Memòria_2008 by Coordinadora ONGD i aMS de Lleida

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2008

SUMARI 3 4 6 7 10 11 18 20 23

Carta del president Presentació de la Coordinadora Balanç econòmic Activitats 2008 Previsió 2009 Notícies Reportatge: El 0’7 un moviment a Lleida Opinió Entitats

CARTA DEL PRESIDENT El temps passa molt de pressa i no ens en donem compte. Ja fa quasi un any que sóc President de la Coordinadora i l’experiència és, francament, excel·lent. Mai hauria pensat que aprendria tantes coses i m’adonaria de la ignorància en la que vivim, o en la que volem viure. No obstant això, no cal ser pessimistes perquè hi ha molta gent, molta, que sí que mira i escolta i sent i obre les mans i les finestres d’aquells que les tenen tancades. Es justament per aquesta gent que cada dia que passa em venen més ganes de continuar aquesta feina, de treballar en la mesura de les meves possibilitats per aquest objectiu comú que ens ajunta a tots: entitats, personal tècnic, voluntariat... la gent. La Coordinadora en aquest any ha fet un salt qualitatiu i quantitatiu. Mica a mica ens hem anat obrint i expandint cap totes les terres i cap a totes les sensibilitats i, òbviament també, cap a les altres organitzacions, coordinadores, agències... Es tracta d’unir esforços, de treballar a partir de les idees de tothom. Aquest any 2008 ha vist com a Lleida es duia a terme el I Congrés Internacional de Codesenvolupament i el Solidàrium en els quals la Coordinadora hi ha participat com a coorganitzadora; i dels quals se’n poden extreure moltes lectures i conclusions, i segur que se’n poden millorar coses, però també se’n poden extreure sensacions positives que ens han fet caminar un xic més. Principalment important és el Solidàrium ja que es tracta potser de l’acte central de les activitats que organitza o coorganitza la Coordinadora, i més pel contacte directe amb la gent i amb les entitats i ONGD’s que són, no ho oblidem, l’ànima d’aquest món de la cooperació i el desenvolupament. Però no ens hem quedat aquí. Enguany s’ha mantingut una lluita aferrissada contra l’ajut reemborsable que la Generalitat pretenia introduir dins el pressupost destinat a la cooperació, un fet que ha ajuntat la gent dels diferents territoris, de les diferents coordinadores, federacions i entitats. Sigui com sigui, però vam sortir de casa i vam explicar què pensàvem i què creiem, i entre tots ens en vam sortir. En aquest 2008 s’ha començat l’estudi, el treball sobre el Moviment 0,7, i a la vegada, sobre la història de la Coordinadora d’ONGD i AMS de Lleida; un treball del qual n’ha de sortir un documental, un llibre i una exposició. Treball que ja està en fase de redacció i s’ha d’acabar aquest 2009. Hi ha un fet molt important que cal destacar: creixem. Enguany han continuat les incorporacions a la Coordinadora, fet que demostra que es treballa bé i s’arriba cada vegada més lluny. La sensibilització és un dels aspectes i dels objectius en que la Coordinadora ha apostat més fort, i en aquest sentit la darrera incorporació als serveis tècnics de la Coordinadora. S’ha treballat per augmentar la dotació econòmica i poder dur a terme un pla d’ocupació, una tècnica més que ajudarà a optimitzar el temps i les idees. No podem oblidar que s’ha fet un esforç considerable de difusió i de suport a les entitats. Finalment, no voldria acabar sense animar a tothom per continuar aquest camí plegats, ja que tots i totes som necessaris i necessàries i tenim coses per aportar. Personalment no tinc paraules per agrair tot allò que tots vosaltres m’heu aportat aquest temps. A la vostra disposició estic per tot allò que vulgueu i pugui oferir-vos, que seria poc sense el personal tècnic de la Coordinadora. Només resta animar-vos en la tasca de totes i cada una de les entitats, en la feina de l’Assemblea, de les comissions... de tots, sense els quals res seria possible. Gaudiu sempre i fins ben aviat. Francesc Pla i Falip - President de la Coordinadora d’ONGD i AMS de Lleida

PRESENTACIÓ LA COORDINADORA La Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida és una agrupació que reuneix entitats conegudes com a ONGD i altres moviments solidaris presents a la demarcació de Lleida i que treballen en cooperació i solidaritat internacional amb les persones i pobles empobrits del planeta. La Coordinadora va néixer del desig i la voluntat de promoure l’acció conjunta de cara als objectius que són comuns als moviments solidaris de Lleida.

OBJECTIUS Promoure l’intercanvi, la reflexió, la investigació i el treball conjunt de les ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida, tasca fonamental per a poder defensar de forma global i amb força suficient les polítiques de solidaritat respectuoses amb els drets i les necessitats de totes les persones i pobles del món. Mantenir un diàleg i un treball de lobby constant amb les administracions públiques i organismes per tal d’aconseguir mesures polítiques, legislatives i administratives que garanteixin una solidaritat eficaç i transparent que persegueixi el canvi d’estructures.

Promoure programes de sensibilització i conscienciació dirigits a la societat, sobre l’autèntica realitat de les persones i els pobles empobrits i sobre el paper de la cooperació en la lluita contra les causes de la pobresa i pel canvi de les relacions internacionals, promovent així la participació activa de les persones. Impulsar o participar en l’intercanvi, la reflexió, la investigació i el treball conjunt amb altres sectors socials organitzats (partits, sindicats, empreses, moviments socials...), contribuint així a enfortir el teixit de la societat civil de Lleida, per articular de forma coherent iniciatives en matèria de solidaritat, ja siguin en l’àmbit del desenvolupament, l’ajuda humanitària o l’emergència, la sensibilització, l’educació, la denúncia, la incidència política, la investigació i reflexió o les iniciatives i inversions ètiques. Oferir serveis al col·lectiu d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida, així com coordinar el seu treball amb el de les altres instàncies de coordinació similars o de nivell autonòmic o estatal.

COM TREBALLEM L’Assemblea és el principal motor de la Coordinadora. L’Assemblea, composta per representants de cadascuna de les entitats de la Coordinadora, es reuneix una vegada al mes i és l’òrgan que pren totes les decisions. Per tal de dur a terme les actuacions determinades per l’Assemblea, la Coordinadora compta amb quatre Comissions de Treball: · Comissió de Coordinació · Comissió d’Activitats · Comissió de Formació, Denúncia i Reflexió · Comissió de Comunicació i Premsa

La Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida també forma part dels següents espais de participació: · Consell Mixt de Cooperació de l’Ajuntament de Lleida (3 membres). · Consell Mixt de Cooperació de la Diputació de Lleida (4 membres). · Consell Econòmic i Social de la Ciutat de Lleida (1 membre). · Comissió d’Agermanament Lleida amb Lérida-Tolima (Colombia) (1 membre). · Comitè d’Emergències i Acció Humanitària Les entitats que formen part de la Coordinadora gaudeixen dels serveis que aquesta els ofereix. La pròpia Assemblea defineix cada any les necessitats de les ONGD i les línies de treball a seguir. La Junta Directiva actualment està conformada per: President: Francesc Pla i Falip Vice-Presidenta: Paquita Deltell i Gros Secretari: Josep Maria Armengol i Clotet Tresorera: Inmaculada Romeo i Mallafré Tècnic en Cooperació: Víctor Llàcer i Garcia Tècnica en Comunicació: Cecília López i Martínez Tècnica en Sensibilització: Marta Marquès i Pons

