Salut al barri - NÚM. 7. FEBRER 2006 - Barcelona

SALUTALBARRI LA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT SALUT AL BARRI ÉS UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL

RECURSOS SOCIOSANITARIS EL PROCÉS DE DOL HIGIENE PERSONAL

etapa 1 | número 7 | febrer 2006

higiene personal LES CONDICIONS I TAMBÉ ELS FACTORS PERSONALS I AMBIENTALS INFLUEIXEN EN LA HIGIENE PERSONAL. La higiene és un concepte que va més enllà del fet de netejar. Comprèn un seguit d’aspectes com l’exercici físic, l’alimentació, la son, etc. La higiene personal i de l’entorn són bàsiques per prevenir malalties i millorar la salut. Els factors d’higiene ambientals també influeixen en la salut.

que es modifiqui el pH propi i utilitzar esponges naturals que en facilitin la descamació.

També cal hidratar-la diàriament amb cremes o olis per evitar-ne la deshidratació i la pèrdua d’elasticitat. No està recomanat l’ús indiscriminat de sabons i desodorants germicides, ja que alteren l’equilibri propi de la pell.

Malgrat que els consells d’higiene personal són coneguts, cal fer un recordatori, especialment perquè els més petits els incorporin en la rutina diària.

Les mans Les mans s’han de rentar abans de cuinar, menjar i alimentar un infant. També s’han de rentar després d’anar al bany, de tocar escombraries, de tossir o esternudar, de canviar bolquers, de fer la neteja o quan arribem a casa.

Higiene personal La higiene personal és la que realitza l’individu en benefici propi, amb l’objectiu de millorar i conservar la seva salut i, indirectament, no afectar el benestar dels altres.

La pell és la primera barrera que ens defensa de l’entorn i cal saber com dur a terme la seva higiene. La pell realitza tres funcions bàsiques: protegeix l’organisme, el relaciona amb el món exterior i en regula el funcionament. Cal mantenir-la bé per tal que pugui realitzar correctament les seves funcions.

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI TERESA ROIGÉ

INFERMERA. ABS GAUDÍ

Netejar la pell Per mantenir la pell en bon estat és recomanable fer una dutxa diària o tres cops per setmana, usar sabons amb pH neutre per evitar

Hem de tenir cura de les ungles i de la pell de les mans i els peus. És important recordar hidratar-la per evitar fisures.

Higiene bucal Per tal de prevenir l’aparició de malalties bucals és imprescindible tenir en compte les següents normes d’higiene: cal raspallar-se les dents durant aproximadament dos minuts després de menjar, utilitzant pastes fluorades que no siguin abrasives; a més, cal utilitzar fil de seda per tal de netejar els espais interdentals. També és recomanable no ingerir sucres refinats en excés per evitar l’aparició de càries.

SALUT BARRI Butlletí Informatiu de les Àrees Bàsiques del Consorci Sanitari Integral AL

DIRECTOR: JOSÉ LUÍS IBÁÑEZ | COORDINACIÓ PERIODÍSTICA: DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ DEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL | CONSELL DE REDACCIÓ: MIGUEL A. AGUILAR, SANDRA AGUILAR, ROSA ALBERNI, SILVIA DUEÑAS, FERRAN FLOR, JOSÉ LUIS IBÁÑEZ, CARME LLORENS, ANNA MILLÀ, ELVIRA QUINTERO, TERESA ROIGÉ, RUT SALVÀ, SANDRA VILLARES | HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO: MARTA PAYTUBI,

SANDRA ALONSO, MONTSERRAT ANDRÉS, BEGOÑA RIBAS, LOURDES SANS, MERCÈ VILALTA, RAQUEL ALONSO, M. ÀNGELS MARTÍNEZ, SÍLVIA SIMÓ. | ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC: CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT | DISSENY i MAQUETACIÓ: B2BACG AGÈNCIA DE COMUNICACIÓ GRÀFICA | IMPRESSIÓ: OFFSET COLOR.

