Salut al barri - NÚM. 17. JUNY 2009 - Barcelona

SALUTAL BARRI LA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT

SALUT AL BARRI ÉS UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL Etapa 2 · Número 17 · Juny 2009

Protegir-se del cop de calor

Protegir-se del cop de calor LES ELEVADES TEMPERATURES REGISTRADES EN ELS MESOS D'ESTIU PODEN ARRIBAR A CAUSAR PROBLEMES DE SALUT GREUS, ESPECIALMENT EN LES PERSONES MÉS FRÀGILS, QUE S'HAN DE PROTEGIR PER EVITAR COPS DE CALOR. El cop de calor és un problema de salut que es pot produir quan hi ha un augment anormal de la temperatura corporal a causa de les altes tempe­ ratures ambientals. Els símptomes són febre molt alta, maldecap, nàusees, set intensa, convulsions, somnolència, etc. Les persones més dèbils, els majors de 75 anys i els infants, sobretot nounats i lactants, són els que poden veure's més exposats a patir un cop de calor.

Per combatre la calor és convenient beure molta aigua, sucs de fruites i evitar begudes alcohòliques.

També convé refrescar-se sovint i evitar els menjars calents i pesats.

Al carrer, cal evitar sortir amb el sol de migdia, que és quan fa més calor. Si heu de sortir, cal portar roba lleugera, no ajustada i de teixits naturals i clars. Feu servir gorra amb visera o barret i camineu per l'ombra. Cal aplicar-s'hi una crema fotoprotectora d'índex 15 o superior, sobretot en els infants. També cal refrescar-se la cara i portar aigua i beure sovint.

qui l'habitació. S'ha de procurar estar a les zones més fresques de la casa i tenir connectat el venti­ lador o l'aire condicionat.

En el cas dels infants, se ls ha d oferir aigua sempre que es despertin durant la nit. Per als lactants, cal preparar el biberó en el moment de donar-lo i cal anar oferint-lo amb aigua durant el dia. Els banys i dutxes o fer servir tovalloles humides sobre la pell per refrescar-se són també altres mesures a tenir en compte.

Per poder protegir-se del cop de calor convé preveure quins dies són els més calorosos, tot seguint les prediccions meteorològiques.

Si apareixen símptomes de cop de calor s'ha de situar l'afectat en un lloc fresc i a l'ombra, posarlo tombat de cara amunt i lleugerament incorporat, aplicar-li compreses d'aigua freda al cap, cara i pit i donar de beure aigua fresca. Posteriorment, s ha d avisar al servei d'urgències. També és important tenir informació dels horaris dels centres d'atenció primària més propers.

És convenient evitar les activitats esportives i disminuir l'activitat física en les hores de més calor.

A casa, és important tancar les persianes quan toca el sol i obrir-les durant la nit, perquè es refres-

CENTRES D ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CSI Marisa Vargas. Infermera. ABS la Torrassa

BUTLLETÍ INFORMATIU DE LES ÀREES BÀSIQUES DEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL DIRECTOR: DANIEL RODRÍGUEZ | COORDINACIÓ PERIODÍSTICA: DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ DEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL | CONSELL DE REDACCIÓ: MIGUEL A. AGUILAR, SANDRA AGUILAR, ROSA ALBERNI, FERRAN FLOR, DANIEL RODRÍGUEZ, CARME LLORENS, ANNA MILLÀ, ELVIRA QUINTERO, CARLES PEÑA, RUT SALVÀ, LOURDES SANS | HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO: MARISA VARGAS, RAFAEL HERNÁNDEZ, TERESA ROIGÉ, SILVIA ARDANUY, SÍLVIA SIMÓ, ÀNGELS MARTÍNEZ, BEGOÑA RIBAS I RAMON BOFILL | DISSENY: YOLANDA PLAYÁN (DISSENYAPUNT) | IMPRESSIÓ: REPRODUCCIONES BARCELONA SALUT AL BARRI és una publicació gratuïta promoguda pels centres d atenció primària del Consorci Sanitari Integral, amb l objectiu de promoure els hàbits saludables de la població. Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressar per telèfon al 93 507 25 89 o per correu electrònic a la següent adreça: salutalbarri@sanitatintegral.org 2

El cuidador informal Fer-se càrrec de persones amb dependència EL CUIDADOR INFORMAL ÉS LA PERSONA QUE S'OCUPA DE LA CURA D'UNA ALTRA PERSONA O D'ALTRES PERSONES QUE NO PODEN PER SI SOLES SATISFER LES PRÒPIES NECESSITATS BÀSIQUES: ALIMENTACIÓ, MOBILITAT O HIGIENE, ENTRE D ALTRES. La persona que exerceix de cuidador informal no rep prestacions econòmiques per aquestes tasques i no té una formació prèvia sobre com exercir-les.

