En profunditat
Parlem amb...
La firma
Article de Miquel Arrufat sobre el model de transversalitat
Dacia Cerdà, reumàtologa, sobre l’osteoporosi
La Comunicación en tiempos de fusión
Pàg. 4
Pàg. 20
Pàg. 22
L’Enllaç Número 67, gener 2012
Lliurament de reconeixements i celebració dels 40 anys de l’Hospital General de l’Hospitalet
2
Editorial
Balanç de l’any 2011 i enfocament del 2012
Hem superat aquest difícil any 2011 amb l’ajut i l’esforç de tots plegats i ho podem dir amb molt orgull. Ha estat l’exercici dels ajustaments per tal de fer front a les reduccions d’ingressos per concertació derivades de les mesures de contenció del dèficit públic de la Generalitat de Catalunya. En el nostre cas s’ha pogut compensar amb mesures de gestió, preses de forma immediata i decidida, la reducció per concertació important que es concretà en 21,5 milions d’euros en relació amb les previsions inicialment establertes. Aquest fet ens permet no posar en perill els nostres equilibris patrimonials i la nostra situació financera tant a curt com a llarg termini. Acaben de fer-se públiques les previsions de concertació del Servei Català de la Salut per a l’exercici 2012 i cal destacar que es mantenen pràcticament les mateixes dotacions de concertació que es van concretar per a l’exercici 2011, la qual cosa és una notícia excel·lent i ens dóna la tranquil·litat suficient per seguir treballant de forma decidida en el full de ruta que ens vàrem marcar aquest exercici que ara tot just acaba de finalitzar.
Les nostres mesures d’ajustament no han estat conjunturals, s’han fet totes amb caràcter estructural i permeten afrontar el futur amb una estructura de despeses compatible amb els ingressos amb els que disposem, però d’altra banda hem iniciat mesures que han anat molt més enllà i que fonamenten les bases d’un nou model assistencial i una nova manera d’entendre part dels dispositius que configuren el Consorci Sanitari Integral. Entre els articles que trobareu en aquesta edició de la revista L’ENLLAÇ està el del projecte de transversalitat, que hem iniciat des setembre de 2011 i que ha de marcar el nostre futur cap a la sostenibilitat, entenent que la nostra força no està en allò que és individual sinó en el conjunt, i per això el concepte d’Hospital Únic amb diversos centres és una idea en la que tots ens hi hem sumat, ja que a banda de la lògica que porta aparellada, és la manera de fer-nos més forts i optimitzar els dispositius amb els que comptem en l’àmbit d’influència poblacional que ens correspon (l’Hospitalet de Llobregat Nord i el Baix Llobregat Centre i Fontsanta) i que arriba a més de quatre-centes cinquanta mil persones. Però l’exercici 2011 no solament ha estat difícil per a nosaltres pel desplegament de les mesures de contenció sinó també pels esdeveniments que s’han produït en relació amb l’Hospital Dos de Maig. Finalment podem dir amb satisfacció que s’ha pogut trobar una sortida per garantir la viabilitat d’aquest dispositiu i mantenir els llocs de treball conservant la seva configuració actual de cartera de serveis, i que també s’han pres les mesures de gestió addicionals necessàries per readequar la seva estructura de costos per tal que el projecte pugui ser viable en el futur. Aquest projecte serà continuat per una altra empresa i el Consorci Sanitari Integral el seguirà gestionant fins al moment en què la nova
entitat es farà càrrec de l’Hospital Dos de Maig i de les àrees bàsiques de Barcelona, facilitant tot allò que sigui necessari per tal que el traspàs sigui modèlic i garantint que tot el procés de subrogació es faci de forma ordenada i amb les garanties jurídiques necessàries. Aquest exercici passat 2011 també ha estat el punt de sortida del nou Pla de salut 20112015 del Departament de Salut, i des del Consorci Sanitari Integral aplaudim el treball de planificació estratègica excel·lent que se’n destil·la del mateix. Aquest pla de salut s’articula en tres eixos de transformació: els programes de salut (“més salut per a tots i millor qualitat”), la transformació del model d’assistència (“millor qualitat, accessibilitat i seguretat en les intervencions sanitàries”) i la modernització del model organitzatiu (“un sistema sanitari més sòlid i sostenible”). A la vegada aquests eixos de transformació s’han desplegat en nou línies d’actuació i trenta-un projectes estratègics. Els nostres comandaments ja han tingut l’oportunitat de conèixer, analitzar i debatre els trets fonamentals d’aquest ambiciós pla de salut i de fer el nostre projecte de transversalitat ens permetrà contribuir-hi de forma molt important. Us demano que ho seguiu fent tant bé com fins ara, en aquest 2012, amb els valors que ens caracteritzen (qualitat professional, compromís, desenvolupament i equip), amb la il·lusió i, sobretot, força que porta lligat el fet d’haver superat un període difícil com ha estat l’exercici passat i allò que és més important, ser coneixedors d’allò que tenim i a més del fet de compartir un projecte engrescador nou i que ha de garantir el nostre prestigi i la nostra sostenibilitat en el futur. MIQUEL ARRUFAT Gerent del Consorci Sanitari Integral
En profunditat
Parlem amb...
La firma
Article de Miquel Arrufat sobre el model de transversalitat
Dacia Cerdà, reumàtologa, sobre l’osteoporosi
La Comunicación en tiempos de fusión
Pàg. 4
Pàg. 20
Pàg. 2
L’Enllaç
Lliurament de reconeixements i celebració dels 40 anys de l’Hospital General de l’Hospitalet
COMITÈ DE REDACCIÓ ESTER ARÍS Fisioterapeuta de l’HSJDMB CRISTINA CORTÉS Metgessa de l’HGH MIREIA LABARTA Responsable d’Infermeria de l’HSJDMB PILAR MADRID Gestora del procés d’hospitalització de l’HDM M. JESÚS MARTÍNEZ Coordinadora de Qualitat de l’HDM EVA MELENDO Coordinadora d’Infermeria de l’HSH ANNA MILLÀ Tècnica de Comunicació del CSI SUSANA PÉREZ Directora de l’ABS Gaudí MAITE RUBIO Responsable higienicosanitària de la RCCS PALMIRA TEJERO Directora d’Atenció al Ciutadà i Comunicació ANNA VILANOVA Responsable de Desenvolupament de RH DISSENY Departament d’Atenció al Ciutadà i Comunicació del Consorci Sanitari Integral Gràcies a tots aquells que han col·laborat per fer possible aquest número. ISSN: 2013-0061
Sumari
3 Pàgina
1 Portada
2 L’editorial d’aquest número
3 Tot sumant: Sumari de continguts
4 En profunditat: Cap a la transversalitat
10 Breus: Recull d’allò més interessant al Consorci durant els mesos darrers
16 Nosaltres: Coneixem les novetats del Servei de Respiratori de l’Hospital Dos de Maig
20 Parlem amb...: Dacia Cerdà, reumatòloga, que ens parla de l’osteoporosi
22 La firma: La Comunicación en momentos de fusión
24 La contra: Mariuxi Orellana, gerocultora de la Residència Collblanc Companys Socials
Per a qualsevol suggeriment, dubte o per fer arribar els vostres escrits i comentaris, contacta amb nosaltres a enllac@sanitatintegral.org o a qualsevol dels tres punts de Comunicació del Consorci. L’ENLLAÇ es publica quatre vegades l’any, és la revista interna per a tots els professionals i col·laboradors del Consorci Sanitari Integral. Les opinions expressades en els articles no són necessàriament compatides per l’equip editorial de L’ENLLAÇ. Teniu més informació a l’Enllaç digital.