SALUT AL BARRI és una publicació gratuïta promoguda pels centres d’atenció primària del Consorci Sanitari Integral, amb l’objectiu de promoure els hàbits saludables de la població.

Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressar per telèfon, al 93 507 25 89, o per correu electrònic a la següent adreça: salutalbarri@sanitatintegral.org

PASSIR Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva EL SERVEI, QUE DEPÈN DE L’INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT, ESTÀ A CÀRREC D’UN EQUIP MULTIDISCIPLINAR FORMAT PER UNA GINECÒLOGA I DUES LLEVADORES, AMB EL SUPORT D’UNA AUXILIAR D’INFERMERIA I D’UNA ADMINISTRATIVA. El Centre d’Atenció Primària (CAP) Sagrada Família ha posat en marxa, des del passat novembre, el Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva (PASSIR). A partir d’aquesta data les persones usuàries de les àrees bàsiques de salut de Sagrada Família i Gaudí poden gaudir de les prestacions d’aquest servei que fins al moment oferia el CAP Manso, al barri de Sant Antoni.

L’atenció que ofereix el PASSIR va dirigida a totes les persones que necessitin atenció relacionada amb els àmbits de la salut sexual i reproductiva. Els serveis que inclou el programa són:

PODEU AL

- Atenció maternoinfantil: control i seguiment de l’embaràs, informació i consell educatiu a les futures mares (educació maternal, atenció al puerperi, recuperació pospart).

- Atenció a la menopausa: informació i educació sanitària sobre la menopausa i el climateri.

- Prevenció del càncer de coll uterí. Les activitats inclouen prevenció en dones des de l’inici de les relacions sexuals ACCEDIR fins als 65 anys.

PASSIR

PER

CONCERTAR

UNA

VISITA

ADREÇANT-

VOS PERSONALMENT

- Prevenció secundària del càncer de mama: informació i educació sanitària sobre la prevenció del càncer de mama.

- Planificació familiar: inforAL CAP SAGRADA mació, educació sanitària i assessorament sobre - Informació i educació saFAMÍLIA O TRUCANT sexualitat i contracepció; nitària sobre la prevenció AL TELÈFON orientació en l’expressió de de les infeccions de transla sexualitat i atenció a les missió sexual (ITS), diagdisfuncions sexuals; estanòstic i tractament de les bliment, seguiment i control ITS. de mètodes anticonceptius i acollida a la demanda d’esterilitat quirúr- - Atenció a les malalties ginecològiques: gica; assessorament sobre la interrupció exploració ginecològica, informació i eduvoluntària de l’embaràs, segons els supò- cació sanitària adreçada a la malaltia o sits legals, i sobre l’adopció en embaras- alteració que presenta la dona.

ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA sos no desitjats; atenció preconcepcional TERESA ROIGÉ (desig d’embaràs, valoració i derivació - Atenció especial als joves: informació, ADJUNTA A DIRECCIÓ per estudis d’esterilitat/infertilitat, consell educació sanitària i assessorament sobre DR. CARLOS ROMERO genètic). sexualitat i anticoncepció, ITS i sida.

DIRECTOR ABS GAUDÍ

93 507 25 80

CÀNCER DE MAMA un diagnòstic a temps pot salvar vides UN DIAGNÒSTIC DE CÀNCER DE MAMA IMPLICA UN PROCÉS DE MALALTIA LLARG, SOVINT AMB UN PRONÒSTIC INCERT, AMB UN TRACTAMENT LLARG, FEIXUC I EN MOLTES OCASIONS AMB IMPORTANTS EFECTES SECUNDARIS FÍSICS I PSICOLÒGICS. Què podem fer per lluitar contra el càncer de mama i les seves conseqüències? Tenint en compte que avui dia la prevenció no és possible, la detecció precoç es presenta com una eina imprescindible per diagnosticar-lo abans de tenir-ne els símptomes i possibilitar la curació. A més, s’ha de tenir en compte que una finalitat molt important de la detecció precoç és millorar la qualitat de vida de la dona diagnosticada d’un càncer de mama, i que el procés que hagi de seguir sigui menys agressiu, com per exemple fer d’una extirpació del tumor en lloc d’extirpar tota la mama (cirurgia conservadora).

