Revista Coop 2017

Page 1

Revista anual d’anàlisi i reflexió sobre el món cooperatiu

2017 www.cooperativestreball.coop

Plans estratègics en el cooperativisme: Un camí per avançar, motivar-se i cohesionar-se

Neixen 15 ateneus cooperatius, eines per a la cooperació en xarxa —— Entrevista amb Sara Berbel, directora de Barcelona Activa

Creixement sense precedents de noves cooperatives

Col·laboracions de Miquel Roselló Jordi Garriga Mònica Carbonell



3

coop

interns coop

SUMARI

CASOS D’ÈXIT

EDITORIAL

El cooperativisme, un model consolidat i de llarg recorregut

4

ACTIVITAT

Les principals notícies de la Federació

6

CRÒNICA

Vivències que enforteixen vincles entre cooperatives

12

Creixement sense precedents de noves cooperatives

14

ESTADÍSTICA

Els valors del món cooperatiu al nou estudi de la Federació

18

VALORS

Com atraure talent a les cooperatives Miquel Roselló

20

Relats que connecten amb els clients Mònica Carbonell

23

Femmefleur La higiene íntima, un projecte innovador en benefici de tothom Trialance Una cooperativa científica pionera en el seu model organitzatiu Zumzeig Cinecooperativa Cinema activista busca espectador actiu

24

BENVINGUTS

Benvinguda a les noves cooperatives federades

34

ACTUALITAT

Ateneus en xarxa. Eines per a la cooperació Pilar Maurell

38

HISTÒRIA

Cooperatives amb més de 40 anys d’història Fernanda Adán

42

EN PROFUNDITAT

Plans estratègics: aturar-se per avançar Anna Pinter

46

GESTIÓ

Un Pla de treball per fer créixer el cooperativisme

54

ENTREVISTA

Sara Berbel, directora general de Barcelona Activa Sílvia Díez

56

MARC LEGAL

Cooperatives i contractació pública Joan Segarra

62

SOCIETAT

La transformació en cooperativa, exportada a Europa

64

INTERNACIONAL

Les accions comunitàries, un nou sistema de finançament per a l’àmbit cooperatiu Fernanda Adán

68

DIRECTORI

Directori de cooperatives federades

73

Olga Ruiz ECONOMIA

Jordi Garriga

CASOS D’ÈXIT

FANATIX URBAN DANCE Escola de dansa

Anna Pinter FEM ESCALA

Administració de comunitats veïnals i lloguers

GALÉMORENO

Gestió del restaurant Sopa de Pedres a Barcelona

móncooperatiu coop

Guillem Perdrix

Sílvia Díez

directori coop

•coop

Número 6 2017 Revista anual

Consell Editorial Perfecto Alonso Guillem Perdrix Olga Ruiz Contacte i publicitat Olga Ruiz olga@cooperativestreball.coop

Conceptualització i realització editorial Àrea de Desenvolupament i Nous Projectes SÀPIENS PUBLICACIONS (Sàpiens, s.c.c.l.) www.som.cat Impressió Gramagraf, s.c.c.l.

Director Àrea Pere Romanillos promanillos@sapienspublicacions.cat Tel. 936 347 612 Coordinació Sílvia Díez Disseny gràfic Xavier Alamany Dipòsit legal B. 31.107-2012

L’edició d’aquest número s’ha tancat el 5 d'abril del 2017

Llicència Creative Commons Reconeixement — Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador Compartir Igual —

Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obra generada amb una llicència idèntica a aquesta. http://creativecommons.org/licenses/ by-sa/3.0/deed.ca

coop 2017


4

EDITORIAL

El cooperativisme, un model consolidat i de llarg recorregut PERFECTO ALONSO President de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

El cooperativisme sap donar respostes i solucions a les demandes socials, empresarials i econòmiques dels socis i de tots els qui participen en el model cooperatiu.

coop 2017

D

urant aquest any el cooperativisme ha viscut un procés de consolidació, confirmat per fets objectius i xifres constatables, que ens permet afirmar que es tracta d’un model amb un recorregut llarg al seu davant, en tant que model organitzatiu alternatiu al model de l’economia especulativa del capital. Per posar de manifest aquesta afirmació, em remeto a la xifra de cooperatives creades durant el 2016, l’any que més cooperatives s’han constituït de la darrera dècada. Durant el 2016 s’han creat 176 noves cooperatives, una xifra que representa un 63 % més que l’any anterior. Catalunya ocupa la tercera posició a l’Estat espanyol pel que fa a creació de noves cooperatives. Tres raons han afavorit aquest augment. La primera seria la modificació de la llei, que facilita la creació ja que redueix la xifra de socis inicials necessaris per arrencar una nova cooperativa. Una altra raó és l’interès de nous sectors professionals pel moviment cooperatiu, que hi troben un model de gestió en sintonia amb el seu model de projecte professional, social i personal. Com a tercera raó hauríem de fer una anàlisi del nou paradigma econòmic i social, que demana noves formes organitzatives basades en valors i cultures alternatives al model empresarial especulatiu del capital. En aquest moment, conceptes com l’economia social imposen uns valors inherents a la definició que se significa en la manera de relacionar-nos i de projectar-nos, tant col·lectivament com individualment, i aquesta manera de projectar-nos es basa en els valors que ens defineixen com a organització. Una altra dada objectiva que demostra el bon moment que viu el cooperativisme és relativa a la creació d’ocupació a les cooperatives els darrers anys. Si el 2008 –inici de la crisi– el nombre de llocs de treball cooperatius era de 41.200, l’any 2016 l’ocupació a les cooperatives arribava a 45.969 persones.


5

donar projecció dins la societat als valors, la gestió i la forma de relacionar-se del model de l’economia social. El cooperativisme té, en aquests moments, una doble responsabilitat: potenciar el nostre model i, a la vegada, ampliar els valors i la cultura empresarial basada en les persones i en la qualitat dels nostres serveis i productes. I ho ha de fer participant en una empresa més gran, que és la definició, constitució i desenvolupament del model econòmic on tots aquells que participen dels valors i projectes socials puguin participar-hi i representar-nos-hi. El cooperativisme està contribuint a la constitució d’una plataforma on es reuneixen totes les sensibilitats que representen l’economia social. El nou pla de treball de la Federació és la manera de desenvolupar els eixos del pla estratègic i, a la vegada, de col·laborar en el desenvolupament d’un nou projecte més enllà de les nostres cooperatives, per tal de configurar un model econòmic amb els altres agents que participen d’aquest nou propòsit. En aquest moment, hem d’executar dues línies d’actuació: per una banda, desenvolupar, consolidar, projectar i fer visible el cooperativisme i, per l’altra, treballar en la definició d’un nou marc organitzatiu de totes les plataformes que defineixen les economies socials. Com sempre, hem de dir que sense la participació de tothom aquests objectius no es podran assolir i, és per això, que la participació mitjançant la Federació ha de ser el gran propòsit d’aquest nou pla de treball.

David Martínez

Aquesta dada evidencia algunes de les característiques i valors que ens defineixen, com ara l’aposta per les persones i els llocs de treball de qualitat. Les cooperatives creen llocs de treballs més sòlids que la resta, tal com es demostra amb la menor destrucció de llocs de treball a les cooperatives que a la resta d’empreses, durant el període de crisi. La creació de cooperatives i la consolidació de llocs de treball reflecteix un model adequat per gestionar les crisis i el que no ho són, ja que el cooperativisme sap donar respostes i solucions a les demandes socials, empresarials i econòmiques de les persones sòcies i de tots aquells que participen en el model cooperatiu. No és gratuït que l’any 2016 hagi estat l’any durant el qual més llocs de treball i cooperatives s’han creat. Des de la passada assemblea, en la qual es va aprovar el pla estratègic, el Consell Rector de la Federació ha portat a la pràctica un procés de debat i participació per confeccionar el pla de gestió 2017. Per fer-ho, s’han format tants grups com línies d’actuació té el pla estratègic, amb la finalitat de recollir la màxima participació possible. El resultat és el pla de treball que es presentarà a la nostra assemblea 2017 i que posa en acció els eixos del pla estratègic. Les característiques fonamentals del pla, a més del procés obert d’elaboració, són les noves accions que preveu. Si fins ara les línies del pla estratègic anaven encaminades a afavorir el creixement, la consolidació i la projecció del cooperativisme, ara aquestes línies s’han ampliat per facilitar el desenvolupament del pla estratègic de la Federació. Aquestes noves línies que s’incorporen en el pla de treball són la comunicació i la visibilitat. La primera fa referència a la necessitat d’incidir en espais més enllà de la nostra activitat i que es faciliti la divulgació de la incidència social que tenen les activitats que desenvolupen les cooperatives. La segona té com a objectiu afavorir la implementació del nostre model, més enllà de les nostres cooperatives, i a la vegada participar en el desenvolupament del nostre model i en la definició dels nous models d’economies alternatives. Amb la voluntat de contribuir als espais de representació, participem, juntament amb altres models que configuren l’economia social, en la constitució d’una organització representativa amb la finalitat de

coop 2017


6 interns coop

ACTIVITAT

04/16

Pla Estratègic 2016 -2019

APROVAT EL PLA ESTRATÈGIC 2016-2018 Més de 130 persones sòcies de cooperatives federades aproven la proposta de Pla estratègic de l’FCTC per als propers dos anys, treballat de forma conjunta durant tot un any i centrat en la representativitat, la visibilitat, la dinamització, l’enfortiment, la creació i la participació.

Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

05/16

NEIX ALUMNES.COOP Uns 250 estudiants d’escoles cooperatives de primària, secundària i educació especial, membres de cooperatives d’alumnes dels seus centres, han creat una entitat per agrupar-se. La Federació de Cooperatives d’Alumnes de Catalunya, amb el nom d’Alumnes.coop, agrupa experiències col·lectives basades en els valors cooperatius on els alumnes assumeixen tasques concretes.

2016 ABRIL MAIG

MAIG

JUNY

DE SOCIETAT CIVIL PARTICULAR A COOPERATIVA GUIA DE TRANSFORMACIÓ MAIG 2016 GUIA DE TRANSFORMACIÓ MAIG 2016 DE SOCIETAT CIVIL PARTICULAR A COOPERATIVA

05/16

GUIA PRÀCTICA DE TRANSFORMACIÓ DE SCP A COOPERATIVA Editem una Guia pràctica per donar suport en el procés de transformació d’una societat civil particular a una cooperativa. S’hi expliquen els avantatges de fer el pas a cooperativa i s’ofereix un camí concret amb passos clars i documentació específica.

coop 2017

06/16 1

CREADA LA TAULA DE L’ECONOMIA SOCIAL DEL MARESME La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya participa en la constitució de la Taula d’Economia Social i Solidària del Maresme, que té com a objectiu integrar iniciatives d’economia social i solidària (ESS) del Maresme en les actuacions de l’Administració local i comarcal. Per fer-ho, la Taula té previst elaborar una diagnosi i un pla d’acció de la realitat del territori que puguin generar consciència i sensibilització al voltant de les oportunitats de les iniciatives d’economia social i solidària.

06/16

EL DIRECTOR GENERAL DE COOPERATIVES AL CONSELL RECTOR El director general d’Economia Social, Tercer Sector, Cooperatives i Autoempresa, Josep Vidal, va participar al Consell Rector del mes de juny per conèixer els eixos del pla estratègic, així com els principals reptes i inquietuds del cooperativisme de treball de cara als propers anys. Vidal va presentar el programa Aracoop.


7

07/16

CELEBREM EL DIA INTERNACIONAL DE LES COOPERATIVES Per commemorar el seu dia internacional, les cooperativas van organitzar un sopar popular al Prat i es va fer un acte insti­tucional amb entitats representatives. El Dia Internacional es va centrar en la contribució de les cooperatives als objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU.

06/16

ELS 30 ANYS DE COCETA El Consell Rector va participar a Múrcia a l’as­semblea i la celebració del 30 aniversari de COCETA. Delegacions de les 17 federacions de cooperatives d’Espanya hi van assistir. COCETA representa 17.054 cooperatives i 301.867 persones sòcies donades d’alta a la Seguretat Social.

JULIOL

SETEMBRE SETEMBRE

07/16

CONVENI AMB LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) col·laboren en el desenvolupament d’activitats per promoure el cooperativisme al territori. El conveni signat entre les dues entitats promou la difusió del programa Municipi Cooperatiu als ens locals adherits a la Federació de Municipis de Catalunya, que sumen el 91 % de la població de Catalunya, entre ajuntaments, diputacions, consells comarcals i entitats municipals descentralitzades.

09/16

MAPA INTERACTIU DE MUNICIPIS COOPERATIUS El programa Municipi Cooperatiu presenta els 21 ajuntaments que en formen part en un mapa interactiu que recull les activitats realitzades i esdevé un espai de col·laboració amb els ajuntaments, referents de cooperativisme a la seva població. Cadascun d’ells desenvolupa el seu pla de treball amb activitats específiques i per al qual disposen dels recursos especialitzats de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

coop 2017


8 interns coop

10/16

NOVES INCORPORACIONS A LA COMISSIÓ DE GESTIÓ L’assemblea de la Sectorial renova càrrecs a la Comissió de Gestió i incorpora representants de dues noves cooperatives, Baula i l’Esguard, pel període 2016-2018. D’aquesta manera ja són onze les persones que formen l’òrgan de decisió de la Sectorial, que agrupa 134 cooperatives d’iniciativa social de la Federació i més de 8.500 persones que hi treballen.

10/16

CELEBREM 5 ANYS DE FIRA! Juntament amb 200 entitats i cooperatives, participem a la cinquena edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, orientada a realçar un model econòmic alternatiu, ètic, sostenible, assembleari i horitzontal que posa les persones al centre. Prop de 21.000 persones van participar en les activitats, les xerrades o els tallers de la FESC.

OCTUBRE

NOVEMBRE

10/16

CALCULEM EL VALOR SOCIAL DE LES COOPERATIVES Valorsocial.coop és una iniciativa de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya que dona valor a l’aportació que les cooperatives de treball realitzen a la societat. El model de càlcul de l’impacte ha estat elaborat de forma col·laborativa per les mateixes cooperatives.

11/16

PARTICIPEM EN EL PROJECTE SAVING JOBS! La Federació participa en el projecte Saving Jobs!, que traslladarà l’experiència de transformació en cooperativa de treball de les empreses en fallida o sense successió. Es calcula que, a Espanya, hi ha més de 100 empreses procedents de transformacions. Més informació a la pàgina 64.

coop 2017

11/16

40 ANYS DE LA FUNDACIÓ ROCA GALÈS Durant l’any 2016 la Fundació Roca Galès va celebrar diversos actes de commemoració dels seus 40 anys. La jornada final va comptar amb moments de reflexió: dues taules rodones i un debat a l’auditori del Museu d’Història de Catalunya (Palau de Mar de Barcelona). També es va fer una festa sopar al recinte Fabra i Coats de Barcelona amb música de La Vella Dixieland i diverses actuacions. Més de 200 persones van celebrar amb la Fundació els seus 40 anys.


9 ACTIVITAT

12/16

11/16

DUES TROBADES PER INTERCOOPERAR Durant el mes de desembre vam proposar a les cooperatives dues originals convocatòries per fomentar la relació entre elles i, alhora, conèixer més i millor la Federació. Les dues propostes van ser tot un èxit de participació i van estar molt ben valorades. Repetirem! Més informació a la pàgina 12.

BARÒMETRE COOPERATIU A BARCELONA El Baròmetre Cooperatiu ofereix una radiografia de les empreses cooperatives de treball que operen a la capital catalana. L’anàlisi permet conèixer dades econòmiques i desenvolupament social, cooperació empresarial o eines de comunicació utilitzades.

DESEMBRE

12/16

LES COOPERATIVES SÓN PATRIMONI IMMATERIAL DE LA UNESCO Les cooperatives han estat incloses a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, que reconeix d’aquesta manera l’aportació mundial i transformadora del moviment cooperatiu en el seu conjunt. La declaració descriu les cooperatives com a entitats que “permeten la construcció de comunitats a través d’interessos i valors compartits, creant solucions innovadores als problemes socials, generant ocupació i ajudant les persones a construir projectes”.

12/16

12/16

ENS VISITEN ALCALDES DE SATIPO, EL PERÚ Els alcaldes de tres municipis de la província de Satipo, el Perú, visiten la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya amb l’objectiu de conèixer noves fórmules per promoure el cooperativisme que puguin traslladar al seu país.

RÀDIO SANT CUGAT DONA A CONÈIXER LES COOPERATIVES DE LA CIUTAT La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i Ràdio Sant Cugat col·laboren per donar a conèixer les cooperatives de la ciutat amb un seguit d’entrevistes al magazine matinal Sant Cugat a fons. El programa d’entrevistes es complementa amb falques promocionals i amb un concurs que sorteja vals per consumir productes o serveis a les cooperatives santcugatenques.

coop 2017


10 interns coop

ACTIVITAT

01/17

kstudio / Freepik

EN DIRECTE: EL CAFÈ DE LA FEDERACIÓ Amb l’objectiu d’arribar a més persones i ampliar-ne l’impacte, les sessions del Cafè de la Federació es difonen en directe a través del nostre canal de Youtube. A més, un cop han acabat, s’elabora una petita càpsula de vídeo que resumeix la sessió.

02/17

RECULL DE PREMSA COOPERATIU La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya posa en marxa un recull de premsa sobre temes relacionats amb el cooperativisme. El recull s’elaborarà diàriament a partir de nombroses fonts de premsa i s’enviarà per correu electrònic als membres de cooperatives federades que ho sol·licitin.

2017 GENER

FEBRER

01/17

NOU ESTUDI PUBLICAT A partir de les entrevistes a cooperatives i l’anàlisi de dades, la Federació publica un estudi sobre gestió democràtica, transparència, igualtat de gènere i conciliació a les cooperatives de treball. El llibret repartit a totes les cooperatives s’acompanya d’un document de mesures, recursos i bones pràctiques. Més informació pàgina 18.

02/17

INSCRIPCIONS FINANCOOP 2017 Arrenquen les inscripcions a la Ronda de finançament, en el marc de la Jornada Financoop 2017, un espai de trobada entre cooperatives, entitats d’economia social, financeres i administracions. En la seva quarta edició, Financoop oferirà una sessió plena d’experiències internacionals inspiradores, així com espais de relació amb les entitats organitzadores i punts informals d’intercanvi entre els assistents.

02/17

CAMPANYA JOVES I COOPERATIVES Joves i cooperatives són dos conceptes que van lligats a la nova campanya europea We own it!, impulsada per CICOPA i destinada a inspirar la joventut a crear cooperatives per donar resposta a les seves inquietuds.

coop 2017


Prevenció

de Riscos Laborals

Única cooperativa catalana acreditada com a Servei de Prevenció Aliè

Salut i benestar des de la integració de la prevenció a la producció Eficàcia, adaptabilitat i implicació al servei del desenvolupament de les empreses En benefici del Know How de l'Organització, gestió democràtica, equitat i baixa rotació de personal Un model de treball flexible en base a normes internacionals de qualitat Donem servei a 10.000 persones d'entitats de l'Economia Social Hem après de més de 50.000 persones d'empreses de qualsevol sector i dimensió Compromís d'acompliment de les planificacions pactades entre SePrA i el client

99%

9,1

15

de renovacions anuals

valoració dels nostres clients

anys fent prevenció

3639 41

SEPTIEMBRE 2016 PRECIO: 4,90 € - CANARIAS 5,10 € MAYO 2016 alternativaseconomicas.coop PANORAMA PRECIO: 4,30 € - CANARIAS 4,50 €

alternativaseconomicas.coop

NOVIEMBRE 2016 PRECIO: 4,90 € - CANARIAS 5,10 €

alternativaseconomicas.coop

PANORAMA

BANCA

ENTREVISTA

El titubeante Cláusulas suelo, ANÁLISIS ENTREVISTA Asunción Ruiz, arranque del nulas pero Manuela menos Carmena, directora ejecutiva Prejubilaciones: Salida en falso para Brexit P.14 ANÁLISIS ENTREVISTA la sangría continúa el ‘planCRÓNICA Juncker’, alcaldesa de de SEO/BirdLife P. 11 P. 31 por Stuart Holland P.12 ¿Quién serála cuarta Enric González:Madrid Joseph Stiglitz, P.50 P.35 socialdemocracia?, el oráculo Nobel de por Joaquín Estefanía impertinente Economía P.45

P.66

P.31

Ya está reservado

ALQUILER INACCESIBLE

‘CROWDLENDING’

¿Regulamos los precios?

El nuevo casero sube la renta un 20%

PRÉSTAMOS SIN BANCO

Alquiler: 800 € Sueldo: 800 €

Sólo con contrato indefinido

Los españoles 6 meses prefieren mejorar de fianza los servicios públicos a rebajas fiscales

Dossier Dossier Big Atención a laData primera infancia

Ayudar a pequeños empresarios y ganar dinero. Paga¿Demasiado y señal buenoantes para ser cierto? de ver

el piso

masivo MalabaresAnálisis familiares de 0 ade3 datos años volcados en Internet: oportunidades, negocio, riesgos Escriben: Lina Gálvez y Carmen Castro Paisaje después de batallaPastor electoral Ilustraciones delaPerico Ilustración Perico Pastor por lade Casa Blanca

EEUU, un país dividido y desigual

Ilustraciones de Perico Pastor

Trinxant, 100. Local (08026) Barcelona 93 457 41 45 comunica@sepra.cat www.sepra.cat


12 interns coop

CRÒNICA

Per a la Federació és important generar espais de trobada i d’intercanvi que permetin a totes les cooperatives fer xarxa i conèixer el suport que poden rebre. A finals de 2016 vam proposar dues cites dedicades a enfortir vincles. La primera, adreçada a les cooperatives tot just incorporades a la Federació. La segona, oberta a totes les empreses federades. Les dues van permetre l’intercanvi i l’aprenentatge compartit en un escenari de complicitat i dinàmica positiva.

Vivències que enforteixen vincles entre cooperatives Text OLGA RUIZ

“Les persones que van assistir a les jornades, a més de donar a conèixer la seva cooperativa i fer xarxa, van crear un vincle que els pot facilitar treballar plegats.” coop 2017

D

e la mà de la cooperativa Concep-t, especialitzada en activitats de construcció d’equips, vam convocar les cooperatives federades el darrer any a utilitzar el seu enginy per construir de forma conjunta una estructura única. La proposta tenia una base lúdica que afavoria l’intercanvi


13

entre les persones assistents amb l’objectiu de generar una vivència positiva. “L’aposta de fer sessions de treball en xarxa potenciant el treball en equip i el joc és una nova manera de generar dinàmiques positives i complicitat entre els assistents”, explica Míriam Cabezas, de la cooperativa Concep-t. “Pensem que les persones que van assistir a la jornada, a més de donar a conèixer la seva cooperativa i fer xarxa, van crear un vincle que els pot facilitar treballar plegats en un futur.” Al final de la sessió les valoracions van ser molt positives: “M’he divertit molt. Ha estat fantàstic. Tothom hauria de fer una activitat com aquesta”, explicava Yolanda Muñoz de la cooperativa de serveis de màrqueting Konexiona. Des de Concep-t també en fan una bona valoració: “Creiem que l’aposta de la Federació va ser molt encertada i va ser una bona manera de donar a conèixer el paper de connectivitat per a les cooperatives, creant espais d’aprenentatge i relació. A més, el fet de donar un espai d’opinió i retroalimentació va ser molt enriquidor per a ambdues parts”, opinen des de Concep-t. Les cooperatives participants van destacar els avantatges de formar part de la Federació com un espai per aprendre i connectar-se entre iguals. “Feia un any i mig que existíem quan ens vam federar i el canvi ha estat brutal pel que fa a l’intercanvi d’experiències amb cooperatives grans i amb llarga trajectòria”, afegia Miquel Moreno, de la cooperativa de produccions audiovisuals Looky Produccions. Una opinió que es reforça des de la cooperativa Malarrassa, editora del diari gratuït del mateix nom a Terrassa. “Fora d’aquí, treballar amb gent del mateix sector pot ser una batalla campal. Aquí sentim que parlem el mateix idioma i ens entenem.” “Una cursa cap a la connexió”

Seguint el fil de les activitats per promoure la interrelació entre cooperativistes, es va proposar una trobada oberta a totes les cooperatives, consistent a construir junts vehicles que, per equips, puguin córrer junts. A les sessions de treball en xarxa més convencionals, els assistents s’emporten una idea dels sectors en què treballa cada cooperativa i una targeta amb el contacte de la persona, que moltes vegades es queda en un calaix. Tal com explica Míriam Cabezas, de Concep-t, “quan fas una dinàmica com les treballades a les sessions de la Federació, a més, t’emportes el record d’una vivència amb aquella persona, una conversa en ambient distès i una manera de fer, ja que és una primera presa de contacte del que seria treballar plegats. Tots aquests factors fan que la xarxa d’intercooperació es faci més forta i les sessions tinguin un sentit més ampli”.

coop 2017


14 interns coop

ECONOMIA

Durant l’any 2016 s’ha produït una xifra històrica, tant pel que fa a la creació de noves cooperatives com a la creació de cooperatives de treball, les quals gairebé han doblat les creades el 2015. Són unes xifres de creixement cooperatiu que feia una dècada que no es registrava. De fet, el creixement de cooperatives de treball d’aquest any passat no es veia des de mitjans del 1990.

Creixement sense precedents de noves cooperatives De les 179 cooperatives creades l’any 2016, 156 són noves cooperatives de treball JORDI GARRIGA MAS

Periodista especialitzat en comunicació corporativa i empresarial. Col·labora en diferents organitzacions, col·

L

legis professionals i editorials en l’elaboració de continguts i gestió i coordinació de projectes editorials. És autor de diferents llibres i publicacions.

es xifres de noves cooperatives creades durant l’any 2016 són, sense cap dubte, espectaculars. Els últims mesos del 2015 ja s’endevinava com la nova llei conduïa a un augment considerable de creació de noves cooperatives i el 2016 ha confirmat aquesta tendència. “Hem vist que de les 179 cooperatives creades a Catalunya durant el 2016, 60 són de dues persones, i aquesta és una dada significativa. El canvi normatiu ha permès que el cooperativisme arribi a una tipologia de projectes que, fins ara, quedaven exclosos i això, sense cap mena de dubte, ha portat a un creixement quantitatiu a curt termini en el nombre de cooperatives. En els propers anys, caldrà fer un seguiment per tal de valorar la solidesa d’aquestes

“De les 179 cooperatives creades a Catalunya durant el 2016, 60 són de dues persones, i aquesta és una dada significativa. En aquest aspecte, doncs, podem afirmar que la nova Llei de cooperatives ha tingut incidència directa” coop 2017

cooperatives i ajudar-les per tal que s’enforteixin i es consolidin”, assenyala Guillem Perdrix, director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, fent referència a la nova Llei de cooperatives de Catalunya que va entrar en vigor l’agost del 2015. Aquesta nova llei tenia com un dels objectius principals facilitar la creació de noves cooperatives i, amb això, contribuir a la recuperació econòmica del país i a la seva dinamització. Per això, un dels punts clau del nou text, i on es va posar l’accent quant a la seva novetat, és el fet que amb la nova llei es redueix de 3 a 2 el nombre de socis necessaris per constituir una cooperativa, amb el benentès que les cooperatives que opten per constituir-se amb un nombre mínim de 2 socis hauran d’incorporar-ne un de tercer en el termini de cinc anys. “Ara esperem que aquesta nova tipologia de cooperatives mantingui les xifres d’ocupació, solidesa i baixa taxa de mortalitat que el cooperativisme ens té acostumats en els darrers anys. Si més no, des de la Federació treballarem en aquesta línia”, continua Perdrix. En tot cas, tal com indica el mateix Perdrix, “el pes important que les cooperatives de dos socis tenen respecte el total de creacions ens fa veure que el nombre mínim de socis, en molts casos, esdevenia un escull per a la creació de cooperatives”. Les dades ens indiquen que un 33,52 % de les noves cooperatives creades a Catalunya durant el 2016 s’han acollit a la nova possibilitat de constituir una empresa amb només dos socis. I cal destacar el fet que totes aquestes 60 noves cooperatives són de treball. En aquest sentit, tal com ens explica Clara Puigventós, directora de projectes i sòcia


15

fundadora de La Baula, una cooperativa de dues sòcies constituïda al 2016, “el fet de poder-nos constituir com a cooperativa essent només dues sòcies ha estat determinant, perquè si no, no haguéssim pogut constituir-nos com a tal. Hem triat la cooperativa com a forma empresarial per realitzar la nostra tasca —continua Clara Puigventós— perquè ja n’havíem creat una l’any 2000 i és una fórmula empresarial que encaixa amb la nostra manera d’entendre la generació d’economia i amb una manera de governar-nos equitativa”. 2016, un any històric

Continuant amb el repàs de les xifres del 2016 relatives a la creació de cooperatives, val la pena destacar que d’aquestes 179 noves cooperatives, un total de 156 corresponen a la branca de cooperatives de treball. I val la pena comparar aquestes dades amb les de l’any anterior, quan es van crear un total de 113 noves cooperatives, 88 de les quals van ser de treball. Això permet afirmar que el 2016 s’ha produït una xifra històrica de creació de noves cooperatives i, específicament, de noves cooperatives de treball. Aquestes gairebé han doblat les que es van crear el 2015. A més, aquesta xifra és la més alta des de l’any 1995, any en què es van crear 160 noves cooperatives. Des d’aleshores, mai no s’havia arribat a xifres similars, i aquesta, evidentment, és una dada molt rellevant, tant si parlem de la recuperació de l’activitat cooperativa com de l’activitat econòmica en general. El panorama que ha dibuixat el 2016 fa que des de la Federació es vegi amb optimisme la dinàmica que ha obert la nova llei. Així, Perdrix constata que “des de la Federació fem una valoració positiva de la nova llei i del gran creixement de noves cooperatives durant l’any passat. Constatem que cada cop més persones veuen el cooperativisme com el vehicle preferit per impulsar els seus projectes emprenedors”.

“El fet de poder-nos constituir com a cooperativa essent només dues sòcies ha estat determinant, perquè si no no haguéssim pogut constituirnos com a tal. Hem triat la cooperativa perquè és una fórmula empresarial que ens encaixa amb la nostra manera d’entendre la generació d’economia i amb una manera de governar-nos equitativa.”