4
En profunditat
El Consorci avança cap a la transversalitat
Assistents a la formació en EFQM, que va tenir lloc a mitjans de gener
l Consorci Sanitari Integral va actuar de forma ràpida i decidida tant bon punt es va tenir coneixement de la reducció important dels ingressos per concertació amb el CatSalut com a conseqüència de les necessàries mesures preses pel Govern de la Generalitat de Catalunya per a la contenció del dèficit públic.
E
En el nostre cas la minoració d’ingressos per concertació se situà al voltant dels 21,5 milions d’euros i era necessari defi-
nir tot un conjunt de mesures urgents que fessin possible l’assoliment dels equilibris pressupostaris de forma immediata per tal de fer front als nostres compromisos econòmics i garantir els equilibris patrimonials i financers. MESURES PRESES Les mesures que vam prendre es varen centrar en tres línies d’actuació ben diferenciades: mesures relacionades amb l’adequació dels recursos per reducció
de l’activitat contractada, mesures de racionalització de despeses i de sinèrgies entre els centres del Consorci Sanitari Integral i mesures de flexibilització laboral i de supressió de les barreres a la mobilitat dels nostres professionals entre els diferents centres del Consorci. La primera de les línies marcades així com part de la segona (les derivades de la racionalització de les despeses) es varen anar concretant en diferents actua-
5 cions que es van dur a terme entre abril i juny de 2011, mesures que ens havien de permetre compensar l’impacte de la minoració en els ingressos per concertació i garantir els equilibris financers. A partir del mes de setembre ens vàrem centrar en avançar en la resta de les línies i concretament en el projecte central de considerar l’Hospital General de l’Hospitalet, l’Hospital Sociosanitari de l’Hospitalet i l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi com un Hospital únic amb diversos centres, línia a partir de la qual es derivarien tot un conjunt de projectes de sinergia que ens farien ser molt més eficients i resoldre de millor manera els problemes de salut de les persones adscrites als territoris dels que en som referència (l’Hospitalet Nord i el Baix Llobregat Centre i Fontsanta), i d’altra banda intentar eliminar les barreres a la mobilitat dels professionals entre els diferents centres, entenent que la nostra força i sostenibilitat com a entitat està en el conjunt i no en la individualitat. PROJECTE: NO BARRERES A LA MOBILITAT DELS NOSTRES PROFESSIONALS El projecte de “no barreres a la mobilitat dels nostres professionals” o de transversalitat el vàrem explicar i articular en tres àmbits ben diferenciats: laboral, de processos i de sistemes d’informació. Si volem suprimir les barreres a la mobilitat dels professionals, cal que els processos que es desenvolupen en els diferents centres del citat Hospital Únic (Hospital General de l’Hospitalet, Hospital Sociosanitari de l’Hospitalet i Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi) siguin molt similars, i per tant, que les diferents activitats que els constitueixen
siguin pràcticament les mateixes. Aquest és un àmbit que ja teníem ben enfocat i en el que ja havíem avançat molt, tant en la revisió dels processos a través del nostre sistema d’auditoria fonamentat en lean healthcare, com per la utilització de les eines de millora que comporta aquest sistema de gestió per processos, i pel que hem obtingut el Premi Nacional de Qualitat del Ministeri de Sanitat entre d’altres distincions i reconeixements. HOSPITAL ÚNIC Si volem fer possible la mobilitat real, el professional que treballi en un o altre centre de l’Hospital Únic ha de poder ferho de forma similar independentment del lloc on desenvolupi les seves tasques. Però a la vegada és necessari que els sistemes d’informació també acompanyin, és a dir, que recullin els requeriments nous que els demanem per fer possible la transversalitat, tant en aspectes relacionats amb els aplicatius (software) que
utilitzem, com des del punt de vista de les parametritzacions i estructures (prestacions, documents clínics, estructura organitzativa...) en què se sustenten. Des del punt de vista laboral, s’han de contemplar molts aspectes, però en destaquem tres de fonamentals: definir un model d’organització dels temps de treball únic, unificar les condicions laborals (en aquests moments cada centre té les seves pròpies particularitats tant en relació amb aspectes retributius com no retributius, fet que complica de forma important la mobilitat dels nostres professionals entre els centres) i dotar-nos d’un model de provisió de llocs de treball també únic. PLA DE TREBALL I GRUPS DE TREBALL Amb aquest objectiu vàrem concretar un pla de treball al llarg del mes de setembre que articularíem en la constitució de tres grups de treball: un de laboral amb la
6
En profunditat
participació dels representants dels professionals de l’Hospital General de l’Hospitalet, l’Hospital Sociosanitari i l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi i Centre de Serveis Compartits, amb una primera trobada el 17 d’octubre; un segon grup de treball en relació amb processos (homogeneizació i revisió segons metodologia lean), i un tercer grup de treball en relació amb l’àmbit de sistemes d’informació (aplicatius, sistemes, estructures i parametrització). Pel que fa al grup de treball de l’àmbit laboral, es van destacar com a premisses bàsiques que el document d’acord contingués mesures sòlides en el temps, “ni un euro més però ni un de menys”, que fos pactat garantint la representativitat de tots els col·lectius professionals i acotat en el temps (intentar finalitzar el grup de treball no més enllà de gener de 2012). El grup de treball en l’àmbit laboral (direcció i representants laborals) ha fet una bona feina i de fet en aquests moments ja es disposa d’un document preliminar tant en relació amb el sistema únic de provisió de llocs de treball com en relació amb el marc regulador unificat de les condicions laborals i d’organització del temps de treball, que acabarem de tancar al llarg d’aquest mes de gener. Però tot aquest projecte de transversalitat cal que se sustenti també en un nou model assistencial i, a la vegada, aquest porta vinculat tot un conjunt de canvis en les nostres estructures organitzatives i en els sistemes de gestió que fins ara aplicàvem. Hem de definir el pla funcional de l’Hospital Únic i la
Model assistencial que emfatiza tres àmbits: a) Serveis assistencials: el coneixement i expertesa professional al servei de l’atenció al pacient b) Processos organitzatius: l’organització al servei de l’atenció al pacient. c) Àrees d’atenció integrada (els equips multidisciplinaris al servei de l’atenció al pacient)
cartera de serveis que es farà en un o d’altre centre, però és evident que s’ha de fer per part dels gestors assistencials que participaran activament en el nou model assistencial i de gestió proposat. El nou model assistencial es fonamenta en quatre pilars: -Qualitat tècnica -Continuïtat assistencial -Organització centrada en el pacient -Sostenibilitat El model assistencial nou posa l’èmfasi en tres àmbits ben diferenciats, però intrínsecament interrelacionats: a) Serveis assistencials (el coneixement i l’expertesa professional al servei de l’atenció al pacient). b) Processos organitzatius (l’organització al servei de l’atenció al pacient). c) Àrees d’atenció integrada (els equips
multidisciplinaris al servei de l’atenció al pacient). Els líders del primer àmbit són els caps de servei i representen el coneixement. Se’ls assignen els rols següents: -Lideratge professional -Organització assistencial de l’especialitat de forma coordinada amb les diferents àrees d’atenció integrada amb les que hi tinguin relació i amb els processos assistencials en els que es desenvolupen les diferents activitats assistencials i de suport. -Dirigir i vetllar per la qualitat assistencial de la seva especialitat (establint guies clíniques, liderant sessions clíniques, fent avaluacions de qualitat i el seguiment i ajudant al desenvolupament competencial dels professionals amb els que compten). -Docència de l’especialitat de forma coordinada amb la Comissió de docència.
7 -Recerca de l’especialitat de forma coordinada amb la Comissió de recerca. -Formació continuada, mantenint el nivell tècnic dels professionals adscrits al servei. -Definició i gestió de la cartera de serveis en el context dels processos que es desenvolupen als centres. -Serveis de consultoria i interconsulta. -Gestió dels recursos que els són assignats i de forma especial els econòmics, per garantir la sostenibilitat del Consorci. Els líders del segon àmbit són els gestors de processos. Se’ls assignen els rols següents: -Responsables del funcionament del procés assignat, la seva guia per a la gestió i la millora del procés assignat és la matriu definida segons la metodologia lean healthcare. -Assegurar que el procés funciona amb el takt time previst, és a dir, que hi ha sincronia entre la producció i la demanda. -Es responsabilitza de la resolució dels problemes i les disfuncions que es puguin produir en el si del procés així com de la seva millora contínua. -Formar i fer participar els membres de l’equip per tal d’assolir els objectius marcats del procés. -Gestió dels recursos que els hi són assignats i de forma especial els econòmics, per garantir la sostenibilitat del Consorci. Els líders del tercer àmbit són els caps d’àrea d’atenció integrada. Se’ls assignen els rols següents: -Definició i redisseny de les rutes assistencials de l’àrea en coordinació amb els caps de servei. -Creació, organització i gestió dels equips
interdisciplinaris transversals. -Coordinació/Integració entre professionals i entre nivells. -Disseny de circuits assistencials. -Avaluació de la qualitat i eficàcia de l’atenció a les rutes assistencials de la seva àrea. -Gestió dels recursos que els són assignats i de forma especial els econòmics, per garantir la sostenibilitat del Consorci. S’han definit les àrees d’atenció integrada següents: - Àrea d’atenció integrada de malalties cardiovasculars. - Àrea d’atenció integrada de malalties neurodegeneratives. - Àrea d’atenció integrada de gestació i naixement. - Àrea d’atenció integrada del pacient crònic complex. - Àrea d’atenció integrada del pacient quirúrgic complex.
- Àrea d’atenció integrada del pacient oncològic. - Àrea d’atenció integrada del pacient fràgil. -Àrea d’atenció integrada de l’aparell locomotor. Els pacients del nostre territori de referència (l’Hospitalet Nord i el Baix Llobregat Centre i Fontsanta) que reuneixin les característiques fixades en els criteris d’accés per ésser considerats dins d’una àrea d’atenció integrada requeriran, en la seva malaltia, d’un tractament multidisciplinar (diferents serveis i processos implicats) i cal donar-los una atenció de forma diferent a l’emprada tradicionalment, a través de rutes assistencials i de forma proactiva utilitzant alternatives als dispositius d’hospitalització convencional (programació de controls de seguiment ambulatoris, línia telefònica d’atenció directa (hot line), preferència de dispositius alternatius a l’hospitalització convencional, com hospitals de dia,
8
En profunditat
hospitalització a domicili, tot cercant, com a element fonamental, una gran coordinació entre els diferents nivells assistencials, i en especial amb els d’atenció primària i sociosanitària. Els tres àmbits (Serveis, Processos i Àrees d’atenció integrada) es troben totalment interrelacionats, i de la coordinació i control d’un a l’altre, garantirem l’assoliment dels objectius en relació amb els eixos del model assistencial abans esmentats. Cap àmbit està per sobre d’altre i tots els responsables han de coordinar-se entre si per oferir l’assistència requerida. Ho representem a la imatge de la dreta, en la que els quadres grocs representen els processos, els cercles blaus els serveis i les fletxes transversals blaves, les àrees d’atenció integrada.
Àrees d’atenció integrada Serveis
Només hi ha un responsable en cadascun dels àmbits per a l’Hospital Únic (Hospital General de l’Hospitalet, Hospital Sociosanitari i Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi) i ja s’han nomenat. En aquests moments treballen per configurar el pla funcional i la cartera de serveis que assignarem a cada centre. Aquest model assistencial nou és totalment coherent amb els tres eixos de transformació amb els que s’estructura el Pla de Salut 2011-2015 del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i és la millor forma de contribuir a l’assoliment dels seus objectius. Per tal de garantir la transversalitat entre els diferents centres del Consorci és pre-
cís que treballem, com hem citat anteriorment, per aconseguir la supressió de les barreres a la mobilitat dels nostres professionals i aquesta s’ha de concretar en tres àmbits d’actuació: l’àmbit laboral, l’àmbit de processos i l’àmbit de sistemes d’informació. És a dir que independentment del centre en el que desenvolupem les nostres activitats, hem de treballar amb les mateixes condicions laborals i d’organització del temps de treball en processos definits de forma idèntica i amb les mateixes eines i parametritzacions en relació amb els sistemes d’informació emprats. La transversalitat marcarà el nostre futur i cal que deixem de pensar en clau Centre i passar-ho a fer en clau Consorci, ja
Processos
que la nostra força es troba en el conjunt. Ens queda molta feina a fer i hem d’anar configurant entre tots el sistema de treball que proposa el model assistencial nou, però estem totalment convençuts que amb els bons professionals amb els que comptem en el Consorci, en tots els grups i categories, ho aconseguirem ràpidament. La superació del difícil exercici 2011 ens encoratja a prosseguir en aquest camí sumant els nostres esforços individuals per a l’èxit comú. MIQUEL ARRUFAT Gerent del Consorci Sanitari Integral
Primera lente aprobada para cirugía del cristalino transparente*.
AcrySof® IQ ReSTOR® +3 ofrece auténtico rendimiento a todas las distancias.
* Consulte el prospecto de la lente.
www.alcon.es
10
Breus
Les residències i l’Hospital Sociosanitari celebren el Nadal amb els usuaris om és tradicional, les residències i l’Hospital Sociosanitari de l’Hospitalet (HSH) van organitzar tot un seguit d’actes amb usuaris, familiars, professionals i voluntaris per celebrar el Nadal.
C
Així, l’HSH va celebrar una festa a la sala de l’Hospital de dia del centre, amb la participació d’un grup d'alumnes del col·legi San José Obrero, que van cantar nadales. A més, durant tot el mes de desembre s’han organitzat teràpies ocupacionals sobre el Nadal, inclosa la decoració dels espais. A la Residència Francisco Padilla van organitzar activitats, amb la col·laboració d’entitats de la ciutat: van tenir l’actuació de la coral de dones Can Serra, que van cantar nadales molt conegudes, i la Coral de La Florida va interpretar al centre cançons conegudes pels residents i també cançons nadalenques. Un altre dia, usuaris, familiars i professionals van passar una tarda amena i entretinguda amb l’actuació del teatre del casal La Florida, amb l’obra “Las cosas de Gómez”. A més entre d’altres activitats, van gaudir de les nadales del infants del Col·legi La Carpa, d’un grup de 50 infants del col·legi Alegre i de l’actuació de la coral Gent de Pau. Els usuaris de la Residència Collblanc Companys Socials van
visitar el pessebre de l’Esglèsia de Sant Ramon Nonat, i van gaudir d’una missa especial de Nadal. A més, als alumnes del col·legi Pep Ventura i del Col·legi Sant Ramon Nonat els van cantar nadales i recitar poemes. També va passar pel centre el Pare Noel, que va lliurar obsequis que la Residència va fer als usuaris. Entre les activitats programades també hi havia un taller de risoteràpia i la visita dels Reis Mags, amb la col·laboració dels voluntaris de la Creu Roja, que van lliurar dels regals que els familiars havien facilitat per als usuaris.