Per fer la detecció precoç disposem d’una tècnica diagnòstica adequada, la mamografia o radiografia de les mames, que és una prova a què les dones no han de tenir por. Pot resultar molesta però no fa mal.

El programa Tenint en compte tots aquests factors, el Pla de Salut de Catalunya, va recomanar l’organització i posada en marxa de programes de detecció precoç de càncer de mama en tot el territori català.

PROGRAMA DE DETECCIÓ PRECOÇ DEL CÀNCER DE MAMA AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA DE BARCELONA

A Barcelona es va iniciar a finals del any 1995 i es dirigeix a totes les dones d’entre 50 i 69 anys residents a la ciutat.

Si bé el càncer de mama pot aparèixer en qualsevol edat, és a partir dels 50 quan la freqüència s’incrementa notablement. Si una mama no té cap lesió ni trastorn que la faci susceptible d’un seguiment més

proper, n’hi ha prou a fer una mamografia cada dos anys .

Els hospitals públics de la ciutat són els responsables de fer les mamografies a les dones. Les dones que viuen a la Dreta de l’Eixample són convocades per l’Hospital de Sant Pau. Aquest any és la tercera vegada que es convoquen. Al barri Gaudí-Sagrada Família, durant el 2004 es va convidar 4.672 dones a fer-se una mamografia i es va diagnosticar 13 càncers.

Atenció a la dona En primer lloc el programa ofereix comoditat i accessibilitat per a les dones i, sobretot, flexibilitat horària.

D’altra banda, hi ha també una resposta immediata en cas que faci falta alguna altra prova diagnòstica, seguiments avançats o tractament. Les dones que tenen por, han de deixar de tenir-la perquè els que treballem al programa volem ajudar-les i proporcionar-los les cures necessàries, si calen. Les usuàries que diuen no tenir temps per fer-se la mamografía han de saber que posem tots els mitjans perquè puguin trobar aquest temps. Si ja es controlen per altres vies, les animem que coneguin el programa, perquè ofereix la major qualitat de què el sistema sanitari disposa.

El càncer de mama es pot curar si s’agafa a temps. Vine! Per a qualsevol dubte, pots trucar al telèfon 93 556 55 01.

PERIODONTITIS Per què es perden les dents?

TENIR UNES BONES DENTS ÉS IMPORTANT PER PODER MENJAR CORRECTAMENT I EVITAR CERTES MALALTIES. A MÉS, L’APARENÇA I ESTAT DE LA NOSTRA BOCA INFLUEIX EN MOLTS ALTRES ASPECTES DE LA VIDA, DES DE LA PRÒPIA AUTOESTIMA FINS A LES RELACIONS AMB ELS ALTRES. La creença que l’envelliment va acompanyat inevitablement d’una pèrdua dentaria és completament falsa. La principal causa de pèrdua dentaria (encara més que la càries) és la periodontitis, coneguda popularment amb el nom de piorrea.

La periodontitis consisteix en una inflamació dels teixits que envolten la dent i que si no es tracta a temps provoca la pèrdua dentaria.

LA MILLOR MANERA DE PREVENIR LA MALALTIA PERIODONTAL I LA CÀRIES ÉS MANTENIR UNA BONA HIGIENE ORAL

La responsable principal de la malaltia periodontal i la càries és l’acumulació de placa bacteriana i la formació de càlcul a causa d’una manca d’higiene oral. La placa bacteriana és la capa de bacteris que es forma contínuament entre les dents.