SERVEIS A LES ENTITATS Formació. La Coordinadora ofereix, cada any, un curs de formació continuada i actualitzada sobre les temàtiques que marquen l’agenda solidària. Assessorament. Els tècnics de la Coordinadora ofereixen l’assessorament necessari en àmbits com polítiques de cooperació, sensibilització i mitjans de comunicació. Orientació. Sovint és difícil saber on dirigir-se a l’hora de sumar-se al món solidari. Des de la Coordinadora es vehicula tota la informació de les entitats solidàries cap a la demarcació lleidatana. Difusió. La Coordinadora ofereix suport en temes de comunicació per assolir una bona difusió de les activitats, campanyes o projectes de les entitats. Materials i instal·lacions. La Coordinadora posa a disposició de les entitats diversos materials audiovisuals. A més, les entitats que ho sol·licitin poden fer ús de la oficina per dur a terme reunions o activitats pròpies.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2008

BALANÇ ECONÒMIC PROCEDÈNCIA DELS INGRESSOS PER AL 2008 Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament 2008 Ajuntament de Lleida Servei d’Ocupació Generalitat de Catalunya Diputació de Lleida Quotes 2008 Fons Propis Total

75.000,00€ 12.000,00€ 5.725,38€ 6.000,00€ 2.440,00€ 6.020,44€ 107.185,82€

PROCEDÈNCIA DELS INGRESSOS PER AL 2008 Ingressos Públics Ingressos Privats

99.725,38€ 8.460,44€

DISTRIBUCIÓ DE LES DESPESES (%) Activitats de sensibilització Activitats de coordinació Despeses d’estructura Recursos Humans

21,77% 2,31% 32,51% 43,42%

ACTIVITATS 2008 L’any que acabem de tancar ha estat l’any en el qual la Coordinadora d’ONGD s’ha consolidat pel que fa a l’àmbit de la comunicació i difusió, a banda de créixer en nombre d’entitats participants a l’Assemblea. Pel que fa a l’àmbit de comunicació, ja s’han consolidat l’ús i la gestió tant de la pàgina web de la coordinadora com del seu butlletí electrònic. A banda, la Coordinadora d’ONGD va signar el passat mes d’abril un conveni de col·laboració amb el diari La Mañana, a través del qual la Coordinadora gestiona cada diumenge una pàgina que porta per títol “Solidaritat”, el contingut i la maquetació d’aquesta es realitza de forma íntegra des del departament de comunicació. En aquest sentit també s’ha iniciat una col·laboració amb la revista ONGC, mitjançant el qual la Coordinadora tindrà un espai fix en cada número per publicar reportatges d’encàrrec sobre els temes de solidaritat que es treballen des de la nostra demarcació. També cal remarcar el nombre d’activitats desenvolupades dins el marc de tres grans campanyes, la primera, una campanya de sensibilització i difusió dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni sota el títol “Dibuixant lo nou Mil·lenni”; la segona, realitzada a tot l’àmbit català, la celebració del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans i la denúncia de l’incompliment d’aquesta en molts llocs del món. El reclam social per aquesta campanya ha estat una gran cibermanifestació en la que moltes persones s’han deixat fotografiar denunciant l’incompliment dels drets fonamentals. Finalment la Coordinadora va iniciar un projecte de gran envergadura, que finalitzarà durant el curs 2009: l’Estudi del Moviment 0,7% a les Terres de Ponent.

Congrés Codesenvolupament

Durant el mes d’abril la Coordinadora va seure, al costat de diversos agents com l’Ajuntament de Lleida, la Universitat de Lleida, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament o l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament; a la taula d’inauguració del I Congrés Internacional de Codesenvolupament, que, després de molts mesos de preparació aquest va ser un gran esdeveniment a la ciutat de Lleida que va acollir a pensadors, crítics i entitats relacionades amb el món de la cooperació i el desenvolupament per reflexionar sobre la pràctica, encara jove, del codesenvolupament. Algunes de les celebracions i festivitats de la ciutat de Lleida van acollir als seus programes activitats de sensibilització per part la Coordinadora d’ONGD. D’aquesta manera la Coordinadora va treure al carrer la campanya del mil·lenni el dia de Sant Jordi, durant el Festival de música Senglar Rock, la Festa del Comerç Just o el Dia de la Dona.

Estudi Moviment 0’7

Com sempre, però, la Coordinadora ha portat a terme una gran diversitat d’activitats com les Jornades de Formació en Solidaritat, que l’any 2008 van arribar a la seva tercera edició entrant a la Universitat de Lleida de la mà del Centre de Cooperació Internacional, la qual cosa va permetre arribar als estudiants mitjançant 1 crèdit de lliure elecció. Les Jornades de Formació es van clausurar amb la major participació de totes les edicions.

El Cicle de música per la pau Concòrdia, que se celebra cada mes de setembre a Lleida, va convidar enguany a les ONGD a través de la Coordinadora i la seva campanya dels Objectius del Mil·lenni. Així, durant tot el cicle l’exposició de la campanya va romandre a la Seu Vella de Lleida, i de forma paral·lela es va organitzar un cicle de curtmetratges i documentals a la Sibil·la.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2008

ACTIVITATS 2008 En la seva cinquena edició de la Fira Solidàrium i dels actes que l’envolten, la Coordinadora d’ONGD va tornar a desenvolupar el paper que pertoca a les ONG tant pel que fa a organització com a participació. En aquest sentit cal remarcar que poc abans del Solidàrium la Coordinadora va participar a la II Festa Catalana de la Cooperació, organitzada a Barcelona per l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament. A les acaballes de l’any encara es van organitzar diverses activitats més com, per exemple, el ja reconegut Cicle de Cinema i Drets Humans, on la Coordinadora col·labora en la organització. Van tancar definitivament el curs dues activitats, d’una banda, les jornades organitzades per la revista de solidaritat ONGC, les quals van reunir a les quatre demarcacions catalanes una representació de cada Coordinadora i Federació per debatre el futur de la coordinació entre ONG. Solidarium ‘08

D’altra banda, el 10 de desembre la Coordinadora va sortir al carrer per darrer cop l’any 2008 durant la commemoració del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Festa Catalana dela Cooperació

Jornades de formació 2008

Jornades ONGC

ACTIVITATS 2008 A grans trets, aquestes són algunes de les activitats més importants que ha realitzat durant l’any 2008 la Coordinadora: Gener - Jornada de Planificació Estratègica Febrer - Presentació Campanya ODM “Dibuixant lo nou mil·lenni” Març - Signatura del conveni de col·laboració amb el diari La Mañana Març - Dia de la Dona Abril - Congrés Codesenvolupament Abril - Sant Jordi Solidari Abril - Maig – III Jornades de Formació Maig - Festa Comerç Just Juliol - Senglar Solidari Setembre - Renovació Conveni Paeria Setembre - Cicle Concòrdia Octubre - II Festa Catalana de la Cooperació Octubre - V Fira Solidàrium Novembre - VII Cicle de Cinema i Drets Humans Novembre - Jornades “Quina Coordinació per a les ONG?” – ONGC Desembre - 60è aniversari dels Drets Humans Tot l’Any - Estudi Moviment 07 - Cibermanifestació pels Drets Humans Campanya dels Objectius del Mil·lenni

