Revista .COOP 2019 by Cooperatives Treball

Revista anual d’anàlisi i reflexió sobre el món cooperatiu

2019 www.cooperativestreball.coop

Cooperativitzar la societat La Federació lidera el repte d’expandir el cooperativisme dins i fora dels límits de l’entitat

El cooperativisme busca en el turisme una destinació atractiva —— Quan es tracta de persones, tenim la iniciativa

Entrevista a Chakir el Homrani, conseller de Treball, Afers Socials i Famílies

Col·laboracions de Carme Giménez Albert Huerta Ariadna Alonso Joan Segarra

coop

interns coop

SUMARI

EDITORIAL

Som al punt de partida d'una etapa de renovació

ACTIVITAT

Les principals notícies de la Federació

CASOS D’ÈXIT

+Educació, posar valor en el món del lleure educatiu Grupdem, integrar persones amb discapacitat intel·lectual Mobles Pirineus, una històrica que ha pres el pols al mercat

Anna Pinter

ESTADÍSTICA

Existeix paritat de gènere a les cooperatives?

Carme Giménez

GESTIÓ

Plans d’empresa cooperatius en línia Guillem Perdrix

móncooperatiu coop

BENVINGUDES!

La Federació dona la benvinguda a les noves cooperatives federades

ACTUALITAT

El cooperativisme busca en el turisme una destinació atractiva

Anna Pinter

EN PROFUNDITAT

Cooperativitzar la societat Arantxa Diez

ENTREVISTA

Chakir el Homrani, conseller de Treball, Afers Socials i Famílies

Jordi Garriga

MARC LEGAL

Les cooperatives volem una Llei de l’economia social i solidària

Quan es tracta de persones, tenim iniciativa

Albert Huerta

SOCIETAT

Ariadna Alonso i Joan Segarra

•coop

Número 8 2019 Revista anual

Consell Editorial Gemma Garcia Guillem Llorens Guillem Perdrix Marc Roma Olga Ruiz

Conceptualització i realització editorial

Àrea Serveis a Tercers Pere Romanillos promanillos@ sapienspublicacions.cat Tel. 936 347 612

Dipòsit legal B. 31.107-2012 L’edició d’aquest número s’ha tancat el 22 de maig del 2019.

www.som.cat Contacte i publicitat Olga Ruiz olga@ cooperativestreball.coop

Impressió Gramagraf, s.c.c.l.

Coordinació Sílvia Günther Maquetació Lluc Julià

Amb el suport de:

Llicència Creative Commons Reconeixement — Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Compartir Igual —

Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obra generada amb una llicència idèntica a aquesta. http://creativecommons.org/licenses/ by-sa/3.0/deed.ca

coop 2019

EDITORIAL

Som al punt de partida d’una etapa de renovació GEMMA GARCIA I GUILLEM LLORENS Copresidenta i president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Estem treballant una nova publicació que s’actualitzarà de manera freqüent a Internet i que també es llegirà en paper, per tal de projectar una Federació generadora de relat, innovadora i actual.

coop 2019

n aquest darrer número de la revista .COOP, editada per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, recordem que és el vuitè any que la publicació es presenta en aquest format a l’Assemblea, contribuint al relat dels mesos passats. A les portes de definir un nou format de revista que, amb el doble enfocament institucional i divulgatiu, ens ajudarà a transmetre el cooperativisme encara millor, acomiadem .COOP i ens preparem per donar la benvinguda a la nova publicació, coincidint amb la renovació del Consell Rector. A través de la història de la nostra entitat, la revista de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya ha estat una eina per reflectir els nostres debats i mostrar la nostra adaptació a l’entorn. Amb diversos noms, formats i enfocaments, que expliquen com som, la revista s’ha mantingut dempeus, juntament amb Nexe, reflectint l’aposta de la nostra entitat per les publicacions pròpies com una manera de mantenir un canal de comunicació amb les cooperatives federades i, alhora, explicar el cooperativisme a la societat. Les persones més veteranes recordaran la revista bimensual Treball Cooperatiu, editada en català i en castellà i que va presentar el seu primer número el gener del 1985; va publicar-se fins que, el 1999, la fusió de la FCTAC i la FACTA va crear la revista Cooperatives de Treball. Durant anys les nostres publicacions es van enviar a casa dels i les cooperativistes com una manera de mantenir-nos en contacte. L’any 2010 la revista va passar a ser quadrimestral, amb el nom de PuntCoop, que el 2011 va evolucionar cap a .COOP. Des del Consell Rector ens fa il·lusió obrir una nova etapa de la publicació, reconeixent-ne els encerts, i apostant per millorar-los, conscients que una revista és una forma de connectar-se amb els públics actuals i descobrir-ne de nous. Per això, estem treballant en una nova revista, que s’actualitzarà de manera freqüent a Internet i que també es llegirà en

paper, per tal de projectar una Federació generadora de relat, innovadora i actual. Per posar en marxa aquest projecte –i els que vindran– el Consell Rector escollit en l’Assemblea 2018 recull el testimoni d’unes línies estratègiques aprovades i compartides, i una voluntat de governar-nos per traslladar els nostres valors a l’organització i articular recursos interns de funcionament més transparents, transversals i participatius. El nostre punt de partida és una federació amb trajectòria, en què reconeixem moltes coses ben fetes, però que entenem amb un lideratge compartit que no pot deixar de pensar-se amb mirada territorial, sectorial, feminista i ecològica. Tenim l’objectiu d’arribar a ser referents en les fórmules organitzatives més innovadores cap a les quals evolucionem les empreses i les organitzacions, sobretot tenint present que aquestes noves maneres són ben pròpies del món cooperatiu. La Federació és una entitat que mescla tarannàs i procedències i que pretén, sense predominances, construir juntes; per això l’anem greixant, perquè funcioni de manera eficient. No hem dubtat, doncs, a acompanyar-nos de l’expertesa externa necessària perquè ens observi i ens aconselli. És imprescindible que el nou Consell Rector, la relació amb les persones que condueixen el nostre dia a dia des de dins de la Federació i la manera com s’ha d’organitzar l’equip tècnic s’analitzin de manera independent, objectiva i professional per continuar creixent internament i externament.

perquè totes ens hi sentim implicades i hi tinguem una participació activa. Creiem així que la Confederació de Cooperatives de Catalunya i l’Associació de l’Economia Social de Catalunya són entitats amb una dinàmica molt positiva a dia d’avui, que gestionen temes de gran rellevància, com la Llei d’economia social i solidària de Catalunya, la presència de l’educació en el cooperativisme i de l’Economia Social i Solidària a les escoles i universitats, la construcció d’una imatge i un discurs compartit o la definició de projectes d’intercooperació entre les federacions de cooperatives i les necessitats de formació globals. Ja ha passat un any. O només fa un any des de la darrera assemblea i la darrera revista. L’aposta per la transformació de la nostra Federació i del model econòmic i social del nostre país segueix intacta i caminant, sota el privilegi d’un paraigua fet amb la tela dels valors que ens defineixen des del nostre naixement i que hem de transmetre, cuidar i protegir, perquè és el que ens fa fortes i diferents.

Noves maneres de fer

Una presidència compartida i paritària és la punta de l’iceberg d’un treball en equip on fins a deu persones tenen responsabilitat definida. La resta de companyes del Consell Rector s’hi sumen per formar comissions i desenvolupar estratègies definides col·lectivament, obrint les portes a les cooperatives federades a participar en temes tan cabdals com la nostra comunicació, l’educació a les escoles o l’entorn jurídic que afecta la mateixa Federació i el cooperativisme. Hem procurat traslladar noves maneres de fer a aquelles organitzacions que lideràvem i que hem decidit seguir liderant. Perquè no ens importa parlar de lideratge quan el pretenem compartit i el practiquem obertament, amb la mà estesa i fent tants passos al costat com calgui sense perdre cap posicionament,

Cèl·lula

coop 2019

6 interns coop

ACTIVITAT

05/18

09/18

ARRENCA EL PROGRAMA D’APADRINAMENT COOPERATIU El nou programa d’apadrinament cooperatiu de la Federació es va activar amb l’objectiu de contribuir a la consolidació de noves cooperatives i fomentar la implicació de les cooperatives amb trajectòria. La primera convocatòria concentra vint-i-dues cooperatives.

IMPULS A UNA ESTRATÈGIA CONJUNTA DEL COOPERATIVISME

06/18

PRIMERA REUNIÓ DEL CONSELL RECTOR En la seva primera trobada després de l’assemblea, el Consell Rector va posar en marxa el projecte de nou model d’organització: la presidència compartida i el funcionament per àrees i eixos transversals. Les vint cooperatives escollides van designar els diferents càrrecs i responsabilitats per governar la Federació els pròxims quatre anys, i així es va fer evident la voluntat de repartir entre diferents persones les funcions tradicionalment associades a la presidència.

Amb l’objectiu de generar un marc de confiança que permeti definir una estratègia conjunta per al moviment cooperatiu els pròxims anys, es va organitzar una primera trobada entre representants de federacions i la Confederació de Cooperatives de Catalunya. La trobada va permetre que les diferents branques del cooperativisme coneguessin de manera detallada els plans d’actuació respectius, de cara a establir punts en comú, centrats en la intercooperació, la visibilitat i la comunicació. La trobada vol ser un nou espai de participació del moviment cooperatiu.

10/18

PUBLIQUEM EL BARÒMETRE DE LES COOPERATIVES En la seva cinquena edició, el Baròmetre de les cooperatives s’ha ampliat amb preguntes procedents de l’eina de càlcul del valor social. Les dades recollides ens han permès comprovar que les cooperatives segueixen sent paritàries, participatives i que aposten per la formació i la cooperació entre elles. Globalment, el 2017, han augmentat la seva facturació i la seva capacitat per crear ocupació. Les cooperatives afirmen, a més, que valoren positivament el fet de ser cooperativa i ho comuniquen obertament als clients i l’entorn directe.

10/18

A MATARÓ CREEN UN FONS PER FACILITAR EL FINANÇAMENT DE PROJECTES D’ECONOMIA SOCIAL Junt amb l’Ajuntament de Mataró donem suport a la constitució d’un fons d’avals i finançament per facilitat l’accés al crèdit i les finances ètiques per part de projectes d’economia social i cooperativa. D’aquesta manera vam respondre amb un model alternatiu de finançament per impulsar projectes viables amb valor afegit social que contribueixen a la creació de llocs de feina.

2018 MAIG

06/18

JUNY

PRESIDIM L’ENTITAT REPRESENTATIVA DEL COOPERATIVISME CATALÀ El president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), Guillem Llorens, va ser escollit nou president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya. Les eleccions es van celebrar al Consell Rector, en què estaven representades les cinc federacions de cooperatives que la componen. L’elecció va permetre a l’FCTC tornar a presidir l’entitat representativa del cooperativisme català i en ratifica el lideratge al capdavant de la Confederació.

coop 2019

JULIOL

07/18

CELEBREM EL DIA INTERNACIONAL DE LES COOPERATIVES En l’acte de celebració del Dia Internacional de les Cooperatives, les cinc federacions de cooperatives van posar en valor l’autogestió i el treball col·lectiu com a eines per apoderar les persones i impulsar societats sostenibles. Les seves intervencions van permetre saber de quina manera cada tipus de cooperativa contribueix a la sostenibilitat.

07/18

MÉS MUNICIPIS COOPERATIUS El programa Municipi Cooperatiu va afegir dos nous ens locals compromesos amb la promoció del cooperativisme i, en total, en suma vint-i-set. El mes de juliol el Consell Comarcal del Solsonès, que representa quinze municipis, va signar la seva adhesió al programa de la Federació, que impulsa les cooperatives en l’àmbit local. També s’hi va afegir l’Ajuntament de Vic.

SETEMBRE

10/18

OCTUBRE

CAP DE SETMANA DE FIRA El darrer cap de setmana d’octubre ja és tradició participar en la Fira d’Economia Solidària de Catalunya. Per la VII edició, vam ser part de les més de dues-centes organitzacions que encapçalen les alternatives al model econòmic capitalista. Entre les nombroses activitats proposades, vam protagonitzar, juntament amb la cooperativa Alternativas Económicas, una sessió dedicada a com el cooperativisme pot ser motor de les economies transformadores.

NOVEMBRE

11/18

LES NOVES COOPERATIVES PROTAGONISTES DEL MATÍ La trobada anual de noves federades, que organitza des de fa quatre anys la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, es va tornar a convocar per a les noves incorporacions. La proposta va transformar les nostres aules en un espai propici a la connexió entre cooperativistes a partir d’una proposta de treball cooperatiu amb un component lúdic.

11/18

ENS VISITA EL PREMI NOBEL MUHAMMAD YUNUS En el marc de la gira de presentació del seu darrer llibre, Un mundo de tres ceros, Muhammad Yunus va compartir un matí amb representants d’entitats de l’economia cooperativa i el tercer sector. El Nobel de la Pau creu que l’empresa social i cooperativa és un camí per sortir de la dinàmica d’alimentar el mercat de treball, ja que no promou l’enriquiment personal, fomenta la solució de problemes socials i vol ser econòmicament sostenible.

coop 2019

interns coop

11/18

CINC GUIES COMPLEMENTEN LA FORMACIÓ COOPERATIVA Publiquem cinc guies de suport que complementen els cursos regulars a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. La col·lecció Eines per a la formació cooperativa recull cinc aspectes clau de l’aprenentatge del cooperativisme, que van des de la formació societària fins a les habilitats personals i directives. Les guies estan disponibles al nostre web.

ACTIVITAT

11/18

03/19

REPENSEM LES NOSTRES REVISTES Les cooperatives de l’àmbit de la comunicació aporten la seva visió en l’anàlisi de les revistes que publiquem. Especialistes del màrqueting, l’edició de mitjans de comunicació, els continguts editorials i la impressió van venir a la Federació per analitzar conjuntament les revistes .COOP i Nexe amb un debat ric i obert a innovar en els formats i continguts actuals.