Però és, sens dubte, qui ajuda més i millor a la persona dependent. L'augment de l'esperança de vida i l increment de malalties cròniques, sobretot les més invalidants, provoquen que cada vegada més la figura d'aquest tipus de cuidador sigui comuna i imprescindible.

Des del Centre d'Atenció Primària Collblanc s'han dut a terme diferents treballs d'investigació per veure la situació del cuidador informal. Aquests estudis han permès conèixer l'opinió i les vivències en relació a les tasques quotidianes que du a terme i també per saber com es troba, tant anímicament com físicament, per exercir el rol de cuidador.

Segons els estudis, el cuidador informal generalment té cura d homes majors de 75 anys que es troben dins del Programa d'Atenció Domiciliària (persones que reben l'atenció al seu domicili i no al centre per problemes derivats de la seva salut) i que tenen malalties cròniques que l impedeixen ser autònom.

Els aspectes més rellevants d'aquestes investigacions reflecteixen que el perfil del cuidador informal corres­ pon a una dona major de 65 anys, familiar del pacient (cònjuge), amb estudis primaris (sap llegir i escriure), que cuida el pacient des de fa més de cinc anys,

que no té experiències prèvies en la cura d'altres persones, que viu al mateix domicili de la persona cuidada, que no treballa i que està cansada de cuidar-se n. Els resultats dels estudis mostren també que els cuidadors informals no tornarien a fer de nou de cuidadors excepte si es tractés de casos de familiars directes que ho necessitessin.

D'altra banda, els cuidadors creuen que se n cuiden bé, però també pensen que necessitarien més recursos materials (cadires de rodes, banys adaptats, ascensors als habitatges...), més suport de personal especialitzat (d'un cuidador formal, que és aquell que ha estat format i rep diners per la seva tasca), així com un major suport psicològic per part dels professionals de la salut. També diuen sentir-se valorats tant pels familiars, com pels propis pacients que cuiden, així com pels professionals de la salut.

A més, consideren que conèixer altres cuidadors així com aprendre a fer millor les seves intervencions a través de la participació en grups de cuidadors informals seria positiu per millorar la seva situació.

CENTRES D'ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CSI Rafael Hernández. Infermer. ABS Collblanc

3

Nou servei al CAP Sagrada Família Teràpies naturals complementàries A L EXPRESSIÓ MEDICINA ALTERNATIVA S AGRUPEN, TRADICIONALMENT, TOT UN SEGUIT DE TERÀPIES I DE TÈCNIQUES QUE GUAREIXEN EN ALGUNS CASOS I QUE REFORCEN LA MEDICINA CONVENCIONAL EN D ALTRES. SÓN TÈCNIQUES ALTERNATIVES O BÉ COMPLEMENTÀRIES, QUE CADA COP SÓN MÉS COMUNS. El Centre d Atenció Primària (CAP) Sagrada Família ha començat a oferir teràpies naturals complementàries no cobertes pel Servei Català de la Salut dins la cartera de serveis. Així, doncs, els usuaris que hi volen accedir-hi, se n fan càrrec del seu cost.

Les persones que presten aquests serveis són professionals de la salut (metges, diplomades en infermeria i fisioterapeutes) formats en cadascuna de les teràpies per escoles reconegudes i lligades a alguna universitat nacional o estrangera.

La Unitat de teràpies naturals inclou: - Teràpia floral o flors de Bach: És un sistema de tractament natural basat en les 38 essències florals. És una teràpia que treballa amb l energia de les persones, que ajuda a restablir la salut i contribueix a harmonitzar les disfuncions en els camps físic, emocional, mental i espiritual dels éssers vius.

Indicacions: Ajuden a superar els estats d ànim negatius, que impedeixen el desenvolupament anímic de la personalitat per tal d evitar que es converteixin en detonants de malalties físiques.

- Acupuntura: És una medicina oriental basada en el restabliment del moviment energètic del cos. Consisteix en la introducció d unes agulles especials en els punts energètics per aconseguir els efectes terapèutics desitjats.

4

basada en la persona, en la seva globalitat i en relació entre ella mateixa i l entorn. La malaltia és un desequilibri que s expressa amb els símptomes. L homeopatia estudia el conjunt de símptomes i individualitza els tractaments.