Sant Jordi Solidari: Cibermanifestant

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2008

PREVISIÓ 2009 L’any 2009 s’enceta amb una grata notícia: la Coordinadora d’ONGD equilibra les forces de treball introduint un nou departament dedicat en exclusiva a les tasques de sensibilització social i educació per al desenvolupament. Fins ara, aquestes s’havien desenvolupat entre les àrees de coordinació i comunicació, però la demanda en aquest sentit ha fet que el volum de feina requerís d’una especialització amb molta més dedicació. Durant aquest nou curs s’obrirà un Banc de Recursos que ha d’aglutinar i gestionar de manera eficaç tots aquells materials de sensibilització de les entitats que formen part de la Coordinadora. Algunes de les principals tasques que es desenvoluparan a partir del mes de gener de 2009 des del nou departament seran:

Anàlisi del material educatiu disponible per part de les entitats de la Coordinadora. Elaboració d’una cartera de solidaritat – Establiment de la guia de recursos i gestió d’aquests materials per fer-los arribar a la societat. Xerrades/dinàmiques de sensibilització. Participació en la organització de les principals activitats de la Coordinadora. Identificació dels diferents Agents homòlegs al territori català per tal d’establir sinèrgies en campanyes o accions conjuntes (CIDOB, Coordinadora d’ONG Solidaries de Girona, Coordinadora de Tarragona, Federació Catalana d’ONG pel Desenvolupament, Pau i DD. HH). En la línia de campanyes, segueix l’estudi del Moviment 0,7. Al mes de març farà 10 anys de la celebració de la consulta social sobre el deute extern i des de la Coordinadora està prevista la presentació de tot l’estudi a través de la publicació del llibre, el documental i l’exposició que seran una ullada al passat a uns fets que van mobilitzar un gran nombre de ciutadans i organitzacions i que finalment va desembocar en el naixement de la pròpia Coordinadora d’ONGD. Durant tot l’any la Coordinadora seguirà “Dibuixant lo nou mil·lenni”, portant l’exposició i els materials que l’acompanyen a un gran nombre d’espais amb la voluntat de fer arribar a tothom les metes plantejades per les Nacions Unides per eradicar la pobresa extrema i la fam abans del 2015. Les Jornades de Formació tornaran a brindar la oportunitat als estudiants i al públic en general d’endinsar-se i conèixer les bases de la solidaritat, aprofundint en temes específics del món de la cooperació per al desenvolupament.

NOTÍCIES FRANCESC PLA, NOU PRESIDENT DE LA COORDINADORA D’ONGD

del qual es van marcar el passat 26 de gener en la Jornada de Planificació Estratègica. Aquestes línies de treball passen per dur a terme una campanya de conscienciació i sensibilització dirigida a tota la societat lleidatana sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni; la realització d’un estudi sobre el Moviment’07 que va tenir lloc a les Terres de Ponent; la formació en temes de solidaritat i cooperació a través de la UdL, entre d’altres actuacions dirigides a cobrir les necessitats de les ONGD que formen el teixit solidari de la Coordinadora.

OBJECTIUS DEL MIL·LENNI, UTOPIA O REALITAT? Francesc Pla i Falip, representant de la Fundació Proide Mollerussa a l’Assemblea de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida, assumeix des del 7 de febrer el càrrec de president de la Coordinadora per un mandat de quatre anys. Francesc Pla va prendre el càrrec en relleu a Daniel Garcia, que després de complir un any com a cap de la Junta Directiva, va abandonar-lo voluntàriament al mes de desembre a causa de la seva desvinculació professional de l’entitat Fundació Pagesos Solidaris. La resta de l’equip directiu també va canviar durant l’elecció ja que els membres que el formaven van sol·licitar el relleu. Així, la Junta Directiva, encapçalada per Francesc Pla, compta des d’aleshores amb Noemí Sotoca (Creu Roja) com a vicepresidenta; Josep Maria Armengol (Ajuda en Acció) en el càrrec de secretari i Inmaculada Romeo (Fundació Pau i Solidaritat – CCOO) com a tresorera. Dins el nou projecte de la direcció de la Coordinadora d’ONGD, Francesc Pla, la Junta i l’Assemblea de la Coordinadora aposten per un pla de treball les línies

La Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida va presentar el passat 4 de febrer la campanya de sensibilització sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni que compta amb la col·laboració d’alguns dels més destacats dels humoristes gràfics, dibuixants i il·lustradors de Lleida. La Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida inicia una campanya de sensibilització dirigida a la societat lleidatana sobre els 8 Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), marcats des de les Nacions Unides el setembre de l’any 2000 i els quals s’haurien d’assolir l’any 2015. La campanya de sensibilització dels ODM, que s’inicia el febrer del 2008 i finalitzarà després de la fira Humoràlia en la seva edició del 2009, és un projecte de la Coordinadora que compta amb la col·laboració desinteressada dels humoristes gràfics de Lleida (Marçal, Ermengol, Lupe, Cazares, Víctor Rivas, Balasch, Festuk i Börlansa), els quals han fet 8 dibuixos per a representar cada un dels objectius. Els dibuixos a més, són la imatge de la campanya i dels materials que s’han elaborat. A banda, els humoristes gràfics que organitzen la fira Humoràlia 2009 reservaran un espai per a la difusió de la campanya a través de l’exposició d’aquests dibuixos i d’altres que es rebran gràcies a una crida internacional on-line al

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2008

NOTÍCIES

Exposició ODM

col·lectiu d’humoristes gràfics i dibuixants d’arreu del món. Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni aborden vuit reptes clau per al desenvolupament dels països social i econòmicament empobrits i marquen les pautes per tal que aquests es puguin acomplir abans de l’any 2015. Així, des de la reducció a la meitat de la pobresa extrema fins a la detenció de la propagació del VIH/SIDA o la consecució de l’ensenyament primari universal per l’any 2015, els ODM construeixen un pla convingut per totes les nacions del món y totes les institucions de desenvolupament més importants a nivell mundial. Els objectius han fet que les societats del nord sumin esforços sense precedents per ajudar als més pobres. Objectius de la campanya. La Coordinadora d’ONGD i Altres Moviments Solidaris de Lleida té com a un dels seus principals objectius promoure programes de sensibilització i conscienciació dirigits a la societat, sobre l’autèntica realitat de les persones i els pobles empobrits així com del paper de la cooperació en la lluita contra les causes de la pobresa i per les relacions internacionals, promovent la participació activa de les persones. D’aquí neix la idea d’articular la campanya de sensibilització sobre els ODM, els quals recullen en el seu contingut exactament l’essència de la nostra tasca. Nacions Unides, a través de l’acord internacional dels ODM estableix per primera vegada que la lluita contra la pobresa no tan sols va lligada a la fam sinó també a la sanitat, l’educació, la igualtat de gènere i la sostenibilitat mediambiental. Així doncs, la campanya de sensibilització de la Coordinadora girarà

entorn a dos eixos principals, d’una banda, la difusió dels 8 Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni cap a la ciutadania de la demarcació de Lleida i, d’altra banda, es donarà a conèixer la tasca que les ONGD i altres entitats solidàries de les terres de ponent per contribuir a assolir els ODM. La campanya, malgrat anar dirigida a la totalitat de la societat (i per poder-ho aconseguir s’empraran diferents canals de difusió i de contacte amb la ciutadania); a més, proposa implicar a diversos col·lectius i actors més concrets de la societat. D’aquesta manera, a més d’aconseguir que la ciutadania conegui la Coordinadora, el treball de les ONG i els ODM, pretenem implicar a les administracions (Ajuntaments i Regidories, Diputació de Lleida, i el Plenari dels Infants); implicar a les pròpies entitats solidàries per tal de poder dur a terme activitats de forma conjunta en aquells pobles on tenen la seva àrea d’influència; implicar també als mitjans de comunicació per tal de poder dur a terme una campanya mediàtica que arribi al màxim nombre de persones; i implicar, finalment, als col·lectius i moviments socials de Lleida.

