SALUTAL BARRI LA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT
SALUT AL BARRI ÉS UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL
Etapa 2 · núm. 14 · Juny 2008
Exercici físic
Demanar hora al CAP per internet
Fes exercici, fes vida! LA SALUT DE LES PERSONES, EN CONCRET D AQUELLES QUE SÓN SEDENTÀRIES O INAC TIVES, MILLORA AMB L EXERCICI FÍSIC DIARI MODERAT. AQUEST TIPUS D ACTIVITAT APORTA MOLTS BENEFICIS AL COS. L activitat física regular ha demostrat sobradament els seus efectes beneficiosos sobre la salut. Està provat que l exercici disminueix el greix corporal i el pes, redueix les xifres de pressió arterial i de colesterol i millora el control de la diabetis, fet que ajuda a prevenir l aparició de malalties del cor. També és conegut que ajuda a les persones que decideixen deixar de fumar a assolir el seu objectiu. Aquests són alguns del beneficis de l exercici moderat. A més, es podrien enumerar molts més: - Disminueix la desmineralització o pèrdua de calci dels ossos i, per tant, retarda la instauració de l'osteoporosi i en frena la progressió. - Dota a les persones grans de major agilitat i to muscular i, en conseqüència, ajuda a prevenir les caigudes fortuïtes i les fractures que se n poden derivar. - Millora la qualitat de vida i el benestar físic i psíquic de les persones sanes i amb malalties cròniques. - Redueix el risc de patir càncer. Tenint en compte els efectes beneficiosos derivats de l activitat física, sobren els motius per començar a moure el cos. Caminar ràpid és una bona opció per a aquelles persones que no es decideixen per cap esport en concret. Abans, però, de començar
la pràctica d exercici s han de tenir presents una sèrie de recomanacions: - Fer exercici de forma regular: 30-45 minuts, tres cops o més a la setmana (si és possible de forma continuada). - Dur a terme l activitat en les hores de menys sol, (al matí abans de les 12 hores o a la tarda després de les 17 hores). Cal evitar també els horaris amb temperatures molt baixes. - Evitar menjars copiosos previs i no iniciar l'activitat física immediatament després d'haver menjat. - Si hi ha un parc o un espai verd prop de casa, es pot aprofitar per fer-hi exercici per evitar d aquesta forma la contaminació ambiental. - La hidratació durant i després de l exercici és important. Cal beure aigua cada 15-20 minuts mentre es practica exercici. Quan s hagi acabat, és convenient continuar ingerint líquid. Després d aquests consells només queda posarse roba lleugera, absorbent i permeable a la suor, triar un calçat ample, còmode i flexible i sortir al carrer. Un cop comenceu, molt probablement no voldreu deixar-ho!
CENTRES D ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI Dr. Antoni Vericat. Metge de família. ABS Gaudí
BUTLLETÍ INFORMATIU DE LES ÀREES BÀSIQUES DEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL DIRECTOR: DANIEL RODRÍGUEZ | COORDINACIÓ PERIODÍSTICA: DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ DEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL | CONSELL DE REDACCIÓ: MIGUEL A. AGUILAR, SANDRA AGUILAR, ROSA ALBERNI, FERRAN FLOR, DANIEL RODRÍGUEZ, CARME LLORENS, ANNA MILLÀ, ELVIRA QUINTERO, RUT SALVÀ, LOURDES SANS | HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO: ANTONI VERICAT, PILAR VILLANUEVA, AURORA DELGADO, ANA PÉREZ, BEGOÑA RIBAS, RAQUEL ALONSO, PILAR GARCIA, M. ÀNGELS MARTÍNEZ, SÍLVIA SIMÓ, ÀNGELS ARPA I LOLI VALENZUELA |ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC: CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE L HOSPITALET DE LLOBREGAT | DISSENY: YOLANDA PLAYÁN (DISSENYAPUNT) | IMPRESSIÓ: REPRODUCCIONES BARCELONA SALUT AL BARRI és una publicació gratuïta promoguda pels centres d atenció primària del Consorci Sanitari Integral, amb l objectiu de promoure els hàbits saludables de la població. Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressar per telèfon al 93 507 25 89 o per correu electrònic a la següent adreça: salutalbarri@sanitatintegral.org 2
Cobertura excepcional
Prestacions sanitàries excloses del sistema públic ACTUALMENT HI HA DETERMINADES PRESTACIONS QUE NO ESTAN COBERTES PEL SISTEMA NACIONAL DE SALUT. EN CASOS MOLT CONCRETS, L USUARI POT DEMANAR QUE EL SISTEMA PÚBLIC LES FINANCI. Hi ha tres supòsits en els quals els usuaris poden sol·licitar que el sistema públic de salut financi el pagament. Es tracta dels productes sanitaris ex closos de finançament públic, el reemborsament o rescabalament de despeses ocasionades per l'assistència sanitària urgent i el canvi de nivell de farmàcia, de copagament a gratuïtat. Per tramitar la sol·licitud d alguna d aquestes prestacions, cal que us dirigiu al Servei d Atenció a l Usuari del vostre centre de salut.
