L'Enllaç n.83

Revista núm. 83 Juliol de 2016

Acreditació dels centres d’atenció primària

03

Carta del director general En Profunditat

04

Acreditació a l’Atenció Primària

Parlem amb...

08

Els Professionals

16

Marta Duran, optometrista

Els Clients

20

Targeta TSI Cuida’m

La Firma

24

Mercè Pi, sobre la humanització del Servei de Medicina Intensiva

Nova gestió de la incapacitat temporal

11

29

Nosaltres

Servei a les residències

La Contra

Alicia Promio i la cal·ligrafia xinesa

REVISTA INTERNA DEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL COMITÈ DE REDACCIÓ ANA CERRO Cap d’equip d’atenció primària Collblanc PILAR MADRID Gestora de procés d’Hospitalització de l’Hospital Dos de Maig M. JESÚS MARTÍNEZ Responsable de Qualitat i Processos de l’Hospital Dos de Maig EVA M.MELENDO Gestora de procés d’Hospitalització de l’Hospital Dos de Maig ANNA MILLÀ Tècnica de Comunicació (coordinadora de L’ENLLAÇ) CATI PADILLA Coordinadora assistencial de l’àmbit Cures d’Infermeria de l’Hospital Transversal EVA PÉREZ Treballadora social de l’Hospital Transversal ELVIRA QUINTERO Secretària d’atenció primària de l’Hospitalet NATÀLIA RIERA Cap d’equip d’atenció primària Sagrada Família MARTA LANUZA Treballadora social del Servei de Valoració del Grau de Discapacitat PALMIRA TEJERO Directora d’Atenció al Ciutadà i Comunicació ANNA VILANOVA Responsable de Desenvolupament i Progressió Professional de Recursos Humans

CORRECCIÓ, DISSENY I MAQUETACIÓ Mònica Fernández Aguilera Anna Millà Roger Moltó Sandra Ropero

“

Gràcies a totes aquelles persones que han col·laborat per fer possible aquest número 2

SUMARI

“

Àrea de Comunicació comunicacio@csi.cat ISSN: 2014-7007 Revista Interna del Consorci Sanitari Integral Av. Josep Molins, 29-41 08906 L’Hospitalet de Llobregat www.csi.cat

Carta del director general

Compromís amb la millora

E

l darrer dia 1 de juny em vaig incorporar al Consorci Sanitari Integral i en primer lloc vull aprofitar aquest espai per, d’una banda agrair al Consell Rector la confiança que diposita en mi, i d’altra per presentar-me davant tots vosaltres.

Des del coneixement que tinc d’aquesta institució, puc dir que en temps difícils de limitació de recursos s’ha fet una gran feina i heu estat capaços de millorar els nivells d’activitat i eficiència. En aquest sentit vull destacar entre d’altres, la capacitat d‘adaptació que ha suposat el projecte de l’hospital transversal i l’alineació per donar resposta a les necessitats de l’entorn de l’Hospital Dos de Maig com a exemples d’orientació a allò que el nostre entorn necessita i de la consolidació d’un model propi a nivell de l’atenció primària de salut i de l’àmbit social. Tot això fa que sens dubte en aquest moment el CSI i els seus centres siguin ben

valorats pels ciutadans i també pel conjunt del sector.

El nostre sistema sanitari està davant d’un conjunt d’importants reptes de tipus demogràfics, epidemiològics, tecnològics etc. A tall d’exemple l’envelliment de la població i la necessitat d’adaptar el model assistencial a una resposta adequada a la cronicitat i a la fragilitat, o la necessitat de treballar de manera col·laborativa entre professionals i institucions de diferents nivells assistencials, faran necessària una revisió permanent dels models assistencials i el fet d’aprofitar la capacitat d’innovar de disposi el conjunt de l’organització; i tot això ho haurem de fer en un context de limitació de recursos que exigirà el millor de tots nosaltres.

Tenim doncs, una responsabilitat gran per donar una resposta de qualitat a les necessitats en salut d‘una important població de referència i en aquest context

CARTA 3

els professionals sou l’actiu més valuós per aconseguir-ho.

Ens caldrà en aquesta etapa, a més d’una assistència de qualitat, fer una aposta decidida per la docència i la recerca alhora que una certa dosi d’ambició per cercar respostes d’excel·lència en àrees específiques en les que crec que tenim la base necessària i es donen les condicions per què així sigui.

Finalment vull dir-vos que assumeixo aquesta responsabilitat amb molta il·lusió i amb el compromís de fer tot el que estigui en les meves mans per a la millora del Consorci.

Moltes gràcies, Carles Constante Director general del Consorci Sanitari Integral

Resultats de l’acreditació als equips d’Atenció Primària

Equip Sagrada Família

TEXT: CARME MOMPÓ FOTOS: SANDRA ROPERO i ROGER MOLTÓ

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya garanteix, gràcies a aquests processos acreditatius, un nivell homogeni de qualitat assistencial, independentment del centre on es presti el servei i promou l’eficiència en l’ús dels recursos sanitaris. És a dir, que després de superar satisfactòriament l’acreditació, els nostres centres d’atenció primària reuneixen una sèrie de condicions en concordança amb els nivells de qualitat prèviament establerts per l’Administració.

EN PROFUNDITAT 4

Equip La Torrassa

E

l procés d’acreditació és obligatori per a tots els centres que tenen contractes de gestió amb el Servei Català de la Salut. L’any 2014 vam dur a terme el segon procés d’acreditació d’hospitals d’aguts i el 2016 hem realitzat la primera acreditació d’Equips d’Atenció Primària (EAP).

Model d’Acreditació d’Equips d’atenció primària El Departament de Salut ha desenvolupat aquest nou model d’acreditació basat, com en el cas dels centres d’aguts, en el Model Europeu d’Excel·lència de l’European Foundation for Quality Management (EFQM).

El Model d’Acreditació d’EAP té les mateixes bases que el de centres d’aguts. Entre d’altres aspectes, destaquen: -Se sustenta en la cultura de la qualitat prèvia del centre.

-Està enfocat a la millora dels

processos i dels seus resultats, als clients interns i externs.

-Potència la millora i el reconeixement dels professionals, i estableix requisits de qualitat envers la gestió, el desenvolupament i l’aprofitament del potencial que poden oferir les persones que integren l’organització.

-Fomenta la protecció mediambiental.

