Saudade. Recorda i somriu. Falla La Via 2021

L’antic trenet que unia les poblacions de Dénia i Carcaixent passava per Tavernes de la Valldigna. Fa unes quantes dècades, aquest tren va deixar de circular. Però, en el seu lloc batega el cor d’una comissió fallera que rep el nom de Falla La Via. Avui, 40 anys després de la seua fundació, volem fer un homenatge a les quatre dècades viscudes com si cadascuna d’elles fos una estació. Així, cadascuna de les estacions són cultura, art, festa, foc, soroll, i música. En definitiva diferents maneres de fer Falla.

Quatre dècades de recorregut i moltes més que, n’estem segurs, recorrerem. Encara que les adversitats ens juguen males passades, el cor d’aquesta falla no pararà mai de bategar.

Aquest llibret va dedicat a totes les persones que heu viatjat en aquest tren al llarg de la nostra història. Sense vosaltres res no hauria estat igual. Som i serem La Via.

1 Saudade. Recorda i somriu

EDITA

SUMARI

ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA LA VIA

1 - Dedicatòria.

Direcció i fotografia: Delegació Cultural, Llibret, Promoció Lingüística i Igualtat

2 - Edita.

Disseny, maquetació i impressió:

2 - Sumari.

Servicis Digitals (Àlex Blasco)/IDB

3 - Llistat de comerços.

Portada: Fanny Grau Noguera

4 - Pròleg.

Delegat publicitat:

6 - 1a dècada: els inicis.

Juan Bautista Grau Magraner

26 - 2a dècada: anem creixent.

Correcció: Delegació Cultural, Llibret, Promoció Lingüística i Igualtat

54 - 3a dècada: ens modernitzem.

Dipòsit legal: A-90-2011 Impressió IDB

78 - 4a dècada: la falla del present, camí al futur.

Edició de 100 exemplars

106 - 4 dècades de records.

El present llibret ha concursat a la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

138 - Racó faller.

“Este llibret participa en el Premi de les Lletres Falleres” Llibret disponible al web: www.fallalavia.es

170 - Publicitat.

2

Saudade. Recorda i somriu

LLISTAT DE COMERÇOS Servicis Digitals Divina Pastora Bar Hostal Eventos y Producciones Més que Carn-Martínez Adrià Dioni Flors i Detalls Fruiteria Juani Dec-Hogar Repamax Funeraria Juani Flors Iris Edhyma Carnisseria Ferrando Pallas Grau Asesores Inmobiliaria Martí Aluminios Bixquert Troyano Grues MGM NouDescans Tramita Centre Podoclínic Carnisseria Amparo Chover

Electricitat J. Alberola Administracions MG English For Forn Fons-Meló Pirotecnia Crespo S. L. Centro de Estética Carmen Molí Canyar Restaurant Centro Gestor Guillem Export S. L. L’Exqsa Suinval Disvall Saló la Font Girbes Joyas Talleres Auta S. L. Benizael Pa i Dolços Carmina Marga Noguera Ke Foto Lex Solucions Legals Olympic Esports Sala Iluminació 3 Saudade. Recorda i somriu

“Saudade. Recorda i somriu” Pròleg

D

e records i somriures esperem omplir els moments que passeu amb aquest llibret a les mans. I és que aquesta pandèmia i tot allò que estem vivint ha capgirat la realitat que coneixíem. El que abans semblava impossible, ara ja sabem que pot ocórrer: un país pot tancar-se amb clau per protegir-se, uns monuments poden quedar guardats als magatzems i el silenci pot trencar-se cada capvespre amb aplaudiments. És temps de reflexionar, de donar gràcies, de no plorar per allò que hem perdut, sinó somriure per tot el que hem viscut. Vine de la nostra mà, nosaltres et conduirem per un camí ple d’anècdotes, de sentiments i d’enyorances; de silenci, de coets i de records. Però també et mostrarem una Via de futur, de projectes i d’esperança.

Aquest és el llibret faller d’un any atípic, però molt important en la nostra comissió: complim 40 anys! Si alguna cosa hem aprés, és carpe diem: volem celebrar els 40, però també els 47, els 54, els 62 i molts més. Volem festejar que any darrere d’any, falleres i fallers, de març a març, pensen i escriuen en aquestes pàgines. Cadascuna de les persones d’aquesta comissió té una feina ben important a desenvolupar durant l’any: organitzar, ballar, cantar, dissenyar, muntar, donar suport, aplaudir, traure comptes, presidir, jugar...

4 Saudade. Recorda i somriu

E

scriure és una altra manera d’entendre les falles i tot allò que les envolta. Si hui podeu llegir aquest llibret faller, és gràcies a totes les persones que des del primer any han estat convençudes que els llibrets fallers formen part de la festa i són testimonis de la història de cada comissió. Entre els presents fulls trobareu apunts d’escriptores i escriptors aficionats, aquests escrits són un tresor que cal guardar per a saber d’on venim, per a marcar el camí on volem anar. És molt difícil definir el mot Saudade, tan difícil com explicar què ha suposat per a nosaltres construir aquest llibret mitjançant reunions virtuals, a cop de missatges de text i un fum de correus electrònics.

T’estranye podria ser una definició, malenconia podria ser el sentiment lligat a Saudade. I és que trobem tant a faltar el casal, tant que ens arriba a fer mal. Recordem falleres majors i presidents que han desfilat per les pàgines dels llibrets des del 1982, fem memòria de cada escrit, de cada fotografia. Nostàlgia,”Morriña”.

Si tenim aquests records, aquest sentiment d’enyorança és perquè han sigut bons moments, dècades que han construït el que hui som: una falla moderna, oberta, divertida, solidària i compromesa. Només ens queda convidar-te a rememorar batalles mitjançant les següents pàgines.

Dona’t temps, gaudeix aquest llibret, emociona’t, recorda, comparteix-lo amb les més menudes i menuts de la casa, han de conéixer la falla, no han d’oblidar que tornarem.

Deixeu que oloren el fum de la traca, que escolten la xaranga, que es posen de gala per a la presentació, que ajuden a posar la gespa del monument, que es queden amb la boca ben oberta en veure tantes motos juntes, que ballen, que es disfressen i que noten l’escalfor del foc en cremar-se el monument. Contem-los que gran és la setmana fallera, però també, que les falles són tot l’any.

Assegurem-los que tornarem, perquè ens trobem a faltar.

Saudade: i en recordar, pintarem un somriure baix la masquereta. I sabrem que allí ens retrobarem, al Passeig de Lepant número 9. Casal de la Falla La Via.

Delegació de Llibret

5 Saudade. Recorda i somriu

s l e

s i c i in índe

x

rro i e F r a B l a s 1.-Reunion sal a C r e m i r p e al nostr 8. llver, pàgina

e per L aura B

2.-Les n

per Anto

his, pàg

efà t e u q e r l e d istòria

4.-H nio Sanchis, pàgina 16. per Anto

1a dècada

lla pàgina 14. a p l E 3.- gel Bellver,

its del d

nio Sanc

a

igu a ’ l i sso

per Àn

ijous

ina 12.

5.-1987, el p

per Majo i To

rimer del 1r

ni Bono, pàgin

a 18.

r

falle l a s a c e r t s o 6.-El n 2. llver, pàgina

per Àngel Be

2

7 Saudade. Recorda i somriu

1982-1991

s n nio

al

u e R

bar

ferro Hui les mans són la memòria.

L’ànima no se’n recorda, està dolguda de tant de recordar.

Però a les mans queda el record de tot allò que s´ha tingut.

(Pedro Salinas)

En un casal està ara tota l’esperança de futur, el record ens anima a tenir paciència, a saber esperar.

Si fem la vista enrere costa imaginar com va començar tot. D’on va sorgir la idea? Com gent de tan diversa índole va poder posar-se d’acord i conduir-nos fins on estem hui? Escoltem aquelles persones que començaren aquest camí, els seus records són un gran tresor!

40 anys ha durat el seu somni. 40 anys des d’aquelles primeres reunions al Bar Ferro. Algunes d’aquelles persones ens han obert els ulls i ens han mostrat com, amb constància i creient en la il·lusió de fer falla, hem plantat uns quants monuments.

Per sort, ens han contat alguns dels seus secrets, secrets que de ben segur us trauran algun somriure i rebuscaran a la vostra memòria. Pareu atenció i esbrinareu per què.

1982-1991

8 Saudade. Recorda i somriu

i

al

primer

nostre

casal per Laura Bellver

Sabíeu que els inicis estan a una reunió de veïnat a la carnisseria d’Àbalos? Aquestes veïnes i veïns acordaren avisar a persones que coneixien i a més membres i gent de negocis del barri. D’aquesta manera, passaren a reunir-se al bar del barri de Lepant: el Bar Ferro.

Així, s’anava fent un llistat de persones que s’apuntaven a una falla que començava: familiars, amigues i amics de l’escola, companyes i companys de treball.

I el nom? Com va sortir el nostre nom? Diversos noms es van llançar a l’aire, però veient quin era el nostre barri i que tothom el coneixia perquè per allí passava la via, el nostre nom va quedar clar: Falla La Via. I després del nom va vindre l’escut, allò que ens identifica sense necessitat de lletres. Quin millor símbol per acompanyar a la via que el tren?

Qualsevol inici està ple d’incertesa, però també d’esperança i d’il·lusió. I tasques, moltes tasques que anaven repartint-se d’acord la disponibilitat de temps lliure, l’ edat… Distribució de càrrecs, búsqueda de la nostra seu, el nostre casal i el seu condicionament, ajuda per part d’empreses locals i per damunt de tot, col·laboració de totes les mans, tot allò és el que les nostres fundadores i fundadors recorden.

Un casal ben apadrinat vàrem tenir, amb la padrina Amparo Escrihuela i la padrina infantil Mª Carmen Sanchis que donaren per inaugurada la nostra seu.

Així, la nostra primera eixida oficial fou durant les festes de Tavernes de 1981, al mes de setembre. Visitàrem la gruta de la Verge de Lourdes. Les xiquetes i els xiquets anaren vestits de llauradores i llauradors, no serien més de vint!

9 Saudade. Recorda i somriu

1982-1991

Inclòs el Bar Ferro va ser testimoni del primer monument, amb la seua corresponent novatada: no ens el varen acabar!!! Tanmateix, al mes de març, la primera fallera va lluir enmig del barri, per on antigament passava la via del tren.

I com una falla és cultura, no podíem deixar de tenir llibret faller. Fins a Castellar anàrem a parlar amb Antoni Ginés, poeta i escriptor, per a demanar la seua participació.

1982-1991

10 Saudade. Recorda i somriu

I la primera presentació? Des del primer moment buscàrem actes solemnes i plens de sentiment. Llogàvem un decorat i tot! Majors i infantils junts, doncs encara érem poca gent! I quina gràcia, com no hi havien prou falleres de la comissió major, les xiquetes més altes formaren part de la Cort d’Honor Major.

Des del primer moment volíem una falla oberta al veïnat i a tot el poble, compromesa amb el medi que ens envolta. Com a falla innovadora arrastràrem molta joventut i xicalla, que ara són les i els que tiren endavant aquesta comissió. I incorporàrem gent del barri que ens va acompanyar els primers anys allà on anàvem.

Així, recordem a Vicent Ferrando Martí, Vicent “El Miramaro”, membre indiscutible dels nostres primers anys, sempre al costat de l’estendard! Qui no recorda les seues llàgrimes cada 20 de març?

Fa 40 anys, aquelles persones que es reunien al Bar Ferro són les que avui veuen organitzar cada acte, cada festa i cada comboi a la seua descendència: filles, fills, néts i nétes. Som també tradició i per damunt de tot, serem futur. Un futur ple de coets, de monuments, de disfresses, de vestits de gala, de música i d’esperança.

Així que, com deia Peter Pan, no deixem mai de somniar, sols qui somnia aprén a volar.

Text extret de les entrevistes a les fundadores i els fundadors: Vicent Vercher (“el tete”) Paco Adsuara (“ Paco Cotes”) Lupe Aguayo (“Lupe”) Pepa Enguix (“Pepa la d’Àbalos”) Àngel Bellver

Escaneja el següent codi qr i visualitza: Vídeo de l’entrevista als fundadors i fundadores de la nostra Falla.

Escaneja el següent codi qr i visualitza: Vídeo de l’entrevista sobre la fundació de la Falla la Via.

11 Saudade. Recorda i somriu

1982-1991

Les

Nits

del

DIJOUS

per Antonio Sanchis

Hui és divendres novament, i tot i que ja fa més d’un any que no he anat a sopar al Casal, encara no m’he acostumat al fet que siga divendres i no haver d’anar per pa o encomanar l’entrepà per a sopar a la falla.

Són tants els anys que porte fent-ho, que el subconscient continua traint-me...

I és en eixos moments quan em pose a recordar tot el que, si poguera, la lluna podria contar del que hem fet en aquesta Falla.

Quan vaig veure la gravació d’alguns dels membres fundadors i fundadores de la Falla, vaig tornar a recordar les nits de “guitarraes” que féiem, i entre setmana!

Perquè com bé contaven, abans els sopars es feien en dijous.

I es feien les tantes de la matinada sense adonar-se’n i clar, el soroll s’escapava per les parets i les finestres. Mireu si el sopar triomfava en dijous, que els universitaris avançaven la tornada al poble, perquè les nits universitàries no triomfaven tant com la Viera! I després, amb tren, tots de nou cap a la capital (no tenim proves, ni tampoc dubte, que era el moment de descans).

Cada vegada que ho pense, pobre veïnat! Ja que, gent jove i amb ganes de passar-s’ho bé en dijous, amb els artistes que hi ha a la falla...

Entre acudits, rialles i un poc de conyac, la guitarra apareixia i ni el millor karaoke es podria assemblar.

1982-1991

12 Saudade. Recorda i somriu

El que poca gent sap, només els més resistents, és que després de sopar pocs llocs quedaven oberts per a valents i valentes. I el teníem ben a prop nostre: el bingo del carrer Juan d’Àustria.

I clar, si érem una quinzena era fàcil que alguna línia o bingo poguérem cantar!

Calia buscar una alternativa, perquè per descomptat que anàvem a continuar quedant per a sopar. Així que es va decidir endarrerir el sopar oficial un dia per tal de poder allargar-ho un poc més sense molestar tant. I pensareu, allargar-ho un poc més? Sí. Si abans eixíem a les 2 de la matinada, havent de treballar al dia següent, imagineu en divendres les hores que es pot tancar el Casal, fent honor a Sabina, i fins i tot cantant la seua cançó

“Y nos dieron las diez y las once...”

Però no només la lluna podria parlar de les nits de sopar, les nits de guàrdies al Casal, les de preparatius i muntatges i sobretot, les grans revetles que a la Falla hem gaudit. Són tants i tan bons els grups musicals que per la nostra demarcació han passat...

Una estima especial és per a Insígnia, una orquestra amb bastants membres del poble i amb els quals pegarem el “pelotasso” els nostres primers anys. Perquè siguem sincers, a la nostra Falla ens fa falta ben poc per a gaudir de la festa, però en aquells anys podíem reunir a un miler de persones en les nits falleres, i estant tan prop del riu i amb temor a la pluja, millor estar a cobert i al recés, que no recollint la rosada.

Qui poguera poder tornar a sopar al Casal, recolzar el colze en la barra, riure com el primer dia i sopar. En acabar ja tindríem les cartes (que les haurem de desapegar) i quasi haurem de tornar a aprendre allò de cridar: truque! Però de segur que el sentiment s’ha quedat.

I és que en aquesta Falla siga divendres, els premis o festa de guardar, les nits amb la millor de les companyies (la vostra, la nostra) sempre són especials.

13 Saudade. Recorda i somriu

1982-1991

Pallasso

El

i

l’aigu

a

per Àngel Bellver Aquell 1989, la comissió tenia posades moltes esperances en el monument, perquè era l’últim any que ens el feia l’artiste faller Martorell. Ens desplaçàrem fins a Sueca per a arreplegar els ninots a les set del matí. Cal recordar que en aquells moments s’anava a per la falla i es muntava el mateix dia. Així començava la setmana fallera i la comissió ja no tocava el llit fins després de la Crema del monument.

Començàrem a plantar els monuments i al mateix temps la pluja feu acte de presència. Com el Casal era molt menut i no cabíem, muntàrem un hivernacle, com els del camp, per a poder dinar i sopar. Però en compte de parar, continuà caient aigua a poalades. La Junta Local de Tavernes i els presidents acordàrem la suspensió de tots els actes fallers programats i buscar una nova data per a abril o maig.

Aconseguírem salvar el monument infantil, així, l’agafàrem i el guardàrem a la carnisseria d’Antonio Àbalos. Jo, com a President i altres dos membres de la comissió, anàrem a buscar un local per a poder, almenys, dinar i sopar.

1982-1991

14 Saudade. Recorda i somriu

“En les dates que acordà la Junta Local se celebraren els actes que faltaven”.

La primera resposta va ser un no, sort que el Grup de Balls Populars ens va cedir amb gust el seu local.

Ara ens faltava un espai on poder ballar: teníem orquestra, però no sostre!

Parlàrem amb membres d’altres comissions per fer una celebració conjunta, però finalment, acabàrem en el local de la Música: de seguida la resposta va ser sí. Només ens posaren com a problema que no tenien suficients gots ni beguda per a tota la gent que érem. Així que les nits de revetlla passaren entre pluja i fent viatges del Casal al local de la música amb gots i beguda al coll.

Nosaltres traguérem el monument infantil, que per fi va poder lluir al carrer. Que contentes i contents estaven les i els infantils de La Via! I com la Comissió sempre tenia ganes de treballar, feren d’amagat un altre monument gran. Així que la Fallera Major va tindre dos monuments!

Arribà l’hora de la Crema, el monument infantil no es va traure perquè la pluja no donava treva. I el monument gran... feia pena. Molts opinaven que no podríem cremar, que pagava la pena que una màquina s’emportara els ninots desfets per l’aigua.

Però decidírem anar endavant, i amb paciència es va preparar tot de manera que la falla es va encendre de meravella.

“Pense que aquell any va ser un any de molta germanor entre les falleres i els fallers”.

15

Saudade. Recorda i somriu

1982-1991

Història l requetefà de

per Antonio Sanchis

Conta qui ho va viure, que un dia d’estiu després d’una replegada, i a l’ hora del café en un restaurant de renom de la platja, va eixir a relluir el crit de guerra de la facultat de Medicina de València.

Tant va agradar i donava tanta força, que li van modificar la lletra fins a obtenir el nostre

requetefà.

Un crit que ens identifica i ens agrupa, ens agermana i ens fa celebrar. Un crit que quan s’escolta, tothom sap qui l’està cantant.

1982-1991

16 Saudade. Recorda i somriu

17 Saudade. Recorda i somriu

1982-1991

1987,

el Primer

del

1r

per Majo i Toni Bono

Ens remuntem a l’exercici faller de l’any 1987, en aquell temps on la Falla no tenia compte a Instagram, les presentacions es feien al Capitolio i la música remember estava a l’ordre del dia.

Estàvem orgullosos de la nostra falla, encara era una comissió jove i pensàvem que no ens faltava de res: teníem bon ambient, estàvem ben ubicats, érem una falla oberta i acollidora i cada any s’apuntava més gent per a fer pinya.

Tots els actes eren lluïdors, però eixe any, la presentació aconseguia omplir l’escenari amb quasi un centenar de falleres. A més, va ser innovadora en eixir jo, la Fallera Major, per primera vegada des de baix de l’escenari.

Apareixia darrere d’un ventall enorme amb flors que s’obria al ritme de la música mesclant llums i fum, efectes especials que aconseguiren que la senyera sorgira i correguera tot el sostre com una ona que ballava al ritme de l’himne valencià. Eixa nit va culminar un acte memorable, ens imaginàvem els millors.

Les falles s’inauguraven una setmana abans amb la desfilada del ninot, en la qual cadascú i cadascuna anava a la seua, no hi havia normes ni protocols i sí molta diversió. A la nit calia anar a sopar i la ressaca no ens deixava aguantar tota la nit, ens creíem els més divertits i divertides.

Les ofrenes a la Mare de Déu, sempre havien sigut emotives, ordenades, elegants... ens preteníem superiors.

1982-1991

18 Saudade. Recorda i somriu

Sí, com llegiu, sospitàvem que ho teníem tot, inclús eixes bones revetlles que no s’acabaven mai i que s’ajuntaven amb la despertada de l’endemà. Les nostres cercaviles eren un riu de lluentors que corria el poble i inundava els casals de les falles veïnes amb una dignitat indubtable, ens sentíem amb orgull!

Però, quina és l’essència d’una falla?

19 Saudade. Recorda i somriu

1982-1991

La presentació, la festa, la comissió, les falleres majors, l’ofrena, la “cremà”...? No, la columna vertebral, l’excusa de tot açò, el que feia rodar tot, era el monument. A l’arribar a aquest punt, resulta que no érem tan “guais” com consideràvem, què passava amb els nostres monuments?

Sempre hi havia esperança, però eixe sentiment no era suficient. Aquell 17 de març de 1987 ens vam engalanar per esperar al jurat i els vam mostrar aquell monument amb el nostre millor somriure; “Alea jacta est” em vaig dir per dintre mentre veia com el jurat abandonava el Casal mirant de reüll aquell monument.

Arriba el capvespre del lliurament dels premis i comencen els nervis, els dubtes, l’ansietat....

Nosaltres, els de La Via, que suposàvem que ho teníem tot, encara no havíem pogut lluir cap banderí guanyador de la Millor Falla. Recordàvem els darrers anys l’eixida de la Plaça Major amb el cap catxo, felicitant els rivals, però despagats, sentint que ens faltava eixe toc d’il·lusió que faria brillar la festa com mai abans ho havia fet.

I poques hores després allí estem, a les 20:00h ens reunim totes les comissions. Els estendards ballen per tota la Plaça Major al compàs de les bandes de música, els micròfons fallen i no se sent amb claredat el que diuen.... que si premis de futbet, de truc, de llibrets, de falles infantils, fins que arriben els premis al Monument Gran. Sona aquella frase de...

“El jurat qualificador ha decidit atorgar els premis de la següent forma i ordre”.

La falla eixe any va ser gran, complicada pel que fa a l’equilibri, bonica i original, amb una crítica graciosa i una bona posada en escena. Una ballarina i un ballarí gegants ens donaven la benvinguda quan entràvem pel carrer Ombria, i es podien veure des del mig del Passeig Colon fins al final del Lepant.

1982-1991

La multitud s’apaga i nosaltres resant i amb els dits creuats perquè la sort ens acompanyara, era l’únic que ens faltava.

20 Saudade. Recorda i somriu

Avancen els premis i La Via ens manteníem a l’espera, fins que arriba l’anunci del nom de la Falla que ha quedat segona, en eixe instant la Falla La Via esclata amb un crit, per fi ho hem aconseguit: plors, abraçades, emoció, felicitat... i per descomptat, un “requetefà” inunda la Plaça Major.

Arrepleguem el 1r premi de les Falles any 1987 i correm al nostre Casal: allí ens espera un castell i molta festa per a celebrar el que mai havia passat a la Falla La Via, totes les falles germanes vindrien a felicitar-nos.

Balls, crits i molta emoció a l’entrada de la nostra casa, agafe el micròfon i innocentment solte a la meua comissió paraules que avui dia encara recorde, des dels altaveus que estaven a la porta del Casal es va sentir: “Si damunt que som els millors, guanyem el primer premi, què més ens queda desitjar?!!!”.

Ho havíem aconseguit, 1987 el primer any del primer premi.

21 Saudade. Recorda i somriu

1982-1991

El

e r t s No

l r lle a Fa s a c per Àngel Bellver

D

urant l’estiu de 1981 ja havíem format una família fallera xicoteta, amb presidents i falleres majors, però no disposàvem de casal. No teníem l’espai per poder ajuntar-nos a sopar, fer reunions... Finalment ens ubicàrem en un tros del què hui és la tenda Chàbix.

Anaren passant els anys i com en tota família, cresquérem cada vegada més i començàrem a fer torns per poder sopar: en primer lloc ho feien les i els infantils, a continuació les falleres i els fallers i per últim, totes aquelles persones que formaven part de la Comissió.

Un any decidírem muntar un hivernacle fora del Casal durant la setmana fallera, així podríem sopar a l’hora!

I arribà l’any de la pluja, 1989. Només acabar aquella setmana fallera, la Comissió començà a buscar un lloc més gran, per poder cabre totes i tots en cas de pluja.

Així fou com canviàrem de Casal, mantenint sempre el mateix esperit: portes obertes per a tothom.

Fou l’any 1990 quan ens traslladàrem al Casal que hui ens acull, ens representa i és símbol de la nostra casa, la Falla La Via.

Amic Casal, tu has viscut i vist com la família fallera de la Via ha cantat, ha ballat, s’ha divertit.

1982-1991

22 Saudade. Recorda i somriu

Tu sempre has estat quiet, observant com cada dia som més grans. Has gaudit celebracions vàries, paelles, xocolatades, cap d’anys i un fum més de festes.

Sabies que no podies acollir-nos per complet, així que l’any 1991, davant de la teua porta muntàrem el nostre primer “Pavelló”, així et donàrem un poc de descans.

Gràcies, amic Casal, espere que ben prompte pugues obrir de nou les teues portes i gaudir de la teua companyia.

Sempre seràs sant i senya de la Falla La Via. 23 Saudade. Recorda i somriu

1982-1991

Escaneja el següent codi qr i visualitza: Vídeo entrevista a Mavi i a Enrique Cháfer.

Anem

t n e x i e cr

´

índe

ons r t a P s t n a S 1.-FalrdloaLópez, pàgina 28. per Edua 2.-40 an

ys de pre

per Estef

ania Car

3.-Passa

per Marg

bó, pàgin

r d’infan

arita Ga

scon, pà

x sentacio

ns

a 30.

tils a ma

jors

gina 34.

ra 4.-L a Matiaresnai Xil mMo oVete rdú, pàgina 38. per Vicente Llin

5.

eris, per Marta P

2a dècada

ck

a b y a l p l e d s t -Els decora

6.-Entrevistes F

per Del. 40é An

pàgina 44.

FMM i presiden

iversari, pàgina

46.

ts

27 Saudade. Recorda i somriu

1992-2001

a l l Fa Sants

s n o r Pat per Eduardo López

Vivències i records d’una gran amistat entre dues comissions: La Falla la Via de Tavernes i la Falla Sants Patrons d’Alzira.