REVISANT ELS ORÍGENS: EL MOVIMENT’07 A LES TERRES DE PONENT

La Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida ha iniciat un estudi sobre el que va ser el Moviment’07 a les terres de ponent i el naixement de la

NOTÍCIES pròpia Coordinadora. L’estudi, endegat durant el mes de gener es presentarà en forma de llibre, reportatge audiovisual i exposició a a mitjans del 2009. Per tal de poder fer l’estudi, la Coordinadora compta amb la col·laboració de la UdL.

al Desenvolupament, van organitzar del 16 al 19 d’abril el I Congrés Internacional de Codesenvolupament a Lleida.

L’estudi analitza el context socio-polític dels orígens del moviment associacionista de les organitzacions no governamentals i moviments solidaris arrel del moviment 0.7 tenint en compte que el context socio-polític fou l’origen del naixement de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida primer moment de sinèrgia entre les Entitats del Tercer Sector i que, al mateix temps, fou significatiu tant a nivell del territori català com estatal. L’objectiu d’aquest estudi ha de ser la recopilació de la història recent i conextualització socio-política dels fets i factors que van promoure l’associacionisme entre les entitats, amb la finalitat de poder extreure un material escrit de caràcter publicable del qual es pugui dur a terme tractaments de la informació en diferents formats (exposició gràfica, DVD, suport gràfic, etc.) Una de les parts fonamentals de l’estudi és el treball de camp, realitzat per Laura Marín amb la col·laboració voluntària de Marta Marquès; les quals a banda d’estudiar, classificar i documentar tot el material de la plataforma del 07 es reuniran i entrevistaran als principals protagonistes de la campanya. El llibre que s’editarà finalment serà redactat pel professor de la Universitat de Lleida, Jordi Domingo.

LLEIDA ACULL EL I CONGRÉS INTERNACIONAL DE CODESENVOLUPAMENT La Regidoria de Drets Civils i Cooperació de l’Ajuntament de Lleida, Coordinadora de ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida, Creu Roja de Lleida, Centre de Cooperació per al Desenvolupament Rural de la Universitat de Lleida i Fons Català de Cooperació per

Congrés Codesenvolupament

En els darrers anys el concepte de codesenvolupament pren força en l’elaboració de les polítiques migratòries de la Unió Europea i en les polítiques de cooperació i desenvolupament d’àmbit local, autonòmic i estatal. Institucions i entitats de desenvolupament, així com algunes de les associacions d’immigrants, centren una part important del seu treball i dels seus recursos en la cooperació amb les àrees geogràfiques emissores de migrants. Alguns d’aquests projectes es presenten sota els auspicis del concepte de codesenvolupament, un concepte que continua essent imprecís, ambigu i que fluctua entre la intencionalitat política i una veritable eina de desenvolupament. La diversitat d’entitats públiques i privades, i la multiplicitat d’agents impulsors i executors de polítiques, programes i projectes de codesenvolupament, dificulta la definició i delimitació del propi concepte. L’objectiu principal del congrés era crear un marc de reflexió i debat sobre l’abast del codesenvolupament, tant des de la vessant científica com des de la institucional, així com també des de la pròpia praxis. L’anàlisi de l’abast i l’impacte dels projectes de codesenvolupament duts a terme en els països d’origen dels immigrants, així com en els països receptors d’immigració, contribuirà a dotar de contingut el concepte i afavorir el treball conjunt entre els països i les comunitats, més enllà dels convenis bilaterals. Experts analistes presenten al Congrés de Lleida l’estat de la qüestió sobre el concepte de codesenvolupament, des

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2008

NOTÍCIES de diferents perspectives: anàlisi socioeconòmic i impacte en les comunitats, abast del codesenvolupament des de la perspectiva de gènere i factors condicionants del codesenvolupament. Un últim espai es destinà a tallers on es van presentar projectes de cooperació que impliquen processos de codesenvolupament.

LA COORDINADORA D’ONGD I LA PAERIA RENOVEN EL CONVENI DE COL·LABORACIÓ

Conveni de Colaboració amb la Paeria

La Paeria i la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida renoven el seu conveni de col·laboració anual per a l’impuls d’espais de coordinació i participació del teixit solidari de Lleida. A l’acte de signatura, que va tenir lloc el passat 17 de setembre a la Paeria, hi van assistir Francesc Pla, President de la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida; Carles Alsinet, Gerent de Serveis a les Persones; Maria Rosa Ball, Regidora de Drets Civils, Cooperació i Immigració i l’Alcalde de Lleida, Àngel Ros. El conveni dota a la Coordinadora d’ONGD amb una subvenció de 12.000 euros, quantitat que servirà, entre d’altres actuacions, per participar a la Fira Solidàrium 2008, reforçar i consolidar l’estructura interna de la Coordinadora, enfortir les tasques vinculades a la comunicació i difusió de les activitats, potenciar la formació de les entitats adherides, impulsar la recerca i la creació

de materials educatius i didàctics relacionats amb la solidaritat per a escoles i instituts, finalitzar l’estudirecull històric del moviment i teixit solidari a les terres de Lleida i desenvolupar un software de comptabilitat que enforteixi les capacitats estructurals de les entitats. La dotació econòmica també ha de servir per reforçar la organització de la Fira Solidàrium, la recerca i desenvolupament en l’àmbit de la solidaritat lleidatana o l’execució de campanyes de sensibilització i formació com les ja iniciades dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, del 60è aniversari dels Drets Humans. Després de la signatura de renovació del conveni, va tenir lloc una breu reunió durant la qual l’alcalde es va interessar pel treball que duen a terme les ONG i per la professionalització del sector. Es va recordar també la coorganització entre la Coordinadora d’ONGD i l’Ajuntament de Lleida d’activitats importants a la ciutat com la Fira Solidàrium, que té lloc a l’octubre a la Plaça Sant Joan; o el cicle de cinema al carrer, Cinemón, que se celebra durant el mes de juliol. Francesc Pla, president de la Coordinadora va agrair “el comprimís i l’aposta de l’administració pública per la participació i consolidació del teixit associatiu i solidari de Lleida” i va recalcar que la Paeria és un dels agents que contribueix a fer possible la feina de la Coordinadora i això “reverteix directament sobre les entitats i sobre la societat lleidatana”. De la seva banda, l’alcalde va lloar la tasca de les ONG i va animar als representants de les entitats a seguir treballant conjuntament per la solidaritat a ponent.