En aquest sentit, Domi Muñoz, soci fundador de la cooperativa de dos socis Grup Disseny Cabrils, ens diu que van escollir la fórmula de la cooperativa com a forma organitzativa perquè “teníem clar, i continuem tenint-ho, que volíem fer palesa una forma d’organització col·lectiva i democràtica i, tot i que érem dos, i que la forma empresarial no canviaria la nostra forma d’organització assembleària, volíem que la nostra activitat formés part de l’economia social i solidària”. Grup Disseny Cabrils va ser creada al 2015, però resulta clarificador com va ser d’important la nova llei per a la seva constitució: “Des que vam decidir constituir-nos

coop 2017


16 interns coop

14 12 10 8 6 4 2

Tr an Re spo st rt Re aur ac p C a ra c i ó on i o Al sult ns im or * En ent ia gi aci Ed nye ó v uc ria en da Ta ac ió lle Au r m ec d As iovi àni se sua c, f us Ar sso l te qu ri ri a Ar itec a/g e ts tu st or Ed esc ra ia èn ic iq Ag ió l u l ib es ri r C cult es ar ni ura i dia Al ris im C ent on ac Se stru ió a cc rte rv sa Ed eis ió na c uc o Se ac mu i n ó rv i Tè eis mu cac s a sic ió xti En l (c nita al er rea ris /p ci Re gia el ó/v sic c Ll ollid èct end ope ib ric a) a da r gò Im eria de a re gi m sid cs Ac obil us tiv iàr i a Ac ita tiv ts Ex itat cien tra s tíf Pe es esp iqu e or rru col tiv s a q C es om ue rs i r m Ve erç ia en nd , p ja do In a a int rs ur fo m es rm b Ar àt ula , fe qu ic nt rre Tr eo a te ad log ria u i Bu cc a ga ió Tu de ris ria Se me ns Fo ibi rm litz Io ac aci ó g a ió am Be bi en ne ta st l ar an im al

NOVES COOPERATIVES CREADES EL 2016 PER SECTORS D’ACTIVITAT

* Maquinària, instal·lacions, lampisteria

com a empresa, sabíem que existia l’avantprojecte de llei de cooperatives i que un dels canvis que proposava era que el mínim de socis d’una cooperativa de treball passava de tres a dos, així que vam esperar l’aprovació de la nova llei per constituir-nos”. Amb tot, on s’observa un descens particular que cal tenir en compte és en les cooperatives de 2n grau. Si el 2015 hi havia hagut un cert creixement en comparació a l’any anterior, ja que de no haver-se’n creat cap es passava a la creació de 3 cooperatives de 2n grau, el 2016 ha tornat a haver-hi un clar descens, amb la creació de tan sols una cooperativa de 2n grau. Sectors d’activitat

“És important destacar que el cooperativisme és vàlid per a tots els sectors d’activitat i per a totes les dimensions. I que cada cop més persones se senten més còmodes amb un model empresarial democràtic i participatiu que busca un impacte i una transformació social”, comenta Perdrix. I, efectivament, les dades de les noves cooperatives establertes al llarg del 2016 així ho mostren. Per sectors d’activitat, trobem un primer grup de més de deu noves cooperatives creades en els àmbits del transport, restauració i repara­cions. Seguidament, els sectors on hi ha hagut més noves cooperatives creades són consultoria, alimentació, enginyeria, educació, tallers mecànics i fusteria, audiovisuals, assessoria i gestoria, arquitectura i arts escèniques. A continuació, s’han creat de 4 a 3 noves cooperatives en els sectors d’edició de llibres i diaris, agricultura, sector càrnic, alimentació artesana, construcció, comunicació, educació musical i serveis sanitaris i psicopedagògics. I, finalment, hi ha un degotall de noves cooperatives en l’àmbit tèxtil, energia elèctrica, recollida de residus, llibreries, immobiliari, activitats científiques, activitats esportives, extraescolars i menjadors, perruqueria, comerç de pintures i ferreteria, venda ambulant, informàtica, arqueologia, traducció, bugaderia, turisme, sensibilització ambiental, formació, ioga i benestar animal.

coop 2017

“Des que vam decidir constituir-nos com a empresa, sabíem que existia l’avantprojecte de llei de cooperatives i que un dels canvis que proposava era que el mínim de socis d’una cooperativa de treball passava de tres a dos, així que vam esperar l’aprovació de la nova llei per constituir-nos.” El paper de la Federació

El panorama actual obre nous reptes per a la Federació ja que, com també explica Perdrix, “el fet que les cooperatives de dues persones tinguin un període de cinc anys per incorporar, com a mínim, una tercera persona en qualitat de sòcia treballadora o col·laboradora, fa que es generi un repte que la Federació ja té incorporat en el seu pla d’actuacions, destinat a donar suport al reforçament de l’estructura i l’arquitectura d’aquestes cooperatives. Aquestes cooperatives de dos socis tenen una fita i, per tant, caldrà acompanyar-les a través de formació i assessorament per tal que s’enforteixin i esdevinguin més sòlides”. Sens dubte, el paper de la Federació és i haurà de ser important. Així ho considera Domi Muñoz, del Grup Disseny Cabrils: “entenem que pel model d’organització que és una cooperativa, pel que suposa formar part de l’economia social i solidària, és important estar federat i poder, així, donar


17 ECONOMIA

visualització col·lectiva als projectes cooperatius existents arreu del territori i que, alhora, ens pugui assessorar i ajudar en qüestions puntuals de la nostra gestió. En aquest sentit, estem molt contents del tracte rebut per part de l’equip de la Federació”. Amb tot, pel que fa a l’horitzó d’haver d’incorporar un tercer soci, Puigventós, de La Baula, relata que encara no tenen pensat com faran aquest pas, “tot i que tenim algunes opcions previstes”, conclou. On sí que ho tenen clar és a la cooperativa Grup Disseny Cabrils. Domi Muñoz ens comenta que “som conscients que haurem de ser més socis. De fet, tenim un company que ara mateix col·labora amb nosaltres per a treballs concrets i està previst que s’hi incorpori abans d’aquests cinc anys”. Encarant el futur

En qualsevol cas, a Catalunya les cooperatives gaudeixen de bona salut, i així ho indiquen les dades. Segons l’últim baròmetre publicat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, durant el 2015 l’ocupació a les cooperatives catalanes va créixer un 4,6 % i van incorporar

A

continuació, mostrem algunes xifres significatives que es desprenen de l’última estadística de la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom i Serveis Territorials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, referents a l’activitat cooperativa l’any 2016, que ens expliquen la situació del moviment cooperatiu català i, en particular, la situació de les cooperatives de treball:

quasi 2.000 persones al mercat de treball. Aquest augment va ser lleugerament superior a la variació anual de la població ocupada del mercat de treball general que, al 2015 va ser de l’1,5 %. Val a dir que el 77 % dels contractes laborals al sector cooperatiu van ser indefinits i el 82 %, a temps complet. L’últim trimestre de 2015 hi havia, a Catalunya, 4.132 cooperatives registrades. Això representava un augment d’1,8 punts respecte a l’any anterior, i és superior al percentatge de creixement del nombre de cooperatives del conjunt de l’Estat espanyol. Així mateix, es va mantenir el pes de les cooperatives de Catalunya, que representaven un 20 % de les inscrites a la Seguretat Social del conjunt de l’Estat. El tipus de cooperatives més nombroses van ser i són, amb diferència, les de treball associat, seguides de les cooperatives agràries. Així doncs, amb aquestes dades a la mà i tenint en compte l’augment històric de noves cooperatives creades al llarg del 2016, resulta evident que podem esperar un retrat d’aquest any passat que certifiqui la salut de ferro del moviment cooperatiu a Catalunya.

160

156

117

116 91

88

68

51

1992

1995

2000

2003

2009

2013 2015

2016

Evolució de la creació de cooperatives de treball associat Nombre de noves cooperatives per any

Total de cooperatives 4.000

3.821

2.721

Cooperatives de treball associat

491 251

2.956

2.800

2.172

256 185 Girona

Lleida 179 156 113 88

Barcelona 532 348 Tarragona

2015

2016

Creixement de les cooperatives Cooperatives per any

2015

2016

Noves cooperatives

Noves cooperatives per any

Nombre de cooperatives l’1 de gener de 2017

coop 2017


18 interns coop

ESTADÍSTICA

Gestió democràtica

Els valors del món cooperatiu al nou estudi de la Federació

L’estudi assegura que les cooperatives de treball consideren la gestió democràtica com una eina útil i eficient a l’empresa de base col· lectiva. La participació de les persones sòcies és alta, segons es desprèn dels percentatges d’assistència a les assemblees i de participació en l’elaboració del pla estratègic, el reglament de règim intern i l’organigrama. La majoria de les cooperatives tenen mecanismes interns d’avaluació de la satisfacció de les persones de l’organització.

La investigació analitza la gestió democràtica, la transparència, la conciliació i la igualtat de gènere a les cooperatives

L

a gestió democràtica, la transparència, la igualtat de gènere i la conciliació són conceptes que pressuposem molt arrelats a les cooperatives de treball. Per tal de verificar fins a quin punt és o no és així, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya ha dedicat el seu estudi anual 2016 a avaluar aquesta qüestió. 1  La gestió democràtica és part de l’ADN cooperatiu. Els resultats de l’enquesta mostren que la gestió democràtica és una eina útil i eficient per a la gestió col·lectiva. S’admet que portar a la pràctica la gestió democràtica és un repte quotidià. Amb tot, les dades extretes de l’informe asseguren que malgrat que un 51 % de les cooperatives afirma que la participació de persones sòcies els preocupa, només un 5 % creu que és una àrea prioritària a reforçar. 2  La transparència és un valor fonamental a les cooperatives. El relat de la transparència que fan les cooperatives està molt unit a la gestió democràtica, és de caràcter intern i vinculada principalment a la gestió societària. El 7 % de les cooperatives declaren que la transparència és un àmbit prioritari que cal reforçar. El 40 % de les cooperatives disposen de mesures de transparència i bon govern. 3  Pel que fa a la igualtat de gènere, millora la situació respecte al mercat de treball. Malgrat que existeix un 46 % de cooperatives formades únicament per dones i un 24 % són paritàries, a mesura que la plantilla creix les cooperatives paritàries decreixen. La presència de dones als càrrecs de responsabilitat és més gran que en altres empreses. Amb tot, està per sota de la proporció que representen les dones al conjunt de les cooperatives. 4  En l’àmbit de la conciliació hi ha un esforç i una preocupació per equilibrar vida laboral i personal. El 44 % de les cooperatives apliquen mesures de conciliació. En general, són les cooperatives més grans les que més apliquen aquestes propostes i les de menor dimensió ho fan sense que estiguin reglamentades les mesures.

coop 2017

Conciliació La conciliació és una preocupació present al món cooperatiu. A les entrevistes i als grups de discussió s’evidencia la rellevància de les bones polítiques o mesures de conciliació desenvolupades.

Les cooperatives més petites tenen un concepte més ampli de conciliació (tot i que sovint menys formalitzat), en què habitualment s’inclou la dimensió de la vida personal oferint temps per estudiar, practicar esport o fer activisme polític.

54 % 36 % 44,3 % Cooperatives amb mesures de conciliació Cooperatives de 3 o menys persones treballadores amb polítiques de conciliació aplicades Cooperatives de més de 30 persones treballadores amb polítiques de conciliació aplicades


19

Transparència

83 %

Les polítiques de transparència i bon govern estan esteses explícitament i implícitament entre les cooperatives, la qual cosa afavoreix la rendició de comptes i la qualitat democràtica de les seves organitzacions.

55 % 51 % Cooperatives que disposen de protocols per afavorir la participació dels seus membres

Pràcticament totes les cooperatives enquestades tenen accessible la informació relativa a la gestió, ja que és rellevant per a les persones sòcies i els òrgans de govern (consell rector o direcció).

±100 %

Cooperatives que disposen de polítiques per incorporar noves persones sòcies Cooperatives que tenen àmpliament desenvolupats canals interns per recollir propostes de millora

40 % Cooperatives que disposen de polítiques explícites de transparència i bon govern Cooperatives que tenen accessible la informació relativa a la gestió

Igualtat de gènere Les dones tenen una proporció més alta que els homes als càrrecs de responsabilitat en el món cooperatiu. Les desigualtats de gènere es perceben com un problema i hi ha una gran voluntat de millorar la situació.

24 %

> 47 % 50,4 %

Presència de les dones al món cooperatiu

46,6 %

Presència de les dones a la resta del mercat laboral tradicional

29 % Cooperatives amb plantilla on el percentatge de dones supera el 60 % Cooperatives amb plantilla on el percentatge d’homes supera el 60 % Cooperatives amb plantilla paritària.

coop 2017


20 interns coop

VALORS

Com atraure talent a les cooperatives MIQUEL ROSELLÓ Té més de quinze anys d’experiència dins l’àmbit de la consultoria de RH posant el focus en l’atracció i

E

n l’actualitat, i tenint en compte el mercat laboral actual, atraure talent per a les nostres organitzacions pot convertir-se en una tasca complexa si no es tenen en compte algunes consideracions. Les regles del joc estan canviant a passes agegantades. Alguns experts rememoren la revolució industrial del segle XIX observant els canvis que s’estan produint en el nostre entorn, però amb una sensible diferència: una major acceleració en com s’està produint aquesta transformació. Aspectes com una demografia envellida que afecta tot Europa, però de particular impacte al nostre país; l’aparició de nous jaciments de treball, conseqüència de la irrupció del món digital; o la incorporació a llocs estratègics de les nostres empreses d’un perfil generacional, els mil·lenistes, amb unes característiques prou singulars, configuren un escenari excepcional que les nostres organitzacions han de tenir en compte a l’hora d’identificar i atraure talent. Des del món cooperatiu convido, en primer lloc, a preguntar-nos si podem continuar la nostra activitat essent impermeables a aquests canvis i, evidentment, ja en sabeu la resposta. Si convenim que la nostra base competitiva, la que ens permet diferenciar-nos i aportar valor al nostre mercat, la fonamenten principalment les persones que contribueixen amb el seu esforç, valor i compromís cada dia, què cal fer per atraure les possibles noves incorporacions, determinants per assolir els nostres objectius estratègics?

coop 2017

fidelització de talent. Actualment és assessor de carrera professional a EADA Business School per a perfils directius i comandaments intermedis.

En la meva opinió i, en primer lloc, caldrà prendre consciència que estem competint amb altres empreses per incorporar el mateix talent o les mateixes persones, i això comporta, necessàriament, posar un especial focus en la construcció d’un missatge seductor, fidel a la realitat però alhora de valor per a la societat. Convindrà exposar adequadament qui som, com creem valor, per què som competitius i, el que és més important, com esperem que contribueixi el nouvingut en la nostra missió. En segon lloc, proposo aportar rigor i metodologia en els nostres processos de selecció, acollida, formació i desenvolupament de persones. Des del món cooperatiu tenim un avantatge: la importància de la part relacional, la necessitat d’incorporar persones de confiança, amb capacitat per comprometre’s,

En la meva opinió, el possible nouvingut ha de percebre no solament un entorn proper i acollidor en el qual poder vehicular els seus propòsits i objectius, sinó també un projecte rigorós, solvent i reptador des d’un punt de vista empresarial.


David MartĂ­nez

21

coop 2017


22 interns coop

per formar part d’un projecte professional de singular consideració i que, de vegades, assoleix una major transcendència de caràcter personal. Però aquest punt també pot erigir-se en un inconvenient si desatenem com ens aproximem a les persones que ens interessa atraure i ho concedim tot a la relació personal. En la meva opinió, el possible nouvingut ha de percebre no solament un entorn proper i acollidor en el qual poder vehicular els seus propòsits i objectius, sinó també un projecte rigorós, solvent i reptador des d’un punt de vista empresarial. Recomano, així mateix, la presència en xarxes socials, els candidats ja fa temps que hi són. Sense anar més lluny, només a Linkedin tenim més de vuit milions de persones registrades a Espanya, fet que supera àmpliament el 40 % de la població activa. Però és que, a més a més, informes recents ens indiquen que cada cop són més les persones que utilitzen la xarxa per cercar el seu projecte professional. I no només les persones individuals sinó també les empreses, els nostres competidors directes, que ja disposen del seu aparador ben visible i captivador. Sovint, sento els responsables de dur a terme els processos de selecció que demanen persones responsables, compromeses, fiables,

Merla

Merla de pit blanc Turdus torquatus

Merla blava

Monticola solitarius

Merla blanca

(Tàxon no descrit) Xavier Alamany

Turdus merula

íntegres i eficients. Sens dubte, competències clau i d’indubtable valor per a les nostres empreses; però, què els oferim a canvi? Quines seran les contraprestacions que els nostres col·laboradors s’enduran pel fet de treballar en les nostres organitzacions? Humilment, convido els nostres empresaris a posar cada cop més l’accent a dotar de major atractiu el nostre missatge si no volem perdre capacitat d’atracció. Alguns parlen de “batalla pel talent”, d’altres senzillament indiquen una manca de professionals d’acord amb l’evolució i les tendències del nou mercat laboral i/o d’acord amb les noves necessitats de les empreses. En qualsevol dels dos casos, considero oportú revisar el nostre model d’actuació quan ens proposem cercar i fidelitzar talent. Avui, les organitzacions giraran entorn a les persones amb talent… però també entorn a les seves expectatives i necessitats. Hem preguntat als nostres col·laboradors què els satisfà del fet de treballar amb nosaltres? Les respostes ens poden donar pistes de com focalitzar el nostre discurs i generar un missatge convincent per a les possibles noves incorporacions.

coop 2017


23 VALORS

Relats que connecten amb els clients MÒNICA CARBONELL (Fundadora de Sodabites) www.sodabites.com

L

’era digital ha transformat un context de consum en què les persones no es qüestionaven què hi havia darrera del que compraven. Fa deu anys, en la decisió de compra no tenia pràcticament pes ni com era l’empresa ni què feia socialment. Avui estem en un escenari completament diferent. Cada vegada per a més persones la compra s’ha convertit en un vot i identificar-se amb els valors, l’ètica o el compromís social d’una empresa pot determinar una decisió de compra entre dues o més opcions, un fet enormement positiu per a les empreses cooperatives, ja que d’entrada en el seu dia van escollir una manera de constituir-se lligada amb els valors dels seus fundadors i més enfocada en les persones. Què cal fer per rendibilitzar-ho? Fer-ho visible mitjançant un relat. Crear un relat de marca que, a més d’explicar el que fa l’empresa, expliqui com i per què s’ha constituït com a cooperativa. Mostrar les persones que hi ha al darrera i allò que tenen en comú; els valors, la visió d’empresa i la postura cap a la societat. En quin tipus de societat creieu? Quina és la missió de la vostra empresa? Quins valors marquen les vostres decisions?

I, quan parlo de valors, és important no conformar-se amb paraules que, d’entrada, poden sonar “gastades”, com per exemple: “qualitat”, “atenció al client” o “compromís”, perquè és difícil que una persona s’identifiqui amb un concepte abstracte que, a més, ja ha vist o ha sentit infinitat de vegades. Si, per exemple, parleu de qualitat cal donar evidències. Explicar, també, com busqueu aquesta qualitat a la vostra empresa. És un tema de selecció de matèria primera? Potser és que el vostre servei s’ha agilitzat i esteu enfocant-vos a fer-ho cada vegada més ràpid? Quin és el vostre enfocament en la qualitat? Penseu en aquelles decisions que heu pres en el passat, com per exemple constituir-vos com a cooperativa, i que seguiu prenent cada dia. Les decisions que estan connectades amb com veieu la vostra empresa dins de la societat o amb els valors que marquen les vostres decisions no les deixeu a l’oficina, recolliu-les en el vostre relat de marca, perquè la gent pugui entendre què diferencia la vostra empresa i acabi votant comprar-vos.

Les decisions que estan connectades amb com veieu la vostra empresa dins de la societat o amb els valors que marquen les vostres decisions no les deixeu a l’oficina, recolliu-les en el vostre relat de marca, perquè la gent pugui entendre què diferencia la vostra empresa i acabi votant comprar-vos. coop 2017


24 interns coop

CASOS D’ÈXIT

Femmefleur és una cooperativa creada per tres sòcies amb un fort compromís social. Va néixer fa sis anys per ajudar a millorar la vida de les dones tenint molt present el respecte per l’entorn. Elles han ajudat a popularitzar la copa menstrual, el producte per a la menstruació més respectuós amb el medi ambient, i han dissenyat unes calces que responen als mateixos valors, alhora que han aixecat moltes expectatives.

Text ANNA PINTER

NOM

Femmefleur, SCCL TREBALLADORS

2 SOCIS

4 FACTURACIÓ 2016

96.000 € WEB

www.femmefleur.net

coop 2017

Femmefleur fa de la higiene íntima un projecte innovador en benefici de tothom

L

a cooperativa Femmefleur va començar amb un producte desconegut i un sistema de comercialització aleshores residual. Una combinació aparentment fatal que feia fàcil de creure que tenien els dies comptats, però el temps ha acabat donant-los la raó i convertint-les en pioneres. Al setembre de 2011, Eva Polio, Laida Memba i Cristina Torres van posar en marxa la cooperativa, amb l’ambiciós objectiu de desenvolupar projectes que ajudessin a la millora de l’entorn i, a més, amb una mirada en femení. La copa menstrual, un recipient que s’insereix en la vagina durant la menstruació per retenir el flux menstrual, que és reutilitzable i pot

LA FITA

L’any 2011, Eva Polio, Laida Memba i Cristina Torres van crear Femmefleur per desenvolupar projectes que ajudessin a la millora de l’entorn i amb una mirada en femení.


25

arribar a durar fins a 10 anys, es va convertir en la millor expressió de la idea fundacional de Femmefleur. Ara bé, tot i les bondats del producte i les bones intencions de les fundadores, aleshores aquest bé estava posicionat en un segment de la població molt reduït que encara feia més complicat trobar la rendibilitat a la iniciativa. Però Femmefleur es va marcar l’objectiu d’universalitzar-la i la resta ja va anar venint. Eva Polio i Laida Memba, companyes en l’etapa universitària i arquitectes de professió, ambdues amb un fort compromís social, no van dubtar que la cooperativa era el model societari que més s’ajustava a la seva manera de treballar i van decidir posar en marxa la plataforma www.lacopamenstrual.es. Per donar-li forma i atractiu van demanar a Cristina Torres, dissenyadora gràfica, que se sumés a la iniciativa. D’aquí va sorgir un portal inicialment dedicat a donar a conèixer la copa menstrual i posar el seu gra de sorra contra els residus generats pels productes d’higiene femenina, que són ni més ni menys que al voltant de 200.000 tones anuals a tot Europa. I si anem a l’àmbit local, només a Barcelona es generen cada any més de 32.000 tones de residus. Així que, poc després de posar en marxa la plataforma Femmefleur, es van iniciar en la venda en línia i es van convertir en la distribuïdora oficial a Espanya de la copa menstrual Femmecup. Als inicis, però, hi va haver poc moviment.

“La compra en línia era encara molt incipient i ens va costar arrencar”, recorda Eva Polio. A més, la particularitat d’aquest producte el dota d’una rendibilitat difícil, amb un ritme molt diferent al de la majoria de béns de consum. El fet de ser un producte que té una vida d’una dècada aproximadament i un preu que oscil·la entre els 20 i els 30 euros fa més necessari, doncs, arribar a una massa de població molt més elevada. Ara bé, cinc anys després, la copa menstrual ja no és tan estranya per a la població, es troba en un procés de creixement arreu del món que, concretament a Catalunya, va tenir un punt d’inflexió la primavera del 2016. Aleshores, la CUP de Manresa va demanar que s’inclogués com una opció més en els tallers d’informació sobre menstruació per a les joves i va generar un debat sorollós als mitjans de comunicació. Amb aquesta inclusió sobtada en el debat públic i, sobretot, la tasca de divulgació que ha anat fent aquesta plataforma junt amb l’eclosió de la compra en línia, s’ha aconseguit que finalment hagin caigut les barreres de la fase inicial del projecte. Eva Polio explica que la xifra de vendes ha crescut progressivament en els darrers anys, tant a clients finals com a proveïdors, i les vendes internacionals ja representen un 15 % del total. Des del 2015 han incorporat a la cooperativa una treballadora a temps parcial i ja s’ha convertit en el modus vivendi de dues

La xifra de vendes ha crescut progressivament en els darrers anys, tant a clients finals com a proveïdors, i les vendes internacionals ja representen el 15 % del total.

coop 2017


26 interns coop

sòcies. “Cada cop ens resulta més complicat compaginar la feina d’arquitectes amb tots els projectes que portem entre mans a la plataforma”, explica Eva Polio. De fet, el portal no és només una botiga en línia de copes menstruals, sinó també de

productes per al sòl pelvià: anticonceptius, protectors íntims reutilitzables, sabons, llibres, etc. La plataforma rep al voltant de 630.000 visites l’any i ja són una comunitat de gairebé 6.000 persones a les xarxes socials, la qual cosa els dona una valuosa retroalimentació que la fan servir per oferir més informació i serveis. I aquí no acaba el projecte. Des dels inicis han fet de la innovació la marca de la casa i, de fet, es van inventar el primer test per definir quina és la copa millor per a cada usuària, i periòdicament van aportant novetats en la manera d’informar. La seva especialització ha estat tan reconeguda en el sector que l’any passat van assessorar el disseny d’una nova copa menstrual: enna cycle, creada per una empresa catalana, és l’única amb aplicador i feta amb silicona de grau mèdic, que ja s’ha començat a comercialitzar. Posant la mirada en el futur, Eva Polio explica que, amb aquesta filosofia innovadora, volen seguir creixent en els propers anys amb dos nous projectes al voltant de la higiene íntima femenina, però estan obertes a nous temes que ajudin a millorar el dia a dia de les dones i alhora crear un món més conscienciat.

La plataforma rep al voltant de 630.000 visites l’any i ja són una comunitat de gairebé 6.000 persones a les xarxes. LES PRIMERES CALCES PER A LA MENSTRUACIÓ REUTILITZABLES

N

omés d’una cooperativa com Femmefleur, centrada a facilitar la vida a les dones, amb consciència per l’entorn, podria sorgir una iniciativa com Cocoro Advanced Lingerie for Periods. La cooperativa, junt a Rosario Puñales, ha dissenyat les primeres calces per a la menstruació i el fluix vaginal ecològiques i reutilitzables que, a més de no generar residus, són respectuoses amb el cos. Es tracta d’un producte absorbent, antibacterià, transpirable i sostenible que omple un buit en el mercat i que ha despertat moltes expectatives. De fet, Femmefleur va engegar un micromecenatge el novembre passat per al procés de producció amb l’objectiu d’obtenir

coop 2017

21.000 euros i el van tancar amb més de 160.000 euros un mes després. “Ha estat tot un èxit i les previsions ‘s’han fet pols’, ja que el 2016 va ser un molt bon any per a nosaltres”, explica Eva Polio. Els plans inicials de Femmefleur eren produir 1.500 calces en la primera fase, però els bons resultats en la captació de capital els ha obligat a multiplicar la producció i planejar les 9.000 unitats per a la primavera de 2017, la meitat de les quals ja estan venudes a canvi de les aportacions del micromecenatge. A més del contingut ecològic que tenen unes calces reutilitzables, al darrere de Cocoro Advanced Lingerie hi ha una aposta per la producció local i el teixit europeu.

Polio explica que ja tenen acords de producció amb diferents tallers de confecció de la demarcació de Barcelona. De moment, la comercialització es farà en línia, però no descarten fer servir altres canals més tradicionals. Per al desenvolupament i la recerca del producte, Femme-

fleur ha comptat, a més, amb dues ajudes: una de Gicoop i l’altra de la UE, en el marc de les subvencions d’horitzó 2020, dotada amb 50.000 euros. Aquesta injecció de capital els va facilitar començar la recerca i el desenvolupament del nou producte a Eurecat i a un laboratori tèxtil de Mataró.


27 CASOS D’ÈXIT

La cooperativa científica Trialance és un bon exemple de com reinventar-se en un sector madur pot acabar sent una recepta per a l’èxit. I no només pels bons resultats econòmics que ha registrat en els seus dos anys de vida, sinó per la capacitat de recuperar científics sèniors expulsats o autoexpulsats del sistema de recerca. L’estructura organitzativa de la cooperativa, basada en la corresponsabilitat dels investigadors, és el que la fa pionera.

Trialance, una cooperativa científica pionera en el seu model organitzatiu

NOM

LA FITA

Trialance, SCCL

Trialance es dedica a la recerca clínica per al sector farmacèutic i aposta per un model que permet reincorporar perfils professionals que havien quedat fora del mercat.

TREBALLADORS

6 SOCIS

4 FACTURACIÓ 2016

400.000 € WEB

www.trialance.com

Text ANNA PINTER Fotos JORDI PLAY

T

rialance es dedica a la recerca clínica, és a dir, ofereix anàlisis estadístiques de resultats i els informes necessaris perquè els productes farmacèutics arribin al mercat. Són estudis indispensables abans del llançament del fàrmac, però també un cop ja és al mercat. “La recerca en un fàrmac no s’acaba mai, ja que ha d’ajudar a comprovar la seguretat, millorar l’efectivitat, etc.”, explica Xavier Molina, el soci fundador de la cooperativa. Trialance ofereix des de fa dos anys aquest servei a la indústria farmacèutica amb una estructura organitzativa que trenca esquemes. Quan fa aproximadament dues dècades les farmacèutiques van començar

coop 2017


28 interns coop

“Es genera un canvi qualitatiu molt important, que ens diferencia de la competència, ja que apoderem persones sèniors.” coop 2017

a externalitzar la recerca es va multiplicar la creació d’empreses de serveis científics com els que ofereix Trialance. La majoria d’aquestes empreses van néixer i continuen amb un model d’empresa amb una estructura molt piramidal, amb un propietari del qual depenen un grup d’empleats, generalment joves i amb poca trajectòria, i en les quals habitualment hi ha un índex de rotació altíssim. El mateix Xavier Molina havia estat propietari d’una empresa de serveis d’aquest estil i es va adonar de les inoperàncies que genera aquesta manera de funcionar i aleshores va decidir fer el salt al món cooperatiu. “Hi ha moltes tensions, amb una rotació de personal molt elevada, ja que davant el fitxatge de les grans companyies resulta molt difícil retenir els millors talents”, diu. Trialance ha trencat amb aquest model i ha optat per una cooperativa on els professionals que fan la recerca són socis, s’impliquen plenament en cada projecte que se’ls assigna i són ells mateixos els qui s’organitzen el temps per desenvolupar-los. A més, fan la feina des de casa amb un sistema de treball molt flexible i d’autoresponsabilitat màxima. “Amb aquesta estructura cadascú s’organitza l’execució del seu projecte com vol. D’aquesta manera pot sumar-s’hi gent que viu arreu del territori, no

t’obliga a viure a les grans ciutats on hi ha les grans companyies farmacèutiques”, relata el soci fundador i coordinador de Trialance. Per això mateix, a Trialance hi treballen socis o col·laboradors des de diferents localitzacions, així que impulsen les noves tecnologies i les possibilitats que dona el treball en xarxa per estar lluny físicament i molt a prop a la vegada. “No ens cal fer reunions periòdiques, perquè ja estem connectats constantment”, diu Molina. Amb aquesta aposta per un model diferent, Trialance ha posat les persones al davant, ja que aquest model permet reincorporar perfils molt sèniors i de molta experiència que han quedat fora de la gran empresa per la manca de flexibilitat horària o per l’edat. “Sovint, les grans empreses deixen de contractar els professionals més grans, els que tenen més experiència. Així que s’ha generat un considerable consorci de gent que es troba en aquestes circumstàncies i que amb Trialance se’ls obre una nova oportunitat per reincorporar-se”, desvetlla Molina. Com que aquesta manera d’organitzar-se no necessita una estructura central, no es generen despeses extres i els permet oferir preus més competitius. I no només això, no els obliga a cercar gran volum de negoci per mantenir les


29 CASOS D’ÈXIT

despeses estructurals. Així que, en tan poc de temps de vida, Trialance està tenint un ritme de creixement exponencial, amb un 20 % de la facturació provinent del mercat internacional. I les previsions són que aquest percentatge agafi encara més dimensió. Al darrere d’aquesta estructura hi ha una filosofia d’empresa basada en la transparència i el bon servei. “La nostra ambició no és crear negoci per negoci, sinó ser capaços d’oferir els serveis que realment necessita el client, encara que ens suposi ingressar menys. Així jo també dormo més tranquil”, explica Molina. En menys de dos anys de vida, l’empresa ja suma quatre socis (Francesc Miras, Marta Carboneras, Mercedes Villa i el mateix Xavier Molina) i cinc col·laboradors. A més de Xavier Molina, els altres socis són exempleats de la seva anterior empresa, que en posar en marxa el projecte els va engrescar en la cooperativa, i ara mantenen una relació laboral que comporta una major implicació. “Tenia molt clar que no volia replicar una companyia en la qual les persones que la componen tenen poca vinculació i compromís i sabia que la cooperativa donava resposta a aquesta filosofia.” L’objectiu és que els col·laboradors es vagin sumant al projecte com a socis a mesura que es van coneixent més i van encaixant en la cooperativa. Amb aquest model d’empresa es resolen, doncs, diferents carències, s’acaba amb la

rotació del personal, hi ha major implicació i autoresponsabilitat i es dona cabuda a persones expulsades o autoexpulsades del sistema, un personal amb molta experiència. “D’aquesta manera es genera un canvi qualitatiu important que ens diferencia de la competència, ja que apoderem persones sèniors”, insisteix Molina. Aquesta estructura té, ara com ara, unes limitacions, i és que no pot agafar projectes gaire grans o complexos que impliquin la coordinació d’equips molt grans, perquè no tenen aquesta força. Tot i això, no renuncien a tenir més endavant una organització sòlida de més dimensions per fer projectes més complexos que els que han fet fins ara. Sobre Xavier Molina recau la tasca més de gestió i coordinació sense deixar de fer feines de recerca, de manera que trenca amb l’estructura de les grans organitzacions que tenen totalment estanques les posicions: “estàs tan encotillat en les teves funcions que acaba generant bastanta frustració”, afirma Molina.

“La nostra ambició no és crear negoci per negoci, sinó fer una feina basada en la transparència i el bon servei.”

NO DEIXAR PERDRE NINGÚ

P

er a la posada en marxa de la cooperativa, Xavier Molina va viure una experiència que va ser determinant. Després de deixar la multinacional en la qual treballava es va trobar un dia al carrer una treballadora molt experimentada d’aquella empresa que patia una malaltia greu i que ja no tenia espai a l’organització. Ella li va fer saber que no volia passar el seu dia a dia sense fer res més que esperar el final, així que Xavier Molina la va ajudar a buscar petits projectes que la mantinguessin activa, i aquella acció de bona voluntat es va convertir en la llavor que ha permès avui Trialance. “Això per a mi va ser un al·licient, em va servir per adonar-me que hi ha massa gent que està fora del sector per circumstàncies molt diferents, però que vol

treballar i té moltes capacitats”, explica. Aquell va ser un cas molt extrem, una evidència que els professionals amb una trajectòria científica molt important que no es reincorporen acaben sent una pèrdua per a tothom. Xavier Molina creu que ha arribat el moment de replantejar-se les estructures empresarials, ja que considera que hi ha maneres per reduir les macroestructures i aquests excedents dedicar-los a millorar les retribucions de les feines més productives. “Cada cop tinc més clar que l’estructura típica d’empresa amb moltes persones que es dediquen a l’organització i que no estan produint està en decadència”, raona Molina. Trialance ha vingut, doncs, a fer una sacsejada al sector a l’Estat espanyol, amb un model d’organització, ara com

ara, inusual a Europa, però que pel que sembla servirà de referent per a noves organitzacions. Molina reflexiona sobre el model actual i creu que hi ha molt de marge de millora, ja que creu que si es redueixen les macroestructures de les companyies això permetria augmentar

les retribucions de les feines més productives. “S’han de repensar més les estructures. Cada cop tinc més clar que l’estructura típica d’empresa amb moltes persones que es dediquen a l’organització i que no estan produint està en decadència”, raona Molina.

coop 2017


30 interns coop

CASOS D’ÈXIT

Zumzeig Cinecooperativa està fet del material que conformen els somnis. No només és el primer cinema cooperatiu de Catalunya sinó que fa una aposta cultural de pel·lícules independents i activistes, en un espai preparat per intercanviar idees.

Text ANNA PINTER Fotos JORDI PLAY

Cinema activista busca espectador actiu

NOM

LA FITA

Zumzeig Cinecooperativa

Zumzeig Cinecooperativa fa programacions que escapen d’una sala convencional, pel·lícules amb un rerefons activista i independent que sense ells no es podrien veure a Barcelona.

TREBALLADORS

6 COL·LABORADORS

19 FACTURACIÓ 2016

No disponible WEB

www.zumzeigcine. coop

coop 2017

“A Zumzeig Cinecooperativa creiem fermament en la democratització de la cultura i oferim els preus més assequibles possibles.” Amb aquesta declaració de principis es presenta la cooperativa als usuaris que es passegen pel seu web.


31 CASOS D’ÈXIT

F

er cua, seure a la butaca, veure la pel· lícula i marxar. Quan Esteban Bernatas va fundar, l’any 2013, el cinema Zumzeig al carrer Béjar, al barri de Sants de Barcelona, tenia molt clar que els qui entressin a la seva sala, d’unes 70 butaques, no seguirien aquesta seqüència. Zumzeig havia de ser un espai per pensar i compartir, i per això es va habilitar una cafeteria a l’estil bristot i una programació amb tertúlies i debats al voltant d’aquest art, preparada perquè el públic anés al cinema i es quedés més estona. Un centre a l’estil del que hi ha a diferents llocs de França, que serveix de punt de trobada al voltant del setè art. Ara bé, quan any i mig després de la seva creació Bernatas es va traslladar a viure a París i va veure que era molt complicat poder gestionar el negoci des de la distància va convocar un grup de 50 persones vinculades al món del cinema, entre els quals hi havia distribuïdors, programadors i crítics, perquè n’agafessin el relleu. D’aquella reunió, un petit grup es va engrescar a no deixar morir aquest actiu cultural i va agafar les regnes de Zumzeig Cinecooperativa. Al capdavant, s’hi va posar Javier Rueda, que es dedica a l’àrea de finances; Anna Brufau, a coordinació; Miquel Martí Freixas i Albert Triviño són els responsables de coordinació i programació; Ariadna Ribas fa tasques de relacions externes i Yonay Boix s’ocupa de la comunicació de la cooperativa. Tots ja tenien alguna relació amb el món del cinema, d’alguna o altra manera, i van decidir compaginar el repte amb els altres projectes de gestió cultural en els quals estaven immersos prèviament. Ara, tots són socis treballadors i tenen el compromís de fer rodar Zumzeig Cinecooperativa. Després d’uns mesos de treball a l’ombra i amb un suport essencial de la Federació de Cooperatives de Treball durant l’estiu per a posar-la en marxa, al setembre del 2016 es van constituir com a cooperativa sense ànim de lucre i es van convertir en el primer cinema cooperatiu de Catalunya. Per a la nova etapa van veure clar que l’estructura havia de ser diferent, “vam triar el model cooperatiu perquè enteníem que era el més coherent amb la nostra manera de treballar”, explica Yonay Boix, un dels socis i responsable de comunicació de Zumzeig Cinecooperativa. Durant l’estiu del 2016 van tancar el cinema per començar al mes de novembre amb més forces, per donar ales al projecte. Aleshores es va forjar l’inici d’una gran amistat. En un moment en el qual fins i tot a les sales més comercials els costa atreure públic d’una manera massiva, Zumzeig Cinemacooperativa opta pel micromecenantge per garantir els ingressos de la seva reobertura i alhora generar una bossa de públic fidel. Les

expectatives es van sobrepassar i en només un dia van ser capaços d’expedir més de 200 carnets d’Amic, un instrument de fidelització com a compensació a l’aportació econòmica dels qui van participar en el micromecenatge. A més, van donar l’opció de fer aportacions econòmiques de 250 euros, que permet convertir-se en soci col·laborador, amb dret a participar en una assemblea. Ara com ara, ja són una vintena. Zumzeig Cinecooperativa ha captivat moltes persones perquè ha sabut oferir alguna cosa diferent en el panorama artístic. Fa programacions que escapen d’una sala convencional, es tracta de pel·lícules amb un rerefons activista i independent. “Un tipus de cinema que, si no existíssim nosaltres, no es veuria a Barcelona”, explica Yonay Boix. La firma ajuda així a donar visibilitat a un tipus de cinema i temàtica que no té sortida als cinemes comercials, “la majoria de les pel·lícules que projectem només

coop 2017


32 interns coop

CASOS D’ÈXIT

les posem nosaltres”, insisteix el responsable de comunicació de la cooperativa. A més, aquest no és només un lloc on anar a veure pel·lícules, aspira a ser molt més. “És un punt de trobada on xerrar, on generar debats, col·loquis i potenciar les relacions amb la gent”, relata Boix. De fet, en la seva programació hi ha el que anomenen sessions paral· leles, que compten amb presència dels directors de les obres per afavorir els col·loquis i l’intercanvi entre els espectadors i els autors. A Zumzeig Cinecooperativa tenen la intenció d’augmentar i expandir l’oferta de cartellera amb propostes paral·leles que complementen la seva política plural d’exhibició d’estrenes cinematogràfiques. “Un espai polivalent de reflexió i entreteniment que advoca per la varietat cultural i la transversalitat”, descriu. És justament en aquest format de sessions paral·leles en les quals el cinema ha penjat, en més d’una ocasió, el cartell d’entrades exhaurides. De fet, els dos cops que ha participat el director de la pel·lícula Mimosas, Oliver Laxe, una obra del cinema espanyol aclamada per crítica i públic al festival de Cannes, han omplert la sala. Boix creu que s’ha evidenciat que el públic té ga-

L’AMBICIOSA ASPIRACIÓ DE DEMOCRATITZAR LA CULTURA

A

Zumzeig Cinecooperativa creiem fermament en la democratització de la cultura i oferim els preus més assequibles possibles”, amb aquesta declaració de

nes de ser més que un simple espectador. Ara bé, la voluntat d’aquest projecte cultural és arribar a d’altres públics. Per una banda, el cinema inclou una àrea infantil. “Des d’aquest espai cultural volen transmetre la passió pel setè art ben fet i a partir de pel·lícules que aportin valors compromesos amb el món en què vivim”, diu Boix. En un món amb cada cop més dispositius electrònics i missatges audiovisuals, Zumzeig vol donar la possibilitat als més petits d’entretenir-se amb qualitat. Un altra de les particularitats és que donen l’opció de lloguer de la sala als professionals de la indústria cinematogràfica o a d’altres sectors que busquin un espai d’exhibició en format audiovisual del seu treball. I, vist l’èxit, han apostat per les entrades anticipades com una eina de finançament i captació d’espectadors. “Hem aconseguit augmentar el públic fidel”, diu Boix, que mira amb satisfacció l’apassionant periple en el qual s’han posat i avança que el futur passa per obrir més les instal·lacions al barri, a molts ciutadans que no són cinèfils, però que tenen a Zumzeig Cinemacooperativa tot un món per descobrir.

principis es presenta la cooperativa als usuaris que es passegen pel seu web. L’aspiració és ambiciosa i es concreta en descomptes a l’espectador assidu i als qui aposten per un projecte d’aquestes característiques. Per això, van crear el carnet d’Amic del Zumzeig,

per 50 euros, el que ells mateixos defineixen com la gran aposta d’aquesta nova etapa cooperativista i sense ànim de lucre. Els portadors d’aquesta etiqueta no només sumen una targeta de fidelització més a la seva cartera sinó que for-

“Des d’aquest espai cultural volem transmetre la passió pel setè art ben fet i a partir de pel·lícules que aportin valors compromesos amb el món en què vivim”, diu Boix, un dels socis de Zumzeig Cinecooperativa.

maran part de la comunitat d’usuaris, on seran escoltats, podran aportar idees i tenir incidència en la presa de decisions, mitjançant la creació d’una assemblea d’Amics del Zumzeig que té representació legal a l’assemblea de socis de la cooperativa. Ser membre del club d’Amics del Zumzeig dona accés a més a 6 entrades al cinema gratuïtes, descomptes a les entrades en les sessions d’estrena i les sessions paral·leles i, a més, preestrenes i sessions especials.

El públic poc abans d’una sessió de cinema a Zumzeig Cinecooperativa, situat al carrer Béjar del barri de Sants de Barcelona.

coop 2017


emagazine

Ja disponible al teu ordinador i tauleta amb contingut extra: vídeos, fotos, interactius... DISPONIBLE PER A IOS I ANDROID

Valors i preus cooperatius

Les assegurances també poden ser ètiques 350 cooperatives i 2.000 organitzacions assegurades

www.arc.coop

Corredoria especialitzada en economia solidària /projectearc

@arc_coop


34 interns coop

BENVINGUTS!

Durant l’any 2016 la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya ha incorporat 47 noves empreses cooperatives que ja són part de la nostra entitat i ens ajuden a fer més gran el cooperativisme. En aquesta pàgina us les presentem i els donem la benvinguda!

L

es noves cooperatives federades formen part de sectors d’activitat econòmica ben variats. Des de l’elaboració artesanal de formatges o cervesa, la traducció, la gestió immobiliària, la investigació clínica o el lleure, les noves cooperatives que s’han incorporat a la Federació són una mostra de la diversitat que implica la fórmula empresarial cooperativa. Destaquem que hem donat la benvinguda a quatre restaurants, tres mitjans de comunicació, dues cooperatives d’arquitectes i dos cotreballs, entre moltes d’altres! Si en voleu saber més, al final de la revista, en trobareu les dades al Directori. O bé, mireu el vídeo que vam fer junts a la trobada de noves cooperatives federades el novembre de 2016. http://bit.ly/2nxT2pO

CAMPER DIEM

CAL TIP ARTIS ’N’ FOOD

Venda de furgonetes van noves i camperització

Cotreball i formació

Restaurant i taller -botiga de mobles en un mateix espai

CLT VALLÉS

Emmagatzematge de mercaderies, preparació de comandes i més!

CÍCLICA ARQUITECTURA

Serveis d’arquitectura, urbanisme i paisatge

COL·LEGI CREA NOVA

Escola amb metodologia innovadora

DBCOOP

Maquetació, edició i preimpressió

COOPERATIVA SOCIAL PENEDÈS Gestió de ’La Bugaderia’, roba neta amb compromís social

CREARSA

Audiovisual social

coop 2017


35

EL CAU DE LES GUINEUS

Bar-cafeteria i dinamització comunitària al barri del Guinardó

DIES D’AGOST

Serveis de comunicació i edició d’un diari digital

ECOTALLERS

Reciclatge i passejades sostenibles

EL SAÜC

Activitats de lleure i educació

FANATIX URBAN DANCE Escola de dansa

L’ESCAC

Educació, formació i inserció laboral

FEM ESCALA

Administració de comunitats veïnals i lloguers

FEINART

GALÉMORENO

Cotreball i tallers per a persones que cerquen feina

Gestió del restaurant Sopa de Pedres a Barcelona

FORMATGERIA DEL MIRACLE

Obrador de formatges i productes làctics

GESTIÓ DE PUBLICACIONS LOCALS Serveis publicitaris i edició de diaris

GATUARI

Benestar animal i espai de convivència amb gats

GRUP DE SUPORT Assessoria i gestoria

coop 2017


36 interns coop

ANÀLISI

L’ESGUARD

Serveis d’educació en el lleure

GUIFIBAIX

Instal·lació de la xarxa de Guifi.net

KONEXIONA

Màrqueting i organització d’esdeveniments

GRUP DE DISSENY CABRILS Disseny d’àrees d’autocaravanes i edificis sostenibles

LA FURA CONTINGUTS

LA TEMERÀRIA

Mitjà de comunicació al Penedès

Taverna de cuina catalana

LA BAULA ARQUITECTES Arquitectura i urbanisme

MANTENIMIENTO INTEGRAL DE HOSTELERIA Venda, instal·lació i reparació de maquinària d’hoteleria

MALARRASSA

Diari independent i gratuït a Terrassa

MIM PSICOLOGIA

MECANIZADOS DOMER

Psicologia infantil i juvenil i assessorament

Mecanitzat de peces per a maquinària a      divers

METRES QUADRATS

Intermediació immobiliària

coop 2017

familiar


37 BENVINGUTS!

NINKASI

Elaboració artesana de cervesa ecològica autòctona

OLISTIS

ó Serveis lingüístics, traducció i interpretaci multilingüe

REVIURE SOLANELL

onat

Reconstrucció d’habitatges al poble aband de Solanell

RICEUP

Estudi de disseny especialitzat en comunicació visual i interiorisme

SUBMARÍ LILA

Activitats escolars i educació en el lleure

SURTDECASA

Diari digital cultural i de proximitat

TAU FOR & MAR

Formació bonificada

TALLERES PARA LA MECANIZACIÓN Y DESARROLLO DE CONCEPTOS

TERRA D’ESCUDELLA

Bar-restaurant i dinamització cultural al barri de Sants

Taller compartit de fusteria

TRIALANCE

Investigació clínica per a empreses farmacèutiques

ZEROHUB

Estratègies innovadores per a la sostenibilitat dels entorns urbans

ZUMZEIG CINECOOPERATIVA Sala de cinema i bar

coop 2017


38 móncooperatiu coop

ACTUALITAT

Neix una nova xarxa d’ateneus cooperatius per convertir-se en un servei de referència on les organitzacions cooperatives i d’economia social col·laborin per engegar projectes singulars al territori. Els seus objectius són fomentar el cooperativisme i afavorir la creació d’empreses més participatives i compromeses amb el territori.

Neixen 15 nous ateneus cooperatius

Ateneus en xarxa. Eines per a la cooperació Text PILAR MAURELL

L

a Xarxa d’Ateneus creada en el marc del programa Aracoop ja està en marxa i 15 ateneus de tot Catalunya comencen a treballar per impulsar el cooperativisme i l’economia social. Cadascun ha d’afrontar reptes diferents, marcats per les característiques del seu territori. Així, per exemple, a l’Ateneu de les Terres de l’Ebre reben la notícia amb entusiasme mentre asseguren que se senten oblidats. Ho expressa Jaume Castellà, de la cooperativa CRESOL, de solucions energètiques locals, l’empresa que liderarà el projecte. “Les Terres de l’Ebre és un territori molt abandonat i ens hem d’espavilar sols per fer coses” explica, mentre assegura que ells sempre han estat molt sensibles a les iniciatives locals i han treballat per desenvolupar el cooperativisme. “Ens creiem el model perquè, a més, ens ha servit per passar la crisi i seria absurd no dedicar-hi temps”, afegeix Castellà. De fet, CRESOL forma part d’Uni.Co, una plataforma de cooperatives independents dels sectors energètic, tecnològic i industrial que ofereixen projectes i solucions d’eficiència i estalvi energètic. “Col·laborar ens ha permès treballar i tenir més oportunitats que mai”, afirma. “L’Ateneu ens dona les eines i els recursos i estem disposats a fer-los servir perquè som uns quants que ens hem decidit a fer que tot aquest coneixement i possibilitats no passin de llarg. I ho farem en col·laboració amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, amb qui sempre hem treballat i amb la qual tenim una relació molt bona”, conclou Castellà. Una situació molt diferent és la de l’Ateneu del Barcelonès Nord, que lideren des de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPO), de l’Ajuntament de Badalona. Una zona molt

coop 2017

poblada amb alts índex d’atur juvenil i de persones de més de 50 anys, i que veu en l’Ateneu una nova oportunitat. Faustino Marín, gerent de l’IMPO, fa molts anys que treballa en el món de l’economia social i recorda que Badalona és municipi cooperatiu, “la qual cosa ja ens obliga a fer una feina de formació, informació i promoció, i organitzar activitats sobre el món de l’economia social i de les cooperatives”. A més, la ciutat està dins la Xarxa de Municipis d’Economia Social i Solidària, junt amb Santa Coloma de Gramenet, Sabadell i Barcelona. De moment, a Badalona, que forma part del programa Municipi Cooperatiu impulsat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, ja s’ha fet un treball de diagnosi del sector, les conclusions del qual es publicaran aviat, però “ja et puc avançar que calculem que hi ha unes 60 o 70 empreses d’aquest tipus, un xifra raonable dins la mitjana de la resta de Catalunya”. I, de cara al futur, “el projecte que tenim per a l’Ateneu cooperatiu és omplir-lo de contingut perquè volem que sigui el punt de trobada de totes les cooperatives de la zona. A banda, hi farem feines d’orientació, cooperació, tallers, formació i assessorament, mimant molt els emprenedors”, explica Marín. Tot això col·laborant, com fins ara, amb la Federació

“Donarem formació i eines als prescriptors de la comarca perquè volem trencar el mite que formar una cooperativa és complicat”, diu Andrés Andrés.


Jordi Play

Andrés Andrés coordinador de l’Àrea de Desenvolupament Estratègic del Consell Comarcal del Baix Llobregat, la institució que lidera l’Ateneu d’aquesta àrea.

Jordi Play

39

Faustino Marín, de l’IMPO, Badalona, impulsarà l’Ateneu del Barcelonès Nord.

de Cooperatives de Treball de Catalunya, amb “qui sempre hem treballat colze a colze. De fet, ara hem creat un programa de microcrèdits o préstecs retornables, i els primers amb qui vam parlar va ser amb la Federació”. Una situació similar es viu des del Baix Llobregat, on també s’hi ha creat un ateneu que ja té un munt de projectes a la cartera. “Estem identificant tots aquells que treballen en economia social a la comarca, farem activitats i projectes per relacionar-los entre ells de manera que s’enriqueixin. També donarem suport a qualsevol persona o grup que vulgui posar en marxa una cooperativa, els acompanyarem durant el procés de constitució i donarem formació i eines a tots els prescriptors de la comarca, aquelles persones que assessoren els

“Teixir xarxes de relació ens enfortexi i fa que la gent aposti per quedar-se al territori”, diu Alba Rojas, de l’Ateneu de la Cata­ lunya central.

emprenedors que volen formar cooperatives, perquè volem trencar el mite que formar una cooperativa és complicat”, assegura Andrés Andrés, coordinador de l’Àrea de Desenvolupament Estratègic del Consell Comarcal del Baix Llobregat, la institució que lidera l’Ateneu. “La nostra idea és consolidar el servei i volem que l’Ateneu sigui el referent al territori i també punt de canalització i derivació de les diferents demandes” explica Andrés, que reivindica que s’ha de “visibilitzar l’economia social i afavorir la contractació pública d’aquest tipus d’empreses.” I, en aquest sentit, el Baix Llobregat aposta per promoure l’economia social “pensant en un canvi de model econòmic de creixement que tingui a veure amb les empreses més arrelades al territori i amb cert

coop 2017


40 móncooperatiu coop

g Alba Rojas. Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. d Jaume Castellà. Ateneu Cooperatiu de Terres de l’Ebre.

ACTUALITAT

compromís per enfortir la creació de llocs de treball”, assegura Andrés. I per això “vam decidir-nos a posar en marxa l’Ateneu, per fer veure que un altre creixement econòmic és possible”. A la Catalunya central també creuen que un altre model és possible. Allà, sis cooperatives —Gedi, Frescoop, Sambucus, Dies d’Agost, L’Arada i Set-C— s’han unit per demostrar-ho. Alba Rojas, de Gedi, coordina l’Ateneu de la Catalunya Central, una “oportunitat de fer de manera plausible i amb pressupost el que ja fem, és a dir, difusió i acompanyament dels emprenedors que vulguin fer cooperatives”. Però, alhora, l’Ateneu també “ens obliga a unir-nos i a treballar en xarxa i coordinadament. Perquè aquest és un territori molt ben comunicat pel

que fa a carreteres, però no hi ha gaire tradició de treball conjunt, quan, de fet, les necessitats són molt similars”, explica Rojas. “Teixir xarxes de relació i serveis conjunts ens enforteix i fa que la gent aposti per quedar-se al territori.” Els objectius inicials de l’Ateneu són fer una feina de diagnosi i donar a conèixer la fórmula de la cooperativa, “perquè hi ha molt desconeixement i pocs prescriptors —gestories— que coneguin bé com va”, assegura Rojas. A més, des de l’Ateneu de la Catalunya Central, “tenim molt clar que la Federació és un dels recursos amb el qual podem comptar quan l’Ateneu tiri endavant” i recorda que totes les cooperatives que el formen “estem federades i tenim la vocació de treballar en col·laboració”.

IMPULSORS I REFERENTS DEL COOPERATIVISME I L’ECONOMIA SOCIAL

L

a Generalitat de Catalunya ha creat la Xarxa d’Ateneus Cooperatius que seran els referents al territori i coordinaran les activitats de les organitzacions cooperatives i d’economia social. L’objectiu és que tots els agents vinculats amb el cooperativisme treballin plegats per crear i impulsar nous llocs de treball de qualitat, a més de promocionar l’economia social. Per això, s’han destinat més de tres milions d’euros en

coop 2017

subvencions per a la creació de 15 ateneus en el marc del programa Aracoop i a finals de 2016 es van anunciar les entitats guanyadores del concurs per liderar cadascun dels ateneus. Les entitats que optaven a la subvenció podien ser ens locals, empreses cooperatives o societats laborals, i també associacions i fundacions. Aracoop és una iniciativa de la Generalitat per promoure mesures destinades a la creació de noves coopera-

tives i societats laborals, especialment per part de joves i persones aturades, sobretot més grans de cinquanta anys. Amb aquesta nova proposta, els ateneus es converteixen en una eina de cohesió del territori a més d’oferir formació, informació i eines a totes les persones que vulguin formar una cooperativa. Els 15 ateneus valoren l’oportunitat que els dona aquesta iniciativa d’aconseguir arribar a més gent, gràcies als nous

recursos, que els permetrà des de contractar tècnics i llogar espais a muntar tallers i activitats. Tot i així, gairebé tots asseguren que aquesta era una feina que ja s’estava fent amb iniciatives puntuals i reivindiquen més cohesió i col·laboració entre totes les cooperatives.



42 móncooperatiu coop

HISTÒRIA

Analitzem el camí fet al llarg dels anys de cinc cooperatives amb activitats i perfils diferents. Quatre van sorgir en els darrers anys del franquisme. La més veterana, a principis del 1940, com a alternativa a una empresa privada en fallida. Totes són membres de la Federació i exemples d’èxit en projectes de llarg recorregut.

Cooperatives amb més de 40 anys d’història FERNANDA ADÁN Periodista i documentalista. Ha participat en l’elaboració de diferents sèries documentals històriques, com Pintant el gris, sobre els darrers anys del franquisme a Catalunya; 1714, la guerra a comarques (La XAL) o Prim, anatomia d’un general (TV3), entre d’altres.

A

finals dels anys 60, al petit municipi lleidatà de l’Espluga Calba (les Garrigues) l’èxode era massiu. Davant la manca de perspectives econòmiques que oferia el camp, bona part del jovent havia de marxar a la ciutat. En aquest context, l’any 1970 es crea la cooperativa John Fil, dedicada a la fabricació de peces de punt. Sis joves d’entre 18 i 24 anys, liderats pel nou capellà del poble, mossèn Joan Llort, i amb un capital de 10.000 pessetes (60 euros) s’embarquen en una aventura que ja té una història de 47 anys, una aventura que va permetre a aquells sis joves, i a molts altres en les dècades següents, tenir una bona feina sense haver de deixar el seu poble. Actualment, John

coop 2017

Fil té més de vuitanta socis, unes instal·lacions de mil metres quadrats i una producció d’entre 800 i 1.000 peces diàries. John Fil no és un cas aïllat. Durant la segona dècada dels anys 60 i la primera dels 70, a Catalunya, el món cooperatiu comença a revifar. Reapareixen cooperatives que s’havien dissolt durant el franquisme i se’n creen de noves. Per exemple, a Tona, a la plana de Vic, el 1964, set fusters s’associen per obrir la fusteria Mobles Pirineus. A Sabadell, el 1968, un grup de pares i mares de joves amb discapacitats munten CIPO, una empresa dedicada al manipulat de productes tèxtils, però que té com a objectiu principal inserir aquests nois i noies en el mercat laboral. Tres anys més tard, el 1971, a

Amb el temps, les feines més artesanals es van anar mecanitzant i alguns perfils professionals van desaparèixer.


43

Barcelona, un grup de professionals de l’àmbit educatiu creen Grupdem, un taller-escola també per a persones amb discapacitat. Aquestes cooperatives, a diferència de les que hi havia abans del franquisme, no són associacions únicament d’obrers, sinó que estan formades per tot tipus d’estaments socials i abasten àmbits molt diversos. Cal destacar també la Cristalería Aguiló, de principis del 1940, tot un clàssic de l’Eixample barceloní. Les dificultats de la dictadura

Aquestes cinc societats, d’àmbits econòmics, mides i trajectòries diferents, tenen en comú que van aparèixer durant el franquisme i que continuen en funcionament. Totes són també membres de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya des de fa 40 anys. Malgrat que, lògicament, els socis actuals no es trobaven entre els fundadors, en preguntar-los si estan al corrent de les dificultats que van tenir els socis fundadors, molts coincideixen a assenyalar la lentitud dels tràmits burocràtics. Jesús Prat, soci i gerent de Mobles Pirineus, assenyala la manca d’una legislació clara. “Enviaves la documentació per formalitzar la cooperativa i no rebies resposta durant molt de temps. Tampoc no hi havia una Federació, com ara, que et pogués assessorar sobre els diferents tràmits. Era un procés molt lent”, comenta Prats. Un altre entrebanc de l’època és que no es podia registrar cap nom en català. Però, curiosament, en anglès, sí. D’aquí que els sis joves de l’Espluga Calba, que volien batejar la cooperativa amb el nom de mossèn Joan, impulsor de la iniciativa, optessin per posar-li John. I així es va quedar: John Fil. Amb la mort de Franco, el 1975, comença un procés per reinstaurar les institucions democràtiques i, entre aquestes, la Generalitat de Catalunya. El 1980 se celebren eleccions autonòmiques i la Generalitat assumeix plenes competències en matèria de cooperatives. A principis del 1980 es creen diverses federacions de cooperatives i el 1984 neix la Confederació de Cooperatives de Catalunya. Tot això afavoreix la creació de més de 4.000 cooperatives entre 1982 i 1985. De negoci privat a model cooperatiu

Al carrer París de Barcelona, a prop de l’Hospital Clínic, trobem un d’aquells establiments de ‘tota la vida’. De fet, no se sap exactament quan es va iniciar l’activitat. La Cristalería Aguiló era una empresa privada, però quan a principis dels anys 40 el negoci fa fallida, el propietari, davant la impossibilitat de pagar els sous, ofereix la cristalleria als treballadors perquè ells mateixos la tirin endavant. El 2 de gener de 1942 el negoci passa a regir-se sota el model cooperatiu.

Amador Fuentes, actual president de Cristalería Aguiló, va entrar a formar part del negoci el 1987, així que dels inicis cooperatius de l’empresa coneix allò que va sentir explicar als treballadors més veterans i el que ha pogut trobar en alguns documents. Al principi, els productes que oferien eren més artesanals: emplomats artístics, talles als vidres, etc. Quan ell s’hi incorpora encara queda un dels darrers artesans, un polidor de vidre. “Amb el temps, les feines més artesanals es van mecanitzar i quan un artesà es jubilava, ja no es reemplaçava”, explica l’Amador. Aquesta és una de les principals causes, juntament amb la crisi del 2008, per les quals el nombre de socis s’ha reduït progressivament. I si fa 30 anys n’eren deu, i als inicis de la cooperativa es creu que arribaven a la vintena, ara en són tres. De fet, quan preguntem l’Amador sobre els principals canvis de la cristalleria en els trenta anys que hi treballa, la data clau és el 2008. Fins aquell moment, la feina no havia faltat mai. Tants anys de trajectòria els havien donat reputació i una bona clientela, entre la qual hi havia l’Administració, fet que assegurava un cert volum de producció. La crisi va frenar la demanda d’instal·lació de vidres, la principal activitat, i van haver d’ampliar l’oferta a altres productes com finestres d’alumini, tancaments de botigues, separadors d’oficina i certs elements decoratius. A més, la gent va deixar de renovar i es va incrementar la demanda dels serveis de manteniment. “Abans de la crisi no oferíem serveis de manteniment, perquè teníem tanta feina que no ens quedava temps. Reorientar el negoci en aquesta direcció ha estat clau per sobreviure a la crisi”, conclou l’Amador.

Durant el franquisme no es podia enregistrar cap nom en català, però en anglès, sí. D’aquí ve el nom de John Fil.

Unir esforços

Davant les dificultats de tirar endavant un negoci en solitari, set fusters professionals decideixen associar-se i crear una fusteria i

coop 2017


44 móncooperatiu coop

ebenisteria seguint el model cooperatiu, Mobles Pirineus. Era el 1964. La iniciativa té èxit i el 1972 ja inauguren una nova nau. El canvi més significatiu del seu mig segle d’història ha estat la progressiva desaparició de la figura de l’aprenent. “Durant molt temps, pràcticament fins al canvi de segle, agafàvem nois joves per formar-los. Durant sis anys cobraven poc, però aprenien l’ofici de fuster perfectament, i després podien entrar com a socis a la cooperativa”, explica Prat. Actualment, tot i que es remunera molt millor els aprenents, costa molt trobar gent jove disposada a invertir temps per formar-se bé en un ofici. Per això, ara la majoria de fusters que s’incorporen a l’empresa ja són professionals. Avui, Mobles Pirineus compta amb divuit socis i quatre treballadors de règim extern. El seu producte abasta tot tipus de mobiliari: cuines, banys, alumini, etc., tot a mida, i s’adreça tant a clients particulars com a empreses. El 2010 la crisi els va fer trontollar, no tant per la manca de feina com pels impagaments. Van ser uns anys de reducció de sous dels socis i de treure’s la paga extra. Sortosament, sembla que aquesta etapa ha quedat enrere. Per a Prat, “la clau per superar la crisi ha estat l’alta formació dels treballadors i la inversió en alta tecnologia. La flexibilitat del model cooperatiu també hi ha ajudat. Moltes empreses de la competència es van veure obligades a tancar i nosaltres vam aguantar”. Un capellà visionari i persistent

Quan Josep Solà, actual president de John Fil i soci des de 1976, parla dels inicis de la cooperativa, ressalta la persistència de mossèn Joan,

coop 2017

mort el passat febrer. Primer, perquè va ser capaç d’animar aquests joves de les Garrigues a buscar alternatives al seu futur professional i muntar un taller tèxtil, sector que generava una certa reticència perquè a la zona es pensava que això del tèxtil era cosa de dones. Segon, perquè, un cop va comptar amb la predisposició d’aquests joves, va anar a Terrassa a picar portes buscant alguna empresa que necessités l’ajuda d’un taller petit. El seu esforç va donar resultat i tres anys més tard, el 1973, la cooperativa substituïa el seu taller de lloguer per una nau que ells mateixos van construir. El 1976 ampliaven a una segona nau; el 1986, a una tercera. No obstant això, el 1982 van experimentar la seva primera crisi. Aquell hivern es van posar de moda els jerseis jacquard i la seva maquinària només els permetia fer-ne de llisos. Van haver de demanar un crèdit per adaptar-se als nous gustos, però superat aquest entrebanc l’empresa va continuar creixent, especialment entre 1992 i 2010, any en què es comencen a notar els primers efectes de la crisi i de la tendència a deslocalitzar la producció tèxtil a la Xina. El gener de 2015, però, viuen la seva situació més crítica. El seu principal client se’n va amb uns proveïdors xinesos. Des que mossèn Joan havia anat a buscar clients porta a porta feia 45 anys la feina no els havia faltat mai. Des d’aleshores han hagut de buscar un comercial i assessors per reestructurar la cooperativa... Per sort, el mateix 2015, a la Fira Tèxtil d’Igualada, van trobar nous clients. Les previsions per al 2017 són continuar incrementant la cartera de clients. Apoderar les persones

Aquest és l’objectiu de CIPO i Grupdem. Concretament, apoderar les persones amb discapacitat intel·lectual. En el cas de CIPO, van ser els pares els qui van prendre la iniciativa. El 1968 divuit famílies sabadellenques, amb un capital total de 9.000 pessetes (55 € aprox.), posen en marxa un taller de manipulat de productes tèxtils perquè els seus fills no només hi treballin, sinó que en siguin també els socis propietaris. El 1971, seguint un exemple holandès de cooperativa amb finalitats socials, es munta una bugaderia industrial, que s’acaba convertint en la principal font d’ingressos. Una altra fita important té lloc el 1991, quan CIPO s’associa amb FLISA, empresa que pertany a l’ONCE, i, tres anys més tard, el 1994, es crea una nova bugaderia industrial. Segons li consta a Xavier Martínez, director des del 2013, “això va implicar que els treballadors amb més habilitats professionals es traslladessin a aquesta nova bugaderia i que calgués pensar en noves activitats per als que es van

A moltes d’aquestes empreses no els ha faltat mai la feina, però a mesura que es va anar instaurant la crisi van haver d’innovar i replantejar-se el model de negoci.