-Permet determinar punts forts i àrees de millora.

El Model d’Acreditació està fonamentat en l’avaluació del compliment d’una sèrie de requisits (estàndards essencials), agrupats segons els nou criteris del Model EFQM: 1. Lideratge: missió, visió, valors i sistema de gestió.

2. Política i estratègia: planificació, revisió i actualització d’objectius, el seu desplegament i comunicació.

3. Persones: gestió i millora dels EN PROFUNDITAT 5

recursos humans, desenvolupament de les persones, aprenentatge, implicació, responsabilitats i reconeixement.

4. Aliances i recursos: gestió de les aliances externes, edificis, equipaments, materials, tecnologia, informació i coneixement.

5. Processos: procediments i organització dels processos assistencials i de suport.

6. Resultats en els clients: revisió de les reclamacions, agraïments i accessibilitat als canals d’atenció a l’usuari.

7. Resultats en les persones: enquestes de clima laboral, absentisme, capacitació, salut laboral, acollida i comunicació.

8. Resultats en la societat: percepció de la societat, medi ambient, presència en mitjans de comunicació, publicacions i recerca.

9. Resultats clau: anàlisi dels resultats econòmics i dels processos en general.

El model d’acreditació dels EAP és molt més exigent que el del centres d’aguts. Malgrat es demanen resultats d’un sol any (en el cas d’aguts són tendències de diferents anys), cal mostrar evidències d’avaluació dels resultats i de la posada en marxa d’accions de millora en cas de desviacions.

joritària en el nostre sistema de Gestió per processos com una eina o mecanisme més per impulsar la millora continua. A més, ha estat un procés de revisió que ha impulsat que moltes persones portessin a terme millores de diferents graus d’impacte en tots als àmbits de l’organització. També ens ha ajudat a implantar un sistema d’ubicació dels documents (procediments, resultats d’indicadors, etc.) dins les carpetes dels processos del Portal de Gestió, amb accés públic per a tothom dins de l’organització. Això garanteix el coneixement compartit i suposa un guany important per a la millora continua i l’eficiència. Per últim, ha facilitat compartir experiències i coneixements entre els EAP de Barcelona i de l’Hospitalet.

Per tal de donar una resposta millor a aquests requisits, durant el 2015 es va posar en control (amb objectiu de Matriu) el procés Atenció al centre i domicili. La metodologia de Gestió per processos fonamentada en lean healthcare del CSI té com un dels seus puntals l’avaluació i millora continua dels resultats, tal com demana l’acreditació.

Què ens ha aportat l’acreditació?

S’ha integrat el procés d’acreditació de forma ma-

El certificat d’acreditació té un període de vigència

Equip Collblanc

EN PROFUNDITAT 6

Procés d’acreditació Cada EAP ha fet una autoavaluació interna prèvia dels requisits exigits i ha passat, posteriorment, un procés de verificació externa (auditoria) per objectivar l’acompliment del nivell de qualitat necessari.

Finalment, aquesta auditoria externa ha de estat validada per un comitè d’experts del Departament de Salut que atorga la resolució, positiva o negativa, en funció del percentatge d’estàndards assolits.

de quatre anys. El Pla de millora dels punts que han quedat pendents d’assolir serà avaluat cada dos anys per mitjà d’una auditoria interna per cada EAP i es farà arribar al Departament de Salut.

Què fem a partir d’ara?

Després de l’exigència i càrrega de treball que ha suposat el procés d’acreditació, hem de mantenir l’alt nivell d’excel·lència aconseguit, tot assolint els objectius següents: -Corregir les àrees de millora identificades durant l’auditoria (estàndards suspesos).

-Consolidar els estàndards aprovats.

-Mantenir actualitzats els quadres d’indicadors dels diferents processos.

-Afavorir la sistemàtica d’anàlisi de dades per generar accions de millora de forma continua.

-Establir un sistema de reunions amb els processos de suport per tal de fer seguiment de resultats i incidències.

-Mantenir les auditories 5S.

L’auditoria externa dels centres d’aguts del CSI s’ha fet entre febrer i inicis de març de 2016 amb uns resultats molt positius. (resultats al quadre 1).

Aquest procés d’acreditació ha suposat un esforç molt important per a totes les persones implicades dels quatre EAP i els processos que els donen suport. Aquest esforç ha estat recompensat amb uns resultats molt bons que ens tornen a situar com a capdavanters en el nostre entorn. Des d’aquí, moltes gràcies i felicitats a tothom!

Quadre 1. Resultats

EN PROFUNDITAT 7

Mercè Pi, supervisora d’Infermeria del Servei de Medicina Intensiva, ens explica en què consisteix la idea de fer més humana l’estada al servei que coneixem com a UCI.

“

Els familiars tenen un paper molt important i l’havíem de destacar

“

TEXT: MÒNICA FERNÁNDEZ AGUILERA. FOTOS: ROGER MOLTÓ i MÒNICA FERNÁNDEZ AGUILERA

D

es de l’obertura de l’Hospital de Sant Joan Despí, el Servei de Medicina Intensiva tenia previst l’aplicació d’un servei molt més proper al pacient i especialment dirigit als familiars dels pacients que reben l’assistència com a crítics. Amb aquest objectiu es va crear ara fa uns mesos una Comissió de treball per a la Humanització de les Cures Intensives, que venia a posar sobre el paper aquest desig inicial i que està treballant perquè l’abans possible es posi en marxa el projecte d’Humanització de l’assistència a crítics.

La realitat de molts dels usuaris que passen per l’assistència crítica fa que sovint els familiars demandin acompanyar els seus en moments molt delicats i que vulguin compartir en alguns casos la seva cura. Per saber més de com s’ha articulat aquesta comissió, hem parlat amb Mercè Pi, supervisora del Servei de Medicina Intensiva per tal que ens expliqui com ha anat tot plegat.

- Com neix aquesta iniciativa?

- És una idea que ja teníem de fa molt de temps i que cada cop més hem comprovat que és una realitat a altres centres del nostre entorn.

-Quins són els objectius d’aquesta Comissió?

-El que volíem és que el pas dels usuaris per l’assistència a crítics, fos el més humà possible, per la qual cosa, els familiars i visitants tenien un paper molt destacat que havíem de potenciar.

- Quins passos se seguiran?