SOLIDARIS UN ANY MÉS Milers de persones van passar durant els dies 18 i 19 d’octubre per la plaça Sant Joan de Lleida que, per cinquè any consecutiu acull la fira més gran de la solidaritat de Catalunya, la Fira Solidàrium (V Fira d’Entitats Solidàries de Lleida i VII Mostra al Carrer d’Informació i Documentació per al Desenvolupament). Dins la carpa, a aixopluc de la pluja que va remullar la tarda del primer dia de la fira, setanta-quatre estands mostraven als visitants el treball de les ONG lleidatanes.

NOTÍCIES Mentrestant, una estesa d’objectes fabricats a mà a diferents països del sud sota criteris de comerç just posaven el toc de color a la fira: nines de drap, penjolls de ceràmica, arracades de fusta, sucre, cafè i una llarga llista de productes que alguna ONG tenia a la venda per recaptar fons per seguir treballant per tirar endavant els projectes dels petits productors. Pels altaveus parlava el Comitè de Solidaritat Óscar Romero, diversos curiosos s’acostaven a la rotllana formada al voltant de la taula on es presentava la nova edició de l’Agenda Llatinoamericana.

Solidarium 2008

Tot passejant entre les paradetes, en Marçal i la Joana representen a Alpicat Solidari, una petita entitat que treballa a Baja Kunda (Gàmbia) i que a través de fotografies explicaven les seves primeres passes en el món de la solidaritat. El seu primer projecte va ser la rehabilitació d’un hospital. Per aquest projecte van rebre el Premi Natura i amb els diners del premi van poder dur a terme el seu segon projecte a la mateixa localitat, una escola que fa poques setmanes han inaugurat. Més enllà, a una cantonada, els Mags del Món embadalien a un grup de pares amb els seus fills. Trucs de màgia per explicar que hi ha nens al món que no tenen les mateixes oportunitats. Al fons de la fira, Enginyers sense Fronteres mostraven dins d’una cova inflable plena d’audiovisuals que l’aigua és de tots, que és un dret i no una mercaderia. Una mica més enllà el taller “pinta i recicla” que mostrava a petits i grans la necessitat d’aprofitar els materials i separar la brossa. Fent un altre tomb pels estands els visitants podien trobar parades d’entitats que treballen a la mateixa zona, com Garrigues Cooperació Internacional i l’Associació Catalana per al Desenvolupament i la Cooperació que desenvolupen projectes de tipus cultural a Colòmbia, a la ciutat de Medellín. També Empremtes, que treballa a una comunitat indígena de l’Equador i que ara està a punt de finalitzar un projecte d’educació superior que aportarà una major autonomia i coneixement a la pròpia comunitat.

La Fira Solidàrium, que va començar fa set anys amb la Mostra al Carrer d’Informació i Documentació per al Desenvolupament i que dos anys més tard va sumar la Mostra d’Entitats Solidàries, gira entorn del Vuit Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni subscrits per les Nacions Unides l’any 2000. Enguany tracta especialment l’objectiu d’assolir la sostenibilitat del Medi Ambient. A la parada de la Coordinadora d’ONGD els visitants podien conèixer quins són els Objectius del Mil·lenni a través d’una màquina interactiva que convidava als a enregistrar un missatge demanant el compliment dels acords de la Cimera del Mil·lenni. També a l’espai del Centre de Cooperació Internacional de la Universitat de Lleida s’exposava tot tipus d’informació sobre cooperació. Recordant la tasca de Xavier Aluja: Els organitzadors de la Fira, l’Ajuntament de Lleida, el Centre de Cooperació Internacional de la Universitat de Lleida i la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris van tancar la nit del primer dia de la fira al Cafè del Teatre de l’Escorxador per fer un homenatge al qui fou regidor de Drets Civils Cooperació i Immigració, Xavier Aluja, i que impulsà el Solidàrium fins convertir-lo en el què s’ha convertit, un alè d’aire fresc que durant un cap de setmana d’octubre s’enlaira enmig dels edificis i acoloreix la ciutat. Un gran nombre de persones amb idees, sensacions, projectes, rialles i molta esperança per explicar i fer entendre que la construcció del camí cap a un món més just i solidari és a les mans de tots.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2008

+ NOTÍCIES 1. LA FORMACIÓ SOLIDÀRIA TANCA AMB UN AUGMENT DE PARTICIPACIÓ

La tercera edició de les jornades de formació en solidaritat de la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida finalitza enguany amb un balanç positiu pel que fa a participació, principalment l’assistència d’estudiants universitaris.

L’edició anterior, que va comptar amb una mitjana de quinze assistents per sessió, ha incrementat enguany amb més de 40 alumnes inscrits, a banda de l’assistència de tècnics i membres d’entitats solidàries. Els alumnes universitaris podran reconèixer el curs de formació amb un crèdit de lliure elecció gratuït ja que la UdL ha participat en l’elaboració de les jornades a través del Centre de Cooperació Internacional. Les quatre sessions que han format el curs han girat en torn a temàtiques relacionades amb el món de la solidaritat, com la sobirania alimentària, el canvi climàtic, les xarxes socials o la responsabilitat social de les empreses i dels treballadors.

2. UN SENGLAR AMB VOCACIÓ SOLIDÀRIA

El Senglar Solidari, una de les seccions que va introduir la organització del Festival Senglar Rock l’any 2007, repeteix l’experiència amb un major nombre d’entitats. Si a l’edició del 2007 hi van participar només dues associacions, enguany n’hi participen catorze, entre les quals hi ha la Coordinadora d’ONGD, representativa del teixit solidari de la demarcació de Lleida. A banda de la Coordinadora, i de les que repeteixen la seva participació, Alpicat Solidari i l’Associació Anti-Sida de Lleida, s’apunten a l’espai alternatiu del Senglar, l’Associació d’Amics del Sàhara de les Terres de Ponent, el Casal d’Amics de Cuba de Lleida, Creu Roja Joventut de Lleida, Fundació Pagesos Solidaris, Fundació Proide, Sonrisas de Bombay, el Col·lectiu de Suport a Àngel Olaran i Empremtes. A la parada de la Coordinadora va tenir lloc la campanya catalana sobre el 60è aniversari dels Drets Humans que proposava la col·laboració del públic del festival en una cibermanifestació de denúncia. La manifestació virtual, que es va realitzar drant tot l’any 2008 a les quatre demarcacions catalanes, era en el fons un recull d’imatges de totes aquelles persones que volien fotografiar-se exigint el compliment dels Drets Humans.

+ NOTÍCIES 3. PROJECCIONS DE DENÚNCIA I ANIMACIONS PER LA PAU AL CICLE DE CONCÒRDIA

La Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida va participar al cicle Concòrdia durant tot el mes de setembre a través de projeccions de documentals i animacions cedides per diverses ONG com Amnistia Internacional, Intermón Oxfam o Fundació per la Pau. La col·laboració del teixit solidari lleidatà al cicle de música per la pau va comptar també amb la campanya dels Objectius del Mil·lenni, l’exposició de la qual es va poder visitar a l’interior de la Seu Vella de forma paral·lela a les actuacions musicals del programa. Els films i els curts o documentals, en canvi, es van projectar els vespres de cada dijous del mes de setembre al bar La Sibil·la, ubicat al costat de la Seu Vella. Cada dia, i de forma permanent es va poder veure, en una de les pantalles instal·lades a La Sibil·la, la projecció de curtmetratges i espots seleccionats i premiats en la primera edició del concurs que promou Fundació per la Pau “Animacions per la Pau” i que compta amb la col·laboració del festival ANIMAC de Lleida. Dins el programa paral·lel de Concòrdia també es va celebrar el Dia Internacional de la Pau, el 21 de setembre.

