estalvia’t injustícies, inverteix en valors C U L
C O N F L I
DENIP 2018 Dia Escolar per la NO violència i la Pau
I D C T E O L O G I C N T A
E E T N I C A O P G T U R A L N O M A D E S O L N G I E D E N T I T A T R C E I C C A O A N O M I C A L
V I O L A M B I E N C R E L I G I O S A A
Migracions Forçades
Drets humans, cultura de la pau, convivència, asil, immigració i refugi. Des de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida, Alpicat Solidari i Lleida pels Refugiats us fem arribar un seguit de propostes per treballar el Dia Escolar per la No violència i la Pau per promoure els valors dels Drets Humans, la cultura de la pau, la convivència, l’asil, la immigració i el refugi. Per qualsevol dubte us podeu posar en contacte amb l’àrea de Sensibilització i Educació per al Desenvolupament de la Coordinadora enviant un mail a sensibilitzacio@coordinadoraongd-lleida.cat o fent un truc al 973 268 278.
w w w. c o o rd i n a d o ra - o n gd - l l e i d a . c at
Celebració del DIA ESCOLAR de la NO Violència i la Pau | GENER 2018
Una societat amb grans desigualtats i amb injustícia flagrant, només es pot aguantar amb forts aparells policíacs i amb l’ús de la força. Contràriament, com més cohesió, justícia i harmonia hi hagi en una societat, menys necessitarà de la força per mantenir-se. Fer possibles unes condicions de vida dignes per a tothom i en el seu mateix lloc d’origen, evitaria molts conflictes, la inversió en justícia, en desenvolupament, en seguretat social, en solidaritat, en ecologia, porta molta més seguretat que la inversió militar. Cal anar avançant en aquest transvasament de recursos. (MÁXIMO, De la inversió militar cap a la inversió en desenvolupament social. 25 Arguments per la Pau: Argument 15 per la Pau).
ACTIVITAT 1 | DENIP 2018 PERFORMANCE REPRESENTACIÓ CAMP DE PERSONES REFUGIADES PROMOU: Alpicat Solidari i Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida
ACTIVITAT: PERFORMANCE REPRESENTACIÓ CAMP DE PERSONES REFUGIADES
Celebració del DIA ESCOLAR de la NO Violència i la Pau | GENER 2018 OBJECTIU: • Fer una acció de sensibilització dirigida als centres escolars i a tota la ciutadania per donar a conèixer i entendre les causes que provoquen els processos migratoris i remarcar la importància del Dret a Migrar recollit a la carta dels Drets Emergents. • Conèixer la realitat de les persones refugiades, les causes i les vulneracions de Drets Humans que pateixen. MATERIALS: • Equip de so, malla d’ombreig, tendes de campanya, retallables, un manifest, testimonis de refugiats. LLOC: • Es recomana realitzar la dinàmica a una de les places més emblemàtiques de la vostra ciutat. L’objectiu és sortir del centre escolar i donar a conèixer la celebració del Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (DENIP) a tota la ciutadania. • En cas contrari, es pot realitzar la performance al pati del centre educatiu. DURACIÓ: • 45 min NIVELLS EDUCATIUS: • Primària, ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: 1. Una hora abans l’inici de l’activitat, cal preparar la plaça on es desenvoluparà la performance. És tracta de fer un muntatge transformant la plaça a un camp de persones refugiades, instal·lanthi la tenda de campanya i la malla d’ombreig que cobreix la recreació del camp de les persones refugiades. També cal instal·lar l’equip de so i preparar un mur de solució (nota: es pot utilitzar cartró o materials reciclats per fer un mur de solució). 2. Els alumnes acompanyats pels seus professors, surten dels respectius centres i es troben a la plaça de la celebració del DENIP. 3. Arribats a la plaça, el grup d’alumnes que fan de persones refugiades s’instal·len a la tenda o les
ACTIVITAT: PERFORMANCE REPRESENTACIÓ CAMP DE PERSONES REFUGIADES
Celebració del DIA ESCOLAR de la NO Violència i la Pau | GENER 2018 tendes de campanya. 4. Quan tothom està a lloc, i mentre sona la música “Obriu les portes” de Txarango, es retira lentament la malla d’ombreig, quedant a la vista la recreació del camp de persones refugiades. 5. A continuació és dona la benvinguda a l’acte; es fan els corresponents parlaments, mentre els alumnes giren al voltant de la rotonda aixecant els retallables que hauran fet prèviament a classe. (nota: cada Centre decidirà la persona qui donarà la benvinguda a l’acte. Adjuntem model de retallable dissenyat pel Grup de professors Implica’t +. També cada Centre podrà dissenyar el seu propi retallable).