Els medicaments homeopàtics ajuden a recu­ perar l equilibri perdut de forma suau i natural.

Indicacions: Malalties infeccioses bacterianes i virals (especialment les de vies respiratòries altes com ara faringitis, rinitis, sinusitis, traqueïtis...), a més de les micòtiques, cefalees, migranyes, malalties reumàtiques, trastorns ginecològics (dismenorrea, síndrome premens­ trual, menopausa) malalties dermatològiques (èczemes, urticàries, psoriasi, acne, herpes simple), ansietat, angoixa, estrès, depressió, insomni i malalties al·lèrgiques i psicosomàtiques.

A partir del setembre s oferirà també servei d os­ teopatia.

La Unitat de teràpies naturals es troba ubicada a la primera planta del CAP Sagrada Família.

El telèfon de contacte és 93 507 25 82.

Dies de visita i tarifes Teràpia floral: Dimarts de 16 a 20 h Acupuntura: Dimarts de 16 a 20 h Dimecres de 16 a 20 h Homeopatia: Dijous de 17 a 20 h

Indicacions: dolors generalitzats, dolors reumàtics, dolors artrítics, lumbàlgies, dolors menstruals, cefalees, migranyes, vertigen, depressió i ansietat, deshabituació tabàquica i obesitat, entre d altres.

Teresa Roigé. Responsable de la Unitat de teràpies naturals

- Homeopatia: La medicina homeopàtica està

CAP Sagrada Família

ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA

L infant i els límits Per què i com ajudar-lo a contenir-se?

AJUDAR L INFANT A CONÈIXER QUÈ ÉS UN LÍMIT, RESPECTAR-LO QUAN S ESTABLEIXI DES DE FORA I TAMBÉ EDUCAR-LO PERQUÈ SIGUI ELL MATEIX QUI SE L IMPOSI, TOT PLEGAT, ÉS NECESSARI PER AL SEU BON CREIXEMENT PERSONAL. En el desenvolupament psíquic i afectiu de l infant és necessari establir límits que facilitin una bona contenció interna i externa. Els límits dels primers mesos de vida són caràcters externs, és a dir, venen donats des de fora i els encarregats de posar-los en marxa són els pares o cuidadors. Si l infant és capaç d interioritzar-los, amb el temps i l experiència, aquests límits es convertiran en interns, és a dir, que se ls imposarà ell mateix, i l ajudaran a autoregular-se davant els processos de creixement.

Si això succeeix així, l infant augmenta la seva autonomia, pot admetre una negativa, millora la tolerància a la frustració i és capaç d aprendre de les situacions que no li agraden. Tot plegat també suposa un treball de desenvolupament de la ca­ pacitat d espera; en certa forma, un límit no és més que un ara no és el moment . Tot això suposa un procés propi del creixement de l infant i com a tal ho ha d acceptar i se l ha d ajudar.

Un infant ha de començar des de petit a poder resoldre determinades dificultats que va trobant en el seu desenvolupament. Els pares haurien de fomentar l autonomia i no la dependència (deixar que facin tasques malgrat no ho facin correcta­ ment). D aquesta manera els límits s entenen com una eina que afavoreix el procés d individuació infant-adult, a més de ser un instrument necessari

per estructurar el pensament i la conducta.

Per treballar els límits i el seu significat els pares o cuidadors haurien d evitar anticipar-se als desitjos de l infant, deixar-lo que sigui ell qui prengui deci­ sions i s esforci per aconseguir allò que vol. En aquest sentit, és necessari donar-li temps i con­ fiança per tal que se senti valorat i és important que el nivell d allò que se li exigeix sigui adequat a la seva edat i a les seves capacitats. És convenient buscar a casa rutines i hàbits diaris en els quals l infant participi activament, per tal d ajudar-lo a ser més autònom, malgrat que ningú no neix ensenyat .

A més, l infant ha de trobar en l adult una figura que pugui posar límits externs si li fallen els interns.

D aquesta forma s ofereix una bona contenció que l ajudarà a estructurar el pensament i el compor­ tament.

CENTRES D ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CSI Silvia Ardanuy. Psicòloga. CDIAP - Aspanias Sílvia Simó i Àngels Martínez. Treballadores socials. CAP Sagrada Família Membres del Projecte PAPI (Projecte Alerta Petita Infància)

5

Adolescents de la Dreta de l Eixample Qualitat de vida i salut DURANT EL CURS ESCOLAR DEL 2007-2008, EL CENTRE D ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP) SAGRADA FAMÍLIA VA FER UN ESTUDI PER CONÈIXER LA QUALITAT DE VIDA RELACIONADA AMB LA SALUT DELS ADOLESCENTS QUE ESTAVEN ADSCRITS A L ESCOLA PÚBLICA I PRIVADA CONCERTADA DE L ÀREA D INFLUÈNCIA DEL CAP. Per dur a terme l estudi vam passar uns qüestionaris als alumnes de 3r i 4t d Educació Secundària Obligatòria (ESO) de la zona. En total van participar-hi 194 d un total de 223 escolars, dels quals el 51% eren noies. El 60,3% tenia entre 14 i 15 anys i el 34% eren immigrants. A l escola privada concertada la proporció d adoles­ cents natius era del 69,4% mentre que a la pública era del 30,6%.

Els resultats de l estudi es poden resumir en els punts següents: Poc més de la meitat dels escolars (55%) feien exercici físic fora de l escola. Dels 107 adolescents que en feien, una mica més de la meitat assegu­ raven fer entre una i cinc hores d exercici a la setmana.

El 21,6% dels adolescents eren fumadors i d a­ quests el 21,9% van començar a fumar als 1112 anys, el 40,6% als 13-14 anys i el 37,5% entre els 15 i 17 anys. El 64,4% va dir que feien algun consum de begudes alcohòliques. D aquests, el 53% va començar a consumir alcohol entre els 11 i 13 anys. Més d un terç de l alumnat (33,5%) havia consumit alguna vegada porros, el 3,6% drogues de disseny, l 11,3% tranquil·litzants, el 3,1% cocaïna i el 0,5% heroïna.

En general, les noies tenen puntuacions de qua­ litat de vida inferiors a les dels nois, però tenen

6

una puntuació superior pel que fa a la relació amb els amics o amigues.

La qualitat de vida és inferior a mesura que s incrementa l edat de l adolescent.

En comparació, tenen millor qualitat de vida els adolescents natius pel que fa a la relació amb els amics o amigues i amb els professors, i res­ pecte a les activitats escolars i a l oci. En els alumnes immigrants el temps que fa que han arribat a Catalunya no influeix en els resultats.

Pel que fa al tipus d escola, els paràmetres de qualitat de vida són més alts en els adolescents de l escola privada concertada pel que fa a les relacions amb els professors, les activitats esco­ lars i les d oci. També són més alts en els ado­ lescents que fan exercici físic fora de l escola.

Com a conclusions, els adolescents que tenen millor qualitat de vida relacionada amb la salut són els que fan exercici físic fora de l escola, els que tenen familiars propers sense problemes per l alcohol, els que no han consumit drogues i els que són natius de Catalunya o Espanya.

ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA Dra. Begoña Ribas. Metgessa de família. ABS Gaudí

Cosmètics de protecció solar AL MERCAT HI HA UNA GRAN VARIETAT DE PRODUCTES QUE PROTEGEIXEN LA PELL DE L EXPOSICIÓ SOLAR. ES PODEN TROBAR EN DIFERENTS FORMATS: CREMA, LLET, ESPRAI, GEL, ETC. Per aconseguir l efecte màxim dels protectors solars és necessari triar el producte i l'índex de protecció solar adequat al tipus de pell. Aquests protectors no han de fer-se servir per augmentar el temps d'exposició al sol, sinó per augmentar la protecció quan l'exposició és inevitable.

Per calcular el tipus de producte adequat s ha de tenir en compte el tipus de pell i l índex de radiació ultraviolada (IVI). En funció d aquests, es triarà factor de protecció solar, que s indica a les etiquetes dels protectors solars.

El factor de protecció solar (FPS) es reflecteix de forma numèrica a l'envàs dels fotoprotectors que podem adquirir en el mercat i indica el temps que la persona pot exposar-se al sol sense risc de cremades. Com més alt és l'FPS, més alta és la protecció dels raigs solars. L FPS és un multipli­ cador del temps d exposició sense patir cremades. És a dir, que si una persona que pren el sol el primer dia pot estar 10 minuts sense que la pell comenci a posar-se vermella (eritema), si fa servir una crema FPS 5 podrà estar 50 minuts.

La classificació dels FPS per grau de protecció són baix (2-6), mig (8-12), alt (15-25), molt alt (3050) i ultra (més de 50).

El protector solar pot tenir altres característiques que reforcen el seu efecte i que s indica a l envàs del producte: - "Water-resistant": no perd la capacitat de protecció després de 40 minuts de natació (o dos banys de 20 minuts).

- "Waterproof": no ha perdut la capacitat de protecció després de 80 minuts de natació (o quatre banys de 20 minuts).

- "Rubproof": resistent a la fricció. Ho solen ser els fotoprotectors indicats per als infants perquè resisteixen el frec en els seus jocs.

- Pantalla: eviten totes les radiacions i per tant el bronzejat. Molt utilitzat en els productes infantils i en la prevenció o protecció de taques en la pell.

L'índex ultraviolat o índex UVI prediu les radiacions UVB. Es defineix com la quantitat de radiació UVB que produeix enrogiment en la pell a l'hora del migdia. Va ser creat a Europa (1996) per la neces­ sitat d'informar al ciutadà dels perills del sol. Encara que no tots els europeus responen igual a una exposició de sol, serveix d'orientació. L'índex UVI varia entre 0 i 16 i té cinc rangs. Són baix (1 i 2), moderat (3 i 4), alt (5, 6 i 7), molt alt (8, 9 i 10) i extrem (11 o més).

El quadre annex pot servir d orientació per triar un fotoprotector adequat segons el tipus de pell. Cal fer servir protectors solars que duguin filtres per a les radiacions ultraviolades A (UVA), ultraviolades B (UVB) i infrarojos (IR).

Pell clara Pell fosca Nivell de Exposició Exposició Índex de Índex de radiació (UVI) màxima protecció màxima protecció sense protecció

indicat

sense protecció

indicat

0-2 (baix)

80 minuts

15

110 minuts

8

3-5 (moderat)

40 minuts

25

60 minuts

15

6-7 (alt)

25 minuts

30

35 minuts

25

8-10 (molt alt) Estiu 20 minuts 50 o més

30 minuts

30

11 o més (extrem) 15 minuts 50 o més Estiu

25 minuts 50 o més

CENTRES D ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CSI Dr. Ramon Bofill. Metge de família. ABS La Torrassa 7

La vacuna del papil·lomavirus humà ACTUALMENT HI HA DUES MARQUES QUE COMERCIALITZEN LA VACUNA A CATALUNYA. EL DEPARTAMENT DE SALUT L HA INCLÒS DINS DE LES SEVES PRESTACIONS PÚBLIQUES PER A NOIES DE 12 ANYS. El càncer d úter està relacionat amb la presència del virus del papil·loma humà (VPH). Aquest virus és molt freqüent i de molt fàcil transmissió per contacte genital. Hi ha estudis que indiquen que vuit de cada deu persones entren en con­ tacte amb el virus VPH en algun moment de la seva vida. Per aquest motiu, tota dona està exposada al contagi des del moment que inicia les relacions sexuals. Actualment a Espanya moren dues dones al dia per càncer d úter.

vacuna està recomanada per a dones que tinguin entre 9 i 26 anys.

En aquests moments, hi ha vacunes del VPH comercialitzades a Catalunya per ajudar a pre­ venir el càncer d úter. A les farmàcies, les dones que ho desitgin poden adquirir dues marques: Gardasil i Cervarix, que s han d administrar injectades (per un infermer) en tres dosis (una primera, una altra al mes de la primera i l última als sis mesos). Com qualsevol vacuna, aquesta ha passat tots els controls d efectivitat i seguretat necessaris per a la seva comercialització. La

En el moment d administrar la vacuna, els infer­ mers aprofitem per proporcionar a les dones informació sobre la prevenció de malalties de transmissió sexual i la disminució de riscos amb l ús del preservatiu. També se ls recorda que han de fer les visites pautades pel seu ginecòleg.

C/ Còrsega, 643 08025 Barcelona Tel. 93 507 25 80

La sanitat pública catalana ha decidit aquest any incloure la vacuna del VPH en el calendari vacunal i finançar-la per a les noies de 12 anys (que cursen 6è de l ESO). D aquesta manera es vol assegurar la màxima efectivitat, ja que aques­ ta s aconsegueix si la vacuna s administra abans que la dona iniciï les seves relacions sexuals.

CENTRES D'ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CSI Lourdes Sans. Infermera. CAP Sagrada Família

C/ Còrsega, 643 08025 Barcelona Tel. 93 507 25 80

C/ Creu Roja, 18 08904 L'Hospitalet de Llobregat Tel. 93 447 07 80

Ronda la Torrassa, 151 08903 L'Hospitalet de Llobregat Tel. 93 447 07 20