45 HISTÒRIA

quedar”. A partir d’aquí s’amplia l’oferta de serveis, es creen els departaments de jardineria i neteja i es manté el de manipulat de productes tèxtils. Actualment, CIPO ofereix serveis molt diversos, destinats tant a empreses privades com a l’Administració: jardineria, treballs forestals, manteniment d’espais naturals, bugaderia i manipulats de productes tèxtils i industrials. En el cas de Grupdem la iniciativa parteix d’un grup de quinze professionals, que creen un taller escola, on s’ajuda les persones amb discapacitat intel·lectual a desenvolupar les seves habilitats. Al taller escola es duen a terme petites feines, però en cap cas es pot parlar d’integració laboral. Això vindrà bastant més tard, concretament el gener de 1997, quan es posa en marxa un Centre Especial de Treball (CET) destinat a la manipulació industrial. Comencen cinc treballadors i a finals d’aquell mateix any ja en són catorze, sense comptar els professionals que els assisteixen: un psicòleg, un treballador social i un educador social. Per qüestions urbanístiques, el 2005, a Grupdem es veuen obligats a traslladar aquest centre a una nau industrial de Montmeló, on experimenten un fort creixement. Passen de 20 a 50 treballadors, inverteixen en maquinària, incrementa la demanda i, per tant, els ingressos. Aquesta expansió s’atura amb la crisi.

Actualment, Grupdem compta amb el centre ocupacional d’Horta i un altre de nou a Montmeló, el Trencadís, i un Centre Especial de Treball a Montmeló. Daniel Angulo, psicòleg, codirector i membre de Grupdem des de 1994, creu que l’expansió de la cooperativa respon a “la regulació que es va dur a terme des de la Generalitat en aquest sentit i també a l’experiència que la cooperativa va anar adquirint”. Tant Grupdem com CIPO tenen dues àrees de treball. D’una banda, una de productiva, en la qual s’ofereixen serveis a les empreses i a l’Administració, i que es duen a terme en els CET (Centres Especials de Treball). I, de l’altra, l’àrea de serveis d’assistència a les persones amb discapacitat pròpiament. S’ofereix formació contínua i assistència psicològica a tots els treballadors, un servei d’acolliment residencial per als que viuen fora de la llar familiar, però també disposen d’un centre ocupacional, on es treballa perquè les persones que no poden integrar-se en el món laboral desenvolupin al màxim les seves habilitats i competències. L’objectiu és que cada persona tregui tot el seu potencial, sigui el més autònom possible i participi de manera activa en la societat.

A finals dels anys 60 comencen a aparèixer cooperatives que tenen com a principal objectiu ajudar les persones amb dificultats especials.

EL COOPERATIVISME, UN BON MODEL PER SUPERAR LES CRISIS

L

a cooperativa més jove d’aquest reportatge, Grupdem (1971), té gairebé 46 anys d’història. La més veterana, Cristalería Aguiló (1942), 75. Al llarg de tots aquests anys, aquests cinc membres de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya n’han vist de tots colors. Vaques grasses i vaques magres. Crisis pròpies del sector produïdes per factors com la deslocalització, sobretot en l’àmbit del tèxtil, la mecanització de moltes feines, les transformacions socials i els canvis de model de negoci, entre d’altres. Però també recessions que afecten tot un estat, com aquelles que es van viure el 1992 i 1993, i fins i tot a bona part del món, com la gran recessió del 2008, molt virulenta al sud d’Europa.

Cap de les cinc empreses analitzades en aquest reportatge s’ha mantingut indemne a aquesta crisi. Més tard o més d’hora, n’han patit els efectes. Reducció de la demanda, preus més baixos pels mateixos serveis o productes i, en el cas de CIPO i Grupdem, retallades en el sector públic que han fet trontollar les seves estructures. Algunes fins i tot s’han hagut de plantejar la continuïtat de la seva societat en algun moment. I, malgrat tot, han aconseguit tirar endavant. En aquest sentit, tots els responsables entrevistats coincideixen en el fet que el model cooperatiu ha estat un element clau. El fet que en la majoria dels casos els treballadors siguin socis de l’empresa o entitat fa que la implicació sigui total. Es busca la màxi-

ma formació, l’actualització contínua, el millor tracte amb el client... Però també que, davant d’una crisi, tothom hi posi el màxim. Sovint, en aquestes cooperatives els socis han hagut de treure’s alguna paga extra o reduir-se el sou alguns mesos. De fet, molts han vist

com altes empreses de la competència tancaven perquè el seu model de negoci no permetia la flexibilitat del model cooperatiu, en el qual quan es guanya, tots hi guanyen; però quan es perd, tothom hi ha de posar el coll per aguantar el cop i revertir la situació. coop 2017


46 móncooperatiu coop

EN PROFUNDITAT

Els plans estratègics constitueixen un element clau per a qualsevol organització empresarial, és el full de ruta d’una empresa i on aquesta es marca el camí que vol seguir, els seus objectius i què vol ser en els propers tres o cinc anys. Aquest document encara és més necessari quan es tracta d’una cooperativa, on les persones, per definició, tenen una participació més activa en la gestió societària. El fet que hi hagi més gent que tingui un paper més actiu en la definició de la direcció que cal emprendre fa més llarg i feixuc desenvolupar aquests plans estratègics, però és una eina única per implicar més encara els seus socis i col·laboradors.

Plans estratègics: aturar-se per avançar

ANNA PINTER

Anna Pinter, es dedica al periodisme econòmic des de fa més de quinze anys. És una de les sòcies fundadores de l’Econòmic, l’única

coop 2017

publicació d’economia catalana i en català. Ha col· laborat a més, en diferents publicacions especialitzades en recursos humans, l’economia social i la fiscalitat.


47

H

em passat uns anys molt difícils i ara ha arribat el moment de mirar cap al futur”, és una reflexió que en el darrer any i mig han transmès moltes organitzacions a Jordi Valls en entrar per la porta de la cooperativa Hobest, la consultoria organitzativa dedicada a acompanyar cooperatives i altres societats en l’elaboració de plans estratègics. Ells, que fa anys que treballen en la definició i elaboració d’aquesta eina, saben de primera mà el valor que té poder mirar el futur amb la tranquil·litat d’haver reflexionat i marcat quin és el camí que una organització vol seguir. En els darrers dos anys, i després de més d’una dècada en crisi, cada cop més empreses del règim jurídic que sigui han apostat per reprendre els plans estratègics que havien deixat al calaix. Les urgències d’un context econòmic tan complicat com el que hem viscut sovint no permetien fer res més que apagar focs per poder sobreviure. Ara bé, en el moment en què ha entrat una mica d’aire fresc, moltes firmes han vist que ara es fa més necessari que mai aturar-se per avançar, i els plans estratègics són l’eina imprescindible en aquest afer.

Un moment dins del procés de creació del Pla estratègic de la Federació Cooperatives de Treball de Catalunya.

Un element de cohesió i motivació

Però, abans d’entrar en matèria. Com defineix el diccionari un pla estratègic? Doncs és un document en el qual els responsables d’una organització recullen quin programa volen seguir a mig termini. El pla reflecteix les directrius i el comportament que preveuen perquè una organització aconsegueixi les aspiracions que té en diferents àmbits (resultats econòmics, polítiques internes, polítiques de personal, etc.). El procés de reflexió sol donar com a resultat un document més o menys consensuat segons la naturalesa de l’associació. Per això, un pla estratègic s’estableix generalment amb una vigència que oscil·la entre 1 i 5 anys. “És la via per a qualsevol organització que marca on has de posar la pastanaga per arribar al teu objectiu”, explica gràficament Jaume Oller, soci fundador de la consultora Tandem Social, una cooperativa dedicada a ajudar firmes d’economia social a millorar en gestió. Oller relata que aquest full de ruta es fa servir a tot tipus d’organitzacions, però en el cas de les cooperatives es fa més necessari i imprescindible que en qualsevol altra. “El fet de ser organitzacions en les quals molta gent participa en la presa de decisions és essencial tenir ben definida quina és la visió comuna”, explica el soci fundador de Tandem Social. No és estrany, doncs, que en el món cooperatiu sigui més habitual l’elaboració de plans estratègics que en les empreses ordinàries. “És proporcionalment superior el nombre de cooperatives que tenen definit un pla estratègic, encara que sigui més o menys formal”,

El pla estratègic és un document en el qual els responsables d’una organització recullen quin programa volen seguir a mig termini.

explica Carles Pulido, soci de l’assesoria Gestió Integral, una firma cooperativa que des de fa 30 anys assessora tot tipus d’organitzacions per elaborar plans estratègics. Quan una empresa és d’una única persona no té l’obligació de consensuar amb ningú més quines aspiracions té per a la companyia; en canvi, al sector cooperatiu, la gestió democràtica fa que les decisions siguin compartides, tant si es tracta de resoldre una qüestió operativa com de planificar el futur. Els beneficis d’un document d’aquestes característiques per a una cooperativa té, doncs, unes particularitats diferents a les de les empreses ordinàries. Per una banda, perquè suposa un element més de cohesió i de motivació per a socis i treballadors i, per l’altra, perquè s’obre a l’entorn en el qual opera. És ben sabut que a les cooperatives hi ha una major participació de les persones i, per tant, el tarannà cooperatiu els fa més susceptibles a participar en els processos d’intercooperació. “El fet que es permeti que moltes de les persones d’una organització contribueixin a marcar objectius comuns fa que aquestes se’ls sentin més seus”, insisteix el soci de la consultora Gestió Integral. Així mateix, la contribució a un fet tan determinant com delimitar quin ha de ser el futur d’una cooperativa afavoreix la implicació dels seus integrants. “Quan cadascú sap el perquè dels objectius de l’organització en la qual treballa i on es vol arribar s’incrementa el seu compromís”, argumenta el soci fundador de la consultora Tandem Social. En part, l’objectiu final ha de ser que la gent se’l cregui i se’l faci seu. D’aquesta opinió és David Cos, el president executiu de l’Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès, una cooperativa de treball associat que ofereix servei a més de

coop 2017


48 móncooperatiu coop

L’Assemblea General Extraordinària de Suara, celebrada al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona, on es va aprovar la planificació estratègica.

1.800 alumnes d’educació reglada i en la qual hi participen més de 1.500 persones en activitats d’educació continuada. “Creiem que cada pla estratègic ha d’afectar totes les persones que treballen en aquesta escola, tant en les preses de decisions estratègiques com en el nostre treball del dia a dia.” Justament, aquest fet d’afavorir la participació té, però, l’inconvenient que el temps de realització i desenvolupament s’allarga. Si a una empresa ordinària pot estar enllestit en un mes i mig, en el cas d’una cooperativa és habitual que es trigui al voltant d’un any. “És normal que requereixi més temps, ja que hi ha més processos de reflexió, i es mobilitza molta més gent”, descriu Jordi Valls, qui creu que aquest inconvenient es transforma, però, en benefici pel fet que tothom participa activament a l’hora de marcar les directrius i, per tant, l’aplicació és més eficient.

“El procediment de treball cobra més importància que el document resultant, ja que és el que genera l’aprenentatge a l’organització.” coop 2017

La cooperativa Suara, exemple de construcció conjunta

La cooperativa Suara, dedicada a l’atenció a les persones, és un exemple de construcció conjunta estratègica en el procés d’elaboració del seu pla estratègic. Per dissenyar el vigent, hi van participar 1.057 persones, bàsicament sòcies, però també treballadores, combinant tallers de construcció estratègica i enquestes, amb documents de treball a fi de provocar pensament estratègic i contrastar i alimentar la reflexió des dels diferents equips. Uns quaranta directius de l’organització es van posar al servei dels equips per compartir amb ells espais de reflexió estratègica i preparar tallers més reduïts on acabar decidint cap on havia de créixer la cooperativa de treball més gran de Catalunya. Amb una organització tan gran, més de 3.000 persones, de les quals unes 1.000 en són sòcies i socis, afavorir la participació del procés és definitori per poder implementar el pla amb èxit. “Ens vam marcar dos reptes: per una banda, la diversificació de l’activitat, perquè som conscients que les necessitats de les persones continuen existint encara que les polítiques públiques no hi puguin donar resposta i, per altra banda, definir una major incorporació de les noves tecnologies en els nostres serveis”, explica Àngels Cobo, directora general. Suara, que és el fruit d’una fusió entre tres cooperatives: CTF, EAS i Escaler, l’any 2008, ha passat en menys


49 EN PROFUNDITAT

d’una dècada a una facturació sumada de 29 a 67 milions d’euros. El seu creixement, en un sector dominat per les grans companyies, ha estat, però, envoltat en la seva manera de fer possible la participació societària. Tot un aprenentatge per a l’organització

El cert és que, com ha passat a Suara, en els diferents processos d’elaboració del pla estratègic si el resultat de la reflexió és valuós encara ho pot ser més el procés en si. “La planificació que exigeix és una eina, ja que requereix participació i no només dels socis i treballadors sinó que s’obre a d’altres, com clients, finançadors, etc.”, explica Jaume Oller. D’aquesta manera es converteix en una ocasió única per apropar la cooperativa al seu entorn i que persones externes a l’organització puguin definir on són els punts forts i els febles. El consultor Carles Pulido afegeix que el valor del procés en si és que permetre la participació dels clients és una eina fantàstica per millorar la relació i la fidelització amb ells. “En el moment en el qual els fem partícips de les accions de millora del seu proveïdor el vincle s’estreny”, afegeix Pulido. I no només això, els experts expliquen que estar immers en un procés de redefinició i reflexió com el que porten els plans estratègics és, a més a més, una

oportunitat per donar a conèixer el producte als clients i definir conjuntament en què ha de millorar o modificar els seus serveis. Per al consultor Jordi Valls, els beneficis de tot el procés van més enllà, “el procediment de treball cobra més importància que el document resultant, ja que és el que genera l’aprenentatge a l’organització”. És, de fet, el que ajuda a enriquir i autoregular les estructures i els seus recursos humans. “Al cap i a la fi és el que ha de servir per a l’apoderament de les persones i millorar la vinculació entre els objectius propis i els globals”, sentencia Valls. La Federació de Cooperatives de Treball, l’esforç per arribar a tothom i guanyar eficiència

La Federació de Cooperatives de Treball ha treballat el concepte de reflexió i participació oberta des dels seus inicis; però, en els darrers anys i després d’un període de crisi tan crua, es van adonar que era més urgent aturar-se i mirar endins des de tots els prismes possibles. “Les circumstàncies ens obligaven a fer una redefinició intensiva i la nostra aspiració era fer-ho de la manera més participativa possible”, explica el director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Guillem Perdrix. Així que s’hi van posar i van fer saber a

coop 2017


50 móncooperatiu coop

Som Energia obrint-se al debat per redefinir-se.

coop 2017

les més de 500 cooperatives que formen part de la Federació que volien la seva implicació i col·laboració per reflexionar plegats què volien ser de grans. Les noves tecnologies els ho feia més fàcil. De fet, en les beceroles del procés de preparació del nou pla estratègic van habilitar un espai al web perquè tothom digués quin havia de ser el punt de partida, i la resposta va estar molt satisfactòria. “Vam establir mecanismes que facilitessin la participació mitjançant enquestes en línia per poder arribar a tothom i grups de treball organitzats per eixos i per temes, per guanyar en eficiència. A més, a l’assemblea es van organitzar tallers per poder exposar el que s’estava realitzant”, explica el director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. La porta a la participació va estar ben oberta i tothom que ha volgut ha pogut dir-hi la seva. “En tot aquest procés ens hem adonat que la gent tenia moltes ganes de construir”, afirma Perdrix. Més d’un any va trigar el procés d’elaboració del pla estratègic 2016-2019, en el qual, finalment i de manera conjunta, es van establir les línies que havia de prioritzar la Federació. El nou full de ruta de la federació aposta per reforçar la creació de cooperatives, enfortir el teixit cooperatiu, fomentar la intercooperació entre les organitzacions existents i facilitar l’accés al finançament. Aquestes línies se sumen a les de millorar la visibilitat del sector i la representativitat, que ja s’estaven fent des

de la seva creació. “Un dels reptes que hem recollit al pla estratègic és el creixement en el territori, volem arribar més i amb més facilitat a tot arreu, i ara amb les noves tecnologies tenim moltes més eines per assolir-ho”, relata Guillem Perdrix. L’altre repte és el d’incentivar el treball sectorial. Després de la bona experiència de la sectorial d’iniciativa social, en la qual més d’un centenar de cooperatives estan intercooperant i han aconseguit que es generi més activitat, la Federació aspira a ampliar-ho a d’altres àmbits. “Aquestes noves voluntats evidencien com d’important és sortir per un temps de la voràgine de la planificació més operativa i mirar què volem ser en el futur més proper”, considera Perdrix. Saber adaptar-se

Ara bé, malgrat totes les bondats de tenir un pla estratègic, els experts asseguren que no pot ser un document sagrat. “No he vist mai que un pla estratègic s’acompleixi al 100 %”, diu Oller, amb coneixement de causa. És un instrument que ha de ser viu, que no ha d’encotillar l’organització i que ha d’anar adaptant-se. Amb un entorn com l’actual, la seva vitalitat cobra més valor. Darrerament, l’entorn VUCA —acrònim de l’anglès de Volatilitat (Volatility), Incertesa (Uncertainty), Complexitat (Complexity) i Ambigüitat (Ambiguity)— ve a dir que l’enorme i vertiginós avenç de ciència i tecnologia, especialment en l’àrea digital, fa que el


51 EN PROFUNDITAT

coneixement generat es quedi obsolet ràpidament, de manera que l’actualització és vital per adaptar-se als continus canvis de l’entorn i a les noves demandes. Justament per això, una de les veus més reconegudes al món sobre estratègia empresarial, el professor canadenc Henry Mintzberg, ha dit, amb to sarcàstic, que l’estratègia només pot tenir èxit si mentre es fa la planificació i s’analitzen les dades, el món espera pacient. Un impossible sobretot en els temps actuals. Aquesta evidència és la que ha portat alguns experts en estratègia empresarial a afirmar que els plans estratègics estaven en fase terminal, però Jaume Oller discrepa taxativament d’aquesta visió tan apocalíptica, ja que creu que justament en els moments difícils com els actuals, el fet de tenir una estratègia ajuda a identificar molt bé en què tens avantatges i en què falles per poder reaccionar ràpid. “Quan has pensat molt sobre el futur, no et permet predir-lo; però sí adaptar-t’hi més ràpid”, afegeix Oller. Per la seva banda, Jordi Valls creu que aquest entorn fa més necessari que mai tenir una mirada més estratègica. Per això mateix, cap dels consultors nega, però, que aquest nou entorn de canvis vertiginosos no hagi impactat en els plans estratègics. Per una banda, perquè tots reconeixen que ha tingut un efecte en el període de vigència i ha fet que aquests s’escurcin. I, si fa uns anys era habitual definir

els fulls de ruta de les organitzacions a 5 anys vista, ara el límit solen ser 3 anys com a molt. “Des del punt de vista econòmic, fer-ho més enllà de tres exercicis no té sentit”, explica Jordi Valls. Tanmateix, els plans estratègics més pensats per a terminis mitjans es complementen amb plans de gestió anuals que redueixen l’horitzó dels objectius i donen més agilitat i capacitat de canvis. Som Energia, obrir-se al debat i redefinir-se

“En tot aquest procés ens hem adonat que la gent tenia moltes ganes de construir”, afirma Perdrix, de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Sigui com sigui, en aquest moment es visualitza una redefinició de les organitzacions i és extremadament important que les persones, els empresaris, els directius es parin a pensar. “Ajuda a focalitzar que totes les persones, especialment les que tenen càrrecs de responsabilitat de l’empresa, es puguin marcar uns objectius”, diu Pulido. En aquest moment de reflexió interna es troba Som Energia, una cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre, dedicada a la comercialització i producció d’energia d’origen renovable amb l’ambiciosa aspiració d’impulsar un canvi del model energètic per aconseguir-ne un 100 % de renovable. En només 6 anys han passat de ser 150 a més de 30.000 socis, amb tot el que això comporta. “Ens trobem en un moment d’introspecció de l’organització, per vincular el nostre model organitzatiu amb les línies de treball, que ens ajudi a prioritzar i no perdre

Solucions ERP Integrals i a mida Tot el temps que ocupa la gestió de l’empresa és temps no invertit en activitats que generin benefici i resultats per si mateixos com produir, investigar o fer marketing.

El temps dedicat a la gestió és despesa. La fórmula és fàcil: reduir temps de gestió és reduir costos. Efficens és la solució per optimitzar el resultat

FINANZAS CALIDAD

VENTAS PROYECTOS

TPV

COMPRAS

LOGÍSTICA

CRM

PRODUCCIÓN E-COMMERCE

ERP INTEGRAL PERSONALITZACIÓ A MIDA CLOUD MULTIPLATAFORMA EFFICENS_ANUNCI_COOP_210x133.indd 2

Creem per a la teva empresa la solució ERP integral amb la que podràs treballar de manera eficient i eficaç, guanyant temps, diners i seguretat. Completament compatible amb tots els sistemes operatius: (Windows, Mac, Linux, smartphones, tablets i web). Condicions especials per a cooperatives.

Posa’t en contacte amb nosaltres: Tel: 93 250 73 02 mail: info@efficens.es web: efficens.es

EFFICENSWAY, SCCL Consell de Cent 314 08007 Barcelona 23/2/17 0:15

coop 2017


52 móncooperatiu coop

energia en qüestions que no ens aporten res. Ens hem adonat que és important parar per reflexionar”, explica Marc Roselló, responsable de comunicació de la cooperativa de consum. Tot i que no aspiren a fer un pla estratègic formal, ha desplegat aquest procés després d’evidenciar que no tenir una estratègia definida ha fet aflorar diferències i desacords de quin era el camí que han de seguir. Per això, han optat per obrir el debat a tothom i han creat una mena de grup motor de 30 persones pertanyents a diferents àmbits de l’empresa que estan empenyent tothom perquè entri en aquesta redefinició interna. “Hem fet 4 sessions de treball durant diferents caps de setmana i a diferents llocs per ajudar a definir el nostre model. Volem incorporar diferents mirades de la cooperativa, sentir-les i involucrar-nos-hi. Creiem que l’element participatiu és rellevant”, afegeix Rosselló. L’Escola Sant Gervasi, buscant l’eficiència en el sector educatiu

Ja ho diu la dita: l’experiència és un grau i, en termes de planificació, quan hi ha una trajectòria anterior resulta més fàcil i més efectiu incorporar els aprenentatges. A l’Escola Sant Gervasi fa anys que compten amb un pla estratègic per a un període aproximat de tres anys. Com a norma de la casa, aprofiten l’anterior per treure-li el màxim profit al nou. El president executiu d’Escola Sant Gervasi explica que per a l’elaboració del pla estratègic trien democràticament a l’assemblea una comissió dedicada expressament a aquesta tasca en la qual participen membres de totes les seccions

coop 2017

A l’Escola Sant Gervasi trien democràticament a l’assemblea una comissió, dedicada a l’elaboració del pla estratègic, en la qual participen membres de totes les seccions de l’escola.

“Encara que es tracti de cooperatives de reduïdes dimensions es poden trobar fórmules per definir l’eina”, diu Valls, de la consultora Hobest.

de l’escola. En aquesta comissió han de ser-hi, també, alguns membres del consell rector. La primera tasca que té assignada aquest grup motor és fer un estudi sobre el desenvolupament de l’anterior pla mitjançant enquestes i indicadors. Es convoquen més reunions de reflexió amb diferents membres sobre el que s’ha fet i el que es vol assolir i d’aquí es defineixen els eixos estratègics. “Per a nosaltres és molt important que es revisi el pla anterior, per saber d’on partim i en què ens hem d’adaptar”, explica el president executiu. L’Escola Sant Gervasi es va adonar, quan elaborava l’anterior pla, que el sector educatiu es troba en un moment determinant. Hi ha en marxa un procés de renovació pedagògica que està arrelant a moltes escoles d’educació reglada i no poden perdre el tren. “Cada cop s’exigeix més eficiència al sector educatiu i a nosaltres el pla estratègic ens ajuda a contrastar-la”, diu Cos. L’any 2012, quan van definir el pla vigent, que té data de caducitat l’any que ve, ja ho van preveure i aleshores es van marcar quatre eixos: creixement, eficiència, persones i projecte educatiu. De cadascun el pla estratègic defineix uns objectius i uns indicadors que ajuden a valorar si s’han assolit. De tot plegat, es genera un document que passa pel consell rector i que, finalment, és aprovat per l’assemblea. “Com que és tan participatiu sempre rep l’aprovació”, assegura David Cos. Fruit d’aquesta reflexió conjunta, el centre es troba en un moment clau. De fet, està modificant tres del cinc edificis de què disposen per habilitar-los a un model educatiu encara més innovador. La seva aportació és


53 EN PROFUNDITAT

que en aquest canvi d’espai no només fa servir metodologies noves sinó que ho està fent de manera que no afecti l’aportació econòmica de les famílies. “Volem que no sigui un procés de reforma exclusiva per a famílies amb recursos i hem redissenyat el nostre model de negoci de manera que ens permetrà generar més ingressos per reinvertir-los en educació”, explica el president executiu de l’Escola Sant Gervasi. Vist això, hom pot pensar que cal comptar amb una certa dimensió per tirar endavant un pla d’aquestes característiques. Però no és cert, encara que sigui més o menys formal, que es dediqui més o menys temps a definir el full de ruta, el soci de la consultora Hobest creu que, ara com ara, tant des del punt de vista econòmic com del de les persones, ja no es pot funcionar a curt termini. “Encara que es tracti de cooperatives de reduïdes dimensions es poden trobar fórmules per definir l’eina”, diu Valls. I el mateix passa per a les cooperatives de nova creació. A moltes, que neixen com a projecte d’autoocupació o són molt reduïdes, els costa fer entendre la importància de comptar amb un camí traçat a mig termini. “Però convé tirar-ho endavant i determinar si té sentit o no tirar endavant el somni”, diu Valls. Baula, un pla estratègic per afavorir el creixement

El gener del 2016, Baula, una cooperativa de treball associat creada l’any 1994 que gestiona el centre per al desenvolupament infantil i atenció precoç de l’Hospitalet de Llobregat, va decidir que havia arribat el moment d’actualit-

zar-se. La cooperativa es dedica a la prevenció, detecció i atenció precoç d’infants que presenten disarmonies, dèficits o trastons en el seu desenvolupement o es troben en situació de risc de patir-lo. “En els darrers anys, s’han donat diferents fets que ens porten a fer una revisió a fons de la nostra estructura”, explica Ana Portabella, presidenta del consell rector de Baula CDIAP. Per una banda, a la cooperativa hi ha hagut canvis en les persones que estaven al capdavant i, per tant, s’ha produït una renovació de l’estructura que aporta noves mirades. I, per altra banda, necessiten reorganitzar-se i preparar-se per fer front als canvis legals que es preveuen en concertació dels serveis públics. “Se’ns ha generat la necessitat de fer una aturada en el nostre dia a dia”, explica Portabella. Així que van demanar assessorament a una consultoria especialitzada que els ajudés a definir quins havien de ser els trets fonamentals. D’aquí ha sorgit Baula 2121, amb el qual es marquen l’objectiu de ser 21 socis en 4 anys, com a resultat d’un procés de creixement de la cooperativa. La presidenta del consell rector d’aquesta cooperativa explica: “El pla estratègic ens fa preguntar-nos qüestions tan essencials com: què som ara i en què hem de canviar per construir una cooperativa del futur.” Per a Portabella, el millor de tot és que aquest procés de reflexió i redefinició és una acció conjunta, hi estan participant les 23 persones que formen part de l’equip, no només els 14 que en són socis. “Si l’objectiu és fer una nova estructura i afavorir el creixement hi ha de participar tothom”, conclou.

“El pla estratègic ens fa preguntarnos qüestions tan essencials com: què som ara i en què hem de canviar per construir una cooperativa del futur.”

En el pla estratègic de Baula hi han participat les 23 persones que formen part de l’equip, i no només les 14 que en són sòcies.

coop 2017


54 móncooperatiu coop

GESTIÓ

Emmarcat en el Pla estratègic 2016-2019, el Pla de treball 2017 presenta una Federació propera, flexible, forta i reconeguda que dona resposta als reptes que planteja la societat i alhora impulsa el model d’empresa cooperativa. El Pla de treball se centra en els eixos de representativitat, visibilitat, dinamització, l’enfortiment i la creació, així com, per descomptat, en la participació de les cooperatives que formen la Federació i les que s’hi incorporaran.

Un Pla de treball per fer créixer el cooperativisme GUILLEM PERDRIX

Director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

D

ins l’eix de la representativitat del model cooperatiu, el Pla de treball 2017 preveu visites als principals grups parlamentaris, les conselleries i els departaments de Govern, amb l’objectiu d’incrementar el grau de relació i d’influència davant l’Administració pública, així com la participació en espais d’impuls de les clàusules socials. Cal destacar també el repte territorial que tenim al davant i que afrontem a través de l’impuls del programa Municipi Cooperatiu, el qual està operatiu des del 2013. Pel que fa a la influència sobre les entitats d’economia social, tant d’àmbit català com de l’Estat d’espanyol, cal ressaltar la nostra participació dins la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la confederació que representa les entitats no lucratives que presten serveis d’atenció a les persones, la Taula del Tercer Sector, la Xarxa d’Economia Solidària o COCETA. Dins l’eix de la visibilitat, hem de treballar per tal de posicionar el model d’empresa cooperativa com a alternativa reconeguda i viable, tant en l’àmbit econòmic com el social. Concretament, en aquest sentit es preveu el disseny i la implementació d’un nou pla de comunicació externa; la participació en les principals activitats vinculades a l’economia social (premis, fires, jornades i espais de reflexió),

coop 2017

així com la generació i difusió de coneixement mitjançant bones pràctiques, estudis, una nova edició del baròmetre cooperatiu i la implementació del ValorSocial.coop, l’eina de càlcul de l’impacte social de les cooperatives de treball. Cal subratllar també el repte que tenim per afavorir un coneixement més gran del model cooperatiu en l’educació reglada, la formació universitària, l’educació no formal i el lleure a través de programes pilot, tallers i materials didàctics.

“Cal destacar l’impuls que volem donar als espais de creixement empresarial com el Cafè de la Federació que, durant tot l’any, es retransmet en directe, així com el programa d’enfortiment financer i l’eina FemPla, a través de la Fundació Seira.”


55 ANÀLISI

En relació amb l’eix de la dinamització i l’enfortiment, volem treballar per tal de generar les condicions necessàries perquè les cooperatives puguin cooperar i crear possibilitats de negoci i creixement. Concretament, aquest pla de treball posa el focus en la generació de dinàmiques d’intercooperació en l’àmbit territorial i sectorial i impulsa la generació de propostes de desplegament de projectes. Amb l’objectiu de facilitar un procés de creixement en les diverses etapes de la cooperativa, es duran a terme tot un seguit de programes d’orientació i suport en la gestió societària de les cooperatives, així com actuacions per tal d’afavorir les iniciatives d’internacionalització, innovació i formació. Cal destacar, també, l’impuls que volem donar als espais de creixement empresarial com el Cafè de la Federació que, a partir d’aquest any, s’emet en streaming a través del nostre canal de YouTube. O el programa d’enfortiment financer i l’eina FemPla, a través de la Fundació Seira. Dins l’eix de la creació, el Pla de treball afavoreix la creació i prescripció de cooperatives. Concretament, preveu activitats de sensibilització i formació a assessories, col·legis professionals i personal tècnic de les àrees de promoció econòmica. De la mateixa manera, la informació, l’orientació i la formació per a persones emprenedores, així com el desenvolupament d’eines específiques a la creació, com ara el Test de competències o el Quizcooperatiu, seran claus per al foment de l’emprenedoria cooperativa. Per tal de donar suport a la consolidació de noves cooperatives, la Federació impulsarà la figura de la “cooperativa padrina”, que consisteix a aportar coneixements útils i pràctics

sobre el model cooperatiu i l’activitat empresarial per part d’una cooperativa ja consolidada i experimentada a una cooperativa de recent constitució. El darrer eix del Pla de treball fa referència a la comunicació interna i la participació amb l’objectiu d’incrementar la relació direc­ ta amb i entre les cooperatives per facilitar-ne el coneixement de les necessitats i el potencial. Concretament, ha de permetre elaborar i dinamitzar la relació amb les cooperatives mitjançant, entre d’altres, un desplegament de les noves tecnologies de la informació i la comunicació per incrementar-ne la participació i la interacció. En aquest sentit, es treballa en l’actualització de la base de dades, així com en la generació d’un recull de premsa cooperatiu adreçat a totes les cooperatives. Créixer en nombre de cooperatives segueix sent un dels reptes principals del Pla de treball. Actualment, més de 525 cooperatives participen en la Federació, mitjançant el programa Federeu-vos, centrat en la captació i fidelització de cooperatives, esperem seguir fent créixer el cooperativisme. Volem també posar l’accent en les més de 132 cooperatives federades que pertanyen a la Sectorial d’Iniciativa Social, la qual disposa d’un pla de treball propi que s’inscriu en el marc estratègic de la Federació, pel que fa a l’assoliment dels objectius comuns. Per a aquest 2017 té previst focalitzar la seva activitat a consolidar el posicionament de la Sectorial i dels valors del cooperativisme social amb actors públics i privats, promoure la creació de cooperatives d’iniciativa social i facilitar l’enfortiment de les cooperatives de la Sectorial, així com el coneixement i la intercooperació entre elles.