4. LA FESTA DE LA COOPERACIÓ REUNEIX ALS ACTORS DE LA SOLIDARITAT CATALANA

Amb el lema “Fem C”, la Festa de la Cooperació Catalana organitzada per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, va obrir dissabte 4 d’octubre les portes per segon any consecutiu amb la voluntat de mostrar les accions que duen a terme tots els actors de la cooperació catalana. La Coordinadora d’ONGD de Lleida va participar amb una parada participant als actes de la festa amb la campanya “Dibuixant lo nou mil·lenni”, que inclou l’exposició sobre els vuit Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i que la Coordinadora ha realitzat gràcies a l’aportació de diversos dibuixants i il·lustradors lleidatans. Des de Lleida, a més, es van tornar a recollir fotografies per a la cibermanifestació pels drets humans. La festa solidària pensada per a tots va estar plena d’actuacions musicals, espectacles itinerants, exposicions dels projectes de la cooperació catalana, jocs i tallers per als més menuts i una gran gimcana solidària.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2008

REPORTATGE: El 0’7 un moviment a Lleida

Un reportatge de: Laura Marín Jordi Domingo

La Coordinadora d’ONG i altres moviments Solidaris de Lleida ha impulsat la recuperació de la memòria del moviment del 0’7, especialment significatiu a la Lleida dels noranta. Es tracta d’exposar uns fets, i el rerefons que els van desencadenar, per deixar-ne constància escrita i intentar evitar que es perdin en l’oblit dels temps. La recerca per a una reconstrucció narrativa dels fets es troba en procés d’elaboració, però permet fer un avançament parcial d’algunes de les fites que van ser significatives.

El treball neix amb la voluntat de fer-hi participar a aquelles persones que en van ser protagonistes. Es va intentar localitzar la major part dels qui ho van viure i s’ha pogut disposar del material que algunes d’aquests persones i entitats han guardat durant més d’una dècada. La recerca es va plantejar amb un rerefons qualitatiu, buscant les referències necessàries en dues fonts principals: els documents d’arxiu de membres del moviment, i la realització d’entrevistes personals i de grups de discussió que han ajudat a recuperar la memòria d’una etapa força intensa. En l’ànim de les persones que participen en l’estudi no sembla tan important recordar un fets que es poden trobar a les hemeroteques sinó analitzar els processos de funcionament, de motivació i de participació de les persones i entitats que en van exercir un lideratge en diferents moments. Es vol explicar una història de la qual ja se’n coneix el final però de la que no s’ha d’oblidar els inicis i la trajectòria. Hi ha dues raons de pes: la primera fa referència a accions i actituds que van fer que la Comissió del 0’7% i més de Lleida fos significativa arreu de l’estat; la segona es refereix a la manera d’actuar, una manera de fer les coses que permetia sentir-se part d’alguna cosa a aquelles persones que eren actives en una actitud molt distant de la que es pot tenir en una organització política o social. Per entendre el procés que va portar a la creació d’un grup que va participar del moviment del 0’7 a la Lleida de la darrera dècada del segle passat cal observar diferents elements. Tots els successos socials tenen una doble vessant local i forana que genera creuaments diferents en cada comunitat. Per això cal partir de la Lleida afectada per un conjunt de processos a escala estatal i internacional i, al mateix temps, de la Lleida que genera unes actituds i unes respostes a mida de les possibilitats que ha anat treballant una part de la seva societat amb el pas del temps. Així, cal parlar d’una societat que, a nivell de l’estat, es troba en un procés de desencís. La transició des del franquisme

havia creat unes expectatives que no semblaven acomplir-se i que en certa manera anaven desmotivant aquella part de la societat que tenia esperances d’uns canvis més profunds. El resultat del referèndum sobre l’entrada d’Espanya a l’OTAN havia deixat un cert mal gust de boca a amplis sectors progressistes i va generar, segurament, un els moments més baixos de les mobilitzacions populars. Sempre des d’un punt de vista parcial, es pot considerar que la societat “activa” es replega en ella mateixa mentre es mantenen i comencen a guanyar força moviments de caire altruista que ja venien d’un passat més llunyà. ONG de diferents finalitats, voluntariat, i altres elements de participació ciutadana al marge del poder establert es converteixen en una via per donar sortida a les inquietuds que es generen de manera constant en tota societat. I la Lleida dels vuitanta i dels principis del noranta no n’és una excepció. El que avui es coneix com a “societat civil” estava organitzada però molt poc coordinada, malgrat algun intent puntual de mitjans dels anys vuitanta que no va reeixir. I és en aquesta situació que en algunes ciutats espanyoles comença a moure’s alguna cosa. Les acampades de l’any 94 a Madrid, Barcelona i altres ciutats de l’Estat tenen la virtut d’encendre una petita flama que aviat es convertirà en un incendi. I Lleida s’hi suma. Un grup de gent diversa, molts d’ells formant part d’entitats però actuant a títol personal es plantegen fer una acampada a la Rambla de Ferran seguint l’exemple que s’estén arreu de l’Estat. I aquest és el moment en que es genera un punt d’inflexió en una societat quieta. L’acampada per demanar la implicació de l’estat en la cessió del 0’7% del PIB als països empobrits permet enllaçar elements locals i globals i, al mateix temps, permet generar una dinàmica de conscienciació i de participació que s’estén a moltes persones que fins

aquells moments no estaven preocupades ni motivades per fenòmens tan llunyans. Cal no oblidar que els mitjans de comunicació, especialment la televisió, van tenir un paper cabdal en fer propers realitats i conflictes d’altres parts del món. A Lleida s’aconsegueix que l’Ajuntament i la Diputació provincial es comprometin a cedir el 0’7% dels seus pressupostos i aquest fet es pot considerar un motiu suficient per mantenir viva la flama que s’havia encès durant l’acampada. Les posteriors intencions de l’Ajuntament de canalitzar el seu 0’7 cap a l’agermanament amb la ciutat de Lérida Tolima mostren dues coses. La primera és el poc coneixement que es tenia del què podia significar el 0’7, si més no a nivell de l’administració; la segona és que el moviment social, que ja separa amb finalitats diferents les ONG i el que s’anomena la Plataforma 0’7, no s’havia acabat amb la fi de l’acampada del 94. A finals de l’any 1996 es realitza una tancada a la parròquia de Sant Andreu de Lleida que serveix, entre altres, per a organitzar el moviment a nivell local i per iniciar una campanya de sensibilització molt intensa adquirint una experiència que serà fonamental per entendre els processos que seguiran. El moviment es dota d’una estructura organitzativa encara que es segueix funcionant de manera assemblaria i per consens en la qual, segons que afirmen alguns dels seus membres, no es realitzava mai cap votació. La Plataforma 0’7 convertida en Comissió 0’7 i més es coordina, participa i s’implica a nivell local i estatal. Els seus membres adquireixen experiència i, gràcies a la diversitat de les seves trajectòries personals i de participació civil, mantenen il·lusió i imaginació en la realització de les accions que es duen a terme. Un fet remarcable és que les accions de sensibilització i denúncia que realitzen aconsegueixen ressò popular, el respecte de la ciutat, de les administracions, dels mitjans de comunicació i de la resta del moviment a nivell estatal. Fins aquell moment s’havia aconseguit, a més de la cessió del 0’7% de l’administració local, la creació d’un moviment amb identitat pròpia, la creació d’una coordinadora d’ONG i la creació d’un Consell Mixt de Cooperació a l’Ajuntament i a la Diputació, a més de sensibilitzar una gran part de la població lleidatana i de coordinar-se en accions i plantejaments teòrics a nivell de l’estat. A finals de 1997 i durant l’any 1998 s’entra en una altra fase del moviment. Amb la discussió del projecte del Llei de Cooperació s’inicia a nivell estatal una campanya per aconseguir una llei de cooperació justa i solidària. Aquest procés arriba amb la maduresa d’un moviment que es converteix en interlocutor de polítics amb accions locals i altres de coordinades a nivell de l’Estat. Destaca l’acció de la penjada a la Seu Vella de Lleida l’abril de 1998, acció que té una repercussió quasi diària als mitjans de comunicació locals, autonòmics i estatals, amb la participació de molt públic i amb la recuperació de les