Guanyadors del V Concurs de fotografia del Consorci Sanitari Integral 1r Premi: Plou...! Esther Rodríguez. Guanyadora d’un cap de setmana a Madrid. 2n Premi: Gàrgola. Roger Moltó. Guanyador d’un cap de setmana a Andorra.
Premi dels professionals: Luxury in Times Square. Neus Ros Guanyadora nit a l’Hesperia Tower.
11 Lliurament de reconeixements a les jubilacions i als 25 anys de treball
és de 100 persones van omplir el 21 de desembre passat la sala d'actes de l'Hospital General de l'Hospitalet (HGH) en el primer acte de celebració conjunta del Nadal organitzat pel Consorci Sanitari Integral. En aquesta ocasió la celebració ha estat més especial i emotiva, perquè també ha commemorat el 40è aniversari de l’HGH, i durant uns dies s’ha pogut veure un vídeo amb imatges d’espais del centre i professionals que han passat per l’hospital durant aquest temps.
M
El gerent del Consorci Sanitari Integral, Miquel Arrufat, va inaugurar l'acte fent balanç del 2011, que ha estat un any molt dur, i augurant un futur que s'afronta de forma “molt positiva, ja que hi ha un projecte conjunt, el de la transversalitat, pel qual tothom està treballant-hi”. En acabar el seu discurs va tenir lloc el lliurament dels reconeixements a la feina de les per-
sones que es jubilaven o causaven baixa permament i també a les que feien 25 anys a la institució. El lliurament dels reconeixements va anar a càrrec del comitè executiu del Consorci Sanitari Integral Alícia Garcia, Javier Grueso, Maria Rotllan, Albert Pons, Miquel Arrufat, Daniel Rodríguez, Palmira Tejero, Sergio Oleaga i Carme Gimeno. Els companys i companyes als quals els van correspondre el reconeixement per la seva jubilació o incapacitat permanent van ser: Alberto Puig, Alícia Ballester, Antonia Amigó, Antonio Lacasa, Antonio Rodríguez, Beatriz Candil, Carme Arasanz, Catalina Utrera, Eduvigis Gómez, Elba Fernández, Encarnación Molina, Enriqueta Garcia, Eva Maria Mateos, Francesc Ferrer, Francisca Albertos, Hussein Mojamad, Jorge Marcilla, José Fernández, Josefa Garazo, Juana Delgado, Julia Pascual, Julio Martínez, Maria Jesús
Sainz, Maria Dolores Teulé, Maria Josefa Giménez, Maria Teresa Villanueva, Maribel Llorente, Mario Tulleuda, Marta Blanco, Mercedes Cerdán, Nidia Lenis, Núria Bribián, Ofelia Pineda, Pere Codinah i Raquel Gómez. Els professionals que van rebre el reconeixement als seus 25 anys de vinculació van estar: Alejandro Serradell, Araceli Ríos, Asunción Janáriz, Carlos Barcons, Carme Remisa, Cristina Carod, Elías Cabello, Encarna Sales, Jacint Novel, Jaume Monteis, José M. Casillas, Lorenzo Unión, Lluís Batista, Martín Martí, Rosa Bosch, Rosa Jiménez i Rosalía Montes. L'acte, que va ser conduït per Anna Millà, va acabar amb la projecció del vídeo de l’HGH, elaborat pel Departament d'Atenció al Ciutadà i Comunicació. El vídeo està disponible a http://vimeo.com/34290079
12
Breus
Èxit de participació un cop més a la festa infantil a ja tradicional festa infantil de Nadal va ser un cop més un èxit. Els infants més petits, fills dels professionals del Consorci Sanitari Integral, no van voler perdre's l'actuació del Toni de las Heras (imatge de sota a la dreta), que va fer ballar i cantar els més petits de la casa.
L
2
1
Després de la seva actuació, el Pare Noel va aparéixer per fer el lliurament dels obsequis als guanyadors per categories, que són aquests: 2-4 anys: AITOR RUIZ RAMÍREZ (1) fill de Mònica Ramírez 5-7 anys: ALBERT JIMÉNEZ AYUSO (2) fill de Pepi Ayuso
3
8-10 anys: ETHAN CEES ROJAS (3) fill de Mabel Rojas Després, tots els infants van recollir regalets i van gaudir en família d'una xocolatada. Tot plegat, va ser una festa organitzada com cada any pels companys del Departament d'Atenció al Ciutadà i Comunicació.
Èxit de participació a la Campanya de recollida d’aliments del CSI l Consorci Sanitari Integral ha col·laborat aquest Nadal amb la Fundació Banc dels Aliments, per endegar una campanya de recollida d’aliments entre els professionals i usuaris dels seus centres.
E
Els dies 12, 13 i 14 de desembre, voluntaris de la Fundació van disposar de taules informatives i de recapte on tots els interessats van poder donar aliments no
peribles com pasta, arròs o llegums. A més, a través de l’Enllaç digital es va facilitar un link on es podia comprar de manera online els aliments i donar-los directament a la Fundació. El recapte als centres del Consorci va ser tot un èxit, amb més de 380 kg recaptats entre els tres hospitals, cosa que demostra la gran solidaritat de la població en temps difícils.
13 Novetats al Servei de Cirurgia Ortepèdica i Traumatologia de l’HGH a Unitat del peu del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (COT) va comptar fins a finals de novembre amb dos nous fellows (terme que es tradueix com companys o col·laboradors): Victoria Altemir, metgessa resident de COT d’últim any de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i l’especialista portuguès Antonio José Félix. Ambdós van iniciar la col·laboració amb la finalitat de conèixer millor les tècniques que es duen a terme a la Unitat.
L
Per altra banda, al XXXIV Congreso Nacional de Sociedad Española de Medicina y Cirugía de Pie y Tobillo d'aquest any, aquesta unitat va guanyar el primer premi a la millor comunicació oral, que portava per títol "Osteotomia de Weil del primer metatarsià; una tècnica versàtil". La comunicació a la taula de residents "Complicacions a les osteotomies del primer metatarsià" (que va ser una revisió de 1.500 casos d’intervencions quirúrgiques entre el 2005 i el 2011) i el pòster "Tendón de Aquiles: ser o no ser" van quedar en segona posició en aquest mateix congrés. A més, els metges adjunts de la Unitat de peu i turmell, Jorge Muriano (cap d'unitat) i Àlex Santamaria, van participar recentment com a ponents en diferents cursos internacionals com "Cirugía de rescate en pie y tobillo", dut a terme a Manresa el
Dos professionals del CSI premiats a l’Excel·lència Professional
D’esq. a dreta: Antonio José Félix, José Campos, Jorge Muriano, Laia López, Álex Santamaria, Victoria Altemir, Ricardo Branco i Pedro Ruas
20 i 21 d'octubre, i al IV curs de postgrau de la UB "Técnicas quirúrgicas y vías de abordaje en cirugía de pie y tobillo”, a Barcelona els 10 i 11 de novembre. Al febrer, representants de la Unitat també faran de ponents al "III Curs de biomecánica clínica y terapéutica en pie y tobillo", a Madrid.
Estudiants italians visiten el Broggi
l Col·legi de Metges de Barcelona ha atorgat els Premis a l'Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona, a Manel Cerdà Vila i Francesc de B. Ferrer Ruscalleda, metges que han treballat a l’Hospital General de l’Hospitalet i a l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, respectivament.