02/19

COL·LABOREM AMB ELS ATENEUS COOPERATIUS PER AMPLIAR L’ABAST DEL COOPERATIVISME La col·laboració amb els Ateneus Cooperatius permet portar la iniciativa del Cafè de la Federació a deu poblacions catalanes. A més, s’impulsa la bonificació de la quota per a aquelles cooperatives que han rebut suport dels ateneus durant el procés de constitució. Les sessions del Cafè de la Federació al territori s’organitzaran a l’entorn de dos temes: Omnicanalitat i Telegram, dues propostes que han funcionat àmpliament quan s’han fet a la Federació.

EINA EN LÍNIA PER AL PLA D’EMPRESA La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va presentar l’eina en línia per fer el pla d’empresa als ens de promoció econòmica i les cooperatives especialitzades a acompanyar la creació. L’eina en línia per a la creació del pla d’empresa d’una cooperativa es pot utilitzar lliurement i és especialment útil per a persones emprenedores amb una idea de negoci cooperatiu i, en general, per a totes aquelles persones implicades en l’acompanyament a la creació de cooperatives.

2019 NOVEMBRE

DESEMBRE

11/18

LA SECTORIAL PROJECTA EL SEU FUTUR La trobada anual de les cooperatives d’Iniciativa Social va permetre posar sobre la taula els reptes i compromisos de la Sectorial. En l’assemblea es van triar nous representants a la Comissió de Gestió i es va projectar el pla de treball per als pròxims anys. Una sessió de reflexió interna dinàmica va plantejar els reptes de futur entorn de tres eixos: la representació i la incidència política, la comunicació i l’organització interna. La sessió va posar de manifest la implicació i motivació de les cooperatives participants.

12/18

CATORZE COOPERATIVES REBEN RECONEIXEMENTS DE COOPCAT La Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat), entitat que agrupa les federacions de cooperatives catalanes, va premiar catorze empreses cooperatives per la seva capacitat de transformació i la seva aportació a la societat. Entre les guardonades, hi ha nou cooperatives de treball federades: Diomcoop, Femmefleur, Aiguasol, La Fàbric@, Escola Ginebró, Laboqueria taller d’arquitectura, El Rebost, Eduvic i Tàdem Social.

coop 2019

FEBRER

12/18

CONSTITUÏDA LA COMISSIÓ JURÍDICA La Comissió Jurídica es va constituir amb l’objectiu de disposar d’un espai de debat sobre els temes jurídics que afecten les cooperatives, així com per compartir experiències en els àmbits que hi estan relacionats: jurídic, fiscal, econòmic i laboral. La Comissió es manté oberta a la participació d’aquelles cooperatives especialitzades en temes jurídics que desitgin contribuirhi amb la seva expertesa.

MARÇ

03/19

CONDEMNEM ELS ATACS RACISTES A CENTRES DE MENORS La Federació va emetre un comunicat de rebuig a les agressions xenòfobes que van patir el mes de març diversos centres d’acollida d’adolescents no acompanyats. El text expressava el nostre suport a les nombroses entitats i professionals que treballen cada dia al costat dels joves amb l’objectiu d’acompanyar-los en el seu procés d’integració. Es calcula que gairebé 3.600 menors no acompanyats estan acollits actualment pel sistema de protecció de la Generalitat de Catalunya en centres gestionats per diverses entitats, entre les quals hi ha nombroses cooperatives de treball.

03/19

DEU MESURES PER COOPERATIVITZAR ELS MUNICIPIS La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va donar a conèixer les seves propostes per impulsar el cooperativisme en l’àmbit municipal en el marc d’un acte amb representació de cooperatives, ateneus i partits polítics. Resumides en deu punts, les propostes reconeixen la feina feta des de les administracions locals que entenen el cooperativisme i l’economia social i solidària com a agents imprescindibles de democratització econòmica municipal i desenvolupament local transformador, a partir de la concertació pública-cooperativa-comunitària.

03/19

SUPORT A LA VAGA FEMINISTA Des del Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya es va donar suport a la vaga feminista amb motiu de la celebració del 8 de març, el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Un comunicat va mostrar el nostre rebuig envers les desigualtats, les violències masclistes, la precarietat, el racisme, els models de sexualitat rígids i excloents, la divisió sexual del treball, els models de consum, educació i família hegemònics i totes aquelles situacions que, lluny de posar la vida al centre, oprimeixen i violenten la vida de les persones i destrueixen el medi ambient.

coop 2019

10 interns coop

CASOS D’ÈXIT

+Educació, nascuts per posar valor en el món del lleure educatiu ANNA PINTER

Periodista econòmica, és una de les sòcies fundadores de L’Econòmic, l’única publicació d’economia

“V NOM

+Educació ANY DE CREACIÓ

2018 TREBALLADORS

6 SOCIS

3 FACTURACIÓ 2018

60.000 euros WEB

meseducacio.coop

coop 2019

catalana i en català. Ha col· laborat en diferents publicacions especialitzades en recursos humans, economia social i fiscalitat.

olem que el lleure sigui un dret fonamental. Amb la nostra feina podem incidir i impactar de manera directa en la millora d’oportunitats i expectatives per a les comunitats que conformen la societat”, assegura amb contundència Oriol Nicolau, l’altre dels tres socis fundadors de la cooperativa, creada encara no fa un any amb aquesta i altres ambicioses aspiracions per al món del lleure educatiu. Així que, des d’aquesta entitat sense ànim de lucre, aspiren a donar més valor a les activitats de lleure, des de vessants diferents, a més a més de la social, l’educativa i la laboral. En l’àmbit educatiu, la cooperativa vol trencar amb la idea que aquestes activitats són un impàs en què els infants hi són per passar l’estona mentre els seus progenitors treballen. “Cal reconèixer aquests moments com a temps per a l’aprenentatge i donar-los el valor que es mereixen”, explica Berta Pascual, també sòcia fundadora de +Educació. És per això que la cooperativa treballa per vincular aquests aprenentatges amb els quals s’assoleixen en l’horari lectiu, de manera que es trenqui el mur que separa, en la majoria dels centres educa-

tius, els dos aprenentatges. +Educació, doncs, quan s’embarca en un projecte nou amb les escoles, aposta per un procés de construcció conjunta entre totes les parts. “Entenem que en un tema com l’educació proposar productes empaquetats no té cap sentit, creiem que genera més impacte i resulta més sostenible en el temps si s’ha construït conjuntament”, explica Oriol Roca.

LA FITA

“Un cop superat el primer any de vida, volem ampliar la cartera de serveis amb una oferta que afavoreixi la conciliació de la vida familiar amb la cultura.”

La segregació escolar és un dels principals problemes del sistema educatiu català, i el temps de lleure (extraescolars, temps de migdia als menjadors escolars, casals d’estiu) és determinant en aquest fenomen discriminador. Hi ha estudis recents que demostren que la diferència entre un infant que té aquestes oportunitats a fora de l’escola i el que no les té és, d’aproximadament, sis mil hores d’aprenentatge en tota l’etapa educativa. “Hi ha col·lectius sense accés al lleure, la qual cosa genera una bretxa social que perdura fins a l’edat adulta”, explica Oriol Roca, un dels socis fundador de +Educació, una cooperativa de treball que aspira a reduir la segregació educativa.

L’altra assignatura pendent del sector del lleure en què també vol incidir +Educació és en l’àmbit laboral. Ells mateixos, provinents del món del monitoratge a les escoles i del voluntariat en caus i moviments escolta, han viscut en primera persona la precarietat del sector, amb contractes de poques hores a la setmana, i a més mal pagades, que provoquen una elevada rotació. “És el moment de donar reconeixement també als treballadors d’aquest sector”, explica Nicolau. La seva proposta laboral es basa a oferir al monitoratge una quantitat d’hores de contracte a la setmana suficients per poder viure d’aquesta feina i crear equips més estables. “Així afavorim més implicació i, amb el temps, poden adquirir més competències i més vincle amb les famílies i l’escola. És de sentit comú que en la mesura que hi ha més estabilitat la qualitat de l’educació i el lleure es multiplica”, afegeix Oriol Roca. Ara com ara la cooperativa té sis treballadors, i tenen la voluntat que progressivament s’hi vagin incorporant com a socis. Per fer realitat totes aquestes aspiracions, els tres socis fundadors de +Educació van decidir fer el salt a l’emprenedoria social i crear una cooperativa que els permetés l’autoocupació i, alhora, organitzar-se d’una manera diferent de com ho fan la majoria de les iniciatives en l’àmbit social, educatiu i comunitari. La seva proposta neix amb el cooperativisme d’iniciativa social com a model: “En compartim plenament els seus principis”, diu Berta Pascual.

Des de la seva creació el gener del 2018, +Educació es troba al capdavant del projecte comunitari de les escoles de Sant Andreu, una iniciativa liderada pels equips directius dels centres educatius d’aquest barri de Barcelona, que s’havia sostingut amb voluntariat, però al qual faltava un nou impuls. Ara com ara, és el projecte més gran que coordina +Educació, seguit d’altres accions, com l’organització d’extraescolars a altres centres educatius i el servei de monitoratge per a menjadors escolars, amb què s’ha guanyat certs reconeixements, com la beca Carles Capdevila que convoca anualment el diari Ara. Un cop superat el primer any de vida, +Educació vol repensar el pla estratègic amb què va néixer i es troba definint l’ampliació de la seva cartera de serveis amb una oferta que afavoreix la conciliació de la vida familiar amb la cultura. “Oferim un espai a la petita infància per tal que els pares i les mares puguin participar en activitats culturals”, avança Pascual.

La cooperativa va rebre la beca Carles Capdevila per la seva tasca en l’organització d’extraescolars i el servei de monitoratge per a menjadors escolars.

La seva proposta laboral es basa a oferir al monitoratge una quantitat d’hores de contracte setmanals per poder viure d’aquesta feina i crear equips més estables. coop 2018

interns coop

CASOS D’ÈXIT

La cooperativa de treball Grupdem, formada únicament per professionals, és una rara avis en el sector de l’atenció a la discapacitat, en què la gran majoria són associacions i fundacions de famílies o usuàries. L’organització, sense ànim de lucre, es dedica a atendre, principalment, persones amb discapacitat intel·lectual, però també persones amb malalties mentals o discapacitat física, mitjançant diferents serveis, com el centre especial de treball, el centre ocupacional o el de suport a la llar.

La feina rutinària de les persones amb discapacitat que treballen a Grupdem no només suposa una integració laboral, sinó una estabilitat emocional i d’adquisició d’habilitats difícilment quantificables.

Text ANNA PINTER

Grupdem, la cooperativa que integra persones amb discapacitat intel·lectual

E NOM

Grupdem ANY DE CREACIÓ

1971 TREBALLADORS

13 SOCIS

19 FACTURACIÓ

1,7 milions d’euros WEB

grupdem.com

coop 2019

n una nau industrial de dos mil metres quadrats ubicada a Montmeló, una seixantena de persones amb discapacitat intel·lectual es dedica a fer manipulats industrials per a terceres empreses, com l’empaquetament de productes per a firmes proveïdores de Mercadona o d’Idilia, el grup de Cola Cao. La seva feina rutinària no només suposa una integració laboral, sinó una estabilitat emocional i d’adquisició d’habilitats difícilment quantificables. En principi, una gran part d’aquestes persones haurien de passar a treballar a l’empresa ordinària, tot i que a la pràctica es topen amb un conjunt d’impediments externs que no els permet fer aquest salt. Grupdem té, a més, dos centres ocupacionals més, un al barri d’Horta de Barcelona, amb 65 persones (amb un major grau de discapacitat, derivats des de l’administració) i el Centre Ocupacional Municipal El Trencadís, a Montmeló, amb quaranta usuaris. En total atenen a més de cent persones, que pel seu grau de discapacitat, tenen molt difícil insertar-se en el mercat laboral. La cooperativa té, doncs, uns objectius molt més amplis que els de donar feina a un col·lectiu amb una de les taxes d’atur més altes de la societat. “Aspirem a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, la seva comunicació, les habilitats socials i el treball en la comunitat perquè la persona

pugui integrar-se el millor possible en l’entorn on viu”, explica Daniel Angulo, gerent de la cooperativa i que comparteix amb Montserrat Puig la direcció col·legiada de Grupdem. Per això mateix, la seva tasca no se centra exclusivament en el col·lectiu de persones amb discapacitat, també fa accions amb les seves famílies i amb la societat en general, perquè aquestes persones siguin acollides de la manera més normalitzada possible. “Quan treballem en la societat és per trencar els tòpics associats a aquest perfil de persones; fem entendre que tenen un dèficit intel·lectual, però que en

LA FITA

“Aspirem a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, també la seva comunicació i el seu treball en comunitat perquè es puguin intergrar el millor possible en l’entorn on viuen.”

altres aspectes han de tindre els mateixos drets que la resta”, afegeix Montserrat Puig. Sovint els estigmes socials que s’atribueixen a les persones amb discapacitat intel·lectual els acaben anul·lant com a persones, d’aquí la necessitat imperiosa que hi hagi entitats com Grupdem, que ajuda a fer caure tòpics i a normalitzar i posar en valor la diferència. De fet, la cooperativa ha fet accions amb associacions de Montmeló per trencar les barreres mentals que posem a les persones amb discapacitat intel·lectual, així com amb centres educatius d’aquesta població del Vallès Oriental per conscienciar, des de petits, sobre els beneficis de la diversitat en la societat. Justament per millorar la visibilitat de la diferència, la cooperativa va decidir ocupar-se, a Montmeló, del bar de les piscines municipals durant l’estiu i del bar del camp de futbol durant tot l’any. “Estem aconseguint projectar una altra imatge davant l’estigma que comporta la denominació de discapacitats”, explica Angulo. De cara a l’any vinent, per exemple, alumnes de l’institut de Montmeló elaboraran conjuntament amb persones del centre especial de treball peces d’artesania per posar-les a la venda. Malgrat tots els esforços, encara persisteixen molts dels tòpics que es va trobar el grup de deu professionals del món de l’educació quan van engegar aquesta cooperativa, l’any 1971, al barri d’Horta. Aleshores no hi havia legislació al voltant de l’ocupació per a persones amb discapacitat, i el sector era un camp erm. A mesura que tot això ha anat regulant-se, Grupdem ha anat agafant dimensió i professionalitzant més la seva gestió i els seus projectes. Ara com ara, els centres ocupacionals estan sotmesos a un règim de concessió amb l’administració, que defineix unes elevades exigències de qualitat.