Producte sanitari exclòs Quan es parla d un producte sanitari exclòs es fa referència a un producte sanitari no inclòs en la prestació farmacèutica del Sistema Nacional de Salut (SNS); és a dir, medicaments o altres pro ductes no inclosos en el sistema públic. Amb caràcter excepcional, l usuari pot demanar a la Regió Sanitària de Barcelona que el sistema públic financi el producte. Aquesta institució valorarà el cas i resoldrà l'autorització o no del finançament. El producte a finançar ha d estar prescrit per un facultatiu de la xarxa pública, ha d estar indicat per a la patologia del malalt i no hi ha d haver al mercat altres alternatives finançades pel Servei Català de la Salut (CatSalut). Estan exclosos d aquesta prestació els col·lectius que pertanyen a entitats sense dret a finançament de farmàcia per part del CatSalut, com ara ISFAS, MUFACE o MUGEJU, entre d altres.
Reemborsament de despeses Els usuaris tenen dret al rescabalament de despe ses quan hagin necessitat assistència sanitària urgent, immediata i de caràcter vital, que hagi estat atesa fora del sistema sanitari públic. Tenen dret al reemborsament sempre que es comprovi que no es van poder utilitzar oportunament els serveis públics. Per demanar el reemborsament s ha d omplir una sol·licitud i aportar tots els documents que justifiquin les despeses efectuades (factures, rebuts d hono raris professionals, etc.), informes mèdics, fotocòpia de la targeta sanitària individual i altres documents que puguin justificar la causa de la sol·licitud.
Productes farmecèutics gratuïts Els assegurats del CatSalut, amb dret a farmàcia, és a dir, els usuaris del sistema públic que tenen finançada part de la despesa en medicaments, poden sol·licitar el canvi de nivell de cobertura de prestació farmacèutica de parcial a gratuïta. Aquest canvi de nivell suposa que les institucions públiques financin tota la despesa de farmàcia. Només es podrà demanar en casos de necessitar tractaments de llarga durada impossibles d assumir per l economia familiar.
ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA Pilar Villanueva i Aurora Delgado. Coordinadores del Servei d'Atenció a l Usuari del CAP Sagrada Família
3
Al·lèrgia (II) EL NÚMERO ANTERIOR DE SALUT AL BARRI (NÚM.13, FEBRER DE 2008) VA INCLOURE UN ARTICLE SOBRE L'AL·LÈRGIA EN EL QUAL ES DESCRIVIA QUÈ ÉS, LES FORMES DE MANIFESTAR-SE, LES SUBSTÀNCIES QUE LA PODEN PROVOCAR, ETC. AQUEST SEGON ARTICLE RECULL ALGUNS CONSELLS PER PREVENIR L'APARICIÓ DE LA REACCIÓ AL·LÈRGICA. El millor consell per evitar l'aparició d'una reacció al·lèrgica és evitar els al·lèrgens, és a dir, les substàncies que desencadenen la reacció. És aconsellable que les persones al·lèrgiques duguin a terme algunes mesures higièniques per evitar exposar-se a aquestes substàncies, com es detalla a continuació. 1. Al·lèrgia al pol·len (les mesures es posen en marxa només durant l'època en que el pol·len és present, habitualment a la primavera): - Intentar no anar al camp en èpoques de major presència de pol·len. - Romandre en locals tancats el major temps possible i dormir amb les finestres tancades. - Si es viatja amb cotxe, portar les finestretes tancades i filtres contra el pol·len. No es reco mana anar amb bicicleta ni amb moto durant aquesta època. - És convenient informar-se de les concentracions de pol·len de les ciutats a través d'Internet (www.polenes.com) o a través dels mitjans de comunicació. 2. Al·lèrgia als àcars. Mesures al dormitori: - Usar cobertes contra àcars en matalassos i coixins. - Rentar la roba del llit cada setmana i amb aigua calenta (a partir de 50º C). - Evitar els coixins fets de material natural. Les persones al·lèrgiques als àcars han de tenir coixins de fibres sintètiques. - Evitar els peluixos. - Simplificar el mobiliari al màxim. - El dormitori no ha d'estar establert com a habitació d'estudi ni biblioteca, perquè afavoreix l'acumulació de pols. 3. Al·lèrgia als àcars. Mesures en la resta de la casa: - Utilitzar deshumidificadors o aire condicionat per poder controlar la humitat. 4
- Netejar periòdicament els filtres de la calefacció central i l'aire condicionat. - No entelar parets. Evitar les moquetes i catifes. Si no es poden evitar, rentar-les molt sovint. - Evitar el mobiliari entapissat. - Netejar la casa amb un drap humit per evitar aixecar la pols. La persona al·lèrgica als àcars hauria d'evitar fer aquesta tasca. 4. Al·lèrgia als pèls d'animals domèstics (sobretot de gossos, gats, hàmsters, etc.): - Evitar conviure amb els animals i, si no és possible, mantenir la mascota fora del dormitori. - L'animal s'ha de mantenir en zones de la casa sense catifes o moquetes. - Cobrir amb fundes plàstiques els matalassos, sofàs i coixins. - Banyar la mascota periòdicament. - Rentar-se les mans sempre després de tocar les mascotes. - És aconsellable aplicar a l'animal locions antial·lèrgiques. 5. Al·lèrgia als fongs: - Eliminar la humitat per filtració dels banys, desguassos i goteres. - Posar a les habitacions deshumidificadors. - Ventilar amb freqüència els espais tancats. - Netejar freqüentment els circuits de l'aire con dicionat. - Reparar les fugues de canonades o sostres. - No guardar els objectes en zones que siguin humides. - Llençar les escombraries diàriament. - Evitar tenir plantes d'interior i flors seques.
CENTRES D ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI Dra. Ana Pérez. Metgessa de família. ABS Collblanc
Demanar hora al CAP per internet A BANDA DE FER-HO ALS MOSTRADORS D ATENCIÓ A L USUARI I PER TELÈFON, ELS USUARIS DELS CENTRES D ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP) DEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL PODEN DEMANAR HORA PER VISITAR-SE AL SEU CAP PER INTERNET. AQUESTS CENTRES SÓN EL CAP COLLBLANC I EL CAP LA TORRASSA, A L HOSPITALET DE LLOBREGAT, I EL CAP SAGRADA FAMÍLIA, A BARCELONA. Loli Valenzuela és responsable de la Unitat de Atenció a l Usuari de l ABS la Torrassa. Ens comenta en aquesta entrevista alguns aspectes a tenir en compte quan sol·licitem una cita per internet. - Per a quins professionals poden demanar hora els usuaris? - Es pot demanar hora per al metge de capçalera, infermer o pediatra, sempre que es tinguin assignats en algun dels nostres CAP. Si una persona no té assignat metge en el nostres centres, no podrà demanar la cita per internet fent servint aquest sistema. Si vol demanar una visita urgent per al mateix dia o deixar avís perquè el metge visiti a domicili, caldrà posar-se en contacte directament amb el centre. - Quins avantatges té aquest sistema? - Al demanar hora per internet, l usuari s estalvia el temps que pot trigar per anar al centre a demanar hora, perquè l atenguin al mostrador o perquè atenguin la seva trucada. - Com s ha de demanar hora per internet? - S ha d accedir al web www.sanitatintegral.org o www.csi.cat i clicar el botó de la part inferior esquerra Demaneu visita . S ha de seleccionar el CAP i a continuació introduir el número del CIP (sense espais), que és el que apareix a les targetes sanitàries, o el DNI, NIE o pas saport (només cal una d aquestes dades) i clicar Entrar al sistema . Ben aviat, els CAP també disposaran d un tríptic informatiu que explica pas per pas com fer-ho. - Si l usuari necessita anul·lar o canviar la cita, com ho pot fer? - Una vegada dins del sistema, les opcions que s ofereixen són Veure cites pendents , Mostrar
agenda d infermeria (opció que no està activa) o Canviar data (aquesta opció mostra altres dates disponibles que es poden escollir). Per anul·lar una cita, s ha d entrar a l'opció Veure cites pendents i clicar la icona d anul·lar. Per canviar la cita, primer caldrà anul·lar la que hi ha demanada i després de manar-ne una de nova. - Es pot demanar hora per a proves o especialis tes? - No, només es pot demanar hora per als metges de capçalera o pediatres. Les visites a un especialista o per fer-se proves sempre es fan per indicació d un metge; per tant, es gestionen internament. Aquest sistema tampoc permet canviar les cites que hagin donat altres centres per a especialistes. - Amb quins problemes més freqüents es tro ben els usuaris que hi volen accedir? - Alguns usuaris intenten introduir el número del CIP o del DNI amb espais, tal com figura a la targeta sanitària, aleshores el sistema no els permet accedir-hi, per tant, s ha de comprovar que això no passi. A Barcelona, el CAP Sagrada Família té dues àrees bàsiques de salut (ABS) diferents, l ABS Gaudí i l ABS Sagrada Família, i alguns usuaris intenten accedir al sistema per una àrea bàsica que no és la seva. Per això, és important que l usuari comprovi en quina ABS té assignat el seu equip de professionals sanitaris i accedeixi per la que li correspon. - Si l usuari no pot accedir-hi, què ha de fer? - Si l usuari té problemes per entrar al sistema, sempre li sortirà un missatge que li indicarà que contacti amb el seu centre per solucionar el problema. Això es pot fer per telèfon o perso nalment en els mostradors d Atenció a l Usuari del seu CAP. 5
Les drogues de síntesi
Un perill per a la salut D ENÇÀ UNS ANYS S HA PRODUÏT UN CANVI EN ELS PATRONS DE CONSUM DE DROGUES EN ELS ADOLESCENTS I ELS JOVES I HA APAREGUT UN CONSUM ASSOCIAT AMB EL TEMPS D OCI. El nou consum de drogues que s està registrant darrerement es caracteritza per ser un consum de diferents substàncies, que es fa principalment durant les nits del cap de setmana i en els espais de festa. Guarda relació amb el grup social al qual la persona pertany i amb el qual comparteix dife rents estils de vida i hàbits, entre ells, la relació amb les drogues. Es tracta sovint d un policonsum, és a dir, alcohol i tabac juntament amb altres substàncies il·legals com la cocaïna i les drogues de síntesi. Aquestes són les amfetamines, l èxtasi i l'LSD. Al carrer solen anomenar-se dinosaure, trèvol, pasti, ovni, etc. Les drogues de síntesi tenen quasi totes una estructura semblant, però les modificacions quími ques de cada una d elles els atorguen múltiples tonalitats psicodèliques, que van dels efectes purament estimulants als al·lucinatoris. Poden provocar una falsa sensació d'eufòria i una distorsió de la realitat que pot afavorir la pràctica de con ductes de risc. Els seus efectes comencen als 30 minuts de la ingesta i duren unes quatre hores. La il·legalitat d aquestes drogues fa que el consu midor desconegui què està consumint, en quina concentració i quines possibles substàncies adul terants contenen (aspirina, cafeïna, analgèsics, antidepressius...). Aquestes substàncies causen efectes nocius en el moment que es consumeixen i a llarg termini. Psicològicament poden provocar crisis d angoixa, atacs de pànic, psicosi, somnolència, astènia (cansament i sensació de falta d energia), i depressió. També poden provocar arítmies, hipertensió arterial, hepatitis tòxiques, hemorràgies cerebrals i cop de calor, que és l efecte més temut. El cop de calor és l augment brusc de la temperatura del cos que pot provocar una fallida dels òrgans del cos i arribar a causar la mort. 6
Hi ha signes i símptomes que podem indicar el consum d aquestes substàncies i que, en cas dels adolescents, poden ajudar a alertar els pares o tutors. Són els següents: - Canvis en l aspecte físic (pèrdua de pes, pal·li desa o envermelliment cutani, cansament per manent, augment o disminució de la gana). - Pèrdua d hàbits bàsics d higiene i d alimentació habitual. - Augment del temps que es passa fora de casa. Absències injustificades de casa, de l escola o de la feina. - Desmotivació per fer les activitats habituals. - Desconnexió de la realitat. - Empobriment de la comunicació familiar. - Desinterès per les activitats que abans eren d interès. - Augment de les necessitats econòmiques. - Canvis d humor. - Canvi d amics. Si creieu que els vostres fills poden estar consumint drogues, eviteu fer discursos moralistes i busqueu un bon moment per parlar del tema. Assegureu-vos de tenir tota la informació i demanar ajuda. Cal deixar clar que esteu al costat del fill, però no de les drogues. Els pares han d'actuar conjuntament davant el tema, ajudant-se i evitant el confrontament. Els professionals sanitaris desaconsellem el con sum d aquestes substàncies i us recordem que al vostre centre d atenció primària podeu obtenir assessorament per afrontar una situació de consum de drogues.
CENTRES D ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI Dra. Begoña Ribas. Metgessa de família. ABS Gaudí
Prevenció de riscos a la llar (II)
Evitar riscos al bany i a la cuina A L ARTICLE DE LA REVISTA ANTERIOR SOBRE RISCOS A LA LLAR SALUT AL BARRI (NÚM.13, FEBRER DE 2008 , VÀREM PRESENTAR LA IMPORTÀNCIA DE LA PREVENCIÓ EN ELS DIFERENTS ÀMBITS DE LA CASA. EN AQUEST CAS, EXPOSEM UN SEGUIT DE CONSELLS I RECOMANACIONS PRÀCTIQUES PER DUR A TERME AL BANY I A LA CUINA.
Bany És convenient: - Disposar de barres de suport i de subjecció per entrar a la dutxa i per sortir-ne. - Evitar dutxar-se amb les estufes enceses. - Tenir una superfície antilliscant a l interior de la banyera i al terra situat al voltant. - Disposar d un banc o seient ben subjecte situat a l interior de la banyera, que en faciliti tant l entrada com la sortida. - Preparar amb antelació tots els estris i roba necessària per evitar desplaçaments inneces saris. - No fer servir les aixetes com a barres de suport i de subjecció. - No tancar-se amb balda. - Dutxar-se amb la telealarma penjada al coll, ja que aquest aparell està pensat per poder-se submergir a l aigua.
Cuina
En aquesta dependència de la casa: - Cal anar amb compte amb els estris que es fan servir a la cuina i amb les eines en general. - No s han d obrir les llaunes ni, sobretot, tallar
els aliments en direcció al cos. - Cal evitar utilitzar ganivets massa afilats. - Els mànecs de les paelles, les olles, etc., no han de sobrepassar mai l espai de la cuina ni sobresortir cap a fora. - Cal utilitzar preferentment els fogons interiors de la cuina. - Cal utilitzar guants o manyoples a la cuina per agafar els utensilis calents. - Cal evitar la roba ampla i els teixits acrílics, ja que es poden encendre amb facilitat. No s han d endollar massa aparells en un mateix endoll. - No guardar mai els productes de neteja o els tòxics en un envàs que no sigui el seu. Cal que es puguin identificar fàcilment. - No s han d utilitzar recipients que es tombin amb facilitat. - Cal evitar tocar les portes dels forns ja que poden assolir temperatures molt altes. - L alçada dels mobles ha de permetre accedir fàcilment als objectes que contenen. - Cal tenir a mà els utensilis de cuina més utilitzats de forma diària. - Cal tenir en compte que s ha de fer la revisió i el manteniment de l escalfador i els fogons de la cuina.
Laia i Júlia Silva
Laia i Júlia Silva
La cuina i el bany són els espais en què es pro dueixen més accidents domèstics, per tant, són els recintes més perillosos de la casa. Per aquest motiu, és convenient comptar amb unes bones mesures de prevenció, que s haurien d aplicar diàriament.
CENTRES D ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI Sandra Aguilar, Raquel Alonso, Pilar Garcia, M. Àngels Martínez, Sílvia Simó. Treballadores socials. CAP del Consorci Sanitari Integral 7
Si no pots venir, si us plau, anul·la la visita! ELS CENTRES D ATENCIÓ PRIMÀRIA TREBALLEN APROFITANT AL MÀXIM ELS RECURSOS DE TEMPS I ESPAI DISPONIBLES. PRESENTAR-SE A LA VISITA SOL·LICITADA CONTRIBUEIX A TENIR UN SISTEMA SANITARI PÚBLIC MÉS EFECTIU. Quan un usuari sol·licita hora per visitar-se al seu centre d atenció primària (CAP) i després no es presenta a la cita amb el seu professional sanitari (metge de família, pediatra, infermer, etc.) causa un perjudici al centre i al sistema sanitari en conjunt, que va en detriment de tothom. Les conseqüències d aquest fet són: - Disminució de l eficiència de la consulta a l'originar espais de temps mort en els quals no es fa assistència. - Augment de les demores per demanar una cita prèvia. - Disminució de l accessibilitat a l assistència. En resum, quan un usuari no acudeix a la visita que ha demanat es desaprofiten recursos, ja siguin humans, estructurals o d altres. Un estudi fet per la Unitat d Atenció a l Usuari de l Àrea Bàsica de Salut de la Torrassa ha analitzat el temps que es va desaprofitar en els últims dos anys a causa de les visites demanades en què després l usuari no es va presentar. Aquestes dades són les següents: - No anul·lar una revisió de pediatria (que té una durada de 20 minuts) va suposar 27 dies totals desaprofitats l any 2006. - No anul·lar una cita prèvia amb el pediatra va suposar un total de 23 dies desaprofitats l any 2006, un dia més que el 2005. - No anul·lar una cita prèvia amb el metge de capçalera va suposar 26 dies desaprofitats
C/ Còrsega, 643 08025 Barcelona Tel. 93 507 25 80
l any 2006, cinc dies més que en 2005. - No anul·lar una visita de prevenció amb l odontòleg (fluoritzacions, equilibrats o segellats) va suposar un total de 23 dies desaprofitats al 2006, vuit dies més que l any 2005. En general, de l anàlisi es desprèn que comparant l any 2005 i 2006, el percentatge d usuaris que no es presenten a la cita va en augment. La conclusió de l estudi és clara: demanar visita i no presentar-se causa un perjudici important en el sistema sanitari. Aquest perjudici reverteix en dany al propi usuari, ja que disminueix la seva capacitat d accés al sistema quan ho requereix. Per aquest motiu, és important que sempre que l usuari concerti cita amb el seu centre sanitari anoti la data i l hora en una agenda o en un lloc visible que li serveixi de recordatori. A més a més, és molt important que si no pot acudir a la cita, es posi en contacte al més aviat possible amb el centre per tal d'anul·lar-la. D aquesta manera permetrà que un altre usuari que ho necessiti pugui beneficiar-se dels recursos que ell no farà servir. No presentar-se a les cites demanades al CAP causa perjudicis a tothom. Tots en sortirem guanyant! Recorda-te'n!
CENTRES D ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI Àngels Arpa i Loli Valenzuela. Administratives. ABS la Torrassa
C/ Còrsega, 643 08025 Barcelona Tel. 93 507 25 80
C/ Creu Roja, 18 08904 L'Hospitalet de Llobregat Tel. 93 447 07 80
Ronda la Torrassa, 151 08903 L'Hospitalet de Llobregat Tel. 93 447 07 20