6. Acabats els parlaments, sona la música “El NIGÚ” de Bonobos, i els alumnes dipositen els retallables a la plaça. 7. En acabar la cançó, es llegeixen testimonis de persones refugiades, per part dels alumnes que fan de persones refugiades. El numero de testimonis dependrà del temps que disposeu. (nota: podreu trobar diferents testimonis de persones refugiades clicant aquí). 8. Un cop finalitzada la lectura dels testimonis, es convida alumnes a penjar o escriure directament els seus missatges al mur de solucions, mentre sona la música “TAN LLUNY DE TÚ” de Gertrudis. 9. Quan tots tornen a lloc, es llegeix el manifest en defensa al Dret a Migrar, la cultura de la Pau i de la No-Violència. (nota: per extreure contingut pel Manifest, us proposem i adjuntem l’article “Amb les persones refugiades“ de Núria Camps Mirabet, professora de Dret Internacional Públic de la UdL). 10. Acabada la lectura del manifest, es dona per finalitzat l’acte i s’agraeix la participació als centres escolars i a les entitats participants. 11. Sense que ningú ho esperi, comença a sonar “RESISTE i GRITA” de Txarango o la musica “A la guerra, res” del balaguerí Josep Maria Porté i alguns alumnes obren les tanques que envolten el camp de persones refugiades, simbolitzant la obertura de les fronteres i els alumnes que fan de refugiats surten per abraçar a tothom.
ACTIVITAT: PERFORMANCE REPRESENTACIÓ CAMP DE PERSONES REFUGIADES
Celebració del DIA ESCOLAR de la NO Violència i la Pau | GENER 2018
La pau no és només absència de guerra. No és un fet casual, sinó que és fruit d’una sèrie de condicions que no són fàcils, però que són imprescindible si volem aconseguir-la i mantenir-la. La pau és difícil i fràgil, però és possible. El respecte dels Drets humans i un ordre econòmic just, que facin possibles unes condicions de vida dignes per a tothom, són elements inseparables del treball per la Pau. (KRHAN, La pau és un concepte positiu, que cal construir. 25 Arguments per la pau: Argument 12).
ACTIVITAT 2| DENIP 2018 PERFORMANCE NÒMADES: MIGRACIONS FORÇADES PROMOU: Lleida pels Refugiats i Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida IDEA CONCEPTUAL: Partint d’obres de la quarta edició de la Mostra d’Humor Gràfic Humoràlia Nòmades: Migracions forçades organitzada per la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida, i qui té per objectiu fer una acció de sensibilització dirigida a la societat per donar a conèixer i entendre les causes que provoquen els processos migratoris i remarcar la importància del Dret a Migrar recollit a la carta des Drets Emergents.