De fet, dels més d’1,7 milions d’euros de pressupost anual de la cooperativa, el 50% prové de fons públics i el 50% restant del que facturen en serveis per a firmes privades. Grupdem, com la resta del sector dedicat als centres especials de treball i els centres ocupacionals, està immersa en un moment de mobilització i reivindicació davant les administracions públiques, tant amb l’estatal com amb la catalana. D’una banda, perquè l’administració catalana fa més d’una dècada que té congelades les tarifes que financen els centres ocupacionals, amb les conseqüències que aquest desequilibri suposa. I d’altra banda, perquè amb la recent aprovació de l’increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI), hi ha una repercussió d’un 11% sobre la massa salarial per als empleats dels centres especials de treball que n’està ofegant la tresoreria. Ara com ara, l’Estat paga el 50% de l’SMI dels empleats amb discapacitat dels centres especials de treball; i tot i que la reivindicació és que es facin càrrec de l’increment, la veritat és que no tenen cap compromís en ferm. “Assumir un augment salarial tan important per a seixanta persones és hipotecar el futur del nostre centre. Els nostres clients cada cop ens collen més amb els preus i no ho podem repercutir”, lamenta Montserrat Puig. Malgrat l’ofec econòmic que viu, la cooperativa no només no s’atura sinó que té en marxa nous projectes, com potenciar el servei d’acompanyament a la llar perquè més persones amb discapacitat tinguin l’acompanyament necessari per poder viure de manera independent de les seves famílies, o fer un curs de formació per ajudar a trobar feina les persones amb discapacitat que no són als seus centres. “Ens trobem a la recerca de finançament per fer-ho realitat”, diu Angulo.

La seva tasca també abarca les famílies i la societat, i es fan accions perquè aquestes persones siguin acollides de la manera més normalitzada possible.

coop 2019

14 interns coop

CASOS D’ÈXIT

Mobles Pirineus és una cooperativa amb seu a Tona (Osona) que va néixer l’any 1964, quan un grup de set artesans de la fusta de la comarca van decidir agrupar-se per poder compartir recursos i donar resposta a les diferents comandes dels clients. Des d’aquell primer moment l’entitat ha hagut de reinventar-se en diferents ocasions per mantenir-se ferma en un sector tradicional, inestable i molt sensible als alts i baixos de l’economia.

Text ANNA PINTER

M NOM

Mobles Pirineus ANY DE CREACIÓ

1964 TREBALLADORS

3 SOCIS

17 FACTURACIÓ

2 milions d’euros WEB

moblespirineus.com

coop 2019

obles Pirineus va començar, com moltes empreses històriques, en els baixos d’un habitatge i amb l’esforç draconià dels seus fundadors. Aviat el taller se’ls va quedar petit i van adquirir una nau, en la qual encara són actualment i que dotaria aquell taller artesanal d’un tarannà més industrialitzat i professionalitzat. Es va esculpir aleshores una trajectòria empresarial reeixida en un sector tradicional com és el de la fusteria, que ha vist desaparèixer, en les darreres dècades, una gran part del seu teixit empresarial. Avui encara tenen la nau distribuïda com al principi: la part dedicada a la fusteria, on es fabricaven de manera semimanual i artesanal portes, finestres o bigues, i la part dedicada a l’ebenisteria, en què es manufacturaven mobles d’interior. En aquests cinquanta anys de recorregut de Mobles Pirineus, el sector de la fusteria ha fet un gir de cent vuitanta graus i la cooperativa de Tona ha estat capaç de seguir aquesta transformació. Per això, quan als anys noranta, materials com l’alumini i el PVC entraven amb força en el mercat de les portes i les finestres, sense ni trucar a la porta, Mobles Pirineus no es va quedar de mans plegades i va obrir una nova línia de negoci amb aquesta matèria pri-

mera. “El PVC és un material més barat i fàcil de manipular que s’ha imposat en les obertures de les cases; la fusta, en canvi, s’ha quedat com un reducte d’alt nivell, aquí i a tot Europa”, explica Jesús Prat, gerent de la cooperativa des de l’any 2008. Ara com ara, a Mobles Pirineus treballen tant l’alumini com el PVC o la fusta, tot i que aquesta última representa el 65% del negoci de la cooperativa. A partir del 2000, amb l’eclosió d’IKEA i la fi definitiva del model de compra de mobles per a tota la vida, Mobles Pirineus va veure clar que

LA FITA

“Ens estem preparant per pujar un nou esglaó com a organització, amb l’aposta pel moble estandarditzat de catàleg per al gran públic, amb diverses mides i materials perquè cadascú se’l pugui muntar.”

Una cooperativa històrica que ha pres el pols al mercat

A partir del 2000, amb l’eclosió d’Ikea i la fi del model tradicional de compra de mobles, van apostar per automatitzar el procés de producció. Van passar de fabricar una cuina en cinc dies a fer-ho en cinc hores.

la seva estructura començava a corcar-se, que el seu model de negoci ja no encaixava en les noves necessitats del consumidor i que havien de fer un nou salt. “Ens vam adonar que o fèiem una aposta per l’automatització del procés de producció o hauríem d’abaixar la persiana. No érem competitius i tampoc no hi havia professionals de la fusteria artesanal en el mercat de treball", recorda. Els aleshores vint-i-cinc socis van acordar, en assemblea, reinventar-se i invertir els beneficis i part dels sous en la semirobotització del procés de producció. La nova aposta suposava guanyar temps i optimitzar al màxim la matèria primera. “Vam passar de destinar cinc dies per fabricar una cuina a fer-la en cinc hores, amb totes les modificacions que això representa per al sistema de treball i el model de negoci”, explica el gerent. El perfil de client de la cooperativa tampoc no té res a veure amb el que tractaven en els seus inicis. Si aleshores eren particulars, majoritàriament de Tona o la comarca, ara són principalment empreses del sector de la restauració, el comerç i els allotjaments turístics d’alt nivell ubicats a Barcelona. Mobles Pirineus és proveïdora de grans grups hotelers com el Grup Derbi, cadenes de botigues de moda com Inditex, per a qui ha subministrat el mobiliari de les seccions de roba infantil, i de les exclusives botigues de Louis Vuitton, per a les quals ha desenvolupat mobiliari d’alumini que s’adapta a les necessitats ergonòmiques de cada venedor. Jesús Prat avança que la cooperativa està preparant-se per pujar un nou esglaó com a organització, amb l’aposta pel moble estan-

darditzat de catàleg per al gran públic, amb diferents mides i materials perquè cadascú se’l pugui muntar. “Fer un moble amb el concepte IKEA, però amb la nostra qualitat”, diu. En alumini, en canvi, estan centrant els seus esforços en el moble industrial per al sector del comerç. “Ens estan arribant clients que ni coneixíem ni ens hauríem esperat fa uns anys”, assegura el gerent de la cooperativa. En els darrers deu anys, Mobles Pirineus ha invertit al voltant de dos milions d’euros per fer aquesta transformació que l’ha convertit en una empresa sostenible i amb capacitat de competir en un mercat volàtil. “Hem sabut llegir el que el mercat ens ha demanat i no ens ha anat malament", considera Prat.

Són proveïdors de grans grups hotelers, cadenes de botigues de moda, com Inditex, o d’exclusives, com Louis Vuitton.

La fusta representa, actualment, el 65% del negoci de la cooperativa, tot i que també treballen l’alumini i el PVC.

coop 2019

16 interns coop

ESTADÍSTICA

PERSONES SÒCIES DE LA COOPERATIVA

Existeix paritat de gènere a les cooperatives?

Percentatge de dones sòcies i homes socis de cooperatives

TREBALLADORS/ES DINS LA COOPERATIVA Percentatge de dones sobre el total de persones treballadores en una cooperativa

70%

42%

46%

69%

63%

73%

Encara que no partim de zero, queda molta feina per fer. CARME GIMÉNEZ

Grup cooperatiu ECOS i membre del Consell Rector

58%

42%

a és ben sabut que la majoria de les persones que treballem a les cooperatives som dones —superem amb amplitud el 50%— i valorem molt positivament les possibilitats que hi tenim de conciliar, adaptar-hi els nostres horaris i el suport de les companyes... Aquests són els aspectes que caracteritzen les nostres organitzacions, juntament amb una bretxa salarial pràcticament inexistent. Que podem créixer professionalment a les cooperatives es fa palès quan observem les dades dels càrrecs intermedis a l’empresa i també a les gerències i direccions. Si ens hi fixem, veurem que el sostre de vidre, en aquest àmbit, tampoc no és una de les nostres característiques. Ens agrada i així ho avaluem al Baròmetre i altres enquestes que la cooperativa ens permeti créixer, formar-nos, autogestionar-nos... És en aquest sentit que manifestem la nostra satisfacció de treballar en l’economia social i solidària. Ara bé, tota moneda té el seu revers, i allò que ens satisfà les possibilitats de conciliació ho exercim en un 90% les dones: ens hauríem de preguntar per què els cooperativistes no aprofiten aquests recursos. I potser això —el temps!— està relacionat amb la poca presència de les dones en les organitzacions representatives, com la Federació, la Confederació o l’AESCAT, i amb el fet que ens puguem veure poc en els àmbits de decisió política o en els actes públics. També hi deu influir que la majoria de nosaltres treballem en categories inferiors i sobretot en sectors feminitzats, com si, en lloc d’un sostre, hi tinguéssim parets de vidre.

GLOBAL

Percentatge de dones i homes en els càrrecs de les cooperatives

FINS A 5

TREBALLADORS

Evolució del percentatge de dones sobre el total de persones treballadores

48%

D’11 A 25

TREBALLADORS

DE 26 A 50

TREBALLADORS

MÉS DE 50

TREBALLADORS

Percentatge de contractes indefinits de dones i d’homes segons el nombre de persones treballadores de la cooperativa

74%

MÉS DE 50 26% TREBALLADORS

64%

DE 26 A 50 36% TREBALLADORS

40%

D’11 A 25 60% TREBALLADORS

45%

FINS A 5 55% TREBALLADORS

2015 52%

54%

51%

68% 42%

2016 58%

L’eix feminista del Consell Rector

És evident que les cooperatives no som alienes al món en què vivim; al contrari, un dels nostres principis és l’arrelament al territori on desenvolupem la nostra activitat. Per tot això, fa un any, quan es va crear el nou Consell Rector, vam decidir que un dels eixos de la nostra feina havia de ser el feminista. I estem tirant endavant amb un pla de treball que es va gestar col·lectivament, obert a tothom que hi va voler participar. Per nosaltres és evident que les cooperatives, en tant que són organitzacions democràtiques, són feministes.

DE 6 A 10

TREBALLADORS

SALARIS (preu/hora) Els homes cobren lleugerament més que les dones.

30%

32% CÀRRECS INTERMEDIS

46% DIRECCIÓ GERÈNCIA

49% CONSELL RECTOR

2017

70%

En els càrrecs de direcció/gerència i els intermedis són les dones les que cobren lleugerament més que els homes.

Font: Baròmetre cooperatiu amb valor social 2017 (octubre 2018). coop 2019

coop 2019

18 interns coop

GESTIÓ

El creixement en el nombre de creacions de cooperatives viscut en els darrers anys i, concretament, l’increment del 5,2% registrat el passat 2018 ens permet constatar que cada vegada més persones emprenedores veuen en el cooperativisme la millor manera d’endegar el seu projecte empresarial.

Plans d’empresa cooperatius en línia

Una nova eina per fer créixer el cooperativisme. GUILLEM PERDRIX

Director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

L’

acció de la Federació, entre altres agents, ha estat estratègica en l’obtenció d’aquestes xifres. La incidència a afavorir la constitució i prescripció de cooperatives mitjançant activitats de sensibilització, formació i acompanyament al personal tècnic de les àrees de promoció econòmica, als ateneus cooperatius i a les persones emprenedores ha permès la creació de 169 noves cooperatives de treball associat aquest darrer any. Aquesta acció al territori català, sumada a l’aposta pel desenvolupament d’eines específiques a la creació, tals com la col·lecció de guies de plans d’empresa sectorials (periodisme, TIC, restauració, enginyeria, comerç electrònic i audiovisual) han estat clau per al foment de l’emprenedoria cooperativa, ja que els percentatges més elevats de creacions s’han produït en aquests sectors d’activitat. En aquest sentit, i fruit de l’experiència acumulada en l’acompanyament de la creació de cooperatives, des de la Federació i amb la col· laboració de les cooperatives expertes Hobest, Fgc Advocats, Set-C, Calidoscoop, Coop de Mà, Alc Assessors, Espai Assessor, Tàndem Social, Gestión Integral i l’Ateneu Cooperatiu Coopolis s’ha treballat en la creació de la primera eina digital per elaborar plans d’empresa cooperatius en línia.

la viabilitat tècnica, econòmica i financera, i desenvolupar tots els procediments i estratègies necessaris per crear la cooperativa; comprovar la coherència interna del projecte, detectar si s’ha omès alguna dada important o si les hipòtesis considerades com a vàlides, analitzades per separat, continuen sent versemblants per presentar-les conjuntament. L’eina també serà una magnífica carta de presentació del projecte cooperatiu a tercers, que pot ser d’utilitat per sol·licitar ajudes o suport financer davant d’organismes públics o institucions privades, buscar socis o sòcies, contactar amb proveïdors, etc. És molt important que en l’elaboració del Pla d’empresa participin totes les persones promotores del projecte. Només així es garantirà la plena implicació de tots els components en els objectius de la cooperativa i en la manera d’assumir-los. Com funciona?

L’aplicació (https://plaempresa.cooperativestreball.coop), allotjada al web de la Federació, permet que les persones promotores de projectes d’emprenedoria elaborin el seu pla d’empresa definint, entre d’altres, els objectius, els recursos i les accions necessàries per analitzar la viabilitat de la futura cooperativa.