“El darrer eix del Pla de treball fa referència a la comunicació interna i la participació amb l’objectiu d’incrementar la relació directa amb i entre les cooperatives per facilitar-ne el coneixement de les necessitats i el potencial.” coop 2017


56 móncooperatiu coop

ENTREVISTA

Sara Berbel, directora general de Barcelona Activa. Quan Barcelona Activa està a punt de celebrar el seu 30è aniversari, ella s’ha posat al capdavant d’aquesta entitat compromesa a convertir-la en un important referent nacional i internacional d’igualtat de gènere, diversitat i territori. I està convençuda que el camí per aconseguirho és construir una política i una economia que posi sempre en el centre les persones.

“El nou model econòmic que volem per a Barcelona implica desenvolupar i difondre l’economia cooperativa, social i solidària i els valors que comporta” SÍLVIA DÍEZ J.V Marín

Filòsofa, periodista i escriptora. Treballa per a diversos mitjans de comunicació.

Fotos JORDI PLAY

coop 2017

Q

uan li van proposar dirigir Barcelona Activa, Sara Berbel va sentir com si la vida li oferís la possibilitat de tancar un cercle: “Des de fa molts anys m’estimo profundament Barcelona Activa, és el lloc on vaig trobar la meva primera feina en acabar la carrera i on he atès directament la ciutadania com a tècnica. Ara això representa per a mi un gran avantatge, perquè no em miro les coses només des de dalt. Sé l’autèntica feina que representa cada pas que fem. D’altra banda, tornar allà on vaig començar i tenir l’oportunitat d’estar dins l’equip que decideix cap on hem de dirigir-nos resulta d’allò més emocionant per a mi” —diu Sara Berbel, que al juny farà un any que va ser nomenada directora general de Barcelona Activa, una entitat que li agradaria convertir de nou en un referent d’igualtat. “Per a mi, dirigir Barcelona Activa significa aplicar tot allò que he estat defensant al llarg de la meva carrera

professional: posar al centre les persones i lluitar contra la mala distribució econòmica que pateix en aquests moments la nostra ciutat i provoca enormes desigualtats entre els barris en un context de canvi com el que protagonitza l’Ajuntament de Barcelona.” El teu perfil de psicòloga social marca també un gran canvi a Barcelona Activa? La qüestió econòmica continua sent fonamental, però potser està més clar que mai que la política econòmica estarà sempre en funció de les persones i no a l’inrevés. El meu perfil de psicòloga social lliga molt amb tot allò que estem defensant i pel qual estem treballant actualment des de Barcelona Activa: les persones han d’estar en el centre. Justament, la psicologia social treballa per les comunitats i els grups, allò que els anglosaxons anomenen neighborhood, i precisament una vida comuni-


57 PERFIL Sara Berbel, Doctora en Psicologia Social i investigadora del desenvolupament de moviments socials, té una àmplia trajectòria com a defensora de la igualtat: ha estat presidenta de l’Institut Català de les Dones i Directora General d’Igualtat d’Oportunitats en el Departament de Treball a la Generalitat de Catalunya. Va dirigir també la Xarxa d’Economia Social de l’Ajuntament de Barcelona. Com a Directora de Barcelona Activa, lidera la política econòmica d’ocupació i impulsa l’Economia Cooperativa, Social i Solidària.

“Les cooperatives són molt més igualitàries, fins i tot en l’àmbit del repartiment del lideratge i de la distribució econòmica. Per això ens sembla un gran model del qual les empreses mercantils poden aprendre molts valors. Per gaudir d’aquests avantatges volem que aquest model sigui cada dia freqüent a Barcelona.”

coop 2017


58 móncooperatiu coop

tària i una intervenció psicosocial molt intensa és el que volem desenvolupar a Barcelona. Quins són els objectius prioritaris des que ets al capdavant de Barcelona Activa? Volem construir per a la nostra ciutat un model econòmic sostenible no només en l’àmbit mediambiental i de beneficis econòmics, sinó també des de la perspectiva humana. Quan parlem d’economia no ens referim només a l’economia clàssica, sinó a totes les altres economies que desenvolupem les persones, com són l’economia cooperativa, l’economia social, l’economia solidària i altres tipus de relacions que en realitat també són econòmiques, tot i que no estiguin sempre remunerades. La nostra intenció és ampliar el concepte de treball igual com ampliem el concepte d’economia. I des d’aquesta perspectiva, que posa en el centre les persones, treballem allà on la gent té necessitats i ens movem per actuar en els territoris on se’ns necessita. Per exemple, actualment el districte de Nou Barris pateix el doble d’atur que el de Sarrià, nosaltres hem d’estar prop de les persones que estan en aquesta situació i per aconseguir-ho hem des­ envolupat una sèrie de programes dissenyats especialment per a aquells districtes que més ens necessiten.

coop 2017

La territorialització és una altra de les línies fonamentals de la nostra manera d’actuar, a més d’acostar-nos als col·lectius que tenen unes necessitats específiques. I és que, fins i tot ara que es diu que estem sortint de la crisi, a Barcelona hi ha una gran bossa de persones per a qui això no és cert. Les persones joves i els majors de 45 anys pateixen el doble d’atur que la resta de col·lectius i també estem generant plans específics per a ells. Actualment, les dones cobren fins a un 25 % menys que els homes per la mateixa feina i un percentatge molt més alt dels seus contractes és a temps parcial, amb tot el que això comporta: tenir menys capacitat adquisitiva, menys possibilitats d’autonomia i cobrar pensions més petites. Les persones amb discapacitat i malalties mentals registren el doble i, fins i tot, el triple d’atur que la resta de col·lectius. I no estem parlant de col·lectius marginals, ja que en aquests moments les malalties mentals afecten un 15 % de la població, una xifra que creix perquè vivim en entorns molt estressants que comporten un increment dels casos d’ansietat, depressió, síndrome d’esgotament professional, etc. Barcelona Activa ha de ser capaç de treballar també per a aquestes persones, així com per a les persones d’altres ètnies o d’una orientació sexual diferent a l’heterosexual, que pateixen discriminacions en el seu lloc de treball.


59 ENTREVISTA

Quines passes s’han fet per construir aquest nou model econòmic sostenible? Per a nosaltres aquest model implica desenvolupar i difondre l’economia cooperativa, social i solidària i els valors que comporta, volem que aquests valors siguin compartits per tot el món empresarial. Estem treballant per construir un nou model econòmic en el qual les empreses tinguin ànima. Evidentment, han de tenir beneficis, però també volem que les empreses col·loquin les persones en el centre, que és el que fa l’economia cooperativa, social i solidària. En aquests moments, l’economia cooperativa, social i solidària a Barcelona se situa al voltant d’un 7 %. En concret, les cooperatives i empreses d’economia social i solidària representen un 3 % del teixit empresarial, però suposen fins a un 7 % del producte interior brut local, una xifra molt important, ja que generen el 8 % d’ocupació a la ciutat. Però nosaltres voldríem que l’economia cooperativa, social i solidària arribés a percentatges encara molt més alts. Amb aquest objectiu, Barcelona Activa ha creat una nova direcció per potenciar-la i impulsar-la dins dels districtes oferint formació, tant en petites càpsules com també en programes integrals. Fins al 2019 es destinaran 24 milions i mig d’euros a impulsar l’economia cooperativa, social i solidària. De fet, només al 2017, Barcelona Activa dedicarà 2 milions d’euros a promocionar aquest tipus d’economia. Ens trobem, per exemple, que tenim moltes cooperatives a l’Eixample —el districte on hi ha més concentració, amb un 24 % del total de cooperatives de Barcelona. I volem que tot aquest esperit d’emprenedoria social arribi a districtes com Nou Barris, que ara ni apareix en les llistes.

Quins serien els grans avantatges de fer créixer el teixit social de les cooperatives a la ciutat? Aquest teixit i model econòmic incorpora un tipus de valor que fa que la nostra societat sigui més sostenible. Els valors de l’economia cooperativa, social i solidària impliquen que les persones han de poder viure amb dignitat. I encara que hagin de desenvolupar serveis i productes de molta qualitat per ser competitives en el mercat, les empreses socials ho fan amb un objectiu: la millora de la societat. Algunes fins i tot incorporen persones amb risc d’exclusió social; com és el cas, per exemple, dels centres especials de treball, molts dels quals són cooperatives on a la plantilla hi ha persones amb discapacitat o malalties mentals. O hi ha les empreses d’inserció, moltes de les quals també són cooperatives que incorporen persones amb risc d’exclusió social a causa de la pobresa. Són empreses que, a més de

“Tenim dades que mostren que el grau de qualitat de l’ocupació generada per l’economia cooperativa, social i solidària és molt superior a la resta. El 80 % de l’ocupació generada en cooperatives és contractació indefinida. I també el 80 % són jornades completes.”

UNA RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA AUTÈNTICA

B

arcelona Activa està dissenyant un potent programa d’economia social corporativa per tal que les empreses de la ciutat tinguin ànima i es corresponsabilitzin de les problemàtiques socials. Entre altres mesures, l’Ajuntament de Barcelona ha incorporat unes clàusules socials que han de complir totes les empreses que treballen amb l’Ajuntament. També s’està treballant en un segell per

distingir aquelles empreses que ajuden a resoldre els problemes en el territori on estan instal·lades. “Volem treballar amb la perspectiva de territori socialment responsable. Així, per exemple, ara Barcelona Activa va al districte de Ciutat Vella i es reuneix amb empreses d’economia cooperativa, social i solidària, amb empreses mercantils i veu quins són els problemes que té, de manera que tots es facin res-

ponsables de trobar-hi una solució. És un pas més enllà dins la responsabilitat social corporativa, perquè l’empresa aporta solucions i participa en les qüestions que ha de resoldre aquell territori on està vivint. Així, l’Administració, el tercer sector i l’empresa privada treballen en una mateixa direcció. Ara sembla només un model teòric, però és l’objectiu final de Barcelona Activa”, assegura Sara Berbel.

coop 2017


60 móncooperatiu coop

tenir un objectiu social, acullen persones amb dificultats duent a terme una tasca de sostenibilitat excel·lent. Però hi ha un altre avantatge en les cooperatives: el seu govern és democràtic, transparent i equitatiu. Les cooperatives són molt més igualitàries, fins i tot en l’àmbit del repartiment del lideratge i de la distribució econòmica. Ens sembla un gran model del qual les empreses mercantils poden aprendre molts valors i volem que aquest teixit sigui cada dia més gran a Barcelona. Això requereix realitzar tasques de sensibilització. A Barcelona estem posant diferents punts d’informació i atenció en relació amb l’economia cooperativa, social i solidària per explicar els avantatges d’aquest model i fer-ne pedagogia. S’ubiquen a l’Oficina d’Atenció a les Empreses i al Centre de Recursos per Emprendre, dos equipaments de Barcelona Activa. Tot això va adreçat també a resoldre no només la manca de feina, sinó la precarietat i la manca de qualitat en els llocs de treball? Efectivament. Es diu que estem superant la crisi, i potser en l’escala de números és així, però no ho és qualitativament parlant: la temporalitat i la precarietat és enorme en el món laboral. En canvi, tenim dades que mostren que el grau de qualitat de l’ocupació generada per l’economia cooperativa, social i solidària és molt superior a la resta. El 80 % de l’ocupació generada en cooperatives és una contractació indefinida. I el 80 % són jornades completes. Ja només per això ens interessaria impulsar i promocionar la creació i manteniment de les cooperatives; però, a més, altres dades mostren que estem davant un tipus d’empresa molt més oberta a donar oportunitats a les dones o als joves, cosa que no passa en les empreses mercantils de l’economia estàndard. Al contrari: les dones registren més atur que els homes, així com els joves. En canvi, a les cooperatives ens trobem que fins un 47 % dels contractes són fets a dones. La qualitat d’ocupació que es genera

“Fins al 2019 es destinaran 24 milions i mig d’euros a impulsar l’economia cooperativa, social i solidària. Només al 2017, Barcelona Activa dedicarà 2 milions d’euros a promocionar aquest tipus d’economia.” coop 2017

des de les cooperatives és superior a la que es crea habitualment en el mercat, tot en un mateix context que és molt complicat per a tots avui dia. I hi ha moltes diferències en aquest sentit respecte d’altres països d’Europa? A Europa, el model d’economia cooperativa, social i solidària representa el 12 % del PIB de mitjana. Hem de créixer gairebé el doble. I per aconseguir-ho és fonamental afavorir la xarxa de les cooperatives espanyoles i catalanes amb totes les europees perquè es faciliti la transferència de coneixements. Tot i que a Catalunya és on hi ha més cooperatives de tot l’Estat espanyol i a Barcelona tenim un 20 % de totes les cooperatives catalanes, creiem que encara hem de créixer més. Com definiries el programa anomenat “La comunificadora”, un dels pilars per impulsar l’economia cooperativa, social i solidària des de Barcelona Activa i l’Ajuntament? Es tracta d’un programa d’impuls de projectes d’economia col·laborativa, que acompanya les persones emprenedores que vulguin desenvolupar el seu projecte dins l’àmbit social i els permet realitzar un pla de viabilitat. Se’ls ajuda a treballar tots els aspectes del projecte perquè puguin constituir una empresa social. La comunificadora realitza tot aquest acompanyament en la viabilitat i en la consolidació de projectes d’economia social d’una manera integral. El programa Construïm en femení és una altra peça clau actualment a Barcelona Activa. Sí. A Barcelona Activa teníem una Escola de Dones Emprenedores que estava adreçada a dones que volien crear el seu negoci, però ara l’hem ampliat a tots els col·lectius de dones professionals que treballen dins una organització o una empresa amb la intenció d’ajudar-les a créixer professionalment, que adquireixin estris de lideratge i apoderament i arribin a llocs de decisió. Una de les línies d’aquesta escola de dones es dedica a aquelles dones que volen crear una empresa social. El programa consta de dues branques: una dedicada a l’acompanyament per poder crear una empresa social i una altra dirigida a empreses ja existents que tenen dificultats o viuen moments de crisi, per poder-les enfortir i consolidar. D’aquesta manera, agafem tot l’itinerari de dones que volen desenvolupar-se en empreses socials o crear cooperatives. També tenim el mateix per a aquelles dones que no pertanyen a l’àmbit cooperatiu.


61 ENTREVISTA

TRENCAR EL SOSTRE DE VIDRE DE LES DONES I ACONSEGUIR LA PARITAT

S

ara Berbel, especialista en polítiques d’igualtat, vol lluitar per trencar el sostre de vidre que no deixa les dones créixer professionalment ni ocupar llocs de responsabilitat. “Al llarg de la història, la gran reivindicació de les dones ha estat tenir la mateixa formació que els homes i es deia que les dones no estaven en el mercat laboral al mateix nivell que els homes perquè tenien menys formació. Ara que la tenen, i fins i tot en un nivell més alt que els homes, ens adonem que en els alts càrrecs directius de les empreses només hi ha un 16 % de dones. A la universitat, només un 15 % de dones arriba a ser catedràtica i només tenim un 18 % d’alcaldesses. Són xifres molt llunyanes a la paritat que representaria tenir un 40 % d’un sexe i un 60 % de l’altre.

Què passa? El sostre de vidre que tenen les dones. Les causes? D’una banda, l’expectativa que té la societat respecte d’una dona i que creu que les dones no són bones en llocs de decisió. Una creença social refutada per molts estudis que conclouen que quan les dones ocupen càrrecs directius les empreses treuen més beneficis i són més rendibles. D’altra banda, les mateixes dones quan tenen possibilitats d’ocupar un lloc de direcció hi renuncien o si l’accepten se senten terriblement culpables perquè creuen que abandonen la llar i que les relacions de parella se’n ressentiran. Fins a un 40 % dels llocs de decisió oferts a les dones són rebutjats per elles mateixes. Però aquí s’ha de tenir en compte un altre aspecte: tot i que les dones s’han incorpo-

Com es pot valorar si totes aquestes polítiques estan tenint la resposta que es vol sobre el teixit social? No és fàcil. Ara mateix iniciarem un seriós programa d’avaluació de les nostres polítiques perquè, efectivament, és molt important saber quines d’aquestes polítiques i mesures estan donant una resposta i quines no, tot i que de vegades el resultat és col·lateral. M’explico! Per exemple, en un pla d’ocupació sovint el més important ha estat aconseguir “activar” la persona. Les avaluacions europees mostren que la millor política activa és aquella que inclou una orientació personalitzada, específica i sostinguda en el temps. Per això, estem integrant els plans d’ocupació en un itinerari més ampli i que permeti una atenció i un acompanyament sostingut per a la persona. Tenim, actualment, 79.000 aturats a Barcelona. La clau per apoderar-los és realitzar un treball sociocomunitari que impliqui anar al territori on són i col·laborar amb les associacions. Dur-hi a terme sessions informatives i de sensibilització perquè des del principi se sentin ciutadans de ple dret. Al final, l’apoderament és una adquisició de drets. La gent que ve a nosaltres en la seva gran majoria és universitària, i està bé que l’Ajuntament de Barcelona els aculli, però hi ha molta gent a

rat massivament al treball remunerat, els homes no ho han fet en el treball no remunerat de la llar, així doncs, elles continuen sent les principals responsables de les tasques domèstiques i dels fills. Aquesta dificultat per

poder conciliar vida laboral i personal és real i, per tant, la conciliació horària és fonamental per arribar a trencar el sostre de vidre. A Suècia, el 78 % de les dones directives són mares i a l’Estat espanyol només ho és el 45 %.

qui li falta formació i no té recursos, i aquests també ens necessiten. Per a aquestes persones hem posat en marxa aquests plans anant allà on són, per dur-hi a terme una intervenció sociocomunitària. Tot això ha suposat, també, formar els nostres equips perquè puguin treballar amb aquests col·lectius en cada territori. Però pensem que és el que necessita de nosaltres la ciutadania de Barcelona en aquests moments. I per això Barcelona Activa s’està adaptant per donar-li-ho. Molta gent ve a Barcelona Activa amb una idea i intenta aterrar-la i fer-la rendible... Hi ha molt talent a Catalunya? I tant! Però aquest talent també es troba actualment amb moltes barreres per arribar a desenvolupar-se plenament. En aquests moments, hi ha moltes persones de diferents districtes de la ciutat que cada vegada tenen més difícil l’accés a la universitat per l’increment de les taxes universitàries i les retallades en les ajudes. I si aquesta gent jove no arriba a poder accedir als estudis ni a una feina, ens perdrem el seu talent. Hem d’eliminar aquestes barreres creades per la desigualtat social i estem treballant per aconseguir-ho.

coop 2017


62 móncooperatiu coop

MARC LEGAL

La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya treballa per impulsar el paper de les cooperatives en la gestió de serveis públics i afavorir la col·laboració amb les administracions públiques, no només per donar resposta a les necessitats socials, sinó alhora per posicionar els valors del model empresarial cooperatiu com un dels referents en la contractació pública.

Cooperatives i contractació pública JOAN SEGARRA

Director de la Sectorial de Cooperatives d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

L

es dades ens indiquen que una part important de l’activitat empresarial de les cooperatives se centra en la gestió de serveis públics, a partir de les diferents modalitats de contractació i concertació. Aquest fet global és especialment significatiu en sectors concrets com el de l’atenció a les persones. Darrerament, estem assistint a una actualització i redefinició dels conceptes vinculats a la relació entre administracions i gestors en la contractació pública. Per una banda, les noves formes i propostes polítiques proposen revisar el concepte clàssic de cooperació públicaprivada i treballar a partir del que s’ha anomenat col·laboració pública-social o, en alguns casos, col·laboració pública-cooperativa. I, per l’altra, la influència d’algunes directives europees referides a la matèria estan afavorint una certa reorientació de la contractació pública com a eina per potenciar models empresarials i de gestió vinculats a l’economia social. Aquests darrers anys, les cooperatives han fet, en el marc de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, un important esforç per enfortir tots els aspectes vinculats a aquesta qüestió. Presentem en aquest article dues de les accions més representatives, impulsades amb el doble objectiu de donar compliment a l’objectiu missional de treballar amb les administracions públiques per donar resposta a les necessitats socials i posicionar, alhora, el model empresarial cooperatiu com un dels referents en la contractació pública. ValorSocial.coop

Avui en dia ningú posa en dubte el valor diferencial de les cooperatives: un model empresarial que posa la persona per sobre del capital

coop 2017

i que ens permet avançar en la construcció d’una economia més justa i solidària. Però, a l’hora d’argumentar i posar xifres a aquesta aportació de valor, moltes vegades ens trobem que no disposem de dades concretes: sabem explicar el que fem i com ho fem, però ens costa explicar el que aconseguim. És per això que la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va impulsar, l’any 2016, un procés participatiu destinat a crear un model que ajudés a mesurar el valor social que generen les cooperatives, el seu impacte social, econòmic i ambiental. Era la manera de demostrar a la societat que les cooperatives estem multiplicant els recursos que rebem, generant valor a tots els nostres grups d’interès: persones treballadores i sòcies, clients, administracions públiques, comunitat local i societat. El procés impulsat per la Federació va culminar amb el disseny i implantació d’un sistema de càlcul de l’impacte de les cooperatives que permet a totes les empreses federades:

“Apostem per un nou model de col·laboració entre l’Administració i el Tercer Sector que permeti assegurar la qualitat i l’eficiència dels serveis públics d’atenció a les persones; un model basat en el diàleg i la corresponsabilitat”


63

• Conèixer (identificar i mesurar) les activitats que estem realitzant i els seus resultats: canvis que produeixen sobre els diferents grups d’interès. • Comunicar dins de l‘organització: cada persona de l’organització contribueix a generar aquests canvis aportant valor. • Demostrar i argumentar davant les administracions i inversors que els diners que aporten no són una despesa, sinó una inversió (gestió responsable). • Explicar-ho a la societat. Disposem, així, d’un model propi i d’una plataforma en línia que permet que les cooperatives puguin realitzar el seguiment dels diferents indicadors, comparar-se al llarg del temps i amb entitats similars. A més, ens permet obtenir una informació agregada del valor global que aporten les cooperatives de treball a Catalunya. Però, més enllà de la importància que aquesta eina té per mesurar el nostre impacte

social i retorn econòmic, entenem que serà important per alguns aspectes essencials que tenen molt a veure amb el paper de les cooperatives en la gestió de serveis públics: • Per tenir dades agregades de sector. L’avaluació és una eina clau que permet incrementar la transparència, la confiança i l’eficiència de les entitats. • Per generar confiança, de cara a la societat i els principals contractants. • Per identificar estalvis i sinergies que les cooperatives aporten a la societat i que siguin reconegudes per les administracions contractants. • Per diferenciar-se respecte a altres models mercantils, en els quals pot prevaler l’eficiència econòmica. • Com a estratègia davant el context actual, amb ingressos decreixents i necessitats socials creixents.

CAP A UN MODEL DE COL·LABORACIÓ PÚBLICA-SOCIAL EN LA PROVISIÓ DE SERVEIS D’ATENCIÓ A LES PERSONES: VISIÓ I PROPOSTES DEL TERCER SECTOR

F

a ja més de vint anys que la Sectorial d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va decidir vehicular la seva tasca d’incidència de la mà de les altres entitats del Tercer Sector Social, participant activament a les plataformes representatives i treballant de manera conjunta en defensa dels interessos del sector dels serveis d’atenció a les persones. Un dels aspectes estratègics en aquesta incidència és, des de fa un temps, el dels models de col·laboració pública-social, relació en la qual el Tercer Sector es reivindica com a aliat estratègic de les administracions en aquest àmbit d’activitat. Des de la premissa del “què fem” i del “com ho fem”, la Confederació Empresarial del Tercer Sector ha elaborat el document Cap a un model de col·laboració públicasocial en la provisió de serveis d’atenció a les persones: visió i propostes del Tercer Sector, un text que vol contribuir a visualitzar i explicar, més i

millor, el valor d’aportació de les cooperatives d’iniciativa social i les altres entitats del Tercer Sector. Què fem està clar: gestionem serveis, fonamentalment de titularitat pública, en diferents àmbits d’activitat, com per exemple el lleure educatiu i sociocultural, l’atenció domiciliària, l’educació infantil, la intervenció social amb infants, joves, famílies i altres col·lectius en risc d’exclusió social, la discapacitat física, la discapacitat intel·lectual, la salut mental, la gent gran o l’atenció precoç, entre d’altres. Però, com ho fem? Doncs des de la no lucrativitat i la reinversió dels beneficis en la millora dels serveis i de la comunitat; amb vocació de transformació social, potenciant un desenvolupament econòmic i social sostenible. També ho fem des d’una contrastada trajectòria, amb organitzacions especialitzades i professionals altament qualificats; amb vocació de servei públic i, per tant, des de la corresponsabilitat amb la ciutadania i la defensa dels drets socials. Treballem amb

el compromís de generar una ocupació de qualitat, equitat en la redistribució de la riquesa i promoció d’un mercat laboral integrador; amb una demostrada capacitat de generar respostes innovadores a necessitats complexes, i també amb un clar compromís amb l’acció comunitària, ben arrelats al territori i practicant el treball en xarxa. Aquest valor diferencial del Tercer Sector Social i la voluntat de no ser un proveïdor més és el que proposa el document. Apostem per un nou model de col·laboració entre l’Administració i el Tercer Sector que permeti assegurar la qualitat i l’eficiència dels serveis públics d’atenció a les

persones; un model basat en el diàleg i la corresponsabilitat; un model que, d’acord amb la legalitat, representi una aliança estratègica per assolir uns objectius compartits: garantir que les activitats tenen un efecte positiu en la vida de les persones, assegurar l’eficiència dels recursos públics i potenciar el retorn econòmic i social de la inversió. Un document, en resum, que vol esdevenir una proposta al nostre Govern i als ajuntaments per construir de manera conjunta un model català de col·laboració en la gestió dels serveis a les persones.

coop 2017


64 móncooperatiu coop

SOCIETAT

A l’Estat espanyol, els darrers anys, hi ha més de 100 empreses que s’han transformat en cooperativa; 23 a Catalunya des del 2009. Segons un informe del CECOP (Confederació Europea de Cooperatives actives dins la indústria i els serveis), el 50 % de reconversions industrials d’empreses en cooperatives que s’han produït a Europa han tingut lloc a Espanya. El programa europeu Saving Jobs! té com a objectiu la transferència d’aquesta expertesa a altres països europeus com el Regne Unit, Polònia i Dinamarca.

La transformació en cooperativa, exportada a Europa

El programa Saving Jobs! proposa traslladar a Europa l’experiència de les transformacions en cooperativa a l’Estat espanyol Text SÍLVIA DÍEZ

T

ot va començar quan va sortir una convocatòria europea per a projectes de l’àmbit del cooperativisme i l’economia social. La convocatòria preveia una línia de treball per a la transformació d’empreses de diverses formes jurídiques en cooperativa. “Era un tema en el qual feia temps que estàvem treballant i quan vam veure que COCETA s’hi presentava li vam demanar sumar-nos-hi”, explica Víctor Galmés, gestor de projectes de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Ara, el programa europeu Saving Jobs!, en el qual la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya participa activament, juntament amb cinc organitzacions de l’economia social, coordinades per la Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball, ja està en marxa. Després de diferents reunions —la primera a Manchester al setembre de 2016— amb els delegats de les organitzacions europees (la Co-operativesUK, del Regne Unit; la Kooperationen, de Dinamarca; i la NAUWC, de Polònia), les entitats participants de l’Estat espanyol s’han distribuït les àrees a analitzar.

coop 2017

Així, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, la Unió de Cooperatives de Treball de la Regió de Múrcia (UCOMUR), l’Associació Navarra de Empresas Laborales (ANEL), la Federació Valenciana de Cooperatives de Treball Associat (FEVECTA) i la Federació Andalusa d’Empreses Cooperatives de Treball

A Catalunya hem passat per diversos moments històrics on hem tingut la immensa necessitat d’emprendre aquesta transformació empresarial. Serà molt bo estandarditzar el que s’ha anat fent. La FCTC compta amb una metodologia de treball per fer-ne una diagnosi sòlida.


65 ANÀLISI

Associat (FAECTA) recopilaran cadascuna les experiències viscudes als seus territoris, dades, informació i reflexions que després posaran en comú. Aquest treball ha de permetre crear una guia i realitzar una acció formativa sobre el que representa la transformació en cooperativa d’una empresa en fallida o sense successió, amb l’objectiu de salvar els llocs de treball. A partir d’aquí, aquesta expertesa es traspassarà als representants de les organitzacions del Regne Unit, Polònia i Dinamarca, així com a les autoritats locals europees, a través de la Xarxa Europea de Ciutats i Regions per l’Economia Social (REVES). Una línia de futur

“CECOP va entendre que la transformació d’empreses mercantils en cooperatives és una de les línies d’acció de futur a Europa. D’aquí que confiés en COCETA, atesa la seva experiència. Catalunya ha viscut la conversió d’empreses emblemàtiques que han deixat de ser empreses mercantils per transformar-se en cooperatives i salvar els llocs de treball, com

és el cas d’Inoxcrom. A València i a Múrcia, també hi ha moltes empreses que han aconseguit aquesta transformació. Al nostre país hi ha exemples que poden contribuir a construir un projecte que permeti aprofundir més en el coneixement d’aquesta situació a Espanya i analitzar les dificultats que el mateix Govern espanyol planteja per a la transformació d’empreses mercantils en cooperativa”, explica Juan Antonio Pedreño, president de COCETA. “A Catalunya hem passat per diversos moments històrics, en els quals hem tingut la immensa necessitat d’emprendre aquesta transformació empresarial. Serà molt bo estandaritzar el que s’ha anat fent. La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya compta amb una metodologia de treball per fer-ne una diagnosi sòlida, així com molta informació que ara hem tingut l’oportunitat d’organitzar en el marc del projecte Saving Jobs! i que ens servirà per crear un model que podrem aplicar. Amb aquest model veurem més clares les fases a tenir en compte en una transformació, ja sigui perquè l’empresa passa per dificultats econò-

Participants a la reunió de Manchester per arrencar el projecte europeu Saving Jobs!

coop 2017


66 móncooperatiu coop

Dues de les reunions celebrades durant la trobada a Múrcia d'entitats participants al projecte Saving Jobs, a la qual es van poder conèixer experiències de transformacions empresarials en cooperativa.

miques, ja sigui perquè l’empresari es jubila o, simplement, perquè els empresaris volen compartir el seu negoci amb els treballadors. A partir d’aquí, posarem en comú el que s’ha fet a les diverses comunitats autònomes i exportarem el coneixement a altres països de la Unió Europea on es treballa el cooperativisme, però no tenen tant de coneixement de la transformació de mercantil a cooperativa”, precisa Víctor Galmés, de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. “Cada territori ha treballat una fase concreta: o bé la identificació dels factors que porten al fracàs empresarial o bé la identificació d’elements que afavoreixen la cooperació a cada projecte. I d’altres han treballat sobre finançament. Comptarem amb un instrument molt valuós per la seva solidesa, ja que haurà estat molt contrastat. Els territoris implicats en aquest programa compartim experiències difícils, amb una exhaustiva documentació dels procediments portats a bon terme, cosa que ens ajuda a aprenem moltíssim els uns dels altres. Però, alhora, el programa ens obliga a configurar un protocol d’abordatge compartit i consensuat entre els diferents territoris”, detalla Paloma Tarazona, directora de FEVECTA, la federació valenciana de cooperatives de treball. La importància d’una diagnosi a temps

Durant aquesta crisi, segons les dades del Ministeri d’Ocupació, les cooperatives de treball han destruït 12 punts menys d’ocupació que altres sectors empresarials. coop 2017

La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya s’ha centrat en la part de diagnosi, és a dir, en els factors que s’han de tenir en compte abans d’iniciar un procés de transformació, una part fonamental del canvi. “Un gran problema és que sovint s’arriba massa tard per poder emprendre el procés de transformació, perquè quan legalment l’empresa ha entrat en un concurs de creditors, per llei, ja no són els treballadors els primers que tenen dret a fer la seva proposta. Passen al davant els bancs, els proveïdors i els creditors. És a dir, els treballadors són els últims. Per això, és molt important


67 SOCIETAT

A

l’abril del 2017 s’inicia la segona fase del programa Saving Jobs!, que durarà fins a l’octubre, un temps en què cada entitat participant impartirà una formació a un país d’Europa. La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya es desplaçarà a Cracòvia (Polònia). FEVECTA anirà a Manchester (Anglaterra), UCOMUR viatja a Dinamarca i el Regne Unit, FAECTA també anirà a Polònia i ANEL, a Dinamarca. Anglaterra, un país pioner en el món del cooperativisme, no s’ha dedicat tan específicament a crear ocupació. “En els països del nord d’Europa no hi ha tantes cooperatives de treball. Tot el sud d’Europa té un model cooperatiu molt diferent al del nord, entre d’altres coses perquè al sud s’està treballant de forma molt intensiva

en la creació de llocs de treball. Espanya, Itàlia, Portugal i també França, tot i que en menys mesura, són els països d’Europa on hi ha més cooperatives de treball associat. Però, concretament Espanya, segons un informe del CECOP, és el país on s’ha produït el 50 % de les reconversions industrials d’empreses en cooperatives que han tingut lloc a Europa. Els altres països europeus troben molt interessant la nostra experiència i volem arribar a comprendre què és el que hem fet per aconseguir-ho”, explica Juan Antonio Pedreño, president de COCETA, l’organització que agrupa les federacions de cooperatives a l’Estat espanyol. “Amb la crisi trobem aquests països molt sensibilitzats cap a aquest sector. Hi ha molt d’interès entre

identificar les empreses en situació de risc abans que entrin en un concurs de creditors. Estem en contacte amb ajuntaments i altres entitats que ens poden ajudar a detectar aquestes empreses, per ajudar-les i veure si la solució pot ser convertir-se en una cooperativa. Una altra línia de treball serà facilitar que dins la llei concursal es pugui incorporar aquesta opció”, explica Víctor Galmés. “En un poble de pocs habitants, el fet que una empresa que dona feina a 25 famílies tanqui es converteix en un drama. Recuperar-la i que es mantinguin aquests llocs de treball suposa un respir, perquè no només estem parlant d’aquestes 25 famílies, sinó de la feina indirecta que la mateixa empresa genera al territori. La transformació d’una empresa mercantil en una cooperativa és una gran xarxa de contenció. Durant aquesta crisi, segons les dades del Ministeri d’Ocupació, les cooperatives de treball han destruït 12 punts menys d’ocupació que altres sectors empresarials. I això s’explica pel compromís de la persona amb el seu projecte empresarial. En conjunt, l’economia social espanyola ha creat 190.000 llocs de feina i més de 31.000 empreses en aquests últims cinc anys, i això s’ha pogut aconseguir pel coneixement d’aquest model”, afirma Juan Antonio Pedreño.