ACTIVITAT: PERFORMANCE NÒMADES: MIGRACIONS FORÇADES
Aquest material servirà per treballar a nivell escolar, l’edició 2018 del Dia Escolar de la No Violència i la Pau. Alhora, i aprofitant les xarxes creades a partir del plans d’entorn, pensàvem en la possibilitat de compartir entre diversos centres de la mateixa zona educativa, les accions dutes a terme en els centres educatius per a aquest dia. Alhora, ens semblava interessant que tota aquesta tasca tingués un impacte sobre el barri o espai comunitari on es desenvolupen plans d’entorn. Partint de la Mostra, als centres educatius es poden fer reflexions i/o il·lustracions inspirades en la temàtica de la Mostra. El dia del DENIP, en diverses places dels barris de la ciutat o del poble, es prepararan “estenedors” on els infants de diversos nivells educatius penjaran les seves produccions. D’aquesta manera es muntaran diverses “exposicions efímeres” on alumnes, professors, mares i pares d’alumnes, dels diversos centres en seran autors i espectadors alhora. També, seria interessant ubicar en diferents places, parcs, boscos urbans,... diverses etapes educatives per així arribar a més zones del propi barri. OBJECTIUS: • Fer una acció de sensibilització dirigida als centres escolars i a tota la ciutadania per donar a conèixer i entendre les causes que provoquen els processos migratoris i remarcar la importància del Dret a Migrar recollit a la carta dels Drets Emergents. • Conèixer la realitat de les persones refugiades, les causes i les vulneracions de Drets Humans que pateixen. MATERIALS: • Equip de so • Obres d’Humoralia Nòmades/Migracions Forçades • Manifest sobre el Dret a Migrar • Testimonis de persones refugiades o missatge sobre la pau i la no-violència LLOC: • Diverses places dels barris de la ciutat o del poble. Es recomana realitzar la performance en una plaça emblemàtica de la ciutat o del barri. L’objectiu
ACTIVITAT: PERFORMANCE NÒMADES: MIGRACIONS FORÇADES
és sortir del centre escolar i donar a conèixer la celebració del Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (DENIP) a tota la ciutadania. DURACIÓ: • 45 min. NIVELLS EDUCATIUS: • Primària, ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: 1. Una hora abans l’inici de l’activitat, cal preparar la plaça on es desenvoluparà la performance: muntatge de l’equip de so, mur de solucions, estenedors on alumnes de diversos nivells educatius penjaran les seves produccions o obres de Humoràlia Nòmades. 2. Els alumnes acompanyats pels seus professors, surten dels respectius centres i es troben a la plaça de la celebració del DENIP. Cada centre escolar portarà obres o iŀlustracions inspirades en la temàtica de la Mostra d’Humor Gràfic Humoràlia Nòmades/Migracions Forçades (impresa en format A2) acompanyada d’un missatge clau prèviament escrit pel centre escolar. 3. A continuació és dona la benvinguda a l’acte i es fan els corresponents parlaments. 4. Després, un representant dels centres educatius fa una breu explicació sobre Humoralia Mostra d’Humor Gràfic: Organitzada per la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida i Humoralia, Humoràlia Nòmades té per objectiu fer una acció de sensibilització dirigida a la societat per donar a conèixer i entendre les causes que provoquen els processos migratoris i remarcar la importància del Dret a Migrar recollit a la Carta dels Drets Emergents. L’art gràfic és un gènere periodístic visual de denuncia i de compromís cívic que pretén contribuir a la reflexió en aquest cas sobre les causes que provoquen les migracions forçades. 5. A continuació, dos alumnes per centre escolar es dirigeixen al centre o davant del públic. Un dels dos alumnes portarà l’obra de la Mostra d’Humor Gràfic Humoràlia Nòmades seleccionada per la seva escola o la iŀlustració inspirada de l’obra d’Humoràlia i la presenta al públic. El segon alumne porta el missatge escrit pel seu centre i ho llegeix a alta i intel·ligible veu. Acabada la lectura del missatge, els dos alumnes colguen la obra i el missatge al estenedor.