E
Aquests guardons són el reconeixement de la professió mèdica als metges i metgesses que han destacat per una trajectòria exemplar d’exercici de màxima qualitat i per l’enaltiment dels valors que configuren el professionalisme mèdic.
n grup de 10 alumnes de l’Escola Politècnica de Milà va visitar les instal·lacions de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi per estudiar el model de gestió, els sistemes d’informacions i totes les instal·lacions aplicades al centre de creació recent. Acompanyats per representants del centre i de l’estudi d’arquitectura responsable del projecte de l’hospital van fer una visita tècnica a tots els espais de l’hospital.
U
14
Breus
Xantal Sumell guanyadora del I Concurs de nadales virtuals del CSI l Consorci Sanitari Integral va endegar un nou Concurs per promoure la participació dels seus professionals en les activitats de celebració del Nadal: el primer Concurs de nadales virtuals del CSI.
E
Cada any, l’entitat envia una nadala virtual per felicitar el Nadal a tots els professionals, empreses col·laboradores, altres centres sanitaris, etc. Aquest any es va decidir que la nadala enviada seria la dissenyada per un dels nostres professionals, que aconseguiria com a premi un sopar amb maridatge de vins al Restaurant Bouquet de l'Hotel Hesperia Tower de l'Hospitalet, per gentilesa d’aquest establiment. La proposta escollida pel jurat ha estat la de la Xantal Sumell.
El CSI, present a la III Jornada Tècnica d'Infermeria
Certificació de Bronze de la Xarxa Catalana d'Hospitals sense Fum
ireia Labarta, infermera responsable d'Unitats d'hospitalització de l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, va presentar els resultats de "La implantació de les 6S a les unitats d'hospitalització", durant la III Jornada Tècnica d'Infermeria de la Unió, on van assistir més de 200 professionals.
M
La seva ponència destaca els bons resultats de l'aplicació del mètode lean healthcare (sistema de gestió enfocat a la identificació i l'eliminació del malbaratament), basat en sis conceptes traduïts del japonès: Separar, Ordenar (Seiton), Netejar (Seiso), Estandarditzar (Seiketsu), Mantenir (Shitsuke) i Seguretat. Els objectius del lean són: fer la feina a temps, identificar els problemes, aprendre fent, fer-ho bé a la primera i sempre, potenciar el personal, millorar el flux, eliminar el malbaratament i ajustar els recursos a la demanda.
a Xarxa Catalana d'Hospitals sense Fum ha certificat com a Bronze el Consorci Sanitari Integral en el seu àmbit hospitalaris.
L
El certificat, que té validesa fins al 2013, confirma que els centres hospitalaris del Consorci tenen aquest nivell d'acord amb els criteris de qualitat de la ENSH-Global Network for Tobacco Free Health Care Services. Entre les activitats que s'avaluen en el procés d'acreditació dels hospitals sense fum estan: el nombre de polítiques implementades avaluades amb el self-audit, els resultats de la nicotina ambiental detectada; el desplegament de programes de deshabituació tabàquica (PDT) i l'evolució de l'enquesta de prevalença.
15 Xerrada sobre l'actualització de la Llei de la Dependència al barri Sagrada Família l dijous 24 passat de novembre va tenir lloc la Xerrada sobre l’Actualització de la Llei de la Dependència a l'Espai Gent Gran del barri Sagrada Família (carrer Mallorca, 425) organitzada perl Centre d’Atenció Primària (CAP) Sagrada Família.
E
L'acte va estar presentat per la Sílvia Simó i la Geles Martínez, treballadores socials del CAP Sagrada Família, acompanyades per una treballadora social de l'Ajuntament de Barcelona. L’objectiu de la xerrada va ser explicar
els assistents els canvis de la Llei de la Dependència i el seu efecte en la població (tràmits, cobertura, etc). L'acte va
tenir molt bona acollida i van assitir unes 50 persones, que van participar activament amb preguntes a les ponents.
L’HSJDMB col·labora amb el Banc de Sang i Teixits Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi ha arribat a un acord amb el Banc de Sang i Teixits per tal de fer sessions de donació de sang setmanals al centre.
L'
Des del passat 9 de novembre, tots els dimecres en horari de 10 a 14 hores, els professionals i usuaris poden apropar-se a la sala multiconfessional (davant la cafeteria de personal) per fer la seva donació. Per presentar aquesta iniciativa, es van organitzar sessions informatives el 26 d’octubre a diferents hores a l’Auditori del centre, a càrrec de la Dra. Flora Moya, del Banc de Sang i Teixits. L’objectiu d’aquestes sessions va ser presentar les bases de l'hemoteràpia: components sanguinis i hemoderivats, i altres temes relacionats amb la donació de sang: promoció de la donació, criteris de selecció dels donants i paper dels professionals sanitaris en la promoció de la donació. La campanya està tenint una bona acollida, ja que després d’unes setmanes s’ha aconseguit una mitjana de 22 donacions per sessió.
youb és el primer infant nascut a l’Hospitalet de Llobregat el 2012. El nen va néixer a les 7.26 hores del dia 1 a l’Hospital General de l’Hospitalet, en un part normal sense complicacions i va pesar 3.640 grams al néixer. L’infant és el tercer fill de Hafida Dormani i d’Abderrahim Hammou. Com és ja tradició, representants de l'Hospital (imatge) van felicitar la mare (centre de la fotografia) i li van fer un obsequi en nom del centre.
A
16
Nosaltres
Servei de Respiratori de l’Hospital Dos de Maig El Servei de Respiratori de l’Hospital Dos de Maig va aconseguir la 4a posició en atenció hospitalària a la dotzena edició dels premis Hospitals Top20, el passat novembre de 2011. Aquest guardó, aconseguit després d’analitzar més de 89 centres, és conseqüència d’un treball exhaustiu per part d’aquest Servei que ha treballat per innovar i continuar oferint un servei de qualitat als usuaris, després de la reestructuració que va tenir lloc amb l’obertura de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi. SANDRA ROPERO
D’esquerra a dreta: Sandra Marín, Glòria Roldán, Dolores Sánchez, Rafael Calvet i Carme Santiveri
l Servei de Respiratori de l’Hospital Dos de Maig va aconseguir la 4a posició en atenció hospitalària a la dotzena edició dels premis Hospitals Top20, celebrat el novembre passat.
E
Aquest guardó, atorgat després d’analitzar més de 89 centres de tot el territori espanyol, és conseqüència d’un treball exhaustiu per part d’aquest Ser-
vei, que ha treballat per innovar i continuar oferint un servei de qualitat als usuaris, després de la reestructuració que va tenir lloc amb l’obertura de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi; ja que part del Servei va decidir empendre un repte professional nou a l’Hospital nou, quedant tres professionals mèdics per continuar amb l’activitat al centre.