Era sobre meitat de febrer de 1982 quan el meu amic Paco Ramírez - Ricard- coneixia molt a Chàfer, Lupe i altres veterans i veteranes de la comissió. Em va comentar: “Aquesta vesprada he d’anar a una Falla de Tavernes, vine i ens prenem unes cerveses i te’ls presente”. Era el meu segon any de faller, i em va presentar a part de la Directiva.

Un amic i jo portàvem la part de la comissió Infantil de la Falla Sants Patrons, i ens van presentar a Antoniet, el qual portava la de la Falla La Via, i intercanviàrem impressions, i des d’aquell dia i fins hui el considere un “crack” com a persona, com a amic, i el vull com a família.

Una altra gran persona que també em va marcar va ser un dels seus presidents, Antonio Àbalos, el carnisser, gran persona. En els anys que el vaig tractar, em va ensenyar moltes coses i totes bones. Per això sempre el recordaré.

En 39 anys he conegut a molts Presidents i moltes directives. En l’exercici del 82 ja van vindre a la nostra presentació Àbalos i Tere, la segona fallera major que jo vaig conéixer, també el president infantil i la fallera major infantil, amb el seu delegat Antoniet. També,nosaltres, vàrem assistir a la presentació tant infantil com major.

I ja en la tardor va arribar la riuada a la Ribera (20-10-1982). Va ser desolador. Quan van baixar els nivells d’aigua i fang, ens van visitar el Presi, Àbalos, Antoniet, Ximo Pons i algú més que no recorde,

1992-2001

28 Saudade. Recorda i somriu

per a comunicar-nos què tot i que en el pròxim exercici faller a Alzira no tindrien Falles, Àbalos ens va dir que en la Falla La Via tots els membres de la Comissió de la Falla Sants Patrons tindrien festa, menjar i tot el suport.

de carn, de nit, de l’amic Àbalos elaborades en un carretó, festes a la platja en “Brufols”, llargues presentacions amb molta marxa... Per a recordar i no oblidar mai amb gent cordial.

Temps que érem molt més joves i aguantàvem molta festa. Hui és una mica diferent, però mantenim la mateixa il·lusió.

Aquelles paraules tant d’agrair van calar en nosaltres, i sobretot en Paco Ramírez, amic meu personal.

Prou gent hi acudírem i va ser tot amabilitat, comprensió i molta germanor fallera que ara per ara contínua.

Us apreciem i us estimem molt. Dins de les Falles es pot crear una gran família fallera, com la vostra, i mantenir-la amb molt de respecte.

A les matinals de les motos he assistit sempre a esmorzar amb els meus amics i amigues, veterania d’aquesta gran Comissió.

Una forta abraçada del vostre amic i faller. Eduardo.

Almenys he assistit 15 anys consecutius a les presentacions, per a rellevar-me Paco Serrano fa uns anys, fins a la data de hui.

També em ve a la memòria l’agost del 82. Vam anar a un trofeu de futbet entre les dues comissions i després vam assaborir un gran dinar, sent nosaltres un grup nombrós, recordant tothom un dia inoblidable.

Fins al dia de hui tinc molts records vostres: torrades

Gràcies!

29

Saudade. Recorda i somriu

1992-2001

40

Anys de

Presentacions per Estefania Carbó

Vaig a començar recordant aquells primers anys i espere que la memòria no em faça una mala passada.

Complim 40 anys.... Que difícil és contar amb paraules el que han significat en les nostres vides tots aquests anys, com poder expressar el significat de pertànyer aquest món faller, però sobretot a la nostra falla: la FALLA LA VIA. Però les paraules no existeixen, encara no s´han inventat. Cadascú i cadascuna de nosaltres som diferents, pensem diferent, sentim diferent, però si alguna cosa tenim en comú és l’estima a la nostra festa.

Un acte tan important com les presentacions de les nostres Falleres Majors que, de segur, atresoren en els seus cors, són moments compartits plens de sentiments, pensaments i somnis complits per cada una d’elles.

El nostre primer any de muntatge de presentacions ens conformàrem amb les cortines roges del “Capitolio”, amb molta voluntat, algunes flors i un tren fet de cartó, les nostres falleres majors van pujar dalt de l’escenari perquè, si fem un poc de memòria, les dues presentacions (la infantil i la major) es feren juntes. Els següents anys, la precarietat obligava a haver de llogar uns telons d’un teatre de València per poder celebrar l’acte, una barraca i un paisatge de columnes acompanyaven a les nostres Falleres Majors.

Seguirem, un any per altre, combinant telons de teatre, amb teles que volien simbolitzar la senyera i l’escut de València, símbols molt importants per a la nostra falla. Recorde amb molta estima i enyorança que les presentacions se celebraven durant els dies de feina i quasi sense dormir, passàvem del monyo de fallera a fitxar en el treball, però van canviar a millor quan vam poder gaudir-les els caps de setmana.

A partir de l’any 1985-86 la nostra preocupació estava en trobar un lloc per a les presentacions per als anys següents, ja que el “Capitolio” el llogaren per fer un supermercat. Aquella va ser una època de novetats i molt bons records per a aquesta comissió. Van començar a utilitzar l’anomenat magatzem de “Bajoca” com a escenari per les presentacions i, ja que estàvem allí vam aprofitar per a fer les revetles i un Casal improvisat canviant la falla de lloc per primera i última vegada.

Les presentacions van anar transcendint cap a escenaris molt treballats i amb moltes hores de feina darrere

1992-2001

30 Saudade. Recorda i somriu

d’ells i molt d’esforços fets per un grup de fallers i falleres. Estic parlant-vos dels anys 1990-91 i següents.

Canviàrem altra vegada de lloc per fer les nostres presentacions, aquesta vegada li va tocar a l’antiga fàbrica de plegables Grau. Els muntatges dels escenaris duraven cada nit de la setmana i com no, els decorats més impressionants. Presentacions que sempre els fallers i falleres preparaven uns escenaris molt especials, assegurant fidelment els originals, com podia ser l’Estació del Nord, el Portal de Valldigna, les Torres de Quart, un castell de joguet, la porta d’Alcalà, un passeig en barca o dins d’una carrossa arrossegada per un cavall, el “Capitolio” i molts més. La imaginació dels nostres fallers i falleres és inesgotable.

31 Saudade. Recorda i somriu

1992-2001

L’acte de la presentació durant dos anys el celebràrem en el lloc del molí d’arròs de Galiana, fent ressò de les celebracions del 700 aniversari de Monestir de la Valldigna, recreant el claustre de l’abat, construint, fins i tot, una font de la qual brollava aigua.

Amb gran satisfacció vam rebre el nou local, donant per acabat l’itinerari deambulant per tots els locals del poble disponibles per fer els muntatges dels nostres escenaris. I nosaltres, els fallers i falleres de la Falla La Via, ens vam adaptar al nou local.

Seguint sense trobar local per les presentacions i aquest any 1998 per fi van trobar lloc on fer l’acte i ens va dur al saló d’actes del Musical recreant al seu escenari una “Haima” mora, l’escenari era un poc xicotet perquè la Falla es va fer molt gran, però encara que apretadets i apretadetes, un bon espectacle i problema solucionat.

Un altre canvi d’escenari per a les presentacions l’any següent ens va portar, aquesta vegada a l’antic cinema Ideal on el motiu principal del mateix era un volcà d’unes dimensions fora de mesures i van haver de serrar en dues parts, ja que no cabia per les portes.

No es podia clavar ni un clau, per la qual cosa es va decidir fer uns telons espectaculars, amb música i llums, un muntatge amb el qual, la gent es quedava bocabadada.

Telons que volien representar des de paisatges a llocs històrics, o el fons de la mar, castells de princeses, donant la benvinguda a la primavera, el pati dels lleons, dins del museu, el nostre univers, Granada, un homenatge a la nostra vall i, naturalment, reciclant telons amb molta imaginació d’algunes falleres.

Telons molt elaborats i, no cal dir-ho, incorporant noves tecnologies per a donar un gran espectacle i contar les meravelles de la nostra terra des del sud fins al nord.

Any 2000. Tornem al saló d’actes del Musical, on ens varen delectar amb un joier amb la seua ballarina de ballet. I entrem en l’any 2001. Vindria un nou segle i mil·lenni i, per fi, un lloc amb condicions per fer l’acte que tal vegada és el més important per a les nostres falleres majors.

Han contat històries, reten homenatge a Gaudí, han descobert a les nostres falleres Majors de sols, llunes, terra, flors, l’ Hemisferi, llibres, un tren, música en directe i molt més. La nostra imaginació és infinita. Gràcies a tots els fallers i falleres de la nostra falla que, amb il·lusió i esforç, han fet possible que durant 40 anys, la gent gaudisca d’un espectacle meravellós en les nostres presentacions, esperant no oblidar-me de cap decorat perquè són molts i cada un, molt especial.

La Casa de la Cultura que, després de tants anys, per fi estava acabada, donant capacitat al seu interior a tots els fallers i falleres i a les seues famílies amb totes les comoditats. El món faller, amb gran il·lusió, ja que després d’aquesta data el nostre somni de tindre un lloc, es va convertir en una realitat.

1992-2001

32 Saudade. Recorda i somriu

I com no, moments que recordarem sempre com aquell any que va caure el teló i alguns fallers s’enfonsaren pel pes de totes i tots els que estàvem dalt de l’escenari. O quan es va abaixar el teló de ferro de la Casa de la Cultura en un descuit, o banyar- nos en la font tan famosa. Són anècdotes de les nostres presentacions que cada any sempre hi ha algú que recorda. Les casualitats de la vida, la nostra Casa de la Cultura està ubicada en el lloc dels molls de la vella estació del nostre barri i que alguna vegada hem utilitzat per activitats diverses.

La nostra falla, després de tants anys, seguim utilitzant el mateix lloc fer les presentacions. I des de la Falla La Via, en aquest 40é aniversari, volem retre homenatge a aquella estació que ens portava a un grup de gent que va formar la nostra falla i segueix la tradició. Nosaltres imaginem que el tren segueix passant carregant en els seus vagons a nous passatgers, que descendeixen d’aquells fallers i falleres que van començar.

Per aquest recorregut de la història han pujat i baixat molts fallers i falleres als nostres vagons, però tenim la sort que sempre estan plens i així recordem a tots aquells i aquelles que van començar aquesta tasca tan important i, de manera molt especial, als que ja no viatgen amb nosaltres i que ens van ensenyar a continuar la seua llavor i a fer que el pas del temps ens omplira de records. Gràcies per dedicar-nos temps, temps que no es pot agafar ni comprar ni vendre, temps per recordar sempre, temps que hem passat i temps que vindrà amb companyia de tota la nostra família fallera. En les presentacions desfilen amb orgull els xiquets i xiquetes de la mà dels iaios, pares i mares la primera vegada i tenim l’orgull de dir que avui tenim vàries generacions de famílies falleres. Donem les gràcies per tots els moments compartits, moments plens de sentiment, pensaments, vivències, amistat, rialles, festa i perquè no, també llàgrimes. Per cada segon tan apreciat que hem viscut, de segur quedarà atresorat eternament en els nostres cors.

I COM EL TREN QUE PASSAVA PER LES VIES I PARAVA EN L’ESTACIÓ DE LA VALL, NOSALTRES SEGUIM LA VIA FINS A ARRIBAR A LA PRÒXIMA PARADA QUE ÉS EXALTAR A LES PRÒXIMES FALLERES MAJORS.

Escaneja el següent codi qr i visualitza: Vídeo de la entrevista als muntadors.

Escaneja el següent codi qr i visualitza: Muntatge de fotos sobre la presentació.

33 Saudade. Recorda i somriu

1992-2001

d’ Infantils r a s Pas

a

Majors per Margarita Gascon

Hui, dissabte 30 de gener de 2021 és dia de nervis, preparatius, son i cansament. És dissabte de presentació i això significa que hem passat uns mesos, donant els últims retocs a tots els preparatius per a l’esdeveniment.

Quan s’apropa aquesta setmana, sempre em venen al cap records de quan era menuda i anava amb els meus pares al local de les presentacions.

Allí estaven, els components de “l’equip del mono”, muntant decorat, amb bastiments, martells, pots de pintura, però

1992-2001

sobretot tenien complicitat, il·lusió i ganes de veure com anaven construint tots els seus mesos de treball.

Les meues amigues i jo, el divendres a la nit, anàvem al local i els preguntàvem: què podem fer?

En què podem ajudar? Posàvem cadires, agranàvem, miràvem com assajaven els presentadors, ens menjàvem algun dolcet dels que portaven les mares de les falleres per a passar la nit amb la panxeta plena. Volíem formar part d’aquell gran equip que no parava de treballar.

Però el que més ens agradava,

34 Saudade. Recorda i somriu

era poder escodrinyar des d’on i de quina manera apareixeria, la nit següent, la Fallera Major a dalt de l’escenari. Un dels secrets més ben guardats.

I quan me n’anava a casa, m’adormia pensant en com faríem nosaltres totes aquestes tasques quan fórem majors. Dissenyar escenaris de conte, estar fins a la matinada assajant els últims balls, posar clavells i bombetes de llum a la llarga de la passarel·la...

Quantes coses precioses podia fer a la meua ment, totes elles fonamentades amb les imatges

participar en l’organització dels esdeveniments, i en l’elaboració d’activitats. Fer tot allò que havia estat veient fer als meus pares i a la resta de fallers i falleres.

Pujar a majors, quina emoció pensava jo.

I no em vaig enganyar. Varen ser uns anys ben intensos, divertits i que visquérem, vivim i viurem al màxim.

De tres amigues que érem ens anàrem convertint en la gran colla que hi som actualment.

que quedaven als meus ulls d’aquelles llargues nits de preparatius.

Aquesta presentació és, per a mi, més especial que altres anys.

En aquests dies, sempre he vist a ma mare perfilar fins a l’últim detall per a què estiguérem tots els de casa perfectes i ben engalanats. D’ella m’he ensenyat que són nits de preparar vestits, planxar manteletes, acabar vestimenta per als playbacks. Fer hores al casal assajant, o com quan érem menudes, que ens servia el menjador de ca Manolo o la cuina de ca Pepita per a assajar teatres i balls.

Però la presentació d’enguany, per a mi serà un poc més especial. És el primer any que la meua filla passa a majors.

Recorde amb nostàlgia l’any que em va tocar a mi pujar a majors. Va ser un moment important. Passaven pel meu cap un munt de coses que ja podria fer perquè ja seria dels majors!

A mesura que han passat els anys hem plorat, hem discutit, però sempre ens hem fet costat, hem rist i ens hem divertit.

Com diu una d’elles: no sabem el que tenim, és tota una vida juntes, plena de vivències i records que transmetrem a tota la nostra descendència.

Quan vàrem començar a estar en la Junta Directiva, ens encarregàvem dels més menuts amb els jocs de la setmana fallera. Anàvem a comprar perols de fang per a fer la “trencada de perols”, que alguna vegada portava un conillet d’Índies dins, com a sorpresa.

Jo volia formar part activa de la comissió, 35

Saudade. Recorda i somriu

1992-2001

Preparàvem llapisseres i pintures perquè els infantils es disposaren al voltant del monument i dibuixaren la seua falleta. Carreres de sacs, el joc del mocadoret, passar-se l’ou amb la cullera, la bufa-banya. Tots els jocs als quals nosaltres havíem jugat de menudes.

Uns anys després vàrem anar canviant els costums i començàrem a organitzar la “Fira de jocs de la Via”. Els preparàvem safes amb aigua on havien de pescar taps de suro, un elefant al qui s’havia de posar la cua, el joc de les birles... Tots ells per a guanyar uns punts que després es podien canviar per llepolies.

També, amb tan sols 15 anys, ens vàrem encarregar dels playbacks infantils. Quins nervis passàrem.

1992-2001

Però, sempre estiguérem ben aconsellades i de la mà de les qui fins a eixe moment ho portaven.

Com que en eixos anys no disposàvem d’internet per a poder buscar música, ens havíem de nodrir de la discografia de la qual disposàvem a casa. O bé anàvem a la paradeta de música que posaven en dijous al mercat, a taral·lejar-li una cançoneta al seu dependent, perquè ens buscara si tenia el cassette.

Per a fer els preparatius del playback, necessitàvem un decorat que acabara d’omplir els nostres musicals.

36 Saudade. Recorda i somriu

Això significava passar nits i nits al casal quadriculant, dibuixant i pintant telons. I com no, aprofitar les hores per a xarrar, xarrar i xarrar. Quantes anècdotes tinc en el record d’eixes nits en vetla i amb el pinzell a la mà.

Ja fa més de 25 anys que pertany a la comissió adulta, i al llarg d’aquest temps, les activitats i esdeveniments han anat canviant i modificant. L’evolució de la societat ha imposat canvis en el nostre quefer faller. Un exemple serien les despertades, en les que ja no podem tirar coets de bac. Eixos coets que deixaven, mitges negres, totes les façanes emblanquinades del veïnat.

O les revetlles que duraven fins que es feia de dia.

Matins en què jo era ben menuda i recorde arribar al casal, que en eixe temps era el que és ara l’aparador de Chàbix, i estava ple de jovenalla, encara sense haver-se gitat, perquè els músics del grup Insígnia havien acabat de tocar feia res. I de segur que encara ressonava als seus oïts el crit de:

Kanano no pares, Kanano no pares!

Mira que jo volia passar a majors per a poder “empalmar” en la revetlla, i el dia Sant Josep, agafar els bombos i tabalets i anar per les Falleres Majors per a la seua despertada de Gala.

De tots ells hem aprés a gaudir de la falla en tots els seus aspectes, bé siga jugant, ballant, dibuixant, cosint, agranant, cuinant, tirant coets o simplement gaudint veient cada esdeveniment passar.

D’allí corrents a pentinar-nos, posar-nos la nostra vestimenta i la Mantellina, perquè a les 12 del migdia s’havia d’estar preparada per a anar a acompanyar a Sant Josep a l’església. Però si era necessari, per a poder acabar el matí, el vestit de valenciana es complementava amb unes bones esportives.

I ja, a l’hora del dinar, ens esperava la “sopa de Menudillos”, plat especial per al dinar en la nostra falla.

I després de cercavila, esperant per a cremar la falla i menjar-nos el xocolate calentet.

Gràcies a la gent gran de la nostra comissió estimem la falla i tot allò que l’envolta.

Ara, és la meua filla qui està preparada a peu de passarel·la, del braç del seu iaio. Serà ell, com ja ho va fer amb mi i les meues germanes, qui l’acompanye a passar a majors.

M’emociona pensar que ella podrà seguir les nostres passes dins la falla, igual que jo vaig seguir les dels nostres majors.

Escaneja el següent codi qr i visualitza: Vídeo Un Conte de Falles.

37 Saudade. Recorda i somriu

1992-2001

La

Matinal Motera per Vicente Llinares i Ximo Verdú

E

nguany és un any especial per a la nostra Falla, una falla que sempre ha destacat per tindre moltes iniciatives innovadores en el món faller, i una d’eixes iniciatives va ser fer un esdeveniment, que en un principi no té relació en el món faller, però com que molts fallers i falleres de la nostra falla són aficionats i aficionades, es tractava de fer una matinal motera.

En l’any 1996 el motoclub de Tavernes li proposà a un grup de fallers aficionats a les motos, que solien juntar-se els diumenges de matí per assistir a les matinals que es realitzaven en altres localitats de la nostra Comunitat Valenciana, que feren una matinal conjunta, en la que el motoclub aportava l’experiència i relació amb altres motoclubs i, la Falla La Via, la infraestructura i el lloc.

La proposta es portà a la Junta Directiva de la Falla, on es proposaren tots els “pros” i “contres” i, com en moltes altres iniciatives, es va decidir continuar endavant i portar a terme aquest il·lusionant i arriscat projecte. A més de tornar a gaudir del soroll i l’ambient de les motos en la nostra localitat sense haver d’anar més a altres llocs i aconseguir apropar-la al veïnat del nostre poble.

Així l’any 1996, el primer cap de setmana de març, es realitzà la primera matinal motera de la Falla La Via.

1992-2001

38 Saudade. Recorda i somriu

Aquest primer esdeveniment va tindre un caràcter solidari, ja que la recaptació anava destinada al pagament de les despeses d’un pilot local que corria el Campionat Territorial de Velocitat de la Comunitat Valenciana.

L’assistència no va ser molt elevada, vingueren al voltant de 250 moters i moteres. No era per a tirar coets d’alegria, però per als fallers i les falleres, va constituir tot un revulsiu per continuar endavant els anys següents.

Amb eixa iniciativa i ganes de treball, la Falla continuà celebrant la matinal, i , sempre ,en el primer cap de setmana de març. El nombre de motoristes va anar creixent progressivament any darrere d’any, fins a arribar un any a la xifra de quasi 2.000 assistents, una cosa impensable quan començàrem, perquè en aquells primers anys no era fàcil publicitar la matinal entre els aficionats i les aficionades de la nostra Comunitat.

Per anunciar la matinal es feien “octavetes” i els diumenges, quan eixien a pegar la volta en moto, es repartien pels pobles on se celebrava una matinal i allí mateix es donava a altres motoclubs i penyes moteres per repartir-les en els seus pobles i, així donar a conéixer la matinal i que les persones aficionades a les motos estigueren informades.

Aquest mètode, que ara ens pareix tant arcaic, eren les xarxes socials de finals del segle passat i principi d’aquest. A més a més, es contactava amb periodistes locals que treballaven en periòdics d’àmbit de la Comunitat perquè anunciaren la data de la matinal i després escrigueren un xicotet article.

veïnat del nostre poble.

Una de les raons de l’èxit que té la Falla en aquest esdeveniment és la bona organització de l’activitat i la infraestructura de serveis de què disposem, que està a l’abast de motoristes, aficionats i aficionades, amics i amigues d’aquest món i

No ho diguem nosaltres, ho diuen els moters i moteres, com a mostra un botó. Un any estiguent en una matinal esmorzant, un grup d’aficionats, que estava al nostre costat i no sabien que nosaltres érem els organitzadors de la matinal de la Falla La Via, parlaven de quines eren les millors i pitjors matinals, en això un dels participants en la conversa diu:

39 Saudade. Recorda i somriu

1992-2001

“Aquesta matinal és la Catedral de totes les matinals”, i en això que el company li contestà: “Si aquesta és la Catedral de les matinals, la de la falla La Via en Tavernes és el Vaticano de les matinals”. És un exemple il·lustratiu de per què hui en dia és una de les matinals amb més solera i anys en la nostra Comunitat.

Hem d’esmentar un atractiu afegit a aquesta matinal: la Volta Turística que tots junts realitzem pel municipi, i que durant 22 edicions s’ha realitzat la volta a la Valldigna passant per les poblacions de Simat i Benifairó i que en aquests últims anys s’ha canviat per anar a la platja de Tavernes.

Ara per ara, la Falla La Via, està integrada dins de l’Associació Amics de la Moto de la Comunitat Valenciana.

Aquesta associació es compon de motoclubs i penyes, en la que es fa un calendari on es poden veure les dates de les matinals que se celebren per la nostra Comunitat.

Abans d’existir l’Associació Amics de la Moto, la Falla La Via, en companyia d’altres motoclubs i penyes, van ser els primers a fer el calendari de les matinals que avui continua publicant-se i repartint-se per totes les matinals.

Després d’aquesta xicoteta introducció, allò que no pot faltar en tants anys de matinals són les anècdotes i per començar amb la primera, és la confusió que hi ha moltes vegades en la gent pels anys que portem celebrant la matinal i les edicions. Enguany, 2021, és el 25é aniversari en anys, però és la 26ª edició, l’any 2020 celebràrem la 25a Edició, és a dir, portem un quart de segle portant l’olor de gasolina i el soroll de les motos al nostre poble.

Recordar aquells anys on les motos entraven dins del Casal a cremar roda, encara no s’havia posat el taulell del sòl. Allò era una festa per a tots i totes encara que després dins del Casal no es podia entrar del fum i olor de roda cremada, però era una part més de la festa.

1992-2001

40 Saudade. Recorda i somriu

Una d’eixes històries que no s´obliden és quan plovent a bots i barrals vingueren dos moters de Gandia que arribaren a la Falla com si acabaren d’eixir de la mar .

Els donàrem tovalles per assecar-se i per agarrar forces , esmorzaren i després dinaren en companyia nostra.

A meitat vesprada que continuava plovent agarraren les motos per tornar a Gandia. I algú dirà, això passa quan ixes amb la moto, si plou et banyes, i efectivament aquests dos xics es banyaren. Al cap d’un temps els tornarem a veure i ens digueren que arribaren a casa mullats, però després un d’ells es passà una setmana ingressat a l’hospital de Gandia per pneumònia.

Si abans parlàvem de les xarxes socials de l’època, una altra tecnologia capdavantera era com saber el temps que faria en el cap de setmana que celebràvem la matinal.

41 Saudade. Recorda i somriu

1992-2001

Hui no tenim problema, en el mòbil podem veure la predicció meteorològica en el moment que vulguem, però en aquells anys la manera que teníem de saber el temps era demanant al nostre faller, Ximo Torres, que ens portara el informe dels temps que li arribava al magatzem de taronges on treballava per poder saber si plouria o no.

Abans, quan anunciàvem la matinal amb les “octavetes”, es posaven dues dates, la data de la matinal i en cas de ploure es posava una segona data, normalment una setmana després de falles.

Però un any plogué la data de la matinal i la data reservada, no podent-se celebrar. Així, la matinal, que tingué com a conseqüència congelar tot l’embotit que teníem preparat pels esmorzars. En una reunió de la junta es va proposar fer un sopar de torrà amb aquest embotit i es pensà fer-lo de cara a l’estiu.

D’ací nasqué una de les tradicions de la nostra Falla, el sopar de benvinguda de l’estiu.

1992-2001

42 Saudade. Recorda i somriu

Agrair a tots eixos fallers i falleres que, any darrere any, han estat treballant per portar a la Matinal Motera de la Falla La Via a tindre el renom que té, a totes les persones que ens ajudaren en un principi, empreses i entitats col·laboradores, al nostre Ajuntament de Tavernes, a la Mancomunitat de la Valldigna, Policia Local, Guàrdia Civil, Creu Roja, Protecció Civil i com no, a tots els moters i les moteres, els aficionats i les aficionades tant de fora com del poble, per contribuir a fer més gran aquesta matinal.