ACTIVITAT: PERFORMANCE NÒMADES: MIGRACIONS FORÇADES
6. Un cop finalitzada la presentació de les obres i la lectura dels missatges, es llegeix un manifest en defensa del Dret a Migrar, els valors de la Pau i de la No-Violència. 7. Acabada la lectura del manifest, es dona per finalitzat l’acte i s’agraeix la participació als centres escolars i a les entitats participants (nota: per extreure contingut pel Manifest, us proposem i adjuntem l’article “Amb les persones refugiades“ de Núria Camps Mirabet, professora de Dret Internacional Públic de la UdL).
ACTIVITAT: PERFORMANCE NÒMADES: MIGRACIONS FORÇADES
ANNEXOS | ANNEX 1 - Article per treure contingut pel Manifest. #Amb les persones refugiades L’any 2001 amb motiu del 50è aniversari de la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats de 1951, les Nacions Unides van designar el 20 de juny com el Dia Mundial del Refugiat dedicat a totes aquelles persones que es veuen obligades a fugir de les seves llars i, en molts casos, dels seus respectius països d’origen per culpa de conflictes armats o de persecucions i opressions diverses que posen en perill la seva vida. Certament, el fet d’organitzar activitats destinades a la conscienciació i a la sensibilització respecte d’aquesta qüestió no és redundant. Afavoreix la solidaritat individual i col·lectiva envers l’acollida i pot prevenir la xenofòbia i actituds racistes que en diversos països troben el seu reflex en opcions polítiques que han sortit de l’ostracisme i estan obtenint redits electorals.
va superar per primera vegada límits històrics, més de 60 milions de persones desplaçades al món. Això suposa que cada minut, 24 persones són forçades a desplaçar-se, deixar la seva vida enrere, desarrelarse i iniciar la fugida. El 51% de les persones que els toca viure aquest drama humà són menors de 18 anys. Des de l’1 de gener fins al 14 de juny de 2017, són 1.828 les persones mortes a la Mediterrània, segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OMI). Aquest mar esdevé, any darrera any, una gran tomba col·lectiva d’éssers humans. Davant d’aquesta realitat incontestable, la societat en general està conscienciada. La catalana, en particular, es va manifestar de forma massiva el passat 18 de febrer sota el lema “Volem acollir”.
Tanmateix, cal posar de manifest, que a hores d’ara ningú pot ignorar el que està succeint amb les persones refugiades. Ha ocupat i ocupa bastant sovint les portades de diaris, obre informatius, ens colpeja amb imatges ben doloroses sobre fets luctuosos, que no s’haguessin hagut de produir i que han donat la volta al món a través de les xarxes socials.
Per tant, el dia mundial dedicat a las persones refugiades ha de servir fonamentalment per mobilitzar la vergonya d’aquells qui són titulars de deures en aquets àmbit i els incompleixen de forma flagrant. Els Estats en primera instancia i, de forma subsidiària, les organitzacions internacionals, especialment, la Unió Europea com a destí cercat per la majoria de les persones que demanden protecció internacional.