-Primer de tot volíem diferenciar dos tipus de possibles familiars: els referents o acompanyants i els visitants. D’altra banda, pensàvem que era important establir un horari per als visitants i que havia d’estar consensuat amb els familiars referents. I per últim era també necessari establir quines tasques es durien a terme, com PARLEM AMB...

9

ara: difondre les mesures a tot el personal de la UCI, dissenyar i implementar les targes dels referents (similar a la idea que es fa servir al Servei d’Urgències amb els acompanyants), elaborar un document de funcionament dirigit a referents i visitants, definir temes pràctics com on guardar objectes personals, quins lavabos podrien fer servir i proveir les mesures que assegurin també el màxim confort dels acompanyants.

- Quines funcions tindrien els referents-acompanyants?

- La idea és que tots els pacients puguin tenir un familiar referent-acompanyant que pugui romandre amb ells les 24 hores

del dia durant l’estada al servei, per tal de garantir el suport continuat. De fet, tenim en valoració que sigui de 8 a 24 hores, perquè puguin descansar a casa. La intenció és que estiguin identificar amb una targeta on constin les dades del pacient, el box i el nom de les infermeres i metges que porten al seu familiar.

Crec que el més destacable és que els familiars s’integrarien a l’assistència, donant suport físic i emocional al pacient i vetllant per les seves necessitats en tot moment. Per aquest motiu podrien col·laborar amb l’equip assistencial en tasques més personals com la mobilització, la neteja, la ingesta, el control del dolor i el descans, així com en la gestió de les visites. És molt important la informació verbal i escrita que rebran per part de la infermera que atengui el pacient, per tal de seguir protocols d’higiene específics

Actuació de The Broggi’s Band, la coral del CSI, Nadal 2015

- Veig que els acompanyants-referents serien una mena de gestors d’horaris i visites?

-Sí, és convenient que ells que coneixen millor els possibles visitants, estableixin l’ordre de visites. Nosaltres els hi proposaríem unes franges horàries que ells podrien gestionar. Els horaris més adients serien: 8 a 8:40; 13 a 14; 19 a 20; 22 a 23 hores.

d’incorporació de la música als boxs, i que recentment ha presentat el seu projecte a les II Jornades d’Humanització de les Cures Intensives, que van tenir lloc a finals de maig a Barcelona.

Com et deia, ja tenim altres experiències de millora del confort. Ara fa dos anys, Lidia Cortés, infermera del Servei, va rebre el Premi al Millor Projecte de Recerca d’Infermeria, atorgat per la Societat Catalana de Medicina Intensiva i Crítica (SOCMIC) amb el estudi: “El ruido: análisis e intervenciones para reducirlo en las Unidades de Cuidados Intensivos”, que també buscava el confort dels usuaris i familiars, amb la reducció de la contaminació acústica. De fet, alguns estudis apunten que el soroll ambiental de manera sostinguda pot provocar conseqüències fisiològiques en els pacients, com ara el retard en la cicatrització, l’estrès o la prolongació del dolor i la inquietud.

Aquests acompanyants-referents també vetllarien perquè es complissin normes com la puntualitat a les visites, el control del nombre màxim de visitants per box, i el contacte més directe amb Infermeria.

Tot això no ve de nou. Ja fa temps, vam presentar un projecte de reduir els sorolls al Servei. Totes aquestes accions busquen el mateix. El mateix confort dels usuaris del Servei i dels seus familiars.

També tenim prevista la incorporació de la musicoteràpia dins dels boxs. En aquest sentit tenim una infermera, la Meritxell Tapia, que està fent un projecte

PARLEM AMB...

10

Serveis i accés a les residències del Consorci TEXT: ANNA MILLÀ. FOTOS: ROGER MOLTÓ

El Consorci Sanitari Integral disposa de dues residències assistides a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat amb serveis de centre de dia i servei residencial. Són la Residència Francisco Padilla, ubicada al barri de Can Serra, i la Residència Collblanc Companys Socials, al barri de Collblanc.

Residència Francisco Padilla

L

a Residència Collblanc Companys Socials es va obrir el 2009, amb el trasllat i ampliació de l’activitat que es feia a l’antiga Residència Companys Socials del barri de Pubilla Casas. L’obertura va ser fruit del con-

veni signat entre el Consorci Sanitari Integral i l’Ajuntament de l’Hospitalet, pel qual l’Ajuntament cedia els terrenys de la residència i el Consorci s’encarregava de la construcció de l’edifici i de la seva gestió posterior durant 75 anys.

NOSALTRES 11

Residència Francisco Padilla

Uns anys abans, al 2006, el Consorci va guanyar el concurs per a la gestió de la Residència Francisco Padilla, un centre inaugurat aquell mateix any i de titularitat pública.

Serveis El servei de residència assistida és: “un servei d’acolliment residencial i d’assistència integral, adreçat a persones grans que no tenen un grau d’autonomia suficient per dur a terme les activitats de la vida diària, que necessiten supervisió constant i que tenen una situació sociofamiliar que requereix la substitució de la llar. El servei s’adapta al grau de dependència de les persones

usuàries”, segons la seva definició tècnica que consta a l’àrea social del Consorci Sanitari Integral.

A Francisco Padilla, es disposa de 80 places d’aquest servei, distribuïdes en 14 habitacions dobles i 52 individuals. D’altra banda, el centre de Collblanc Companys Socials té un total de 90 places de residència repartides en 18 habitacions individuals i 36 dobles.

A part del servei residencial, totes dues residències disposen de servei de centre dia, que és independent del residencial, amb una capacitat de 30 places per centre.

NOSALTRES 12

El servei de centre de dia és segons la seva definició a l’àrea social del Consorci, “un servei d’acolliment diürn que complementa l’atenció pròpia de l’entorn familiar, amb els objectius d’afavorir la recuperació i el manteniment de l’autonomia personal i social, mantenir la persona en el seu entorn personal i familiar en les millors condicions i proporcionar suport a les famílies en l’atenció a les persones grans dependents”.

Com explica, Cristina Guillermo, responsable tècnica de la residencia Francisco Padilla, “el servei residencial ha de cobrir totes les necessitats de la persona. Des de

les més bàsiques: higiene, alimentació, mobilització fins a les necessitats espirituals, d’oci, socials... perquè deixen de viure al seu lloc habitual i venen a viure a la residència. Ha de ser una continuïtat de la seva vida”.

de les persones a través de teràpies adaptades a l’estat cognitiu i físic dels residents i comptant amb diferents recursos. Amb les persones més conservades, a més, es treballa molt més la part social i lúdica.