Davant d’aquesta situació, la metgessa Carme Santiveri, com a responsable del Servei de pneumologia, va engegar un Pla d’actuació per fer front a aquesta nova situació, on era clau fer saber als usuaris, i al mateix sector sanitari, que l’Hospital Dos de Maig continuava tenint un equip de Pneumologia. Aquest Pla d’actuació es va dissenyar amb grans novetats i millores estructurals, amb
17 l’objectiu d’optimitzar l’esforç diari i oferir un servei als usuaris millor. AULES RESPIRA I UNITAT DEL SON La primera mesura va ser adherir-se al programa Aules Respira, una iniciativa de la Societat Espanyola de Pneumologia, i guanyadora del premi Diario Médico a la millor idea del 2010. El programa consisteix en organitzar reunions informatives i participatives amb pacients i familiars on els professionals del centre expliquen temes específics de l’especialitat. En el desenvolupament de les sessions han comptat amb la col·laboració el Servei de rehabilitació i l’equip de medicina de primària, amb qui es va organitzar la darrera Aula sobre malalties respiratòries i medi ambient, amb ocasió del Dia Mundial del medi ambient, amb una gran acollida per part dels usuaris. Una altra innovació ha estat la creació d’estudis diagnòstics i de titulació domiciliaris, dins de la Unitat del son que ja
Infermera del Servei explica el CPAP
funcionava, amb la conseqüent davallada d’hospitalitzacions, reducció de llistes d’espera i major comoditat pels usuaris. Hem de tenir en compte, que actualment hi ha gran sensibilitació respecte a les apnees del son (amb una prevalença a la població del 6%). Per adaptar els estudis del son a nivell ambulatori, va ser necessària la formació de l’equip d’infermeria de l’Hospital de Dia gràcies a Infermeria de la unitat del son de l’Hospital del Vall d’Hebron, per apendre de la seva experiència prèvia tant en l’utilització i manteniment de l’aparell com en la realització de les proves. La feina de les infermeres dins de l’equip de Respiratori és realment important, ja que entre d’altres activitats són les responsables de l’acompanyament en l’adaptació a la CPAP (aparell que distribueix aire presuritzat per preveure els episodis d'obstrucció de la respiració al dormir) durant el primers sis mesos. En aquest periode de temps, el malalt pot contactar amb infermeria en cas de tenir qualsevol dubte o problema, el que permet poder resoldre problemes precoçment i afavorir el compliment de la teràpia. REESTRUCURACIONS Una altra mesura de millora ha estat la reestructuració de les agendes de proves funcionals, amb una major flexibilitat en la seva planificació. Abans les proves es programaven en dies concrets, amb llistes d’espera que superaven els 6 mesos. Actualment qualsevol prova es pot programar qualsevol dia. Aquesta reestructuració de l’agenda, ha facilitat també que infermeria treballi de manera coordinada amb els pneu-
Proves al·lèrgiques fetes al Servei
mòlegs, de manera que en un mateix dia els usuaris són atesos pel seu metge, fan les proves funcionals respiratòries i d’al·lèrgia i després tornen a ser visitats pel metge. D’aquesta manera, els usuaris marxen de la visita amb un diagnòstic i un inici del tractament el mateix dia. Per aconseguir treballar amb aquesta coordinació s’ha hagut de fer un canvi estructural, unint tot el servei en una mateixa planta, amb despatxos contigus. Amb aquest esperit de millorar la qualitat, l’equip de Respiratori va elaborar un protocol conjuntament amb Infermeria, Farmàcia i Anestèsiologia per incorporar amb seguretat la sedació a les broncoscòpies, ja que la prova pot resultar traumàtica, fins i tot dolorosa per a
18
Nosaltres
alguns pacients, de manera que ha estat una mesura molt valorada entre els usuaris. En els darrers mesos s’ha engegat l’última innovació: el Programa de suport al pacient fumador ingressat amb teràpia substitutiva de nicotina (deshabituació tabàquica), amb el suport de l’ICO.
ra de pneumologia, conjuntament amb el pneumòleg, ajuda al pacient en els moments difícils de l’abandonament del tabac i, informa al pacient dels centres i serveis que poden donar-li suport per continuar amb la seva deshabituació. Des de l’Hospital es fa un seguiment telefònic per veure el compliment una vegada fora de l’Hospital.
La lluita contra el tabac i les seves conseqüències és un tema sanitari important, i des de l’Hospital Dos de Maig s’ajuda a aquells pacients que decideixen que la seva estada a l’Hospital pot ser un punt d’inflexió per deixar de fumar. La inferme-
Pel que fa al tema de la Docència l’Hospital ha col·laborat amb la Universitat de Barcelona durant molts anys amb programes de docència tant de pregrau com de postgrau, i fins a final del 2011, l’equip ha acollit estudiants de medicina de 4t curs.
TANATORI GRAN VIA L’HOSPITALET Al seu costat. Serveis personalitzats Servei integral de funerària, tanatori i crematori en el mateix complex 15 sales de vetlla àmplies, còmodes i amb llum natural. Sala de cerimònies multiconfessional. Pàrquing gratuït i cafeteria Atenció personalitzada les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any Col·laborem amb totes les companyies d’assegurances Amb la garantia de l’empresa catalana líder en serveis funeraris amb 300 anys d’experiència Serveis Funeraris Integrals. La xarxa més àmplia d’instalacions funeràries del Baix Llobregat amb 10 tanatoris, 8 cementiris i 2 crematoris.
TANATORI GRAN VIA: C/ Gran Via, 205 L’Hospitalet de Llobregat · 93 263 02 02 Oficines d’atenció al públic: La Ciutat de la Justícia · Hospital Moisés Broggi Sant Joan Despí · C/ Tomas Breton, 6 Esplugues de Llobregat
20
Parlem amb...
“La prevenció de fractures òssies pot aportar un benefici econòmic molt gran” La reumatòloga, Dacia Cerdà, ha presentat recentment la darrera tesi doctoral (excel·lent cum laude) d’una professional del Consorci Sanitari Integral. Ha aportat causes secundàries de l’osteoporosi noves en la dona postmenopàusica, i, per tant, ara la pacient es tracta conjuntament des de diverses especialitats, demostrant un treball mà a mà amb altres serveis. MÒNICA FERNÁNDEZ
si a la dona postmenopàusica. Sobre l’epidemiologia d’aquesta patologia podem dir que és una malaltia caracteritzada per un compromís de la resistència òssia que augmenta el risc de presentar factures. Els principals estudis demostren que el 30% de dones postmenopàusiques té osteoporosi. El fet que aquesta patologia es desenvolupi de forma asimptomàtica i que la seva manifestació clínica siguin les fractures demostra que és molt important quins són els factors de risc associats per tal de practicar una bona prevenció sobre la població diana.
Dacia Cerdà, al seu despatx
es fractures òssies conseqüència d’osteoporosi suposen una patologiai a la qual se’n destinen molts recursos econòmics. Donat el fet de l’envelliment actual de la població, així com l’augment progressiu de l’esperança de vida en països desenvolupats, s’estima que la xifra de dones amb osteoporosi augmentarà notablement en les dècades properes, i cada cop hi haurà més incidència de fractures òssies.