El fet de celebrar la matinal el primer cap de setmana de març té els seus avantatges i desavantatges, l’avantatge és que normalment hem estat la segona o tercera matinal de l’any,

“el que fa que la gent tinga ganes d’eixir amb la moto després d’estar la moto tancada durant l’hivern.”

Els desavantatges són més en l’àmbit faller, perquè alguns anys en eixe cap de setmana ha coincidit amb actes fallers, però no ha sigut cap problema per la nostra Falla perquè com bé diu la dita

“qui siga bo per vetlar que siga bo per matinejar”

Escaneja el següent codi qr i visualitza: Vídeo entrevista encarregats de la matinal.

i en la Falla La Via fem aquesta dita bona.

43 Saudade. Recorda i somriu

1992-2001

Els

Decorats

Hola a tots i a totes! Soc una de les bambolines de la Casa de la Cultura. Exactament soc la tercera de davant cap arrere. La meua feina és sostenir el decorat del playback en les exaltacions de les falleres majors. Som 5 bambolines i, cadascuna, té una funció.

Ara, amb les noves tecnologies, quasi tots els decorats van projectats, però recorde amb molta estima els telons amb gran colorit que he sostingut.

Farà més de 20 anys, un grup de falleres ben valentes es llançaren a dibuixar, intentant reflectir en un teló la temàtica dels playbacks.

No eren professionals, però sí molt perfeccionistes. Perquè tot eixira perfecte, no dubtaven en escampar el teló dins del casal.

Per sort, és un local molt gran.

Primer, quadriculaven la tela per

1992-2001

l e d

k y c a b a Pl

per Marta Peris

fer el dibuix a escala i que quedara igual. Estaven hores i hores fent feina: dibuixant, esborrant, mesurant, pintant... Molts dies fins a la matinada. I, per descomptat, el menjar no podia faltar. Cafenet i un poquet de dolç per poder aguantar.

Si algun dia volien avançar feina i el Casal estava ocupat, sempre podien anar al súper de Lupe i seguien treballant.

Quan els ha fet falta ajuda, sempre hi ha hagut gent que no ha dubtat en tirar-los una maneta.

Si volien el teló més gran, ací estava Carmen, la del sastre, amb la seua màquina de repuntar, per ajuntar les teles. Així el treball ha sigut molt més fàcil.

Recorde tindre penjats decorats amb lletres, amb castells, amb

44 Saudade. Recorda i somriu

flors, amb edificis en blanc i negre, un poblat viking...

Fa un any que estic trista. Aquesta pandèmia ho ha paralitzat tot. Trobe molt a faltar l’escenari ple de fallers i falleres, els nervis de les màximes representants que van a ser exaltades, i els de les que s’acomiaden del seu regnat.

Cada any un teló que anava acompanyant una música impressionant! Tot un espectacle de llums i colors!

A més, sempre omplien l’escenari amb objectes relacionats amb la temàtica del playblack, la qual cosa et transportava a viure directament en el lloc que volien representar.

Els assajos generals, els muntatges de l’escenari, els espectacles dels playbacks... En fi, podria omplir un full sencer. Però no vaig a canviar de feina, la meua m’agrada molt.

Ací us espere, a la part de dalt de l’escenari, amb més força que mai. Tornarem!!!

Tantes hores de feina, dibuixos, esborranys, pintura, més pintura, ombres, retocs, purpurina, quadrícula...

Tot junt lluïa dalt l’escenari acompanyant al

Grup Artístic.

45

Saudade. Recorda i somriu

1992-2001

EnTrevisteS Tenir la sort de ser el o la màxima representant de la nostra comissió sempre és un privilegi, un moment històric per a qualsevol persona que es queda gravat a la memòria.

Luis Montoya, Aurora Àbalos, Manolo Marín , Eva Llinares, , Tere Fons, Jessica Talens i Marga Castelló han gaudit d’aquest privilegi no sols una vegada, sinó dues, tant d’infantils com de majors, i han passat a fer història en la nostra comissió. Per això, volem que ens conten les seues experiències, les diferències i les seues vivències.

- Quina o quines diferències van haver a l’acte de l’Ofrena de Flors entre l’any de ser Fallera Major Infantil i Fallera Major?

- Aurora: la diferència a destacar entre un any i l’altre és la ubicació. És a dir, en l’any 1985 s’ofrenava a la Mare de Déu a les portes de l’Església de Sant Pere. Més endavant es va canviar el lloc, passant a ser la Plaça Major. Per a mi és un canvi a millor, ja que la plaça és més gran i pot haver-hi més públic ja que, com sabem, a Tavernes és un acte que té molta acollida i emotivitat.

- Voldríem saber un poc sobre la relació que comença amb els teus acompanyants en el càrrec i les seues famílies.

- Tere: la relació amb les famílies dels teus acompanyants podries descriure-la com “uns més de casa”. Jo vaig tindre la sort de menuda de contar al meu costat amb persones meravelloses, tant de Carlos com d’ Eugenio guarde un molt bon record i Tere ja és sabut l’estima que li tinc. Em va tractar com la seua germana menuda i a hores d’ara aquella estima encara continua.

Amb Mabel, Paco i Ximo va passar el mateix. Són tants els moments que es gaudeixen junts que passes a ser com de la família. Amb Mabel vaig reviure la seua il·lusió com si fóra meua i vaig intentar aconsellar-la i guiar-la com ho van fer amb mi. Amb Paco vaig viure com s’estrenava al càrrec i com tant ell com la seua família es bolcaven perquè tot detall fóra perfecte. De diferent forma, però amb tots contínua un vincle encara viu que perdura i perdurarà sempre per molt que passen els anys.

1992-2001

46 Saudade. Recorda i somriu

P r e i s i d e n t M s M F F per Del. 40é Aniversari

Pel que fa a la diferència entre infantil i major diria que la perspectiva és completament diferent encara que el sentiment d’estima per la teua falla i la festa fallera és el mateix. D’infantil et sents com la princeseta d’un conte de fades, tots els xiquets i xiquetes volen ser amiguets i amiguetes teues. Veus el teu somni complit i eres feliç sense entendre ni pensar més enllà del que estàs vivint.

De major eres també per dir-ho d’alguna forma la protagonista, però també s’espera més del teu comportament.

De menuda no t’importa si fas cara de cansada, de pudenta perquè et fan mal les sabates...

De major eixes cares te les aguantes he, he, he.

Vius amb tanta intensitat cada moment perquè saps que aquesta vegada sí que no es tornarà a repetir que esprems cada segon al màxim, tot el que el teu cos et permet.

- Tot evoluciona en esta vida, també l’acte de la Presentació. Quines diferències més destacades vas trobar entre la teua presentació infantil i la teua presentació major?

- Eva: l’any d’infantil va ser molt especial perquè fou màgica per a mi per la innocència que tenia en ser una xiqueta, i la major vaig ser més conscient i m´ho vaig assaborir més.

L’acte que més destaque va ser la cavalcada (quan vaig ser major) perquè va ser la primera vegada que desqualificaren una falla (que va ser la nostra, per l’alcohol que portàvem) i ens van donar un premi que no m’esperava, ja que estàvem desqualificats, a la comparsa més alegre (l’any següent prohibiren l’alcohol en les cavalcades).

47 Saudade. Recorda i somriu

1992-2001

- Ens podries contar què recordes de les persones que van fer de mantenidors el dia de les teues presentacions? Tens alguna anècdota d’ eixos moments?

- Marga: recorde que l’any 2003 els mantenidors de les presentacions feien la veu en off. Juanjo Espí va ser el meu mantenidor aquell any i comptava amb una veu potent, un gran somni d’una xiqueta que per les seues venes corria i corre la sang fallera.

L’anècdota va ser quan amaneix un meravellós fanal màgic amb un geni atrapat i en alliberar-lo ens concedeix 3 desitjos. La Falla la Via demanà el primer desig i era tindre el millor lloc inimaginable per a la festa. Els done la raó, ens ha donat la millor falla del món perquè per a mi és com una segona casa on m’han criat i cuidat.

Com a segon desig era el de demanar que s’omplira de gent meravellosa i encantadora, de xiquets i xiquetes que són la riquesa de tota casa. I tampoc s’equivocaren, ja que contem en una de les falles amb més gent en tota Tavernes i València.

Per últim sols els quedava fer una última petició, eixa petició era la de tindre dos grans representants. I així va ser en nomenar-me com a fallera major infantil, va ser un gran desig complit per a mi i juntament amb Ximo, Amparo i Eros he creat una història màgica amb una gran falla i gran gent que vull de tot cor.

Recorde que l’any 2018 la meua mantenidora va ser una de les persones amb qui m’he criat a la falla i una persona molt important per a mi, ja que ha sigut la meua mà dreta, l’amiga que sempre ha estat al meu costat a la falla, la meua alegria de baixar a la falla i juntar-me amb més fallerets i falleretes. Eixa persona és la meua amiga Ainhoa, gràcies per sempre estar a la meua història fallera.

La millor anècdota d’ Ainhoa és quan de menudes no paràvem quietes i sempre estàvem fent de les nostres per la falla. Com quan els coets els gastàvem com si no hi haguera demà, quan em tiraren el xocolate per damunt del vestit de fallera, quan baixàvem de la presentació en mig ram pelat, el que em molestaven els monyos de fallera i moltes més anècdotes que crearem dins de la Falla La Via. - Una tradició el dia d’abans de la presentació és mostrar els vestits que lluiràs el dia de la teua presentació.

Què recordes d’eixos dies?

- Jessica: l’any 1993 vaig representar a la nostra comissió com a FMI, tenia 12 anys. Poques són les imatges que tinc d’aquell moment en comparació amb les que tinc de l’any 2017 que vaig ser FM, gràcies a les càmeres digitals i telèfons mòbils. Aquests dispositius fan que les persones no ens dolga fer fotografies, i puguem tindre diverses fotos d’un mateix moment.

1992-2001

48 Saudade. Recorda i somriu

Quan vaig ser FMI no estava de moda ensenyar els vestits dels representants tots junts, ni tampoc els presidents ensenyaven el seu.

Les Falleres Majors exposaven els seus vestits cadascuna a la seua casa, i cap a les 17h la gent de la falla o d’altres comissions falleres, familiars i amistat venien a fer la visita.

Recorde que després els meus pares baixaren a sopar al casal, a mi em dugueren a casa el meu avi a dormir, ja que després anaven al local de les presentacions a fer faena, ma mare era encarregada de playbacks majors i havia d’estar a l’assaig general i mon pare pertanyia a l’equip del mono que eren els encarregats de fer els decorats de la presentació.

Açò res té a vore en el que vaig viure l’any 2017 quan vaig ser FM. Eixe any, els 4 representants, FM i presidents, vam exposar els nostres vestits a casa de Fran, el president infantil. Marisa i Luis ens obriren les portes de sa casa de bat a bat i com si fóra la nostra vam poder exposar la nostra indumentària i fins a altes hores de la matinada vam estar allí, rebent a falleres, fallers, familiars i amistats que van voler estar presents aquell dia. Recorde que no van ser pocs. Ho teníem tot molt ben organitzat, en el menjador havíem col·locat els vestits dels 4 i a la cotxera hi havia preparat un piscolabis. Ho vam passar d’allò bé!

- Responsabilitat com a president. Diferències d’infantil a major.

- Luis: no hi ha color, com a president infantil l’única responsabilitat és estar a tot el que et manen, que per a un xiquet també és complicat.

Ja de major tot el pes cau damunt de tu, encara que tens molta ajuda al final has d’encarar tant els èxits com els fracassos.

- Relació amb les altres falles com a infantil i com a major.

- Manolo: la relació amb les altres falles sempre ha sigut bona, de menut vaig tindre el plaer de compartir any amb amics que estan a altres falles i de major he fet grans amics i compartit grans moments.

49 Saudade. Recorda i somriu

1992-2001

- Diferència de l’any d’Infantil i del de Major respecte a la setmana fallera (passacarrers, premis, despertades, monuments...). Algun acte que destacaries com a molt diferent?

- Aurora: pel que fa als actes de la setmana fallera, jo recorde en especial el dia de l’entrega de premis quan va sonar, Falla la Via tercer primer, i jo no volia pujar, sols volia plorar (pensava, sí el que és important és participar, però per què no m’han donat el primer si la meua falleta és la més boniqueta?) estava enfadada. De major va sonar primer premi i vaig plorar d’alegria, però sé que haguera plorat d’alegria per qualsevol premi, vius més l’acte en si mateix.

- Tere: com a molt diferent diria l’ofrena a la mare de Déu. Eixa emoció que vius de major amb la plaça repleta de gent i tu anant a entregar el ram de flor és indescriptible. S’esborrona de nou la pell quan ho pense.

- Luis: la setmana fallera com a xiquet m’agradaven molt les despertades i recorde que vaig viure molt intensament l’entrega de premis que de major també, però el més emocionant és l’entrada a la plaça el dia de l’ofrena.

- Manolo: la setmana fallera d’abans i ara és molt diferent en general. En el 90 es concentrava tot en els tres dies de falles, ara tenim festes i actes durant quasi tot l’any. L’entrega de premis abans es feia des del saló de plens i ara podem gaudir junt amb les nostres comissions. Crec que l’emoció d’estar davant la plaça plena... és indescriptible.

- Eva: d’infantil va ser tot con un joc en què jo era la protagonista i major va ser tot com una festa darrere d’altra en la que jo estava en primera fila (brutal).

- Jessica: els actes que vaig gaudir de FMI durant la setmana fallera són quasi els mateixos que els de FM. Sí que és cert que en aquell moment hi ha alguns actes que es feien de manera diferent o no existien com: la matinal, l’ oktober i la despertada dels presidents que actualment fem, ells també es mereixen un moment de protagonisme, ja que sembla que la festa fallera gira al voltant del monument i les falleres majors, però també és de lloar la tasca que fan els nostres presidents.

1992-2001

50 Saudade. Recorda i somriu

Altres actes que continuer fent-se però de manera diferent és el dinar de St. Josep que en l’any 93 el féiem en el saló Casablanca. Eixe dia tancàvem el pavelló i el casal i dinàvem al saló. Personalment m’agrada més com ho fem ara. Actualment és l’empresa de càtering la que ens prepara el dinar i engalana el pavelló per celebrar el dia St. Josep fins a hora de la cercavila.

També recorde que hi havia un dia, no sé cert si el dia de premis o l’ofrena, que a la nostra comissió es cuinava una paella gegant feta per l’empresa Galbis. Aquesta empresa tenia molta fama, però res a envejar a les paelles que actualment cuinen les persones encarregades de la delegació de gastronomia.

Per últim, comentar que en aquest any es van fer uns mocadors de color roig, en compte de fallers i falleres pareixem festers i festeres de Sant Fermí, amb l’escut de la nostra falla. Era la 1a vegada que els féiem i han estat durant molts anys fent-se, cada any el color del mocador era un diferent. Actualment sols se’n fan per als màxims representants, però en aquell moment eren per a tots els membres de la comissió i per als xiquets i les xiquetes ens servia poder pujar als castells inflables que hi havia durant la setmana fallera.

- Marga: la diferència que hi ha d’infantil a major simplement és que de menuda ho gaudeixes moltíssim, però de major te n’adones de tots els actes que hi ha durant l’any, ja que durant l’any faller, la gent treballa de valent amb diferents actes com la presentació, la cavalcada, la volta motorista, l’Oktober, etc...

Com a diferent són els actes com l’Oktober, la matinal, la festa d’estiu, etc. perquè són actes que en 2003 alguns no existien i altres que sí, però no tenen a veure en vestir-se de gala sinó que són per a divertir-nos i passar-ho bé durant l’any faller.

Escaneja el següent codi qr i visualitza: Vídeo entrevista Falleres Majors i Presidents.

51 Saudade. Recorda i somriu

1992-2001

s n e

m e z t i rn

e d mo

x e d ín ístic t r A e r d a u Q 1.-El Vero, pàgina 56. per Anna i

2.-Les nits

per Pau Fa

de L a Via

yos, pàgina

4.-Laquel Ferrando, per R

3a dècada

per Mo

t

libret i

ntse Vi

62.

ino N l e d ades

lc es cava pàgina 68.

3.-El l

la, pàg

el tem

ina 64

.

ps

ia a 72.

V a L e d s Cremades, pàgin e g t a i v s 5.-El r i Tere he aro Verc

per Amp

s , pàgina 74. t e n i a S 6.- a espectadora per un

55 Saudade. Recorda i somriu

2002-2011

Artístic

Q u a d r e El

per Anna i Vero

Els inicis daten de l’any 1990 amb la interpretació de “L’Orxatera Valenciana”, en què les nostres falleres eixiren a l’escenari amb els seus vestits de valenciana. En pro del triomf, l’any 92 ens proposen que tornem a concloure l’acte de presentació amb un o més balls. D’aquesta proposta acceptada es consolida el nostre Quadre Artístic. Així que, després de cavil·lar i escoltar música, ens decidírem per “El Concierto de Aranjuez”.

L’any 1993, el Quadre Artístic va augmentar, la qual cosa va fer possible que les actuacions pogueren ser més complexes, atrevides i espectaculars.

Per tant, a partir d’aquell any, vam sorprendre primerament amb “La Danza del fuego”, i posteriorment amb “Cristóbal Colón” i “El Bolero de Ravel”.

I va ser per l’any 95 quan “Els Carnavals” van aparéixer en la Falla La Via, mitjançant les actuacions del seu Quadre Artístic. Amb l’ajuda de dos mims i la melodia d’una gran cançó, es va obrir el teló. L’escenari es va omplir de llums i de colors, I amb el ritme de Brasil, començà la primera actuació. Després anàrem enrere en el temps i arribàrem a Venècia: l’elegància dels vestits, la melòdica música, les màscares... Un present i un passat amb molts anys de diferència, però amb una única finalitat: la festa!

Dels carnavals vàrem passar a l’any 1996 a representar diferents cultures i formes d’entendre la música. El Quadre Artístic ens va brindar aquella nit un ball hongarès, un japonès i un espanyol, amb la cançó de “Suspiros de España”. Continuàrem l’any 97 treballant aquesta pluralitat amb danses àrabs conjugant-les amb música clàssica de la nostra terra.

Passada la presentació, es reuniren els delegats i delegades de playbacks

2002-2011

56 Saudade. Recorda i somriu

playbacks i decideixen fer un canvi d’estil en les nostres actuacions: buscaren música i coreografies actuals i properes als nostres joves. D’aquelles xerrades nocturnes al Casal va sorgir l’any 98 la idea de fer els “Backstreet Boys” i “Thriller”. Després de l’èxit obtingut, l’any 99 es fusionen els diferents balls baix una sola temàtica, els “Oscars”, interpretant la banda sonora de “Men in Black”i “Full Monty” entre d’altres.

Amb l’arribada del nou segle, el Quadre Artístic es llança a fer muntatges, combinant música, decoració, vestuaris, guions, escenografia i coreografia. D’aquesta manera van néixer “La Guerra de las Galaxias”, “La Història de la Música”, “Astèrix i Obèlix”, “Peter Pan”, “El Zorro”, i l’any 2005, la “Gran Reserva Índia”, a poc a poc, anaven millorant any rere any en cada musical que feien.

Arriba el 25é aniversari, i amb l’agraïment al públic que ens ha recompensat sempre amb la calor del seu aplaudiment, es va obrir la frontera de l’escenari per arribar fins a ells, amb la finalitat de fer-lo partícip, compartint música i ball. Arribà “Flower Power”, on el saló d’actes es va convertir en una festa hippie recordant els anys 60. I a la celebració que es va fer pels nostres 25 anys, van tornar a pujar a l’escenari Michael Jackson i els seus zombis, amb l’actuació de “Thriller”.

Any 2007, “Hoy no me puedo levantar”, el musical de moda que va triomfar a Madrid, basat en les cançons del grup musical Mecano i com a temàtica, “la Movida Madrileña”.

Aquest any fou especial, no tan sols pel muntatge, sinó pels canvis de decorats, de vestuari, pel “siete de septiembre”, per les jaquetes de color roig i per les hores d’assaig.

57 Saudade. Recorda i somriu

2002-2011

I és en l’any següent quan tornen a la música dels 70 amb Boney M. i el musical “Daddy Cool”. Dues bandes enfrontades, que lluitaven pel mateix somni, el ball.

Sunny una de les protagonistes fins i tot acaba en la presó, però sempre hi ha un final feliç per a cada història.

per començar el musical, “Bienvenidos” de Miguel Ríos.

Tornem a estar d’aniversari, 30 anys fent falla. Quin millor homenatge que fer un recordatori dels playbacks que s’havien fet al llarg dels anys?.

Any 2009, el Quadre Artístic es trasllada a una estació de tren amb el musical “Quisiera Ser”, on ocorre la història de Lola. Durant el viatge es va retrobar amb el seu passat, a través de cançons del Dúo Dinámico. Aquest any després de tan sols un mes d’assaig, vam gaudir amb el “pajareo” i els bons moments a l’estació de tren.

Una barreja de música, balls i coreografies recordant èpoques passades i moltes anècdotes viscudes.

Arriba l’any 2012 i amb ell, “The King of Pop”, un homenatge a la trajectòria inigualable del que fos possiblement l’artista més gran de la música contemporània.

L’extraordinari Michael Jackson.

Seguint amb la música espanyola, l’any 2010 es presenta el musical “Los 40”, que es desenvolupa al voltant de les aventures d’un grup de joves.

Significativa per al Grup Artístic va ser la cançó

2002-2011

Uns balls impressionants i una posada en escena magnífica, fins i tot cantant en directe.

Any 2013, “Rock of Ages”.

58 Saudade. Recorda i somriu

59 Saudade. Recorda i somriu

2002-2011

La història ocorre en un bar d’espectacles regentat per un home de negocis, que vol aconseguir que una superestrela del rock actue dalt del seu escenari. Ballaren Guns and Roses, Queen, Metallica, Bon Jovi…

“Forever Young” ens va transportar a una residència de gent major, on van recordar entre ells i elles música del seu temps. Barrejant diàlegs i balls, aquests avis i àvies ens varen fer riure una bona estona i passar una vetllada d’allò més entretinguda.

I va ser l’any 2015 quan la Falla La Via trasllada al seu Quadre Artístic als estudis d’una ràdio, Ràdio La Via 19.81, amb cridades telefòniques per al record i connexions en directe des de la butaca de la Casa de la Cultura, on la gent demanava la seua cançó preferida, des de Raffaela Carra, Alaska fins a un mix de música Remember.

Any 2016,”Voyage, Voyage”. Gràcies al retard d’un avió, a l’aeroport, es coneixen les històries de diversos personatges que passaven per allí, des de drag queens, empresàries, universitàries i hostesses de vol fins controladors aeris.

2002-2011

60 Saudade. Recorda i somriu

A l’any següent, es va recordar com València vivia la seua particular revolució a mitjans dels anys 80 i fou la capital d’aquell moviment conegut com la “Ruta del Bacalao”. La Casa de la Cultura va vibrar amb la millor música remember d’aquells temps.

Any 2018: van interpretar la famosa pel·lícula de “Forrest Gump”, on els nostres artistes ballaven tot allò que el seu protagonista anava contant de la seua vida, assegut des d’un banc.

Com diu el gran Freddie Mercury: “The show must go on”. Aquest any, 2019, es van recordar uns mites de la música (Whitney Houston, George Michael, Amy Winehouse, Prince, David Bowie, Elvis…) pel seu extraordinari talent i per les seues cançons. Aquests mites ja no estan entre nosaltres, però la seua música romandrà per a sempre.

I va ser l’any passat, el 2020, quan ens traslladàrem al País de les Meravelles. Un somni, el d’Alícia, és el punt de partida del viatge al centre de la terra al qual, de la mà de la seua protagonista, arribarà a un món imaginari habitat per personatges fantàstics.

Sí, continuarem ballant, continuarem assajant, continuarem pintant, continuarem buscant música, temàtiques, plans B... Perquè el Quadre Artístic de la Falla La Via, volem continuar fent el que millor sabem: BALLAR i fer gaudir al públic dels nostres espectacles!

Requetefà, tefà, tefà...

Escaneja el següent codi qr i visualitza: Vídeo muntatge playbacks.

Escaneja el següent codi qr i visualitza: Vídeo muntatge playbacks infantils.

61 Saudade. Recorda i somriu

2002-2011

NITS de

a i La V

Les

per Pau Fayos

2002-2011

62 Saudade. Recorda i somriu

Cau la nit i hi ha fallers i falleres Sí!

M’encanta anar a la falla més festera i que les melodies que ressonen pels altaveus òmpliguen la carpa i el casal de cants, de ritme i d’alegria.

que voldrien descansar i recuperar forces per a l’endemà, però a la Falla La Via, la festa la vivim de nit i de dia.

Alegria, alegria és la paraula que millor em defineix.

Alegria és veure com els fallers i les falleres combaten el cansament amb energia i moviment, que no es cansen de cridar al vent, de ballar al ritme de la nit.

Així que, si us canseu de tanta “cercavila”, sols us queda fer-vos ben sopats i reprendre energies per a quan jo arribe. Soc la revetla. Quan comence, totes les persones estan expectants.

També és cert que sempre em trobe amb la quadrilleta de la barra, que amenitza les festes amb el gotet a la mà.

Entre cançó i cançó sempre veig mostres de germanor, d’ajuda i de moments de complicitat.

Hi ha qui no aguanta amb mi tota la nit i guarda forces per a l’endemà. Amb un poc de sort, tindran el plaer de gaudir de mi el dia vinent. Altres, junt amb la lluna i les estreles, no es rendeixen.

A la Falla La Via, sempre em trobe molt ben acompanyada. Tinc un gran cor davant l’escenari que m’ajuda amb les tonades i crea ambient, festa i comboi. I si són bons cantant, ballant ja... ni us vull contar!

Són les meues aliades fins al trenc d’alba, quan ens n’anem a dormir o ens esperem per a poder acudir a la despertada i no perdre’ns la millor xocolatada amb els fartons i els bunyols més exquisits de tot el món.

Sempre tinc un grupet a les primeres files que disposa d’una coreografia per a totes les cançons ballar!

63 Saudade. Recorda i somriu

2002-2011

El Llibret i el Temps per Montse Vila

Alícia: Quant de temps és per a sempre?

Conill: De vegades, només un segon.

Cadascú de nosaltres té eixe compte corrent, i es diu TEMPS. Cada matí el banc t’ingressa 86.400 segons.

Cada nit, els retira i dona per perdut el crèdit que no has invertit.

El nostre recurs més important no és els diners, tampoc els béns materials que acumulem. Ni tan sols la nostra intel·ligència, ni el talent que podem posseir. El recurs més important i valuós en la vida és el temps. De l’ús que en fem d’ell, dependrà tota la resta.

Este banc no arrossega saldos, cada dia obri un nou compte nominal i de nit el tanca. Si no utilitzes els teus dipòsits del dia, la pèrdua és teua. No tens marxa enrere, no hi ha possibilitat de fer-te un préstec per a demà. Has de viure hui amb el muntant de hui. I demà serà un altre dia.

Amb hores de treball aconseguim diners, amb els diners podem adquirir béns. La intel·ligència l’entrenem utilitzant-la i el talent el podem assajar.

24 hores al dia, 7 dies a la setmana… cadascú els pot malbaratar com vulga, o com puga.

I què té a vore el temps amb el llibret, es preguntareu.

Doncs la resposta és ben senzilla: el llibret faller és l’únic que perdura en el temps. Si teniu una estoneta per a llegir este article, ho entendreu.

Imagina que existeix un banc que cada matí et lliura en el teu compte corrent la suma de 86.400 euros.

No arrossega el saldo dia a dia, cada nit esborra qualsevol import que reste i no hages gastat. Què faries? Retirar-ho tot, per descomptat!

2002-2011

Comencem pel principi. Uns dels actes més emotius

64 Saudade. Recorda i somriu

d’un exercici faller, podríem assegurar sense por a equivocar-nos que són la proclamació i l’exaltació de les falleres majors.

Sí que és veritat que es necessiten moltes hores de preparació, de muntatge i de proves, però en una nit, millor dit, en un parell d’hores, tot s’ha acabat i hem d’aprofitar-nos de la memòria i del material audiovisual per a recordar-ho i reviure l’experiència, deixant que es torne a escapar una llagrimeta de melancolia.

Només acaba l’acte de l’exaltació, el quadre artístic ens ofereix una actuació musical. Mitja hora d’entreteniment com a resultat d’hores i hores d’assajos, de preguntar-se si al cap i a la fi paga la pena arriscar-se tant, de dubtes per si s’entendrà la història que volem contar, de rialles nervioses, d’algun plor i uns pocs ximples enutjos.

Els guanys seran l’aplaudiment del públic present.

De tant en tant, per aconseguir que no es gele el caliu faller (i uns quants dinerets que sempre venen bé per a reinvertir-los en festa), s’organitzen tot tipus d’activitats: dinars, sopars, esdeveniments esportius i uns altres un poc més perjudicials per a la salut.

La intenció principal sempre és ajuntar-nos i gaudir del bon ambient que es genera al voltant

del casal.

65 Saudade. Recorda i somriu

2002-2011

Tantes són les activitats recreatives que s’organitzen, a tantes acudim quan ens crida la falla, que voregem la incapacitat de recordar quin succés va ocórrer en cadascuna d’elles (a esta amnèsia temporal també ajuden els còctels que ese serveixen en la barra).

Espera en la prestatgeria o damunt la tauleta que algú es digne a obrir-lo i fullejar-lo.

No té pressa, és l’amo del temps. I paciència no li’n falta, esperarà tranquil fins que arribe el moment que consideren oportú per a entretenir-se llegint els textos, admirant les fotos dels màxims representants o, simplement, buscant el contacte d’alguna empresa anunciada que ha col·laborat en l’edició.

Tots els llibres en general, i el llibret faller en particular, ens brinden moltes possibilitats i la seua lectura molts beneficis.

I quant duren? El temps que dura la digestió, que serà més o menys fàcil depenent del tipus d’ingesta.

I a espentes i rodolons arriba la “setmana gran”. Per als menys afortunats es converteix en dos o tres dies de festa, que inclouen les presses per voler acudir a tot, les carreres que no s’arriba a temps i les hores furtades a la son.

En un tres i no res (diran els que no ho han patit) vorem el monument plantant, el qual engalanarà el carrer durant tres dies! Tant d’esforç, tants diners per a botar-li foc i convertir-ho en cendra en tan poc de temps? Només ens queda pensar que a l’any que ve serà més i millor, i repetir-nos, per tal de no oblidar-ho, que bé ens ho hem passat.

Els col·leccionistes l’adquireixen perquè els tenen tots, del primer a l’últim i no en pot faltar cap. Encara que no estic segura que n’hagen llegit algun del principi al final, el conjunt queda bonic al costat d’altres enciclopèdies.

En canvi, en l’altra cara de la moneda, existeix un oblidat, un marginat, un discriminat: l’arraconat LLIBRET FALLER. La poesia feta lletres, els sentiments encunyats en paper, el negre sobre el blanc: la memòria de la falla.

També hi ha qui l’adquireix perquè eixe any una foto d’un familiar o alguna persona coneguda ben apropada apareix en les pàgines.

I quin orgull i falta de modèstia mostrar-lo sense perdre ocasió i dir “que bonic està el meu xic en les fotos”. Això quedarà imprès per sempre.

Testimoni mut del pas del temps sobre la història, crida fort però són ben pocs els que escolten el que ha de dir. Així i tot, afortunat ell, perquè les seues paraules no se les pot endur el vent.

No perd l’oportunitat qui vol tindre’l en les mans per aprofitar una errada i criticar allò que amb tant d’altruisme s’ha aconseguit. Entre les seues pàgines, no hi ha cap escriptor professional, tots som

2002-2011

66 Saudade. Recorda i somriu

aprenents d’un ofici que no ens aportarà mai benefici que no siga immaterial.

i hi ha d’impacient a qui li agrada llegir-lo la setmana prèvia. Siga quan siga, la seua lectura sempre aporta novetats, dades noves que es desconeixien i, sobretot, ajuda a l’espera de la plantada amb més tranquil·litat, sense haver-hi de comptar els minuts que resten.

El llibret, com una recopilació de contes curtets, ens brinda moltes possibilitats a l’hora de la seua lectura.

Tant dona si comences pel principi o pel final perquè el seu desenllaç no té misteri ni intriga a ningú. I si vols botar-te alguna pàgina i deixar-la per a més avant, no importa, ahí estarà esperant-te, sense pressa.

Com va dir el poeta anglés Joseph Addison, “Llegir és per a la ment el mateix que l’exercici físic per al cos”.

Esta frase representa els beneficis de llegir. Sabies que al llegir no només s’incrementa la concentració i s’enriqueix el vocabulari?

Si tens poc de temps i no vols perdre’l amb este tipus de banalitats, t’aconselle que memoritzes quines plomes li han donat forma. Queda simpàtic elogiar al faller o a la fallera que han gastat el seu temps en omplir un altre full.

La lectura ajuda a la comprensió de textos, millora la gramàtica, el vocabulari i l’escriptura. Augmenta la curiositat i el coneixement sobre els temes tractats. Estimula el raonament i la memòria. Aporta la capacitat del pensament crític i dona confiança a l’hora de parlar.

Que no t’interessa un article?

No passa res!

Ajuda a explorar nous mons i estimula la imaginació.

Afavoreix la concentració i prevé l’estrés.

Un bon llibre és una de les millors companyies que es poden trobar i fa que no et sentes sol, estigues on estigues. Però, sobretot, la lectura és una bona via contra l’avorriment i el millor passatemps.

Però recorda el tema tractat i l’autoria, per si la mà que li ha donat forma et pregunta si t’han agradat les seues lletres.

Ja veus! Tan important com és el llibret per al temps, i quina poca importància li dona ell.

El temps, com la vida, és efímer i passa de pressa.

Aprofita’l i llegeix!

És igual que ocupe una vesprada com una setmana, que es passen les pàgines avant o enrere, que s’interrompa i s’espere un millor moment per a continuar. Hi ha qui ho deixa per a quan passen falles,

67 Saudade. Recorda i somriu

2002-2011

del

Les

CAVALCADES Si ens demanàreu que explicàrem a un foraster, en breus paraules, què és una Cavalcada del Ninot li diríem que és una gran desfilada que recorre els principals carrers del poble, omplint-los de color, enginy, gràcia, sàtira, rialles i música. Ho podríem resumir com a un monument faller mòbil que visita els nostres barris fallers.

per Raquel Ferrando

Érem ben menuts i menudes, i unes setmanes abans de la cavalcada ens deien: enguany el lema de la falla és aquest, penseu com us podeu disfressar.

Aleshores cada persona es buscava la seua disfressa de la millor manera, per a recórrer tots els carrers del poble durant hores i hores. A ritme de la música que portàvem al carromato, al que també li havíem posat alguna llumeneta o bandereta, anàvem alternant amb la gent de les altres falles.

I com a tot acte faller, per poder-lo dur a terme, necessita el més important que té una comissió fallera, els seus fallers i les seues falleres.

Persones i personetes, que es preparen les seues disfresses durant hores i hores, traent-les de la família o del seu descans. Es pentinen, es maquillen, interpreten el paper que tenen encomanat, i també alguna bambolleta als dits segur que s’han emportat.

Tot açò, perquè, amb la companyia d’una gran i majestuosa carrossa encapçalada pels nostres màxims representants, la representació del nostre lema escollit ens deixe bocadabats. I vos assegurem, que any rere any, ho aconsegueixen de bon grat.

Actualment elaborem molt més la nostra vestimenta.

Igual anem de curt que de llarg, a colors, amb materials reciclats o coses ben estranyes. El resultat ens pot ser més o menys afavoridor, ens agradem o no, però ens posem la nostra disfressa, ens mirem, ens riguem els uns dels altres i eixim al carrer.

Per arribar a aquest moment de nervis i rialles, abans hem hagut de fer una gran tasca de treball.

Tot comença amb una pluja d’idees, que de vegades se’ns transforma en tempesta i la majoria acaben com aigua en cistella.

Els inicis d’aquest acte varen ser molt més senzills, encara que la seua essència fora la mateixa.

2002-2011

T O N I N

68 Saudade. Recorda i somriu

Mesos i mesos pensant com poder dissenyar i elaborar allò que hem imaginat. Com fer-ho fàcil, vistós, graciós i a la vegada enginyós. I quan ja ho tenim quasi tot llest i embastat, sempre apareix una veu que diu: jo no, això així no ho veig ehhh!!! I si ho férem d’aquesta manera???

Ara recordant-ho ens naix un somriure però, vinga a tornar a començar i tornar a pensar. Fins que trobem la manera en què estem totes ben satisfetes amb el resultat i endavant!

Teles, paper, cartó, goma-eva, purpurina, pintura, materials reciclats. Tot ens serveix per a preparar les nostres vestimentes.

Però ens falta el més important, les mans per a poder tirar-ho tot endavant.

Com a delegades de cavalcada, som novells en aquesta tasca.

Gràcies al fet que tenim a les i els nostres majors amb nosaltres, podem nodrir-nos dels seus consells i la seua experiència per a començar a organitzar, tallar i embastar.

Ara sí, arriba el moment que més ens agrada.

Comencem a formar grups de tasques. Obrim el nostre casal i s’ompli de gom a gom de material i gent de totes les edats. Igual dona que tinguen 10 anys que 70 anys, hi ha feina per a tot aquella persona que vulga col·laborar.

Anem passant les hores entre rialles, tisores i teles i algun que altre dolcet que ens baixen les mares consentidores, així ens ens agrada anomenar-les.

Nosaltres pensem: aquestes dones, si no tenen prou cosint i descosint, encara troben un minutet per a malcriar-nos un poc més.

69 Saudade. Recorda i somriu

2002-2011

nostra esquena, amb una veueta que ens xiuxiueja: tranquil·les, agafem aire, pensem. Tot ens eixirà bé!

Passen els dies i les nits i veiem com tot allò que en un principi teníem en les nostres ments va agafant forma i color. Totes les mans que han estat dies i nits junt amb nosaltres també veuen amb il·lusió com van agafant forma tots els seus esforços. Últims retocs per al gran acte. La son, el fred i el cansament no poden amb nosaltres.

Ah! I recordeu la veueta? Si, veritat!

En l’últim moment ha pensat que podríem preparar alguna coseta més. I en un tres i no res, tot fet! I és que entre tots i totes formem un equip que no ens mereixem. Ara! No vulgueu saber a quines hores ens gitem.

Són dones ben valentes i feineres, en les que trobem un gran suport. Dones i homes, joves i majors que retallen, pinten, apeguen, compten i recompten i suporten sempre amb un somriure tot el que se’ns va ocorreguent per la ment.

Famílies senceres, que després de les seues hores de treball, omplin les seues cases de pistoles de silicona, purpurina, cabdells de llana, i tot el que els anem donant, perquè tots els seus membres vagen ben mudats, el dia de la gran desfilada.

Arriba el gran dia, tot preparat. S’obri el casal, posem taules, pintes, esprais, maquillatges, tot per a acabar de rematar tot el que durant tants mesos hem anat preparant. Últims minuts, i a correcuita, tots a formar, des del més menut al més gran. I la nostra carrossa per a tancar. Després de tots els moments viscuts durant l’any, l’inici de la desfilada és el moment més emotiu per a totes i tots nosaltres. Veiem reflectida, en les cares dels nostres fallers, falleres i familiars, la satisfacció de lluir el resultat de tot el que han estat preparant. L’alegria per veure tot el que s’ha pogut

Però no penseu que tot és de color de rosa. Els enemics més grans que tenim són els nervis i el cansament, que habitualment van agafats de la mà.

En qualsevol moment, alguna cosa no ens ix com esperàvem i tot se’ns fa de color negre. Però per sort sempre ens apareix una mà que recolza sobre la

2002-2011

70 Saudade. Recorda i somriu

fer amb la dedicació, esforç i il·lusió de tothom i sobretot amb l’estima per la nostra falla.

Volem tornar a seure’ns al voltant d’aquesta taula per a posar en marxa les nostres idees, omplir el piset de color i materials.

Ara obrim la porta i tot està fosc, en silenci aterridor.

No escoltem cap guirigall al carrer.

Pugem les escales que van al nostre piset amb un humor ben diferent. Ni xerrades, ni rialles, tan sols el silenci i un gran buit per la tristor. Res és com abans.

Les taules estan buides, cap retall de cartó, ni pot de pintura per a tapar. Tot està al seu lloc, precintat i sense tocar.

Ens seiem al voltant de la taula, en la que tantes vegades hem pensat i imaginat, però hui amb un semblant trist i apagat. Som les delegades de cavalcada que ens hem reunit per a contar-vos què és per a nosaltres la

Cavalcada del Ninot.

Vos esperarem amb el casal obert de bat a bat perquè la nostra màquina del tren, gràcies a vosaltres, no pare mai!

Escaneja el següent codi qr i visualitza: Vídeo de la Cavalcada.

71 Saudade. Recorda i somriu

2002-2011

Els

VIATGES

de L

a

A I V

per Amparo Vercher i Tere Cremades

Cal fer una menció especial al promotor d´aquesta idea i encarregat de gestionar els tràmits de totes les excursions realitzades. El nostre faller, Vicent Llinares. Aquesta persona no tenia una feina fàcil.

Actualment, tenim moltes comoditats a l´abast gràcies a les noves comunicacions i internet. Però, abans que sols es tenia un telèfon fixe i com a molt, un fax, era molt més complicat. Doncs bé, tot i no tenir aquestes comoditats esmentades, tot sortia a la perfecció i sobretot, les persones que assistien a aquests viatges quedaven meravellades.

A

finals dels anys vuitanta, un grup d´amics i amigues de la falla van decidir fer una escapadeta a Benidorm, per tal de gaudir de les meravelles de la ciutat que estava emergent. Ho van passar tan bé, que d’aquesta experiència va nàixer la idea d’organitzar tots els anys viatges a diferents llocs de la península, per tal de conèixer món i gaudir de la nostra família fallera i simpatitzants. A més a més, de compartir l´essència fallera per allà on passaren.

2002-2011

Quilòmetres i quilòmetres recorreguts des de nord a sud, tot i ser llarg el trajecte, aquest es feia curt. Perquè contaven acudits. Se’ls ocorrien moltes històries que ara per ara s´han convertit en anècdotes, amistats que deixaven en tots els llocs que visitaven, festes i discoteques plenes, rifes en què tots els passatgers i passatgeres rebien algun premi.

72 Saudade. Recorda i somriu

I com no el volia encetar, vàrem decidir entrar a la seua habitació a furtar-li’l, però el tenia nugat a la pota del llit!

El següent viatge va ser a La Rioja, una visita molt cultural, però també ens ho vàrem passar ben bé. L’autobús era de dos pisos, i pujava l’olor de menjar. Escoltàrem moltes vegades la cançó del playback “Tengo un tractor amarillo”.

En férem molts: Granada, Còrdova, Utiel i Requena... Visitàrem una bodega i vàrem fer un tast de vins i compràrem productes bons. Els bodeguers eres molt amables.

Tot açò alentit per la nostra fallera Lupe Aguayo. Em venen a la ment molts viatges i moltes anècdotes! Si no recorde mal, el primer viatge va ser a Gineta, poble de Don José, tresorer de la falla per aquella època.

Un diumenge, després de l’arreplegada, vàrem dinar a l’antic casal que teníem, en una taula llarga fins al fons, plena de cassoles d’arròs al forn.

A Benidorm, les i els més menuts de la falla, gaudiren d’un passeig en el “barco Rompeolas”, caminant per la muntanyeta i en el parc d’atraccions.

Una altre any visitàrem Terol, on vàrem veure “El Torico” i “Los amantes”.

A Don José i a la seua dona Celsa els va agradar molt, i agraïts com eren varen dir que el pròxim dinar el farien al seu poble. I allí que ens vàrem anar i ens va sorprendre. Va preparar xoriços, formatge, vi i una caldereta de corder. Tot boníssim. I els fallers quasi cremen la pineda encenent una traca.

Una altre viatge que recorde és el que va fer a Ademús, molt bo i divertit. Vàrem arribar a un poble d’un sol carrer i un riu ple de cireres. Dinàrem matances i sopàrem xoriç. Es va rifar un pernil i li va tocar a Paco Quotes.

I en Cantàbria, estiguérem en San Vicente de la Barquera. Espere poder prompte gaudir de més viatges.

Com bé podeu llegir, aquests viatges son sinònim a rialles i diversió. Per tant, no podem esperar el moment de tornar al Casal, necessitem reprendre aquesta tradició i poder viatjar totes i tots junts altra vegada. Cantant en cada viatge el nostre seny REQUETEFÀ TEFÀ TEFÀ.

73 Saudade. Recorda i somriu

2002-2011

SAINET per una espectadora

S

El teatre és poesia que ix del llibre per a fer-se humana.

Federico García Lorca.

Aprofitar les converses és aprofitar el temps i escoltar aquelles persones que han viscut estos quaranta anys és aprendre història.

Jo recorde la primera posada en escena per part d’uns quants membres de la falla. I també recorde aquell llibret menut, engroguit pel pas del temps amb aquella primera obra escrita en un valencià tan estrany i al mateix temps tan proper.

Seria molt menuda, recorde nervis, rialles, corregudes d’última hora i escoltar per primera vegada la paraula “apuntador”.

La veritat, no entenia massa quina era la seua funció i que feia allí en aquell amagatall. D’aquella primera obra també recorde que es va representar vàries vegades i que fou l’espita per a continuar amb algunes més.

Així, després d’investigar un poc, m´he assabentat que tot començà a les festes que es feien a la “Pista del nano”. Allí sorgí la idea de fer un sainet, que es va representar al Casal per primera vegada. Després, se’n va fer un altre que es representà tant al Passeig com a l’antiga Casa de la Cultura.

2002-2011

74 Saudade. Recorda i somriu

Diversos noms formen part de la història de l’espectacle d’aquesta comissió: • “Arreglos matrimoniales” • “La meua dona no és meua” • “Diàlegs d’una familia com altra qualsevol” • “L’hort i la mare que el va parir” • “Hereus de res” I si alguna cosa sempre ens acompanya com a falla és l’ànsia d’ajudar. Així, la recaudació de l’obra “Diàlegs d’una familia com altra qualsevol” fou íntegrament per a ADISVA.

Per davant s’obrin ara un fum de portes i de nous escenaris que de ben segur ompliran de goig els patis de butaques.

75 Saudade. Recorda i somriu

2002-2011

a l l t a f n e La s e r p Del cami al dex n í s

futur

ogie l o n c e t s e v o 1.-N als a 80. 2.-Les reunions i c o s s e x r a x i in online per Bea Socials, pàg triz Palomares,

xes per Del. Xar

pàgina 82.

3.-Campanyes socials

per Carme Martínez, pàgina 84.

4.-Okto

per Ter

ber Via

e Crem

ades, p

fest

àgina 8

6.

els d ó i c u l o v e ’ L 7.monumemnatress, pàgina 92. lo

per Elisa Pa

4a dècada

5.-El pavelló nou

per Beatriz Palomares, pàgina 88.

ors j a m a s l i t n 6.-D’inEsfpaí, Laura Gómez, Alba Giner i per Maria . z, pàgina 90 e n tí r a M e m Car

20 lo, pàgina 94.

0 2 s e l l a F .

8 , Iker, Melani i Mano per L aia 9.-Recorde 40 anys de fallers i fallere s per Auro ra Àbalos, pàg

ina 98.

79 Saudade. Recorda i somriu

2012-2021

Noves

tecnologies ocials s s e x r a ix

per Del. Xarxes Socials

Llàgrimes de mirar la pantalla tant de temps, mal de cap i vista cansada (i algun esmorzar compensatori per l’ajuda rebuda, o simplement per a descansar) és el resum de quant ha costat crear l’única pàgina web d’una falla de Tavernes des de 0, la seua pàgina de Facebook, el seu perfil d’Instagram, el de Twitter i el seu canal de YouTube... i tantíssimes històries tecnològiques més, que ja no sabríem descriure.

I és que des de l’any 2012, a poc a poc, la família tecnològica de la Via ha anat ampliant-se cada vegada més, arribant a obtenir unes xifres envejables en les publicacions i en l’abast social.

A més d’iniciar-se com un servici per a les falleres i els fallers: rebre la informació dels assumptes de la Falla, les notícies, i les disfresses; també és un mitjà de comunicació i calendari faller que ens recorda els horaris dels actes (sense desmeréixer la nostra lloada pissarra).

nir el e t n a m e d a form a n u s é é b m Ta contacte.

Tenim els nostres assumptes privats, per descomptat, i que només els fallers i falleres tenen accés! Però el que més ens agrada és ensenyar al món la nostra forma de viure: la nostra Falla. És la plataforma que utilitzem per a acostar als fallers i falleres que, per diferents motius, no poden assistir als actes. Els directes a les xarxes socials en dies de presentacions, en albades o el dia de la presentació d’un tresor tan

2012-2021

important com és el nostre llibret. Fan sentir que la terreta no està tan lluny, i de vegades, fins i tot, pots notar la calentor mentre es crema el monument.

També són la nostra major plataforma per a presentar les nostres campanyes socials que tantes consciències han fet i fan moure, i un mitjà per a explicar què volem aconseguir amb elles. Les xarxes i la nostra web són qui ens revelen, a poc a poc,

80 Saudade. Recorda i somriu

Ens enorgullim del nostre treball i la tasca que comporta, sempre portada per falleres i fallers arreu del món i de totes les edats, que tan sols treballen per a “casa”, per a la Falla en la qual s’han criat.

Des d’ací volem donar les gràcies a totes les persones que han format o formen part de tota el vessant tecnològic de la nostra falla: editant cartells, vídeos, preparant micròfons per a entrevistes, gestionant la pàgina web, el correu, les xarxes i tantíssimes coses més que no podríem parar mai.

el camí que ha agafat el llibret aquest any, per què i amb quin sentit. Donen protagonisme a cada article, a cada protagonista, a cada autor. Són, sense dubte, la forma de lloar i donar les gràcies per l’esforç tan gran.

Feu un gran treball del qual només es veu el resultat, però no les hores invertides.

També ens aprofiten de servei arxivístic, donat que gràcies a totes les publicacions podem fer memòria de tot allò que ha anat succeint durant l’any, tant de forma gràfica com per escrit, amb tots els “Recorda” que hem anat publicant o enviant.

Gràcies a plataformes com YouTube, podem tornar a rememorar presentacions i entrevistes, playbacks i plantades, i fer com si el temps no haguera passat.

Amb la incorporació de la xarxa Instagram, els més joves també tenen el seu espai al nostre món tecnològic, ja que fou una jove fallera qui el va iniciar i, a poc a poc, ha anat fent que tothom ens seguira i ens donara al like.

Gràcies i mil gràcies, perquè la vostra estima vers la falla us fa passar moltes hores front una pantalla en soledat.

En definitiva, la nostra web i les nostres xarxes socials han passat a ser una part important de la nostra vida, tant com a persones com a Associació Cultural.

81 Saudade. Recorda i somriu

2012-2021

Les

s n o i n u e R

OnLine per Beatriz Palomares

M

ai hauria pensat que ho diria, però trobe a faltar les reunions al Casal. El sopar amb presses, abrigar-te com si el viatge fora a la neu, la temptació que suposa seure al sofà o tapar-se amb la manta.

Els intercanvis d’opinions ja no són igual si no es fan en persona, les ironies i xerrades no cauen igual si no pots llançar un caramel.

Les peticions de retirades de llepolies, ja que acabe, en mal de panxa. No menge llepolies des que no hi ha reunions!

Ara per ara, marxaria sense pensar direcció al Casal i travessaria pel carrer del vent totes les vegades que fera falta sense pensar-ho.

I, sobretot, enyore els comentaris i els cops de braç quan algú ha tingut un dia dur. Tot això ho fa l’esforç de baixar a una reunió i la necessitat de descansar els ulls entre punt i punt de l’ordre del dia.

Enyore les converses de banquet mentre esperem la primera persona que porta la clau del casal per obrir les portes, les queixes del fred que fa en hivern per estar tot tancat i el soroll de les cadires i les taules en ser arrossegades per a ser col·locades al lloc.

Però, malgrat les situació que estem vivint, continuen havent-hi reunions, i n’hem fet a través de mil plataformes. Seguim passant estonetes xarrant i garbellant aigua, comentant mil coses que no tenen res a veure.

Però ara més que mai, tenim la necessitat d’estar amb la gent de la Falla, retrobar-nos i tornar a viure tot això que tant enyore!

Trobe a faltar els colps a la taula per tal d’avisar que va a iniciar-se la sessió , el crit per a advertir als fumadors i les fumadores que apaguen el cigarret ja ; i com no, a la persona que obri la porta i arriba just a temps per a la lectura d’acta.

