El sistema dièdric clàssic. C2 - UD03 Projecció cilíndrica ortogonal: un mínim de dues vistes ortogonals
•La sistematització de la perspectiva durant el Renaixement pretén objectivar la percepció visual que té un subjecte en un instant temporal. •El desenvolupament dels sistemes de representació gràfica al llarg de la història pretén garantir la plasmació d’elements
tridimensionals sobre suports bidimensionals de la manera més objectiva possible.
Els diferents sistemes de representaciógràfica objectiva
Vistes ortogonals
Projecció cilíndrica + Secció ortogonal
Projecció cilíndrica + Secció obliqua
Axonometria ortogonal Isometria
Axonometries obliqües Cavallera Militar
Projecció cònica Perspectiva cònica Cónica fronal Cònica oblíqua (1 punt de fuga) (2 punts de fuga)
Caràcter equívoc d’una sola projecció
El sistema dièdric DIÈDRIC: sistema de representació basat en la projecció cilíndrica ortogonal; dues projeccions mínim (una sola és equívoca)
CARACTERÍSTIQUES (i diferències amb el cònic) 1.
Es manté el paral·lelisme de línies que siguin paral·leles a l’espai.
2.
Els segments paral·lels d’igual magnitud es projecten paral·lels i d’igual mida, independentment de la seva separació al Pla de Projecció
EL TRIEDRE DE PROJECCIÓ DESPLEGAMENT DEL TRIEDRE: abatiment del plans de projecció
Projeccions en planta, al莽at i perfils. Desplegament dels plans de projecci贸.
La disposici贸 de vistes
Sistema di猫dric, Convenci贸 europea.
La disposici贸 de vistes
Sistema di猫dric, Convenci贸 americana.
El sistema dièdric És possible projectar una figura sobre tants plans com es vulgui. La projecció sobre dos plans perpendiculars (díedre) es la condició necessària i suficient per poder apreciar la naturalesa de l’objecte representat. De la necessitat d’aquests dos únics plans de projecció, rep el nom de dièdric aquest sistema de representació. En el dièdric clàssic, els dos plans solen ser el pla horitzontal i un pla vertical i la seva intersecció dona la línia de terra (LT).
Abatiment del pla vertical i l铆nies de projecci贸
El sistema dièdric La intersecció dels plans horitzontal i vertical rep el nom de línia de terra (LT) en el dièdric clàssic. Planta i alçat són representacions que de manera independent són equívoques, però que, complementant-se una amb l’altre, donen dades de les tres dimensions de l’objecte. Un cop abatut el pla vertical (o bé l’horitzontal) emprant l’LT com a frontissa de gir, les projeccions en planta i alçat comparteixen les amplades.
Les projeccions sobre els plans dels raigs projectants són coincidents i perpendiculars a l’LT (projecció cilíndrica).
Per a recordar • En el dièdric, basat en la projecció cilíndrica, es manté el paral·lelisme de línies que ho són a l’espai. • Els segments paral·lels d’igual magnitud es projecten paral·lels i d’igual mida, independentment de la seva separació al Pla de Projecció.
• Regla d’Or del dièdric clàssic: Les projeccions en planta i alçat d’un punt qualsevol, estan relacionades mitjançant una recta perpendicular a la línia de terra.
http://www.youtube.com/watch?v=-dcmDscwEcI
C2 - UD03. El sistema dièdric clàssic.