assemblees multitudinàries com a element de discussió i sensibilització. El moviment està estructurat, funciona, incideix en la societat local i estatal. Esdevé un referent de funcionament i una alternativa de participació política i social. I en aquestes circumstàncies es fa un altre pas endavant: s’organitza la consulta sobre la abolició del deute extern. Aquest és el repte més gran que es va fixar el moviment. Primer calia formar els propis membres de la Comissió en conceptes que anaven més enllà de crear accions de sensibilització per poder-los fer entendre a la ciutadania. Es proposa una consulta de caràcter local l’any 1999 i s’impulsa una consulta popular a nivell de l’estat per l’any 2000 coincidint amb les eleccions generals. I aquest fet genera la creació d’una xarxa, la RCADE/XCADE que absorbeix la plataforma estatal del 0’7 i altres moviments socials. S’obté una gran participació: més d’un milió de paperetes, més de deu mil voluntaris repartits entre més de 400 nuclis de població arreu de l’estat espanyol. Va ser el pas definitiu. Dels inicis assemblearis a la organització d’una treball en xarxa, havien passat pràcticament sis anys de autoformació continuada, de creació d’elements socials i d’implicació econòmica, com la creació d’una botiga de comerç just. La mateixa dinàmica imaginativa dels membres de la Comissió genera la dificultat d’integrar nous elements i porta a l’esgotament que es combina amb els processos lògics de maduració i amb el canvi de prioritats que es generen a nivell personal. La fi del moviment del 0’7 a Lleida deixa empremta en un conjunt d’elements positius com la coordinadora d’ONG en l’àmbit local, i un exemple de democràcia participativa per a moviments socials que obren una via diferent a les existents. És, de ben segur, un exemple que cal recobrar.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2008

OPINIÓ Promeses

Una revisió global de la consecució dels ODM, en un moment equidistant entre l’adopció (2000) i la data límit (2015), mostra un progrés desigual segons els països i dispar dins dels mateixos (Informe Nacions Unides 07). Juntament amb alguns avenços en reducció de la pobresa extrema, increment significatiu de l’escolarització infantil i descens global de la mortalitat infantil, s’observa un retrocés important, el descens de l’esperança de vida a causa de la sida i estancaments rellevants en la reducció de la mortalitat materna, la desnutrició infantil, la manca de sanejament i la sostenibilidad mediambiental entre altres. Cal aglutinar esforços i continuar treballant però l’èxit depèn, en gran mesura, de que els països industrialitzats compleixin la totalitat dels compromisos que van adquirir en la Declaració del Mil·leni. i destinin els recursos necessaris: la pobresa, en totes les seves manifestacions i conseqüències, no és una fatalitat del destí: és possible eradicar- la, “el món ja no vol més promeses sinó fets”. Núria Camps Mirabet

Professora de Dret Internacional Públic i directora del Centre de Cooperació Internacional de la Universitat de Lleida

Una qüestió política

Els refugiats dels Campaments de Tinduf (Algèria) depenen únicament de l’ajut internacional. 200.000 persones es troben a prop d’una catàstrofe humanitària. Tot i així, no és un problema de gana, ni de salud, ni

d’unes condicions climatològiques duríssimes. Es possible que hi hagi infants que, cada dia, se’n vagin a dormir sense sopar. És cert que moltes dones embarassades estan anèmiques. Moltes mares lactants no poden alletar els seus fills. Molts ancians no suporten la calor. Però els sahrauís no necessiten només pa i vacances. Allò que esperen és que es faci una descolonització del territori mitjançant el Referèndum d’autodeterminació. El Poble Sahrauí vol decidir el seu destí. El seu problema no és humanitari, és un problema polític. Antònia Pons

Presidenta de l’Associació d’Amics del Sàhara de les Terres de Ponent

Codi ètic

Darrerament les ONG que tenim com a objecte de treball la cooperació al Desenvolupament i la solidaritat, hem assistit amb impotència al qüestionament o deteriorament de la nostra imatge i feina a causa de les irregularitats denunciades als mitjans de comunicació. Cal destacar que d’ONG n’hi ha de molts tipus i característiques diferents. El que és important per a totes és buscar mecanismes de transparència per tal de visibilitzar una ideologia i bones pràctiques que s’estan portant a terme. El codi ètic és l’instrument més important que disposem les entitats per garantir una bona pràctica. Aquest document on s’exposen els principis ètics i ideològics que ens orienten és sens dubte la base que garanteix a la societat la bona gestió i feina d’una ONG. Formar part d’una coordinadora o federació que vetlla per l’acompliment del codi ètic i que en fa el seguiment és un altra mecanisme que cal considerar a l’hora de valorar la transparència. Gemma Valeri Alfonso

Coordinadora Tècnica de la Coordinadora d’ONG Solidàries de les Comarque Gironines i l’Alt Maresme

OPINIÓ Conocimiento versus conservación

Una somera reflexión sobre la evolución de la humanidad nos permite constatar que los problemas medioambientales se han convertido en una de las mayores preocupaciones de hoy. De nuestra capacidad para encontrar a tiempo soluciones efectivas y aplicables, dependerá la salud del planeta y la conservación de la biodiversidad. La única posibilidad radica en lograr un desarrollo sostenible. Según afirman los científicos, la situación es tan crítica que podríamos hablar de algo más que de simples problemas ambientales: nos enfrentamos a una auténtica crisis ambiental global de resultados inciertos y altamente peligrosos para el futuro de nuestra especie, aunque reversible por el momento. Las soluciones no pueden ser tan sólo tecnológicas; la sensibilización es fundamental y para ello es imprescindible la educación ambiental. El conocimiento de la naturaleza es una tarea básica para equilibrar las relaciones entre humanidad y medio ambiente. Damià Sánchez Naturalista

Seguretat alimentària

Des de Creu Roja creiem que la inversió en projectes de seguretat alimentària a llarg termini és essencial per lluitar contra la fam i la malnutrició als països més vulnerables. La pujada dels preus dels aliments i dels combustibles fa molt complicada la vida de les persones més pobres, sobretot per aquelles que ja lluiten per sobreviure als efectes de la guerra i de la violència. Aquest és el cas de països com ara Somàlia, Iemen, Afganistan i Haití.