El càlcul, que es forma per l’enduriment d’aquesta capa, es diposita a les superfícies de la dent, genives i pròtesis i provoca, quan es té periodontitis, inflamació i destrucció de l’os.

Altres factors que agreugen la malaltia són el consum de tabac (el 90% de pacients fumadors acaben desenvolupant periodontitis), malalties com la diabetes ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA mellitus, l’administració d’alguns fàrmacs DRA. RAQUEL GARCÍA i, fins i tot, factors genètics (en els casos ODONTÓLOGA. CAP SAGRADA FAMÍLIA més agressius de la malaltia). La perio-

dontitis és freqüent també en dones embarassades. El canvi hormonal propi de l’embaràs pot provocar una inflamació de les genives que pot desencadenar la malaltia periodontal si no es tracta.

La periodontitis es desenvolupa moltes vegades sense dolor, i per això no es detecta fins que la malaltia no es troba avançada.

Signes El signes que ens ajuden a identificar un problema a les nostres genives són: sagnat espontani o quan ens raspallem les dents, genives enrogides, aparició d’abscessos a la genives supurants i mal alè. Altres signes de la malaltia són la sensibilitat al fred, la retracció de les genives (que fa la sensació de tenir dents més llargues i amb aparició d’espais entre elles) i mobilitat de les dents.

La millor manera de prevenir la malaltia periodontal i la càries és mantenir una bona higiene oral. Cal utilitzar un raspall adequat, fil de seda i raspalls interproximals dos o tres vegades diàries. També és convenient evitar la ingesta excessiva de sucres i visitar regularment el dentista, ja que si es detecta a temps es pot evitar que la malaltia avanci. És important tenir en compte que un cop instaurada la periodontitis l’ha de tractar un professional, que farà un manteniment bucal per controlar-la.

febre en infants LA FEBRE ÉS UN SIGNE QUE ACOMPANYA AMB MOLTA FREQÜÈNCIA LES MALALTIES I PROCESSOS PROPIS DE L’EDAT PEDIÀTRICA. PER AQUEST MOTIU, LA SEVA APARICIÓ NO HA DE SER MOTIU IMMEDIAT DE GRAN ALARMA. La febre és un mecanisme de defensa de l’organisme que comunica que alguna cosa “no funciona” del tot bé. Quan sospitem que un infant té febre és convenient prendre-li la temperatura amb aparells adients per tal de tenir una dada mesurada objectiva. No és suficient amb deixar-se guiar per la sensació que el nen té febre.

En general, es recomana prendre la temperatura a l’aixella.

Si la febre és molt alta es poden aplicar al nen mesures físiques per fer baixar la temperatura com són treure-li la roba, fer-li banys en aigua tèbia a 30-34 graus durant uns 15-30 minuts, oferir-li líquids o mantenir l’ambient fresc.

S’ha de portar l’infant amb febre al pediatra quan: - La febre és superior a 39-40 graus.

En un infant es considera febre una temperatura superior a 38 graus si es pren la temperatura a l’aixella i superior a 38,5 graus si es pren al recte, ja que en aquesta zona la temperatura és 0,5 graus superior.

Tot i que la febre intraquil·litza sovint els pares o responsables de l’infant, han d’intentar mantenir la calma i valorar altres aspectes o símptomes d’alarma. S’ha de pensar que el més important és conèixer la causa de la febre, no la temperatura en si.

- La febre dura més de 48 hores.

- No reacciona quan s’administren els antitèrmics.

- Supera els 38 graus en un infant lactant menor de quatre mesos.

D’altra banda, no sempre existeix una relació sistemàtica entre la temperatura que presenta el nen i la gravetat de la malaltia que produeix la febre.

- Si el nen té alguns dels següents símptomes, a part de la febre: taques a la pell, dificultat per respirar, molèsties per orinar, rebuig mantingut de l’aliment, vòmits continus, convulsions (moviments sobtats incontrolats de cames i/o braços amb pèrdua de consciència), rigidesa de clatell, sensació de malaltia greu (irritabilitat, mal color o somnolència).

