ja que durant les pràctiques de pediatria només passem per l’hospital i així vaig veure com és el dia a dia d’una pediatra que visita en un CAP i que atén tant infants malalts com fa el seguiment de nens que venen a fer-se les revisions de salut pertinents. En l’Atenció Primària he vist un tracte molt proper amb el pacient, ja que solen ser persones ja conegudes als quals els hi fas un seguiment. També m’he adonat que, sovint, s’ajunta problemàtica social, familiar o laboral amb la qual has de lidiar. Per a mi, les pràctiques de medicina familiar i comunitària han sigut una experiència personalment molt enriquidora, m’ha sorprès la quantitat de patologia diversa que tracten i veuen i que ha estat, en general, una experiència realment molt gratificant, en la qual he pogut aprendre molt i tenir una visió molt diferent de la que tenia d’aquesta especialitat. Adriana Margets Alomar Estudiant de 6è del Grau en Medicina i Cirurgia (Universitat Internacional de Catalunya)
Paqui Sánchez, limpiadora en el Hospital General de l’Hospitalet
“Hay quién coge un libro y desconecta. Yo hago manualidades”
Para Paqui Sánchez la desconexión del trabajo es dedicar tiempo a las manualidades. Es una artista polifacética con más de 24 años de experiencia. Ha experimentado todo tipo de materiales: madera, estaño, decoración de espejos, cerámica, marmolinas, ceras… La podéis encontrar en el Servicio de Limpieza del Hospital General d’Hospitalet. MÒNICA FERNÁNDEZ – Así que para desconectar lo mejor es hacer manualidades… – Sí, para mí es como una terapia. Hay quién coge un libro y desconecta, yo me siento allí (Escuela Manualidades Mati de Hospitalet Centro) y durante tres horas me olvido del mundo.
– ¿Qué tipo de manualidades hacéis? - Un poco de todo: cuadros, cerámica, pintar marmolinas, decorar cajas… También va en función de la época del año. De cara a Navidad, hacemos centros de Navidad, belenes, abetos de goma eva (material muy de moda), decoración de velas... – ¿Y en sólo tres horas haces tanto? – No, me llevo el trabajo a casa. – ¿Cómo llevas el reciclaje de materiales? – La verdad es que utilizo a menudo cosas que tengo para crear nuevas ideas y nuevas manualidades. Utilizo botellas para convertirlas en guerreros masais, por ejemplo, es aplicar un poco de creatividad… De hecho, mucha gente me guarda cosas que saben que
puedo utilizar para transformarlas en pequeñas o grandes obras de arte. Pero al final también hay que invertir en materiales, así que las piezas son únicas y muy valiosas. – ¿Con qué material disfrutas más? – A mí me gusta mucho el estaño. En este caso he hecho un baúl todo forrado de estaño. Son trabajos que no requieren prisa. – Y la familia, ¿te pide manualidades? – Todas las casas de mi familia están decoradas con mis manualidades. - ¡Enhorabuena! – ¿Has expuesto en alguna feria o muestra? – Yo no, pero la profesora sí que ha llevado algunas de nuestras piezas para enseñarlas. – Entonces no has pensado
en montar un negocio… – No, la verdad es que no. He hecho piezas para compañeras, pero la verdad es que no cobro por mi trabajo. Me gusta lo que hago, y sólo pido pues el importe que pueda haber invertido en el material. A mí me sirve para aprender. – Me suenan un par de belenes aquí en el Hospital General de Hospitalet… – Sí, ganamos un año el concurso de Decoraciones navideñas del CSI con un belén en el que trabajó todo el Servicio de Limpieza. Habíamos hecho las figuras del belén en la escuela de manualidades, y utilizamos la misma idea de reutilizar revistas. Fue un éxito, porque le encantó a todo el mundo. De hecho, después de que nos premiaran, muchas de ellas se las llevaron como recuerdo.