Avantatges per a l’empresa cooperativa

El Pla d’empresa cooperativa permetrà a l’equip emprenedor identificar, descriure i analitzar la seva idea empresarial, examinar-ne

coop 2019

Aplicació del Pla d’empresa cooperatiu: https://plaempresa.cooperativestreball.coop

Concretament, l’eina, mitjançant l’acompliment de vuit apartats, explica de manera detallada com posar en marxa la cooperativa i com fer-la créixer, així com la seva operativa de funcionament. 1. En el primer apartat, Presentació de la cooperativa, permetrà a l’equip emprenedor identificar els aspectes més rellevants del projecte i el seu impacte social, així com les principals motivacions i els valors que defineixen una manera d’emprendre. 2. Un segon apartat, Qui som?, presentarà les persones que impulsaran la cooperativa i en dibuixarà el perfil emprenedor i la relació entre elles. El Pla, en tot moment, permet accedir a altres eines de la Federació, tals com el Test d’autoavaluació sobre les competències de l’emprenedoria cooperativa, que donarà les claus dels punts forts i febles de l’equip promotor. 3. El tercer apartat, Pla de màrqueting, ajudarà a explicar com fer arribar al públic objectiu els beneficis i avantatges dels productes o els serveis de la cooperativa: la proposta d’activitat, una anàlisi sectorial, les estratègies de preu/comunicació/distribució i la previsió de vendes. El Pla també posa a disposició la Guia del pla de màrqueting, una eina de suport elaborada per la Federació. 4. Un quart apartat, Pla d’operacions i qualitat, permetrà dissenyar els principals processos operatius i analitzar futures aliances, així com les polítiques que la cooperativa seguirà en els camps de qualitat, prevenció de riscos i mediambientals. 5. El cinquè apartat, Pla d’organització i gestió, treballarà la proposta organitzativa de la cooperativa, així com la gestió i interacció de totes les persones que en formaran part. Es recomana consultar la Guia de gestió de conflictes cooperatius. 6. En el sisè dels aparts, Pla jurídic i fiscal, caldrà definir tots els aspectes vinculats a la forma jurídica, així com tots els passos i costos necessaris en el procés de constitució i posada en marxa de la cooperativa. És important rebre un bon assessorament en matèria de fiscalitat i comptabilitat, a través del programa d’orientació de la Federació o de les cooperatives expertes en la matèria. 7. El Pla econòmic i financer és l’apartat que permetrà analitzar la viabilitat econòmica i financera de la cooperativa mitjançant l’elaboració d’uns estats comptables. En aquest sentit es recomana utilitzar l’eina FemPla, impulsada conjuntament amb la Fundació Seira. De manera ràpida i intuïtiva, l’eina FemPla permetrà l’elaboració del pla d’inversió i les necessitats de finançament de la cooperativa, una projecció de compte de resultats i de tresoreria, així com el

càlcul del punt d’equilibri i dels principals ràtios econòmics. Tal com ja hem indicat anteriorment, en aquest apartat també es recomana participar en els programes de formació i orientació financera a càrrec de la Fundació Seira. 8. Finalment, el vuitè i últim apartat recull el Pla d’acció, que permetrà fer la corresponent valoració final del projecte destacant l’anàlisi dels punts forts i febles, el calendari de posada en marxa i els mecanismes de seguiment per al correcte acompliment d’aquest.

L’aplicació, allotjada al web de l’FCTC, permet que les persones promotores de projectes d’emprenedoria elaborin el seu pla d’empresa definint objectius i recursos.

Al llarg de tot el procés d’elaboració del Pla, l’equip emprenedor tindrà el suport de la Federació, que donarà resposta a totes les qüestions i els dubtes que puguin sorgir. Un cop finalitzat el Pla, des del programa d’orientació de la Federació, es farà una valoració global del projecte i s’acompanyarà les persones emprenedores en la seva posada en marxa i en la recerca de recursos necessaris. Des de la Federació estem convençuts que l’eina Pla d’empresa contribuirà a la creació d’empreses cooperatives més sòlides i resistents, que facin encara més gran el cooperativisme.

Total de cooperatives que hi ha a Catalunya (a data de febrer 2019)

26%

4.229

COOPERATIVES

74%

El febrer de 2019, el nombre de cooperatives donades d’alta a Catalunya era de 4.229, de les quals 3.154 (un 74%) són de treball.

3.154

COOPERATIVES DE TREBALL

Cooperatives de treball creades el 2018

20% Durant l’any 2018 a Catalunya es van crear 210 cooperatives noves, de les quals 169 (un 80%) són cooperatives de treball.

169

210

COOPERATIVES

80%

SÓN COOPERATIVES DE TREBALL Font: Federació de cooperatives de treball de Catalunya

coop 2019

20 interns coop

BENVINGUDES!

L’any 2018 hem donat la benvinguda a cinquanta-tres noves cooperatives. Es tracta d’empreses de sectors diversos que han decidit unir-se a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Us les presentem a continuació. Benvingudes, noves cooperatives!

lgunes de les cooperatives recentment federades s’han incorporat a la Federació després de passar pel programa de creació de cooperatives, d'altres s’han federat tot just constituïdes, mentre que algunes d’elles han arribat a la Federació quan ja feia anys que funcionaven. Totes elles destaquen l’acollida, la voluntat de servei i de resoldre necessitats que han trobat entre nosaltres i, molt especialment, el potencial de relació i negoci que constitueix una xarxa de cooperatives.

Bruna Productora Audiovisual, Sccl Activitat de producció cinematogràfica i vídeo.

+ educació, Sccl Cooperativa d'iniciativa social que ofereix acompanyament en educació comunitària i serveis d'educació en el lleure: colònies, casals, migdies educatius i d'altres.

Aberdeen Cooperativa, Sccl Cooperativa que es dedica a l’acompanyament en l’aprenentatge de la llengua anglesa. La seva història es remunta al moment en què un grup de treballadores van decidir constituir-se formalment com a cooperativa i van comprar l’acadèmia on treballaven des de feia uns anys.

Alba Jussà, Sccl Cooperativa sense ànim de lucre i d'iniciativa social d'atenció a les persones, especialment d'aquelles amb discapacitat intel·lectual o mental. Ofereix serveis que contribueixen a la inclusió social i al desenvolupament personal, social i laboral al Pallars.

Ars Viva, Sccl Acadèmia de música.

Art&coop Produccions I Processos Comunitaris, Sccl Cooperativa d’iniciativa social que promou produccions i processos artístics per a la transformació individual i col·lectiva, en els àmbits de comunitat, educació i salut. Arqbag, Sccl Ofereix serveis d'arquitectura, participació, energia i salut. Aborda els projectes de manera transversal, incorporant paràmetres econòmics, ambientals, o socials, i les necessitats i demandes reals de la societat.

Col·lectivaT, Sccl Serveis integrals de traducció cultural, i de recerca i serveis tecnològics, per al treball col·laboratiu i lingüístic.

Bassegoda, Sccl Cooperativa d'educació infantil, primària i secundària.

coop 2019

Colectic, Sccl Projecte cooperatiu sense ànim de lucre que treballa per la inclusió, l’autonomia i l’apoderament de les persones i les comunitats als àmbits social, laboral i tecnològic, entenent la tecnologia com una eina de participació i transformació social.

Combinats, Sccl Cooperativa sense ànim de lucre que treballa amb l’objectiu d’aconseguir una transformació global, a través de projectes socials, culturals i d’entreteniment. La forma un equip jove i dinàmic.

Connectats, Sccl Cooperativa que promou el desenvolupament de programes culturals i educatius interdisciplinaris que activen la col·laboració entre artistes, educadors, mediadors, gestors culturals i comunitats locals, amb la finalitat d’abordar reptes socials i provocar canvis a través de l’acció.

Cooperativa del Montserratí, Sccl Aquesta cooperativa ofereix serveis del camp i d'enginyeria agrònoma i forestal a les productores dels pobles de Montserrat i rodalies. Serveis de collita, poda, escabriolat, etc., de la vinya, olivera, horta i fruiters; i serveis de llaurat, desbrossat, etc.

Coopgros, Sccl Taller d'escultura dedicat a la creació i construcció i al muntatge i desmuntatge de tot tipus de construccions efímeres com: cavalcades reis, escenografies, cultura popular, etc.

Educambient, Sccl Ofereixen servei d'assessorament, creació i gestió de projectes de disseny de patis i jardins escolars, basant-se en criteris educatius i de sostenibilitat. També sortides de camp i tallers lligats al currículum escolar sobre temàtiques mediambientals, així com activitats extraescolars sobre sostenibilitat i ecologia.

El Mecànic Audiovisual, Sccl Espai de treball audiovisual i cultural cooperatiu dedicat a la producció audiovisual i esdeveniments. Compten amb estudis de fotografia i cinema, un espai de coworking i un cafè a Sant Feliu de Llobregat.

coop 2019

interns coop

BENVINGUDES!

Kedu, Sccl Cooperativa que ofereix a les empreses públiques i privades solucions tecnològiques obertes a través d’un model d’empresa centrat en les persones.

Elipsi, Espai de Logopèdia i Psicologia, Sccl Tenen dues àrees clíniques dedicades a la logopèdia i la psicologia, una àrea formativa en què s'ofereixen tallers psicoeducatius i de difusió de la Llengua de Signes Catalana, i una altra àrea de benestar, en la qual es realitzen classes de ioga i meditació.

Estudi Biga, Sccl Estudi d'arquitectura ubicat a Barcelona.

Ksc-social, Sccl Cooperativa de quioscos de premsa i revistes en unió per a la distribució, compravenda de revistes, cromos, joguines i col·leccionables.

Fleca L'aresta, Sccl Promoció i desenvolupament de l'Agroecologia, el cooperativisme i l'economia social i solidària a través de quatre àrees de treball: l'elaboració de productes de fleca agroecològics; l'educació agroecològica i comunitària; la recerca social i la dinamització local.

La Tremenda, Sccl Cooperativa que té per objecte la gestió i la comunicació cultural i social. Neix amb la vocació de generar un punt de trobada entre el cooperativisme i el món de la cultura.

Le Pain Tranquille, Sccl Obrador cooperatiu de productes artesanals amb ingredients ecològics. Forn de pa. L'Economat social, Sccl Venda de productes ecològics, majoritàriament alimentaris: de rebost, begudes, productes frescos i d'alimentació infantil; però també d'higiene personal i de la llar.

La Clara Comunicació, Sccl Cooperativa especialitzada en comunicació ètica i social, especialment dedicada als sectors de la cultura, el medi ambient i l’acció social. Ensó, Sccl Ofereixen anàlisi organitzacional i definició de nous models de governança. Acompanyament, facilitació de processos, mentoria, formació i supervisió d’equips. Participació en xarxes i activitats de visibilització i sensibilització del model cooperatiu.

Envall Cooperativa, Sccl Cooperativa d'habitatge en cessió d'ús. Es dedica a la rehabilitació, construcció i promoció mobiliària.

coop 2019

Gracer Coop, Sccl Gestoria i assessorament empresarial per a autònoms i particulars. Són especialistes en economia social.

Institut Diversitas, Sccl Consultoria social dedicada a la formació, sensibilització, acció comunitària i recerca aplicada sobre diferents eixos de diversitat.

La Coopmunitat, Sccl Acompanyen persones i projectes en la seva creació proporcionant eines de formació, acompanyament, validació i desenvolupament de projectes per a la seva consolidació, oferint la possibilitat de formar part de la seva comunitat.

La Taula, Sccl Ofereix serveis de consultoria creativa i estratègica; creació i disseny de continguts i campanyes de comunicació i sensibilització; producció i organització d’esdeveniments i experiències.

Lafundició, Sccl Cooperativa creada el 2006 que impulsa processos col·lectius de construcció de coneixement, pràctiques culturals i formes de relació, entesos com a recursos d'ús comú i activitats “controversials” i situades.

L'aixada, Sccl Fan cistelles ecològiques. La seva botiga està ubicada al barri de Gràcia de Barcelona. Col·laboren amb la Xarxa d'Aliments de l'Assemblea de la Vila.

Makeit! Education, Sccl Plataforma cooperativa multidisciplinar que comparteix el propòsit d'acompanyar i fer possible el canvi i la transformació de l'educació i l’aprenentatge.

Manipulació activa i més serveis, Sccl Empresa d'economia social, fundada l'any 2017 amb el principal objectiu de l'autoocupació de les persones amb minusvalidesa. Aposta per la integració laboral en quatre línies: manipulats, neteja, impressions de gran format i enclavaments laborals.

Mares de dia, Sccl Servei d'atenció a la petita infància, de quatre mesos a tres anys, dins del mateix domicili o del domicili professional. Marges. Itineraris de transformació, Sccl Cooperativa de consultoria social especialitzada en intervenció comunitària i participació infantil i juvenil. Megafon, serveis de comunicació ètics i solidaris, Sccl Serveis de comunicació. Desenvolupament web i tràfic (SEM/ SEO, xarxes socials). Estratègia de màrqueting, business plan i canvas. Workshops, tutories i formació. Disseny gràfic i relacions públiques. Plataformes per rebre donacions.

Net+net, Sccl Cooperativa d'inclusió social i iniciativa social que s'ofereix per regularitzar la feina oferint l'ingrés com a soci cooperativista en règim general.

coop 2019

interns coop

Opisso Studio, Sccl Especialistes en estratègia de creació, posicionament i desenvolupament visual de les marques.

BENVINGUDES!

Resilience Earth, Sccl Cooperativa de gestió del canvi, sense ànim de lucre, que aposta per la resiliència comunitària, el disseny regeneratiu i l'economia social i solidària com a eines fonamentals per a la transformació social, ecològica i econòmica. Serveis de disseny, planificació i avaluació; facilitació i formació, i innovació i recerca.

Teixint Connexions, Sccl Desenvolupen projectes educatius, socials, culturals i comunitaris basats en el treball en xarxa. Ofereixen serveis de dinamització i gestió per a centres educatius i associacions de famílies d’alumnes.

Sandbloom Studio, Sccl Cooperativa especialitzada en l'edició de videojocs, amb seu a Sabadell.

Uebtv, Sccl Producció de vídeo, realització i retransmissió en directe per streaming d’esdeveniments i continguts. Aposten per l’streaming com a servei i pel cooperativisme com a model empresarial.

Tmgestió, Sccl Recuperen residus industrials que van a l'abocador i en treballen la reutilització. Estan autoritzats per l'Agència Catalana de Residus com a agents de residus per tramitar qualsevol gestió en aquest àmbit.

Priori Advocats, Scclp Serveis propis de la professió d'advocats, ubicats a Barcelona.

SialSIG, Sccl Cooperativa amb l'objectiu d'ampliar l'ús dels SIG, potenciar la seva aplicació en àmbits en els quals no s'utilitzen i posar-los a l'abast d'empreses i usuaris.

Vector 5. Excel·lència i sostenibilitat, Sccl Serveis de consultoria per a empreses, organitzacions i administracions públiques, promovent les economies transformadores, l'economia social i els territoris socialment responsables. Trama, Sccl Cooperativa dedicada a la dinamització cultural i a la sensibilització social des d'una perspectiva transversal, crítica, feminista, interseccional i transformadora.

Prospeccions en Sorra, Sccl Impulsa projectes orientats a la divulgació del patrimoni històric i cultural mitjançant metodologies basades en la interactivitat, la didàctica i l’ús de dinàmiques de joc.

Som Confort Solar, Sccl Enginyeria d'instal·lació i manteniment d'energies renovables. Cooperativa de treball associat que vol contribuir a la construcció d’un nou model energètic més sostenible, just i en mans de la ciutadania.

coop 2019

Tres Cadires, Sccl Cooperativa de desenvolupament local que elabora el licor tradicional vi de nous, comparteix i dinamitza el seu obrador agroalimentari i impulsa l'ateneu cooperatiu Ponent Coopera.

Waldorf Osona Societat, Sccl Llar d'infants i educació infantil i primària, ubicada a Vic.

26 móncooperatiu coop

ACTUALITAT

El cooperativisme busca en el turisme una destinació atractiva Creix la tendència al cooperativisme en el sector de serveis al turisme, el lleure i l’hoteleria. ANNA PINTER

Periodista econòmica, és una de les sòcies fundadores de L’Econòmic, l’única publicació d’economia

“A

ra com ara, el turisme i el cooperativisme són com l’aigua i l’oli”, exemplifica Ferran Martínez, membre del consell rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i soci fundador d’una de les poques cooperatives que hi ha al món dels allotjaments turístics a Catalunya, Els Caus de Mura. Només cal una mà per comptar la xifra d’instal·lacions turístiques cooperatives al nostre país, i el pitjor és que en els darrers anys s’han quedat pel camí iniciatives cooperatives com Mas Franc, a la Garrotxa, que fins a l’any 2017, i durant gairebé deu anys, va ser dissenyat i dirigit per la Cooperativa Mas Franch SCCL, o l’alberg rural l’Auró, que va néixer com a cooperativa però ha deixat de ser-ho. El cert és que un estudi que ha fet la cooperativa de serveis XAREC, dedicada a revalorar el fet cooperatiu en la restauració i el turisme, ha evidenciat que Catalunya acull un nombre considerable de projectes turístics amb criteris d’economia social i solidària, però no són cooperatives.

coop 2019

catalana i en català. Ha col· laborat en diferents publicacions especialitzades en recursos humans, economia social i fiscalitat.

Actualment, hi ha dos tipus de formats en el model de negoci del turisme: d’una banda, el d’una empresa familiar que gestiona un petit hotel o casa rural, i de l’altra, els grups empresarials amb un o diferents equipaments de diverses dimensions. “Les entitats de turisme que s’escapen d’aquests dos models no troben en el cooperativisme una alternativa, sinó que opten més per l’associació o la fundació”, explica Ferran Martínez. A Catalunya, per exemple, una de les principals empreses de gestió de turisme de lleure i familiar és justament una fundació,

Segons l’estudi de la cooperativa XAREC, dedicada a revalorar el fet cooperatiu en la restauració i el turisme, Catalunya acull un bon nombre de projectes turístics amb criteris d’economia social i solidària, però que no són cooperatives.

Getty images

El cooperativisme en el sector turístic encara té molt camí per recórrer, tot i que en el subsector de serveis al turisme, el lleure i l’hoteleria el nombre de cooperatives té una bona presència i una tendència creixent; en el cas dels allotjaments, l’existència de firmes que tenen en la cooperativa la seva raó jurídica és molt reduïda.

la Fundació Pere Tarrés, que gestiona la xarxa més gran de cases de colònies de Catalunya, amb 127 equipaments, i també vint-i-cinc cases més fora del Principat i nou terrenys d’acampada a Catalunya i les illes Balears. Ferran Martínez enumera alguns dels motius que expliquen aquesta distància entre cooperativisme i turisme, com són les exigències de participació, la por al risc i les dificultats d’encaixar en un sector precaritzat: “El sector turístic depèn de la gestió d’equipaments i instal·lacions i, per tant, obliga a una elevada inversió inicial que comporta un risc considerable, una barrera per al model cooperativista que, en termes generals, és poc amic del risc”. Així mateix, el soci fundador de la cooperativa Els Caus, argumenta que tenint en compte que el turisme és un sector força precaritzat, en el qual hi ha una lluita de preus cada cop més ferotge, al cooperativisme li costa encaixar-hi. “Precisament perquè el que procurem des d’aquest model és garantir unes condicions de treball i uns salaris dignes, però en hoteleria, com en turisme, el sector s’està instaurant en el low cost, i en la competitivitat basada exclusivament en el preu, la qual cosa complica més la presència del món cooperatiu.” Per superar aquesta carència del cooperativisme en un dels principals sectors econòmics del país (representa el 12% del PIB en l’econo-

mia catalana), els experts creuen que la pilota és al camp de l’usuari i en l’impuls que doni l’Administració. “Ens hem de posar les piles i posar en valor les opcions en què s’estan pagant uns salaris justos i en què també prevalen els projectes que generen riquesa sostenible a la gent local; és una responsabilitat de totes per aconseguir unes condicions dignes de vida”, creu Martínez. De fet, segons dades de l’Observatori de Treball, el turisme és una activitat en què la part que s’enduen els treballadors en el repartiment dels beneficis és menor al d’altres sectors. Els salaris es troben al voltant d’un 30% per sota del salari mitjà de la resta de l’economia. Hi ha alguns corrents creixents, com és el cas del turisme sostenible, que fa bufar el vent a favor d’una major consciència social en la qual el cooperativisme té més espai. De fet, el turisme sostenible, és a dir, viatjar d’una manera més respectuosa, es va obrint pas enfront del turisme de masses. Hi ha estudis que mostren que un de cada tres viatgers té la intenció de triar opcions més respectuoses, tant en l’economia local com arreu del planeta. Soledad Morales, professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i experta en turisme sostenible, el defineix com un turisme respectuós amb el medi ambient, socialment sensible i econòmicament viable. Aquesta pro-

L’impuls de l’Administració és important per superar la carència del cooperativisme en un dels principals sectors econòmics del país. coop 2019

móncooperatiu coop

ACTUALITAT Els Caus de Mura és una de les poques cooperatives que hi ha actualment al món dels allotjaments turístics a Catalunya.

Getty images

Per tal de promoure un canvi en les polítiques i les pràctiques empresarials del sector, l’ONU va declarar el 2017 l’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament.

Un estudi de l’FCTC desvela que el 71% de persones consumidores de Catalunya estaria disposat a pagar un preu més elevat per l’opció turística que incorpora valors.

coop 2019

fessora recalca que “no es tracta d’un producte, sinó que té a veure amb com es gestiona un negoci turístic”. Tot i que el turisme sostenible, en principi, no necessàriament ha de ser més car, Soledad Morales reconeix que de vegades s’ha plantejat dins d’uns paràmetres d’exclusivitat que l’han deixat fora de l’abast de molts ciutadans, però considera que “a la llarga és el model que serà més beneficiós per a tothom, perquè pot garantir als turistes una experiència més autèntica i ajudar a preservar el patrimoni –natural, social i cultural–, a més de ser viable en tots els contextos”. Respecte a això, un estudi realitzat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya sobre el perfil de persones usuàries de cooperatives desvela que, davant dos productes o serveis semblants, el 71% de persones consumidores de Catalunya estaria disposat a pagar un preu més elevat per l’opció que incorpora valors, això sí, a un preu que considerin raonable. La consciència més gran del consumidor és un punt guanyat. Així que, per afavorir aquesta demanda, l’Organització de Nacions Unides va declarar el 2017 l’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament, per tal de promoure un canvi en les polítiques i les pràctiques empresarials del sector, però també en els hàbits dels consumidors, dels viatgers, amb l’objectiu d’aconseguir una indústria turística més responsable i compromesa amb el desenvolupament de les economies locals i la preservació del medi ambient. Justament per poder donar visibilitat a les iniciatives turístiques o de restauració que més present tenen l’economia local i que tenen el cooperativisme entre els seus valors, des de Xarec han creat un mapa interactiu perquè la persona

que ho vulgui pugui escollir les opcions existents en turisme responsable, gestionades per cooperatives o, si més no, amb valors molt afins al cooperativisme. Una d’elles és l’Alberg Rural el Polell, una antiga masia restaurada al bell mig del Parc Natural del Montseny, autosuficient i sostenible, que forma part d’un projecte agroecològic i que es gestiona a través d’una cooperativa de treball o NatTurístic que es dedica a dissenyar i gestionar serveis ludicoeducatius en el medi natural. “Els nostres principals serveis són la gestió d’activitats, tallers i casals dirigits principalment a escoles i entitats, i la dinamització del territori, mitjançant la promoció turística i econòmica del patrimoni rural i cultural, per a administracions públiques i empreses”, explica, al seu web, Núria Tortosa, una de les sòcies fundadores de NatTurístic. El cert és que, com Laia Tortosa, són nombroses les firmes de serveis de lleure educatius i d’empreses d’esport i aventura que sí que troben en el cooperativisme la seva opció per engegar un projecte. “A les iniciatives de lleure sí que hi ha cooperativisme, sobretot en entitats que gestionen colònies o activitats educatives, però encara ens falta molta tasca pedagògica”, creu Martínez. Entre les diferents iniciatives que estan en marxa per impulsar el cooperativisme en el sector turístic hi ha un projecte sobre Rutes Europees de Cooperatives que es va engegar l’any 2014, amb una prova pilot en què van participar unes quantes cooperatives federades de treball catalanes. Actualment aquest projecte de Turisme ja funciona i a hores d’ara hi són presents les cooperatives L’Olivera, La Ciutat Invisible i Biciclot. Per la seva banda, des de la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa expliquen que

en els programes d’economia social, la Xarxa d’Ateneus Cooperatius i els projectes singulars persegueixen promocionar la fórmula cooperativa per promoure iniciatives en l’àmbit turístic. Dels setanta-dos projectes singulars que s’han atorgat el 2018, dos són del sector turístic: un és una plataforma web per al turisme d’autoca-

ravana que ofereix experiències a micropobles que pateixen despoblament, i l’altre és Territori de Masies, una cooperativa rural sense afany de lucre mixta de cooperativisme agrari, de serveis i de consum per potenciar la relació entre el sector del turisme sostenible i els productors agroecològics.

S’han engegat algunes iniciatives que funcionen, com el projecte Rutes Europees de Cooperatives.

30 móncooperatiu coop

EN PROFUNDITAT

Qui creu en el cooperativisme com a model econòmic creu, també, que un altre món és possible. Cooperar, col·laborar, coparticipar, codecidir... davant la competitivitat salvatge que promou el lliure mercat. Res de nou sota el sol, cert, si no fos perquè hi ha un grup de gent determinada a aterrar aquests objectius. Formen el joveníssim consell rector –just ara fa un any– de la Federació de Cooperatives de Treball. Parlem amb dos dels seus representants: el president, Guillem Llorens, i la responsable de Territori, Sonia Cruz, per posar negre sobre blanc l’estat de la qüestió.

Cooperativitzar la societat La Federació lidera el repte d’expandir el cooperativisme dins i fora dels límits de l’entitat ARANTZA DIEZ

Periodista i professora associada al Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.

coop 2019

tes”. Aquests tres eixos travessen tota l’activitat de la Federació, organitzada en quatre àrees de treball: la creació i l’enfortiment de cooperatives, la representativitat, la participació i la comunicació i visibilitat. I tot plegat, amb un objectiu molt ambiciós, cooperativitzar la societat. Guanyar espais

Però, què vol dir això i, sobretot, com es fa? “A través del consens: estem impulsant un nou model de governança de la Federació basat en els consensos. Cal, abans de tot, que ens cooperativitzem internament, que la mateixa Federació funcioni com una cooperativa” –apunta Llorens. I hi ha un segon pas important per estendre la taca d’oli: treballar amb altres entitats relacionades amb el cooperativisme fora de la Federació. De fet, aquest mateix equip humà està també al capdavant de la Confederació de Cooperatives de Catalunya –que agrupa les cooperatives agràries, d’ensenyament, de consum, d’habitatge i les de treball– i de l’AESCAT, l’Associació d’Economia Social de Catalunya. La idea, doncs, és traslladar també a aquestes entitats aquest model de diversitat que ja s’ha posat en marxa a la Federació. “Cal ordenar el món

La Confederació no pot ser un reducte del cooperativisme, sinó una de les seves figures més importants i per això cal presència i confiança.