Com actuar Els responsables de l’infant han d’administrar antitèrmics (fàrmacs per ABS SAGRADA FAMÍLIA I ABS GAUDÍ controlar la febre) quan la temperatura a SORAYA ARTIGAS l’aixella sigui superior a 38 graus o en el PEDIATRA. CAP SAGRADA FAMÍLIA recte sigui superior a 38,5 graus, o bé si el MERCÈ BLÁZQUEZ nen manifesta algun dolor o està irritable.

INFERMERA. CAP SAGRADA FAMÍLIA

És convenient tenir clar que, en la majoria dels casos, la malaltia que causa la febre pot passar desapercebuda sense donar més signes i no cal administrar altres medicaments. Mai administreu un tractament antibiòtic sense prescripció mèdica.

RECURSOS SOCIOSANITARIS Què són?

EN LA REVISTA NÚMERO 5 DE SALUT AL BARRI ES VA TRACTAR ELS DIFERENTS CENTRES DE TREBALL I ELS PROFESSIONALS QUE S’INCLOUEN EN ELS RECURSOS SOCIOSANITARIS. AQUEST ARTICLE CONTINUA LA DEFINICIÓ DE RECURSOS RELACIONATS EN AQUEST ÀMBIT. Centres sociosanitaris Els centres sociosanitaris són centres d’institucionalització que poden tenir diverses unitats d’hospitalització i atenció diürna. Dins d’aquests centres podem trobar els següents serveis o unitats: - Llarga estada. Està destinada a l’atenció continuada de persones amb malalties o processos crònics i amb diferents nivells de dependència, amb diversos graus de complexitat clínica i que no poden ser atesos momentàniament en el seu domicili .

- Mitja estada - Convalescència. És la unitat destinada a persones amb malalties que es troben en fase de recuperació d’un procés agut i amb pèrdua d’autonomia potencialment recuperable o necessiten continuació d’un tractament o supervisió clínica continuada i que, a causa de la seva complexitat, requereixen intensitat de cures.

- Mitja estada - Cures pal·liatives. És la unitat destinada a pacients en situació de malaltia avançada o terminal que necessitin control de símptomes o tractaments continuats en règim d’hospitalització.

El tipus de malaltia predominant és l’oncològica.

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI SANDRA AGUILAR RAQUEL ALONSO M. ÀNGELS MARTÍNEZ SÍLVIA SIMÓ

TREBALLADORES SOCIALS. ABS CONSORCI

- Mitja estada - Polivalent. És el servei destinat a l’atenció de convalescència i cures pal·liatives en unitats que, per la seva dimensió i criteris de planificació, no poden realitzar aquestes activitats d’una manera específica.

- Hospital de dia. Dóna assistència predominantment a persones grans malaltes, pacients crònics que requereixen mesures integrals de suport, rehabilitació, tractament o diagnòstic i seguiment especialitzat en règim diürn ambulatori. Els objectius dels serveis d’atenció de dia poden ser: l’avaluació integral, la rehabilitació i l’atenció continuada de manteniment.

La durada d’aquests recursos depèn de la necessitat, no són definitius.

PADES El PADES és el Programa d’Atenció Domiciliària Equip de Suport de persones grans amb malalties, de malalts crònics amb dependència i de malalts terminals. Es tracta d’equips especialitzats que donen suport a l’atenció primària en l’àmbit de la geriatria i ELS RECURSOS NO SÓN DEFINITUS, ESTAN SOTMESOS A LA NECESSITAT

de les cures pal·liatives, a petició d’aquesta, en aquelles situacions més complexes per tal de beneficiar-se de la interdisciplinarietat i l’especialització dels seus membres. Fonamentalment atenen persones grans, pacients crònics i pacients terminals.

El tràmit per poder accedir als centres sociosanitaris i a l’equip PADES ha de ser valorat i derivat per part de l’equip d’atenció primària (metge de família, infermer i treballador social). L’accés a aquests serveis depèn de la valoració última dels professionals dels propis centres.

EL PROCÉS DE DOL EL DOL ÉS UNA REACCIÓ EMOCIONAL QUE TOTES LES PERSONES EXPERIMENTEN EN ALGUN MOMENT DE LA VIDA. ÉS UNA MANERA D’EXPRESSAR ELS SENTIMENTS DAVANT UNA PÈRDUA.

CONSELLS PER AFRONTAR EL PROCÉS DE DOL - Hem de donar-nos permís per trobar-nos malament, per expressar els nostres sentiments, per poder sentir el dolor i poder superar i recuperar-nos de la pèrdua.

- Hem de tenir paciència amb nosaltres mateixos i amb els que ens envolten.

- No hem de descuidar la salut i no hem d’automedicar-nos.

La societat actual viu cada vegada més d’esquena al procés de la mort. S’incita les persones a oblidar, a no sentir, a no expressar les emocions, etc. Tot això fa que moltes persones tinguin dificultats per poder superar de forma natural la mort d’un ésser estimat.

El dol és una reacció emocional que experimenten les persones durant la vida. Hi ha diferents tipus de pèrdues: pèrdua d’un ser estimat, pèrdua davant una discapacitat, pèrdua d’objectius, pèrdua d’ideals, pèrdua d’il·lusions, etc.

El procés de dol pot arribar a durar entre un i tres anys i la intensitat i la duració amb què es viu depèn de molts factors: - Del tipus de mort (esperada o sobtada, en el domicili o a l’hospital...)

- De la intensitat i la duració de la relació amb la persona morta.

- De l’edat.

Cada persona requereix un període determinat per poder superar la pèrdua, no hi ha dreceres.

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI PRÁXEDES GIL, M. JOSÉ GONZALEZ

INFERMERES. ABS COLLBLANC

SANDRA AGUILAR

TREBALLADORA SOCIAL. ABS COLLBLANC

Tipus El procés de dol pot tenir un caràcter o un altre depenent de com es produeix el procés: - Dol anticipat: ajuda a prendre consciència de

què està succeint i d’allò que és inevitable i expressa els estats d’ànim.

- Dol retardat: no hi ha signes aparents de sofriment, però poden aparèixer més endavant.

- Dol crònic: els “records” són constants i la persona no és capaç de seguir amb la seva vida quotidiana.

Hi ha una sèrie de reaccions habituals posteriors a la mort de una persona: - Sentiments de negació, insensibilitat, empipament, tristesa, frustració, por, culpa, soledat, alleugeriment, ambivalència.

-Sensacions corporals: nàusees, palpitacions, nus a l’estómac, mal de cap, pèrdua de la gana, insomni, fatiga, sensació de falta d’aire, mal d’esquena, tremolors, hipersensibilitat al soroll, sensació de calor, etc.

- Comportaments: plorar, sospirar, cridar i parlar a la persona morta, evitar la gent, dormir poc o en excés, distraccions, malsons, falta d’interès pel sexe, hiperactivitat o apatia.

Es pot considerar superat el dol quan som capaços de recordar i parlar de la persona morta sense plorar ni desconcertar-nos, quan hem après a viure sense la persona, quan deixem de viure en el passat i podem establir noves relacions i acceptar nous reptes en la vida.

c/ Còrsega, 643 08025 Barcelona

c/ Còrsega, 643 08025 Barcelona

c/ Creu Roja, 18 08904 L’Hospitalet de Llobr.

Rda. la Torrassa, 151 08903 L’Hospitalet de Llobr.

Tel. 93 507 25 80

Tel. 93 507 25 80

Tel. 93 447.07.80

Tel. 93 447 07 20