L
Aquesta realitat és la que va moure la reu-
matòloga Dacia Cerdà a dur a terme tot un treball d’estudi i recerca que s’ha vist materialitzat en la darrera tesi doctoral d’una professional del Consorci Sanitari Integral. Aquesta és el resultat de dos estudis que han tingut lloc durant els darrers cinc anys: d’una banda un estudi que tenia com objectiu determinar la prevalença, els factors de risc de fractura i el llindar de fractura en dones amb cirrosi biliar primària; i d’altra banda, un segon estudi dissenyat per establir la prevalença d’aquests processos associats a l’osteoporo-
Per ampliar com es treballa des del Consorci Sanitari Integral en la prevenció i tractament d’aquesta patologia, Dacia Cerdà ens ha concedit una entrevista, on hem revisat tot el material de recerca que ha obtingut i quines han estat les seves aportacions innovadores. Per què vas triar l’osteoporosi com a pilar de la teva investigació? L’osteoporosi és una patologia molt freqüent en la dona i sobretot el que volia era identificar quins eren els riscos associats a l’osteoporosi, per tal de tenir-los identificats i així poder treballar des de la prevenció. La conseqüència més greu de l’osteoporosi són les fractures òssies, i creia que era molt interessant aportar coneixement que
21 pogués ajudar a prevenir-les. De fet, l’osteoporosi predisposa molt a les fractures i, sobretot, a la gent gran. Com la població està envellint molt, les fractures estan augmentat en número d’incidència i en particular les de fèmur. Què has aportat amb aquesta tesi doctoral? El meu objectiu era demostrar que existeixen una sèrie de causes secundàries que també tenen com a conseqüència l’osteoporosi en dones postmenopàusiques. De fet, l’osteoporosi de dona jove i d’homes sí que estava molt més documentada i s’havien identificat causes secundàries en un 64% dels casos, però a l’actualitat es desconeix la prevalença de processos associats a dones postmenopàusiques. I quines són aquestes causes secundàries? Existeixen moltes causes secundàries d’osteoporosi com ara el dèficit de la vitamina D, l’hiperparatiroïdisme, l’artritis reumatoide, l’espondilitis anquilosant, d’hipertiroïdisme, la diabetis mellitus tipus I i II, la celiaquia, la intolerància a la lactosa, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), la mastocitosi i alguns fàrmacs com els glucocorticoides, entre altres. En aquest estudi, realitzat en 200 dones, s’ha pogut determinar que, especialment, el dèficit de vitamina D o els valors elevats de PTH són molt freqüents en l’osteoporosi de la dona postmenopàusica. I aquestes dades tenen implicacions a la hora d’iniciar el tractament. Per tant, la identificació d’aquestes causes ajudaria a la prevenció, oi? Sí, de fet, el que beneficiaria més seria prevenir les fractures provocades per l’osteoporosi. Per tant, la identificació primerenca d’aquestes causes ajudaria a l’estalvi
de gran quantitats de recursos sanitaris que s’han de destinar als pacients que ja han sofert fractures. Podem acompanyar la prevenció amb altres mesures? I tant. Tothom hauria de prevenir l’osteoporosi amb una sèrie de recomanacions com ara la ingesta òptima de calci en dieta (llet, iogurts, formatges); activitat física mínima, i, en el cas de la dona, en el moment de la menopausa, ja que és el moment crític per detectar si hi ha la presència d’osteoporosi. Com es tracta una pacient que pugui tenir osteoporosi? Quan la pacient arriba a la consulta de Reumatologia, se li busquen tota una sèrie de factors de risc, que si es compleixen, passem a fer una densitometria, i a partir d’aquí es podria diagnosticar o no una osteoporosi. Ho completem amb un estudi analític més ampli, per detectar altres factors de risc: si es troba un dèficit de vitamina D s’ha de corregir, si apareixen altres malalties, tractar-les; en definitiva, hem d’aconseguir que el tractament de l’osteoporosi sigui efectiu. Un altre factor de risc és la genètica, de fet, prop del 60% de les osteoporosis tenen un component genètic al darrere. En canvi, en els homes, l’osteoporosi està provocada per altres components. Poden ser factors de risc genètics, però en la seva majoria són agents com l’alcohol, els corticoides i l’hipogonadisme. Llavors, la manera “d’estudiar i tractar” els pacients ha canviat, oi? Sí, les investigacions han fet canviar l’acostament a la malaltia. Hem innovat. Hem ampliat l’estudi de la pacient i el completem amb una analítica que ens ajuda a identificar altres causes. Suposo que llavors és molt important
també la feina que desenvolupeu conjuntament amb altres serveis del Consorci Sanitari Integral. Doncs sí, treballem molt propers amb el Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia que ens deriven les fractures vertebrals, que són una de les grans conseqüències de l’osteoporosi, per valorar la presència d’una osteoporosi associada i per iniciar el tractament més adient en cada cas. L’objectiu del tractament és evitar que aquella persona es torni a fracturar. Això ens fa treballar constantment amb els seus professionals per al seguiment dels casos de pacients. Alhora treballem amb altres Serveis com el d’Endocrinologia i Nutrició, perquè freqüentment a través de l’estudi analític que fem diagnostiquem malalties, com l’hiperparatiroidisme primari, que és una patologia controlada pels endocrinòlegs. I el Servei de Medicina Interna i el Servei de Pneumologia també deriven pacients susceptibles de patir osteoporosi. I a més, hi ha una feina conjunta amb els equips d’atenció primària. Sobretot en el sentit de la prevenció de malalties com l’osteoporosi. S’han d’avaluar molt bé els factors de risc en dones que han entrat en la menopausa: revisant la dieta, comprovant si hi ha antecedents d’osteoporosi a la família, si hi ha fàrmacs que s’han pres que puguin provocar l’osteoporosi. En definitiva, l’objectiu és que la malaltia es detecti com més aviat millor. Per aconseguir-ho, des del Servei de Reumatologia es fan consultories, es visita els ambulatoris, es fan sessions. Tot plegat, és un exemple més que “la col·laboració amb primària és primordial i fonamental, ja que són els metges de l’atenció primària els que més veuran al pacient, ja que com especialistes, només els veurem de forma puntual”.
22
La Firma
Comunicación en procesos de fusión: el papel de responsables y mandos
www.dreamstime.com
Este artículo analiza los factores que se producen en situaciones de fusión entre entidades y proponen aspectos a tener en cuenta por las direcciones y responsables para lograr un proceso exitoso. ran parte del éxito o del fracaso de las integraciones empresariales depende de las personas, y por ello, la actuación de los mandos es crítica en estos procesos. El motivo es claro: aparte de las cuestiones estratégicas, financieras, legales, organizativas y técnicas; una fusión es, fundamentalmente, un asunto de integración de personas y de equipos. Sin embargo, mientras que el resto de factores se reflexionan y se planifican, las cuestiones referidas a las personas tienden a olvidarse: así, los altos ejecutivos suelen considerar la problemática de los recursos humanos: •Una cuestión de segundo orden, que se piensa después. •Una cuestión que se deja a los técnicos.
G
Las fusiones suponen, desde una perspectiva social, la creación de un nuevo grupo, lo que para las personas supone un alto nivel de incertidumbre, sobre todas las cuestiones socio-laborales que afectan al individuo en su trabajo (¿mantendré mi empleo?, ¿cambiará mi salario o mis beneficios?), una sensación de pérdida (¿cómo se valorará todo el trabajo que he hecho hasta ahora?, ¿quién reconocerá todos mis esfuerzos anteriores?). Además, los mandos son profesionales que también sentirán –y en mayor medida – la misma o más incertidumbre que sus colaboradores, ya que casi siempre se encuentran en posiciones más amenazadas por una fusión.
Estas situaciones hacen que frecuentemente las personas se enfoquen “hacia adentro”, se ensimismen en su problema, lo que puede ser interpretado como falta de colaboración o resistencia ante el cambio. Todo ello repercute gravemente sobre su productividad, sobre su orientación al cliente y sobre su aportación en la generación de conocimiento. Ante un escenario donde la clave del éxito es integrar personas en “momentos de fuertes cambios con altos niveles de incertidumbre”, es absolutamente clave gestionar adecuadamente la incertidumbre de los colaboradores para mantener su motivación y niveles de productividad
alineados con las necesidades de la empresa en un contexto de mercado que es delicado, ya que los competidores aprovecharán este momento para acortar las posiciones. Por estos y otros motivos, el rol de los mandos se vuelve estratégico para muchas compañías que abordan procesos de fusiones. ¿Qué debemos tener en cuenta? Si tuviéramos que identificar los grandes retos para liderar un proceso de fusión desde el punto de vista de la gestión de la incertidumbre y la comunicación interna, tres de los grandes temas a tener en cuen-
23 1. Liderar y anticiparse: Una adecuada planificación e impulso de los procesos de fusión liderados desde la Dirección y la línea jerárquica de las organizaciones resulta clave para asegurar la viabilidad de la misma. Es fundamental que los directivos lideren el proceso, transmitiendo al conjunto de la organización mensajes transparentes y coordinados sobre la planificación y la gestión del proceso, destacando el impacto sobre las personas y aportando directrices para su adecuada integración. Además como hemos dicho anteriormente, una fusión se caracteriza porque “crea un grupo de personas nuevo”, con una nueva visión, valores y rasgos propios del nuevo colectivo. Por lo que tomada la decisión de fusionarse, empieza el trabajo de reconstruir la visión y misión, de configurar una nueva cultura con valores compartidos donde el papel de la comunicación cobra un protagonismo esencial, tanto en el desarrollo de mensajes clave como en su transmisión al resto de la estructura. 2. Generar confianza: Las fusiones son momentos críticos para las empresas que, inmersas en profundos cambios internos, pueden ver debilitada su competitividad en el mercado al existir un riesgo de salida de talento y de clientes, como consecuencia de esta confusión. Esta incertidumbre debe ser adecuadamente gestionada antes, durante y después de manera rápida, eficaz e integral abordando todos los aspectos que impactan en las personas. No podemos olvidar que una fusión es una decisión impuesta: es
• Dialogados y concretados en comportamientos explícitos a los equipos –“que se espera de ti en este momento”–, por lo que es importante también que los mandos creen ocasiones para el diálogo con los equipos de trabajo.
preciso informar a nuestros colaboradores con claridad y rapidez, hablando con realismo de las aspiraciones pero evitando las promesas poco creíbles. 3. Gestionar el cambio: Una fusión es una buena oportunidad para competidores que quieran hacerse con cuota de mercado aprovechando nuestra nueva situación. Para minimizar los impactos en clientes, es necesario gestionar el cambio a través de un liderazgo capaz de comprometer a los profesionales con los objetivos de negocio y reaccionar de forma coordinada y sólida ante el mercado, manteniendo los niveles críticos de negocio.
• Reforzados a través de una explicación de los avances que se van a producir, mediante una visualización por los líderes de los comportamientos que demandan de sus equipos y una actitud proactiva de reconocimiento de los logros y tratamiento de los problemas que se generen en estos procesos. Es importante recordar que la coherencia y la ejemplaridad que la Dirección quiera trasladar se vea reflejada en todos los mensajes que se lancen, y además éstos deberán verse corroborados por hechos de manera rápida, ya que si no corren el alto riesgo de no ser eficaces. La credibilidad se consolida cada día en la dinámica de trabajo y en la visualización de comportamientos específicos, especialmente de los mandos
Ahora bien, los cambios que se producen en una fusión son críticos y, el papel de los mandos se vuelve imprescindible para gestionarlos adecuadamente. Los cambios necesitan ser: • Explicados y visualizados por los mandos, que tienen un papel clave no sólo en la explicación de las causas, valoración de las ventajas, integración de las dificultades sino también en ofrecer comportamientos que concreten los discursos y aporten credibilidad a los mismos. www.dreamstime.com
ta por la Dirección y los mandos sin duda serían:
En definitiva, el anuncio de la fusión supone un gran esfuerzo informativo interno, que debe ir acompañado de la definición de una nueva organización y de referencias de liderazgo en los primeros niveles y comportamientos coherentes de los segundos niveles y mandos directos. Toda fusión es una crisis social: cuanto antes quede cerrada, mejor es y, desde el punto de vista de comunicación, es mejor equivocarse que no actuar. PAULA ÁLVAREZ Consultora senior Alcor Consultores
Mariuxi Orellena, gerocultora de la Residència Collbanc Companys Socials
“Con las canciones intentamos motivar a la gente de forma positiva” Aunque siempre tuvo curiosidad por el canto, no fue hasta hace pocos años que Mariuxi Orellana se decidió a profundizar en el mundo del gospel. Lo hizo de la mano de su comunidad crisitina para transmitir un mensaje más allá de las simples palabras. El gospel es la música religiosa surgida en las comunidades afronorteamericanas y caracterizada por coros. Las letras suelen reflejar los valores de la vida cristiana. ANNA MILLÀ - ¿Cómo surgió esta afición por el canto? Pues siempre había sentido curiosidad por cantar… pero tenía vergüenza. Hace tres años vi que en mi iglesia, la iglesia evangélica Vetel de Barcelona, buscaban gente para cantar dentro de las actividades de la comunidad y me animé a apuntarme. - ¿Y cómo fue? Entré a formar parte de la coral y hemos ido haciendo actuaciones durante este tiempo. Este año pasado, a raíz del III Congreso Protestante de Cataluña y de la campaña “Mi esperanza”, el Consejo Evangélico de Cataluña abrió un plazo para convocar a personas para formar la Coral Evangélica Unida y yo entré también a formar parte de ella.
nos hacen felices. Esto es lo que tratamos que la gente vea a través del canto.
- ¿Cuántas personas la forman? Somos 38 personas, de todas las edades y condiciones. - ¿Qué tipo de voz tienes? Yo soy contralto. - ¿Cómo os organizáis? Pues principalmente por Internet. Cuándo hay un evento, se indica a la gente que participa y los que se comprometen a ir van quedando para preparar los cantos. Tenemos una persona que nos dirige. También damos clases para aprender las técnicas del canto, cómo debemos respirar, desde dónde sacar la voz… - ¿Qué actuaciones habéis hecho ya? Actuamos en el acto de clausura del III Congreso Protestante, el día 10 de diciembre pasado. - ¿Cuál es el próximo
encuentro? El día 28 de enero, en Cotxeres de Sants. Haremos un concierto gratuito y abierto a todos los que quieran venir. - ¿Cuál es la finalidad de la Coral? Podríamos decir que es un lugar para transmitir qué somos, qué sentimos y dónde queremos llegar. Con las canciones intentamos motivar a la gente de forma positiva, abrigar a los que están solos o tienen problemas, transmitir amor a las personas que están perdidas… - En los tiempos que corremos, eso ahora es más necesario que nunca… A veces no apreciamos las cosas que tenemos porque nos aferramos demasiado a las cosas materiales. No valoramos lo que tenemos alrededor… Las cosas pequeñitas que son las que
- Y a ti personalmente, ¿qué te aporta? Para mi es una forma de expresión. El canto me sirve para encontrarme a mí misma. Cantar sirve para olvidarse de las cosas que van mal y también para transmitirle a la gente como soy yo. Me ayuda a ver las cosas de una forma alegre y no sólo el aspecto negativo, y también a transmitir todo eso. Es una forma de reflejar que en el mundo no hay sólo tragedia. - Si tuvieras que quedarte con una canción, ¿con cuál te quedarías? A mi me gusta una canción que conmueve especialmente a la gente y se llama “Tinc la resposta”. - ¿De qué habla? De que a veces ocurren tragedias y no sabemos por qué, ni sabemos a quién preguntar. Nos dice que la respuesta a esas preguntas está en el Señor. Es una canción que habla de la fuerza y voluntad para superar los problemas de la vida. - Antes de cantar, ¿qué otras formas de expresión probaste? Tanteé varias cosas. Probé a escribir, incluso poemas, para transmitir mis experiencias y ayudar a los demás. También a bailar, incluso a jugar a baloncesto, pero no me llenaba como lo hace la coral.