Salut al barri - NÚM. 11. JUNY 2007 - Barcelona

SALUT BARRI AL

LA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT SALUT AL BARRI ÉS UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL

viatges a l’estranger Medicació individualitzada Homosexualitat i adolescència

etapa 1 | número 11 | juny 2007

Cop de calor Des de la vessant sanitària, la prevenció és l’única eina útil per evitar que les temperatures molt altes us puguin provocar un cop de calor.

Per evitar un cop de calor, heu de protegir-vos del sol i la calor tenint en compte els consells que es detallen a continuació.

recurs per fer el vostre avituallament i us permeten caminar tot fent exercici a una temperatura més adient.

A casa Durant l’estada al domicili, unes bones mesures a tenir en compte quan la calor és intensa són:

Si malgrat prendre totes les precaucions la calor us afecta de tal manera que el vostre organisme no pot compensar-ho, es produeix el cop de calor.

- Tapar i enfosquir balcons i finestres a les hores centrals del dia.

- Beure aigua, sucs o gelatines amb freqüència.

- No fer àpats abundants ni molt condimentats.

Evitar les begudes alcohòliques.

- Procurar fer les tasques de la vida diària i el manteniment de la llar a primera hora del dia o al capvespre. Durant les hores centrals del dia heu d’evitar fer activitats que requereixin molt esforç físic o generin estrès.

Símptomes Podeu estar patint un cop de calor si teniu rampes a les extremitats, cansament, debilitat, mal de cap, mareigs, nàusees i vòmits.

Al carrer Si es fa necessari sortir al carrer quan la temperatura és elevada cal: - Caminar per l’ombra tot portant roba lleugera, ampla i fresca i, si pot ser, de teixits naturals, com el cotó o el lli. Si la roba és de colors clars, molt millor. centres d’atenció primària del consorci - Si heu d’anar a comprar, intenteu no carreaurora vialcanet gar massa pes. Les grans superfícies i centres infermera. ABS sagrada família comercials que estan climatitzats són un bon

Com actuar?

Si noteu que patiu un cop de calor o us trobeu amb algú que el pateix: - Heu de buscar un lloc amb ombra per anar-hi i si pot ser que sigui fresc i ventilat.

- Cal mantenir la persona semincorporada.

- S’ha de posar aigua fresca al cap, a la cara, al coll i al pit i humitejant la resta del cos.

- És convenient oferir begudes fresques en petites quantitats. Les begudes més recomanables són les isotòniques (les que prenen els esportistes) o l’aigua amb una mica de sal.

- Si les mesures adoptades no són suficients o la persona perd el coneixement s’ha d’avisar els serveis d’emergència trucant al 061.

SALUT ALBARRI Butlletí Informatiu de les Àrees Bàsiques del Consorci Sanitari Integral

2

Director: José Luís Ibáñez | Coordinació periodística: Departament de Comunicació del Consorci Sanitari Integral | Consell de redacció: Miguel A. Aguilar, Sandra Aguilar, Rosa Alberni, Silvia Dueñas, Ferran Flor, José Luis Ibáñez, Carme Llorens, Anna Millà, Elvira Quintero, Rut Salvà, lourdes sans | Han col·laborat en aquest número: Aurora

Vialcanet, miquel pallarés, maite pérez, andrea finestres, raquel alonso, M. Àngels Martínez, Sílvia Simó, montserrat ferrer i montserrat pineda | Assessorament Lingüístic: Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet de Llobregat | DISSENY i MAQUETACIÓ: antonio dopico | impressió: offset color.

SALUT AL BARRI és una publicació gratuïta promoguda pels centres d’atenció primària del Consorci Sanitari Integral, amb l’objectiu de promoure els hàbits saludables de la població.

Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressar per telèfon, al 93 507 25 89, o per correu electrònic a la següent adreça: salutalbarri@sanitatintegral.org

El prostatisme d’en Joan En aquest exemple s’aborda en forma d’anècdota un problema bastant comú en els homes a partir dels 50 anys i que en alguns casos, per vergonya o desconeixement, no rep l’atenció que es mereix.

En Joan ja fa mesos que està preocupat per unes molèsties que nota quan orina.

Li costa molt començar a fer-ho. Passen segons entre que vol orinar i ho aconsegueix. A més, ha de fer més força que abans, perquè li surti un rajolí d’orina més minso i discret. També li passen coses que no li havien passat mai, com ara haver de llevar-se a mitja nit per fer un riu, o tenir la sensació quasi continuada de ganes d’orinar.

Ara, però, ja està més tranquil perquè ha anat al metge i aquest li ha dit que la seva pròstata comença a “despertar-se”. Li ha explicat que les seves hormones masculines, els andrògens, en tenen part de culpa, ja que la fan créixer massa, i com que la pròstata està situada ben bé a la sortida de la bufeta de l’orina, li crea dificultats per buidar-la.

Per assegurar-se, el metge li ha fet un tacte rectal per veure si el creixement de la pròstata és uniforme o si la pròstata és dolorosa al tacte. També ha demanat que li fessin una ecografia per descartar creixements a dins del teixit de la glàndula, una anàlisi completa, per valorar el seu estat general, i una a altra més específica per descartar un tumor prostàtic.

Un cop fetes les proves, el Joan ha conegut que el seu problema no és greu.

Té una hipertròfia benigna de pròstata.

Això vol dir que té la pròstata grossa abs gaudí i abs sagrada família dr. miquel pallarés i això li causa totes les molèsties que metge de família. abs sagrada família té. Per tractar-se, el Joan pren unes

pastilles que faciliten el buidament de la bufeta d’orina. A més, li han canviat una altra medicació que prenia com a diürètic per tractar la hipertensió arterial, que el feia orinar més. Amb això ha millorat molt.

en joan sap que per gaudir de bona salut ha de seguir els consells i Els tractaments que li donen al seu centre de atenció primària

Tot i aquest tractament, és possible que tard o d’hora el Joan s’hagi d’operar. Actualment hi ha molts mètodes per fer-ho. Uns són poc invassius, com la dilatació de la uretra prostàtica, ja sigui amb balons o amb dilatadors. Altres són una mica més agressius, com la termoteràpia, que aplica calor directament sobre la pròstata, o amb ressecció (amb làser o quirúrgica), que es fa a través de la uretra.

Així i tot, pot arribar a ser necessari treure tota la pròstata, tot dependrà de com vagi evolucionant el cas.

Per aquest motiu, el Joan haurà de passar pel metge de tant en tant per veure com va tot plegat.

En Joan sap que per gaudir de bona salut ha de tenir respecte pel seu cos i seguir els consells i els tractaments que li donen al seu centre d’atenció primària.

I ara, més tranquil, va fent.

3

Preparar els aspectes sanitaris amb antelació Viatges internacionals Abans de començar un viatge a l’estranger és convenient fer una planificació dels aspectes sanitaris per prevenir l’aparició de malalties durant i després de l’estada.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), a través del Reglament Sanitari Internacional, té l’objectiu de prevenir la propagació internacional de les malalties i,

UNITATS DE CONSELL AL pel que fa als viatges VIATGER I VACUNACIÓ INTERNACIONAL internacionals, aconse(Cal demanar hora de visita) guir aquesta fita amb un mínim de molèsties Serveis de Sanitat Exterior per al viatger. Per això C/ Bergara, 12, baixos recomana una sèrie de 08002 Barcelona Telèfon: 93 520 96 63 normes, de compliment obligat en determinats Unitat de Malalties Tropicals països, i d’altres de cai Salut Internacional Drassanes. ràcter general. El coCAP Drassanes.

Av. Drassanes, 17- 21 planta baixa. Barcelona. neixement d’aquestes Tel. 93 443 05 07- 93 329 44 97. recomanacions contribueix a prevenir les Hospital de la Vall d’Hebron. malalties esmentades, Servei de Medicina Preventiva. la majoria de les quals Pg. de la Vall d’Hebron, 119-129. Barcelona. són evitables si se seTel. 93 489 42 14. gueixen els següents Centre de Vacunacions Internacionals consells: Hospital Clínic.

C/ Rosselló, 163, 5ª planta.

- No deixeu per al final Tel. 932 27 54 07 - 932 27 54 86. els aspectes sanitaris del vostre viatge. ProHospital de Bellvitge. grameu-lo amb temps, Servei de Medicina Preventiva.

C/ Feixa Llarga, s/n. Ed. Antiga Escola ja que algunes de les d’Infermeria.4ª planta. mesures (vacunacions L’Hospitalet de Llobregat. o tractaments prevenTel. 93 260 75 57 tius) han de fer-se amb (de dilluns a divendres de 8 a 15 h). antelació suficient. Els Tel. 93 260 76 40, (de dilluns a dijous, de 15.30 a 19.30 h). centres on us podeu adreçar perquè us informin correctament si no trobeu resposta a totes les preguntes sobre el viatge són els que podeu veure al quadre del costat. centres d’atenció primària del consorci lourdes sans

infermera. abs gaudí

4

- Si els viatgers són ancians o infants, necessiten precaucions especials. Per exem-

ple, als països tropicals cal protegir-los contra el sol i la calor pel risc d’insolacions i deshidratacions. Es recomana que les persones grans tinguin una mobilitat freqüent en els vols de llarga durada.

- És molt important escollir roba i calçat adequats al lloc a visitar. Si es viatja als països tropicals, els vestits haurien de ser de fibres naturals (cotó, lli, etc.), lleugers, no ajustats i de colors clars. Alhora és aconsellable canviar-se de roba sovint, especialment les peces interiors. En cas de tenir roba assecada a l’aire, cal planxarla amb molta escalfor per eliminar insectes i paràsits transmissors de malalties. El calçat ha de ser ample i ventilat, per evitar les infeccions per fongs.

- Les persones sotmeses a un tractament mèdic han de proveir-se de la quantitat de medicació suficient per cobrir el període de temps que duri la seva estada a l’estranger o assegurar-se que podran adquirir-la en el país on vagin. Cal també comptar amb alguns medicaments per als símptomes menors, com analgèsics, antihistamínics, etc. En els viatges a països tropicals, hauran de dur repel·lents d’insectes a base de piretrines i, si cal , la medicació preventiva recomanada per al paludisme. A més, es recomana dur material de cures.

- En tots els casos, els viatgers haurien d’adquirir certa familiaritat amb el sistema local d’assistència sanitària. És recomanable contractar una pòlissa d’assegurança que cobreixi les despeses per malaltia o accident durant el viatge (vegeu l’article de la contraportada).

Medicació individualitzada Sistema Personalitzat de Dosificació Els usuaris amb problemes per prendre’s la medicació, especialment els que segueixen un tractament crònic, poden beneficiar-se d’un nou sistema de dispensació que EN facilita la presa de forma ordenada.

El passat mes d’abril, es va posar en marxa un projecte de col·laboració entre els Centres d’Atenció Primària (CAP) del Consorci Sanitari Integral i el Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona, segons el qual, des del CAP es pot recomanar que un usuari sigui inclòs dintre del Sistema Personalitzat de Dosificació (SPD) a l’oficina de farmàcia, és a dir, a les farmàcies on els usuaris adquireixen els medicaments.

L’SPD és un servei addicional que actualment fan prop de 30 farmàcies de l’àrea d’influència dels CAP del Consorci Sanitari Integral. Aquests establiments ofereixen la possibilitat que, un cop els usuaris han adquirit els medicaments, el farmacèutic els hi col·loqui de forma ordenada en un envàs tipus blíster per prendre segons la prescripció que els ha fet el metge.

Cada blíster disposa de tota la medicació necessària per a una setmana de tractament i diferencia de forma clara què s’ha de prendre cada dia i en quin moment (esmorzar, dinar, berenar, sopar, nit).

D’aquesta manera, el pacient només ha d’extreure de cada classificador el que ha de prendre en un moment determinat.

Aquest és un servei que ja s’oferia donant de forma voluntària des de les oficines de farmàcia. Ara s’ha posat en marxa aquest projecte per aconseguir que l’usuari tingui centres d’atenció primària el màxim benefici possible. Els CAP recodel consorci manen que siguin inclosos en el SPD tots maite pérez farmacèutica d’atenció primària els usuaris als quals els professionals saabs del consorci nitaris hagin detectat problemes a l’hora

de prendre’s la medicació, com són els usuaris que han de prendre molts medicaments, els que tenen dificultat per llegir els envasos o prospectes, els que tenen problemes per obrir els envasos o els costi recordar-se de quan han de prendre els medicaments, entre d’altres.

Un cop identificats els usuaris, el metge de capçalera els lliura, a ells, als seus familiars o als cuidadors, la sol·licitud per ser inclosos en l’SPD, juntament amb la indicació de tota la medicació crònica que ha de prendre i la relació de farmàcies on es pot adreçar per demanar aquest servei.

Els mateixos usuaris, familiars o cuidadors dels usuaris podran demanar aquest servei també de forma directa al metge de capçalera o a l’oficina de farmàcia, ja que l’objectiu final d’aquest projecte és millorar els resultats de salut en la població i augmentar l’adherència als tractaments crònics.

D’altra banda, aquest projecte garanteix als usuaris una estreta col·laboració entre el metge de capçalera i el farmacèutic. Això facilita la comunicació en el cas d’incidències, com ara possibles problemes amb la medicació o canvis en els tractaments i és una garantia més que els usuaris amb malalties cròniques prenen la medicació de forma més segura i eficient.

5

Adolescència i homosexualitat La identitat sexual es desenvolupa habitualment durant l’adolescència. Aquesta és una etapa delicada, especialment si l’orientació és diferent a la de la majoria.

Una faceta fonamental dins el desenvolupament de tot individu és la seva identitat sexual (sentir-se home o dona). Si ser adolescent és difícil, afegir una identitat sexual diferent de la majoria suposa afegir un plus de dificultat.

Dins de l’evolució històrica, l’homosexualitat ha passat de estar considerada una malaltia o una conducta indesitjable (l’any 1952) a considerar-se una orientació sexual diferent de la majoria (a partir de 1973).

Els mecanismes que intervenen en el desenvolupament de la identitat sexuals són encara poc coneguts. Sembla que és fruit de la combinació d’influències genètiques, hormonals i ambientals.

Es calcula que aproximadament un 10% de la població és homosexual.

Presentar una orientació sexual diferent a la majoria pot suposar molts dubtes i pors, que es poden resumir en els següents fets i sentiments: - Sentiment de culpabilitat (“Sóc normal?”).

- No ser acceptat per familiars, amics, companys, etc.

- No ser respectat. Intents de “rehabilitació” (”Ets molt jove, això ja et passarà”).

- Perdre amics, familiars, etc.

- Ser discriminat a l’escola, feina, etc. centres d’atenció primària Aquesta situació pot provocar una disdel consorci minució de l’autoestima de l’adolescent andrea finestres homosexual, ja que durant aquesta etapediatra. abs gaudí

6

pa la persona es troba en un període

d’autoafirmació. Si conviu en un ambient de rebuig, la disminució de l’autoestima es manifestarà com a ansietat, fracàs escolar, depressió, consum de drogues, augment de la probabilitat de suicidi (cinc cops més freqüent en aquest grup de població), alteracions de la conducta alimentària, etc.

Consells

Si sou adolescents i voleu donar a conèixer la vostra orientació sexual, el que es coneix com “sortir de l’armari”, seria convenient: - Tenir-ho clar - Buscar el suport d’alguna persona de confiança - Buscar un bon moment personal i familiar - Deixar temps per a l’acceptació Algunes coses que els familiars, especialment els progenitors, han de tenir en compte a l’hora d’afrontar la situació i donar suport a l’adolescent són: - Que tots els sentiments que tenen són normals (negació, culpabilitat, dolor, fracàs, etc.).

- Tenir present que ser homosexual no és una malaltia (el 10% de la població ho és).

- L’adolescent (en el seu cas, el fill) és el mateix de sempre i ara ha volgut sincerar-se.

- Actualment l’acceptació social és bastant bona i va augmentant.

Un consell tant per a pares com per a fills és buscar ajuts externs (grup de professionals especialitzats) que faciliten la normalització de la situació. Podeu dirigir-vos a: CASAL LAMBDA. C/ Verdaguer i Callís, 10.

Barcelona. Tel. 93 319 55 50. http://www.lambdaweb.org

La pensió vitalícia i la hipoteca inversa Les entitats financeres han començat a oferir nous productes, com la hipoteca inversa, que permet augmentar els recursos econòmics disponibles de la gent gran amb propietats iMmobiliàries.

El progressiu augment de l’esperança de vida amb el conseqüent creixement del nombre de persones grans en el conjunt social, les transformacions que ha patit el concepte de família i la incorporació definitiva de la dona al món laboral han canviat molt el context que afecta la forma de tenir cura de les persones grans.

Cada cop més les situacions de dependència d’aquesta població son cobertes mitjançant recursos privats. La gran part de les pensions de jubilació no permeten accedir a una residència privada.

El 97% de les persones grans prefereixen seguir vivint en el seu domicili, tot i ser en edificis que no reuneixen les condicions d’habilitat necessària per a les seves necessitats (ascensor, calefacció, etc.) Un estudi de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) de 2004 assenyala que el 87,2% de les persones més grans de 65% anys són propietaris del seu habitatge.

Entre els recursos privats que actualment es troben al mercat, hi ha una opció que s’anomena pensions vitalícies i hipoteca inversa. Al territori espanyol hi ha unes 14 entitats financeres que ofereixen aquests productes.

ser el seu únic propietari. El patrimoni passa als hereus, que són els que han de retornar les quantitats que la persona gran ha anat percebent.

Hi ha dues modalitats d’hipoteca inversa: - Limitat: s’acorda signar la hipoteca per un període de temps limitat, per exemple, entre 10 i 15 anys.

La renda mensual és major, encara que deixa de ser abonada quan el període ha vençut.

- Vitalici: la mensualitat que es rep és menor, però la renda se seguirà rebent mentre el titular de la hipoteca visqui.

En països com els Estats Units o el Regne Unit fa temps que s’ofereixen aquests productes i tenen una protecció legal major: s’exigeix la intervenció d’una entitat independent, tenint en compte que les persones grans són un col·lectiu especialment vulnerable.

Tenint en compte les diferents modalitats que s’ofereixen d’aquest recurs, es recomana valorar els següents aspectes: - Consens familiar: s’aconsella compartir la decisió amb la resta de la família i amics.

Hipoteca inversa

centres d’atenció primària del consorci sandra aguilar raquel alonso m. àngels martínez silvia simó

treballadores socials. abs del consorci

La hipoteca inversa és un préstec que permet rebre una quantitat mensual complementària a la pensió en un termini de temps concret, deixant com a garantia l’habitatge. Es recomana fer-la amb el consentiment dels hereus. D’aquesta manera, la persona que la sol·licita percep una renda que està en funció de la taxació del pis, de l’edat del sol·licitant i de les preferències en la forma de rebre els diners.

- Edat: a menys edat, major esperança de vida; per tant, les mensualitats són més baixes.

L’individu no perd l’habitatge ni tampoc deixa de

- Garantia que protegeix a l’entitat escollida.

- Sexe: les dones cobrarien una renda mensual menor als homes, ja que la seva esperança de vida és major.

- Règim: l’habitatge ha d’estar lliure de càrregues, en propietat i a nom del sol·licitant.

7

Desplaçaments i atenció sanitària

Com accedir a la cobertura pública durant els viatges La sanitat pública garanteix el servei a tothom quan es troba en territori espanyol. Així mateix també garanteix una certa cobertura sanitària quan es viatja a països amb els quals hi ha establerts convenis d’assistència.

Ara que s’acosten les tradicionals dates de vacances, que en moltes ocasions s’aprofiten per dur a terme desplaçaments i viatges, és convenient prendre certes precaucions per si es fa necessari rebre atenció o cal fer ús dels serveis sanitaris durant l’estada fora del domicili.

Abans de marxar, cal fer alguns tràmits i tenir en compte algunes consideracions que us garanteixin l’atenció sanitària: - Si no sortiu de la comunitat autònoma, només caldrà portar la targeta sanitària individual (TSI) en vigor.

- Si us desplaceu a la resta de l’Estat espanyol, haureu de portar la TSI i la cartilla de la Seguretat Social per acreditar el número d’afiliació. En podeu demanar un duplicat a les oficines de l’Institut Nacional de Seguretat Social (INSS).

- Si el viatge és cap a qualsevol país de la Unió Europea per a una estada temporal (menys de tres mesos) heu de portar la targeta sanitària europea (TSE) que heu de demanar en qualsevol oficina de l’INSS. En alguns països tenen establert un cànon per a determinats serveis sanitaris. En aquests casos s’ha d’abonar i no es té dret a rescabalament (retorn de la despesa).

es pot consultar a la web de l’INSS http://www.seguridadsocial.es, o a les ambaixades del país.

Si hi ha conveni, heu d’anar als centres d’atenció i informació de la Seguretat Social (CAISS) amb la TSI per demanar el document que estableixi el conveni bilateral signat amb el país on voleu anar.

En el cas que no hi hagués conveni signat, qualsevol tipus d’assistència sanitària anirà en un principi al vostre càrrec, excepte si teniu contractada una assegurança privada.

Finalment, heu de tenir en compte que si viatgeu a qualsevol país tropical heu d’informar-vos i comprovar amb el vostre calendari vacunal si és necessari posar-vos alguna vacuna o dur a terme un tractament preventiu.

Aquest tràmit és convenient no deixar-lo per a l’últim moment, ja que alguns tractaments requereixen iniciar-se setmanes abans de visitar el país. Podeu demanar més informació a les unitats de consell al viatger i vacunació internacional (mireu quadre de la pàgina 4) o trucant al 902 111 444 de Sanitat Respon.

- En els viatges a la resta de països que no formen part de la Unió Europea, s’ha de mirar abans d’iniciar la visita si el país té signat algun conveni amb l’Estat espanyol en matèria sanitària. Això

centres d’atenció primària del consorci montserrat ferrer montserrat pineda administratives. abs collblanc

c/ Còrsega, 643 08025 Barcelona

c/ Còrsega, 643 08025 Barcelona

c/ Creu Roja, 18 08904 L’Hospitalet de Llobr.

Rda. la Torrassa, 151 08903 L’Hospitalet de Llobr.

Tel. 93 507 25 80

Tel. 93 507 25 80

Tel. 93 447 07 80

Tel. 93 447 07 20