Tots els informes periòdicament actualitzats, ja siguin d’organismes intergovernamentals com l’Informe de “Tendències Globals” de l’ACNUR (2016), o entitats privades de reconeguda trajectòria com la Comisión Española de Ayuda al Refugiado (juny 2017), ens aboquen xifres alarmants que sobrepassen les anteriors publicades. L’any 2015 es
Els deures dels Estats són concrets i se’n deriven varies obligacions específiques a títol individual: L’obligació de prevenció que s’infringeix quan, malgrat haver ratificat el Tractat sobre el comerç d’armes (vigent des del desembre de 2014 i al qual s’han compromès fins avui 83 Estats del total de 193 Estats de l’ONU) alguns Estats, entre ells Espanya,
ANNEXOS | ANNEX 1 - Article per treure contingut pel Manifest. vulneren l’art 6.3 que prohibeix tota transferència d’armes quan és “té coneixement que aquestes armes podrien utilitzar-se per cometre genocidi, crims de lesa humanitat, infraccions greus dels Convenis de Ginebra de 1949, atacs dirigits contra béns de caràcter civil o persones civils protegides, o altres crims de guerra..” S’exacerben conflictes, en benefici del negoci bèl·lic, que generaran població desplaçada i refugiada, com està succeint respecte al Iemen. Territori utilitzat, al més pur estil de l’etapa de la guerra freda, per Aràbia Saudí i per l’Iran per dirimir el seu lideratge regional; o el cas de la pròpia guerra d’Iraq a l’origen del polvorí en que s’ha convertit la zona. Els Estats transgredeixen també la legalitat internacional quan no creen vies legals i segures d’accés a la protecció internacional per les persones que fugen. Això suposa la conculcació de principis humanitaris bàsics, qualificats per la Cort Internacional de Justícia com “d’intransgressibles”. S’incompleix, igualment, l’obligació de respecte quan, vulnerant la Convenció de Ginebra de 1951 sobre l’Estatut de refugiat, no solament impedeixen l’accés al seu territori a persones que hi tenen dret, sinó també quan els ingressen, sense raons objectives que ho avalin, ens centres d’internament. Pel que fa la Unió Europea el seu incompliment es palesa en una mostra de manca d’humanitat per un banda, i en una gran impotència per l’altra. El paradigma de la primera, és l’Acord subscrit entre la UE i Turquia que suposa tractar les persones com a mercaderies, una deixadesa de responsabilitats
i una vulneració sense pal•liatius del dret d’asil que ha conduit a milers de migrants a cercar rutes clandestines més perilloses, l’any 2016, segons l’OMI, més de 5000 mil persones van morir quan intentaven arribar a les costes europees des de Egipte, Líbia, Turquia o Marroc. La impotència ve ocasionada per la falta d’unitat en el si de la pròpia UE que dificulta avançar cap a la creació d’un veritable sistema europeu comú d’asil, deixant en mans dels Estats qüestions fonamentals que haurien de ser harmonitzades. També n’és una mostra el seguiment desigual de les reiterades crides als Estats al compliment de les quotes de reubicació i reassentament d’emergència acordades. L’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats, Filippo Grandi, constatava aquesta impotència en unes declaracions recents en afirmar que l’escassa implementació del pla de reubicació de 160.000 refugiats a la Unió Europea “ha estat una decepció”. Si Europa, una unió de països rics, no és capaç de compartir la responsabilitat (...), com podem dir a la resta del món que acullin refugiats?”, Grandi subratllava que dels 65 milions de refugiats i desplaçats del món, gairebé un 90% està en països pobres, essent Àfrica el continent més solidari. Aquesta realitat es veu agreujada pel fet que el govern dels Estats Units, està adoptant mesures molt agressives i estigmatitzants vers les persones refugiades i migrants. En aquest estat de la qüestió cobra especial importància l’anunci, del comissari Europeu de migració, d’obertura de procediments sancionadors contra països recalcitrants que no han volgut acollir ni un sol sol·licitant d’asil com són República Txeca,