Maciek Pelc / FreeImages

PORTEM LA NOSTRA EXPERIÈNCIA A EUROPA

la generació de joves, que veuen el cooperativisme com una alternativa, perquè és clar que vincula la qüestió social amb l’econòmica. A Holanda, per exemple, hi ha una gran receptivitat entre la població jove, precisament pel component social que aquesta alternativa ofereix”, diu Paloma Tarazona.

“No es descarta que puguin assistir a les formacions persones que directament vulguin transformar la seva empresa en cooperativa, la idea inicial és plantejar una formació dirigida a formadors que després hauran de dissenyar les línies de transformació al seu país”, diu Víctor Galmés.

COMPROMÍS ARC IRIS

1R COMPROMÍS INTEGRAL, UNA COOPERATIVA

2N COMPROMÍS INTEGRAL,

EXPERTA EN COOPERATIVES

4T COMPROMÍS INTEGRAL amb les COOPERATIVES FEDERADES

6È COMPROMÍS INTEGRAL amb el PENSAMENT COOPERATIU

3R COMPROMÍS INTEGRAL amb les COOPERATIVES DE NOVA CREACIÓ

5È COMPROMÍS INTEGRAL amb el MERCAT SOCIAL

7È COMPROMÍS INTEGRAL amb els PRINCIPIS COOPERATIUS I LA TRANSPARÈNCIA

AV. DIAGONAL 442 BIS SEGONA PLANTA 08037 BARCELONA TEL. 932080732 FAX. 934590841 integral@grupintegral.es www.affectio.es

coop 2017


68 móncooperatiu coop

INTERNACIONAL

En els darrers anys s’han implementat al Regne Unit les community shares o accions comunitàries, un model de finançament impulsat per Co-operatives UK, en el qual la gent s’implica perquè creu que l’activitat de l’empresa suposarà una millora per a la comunitat.

Les accions comunitàries, un nou sistema de finançament per a l’àmbit cooperatiu

coop 2017


69

Una instal·lació de panells solars, en una zona desfavorida del centre d’Anglaterra, gràcies a les community shares. Imatge cedida per la cooperativa Chase Community Solar.

Text FERNANDA ADÁN

C

hase Community Solar (CCS) és una cooperativa del centre d’Anglaterra, concretament del districte de Cannock Chase, dedicada a la instal·lació i el manteniment de plaques solars. A finals del 2014, la cooperativa, amb el suport de l’ajuntament local, va llençar un repte: aconseguir 370.000 lliures esterlines (431.000 €, aproximadament) per instal·lar plaques solars en habitatges de protecció oficial d’un barri desfavorit. L’objectiu es va més que duplicar i es van recaptar 782.500 lliures esterlines (912.000 € aprox.). Per aconseguir aquest capital, Chase Community Solar va utilitzar un sistema de finançament col·lectiu cada cop més popular al Regne Unit: les community shares, que en català podríem traduir com accions comunitàries. Si en els darrers anys hem vist créixer les plataformes de finançament en massa o crowdfunding per aconseguir capital per filmar una pel·lícula, escriure un llibre o muntar una exposició, per citar només alguns exemples, un plantejament similar s’està posant en pràctica des de fa uns anys en l’àmbit cooperatiu o altres societats amb finalitats socials. De fet, les accions comunitàries o community shares no deixen de ser un tipus de finançament en massa, però, com el seu nom indica, també són accions i, per tant, quan invertim en un projecte d’aquest tipus ens convertim en accionistes i, conseqüentment, en copropietaris de l’empesa. Si, a més, aquesta empresa és una cooperativa, passem a ser-ne socis. En el cas de Chase Community Solar, el capital es va aconseguir gràcies a les aportacions de 188 persones. La inversió mínima havia de ser de 100 lliures i la màxima de 100.000. Durant els quatre primers anys no es poden recuperar els diners invertits, però els socis van començar a cobrar interessos el març de 2016, un any i uns mesos més tard de l’inici del projecte.

La granja biodinàmica Stockwood es va posar en marxa el 2013 gràcies a la col·laboració de 144 socis. Imatge cedida per Stockwood.

La instal·lació dels panells solars ha reduït la factura de la llum entre 100 i 200 lliures anuals a cada habitatge, en un barri on la majoria de la població són persones jubilades o amb baixos ingressos. A més, es preveu que les emissions de CO2 disminueixin entre 176 i 335 tones l’any. Així doncs, els guanys són per partida doble: socials i mediambientals. Accions a l’alça

Les community shares o accions comunitàries són una iniciativa promoguda per Co-operatives UK, l’entitat que impulsa els milers de cooperatives del Regne Unit. Les accions comunitàries s’utilitzen per a projectes molt diversos. Hi ha exemples destacables com la construcció d’una destil·leria artesanal a les Terres Altes d’Escòcia, el finançament d’un club de futbol semiprofessional a Manchester, la recuperació d’un pub històric a la ciutat de Bath, la instal·lació de fibra òptica de banda ampla en comunitats rurals... La llista és d’allò més variada: escoles bressol, petits comerços, centres esportius, manteniment de patrimoni urbanístic... i, sobretot, iniciatives vinculades a les energies renovables. El darrer estudi sobre el tema mostra que des del 2009 fins al 2014 es van publicar 246 propostes d’accions comunitàries. Durant el període que comprèn els sis anys anteriors (2003 - 2008) no es va arribar ni a trenta. El creixement del mercat de les accions comunitàries està fora de dubte. No és estrany que aquest tipus d’iniciativa agafés embranzida després de la crisi internacional del 2008. L’aixeta del crèdit bancari es va tancar i les ajudes públiques van caure en picat. Cooperatives, petits negocis, organitzacions no governamentals, etc. van veure perillar la seva existència i van haver de buscar noves vies de finançament.

Aquest tipus de projectes necessiten membres actius que s’impliquin en el negoci a mig i llarg termini. coop 2017


70 móncooperatiu coop Alguns socis i empleats del pub The Bell Inn mostrant el seu prospecte d’accions comunitàries. Imatge cedida per The Bell Inn.

Com funcionen

Les accions comunitàries només es poden emetre a través o bé de cooperatives o bé de societats que busquin el benefici de la comunitat. Tots els inversors es converteixen en socis, independentment de la quantitat de diners que hagin aportat, i tots disposen d’un vot per fer sentir la seva veu a les assemblees. En aquest sentit, fer-se accionista suposa una certa implicació en l’empresa. Des de Co-operatives UK es posa èmfasi que “aquest tipus de projectes necessiten membres actius” que assisteixin a les reunions anuals, participin en les votacions, suggereixin millores, etc. Òbviament, cada projecte té la seva idiosincràsia, però en la majoria dels casos no es tracta de posar uns diners i oblidar-se’n, sinó d’implicar-se perquè a mig i llarg termini el projecte tingui continuïtat. Com que els socis tenen perfils professionals i habilitats molt diferents, tothom pot aportar el seu gra de sorra. En el cas britànic, la quantitat màxima legal que una persona pot invertir és 100.000 lliures, tot i que les cooperatives petites poden reduir aquesta xifra per tal d’evitar caure en mans d’uns pocs inversors grans. També és la mateixa empresa o societat qui estableix en cada cas la quantitat mínima d’inversió. Les accions comunitàries es diferencien de les convencionals en diversos aspectes. D’una banda, en el fet que no es poden vendre a una altra persona. En tot cas, si l’empre-

Les accions comunitàries estan exemptes dels requeriments rigorosos als quals estan sotmeses les accions públiques. I això té avantatges, però també inconvenients. coop 2017

sa va bé, es tornaran els diners de la inversió després del temps i amb les condicions que s’estipulin. Per una altra part, les accions comunitàries mai incrementen el seu valor i, per contra, si el negoci no genera suficients beneficis, sí que poden disminuir. Aquesta norma evita que alguns membres facin diners tancant o venent l’empresa. I amb aquest grau de risc, on perdre diners sembla molt més fàcil que guanyar-ne, què porta la gent a invertir en aquestes accions comunitàries? Doncs, bàsicament, la ferma creença que aquell negoci oferirà un servei, un producte o unes instal·lacions que, d’alguna manera, milloraran la vida de la comunitat. La motivació dels 2.000 inversors del club de futbol United de Manchester era que fossin els mateixos seguidors els que gestionessin el club, i no algun gran inversor interessat, sobretot, a fer negoci. I si 536 persones a Bath van ser capaces de reunir 750.000 lliures per reobrir el pub The Bell In, no ho van fer per invertir diners en un negoci profitós, sinó per recuperar un espai històric de la ciutat i seguir reunint-s’hi amb amics i veïns per xerrar una estona, escoltar bona música i potser continuar arreglant una mica el món posant en marxa projectes com aquests. Un instrument assessor

Davant l’increment de les accions comunitàries, el 2012 es va crear la Community Shares Unit (CSU), una entitat que assessora cooperatives i altres entitats amb finalitats socials per dissenyar el llançament del seu projecte i aconseguir aquest tipus de finançament en massa. La CSU també ha creat un codi de bones pràctiques i el 2015 una marca de qualitat, la Community Shares Standard Mark, que s’atorga a aquelles empreses que segueixen aquest codi de bones pràctiques. Podeu trobar les seves propostes a la plataforma Microgenius (http://communityshares.org.uk/shareoffers/microgenius). L’objectiu de la CSU és que tant les empreses i les societats com els accionistes tinguin molt clars quins són els drets i les obligacions de cadascuna de les parts. Això


71 INTERNACIONAL

implica que la documentació sigui entenedora; el pla de negocis, concís i mostri la viabilitat del negoci. L’inversor ha de tenir accés a les diferents partides a les quals es destinaran els diners i a un document on s’hauran d’explicar els riscos potencials, però també els beneficis que la seva activitat aportarà a la comunitat. De tota manera, cal remarcar que la CSU no té cap responsabilitat legal sobre l’èxit o el fracàs del projecte. La marca de qualitat serveix per corroborar que l’empresa està seguint el codi de bones pràctiques, però no garanteix que la inversió estigui exempta de riscos. I aquest és un dels punts que més s’han qüestionat respecte a les accions comunitàries: els inversors estan prou protegits? Les accions comunitàries estan exemptes dels requeriments rigorosos als quals estan sotmeses les accions públiques. I això té avantatges, però també inconvenients. La part positiva és que s’estalvien traves burocràtiques que sovint requereixen advocats i assessors fiscals, amb el conseqüent encariment i dilació del projecte, que probablement dinamitarien aquest tipus d’iniciatives. Però tampoc no es pot menystenir que hi ha un cert vuit legal i que cap ens es responsabilitza quan les coses no es fan com s’haurien de fer. Caldrà veure amb el temps si els mecanismes existents són suficients per evitar els fraus o, fins i tot, projectes poc consistents.

entre les seves funcions impulsar i coordinar Financoop. El passat desembre es va iniciar una investigació sobre diferents instruments d’inversió en empreses d’economia social, dins de les quals trobem les accions comunitàries. Joana Gómez, directora de la Fundació Seira, ens explica que a Catalunya el 90 % del crèdit a les empreses prové dels bancs, mentre que al conjunt de la Unió Europea és del 70 % i als Estats Units, del 50 %. En l’àmbit cooperatiu els percentatges del crèdit bancari s’incrementen. “La crisi econòmica ens va fer adonar que no podem ser tan dependents del crèdit bancari, que hem d’estudiar altres vies de finançament i d’inversió”, explica Joana Gómez. D’aquí que estiguin investigant altres models de la Unió Europea i també dels Estats Units i el Canadà. Els resultats d’aquest estudi es presentaran el proper mes de maig dins del marc de la jornada Financoop, un punt de trobada de l’ecosistema financer cooperatiu de l’economia social en l’àmbit internacional. En aquest context, es donaran a conèixer els resultats de l’estudi i es plantejaran les probabilitats d’èxit de les accions comunitàries i altres models en el context català.

És extrapolable aquest model a Catalunya?

Des de la xarxa Financoop i la Fundació Seira s’està investigant si aquest model de finançament i d’altres que s’utilitzen en l’àmbit cooperatiu són importables a Catalunya. Financoop és una plataforma de trobada d’institucions, públiques i privades, que promouen i impulsen la millora de les condicions en l’accés al capital i als serveis financers de les empreses i l’economia social. Per la seva banda, la Fundació Seira es dedica a la innovació i la projecció del cooperativisme i té

Malgrat els riscos que comporten des del punt de vista d’inversió, les accions comunitàries no han deixat de créixer des del 2008.

LA COMMUNITY SHARES UNIT (CSU) EN XIFRES

E

ls estudis duts a terme per la CSU mostren que entre el 2009 i el 2014 ―els darrers cinc anys que es tenen estudis― la inversió total en projectes d’accions comunitàries va ser de 60 milions de lliures esterlines i de 20 milions si ens centrem en el 2014. Això suposa un 10 % de la inversió total durant aquests cinc anys al Regne Unit. El capital assolit oscil·la entre les 20.000 lliures i els dos milions de lliures, aquesta darrera xifra destinada al club de futbol de Manchester. De mitjana es recapten 200.000 lliures. Entre el 2009 i el 2014 més de 60.000 persones han estat accionistes comunitaris i, per tant, s’han convertit en socis

d’alguna d’aquestes cooperatives o societats. La majoria era el primer cop que invertien en un negoci. En preguntar-los quina havia estat la principal motivació per fer-ho, la immensa majoria va respondre ‘els beneficis que aquell projecte podia portar a la comunitat’. De fet, el 62 % dels entrevistats tenien alguna connexió personal amb l’empresa o organització en la qual havien invertit. Així mateix, un 74 % va afirmar que tenia clar els riscos econòmics que la inversió suposava. Per sectors, les accions comunitàries s’han destinat a les següents àrees: energies renovables, petits comerços, pubs i destil·leries, menjar

i granges, manteniment i restauració d’edificis i zones urbanes i instal·lacions i activitats esportives. Les inversions en renovables suposen el 70 % del total de capital de les accions comunitàries i sobretot se centren en l’energia solar, l’eòlica i la hidràulica. La mitjana d’aquest tipus de projectes és de 6.000.000 de lliures. Les accions comunitàries han estat també el principal

impulsor del model cooperatiu al Regne Unit. Aquestes xifres estan publicades per la Community Shares Unit i s’han dut a terme amb la col·laboració de la Universitat de Cambridge, la Manchester Bussines School (Escola de Negocis de Manchester) i Nesta, una organització, també del Regne Unit, dedicada a difondre idees que puguin servir per millorar el món.


Cooperativa de serveis lingüístics i culturals

Traducció tècnica i comercial

Assessorament cultural

Traducció jurada

Redacció multilingüe

Traducció editorial

Correcció de textos

Interpretació de conferències

I més a la web

Interpretació d’enllaç

Portem idees cap a altres geografies www.olistis.org

932 98 08 61

contact@olistis.org


73

DIRECTORI DE COOPERATIVES FEDERADES

Punt de trobada de cooperatives de tots els sectors d’activitat que formem part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) amb l’objectiu de comprar i vendre productes o serveis entre empreses que compartim una mateixa forma d’entendre el treball, l’economia i la societat. Si vols comprar, accedeix a més proveïdors, productes i serveis disminuint els temps de recerca d’informació.

Si vols vendre, incrementa els clients poten­cials i les oportunitats de negoci disminuint els costos de gestió comercial.

El directori de cooperatives federades es renova contínuament. Podeu consultar-ne la versió actualitzada a la versió digital: http://www.cooperativestreball.coop/cooperatives ÍNDEX DE SECTORS

Agricultura-ramaderia 73 Comerç-venda Alimentació 73 Altres 73 Just-ecològic 74 Llibreries-papereries-música 74 Petites reparacions  74 Regals-llar 74 Comunicació-disseny Audiovisuals 74 Comunicació 74 Disseny gràfic  74 Edició 74 Multimèdia 75 Construcció Altres serveis relacionats  75 Alumini-vidre 75 Electricitat-calefacció-aire-gas-aigua 75 Fusteria 75 Promotores de construcció  75 Reformes-construcció 75 Revestiments-acabats 75

Cooperatives d’iniciativa social

Agricultura-ramaderia

Agritècnia www.agritecnia.cat Explotació de finques rústiques per produir cereals i farratges. Térmens Central Parc del Baix Llobregat http://centralparc.cat Producció i comercialització de verdures i hortalisses ecològiques, recuperació d’espais en desús i inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social a través de la formació i la creació de llocs de treball. Sant Boi de Llobregat Conreu Sereny www.conreusereny.cat Producció i venda de fruites i verdures ecològiques. Formació, cursos i tallers amb agroecologia. Badalona FEM Ecologia de Muntanya al Polell www.polellmontseny.com Alberg de joventut, producció i venda de productes agrícoles i forestals, treballs amb

Distribució-transport Missatgeria 75 Transport mercaderies  75 Transport sanitari  75 Transport viatgers  75 Educació Autoescoles 75 Centres formació  75 Escoles-llar d’infants  76 Energies renovables 76 Espectacles Companyies 76 Serveis tècnics  76 Hosteleria Bars-restaurants 76 Cases colònies-altres  77 Menjar per a col·lectivitats  77 Indústria Alimentària 77 Arts gràfiques  77 Elèctrica-electrònica 77 Manipulats 77 Manipulats i retràctil  77 Metall 77 Mobles-fusta 78 Tèxtil 78 Tèxtil: confecció  78

tracció animal (equins), serveis forestals. Sant Pere de Vilamajor Granja Rosinach Avicultura. Granja d’ous. Juneda

La Garbiana www.lagarbiana.cat Agricultura ecològica. Elaboració de farines ecològiques amb molí de pedra. Producció de cereals, llegums i horta. Tarroja de Segarra L’Olivera www.olivera.org Promoció social: activitats agrícoles. Activitats agroalimentàries. Activitats artesanals i de qualitat: olives arbequines, vins i oli. Vallbona de les Monges Mas Graner Explotació comunitària de la terra. Aprofitament de bestiar, modernització de les explotacions agràries, criança i elaboració de producte porcí. Ramaders. Santpedor Pecuarius Cria de bestiar porcí. Sant Miquel de Campmajor

Tarpuna www.tarpunacoop.org Acció social. Promou projectes amb finalitats socials i ambientals. Barcelona

Comerç-venda: alimentació

Abundantia Forn de pa amb degustació 100 % ecològica anomenada tabló vivant. Barcelona Agrícola Lesgines Viticultors DO Montsant. Ginestar Comandant Elaboració i venda de cervesa artesana. El Cafè del Forner Venda de productes de fleca i pastisseria per a l’hostaleria, per a serveis d’àpats i esdeveniments. Torredembarra

Informàtica 78 Immobiliària 78 Mecànica-automoció Reparació-venda de maquinària  78 Tallers mecànics  78 Serveis a empreses i particulars Altres 78 Assegurances 79 Assessories-gestories 79 Consultories tècniques  79 Estètica-bellesa 80 Serveis de jardineria  80 Serveis de neteja  80 Serveis de neteja: cuina-catering  80 Serveis de seguretat  80 Serveis d’atenció a les persones Ajut a domicili  80 Atenció psicopedagògica  80 Inserció social-laboral  81 Salut 81 Serveis immobiliaris Administradors de finques  81 Serveis socioculturals Activitats culturals  81 Activitats educatives-lleure  82 Educació ambiental  82

Frescoop http://frescoop.coop Distribució alimentària i gestió de cuines. Barcelona

Anima Quarz www.animaquarz.com Distribució d’instruments musicals. Porqueres

Ninkasi www.ninkasi.cat Cervesa ecològica i autòctona Puig-reig

Biciclot www.biciclot.net Fomentar i educar en l’ús de la bicicleta. Comerç de recanvis, accessoris i bicicletes. Reparació i lloguer de bicicletes. monitors de temps lliure i per a escoles. Barcelona

Sabor Afegit www.bvegetables.com Snacks ecològics fets de forma artesanal. Sant Cugat del Vallès Ya Distribuciones http://sites.amarillasinternet. com/yadistribuciones Venda i distribució de productes alimentaris llatins frescos i congelats. L’Hospitalet de Llobregat

Comerç-venda: altres

Ad + Medical www.admasmedical.es Comerç al detall d’articles dentals. Barcelona

Centro Canino Top Dog (centre Caní La Masia) www.rclamasia.com Ensinistrament i altres serveis d’atenció a animals domèstics. Residència canina i felina. Mataró Ceresnatural www.ceresnatural.cat Alimentació biològica i conscient, amb productes exclusius de proximitat. Solucions terapèutiques complementàries. Barcelona Copisteria El Punt www.el-punt.com Comunicadors gràfics, impressió, disseny, retolació. Mollet del Vallès

coop 2017


74 directori coop

Corval http://juguettos.com Venda al detall de joguines. Olesa de Montserrat Equimar, Equipaments Oficina Maresme www.equimar.com Venda i servei tècnic de màquines i mobiliari d’oficina. Mataró Fentpaís www.fentpais.cat Comercialització d’experiències turístiques a Catalunya. Caixes regal d’experiències en petit format per conèixer el país d’una manera autèntica i respectuosa. Manresa Fish On Fabricació i comerç a l’engròs i detall: articles d’esport, vehicles fluvials i marítims de vela, motor i esportius. Per correu. Catàleg de productes diversos. Especialitat en pesca esportiva. Olesa de Montserrat Gatuari, Sccl www.gatuari.cat Benestar Animal. Espai de Convivència amb gats d’un perfil determinat per augmentar les possibilitats d’adopció i impartir tallers, xerrades... per concienciar el públic i ampliar coneixements. Barcelona Manresana de Serveis amb Bicicleta www.mbici.cat Serveis amb bicicleta. Rutes turístiques guiades, activitats educatives, lloguer, venda de bicicletes elèctriques, missatgeria i transport, aules-taller. Manresa Mercafer www.mercafer.com Venda al detall fora d’un establiment fix (mercats i fires). Sabadell Musicom Acadèmia musical i comerç d’instruments. Gravació i edició musical, servei tècnic. Girona Novacer www.novacer.cat Comercialització i venda de ferros i acer. L’Hospitalet de Llobregat Patchcat Botiga patchwork, manualitats, classes i tallers. Barcelona Servicades http://servicades.com Comerç al major de ferralla. Barcelona Sis Farma www.sis-farma.com Distribució de productes farmacèutics. Sant Andreu de la Barca

Comerç-venda: just-ecològic

Alternativa 3 www.alternativa3.com Comercialització de productes de comerç just i alternatius. Terrassa

coop 2017

Femmefleur www.femmefleur.net Comerç en línia de productes d’ús quotidià i llarga durada destinats a les dones. Barcelona

La Gralla www.llibrerialagralla.cat Venda de llibres al detall, música, vídeo i papereria. Granollers

Formatgeria Del Miracle Obrador de formatges (productes làctics). Riner

Comerç-venda: petites reparacions

Kviures Aliments www.kviures.com Servei de venda i distribució de productes ecològics i de proximitat per a hotels, restaurants i col·lectivitats. Barcelona Mengem Osona www.mengemosona.com Xarxa de venda de productors locals i ecològics. Vic Món Verd www.monverd.net Distribució de productes ecològics. Membre de la Coordinadora Antitransgènics. Suport i assessorament a la Coordinadora Estatal i Catalana d’Associacions i Cooperatives Consumidores de Productes Ecològics. Polinyà N’klôwô www.nklowo.com Comercialització de roba de llit i de la llar i serveis associats. Barcelona Comerç-venda: llibreries-papereriesmúsica

Barsat Reparació i venda d’electrodomèstics. L’Hospitalet de Llobregat Copelectro www.copelectro.com Reparació d’electrodomèstics i venda de recanvis. Manresa Indelsit www.indelsit.com Servei tècnic oficial del fabricant d’electrodomèstics de línia blanca Indelsit i Ariston. Barcelona

Comerç-venda: regals-llar

Moltacte www.moltacte.com Botigues outlet de primeres marques de moda de dona i infantil. Inserció laboral de persones amb un trastorn mental sever. Manresa Comunicació-disseny: audiovisuals

Acció Cultural de Barcelona www.acciocultural.org Llibreria. Venda i edició de llibres i música. Barcelona Alfa...omega Papereria i llibreria: enquadernació de tot tipus (s’arreglen llibres), revelat fotogràfic, fotocòpies i plastificació, carpetes a mida; impremta. Sant Joan Despí Buc de Llibres www.bucdellibres.cat Venda de llibres i serveis culturals. Mataró El Llibre Venda de llibres, revistes, premsa i objectes d’escriptori Montcada i Reixac Els Nou Rals www.elsnourals.cat Venda de llibres, joguina pedagògica i organització de tallers culturals. Viladecans La Caníbal www.lacanibal.net Llibreria-centre sociocultural, especialitzada en humanitats i pensament crític. Barcelona La Ciutat Invisible www.laciutatinvisible.coop Creació i difusió de continguts imaginaris crítics vinculats a la transformació social, l’economia cooperativa i els moviments populars urbans. Barcelona

Batabat www.batabat.cat Producció audiovisual de programes, documentals… Barcelona Looky Produccions www.lookyproduccions.com Productora d’audiovisuals. Barcelona Oop! www.oop-coop.cc Agència de comunicació integral. Oferim serveis de comunicació en i fora de línia per a empreses i entitats. Barcelona Primitive Films www.primitivefilms.es Producció cinematogràfica, audiovisual i multimèdia. Produïm documentals a través del segell Primitive Films, i ficció a través de Niu d’Indi; oferim serveis audiovisuals a través de Compacto, i hem començat a fer jocs mòbils amb Apptivisme. Barcelona Comunicació-disseny: comunicació

Ample-24 www.ample24.com Mitjans de comunicació (premsa, ràdio, TV). Publicitat. Arenys de Mar

Crític www.sentitcritic.cat Edició i publicació de continguts periodístics, així com la comunicació en qualsevol mitjà o format. Barcelona Cultura 03 www.cultura03.com Grup cooperatiu que ofereix serveis integrals a la indústria cultural i de la comunicació. Barcelona Dies d’Agost http://diesdagost.cat/tag/cooperativa Cooperativa de Comunicació que dona servei prioritàriament a l’economia social i solidària, tercer sector, producte cultural, ecològic i de proximitat. A partir de finals de 2016 editem un diari digital. Vic Esplugues Televisió www.llobregat.tv Emissions de televisió local. Esplugues de Llobregat La Fura Continguts http://www.facebook.com/ lafuranova/ Edició d’una publicació gratuïta del Penedès. Vilafranca del Penedès L’Avenir www.elcugatenc.cat Mitjà de comunicació digital local. Té com a objectiu defensar el dret a la informació a través de 3 eixos: la difusió, la informació i la formació. Xerrades al voltant de la informació alternativa i tallers/cursos per apoderar la ciutadania respecte a la informació. Sant Cugat del Vallès Malarrassa www.malarrassa.cat Edició d’un periòdic independent i gratuït, i d’una pàgina web amb notícies locals de Terrassa. Terrassa Rel www.rel.cat Productora audiovisual que també ofereix serveis comunicatius als seus clients: des de la gestió íntegra de la comunicació empresarial fins a la gestió de xarxes socials. Creació de vídeos per a les empreses. Figueres Serveis Associats de Comunicació Serveis de comunicació impresa i digital. www.comcom.cat Barcelona Comunicació-disseny: disseny gràfic

L’apòstrof www.apostrof.coop Serveis de comunicació social i d’ecodisseny. Cooperativa formada per professionals del periodisme, les noves tecnologies, el disseny gràfic, l’edició i els idiomes. Barcelona

Comunicació-disseny: edició

Alternativas Económicas www.alternativaseconomicas. coop Editorial. Revista que explica l’economia de forma senzilla, amb rigor i independència del poder polític i econòmic. Barcelona Ara Llibres www.arallibres.cat Producció editorial; gestió integral de projectes editorials. Barcelona Blank www.blank.coop Disseny gràfic global i comunicació visual. Sant Cugat del Vallès Contrapunt www.contrapunt.cat Edició de premsa en paper i digital de proximitat (àmbit del Vallès Oriental) i serveis integrals de comunicació. Mollet del Vallès Cultura 21 www.tigredepaper.cat Edició de llibres en català de temàtica social. Manresa Gestió de Publicacions Locals www.gpl.cat Serveis publicitaris i edició de diaris. Barcelona La Factoría Náutica www.nauticayyates.com Edició de publicacions, serveis editorials i màrqueting. Creació de continguts web i serveis. Barcelona Magna Magazine Publicació de la revista Vital Sènior, dirigida a persones de més de 60 anys. Sant Cugat del Vallès Olistis www.olistis.org Serveis lingüístics i culturals: traducció editorial, econòmica i tècnica; traducció jurada; interpretació simultània, consecutiva i d’enllaç; redacció multilingüe; creació continguts; assessorament cultural; transcripció i narració multilingüe; digital. Barcelona Sàpiens www.sapienspublicacions.cat Comercialització de revistes corporatives i continguts per encàrrec relacionats amb les marques de Sàpiens Publicacions: història, gastronomia i viatges. Barcelona Surtdecasa www.surtdecasa.cat Edició d’un mitjà de comunicació cultural de proximitat en format digital. Informació actualitzada sobre activitats a les Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona, Penedès, Empordà, Ponent, Girona i Centre. Roquetes


75 DIRECTORI DE COOPERATIVES FEDERADES

Comunicació-disseny: multimèdia

Cemid http://newcemit.com/index.php Instal·lacions i manteniment d’aigua, gas i electricitat industrial i domèstica. Terrassa

Barnaciber www.barnaciber.com Registre i hostalatge de dominis, creació de llocs web i webs dinàmiques amb comerç electrònic. Barcelona

Handytec www.handytec.es Instal·lacions elèctriques, fontaneria, climatització. Energia solar. La Pobla de Montornès

Claraboia Audiovisual www.claraboia.coop Producció i realització audiovisual i multimèdia per a la difusió multiplataforma: televisió, web, xarxes socials 2.0, web TV, DVD, Blu-ray, etc. Mataró Crearsa www.crearsa.com Audiovisual Social. Ens dediquem a vídeos i comunicació en responsabilitat social. Barcelona Lamosca www.lamosca.com Concebre, crear i dissenyar solucions a les necessitats de comunicació d’empreses i d’institucions. Barcelona Riceup www.riceupstudio.com Estudi de disseny especialitzat en comunicació visual, creació d’aplicacions web i interiorisme. Alella Construcció: altres serveis relacionats

Abastecedora de la Construcción www.abastecedora-sccl.com Majorista de materials per a la construcció. Barcelona Montajes y Mantenimiento del Penedès Estructures metàl·liques. Serralleria. Santa Margarida i els Monjos Construcció: alumini-vidre

Cristalería Aguiló Venda i instal·lació de vidres plans, vidres de claraboia, instal· lacions Securit, instal·lacions de tancaments d’alumini. Vidres artístics i tot tipus de miralls. Barcelona Construcció: electricitatcalefacció-aire-gas-aigua

Aro Forjats Serralleria, electricitat, fontaneria i calefacció. Castell d’Aro

Instalaciones Sant Feliu Reparació i instal·lació de línies telefòniques. Instal·lació de xarxes i configuració d’equips. Sant Feliu de Llobregat Sant Gervasi Instal·lació i reparació d’aigua, llum, gas i electricitat. Barcelona Construcció: fusteria

Envasos de Fusta La Font Construcció de caixes de fusta per a cava, vi, pernil. Taller de fusteria. Granollers Jal Fusters Fusteria i ebenisteria. Portes, parquet, cuines, finestres, estands, decoració... Ripollet Taller para la materialización y desarrollo de conceptos www.tmdc.es Coworking per a taller fusteria. Taller compartit de fabricació. Barcelona Construcció: promotores de construcció

Urbanitzacions Girona https://sites.google.com/site/ urbanitzacionsgirona Obres en urbanitzacions. Girona Construcció: reformes-construcció

Cardonina de la Construcció Construcció d’edificis i rehabilitació. Cardona Coecocoop www.coeco.cat Construcció en general: obra pública, edificis, restauració, etc. En especial: bioconstrucció, instal·lacions i ecoarquitectura Balaguer Construccions del Baix Llobregat www.coopebaix.com Construcció d’obra pública. Cornellà de Llobregat Cosafel Construcció. Sant Feliu Sasserra

Integral de Construcción www.integraldeconstruccion. com Rehabilitació d’edificis. Façanes, cobertes, impermeabilitzacions, treballs verticals... Barcelona Labol Construcció completa (obra nova, reformes i manteniment). Terrassa Macla Construcció i rehabilitacions. Tortosa Montivent www.montivent.com Fabricació i muntatge de conductes metàl·lics d’aire. L’Hospitalet de Llobregat Construcció: revestiments-acabats

Decor System Instal·lacions d’aïllament tèrmic i acústics. Envans de guix laminats, falsos sostres. Barcelona Galindo Pintura. Barcelona Instal·lacions i Serveis Cooperatius www.instalcoop.com Instal·lació de plaques de guix laminat i altres. Cerdanyola del Vallès Reusense de Yeseros Enguixadors. Decoració amb escaiola. Reus Slupin Pintures i estucats en general. L’Hospitalet de Llobregat Distribució-transport: missatgeria

Missatgers Trèvol www.trevol.com Missatgeria, neteja i distribució de productes de mercat social. Barcelona Distribució-transport: transport mercaderies

Asociación de Transportes Sol y Padrís www.tsp.es Transport de mercaderies. Barberà del Vallès Clt Vallés. Cooperativa de Logística i Transport del Vallés www.cltvalles.com Emmagatzematge de mercaderies, preparació de comandes, embalatge, manipulats, consolidats, contenidors, transbordament, control d’stocks. Sabadell Cofor Transport de formigó. Lloguer de camions formigoneres. Girona

Furgo-trayler www.furgotrayler.com Transport de mercaderies per carretera d’àmbit nacional i internacional. Bellvei Melyser Trans Transport. Sant Boi de Llobregat Montsianell Transports www.montsianell.cat Transport de mercaderies per carretera. Amposta Quattrologist Transport públic de mercaderies per carretera. Mataró Sbs Serveis Transports, servei de neteja, pastisseria creativa i reformes en general. Sabadell Trans Augusta www.transaugusta.com Transport nacional i internacional de mercaderies per carretera. Reus Transcavi www.transcavi.es Transport de mercaderies per carretera. Vilanova i la Geltrú Transpa Transport de mercaderies per carretera. Sarrià de Ter Transporte Vertrans Transport per carretera de tot tipus de mercaderies. Santa Coloma de Gramenet Transportes Generales del Baix Llobregat www.cotransba.es Transports. Viladecans Transportes La Franca www.la-franca.com Transport de mercaderies per carretera. L’Hospitalet de Llobregat Transportes Sabadell www.transportesabadell.com Transport, emmagatzematge i distribució. Sabadell Transports Congost Transports de mercaderies, en especial de plàstics. Lliçà d’Amunt Transports El Prat www.transportesprat.com Transport, emmagatzematge i distribució. Viladecans

La Pau www.lapau.cat Transport sanitari urgent i no urgent (ambulàncies) i transport adaptat amb vehicles de grans dimensions (autocars) a la província de Barcelona. Badalona Distribució-transport: transport viatgers

Transportes Trans - Radio www.taxivalles.com Transports públics amb taxi i microbús. Mollet del Vallès Transports Urbans de Sabadell www.tus.es Concessionària del servei de transport urbà de Sabadell i Sant Quirze del Vallès. Sabadell Educació: autoescoles

Autoescoles Freta Ensenyament de conducció de vehicles. Mataró Educació: centres formació

Aposta www.aposta.coop Contribuir al desenvolupament de persones i empreses amb l’adquisició i retenció de les capacitats i habilitats necessàries per tal de millorar la seva carrera professional i la seva posició al mercat, impulsant i garantint els principis del cooperativisme. Barcelona Didàctic Serveis de Formació www.didacticformacion.com Serveis de formació de tot tipus i també la formació del contracte formatiu. Sabadell El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica www.escolateatre.com Formació professional i artística d’arts escèniques (dansa i teatre). Barcelona

Trucktrans Transport de vehicles. Llers

Elastic Formació professional d’habilitats en anglès. Barcelona

Distribució-transport: transport sanitari

Escola de Música del Palau www.escolademusicadelpalau. com Escola de música. Barcelona

Ambulàncies Catalunya www.ambulanciescatalunya.com Transport sanitari i assistència sanitària. Barcelona

Escola de suport complementari i acompanyament L’escac www.escolaescac.cat Educació, formació i inserció laboral de col·lectius amb dificultats o risc d’exclusió social. Tarragona

coop 2017


76 directori coop

Informa’t http://academiainformat.cat Reforç escolar i preparació de proves d’accés. Lliçà d’Amunt L’Ortigacoop, Agricultura Ecològica www.lortiga.cat Formació en agricultura ecològica. Activitats educatives dirigides a escoles, formació per a adults i per a col·lectius en risc d’exclusió social sobre temes relacionats amb l’agricultura i l’alimentació saludable. Sant Cugat del Vallès Musicar Gestió i dinamització de projectes d’educació musical, gestió musical, organització esdeveniments i comerç. Sant Cugat del Vallès Musicop www.musicop.cat Disseny, desenvolupament i gestió de projectes d’educació musical, tant des de la gestió pública com privada. Creiem en la música com a bé comú i com a eina de transformació i millora de la nostra societat. Mataró Natturístic www.natturistic.cat Gestió de projectes de dinamització i desenvolupament turístic, d’oci i lleure, orientada principalment al medi natural i a petites poblacions. Vallirana New Executive Language Centre http://newexecutivelanguage. com Centre d’idiomes creat per professors de l’antic Executive Language Center d’Esade i especialitzat en l’ensenyament de l’anglès per a professionals, empreses i la comunitat universitària. Barcelona Nous Gravats Ensenyament i difusió de la música. Sant Quirze del Vallès Slp Serveis Serveis lingüístics integrats: formació, traducció i proves de nivell d’idiomes i altres. Centre d’ensenyament d’idiomes per a adults i infants. Reus Tau For & Mar http://tausc.com Escola d’idiomes, centre col·laborador de la Generalitat. Núm. de cens: 4030. per a impartir cursos amb certificació de professionalitat, reciclatge treballadors, formació bonificada. Informàtica. Sta Coloma de Gramenet Xarxa de Música Escola de música municipal. Barberà del Vallès Educació: escoles-llar d’infants

Àgora Llar d’Infants www.agorallarinfants.org Escola bressol. Barcelona

coop 2017

Agrupació Pedagògica Tecnos www.tecnos.cat Educació infantil, primària, secundària i batxillerat. Terrassa

Escola Ginebró www.ginebro.cat Infantil, primària, secundària, batxillerat, cicles formatius i accés al grau superior. Llinars del Vallès

Centre d’Educació Espill de Manresa www.escola-espill.cat Ensenyament infantil i primari (0-12 anys). Manresa

Escola Gravi www.gravi.cat 0-3, infantil, primària, ESO i batxillerat. Barcelona

Centre Infantil Quitxalla www.quitxalla.cat Llar d’infants de 0 a 3 anys. Sant Cugat del Vallès Valldoreix Col·legi Crea Nova www.creanovaconcept.org Escola amb metodologia innovadora impulsada per cooperativa de mestres. Sant Cugat del Vallès Col·legi Verns www.escolaverns.cat Escola d’educació infantil i primària. Barcelona Edcrea www.edcrea.cat Centre de suport familiar de 0 a 3 anys. Vallirana El Cargol de Molins Educació infantil. Molins de Rei El Cargol Llar d’infants. Sant Pere de Ribes El Gegant del Pi Llar d’infants. Argentona El Saüc http://monitors-sauc.com Oferim activitats de lleure i educatives a entitats, famílies. Crèdits de síntesi, colònies i activitats educatives. Òdena Ensenyament del Garraf Escola La Pau www.escolalapau.cat Ensenyament obligatori (infantil i primària). Educació infantil i primària, una línia. Vilanova i la Geltrú Escola Augusta www.escola-augusta.com Educació infantil, primària, secundària i batxillerat (3-18 anys). Barcelona Escola Azorín www.escolaazorin.com 0-3, infantil i primària. L’Hospitalet de Llobregat Escola Bressol del Bosc www.ebmlesorenetes.cat Escola bressol. La Roca del Vallès Escola d’Infants Quitxalla Mollet del Vallès www.escolaquitxallamollet.com Educació infantil. Escola bressol. Mollet del Vallès Escola el Cim www.escolaelcim.cat Educació infantil, primària i ESO. Terrassa

Escola Grèvol www.gravi.cat Educació infantil, primària i secundària. Barcelona Escola Guinardó www.escolaguinardo.cat Educació infantil, primària i secundària. Barcelona Escola Magòria www.magoria.org Educació infantil i primària. Barcelona Escola Sant Gervasi www.santgervasi.org Un projecte educatiu fonamentat en les persones, amb un marcat caràcter cooperatiu, innovador, internacional i científic. L’escola manté i construeix estrets vincles entre el món de la pedagogia, el del coneixement i el de l’empresa per a la millora. Mollet del Vallès Escola Solc www.escolasolc.cat Educació infantil, primària i ESO. Barcelona Escoles Griselda escoles-griselda.blogspot.com Educació infantil i primària. Barcelona Espai Obert La Serra, Eos www.espaiobertlaserra.org Escola d’infantil, primària, secundària i batxillerat. Escola d’innovació pedagògica basada en l’autodidactisme. Sant Pere de Ribes Institució Montserrat www.institucio-montserrat.cat Educació infantil, primària i ESO. Barcelona La Casa dels Nins www.lacasadelsnins.com Escola bressol. Castelló d’Empúries L’Escoleta de Riells Educació. Escola de bressol. Riells i Viabrea Llar d’Infants El Petit Avet www.elpetitavet.com Llar d’infants (0-3 anys). Ripoll Paidos www.escolapaidos.cat 0-3, infantil, primària i secundària. Sant Fruitós de Bages Petit Món www.petitmon.cat Educació infantil, primària i secundària. Castelldefels Piaget www.xtec.es/escola-piaget Ensenyament: cicles d’educació infantil, primària i secundària. Barcelona

Rasos de Peguera www.ginestamontcada.cat
Educació infantil, primària i ESO. Montcada i Reixac Submarí Lila per a l’Atenció i el Respecte als Processos de Vida www.submarilila.cat Activitats escolars, formatives, pedagògiques, docents i educació en el lleure. El Milà Energies renovables

Arkenova www.arkenova.net Enginyeria de projectes relacionats amb l’energia solar (tèrmica i fotovoltaica), cogeneració i fred solar. Distribució d’equips per a la captació d’energia solar tèrmica i energia solar fotovoltaica. Barcelona Azimut 360 www.azimut360.coop Enginyeria especialitzada en l’execució de projectes d’energies renovables d’autoconsum, connectats a xarxa o sistemes autònoms, d’àmbit nacional i de cooperació internacional. Barcelona Control Intel·ligent de l’Energia www.cinergia.coop Producció d’equips d’electrònica de potència a mida per a aplicacions industrials i centres de recerca. Serveis d’enginyeria i d’industrialització d’equips d’electrònica de potència. R+d+i en enginyeria elèctrica, l’electrònica de potència i les TIC industrials. Barcelona Cresol, Solucions Energètiques Locals www.cresol.coop Enginyeria i consultoria ecoenergètica amb la visió de contribuir al canvi de model energètic amb estalvi, eficiència energètica i energies renovables. Ulldecona Emelcat Electricitat per a energies eòliques. Barcelona Oikosvia Arquitectura www.oikosvia.com Projectes d’arquitectura, enginyeria, disseny, urbanisme i eficiència energètica. Especial atenció als treballs per a entitats de serveis socials, habitatge assequible i edificació sostenible. Barcelona Pinergia www.pinergia.com Energies renovables. Lles de Cerdanya Sistemes Avançats d’Energia Solar i Tèrmica www.aiguasol.coop Serveis d’enginyeria, consultoria i recerca. Promoció de solucions innovadores que permetin reduir l’impacte associat al consum d’energia. Barcelona Som Energia www.somenergia.coop Comercialització d’electricitat certificada verda i producció

d’energia a partir de fonts renovables. Girona Suno www.suno.cat Enginyeria de serveis energètics. Vilopriu Tefosol www.tefosol.com Energies renovables. Empresa dedicada a l’estudi, l’elaboració i execució d’instal·lacions solars fotovoltaiques amb modalitat de claus en mà. Sant Andreu de Llavaneres Uni.co www.unico.coop Eficiència energètica, instal· lacions elèctriques, calefacció, gas, informàtica i energies renovables. TIC, col·laboració traçabilitat, bpm, facility service. Barcelona Espectacles: companyies

L’Estaquirot www.estaquirot.com Creació i representació d’espectacles, principalment destinats a públic familiar i de titelles. Vilanova i la Geltrú Los Corderos www.loscorderos.wordpress. com Creació i representacions d’espectacles, formació específica per a professionals. Riells i Viabrea Totart www.solistesdelacosta.com/ solistes/cat.php Espectacle fora d’establiment. Grup de música. Barcelona Espectacles: serveis tècnics

De Res http://de-res.com Construcció, realització, muntatge d’esdeveniments, pel·lícules, etc. Barcelona Músics de Girona www.musicat.cat Tramitació i facturació d’artistes. Girona Zumzeig Cinecooperativa www.zumzeigcine.coop Exhibició cinematogràfica. Sala de Cinema amb bar. Barcelona Hosteleria: bars-restaurants

Artis ‘n’ Food Restaurant i botiga de mobles (amb taller propi). Dos vessants en un mateix espai multidisciplinari. Banyoles


77 DIRECTORI DE COOPERATIVES FEDERADES

Cafè del Centre http://ateneuelcentre.blogspot. com.es Servei de restauració, generalment en projectes d’entitats on calgui dinamitzar l’espai social. Actualment gestionem el Cafè de l’Ateneu Centre Democràtic i Progressista i estem negociant la gestió de l’espai social de la Cooperativa70 de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui

L’ariet cafedemar.coop/espai-culinari Cooperativa que gestiona l’espai culinari del Cafè de Mar, un cafè cultural a l’històric edifici del Cafè de Mar, antic cafè dels pescadors i seu de la Unió de de Cooperadors de Mataró. Mataró

E. I. Sambucus www.sambucus.cat Empresa d’inserció, a través de les activitats següents: gestió de restaurants, gestió de cuines per a col·lectivitats, producció d’horta ecològica, producció d’infusions i herbes ecològiques per cuinar. Manlleu

Terra d’escudella produccions gastronòmiques i culturals www.tdk.cat Bar-cafeteria Mataró

El Cau de les Guineus Gestió i explotació d’un barcafeteria amb dinamització sociocultural i comunitària Barcelona El Mirallet Restaurant. Granollers Espai Brotes www.espaibrotes.org Cafeteria/teteria de menjar ecològic i de proximitat. L’Hospitalet de Llobregat Flama Roja http://cancapablanca.wordpress.com Esmorzars, menús, sopars, actes i activitats culturals. Sabadell Galémoreno www.sopadepedres.cat Restaurant. Barcelona Illot 2010 Explotació d’un hotel restaurant a la capital del Priorat. Elaboració de cervesa artesanal. Falset La Cereria Venda de pa amb degustació. Barcelona La Cuina del Comú Cooperativa de serveis d’elaboració, promoció gastronòmica, hostaleria i dinamització sociocultural. Vilafranca del Penedès La Matrioska Bar-restaurant el Velòdrom: espai de trobada, oci i cultura per a persones de totes les edats. Sabadell La Sargantana Dalt de la Vila www.lasargantana.org Cuina de qualitat amb productes de temporada que es conreen i s’elaboren amb valors de sostenibilitat i compromís social. Activitats culturals. Promoció de projectes de desenvolupament social i cultural. Badalona La Temerària Taverna de cuina catalana. Menjars i beures a preus populars en el marc del projecte associatiu santcugatenc Cal Temerari. Com deia Manuel Vázquez Montalbán: “Un poble que no menja el seu formatge i no beu el seu vi és un poble sense ànima”. Sant Cugat del Vallès

Pica-tapa Bar-cafeteria Mataró

Hosteleria: cases colònies-altres

Can Pere www.canpere.cat Granja-escola. Tallers de granja, horta, apicultura, formatgeria i itineraris pel Garraf. Sant Pere de Ribes Els Caus, Turisme Sostenible i Cooperatiu www.elscausdemura.coop Turisme amb valors, responsabilitat social i ambiental, cuina saludable, pedagogia activa, proximitat. Allotjament. Mura Granja Escola L’Auró www.auronatura.org Colònies inclusives i turisme familiar. Torà Reviure Solanell www.reviuresolanell.com Assolir treball en el poble abandonat de Solanell. Reconstrucció d’habitatges del poble, donar activitat a l’alberg del Gall Negre. Montferrer i Castellbò Hosteleria: menjar per a col·lectivitats

Cuina Argentona Gestió de menjador escolar. Argentona Riembau www.labarricona.cat Menú diari. Cuina de temporada amb canvi de carta cada tres mesos. Cuina casolana, cervesa artesana de producció pròpia. Ripoll Indústria: alimentària

Cervesa Cornèlia Fabricació i distribució de cervesa. Cornellà de Llobregat Condialiment Indústria càrnia. Sacrifici de bestiar. Barcelona

L’Obrador Fabricació i distribució de pastisseria per a hostaleria. Pastisseria. Arenys de Munt

interior i exterior fins a 5252 kW. Aparellatge de mitjana i alta tensió. Armaris metàl·lics. Cornellà de Llobregat

Indústria: arts gràfiques

Sat - Service www.satservicesccl.com Reparació i instal·lacions electròniques. Barcelona

Dbcoop www.dbcoop.cat Maquetació, edició i preimpressió. Barcelona

Sec www.secst.net Manteniment preventiu i correctiu d’equips electromèdics i laboratori, certificació d’equips mèdics, cursos d’electromedicina, subministrament d’equipaments per a certificacions, subministres informàtics. Barcelona

Eivissa Associats www.eivissa.coop Servei integral de disseny i arts gràfiques. Santa Coloma de Cervelló El Foli Verd Preimpressió, impressió i postimpressió de tot tipus de documents. Barcelona Futurgràfic http://futurgrafic.com Arts gràfiques. Molins de Rei Gramagraf www.gramagraf.cat Impremta, enquadernació, fotomecànica. Badalona

Suministros Aumer http://suministrosaumer.com Venda al major de material elèctric. Barcelona Tres Sat Instal·lacions Electròniques www.tressat.com Xarxes informàtiques. Centrals telefòniques. Sistemes de seguretat i control d’accessos. Megafonia. Vilanova i la Geltrú Indústria: manipulats

El Taller Del Priorat Serveis de teràpia ocupacional. Centre especial de treball. Serveis ocupacionals d’inserció. Manipulats diversos. El Masroig

Indústria Gràfica i de la Retolació Artfic www.artfic.cat Disseny, producció i detalls dels acabats d’impresos, tant corporatius com comercials. Manresa

Grupdem www.grupdem.com Atenció, promoció i inclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual i en risc d’exclusió social. Montmeló

Inoxgrup www.inoxcrom.es Fabricació i distribució de plomes estilogràfiques, bolígrafs, llapis i complements Barcelona

Matagalls Manipulació, envasat i venda d’herbes per cuinar. Barcelona

Indústria: elèctrica-electrònica

Copelec Muntatge d’equips electrònics. L’Hospitalet de Llobregat Elektro 3 www.elektro3.com Importació i distribució de productes de ferreteria.
Vilaseca Inydel www.inydel.es Disseny de circuits impresos per a la confecció de plànols, documents, etc. Cerdanyola del Vallès Lesco, Laboratorio Electrotécnico www.lescop.com Fabricació de transformadors de mesura i protecció de servei

Teb Verd www.boletbenfet.com Gestiona serveis a Barcelona, a través del Cet Verd (manteniment i conservació, construcció, decoració de jardins, activitats de neteja, neteja industrial, pintura, manteniment d’espais públics, de mobiliari urbà, cultiu de bolets…). Barcelona

Indústria: manipulats i retractil

Flexiprod Serveis d’externalització de producció en els sectors de l’automoció, ferreteria/maquinària, plàstics, material educatiu/ escolar. Santa Perpètua de Mogoda Indústria: metall

Idetec Estudio www.idetecestudio.com Subministradors d’elements i solucions gràfiques. La nostra activitat va dirigida a clients particulars, empreses, institucions i organismes públics. El Vendrell

La Comercial Arts gràfiques. Molins de Rei

Teb Vallès www.teb.org Gestiona diferents centres i serveis al Vallès Occidental (Cet Teb Castellar). Les persones amb disminució psíquica fan tasques d’envasat i manipulat per a tercers (editorials, alimentació, electrònica, recanvis automòbil, cosmètica…). Castellar del Vallès

Pretalleres San José Centre ocupacional. Taller de disminuïts psíquics: manipulats. Barcelona Taller Àuria www.taccat.cat Empresa especialitzada en serveis integrals a tercers, flexible i innovadora, de 400 treballadors. Jardineria, mobiliari urbà, entarimats, manteniment i instal·lacions hidràuliques. Igualada Taller Jeroni de Moragas www.jmoragas.org Atenció a les persones en risc d’exclusió social per trastorn del desenvolupament intel·lectual i/o malaltia mental. Sant Cugat del Vallès Teb Barcelona www.teb.org Atenció a persones amb disminució psíquica. Envasats i manipulats per a tercers (clients de diferents sectors i mercats: editorials, alimentació, electrònica, recanvis d’automòbil, cosmètica, petits béns de consum…). Barcelona

C.i.r. Fabricació de carrosseries per al transport de productes alimentaris. Servei postvenda de reparació de tot tipus de carrosseries. Reus Construcción de Maquinaria de Tratamiento de Superfícies www.cmts.es Fabricació d’estructures metàl·liques. Barcelona Frestorn www.frestorn.com Construcció i reparació de maquinària. Vic Galar Mecanització de peces. Disseny i fabricació d’utillatge, prototipus i petita maquinària. Sant Andreu de la Barca Inenpre, Industria del Engranaje de Precisión www.inenpre.com Engranatges de precisió i rectificat de flancs. Sant Andreu de la Barca Lazvi Mecanitzats www.lazvi.com Manteniment industrial. Mecanitzats. Fresadora i torn. Recanvis per a maquinària. Rubí Llorigràfic www.llorigrafic.com Fabricació de maquinària per a arts gràfiques. Molins de Rei

coop 2017


78 directori coop

Mec-2010 www.mec2010.es Mecanització especialitzada. Sabadell Mecanizados Domer www.mec2010.es Mecanitzats de peces per a la construcció de maquinària diversa. Sabadell Melven www.melven.es Fabricació de manòmetres de contacte elèctric, etc. Sant Boi de Llobregat Metall Tecnològic www.metalltecnologic.cat Transformació del metall. Cercs Metal·lúrgica de Camallera www.metal-lurgicadecamallera. com Fabricació de moble metàl·lic. Accessoris de motocicleta. Camallera Mol-matric www.molmatric.coop Fabricació de motlles i matrius per a automoció. Barberà del Vallès Rectificadora Js www.rectificadorajs.com Reparació de maquinària industrial, rectificats. Rectificats industrials, rectificats de motors d’explosió, reparació general de maquinària industrial. Igualada Rectificats Alt Penedès www.rectificatsaltpenedes.com Mecànica general. Rectificadors. Soldadura d’alumini. Vilafranca del Penedès Repulsados, Estirados y Mecanizados www.repulsadosrem.com Repulsat industrial. Conformació de peces metàl·liques, amb desenvolupament cilíndric. Rubí Riudacarr Construcció de carrosseries per a vehicles i remolcs. Maçanet de la Selva Seriman Instruments www.serimaninstruments.es Manteniment i reparació de separadors de diafragma per a instruments de pressió i temperatura. Esplugues de Llobregat Tot Metall Planxisteria industrial. Santa Perpètua de Mogoda Indústria: mobles-fusta

Cuin Factory Group www.cuinfactory.com Cuines. Assemblatge de mobles de cuina. Venda de mobles de bany, electrodomèstics i reformes. Vilanova i la Geltrú Cusó Tapiceros Asociados www.cusotapiceros.com Fabricació i restauració de mobles entapissats artesans a mida i complements per a la decoració d’interiors molt per-

coop 2017

sonalitzats. Fabricació i serveis d’alta qualitat. L’Hospitalet de Llobregat Els Nois www.elsnois.com Mobiliari per a la llar, comerç i indústria, instal·lacions de parquet, tancaments mixtos interiors-exteriors, cuines i tot tipus de moble a mida. Tona L’Estoc www.lestoc.com Venda de mobles. Producció de mobles de disseny propi a partir de materials i mobles en desús. Barcelona Lienzos de Moia www.lienzosmoia.com Fabricació de cavallets. Moià Mobles Pirineus http://moblespirineus.com Mobles a mida i fusteria en general. Tona Nou Indret www.nouindret.com Fabriquen mobles de fusta a mida. Venda al detall. 2 botigues. Santa Coloma de Farners Santiago Apòstol Fabricació de teles per pintar. Bastidors. Cavallets. Moià Indústria: tèxtil

Teixidors www.teixidors.com Teixits amb telers manuals (centre especial de treball). Complements de vestir (xals, bufandes, mantes de viatge...). Terrassa Indústria: tèxtil: confecció

Copertex Mollet del Vallès Industrial Gèneres de Punt John Fil www.john-fil.com Fabricació i disseny de tot tipus de gèneres de punt, especialment de peces de vestir. Amb disseny i marca pròpia o seguint els models i dissenys dels nostres clients. Venda al major i minorista. L’Espluga Calba Indústries Waldes www.waldes.es Fabricació de fornitures i peces metàl·liques. Fabricació de botons, fornitures, traus, etc. Per al tèxtil i peces de metall per a automoció. Barcelona Parselona www.parselona.com Disseny i producció de calçat i complements exclusius, amb materials originals i sostenibles. Producció de proximitat i 100 % europeus. Barcelona

Informàtica

Ac Ulldecona www.aculldecona.com Venda i instal·lació, manteniment i reparació d’equips informàtics. Venda de consumibles informàtics. Ulldecona Alter Sport www.altersport.cat Disseny de programari especialitzat en l’àmbit esportiu així com serveis esportius en general per a empreses i particulars. Berga Ateneu Informàtic www.ateneu.com Consultoria professional de privacitat de dades personals. TIC. Tortosa Btactic www.btactic.com Integració i desenvolupament d’eines informàtiques basades en programari lliure i codi obert per a empreses. Gestió de sistemes al núvol. Consultoria de sistemes empresarials. Lleida Datum www.datum.cat Suport informàtic empresarial. Manteniment. Xarxes estructurades. Instal·lació i equipaments. Consultoria i projectes. Mataró Ecoom Consulting Explotació electrònica per a comptes de tercers. Gestió i manteniment de continguts per a pàgines web. Cerdanyola del Vallès Efficens Way ww.efficensway.es Consultoria i desenvolupament de programari. Ajudem les empreses a millorar la seva administració i el seu control de gestió. Barcelona Grup de Serveis Informàtics - Gimm Programació i venda d’equipament informàtic. Reparació i venda d’aparells, lloguer... Bellpuig Guifibaix www.guifibaix.coop Instal·lació de la xarxa de telecomunicacions Guifi.net Sant Joan Despí Incod Enginyeria Industrial www.incod.es Solucions d’identificació i traçabilitat. Etiquetatge i marcatge de productes. Assessorament a empreses i formació específica d’identificació. Mataró Jamgo Productes i Serveis Informàtics Innovadors www.jamgo.es Projectes i productes tecnològics i d’innovació. Desenvolupament de plataformes i execució de projectes informàtics amb enfocament de solucions de valor per donar resposta a la

demanda empresarial, per assolir-ne els reptes de negoci. Barcelona

Kienzle. Servei autoritzat IvecoPegaso. Tarragona

La Cooperactiva www.lacooperactiva.es Comunicació digital per a pimes, comerços i autònoms. Barcelona

Reparación General del Camión www.renault-trucks.net/reparacion-general-del-camion Reparació de vehicles industrials (mecànica i electrònica). Tarragona

Mad Systems www.madsystems.cat Proveïdor de serveis TIC: tecnologia, experiència i coneixement per assessorar, subministrar, implantar i mantenir la infraestructura tecnològica necessària a la mida de cada client. Barcelona Quatre Arroba www.quatrearroba.cat Serveis informàtics per a particulars i empreses, desenvolupament, disseny web i imatge corporativa. Arbúcies Regla de 3 www.reglade3.com Servei tècnic oficial Apple. Assessorament informàtic. Barcelona Santcusat Reparació i manteniment d’equips informàtics. Sant Cugat del Vallès Immobiliària

Metres Quadrats www.metresquadrats.com Intermediació immobiliària Barcelona Mecànica-automoció: reparació-venda de maquinària

Camper Diem Sabadell http://camperdiem.cat Venda de vehicles van noves i a la camperització de furgonetes dels nostres clients, els adaptem com a habitatge per viatjar. Sabadell Electro Asecor Bobinatges de motors i electricitat industrial. Vilanova i la Geltrú Mantenimiento Integral de Hosteleria www.mainhos.com Venda, instal·lació i reparació de maquinària d’hosteleria. Barcelona Mecànica-automoció: tallers mecànics

Auto Talleres Nou Car Taller mecànic. Badalona Coperauto St. Vicenç Taller mecànic. Sant Vicenç dels Horts Industrial Auto-mecánica Reparació general de vehicles industrials. Servei oficial Bosch,

Sant Cristòfol 82 Reparació de planxa i pintura d’automòbils. Retolació, venda de vehicles. La Bisbal d’Empordà Serveis del Vehicle Industrial www.viserveis.cat Reparació de vehicles industrials (autobusos, camions, furgonetes, vehicles urbans). Barcelona Tecnoutil www.farrier.es Taller mecànic. Utillatges i calibres industrials per a l’automòbil. Montornès del Vallès Serveis a empreses i particulars: altres

Bitaria www.bitaria.es Desenvolupament de solucions telemàtiques per a la millora de l’eficiència de les organitzacions, sobretot en l’àmbit del transport (eficiència energètica). Puigdàlber Cal Tip Cooperativa de Coneixement www.caltip.cat Formació, espais de treball. Barcelona Calandra www.cooperativacalandra.com Bugaderia (inserció social de persones amb disminució psíquica). Vic Control d’Assistència i Telegestió Serveis de teleoperació i telegestió de missió crítica. Barcelona Ecos Grup Cooperatiu www.grupecos.coop Completar, promoure, coordinar, reforçar i integrar l’activitat econòmica de les entitats que en són membres, a través de la realització en comú d’operacions encaminades al seu millorament econòmic i tècnic. Barcelona Ecotallers www.ecotallers.cat Reciclatge de consumibles informàtics. Tracció animal moderna: gestors de Residus (La Pobla de Segur, Sort) Sabadell Folgado Piscines www.folgadopiscines.com Manteniment de piscines. Calella G.s.i.s., Grup Serveis d’Iniciativa Social www.gsiscat.org Escola d’equitació: el món del cavall per a tothom que ho


79 DIRECTORI DE COOPERATIVES FEDERADES

desitgi sense que importi l’edat ni la condició. Barcelona Nou Set www.nouset.com Serveis de neteja, consergeria, botiga de segona mà i altres serveis per a empreses i administracions. Vilafranca del Penedès Serveis a empreses i particulars: assegurances

Arç Corredoria d’Assegurances www.arccoop.coop Corredoria d’assegurances especialitzada en l’economia social i solidària i en l’assegurança d’energies renovables. Barcelona Serveis a empreses i particulars: assessories-gestories

Àgil Assessorament www.agilasesores.net Assessorament fiscal i laboral. Barcelona Assessoria i Gestió Varon Associats Assessorament i gestió fiscal, laboral, comptable per a empreses i persones físiques. Sabadell Assessoria Integral del Vallès www.aivpolinya.com Assessorament empresarial i particular. Polinyà Assessors Coordinats www.assessorscoordinats.com Serveis financers i comptables. Manresa Buch - Padrós Consultors www.bpcons.net Assessoria fiscal, laboral i jurídica. Especialitzats en cooperatives. Formació. Auditories. Barcelona Cegecop - Centre de Gestió Cooperatiu www.cegecop.com Gestió i assessorament empresarial, fiscal, laboral, comptable, societari i en l’administració de finques. Gestió i assessorament immobiliari: operacions de compravenda, lloguer, permuta, etc. Vilanova i la Geltrú Centre de Formació i Gestió a Coop. I Sal del Vallès Occidental, Gestcoop www.gestcoop.cat Centre de formació i gestió de cooperatives i societats laborals. Terrassa Ceprocoop http://ceprocoop.net Serveis integrals de consultoria, assessorament i gestió per a cooperatives i els seus socis. Barcelona Col·lectiu Ronda, Assessoria Jurídica www.cronda.coop

Cooperativa de serveis jurídics i assessorament a entitats d’economia social. Barcelona Consultoria Coop de Mà www.coopdema.cat Consultoria d’economia social. Assessorament en l’àmbit jurídic, laboral i econòmic per a empreses i organitzacions de l’economia social. L’Hospitalet de Llobregat Dpg Consultors www.dpgconsultors.com Serveis d’assessorament fiscal, comptable i laboral. Santa Coloma de Gramenet Ebbe’s Assessors www.ebbes.es Assessoria jurídica, laboral, fiscal i comptable. Barcelona Embat Legal www.embatlegal.com Activitats jurídiques. Assessorament jurídic a treballadors i empreses en l’àmbit del dret laboral i la seguretat social. Barcelona Escribà Assessors www.escriba1971.com Assessoria d’empreses fiscal, laboral, comptable. Assessorament a particulars i empreses, a persones físiques i jurídiques en els àmbits fiscal, comptable, laboral, jurídic; assegurances en general, plans de prevenció de riscos laborals. Sabadell Espai Assessor Assessorament fiscal, laboral i comptable per a pimes, cooperatives i entitats sense afany de lucre. Santa Maria de Palautordera Facto Assessors www.facto.cat Assessorament laboral, fiscal, comptable, gestió econòmica, de subvencions i suport administratiu, especialitzada en l’economia social i 3r sector. Formada per un equip multidisciplinari, dinàmic i proactiu. Barcelona Fgc Advocats Serveis d’assessorament i defensa jurídica a terceres persones. Serveis de consultoria empresarial i d’entitats. Barcelona GPA www.gpa-assessors.com Bufet professional especialitzat en l’assessorament de persones físiques i jurídiques. Tenim un equip humà especialitzat en laboral, fiscal, comptable, jurídic, assegurances, estrangeria i administració de finques. Manresa Gabinet d’Assessorament i Gestió Assessoria fiscal, laboral i comptable. Barcelona Gabinete Díaz www.gabinetediaz.es Assessorament a particulars i empreses en els àmbits fiscal, comptable, laboral, mercantil i financer. Consultoria administrativa i organitzativa. Barcelona

Garrido H. Assessors Assessors de comerç exterior. La Jonquera

camps: fiscal, laboral, comptable i mercantil. Vilanova i la Geltrú

Gestión Integral www.affectio.es Assessoria i consultoria empresarial integral experta en cooperatives. Barcelona

Serveis a empreses i particulars: consultories tècniques

Grup de Gestió Configest Serveis financers i comptables. Activitat d’assessoria fiscal, laboral, comptable, serveis administratius, assegurances i serveis jurídics. Mollerussa Grup de Suport http://grupdesuport.com Barcelona Iacta Sociojurídica www.iacta.coop Assessorament sociojurídic a entitats, associacions i particulars. Barcelona La Baula, Projectes www.labaula.org Processos d’acompanyament als gestors de serveis d’atenció a les persones. Consultoria i Formació. Manresa La Gestió Responsable Assessorament personal i empresarial. Badia del Vallès Labora Sinapsis www.sinapsis.cat Serveis empresarials. Assessoria fiscal, laboral, comptable, assessoria empresarial, tecnològica i mediambiental. Porqueres Nova 2003 www.nova2003.cat Empresa de serveis de gestió especialitzada en el món cooperatiu. Barcelona Pallarols i Associats www.pallarols.net Assessorament comptable, fiscal i laboral. Girona Pelayo Consultors www.pelayoconsultors.com Assessoria a empreses en matèria laboral, comptable, fiscal, mercantil. Especialistes en cooperatives. Barcelona Premià Assessors www.premiavng.com Assessoria. Vilanova i la Geltrú Servigest http://servigestsccl.es Serveis de gestió administrativa. Castelldefels Set-c www.set-c.com Assessoria jurídica, fiscal i comptable especialitzada en empreses cooperatives. Barcelona Sip Consultors http://sip.cat Assessorament i gestió comptable, fiscal, laboral i financer. Vic Vidal Piqué i Associats www.vidalassociats.cat Assessorament i gestió integral per a empreses en diversos

1000001 Labs www.1000001labs.org Ciències ambientals i intel·ligència artificial. PIME especialitzada en sistemes avançats d’ajuda a la decisió i recomanació. Barcelona Addere Consulting Group www.addere.net Assessorament a empreses i formació no reglada. Mataró Alc Assessors http://alc-assessors.com Assessorament en creació d’empreses i consultoria empresarial. Tortosa Aloja E+3 Consultoria energètica i assessoria ambiental. Barcelona Alvent www.alventsccl.com Realització de projectes i serveis d’enginyeria dins l’àmbit de la construcció i la gestió del territori. Sant Cugat del Vallès Barabara Educació http://barabaraeducacio.org Serveis de desenvolupament competencial per empreses i entitats. Programes socioeducatius en el marc del desenvolupament competencial. Elaboració de materials didàctics i propostes pedagògiques. Barcelona Barcelonya Creatividad & Comunicación http://barcelonya.com/index_es.html Consultoria i gestió de projectes de comunicació, educació i sostenibilitat. Barcelona Calidoscoop www.calidoscoop.coop Consultoria social. Agència per a la dinamització territorial de l’economia, l’emprenedoria social i el cooperativisme. Barcelona Cataliza www.cataliza.org Serveis de coaching, assessorament i formació empresarial. Barcelona Celobert, Arquitectura, Enginyeria i Urbanisme www.celobert.coop Serveis tècnics en arquitectura, enginyeria, habitatge i urbanisme. Barcelona Cíclica Arquitectura Serveis d’arquitectura, Urbanisme i paisatge per assolir l’equilibri ambiental i l’equitat social. Sant Cugat del Vallès

Clade - Grup Empresarial Cooperatiu www.grupclade.com Acompanyar les empreses del grup Clade cap a un model de gestió excel·lent basat en tres factors centrals i diferenciadors de l’activitat: les persones, la innovació i la sostenibilitat. Barcelona Colectivo Ius Dignum www.colectivoidi.org Intermediació en serveis d’assessoria jurídica i formacions a empreses, institucions públiques i privades i a particulars. Barcelona Coop 57 www.coop57.coop Permetre l’estalvi ètic per part de persones i entitats i oferir serveis financers a entitats de l’economia social i solidària. Barcelona El Risell www.elrisell.cat Consultoria multidisciplinària: arquitectura, rehabilitació, comunicació, sociologia, medi ambient, paisatge. Lleida E-spira Mirabilis Health www.eshealth.eu Consultoria tècnica i formació per a empreses del sector de la salut, nutrició i cosmètica. Avalats per l’evidència científica, elaborem documentació, assessorem, fem recerca i desenvolupament en l’àmbit farmacològic, dietètic i cosmètic. Mataró Etcs, Estratègies de Transformació Comunitària Sostenible www.etcs.coop Facilitem i promovem dinàmiques col·laboratives per atendre necessitats compartides. Promovem l’autonomia i coresponsabilitat de persones i organitzacions amb eines i mecanismes creatius i innovadors mitjançant el treball col·laboratiu. Barcelona Feinart Coworking i tallers per a persones en cerca de feina. Sant Boi de Llobregat Formatec www.formatec.es Formació i consultoria Barcelona Gabinet d’Estudis Socials www.gabinet.com Recerca i avaluació en temes com la pobresa i l’exclusió, la discriminació, el racisme, la immigració i les minories ètniques, els drets humans, el mercat de treball, la gent gran i les persones amb discapacitat. Barcelona Hobest www.hobest.es Innovació. Contribuïm a millorar les dinàmiques organitzatives apostant per una gestió que promou l’aprenentatge i l’autonomia de persones i equips. Barcelona I-labso, Sccl http://ilabso.net Investigació i desenvolupament experimental en ciències socials i humanes. Barcelona

coop 2017


80 directori coop

Innovació i Economia Social en la Mediterrània - Iesmed www.iesmed.eu Prestació de serveis de suport a entitats de l’economia social i solidària, així com a tercers no socis, sempre que estiguin ubicats en qualsevol país de la conca de la mediterrània occidental. Barcelona Konexiona Marketing Services www.konexiona.com Serveis de màrqueting, assessoria i organització d’esdeveniments. Montgat La Copa www.lacopa.cc Dues línies de treball: una tècnica de consultoria ambiental, i l’altra de campanyes de comunicació, formació, educació i activitats de coneixement del medi natural. Salt La Fabric@ www.descom.cat Mediació i treball comunitari. Barcelona Labaula Arquitectes www.labaula.eu Prestació de serveis d’arquitectura, urbanisme, project mana· gement, arquitectura efimera i disseny industrial. Barcelona Labcoop www.labcoop.coop Projectes d’emprenedoria social cooperativa Barcelona Logística Pimecat www.logistica.coop Fomentem la cooperació i el coneixement entre les empreses carregadores de mercaderies (exportadores i importadores), amb la finalitat de reduir els costos logístics i aconseguir una major seguretat en la cadena del transport internacional. Barcelona M5 Idees & Mercats www.m5idees.com Fabricació i distribució d’articles de vidre bufat, semiautomàtic i automàtic. Especialitzats en projectes a mida. Badalona Ortogan Serveis www.ortoganserveis.es Assessorament a empreses d’atenció a les persones. Barcelona Qmp Integral www.qmpintegral.coop Fomentar la millora i la innovació de la gestió mitjançant la promoció de la cultura de la qualitat total dintre de si mateixes i en tots els àmbits de la societat, amb la finalitat última de contribuir al desenvolupament, competitivitat i benestar de les empreses. Barcelona Samba Health www.sambaaccel.com Serveis especialitzats de gestió i consultoria per a empreses de salut. Tasques de comercialització, comunicació, màrqueting, formació... Barcelona

coop 2017

Sepra, Servei de Prevenció Integral www.sepra.cat Serveis de prevenció de riscos laborals amb especialitats tècniques i medicina del treball, acreditat per la Generalitat de Catalunya amb el núm. de registre sp-063-b. Barcelona Social Talent Work Center www.socialtalentworkcenter.org Allotjament empresarial de freelance i microempreses, formació, consultoria, conferències i esdeveniments de caràcter professional i lúdic. Molins de Rei Spora Sinergies www.spora.ws Investigació i desenvolupament experimental en ciències socials i humanitats. Barcelona Tallers de Formació Taller de control de qualitat de taps i d’altres productes de perfumeria. Organització de cursos de formació ocupacional de la branca de manyà (ajustadors mecànics). Muntatges diversos. Sant Vicenç de Torelló Tandem Social www.tandemsocial.com Consultoria en projectes i empreses socials en l’àmbit nacional i internacional que vol contribuir a fer realitat projectes amb un alt impacte social. Barcelona Teb Gestió Empresarial www.teb.org Presta els seus serveis de gestió empresarial i formació al conjunt d’entitats que conformen el grup cooperatiu TEB, i també per a la resta d’entitats de l’entorn TEB. Barcelona Terregada.net www.terregada.net Permacultura; jardineria i agricultura ecològica; formació especialitzada en medi ambient; compostatge casolà. L’Armentera Trialance www.trialance.com Investigació clínica per a empreses farmacèutiques, grups d’investigadors o fundacions públiques. Barcelona Zerohub www.zerohub.eu Promoció de solucions i estratègies innovadores per a la millora de la sostenibilitat dels entorns urbans. Co-innovem i implementem solucions innovadores per a superar els reptes del futur. Promovem edificis de consum zero d’energia i de baix impacte ambiental. Barcelona Serveis a empreses i particulars: estètica-bellesa

Blau Marí Centre de perruqueria i estètica. Barcelona

Serveis a empreses i particulars: serveis de jardineria

Cipo www.cipo.cat Construcció i manteniment de jardins i zones verdes privades i públiques. Desbrossada de parcel·les. Sabadell E. I. Foresterra Creació, seguiment i execució de projectes dins del medi natural. Vilajuïga Entra! www.entra.cat Jardineria i treballs forestals. Tarragona Jardinet www.jardinetsccl.es Inserció sociolaboral de col· lectius en situació d’especial dificultat tenint com a activitat econòmica principal la creació i el manteniment d’espais verds. Realització de projectes formatius per a col·lectius de joves en situació de risc social. Ripollet La Mata Jardiners www.lamatajardiners.cat Disseny, construcció i manteniment d’espais enjardinats. Servei de floristeria. Mataró Nou Verd www.nouverd.com Inserció laboral de persones amb discapacitat, principalment salut mental, mitjançant la gestió d’activitats de negoci sostenibles. Vilafranca del Penedès Rebrot Jardiners www.rebrotjardiners.cat Serveis integrals de jardineria. Barcelona Xarxa Ambiental Manteniment de mobiliari urbà i serveis. Barcelona Serveis a empreses i particulars: serveis de neteja

Coperhabitat Treball assistencial a favor de les persones dependents. Girona Cor Cooperatiu Terrassenc La finalitat de Cor Cooperatiu és proporcionar un lloc de treball digne a dones en situació de risc d’exclusió social. Va ser creada a iniciativa de l’associació Activa Dona. Terrassa Garbet, Neteja i Manteniment Integral, Empresa d’Inserció www.garbet.coop Neteja i manteniment. Serveis a domicili. Jardineria. Bugaderia. Higiene ambiental, prevenció de legionel·la. Tractament d’aigües.

Control de plagues. Contenidors higiènics. Figueres Idària www.idaria.cat Neteja d’edificis. Atenció domiciliària per a nens i gent gran, higiene ambiental, manteniment d’edificis i instal·lacions, rehabilitacions i reformes, jardineria, treballs forestals, serveis de planxa i arranjament de roba. Llagostera Net Neteja i Altres Serveis de Manteniment Prestació de serveis de neteja i manteniment. Elaboració de menjars. Serveis d’atenció a la tercera edat. Barcelona Teb Solucions www.teb.org Neteja, serveis de proximitat i altres, sempre com a centres especials de treball per a persones amb discapacitat. Barcelona Serveis a empreses i particulars: serveis de neteja: cuina-catering

Gustàuria www.gustauria.com Solucions integrals de gestió de menjadors per a col·lectivitats: residències, centres de dia, menjadors socials, centres especials de treball, etc. Igualada Serveis a empreses i particulars: serveis de seguretat

Giropuc Evasion www.giropuc.com Rellotgeria industrial i sistemes de control. Distribució i venda de terminals de control i accessos per a empreses. Mataró Serdeset Serveis de seguretat, instal·lació i manteniment de sistemes de seguretat i detecció d’incendis. Barcelona Serveis d’atenció a les persones: ajut a domicili

Baix Empordà Assistència a Domicili www.assdom.com Assistència a domicili. Atenció a la gent gran i discapacitada de les diferents àrees socials del Baix Empordà. Palafrugell Edat-3 www.edat3.com Ajut a domicili en tota la seva amplitud (gent gran, discapacitats, famílies, etc.). Olot

Serproas, Servei Professional Assistencial Prestació de serveis assistencials a favor de la gent gran discapacitada i persones amb risc d’exclusió social. Girona Sersa www.sersaonline.com Atenció domiciliària, formació sociosanitària. Certificat de professionalitat. Girona Trafad www.cooperativatrafad.es Serveis d’ajut a domicili. Blanes Serveis d’atenció a les persones: atenció psicopedagògica

Aema www.aema.cat Neix de l’Associació Educativa Meritxell Adán. Infància, adolescència i família. Concretament en àrees residencials (CRAE el petit pont), atenció als infants/ adolescents amb discapacitat intel·lectual (menjadors i casals estiu) i d’atenció comunitària. L’Hospitalet de Llobregat Agalma www.agalma.cat Atenció precoç per a infància. Barcelona Baula, Centre per al Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç de l’Hospitalet Atenció als infants menors de 6 anys, i a les seves famílies, que presenten una discapacitat i/o un trastorn en el desenvolupament psicomotriu per causes orgàniques, mentals, psicològiques i/o ambientals o es troben en situació de risc de patir-lo. L’Hospitalet de Llobregat Cdiap de Sant Boi www.cdiapsboi.cat Serveis d’atenció precoç per a la petita infància. Sant Boi de Llobregat Cedre www.cedre.es Treballem en l’àmbit de la psicopedagogia, psicologia i logopèdia amb nens, adolescents i joves. Barcelona Centre d’Atenció a la Primera Infància del Vallès Oriental Prevenció, diagnòstic i tractament d’infants amb dificultats, fins a 6 anys. La cooperativa gestiona el CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç). Granollers Centre de Dia i Serveis Nous Avis www.nousavis.com Serveis socials gent gran. Barcelona Centre Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Baix Montseny www.cdiapbaixmontseny.cat Atenció a les famílies. Treball amb les famílies de nens menors


81 DIRECTORI DE COOPERATIVES FEDERADES

de 6 anys amb dificultats en el desenvolupament. Sant Celoni Centre Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Sant Andreu de la Barca Atenció precoç. Sant Andreu de la Barca Centre Especial Carrilet http://ca.carrilet.org Educació i tractament d’infants amb trastorn de l’espectre autista i atenció a les famílies. Barcelona Centre Solc Centre d’educació especial. Tarragona Coopintegradors www.coopintegradorssccl. blogspot.com.es Atenció a les persones amb discapacitat física a la comarca del Maresme. Mataró Dapsi Cerdanyola www.dapsicerdanyola.cat Atenció precoç. Cerdanyola del Vallès Dapsi Montcada www.dapsimontcada.cat Atenció precoç. Montcada i Reixac Dapsi Rubí www.dapsirubi.cat Atenció precoç a infants de 0-6 anys. Rubí Dapsi Sant Cugat www.dapsisantcugat.cat Atenció precoç. Sant Cugat del Vallès Delta, Col·lectiu de Professionals del Desenvolupament Infantil www.delta.coop Gestió de CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç), formació i docència. Projectes tècnics de suport a escoles bressol. Viladecans Eines, Serveis Sòcio-educatius www.eines.coop Gestió de projectes d’atenció socioeducativa, adreçats principalment a infants, adolescents i famílies, inserció sociolaboral a diferents col·lectius. Vallirana Equip-40 Centre d’atenció precoç. Activitat dirigida a infants menors de 4 anys amb dificultats en el seu desenvolupament. Sant Feliu de Llobregat Escola d’Educació Especial Crespinell www.escolacrespinell.cat Educació especial. Terrassa Escola Guimbarda www.guimbarda.com Educació especial per a disminuïts psíquics. Centre de dia. Barcelona Escola Jeroni de Moragas www.escolamoragas.com Educació especial. Barcelona Escola Rel www.escolarel.com Escola d’educació especial per a alumnat amb edats des

dels 5 als 21 anys. Alumnat amb discapacitat intel·lectual, trastorns de la personalitat i/o de la conducta. Barcelona Institució Balmes www.ibalmes.org Centre d’educació especialitzada en atenció i salut mental. Sant Boi de Llobregat Magroc www.magroc.cat Assistència social i ajuda a la infància amb dificultats o risc en el desenvolupament, tant en detecció com en prevenció i atenció, així com suport i formació de l’entorn amb tasques d’investigació i docència. Terrassa Nadis http://fundacionadis.org Donar una alternativa integral al tractament de l’alumne amb discapacitat amb greus afectacions neuromotores i de comunicació. Tasques d’assessorament i tractament a infants de 0 a 20 anys i a adults. Barcelona Som Espai de Psicologia Cooperativa www.sompsicologia.coop Activitat psicològica i psicoteràpia. Atenció a persones que volen iniciar un procés psicoterapèutic i/o orientació per millorar el seu benestar personal. Atenció a la salut mental. Barcelona Taller Escola Barcelona www.teb.org Gestió immobiliària i patrimonial. Atenció a les persones amb disminució. Barcelona Teb Habitatge www.teb.org Gestió d’establiments residencials i pisos assistits per a persones amb discapacitat intel·lectual. Barcelona Serveis d’atenció a les persones: inserció social-laboral

Actua http://actuasccl.coop Servei d’atenció a les persones: intercooperació, promoció social i projectes per al desenvolupament comunitari; promoció social de les persones mitjançant l’acció educativa; creació d’ocupació. Vilafranca del Penedès Argos Gestió de projectes d’atenció a la infància i a la joventut. Girona Avancem Santa Clara http://qualitatdeserveis.jimdo. com Serveis assistencials, culturals i de lleure; mitjançant la realització d’activitats d’atenció domiciliària, educativa , culturals i d’altres de caràcter social (manteniment i neteja a organismes oficials, institucionals, empreses i particulars). Girona

Centre Ocupacional Grans Disminuïts Ciutat Vella www.cosinia.cat Servei de teràpia ocupacional per a persones amb discapacitat física. Barcelona Cerc@ www.cercasccl.com Atenció de persones dependents a través del servei d’atenció domiciliària i la formació de professionals d’atenció sociosanitària en domicilis. Tarragona Cooperativa Social Penedès www.cooperativasocialpenedes. org Gestió i direcció de bugaderia industrial. Marca ‘la Bugaderia’ roba neta, compromís social. Sant Martí Sarroca Drecera www.drecera.org Prestació de serveis d’atenció a la persona per a clients de titularitat pública i privada des de les vessants educatives, formatives, socials, sanitàries i laboral amb la finalitat de facilitar la promoció social de persones en risc d’exclusió social. Pallejà Eduvic www.eduvic.coop Teràpia familiar socioeducativa, escoles, tallers i grups de pares i mares, prevenció socioeducativa, centres residencials i d’acolliment, diagnòstic i suport a les famílies. L’Hospitalet de Llobregat El Caminet Inserció en el món laboral de persones i col·lectius en risc d’exclusió social. El Catllar Gedi www.gedi.org Gestió socioeducativa a nens i joves amb marcada dificultat d’integració social i cultural, mitjançant centres de tallers, ludoteques, esplais, colònies i activitats extra-escolars. Atenció social. Barcelona Impulsem http://impulsem.blogspot. com.es Organització i posada en marxa d’activitats de formació, anàlisi constant del mercat de treball per revisar les necessitats dels sectors, treball en xarxa per potenciar la inserció. Barcelona Insercoop www.insercoop.com Suport i assessorament educatiu per a la recerca de feina i l’orientació professional. Barcelona Integració Social de Menors - Isom www.isom.cat Creació, desenvolupament i gestió de projectes d’acció social que garanteixin una millora de les capacitats de les persones i l’entorn. Barcelona Medya Serveis Gestió privada de serveis públics (agents cívics, casals d’estiu, serveis de neteja). Tordera

Més i Més Serveis www.mesimesserveis.com Envasament i empaquetat. Sant Llorenç d’Hortons Suara Cooperativa www.suara.coop Atenció a les persones: des de les llars d’infants fins a la dependència, passant per la inclusió laboral i social, l’ocupació, l’atenció a la infància i a l’adolescència en risc i les persones amb discapacitat. Barcelona Taller El Xop www.elxop.com Discapacitats intel·lectuals. Integració social dels discapacitats intel·lectuals. Barcelona Tallers Blancs www.tallersblancs.blogspot. com.es Atenció a persones adultes amb discapacitat intel·lectual. Barcelona Serveis d’atenció a les persones: salut

Adartia, Teràpies Naturals www.adartia.coop Proporcionar serveis per al benestar de les persones i donar formació a les persones interessades en el seu manteniment òptim de salut. Barcelona Centre Equinoteràpia Cadí Moixeró Elaboració i execució de projectes d’equitació terapèutica adreçats a persones que tinguin dificultats d’aprenentatge i d’inserció social, així com dificultats físiques, intel·lectuals, mentals i emocionals. Gurb

casa, salut infants, salut dona, teràpies naturals. Barcelona Tecnofar http://tecnofar.es Subministrament, instal·lació, serveis i equips per a la indústria hospitalària i farmacèutica. Barcelona Thau Ecosalut www.thauecosalut.com Naturopatia, homeopatia i altres activitats. Vic Vademames www.vademames.org Acompanyament, orientació i suport a les famílies. Promoció d’estils de vida saludables, partint de l’alletament matern i difusió d’estils parentals respectuosos. Creació i enfortiment de xarxes comunitàries de suport entre famílies, agents socials. Hostalets de Balanyà Serveis immobiliaris: administradors de finques

Comunitària www.comunitaria.cat Administrador de finques que basa el seu projecte en quatre eixos: dret a la participació, a la informació, a l’habitatge i a la ciutat. Té cura dels edificis i investiga en dades obertes i en Internet de les coses per a la millora social/ambiental i de la qualitat dels edificis. Barcelona Ètic Hàbitat www.etichabitat.cat Projectes socials i comunitaris per al compliment de la carta agenda mundial dels RH a la ciutat. Barcelona

Comunitat Terapèutica de Malgrat www.ctm-salutmental.com Assistència psiquiàtrica a la comarca del Maresme amb serveis concertats amb el Servei Català de la Salut. Malgrat de Mar

Femescala www.femescala.coop Administració de comunitats veïnals i lloguers, gestió de proveïdors, assessorament legal i acompanyament dels usuaris. Barcelona

Cos Cooperació i Salut www.cos.coop Treball, des d’una visió integrativa i cooperativa, de les diferents medicines per millorar la salut de les persones, des del respecte i l’acompanyament en les diferents etapes de la vida. Barcelona

Serveis socioculturals: activitats culturals

Pediatria dels Pirineus www.pediatriadelspirineus.org Atenció pediàtrica a l’Alt Urgell (especialitzada a la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell i primària a l’Institut Català de la Salut). La Seu d’Urgell Sersalud Assistència sanitària. Serveis de ginecologia, metge de família, podologia, psicologia infantil i adults, logopèdia, dermatologia, infermeria, fisioteràpia, odontologia. Badalona Tasco www.titania-tasco.com Cursos i preparació del part natural i assistència al part a

Alambar www.alambarsinapsis.es Comunicació i organització d’esdeveniments. Barcelona Cisec www.cisec.org La nostra activitat principal és la gestió de serveis vinculats a les polítiques de joventut. Barcelona Concep-t www.concep-t.com Serveis lúdics, de serveis i educatius i edició de materials didàctics. Tona European Music Cooperative www.eumusic.coop Xarxa europea de professionals de la música i organitzacions de-

coop 2017


82 directori coop

dicades a la creació i producció d’activitats de música en viu. Sant Cugat del Vallès Fanatix Urban Dance Centre de dansa. Canet de Mar

Tat www.tatlab.coop Generació i desenvolupament de projectes expositius i disseny integral d’entorns de comunicació. Barcelona

Donavol www.donavol.cat Activitats de temps lliure (casals d’estiu, activitats extraescolars, colònies). Serveis de menjadors escolars i per a la tercera edat. Sant Joan Despí

Nemesis www.nemesisarch.com Visites i rutes guiades a les comarques de Tarragona, intervencions arqueològiques, activitats de reconstrucció històrica, didàctica per a escolars. Tarragona

Tinta Invisible www.gravat.com Edició d’obra gràfica original d’artistes. Art contemporani, edicions bibliogràfiques, carpetes de gravat. Comercialització i distribució. Barcelona

Drala Gestió integral de conflictes, processos de diàleg i mediació. Sabadell

Promoció i Difusió Cultural al Barri Gòtic Bar on es duen a terme activitats culturals: cinema, contes, presentacions de llibres, monòlegs, exposicions, titelles, documentals... Barcelona

Tres Branques www.tresbranques.cat Manteniment i control tècnic del Teatre Municipal de Berga. Gestió de la General, la sala de festa i concerts de referència a la capital berguedana. Berga

Promotora de la Cultura i la Solidaritat Artgent www.artgentcultura.com Promoció i gestió de projectes culturals. Assessorament sobre projectes culturals. Tenen l’Associació Lapsus. Barcelona Promotora de Mitjans Audiovisuals - Drac Màgic www.dracmagic.cat Generació de programes de sensibilització i dinamització, creació de recursos pedagògics a l’entorn dels audiovisuals. Barcelona Propaganda Pel Fet www.ppf.cat Edició fonogràfica i management de grups musicals. Des de 1996 han editat 70 referències discogràfiques. La línia editorial ha estat treballar bandes catalanes compromeses socialment. Manresa Serveis a les Persones Encís www.encis.coop Cooperativa mixta de treball i consum que té com a objectiu generar espais vitals on les persones trobin els elements necessaris per créixer, des de la llibertat que suposa gaudir de totes les possibilitats d’elecció. Barcelona

coop 2017

Serveis socioculturals: activitats educatives-lleure

Amaltea Igualtat http://amalteacoop4.wixsite. com/amaltea Promoure la igualtat de manera integral real i efectiva entre dones i homes. Calella Artijoc www.artijoc.com Gestió de béns i serveis per a la cultura, el lleure i l’ensenyament. Ens especialitzem en el joc, l’art i la interculturalitat. Botiga de joguines didàctiques i productes de comerç just. Mataró Doble Via, Serveis Socioeducatius www.doblevia.coop Gestió de serveis d’atenció a les persones en els àmbits de l’educació, els serveis socials, la participació, el lleure i la cultura, i també serveis integrals de gestió de menjadors escolars ecològics. La Floresta

Eduxarxa http://eduxarxa.cat Formació i edició de materials didàctics. Barcelona El Tamboret www.eltamboret.org Gestió de serveis i projectes socioeducatius per a escoles (menjadors, extraescolars, casals...), per a l’Administració. Barberà del Vallès Fil-a-l’agulla www.filalagulla.org Tallers, formacions, grups terapèutics i assessorament que tenen com a objectiu generar i acompanyar processos de presa de consciència individuals i grupals, i construir espais on puguem assajar relacions assertives i formes d’organitzar-nos amb valors cooperativistes. Barcelona L’Esberla www.esberla.cat Creació, gestió i dinamització d’activitats de lleure i oci alternatiu per a infants i joves del Maresme. Vilassar de Mar La Cupp www.lacupp.net Educació ambiental. Formació i assessorament social i ambiental. Olot La Fera Ferotge www.laferaferotge.cat Cooperativa sense ànim de lucre dedicada a prestar serveis educatius d’atenció a les persones des d’un plantejament de proximitat i de treball en xarxa. Espinelves

L’eina http://einacooperativa.coop Gestió de projectes a diferents àmbits econòmics (serveis socials, educació en el lleure, obres i reformes, serveis domiciliaris) per a la inserció socioeconòmica de les persones en risc d’exclusió social. Terrassa Mas Franch www.masfranch.org Casa de colònies. Turisme rural. Cursos i tallers. Sant Feliu de Pallerols Menjador Ca la Rosa http://menjadorcalarosa.blogspot.com.es Menjador per a col·lectius no obert al públic. Menjar bio per a infants i acompanyament respectuós. Barcelona Més, Més Eficiència Social www.mesmes.cat Servei d’alimentació i monitoratge a les escoles. Terrassa Naifar www.naifar.com Serveis educatius en l’esport, la cultura i el lleure. Barcelona Reflexes, Reforç Local per l’Èxit Escolar www.reflexes.cat Reforç escolar i suport a l’estudi amb especial atenció a l’alumnat de primària i secundària. Enfocat al sector públic i privat. Treballem conjuntament amb l’Administració educativa local dels municipis, amb les escoles i AMPA dels municipis. Barcelona Sombici www.sombici.cat Activitats relacionades amb la bicicleta pel riu, el delta del Llobregat i pel Baix Llobregat. Actualment rutes guiades amb bicicleta i biciescola. Sant Boi de Llobregat

Zona de Joc www.zonadejoc.com Casals d’estiu, extraescolars, tardes de juny, ludoteques i festes d’aniversari. Sitges Serveis socioculturals: educació ambiental

Arcadia Sinapsis www.arcadia.cat Centre mediambiental de difusió i formació sobre sostenibilitat, energies renovables, respecte pel medi ambient, consum responsable, i valors humans i socials. Porqueres Cimae www.cimae.coop Serveis d’educació ambiental: gestió centre educació ambiental de Can Déu (Caixa de Sabadell); tallers per a escolars; tallers per a gent gran; elaboració de material didàctic. Barcelona Espai Ambiental http://espaiambiental.com Disseny i execució de projectes de comunicació i educació per a la sostenibilitat. Enfoquem els nostres projectes cap a la participació ciutadana i la innovació. Barcelona L’Arada, Creativitat Social www.larada.coop Promoció comunitària: desenvolupament local (barris i rural) a través de projectes conjunts (culturals, socials, ocupacionals, territorials). Prades (la Molsosa) L’Escola del Parc Educació ambiental. Interpretació ambiental. Treball amb escoles i altres col·lectius. Deltebre Nusos Activitats Científiques i Culturals www.nusos.net Acció educativa en el camp de la didàctica de les ciències i l’educació per a la sostenibilitat. Barcelona


www.centredovela.cat | 93.518.30.22

93.707.00.60 |

www.garbet.coop

COMPROMESOS AMB LA INSERCIÓ LABORAL Cada persona i cada família és única Neteja . Manteniment . Bugaderia . Rehabilitació . Higiene ambiental . Facilities

Residència per a gent gran Estades temporals

10% de descompte

en la contractació dels serveis de neteja i manteniment per a les cooperatives federades i els seus associats

Centre de dia

SERVEIS SOCIALS . EDUCACIÓ I FORMACIÓ . BENESTAR PERSONAL . OCUPACIÓ I TREBALL

p ersones

Promovem el creixement de les

,

transformem l’entorn social

www.suara.coop | suara@suara.coop | 93.254.76.90 La plataforma online de les famílies

Continguts especialitzats

Productes i serveis amb valors

Assessorament personalitzat

Creixem junts? www.parentalis.com


01 —

Representativitat Capacitat d'influència

05 —

Relació i participació Àrees sectorials i territorials

02 —

Publicitat

Visibilitat

Impacte generat

04 —

Creació

Emprenedoria cooperativa

03 —

Dinamització i enfortiment Cooperar i créixer

Cooperativitzar el món, cooperativitzar la Federació C/ Premià 15, primer pis. 08014 Barcelona - Telf. 93 318 81 62 www.cooperativestreball.coop Seguiu-nos també a Facebook i Twitter.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.