Residència Collbanc Companys Socials

La Residència Francisco Padilla té el servei residencial repartit en quatre plantes. Les persones amb una gran dependència es troben a les dues plantes inferiors. I les persones amb unes funcions més conservades ocupen les plantes superiors.

La feina que es fan al servei residencial són cures bàsiques, higiene, alimentació i l’atenció específica al deteriorament cognitiu i físic. El grup de professionals multidisciplinari de les residències treballa per ajudar a conservar de la millor manera l’estat

A la Residència Collblanc Companys Socials el funcionament és similar al del centre de Francisco Padilla. De les tres plantes que disposa per al servei residencial, la superior és la que aplega els usuaris amb un deteriorament cognitiu més gran.

Perfil de l‘usuari El perfil d’usuari dels serveis de la residència és el de dona, de més de 81 anys, amb una dependència cada cop més gran. A la Residència Francisco Pa-

NOSALTRES 13

I a més, hem de comptar que els usuaris que ja teníem també van empitjorant”, amb la qual cosa, els professionals estan obligats cada cop més a adaptar les teràpies i activitats a aquest perfil.

Accés Totes les places de les dues residències són de caràcter públic, tant les de centre de dia com del servei residencial.

En el cas de la Residència Francisco Padilla les places són de titularitat pública. En el cas de la Residència Collblanc Companys Socials, les places són concertades pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Com que totes són places es destinen a serveis públics, segons la normativa vigent, per accedir al centre de dia, la persona sol·licitant ha de tenir com a mínim un grau 1 de dependència reconeguda. I per al servei de residència, el grau mínim reconegut de dependència és 2.

Hi ha una llista única d’accés per cada un dels centres i dels serveis. És a dir, una per al centre de dia de Francisco Padilla i una altra per al seu servei residencial, i una per al centre de dia de Collblanc

dilla, la procedència és principalment de l’entorn, del barri de Can Serra. Són persones que van immigrar de joves, sobretot de la part d’Andalusia i Extremadura.

MISSIÓ DE LES RESIDÈNCIES

A la Residència Collblanc Companys Socials el perfil és més variat. Hi ha gent del barri i d’altres que han demanat aquesta opció per proximitat al domicili dels fills.

La raó d’esser del servei residencial i centre de dia és oferir una assistència integral a persones grans amb dependència, facilitant un entorn substitutiu de la llar adaptat a les seves necessitats, per augmentar la seva qualitat de vida i afavorir al màxim la recuperació o manteniment de l’autonomia personal i social, mitjançant un equip multidisciplinari de qualitat.

L’evolució d’aquest perfil és cada cop més al de una persona amb dependència cada cop més gran.

Segons Sandra Peña, responsable tècnica de la Residència Collblanc Companys Socials: “els ingressos nous són de persones molt més dependents que abans. Ens trobem amb gent més deteriorada.

NOSALTRES 14

Residència Collblanc Companys Socials Residència Edat mitjana Percentatge d'ocupació Dones 89,05 99,79% Homes 83,8 Centre de dia Dones Homes

Residència Dones Homes Centre de dia Dones Homes

Edat mitjana 81,37 85,8

Percentatge d'ocupació 99,88%

Residència Francisco Padilla Edat mitjana Percentatge d'ocupació 85,08 99,88% 81,44 Edat mitjana 80,6 79,18

Percentatge d'ocupació 99,67%

Companys Socials i una altra per al servei residencial d’aquest centre. Totes aquestes quatre llistes les gestiona el Departament de Treball.

En el cas del Consorci, cada una de les residències recullen dues llistes per centre, una per cada servei (residencial i de centre de dia).

Quan un ciutadà, amb un estat de dependència reconegut i que compleixi els criteris d’inclusió, vol accedir a un recurs públic de residència o centre de dia pot inscriure’s en la llista de tres centres com a màxim. És a dir, una persona que requereix un servei residencial podria demanar ingressar a tres centres que disposin de servei residencial. La inscripció la faria directament al centre escollit, mitjançant una instància.

Quan un usuari accedeix a un recurs (residència o centre de dia), pot mantenir la llista d’espera d’un altre recurs si ho desitja, per si en algun moment ha de fer un canvi. Això vol dir, que en el cas d’haver fet tres sol·licituds, ha de renunciar a una d’elles.

Tot i això, la llista d’espera per accedir a la residència la gestiona de forma unificada Serveis Socials del Departament de Benestar d’acord amb els criteris que determina aquest organisme. Les residències manquen de competències per prioritzar, obrir o tancar llistes i només recullen les inscripcions.

Les residències del Consorci tenen actualment més de cinc anys d’espera per l’accés per al servei residencial i de 5-6 mesos per al servei de centre de dia a Collblanc i d’un any a Francisco Padilla.

Això està causat perquè hi ha poca rotació i les altes (que solen ser per exitus en quasi tots els casos) són poc freqüents. L’ingrés, quan es queda una plaça lliure, és fa en 24-48 hores, la qual cosa posa demostra com s’optimitza l’accés a les places d’aquest recurs tan demandat avui dia.

NOSALTRES 15

Marta Duran

Optometrista. Hospital Transversal

“La nostra professió és relativament nova en l’àmbit clínic” TEXT I FOTOS: ANNA MILLÀ

Marta Duran porta més de 10 anys al Consorci Sanitari Integral i actualment forma part del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Transversal, que cobreix l’àrea de Sant Joan Despí i l’Hospitalet. En total, són vuit optometristes repartits entre els dos hospitals d’aguts i els tres centres d’atenció especialitzada.

ELS PROFESSIONALS 16

- Com és la vostra tasca?

- Variada. Està en funció d’on ens trobem. Als hospitals, el gran pes del que fem són les proves pre i postoperatòries. Per exemple, avui a l’Hospital General de l’Hospitalet he estat graduant tot el matí els pacients. Ens venen molts postoperats de cataractes i mirem com ha quedat l’ull operat quant a graduació. Aleshores, amb els resultats, el metge decideix si li dóna l’alta o valora si cal operar l’altre ull, en el cas que s’hagi operat només un...

- Quin tipus de proves feu?

- Fem moltes proves diagnòstiques i de seguiment.