Getty images

la seu de la Federació de cooperatives de treball de Catalunya (FCTC) es respira entusiasme. Hi ha molta energia i unes ganes indissimulades de tirar endavant una proposta de treball impulsada per l’actual consell rector –estrenat fa tot just un any– que ha suposat canvis formals però, sobretot, de fons. “Parlem d’un nou model de governança”, diu Guillem Llorens, president de la FCTC, i ferm convençut que es camina en la bona direcció. L’obsessió –entesa en el bon sentit– per la diversitat és, segurament, un dels trets definitoris d’un consell rector en què hi ha representades 20 cooperatives que van més enllà del patró hegemònic de “cooperatives de Barcelona i amb una gran presència d’homes”. En definitiva, es tracta de representar millor el gènere, el territori i també, la mateixa diversitat de l’empresa cooperativa pel que fa a sectors d’activitat i també a dimensions. El fet que la presidència de la Federació sigui compartida entre un home i una dona –al costat de Guillem Llorens hi ha Gemma Garcia, que n’és la copresidenta– és, en paraules de Llorens i Cruz, “la primera aposta pel canvi, per voler fer les coses d’una altra manera, perquè som diversos en territori, som diversos en sectors i som feminis-

coop 2019

EN PROFUNDITAT

Getty images

móncooperatiu coop

cooperatiu per assegurar que les diferents federacions i totes les cooperatives se sentin representades. S’ha d’aplanar el camí, teixir confiances i buscar punts en comú partint de la idea que la unió fa la força”, rebla Llorens. “És evident que l’ambició de cooperativitzar la societat és potent i que això no es pot fer només des de la Federació, és un treball col· lectiu que s’ha de fer en unió”, afegeix. Amb aquesta voluntat, cada federació s’hi ha implicat, assumint part de les tasques per dur a terme el projecte d’estendre el cooperativisme a la societat: Consum porta la comunicació de la Confederació, Agràries s’encarrega de la intercooperació, Ensenyament porta temes de formació que interessen a les federacions i Treball assumeix les funcions de representativitat de la Confederació. La idea és convertir la Confederació de Cooperatives en una gran impulsora del relat comú del cooperativisme català: “la Confederació no pot ser un reducte del cooperativisme, sinó una de les seves figures més importants, i per això cal presència i confiança”. El cooperativisme, un model de valors

“Cooperativitzar la societat no és un objectiu quantitatiu: és clar que és important fer créixer el model productiu i econòmic que representen les cooperatives i, que, per tant, hi

coop 2019

hagi més empreses cooperatives, però no és només això. Es tracta de dotar la societat dels valors cooperatius”, diu Llorens. En aquest sentit, un dels objectius de la Federació de cooperatives de treball de Catalunya és incloure el valor intrínsec del model empresarial cooperatiu com un element més del consum responsable. Al costat del respecte pel medi ambient, per exemple, hem d’aconseguir que la societat també valori els principis cooperatius a l’hora de prendre les seves decisions de consum: “les condicions de treball dignes, el fet de fer les coses amb qualitat també haurien de guiar les nostres decisions de consum”, reblen Llorens i Cruz.

La suma d’esforços de les cooperatives i de les federacions ha de permetre fer difusió dels valors cooperatius per canviar les coses.

Cooperativitzar la societat vol dir, sobretot, multiplicar els efectes democràtics dels valors cooperatius. “Al final estem parlant de transformar la societat des de diversos punts de vista, també des del treball, i el paraigua que aixopluga aquests diversos punts de vista és un model de governança basat en la democràcia”, argumenta Llorens. Així arribem al cap del carrer: estendre la taca d’oli, cooperativitzar la societat vol dir, sobretot, multiplicar els efectes de-

móncooperatiu coop

Getty images

EN PROFUNDITAT

mocràtics dels valors cooperatius. La pregunta és, però, si la societat sent aquesta necessitat. Llorens ho té clar: “És una tendència claríssima, especialment entre la gent jove, dels 45 anys cap avall, que està canviant de dalt a baix les tendències socials heretades dels nostres pares, i això s’ha d’aprofitar”. I Cruz afegeix que, a pesar que no és una realitat econòmica majoritària, “la suma d’esforços de les cooperatives i de les federacions ens ha de permetre posar en valor la nostra experiència i fer difusió dels valors cooperatius per canviar les coses. Quan consumim, quan contractem una empresa, quan ens plantegem l’habitatge, podem pensar en les opcions que ofereixen les cooperatives”. Catalunya i les cooperatives

I Catalunya, és un bon lloc per cooperativitzar la societat? Llorens i Cruz són contundents. El seu sí és rotund: “L’economia cooperativa catalana es troba en una posició privilegiada respecte a Espanya. Catalunya té un ADN associatiu, pel tipus d’escola, pels esplais, pels castellers... tenim una manera cultural de relacionar-nos que es correspon amb els valors del cooperativisme”, expliquen. I les administracions? Llorens assegura que el cooperativisme català està de sort perquè mai ha tingut polítiques obertament contràries als seus propòsits. “Juntament amb el País Basc, a Catalunya liderem l’economia cooperativa –afegeix Llorens–, hi ha llocs d’Espanya on és

coop 2019

impossible impulsar una federació de cooperatives. Hi ha una dada molt significativa. A Catalunya, hi ha 615 cooperatives a la FCTC. A Madrid en són 35”. “Una de les prioritats era sortir de Barcelona, aproximar-nos al territori i descentralitzar. Necessitàvem saber què passava, identificar quins agents territorials estaven promovent el cooperativisme per donar-nos suport mutu”, explica Cruz que, justament, lidera aquesta àrea de treball. En aquesta exploració, s’han activat sinergies amb altres promotors essencials del cooperativisme a Catalunya com ara la XES, la Xarxa d’Economia Solidària, i la XAC, la Xarxa d’Ateneus Cooperatius. “El cooperativisme forma part de l’economia social i solidària i entre els objectius dels ateneus hi ha també la promoció del cooperativisme i per això era tan necessari seure plegats, conèixer-nos i veure què podem fer junts”, explica Cruz.

Al costat del respecte pel medi ambient, hem d’aconseguir, per exemple, que la societat també valori els principis cooperatius a l’hora de prendre les seves decisions de consum.

La relació amb l’Administració

Expliquen que va com la seda i que la relació és “híper-fluida” a tots els nivells. “Amb el govern català hi ha una relació de confiança

Un dels grans reptes per a l’actual consell rector és el món de les noves tecnologies, un territori verge que obre immenses possibilitats per a l’empresa cooperativa.

i uns objectius molt compartits”, diu Llorens, que, com a representant d’una federació que té funcions d’ambaixada, no amaga la seva satisfacció per la bona rebuda que estan tenint fora, també als municipis. Precisament, coincidint amb les eleccions municipals, les cooperatives de treball van presentar a la Xarxa de Municipis un programa de deu mesures per a cooperativitzar els municipis catalans. “L’economia social està en auge, és una realitat que avui dia cal conèixer i impulsar. I el món local ho està fent”, afegeix. El gran canvi, però, ha d’arribar amb la nova llei de concertació pública, un projecte en què ja fa temps que s’hi treballa. L’objectiu és evitar que l’ànim de lucre tingui el pes que té ara en la concertació de serveis d’atenció a les persones que és, precisament, un dels sectors on el cooperativisme té més presència actualment. “A través de la llei d’economia social, podrem garantir que els serveis d’atenció a les persones es concertin amb empreses que tinguin determinades característiques”, explica Cruz, que ja avança que s’està treballant en la definició d’aquest model d’empresa i de valors. “Creiem que és peremptori fer un canvi en aquest sentit per-

UN FUTUR PERMEABLE

n el treball impulsat per l’actual consell rector també destaca la seva visió de futur. I quan es fa un exercici tan complex com ara imaginar la ciutat de Barcelona d’aquí a uns anys sorgeixen idees tan innovadores com estimulants per a l’economia cooperativa, com per exemple imaginar que la pròxima licitació del servei del Bicing la guanyi una cooperativa o que la gestió dels museus municipals pugui recaure en una cooperativa. Pensar en un model

de societat cooperativitzada significa, evidentment, arribar a sectors referencials a través de la concertació pública i, per tant, no es tracta només de crear més cooperatives sinó sobretot d’ocupar espais dels quals les cooperatives han estat tradicionalment excloses. Això revertiria en el percentatge que l’economia cooperativa ocupa en relació al PIB i, a més, potenciaria un altre pilar del cooperativisme, que és la intercooperació.

què no pot ser que els serveis a les persones estiguin determinats per l’aspecte econòmic. La balança s’ha de decantar cap a altres valors”, rebla Cruz. “És evident que el preu ha de ser-hi –diu Llorens–, el que no pot ser és que

Getty images

EN PROFUNDITAT

hi hagi competència per oferir el millor preu, perquè això va en detriment de dues coses: o del servei que s’ofereix, o de les condicions laborals, i això no pot ser assumible per l’administració pública”. Es tracta, en definitiva, que allò que determini que una empresa guanyi el concert públic davant d’una altra no sigui en cap cas el preu que ofereix i, per tant, el cost que això suposarà per l’administració, sinó la qualitat del seu projecte tècnic. Si es cooperativitza la societat, aquesta canvia. Com serà, doncs, d’aquí a uns anys una societat cooperativitzada? Segurament els números serien un indicador fiable, però sobretot, diu Llorens, “el que jo vull respirar és el coneixement social del cooperativisme, que encara avui s’ha d’explicar molt”. I en la visió de l’actual consell rector, això també implica desenvolupar noves formes de gestió dels ens públics, com ara la gestió público-privada de les empreses públiques. Consideren que la participació de l’empresa privada –cooperativa– pot ser positiva si no està basada en el pur rendiment econòmic sinó en la participació dels professionals en la governança de l’empresa.

Barcelona per apropar la realitat de l’empresa cooperativa als joves que treballen en el desenvolupament de projectes d’innovació. Encara ara, massa sovint, les consultories i les gestories recomanen muntar una SL abans que una cooperativa, és un model empresarial molt desconegut encara. Visibilitzar-lo i explicar-ne les bondats és importantíssim. S’han de trencar barreres.

El món de les tecnologies és un territori verge que obre immenses possibilitats per a l’empresa cooperativa.

Distribució de les cooperatives per sectors

Serveis socioculturals 53 Serveis immobiliaris: administradors 2

Serveis d’atenció a les persones 69

Serveis a empreses i particulars 121

Mecànica 10

Informàtica 21

Indústria 57

Hoteleria 23

Energies Renovables 14

Educació 59

Distribució 24

Les noves tecnologies, una assignatura pendent

Construcció 26

Comunicació 39

El món de les noves tecnologies és un territori verge que obre immenses possibilitats per a l’empresa cooperativa. Aquest és un dels grans reptes per a l’actual consell rector. Entre les últimes iniciatives, destaca un treball conjunt amb la Universitat Autònoma de

Comerç-venda 61

Agricultura-ramaderia 12

Total de cooperatives federades: 591 Font: FCTC (2018).

coop 2019

38 móncooperatiu coop

ENTREVISTA

Chakir el Homrani, conseller de Treball, Afers Socials i Famílies

“Les persones han de ser el centre de l’activitat en una organització” JORDI GARRIGA

Periodista especialitzat en comunicació corporativa i empresarial. Col·labora en diferents organitzacions, col·legis professionals i

Fotos JORDI PLAY

editorials en l’elaboració de continguts i gestió i coordinació de projectes editorials. És autor de diferents llibres i publicacions.

hores d’ara no hi ha dubtes que l’àmbit de l’economia social i solidària és ja un actor de primer ordre en el panorama català. I les cooperatives de treball, pel seu model organitzatiu, no només en formen part, sinó que en són un dels actors dinamitzadors més importants. Fruit d’aquest paper cada cop més destacat dins del teixit econòmic, productiu i del treball de Catalunya, des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies s’estan duent a terme accions i iniciatives per promoure l’economia social i el cooperativisme en particular, com a fórmules organitzatives i de treball d’èxit. En parlem amb el conseller, Chakir el Homrani. En què consisteix el pla estratègic de la Conselleria de cara al cooperativisme? El nostre pla se sustenta en el mateix pla per a l’economia social i les cooperatives que ja va plantejar la consellera Dolors Bassa. En aquest sentit només fa falta apuntar les polítiques fetes, i un bon exemple n’és la promoció per una Llei de Bases de l’Economia Social i Solidària, en què el Govern demostra el seu compromís en aquest àmbit. Nosaltres tenim la voluntat de convertir l’economia social i el cooperativisme en una alternativa de fet.

coop 2019

PERFIL Nascut a Barcelona el 1979 i fill d’immigrants marroquins, Chakir el Homrani es mostra com un home afable i directe, i amb un tarannà que facilita una conversa distesa i de confiança. Ens obre les portes del seu departament en un moment força delicat, quan l’extraordinària arribada d’adolescents i joves migrants a Catalunya està tensant, massa sovint, les eines de què disposa el seu negociat per assumir-la. Amb tot, Homrani es mostra esperançat i, en qualsevol cas, convençut que el treball compromès és vital per facilitar les coses. Llicenciat en Sociologia per la UAB, ha coordinat diferents projectes de mediació sociolaboral juvenil i ha organitzat tallers ocupacionals. A més a més, va col·laborar com a formador amb l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB i amb un grup de treball de la mateixa UB en el marc del projecte Social Polis: Social Platform on Cities and Social Cohesion. Així mateix, ha col·laborat en diversos projectes de cooperació al Magreb i l’Amèrica Central. Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, ha estat regidor de l’Ajuntament de Granollers i és diputat del Parlament de Catalunya des de la XI Legislatura. Actualment, és conseller de Treball, Afers Socials i Família.

En tot cas, considera que el sector coneix prou tot el que s’està fent? Jo diria que, pel que fa a les entitats, associacions i, en general, els actors principals, sí que es coneix. El que puc dir és que quan tenim trobades i reunions amb el sector, en cadascun dels àmbits tenim prou reconeixement a la tasca que estem fent des del Departament; en tot cas, però, això pertocaria ser respost per les entitats. Una altra cosa, però, és la ciutadania i la gent amb iniciativa en general. Pensem que el principal problema actualment és la capil·laritat, en el sentit que les iniciatives d’economia social i cooperativisme estiguin realment esteses en tot el territori de manera igual. També cal que els joves vegin el cooperativisme i l’economia social com una sortida laboral i d’activitat eficaç. En un altre ordre de coses, sí que és veritat que tots tenim la voluntat de posar en funcionament un Consell Superior de Cooperativisme, però encara no s’ha pogut crear.

“Cal que els joves vegin el cooperativisme i l'economia social com una sortida laboral i d'activitat eficaç.” coop 2019

móncooperatiu coop

ENTREVISTA

Quin és el paper de les entitats representatives del cooperativisme (com la Federació) en aquesta estratègia? Per nosaltres és clau el paper de les entitats. Per això procurem que tots els passos i les iniciatives que es promouen es facin d’acord amb les inquietuds i necessitats del sector. Hi ha diàleg i col·laboració permanents. Jo estic fermament convençut que som el departament que coneix millor la necessitat de la concertació, tant en diagnosi com en estratègia i en el marcatge d’objectius. El treball conjunt és l’única manera de tirar endavant, i per això el treball complementari és vital. De fet, nosaltres venim ja d’un àmbit molt concertat. Tant si parlem d’agents socials com d’agents econòmics, és evident que en l’àmbit del treball l’acció concertada i complementària és clara i fonamental. Quina complementarietat es preveu amb les entitats i els diferents programes de promoció cooperativa, com ara aracoop? Primerament, cal estar d’acord a tenir una visió conjunta, però sempre tenint en compte l’autonomia de les organitzacions. Jo penso que ens reforcem mútuament i que actualment les agendes són força compartides. Per part nostra, com comentava anteriorment, considerem que ara mateix és important treballar per potenciar la capil·laritat i la visualització d’aquest àmbit. Això s’ha de reforçar, i per aquest motiu, per exemple, hem engegat la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, amb punts territorials a tot Catalunya. Cal que les cooperatives es vegin com una alternativa real, i hi ha elements en què nosaltres hem anat a buscar el cooperativisme com a eix vertebrador, per exemple, en els plans educatius. El Govern va assumir a finals de l’any passat el compromís de desenvolupar una llei d’acció concertada per als serveis d’atenció a les persones. Quin paper creu que han de jugar les cooperatives d’iniciativa social en el futur d’aquest sector d’activitat?

Ara estem en un procés de reflexió, i a la tardor posarem en comú tot el que s’està treballant. La Llei d’acció concertada busca dues qüestions principals. D’una banda, millorar la qualitat de l’atenció i, de l’altra, assegurar que al centre hi ha les persones, no les organitzacions. Aquests són els dos aspectes clau. Per això el cooperativisme haurà de tenir-hi un paper clau. Bé, el cooperativisme en un sentit ampli: aquí també hi incloc fundacions, associacions, etcètera. En tot cas, per mi el que és realment important no és la forma, és a dir, la forma jurídica, sinó el fons, la forma real de funcionament i, per tant, els requisits i la manera d’entendre l’atenció a les persones.

“Per intentar solucionar la situació dels joves que migren sols és clau veure què es pot fer en origen, i aquí és vital que cooperatives i administració vagin a l'una.” Les cooperatives d’iniciativa social han tingut un paper important en la resposta a la situació extraordinària generada per l’arribada d’adolescents i joves que migren sols. Quines accions podria posar en marxa el conjunt del cooperativisme per contribuir a fer front a aquest repte de país? Efectivament, aquest és un repte de país i cal dir que el cooperativisme n’ha estat un gran aliat. Però per mi el que és realment important és veure què es pot fer en origen, i aquí és clau que cooperatives i administració vagin a l’una. Cal entendre que en origen hi ha també moltes oportunitats, i les hem d’aprofitar. S’han d’anar teixint oportunitats. En aquest sentit, ara estem intentant recuperar el projecte Marroc, però no és fàcil. Cal crear confiança i interessos conjunts entre nosaltres i l’administració marroqui-

QUÈ ÉS ARACCOP?

racoop és un programa marc de cooperació publicoprivada, promogut pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, amb la participació de la Confederació i les Federacions de cooperatives i la Confederació empresarial

coop 2019

del Tercer Sector Social de Catalunya. Compta amb la col· laboració de més de cent institucions públiques i privades implicades en la creació i el creixement d’empreses de l’economia social i cooperativa.

• Per una economia d’oportunitats amb empreses democràtiques que generen feina estable i de qualitat. • Per una economia adaptada als nous temps amb organitzacions que creixen de manera sostenible i s’internacionalitzen.

• Per una nova economia per a un nou país, arrelada al territori, que cohesiona i emprèn amb valors. http://aracoop.coop/aracoop/que-es-aracoop/

na. Aquesta és una feina que s’ha de fer a poc a poc i, sobretot, de manera discreta... Dins les cooperatives de treball, el pes de les que emmarquen la seva activitat dins l'economia social és força important, de manera que hi ha un doble vessant per al seu departament. Creieu que es tracta d’un sector estratègic? Sí, sens dubte. Per a nosaltres totes les iniciatives que s’emmarquen en aquest àmbit són importants. Com deia abans, cal que teixim entorns de confiança i col·laboració mútua que beneficiaran no només les cooperatives o altres entitats i l’administració sinó, sobretot, les persones. Un cop més, però, insisteixo que el que és realment important no és la forma jurídica de les organitzacions, sinó que les persones estiguin al centre de l’activitat. El món cooperatiu gaudeix d’una llarga tradició a Catalunya. Les dades indiquen que des del 2009, el nombre de cooperatives ha passat de 3.900 a les actuals 4.200, i que les persones que hi treballen han passat de 38.000 a 46.000. A més, el 2018 es van crear 210 noves cooperatives, una xifra rècord. Quina importància tenen i han de tenir les cooperatives de treball en el teixit laboral català?

Hi ha un fil roig a l'entorn de la història del cooperativisme en aquest país, i és el 1931, quan es va fer la primera llei de bases cooperativistes. Des d’aleshores, hem vist créixer el sector, però també hem vist com augmentava la qualitat de la feina al seu entorn, així com la confiança o la proximitat. També hem vist que ha assegurat millor que altres sectors els efectes de la crisi. Finalment, el passat 2018 va ser un any de rècord en la creació de cooperatives. Ara, el que cal és que siguem capaços de fer visible tot això. D’altra banda, no ens podem permetre un moviment cooperatiu monocefal a l'entorn de Barcelona, per això parlava de la importància de la capil·laritat. Necessitem comunicar-nos millor, i això ho hem de fer de manera conjunta l’administració i les mateixes cooperatives. Què caldria fer, doncs, per promoure sistemes més cooperatius a Catalunya? Jo crec, fonamentalment, que cal una llei de bases socials. Calen eines que potenciïn, per exemple, la intercooperació. Avui, gairebé el 50% de les noves cooperatives estan vinculades a la intercooperació, i això és bo, però cal que aquesta xifra creixi encara més. També, com he dit, cal tenir més incidència en el jovent. Aquesta és part de la feina dels Ateneus.

coop 2019

móncooperatiu coop

ENTREVISTA

L’èxit cooperatiu no depèn del nombre de membres mobilitzats, sinó del nivell d’efectivitat organitzativa. Creu que les cooperatives catalanes són prou eficaces? Podem estar bastant satisfets del nivell d’eficàcia de les nostres cooperatives. De fet, en les dades de la “taxa de mortalitat empresarial” les cooperatives estan millor. O sigui que el nivell de supervivència dels projectes cooperatius entre els dos i els cinc anys des de la seva creació és superior respecte d’altres formes d’organització empresarial. Sí que és cert, però, que cal més capacitat de musculació i de diversificació. Així, si en general l’eficàcia és bona, també és veritat que depenent de cada àmbit existeixen realitats molt diverses. En tot cas, on es podria millorar és en l’assessorament en l’àmbit empresarial. Sempre es pot millorar i, en això, he de dir que hi ha reptes que són propis de l’administració, com per exemple oferir un marc normatiu que faciliti la creació de noves cooperatives, un major i millor acompanyament i, sobretot, caminar cap al registre digital.

Parlem de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, que s’ha estès per tot el territori i ha acompanyat el 47% de les cooperatives noves que s’han creat en trenta comarques diferents. Quins avantatges proporciona aquesta xarxa? Ara la xarxa ja té un parell o tres d’anys d’existència, i val a dir que estem molt satisfets de la feina que s’ha fet. Ara mateix, però, més que parlar-li del que fa, prefereixo fer-li esment d’allò en el que hem de millorar. D’una banda, hem de treballar per generar encara més sinergies, per exemple, en les cooperatives agràries, que tenen moltes singularitats. També hem d’aconseguir la generació de més cooperatives, així com la intercooperació entre les que ja existeixen o les noves que vinguin. Hem d’aconseguir un major arrelament del cooperativisme a tot el territori i, finalment, no és nou, hem d’aconseguir que la gent visualitzi el cooperativisme com una opció d’economia productiva real i d’èxit. Estem molt contents amb la tasca dels Ateneus, i han ajudat moltes

XARXA D'ATENEUS COOPERATIUS 14 ateneus compostos per un total de 130 entitats agrupades

a Xarxa d’Ateneus Cooperatius, distribuïts arreu del territori, ofereix diversos serveis per impulsar projectes, amb la voluntat de ser un espai referent d’innovació i suport a la creació de cooperatives i iniciatives d’economia social. La Xarxa es va iniciar el 2016 amb la creació de punts territorials arreu de Catalunya per portar a terme projectes de generació d’ocupació mitjançant la creació de cooperatives i societats laborals, dins el marc del programa aracoop. L’Ateneu cooperatiu és una iniciativa concebuda com a espai de trobada, coordinació, aprenentatge i discussió, cooperació i transformació social amb uns principis comuns: justícia social, democràcia directa, deliberativa i participativa, decreixement i sostenibilitat, equitat i solidaritat. Les entitats, tant públiques com privades, que formen part d’aquests ateneus són ens locals, empreses

coop 2019

cooperatives o societats laborals, associacions i fundacions amb experiència en l’àmbit del projecte i amb capacitat per portar-lo a terme, o agrupacions sense personalitat jurídica.

Els ateneus cooperatius informen, connecten, formen, assessoren, treballen conjuntament amb l’ecosistema per visibilitzar i enfortir l’economia social i cooperativa al territori.

Alt Pirineu i Aran

Catalunya Central Vallès Occidental

Terres gironines

Lleida-Ponent-Coopera

cooperatives, però encara queda molt camí per fer i per descobrir. En quina mesura les entitats de finances ètiques, les empreses cooperatives, el consum responsable o el comerç just —l'economia social i solidària– poden ser una alternativa a l’economia actual? Home, jo no seré tan agosarat de pensar-hi com a alternativa al model econòmic. Però sí que és un àmbit amb un potencial de creixement importantíssim, i amb una generació de valor i de qualitat i condicions de treball molt més centrades en l’emancipació i en la qualitat de vida. Parlant en termes de contracte social, és evident que el cooperativisme és una fórmula que el salvaguarda millor que altres formes jurídiques. Una altra forma interessant és l’economia circular i col·laborativa, tot i que, en aquest sector, hi ha el risc que l’economia s’“uberitzi”. Això és perillós, en general, no només per a les cooperatives. Què pot fer l’administració per evitar-ho? Efectivament, estem veient que grans iniciatives emmarcades en l’àmbit de l’economia col· laborativa s’estan convertint a l’economia de plataforma, la qual no s’inspira, precisament, en la preocupació pels establiments del contracte social. Estem treballant en l’àmbit interdepartamental en aquest sentit. Toca fer una reflexió per tal de no pervertir l’essència d’aquestes formes d’organització. Estem veient com en molts casos s’està passant de la col·laboració a la precarització. Aquests riscos els tenim i els veiem. I aquí tornem al que abans comentava: per a mi és tan important la forma com el fons de les organitzacions. És per això que jo dic que el debat no s’ha de centrar en la forma jurídica, sinó a potenciar l’economia que no té com a únic objectiu els beneficis del capital. Cal que siguem capaços de construir una economia basada en la governança, la redistribució, la proximitat i la sostenibilitat.

Vallès Oriental Maresme

Camp de Tarragona

Barcelonès nord Coòpolis Barcelona L'Hospitalet de Llobregat Baix Llobregat Alt Penedès - Garraf

Terres de l'Ebre

Font: aracoop

“Hem d’aconseguir un major arrelament del cooperativisme a tot el territori i, finalment, no és nou, hem d’aconseguir que la gent visualitzi el cooperativisme com una opció d’economia productiva real i d’èxit.”

44 móncooperatiu coop

MARC LEGAL

Més de quaranta cooperatives participen en la primera sessió de reflexió sobre la futura Llei catalana de l’economia social i solidària (ESS). Destaquen que la llei ha de definir què s’entén per economia i obrir la mirada cap a noves realitats, potenciant respostes col·lectives a necessitats socials.

L'FCTC va organitzar el passat 20 de febrer una sessió per reflexionar i acordar les aportacions que com a cooperatives volen que es recullin a la llei. Hi van participar més de quaranta cooperatives.

Les cooperatives volem una Llei de l’economia social i solidària transformadora i integradora

ENQUESTA

Catalunya necessita una Llei de l’economia social i solidària?

Cooperativa Vector 5.

n els pròxims anys el Govern de la Generalitat té la voluntat d’impulsar una Llei catalana de l’economia social i solidària. Des de l’AESCAT (Associació Economia Social Catalunya) s’ha impulsat un procés participatiu per construir de manera col·laborativa un document que marqui les bases d’aquesta futura llei, assegurant-ne l’alineament amb un moviment divers amb uns principis i valors compartits. El procés ha despertat força expectació i participació entre les organitzacions. El 13 de febrer se’n va iniciar la reflexió amb una xerrada inspiracional a la qual van assistir unes dues-centes persones i en què Rocío Nogales i Jean Louis Laville van compartir reflexions entorn de les darreres normatives relatives a l’ESS impulsades en l’àmbit internacional. El vídeo i el resum de la sessió estan disponibles al web de l’AESCAT. Amb la voluntat de facilitar la participació i recollir el màxim d’aportacions, es va realitzar una enquesta en línia sobre els trets definitoris que han de caracteritzar la llei. Hi han participat més de dues-centes organitzacions, i els resultats demostren que existeix força consens respecte de la necessitat de la Llei d’ESS, així com en la majoria de qüestions plantejades en l’enquesta. A partir dels resultats de l’enquesta, i per aprofundir en els debats, durant els mesos de febrer i març s’han realitzat set sessions de treball en col·laboració amb les organitzacions representatives de l’AESCAT.

coop 2019

La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va organitzar el passat 20 de febrer una sessió en què van participar més de quaranta cooperatives per reflexionar conjuntament i acordar les aportacions que com a cooperatives volem que aquesta llei reculli. La sessió de treball va ser intensa i inspiradora. La reflexió es va dividir en dues parts: 1. Reflexió sobre quin hauria de ser el propòsit de la futura llei

Les cooperatives consideren que la llei és necessària i que ha de servir per definir què s’entén per economia, amb una voluntat transformadora de l’economia i dels models productius i reproductius. A més, la llei ha de servir per delimitar i definir què és l’ESS i també allò què no és, posant-ne en valor els trets identitaris i diferenciadors perquè pugui ser reconeguda per les administracions públiques i les persones consumidores i usuàries. Des del cooperativisme es vol aprofitar aquesta iniciativa legislativa per obrir la mirada cap a noves realitats socials i potenciar respostes col·lectives a les necessitats socials. La llei ha de servir també per definir els compromisos que ha d’assumir l’administració envers l’ESS i realitzar propostes valentes i innovadores de relació amb l’administració que facilitin una contractació pública responsable, nous models de concertació i mecanismes de col·laboració publicosocial comunitària.

2. Grups de reflexió per aprofundir en determinats aspectes clau de la proposta de llei

Des de l'AESCAT s'ha impulsat un procés participatiu per construir de manera col·laborativa un document que marqui les bases de la futura llei.

Aquests grups han servit per identificar que els temes que més preocupen a les cooperatives són la definició d’economia social i solidària, així com el procés de reconeixement de les organitzacions que vulguin ser identificades com a ESS. Les cooperatives reunides consideren que la definició del concepte d’ESS ha d’anar més enllà de les fórmules jurídiques i s’ha de basar en els valors cooperatius. Els principis que han de marcar el reconeixement de les organitzacions de l’ESS són: limitació del repartiment de beneficis de manera equitativa i limitada; funcionament democràtic; transformació social en clau ecologista i feminista; impacte social positiu de l’activitat; propietat col·lectiva; arrelament al territori. Les cooperatives consideren que el procés de reconeixement no ha de ser excloent d’entrada i ha de permetre processos transitoris d’adaptació. A més, la llei ha de servir, d’una banda, per reconèixer l’ESS com un agent socioeconòmic en les polítiques econòmiques del país que fomentin una economia plural transformadora, al mateix nivell que les organitzacions sindicals i patronals; i, de l’altra, per posar en valor les aportacions de les organitzacions de l’ESS, convertint-les en un actor destacat en la construcció d’una compra pública responsable que no permeti el lucre en la prestació de serveis públics.

Propers passos

A partir de tota la informació recollida, el repte és elaborar un primer document que presenti un posicionament comú de les diferents organitzacions que formen part de l’AESCAT sobre com hauria de ser la futura Llei de l’ESS catalana. Aquest document s’enviarà a totes les organitzacions i serà analitzat en una segona sessió de treball a fi d’enriquir-lo per poder ser aprovat per totes les organitzacions de l’AESCAT. Tot això amb l’objectiu de construir de manera col·laborativa un document d’aspectes clau a incorporar en la futura Llei catalana de l’economia social. La voluntat és construir un consens entre les cinc organitzacions impulsores de l’AESCAT per traslladar-lo als legisladors i impulsar un marc jurídic inspirador, valent i amb la mirada posada en els reptes que hem d’abordar com a societat. L’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) és una organització sense afany de lucre i de quart nivell que agrupa les principals plataformes de representació de les diferents famílies de l’economia social de Catalunya: la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya.

Prèviament a la sessió, es va realitzar una enquesta en línia sobre la necessitat de la llei i els seus trets definitoris. Hi van participar més de dues-centes organitzacions i els resultats demostren força consens.

65%

29%

coop 2019

46 móncooperatiu coop

SOCIETAT

"La crisi de la immigració és una crisi moral de les potències occidentals, incapaces de trobar solucions a les necessitats dels migrants actuals, malgrat disposar de mitjans. Sobretot perquè bona part de les crisis que afecten els països d’origen dels immigrants actuals són responsabilitat, directa o indirecta, del seu passat, per exemple, colonitzador, i del present, amb polítiques inequitatives que han agreujat més les desigualtats globals i que no han fet res per modificar un statu quo que, en part, es basa a no renunciar als privilegis que històricament han afavorit la seva hegemonia, a costa de la misèria dels altres." Noam Chomsky, 2017

Quan es tracta de persones, tenim iniciativa Cooperativa Eduvic

ARIADNA ALONSO

LabCoop.

JOAN SEGARRA

Director de la Sectorial d’Iniciativa Social.

Una iniciativa propositiva

La Sectorial d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) agrupa cent cinquanta cooperatives que, des de la diversitat d’àmbits d’intervenció, dimensions i trajectòries, comparteixen un model de gestió basat en el “sense afany de lucre” i un sector d’activitat centrat en els serveis d’atenció a les persones. Aquest treball compartit, que aviat celebrarà els vint-i-cinc anys de recorregut, ha recollit durant tot aquest temps un bon seguit d’experiències d’intercooperació i de projectes de col·laboració impulsats per la Sectorial per donar resposta a les necessitats de les cooperatives i dels col·lectius de persones ateses. És en aquesta tradició que s’emmarca la iniciativa “Resposta global del cooperativisme davant l’arribada d’adolescents i joves que migren sols”. A finals del 2018 s’anunciava la

coop 2019

posada en marxa d’aquest projecte, que té com a objectiu millorar la integració social i laboral dels menors, especialment quan arriben a la majoria d’edat i surten del sistema de protecció a la infància i adolescència, sense obviar la resposta immediata a l’arribada en forma de centres d’acollida. Cal recordar, en aquest sentit, que hi ha un seguit de cooperatives d’iniciativa social que acrediten una llarga trajectòria en la gestió de centres i pisos per a infants i joves del sistema de protecció de menors. Per fer-hi una primera aproximació, doncs, comptem amb l’expertesa de cooperatives com Eduvic, Suara, Gedi, ISOM, Drecera, Actua o AEMA. Una realitat d’ara que no és nova

L’arribada de joves migrants no acompanyats és un repte per a la societat catalana i per a

les administracions públiques des del moment que aquests menors i joves van començar a arribar, ara fa gairebé vint-i-cinc anys. El primer MENA (menors estrangers no acompanyats) està documentat el 1993 (Quiroga, Alonso, Soria, 2010). La migració de joves no acompanyats és, també, d’abast europeu i és un fenomen transnacional i global: canvien els orígens i els noms dels països d’acollida, però les motivacions són molt similars i impacten en les trajectòries biogràfiques dels joves: motivacions econòmiques, millora de les expectatives socials i culturals, fugida de conflictes bèl·lics, persecució per motius polítics, ètnics o religiosos o bé fugida d’una situació familiar de conflicte important. Tot i ser un fenomen que ve de fa anys, entre el 2017 i el 2018 s’hi va produir un punt d’inflexió per l’increment exponencial d’arribades i pel col·lapse que va provocar en els sistemes d’acollida i protecció de les administracions públiques. Davant aquesta realitat, les cooperatives de la Sectorial van decidir fer un pas endavant.

El cooperativisme en l’acollida

El cooperativisme i l’Economia Social i Solidària es caracteritzen per un conjunt de característiques i uns valors socials inherents a la seva forma jurídica i la seva activitat, com la promoció de les relacions d’intercooperació, la facilitat de la multiactivitat empresarial i d’interès i el treball per la comunitat, entre molts d’altres, que situen el cooperativisme com un agent que pot i vol esdevenir un interlocutor actiu en les respostes articulades en l’acollida d’aquesta població.

Les trajectòries biogràfiques d'aquests joves que migren sense estar acompanyats per un adult són impactants.

Tot i ser un fenomen que ve de fa anys, entre el 2017 i el 2018 s'hi va produir un punt d'inflexió per l'increment exponencial d'arribades i pel col·lapse que va provocar en els sistemes d'acollida i protecció de les administracions públiques. coop 2019

móncooperatiu coop

SOCIETAT

440

LES ARRIBADES DELS MMNA A CATALUNYA, EN AUGMENT Nombre de menors estrangers no acompanyats (MMNA) arribats a Catalunya

155

147

146

145

171 74

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct.

Nov. Des.

Cooperativa Eduvic

108

140

146

164

198

222

282

n 2017 n 2018

Evolució dels totals anuals

Font: Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència. Font del gràfic: Eduard Forroll

La Sectorial d’Iniciativa Social es proposa elaborar una resposta des del cooperativisme envers la inclusió sociolaboral d'aquests menors a Catalunya; una estratègia pròpia davant les administracions públiques, més enllà de les cooperatives d’iniciativa social que ja hi treballen.

A partir d’aquestes premisses, la Sectorial d’Iniciativa Social es proposa elaborar una resposta des del cooperativisme envers la inclusió sociolaboral dels menors que migren sols a Catalunya; una estratègia pròpia davant les administracions públiques corresponents, en tant que compromís i capacitat d’actuació del cooperativisme, més enllà de les cooperatives d’iniciativa social que ja hi treballen. Per això encarrega a LabCoop, cooperativa de segon grau que acull, forma i impulsa projectes innovadors dins de l’ecosistema cooperatiu i que és experta en aquest tipus de processos, l’acompanyament en el disseny d’una estratègia per a la

d’altres? La definició d’aquesta “estratègia cooperativa” s’ha temporalitzat en quatre fases que exposem en el requadre de la pàgina 50; actualment s’està desenvolupant la primera. Com es pot comprovar, estem parlant d’una proposta a mitjà i llarg termini, sent plenament conscients que el volum d’arribada de menors s’incrementarà durant aquest any i els propers. Per això seguirem treballant la immediatesa des de les cooperatives expertes, teixint aliances amb les altres entitats del Tercer Sector Social que estan treballant per fer front a la situació. Però la definició d’un model d’acollida i acompanyament consolidat demanarà el temps necessari per bastir-ne uns fonaments sòlids.

1.489 377 Total 2015

coop 2019

684 Total 2016

Total 2017

Total 2018

Estimació per al 2019

inclusió sociolaboral de menors migrants no acompanyats (MMNA). Pretenem analitzar les oportunitats, les respostes i les sinergies que el cooperativisme, de manera conjunta i global, des de les seves diferents branques i famílies, pot generar en aquest terreny, obtenint com a resultat un model integral que doni resposta a les necessitats d’urgència i que són prioritàries en l’acollida d’aquest col·lectiu. Quines poden ser les estratègies que el cooperativisme pot articular en l’acollida integral dels joves migrants? Què podem fer en àmbits com l’habitatge, l’ocupació i la inserció socioprofessional, la salut, la cohesió social o la protecció dels drets de ciutadania, entre

Hi ha un seguit de cooperatives d'iniciativa social que acrediten una llarga trajectòria en la gestió de centres i pisos per a infants i joves del sistema de protecció de menors.

Getty images

5.500 3.659

coop 2019

50 móncooperatiu coop

ESTRATÈGIA COOPERATIVA PER A LA INCLUSIÓ SOCIOLABORAL DELS MENORS QUE MIGREN SOLS A CATALUNYA (MMNA)

• Exploració i anàlisi de models d’acollida i dispositius transversals dins de l’ecosistema cooperatiu en l’àmbit internacional. • Identificació, validació i priorització dels eixos d’actuació en inclusió sociolaboral. Els eixos d’actuació prioritaris des de la perspectiva transnacional, incidint en actuacions en els països en destí, en relació amb l’acollida, i en origen, en relació amb la prevenció i la sensibilització. • Realització de la Trobada Cooperativa amb la participació de persones membres de cooperatives de sectors diversos prioritaris i de cooperatives formades majoritàriament per persones adultes migrades. La trobada té com a finalitat recollir propostes concretes per a cada eix d’actuació, compartir inquietuds i reptes entre les cooperatives més directament preocupades per aquesta població i iniciar l’articulació conjuntament amb totes les cooperatives que podrien formar part d’aquesta estratègia integral. Com a resultat, s’obtindrà el document d’estratègia d’actuació cooperativa per a la inclusió sociolaboral

Getty images

FASE 1. DISSENY D’UNA ESTRATÈGIA COOPERATIVA (DESEMBRE 2018 - SETEMBRE 2019)

d’MMNA, en què es recolliran les propostes d’actuació, revisades i calendaritzades, i també una proposta de desenvolupament per fases al llarg de dos anys i una orientació pressupostària de les mateixes. El document serà un punt de partida per generar una primera prova pilot per continuar treballant des del cooperativisme, com donar respostes a la població d’MMNA, així com per fer propostes d’intervenció en les diferents administracions públiques. • Creació del Consell cooperatiu d’inclusió sociolabo-

ral d’MMNA a Catalunya, format per cooperatives de la Sectorial i cooperatives d’altres sectors d’activitat i interessades a seguir treballant amb i per a aquesta població, i cooperatives formades principalment per persones adultes migrades interessades en el paper del cooperativisme davant els reptes de les migracions.

FASE 2. POSADA EN MARXA D’UNA PROVA PILOT (MAIG 2019 - JULIOL 2020)

• Elaboració, disseny i redacció del model d’inclusió

Si l’economia social i solidària funciona com un laboratori viu d’innovació social i la fortalesa i el sentit de les cooperatives i les cooperativistes és “articular d’una manera justa persona, cooperativa i societat” (Garcia J., 2017), ens hem d’esforçar, d’una banda, a fer que aquesta estratègia integral funcioni, garantir-ne els

coop 2019

sociolaboral del cooperativisme. • Execució i avaluació d’una prova pilot en un o dos eixos d’actuació, a escala catalana. • Avaluació de resultats i revisió de la prova pilot. FASE 3. IMPLEMENTACIÓ GLOBAL DE L’ESTRATÈGIA (SETEMBRE 2020 - SETEMBRE 2021).

FASE 4. AVALUACIÓ D’IMPACTE I REVISIÓ DE L’ESTRATÈGIA A QUATRE ANYS (OCTUBRE - DESEMBRE 2020).

drets de ciutadania, i, de l’altra, a creure’ns que tenim la capacitat no només d’esdevenir un país de destí, sinó un d’acollida on aquests infants i joves puguin créixer i dur a terme els seus projectes de vida i, com tantes vegades ens han reclamat, fer-ho acompanyats i no sols ni soles.