Per contribuir a reduir les conseqüències humanitàries de la crisi, Creu Roja té previst reforçar els projectes de seguretat alimentària en aquestes regions. La nova estratègia es finançarà a través d’una crida per valor de 28,5 milions d’euros que permetrà assistir-hi 2,25 milions de persones. I tots hem d’ajudar, de manera que, si us plau, col·laboreu. Mariano Gomà President de Creu Roja Lleida

Víctimes de tortura

En acabar 2007, 250 dones havien estat assassinades per marits violents o familiars a Egipte; més de 300 homes continuaven reclosos a Guantánamo, sense cap acusació ni judici; 60.000 persones romanien recloses a l’Iraq; els atacs als defensors de drets humans continuaven al Marroc... Seixanta anys després que l’ONU aprovés la Declaració Universal dels Drets Humans, que recull en el seu cinquè article que “Ningú no serà sotmès a penes o tractes cruels inhumans o degradants”, Amnistia Internacional ha documentat casos de tortures o altres tractes cruels a més de 81 països. Des de Tailàndia i Indonèsia fins a Síria i Egipte estan implicats en els programes de detencions secretes i lliuraments extraordinaris de la CIA. A Espanya, l’informe “Sal a la ferida” documenta la impunitat efectiva d’agents de policia en casos de tortura i altres maltractaments. És imprescindible que tots els governs investiguin sense tardança i de manera imparcial totes les denúncies de tortura i que condemnin sense reserves els casos de tortura sempre que es produeixin, garantint la reparació a les víctimes i posant a disposició judicial els torturadors. Marián Gutiérrez

Amnistia Internacional a Lleida

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2008

ONU: 60 anys de sèrum sedant

L’any 1948, neteja ètnica realitzada pels jueus a Palestina. 4,3 milions de refugiats reconeguts per l’ONU. L’any 1976, Marroc bombardeja i ocupa el Sàhara Occidental. 175 mil sahrauís malviuen en el desert. Les potències occidentals que controlen l’ONU mantenen excel·lents relacions amb estats com Marroc i Israel. Les agències de refugiats de l’ONU, 60 i 32 anys després d’aquests fets, juguen un paper fonamental facilitant a mantenir una ocupació il·legal que sortiria massa cara, enterrant els drets i les reivindicacions lícites dels refugiats en miserables camps, desnaturalitzant pobles, esborrant la seva identitat i tornantlos dependents de l’ajuda humanitària. Mantenir a milions de persones podrint-se en camps de refugiats sense forçar una solució és ser còmplice, alimentant l’ocupació i sedant la justícia.

Gerard Pifarré

Isish – Xarxa Enllaç Palestina

Un món d’identitats

L’any 2000, estant al nordoccident de Guatemala com a voluntari a l’Instituto Maya Guillermo Woods, l’Abraham, un noi despert i curiós em digué: “Nuestros trajes, nuestras creencias, nuestros rituales, nuestra madre tierra... Eso y mucho más es nuestra identidad. ¿Cómo es la tuya?” Recordo en aquells moments haver fet un gran silenci, intentant comprendre quina era la identitat de Catalunya i Occident que donava respostes a la nostra posició existencial al món i a la història. Occident ha intentat exportar arreu del planeta la seva estèril identitat a través d’un únic concepte de desenvolupament intrínsecament eurocèntric i economicista. Resulta difícil combatre-ho, però la cooperació al desenvolupament comença avui a plantejar molts diferents tipus de desenvolupament a partir de l’expressió autònoma d’alguns moviments indigenistes, que tot i ofegar-se en aquest complex entramat globalitzat d’interessos, també despunta gràcies especialment a les noves tecnologies de la informació i a la sensibilitat d’una nova i instruïda classe mitjana occidental (i no occidental), que comença, per fi, a trobar el rumb a través d’una nova identitat basada en valors postmaterialistes i intangibles. David Ortiz

Hi ha partit

Sovint diem que, el Dia Internacional de la Pau ha de servir per a tenir més espai per a sensibilitzar sobre la cultura de pau. Però també està bé aprofitar-lo per a avaluar com anem de “salut” de pau. Hem avançat o retrocedit en 1 any? Com sempre, hi ha llums i ombres. Però dues coses estan clares: hem comprovat (des de la situació a l’Orient Mitjà al Càucas) que els principals líders polítics del món no excel·leixen, precisament, per una actitud responsable i sensata. Alhora, però, també hem constatat que quan hi ha una actuació ferma i decidida de la societat civil, l’opció de la pau (acord contra les bombes de dispersió) és imparable. Empat? No, senzillament hi ha partit: juguem-lo. Jordi Armadans

Director de Fundació per la Pau

Director de la Fundació PROIDE

Educació superior

En l’actualitat ens trobem en la societat del coneixement, però amb quina finalitat estudiem? Per aconseguir un desenvolupament i progrés econòmic i social o per tenir dependència del món laboral i dels diners? Sigui pel que sigui molta gent del món vol estudiar per obtenir coneixement, un títol i reconeixement social. Els països del sud reben ajudes de països donants, entitats o organismes multilaterals per enfortir l’educació i millorar el progrés. Però qui decideix en què s’inverteix en l’àmbit educatiu, segons les necessitats o s’inverteix en infrastructures per imposar un model occidental? S’inverteix en educació superior o no es necessari que arribin a la universitat els més “pobres”? La cooperació lleidatana ha invertit en educació superior en pobles indígenes amazònics amb el Projecte Yachay, a l’Equador. Montse Vela

Grup Empremtes d’Alcarràs

ENTITATS Agència Adventista pel Desenvolupament de Recursos Assistencials (ADRA) Ajuda en Acció Alpicat Solidari Arquitectes sense Fronteres Associació Amics de la UNESCO de Lleida Associació Catalana per al Desenvolupament i la Cooperació - Lleida.cat Associació d’Amics del Sàhara de les Terres de Ponent Associació pels Drets Humans a l’Afganistan (ASDHA) Associació per les Nacions Unides (ANUE) Casal Amics de Cuba Centre de Cooperació Internacional de la Universitat de Lleida Centre Llatino-Americà de Lleida Col·lectiu de Suport a Àngel Olarán Comitè de Solidaritat Óscar Romero Creu Roja Delegació Diocesana de Missions de Lleida Empremtes d’Alcarràs Federació d’Associacions de Veïns de Lleida (FAVLL) Fundació Ferreruela Sanfeliu Fundació Lleida Solidària Fundació Pagesos Solidaris Fundació Pau i Solidaritat - CCOO Garrigues Cooperació Internacional Intermón Oxfam Justícia i Pau – Lleida Lo CaCau Mans Unides Medicus Mundi Plataforma Lleidatana contra la Llei Helms Burton i el Bloqueig a Cuba Fundació Proide - Mollerussa UNICEF

Amb el suport de:

Bisbe Mart铆 Ruano, 18 altell 3a - 25006 Lleida Tel i Fax: 973 268 278 www.coordinadora-ongd-lleida.cat

Amb la col路laboraci贸 de: