A la recerca de la perspectiva.C4-UD01 L’espai i la seva representació gràfica al llarg de la història.
PERSPECTIVA f.: cast. perspectiva.
|| 1. Art de representar sobre una superfície els objectes tal com apareixen a la vista, amb la impressió de gruix i de distància.
|| 2. Vista d'un conjunt d'objectes que dóna una impressió de distància
El món antic: Grècia i Roma S. V a.C. – V d.C.
Mapa d’Eratòstenes. S III a.C
El món antic: Grècia i Roma
Acròpolis i Parthenon
El m贸n antic: Gr猫cia i Roma
Fidias (498-432 a. de C.): Fresc del Parthenon
El m贸n antic: Gr猫cia i Roma
Els bronzes de Riace S. V a. de C.
El món antic: Grècia i Roma
Les tres gràcies (fresc)
El m贸n antic: Gr猫cia i Roma
Roma. S I a.C
El m贸n antic: Gr猫cia i Roma
El m贸n antic: Gr猫cia i Roma
L’Edad Mitja S. VI – XIII
Europa al S.X
Art pre-romànic i romànic S. IX – XIII
La capella romànica: arc de mig punt i volta de canó
L’arquitectura religiosa com una fortalesa
RenĂşncia al realisme. Esquematisme de les representacions.
Pintura romĂ nica: els pantocrĂ tors
L’obra d’art com una suma de parts. El plà pictòric com una superfície a endreçar (composar).
Frontal de Santa Margarita Frontal de la Seu de Urgell
Art Gòtic S. XIV - XV
Les catedrals gòtiques: la recerca de la verticalitat i la llum
Art Gòtic S. XIV - XV
L’arc apuntat com a forma de descàrrega que allibera els murs d’empentes laterals.
Art Gòtic
Ulrike i Eckart. (cap a 1260) El retorn de l’escultura al realisme.
Art Gòtic
Giotto di Bondone 1267- 1337 El pare de la pintura moderna. Cap al realisme a la pintura.
Art Gòtic
Major realisme a la pintura, sense perdre la caracterĂstica de ser una obra per adiciĂł:
diferents espais i diferents moments en un mateix quadre.
Art Gòtic
La ciutat com un centre d’activitat i convulsió. La visió de l’espai arquitectònic no sistematitzat.
Els mestres de la pintura del quatrocento. La perspectiva empírica. La conquesta de la realitat com a objectiu prioritari. Naturalisme. Expressivitat. Volum a través del color. Ús de la perspectiva.
Fra Angelico 1390 - 1445
Jan Van Eyck 1390 - 1441
Jan Van Eyck 1390 - 1441
Antonello da Messina (1430-1478)
Fra Angelico 1390- 1445 El Judici Final (detall)
Alguns pintors cercquen la manera de fixar fidelment sobre el quadre allò que un observador té davant. Sense saber-ho, volen plasmar l’efecte que tenen les càmeres de fotografia actuals: plasmen la realitat sobre un pla, en una milèssima de segon i sense variar el punt de vista. A Albert Durer se li atribueix un invent per poder plasmar sobre el paper la realitat que veuria un subjecte de manera objectiva.
Albert Durer (1471 – 1528)
La finestra de Durer
Principi de la finestra de Durer (1471 – 1528)
Principi de la finestra de Durer: Punt de vista fix, retícula i objecte. L’artista pretén objectivar la plasmació de la visió subjectiva.
El full quadriculat
Conclusions • La representació de l’espai en perspectiva no té una evolució lineal en la història de la pintura. • El realisme del món antic és substituït en pintura per un esquematisme simbòlic a la Baixa Edat Mitja. • En el període Gòtic es recupera la voluntat de reproduir la realitat. • Inicialment la perspectiva es pinta de manera intuïtiva, sense definir les normes per a la seva correcta aplicació. • En el Renaixement, l’ús de la perspectiva en la representació de l’espai respon a la recerca d’un major realisme de la pintura.
Metaconclusions (més enllà del tema que ens ocupa)
• No hi ha arts millors que altres. • Cada art respon al seu temps; és l’expressió d’una societat i, per tant, d’una manera d’entendre el món. • Per entendre i apreciar un estil, un corrent o
un moment artístic, cal saber situar-lo en el seu context: aprendre el seu per què.
Berninni: El rapte de PersĂŠfone. Marbre (cap a 1630)
C4-UD01a. A la recerca de la perspectiva.