2012-2021

82 Saudade. Recorda i somriu

at s n e p a i Mai haur però , a i r i d que ho les r a t l a f trobe a al. s a C l a reunions

I de batalletes de reunions telemàtiques en podríem contar mil: les errades de connexions, les congelacions de pantalla, les aparicions d’amagades i fins i tot les intromissions a les sales de les plataformes.

Un any dur que ens ha fet canviar moltes coses i aprendre de tecnologies a tothom, a estimar i valorar el que teníem i ara no podem fer. A apreciar que, de vegades, amb xicotetes coses podem tenir molta felicitat.

83 Saudade. Recorda i somriu

2012-2021

s e y n a p m a C

S L A I C SO per Carme Martínez

Les campanyes socials de la Falla la Via comencen l’any 2016, amb la idea d’obrir la nostra associació a la realitat del món, del nostre poble i del nostre barri.

Tracten temes d’actualitat i són originals, fetes per i per a les falleres i fallers.

Amb la primera campanya social posàrem en manifest diverses problemàtiques socials: la violència de gènere, els abusos sexuals infantils, les drogues, el maltractament animal, entre d’altres.

L’any 2017 centràrem la nostra campanya en l’ús i abús dels telèfons mòbils i les xarxes socials, especialment en la protecció de la seguretat de les xiquetes i xiquets.

Amb la següent campanya social buscàrem col·laborar amb el nostre poble. L’any 2018 preparàrem uns adhesius i els vàrem col·locar als contenidors, papereres, bancs... En aquests cartells apareixia el preu de cada objecte, per conscienciar a la població de tenir cura del mobiliari urbà.

2012-2021

84 Saudade. Recorda i somriu

Dones i homes de la falla apareixien a les fotografies portant a terme tasques de manera conjunta: cuinar, netejar, fer el pentinat de fallera...

“Si tu pots, jo puc”.

Abans que la situació sanitària ens obligués a tancar-nos a casa, l’any 2020 preparàrem una campanya social centrada en els primers auxilis. A més, vam realitzar un taller de primers auxilis, per a adults i xiquetes i xiquets, obert a tota la població de Tavernes.

Finalment, l’any 2021 hem hagut de transportar la nostra campanya social a la versió virtual. Preparàrem un joc sobre vocabulari faller en valencià, per tal de defensar la nostra llengua.

Esperem que aquesta siga una xicoteta aportació per a construir conjuntament una societat millor, més igualitària, més respectuosa i més preparada.

Busquem conscienciar a les persones adultes, i fer créixer a les xiquetes i xiquets en valors.

Amb aquest lema tractàrem l’any 2019 de posar el nostre granet d’arena per fomentar la igualtat de gènere.

85 Saudade. Recorda i somriu

2012-2021

t s r e e F b Via Okto per Tere Cremades

La Falla La Via organitzà la seua primera festa de la cervesa el 4 d’octubre de 2014. Som una comissió jove i festera que a més de ser fidels a la nostra cultura i a les nostres tradicions, des d’eixe dia i a través d’un grup de gent de falla, nerviosa, i amb ganes d’organitzar esdeveniments vam decidir donar l’entrada a la tardor celebrant una festa coneguda internacionalment, a l’estil bavar com se celebra a Munic, que és d’on naix aquest esdeveniment “l’Oktoberfest”, adaptat al nostre nom: “Oktober Viafest”.

pertany a l’organització i algunes de les persones que ens visiten. Comptem amb una àmplia degustació de cerveses d’importació, servides en gerres de diferents capacitats, que es completa amb els menús preparats típics alemanys com costelles, frankfurts, bratwursts amb salsa i col bàvara, aconseguint traure el gust original d’aquests àpats alemanys.

I com que no pot faltar cap detall, amb la gerra ben plena de cervesa molt fresca cal fer el brindis a l’estil alemany “EIN PROSIT”.

Des del seu inici sempre ha estat un vertader èxit de multitud de persones i amb autèntic esperit “oktoberfest”; comencem al voltant de les 12:00 del matí fins a les 24:00h. Durant aquest període de temps centenars de persones ens visiten, sota la carpa muntada al nostre carrer i decorada per a aquesta ocasió com mana la tradició.

És un dia de festa tant per a grans com per a menuts i menudes, ja que per als i les infantils també els tenim preparat el seu menú, a més d’un fum de jocs, per passar un dia

L’ambient es completa tant amb la música de polca, que sona durant tot el dia, així com la indumentària que llueixen cambreres i cambrers, la gent que

2012-2021

86 Saudade. Recorda i somriu

de festa al lloc que més els agrada estar, al carrer de la seua falla, la Falla La Via.

lloc on habitualment la fem. Els fallers i falleres de la Falla La Via ens vam reinventar per poder dur-la endavant i la celebràrem virtualment. Fou, també, un èxit!

Al capvespre, comencem en música en directe, doncs la gent que s’acosta a la demarcació fallera té més ganes de festa i nosaltres com que som incansables també en volem més.

Esperem que prompte puguem engalanar el nostre carrer amb aquesta festa: l’Oktober Viafest.

Com la majoria d’ esdeveniments que celebrem, en el descans del grupet de música que ens amenitza, fem un sorteig de diversos regals bàvars que tenim preparats i ens esperem que el sorteig de l’ONCE, ens diga quina persona ha sigut l’agraciada per a gaudir del viatge d’un cap de setmana a Munic.

Ja són set les edicions que hem gaudit d’aquest esdeveniment, inclós l’edició de l’any 2020. Encara que, davant la situació sanitària, no la vam poder dur a terme en el

87 Saudade. Recorda i somriu

2012-2021

El

PAVELLÓ

per Beatriz Palomares

6

.30h del matí d’un dissabte de finals de febrer, i de segur que fa un fred al carrer que millor no pensar. Veges tu, qui em manaria obrir la boca, i dir que sí anava a muntar. De vegades la boqueta tancada fa més feina! Ara, que ja no és com abans.

Abans les matinades duraven pràcticament dos mesos, des que passava Reis fins a acabar. Tots els dissabtes i diumenges per si hi havia algun contratemps: que ploguera o fera mal oratge, que no hi haguera cap accident, que ,per sort, mai ens ha passat res “gràcies a Déu”, gràcies al bon fer de fallers i algunes falleres, que sempre han estat pendent.

Ara per ara, no podríem viure sense un pavelló els dies més especials. I menys en la nostra falla, que hem passat a ser una falla de barri a tenir fallers i falleres fins i tot de fora de la localitat. És cert que, de vegades, mans per a plantar la nostra casa ens han faltat però sempre hem tirat endavant.

I això que jo era menut quan “l’invernadero”, hivernacle en valencià, el fallers i falleres de la Via van començar a muntar. Quina bona idea van tenir!

Mira com, que al final ha triomfat! I és que, tot siga dit: que necessari es fa quan venen falles, tenir un gran lloc habilitat.

Els primers anys, vàrem rebre per tots els llocs: si anàvem a plantar tomaques, si ens havíem passat a llaurar… i mireu ara! Que castigada està la boca, que ara tots en tenen un plantat!

2012-2021

NOU

I és que no s’aprecia tota la feina que portava i porta el fet de muntar tot el cadafal. Calia preparar les peces, netejar els forats perquè tingues un bon fonament, i que després de cada setmana fallera tapàvem per

88 Saudade. Recorda i somriu

tindre cura dels nostre envoltat, preparar tot allò que necessitàvem: maquinària, peces de ferro, cordes i plàstics que formarien part de l’envelat. Com pesen les peces de ferro, i més quan van passant els anys!

La joventut sempre hem intentat fer l’esforç físic més gran, però hi ha “cabezas pensantes” que sempre han de donar el vistiplau. I una vegada han donat el conforme, parada per a esmorzar. Que no serà el millor moment de tot el que us estic contant? Tots i totes assegudes a la taula, amb un entrepà o guisopo al davant. observar, però no ens quedava altra pel contrari ens hagueren denunciat.

El nostre pavelló és perruqueria, menjador, sala d’estar (millor dit, de trucar) guarderia i fins i tot un lloc per a descansar. I totes les festes que allí baix hem celebrat?

Rialles i acudits de banda sonora, i alguna batalleta a rememorar.

Al matí quan obrim les lones s’allibera l’olor de la nit concentrada per estar tancat, i pensen la gent que està al voltant, que be s’ho van passar anit, com van disfrutar!

Ara ha canviat un poc: el nostre pavelló es va quedar menut fa uns anys i n’hem de llogar un més gran.

La nostra Falla ha crescut, i ningú es vol perdre un sopar o un esdeveniment important.

La nostra casa, el nostre pavelló. Tan criticat a l’inici i la falta que ens fa. Les mans continuen fent falta, perquè sempre cal ajudar. A més, no tot és muntar l’estructura, que també cal il·luminar i decorar. Així que jovenalla de la Falla, baixeu un dissabte a muntar.

Si ens parem a pensar, entre les seues parets de plàstic, els dies es fan curts i les hores passen volant!

Si pogueren parlar les lones, quantes coses ens podrien contar; recorde aquell any que teníem desllunat perquè entrara més claredat, actualment, ens ho agafem com un acudit, però gens de gràcia va fer de deixar aquell gran forat per al cel poder

Serà una de les millors experiències falleres, i a més hauràs participat en construir la casa de tots i totes, i que gràcies a tu, tothom l’ha pogut gaudir aquest any.

89 Saudade. Recorda i somriu

2012-2021

D’ infantils

a

J A M

per Maria Espí, Laura Gómez, Alba Giner i Carme Martínez

Una falla és sobretot un punt de reunió i unió de persones diferents. Persones amb distints pensaments, distintes aficions, distintes ideologies i, fins i tot, distintes edats.

A una falla és indiferent si tens 20, 50 o 80 anys, perquè junts i juntes treballem per donar forma als mateixos actes i celebracions, gaudim de sopars al casal, de la setmana fallera i de les festes durant l’any, celebrem guanyar el primer premi, i també l’últim.

Quan tens la sort de formar part de la falla des del teu naixement, vius de primera mà el que és créixer dins d’ella. Vius especialment el que significa passar de ser un falleret o fallereta, a un o una major. Quan eres de la comissió infantil gaudeixes de les xocolatades, els jocs, els playbacks infantils i sobretot els coets, però quan et fas major, comences a participar de les festes, col·laborar i ser membre de les diferents delegacions i gaudeixes amb més intensitat si cap, del que significa ser membre d’una falla.

2012-2021

90 Saudade. Recorda i somriu

S R JO Quan comencem a créixer, ens agrada reproduir amb les xiquetes i xiquets el que altres feien amb nosaltres d’infantils: preparem jocs, organitzem playbacks...

D’aquesta manera es crea un cercle, que passa de pares a fills i permet que les més menudes i menuts formen part activa del món faller.

La relació amb les persones més majors, ens permet a la gent més jove ser conscients del deute que tenim amb elles i ells.

Són passat, present i també futur de la nostra festa.

Feren grans esforços ara fa 40 anys per donar forma a la nostra falla, que ens ha vist créixer a totes i tots, i que hem d’aconseguir mantenir tan viva com fins ara.

91 Saudade. Recorda i somriu

2012-2021

L’ evolució

nts

dels monume

per Elisa Palomares

Que curiós és el funcionament del cervell i més encara dels records.

difícil veure passar el full de març al calendari, han passat tantes coses difícils, i a més, a la meua falla, fem anys.

Soc una infermera que acaba d’arribar a casa després d’una nit moguda a l’hospital, en plena segona onada de la tristament cèlebre Covid-19. Fa una calor inusual per a ser 19 de novembre i el sol trau el cap entre les cortines.

Com en cada aniversari, fem la vista enrere, per a posar en perspectiva qui som, i sobretot, per tornar a sentir la dolçor d’aquells instants que en conjunt ens han dut on estem.

Estic esgotada mentalment i físicament i, a l’edifici d’enfront d’on visc estan reparant la façana. El soroll molest de la grua entra per la finestra i en eixe moment abans d’agarrar definitivament la son, l’inconscient em traeix i no és 19, sinó 15 de març. El soroll de la grua em transporta en el temps, soc a març mirant cap amunt retenint l’alé perquè el remat del monument està a punt de ser col·locat al seu lloc.

Parlant en qui per edat estava aleshores, trobe a faltar xicotets detalls, formes de viure i entendre la festa que han anat evolucionant amb el pas del temps.

Tinc altres imatges a la memòria, que ja no sé si les vaig viure o, de tantes vegades d’escoltar-les, les he guardat com a pròpies.

No és la primera vegada que em passa: una traca en un bateig, boda o celebració també fa que tanque els ulls i respire a fons, per acaparar tota l’olor picant de la pólvora fins i tot l’olor de gespa i terra banyada ha fet que més d’una vegada mire si tinc les mans i els genolls bruts. És el dia de plantar monument.

Nits que es fan matins vigilant ninots de falla dins d’un

Enguany, per a qualsevol persona fallera, ha sigut

2012-2021

92 Saudade. Recorda i somriu

Simca 1000, un home portant safates de llonganisses i xulles del seu negoci, perquè som vigilant el monument més persones dels que pensàvem i ens hem quedat curts de menjar. El comboi de descarregar i vigilar el monument és tan gran!

Sempre hem tingut ajuda d’una grua, des dels nostres primers anys, encara que la seguretat del muntatge, per sort ha anat millorant.

realistes, amb totes les tonalitats de colors, més suaus pintats amb esprai o aerògraf.

Els materials també han anat canviant, des la pasta de paper al suro, i fins i tot materials reciclats més respectuosos amb el medi ambient a l’hora de ser cremats, com la palla d’arròs. Altres sempre han estat presents, com la vareta.

Quin gust veure cremar aquella falla feta totalment d’aquest material, sense fums negres ni espurnes volant al cel que són plàstic cremat.

Abans penjaven el remat i a un membre de l’equip de l’artista de la grua, per a fer encaixar la peça central, o refer i arreglar juntures i desperfectes. La resta, portaven a mà els ninots del voltant, que de vegades han pegat més voltes a la falla que els mateixos fallers i falleres la nit de Sant Josep. Perquè quantes vegades ens ha passat que el que anava en un principi a la dreta, ha corregut totes les escenes, fins a acabar on va començar.

Abans la base i el remat estaven formats per dos peces, ara, com la jovenalla, sembla que han crescut.

Es fan de materials més lleugers i amb moltes més peces que fan obrir els ulls i detenir els batecs del cor, quan cauen en cremar-se, fins a l’estructura central, que això sí que trobe que no ha canviat tant: continua sent de fusta, i de vegades reforçada amb vares de ferro.

I és aquest el camí cap al que anem avançant. Uns monuments grans o menuts, innovadors o més tradicionals.

Però que cada vegada són més que una estructura en mig del carrer: són tot un moviment social al voltant d’un monument que acabarà cremat el 19 de març.

L’estètica dels ninots, com les modes, també ha evolucionat, solien tindre un acabat més aspre a causa dels materials emprats, i colors plans i primaris a pinzell, que deixava entreveure el procés. Avui, hi ha corrents que els fan similars a les fogueres, o més

Escaneja el següent codi qr i visualitza: Vídeo dels Monuments Antics.

93 Saudade. Recorda i somriu

2012-2021

Falles

0 2 0 2 per Laia, Iker, Melani i Manolo

El nostre somni es completava quan un 9 d’abril de 2019 va sonar el telèfon de la Junta Directiva per a comunicar-nos que ja havien tancat el procediment d’elecció de les falleres majors. Així que la capdavantera de la nostra falla per a l’any 2020 estaria formada per nosaltres quatre: Iker i Laia, Manolo i Melani.

Cada vegada la nostra setmana fallera es trobava més a prop. Una setmana que esperàvem amb curiositat, entusiasmats i entusiasmades; no sols nosaltres, sinó també tots els fallers i falleres de la nostra comissió.

Des d’aquell instant, totes i tots junts, vam sentir una gran il·lusió i emoció per tot el que ens anava a ocórrer i viuríem conjuntament: demanada, proclamació, futbet, presentació, cavalcada, albades, matinal de motos, jocs infantils etc. I com no, el més esperat, la nostra setmana fallera.

La festa Josefina ja estava ben a prop. Ho tenien quasi tot preparat i enllestit per a aquesta setmana, es respirava ambient de falles al poble: escenaris i envelats muntats, noves senyalitzacions i tancaments de carrer, enllumenat, muntons d’arena que esperaven suportar la plantada dels monuments, camions amb les provisions per als dies que s’apropaven, xiquets i xiquetes comprant i comprant coets... I a les cases??

Així, els quatre junts de la mà, amb la nostra comissió, gaudíem de cadascun dels actes organitzats i previstos, vivint-los com a únics, formant-ne part com a eix principal de cadascun d’ells. El nostre goig i satisfacció enlluernava la nostra ànima.

Bruses netes i col·locades a les perxes, penjadors portàtils als corredors lluint els vestits de valencians i valencianes, a terra caixes de sabates ben arrenglerades, les bancades dels banys repletes de caixetes de ganxos, joieria artesanal, monyos...

2012-2021

94 Saudade. Recorda i somriu

Però... El 13 de març del 2020, el Govern estatal decretà l’estat d’alarma.

Recordem el dia de Sant Josep, a les dues del migdia, quan les i els músics de la nostra vall eixiren als balcons i tocaren a l’uníson “Paquito el xocolatero”.

Aquesta melodia s’escoltava per tots els indrets del nostre poble: trompetes, clarinets, fagots, oboès ...

El país, es veia immers en una problemàtica a escala mundial, la Covid-19 anava arrasant la vida de les persones. Ningú n’estava protegit. Davant d’aquesta situació pandèmica havíem de refugiar-nos a les nostres llars. Com a conseqüència, la nostra festa queda ajornada.

Encara ens aborronem en recordar-ho. Aquesta melodia arribava a cadascun dels nostres cors, ens va embruixar durant la seua interpretació, ens va transportar al nostre somni no culminat. Ara sí que podíem dir que teníem “el cor encés en flama”.

L’impacte als nostres cors va ser brutal, com si ens arravatessin allò que havíem anhelat, desitjat. El cor i el sentiment ens van envair tota la persona.

Necessitàvem aferrar-nos al somni que durant anys havíem confeccionat. No hi havia confort per a nosaltres quatre.

A poc a poc, amb el pas dels dies, el seny anava prenent força. La situació mundial era caòtica, incontrolable.

Els mitjans de comunicació ens revelaven tot el que s’estava patint.

Així que, les falles del 2020 quedarien en un somni, en una il·lusió. Ens quedàvem a casa, no sabíem fins quant de temps, de moment 15 dies és el que havien establert.

Era una lluita entre la malaltia i les persones (el personal sanitari, pacients, polítics, cossos de l’estat i un llarg etc.). El nostre somni es desdibuixava prenent força la dramàtica situació sostinguda. Ara més que mai havíem d’unir-nos i centrar-nos tots i totes en véncer la Covid-19. Ha passat tot un any des d’aquell 19 de març de balconada. La incertesa d’unes possibles falles 2021 ens ha acompanyat durant tot l’any, ha viscut en paral·lel al nostre dia a dia.

Els diferents equips de la nostra comissió es posaren en marxa per fer arribar virtualment a tothom el sentiment faller. Acaparàrem les xarxes socials mostrant cadascú des de sa casa: despertades, xocolatades, monuments casolans, balls i un llarg etc. d’activitats. D’aquesta manera ens sentírem acompanyats i vàrem acompanyar als fallers i falleres, i a més a més a la resta de la població.

95 Saudade. Recorda i somriu

2012-2021

2012-2021

96 Saudade. Recorda i somriu

Però dins d’aquesta angoixa renaix al llarg d’aquest exercici faller una espurna que aviva de nou la flama: la Falla la Via estem de celebració, és el nostre 40é aniversari!

Sí, fallers i falleres, aquest moment hi és ben a prop, la festa fallera ja està guaitant. Ho sentim a la nostra sang. Els batecs dels nostres cors ens anuncien la seua arribada.

Els fallers i falleres de la Falla la Via no podíem deixar aparcat el nostre sentiment faller. Aquest 2021 tan especial per als viers i vieres mereixia el seu pertinent rebombori.

Prompte ens reunirem al nostre casal i al nostre carrer faller. Omplirem els espais de llum, colors, olor, sabors i art. I per damunt de tot ens emborratxarà l’encís de retrobar-nos i compartir tan estimada festa.

No ens hem detingut! Hem fet arribar virtualment a tota la comissió, a veïns i veïnes del nostre poble i més enllà de la nostra demarcació tot el seu recorregut des dels inicis fins hui dia.

que les Junts i juntes de segur viurem i les gaudirem!

La maquinària del nostre tren no ha parat, ha viatjat en el temps, transportant-nos als inicis mitjançant entrevistes als i les fundadores, mostrant-nos recopilacions les nostres presentacions, play-backs, cavalcades... i un munt d’actes i activitats que teníem emmagatzemades al nostre pensament i al nostre cor.

Gràcies a l’equip organitzador i també a cadascun d’aquells i aquelles que han obert el seu bagul dels records i l’han compartit.

Heu aconseguit que des de les nostres cases ens hagem sentit emparats, ens heu tret un somriure, una emoció, ens heu fet retornar al passat i sentir de nou la il·lusió de la festa fallera, una festa fallera que per segona vegada consecutiva quedarà ben custodiada esperant el seu moment.

Escaneja el següent codi qr i visualitza: Vídeo Queda molt a celebrar.

97 Saudade. Recorda i somriu

2012-2021

e d r o c e R

40 de anys

per Aurora Àbalos

Tu ja no hi ets i floriran les roses, maduraran els blats i el vent tal volta desvetllarà secretes melodies; tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre entre el record de tu, que m’acompanyes, i aquell esforç, que prou que coneixes, de persistir quan res no ens és propici.

Des d’aquests mots molt tendrament et penso mentre la tarda suaument declina.

Tots els colors proclamen vida nova i jo la visc, i en tu se´m representa sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures que em costa imaginar-se absent per sempre.”

“Em costa imaginar-te absent per sempre.

Tants records de tu se m’acumulen que ni deixen espai a la tristesa i et visc intensament sense tenir-te.

No vull parlar-te amb veu melangiosa, la teua mort no em crema les entranyes, ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure; em dol saber que no podrem partir-nos mai més el pa, ni fer-nos companyia; però d’aquest dolor en trec la força per escriure aquests mots i recordar-te.

Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer sabent que tu creixes amb mi: projectes, il·lusions, desigs, prenen volada per tu i amb tu, per molt distants que et siguin, I amb tu i per tu somnio d’acomplir-los.

Aquesta poesia de Miquel Martí i Pol, poeta català, ja mort, es troba dintre el seu: “Llibre d’absències” i com que m’agrada molt i resum el que vaig a contar, l’he posada.

Te’n vas present en les petites coses i és en elles que et penso i que t’evoco, segur com mai que l’única esperança de sobreviure és estimar amb prou força per convertir tot el que fem en la vida i acréixer l’esperança i la bellesa.

2012-2021

Falleres i Fallers

98 Saudade. Recorda i somriu

m e fi r e p e u q s e d s y n a 0 4 “Han passat ja , s y n a 6 ls a , a r e ll fa r e s a vaig decidir .” s e n a g t u g n ti ia v a h o n que abans El meu germà sí que era, de la Falla Portal, però com que jo tenia por als coets, em quedava a casa...

No sé perquè un any no vols saber res de falles i al següent no ixes del casal. Misteris d’infantesa, però supose que abans o després, de totes totes, havia de ser fallera entre altres coses perquè en ma casa ho era tothom... Com molts fallers i falleres que som del primer any, hem conegut a tota la gent que ha passat per la falla, a uns més i altres menys. Jo em sent un poc com un testimoni de tot el que hem viscut dins d’aquesta família.

Al llarg d’aquests anys han passat nombroses persones, algunes d’elles encara estem, altres decidiren anar-se’n i uns altres que pel destí ja no estan perquè va arribar l’hora de passar a una

altra vida... De la poesia que he triat, vull destacar-vos l’últim paràgraf, ja que resumeix tot allò que m’agradaria fer-vos arribar amb aquest escrit:

També les primeres reunions i els primers sopars en dijous que acabàvem algunes vegades amb cançons, com “Estas son las mañanitas”.

“No tornaràs mai més, però perdures en les coses i en mi, de tal manera, que em costa imaginar-te absent per sempre.”

Hi havia un d’ells que agafava unes maraques per acompanyar la melodia. El recorde amb bigot i sempre ben pentinat...

La vida continua, però no podem oblidar a unes persones que formen part de la memòria dels fallers i falleres de la Falla la Via. En primer lloc entre al casal i mire les fotografies de les Falleres Majors i Presidents i em venen a la memòria aquells anys de presidències, quina dedicació d’aquestes dues persones i quantes anècdotes, no puc només que somriure recordant-los...

99 Saudade. Recorda i somriu

Me’n vaig a demanar-me una cervesa a la barra i recorde el darrer casal, on va nàixer la falla.

Recorde qui estava darrere la barra amb el seu caràcter especial però molt bona persona.

Prompte serà la presentació i clar està, hi ha molta feina a fer, sobretot el que més costa és el decorat.

2012-2021

Abans es feia a mà, però s’havia de vore les mans i el saber fer que tenien aquells fallers, i clar que hi havia una persona molt estimada per mi que tenia unes manetes...

Han passat fallers de quasi tots els oficis, és la sort que tenim, ja que quasi tot ens ho fem nosaltres, fins i tot tenim “carromato” per a portar trastos des del magatzem fins al casal... Ell ja no està, però hi ha una persona que continua amb eixa dedicació per la falla.

Vaig a la Casa de la Cultura a veure com van els preparatius i sent una veu, és la del mantenidor. No es pot oblidar aquella veu tan harmoniosa. Estan muntant l’escala a dalt de l’escenari per tal de posar les butaques on ens asseurem la Cort d’Honor el dia de la presentació.

La veritat és que estem reforçant l’estructura, ja que fa molts anys, quan no teníem la Casa de la Cultura i anàvem en peregrinatge cada any a un lloc, va caure de sobte l’entarimat i va ser un gran esglai que no oblidarem. Per sort no va passar res, però aquella anècdota em ve a la memòria un faller jove que era l’alegria de la falla...

Me’n vaig al Casal a sopar que ja fa temps que no he anat. Entre i ja han començat a menjar. Tothom está assegut al mateix lloc de sempre i a mà dreta salude a la colla de fallers que no falten cap divendres i que ajuden a muntar pavelló i allò que els demanes i no està un d’ells. Estic segura que on està s’ha trobat amb el seu amic Josep Lluís...

2012-2021

100 Saudade. Recorda i somriu

Estarà tot a punt pense jo, ja que no ens queda res, ara hem d’esperar que isca tot bé. Per a mi una de les coses més emocionants són la traca a l’eixida de les cases de les Falleres Majors i el castell de focs d’artifici, qui m’ho havia de dir a mi amb la por que tenia de menuda.

Però eixe faller que no està no tenia gens de por als coets... Una vegada estava manipulant algun tipus de coet i va esclatar. Eixes falles ja no va poder seguir tirant més traques...

També m’agradava vore l’orgull en el qual els pares i mares veuen a les seues filles a dalt de l’escenari el dia de la presentació quan són Falleres Majors.

En particular hi ha un que fa anys va ser l’home més feliç de la terra... Treballador incansable, faller a més no poder, i que bé li anava la disfressa de mexicà el dia de la cavalcada del ninot...

I acaba la presentació, un dels actes que més m’agrada, i li posa el colofó un faller cantant l’himne regional en directe. Era una tradició... Des que no està ell, l’escoltem amb playback, ja no és tan emocionant.

Finalment ve la setmana fallera, allò que tots estàvem esperant... I no va vindre un matrimoni per acompanyar als seus tres fills.

Ella se’n va anar molt prompte, quina senyora més dolceta, ell més tard, però no se n’han anat de la nostra memòria.

101 Saudade. Recorda i somriu

2012-2021

Hi a fallers de tota classe, alguns i algunes són de brusa i banda només, però que viuen eixos dies amb les mateixes ganes. De les primeres a acudir la setmana fallera era ella, una xica molt alegre i simpàtica.

Entrava al Casal i buscava a les seues amigues, també falleres, per tal d’organitzar-se totes les activitats.

Va marxar de sobte, massa jove, però va deixar una gran empremta. I les seues germanes han pres el seu llegat: l’amor per la falla.

A les falles no pot faltar el dia que fem paella. A primera fila sempre estava eixe senyor tan seriós, però al qual jo tant apreciava, que li agradava més la paella que als mateixos valencians i que em diria: “Hola Aurorita.”

Som una falla gran pel nombre de fallers i falleres i una gran falla perquè anem aprenent i evolucionant, però no oblidem l’empremta que van deixar eixos fallers i falleres que ja no estan i perquè hem aconseguit que tot el món siga benvingut, sobretot a la setmana fallera.

Per això hi ha persones que han col·laborat al llarg d’aquests 40 anys de manera desinteressada com és el cas dels fallers i falleres d’honor que amb la seua aportació econòmica ens han ajudat un poc a fer front a totes les despeses que hi ha dins la falla.

Va també per als fallers i falleres d’honor que ja no estan en el nostre record i agraïment...

... I després de dinar cal vestir-se de fallera per anar a la cercavila. Uns fallerets que no faltaven a cap, es van fer majors... Eren molt divertits i gaudien com ningú d’eixos moments.

D’ells no ens oblidarem. Se’n van anar tan prompte...

Fa molt poc, quasi que sembla ahir, vam haver d’acomiadar una xicoteta gran fallera, que tot i que no ha lluït el vestit de valenciana, no abandonava mai la seua brusa. A la nostra comissió la seua dona i el seu fillol i la resta de membres de la comissió mantenen viu el seu record. I passa un altre any, recordant, però vivint el present i mirant cap al futur...

2012-2021

“Em costa imaginar-te absent per sempre.

Tants records de tu s’acumulen Que ni deixen espai a la tristesa i et visc intensament sense tenir-te.”

102 Saudade. Recorda i somriu

103 Saudade. Recorda i somriu

2012-2021

Escaneja el següent codi qr i visualitza: Vídeo de l’entrevista Activitats diverses.

s e d a c e 4D De

s d r o c re 1981 - 2021 4 Decades de records '

106 Saudade. Recorda i somriu

1.-Xocolata

índex des,

pàgina 108

.

res, e t a l o c o X 2.- 4. pàgina 11

, s l i t n a f Jocs in

3.- a 118. pàgin

4.-Despertades, pàgina 122.

5.-Repl

pàgina

6.-ina 132. pàg

,

es d a p m Aca

128.

egades,

7.-Excursions, pàgina 134.

107 Saudade: Recorda i somriu

4 Decades de records '

Xocolatades Q

uan era menuda el millor del dia era anar a les despertades per després anar a les xocolatades. En la carpa hi havia dues taules infinites de xiquetes, xiquets i adults esperant impacients el xocolate, els bunyols i els fartons Al llarg del temps, quan començava a eixir de festa per les nits, les despertades es quedaven enrere i sols baixava pel xocolate calent amb fartons.

Aquest xocolate sols el pots menjar una setmana a l’any, ja que per molt que ho intentes fer a casa amb els mateixos ingredients mai té el mateix sabor.

fan el xocolate i a més demanem participar.

Llavors ens n’ adonem que no és fàcil aconseguir un bon xocolate calent sense cap aparell electrònic, perquè les nostres cuineres ho fan de manera artesanal i amb molta estima.

Cal recordar l’intent de xocolate de les meues amigues i jo abans de la despertada que podríem dir que no va eixir gens bé! Estava caldós i els fartons no l’absorbien i els bunyols eren de totes les formes menys la forma d’un bunyol.

Actualment les taules infinites repletes de gent impacient segueixen igual, el xocolate, els fartons i els bunyols, fets per les dones de la falla encarregades de fer-lo, segueixen igual de bons. Sols vaig a la primera i a l’última despertada, però a les xocolatades no em perd cap, a totes vaig!!

La matinada del dia de Sant Josep quan acaba la festa, les meues amigues i jo, anem a vore a les dones com

4 Decades de records '

108 Saudade. Recorda i somriu

per Maria Palomares, 20 anys

Els actes que més m’agraden de la setmana fallera són les despertades i les xocolatades.

No em perd cap. He de dir que em costa un poc despertar-me quan sona el despertador, però quan pense que tiraré coets i menjaré el desdejuni faller, en un bot estic vestit i amb la brusa posada.

A les 8 del matí estic al casal amb la metxa preparada per a fer la cercavila i tirar tots els coets, junt amb els meus amics i amigues.

Fa una oloreta tan bona a pólvora!

Una vegada acaba la despertada, al casal ens esperen les xocolateres amb les taules preparades amb fartons i bunyols, que estan de mort! A les seues mans unes gerres de xocolate calent.

El que més m’agrada és banyar els bunyols amb molt de sucre i pegar un mos, i de seguida, un traguet de xocolate, que està bo no, boníssim! Jo soc dels que sempre sol repetir. És el menjar que més m’agrada de les falles. Una vegada acabat el desdejuni, seguim tirant coets mentre preparen els jocs infantils.

per Pau Artés, 8 anys 109 Saudade. Recorda i somriu

4 Decades de records '

E

m diuen Guillem Alberola i tinc 9 anys. Soc faller des que vaig nàixer i des de ben xicotet participe en totes les activitats. No sé quina de totes m’agrada més! Però si d’alguna he de parlar, ho faria de les xocolatades. Tots els que em coneixeu sabeu que el xocolate m’agrada molt i qualsevol moment del dia és bo per poder-lo menjar. No faig cap lleig a cap tipus de xocolate, però el xocolate que cuinen les dones de la Falla la Via és el millor que hi ha.

Em pregunte com ho faran. A casa intentem cuinar-lo, però no ix igual i ni la thermomix el sap igualar. Per això, quan s’acosta la setmana fallera desitge que arribe el dia 16 de març. Us preguntareu, per què? Doncs a la meua Falla aquest dia se celebra la xocolatada infantil. Somie el moment d’arribar al Casal i veure baix del pavelló les taules parades amb plats de bunyols i fartons. Que bo! Però no sols això! En un raconet les cuineres que ens han fet el xocolate a totes les xiquetes i els xiquets tenen un lloc assignat per posar els perols plens de xocolate i unes cassoletes més xicotetes per a repartir-lo. Que guai!

Sabeu que hi ha més dies de la setmana fallera que podem menjar xocolate? Els dies 17,18 i 19 de març després de la despertada també hi ha xocolate, però ací els adults ja en mengen i som més per a repartir. Això, ja no m’agrada tant!

Jo no sol anar a la despertada, perquè em costa molt matinejar, però el moment del xocolate mai me’l perd i a les 9:30 h estic allí el primer i més que preparat per a beure un gotet de xocolate ben calentet per agafar forces per a jugar, vestir-me de faller i, si arribe, sopar al Casal.

Sabíeu que el dia de Sant Josep després de cremar la falla també hi ha xocolate? Fa poc que m’he assabentat, però us promet que quan tornen a hi haure falles no em perd aquest moment. Ja us contaré.

M’encantaria que aquest any poguérem menjar un bon got de xocolate calent fet per les cuineres de la Falla la Via.

per Guillem Alberola, 9 anys

4 Decades de records '

110 Saudade. Recorda i somriu

Q

uan era més menut, el moment de la xocolatada era com una parada tècnica entre tirar moltíssims coets i agafar forces per a jugar i botar als inflables.

El xocolate i els fartons estaven bons, però no ho assaboria com ara, que s’ha convertit en un moment important del dia.

per Vicent Pitera, 15 anys 111 Saudade. Recorda i somriu

4 Decades de records '

H

ola, soc Toni Franco “fill”. És la primera vegada que escric al llibret de la falla i, la veritat, és que estic molt il·lusionat, i al mateix temps que tinc una sensació un poc rara perquè expresses els teus sentiments per a què siguen llegits.

Un dia, mentre sopava, Vero Peris, em va telefonar per demanar-me que escriguera unes línies sobre les xocolatades de la Falla, però és molt difícil resumir tanta passió viscuda en unes poques línies.

Aprofitant que és el 40 aniversari he preferit contar com va nàixer la tradició de les xocolatades a la Falla i que aquestes paraules queden gravades en lletres de foc en aquest llibre per a les generacions futures.

Com bé sabeu vinc de família fallera: pare, mare, germà, oncles, ties, cosins i cosines, nebots i

4 Decades de records '

nebodes, i acabant pels meus propis fills, tots fallers i falleres, no he hagut de buscar massa...

Tan fàcil com en un dinar traure el tema de les xocolatades a la Falla i ,de seguida, la meua tia Amparo Vercher començà a relatar....

Com varen començar les xocolatades a la falla, vaig preguntar?

Doncs bé, la primera xocolatada es va fer per allà l’any 1982, a l’antic Casal, que estava situat on avui en dia és la tenda de Chàbix.

La família Chàfer deixà sa casa per a instal·lar el primer Casal de la Falla La Via. Tot començà quan Maria Amparo Olivert, la mare de

112 Saudade. Recorda i somriu

Maria Amparo Plancha Olivert, la 1a fallereta Major Infantil de la Falla la Via, junt amb el primer president infantil Enriquito Chàfer, varen decidir fer xocolate a la Falla, però com era la primera vegada i no ho controlaven massa, van recórrer, com sempre passa, a les àvies, la Sra. Pura i la Sra. Maruja, que en aquell temps tampoc era tan fàcil, per la qual cosa demanaren ajuda a la meua àvia la “Tia Carmen” la del Futbol i a la Tia Pepa.

En la primera xocolatada també va hi haure bunyolets que els va fer la tia Pepa, la besàvia de Bea Solanes, la Pichi, junt amb una amiga del carrer Sant Lluís.

Per a fer el primer xocolate utilitzaren un xicotet perolet que agafà la meua àvia de sa casa per a traure les mides, tant de xocolate tant de llet. Ara per ara, quaranta anys després, eixa mida se segueix utilitzant, generació rere generació. (Quart de xocolate per litre de llet).

En total aquella nit es feren entre 8 i 10 litres de xocolate, fallers, falleres, inclús veïnat fou testimoni del primer xocolate de la Falla la Via. A partir d’aquella nit de l’any 1982 començà la tradició del xocolate a la nostra Falla.

Ací queda gravada la primera xocolatada a la Falla La Via.

Curiositats.

Les xocolatades no eren tan habituals com ara són, eren més esporàdiques, intermitents i inclús s’utilitzaven com a recompensa per als fallerets i falleretes per la feina feta.

I qui pagava les xocolatades?, és preguntareu.

Doncs com la primera xocolatada la va pagar Maria Amparo a partir d’ací la tradició marca que són les Falleres Majors les qui paguen les xocolatades. (Hi ha hagut anys que per circumstàncies la Falla ha assumit aquesta tradició.)

Una abraçada i Feliç 40 Aniversari. per Toni Franco, 40 anys

Com a nota d’interés en l’actualitat es fan entre 40 i 60 litres de xocolate, això sí, amb la mateixa mida.

113 Saudade. Recorda i somriu

4 Decades de records '

Xocolateres H

ola amics i amigues falleres. Aquest any que hem passat ha sigut un any ben antipàtic. No ens ha deixat celebrar la festa que més ens agrada, però el 2021 de ben segur que ens deixa celebrar el 40é aniversari de la nostra falla.

Em venen al cap molts records del que es feia abans, quan aquesta comissió era més joveneta.

Les xocolatades, en les que ara estic més involucrada, no eren tal com ara les vivim.

Com que érem una falla molt més reduïda, els esdeveniments eren més familiars.

Les xocolatades se celebraven en les cases de les qui eren falleres majors i les mans de les xocolateres solien ser les dels seus familiars i alguna simpatitzant.

Recorde que un any la xocolatada es va celebrar en el hall de l’edifici on vivia la fallera major i altre any en el pati de l’antiga Acadèmia Cervantes, al carrer nou.

ja el que el dia 18, si no recorde mal, el vent se’l va endur volant. Però vàrem poder acabar les festes a l’antic local dels balls populars, que estava al moll de l’antiga estació.

No recorde si sempre hi han hagut bunyols. El que si crec recordar és que per l’any 90, les àvies d’algunes Falleres en feien i la tradició l’hem anat seguint fins ara.

Les mans xocolateres han anat augmentant, les bunyoleres han anat passant la seua ensenyança a les més joves. Ara tenim un bon grup de dones xocolateres i bunyoleres que a les set del matí ja estem amb els perols al foc per a cuinar eixe desdejuni tan especial i que tant ajuda després d’una llarga revetla i una sorollosa despertada.

Enguany tornarem amb més força si cal, per a seguir amb l’ànim i bona harmonia que durant aquests 40 anys hem tingut a la nostra falla.

Ja en l’any 1989, si no recorde mal, vàrem intentar celebrar alguna xocolatada al tendal que es va posar en el passeig Colón, però ens va durar poc l’alegria,

4 Decades de records '

114 Saudade. Recorda i somriu

per Carmen Palomares, 62 anys

U

mmm!!! Sols pensar en elles sent l’oloreta del xocolate i fins i tot assaborisc la seua dolçor fallera. Una dolçor acompanyada amb fartons, bunyols i llesques de pa. Què més es pot demanar???

Durant la setmana fallera cada dia t’alces amb molta il·lusió, comboi, alegria perquè comença la gresca amb la despertada. I així, després d’aquesta cercavila de soroll i joc per tots els carrers del poble arribem al nostre casal, al nostre envelat. I allí, a qui ens trobem?

A les nostres xocolateres, les quals ens reben amb un gran somriure d’orella a orella i amb molt d’afecte.

Elles, amb una energia digna d’envejar ens han preparat el nostre desdejuni a trenc d’alba. No volen que siga d’un dia per a l’altre, elles diuen que ha d’estar acabat de fer, com també els bunyols, els fartons i el pa. Jo pense que tenen tota la raó; aiiiiiii! No em puc treure l’oloreta del cap!!!!!! Crec que li telefone a la meua iaia, que forma part d’aquest equip, perquè faça un per a mi, un d’eixos de dia de falles, ho necessite!!!! El xocolate i els bunyols que elles artesanalment cuinen tenen uns poders curatius. Són capaços de renovar-nos les energies i encoratjar la nostra passió per continuar amb força la diada fallera.

115 Saudade. Recorda i somriu

4 Decades de records '

I no és per a menys, ja que cada aliment que en forma part d’aquest menú ha estat escollit amb molta cura, igual que tot el procés de preparació i elaboració.

I és més, la presentació és fabulosa! A cada cartó rectangular dipositen 8 o 10 bunyolets un rere l’altre i en paral·lel amb la següent rastrera, els fartons formant una piràmide, i les llesques de pa deixades caure amb molta gràcia i elegància. Totes aquestes safates van descarregant-les de manera intercalada sobre les diferents taules engalanades amb un mantell blanc llarguíssim, torcaboques, culleretes i gotets on elles mateixes ens serviran el xocolate calentet.

Tot aquest acte, que per a mi és un acte, va acompanyat de la música de la nostra xaranga, la qual espera impacient que acaben la seua feina per dedicar-les un parell de pasdobles que elles ballen amb molta gràcia i desimboltura. I no és per a menys, des de les 7 de la matinada que van dempeus, un no parar: d’ací cap allà, trafegant amb els bunyols, remenant el xocolate, aclarint mesures i quantitats, parant taula... Però el que més admire és l’entusiasme amb què fan aquesta feina. Sempre que vas de bon matí al local on cuinen s’escolten des de la cantonada les seues cançons, rialles, acudits... Entre elles impera el bon humor i la companyonia, dos ingredients essencials perquè aquest desdejuni es meresca moltes “ESTRELES MICHELIN”. M’encisa estar una estona amb elles i impregnar-me del seu bon fer.

Si us penseu que sols preparen xocolatades matineres esteu equivocats i equivocades. També, en la setmana fallera, ens preparen un bon berenar per a la comissió infantil, just en la diada dels xiquets i de les xiquetes de la falla. I és més, no acaba ací tot, estan amb nosaltres fins a l’últim esglai d’aquesta festa. La nit de la crema dels nostres monuments, esperen que les cendres estiguen ben apagades i és en aquest instant quan tots els fallers i falleres, públic en general, que estem a la vora de les cendres de la nostra falla ja cremada, entrem al nostre casal per prendre el darrer xocolate d’aquest any faller, acomiadant-nos de la festa fins a la posada en marxa de l’any següent.

A vegades escolte als pares i mares dir que quan arribe el seu torn de preparar les xocolatades portaran al local els robots de cuina. No saben el que diuen!!!!! No hi ha cap electrodomèstic ni maquinària que puga ser la substituta dels seus quefers.

Per a mi sou insubstituïbles. Per a mi sou EXCEL·LENTS! MOLTES GRÀCIES PER TOT!

per Laia Vila, 12 anys

4 Decades de records '

116 Saudade. Recorda i somriu

L’

altre dia, vaig anar a dinar a casa la meua iaia Encarna. Dinant, em va entrar la curiositat sobre la història del xocolate a la falla i de les xocolateres i li vaig demanar, ja que feia tant de temps que estava a la falla, que em contara com va sorgir aquesta tradició. Ella, em va explicar: –”Antigament, a les despertades, cada fallera major convidava a xocolate i bunyols. Hi havia qui llogava un local per eixes dates, hi havia qui ho feia al carrer, a la porta de casa i altres ho feien dins de casa. Quan aplegaves a casa d’una fallera major agafaves algun bunyol, o agafaves xocolate...” –va beure aigua i va continuar– “Però, un dia, unes falleres majors, van decidir fer-ho les dues juntes. Així que van llogar un local, van demanar ajuda a xocolateres i van fer xocolate i bunyols.”

Entre cullerada i cullerada del plat d’arròs al forn va continuar:

A

bans, cada fallera major s’encarregava de preparar les seues xocolatades, ja que les pagaven elles i les seues famílies.

Per això, cadascuna en la seua casa preparava el que volia: xocolate naturalment, però algunes escollien bunyols, altres fartons, altres croissants. I el que féiem les falleres i els fallers era fer la volta de la despertada passant per les cases de les falleres majors. Primer la infantil i després la major, i tornada al Casal.

Amb el temps, és la Falla la que s’encarrega d’organitzar, i ja quedem l’equip de bunyoleres per a preparar tot el que fa falta: bullir la carabassa i deixar-la reposar per a fer els bunyols, organitzar-nos la cuina i deixar-ho tot enllestit perquè cada matí, cap a les 7, estiga tot en marxa per a quan tornen els i les senyores pirotècniques de despertar a tothom.

per Carmen Brines, 75 anys

–”Total, que les falleres majors de l’any de després, i el de després i el de després, els va agradar la idea de fer-ho juntes. Així que van traslladar aquesta tradició al casal. Des d’ací, que sempre que despertem a tot el poble amb els nostres coets, tenim a les xocolateres amb xocolate i bunyols, esperant-nos a la porta del Casal.”

per Vicent Merenciano, 14 anys

Escaneja el següent codi qr i visualitza: Vídeo entrevista a les xocolateres.

117 Saudade. Recorda i somriu

4 Decades de records '

Els

S

S l i t n s a f Joc In

oc Àngels Blasco, tinc 7 anys i soc fallera des del 2013, que és quan vaig nàixer.

M’agrada molt anar a la falla i poder estar amb els meus amics i amigues.

Els diumenges de vesprada, m’agrada acompanyar a les falleres majors infantils, a vore les presentacions de les altres falles i en divendres anar a vore els vestits de les falleres.

A falles, tire coets amb mon pare i amb el meu iaio, jugue amb els castells inflables que venen a la falla i amb les meues amigues.

Si no hi ha presentacions, estem al casal preparant cavalcada, Iris i jo, amb les nostres mares. Pintem cartons i tallem goma-eva.

Després, en la cavalcada, ens disfressem i quan s’acaba ballem molt a la revetla que posen a la plaça, fins que donen els premis.

Tinc moltes ganes que passe esta pandèmia per a poder tornar al casal, jugar i estar en la meua falla.

El que més trobe a faltar és: vestir-me de fallera, perque m’encanten els passacarrers, el vestit i la música. Els assajos dels playbacks en dissabte i els quads que venen a la matinal.

En divendres baixem al casal a sopar i juguem per fora amb les engronsadores, que també tenen forma de tren.

Quan juguem el campionat de futbet, m’agrada anar a animar al nostre equip i cantem cançons. En acabar el campionat sempre tirem una traca al carrer i ens fem una foto amb tot l’equip.

4 Decades de records '

118 Saudade. Recorda i somriu

per Àngels Blasco, 7 anys

Què signifiquen per a mi els jocs infantils?

Era com una tradició: arribava el mes de març i amb ell la pólvora i els monuments; però per a mi, que era massa menuda per a apreciar-ho, era un poc diferent.

L’arribada de falles era pintar trens de plastilina després de les xocolatades, perquè adornaren la meua habitació fins a l’any següent; botar als castells inflables i jugar als jocs tradicionals.

Al migdia, construccions estranyes de fusta ocupaven el carrer i sols feia falta que algun xiquet o xiqueta començara a jugar amb les construccions perquè aquell fet es convertira en un gran esdeveniment social.

Aquells jocs, als que els meus avis també jugaven, eren molt diferents dels que tenia a casa, i d’aquesta manera les peces estranyes de fusta, immutables al llarg dels anys, cobraven sentit i t’oferien una xicoteta forma de viatjar en el temps.

per Emma Peris, 21 anys 119 Saudade. Recorda i somriu

4 Decades de records '

A

finals dels anys 80 principi dels 90 l’era digital començava a entrar dins de les cases d’algunes xiquetes i d’alguns xiquets. Però a la nostra falla es mantenia l’esperit tradicional. Així doncs, les nostres delegades i delegats infantils ens preparaven durant les vesprades dels dissabtes activitats basades en treballs manuals (encara recorde aquella capseta de cartó pintada i decorada amb flors de massa de pa i oli o aquella nineta feta amb trossos de tela, sorra i una boleta al cap que la feia caure una i mil vegades).

Algunes nits de divendres, si el temps ho permetia, ens dibuixaven al terra del carrer un sambori o el joc del caragol. Amb tan sols un guix i una pedra podíem gaudir un munt de xiquets i xiquetes passant per les divertides caselles que ens donaven alguna mena d’avantatge o no, i provaven les nostres facultats artístiques al ball, a la interpretació o el nostre atreviment.

Però, quan per les inclemències del temps ens havíem de refugiar dins del Casal, apareixien els jocs de taula o l’excitant i atrevit “twister”.

En canvi els dies de falles els jocs més tradicionals féien acte de presència als carrers del barri: pense en la cursa de sacs, la trencada de perols o la cursa d’ous sobre una cullera sempre amb cura que no ens caiguera de la boca.

I si la imaginació de les nostres delegades i delegats ja començava a cansar-se, sempre podien optar per botar a la corda, jugar a la goma, al futbol, a “Don Macarrón Chistero” o a “En la calle 24”.

per Carmina Gascon, 38 anys

4 Decades de records '

120 Saudade. Recorda i somriu

Recorde...

Les gimcanes pel Passeig Colon i la carnisseria, el trenet, anar a dibuixar amb una xapa de fusta ”El Calvari”, els punts que el donaven per superar cada prova i després havies d’anar a la taula a veure quants punts valien les llepolies i comprovar si en tenies prou o havies de superar algun joc més.

El que més recorde és quan ens tapaven els ulls i havíem de trencar les vidrioles o aquell objecte de fang (amb la por que no et caiguera damunt del cap).

També recorde jugar al dòmino de fusta els divendres d’hivern al casal, mentre assajava un altre grup de playbacks i esperava el meu torn de ball.

per Carlos Puig, 28 anys

Escaneja el següent codi qr i visualitza: Vídeo de la trencada de perols, 1989.

121 Saudade. Recorda i somriu

4 Decades de records '

s e d a t r Despe L

es despertades han anat canviant des que la falla va començar. No són ni millors ni pitjors, són diferents. La falla ha anat fent-se gran i cada vegada som més fallers i falleres. És per això que ara s’ha de programar i organitzar tot de manera més meticulosa.

Les primeres dècades, les despertades començaven a les 8 més o menys. Quan el grup Insígnia estava replegant els trastos, perquè havien acabat de tocar, anaven venint els més menuts, perquè els joves encara estàvem a la falla agranant les restes de la revetla que havia acabat feia res.

Jo anava a arreplegar a les meues filles que estaven en casa la seua iaia per a baixar-les a la despertada i no se’n volien perdre cap. Es posaven a la cua perquè els donaren els coets.

Aleshores gastàvem coets de bac. Havien de posar-se ulleres de sol i mocadors al nas per a protegir-se del fum i de les pedretes que soltaven en explotar.

de les cases, deixant una gran taca negra.

Després deixaren d’utilitzar aquest tipus de coets i en teníem uns que els féiem encendre amb una rasqueta.

Per tal d’arreplegar els coets, teníem un cartonet on es segellaven les caixetes de coets que havien donat. Però durant la cercavila sempre anàvem uns quants unes quantes persones majors amb bosses plenes de caixetes de coets per anar repartint a qui se’ls acabaven.

Ara, en ser molta més gent i haver canviat les lleis, els xiquets i les xiquetes sols poden tirar coets de cebeta i a més han de dur un consentiment signat amb el permís dels pares i/o mares i també han d’anar acompanyats.

Els coets utilitzats pels i per les majors són masclets.

Després de la despertada, xocolate, que menjàvem a les cases de les falleres, i a descansar per a preparar els jocs infantils, dels que estàvem encarregats.

Passàvem uns matins ben entretinguts.

Més d’un els explotava sobre les parets blanques de

4 Decades de records '

122 Saudade. Recorda i somriu

per Luís Gascón, 69 anys

La paraula coet em transporta a un món màgic.

Un entorn ple de soroll, ritme, llum, color i un olor emblemàtic. És una sensació que he experimentat des de ben menut al carrer del casal. Allí, al mes de març, ens reuníem els amics i les amigues falleres per a jugar i inventar un munt de contextos en què els coets sempre estaven presents, doncs, formaven la part central del nostre joc.

Amb el pas del temps, aquestes joguines sorolloses anaven prenent sentit i arrelant-se al meu sentiment, a la meu persona; no entenc cap celebració sense la companyia dels coets. Aquesta fascinació m’ha dut en els anys a ser el responsable en la falla de tan estimada tasca: engalanar cada acte i cada festa amb la màgia de la pólvora.

Cada manifestació pirotècnica ve carregada d’una sincronització precisa entre la consecució dels sons i dels colors, la pólvora es transforma en aquests dos elements que es cohesionen entre sí i s’envolten de la seua olor característica.

En aquest moment, els sentits treballen al màxim juntament amb el ritme dels batecs del meu cor que des de l’inici del primer tro fins al remat apoteòsic el meu pensament està pendent que cap element se n’isca de la composició acordada.

123 Saudade. Recorda i somriu

4 Decades de records '

Quins moments d’adrenalina, quina eufòria, quin remat triomfal quan s’uneix la fi d’una traca, mascletada o d’un castell d’artificis amb les ovacions i aplaudiments del públic que hi ha estat present.

Per estrany que us semble, les despertades, antítesi de la fusió abans descrita, presenten el seu encant i atractiu, és el goig dels valencians i les valencianes d’experimentar amb un dels elements que tant ens representen: el so i la pólvora.

La satisfacció matinera d’observar l’entusiasme dels xiquets i xiquetes quan arriben al casal a recollir el seu “kit coeter”, no té preu. Després a la cercavila veus en ells i elles l’alegria , i a vegades la por, quan aconsegueixen fer-lo explotar; és un desbarat de sons, crits i rialles acompanyat per la música de la xaranga, l’emoció i el gaudi està servit. Entre tant de renou arribem a casa del President. Un silenci ens acull, esperem la seua eixida, i acte seguit, l’esclat d’una majestuosa traca que ha estat preparada trenca la pausa per a rebre a tan estimada persona.

El President, mà en l’aire, saluda a tota la seua comissió, satisfet i emocionat per la seua calorosa rebuda.

Sense perdre ni un minut més convida a tots i totes les presents a continuar la despertada formant part de tan animada cercavila.

L’emoció m’acompanya, són dies d’alegria i diversió que comparteixes amb la teua família fallera. No hi han excuses per quedar-te a casa. L’esgotament pot jugar-te una mala passada, però les ganes cap a tan estimada festa et fan créixer les forces per arribar el primer al casal i llançar tres canyes a l’aire avisant que l’acte programat va a començar. Baix els trons que he llançat els fallers i falleres van aplegant i jo ja porte traca en mà per arreplegar a les Falleres Majors.

Esta passió és compartida amb el meu fill i la meua filla. Cada preparació i cada encesa els seus ulls m’acompanyen i em custodien. Ells esperen formar-ne part de la passa final. Estan aspectants esperant que els cride per donar-li foc a allò que duc entre mans i viure junts l’embruix de la pólvora en l’esclatar.

Soc conscient del nivell de perillositat i el risc al qual ens exposem i per això és necessària la nostra formació.

Tanmateix, la passió cap al maneig dels coets i el resultat de la seua explosió ha anat seduint-me. Per tot açò, l’estimació i fascinació cap a ells i l’espectacle que es vivència genera en mi una devoció.

Soc coeter de cap a peus.

4 Decades de records '

per Fernando Vila, 45 anys 124 Saudade. Recorda i somriu

Els coets conviuen amb mi i amb la meua família.

El meu pare és un gran apassionat d’aquesta tècnica i art, motiu pel qual sempre els tenim presents a casa.

D’ell he aprés i continue aprenent com encendre’ls, com combinar-los ... I el gran ventall de possibilitats que ens ofereixen; sempre baix la seua supervisió, ell m’ensenya que no són joguets i que mai ens podem confiar, s’ha d’estar alerta.

M’agradaria que tancàreu els ulls per un moment, i s’imaginaren un corredor llarg d’un pis cobert per una traca de 10 metres, que li pega la volta fins i tot al menjador de casa. Al costat d’aquesta una disposició de masclets, cada un d’un color diferent. Una vegada està tot organitzat a terra, el meu pare, amb molta

sotilesa agafa un masclet i l’enganxa a l’inici de la traca. Després, minuciosament, va disposant la resta fins a arribar al cap d’aquesta. Durant aquest procés va explicant-me com els he de col·locar i quina seria la distància adequada per aconseguir el ritme i la fortor del soroll que ha compost a la seua ment. Però el millor de tot arriba just en el moment d’encendre-la.

En primer lloc ens fem ample al carrer, la comissió puja a la vorera, i nosaltres agafem el carrer amb decisió per escampar la traca.

A continuació, un faller o fallera controla el tràfec dels cotxes, i tot seguit el meu pare i jo, molt ben sincronitzats botem foc a la metxa donant lloc a un ensordidor soroll que es dona per finalitzat amb tres trons secs i la seguida interpretació de la banda de música.

Els sons que hem aconseguit, l’olor de pólvora junt amb la resposta del públic ens omplin de goig i satisfacció. És brutal la sensació!!!

125 Saudade. Recorda i somriu

4 Decades de records '

Els coets estan presents durant l’exercici faller. Són imprescindibles, no entenem la festa sense la seua presència. Ells sempre donen l’inici de qualsevol acte, amb qualsevol de les seues manifestacions: canyes d’avís a les falleres i fallers, focs d’artifici en la crema de la falla i una bona traca per a l’encesa del monument, castell impressionant en la Presentació, mascletades a migdia...

I és més, ens acompanyen en tot moment durant una diada fallera. De bon matí ja hi estem al casal per recollir els coets que la falla ens proporciona i tirar-los durant la despertada.

De tots els moments que he viscut i visc de la mà del meu pare en el món faller i en especial els relacionats amb la pólvora, vull destacar el dia que ens va portar a la meua mare, a la meua germana i a mi a València a gaudir d’una mascletada.

Tot no quedava en presenciar-la des d’un carrer, és més, va aconseguir que un dels grans pirotècnics valencians ens entrara dins de la mascletada que anava a encendre aquell dia a la plaça de l’Ajuntament.

És un clàssic d’aquest moment les ulleres de sol per protegir-te els ulls i el mocador de la falla cobrint el nas i la boca, així la cara ens queda coberta, val més que no t’ho deixes a casa.

Ell ens la mostrà per dins i ens explicà fil per randa la trajectòria dels sons i els colors, els artefactes que utilitzarien, com estava estructurada ... I un munt de detalls que ens deixaren bocabadats. Durant tota la visita estava envoltat de coets, tant per damunt del cap com pels voltants del meu cos. L’experiència fou impressionant.

Açò no queda ací, a més a més, una vegada tornem de la despertada i ens hem pres el xocolate calentet, els xiquets i xiquetes de la falla, que amb antelació han farcit la seua caixa coetera, van amunt i avall tirant coets: petards, abelles, bengales, borratxos, bombetes ... El carrer és tot un pum pam pim!!! Que visca el so!!!!

Estic ben orgullós de tot el que aprenc amb el meu pare i sobretot per haver-me transmés aquesta fascinació des de ben menut. Els moments compartits i els que vindran són nostres. Gràcies, pare!!!!

Entre nosaltres dos, desitge eixir de casa com a President i vore’t al peu del carrer rebent-me amb una bona traca.

. m i s s í t l o m l l u v t E

Que visca el so!!!!

4 Decades de records '

per Iker Vila, 14 anys 126

Saudade. Recorda i somriu

S

oc Aleix, tinc 11 anys. M’agraden molt les falles, des de xicotet he viscut la festa fallera. I quan s’acosta el mes de març, em venen al pensament els coets i les despertades. Encara que em costa despertar-me, intente anar tots els 3 dies de despertades amb coets, però algun dia el cansament faller no em deixa alçar-me del llit.

Les despertades consisteixen a fer una cercavila amb banda de música i llançar coets per despertar a la gent a primera hora del matí. A la meua falla les despertades m’agraden molt, estan molt ben organitzades.

4 dies hi ha despertada. El primer dia fan “la despertada dels presidents” que és de perols i cassoles, eixe dia passem a recollir els presidents, és l’únic acte que tota la comissió va a sa casa a per ells; els altres 3 dies fan despertades de coets.

De bon matí, els coeters, a un raconet del pavelló, posen les caixes de coets damunt les taules per repartir-nos-els. Caixes i caixes amuntonades que en un tres i no res queden buides.

Ara per ara, per poder aconseguir una o dues caixetes els fallerets i les falleretes hem de portar una autorització perquè ens les puguen donar. Abans no feia falta, però farà uns anys que és necessari presentar-la, si no, no tenim coets.

En les despertades reparteixen diferents tipus de coets: bombetes, xinets i masclets. Jo sol tirar els xinets, encara que de vegades tire, amb Fernando Vila, algun masclet.

La cercavila de les despertades es fa curta, tant de tirar coets els temps passa volant, i quan entrem pel carrer d’Eurònics tot ja ha acabat!

coets.

Sort que en arribar les taules estan parades per beure xocolate i agafar forces per continuar jugant i com no, tirant

per Aleix Alberola, 11 anys 127 Saudade. Recorda i somriu

4 Decades de records '

s e d a g e l p e r H

ola, soc Toni Franco “pare”. Com esteu? Recordar aquells temps ha sigut difícil, buscar entre els records i trobar-los. Increïble!

D’entre molts he trobat les arreplegades que feiem abans. En aquel moment, Ismael Plancha, el nostre Ismael, ens esperava al casal amb els cabassets d’espart preparats damunt les taules, i recorde que ens solíem veure cap a les 11:00 del matí, en diumenge. Recorríem les zones del poble que per descomptat eren de familiars, amics, amigues, coneguts i conegudes de la falla.

ria I fins ací un trosset d’histò res lt sa vo a s e ci rà g i a d a d li b o trobada de nou!

Una abraçada i Feliç 40é Aniversari.

Les arreplegades suposaven la vida per a la falla, ja que la majoria de les despeses que teníem durant tot l’any es pagaven d’ací i la quota que tots i totes coneguem era una cosa simbòlica.

Quina cosa peculiar tenim nosaltres respecte a la resta de falles a les arreplegades? Doncs que el meu cunyat Jesús i jo vàrem tindre una idea, comprar un tabalet per a mi i ell una dolçaina i acompanyar els xiquets i xiquetes pels carrers tocant (el que sabíem clar. Ha, ha, ha) i amenitzar el moment.

4 Decades de records '

128 Saudade. Recorda i somriu

per Toni Franco, 67 anys

129 Saudade. Recorda i somriu

4 Decades de records '

D

iumenge a les 11:00 h, ens véiem al casal les meues amigues falleres i jo per a anar d’arreplegada. Els xiquets i les xiquetes ens amuntegàvem al fons de l’estret casal perquè ens donaren el cabàs i les tires de rifa, quan hi havia, per posar els diners.

La Fallera Major i la Fallera Major Infantil anaven engalanades amb el senzill vestit de llauradora. Una vegada tot repartit, i amb els màxims representants de la falla al capdavant, iniciàvem l’arreplegada pels carrers del barri.

Nosaltres intentàvem mirar de reüll, el llistat de totes i tots els que havien participar, per a veure la quantitat dels qui ja havien acabat.

Després esperàvem, fins que arribara tothom per a confirmar qui havia portat més diners. Pensàvem que amb aquella tasca, encara que insignificant respecte al preu de la falla, era la nostra aportació per a pagar part del nostre esperat monument.

Per a nosaltres, s’iniciava una competició per a veure qui tornava el cabàs més ple de diners al Casal.

Cadascú tenia el nostre recorregut: casa la tia, l’àvia, l’amiga de la mare...i en tocar a la porta déiem

“la voluntat per a la Falla L a Via”.

Hi havia llocs que eren territori de ningú, que d’anar el primer o la primera, t’assegurava portar més diners que els altres grups de fallerets i falleretes: els llocs eren el futbol i el passeig.En tornar al Casal, ho depositàvem tot a la taula del “tio Peris” i “ Don José” , entre altres, ens esperaven per a comptar tot el que havíem recollit.

4 Decades de records '

130 Saudade. Recorda i somriu

per Estrella Peris, 51 anys

A

llò que significava anar de replegada els primers anys de vida de la nostra falla, podem dir que és molt semblant al que fem hui en dia, qualsevol diumenge que dinem al Casal.

Acudir tothom abans de l’hora de dinar, i mentre els xiquets i xiquetes juguen pel carrer, els pares i mares aprofiten per a xerrar i anar preparant la paella. La diferència és que fa 40 anys, en lloc de jugar en els gronxadors (també és cert que no hi estaven) la xicalla agafava un cabasset i s’entretenien tocant les portes del veïnat del barri per demanar-los que depositaren allí algunes pessetes en benefici de la Falla.

Les xiques teníem una vestimenta que anomenàvem “de replegada” camisa blanca, falda de floretes i davantal. Els xics, no recorde ben bé, potser portaren brusa de faller i boina negra...

Les últimes replegades varen ser per la platja, allà pel mes d’agost passejàvem els cabassos esperant que els estiuejants els ompliren. No sé si en algun lloc del Casal estaran guardats eixos cabassos, però sé que si algun dia els trobem, estaran plens de bons records.

Les que ja no érem tan xiquetes utilitzàvem una altra estratègia per arreplegar dinerets, el nostre objectiu se centrava en vendre: paperetes de rifa, loteria quan arribava Nadal o banderetes amb l’escut de la falla que el veïnat podria utilitzar per engalanar els seus finestrals.

per Núria Grau, 52 anys

El nostre trajecte era un poc més llarg, si hi havia partit anàvem al camp d’esports; si no, ens acostàvem al passeig que era lloc habitual de reunió de gent; i fins i tot pujàvem a “la Venus”, perquè allí sempre hi havia quadrilles d’amics i amigues que s’animaven i compraven paperetes.

131 Saudade. Recorda i somriu

4 Decades de records '

s e d a p Acam

E

stàvem ja en la dècada dels 90 quan els delegats i delegades infantils vàrem pensar que la convivència d’una acampada podia ser una bona activitat per als xiquets i les xiquetes de la nostra falla i he de dir que estiguérem encertats perquè tant majors com menuts ho passarem d’allò més bé.

Però si hi ha alguna cosa que em fa riure quan recorde les acampades falleres és la frase que una xica li deia al seu perruquer en una publicitat de la tele “Rupert, te necesito!” i el pentinat que Montse li va fer a Carmen utilitzant flit per a les mosques.

Us assegure que en una acampada fallera les rialles estan assegurades.

Em venen a la memòria tres llocs, potser en foren més.... el dipòsit de Benifairó, els terrenys del Centre Excursionista i el Pla de Corrals. Del primer lloc recorde que el diumenge d’abans els cuiners experts ens varen explicar com fer una paella, érem molt joves i amb poca experiència, però... vaja, entre totes i tots cuinàrem una paella i finalment vàrem dinar.

Ho comprovem?

Férem jocs, competicions i ... una activitat que no pot faltar en una acampada infantil: anar d’excursió per la muntanya a buscar gambosins que pixaven al cap de tots els xiquets i xiquetes.

Estic segura que si hui ho pregunteu a alguns d’ells i elles que ja són pares i mares dels nostres fallerets i falleretes, us podran donar més detalls.

4 Decades de records '

132 Saudade. Recorda i somriu

per Núria Grau, 52 anys

s e d a p Acam 133 Saudade. Recorda i somriu

4 Decades de records '

s n o i s r Excu P

er les vacances de Pasqües quedem un matí o una vesprada al Casal i fem una mona! La primera vegada que vaig participar tenia dos anys i vaig anar amb la tia Angie! És un dia ple d’emoció i d’alegria; sempre hi ha gent explicant-nos com poder fer-les, quina forma donar-les …

El que més m’agrada d’aquesta excursió és retrobar-me amb les amigues i amics de la falla, després de no vore’ls des de la setmana fallera.

No poder parar de xarrar, riure i contar-nos mil anècdotes.

El camí se’ns fa tan curt!

La vesprada següent a fer les mones, s’organitza la tradicional excursió al Clot de la Font. Allí he compartit moments amb les persones que més vull i he estat amb els meus amics, amigues i familiars de la falla.

Des de ben xicoteta he fet el camí a peu, corrent, botant, amunt i avall, mentre les mares criden... cotxe!!! I ens toca posar-nos ben a prop de la paret de l’hort. Tinc un fum de fotos compartint llonganissa de Pasqua amb Pau, jocs amb Iris i Àngels, converses amb Laia i Alba...

Un moment molt divertit és quan veiem el resultat de les mones després de coure-les! I que bones estan en menjar-les...

4 Decades de records '

134 Saudade. Recorda i somriu

per Lola Gascón, 8 anys

Després comencem a donar-li forma, decorar amb els ous de color i, per últim, els fideus de colorets per a tirar per damunt. Una vegada acabat el sarvatxo, el porten al forn per a coure i que estiga a punt per a l’endemà.

R

ecorde un dia que vàrem anar d’excursió al Clot de la Font en les meues amigues i amics de la Falla la Via. Com era Pasqua, el dia anterior a l’excursió vàrem anar al Casal a fer les mones.

L’endemà vàrem anar al Clot tots i totes, va ser super divertit. Vàrem jugar a molts jocs i ens ho vàrem passar molt bé.

E

per Iris Fuertes, 8 anys

n la meua falla es preparen un fum d’activitats per a tots els xiquets i xiquetes. Però una de les que més m’agrada és el taller de mones i l’excursió al Clot de la Font. És un dia molt divertit i amb moltes rialles en veure el resultat d’alguns sarvatxos.

Com que és un berenar típic de pasqua, els xiquets i les xiquetes no tenim escola i, l’endemà, ens n’anem tota la falla d’excursió al Clot de la Font. Eixim caminant des del Casal amb el nostre sarvatxo i, una vegada allí, ens posem les amigues juntes per a berenar.

Després ens anem a jugar. Les delegades infantils sempre preparen jocs divertits, encara que nosaltres també explorem un poc pel voltant.

Abans d’anar-nos-en, sempre ens fem una foto de record de tota la gent que hem anat a l’excursió. Això vol dir que és el moment de tornar i, així, que no es faça de nit pel camí.

Tornem cantant cançons típiques de pasqua i comentant algunes anècdotes de la vesprada.

Un grup de la falla s’encarrega de preparar el Casal per a quan arribem estiga tot a punt. Ens reparteixen una boleta de massa amb un paper de forn i escrivim el nom baix, perquè som molta gent.

És un dia molt intens.

M’encanta la meua falla, la Falla la Via.

135 Saudade. Recorda i somriu

per Alba Artés, 11 anys

4 Decades de records '

raco faller Continuem 138 Saudade. Recorda i somriu

139 Saudade. Recorda i somriu

Salutació dels Presidents Va ser al començament de l’exercici faller del 2019 quan, un dels dos que us parla, vaig tindre l’honor de ser nomenat president de la Falla La Via. Des d’aquell moment em vaig proposar un únic objectiu: donar-ho tot per la Falla i aconseguir que tot faller i tota fallera, menuts, menudes i grans, sentiren l’orgull de ser membre de la nostra Falla. El meu nom és Manolo.

Jo com a president infantil, vaig haver d’esperar un any més per ostentar el càrrec, durant aquest temps, vaig poder anar agafant experiència i aprenent de la mà de mon pare, que uns anys abans va ser el president. Els seus consells m’han servit per a molt. Jo soc Iker.

Els dos teníem clara una cosa, que la Falla La Via es mereixia gaudir de tots els actes festius, culturals, protocol·laris... i defendre els valors de sentir-nos valencians i com no, part indispensable de la festa fallera.

Ens vam dirigir ara fa any i mig a vosaltres per a donar inici de les nostres estimades festes falleres. La situació sanitària no ens va permetre gaudir de la nostra plantà, els dinars i sopars a la nostra demarcació, dur-li els ramells de flors a la nostra Geperudeta o la solemne missa a Sant Josep, les despertades, mascletades, revetles. Tantes coses i tants sentiments es varen quedar marcats al calendari! Però l’esperit faller no es va esvair i va romandre ací, entre nosaltres.

Ara sí que ens dirigim a vosaltres per a dir ben fort que us esperem en març al nostre Casal, al carrer per a tirar coets, gaudir de les diferents activitats i llegir tot aquell cartell que simbolitze sàtira, cultura i defensa de la nostra llengua.

Dins del món faller, la Falla La Via continua sent casa de tota aquella persona que vulga compartir i viure experiències.

Perquè a banda de ser un any tan difícil, per a nosaltres també ha sigut especial, la nostra Falla ha complit 40 anys d’història, 40 anys d’harmonia, 40 anys de germanor i 40 anys de respecte.

Fallerets, falleretes, falleres i fallers, fa tot un any de celebració i encara no ha acabat, però ara per fi podrem tornar a casa, és per això que us animen que agafeu les samarretes commemoratives del nostre 40é aniversari, el mocador, la caixa de coets i vingueu a viure en la que serà vostra primera casa, el Casal i gaudim DEL NOSTRE ANIVERSARI I DE LA FESTA FALLERA! FELIÇ 40é ANIVERSARI I FELIÇ RETROBADA.

Els vostres presidents, Iker Vila i Manolo Marín 140 Saudade. Recorda i somriu

141 Saudade. Recorda i somriu

Junta Directiva Major Exercici 2021

PRESIDÈNCIA President: Manolo Marín Martínez Vicepresident 1r d’Economia i àmbit Administratiu: Javier Sala Fajardo Vicepresidència de Gestió d’Actes i de Casal i Locals: Sergio Jareño Estruch Vicepresidència de Cultura, Promoció Lingüística i Igualtat: Àngela Bellver Bosch Vicepresidència d’Actes Oficials, Protocol i de Cavalcada del Ninot: David González Santana Vicepresidència de Gestions Externes i de Contractes: Javier Fons Meló Vicepresidència de Comissions Infantils i Cadets i de Comunicació: Beatriz Palomares Sanchis 142 Saudade. Recorda i somriu

ADMINISTRACIÓ Secretària: Montse Vila Vercher Tresorer: Juan Bautista Grau Magraner

DELEGACIONS Delegació d’Economia: Luis Montoya Juan, Marisa Alberola Vidal, José Luís Merenciano Ibáñez Delegació de Loteria: Paco Peris Colom Delegada de la Junta Local Fallera: Encarna Araújo Martínez Delegació de Cens i Recompenses: Dolores Escrihuela Tobaruela Delegació de Quotes: Paco Palomares Sales Delegació de Cultura, Llibret, Promoció Linguística i Igualtat: Tere Cremades Talens, Jéssica Talens Magraner, Laura Bellver Bosch, Carme Martínez Grau Delegació del 40é Aniversari: Aurora Àbalos Enguix 143 Saudade. Recorda i somriu

Delegació d’Activitats Diverses: Sara Palomares Garcia, Amparo Alfonso Garcia, Alba Fayos Mogort Delegació de Matinal: Ximo Verdú Sala, Roger Verdú Magraner Delegació de Muntatges i Manteniment: Ismael Sanchéz Pachés, Sergio Jareño Estruch, Vicent Llinares Escrihuela, Jesús Alberola González Delegació d’Oktober: Juan Gómez Bertomeu Delegació de Gastronomia: Toni Juan Petit, Encar Mafé Sales Delegació de Casal, Tiquets, Barrer i Caixes: Juan San Francisco, Tomás Castelló Bononad, Mila Cebolla Pérez Delegació de Protocol i Actes Oficials: Núria Grau Meló, Raquel Company Grau, Lupe Aguayo Hoyos Delegació de Cercaviles i Xaranga: Victor Gascón Sánchez, Javi Sala Fajardo Delegació de Relacions Públiques: Antonio Sanchis Gimeno Delegació de Cavalcada del Ninot: Laura Enguix Palomares, Margarita Gascon Palomares Delegació de Presentació, Playbacks i Carrosses: Paco Grau Brines, Àngela Bellver Bosch, Anna Kavanagh 144 Saudade. Recorda i somriu

Delegació de Pirotècnia: Fernando Vila Bataller Delegació d’Esports: Carlos Caba Vásquez Delegació d’Infantils i Cadets: Maria Espí Escrihuela, Alba Giner Pastor, Kiara Fernández Sánchez Delegació de Comunicació i Xarxes Socials: Beatriz Palomares Sanchis Delegació de Personal i Contractes: Toni Franco Vercher, Javier Fons Meló Delegació de Monuments: Javier Fons Meló, Raquel Ferrando Almiñana Delegació de Personal i Contractes: Toni Franco Vercher, Javier Fons Meló

145 Saudade. Recorda i somriu

Junta Directiva Infantil Exercici 2021

President: Iker Vila Montoya Vicepresident 1r: Vicent Grau Juan Vicepresident 2n: Aleix Alberola Talens Secretari: Tonet Juan Gómez Tresorer: Jordi Tormo Plancha Comptador: Vicent Merenciano Peris Delegats d’Esports: Àlvaro Sánchez Peris, Ferran Lledó Blasco, Jordi Alberola Artola, Miquel Andrada Alberola, Sergi Chover Montoya, Andreu Sapiña Fons, Carles Chapa Cebolla

146 Saudade. Recorda i somriu

Delegades Actv Diverses: Paula Ortega Muñoz, Maria Domenech Escrihuela, Carmen Lledó Blasco, Júlia Andrada Alberola, Vera Montero Palomares Delegades i Delegats: Leire Fons Jiménez, Anabel Palomares Vidal, Aitana Tormo Plancha, Rosa Escrihuela Chover, Eva Bono Sifres

147 Saudade. Recorda i somriu

A les nostres Falleres Majors Melani i Laia, per allà on aneu l’essència d’aquesta falla mostreu: està candent i viva. És per això que sou les FALLERES MAJORS de la Falla La Via.

Sou com dues gotes d’aigua: amb els vostres somriures i la vostra alegria feu que tots i totes vivim intensament la festa fallera que tant anhelem.

Enguany, és especial: la falla compleix 40 anys i en vosaltres tenim a les nostres màximes representants.

Les vostres gales lluireu per tota la vall.

I els vostres monuments veurem plantats.

Un casal obert de bat a bat us espera.

Família, amistats, falleres i fallers desitgen veure-vos desfilar.

Gaudireu de la setmana més esperada fins al dia de la Crema, quan tot es convertirà en cendra.

Cendra que guardareu al vostre cor com la més preciosa perla.

148 Saudade. Recorda i somriu

149 Saudade. Recorda i somriu

Falleres

Aurora Àbalos Enguix Lupe Aguayo Hoyos Neus Aguilar Gascon Rosabel Alberola Escrihuela Silvia Alberola Grau Marisa Alberola Vidal Amparo Alfonso Garcia Yaiza Alfonso Vidal Alma Almiñana Palomares Carmina Almiñana Roman Natalia Alonso Ruiz Claudia Andrada Alberola María Vicenta Andrada Galiana Encar Araujo Martínez

Maria José Artola Roses Eva Barasoain Vila Celia Basset Vercher Àngela Bellver Bosch Laura Bellver Bosch Gemma Blasco Borràs Mati Blasco Parets Amparo Bó Chover Paula Bononad Cuellar Margarita Bononad Fuster Naroa Bononad Torres Sofia Bravo Arana Carmen Brines Arlandis Carmen Brines Grau Teresa Brines Grau Estefania Carbó Climent Laura Cardona Delfa Yolanda Cardona Romero Cristina Carnero Ramos Margarita Castelló Bononad Mila Cebolla Pérez Maria Chàfer Sanchis Claudia Chorro Lecube Maite Chover Martí 150

Saudade. Recorda i somriu

Maria Chulio Giner Ainhoa Company Garcia Idoia Company Garcia Raquel Company Grau Carmen Corella Martínez Tere Cremades Talens Estrella Enguix Hernández Pilar Enguix Hernández Laura Enguix Palomares Isabel Escrihuela Bastida Amparo Escrihuela Bosch Leila Escrihuela Lena Mar Escrihuela Miñana Rosabel Escrihuela Palomares Amparo Escrihuela Tobaruela Dolores Escrihuela Tobaruela Maria Espí Escrihuela Elena Esteve Bononad Anna Estornell Sala Alba Fayos Mongort Kiara Fernández Sánchez Maria Ferrando Alberola Raquel Ferrando Almiñana Amparo Ferrando Bononad

Leticia Ferrer Sanfelix Tere Fons Meló Míriam Fons Palomares Aurora Fonseca Palomares María Fornás Lluesma Belén García Cholbi Dolores García Otero Natàlia Gascón Egea Andrea Gascón Mora Carmina Gascon Palomares Fabiola Gascon Palomares Margarita GasconPalomares Marina Gascón Sifres Lupe Gimeno Martí Arantxa Gimeno Sánchez Esther Gimeno Serra Alba Giner Pastor Paloma Giner Pelegrí Dulce Maria Gómez Bosch Carolina Gómez Escrivà Laura Gómez González Mariola Gómez González Ana María Gómez Vercher Mariola González Estruch 151

Saudade. Recorda i somriu

Marina González Juan Carla González Salvador Chelina Grau Artigues Beatriz Grau Bixquert Ana Grau Company Victoria Grau Company Laura Grau Escrivà Andrea Grau Magraner Sandra Grau Magraner Maria José Grau Meló Nuria Grau Meló Fanny Grau Noguera Margarita Grau Noguera Tania Grau Salom Lupe Hernández Estruch Ana María Hijarro Vercher Veronica Ibañez Moreno María Desamparados Juan Fons Amparo Juan Petit Anna Kavanagh Cardona María Llacer Almiñana Eva Llinares Aguayo María Llinares Asunción Alba Lobo Meló

Marta Lozano Mejias Encarna Mafé Sales Pepa Magraner Escrihuela Maria Magraner Talens Juli Martí Cuñat Carme Martínez Grau Maria Martínez Grau Nuria Martínez Grau Carmen Maria Martínez Navarro Andrea Melis Escrivà Angela Melis Escrivà Carolina Meló Pelegrí Angela Merenciano Peris Isabel Mifsud Grau Isabel Montoya Juan Maria Amparo Montoya Juan Júlia Moreno Grau Anna Muñoz Llorens Eva Muñoz Llorens Alexandra Muñoz Oliver Laura Nacher Blasco Patricia Nogueira Sanchis Sara Palomares Garcia Neus Palomares Gascon 152

Saudade. Recorda i somriu

Carmina Palomares Grau Dulce Palomares Grau Júlia Palomares Llinares Carmen Palomares Meló Silviana Josefa Palomares Meló Beatriz Palomares Sanchis María Elisa Palomares Sanchis Maria Vicenta Palomares Torres María Palomares Vidal María José Palomares Villalba Margarita Palomares Villalba Davinia Pastor Naya Júlia Peiró Donato Maria José Pérez Arlandis Gemma Pérez Chover Emma Peris Ferrando Estrella Peris Ferrando Marta Peris Paula Verónica Peris Paula Estrella Peris Ripoll Luz Peris Ripoll Amparo Plancha Sales Amor Pons Grau Celia Pons Hernández

Natalia Puig Corella Sonia Ramírez Arlandis Sole Regalado Juan Marta Romero Chàfer Míriam Rubio Blasco Amparo Salvador Tomàs Pepi Sánchez Muñoz Ines Sánchez Peris Maria Carmen Sanchis Brines Maria Elisa Sanchis Gimeno Mara Sanchís Porro Melodi SanFrancisco Ibáñez Isa Sansaloni Pellicer Maria Sansaloni Pellicer Mabel Santabárbara Estruch Aurora de les Neus Serra Manclus Beatriz Solanes Armengol Neus Talens Alberola Àngela Talens Gimeno Jessica Talens Magraner Eva María Vercher Escrihuela Encarna Vercher Porta Rosana Vercher Salom Montse Vila Vercher 153

Saudade. Recorda i somriu

Falleretes Rosa Àbalos Clar Mireia Alberola Artola Alma Almiñana Meló Marta Álvarez Vercher Júlia Andrada Alberola Alba Artes Grau Naia Artesero Pérez Paola Benavent Pastor Àngels Blasco Gascon Mercè Blasco Gascon Aurora Blasco Verdú Martina Bó Palomares Eva Bono Sifres Lola Bononad Garcia Vera Bononad Garcia

Adriana Brines Garcia Nela Cardona Burguet Candela Chover Gresa Andrea Company Grau Alejandra Cremades Blasco Berta De la Calle Fornás Alba Devesa Grau Helena Diez Sanchis Amparo Doménech Escrihuela María Doménech Escrihuela Ainoa Enguix Regalado Rosa Escrihuela Chover Valeria Escrihuela Gil Vega Escrihuela Gil Carla Escrihuela Gómez Paula Espí Selfa Laura Esteve Cardona Júlia Estirado Palomares Leire Fons Jiménez Paula Fonseca Escrihuela Iris Fuertes Enguix Maria Garcia Palomares 154 Saudade. Recorda i somriu

Lola Gascón Bellver Andrea Gimeno Fons Blanca Gómez Naval Eva Gomis Llinares Angela Grau Castelló Sara Grau Castelló Amparo Grau Juan Victoria Herreras Garcia Claudia Herrero Pérez Dulce Juan Gómez Carla Juan Martorell Luna Kavanagh Bover Ana Langa Grau Carmen Lledó Blasco Martina Llinares Escrihuela Adriana Lobo Meló Anna Martínez Sansaloni Vera Montero Palomares Júlia Nadal Hijarro Paula Ortega Muñoz Anabel Palomares Vidal Naiara Palomares Zafrilla

Nia Judit Pérez-Chirinos Palomares Bel-la Puig Berenguer Gala Puig Berenguer Carmen Ruíz Marín Neus Sala Alfonso Vega Sala Barasoain Onna Sala Gascón Marta Sala Mifsud Carla Sales Grau Júlia Sansaloni Sansaloni Alba Serrano Chofre Elsa Serrano Chofre Empar Talens Vidal Aitana Tormo Plancha Alba Tormo Solera Júlia Torres Sala Adriana Traviño Bó Júlia Traviño Bó Daniela Vercher Cardona Aitana Vila Hijarro Maria Vila Hijarro 155

Saudade. Recorda i somriu

Fallers Alvaro Àbalos Enguix Antonio Àbalos Enguix Francisco Alberola Clar Jesús Alberola González Jordi Alberola Vidal Marco Almiñana Pachés Alex Almiñana Sanchis Julio Almiñana Sanchis Jorge Alvarez Fernández Miguel Andrada Galiana Miguel Andrada Vercher Justo José Artes Mizzi Angel Bellver Estruch Albert Benavent Talens

Francisco Bixquert Climent Alejandro Blasco Borrás Ximo Bó Palomares Antonio Bono Bosch Antonio Bono Sifres Carlos Javier Caba Vasquez Salvador Cardona Candela Luís Casanova Noguera Tomás Castelló Bononad Tomás Castelló Grau Enrique Chàfer Bixquert Enrique Chàfer Ferrando Vicent Chover Montoya Juane Climent Ibor José María Coronas Magraner Marcial Cortés Cremades Aitor Corts Sánchez Alfredo Cremades Laparra José Antonio Cremades Talens 156 Saudade. Recorda i somriu

Bruno De la Calle Trueba José Ignacio Diago Sala Ximo Enguix Pachés José Manuel Enguix Palomares Juan Bautista Escrihuela Bataller Javier Escrihuela Llinares Carlos Espí Escrihuela Juan José Espí Gascón Alex Espí Selfa Paco Estruch Brines Joan Estruch Verdú Pau Fayos Montagut Juan Fernández Rosa Eric Fernández Sánchez Roberto Ferrando Alberola Carlos Ferrando Brines Ximo Enguix Pachés José Manuel Enguix Palomares Juan Bautista Escrihuela Bataller

Javier Escrihuela Llinares Carlos Espí Escrihuela Juan José Espí Gascón Alex Espí Selfa Paco Estruch Brines Joan Estruch Verdú Pau Fayos Montagut Juan Fernández Rosa Eric Fernández Sánchez Roberto Ferrando Alberola Carlos Ferrando Brines Ezequiel Fornás Castellote Antonio Franco Estruch Antonio Franco Vercher Luís Gascón Bononad Victor Gascón Sánchez Jaume Gilabert Cañigral Juanjo Gimeno Escribano José Eduardo Giner Esteve 157

Saudade. Recorda i somriu

Juan Gómez Bertomeu Iván Gómez Sansaloni Quino Gómez Sansaloni David González Santana Vicent Grau Alepuz Antonio Grau Borrás Paco Grau Brines Joaquin Angel Grau Grau Juan Bautista Grau Magraner José Grau Morente Joaquin Grau Sanchis Antonio Grau Servà Jaume Hernández Estruch Sergio Jareño Estruch Antonio Juan Petit Carlos Juan Petit Raul Langa Gascón José Rafael Llinares Alonso Vicente Llinares Escrihuela

Josep Llinares Ferrando José Emilio Llinares Grau Juan Llinares Mafé Hugo Llinares Martín Manolo Marín Cano Jordi Mansanet Benavent José Luis Merenciano Ibáñez Fran Montoya Alberola Hugo Montoya Alberola Luís Montoya Alberola Luís Montoya Grau David Montoya Juan Luís Montoya Juan Mario Palomares Adsuara Francisco Palomares Sales Alan Peiró Enguix Jose Antonio Pérez Chirinos Marzal Eugenio Pérez Mifsud Vicente Pérez Mifsud 158

Saudade. Recorda i somriu

Manolo Pérez Rodríguez Francisco Peris Colom José Peris Colom Fernando Peris Vercher Salvador Plancha Sales Joaquin Pons Grau Ximo Pons Grau Joaquin Pons Hernández Luís Pons Hernández Carlos Puig Corella Julio Puig Pérez Eros Sala Carbó Javier Sala Fajardo Sergi Sala Fajardo Juan Miguel Sala Peris Francisco Sales Aleixandre Salvador Salom Giner Ismael Sánchez Pachés Antoni Sanchis Gimeno

Juan Vicente Sanfrancisco Ciscar Rafael Sansaloni Felis Joan Sapiña Fons Juan Agustín Sapiña Talens Noel Serra Alberola Vicente Sifres Gregori Alejandro Timor Ortíz Isaac Tormo García Joan Fran Torres Franco Daniel Vercher Blasco Alejandro Vercher Chofre Valentín Vercher González Valentín Vercher Manclús Vicente Vercher Porta Roger Verdú Magraner Ximo Verdú Sala Joan Vidal Pons Fernando Vila Bataller Javier Vila Magraner 159 Saudade. Recorda i somriu

Fallerets Adrià Àbalos Clar Jordi Alberola Artola Aleix Alberola Talens Guillem Alberola Talens Borja Álvarez Vercher Miquel Andrada Alberola Pau Artes Grau Javier Biosca Grau Adrià Bixquert Nacher Adrià Blasco Verdú Xavi Bó Salvador Odin Bono Cruz Joan Camarena Palomares Pau Camarena Palomares Adrián Casanova Grau Carles Chapa Cebolla Nicolás Chova Bravo

Manolo Chover Gresa Sergi Chover Montoya Aidan Corts Granados Marco Cremades Blasco Neco De la Caller Fornás Pau De la Calle Fornás Àlex Enguix Garcia Joan Escrihuela Chover Gerard Espinosa Torres Àlex Esteve Cardona Àngel Estirado Palomares Jaume Estruch Verdú Robert Ferrando Grau Roger Ferrando Grau Dani Fons Peiró Gael Franco Sanchis Toni Franco Sanchís Jordi Fuertes Enguix Ferran Gascón Bellver 160 Saudade. Recorda i somriu

Derek Gil Company Javier Giner Tur Jordi Giner Tur Biel Gómez Gandia Àlex Gomis Llinares Antonio Grau Àbalos Ximo Grau Estruch Vicent Grau Juan Tonet Juan Gómez Michael Kavanagh Bover Ferran Lledó Blasco Andre Llinares Ferrando Alan Llinares Grau Enrique Llinares Grau Einar Martínez Company Leo Martínez Company Kilian Martínez Sansaloni Marcos Martínez Sifres Vicent Merenciano Peris

Alejandro Ortega Muñoz Carles Palomares Pellicer Adrià Palomares Zafrilla Roc Pons Palomares Alan Pons Peris Pau Rodríguez Climent Carlos Rodríguez Magraner Enzo Rodríguez Palomares Javier Ruiz Marín Alberto Saiz Muñoz Guillem Sala Alfonso Sergi Sala Gascón Juanjo Sala Mifsud Álvaro Sánchez Peris Andreu Sapiña Fons Pau Talens Alberola José Miguel Talens Vidal Ruben Talora Ramírez Jordi Tormo Plancha 161

Saudade. Recorda i somriu

a n

d o

Alberto Saiz Muñoz

162 Saudade. Recorda i somriu

n

Borja Álvarez Vercher

ns

Anna Martínez Sansaloni

163 Saudade. Recorda i somriu

Distintius Majors de la Junta Central Fallera DISTINTIU D’ARGENT LUIS CASANOVA NOGUERA XIMO ENGUIX PACHÉS CARLOS FERRANDO BRINES SALVADOR FERRANDO PALLÁS VÍCTOR GASCÓN SÁNCHEZ JULIÁN MUÑOZ JIMÉNEZ IDOIA COMPANY GARCÍA Mª JOSÉ ARTOLA ROSES ELINA SALÓM SCHRODER TERESA GONZÁLEZ CHÁFER NEUS AGUILAR GASCÓN BETLEM GARCÍA CHOLVI MARIA GASCÓN SIFRES CARMINA PALOMARES GRAU

DISTINTIU D’OR VIRGILIO AGUSTÍ VIDAL PAU FAYOS MONTEAGUD JOSÉ EDUARDO GINER ESTEVE SERGIO JAREÑO ESTRUCH JUAN LLINARES MAFÉ ROGER VERDÚ MAGRANER AITANA BONONAD BORONAT CARMEN CORELLA MARTÍNEZ KIARA FERNÁNDEZ SÁNCHEZ PALOMA GINER PELEGRÍ

MARIOLA GÓMEZ GONZÁLEZ MARGARITA BONONAD FUSTER ÀNGELA LLINARES ASUNCIÓN NEUS PALOMARES GASCÓN MABEL SANTABÁRBARA ESTRUCH AURORA DE LES NEUS SERRA MANCLÚS PEPI SÁNCHEZ MUÑOZ MARIA SANSALONI PELLICER Mª VICENTA PALOMARES TORRES

DISTINTIU D’OR I FULLES DE LLORER DULCE GÓMEZ BOSCH AMPARO ESCRIHUELA BOSCH ÀNGELA BELLVER BOSCH CAROLINA MELÓ PELEGRÍ Mª JOSÉ PALOMARES VILLALBA

DISTINTIU D’OR I BRILLANTS ALEJANDRO BLASCO BORRÁS QUINO GÓMEZ SANSALONI Mª AMPARO MONTOYA JUAN EVA BARASOAIN VILA ISABEL MONTOYA JUAN AMPARO FERRANDO BONONAD

164 Saudade. Recorda i somriu

Distintius Infantils de la Junta Central Fallera DISTINTIU D’ARGENT INFANTIL JAVIER BIOSCA GRAU JOAN ESCRIHUELA CHOVER JAUME ESTRUCH VERDÚ FERRAN GASCÓN BELLVER DERECK GIL COMPANY MIGUEL ORTÍZ PEIRÓ ROC PONS PALOMARES GUILLEM SALA ALFONSO MOISES SELFA GRAU MARCO CREMADES BLASCO JOAQUÍN GRAU ESTRUCH ALEJANDRO MARTÍN PEIRÓ ANTONI MERENCIANO OLIVARES NAIA ARTESERO PÉREZ AURORA BLASCO VERDÚ ANDREA COMPANY GRAU ROSA ESCRIHUELA CHOVER ANDREA GIMENO FONS ÀNGELA GRAU CASTELLÓ JÚLIA NADAL HIJARRO CARLA ORTÍZ PEIRÓ NORA SALA CHOFRE ONNA SALA GASCÓN JÚLIA TRAVIÑO BÓ ALEJANDRA CREMADES BLASCO VEGA ESCRIHUELA GIL CARLA ESCRIHUELA GÓMEZ

LAURA ESTEVE CARDONA BLANCA GÓMEZ NAVAL

DISTINTIU D’OR ALEXANDRE BOBONAD BORONAT ÀNGEL ESTIRADO PALOMARES MARC SANSALONI SANSALONI MIREIA ALBEROLA ARTOLA JÚLIA SANSALONI SANSALONI ALBA TORMO SOLERA MARIA MARTÍNEZ GRAU

165 Saudade. Recorda i somriu

Saudade: memòries d’unes falles diferents.

166 Saudade. Recorda i somriu

He de fer-vos una confessió, que aquelles persones que estan a prop de mi coneixen de primera mà: tinc problemes per a no pensar en mil projectes a la vegada. Així, el meu cap no para mai.

La gent que m’envolta sap que quan encara estem acabant feines de la setmana fallera, jo ja estic pensant en què farem el pròxim any.

Així, recorde quan estàvem acabant de preparar la campanya social de 2020, La Via Cardioprotegida (que sí que poguérem celebrar) i vaig soltar què havia pensat per a les falles de 2021... “Tu no estàs bé”, em repeteix sempre la meua Vero.

I tu, recordes quines coses volies fer en la setmana fallera? Ens vam quedar amb la mel en la boca. A les portes de començar els dies més importants de l’any. Qui anava a dir-nos que no estaríem 15 dies tancats, sinó que no ens veuríem fins ben entrada la primavera?

Ni en el nostre pitjor malson haguérem imaginat unes festes falleres suspeses, un casal tancat, el nostre barri buit i el silenci.

El silenci s’escolà per davall de cada porta, per cada finestra. Havíem de véncer-lo amb l’objectiu de sobreviure les persones adultes i, sobretot, entretenir i animar els i les infantils.

Mans a l’obra i via lliure a la imaginació: mascletades amb macarrons i xiulets, balls, encontres virtuals per fer-nos la “dinaora”, ramells de flors solidaris,... Tot amb una finalitat: creure’ns que tornaríem, que això també passaria.

I com la crítica no podia faltar, fins i tot entre famílies l’escriguérem: La via intenta entretindre’s i a més d’un arrancar un somriure.

Les xarxes socials per fi mostren utilitat i ens ensenyen com passar aquesta quarantena per sobreviure

167 Saudade. Recorda i somriu

La fuita de la Falla la Via, el suport al comerç local amb les mones de pasqua, dibuixos, mil i un esdeveniments perquè el temps passarà més ràpidament.

Un altre cop que esperàvem i no per això fou menys dolorós, 2020 no anava a tindre falles, ni en juliol ni a la tardor. Però com el cor de les falleres i els fallers batega 365 dies a l’any ens férem el propòsit de celebrar qualsevol acte faller, de manera virtual. Tenim la sort de posseir tota la tecnologia a l’abast, així que començàrem per celebrar la Primera OktoberViafest virtual. La Via, a més de viure de nit i de dia, ha estat sempre al costat del poble, en el seu teixit social. D’aquesta manera, acordàrem que aquesta festa fora solidària amb moltes entitats de la nostra ciutat.

Amb unes disfresses ben terrorífiques, infantils i majors ens donaren un bon esglai a les xarxes socials.

Halloween se celebrà, amb disfresses, pintures, cuina i molta imaginació.

2021 serà sempre l’any del nostre quaranté aniversari, amb virus o sense ell. I de la mà de la Delegació dels 40 hem recordat, ens hem emocionat, hem conegut l’inici de la falla i ens han mostrat la seua història. Hem lluït el complement que mai haguérem imaginat: les masqueretes del 40é aniversari.

Hem passat per tots els actes de manera virtual. Fins i tot, el Pare Nadal ens va fer arribar un missatge d’esperança des del Pol Nord.

La setmana de la presentació és setmana de nervis, remats, sopars, somriures i moltes sorpreses. I així fou, cada dia recordàrem a totes aquelles persones que han fet possible 40 anys d’exaltacions.

Una cavalcada virtual ens va demostrar allà pel mes de febrer, que malgrat estar a casa, la imaginació no s’ha confinat en cap moment! Quantes rialles i disfresses sorprenents!

I arribà un altre març, solitari, plujós. I de nou, un any sense falles, sense valencià al carrer, sense despertades i xocolate ben calentet. Un altre any sense xaranga, sense coets. Trobe a faltar les portes del Casal obertes de bat a bat, celebrar el dia de la dona, l’olor de paella, a flor i els nervis en enfilar el Carrer Major el dia de l’Ofrena.

168 Saudade. Recorda i somriu

Enyore les xarrades a peu de monument, els ninots i la gespa. Fins i tot enyore el foc que posa final, però també dona inici a un altre any.

Gràcies a les xarxes socials poguérem il·lusionar-nos un poc amb cada acte organitzat: Premis, Ofrena i Missa de Sant Josep. Paelles, allioli, desdejunis fallers i xocolate. Tot això ho hem pogut gaudir des de casa.

I hem de saber que aquest esforç és més important del que sembla a primera vista. Quins són els teus primers records a la falla? Probablement giren al voltant de quan tenies entre 5 i 6 anys. Parem i pensem, molts dels nostres xiquets i xiquetes no tenen records de les falles, així que hem de construir-los. Hem de mantenir viva la flama, per tradició, per cultura i pels infantils.

Agafem forces, falleres i fallers, el Casal s’obrirà de nou, s’omplirà de nosaltres, de somriures i de balls; de truc, de somnis i de projectes. Que no baixe ningú del Tren, queda per davant el millor viatge possible!

Saudade, t’estranye família fallera!

per Laura Bellver

169 Saudade. Recorda i somriu

AGRAÏMENTS. Després d’aquest any tan dur, volem donar les gràcies a totes aquelles persones i empreses que han continuant ajudant a la Falla la Via en les diferents formes: col·laborant, participant i donant suport a les diferents activitats, en definitiva fent falla!

Escaneja el següent codi qr i visualitza: Vídeo de felicitacions pel 40 aniversari.

170 Empreses col.laboradores

171 Empreses col.laboradores

172 Empreses col.laboradores

173 Empreses col.laboradores

174 Empreses col.laboradores

175 Empreses col.laboradores

176 Empreses col.laboradores

177 Empreses col.laboradores

178 Empreses col.laboradores

179 Empreses col.laboradores

180 Empreses col.laboradores

181 Empreses col.laboradores

182 Empreses col.laboradores

Ford Ka+ Accve

183 Empreses col.laboradores

184 Empreses col.laboradores

185 Empreses col.laboradores

186 Empreses col.laboradores

187 Empreses col.laboradores

188 Empreses col.laboradores

Decoración, Parquets y Pavimentos técnicos

PAPELES DECORATIVOS-REVESTIMIENTOS MURALES-MOQUETAS-FELPUDOS...

Passeig País Valencià, 26 - 46760 (Tavernes de la Valldigna) Avda. Reino de Valencia,5 - 46005 (València) Tel.: 96 283 75 66 - Móvil 673 620 092 - www.benizael.com - síguenos en f

189 Empreses col.laboradores

Plaça de l’Esglèsia, 16 bajo Tel.: 606 286 728 - 96 283 79 02 46760 TAVERNES DE LA VALLDIGNA (VALENCIA) www.marganoguera.com - mainnydiseny@hotmail.com

C/Salmeron, 5-Entr.

46760 Tavernes de la Valldigna ( València) angela@lexsolucionslegals.com 616 828 081 www.lexsolucionslegals.com

190 Empreses col.laboradores