Per exemple, topografies cornials, que serveixen per fer exploracions de la curvatura de la còrnia.

Amb això podem saber si hi ha alteracions, com queratocon, o com ha quedat un trasplantament de còrnia i valorar quan el cirurgià comença a treure els punts... També fem paquimetries, per calcular el gruix de la còrnia i valorar els riscos associats.

- I quines altres?

- A les consultes de l’Hospitalet també tenim un tomògraf de Coher, amb el que es fan les exploracions de segment anterior i posterior. Aquesta prova mostra com estan les capes de la retina i si tenen alguna alteració. Una de les proves més importants que fem aquí és la biometria ocular, que és un càlcul de la lent intraocular que se li implantarà al pacient de cirurgia de cataractes. És la prova que més fem, amb una mitjana de 100 setmanals aproximadament. A part també fem campimetries, juntament amb els tècnics en cures auxiliars d’infermeria.

són biometries perquè, des que es va començar a fer la transversalitat, la cirurgia d’oftalmologia es fa a l’Hospitalet i concentrem aquí també les proves perquè el pacient tingui sempre el mateix centre físic com a referència. Al Broggi es fan les angiografies, que requereix d’un contrast punxat per vena, amb la qual cosa necessitem la col·laboració d’Infermeria. D’altra banda, als dos hospitals, hi ha un dia a la setmana que l’optometrista es dedica, juntament amb l’oftalmòleg, a visitar pacients amb degeneració macular associada a l’edat, que és una alteració que va en alça per l’envelliment de la població. Mesurem l’agudesa visual i els hi fem la tomografia de segment posterior. Un cop feta, els resultats passen a l’oftalmòleg i aquest valora si cal fer tractament. Si és així, en un matí es fa tot el circuit i el pacient surt aquí ja amb el tractament fet.

- Varia molt l’activitat a l’altre hospital d’aguts del Transversal?

- Al Broggi és molt similar. L’únic que no es fan

ELS PROFESSIONALS 17

- Què més feu?

- Seguiment de patologies i, en algun moment, proves a demanda del metge. Generalment, les nostres solen estar associades a una visita de l’oftalmòleg. Al final la nostra tasca és complementària a la d’ells. Amb les nostres proves, ajudem a l’oftalmòleg a fer el diagnòstic. Som un equip professional molt estret, perquè aportem dos punts de vista complementaris.

En la nostra àrea, també fem equip important amb els tècnics de cures auxiliars d’infermeria.

per mesurar l’agudesa visual per veure si calen ulleres. Ara fa poc hem implantat les campimetries, una prova per patologies del camp visual, per exemple, per fer seguiment del glaucoma, que també és una malaltia molt co-

de fa un mes, les campimetries les fan al mateix CAE Torrassa.

Hem fet la formació a tècnics en cures auxiliars d’infermeria i és aquest perfil el que les du a terme. Amb això, hem guanyat en proximitat i eficiència.

- Alguna altra innovació?

- Als CAE del Consorci tenim un altre departament d’optometria pediàtrica. Fa uns anys, el Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Transversal es va posar en contacte amb l’Hospital de Sant Joan de Déu per unificar criteris i protocol·litzar l’atenció als infants. Tenim un dia de consulta per visitar els in-

“Ara ja és el metge oftalmòleg el que requereix dels nostres serveis”

- Com és l’activitat als CAE? - Fem bàsicament refraccions,

muna i requereix control periòdic. Abans només es feia aquesta prova als hospitals i eren unes 1.500 anuals aproximadament.

D’aquestes, 900 venien derivades de l’àrea de la Torrassa. Ara, des ELS PROFESSIONALS 18

Principals trets de la descripció del lloc de treball MISSIÓ Assistir els metges del Servei d’Oftalmologia en l’atenció als pacients mitjançant la valoració de l’agudesa visual, la refracció i la realització de proves complementàries específiques, participant com a membre de l’equip de treball interdisciplinari, d’acord amb el model assistencial del CSI, amb la finalitat de contribuir en la millora de la qualitat del procés i assegurar la continuïtat assistencial.

FINALITATS PRINCIPALS - Col·laborar en la recepció, l’anamnesi i l’exploració dels pacients.

- Fer proves complementàries en funció de les característiques i complexitat dels pacients.

FORMACIÓ REQUERIDA Grau universitari en Òptica i Optometria o equivalent en anteriors sistemes educatius.

DEPENDÈNCIA JERÀRQUICA I FUNCIONAL - Hospital Transversal: cap de servei d’especialitats quirúrgiques (Oftalmologia).

- Hospital Dos de Maig: Direcció d’Infermeria.

fans derivats pels pediatres dels centres d’atenció primària. Aquests pacients entren en un circuit quan compleixen els criteris de derivació protocol·litzats juntament amb pediatria d’atenció primària. Els casos són valorats també per un oftalmòleg pediàtric. Es fa un seguiment i, si el cas requereix una atenció especial o s’ha d’intervenir, s’envia a l’Hospital de Sant Joan de Déu. Aquest circuit ha permès agilitar la llista d’espera dels infants i no triguen més de 15 dies en ser visitats des del que el pediatra els deriva. Al Consorci tenim dos oftalmòlegs de referència per aquests casos.

- Què destacaries de tota la treva feina?

- El seu caràcter dinàmic. Els professionals anem rotant entre els diferents centres, als CAE, als hospitals... El servei és gran i treballar amb diferents professionals també fa la feina més agradable i variada. Tenim bon ambient i això és important. La nostra professió és relativament nova en l’àmbit clínic.

Podem parlar que hi és des dels darrers deu o quinze anys. Des d’aleshores, el reconeixement de la nostra tasca ha millorat en el temps. Ara ja és el metge oftalmòleg el que requereix dels nostres serveis i amb això hem guanyat visibilitat.

ELS PROFESSIONALS 19

Què és la

TSI Cuida’m?

Coneixem què és la Targeta Sanitària Individual (TSI) Cuida’m, com tramitar-la i com actuar davant d’usuaris que la mostrin.

TEXT: MÒNICA FERNÁNDEZ AGUILERA. IMATGES: DEPARTAMENT DE SALUT

ELS CLIENTS 20

D

es de finals de l’any passat, es pot sol·licitar a tot Catalunya la targeta TSI Cuida’m. Aquesta targeta permet identificar aquelles persones que, per les seves característiques clíniques especials, necessiten unes actuacions diferenciades en la seva relació amb els professionals i els serveis sanitaris. La targeta a més està inclosa entre els objectius del Pla de Salut dirigits a pacients i famílies per tal de desenvolupar accions de segmentació proactiva i de discriminació positiva.

Qui sol·licita la TSI Cuida’m?

La TSI Cuida’m la sol·licita el metge o metgessa, bé a proposta o bé a sol·licitud de la persona assegurada o del seu representant (familiar o tutor), mitjançant l’imprès corresponent, el qual haurà d’incloure la valoració del facultatiu.

En el cas de les patologies de demències i dany cerebral són els metges de l’atenció primària els que poden fer la sol·licitud. Per a la resta de patologies, les sol·licituds les poden fer el psiquiatres i psicòlegs dels centres de salut mental d’adults (CSMA), i infantils i juvenils (CSMIJ) i els serveis especialitzats en salut mental per a discapacitat intel·lectuals (SEMSDI) ateses en els centres de desenvolupament. També els pediatres d’atenció primària en el cas dels infants.

Quines persones es poden identificar amb la TSI Cuida’m?

Els usuaris del Consorci Sanitari Integral que tinguin alguna d’aquestes patologies o diagnòstics següents: • Demència (amb un nivell d’afectació cognitiu moderat, GDS a partir de 4).

• Discapacitat intel·lectual greu i profunda.

• Discapacitat intel·lectual lleu o moderada amb trastorns de conducta.

• Trastorns de l’espectre autista.

• Dany cerebral.

Targeta Sanitària Individual Cuida’m

Targeta Sanitària Individual

Quin és el paper del professional del Consorci Sanitari Integral?

Hi ha dos papers definits: un seria el facultatiu que pot tramitar la sol·licitud des de la seva consulta, aquí tenim l’enllaç, i d’altra banda tots els professionals que puguin identificar i facilitar l’objectiu d’aquesta targeta, com ara: el personal administratiu, infermeria i facultatius, i en definitiva totes les especialitats sanitàries que en algun moment tinguin interacció amb aquests usuaris.

La sol·licitud ha d’incloure també una valoració del facultatiu, que ha detallar en format de resposta tancada el diagnòstic i les alteracions que justifiquen la petició, així com altres comentaris addicionals que l’argumenten.

Un cop emplenada la sol·licitud s’ha d’enviar en paper a la Regió

Sanitària de Barcelona, on s’introdueixen a través del Registre Cuida’m. El consell assessor del Pla Director Sociosanitari o del Pla Director de Salut Mental i Addicions s’encarrega d’acceptar-la o denegar-la. Aquest mateix consell és el responsable de fer el seguiment durant la vigència de la TSI Cuida’m.

Com hem d’actuar els professionals del CSI? La targeta TSI Cuida’m permet que l’usuari sigui identificat ràpidament per l’equip assistencial i se’ls hi pugui prestar una atenció diferenciada. Sovint, aquestes persones tenen dificultats per esperar i en conseqüència presenten confusió, inquietud o agitació que augmenta amb el pas del temps, empitjorant el seu estat, i comportant molèsties i incomoditats a la resta d’usuaris.

TSI Cuida’m també els assegura ELS CLIENTS 22

la possibilitat de ser acompanyats pel familiar o cuidador en moments de tractament, sempre i quan no perjudiquin o obstaculitzin l’assistència.

Actuacions concretes: • Prioritat en l’accés al sistema, com ara disminuir demores a les sales d’espera.

• Facilitats per a l’acompanyament al pacient en zones d’urgències o activitats diagnòstiques.

• Flexibilitat en el temps dedicat a la consulta (amb la previsió d’un espai i un temps específics).

• Facilitats per a l’acompanyament permanent en ingressos hospitalaris.

• Facilitats en consultes no presencials.

• Facilitats en l’atenció domiciliària.

• Prioritat en la inclusió de la recepta electrònica.

Formulari i criteris per omplir-lo

Altres accions no vinculades directament al Consorci Sanitari Integral • Facilitat d’accés a l’hospital de referència en demandes urgents del SEM. • Actuacions proactives de 061 CatSalut Respon.

• Atenció especial en el transport sanitari.

El CatSalut va iniciar la seva implantació el desembre de 2012 a través d’una prova pilot a alguns centres de Barcelona.

Progressivament és va anar incorporant a d’altres zones fins a arribar a tot el territori i des de novembre passat es pot sol·licitar a tot Catalunya.

23

LA FIRMA 24

Nova gestió de la incapacitat temporal

TEXT: INMACULADA AGUADO FOTO: ROGER MOLTÓ Cap del Servei d’Avaluacions Mèdiques d’Incapacitats Temporals a Empreses, Atenció Primària i Entitats Gestores a Barcelona i Catalunya Central. Departament de Salut

El nou Reial Decret 625/2014 de 18 de juliol sobre incapacitat temporal (IT) regula aspectes de la gestió i control dels processos d’IT en els primers 365 dies de durada i ha estat efectiu a partir de l’1 de desembre de 2015. El seu compliment ajudarà al metge a gestionar millor els processos d’IT. Si la durada estimada de la baixa és curta, visitarà més vegades al pacient, però si és llarga, només un cop al mes coincidint amb el comunicat de confirmació i la elaboració de l’informe.

LA FIRMA 25

El nou real decret suposa una sèrie de canvis per alleugerir les càrregues burocràtiques existents i per centrar els processos d’incapacitat temporal en la protecció del treballador i en la seva ràpida recuperació.

Aquests canvis afecten múltiples agents com són les entitats gestores i col·laboradores de la seguretat social: Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), Institut Social de la Marina (ISM), empreses autoasseguradores i mútues col·laboradores amb la seguretat social; a les empreses del sector privat i als serveis públics de salut (atenció primària i serveis d’inspecció).

L’àmbit d’aplicació són els processos d’incapacitat temporal

durant els primers 365 dies, sigui quina sigui la contingència determinant, i afecta el tipus d’imprès de baixa/alta i a la freqüència dels comunicats, per a qualsevol dels règims que integren el sistema de la Seguretat Social. Queden exclosos els règims especials de les Forces Armades (ISFAS), dels funcionaris civils de l’Administració de l’Estat (MUFACE) i del personal al servei de l’Administració de Justícia (MUJEGU).

Una novetat a destacar és l’emissió d’un nou model de part mèdic informatitzat en el qual s’ha d’introduir el codi nacional d’ocupació (CNO), que al costat del codi internacional de malalties, l’edat i el sexe calcularà el temps òptim de durada

de la incapacitat temporal, el qual és una millora de la durada estàndard que era la informada anteriorment pel sistema. Tenint en compte el temps òptim, el metge posa el temps estimat, del qual dependrà la freqüència dels comunicats de confirmació i la data de la propera visita de control de la incapacitat temporal (aquesta s’inclou en els nous comunicats).

Grups segons la durada Els comunicats de baixa i de confirmació s’estendran en funció de la durada que consideri el metge que els emet. S’estableixen quatre grups de processos (molt curts, curts, mitjans i llargs). La novetat és que els comunicats de confirmació deixen de ser en una data determinada,

Expedició de comunicats de baixes, de confirmació i altes

LA FIRMA 26

i es podran estendre cada vegada que es visiti al pacient. Tindran una data límit per a emetre’ls (taula 1).

al seu coneixement. La inspecció remetrà la proposta al facultatiu emissor dels parts, qui haurà d’emetre l’alta o confirmar la baixa. Si confirma la baixa, ha de justificar la discrepància amb la proposta d’alta indicant les causes, el diagnòstic, el tractament i els controls mèdics que cregui oportú fer. Aquest informe, la inspecció mèdica el traslladarà a la mútua en un màxim de cinc dies des de la proposta d’alta. Si la mútua no rep notificació en aquest termini, podrà sol·licitar l’alta mèdica a l’INS/ISM.

Informes complementaris En funció de la durada prevista dels processos s’ha modificat l’emissió dels informes complementaris i de control, que haurà de fer-los el metge de família amb les aportacions de l’especialista (taula 2).

Altes per mútues El reial decret estableix que les mútues podran exercir el control i el seguiment de la prestació econòmica de la IT a partir del mateix moment en què s’expedeixi l’informe mèdic de baixa.

Maternitat L’informe de maternitat ja només s’ha d’emetre en els següents supòsits:

Quan la mútua cregui que el treballador pot treballar, pot formular propostes d’alta a la inspecció mèdica i haurà de comunicar al treballador per Matèria

- Si la gestant inicia el descans amb anterioritat al part (el facultatiu ha de fer constar la data probable del part).

Legislació anterior COMUNICATS DE BAIXA: contingències comunes

Òrgan que els emet Comunicat de baixa: data d’expedició

Processos de duració estimada <5 dies

Metge d’atenció primària

RD 625/2014 Metge d’atenció primària

Després del reconeixement mèdic del Després de reconeixement mèdic del treballador treballador COMUNICATS DE CONFIRMACIÓ DE BAIXA (CC) Es pot emetre al mateix acte baixa i alta

Processos de duració estimada de 530 dies

1r com a màxim als 7 dies següents al comunicat de baixa. Els següents, en el termini màxim de 14 dies des del primer

Processos de duració estimada de > 60 dies

1r com a màxim als 7 dies següents al comunicat de baixa. Els següents, en el termini màxim de 35 dies des del primer

Del 1r al 4t dia de l'inici de la baixa.

En tots els casos s’emeten CC cada 7 dies des de la data d’expedició del 1r com a màxim als 7 dies següents al comunicat Processos de duració estimada de 31primer CC, independentment de la de baixa. Els següents, en el termini màxim de 28 60 dies duració del procés dies des del primer

Fi de l’expedició de comunicats de confirmació

Quan el procés arriba als 365 dies (CC n. 52). Abans d’arribar a aquesta data, s’ha de comunicar al pacient que el control passa a ser del INSS

Quan el procés arriba als 365 dies. Abans d’arribar a aquesta data, s’ha de comunicar al pacient que el control passa a ser de INSS

Sempre que es produeixi una modificació en el diagnòstic, s’emetrà un comunicat de confirmació que recollirà la durada estimada i els següents comunicats se emetran en funció de la nova durada

Taula 1

LA FIRMA 27

Matèria Òrgan competent que l'expedeix

EMISSIÓ D'INFORMES COMPLEMENTARIS Legislació anterior RD 625/2014 Metge d’atenció primària Metge d’atenció primària

Periodicitat de l'expedició

Ha d'acompanyar en el 4t comunicat de confirmació (CC) i successius cada 4 setmanes

Durada estimada del procés

Legislació anterior

Processos < 30 dies Processos 31-60 dies

Processos > 60 dies

Amb el 2n CC i cada 2 CC. En els processos inicialment previstos amb una durada inferior a 30 dies i que sobrepassin el període estimat, l'informe complementari anirà amb el primer comunicat que s'emeti superat 30 dies RD 625/2014 No s'emeten informes complementaris

Per pacte es va acordar que Es fa amb el 2n CC >: com a màxim als 35 dies només es farien previs als de baixa comunicats de confirmació n.

Es fa amb el 2n CC: com a màxim als 49 dies de 10 i 30 baixa. S'actualitza l'informe complementari cada 2 nous CC EXPEDICIÓ D'INFORMES MÈDICS DE CONTROL

Matèria Informes de control: òrgan que els emet

Legislació anterior

Periodicitat en l'expedició

Trimestral

ICAM

RD 625/2014 ICAM o metge d'atenció primària, supervisat per l'ICAM Trimestral i a sol·licitud de l'ICAM

Taula 2

- Mort del nadó després de la permanència en el si matern almenys 180 dies o quan es produeixi la seva mort en les primeres 24 hores després del part.

Reclamacions La persona interessada pot instar la revisió de l’alta emesa per la mútua en el termini de 10 dies hàbils següents a la notificació (anteriorment només es dispo-

sava de quatre dies naturals) amb la quals cosa l’alta no serà efectiva fins que el pacient sigui visitat per la inspecció, s’emeti l’informe preceptiu i l’INSS emeti la resolució.

Comunicats de confirmació

LA FIRMA 28

Alicia Promio

Administrativa de Consultas Externas Hospital Dos de Maig

“

Yo no tengo sangre en las venas, tengo tinta TEXT: SANDRA ROPERO FOTOS: ALICIA PROMIO

“

Alicia Promio es una mujer dinámica que siempre desea aprender algo nuevo y nunca puede estarse quieta, como demuestran las clases de diferentes disciplinas que ha practicado a lo largo de los años, como teatro, pintura, cuenta cuentos,… Aunque, tal y como ella nos cuenta en esta entrevista, su mayor pasión es la caligrafía china, actividad que lleva practicando más de 20 años y a la que sigue dedicando su tiempo para llegar a perfeccionarla y convertirse en maestra; un reto que asume con la mayor ilusión.

“

¿Cómo conociste esta disciplina y decidiste practicarla?

Desde siempre me había gustado pintar pero probaba diferentes disciplinas, actividades relacionadas con la pintura, pero no me acababan de gustar. Entonces de manera providencial se dio la casualidad de que un buen amigo me trajo de Hong Kong unos pinceles y mi hermana encontró un folleto donde se publicitaban clases de caligrafía y pintura china.

En cuanto me lo comentó y leí un poco sobre ello, dije: ¡esto es para mí, esto soy yo!

Para sentirte tan identificada, debías conocer aspectos de esa cultura, ¿no?

A mí siempre me ha gustado la cultura oriental. De pequeñita yo veía Kung Fu, y me tenía fascinada. Recuerdo que mis amigos me decían que era un aburrimiento de serie, pero a mí me ayudó a entender que la mente y el corazón tienen el poder de transformarte, que hay algo más allá de lo físico. A lo largo de mi vida, he leído mucha literatura oriental, sobre todo sobre su cultura. Me llegaban mucho sus ideales.

Entonces en el 94, con 35 años, encontré mi pasión.

Son muchos años practicando la caligrafía china, ya serás una experta... ¡Aún tengo que seguir practicando! La caligrafía oriental es todo un arte, y necesita muchísima práctica; tengo que poder hacer los trazos hasta durmiendo.

Para escribir muy bien tengo que conocer los trazos básicos, una vez sabes eso, es lo que te permite después pintar: una vez domine la escritura, podré perfeccionar la pintura. La escritura es la base, ya que el movimiento que utilizas para poder hacer los trazos de los caracteres es el que necesitarás para poder pintar. Se

trata de enseñar a la mano el movimiento correcto.

Por ejemplo, el concepto casa tiene 10 movimientos, cada trazo básico puede llegar a tener 15 - 20 movimientos. La única manera de aprenderlos es cogiéndote la mano y haciéndotelo sentir, se trata de una cuestión emocional. Yo además tengo el problema de que soy zurda y mi profesora ha tenido que enseñarme con su mano izquierda cuando en realidad es diestra. Ha sido un reto. ¿Cuál es la diferencia básica entre el aprendizaje de la caligrafía oriental y la occidental?

La diferencia entre la caligrafía oriental y la nuestra es que nosotros hacemos trazos para formar palabras que aluden a un concepto, y ellos usan caracteres donde en cada uno está el concepto, por ejemplo con un solo carácter (formado por diferentes trazos) ellos pueden describir un caballo.

Entonces también estás aprendiendo chino gracias a esta técnica…

He hecho 3 años de chino, aunque para el arte de la escritura no es necesario, a mí me pareció que saber un poco más nunca es malo. El pincel lo cogemos en vertical, tanto para la caligrafía como la pintura y el pelo debe ser de cabra y la caña puede ser de bambú. Los orientales no lo usan para escribir normal, es la forma de escribir antigua de china, y hoy en día se considera el arte de la escritura.

Estamos manteniendo la tradición, por eso se considera arte.

¿Qué es lo que más te gusta de esta disciplina?

Es una técnica que doma el carácter de una manera bestial porque necesitas paciencia, todo lo que has aprendido en la pintura occidental, no te sirve para nada… el que tiene mucha base tiene dificultades y a veces abandona. Desaprender es muy difícil. Es algo que te da humildad, te quita orgullo, te da paciencia y concentración. Y para mí, siendo tan enérgica, ha sido un reto. Mi maestra me dice: has perdido fuerza, ¡¡¡pero tienes tanta!!! Yo puedo repetir un carácter 60 veces y no me canso de repetirlo. Una vez te metes allí, nada más existe. Es lo que más me gusta. La pintura soy yo… a veces comento que yo no tengo sangre en las venas, tengo tinta.

La técnica es importante para después salirte de ella, sin base no hay nada. Es un ejercicio personal tan grande que se extiende a todo. Mi maestra es muy exigente porque quiere que aprendamos esto bien para desarrollar después nuestro propio estilo. Entonces tienes que decir: pues me tengo que someter, me tengo que entregar porque si no, hay resistencias y no avanzas. Hay que dejarse ir y confiar en el maestro… te impregnas de esa sabiduría.

Antes hablábamos de la diferencia entre caligrafía oriental y occidental... ¿qué diferencias hay respecto a la pintura?

La pintura china es muy difícil, ya que es muy evocativa, cuando pintas no hace falta que lo completes ya que el ojo del espíritu ya se encarga de hacerlo. Siento absoluta fascinación. Ahora estoy haciendo rosas monocromáticas; metes el pincel en agua y tinta y usas desde el blanco hasta el negro más absoluto, se

consiguen volúmenes gracias a negros, grises, blancos,… aplico la técnica de los trazos en la rosa. No uso color, sino las sombras. La pintura monocroma es muy espiritual porque va más allá de la forma, busca la esencia… no hay color, es más allá. La rosa está ahí aunque no tenga la forma de la rosa. ¿En qué escuela recibes las clases?

Lo hacemos en un pequeño taller de una amiga mía. Ella no es china, hizo bellas artes y le interesó este mundo así que contactó con una chica que sí trabajaba con un maestro chino al que le enviaba los ejercicios por correo y él los valoraba.

Ella empezó siendo autodidacta, pero en un momento dado contactó con un maestro coreano exiliado en París, y ella se fue allí a formarse. Y es este señor quien le enseña una técnica de caligrafía mucho mejor que la china, desarrollada por él. Un maestro de caligrafía de lo mejor que ha existido. ¿Qué harás cuando ya domines la técnica? ¿Dejarás de practicar la caligrafía china? ¡Nunca! La practicaré toda la vida… mi intención y la de mi maestra es que la sustituya una vez ella deje de dar clases.

Cuando esté preparada me lo dirá ella, igual que a ella se lo dijo su maestro. Y al ser zurda debo aplicarme más, ya que tendré que enseñar con mi derecha... ¡Un reto más que superar!.

“ www.csi.cat