ANNEXOS | ANNEX 1 - Article per treure contingut pel Manifest. Hongria i Polònia. Veurem si d’una vegada per totes els líders de la Unió Europea tenen la fermesa i el coratge de tirar endavant aquestes mesures coercitives que els propis tractats preveuen i que, en canvi, fins ara no ha aplicat mai. A banda d’aquestes solucions peremptòries, caldria arbitrar propostes a més llarg termini basades en la promoció d’una cultura de pau amb la solidaritat com a engranatge i en la cooperació com a principi fonamental per bastir un món on ningú es veiés obligat a abandonar-ho tot contra al seva voluntat. Les lleis, les normes i els tractats internacionals ja existeixen i són plenament aplicables. Potser que exigim la voluntat de fer-los complir i no dosis ingents del que alguns anomenen “el meu país primer” que ens allunyen del que necessita de forma urgent la humanitat: pensar i organitzar-se en tant que espècie humana, com ho explicava José Mujica, amb la seva penetrant lucidesa, davant l’Assemblea General de Nacions Unides a uns líders mundials completament desnortats. Núria Camps Mirabet Professora de Dret internacional Públic Universitat de Lleida
ANNEXOS | ANNEX 2 - Exemple de Testimonis de Persones Refugiades TESTIMONI 1
ANNEXOS | ANNEX 2 - Exemple de Testimonis de Persones Refugiades TESTIMONI 2 «EL QUE MÉS VAIG SENTIR DES DEL PRIMER DIA, AQUÍ, ÉS LA RECUPERACIÓ DE LA SEGURETAT I LA CONFIANÇA EN MI MATEIX» Cal dir que el que més vaig sentir des del primer dia, aquí, és la recuperació de la seguretat i la confiança en mi mateix. Mai em sentia sol ni diferent de l’altra gent i el que et fa sorgir el somriure a la cara és quan te’l veus a la cara dels altres. Sempre desitjo ser una persona independent que està a punt per participar en la construcció del meu país. TESTIMONI 3 Sóc una noia que la meva família em van posar uns grans somnis, però la guerra va fer el camí difícil i gairebé els somnis van morir. Després vaig tenir la beca, la iŀlusió va tornar. La sensació de seguretat és espectacular. No hi ha mort a cada pas, puc mirar el cel blau sense trets ni coets. Puc trobar cada varietat de verdures i fruites sempre. També puc estudiar qualsevol idioma, programes d’ordinador i diverses ciències. Em sento afortunada. Les meves aspiracions excedeixen el meu títol professional, és per això que sóc una apassionada per l’adquisició d’un grau més alt. Vull ser una membre efectiva en el meu país i un model de persona siriana davant del món. TESTIMONI 4 “La gent no sap com actuar davant d’una persona que té la meva situació de refugiat” «Simplement han de tractar-me com es tracten ells mateixos» Ja fa 8 mesos que sóc a Barcelona. Ara parlo els dos idiomes d’aquesta ciutat i em sento millor. Ara trobo que barrejar-me per la ciutat és més senzill. Amb una visió subjectiva, he tingut sort de conèixer gent amable, i això m’ha ajudat molt els primers mesos d’estar aquí. Malgrat això, no nego que he tingut algunes situacions dolentes (...). Crec que això és a causa que la gent no sap com actuar davant d’una persona que té la meva situació de “refugiat”, simplement han de tractar-me com es tracten ells mateixos. Sóc molt content aquí a Barcelona. Tinc nova vida amb reptes nous i estic seguint els meus somnis per tenir aquesta beca de la Universitat de Barcelona. Realment estic molt agraït per tenir aquesta oportunitat i, com he dit en una entrevista abans, vaig a demostrar que em mereixo aquesta gran oportunitat.
ANNEXOS | ANNEX 3 - Exemple de RETALLABLE
Nota: es pot descarregar clicant aquí o al següent enllaç http://earthcharter.org/wp-content/uploads/2017/12/Dibujo-Democracia-no-violencia-y-paz.jpg
ANNEXOS | ANNEX 4 - Recursos Educatius • FundiPau que trobareu al següent enllaç: http://fundipau.org/seccio/recursos-educatius/ • Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) que trobareu al següent enllaç: http://icip. gencat.cat/ca/formaci/ • Sac Solidari de la CoordONGDLLeida que trobareu al següent enllaç: http://coordinadoraongd-lleida.cat/ca/sacsolidari/
Per qualsevol dubte us podeu posar en contacte amb l’àrea de Sensibilització i Educació per al Desenvolupament de la CoordONGDLleida enviant un mail a: sensibilitzacio@coordinadora-ongd-lleida.cat o fent un truc al 973 268 278.
estalvia’t injustícies, inverteix en valors. Moltes Gràcies!!! PROMOU:
Amb el suport:
I la coŀlaboració: