Cop d'ull, agost del 2014

cop d’ull

Segueix-nos a

Societat

Mobilitat

Esports

Primera pedra de la nova residència d’Amposta #

Més busos a BCN #

Oriol Romeu, tres anys al Chelsea #

pag. 18

pag. 14

TEMA DEL MES / CADA ESCALA DE L’STAR FLYER POT DEIXAR 10.000 EUROS A L’EBRE

Primers creuers de luxe a la Ràpita

pag. 34

La PDE topa amb Mas pels 25 anys del Consorci d’Aigües de Tarragona

El discurs del president de la Generalitat per commemorar l’arribada de l’aigua de l’Ebre al Camp de Tarragona ha provocat el primer xoc important entre el moviment social i el govern de CiU, tot i el clima de col·laboració contra el nou Pla Hidrològic. #p3 i 4

Lluís Soler PRESIDENT DEL CONSELL DEL BAIX EBRE

#p21 i Teleobjectiu #p10 i 11

“Un centre de referència” #p9 La descontaminació de Flix, al 50%

#p24 El BEI accepta la renúncia al Castor

#p27

cop d’ull

P PORTADA

Agost 2014 // 3

25 ANYS D’AIGUA EL PRESIDENT MAS va protagonitzar la commemoració dels 25 anys de l’arribada de l’aigua de l’Ebre al Camp de Tarragona. Va ser en un acte a la planta potabilitzadora de l’Ampolla, unes instal·lacions que per molta gent de l’Ebre simbolitzen “l’espoli del territori”, encara que l’aigua del CAT també arriba a municipis del Baix Ebre

i el Montsià. A les Terres de l’Ebre hi ha una opinió molt extesa que, al territori, el CAT només ha beneficiat les comunitats de regants del Delta. Però els regants també recorden que encara hi ha obres pendents com a contraprestació del minitransvasament.

Diferents sensibilitats que el discurs de Mas no va tenir en compte. G.M.

AIGUA

Minitransvasament qüestionat La PDE esmena el discurs del president Mas a l’acte per celebrar els 25 anys del Consorci d’Aigües de Tarragona

Gustau Moreno TORTOSA Aquest 31 de juliol ha fet 25 anys que el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) va posar en funcionament la distribució d’aigua potabilitzada des de la planta de l’Ampolla. El CAT es va crear a partir de la llei 18/81 que regula el minitransvasament d’aigua de l’Ebre fins al Camp de Tarragona, i pot gestionar una concessió de fins a 4 metres cúbics per segon d’aigua per als municipis i indústries del mateix consorci. Un CAT que el passat 10 de juliol va voler commemorar el seu primer quart de segle amb un acte a la planta potabilitzadora de l’Ampolla, amb la presència del president de la Generalitat.

En aquesta celebració, Artur Mas va afirmar que gràcies al CAT tant el Camp de Tarragona com les Terres de l’Ebre tenen resolt “el problema de l’aigua”, i va advertir que altres territoris hauran de fer “determinades coses” per garantir els abastaments d’aigua que el sud de Catalunya ja ha resolt.

Unes paraules de Mas que es podien intepretar com un nou missatge a les terres de Lleida perquè acceptin l’ús de l’aigua del Segre per a l’àrea metropolitana de Barcelona, potser a través de la concessió del canal Segarra-Garrigues.

A més, el president de la Generalitat va agrair la “visió de país” i el “coratge polític” dels que van tirar endavant el projecte del CAT. De fet, va assegurar que, vist en perspectiva, si no s’hagués impulsat ara fa 25 anys hauria estat “un desastre total”. “No s’hauria pogut desenvolupar ni la indústria, ni el turisme, ni una part del

El moviment social torna a reivindicar el retorn progressiu de la concessió d’aigua de l’Ebre a Tarragona

camp, ni els regants, ni alguns municipis”, va afegir-hi Mas. Segons el president, el CAT és un exemple de “consens”, de “fer pinya” i de “guanyar tothom”. “Si em permeteu dir-ho així, és el Win-Win al quadrat: win pels regants, win per la indústria, win pels municipis i també per les persones”, va manifestar Mas. Malestar a la PDE Pocs dies després, les paraules de Mas a l’acte dels 25 anys del CAT van provocar la reacció de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). El moviment social va rebutjar “l’excés de triomfalisme” de les declaracions que es van fer a la planta de l’Ampolla, i va recordar que el minitransvasament “no ha fet cap favor” a les Terres de l’Ebre. De fet, la PDE va criticar Mas per haver dit que sense el CAT s’hagués produït un “desastre total”, i va assegurar que amb l’aigua del minitransvasament s’han desenvolupat les comarques del Camp de Tarragona, però no les de les Terres de l’Ebre. En realitat, la PDE sempre ha qüestionat el model de gestió del CAT, fins al punt que fa temps que ve advertint que els nous “transvasaments encoberts” de l’Ebre, a través dels canals Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues, es volen impulsar copiant el model de gestió del consorci del minitransvasament. Així, la PDE va alertar el govern de CiU que no compartiran un model de desenvolupament per a Catalunya basat en el CAT, i va reiterar la seua petició històrica perquè es retorne, de forma progresssiva, la concessió de 4 metres cúbics per segon que té el CAT per subministrar aigua de l’Ebre al Camp de Tarragona.

La intervenció de Mas a l’acte del 25 anys del CAT. // FOTO: GENERALITAT DE CATALUNYA.

Manolo Tomàs (PDE): “El CAT és la sangonera de les Terres de l’Ebre, és el model equivocat”

El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs.// FOTO: ACN

El portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Manolo Tomàs, va voler escenificar la primera topada important del moviment social amb el govern de CiU, tot i el clima de col·laboració en la lluita contra el nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre. Tomàs va advertir Mas que a la PDE no comparteixen la seua visió “triomfalista” sobre el minitransvasament a Tarragona, una obra que Jordi Pujol va activar el 31 de juliol de 1989 prement el botó a la planta de l’Ampolla per acabar

amb els problemes d’abastament del Camp de Tarragona. “Això és la sangonera de les Terres de l’Ebre, és el model equivocat del desequilibri territorial i de la venda de l’aigua”, va afirmar Tomàs. Segons el portaveu de la PDE, el model del CAT és “totalment contrari” a la seua idea de país i de gestió de l’aigua. El també portaveu Joan Antoni Panisello va recordar que, al llarg de 25 anys, les indústries i municipis del Camp han fet inversions per obtenir aigua d’altres fonts.

cop d’ull

4 // Agost 2014

PORTADA MEDI AMBIENT

El Tribunal Suprem admet el recurs de la PDE contra el pla hidrològic de l’Ebre El contenciós del moviment social, presentat el 23 d’abril, alerta que el pla podria “liquidar” el tram final del riu

La plataforma enllesteix també una queixa davant la Comissió Europea i una petició a la Convenció Ramsar mateixa manera, la PDE ha anunciat la presentació d’una petició a la Convenció Ramsar sobre els efectes del pla hidrològic en els ecosistemes del Delta. El conveni Ramsar és un tractat internacional per a la conservació i l’ús sostenible de les zones humides, del qual forma part l’Estat espanyol. La PDE ha signat la seua petició al costat de les organitzacions ecologistes Greenpeace, SEO/Bird Life, WWF, Ecologistes en Acció i Amigos de la Tierra, perquè Ramsar face complir a Espanya el seu compromís de conservar el Delta.

Gustau Moreno TORTOSA El Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs contenciós administratiu que la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i l’organització ecologista Depana van presentar la primavera passada contra el nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre. El recurs davant l'alt tribunal espanyol és només un dels diversos fronts oberts pel moviment social per combatre la llei que redueix el cabal ambiental del tram final de l'Ebre, tot prioritzant els nous regadius aigües amunt del Delta. A més, la PDE també té previst formalitzar en les properes setmanes la seua queixa contra el pla hidrològic a la Comissió Europea.

La lluita jurídica a Espanya és una de les potes de l’estratègia de la PDE en la mobilització contra el nou Pla Hidrològic de La PDE ha presentat una petició a la Convenció Ramsar sobre els efectes del pla nou hidrològic sobre el delta de l’Ebre, al costat de grans organitzacions ecologistes. // FOTO: SÍLVIA ALARCÓN.

La denúncia de la PDE es va presentar de la mà de l’organització ecologista Depana Però el moviment social confia sobretot en Europa l’Ebre, aprovat pel govern del PP a finals de febrer. L'accepta-

ció a tràmit per part el Suprem referma les tesis de la PDE sobre la política del govern al PP, a qui retreuen que l'aplicació del pla de conca pot “liquidar” el tram final del riu i el Delta des del punt de vista ambiental, econòmic i social. A més, l’aliança amb Depana s’explica perquè, en l'àmbit jurídic, la PDE treballa colze a colze amb les principals organitzacions ambientalistes de l'Estat.

Però conscients de la força política del govern del PP, l'atenció se centra en bona mesura cap a les decisions que puga prendre Brussel·les. “A Europa, el nivell de pressió del govern espanyol és mínim. Però aquí és molt forta. A Brussel·les està molt desacreditat. I fins i tot ens pot anar bé que ens pressioni", ha assegurat el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. De fet, el portaveu recorda que l'executiu

del PP té "molts contenciosos" oberts a Europa en matèria ambiental, i que “els perd tots". En la mateixa línia, Tomàs creu que la possibilitat que l'exministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, puga arribar a ser comissari de Medi Ambient seria un "greu error" i un "descrèdit total" per a la Unió Europea, a qui ja han fet arribar els seus incompliments durant la seua etapa al govern espanyol. De la

Piraguada per l’Ebre Però més enllà de l’estratègia jurídica, i per seguir reforçant la lluita europea, la PDE continua apostant també per la mobilització social. És en aquest context que, el 13 de juliol passat, la PDE va celebrar la catorzena edició de la Piraguada en Defensa de l’Ebre, nascuda durant la mobilització contra el Plan Hidrológico Nacional (PHN) i que s’ha consolidat com una “activitat reivindicativa” del territori. La festa de la PDE, amb més de 150 embarcacions, va començar a dos quarts de deu del matí a Xerta i va finalitzar a la una del migdia a Tortosa, on va celebrar-se una musclada popular. La PDE no descarta noves mobilitzacions a la tardor, després de la presentació de la seua queixa contra el pla hidrològic de l’Ebre davant de la Comissió Europea.

TRIBUNALS

Gimeno, imputat pel Xerta-Sénia Gustau Moreno TORTOSA El titular del jutjat número 2 de Tortosa ha imputat l’exdirector dels serveis territorials de Medi Ambient, l’ecosocialista Víctor Gimeno, en la investigació judicial oberta sobre les obres del canal de regadiu Xerta-Sénia. Al març del 2010, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) va denunciar al Seprona de la Guàrdia

Civil la construcció d’una bassa del regadiu dins del Parc Natural dels Ports, i fa uns sis mesos el jutge va decidir imputar Gimeno a instàncies de la Fiscalia per suposats delictes urbanístics i ambientals. De fet, les diligències van més enllà de l’obra i també qüestionen la utilitat i el dimensionament del projecte del Xerta-Sénia. I és que la denúncia de la PDE afirmava que tant la bassa de regulació de l’Ossera, al terme d’Alfara de Carles, com el

mateix canal Xerta-Sénia, no havien estat programats d’acord amb les dimensions del projecte, sinó que excedien aquestes suposades capacitats per propiciar un transvasament de l’Ebre cap al País Valencià.

En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, Gimeno ha afirmat que té la consciència “ben tranquil·la”, i ha recordat que en cap cas va promoure ni aprovar el projecte que impulsava el Departament d’Agricul-

tura a través de l’empresa Regsa, i que tampoc va participar en l’autorització de la declaració d’impacte ambiental. Gimeno ha assenyalat que ningú va presentar al·legacions a les obres de la bassa, i que els tècnics van detectar la ubicació irregular en el moment de demanar els permisos.

Amb tot, la Generalitat va introduir modificacions per evitar els impactes sobre la flora i la fauna, especialment l’abeuratge i la nidificació de les aus.

Una imatge d’arxiu de Víctor Gimeno. // FOTO: ACN.

cop d’ull

Agost 2014 // 5

PORTADA POLÍTICA

Llum verd del Montsià al macroconsorci ambiental L’acord permet gestionar EbreBiosfera i ampliarà les competències més endavant Gustau Moreno AMPOSTA El ple del Consell Comarcal del Montsià ha aprovat inicialment la constitució del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE), juntament amb el consell del Baix Ebre. L’aprovació va fer-se amb els vots en contra dels grups d’ERC i d’ICV, en el segon intent i després que el mes d’abril passat la creació del COPATE quedés damunt de la taula: uns informes de secretaria i d’intervenció havien alertat que l’expedient estava incomplet i que només es podia autoritzar una declaració d’intencions.

D’entrada, el COPATE es limitarà a gestionar la Reserva de la Biosfera, ja que la resta de competències que haurà d’assumir aquest macroconsorci, com ara la gestió comuna dels residus o el tractament de plagues, seran assumides quan es dissolguen i es puguen fusionar els cinc consorcis que tenen operatius els consells del Baix Ebre i el Montsià.

Però la necessitat de posar en funcionament l’àrea del COPATE que ha de gestionar la Reserva de la Biosfera ha estat un dels elements claus per accelerar el procés.

En aquest sentit, el president del Consell Comarcal del Montsià, Joan Martín Masdéu, ha reiterat que la gestió de la resta d’àrees que s’han d’integrar en el nou consorci encara haurà d’esperar fins que es dissolguen els ens que fins ara les desenvolupen, com els dos consorcis de residus o el Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià (CODE). “Malgrat que suposarà una llarga i dificultosa trajectòria per la complexitat que representa l’extinció dels ens preexistents, con-

fiem que el COPATE serà una bona eina per al desenvolupament del territori”, ha assegurat Masdéu, tot afegint-hi que els informes de secretaria i intervenció han indicat una sèrie de recomanacions sobre com haurà de funcionar el COPATE. ERC dubta del calendari Per la seua banda, la federació ebrenca d’ERC ha posat en dubte que els tràmits per dissoldre els cinc consorcis es puguen fer en sis mesos, i que en aquest termini es puga posar en funcionament el nou ens amb plenes competències. Fins ara, els republicans havien qüestionat altres aspectes del projecte, com ara la poca representativitat dels ajuntaments del territori. El portaveu del grup d’ERC al Montsià i alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, ha afirmat que la nova llei estatal de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local només dóna un termini de sis mesos per dissoldre els consorcis existents i fusionar-los en el nou; en cas contrari, la tramitació hauria de tornar a començar de zero. A banda, el secretari d’organització d’ERC a l’Ebre, Albert Salvadó, també ha afirmat que la Reserva de la Biosfera no hauria d’estar emmarcada en un consell comarcal o en un altre, ja que es tracta d’un “projecte de territori”. “No s’entèn que l’òrgan encarregat de la gestió de la marca no correspongui a tot el territori de la reserva”, ha dit Salvadó. ERC, però, ha reiterat que el COPATE serà important per al territori i per aconseguir un important estalvi econòmic.

D'altra banda, el delegat de la Generalitat a l’Ebre, Xavier Pallarès, ha assenyalat que confien en què la marca EbreBiosfera puga estar registrada al setembre.

[] El nou COPATE, que gestionarà la Reserva de la Biosfera, es va presentar a l’abril. / Foto: ACN

cop d’ull

6 // Agost 2014

O OPINIÓ

CONFIDENCIAL: PODEMOS A TORTOSA EL COL·LECTIU de gent que està intentant organitzar un nucli de Podemos a Tortosa va celebrar una de les seues primeres reunions el passat 18 de juliol, amb una vintena de persones. Un dels principals impulsors per aconseguir la implantació del partit liderat per Pablo Iglesias és el publicista Leonard Sanz, qui a les eleccions municipals del 2011 va ocupar el lloc nú-

mero 8 a la candidatura del Partit Popular que va encapçalar l’independent Xavier Dalmau, únic regidor del PP a l’Ajuntament de Tortosa. Per tant, alguns dels que van poder assistir a la reunió embrionària de Podemos a la capital del Baix Ebre es van sorprendre molt de veure Sanz entre els impulsors d’aquest projecte polític, situat a l’esquerra de l’esquerra. I va ser una reu-

nió embrionària perquè bàsicament es va explicar el funcionament provincial de Podemos, fins al punt que les trobades importants es fan a Tarragona, en el que es coneix com a Círculo Podemos Tarragona y Provincia. És a dir, una macroestructura provincial sense tenir estructurades les poblacions.

Prioritzaran les eleccions espanyoles per davant de les municipals?

El valor de les persones

Salvador Peiró SOCIÓLEG

EXISTEIX UN VALOR basat en la capacitat dels humans d’atorgarse els uns als altres el poder d’influir culturalment en el grup, i que ve a reflectir les credencials culturals de la societat en què es pren la decisió. Em refereixo al valor social de les persones. Així, per posar alguns exemples, donem per fet que un emprenedor és un individu valent, creatiu, perseverant, constant... En el mateix sentit, l’empresari té carisma, està segur d’ell mateix i és triomfador, incansable o resolutiu, i finalment, un voluntari té les credencials de la solidaritat, la generositat o l’altruïsme, entre d’altres. En aquest sentit, la quantificació del valor social d’una persona sempre es fa dins de les qualitats associades al grup que prèviament hem creat; empresaris, voluntaris, polítics, funcionaris, etcètera, i al moment en què la fem, perquè el valor social dels individus depèn, en bona mesura, del context històric i social en el que es defineixen les seves trajectòries. I d’aquesta manera, aquestes qualitats de grup ens permeten projectar una sèrie d’axiomes al voltant de les quals,

finalment, recreem les històries que ens proporcionen la seguretat necessària per orientar-nos en un món sempre hostil. Però com no podia ser d’un altra manera, sempre tenint en compte que el context històric i social vénen avalats per les formes i fonts predominants en què la informació arriba i influencia els diversos grups d’individus.

AVUI TANT L’EDUCACIÓ com la informació són immediates i globals, i això les converteix en una arma molt poderosa a l’hora de gestionar la distribució del valor social, situant a través de l’adoctrinament, més o menys explícit, a determinats grups socials al cim de l’escala social. Amb això, els poders fàctics aconsegueixen moldejar les classes socials d’acord amb els seus interessos, tot neutralitzant una consciència de classe amenaçadora. Així ens trobem que, al nostre país, empresaris, emprenedors, i joves (formats) tenen el privilegi de gaudir del valor social més alt i, conseqüentment, convertir-se en models socials que tothom desitja emular.

Tots els mitjans de comunicació en van plens. Entrevistes i reportatges a triomfadors en el món dels negocis (quants d’aquests s’han trobat l’empresa ja feta?); altaveus per als gurús de l’economia i les noves tecnologies

“

El valor social dels individus depèn, en bona mesura, del context històric i social en el que es defineixen les seves trajectòries” (quants d’aquests viuen més de la seva dialèctica que de l’originalitat i funcionalitat dels seus coneixements?); ajudes i campanyes per als joves (quants joves en treuen un profit determinant?); àlbums fotogràfics per als faranduleros i faranduleres, en definitiva; una colossal rotativa de textos intermi-

nables que criden a l’adoració abnegada a aquests estendards de l’actual societat.

EL VALOR D’UNA COSA és el que nosaltres li volem donar i el valor social de les persones és el que acceptem que altres ens proposin. D’aquesta manera, se’ns informa contundentment dels concilis de polítics i empresaris, se’ns invita a seguir els consells (desinteressats) dels empresaris, i se’ns atabala amb els seus èxits.

En canvi, ningú recorda als petits treballadors autònoms i als assalariats del sector públic i del privat, ningú reconeix que el sistema educatiu imperant és una fàbrica de joves sense formació ni motivació, i ningú accepta que el capital familiar és el més important per triomfar. Quan donem un valor social a un grup determinat d’individus construïm la mateixa societat en la que volem viure.

Conseqüentment, som el resultat de les nostres pròpies valoracions i això mateix ens desautoritza per a la militància crítica, i ens paralitza, finalment, qualsevol mecanisme de transformació social.

No tot s’hi val, hi ha una altra manera de fer política!

CREC EN LA TRANSPARÈNCIA i la practico. Per això no accepto que en el darrer ple la portaveu del grup municipal de CiU digués que en la meva gestió de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (Idece) em van cessar per deixar un forat econòmic.

Meritxell Roigé menteix.

RES MÉS LLUNY de la realitat.

Mai he amagat, ni he de fer-ho, que en la meva gestió davant de l’Idece em vaig equivocar.Tal i com reflecteixen els informes que puc facilitar a qui m’ho demani, a l’Idece hi va haver errors de procediment, es van fragmentar contractes per tal d’agilitzar accions i pagaments als proveïdors; però en cap cas es va produir cap irregularitat econòmica i ningú em pot acusar d’haver-me’n beneficiat personalment.

EN CONSEQÜÈNCIA amb el meu pensament ètic, i assumint la meva responsabilitat, vaig presen-

tar la meva dimissió voluntària i cusa falsament d’haver comès un irrevocable, en un acte que és molt delicte. El 2013, arran de la devopoc habitual en els polítics d’a- lució de la meva targeta de l’aparquest país però conseqüent amb la cament municipal, l’alcalde Bel va meva forma d’entendre la vida pú- respondre amenaçant amb deblica. Mai ningú no va formular cap nunciar-me al jutjat. A hores denúncia judicial contra mi, ni tant d’ara encara espero la denúncia. sols una actuaDe la mateixa ció meva, quan forma que vaig vaig ser director fer aleshores, i de l’Idece. Vaig en virtut de la cometre, sens transparència dubte, una greu que sempre he Mai ningú no va errada de prodefensat, des formular cap denúncia cediment, una d’aquí encoratjo judicial contra mi ” errada, d’altra a qui vulgui que banda, força havagi als tribunals bitual en les ada denunciar-ho. ministracions públiques, que alguns dels que ara m’acusen MAI NO HE AMAGAT res que també han comès. tingués a veure amb la meva activitat pública. I és que sempre he EM NEGO A ACCEPTAR les in- cregut en la transparència, com sinuacions de Roigé, que utilitza una peça fonamental en la políun doble raser per mesurar. Crec tica. Per això considero inadmisque, en política, no tot s’hi val. No sible que se m'associï amb la és la primera vegada que se m’a- comissió d’un delicte.

“

ÉS EVIDENT L’INTERÈS de l’equip de govern d’atacar la meva figura amb febles acusacions, però jo no tinc res a amagar. Al contrari: puc defensar la meva trajectòria amb la mateixa força amb què defenso els meus principis.

ALS CIUTADANS i ciutadanes de Tortosa els importa molt poc els problemes dels polítics i els puc assegurar que hi ha una altra manera de fer les coses. Estic aquí per escoltar i defensar aquests ciutadans i ciutadanes, per fer propostes i per estar del costat dels que més ho necessiten, no per entrar en la guerra del “i tu més!”.

CREC QUE L’ALCADIA de Tortosa, per la qual estic deixant-me la pell, requereix total transparència, més encara en els temps que corren, en els quals tant abunden la desconfiança, la sospita i les males arts, xacres totes elles que penso contribuir a eradicar.

Enric Roig PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC I CANDIDAT A L’ALCALDIA DE TORTOSA

cop d’ull

Agost 2014 // 7 Edita: Doble Columna, s. l.

Av. Remolins 24 - TORTOSA Tel. 977 58 80 32 premsa@uncopdull.com www.uncopdull.com Cop d’Ull només expressa la seua opinió en els editorials. Els articles publicats exposen el punt de vista dels autors.

La direcció de la empresa Doble Columna, s.l. declina tota responsabilitat vers els comentaris dels seus col·laboradors.

SERÀ NOTÍCIA EL 4 D’AGOST ha de celebrar-se l’assemblea extraordinària de socis de la cooperativa agrícola de l’Aldea. Una convocatòria que ha de marcar d’una manera decisiva el futur d’una entitat tocada de

mort des de la fallida de la secció de crèdit, al desembre del 2011. Gairebé tres anys després del bloqueig dels comptes, els socis poden certificar també la mort de la cooperativa si no donen suport a la junta.

Dipòsit Legal:

T-52/95 Amb el suport:

Director Gerent: Albert Roda Director: Gustau Moreno Directora Adjunta: Cinta Bonet Redacció: Cinta Bonet, Gustau Moreno, Judit Brú, Sílvia Alarcón Disseny : Claudio Ena, Jordi Aljarilla Imatge: Eduardo Bertolín, Manolo Velázquez Col·laboradors: Enric Bayerri, Jaume Querol Administració: Noelia Castillo Comercials: Maria José Vicente, David Fornós

ENVIA’NS ELS TEUS ARTICLES D’OPINIÓ premsa@uncopdull.com

CARTES AL DIRECTOR cartes@uncopdull.com

OPINIÓ

EDITORIALS

L’agenda pròpia de la PDE per aturar el Pla Hidrològic ‘admissió a tràmit del recurs contenciós administratiu contra el nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre ha reforçat l’estratègia de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). El recurs es va presentar de la mà de l’organització ecologista Depana i gairebé per sorpresa, aprofitant la Diada de Sant Jordi i al marge del govern català. En l’oposició al nou Pla Hidrològic, i a diferència de la mobilització de fa 14 anys, la PDE està tenint ara el suport moral del govern de CiU, però la línia d’acció no està sent la mateixa i la Generalitat i el moviment social no estan seguint els mateixos calendaris.

L

EL CONSELLER Santi Vila no ha volgut tancar les portes al diàleg amb el govern de l’Estat per renegociar el cabal ecològic, i a principis d’abril va explicar que la Generalitat esgotaria la via administrativa per intentar modificar el Pla Hidrològic abans d’iniciar la batatalla judicial i europea.

Un canvi de plans que va descol·locar la PDE en sortir de l’esperada reunió de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, a Amposta. El recurs del govern ca-

positivament el recurs que la Generalitat presentava davant del govern espanyol. Però el moviment antitransvasament ha seguit fent el seu propi camí, i al mateix temps també està enllestint la seua queixa davant de la Comissió Europea, sense esperar a què la Generalitat acabe de decidir-se a presentar batalla a Brussel·les. De fet, el 30 de maig el Consell de Ministres rebutjava el requeriment del govern català per frenar el Pla Hidrològic, i el conseller Vila tornava a advertir amb un recurs davant del Tribunal Suprem i amb formular denúncies davant de les institucions europees. Però ha fet alguna cosa més, a part d’aquestes declaracions?

La PDE té ara el suport moral de CiU, però la línia d’acció no és la mateixa i la Generalitat i el moviment social no segueixen els mateixos calendaris talà havia de presentar-se abans del 5 de maig davant del govern de l’Estat, i si no prosperava aleshores la Generalitat es plantejava recórrer el Pla Hidrològic davant del Tribunal Suprem. Però la PDE es va avançar i ja va fer-ho el passat 23 d’abril.

TOT I AIXÍ, públicament, la PDE declarava que veia molt

LA PDE està fent bé de seguir la seua agenda per aturar el Pla. El govern de CiU té el seu propi ritme i les seues necessitats polítiques, que històricament no han coincidit amb l’estratègia del moviment en defensa de l’Ebre.

Connexió ebrenca amb l’aeroport del Prat L’ESTIU ha portat la posada en funcionament d’un nou servei de bus que permet connectar les línies a les Terres de l’Ebre amb l’aeroport de Barcelona. De l’1 de juliol al 31 d’agost, un servei de llançadora permet que els usuaris de l’Ebre no hagin d’entrar fins a la ciutat de Barcelona i haver de canviar de bus o bé agafar un tren per poder arribar a l’aeroport del Prat. Amb el transbordament que fan a la parada de la via de servei de l’autovia C-31, a l’altura de Gavà, els ebrencs que vagin a l’aeroport podran estal-

viar-se entre 40 minuts i una hora per poder accedir a la terminal 1 del Prat.

L’ANY 2013 va haver-hi un total de 4.420 expedicions d’autobús entre les Terres de l’Ebre i Barcelona, que van portar un total de 132.632 viatgers. Una xifra que representa una ocupació mitjana de 30 viatgers per expedició. A banda, a l’octubre s’incrementaran les expedicions d’autobús entre l’Ebre i Barcelona, tant des de dilluns a divendres com els dissabtes. Esperem mesures semblants als trens.

L’hora de la veritat de la neteja del pantà de Flix LES OBRES DE NETEJA de l’embassament de Flix avancen segons el calendari previst, i els treballs haurien d’estar totalment finalitzats abans d’acabar el 2015. Segons els tècnics de la societat estatal Acuamed, ja s’han extret el 50% dels 900.000 metres cúbics de fangs con-

taminats. La millor notícia seria que durant els propers tres mesos, quan s’ha d’extraure la part més complicada dels residus, tota la feina que queda es fes amb la mateixa normalitat i sense incidents. També que es facen les obres pendents del pla de compensacions.

EL MUR Manel Ferré

Roberto Olivan

ALCALDE D’AMPOSTA

COREÒGRAF I DIRECTOR DEL FESTIVAL DELTEBRE DANSA

Al costat de la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha col·locat la primera pedra de la nova residència d’avis. Munté ha reiterat el compromís del Govern per finançar les places.

La desena edició del festival Deltebre Dansa ha estat un èxit. El ballarí i coreògraf tortosí, que enguany ha rebut el Premi Nacional de Cultura, ha convertit Deltebre en un referent internacional.

Maria José Català CONSELLERA VALENCIANA D’EDUCACIÓ

L’Ajuntament de Morella, la direcció del col·legi Mare de Déu de Vallivana i l’AMPA del mateix centre esperen la resposta de la conselleria d’Educació. L’escola fa anys que necessita reformes.

Jordi Jordan

Carles Luz

PROMOTOR DE MOVEM TORTOSA

PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DE LA TERRA ALTA

Tot i que acaba de ser designat candidat d’Iniciativa per al 2015, Jordan és un dels impulsors de la nova marca electoral Movem Tortosa. Un nou projecte polític en què no té garantit ser el cap de llista.

A partir del setembre, l’Institut Terra Alta de Gandesa tindrà un punt de suport integral de l’Institut Obert de Catalunya (IOC).

A més de formar els joves, farà funcions d’escola d’adults i d’idiomes.

cop d’ull

8 // Agost 2014

OPINIÓ

Viatge al Marroc

Montserrat Esteve PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ D’AMIGUES I AMICS DE LA UNESCO A TORTOSA

UN GRUP DE 21 PERSONES de Tortosa i Amposta integrat per membres de l’Associació UNESCO Tortosa, i persones relacionades amb el món educatiu, social i cultural hem tingut l’ocasió de ser el primer grup de Catalunya i de l’Estat espanyol que ha participat en un projecte d’intercanvi per conèixer el país d’on han emigrat moltes persones que ara són nous ciutadans de la nostra terra. I ho hem fet d’una manera privilegiada acollits i guiats pels dos professors de Llengua i cultura àrab, Rachid El Ouahi i Rachid El Mahiri, que des de fa tres anys tenim a les escoles de Tortosa, i per dos persones més marroquines que fa anys viuen a Tortosa, Mohamed Ait Abou i Ali Bikri.

Aquest viatge, igual que la possibilitat de tenir els professors de llengua i cultura àrab a Tortosa, són una iniciativa del país veí de la “Fundació Hassan II per als marroquins residents a l’estranger”, iniciatives que tenen per objectiu promoure el coneixement de la cultura d’origen a les persones emigrades i l’intercanvi d’experiències amb els país que els acull.

miliars dels amfitrions ens van organitzar una festa d’aniversari d’una de les persones que vam fer el viatge, on vam degustar els dolços i pastissos tradicionals.Vam poder passejar pels carrers, degustar l’excel·lent gastronomia, conèixer la seva gent. Vam tenir ocasió d’aprendre dels nostres amfitrions i acompanyants marroquins l’art i el joc del regateig a les medines per fer bones compres, i no ens vam deixar perdre una sessió als “hammam” típics, sorprenents per a nosaltres.

periències i a eliminar tòpics i prejudicis cap a un país i unes persones amb les que convivim actualment. I en especial als organitzadors marroquins i a les seves famílies, per aquest projecte i per les seves atencions, generositat i hospitalitat. També agrair les facilitats i la bona acollida al seu país que ens han dispensat totes les persones, institucions i espais culturals que hem visitat. La valoració de totes les persones que vam fer el viatge no podia ser més positiva.

VULL AGRAIR I FELICITAR a la Fundació Hassan II, en nom de l’Associació UNESCO Tortosa, com a entitat col·laboradora en l’organització d’aquest viatge i de tot el grup que hi vam participar, per aquesta iniciativa que ajuda a conèixer-nos millor, a intercanviar ex-

AQUESTA NO HA ESTAT una iniciativa aïllada, ja que està previst repetir i ampliar grups l’any que ve. Qualsevol persona o entitat interessada en participar-hi cal que es posi en contacte amb els dos professors de llengua i cultura àrab o amb la nostra associació.

VAM TENIR OCASIÓ de visitar el Parlament, la Biblioteca Nacional, el Museu d’arqueologia, escoles, la medina antiga de Rabat, la Mesquita Mohamed VI de Casablanca, la medina i la ciutat de Fes, la medina i la plaça de Meknes, les platges de Kenitra; la Suïssa marroquina a Ifren, assistir al festival internacional de Música sacra de Fes, a un concert de Música sufí a la Biblioteca Nacional de Rabat. Fa-

ELS TUITS Cristina Bel @cristinnabel 25 de juliol Lo dels trens a l’Ebre és de jutjat de guàrdia, R15 i R16 tots els dies amb incidències. Volem @TrensDignesEbre, jaaaaaa!!!

Lluís Soler @lluis_soler 25 de juliol Signant l’adhesió @CCBaixEbre al pacte nacional pel #dretadecidir #CAT amb representants #TTEE @omnium @murielcasals

Joana Ortega @joanaortega 25 de juliol Que mai s’esborri el record de la Lleva del Biberó. A la serra de Pàndols avui els homenatgem

Josep Pitarch @joseppitarchl 16 de juliol Primera entrada d’un creuer al port de la Ràpita. 16 de juliol de 2014. Mare de Déu del Carmen

Lluís Salvadó @LlSalvado 3 de juliol Fabra diu que sense el PP l’independentisme creixeria. Vés que no fóra al revés!

FE D’ERRADES En l’anterior edició de Cop d’Ull, vam publicar en la secció d’Opinió un article de Marta Sorli com a portaveu d’Iniciativa-Entesa per Tortosa, quan òbviament és la portaveu de Compromís al Maestrat-Ports.

CARTA AL DIRECTOR

Anar en tren de Tortosa a l’Ampolla SOBRE EL SERVEI de trens que tenim a les Terres de l’Ebre, es podrien dir moltes coses. La nostra queixa actual, però, se centra en la informació i en l’atenció a l’usuari. El passat 14 de juny vam anar de Tortosa a l’Ampolla en el tren R16 que surt des de Tortosa a les 9.18 hores del matí. Mirant l’horari en paper que tenim per casa, el qual és exactament igual que el que està penjat en una pàgina d’internet, vam veure que hi havia un tren de tornada des de l’Ampolla a les 15.23 hores. Sabent que hi ha hagut canvis en alguns horaris de trens (cosa que de totes formes no és problema nostre saber-ho, sinó que hauria d’estar ben publicitat), vam preguntar a la persona que ven els bitllets a Tortosa si aquest tren encara existeix en aquest horari. Ens va dir que sí. Va mirar l’horari que jo tenia a la mà i ens va dir que encara era vàlid.

EN ARRIBAR A L’AMPOLLA, per estar extrasegurs de no quedar-nos sense tren, vaig mirar els horaris oficials que estan penjats a l’andana i efectivament, el tren de les 15.23 estava anunciat.

Vam passar el matí a l’Ampolla i vam tornar a l’estació a les 15.10. Feia 38 graus, segons el termòmetre de l’estació. Anava amb la meva filla de 8 anys. Vam estar uns 30 o 40 minuts esperant, i

cap tren va aparèixer. Quan vam entrar a l’estació per preguntar si hi havia retard, ens van contestar que aquest servei ara passa a les 14.53. Li vam explicar que això no és el que diu fora, ens els horaris de Renfe, ni el que ens havien dit a Tortosa. Responen que fa dos mesos que és així.

I que no ho diu a cap banda, només en una fotocòpia feta per la mateixa gent de l’Ampolla amb els nous horaris. Al final, per sort vam poder trucar a algú de Tortosa que va poder venir a buscar-nos en cotxe. És una vergonya, tot plegat.

DEMANEM A RODALIES una disculpa i explicació del perquè d’aquesta terrible falta d’informació o, fins i tot, cosa que és pitjor, mala informació; que arreglin la situació, avisant als treballadors i posant anuncis ben clars in situ i a internet; i que ens retornin com a mínim els diners dels bitllets. Sempre hem sigut aficionats al tren i voldríem anar-hi més sovint com a mitjà ecològicament sostenible, segur i còmode. Com fa la gent en altres països on, tenint un cotxe a casa, prefereixen fer viatges així en tren. Però qui s’atreveix d’anar pel món en aquestes condicions?

BRIAN CUTTS TORTOSA, BAIX EBRE

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuitcents caràcters d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a cartes@uncopdull.com

cop d’ull

Agost 2014 // 9

OPINIÓ

Un centre de referència L’ARRIBADA DE L’ESTIU i del bon temps encara posa més de manifest que la comarca del Baix Ebre i el conjunt de les Terres de l’Ebre són un territori especial i singular a causa dels diferents atractius que defineixen i donen contingut a l’oferta turística. En aquest sentit, la projecció turística de la comarca ens ha de permetre dinamitzar l’economia i poder copsar un bri de llum en un moment advers com l’actual.

DE FET, el turisme ha esdevingut durant aquests darrers anys, i ha de continuar esdevenint, un dels pilars per entendre el desenvolupament del nostre territori. En primer lloc, perquè som una comarca que, més enllà de les platges i cales que voregen el litoral, disposa d’altres atractius de primer ordre com ara el Parc Natural dels Ports, el Parc Natural del Delta de l’Ebre, la Via Verda i els camins de gran recorregut. En segon lloc, per una gastronomia exquisida i distingida que combina la tradició i l’originalitat amb productes de qualitat. I finalment, en tercer lloc, per la pròpia cultura i tradicions que

defineixen als municipis del Baix Ebre.

“

“El turisme ha esdevingut durant aquests darrers anys, i ha de continuar esdevenint, un dels pilars per entendre el desenvolupament del nostre territori”

LA FUSIÓ D’AQUESTS tres elements dóna com a resultat una comarca oberta al turisme i que cada any rep a milers de turistes de Catalunya i d’arreu del món.

Atès la importància del turisme, és evident, doncs, que des de les administracions hem de treballar per tal de continuar apostant clarament per aquest sector i oferir

propostes innovadores que satisfacin als visitants i també als mateixos habitants. ÉS AMB AQUEST objectiu que l’ens comarcal del Baix Ebre ha ideat el Centre d’Innovació i Desenvolupament Turístic que ha de permetre unir el bo i millor del territori, conjuntament amb la nostra tradició, cultura i història, a partir d’experiències i noves tecnologies. Aquest centre, que actualment està en construcció, s’ubicarà al Delta de l’Ebre i està previst que la seva posada en marxa sigui durant el primer trimestre de l’any vinent.

AQUEST ESPAI, a part de donar a conèixer els atractius turístics del territori d’una manera innovadora, didàctica i pedagògica, també ha de ser una carta de presentació per a despertar la inquietud de visitar aquests mateixos indrets i els municipis del Baix Ebre i de la resta de les Terres de l’Ebre.

EL CENTRE OFERIRÀ atenció personalitzada al visitant, cursos de professionalització i formació

ocupacional, i acompanyament i assessorament per a les empreses. Per tant, el centre, tal i com es va explicar el passat mes de juny en un acte obert als empresaris del sector turístic de la comarca, ha de ser un punt de trobada i d’entesa entre l’administració i l’empresa privada. De fet, en un moment com l’actual, la col·laboració entre els agents públics i privats esdevé més que necessari per tal de crear sinèrgies que ajudin al desenvolupament i creixement de la comarca.

Lluís Soler PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE

AIXÍ DONCS, el Centre d’Innovació i Desenvolupament Turístic naixerà amb l’objectiu d’impulsar el turisme, dinamitzar l’economia i esdevenir un referent per al conjunt del territori i arreu de Catalunya. És en aquests moments d’adversitat quan l’administració ha de realitzar projectes que permetin crear valor afegit, riquesa i il·lusió. I, el més rellevant, que desenvolupin la nostra comarca per tal que tots els ciutadans es vegin beneficiats de manera directa o indirecta de la construcció d’aquest tipus de noves iniciatives.

El país que volem

Xavier Vega PRESIDENT DE LA SECCIÓ LOCAL DE FLIX D’ESQUERRA

SÓN ELS FILLS del franquisme, de la llarga, fosca i freda nit de repressió i barbàrie. Són hereus de la pitjor Espanya, de la madrastra sense compassió per als seus fills, de l’Espanya Negra de Darío de Regoyos, del “Vuelva usted mañana” de Larra. En la seva mentalitat de llops esteparis, no hi ha lloc per al diàleg (del grec dia, “dues parts” i lógos, “llenguatge”, “pensament”). Només entenen el monòleg de la dominació, perquè la lògica de la negociació, de la transacció, del comerç i de l’acord és estranya a la seva essència autoritària.

“CASTILLA MISERABLE, ayer dominadora / envuelta en sus harapos, desprecia cuanto ignora”, va escriure Machado. Des de la ignorància, pensen la seva història com en els versos d’Alberti: “A galopar, a galopar/ hasta enterrarlos en el mar”. Diuen que van arrencar a Astúries i van recórrer “las grandes, las solas, desiertas llanuras”, fins a expulsar els àrabs i els jueus. Després, encara es van embarcar per anorrear milions d’indígenes i centenars de llengües i cultures, més enllà del vast Oceà. I mentre en treien milers de tones de plata (40.000, només a Potosí), la seva gent moria de fam per la corrupció dels governants, les constants guerres de religió i la incapacitat de gestionar l’Imperi amb criteris racionals.

ELS TEMPS HAN CANVIAT, però ells són els mateixos, els descendents de la vella oligarquia establerta a Madrid, una casta formada per les velles famílies aristòcrates, els alts fun-

cionaris de l’Estat i els poders fàctics. Al principi guardaven les formes, temorencs de la nova situació política. Però, davant la incapacitat de l’altre gran partit dinàstic i la passivitat de la gent, han perdut la por, s’han arrencat les màscares i tornen a cavalcar. I tornen a llençar aigüera avall milers de milions d‘euros

“

“Castilla miserable, ayer dominadora / envuelta en sus harapos, desprecia cuanto ignora”, va escriure Machado”

en trens d’alta velocitat, aeroports sense vols, autopistes gratuïtes i suborns, mentre les classes populars naufraguen en la crisi. Neguen els Països Catalans, però alhora els afirmen com a territoris singulars, com a unitat de destí en l’espoli econòmic i en la persecució lingüística i cultural.

PERQUÈ LEGISLEN contra la llibertat i contra el poble, sobretot, contra el poble català. Intenten que cada dia ens sentim una mica més

desgraciats. I nosaltres pensem que sentir-se català és, tal vegada, sentir-se infeliç, pel càstig permanent que ens imposen, dia sí, dia també.

Però ens manté ferms la idea que ha de ser pitjor sentir-se espanyol, quan només és possible d’acord amb el seu cànon nacional: vol dir acceptar el fanatisme religiós i el militarisme, la intransigència i l’engany com a fonaments del poder, la cobdícia, l’arrogància i la desídia com a virtuts teologals, el menyspreu a la diferència. Vol dir Numància i el Cid, Torquemada i Olivares, Felip V i els Borbons, els Primo de Rivera i Franco, el nacionalcatolicisme i Rouco Varela, Aznar i les misèries de la FAES, la caspa i Bankia, la catalanofòbia més delirant.

SABEM PROU BÉ quin és el seu projecte nacional i per això en tenim un altre: el nostre propi. Volem el país que va somiar Macià: “una Catalunya lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa”. Haurà de ser un lloc on tindran cabuda els catalans de sempre i els nous: no preguntarem d’on ve tota la gent que ha arribat a casa nostra a fer les Amèriques, només preguntarem cap a on vol anar, cap a on hem d’anar per construir una pàtria per a tothom que vulgui compartir-la, un espai de civilitat i de progrés.

La nostra història està feta de nouvinguts i de respecte a la diversitat. Aquesta és la nostra grandesa i aquest, el nostre futur. El 9 de novembre hem de votar i hem de votar independència. Tots comencem a estar cansats de ser independentistes i necessitem ser independents per ser, finalment, un país normal.

cop d’ull

10 // Agost 2014

T

RESTAUREN L’ANTIC CARRILET L’ANTIGA LOCOMOTORA del Carrilet ha deixat temporalment el parc Teodor González de Tortosa per ser restaurada a Deltebre. El passat 19 de juliol, un dissabte al matí, la capital del Baix Ebre va acomiadar simbòlicament la màquina del tren, la qual va haver de ser aixecada amb una grua de grans dimensions i dipositada en un camió per

ser traslladada fins al taller que l’Associació Amics del Carrilet té a Deltebre.

Els treballs tenen un pressupost de 17.000 euros i una durada prevista de quatre mesos, i serviran per deixar a punt una locomotora que, més endavant, fins i tot podria tornar a funcionar. Un projecte que és més ambiciós, però no per això impossible. G.M.

TELEOBJECTIU SANT CARLES DE LA RÀPITA

Al mapa dels creuers Gustau Moreno El port de Sant Carles de la Ràpita ja figura, de moment com a escala, en el mapa del turisme de creuers. El passat 16 de juliol va arribar a la població el primer dels creuers Star Flyer, amb turistes anglesos, americans i francesos. Va ser, però, en el segon intent. El primers dels creuers, previst per al 9 de juliol, va haver de desistir en el seu intent d’entrar al port de la Ràpita, ja que el fort vent que bufava aquell dia a la badia dels Alfacs dificultava la maniobra i el capità va optar per la prudència.

Fins i tot es van arribar a plantejar desembarcar els creueristes amb llanxes fins al moll turístic, però el capità també ho va desautoritzar per motius de seguretat.

Finalment, l’Star Flyer va poder fer escala a la Ràpita coincidint amb la diada de la Verge del Carme, patrona dels pescadors. Un dels dies més bonics de l’any a la Ràpita, ja que s’hi celebra la tradicional processó de barques per la badia. El mateix vaixell també té previst fer escales a la Ràpita els dies 6 i 13 d’agost, i ja està confirmat que repetirà el 2015. D’entrada, es calcula que cada creuer deixarà al territori uns 10.000 euros en excursions, restauració, compres i transports.

El creuer Star Flyer és un vaixell de vela de la companyia Star Clippers.

Una setmana en aquest creuer de luxe costa uns 3.000 euros per persona

[ ] El 16 de juliol, el creuer Star Flyer sí que va poder apropar-se a la costa de la Ràpita. / Foto: MANOLO VELÁZQUEZ.

cop d’ull

Agost 2014 // 11

TELEOBJECTIU

El vaixell va arribar a les vuit del matí procedent de València i va salpar a les tres del migdia cap a Maó

[ ] El creuer recorre la Mediterrània passant també per Formentera, Eivissa, València i Sóller. / Foto: M.V.

[ ] El veler de luxe Star Flyer torna a la Ràpita els dies 6 i 13 d’agost. / Foto: MANOLO VELÁZQUEZ. [ ] L’alcalde de la Ràpita, amb el president de la Cambra de Comerç de Tortosa. / Foto: M.V.

cop d’ull

12 // Agost 2014

TELEOBJECTIU TORTOSA

La Festa del Renaixement de Tortosa conquereix Barcelona Gustau Moreno Fotos: AJUNTAMENT DE TORTOSA Els Quicos fent un tast de La Taverna d’Enrico en una parada del metro, o els abanderats de la Colla Jove fent voleiar les banderes de Tortosa davant del Born Centre Cultural. Això és el que van poder veure els veïns i turistes de Barcelona el passat 17 de juliol, quan una nodrida delegació de la Festa del Renaixement va fer una acció de promoció als carrers de la capital de Catalunya. Uns dies després, Tortosa va tornar a recuperar l’esplendor del segle XVI amb la XIX Festa del Renaixement, del 24 al 27 de juliol. [ ] Els Quicos actuant al Metro de Barcelona.

[ ] Els abanderats de Tortosa, al Born Centre Cultural.

[ ] L’obertura de portes al Portal del Romeu. / FOTO: ACN

El periodista Xavier Grasset, que fa anys que visita Tortosa per la festa, ha estat el pregoner del Renaixement d’enguany [ ] Un moment del pregó, a la plaça de l’Absis. / FOTO: S. ALARCÓN

[ ] Les famílies nobles, davant de la Casa Batlló de Gaudí.

Els Quicos, les famílies de nobles i alguns dels grups de la festa van recórrer el centre de Barcelona en una acció promocional [ ] La inauguració de la XIX Festa del Renaixement. / FOTO: ACN

[ ] Els xanquers fantàstics dels Ouroboros. / Foto: ACN

cop d’ull

Agost 2014 // 13

TELEOBJECTIU DELTEBRE

Dansa a l’arrossar CINTA BONET Foto: VÍCTOR VALLS El Festival Deltebre Dansa va viure el 20 de juliol una de les seves activitats més sorprenents i esperades: una improvisació de dansa als camps d'arròs. Es tracta d'una 'perfomance', emmarcada en el festival dirigit pel ballarí i coreògraf Roberto Olivan. Si bé no és l'activitat més important, la dansa entre els arrossars és la més visual i desenfrenada, i ja s'ha convertit en el principal reclam d'un certamen que planteja cursos i espectacles de dansa i circ d'alt nivell en espais emblemàtics del Delta. Olivan va recordar que en la primera edició els artistes no gosaven embrutar-se i tímidament posaven els peus al camp, però aviat es van anar engrescant i enfangant-se de cap a peus. L'activitat es va plantejar com un "extra" més, a mode de visita i joc als camps d'arròs, però la gran expectació que desperta la "perfomance" ha fet que sigui un acte imprescindible i intocable del programa. El show, amb una durada d'entre vint i trenta minuts, s'inspira en uns jocs i curses als camps que tradicionalment es feien a la regió.

[ ] La dansa a l’arrossar és ja un dels moments més mediàtics del Deltebre Dansa.

SANT CARLES DE LA RÀPITA

Mosaic independentista al Trabucador Cinta Bonet

[ ] Unes 300 persones van participar en l’acció. / Foto: ANC

[ ] Les dues lones desplegades a la platja del Trabucador. / Foto: ANC

El delta de l'Ebre es va convertir el 20 de juliol en l’escenari del segon mosaic que desplegava l'Assemblea Nacional Catalana en defensa del dret a decidir, aquest cop dedicat a Jean Claude Juncker i Martin Schulz, presidents de la Comissió i del Parlament Europeu.

Unes 300 persones es van concentrar a la platja del Trabucador, un entorn especialment fràgil. La gent va aguantar dues lones, una amb una urna i l'altra amb els rostres de Juncker i Schulz, tot i que el fort vent no ho va posar gens fàcil. La coordinadora de l’ANC a les Terres de l’Ebre, Irene Fornós, va afirmar que s’havia aconseguit superar totes les expectatives. Després d'estendre el mosaic a la sorra de la platja, Josep Polet, defensor i divulgador dels valors del delta, va llegir el manifest. L'acte es va acabar amb el cant dels Segadors, himne nacional de Catalunya, per part dels assistents.

cop d’ull

14 // Agost 2014

T TORTOSA

I LA INTEGRACIÓ TARIFÀRIA? UNS DIES DESPRÉS que la plataforma Trens Dignes acusés el conseller Santi Vila d’”oblidar” les Terres de l’Ebre amb l’ampliació de la xarxa de Rodalies del Camp de Tarragona només fins a l’estació de l’Hospitalet de l’Infant, el titular de Territori i Sosteniblitat visitava el territori per anunciar el nou enllaç en autobús amb l’aeroport de Barcelona. A

les Terres de l’Ebre, les millores en la mobilitat arriben amb compta-gotes i amb uns serveis, com els nous trens semidirectes a Barcelona, que encara registren moltes incidències. I de moment, res de la implantació de la integració tarifària a l’Ebre, un territori discriminat amb una diferència de preus escandalosa i per la falta d’alternatives. G.M.

TRANSPORTS

Autobús ebrenc a l’aeroport Des de l’1 de juliol i fins el 31 d’agost, les expedicions en bus des de les Terres de l’Ebre faran una aturada al Prat

A partir de l’octubre també es reforcen les connexions amb transport públic per carretera amb Barcelona

Trens Dignes publica les reclamacions dels usuaris

Gustau Moreno TORTOSA

Des del passat 1 de juliol i fins el proper 31 d’agost, el servei de bus enllaça les Terres de l’Ebre amb l’aeroport del Prat. Fins ara, no hi havia cap servei que connectés el territori directament amb l’aeroport de Barcelona, per la qual cosa calia viatjar fins a la capital catalana i després recular fins al Prat, o bé amb altres autobusos o bé amb els serveis ferroviaris. Això feia incrementar el temps de viatge entre 30 i 40 minuts. Però des de principis de juliol, totes les expedicions de bus des de les Terres de l’Ebre fan una parada a l’aeroport del Prat.

Amb tot, la connexió es fa amb un servei llançadora que surt o arriba des d’una parada situada en una via de servei paral·lela a l’autovia C-31, a l’alçada del municipi de Gavà. Els usuaris que van a l’aeroport o que en vénen han de canviar de vehicle, amb un transbordament a Gavà, mentre que la resta de viatgers continuen el seu trajecte fins a Barcelona o fins al seu destí a les Terres de l’Ebre, si van en sentit contrari. Per la seua banda, la llançadora fa la seua parada a la terminal 1 de l’aeroport del Prat.

Aquests serveis s’ofereixen a les poblacions de la línia d’Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, Amposta, l’Aldea i Tortosa. Així mateix, la connexió amb l’aeroport a través de la llançadora també s’ha instaurat a la línia procedent de la Terra Alta. Així ho va explicar el gerent de l’empresa Hife, Josep Maria Chavarria, qui va destacar que són 17 les poblacions de l’Ebre que diàriament han quedat connectades amb l’aeroport de Barcelona.

D’altra banda, Chavarria va detallar que es mantenen els ma-

El conseller Santi Vila va presentar a l’estació d’autobusos de Tortosa el nou servei entre les Terres de l’Ebre i l’aeroport del Prat, a Barcelona. // FOTO: GENERALITAT DE CATALUNYA.

Hife reduirà un 25% el preu del bitllet a Barcelona L’enllaç en autobús entre les Terres de l’Ebre i l’aeroport de Barcelona, amb un servei de llançadora a l’autovia C-31 a l’altura de Gavà, no ha estat l’única millora en les comunicacions del transport públic per carretera que el passat 30 de juny va anunciar el conseller de Territori i Sosteniblitat. Durant la seua estada a Tortosa, Santi Vila també va

teixos horaris que actualment tenen les expedicions entre l’Ebre i Barcelona, però amb l’arribada un quart d’hora o 20 minuts abans per als viatgers que faran la parada a l’aeroport.

Segons ha remarcat el gerent de l’empresa Hife, el principal avantatge que tenen els usuaris

poder avançar que a partir de l’octubre es reforçaran les connexions pe carretera entre l’Ebre i Barcelona. El corredor d’Alcanar s’incrementarà en sis expedicions, tres d’anada i tres de tornada, de dilluns a divendres, i dos expedicions (una d’anada i una de tornada) els dissabtes de tot l’any. En total, seran 20 expedicions (10 d’anar i 10 de tor-

de l’autobús és que no els cal entrar a la ciutat de Barcelona.

“L’autocar, en una hora i mitja, anirà a l’aeroport de Barcelona, mentre que de l’altra manera necessites unes dos hores o dos hores i deu minuts, i enllaçar amb un tren o amb un autobús per anar fins a l’aerport. Gairebé

nar) entre setmana, i 10 els dissabtes. “Reforcem el servei a les Terres de l’Ebre, millorant freqüències i també la fiabilitat i el comfort”, va dir Vila. A més, per fidelitzar els clients, la concessionària de la línia, l’empresa Hife, aplicarà descomptes de fins el 25% en el preu del títol d’anada i de tornada entre qualsevol municipi de l’Ebre i Barcelona.

et pots estalviar una hora”, va tancar.

Mira el vídeo en aquest enllaç

La plataforma Trens Dignes a les Terres de l’Ebre està utilitzant la seua pàgina a internet per fer d’altaveu de les reclamacions dels usuaris de les línies de Rodalies durant els mesos d’estiu. Per exemple, el col·lectiu publica la denúncia de Xavier Lluís, un usuari de la línia R16, així com la resposta que va rebre des de Rodalies de Catalunya per una reclamació feta el passat 28 de juny. Segons Lluís, acostuma a demanar explicacions a Rodalies sempre que el seu tren fa un retard superior als 15 minuts, però el dia anterior el tren que sortia de Barcelona-Sants a les 16.33 hores, i que havia d’arribar a Tortosa a les 18.24 hores, ho va fer amb una hora de retard. A més, es dóna la circumstància que aquest és un dels nous trens semidirectes que no fan aturades entre Sants i Tarragona, i que teòricament tenen un temps de trajecte més curt: dues hores de viatge. Segons Lluís, el tren va estar aturat gairebé 45 minuts a Tarragona, i no es va informar els viatgers amb destinació a València que havien de fer un transbordament a l’Aldea, com normalment es fa. L’usuari també denuncia que no hi havia cap interventor en tot el trajecte, i que l’aire condicionat no funcionava en tres dels sis vagons del tren. En la seua resposta, Rodalies reconeix un retard de 50 minuts, per la qual cosa a l’usuari li correspon una devolució del 50% del preu del bitllet. El preu actual de bitllet és de 15,35 euros.

cop d’ull

Agost 2014 // 15

TORTOSA MUNICIPALS 2015

Movem Tortosa agrupa ICV, exsocialistes i gent del món social en una llista unitària La nova marca electoral fa bandera de la defensa dels drets socials, el compromís ètic i la transparència

La presentació aplega un centenar de persones i a la tardor es farà una assemblea oberta a tota la ciutadania

El govern de CiU reactiva les obres al barri de Sant Llàtzer

Gustau Moreno TORTOSA La nova marca electoral anunciada per Iniciativa per a les eleccions municipals del 2015 ja ha començat a caminar. Finalment, es diu Movem Tortosa i està integrada per ecosocialistes però també per membres d’Avancem, amb exregidors del PSC, i també de Procés Constituent, així com per gent de diverses entitats socials i veïnals del municipi. L’objectiu principal és presentar una candidatura a les properes eleccions, “a partir de la defensa dels drets socials, d’un model de ciutat pensat amb i per a la ciutadania, i d’una política a partir del compromís ètic i de la transperència”. Així, Movem Tortosa ja ha anunciat que a la tardor convocarà una primera assemblea oberta al conjunt de la ciutadania, “perquè tothom qui vulgui canviar les coses a Tortosa hi pugui participar”. Amb aquest procés es redactarà el programa electoral i també es dissenyarà la candidatura.

Entre els promotors hi figuren els actuals regidors d’Iniciativa, Jordi Jordan i Cinta Galiana, però Movem Tortosa també integra dos exregidors del PSC, Cristina Bel i Jordi Bonilla. A més, entre els fundadors hi ha altres cares conegudes a Tortosa perquè són persones implicades en moviments socials, entitats i col·lectius com ara les plataformes en defensa de la sanitat i l’educació, Trens Dignes, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la Lliga Contra el Càncer, la Federació de Veïns, Amics dels Castells, l’Associació del Parkinson de les Terres de l’Ebre, la Unió Democràtica de Pensionistes o l’Assemblea Nacional Catalana. És el cas de gent com Pere Cabanes, Agustí Forner, Oriol Forner, Pere Genaró, David Jarque, Cinta Llasat, Rafel López, Elena Mars, Jesús Monche, Francesca Pérez, Alma Sentís, Àngel Tafalla, Joan Maria Torres, Paco Vallespí i Xavi Varela.

Mira el video en aquest enllaç

[ ] La presentació de la nova plataforma Movem Tortosa va fer-se el passat 22 de juliol al centre cívic de Ferreries. // FOTO: MOVEM TORTOSA.

El PSC de Tortosa proposa un consell de ciutat i una carta de drets i deures de la ciutadania El PSC ha presentat una moció per impulsar la redacció d’un Reglament de Participació Ciutadana que, entre d’altres coses, contemple la creació d’un Consell Social de la Ciutat, així com una carta de drets i deures de la ciutadania i uns pressupostos participatius. “Volem incrementar la quantitat i la qualitat de la participació ciutadana en la presa de les decisions municipals”, ha re-

marcat el portaveu del PSC i candidat a l’alcaldia. Segons Enric Roig, cal “dinamitzar la vida social del municipi, integrar la ciutadania tradicionalment aïllada de la vida pública, generar-li responsabilitat i fer més transparent la gestió municipal”. El Consell Social de Ciutat seria el màxim òrgan consultiu de participació, per debatre amb veïns i entitats projectes de ciutat i temes estratègics.

G.M. TORTOSA El govern municipal de Tortosa continua activant la maquinària d’obres en la recta final del mandat. Així, a més de les obres en execució al nucli antic -amb la reurbanització del carrer Montcada, plaça Montserrat i carrer Bonaire- aquest mes de juliol també ha iniciat altres projectes com la segona fase de les obres per solucionar la inundabilitat a la plaça de la Unió. En aquest cas, l’empresa mixta Aigües de Tortosa ha iniciat la segona fase del projecte per millorar els problemes d’inundabilitat de la rotonda d’accés al pont Tirant lo Blanc i de la confluència del carrer Barcelona, que apareixen al barri de Sant Llàtzer quan hi ha episodis de pluges intenses. De fet, tot aquest àmbit ha estat fins ara un punt negre quan plou amb intensitat, que obliga a ta-

llar el trànsit i genera problemes als baixos de la zona. L’actuació es fa a la zona del Portal de Ciutat Nord i ha de permetre incrementar la capacitat hidràulica aigües avall del sifó que travessa el canal de l’Esquerra de l’Ebre, desviant part de l’aigua cap al barranc de la Llet. La connexió del sifó i el pas elevat a la xarxa de drenatge del Portal Nord es fa amb tres canonades paral·leles de 70 metres de longitud. El projecte complementa les obres de la primera fase, que van consistir en la construcció d'un embornal transversal al carrer que ara es completa amb aquesta actuació a la rotonda i al Pla Parcial Temple Sud. L'Ajuntament preveu que les obres finalitzen durant la primera meitat d'agost.

Segons l'alcalde, Ferran Bel, l'actuació tindrà una tercera i última fase, amb una nova xarxa d'embornals a la plaça de la Unió i la connexió amb els desguassos.

cop d’ull

16 // Agost 2014

B BAIX EBRE

SITUACIÓ AGREUJADA PER BANKIA MONTSERRAT LLOSA, presidenta de la cooperativa de l’Aldea, ha dit que la junta actual plegarà si els socis no li donen el suport necessari en l’assemblea general d’aquest 4 d’agost. La situació és crítica i abans de tirar endavant la junta necessita aprovar els comptes del 2013, amb unes pèrdues de 600.000 euros. Les causes d’aquests nú-

meros negatius són les amortitzacions pendents (200.000 euros) i la venda per part de Bankia d’un paquet de productes financers per valor d’1,2 milons per liquidar deutes pendents, cosa que va fer que la cooperativa pergués 300.000 euros. A més, la campanya agrària ha estat dolenta i això ha desanimat els pagesos, que cobren a 40 dies.

G.M.

ECONOMIA

SOCIETAT

Ultimàtum per salvar la cooperativa de l’Aldea

Menjador per a 60 xiquets de Deltebre i Roquetes

La junta presidida per Montserrat Llosa dimitirà si no aconsegueix el suport dels socis

C.B. / G.M. L’ALDEA El consell rector de la cooperativa de l'Aldea s'ha imposat el termini d'un any per resoldre els problemes econòmics que arrossega l'entitat, en concurs de creditors des del 2012. Això serà possible, segons la presidenta Montserrat Llosa, si els socis de l’entitat donen suport als actuals gestors i aproven els comptes del 2013 -amb unes pèrdues de més de 600.000 euros-, després que fossin rebutjats el 26 de juny. De fet, Llosa ha advertit que l’actual junta plegarà si no aconsegueix el suport necessari en l’assemblea extraordinària de socis, que serà aquest 4 d’agost.

Per tant, Llosa ha advertit els opositors que l'única forma de recuperar els diners és mantindre la cooperativa en funcionament. Segons la presidenta, els comptes han d'aprovar-se per evitar que l'entitat puga ser exclosa del registre de Cooperatives de la Generalitat, un fet que

empitjoraria considerablement l'escenari. Finalment, també ha deixat clar que caldrà tancar la cooperativa si la situació econòmica no millora en un any.

A banda, Llosa creu que la decisió de l'assemblea anterior, a la qual van assistir més d'un centenar de socis, no reflecteix l’opinió majoritària de l’entitat.

De fet, ha acusat les associacions d'afectats de moure’s de forma estratègica i coordinada per tombar els comptes, davant una desmobilització majoritària. Així, ara confia que a la pròxima convocatòria hi assistisca el major nombre possible dels 340 socis, i que es pronunciïn sobre els comptes però també sobre un primer esborrany del conveni que es plantejarà als creditors per intentar fer viable l'activitat i assumir els diversos pagaments pendents.

L'entitat acumula, segons la presidenta, un deute de 6,2 milions d'euros, un autèntic obstacle per tancar el conveni. A banda, avui per avui encara hi ha bloquejats 4'5 milions d'euros d'uns 300 impositors.

El consell rector s’imposa el termini d’un any per redreçar l’economia de l’entitat

La presidenta de la coopertiva de l’Aldea, Montserrat Llosa, va comparèixer amb altres membres de la junta. // FOTO: ACN.

El paper de la Generalitat L’alcalde de l’Aldea, Dani Andreu, ha sol·licitat una reunió urgent amb la Generalitat per trobar una solució a la situació límit de la cooperativa. Mentrestant, el delegat del Govern a l’Ebre, Xavier Pallarès, ha dit que continua convençut que els esforços de l’actual junta de l’entitat i de la Generalitat

acabaran donant fruit, tot i admetre que l’actual situació d’intervenció judicial -la cooperativa es troba en concurs de creditors- fa impossible que la Generalitat puga atorgar-los qualsevol tipus d’ajut o subvenció. Segons Pallarès, quan s’aixequi el concurs s’aplicarà un pla per alliberar els diners bloquejats.

G.M. TORTOSA El Consell Comarcal del Baix Ebre s’encarrega de gestionar diàriament l’esmorzar i el dinar de 60 xiquets i xiquetes dels centres oberts de Deltebre i Roquetes, amb la coordinació dels respectius ajuntaments. Una acció que té la finalitat de garantir que els infants atesos, derivats des dels serveis socials del Consell Comarcal, puguen realitzar com a mínim dos àpats al dia. De fet, aquest servei, que es realitza des del 7 de juliol als dos centres de Deltebre i al centre obert de Roquetes, es durà a terme fins que comence el nou curs escolar, al setembre. El president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler, ha destacat que aquest nou servei pretén ajudar a totes aquelles persones i famílies que més ho necessiten, i que actualment es troben en una situació de vulnerabilitat.

El Baix Ebre destina 38.000 euros a l’esmorzar i dinar dels 60 xiquets.

Gestiona per primer cop els centres de Deltebre i Roquetes.

Soler també ha remarcat que els destinataris de la prestació, que prioritàriament són xiquets i xiquetes d’entre 6 i 12 anys, fan que aquest servei siga encara més important.

Per aquest motiu, la partida pressupostària prevista per satisfer aquests dos mesos de menjador social se situa al voltant dels 38.000 euros.

cop d’ull

Agost 2014 // 17

BAIX EBRE POLÍTICA

BREUS

Incertesa pel complex esportiu L’Ajuntament reclamarà 962.000 euros a l’empresa que gestiona la piscina i el pavelló

Gustau Moreno DELTEBRE L'Ajuntament de Deltebre reclamarà a l'empresa Trèvol, que gestiona la piscina coberta i el pavelló poliesportiu, un total de 961.968,39 euros, després que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) haja anul·lat la modificació del contracte que es va fer el 2007. El ple de Deltebre ha apro-

vat l’acceptació de la sentència amb els vots del PSC, ERC, CiU i l'abstenció del PP-, arran del recurs de dos exregidors del PSC l'any 2004. El TSJC ha declarat nuls diversos acords de la junta de govern d’entre 2004 i 2007, sobre la modificació del projecte d'obres i del contracte d'explotació de la piscina coberta, així com del pavelló poliesportiu.

Segons el govern municipal, el TSJC ha anul·lat l'acord de 2007 a favor de Trèvol perquè el paga-

POLÍTICA

Socialistes del Baix Ebre reclamen el PUOSC d’inversions Trobada d’alcaldes i regidors amb el grup del PSC a la Diputació, a Benifallet

Una foto de família de la reunió a Benifallet. // FOTO: PSC.

Gustau Moreno BENIFALLET Malestar entre els alcaldes i regidors socialistes del Baix Ebre, després de conèixer que la Generalitat no pensa destinar el Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) a inversions. Així ho va explicar l’alcaldessa de Tivenys i diputada provincial, Maria Beltran, durant una reunió que el grup del PSC a la Diputació de Tarragona va mantenir a Benifallet amb dirigents socialistes del Baix Ebre.

Segons Beltran, aquesta situació, coneguda a través del també diputat provincial Francesc Miró, és un greuge per als municipis, ja que no es podran dur a terme aquelles actuacions que tenien projectades.

“Aquest govern no té la voluntat d’estar al costat dels municipis, els nostres pobles es quedaran sense poder realitzar aquelles obres que havien previst perquè creien necessàries per a la ciutadania, a banda que frena l’estímul econòmic al nostre territori”, ha conclòs.

L’alcalde remarca que volen mantenir les instal·lacions, tot i el concurs de creditors ment establert no s'ajusta a dret, i cal aplicar el que es va signar el 2002. Això permetrà el consistori reclamar a l'empresa gairebé 962.000 euros.

Serà, però, un objectiu difícil d'aconseguir. L’alcalde de Deltebre, José Emilio Bertomeu (PSC), ha recordat que l’empresa va presentar concurs de creditors a principis d'any, mentre que la sentència és del març. "La voluntat de l'Ajuntament és mantenir obertes les instal·lacions",

ha subratllat. Bertomeu ha anunciat també la creació d'una comissió per buscar solucions al respecte.

Per la seua banda, Lluís Soler (CiU) ha demanat a l'equip de govern una "sensibilitat especial" amb els treballadors de l'empresa, pendents del futur del complex. Joan Bertomeu (PP), tot i assumir la sentència, ha argumentat l'abstenció perquè els acords posteriors no van en la "direcció correcta".

Investiguen un robatori violent en un mas de l’Aldea Els Mossos d’Esquadra investiguen un robatori amb violència i intimidació que va tenir lloc el passat 15 de juliol en un mas de l’Aldea, a la zona del raval de la Llet. Els fets van passar cap a les dotze del migdia, quan tres homes haurien entrat a l’habitatge i haurien lligat i agredit una parella, un home de 75 anys i una dona de 61 anys, per robar-los les joies i altres objectes de valor. Segons fonts consultades per l’ACN, les víctimes del robatori haurien assegurat conèixer als individus que els haurien assaltat. G.M.

cop d’ull

18 // Agost 2014

A AMPOSTA

UN EQUIPAMENT ESPERAT LA CONSTRUCCIÓ de la nova residència d’avis d’Amposta ha estat objecte d’algunes picabaralles entre el govern i l’oposició que, amb la posada de la primera pedra de l’equipament, ja queden enrere. La nova residència obrirà portes l’any 2015, donant resposta a una demanda ciutadana i complementant l’oferta d’equipaments socials de la ciu-

tat. L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha insistit en més d’una ocasió que la nova residència d’avis és una prioritat per la ciutat i també pel seu equip de govern.

En moments de dificultats econòmiques com els actuals, és important destinar els diners a allò que realment necessiten els ciutadans. Els nostres avis, segur que ens ho agrairan. C.B.

SOCIAL

La residència pren forma La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, va col·locar la primera pedra de la nova residència d’avis

Cinta Bonet AMPOSTA L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, i la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, van realitzar l’acte de col·locació de la primera pedra de la nova residència d’avis d’Amposta. La residència per a gent gran és la primera fase d’un projecte estratègic que preveu una posterior edificació, en una segona fase, d’habitatges tutelats o altres habitatges socials. La consellera de Benestar Social i Família va destacar que malgrat les dificultats econòmiques, la Generalitat té el compromís de col·laborar en el manteniment de les places de la nova residència d’avis.

La residència d’avis es projecta com un edifici aïllat, format per 5 nuclis o unitats d’habitacions, 2 en planta baixa i 3 en planta primera, una ala de menjadors i una ala per al centre de dia.

Els dos nuclis d’habitacions, el menjador i el centre de dia, que es troben en planta baixa tenen accés directe a una àmplia àrea enjardinada. En la primera fase actual es preveu habilitar 160

S’oferiran 160 places de residència i 50 de centre dia, però en una segona fase es preveu arribar a les 256

places de residència i 50 de centre de dia, mentre que una segona fase les places de residència passarien a ser 256.

També es preveu, a la planta soterrani, habilitar uns 400 metres quadrats com a reserva d’espai per adjudicar la contractació, en règim de concessió, d’una cuina central que l’adjudicatari del contracte haurà de materialitzar i equipar, abans de l’obertura de la nova residència.

L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, va qualificar de “somni fet realitat” haver pogut posar la primera pedra d’un equipament “prioritari” per a la ciutat.

El patronat de la Fundació Serveis Socials del Montsià (FUSSMONT) va adjudicar al mes de maig les obres de construcció de la nova residència d’avis a l’empresa gironina Construccions Rubau, per un import de gairebé 7 milions d’euros més IVA; i un termini d’execució de 8 mesos. El finançament és aportat per FUSSMONT. Mira el vídeo en aquest enllaç

La consellera Munté i l’alcalde d’Amposta van col·locar la primera pedra de la nova residència d’avis. // FOTO: ARIADNA RODRÍGUEZ

SALUT

Millor atenció al pacient Cinta Bonet AMPOSTA

Imatge de la signatura del conveni per la interconnexió d’historials clínics i de serveis socials // FOTO: JUDIT BRÚ

L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, i el gerent territorial de l’Institut Català de la Salut, el doctor Pere Montserrat, van signar un conveni per interconnectar els professionals del

Centre d’Assistència Primària d’Amposta i els de Serveis Socials de l’Ajuntament. L’intercanvi d’informació dels pacients i els usuaris de serveis socials serà possible gràcies a la implantació de l’aplicatiu informàtic Salut + Social. Així, els professionals d’ambdós àmbits tindran accés compartit a infor-

mació dels pacients que pugui ser d’utilitat per tal de coordinar-se, com ara les dades personals, el grau de dependència o la utilització de serveis domiciliaris. Amb aquest sistema també es comparteixen diagnòstics socials i de salut i impressions de les visites realitzades.

cop d’ull

Agost 2014 // 19

AMPOSTA SOCIAL

Els més desafavorits podran adquirir productes frescos Cinta Bonet AMPOSTA

Imatge del mercat d’Amposta / Foto: ACN

SOCIAL

Amposta torna a obrir el menjador social infantil

El menjador està al col·legi Soriano Montagut. / Foto: A.R.

C.B. / A.R. AMPOSTA L’àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Amposta ha posat en marxa, per segon any consecutiu, el menjador social infantil ubicat al col·legi Soriano Montagut. El projecte va engegar-se l’any passat amb l’objectiu de garantir els dinars dels infants que durant el curs escolar es beneficien del servei de menjador que ofereixen els diferents centres de la ciutat. Així, durant els mesos de juliol i d’agost, el centre ofereix el dinar a 34 xiquets i xiquetes d’entre 1 i 14

anys corresponents a 16 famílies d’Amposta. El col·legi Soriano Montagut comptarà amb la col·laboració de l’Hospital Comarcal encarregat de subministrar les diferents menjades. La regidora de Sanitat i Serveis Socials, Laia Subirats, ha assegurat que l’objectiu principal de la iniciativa és garantir que els xiquets que durant l’estiu no disposen de beca-menjador puguin seguir rebent els nutrients que necessiten per a desenvolupar-se correctament. La regidoria ha destinat al menjador una partida de 6.000 euros, 2.000 euros més respecte l’any anterior.

La Fundació Privada Serveis Socials del Montsià (FUSSMONT) i l’Associació de Venedors del Mercat han signat un conveni que permetrà que les persones més desafavorides d’Amposta puguin adquirir productes frescos als comerços del mercat municipal. En concret, la Fundació farà una aportació econòmica a l’associació que permetrà a aquelles

persones amb més necessitat i que derivin els Serveis Socials de l’Ajuntament, puguin consumir productes frescos més enllà d’aquells productes de primera necessitat que ja els faciliten les ONG Càritas, Creu Roja i Siloé.

El president de l’Associació de Venedors del Mercat, Martí Gavaldà, es va mostrar molt satisfet de poder ajudar a aquells veïns de la ciutat que més ho necessiten.

Per la seva part, l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, va destacar el fet que, sempre de

manera coordinada amb l’àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament, es podran facilitar aliments frescos i de proximitat, a les persones més desafavorides.

També la regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Amposta, Laia Subirats, va dir que amb aquesta nova iniciativa el consistori fa un pas més per ajudar els seus ciutadans. Actualment, a Amposta hi ha més de 1.000 persones que reben ajudes des de Serveis Socials a través de les ONG.

cop d’ull

20 // Agost 2014

AMPOSTA INFRASTUCTURES

Amposta finalitza la rehabilitació de quatre carrers adjacents al Castell L’actuació de millora s’ha realitzat als carrers Pelai, Covadonga, Ataülf i Fossat, al nucli antic de la ciutat

L’alcalde Manel Ferré ha destacat que amb l’obra surt guanyant el nucli antic però també el seus veïns

Cinta Bonet AMPOSTA L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, va inaugurar les obres de millora de quatre carrers del nucli antic de la ciutat. En concret s’ha invertit en la pavimentació, la circulació i també en renovar la xarxa de pluvials, clavegueram i enllumenat. Tres d’aquests carrers són Pelai, Covadonga i Ataülf. Les obres de rehabilitació, que es van iniciar al mes de gener, han permès una millora integral de les tres vies properes al castell d’Amposta, en ple nucli antic, i també dels accessos al carrer del Fossat, un espai catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local.

Prioritat invertida Els carrers Pelai, Covadonga i Ataülf s’han convertit en carrers de prioritat invertida de manera

L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, inaugurant les obres de millora dels carrers del nucli antic de la ciutat. // FOTO: MANEL CAPELL

que tots els paviments, que fins ara eren desiguals, estaran a un mateix nivell i es permetrà la circulació de vehicles. L’alcalde d’Amposta va afirmar que més enllà d’habilitar els carrers per

a vianants, l’obra suposa una gran millora per al nucli antic i els seus veïns.

Quant al carrer Fossat, Ferré va destacar que aquest formava part de l’estructura del Castell

d’Amposta i que era un indret que calia rehabilitar. De fet, Ferré va explicar que finalment es va optar per fer una reestructuració integral dels serveis dels carrers, a la qual cosa molts

veïns van respondre també millorant les façanes de les seves cases, fins al punt de convertir el carrer en un nou punt d’atracció turística.

A diferència dels altres dos carrers, al carrer Covadonga es mantindrà la pedra natural pròxima a les edificacions, com franja lateral al carril de circulació, i tant en aquest carrer com al Pelai es canviarà la configuració de les escales existents perquè tinguin un recorregut adaptat.

Les obres han suposat una inversió de més de 138.500 euros a través d’una subvenció del Pla d’Actuació Municipal de la Diputació de Tarragona.

Mira el vídeo en aquest enllaç

ECONOMIA

Turisme amb activitats tradicionals Cinta Bonet AMPOSTA El darrer ple de l’Ajuntament d’Amposta va aprovar de manera provisional el pla especial “Lo Mas de la Cuixota”. Es tracta d’un projecte de serveis turístics de caràcter naturalista i paisatgista que impulsa el restaurador Lluís Garcia, propietari del restaurant l’Estany,

situat a tocar de la llacuna de l’Encanyissada. El projecte ja fa gairebé vuit anys que s’està tramitant i sembla ser que podria rebre l’impuls definitiu per part de la comissió d’Urbanisme en els propers mesos. Garcia va explicar que el projecte està basat en activitats tradicionals. En concret, està previst habilitar una zona humida de fins a 10 hectàrees que inclourà llacunes i canals que permetrà la nave-

gació en perxa. També s’ensenyarà el cultiu tradicional de l’arròs. El projecte inclou un nucli zoològic, tipus granja escola, on es podrà veure una part important dels animals propis de la zona com els cavalls o les ovelles. Garcia va destacar que el pla especial Mas de la Cuixota es complementarà amb la pròpia àrea de serveis turístics que ja gestiona el restaurant l’Estany i la Casa de Fusta.

La zona de Lo Mas de la Cuixota. // FOTO: MANOLO VELÁQUEZ

BREUS

Nou conveni per a la promoció del comerç ampostí La Federació de Comerç d’Amposta i el departament d’Empresa i Ocupació han sigat un nou conveni de col·laboració que té per objectiu contribuir a promocionar i reforçar l’activitat comercial d’Amposta i consolidar el centre comercial a cel obert.

C.B.

cop d’ull

M MONTSIÀ

Agost 2014 // 21

OFICINA DE TURISME AL PORT COINCIDINT AMB l’arribada dels primers creuers al port de Sant Carles de la Ràpita, l’Ajuntament va inaugurar la nova oficina de turisme ubicada al parc de Garbí, a tocar de la zona portuària. L’alcalde de la Ràpita, Joan Martín Masdéu, va afirmar que la ubicació de l’oficina de turisme al port era una reivindicació del sector turístic i que des de

la seva obertura, ara fa sis mesos, han pogut comprovar l’encert del seu trasllat des de l’edifici de l’Església Nova.

Masdéu també va dir que la nova oficina de turisme s’ha convertit en el punt de trobada de tots aquells que visiten la Ràpita alhora que mostra la voluntat del conjunt del sector turístic d’obrir-se al mar. CINTA BONET

TURISME

Primer creuer a la Ràpita El vaixell va arribar al port rapitenc en el segon intent, amb creueristes anglesos, americans i francesos

El sector comerç i de restauració, esperançats amb els creuers Després de l’arribada dels primers creueristes a la Ràpita, el sector econòmic de la població es mostrava, en general, satisfet amb la visita dels turistes. El president de la Unió de Comerç Rapitenc, Jordi Porta, va explicar que l’arribada de nous turistes és sempre una bona notícia per al sector i que la mancança

Valoració positiva del sector turístic tot i afirmar que l’estada del creuerista és curta d’hotels a la zona es podrà cobrir amb aquesta nova forma de fer turisme. Porta va afirmar que les vendes que es puguin fer no seran significatives per la campanya d’estiu, però sí que seran una ajuda molt benvinguda. Per la seva banda, la presidenta del Col·lectiu de Cuina Rapitenca, Imma Bòria, va valorar amb molt bona nota que la Ràpita estigui oberta a rebre noves formes de turisme que puguin donar a conèixer la zona i contribuir al seu creixement. Amb tot, va matisar que des del Col·lectiu de Cuina és difícil oferir el servei que es desitjaria donat que l’estada dels turistes a la població és molt curta.

S’estima que cada creuer deixarà al territori uns 10.000 euros en excursions, restauració, compres o transports

Cinta Bonet SANT CARLES DE LA RÀPITA A la segona sí. El passat 16 de juliol va arribar el primer creuer Star Flyer al port de Sant Carles de la Ràpita. Ara bé, una setmana després del previst, ja que el vent va frustar el primer intent. Es tracta d’un fet històric i una aposta pel turisme i l’economia de les Terres de l’Ebre, ja que s’estima que cada vaixell deixarà uns 10.000 euros al territori, que és la despesa prevista dels passatgers en excursions, restauració, compres o transports. En concret, l’Star Flyer farà cinc escales a la Ràpita. El primer creuer portava un centenar de turistes, majoritàriament de nacionalitat anglesa, americana i francesa, de mitjana o tercera edat i amb un alt poder adquisitiu, ja que una setmana en aquest creuer costa uns 3.000 euros per persona.

Més d’una desena havien contractat una sortida en caiac fins a la punta de la Banya mentre que d’altres van optar per conèixer el poble o anar a la platja.

El president de Ports de la Ge-

[ ] Imatge del primer creuer Star Flyer al port de Sant Carles de la Ràpita // FOTO: MANOLO VELÁQUEZ

neralitat, Ricard Font, acompanyat de l’alcalde de la Ràpita, Joan Martin Masdéu, i altres autoritats van lliurar al capità de l’Star Flyer, el polonès Mariusz Szalek, la metopa portuària per commemorar la seva primera escala al port de Sant Carles de la Ràpita, un acte habitual en aquest sector. Font va avançar que les expectatives

pels pròxims anys són molt positives, ja que la companyia Star Clippers ha confirmat que l'any vinent programarà la Ràpita en la seva ruta. A més, Font també va explicar que hi ha una nova companyia que s'ha interessat per fer arribar els seus creuers l'any 2016.

L’alcalde de Sant Carles de la Ràpita va mostrar la seva satis-

facció per l’arribada dels primers creueristes. El vaixell va arribar a les 8.00 hores procedent de València i va salpar a les 15.00 hores cap a Maó, dins l’itinerari que està fent per la Mediterrània passant per Formentera, Eivissa, València, Maó i Sóller. L’Star Flyer va tornar a la Ràpita els dies 23 i 30 de juliol i ho farà el 6 i 13 d’agost.

cop d’ull

22 // Agost 2014

MONTSIÀ POLÍTICA

Teresa Esmel, nova alcaldessa de Godall Esmel ha pres el relleu de Francesc Miró després que anunciés la seva voluntat de deixar el càrrec per ser candidat del PSC a Amposta Cinta Bonet GODALL El passat dissabte 5 de juliol Teresa Esmel es va convertir en la nova alcaldessa de Godall. El relleu a l’alcaldia es va produir en un acte que es va celebrar a l’Ajuntament i després que el mateix Francesc Miró anunciés la seva voluntat de deixar el càrrec per dedicar-se a la candidatura com a alcaldable del

PSC a Amposta. Fins al moment, Esmel havia estat primera tinent d’alcalde a la població, i ara ha agafat el relleu al capdavant del govern municipal per continuar amb el projecte de govern del PSC de Godall. El ja exalcalde, Francesc Miró, va definir els seus mandats com una etapa de “plaers, esforços i dificultats”.

Per la seva banda, Teresa Esmel agafa el relleu amb especial il·lusió i assegura que, des del govern

municipal, s’apostarà per tirar endavant nous projectes, tot i les dificultats de l’economia actual. A més, va remarcar que una de les seves prioritats serà estar al costat de la gent i oferir una comunicació constant i oberta entre ajuntament i ciutadans. Esmel també va agrair la confiança dipositada per l’exalcalde i pels regidors del govern, de qui ha destacat la feina feta i la capacitat per transformar i millorar el municipi.

Un moment de l’acte de relleu a l’alcaldia de Godall. / Foto: Víctor Valls

OBRES

Freginals preveu estrenar la piscina aquest mes d’agost

Una imatge de les obres de la nova piscina de Freginals / Foto: J.B.

Cinta Bonet FREGINALS Les obres de la nova piscina de Freginals avancen a bon ritme. L’alcalde de la població, Josep Roncero, ha avançat que la previsió és que la piscina es pugui obrir al públic a principis d’agost i que els veïns de la població ja puguin gaudir del nou equipament aquest mateix estiu. En concret, Freginals està construint dos piscines: una de 20 metres de longitud amb dos zones diferenciades, una de rectangular i una altra de circular, i una segona piscina per als més petits de 50 centímetres d’altura. L’actuació

també inclou l’adequació dels vestidors de la zona esportiva municipal. Tot plegat suposarà una inversió de vora 270.000 euros, dels quals 168.000 seran finançats per la Diputació de Tarragona a través del Pla d’Acció Municipal.

Quant al projecte d’urbanització del polígon d’actuació urbanística 2, a la zona del Pla de Corany, l’alcalde de Freginals ha explicat que l’actuació preveu urbanitzar una de les entrades del poble amb dos carrers oberts al trànsit i dos carrers per a vianants que els creuaran, així com un passeig, a l’inici del qual hi haurà una olivera mil·lenària que una veïna ha regalat a l’Ajuntament.

cop d’ull

T TERRA ALTA

Agost 2014 // 23

VIA VERDA I DIVERSITAT FUNCIONAL SERVEIS TURÍSTICS BOT serà l’empresa encarregada en gestionar la utilització de les tres bicicletes adaptades que té el Consell Comarcal de la Terra Alta, dues manuals i un tricicle adaptat, per facilitar l’accés a la Via Verda a persones amb diversitat funcional. Cada any, una de les empreses de la comarca es fa càrrec de gestionar l’ús

d’aquestes bicicletes entre els usuaris que les sol·liciten, i es comprometen a facilitar-les sense cap cost. També a vetllar pel correcte ús i conservació del material adaptat, i a posar en coneixement dels usuaris les obligacions que tenen pel bon ús del material. Les persones amb diversitat funcional també tenen dret a gaudir de la Via Verda. G.M.

i MATARRANYA

ENSENYAMENT

BATEA

Gandesa tindrà un punt de suport de l’Institut Obert de Catalunya

Salut trasllada el servei de rehabilitació a Gandesa

A partir del setembre, Ensenyament ubicarà la primera seu integral a l’institut Terra Alta

La Fundació Terra Alta Segle XXI ha passat a oferir el servei de rehabilitació des del Centre d’Atenció Primària (CAP) de Gandesa a partir de l’1 de juliol, un cop que el Departament de Salut ha acceptat la seua proposta de prestar-lo en “l’únic centre homologat de la Generalitat” a la comarca. D’aquesta manera es dóna compliment a l’auto del jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona, que va donar la raó a l’Ajuntament de Batea i va denegar la possibilitat d’oferir el servei de rehabilitació ambulatòria i logopèdia a les instal·lacions que la Fundació Terra Alta Segle

El centre impartirà educació secundària, batxillerat, cicles formatius i també idiomes

G.M. Gandesa

La presentació del nou punt de suport de l’IOC ./ Foto: M.V.

A partir del proper curs 20142015, el Departament d’Ensenyament ubicarà un punt de suport de l’Institut Obert de Catalunya (IOC) a l’institut Terra Alta de Gandesa. Aquesta era una demanda històrica de la comarca, per evitar els desplaçaments dels joves però també dels adults que opten per seguir fomant-se. El punt de l’IOC serà integral, el primer de Catalunya, i es podrà obtenir el graduat en educació secundària, cursar batxillerat o fer els diversos cicles formatius que s’ofereixen a distància, a més d’idiomes. De fet, el director dels serveis territorials d’Ensenyament, Antoni Martí, ha explicat que per motius demogràfics era

inviable ubicar una escola d’adults o una escola oficial d’idiomes, però que amb el punt de suport de l’IOC s’obre un gran ventall de possibilitats.

A l’institut de Gandesa hi haurà un responsable del punt de suport per atendre els alumnes, així com una aula amb equipament informàtic, per les gestions de seguiment. L’alcalde de Gandesa, Carles Luz, ha agraït l’aposta d’Ensenyament amb una iniciativa que pot evitar que els joves que marxen de la comarca ja no tornen. “És una bona notícia que resol una reivindicació que teníem a la Terra Alta”, ha dit.

Mira el vídeo en aquest enllaç

Adequaran les voreres de la Via Verda També intentaran evitar les esllavissades al túnel d’entre Bot i Horta de Sant Joan

G.M. Horta de Sant Joan El Patronat de Turisme de la Diputació i el Consell Comarcal de la Terra Alta han acordat la concessió d’una subvenció de 15.000 euros per a l’adequació de les voreres del traçat de la Via Verda de la Terra Alta.

Els treballs consistiran en l’esbrossada de la vegetació que s’acumula a les voreres i el seu

trasllat a l’abocada. També es retiraran les pedres i la terra acumulades, i es condicionarà la vorera per a l’evacuació de l’aigua. A banda, s’aprofitarà l’actuació per solucionar altres problemes detectats, com ara l’acumulació d’aigües de pluja i terres a la sortida del túnel en direcció a Horta de Sant Joan.

Ubicat en una zona argilosa, al túnel hi ha esllavissaments que provoquen filtracions a la part inferior del paviment.

Una de les darreres esllavissades al túnel, el 2012 / Foto: ACN.

L’alcalde de Batea havia ofert les instal·lacions de la residència XXI té a Batea. L’alcalde de la població, Joaquim Paladella, va ordenar el cessament de l’activitat perquè el local no reunia les condicions, tot i que Salut havia avalat la idoneïtat de les instal·lacions de la fundació a Batea.

De fet, per intentar solucionar el conflicte entre l’Ajuntament i Terra Alta Segle XXI, Paladella havia tornat a oferir a Salut les instal·lacions del centre de rehabilitació de la residència de Batea, però finalment s’ha optat per traslladar el servei a la capital de la Terra Alta.

Quant al servei de rehabilitació domiciliària, la Fundació Terra Alta Segle XXI continuarà mantenint el servei habitual als domicilis.

Una situació que es mantindrà fins que es conega la resolució del recurs plantejat per la fundació. G.M.

cop d’ull

24 // Agost 2014

R RIBERA D’EBRE

NOVA MAJORIA A GINESTAR L’ALCALDE DE GINESTAR, Josep Maria Domènech (PSC), ja torna a tenir majoria per governar. Aquest passat mes de juliol va tenir lloc un ple extraordinari a l’Ajuntament de Ginestar en què dos dels quatre regidors que havien de substituir els quatre regidors que van dimitir el mes passat van jurar el càrrec. I és que, el passat mes de

juny, Domènech es va quedar amb només un regidor, Joan Francisco Torà, després que quatre membres del seu equip renunciessin al càrrec per “desavinences” amb l’alcalde. Domènech va afirmar que desconeixia els motius que havien portat els seus companys a prendre aquesta decisió, però va dir que la respectava i que treballa-

ria per redreçar la situació del govern municipal el més ràpid possible amb la incorporació de nous regidors. Així, el grup del PSC té ara quatre regidors, pels tres de CiU. Els altres dos regidors que havien d’assumir el càrrec per tal que el PSC tornés a tenir sis regidors van renunciar per escrit i no van comparèixer al ple. CINTA BONET

i PRIORAT

MEDI AMBIENT

Acuamed ja ha extret la meitat dels fangs tòxics de l’embassament de Flix Els treballs avancen segons els calendari previst i finalitzaran totalment abans d’acabar el proper any 2015

Més retard porten les obres del pla de restitució, entre elles, la que afecta al municipi de Pinell de Brai

Cinta Bonet FLIX

Els treballs d'extracció dels llots tòxics del pantà de Flix ja ha arribat al 50%. Dels 900.000 metres cúbics de fangs , se n'han dragat 450.000. Així ho va explicar la directora del projecte de descontaminació que duu a terme la societat estatal Acuamed, Azahara Peralta, durant una sessió extraordinària del Cercle d'Infraestructures celebrada a Tortosa. L'obra està seguint el calendari previst i estarà enllestida totalment abans d'acabar el 2015. Segons va explicar Peralta,

Ja s’han dragat 450.000 metres cúbics de fangs tòxics del pantà de Flix en tres mesos acabaran de retirar la part més complexa dels residus: els metalls pesants, sobretot mercuri, i els organoclorats, els

Imatge d’arxiu dels treballs de descontaminació del pantà de Flix. // FOTO: MANOLO VELÁQUEZ

llots que requeriran més tractament posterior per descontaminar-los. Després es faran assajos per comprovar si cal dragar les sorres de la llera del riu.

La directora del projecte de des-

contaminació del pantà de Flix es va mostrar satisfeta que, malgrat la complexitat de l'obra per la magnitud i per la diversitat de materials que s'han de tractar, s'hagi enllestit la meitat de l'ex-

tracció sense cap incidència. Però malgrat que el projecte de descontaminació està complint amb el calendari previst, no és així en el cas de les obres del pla de restitució que queden pendents.

Una d'aquestes és la que afecta al Pinell de Brai . Segons va reconèixer la mateixa Peralta, el projecte, redactat per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), incloïa una errada greu, ja que no s’havia efectuat el sondeig previ al lloc on s'ha de fer el pou per captar l'aigua. Peralta va detallar que l'ACA ja ha licitat el sondeig d'investigació, així que espera que es desencalli al més aviat possible.

Executada per l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) l'obra té un cost de 165 milions d'euros, cofinançats en un 70% per la Unió Europea.

Es tracta d'una operació pionera en el món científic per l'elevada concentració i diversitat de contaminants en un espai. Es fan una desena de controls d'aigua diaris en diferents punts, i també es fan controls de l'aire, tant d'emissions com d'immissions a dins del municipi de Flix.

Mira el vídeo en aquest enllaç

POLÍTICA

Dimiteix l’alcalde de la Torre Cinta Bonet TORRE DE L’ESPANYOL El passat 10 de juliol, l’Ajuntament de la Torre de l’Espanyol va aprovar en sessió plenària la renúncia d’Eduard Masip al càrrec d’alcalde i regidor. Masip va anunciar per sorpresa la seva vo-

luntat de dimitir el passat 4 de juliol enmig d’una assemblea convocada per l’equip de govern de CiU i ERC, per tal de donar compte als veïns sobre alguns projectes que s’estan duent a terme al poble, entre els quals la reforma del nucli antic. Masip va reiterar la seva voluntat de dimi-

tir sense voler donar detalls sobre els motius que l’han portat a prendre aquesta decisió. Amb tot, en l’assemblea amb els veïns es va apuntar a una “manca de confiança” amb el seu equip de CiU. El regidor Jordi Vinyes ocupa ara l’alcaldia de la Torre de l’Espanyol.

Masip en el ple on es va aprovar la seva renúncia a l’alcaldia de la Torre de l’Espanyol. // FOTO: VÍCTOR VALLS

cop d’ull

26 // Agost 2014

RIBERA D’EBRE I PRIORAT ECONOMIA

Nou pla director d’enoturisme El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, anuncia la redacció d’un nou pla director per regular les activitats d’enoturisme Cinta Bonet FALSET

El conseller Vila en un moment de la reunió al consell del Priorat. // FOTO: ACN

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha començat a redactar un nou pla director urbanístic que servirà per regular les activitats d'enoturisme als territoris de les deu denominacions d'origen (DO) del vi de Catalunya. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va anunciar aquesta nova normativa en el marc d'una reunió

amb representants de les DO del Priorat i Montsant. El pla, que s'elaborarà amb la col·laboració del sector i ha d'estar enllestit la pròxima tardor, ha de permetre ordenar i homogeneïtzar aspectes com els paràmetres de construcció de cellers i instal·lacions hoteleres amb caràcter supramunicipal.

El conseller Vila ha destacat que, en el cas de l'activitat vinícola i l'enoturisme, existia fins ara una "dispersió" normativa que dificultava el desplega-

ment de noves iniciatives vinculades al turisme.

El document en el qual ha començat a treballar la Generalitat prendrà com a base el coneixement del paisatge de les vinyes, l'arquitectura dels cellers i el procés d'elaboració del vi o el cava per desplegar una normativa urbanística que "entengui les diferències del territori". Les vinyes de les deu denominacions d’origen de Catalunya abasten una superfície de 50.500 hectàrees.

SOSTENIBILITAT

Onze municipis de la Ribera canvien tot l’enllumenat

Imatge del ple del Consell de la Ribera d’Ebre / Foto: V.V.

Cinta Bonet MÓRA D’EBRE El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha enllestit les bases del concurs per substituir l’enllumenat públic d’onze dels catorze municipis de la comarca. Es tracta d’un projecte ambiciós i pioner que podrà tirar endavant després que els ajuntaments hagin donat llum verda amb l’aprovació dels seus plenaris. La substitució de tot l’enllumenat públic d’aquests pobles suposarà una inversió de més de 2 milions d’euros. Així ma-

teix, es calcula que representarà un estalvi energètic per cadascun dels municipis que oscil·larà entre el 30 i el 50 per cent. El president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, ha afirmat que estan “entusiasmats” davant aquest repte que esperen que es converteixi en un model a seguir.

D’altra banda, i en el marc del ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre també es va explicar el nou pla de promoció turística de la comarca, que segons Jardí, posa les bases perquè la Ribera sigui un referent turístic.

cop d’ull

B BAIX MAESTRAT i ELS PORTS

Agost 2014 // 27

CASTOR: FLORENTINO GUANYA? LA RENÚNCIA del grup ACS al projecte Castor, el dipòsit submarí de gas de la promotora Escal UGS, era una veritable patata calenta per al Banc Europeu d’Inversions (BEI). La mesura pot posar en perill el retorn dels 1.400 milions d’euros als bonistes, entre els quals hi ha el mateix BEI. Per això, tant els accionistes com el BEI han hagut de

donar llum verd a la renúncia, amb l’esperança de poder negociar amb l’empresa i amb el govern d’Espanya una possible compensació per la inversió, que podria incloure una quitança important. I si aquesta renúncia no s’hagués autoritzat, Escal hauria apel·lat a una clàusula que limitaria la seua aportació a només 130 milions.

G.M.

BENICARLÓ

VINARÒS

20 voluntaris al Centre Geriàtric i a la residència

Els inversors també hi renuncien El Banc Europeu d’Inversions i els avaladors del Castor accepten la renúncia d’Escal UGS

La plataforma del Sénia ja va advertir el BEI del risc d’emetre 1.400 milions en eurobons

G.M. VINARÒS

Una vintena de voluntaris participen en els camps de treball social del Centre Geriàtric i de la Residència Sant Francesc, que organitza l’IVAJ del 28 de juliol al 8 d’agost a Benicarló. L’objectiu és que els voluntaris puguen conviure i compartir un temps d’oci i de formació amb persones grans i amb discapacitats. Els joves s’allotgen a l’antiga Escola de la Mar Irta, des d’on es desplacen cada dia al Centre Geriàtric i a la Residència Sant Francesc per participar en les activitats que s’han programat als dos centres per donar-los a conèixer la realitat i el perfil dels usuaris. Els joves ajuden en les activitats diàries que realitzen els dos centres, ja siga participant en l’organització dels tallers d’habilitats cognitives, de gimnàstica, de manualitats o de cuina, o bé col·laborant en excursions turístiques o altres sortides. G.M.

Els camins rurals i els solars del poble, més nets L’àrea de Serveis Públics Municipals ha adquirit una trinxadora lateral per realitzar la neteja dels solars municipals, així com per poder condicionar els camins rurals del terme de Benicarló.

El cost de la màquina ha estat de 8.337,69 euros, IVA inclòs. El nou dispositiu funciona directament connectat a la força d’un tractor, el qual pot treballar a una velocitat d’entre 10 i 15 quilòmetres per hora. C.B.

Els inversors d’Escal UGS han acceptat la renúncia de l’activitat sol·licitada pels responsables del projecte Castor. Un dels principals inversors és el Banc Europeu d’Inversions, que va aportar 500 dels 1.400 milions totals que va necessitar el projecte per construir el dipòsit submarí de gas. Ara, la petició de la renúncia s’ha adreçat a la Direcció General de Política Energètica i Mines, que depèn del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme. D’aquesta manera, els inversors renuncien al projecte Castor després dels més de 1.000 sismes que es van registrar a la zona des que es va començar a injectar el gas matalàs en el subsòl. Però sobretot, des que els diversos informes tècnics confirmen la relació directa entre la injecció del gas i l’onada de terratrèmols. Així, a partir d’aquest moment la discussió s’establirà entre el govern espanyol i els impulsors del projecte, ja que el contracte preveia una clàusula segons la qual si s’abandonava l’activitat la promotora tindria dret a una

La plataforma Castor es troba a 22 quilòmetres de la costa de Vinaròs. // FOTO: J.M (ACN) indemnització que podria ser de fins a 1.700 milions d’euros.

El BEI ajorna la reunió Per la seua banda, el Banc Europeu d’Inversions va posposar la reunió que havia acordat per al 10 de juliol amb la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres de les Sénia. El moviment social havia tramès una queixa al BEI pel finançament del projecte, i pretenia reiterar els riscos, mancances i la inexistència de garanties del projecte. Ara, si l’organisme continua sense ferlos cas, la seua intenció és fer

arribar una queixa davant del defensor del poble europeu.

“Pensem que se’ns està prenent el pèl”, va lamentar un dels portaveus de la plataforma, Evelio Montfort.

L'emissió de bons emparada pel BEI va permetre l'empresa controlada per Florentino Pérez aconseguir un finançament de 1.400 milions d'euros, just en el moment que començava a injectar gas a 1.700 metres per sota del llit marí. De fet, el mateix BEI va comprar 300 milions en bons amb diner públic, i va garantir la liquiditat de l'opera-

ció amb una línia de 200 milions d'euros més, 500 en total.

En aquell moment, la plataforma de les Terres del Sénia ja va advertir l'organisme europeu de la inconveniència d'atorgar el primer dels seus 'project bond' al Castor, davant els riscos, perills i incerteses detectades al seu voltant. I molt especialment, per la possibilitat de generar terratrèmols o fuites de gas, així com per no disposar dels estudis tècnics necessaris.

Haurien d’haver escoltat la queixa i no ho han fet mai fins ara”, va insistir Montfort.

cop d’ull

28 // Agost 2014

BAIX MAESTRAT I ELS PORTS ENSENYAMENT

Morella reclama les obres del col·legi Carta de l’Ajuntament, la direcció del centre i l’AMPA a la consellera d’Educació, exigint-li les millores promeses G.M. MORELLA L’Ajuntament de Morella, la direcció del col·legi Mare de Déu de Vallivana i l’AMPA del mateix centre han enviat una carta a la consellera d’Educació, Maria José Català, per exigir-li que es liciten de forma immediata les obres previstes a l’escola. El consistori ha assumit els costos en la redacció del projecte i en la direcció de l’obra, d’acord amb el compromís

adquirit amb la conselleria d’Educació. A més, cada any destina 60.000 euros a la millora i al manteniment de l’edifici.

L’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, ha mostrat la seua “preocupació” pel retard en la licitació del projecte, i perquè no s’ha obtingut cap resposta a una altra carta enviada a la consellera. Ripollés ha agraït el treball de la direcció del centre i de l’AMPA, per aconseguir que es resolguen els problemes estructurals que presenta l’immoble. A més, també ha volgut

SERVEIS

Morella finalitza els treballs de la bassa d’aigua de Xiva

La visita a les obres de la nova bassa de Xiva. / Foto: MORELLA.NET

G.M. MORELLA L’Ajuntament de Morella ha finalitzat la construcció d’una bassa d’aigua al nucli de Xiva.

El passat 16 de juliol, l’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, i el regidor d’Obres, Rafa Pallarés, van visitar la zona i altres punts de la localitat en què també s’estan duent a terme altres millores. “La bassa de Xiva és una actuació demandada pels veïns i veïnes, i servirà per garantir el subministrament d’aigua”, ha remarcat Pallarés, abans d’agrair-los la cessió dels terrenys per a la construcció de la bassa. Enguany, a Xiva s’ha

millorat i condicionat el camí de les Eretes, s’ha netejat un bancal que tenia diversos arbres en mal estat, i ara s’ha finalitzat la construcció de la bassa, que té una capacitat de 40.000 litres. A més, la brigada municipal està realitzant diversos treballs de manteniment en diversos punts de la població. La propera actuació d’importància serà la rehabilitació de l’edifici del forn.

Aquesta obra s’escometrà durant el 2015, i servirà per consolidar una construcció que es troba en molt mal estat. L’edifici del forn, que tindrà diversos usos en el futur, està ubicat a la part baixa del poble, al barranc del riu, i és un dels més emblemàtics.

Fa un any es va destinar 50.000 euros a les reformes, però l’escola necessita actuacions per valor de 800.000 euros

destacar la bona predisposició dels tècnics de la conselleria, al costat dels quals han consensuat el projecte.

En els darrers anys, Morella ha exigit reiteradament inversions per pal·liar les deficiències estructurals de l’escola. Al 2005 ja es va realitzar un informe que xifrava en 800.000 euros el cost de les reformes necessàries. El 2013 es va arribar a un acord amb la conselleria per destinarhi 50.000 euros a obres urgents, i per enguany es va prometre una quantitat molt més gran.

El col·legi Mare de Déu de Vallivana, a Morella. / Foto: MORELLA.NET

cop d’ull

Agost 2014 // 29

C C U LT U R A

1

HOMENATGE AL CANALERO El II Campus de Música i Ball Tradicionals de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord Valencià va realitzar un emotiu homenatge a Pepe Garcia Sanz “Lo Canalero” de Roquetes, que va morir ara fa 10 anys. Nou enversadors o poetes improvisadors, acompanyats de la Rondalla de Sofia de la Ribera, i de músics valencians i murcians, van homenatjar a l’estil de jota catalana i estils

propis, la figura de Lo Canalero. L’acte d’homenatge es va iniciar amb una projecció de fotografies de “Lo Canalero” i una emotiva explicació de la seua vida que feu el seu nét, Cisco Ollé. Els nou poetes van improvisar diferents tipus de versos, que després van ser transcrits i entregats per l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol, a la filla de l’enversador, Carme Garcia. C.B.

EXPOSICIONS

LLIRI ENTRE CARDS Núria de Santiago

Dot guanya la Biennal

PERIODISTA

El llibre i el viatger

La instal·lació Static explosion ha guanyat el tretzè premi Biennal d’Art Ciutat d’Amposta

Fins a 160 artistes de tot l’Estat van presentar les seves obres de les quals 16 estan exposades

AMB LA CALOR de l'estiu i les vacances trobem llibres més que mai, els banyistes en porten a les platges i piscines, els viatgers a les maletes, i sembla que és la lectura el que ens omple les hores lliures que es multipliquen amb els dies llargs.

PER ALS VIATGES d'estiu podem, si volem, completar l'experiència i buscar en els nostres destins una experiència nova sota el prisma de la literatura.

LA BARCELONA de Mercè Rodoreda i "La Plaça del Diamant", o la de Carmen Laforet a "Nada", el Londres de Dickens, la Venècia de Thomas Mann, el París de "Rayuela" tan semblant al de Miller o el Dublín pel que passeja Harold Bloom a "Ulisses" de James Joyce són només alguns dels nous prismes sota els que podem visitar una ciutat a través de la mirada única dels autors que les van convertir en motiu literari. Les ciutats, els pobles i els espais de l'entorn adquireixen una nova llum passades pel sedàs de la paraula, i de vegades ni tan sols cal anar gaire lluny per viure aquesta experiència.

AMPOSTA i la Ràpita a través de les descripcions minucioses i profundament poètiques d'Arbó o els núvols de pols que viatgen pel poble vell de Mequinensa tal com els va imaginar Jesús Moncada ens oferiran, si tenim prou curiositat, una experiència diferent en cada visita.

Cinta Bonet AMPOSTA La instal·lació Static explosion de l’artista catalana Anna Dot, llicenciada en Belles Arts, ha guanyat la tretzena edició del Premi Biennal d’Art Ciutat d’Amposta que organitza l’Ajuntament d’Amposta i Lo Pati - Centre d’Art de les Terres de l’Ebre i dirigeix l’artista ampostí Manel Margalef. El jurat va donar a conèixer el nom de la guanyadora durant la inauguració de l’exposició de la Biennal i va escollir

aquesta obra, entre les setze seleccionades “per la seva complexitat narrativa, la tensió implícita en el concepte i l’acurada instal·lació en l’espai, elements que la converteixen en una obra de gran impacte i projecció.” Concretament, Static explosion pretén reproduir una escena determinada que es repeteix cada nit com si es tractés d’un fenomen màgic. Per fer-ho, l’autora ha utilitzat dos espills rectangulars penjats arran de terra, vidres trencats escampats al davant, que volen ser joies creades al disparar contra la finestra de casa, i tres fotografies plantades al terra, amb un peu de

[ ] L’obra guanyadora de la Biennal d’Art Ciutat Amposta. // FOTO: CEDIDA

foto en anglès per dotar l’obra d’un cert discurs narratiu. El Premi Biennal d’Art Ciutat d’Amposta, dotat amb 4.000 euros, ha esdevingut un aparador de l’art emergent i alhora un termòstat de la creació contemporània. En total, en aquesta nova edició de la Biennal s’hi han presentat 160 artistes provinents d’arreu de l’Estat.

Mira el vídeo en aquest enllaç

cop d’ull

30 // Agost 2014

CULTURA PINZELLADES DE TORTOSA

L’illa invisible David Jiménez. TÈCNIC DE TURISME INSULAE TORTUOSAE, així l’anomenaren els genovesos instal·lats a Tortosa després de la conquesta de Turtuxa l’any 1148. Es difícil imaginar-se actualment que el que avui coneixem com a barri de Ferreries, ara fa 865 anys, era un tros de terra envoltat per l’Ebre. Historiadors locals han intentat especular sobre la forma i les dimensions de l’illa; així per exemple, Ramon Miravall en la seva obra “Dellà lo Pont de Barques”, ens descrivia: L’illa havia de tenir el seu cap septentrional a la línia actual del riu, essent l’element d’atac a les aigües el front entre l’inici del mur i la Fàbrica de Bau (…). La base de la Peixera de Bau, a notable profunditat per causa del fort drenatge, romanen grans blocs de pedra que el fonamenten i defensen. Una sortida al riu ens indica que des d’en Bau l’aigua cerca Quatre Camins per arribar a Roquetes i que l’illa segueix un curt recorregut per l’Eix de l’Ebre per morir cercant l’encara llunyà

Pont del Català (…)”. Anys abans, Enric Bayerri ja especulava també amb les dimensions de l’illa. En la seva obra “Colón tal cual fué”, i en la seva “Historia de Tortosa y su comarca” deia que aproximadament tenia uns cinc quilòmetres de llarg i dos d’ample.

AL SEGLE XII, el comte de Barcelona va demanar l’ajuda a la República de Gènova per conquerir la ciutat de Turtuxa. Un cop finalitzada la conquesta, Ramon Berenguer IV va avançar-los el pagament dels serveis prestats, concedint-los l’illa que formava l’Ebre davant de la ciutat; la parròquia de Sant Llorenç de Gènova se’n va quedar dos terceres parts, mentre que a la República se li va concedir una tercera part. No obstant, l’any 1150 la República ven la seva part de l’illa a la Parròquia, i l’any 1289 la Parròquia ven la seva totalitat al bisbat de Tortosa.

QUÈ VA PORTAR els genovesos a desfer-se de l’herència del comte de Barcelona? Es creu que els genovesos volien establir una base comercial a Tortosa, aprofitant la seva situació estratègica i les bones relacions existents entre la República i la ciutat. No obstant, se n’adonaren que els guanys -que foren abundants-, no compensaren de cap manera les despeses fetes en les conquestes de Tortosa i Almeria. I d’aquesta manera, després de cent quaranta anys de presència a la ciutat de l’Ebre, decideixen vendre-la.

L’ILLA VA ANAR desapareixent en part a causa dels sediments que anava dipositant l’Ebre en el seu braç, situat front a la ciutat de Roquetes. Durant la riuada de 1866, l’Ebre el va tornar a formar temporalment. Un fenomen que la població podia observar des del punt més alt del nucli urbà: el castell de la Suda.

[ ] Vista de Tortosa, detall de Tortose en Catalogne (Sieur de Beaulieu,1648) //IMATGE: INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA

POESIA

POESIA

Més de 30 artistes per l’Eufònic

Finalitza el rodatge del film “Ovella Negra”, de Lluís Ortega

saku, Maria Coma, Za! i la seva orquestra del Caballo Ganador, Tiger Menja Zebra i Bradien + Eduard Escoffet. La singularitat del paisatge del Delta i les Terres de l’Ebre és l’element vertebrador i diferencial d’Eufònic, que també vol ser un punt de trobada d’artistes sonors i visuals per explorar les diferents tendències i línies de treball entorn aquestes disciplines. L'acció més ambiciosa que es presenta serà la protagonitzada pel compositor i experimentador sonor valencià Llorenç Barber i el compositor i organista tortosí, Rossend Aymí, creant una sintonia per ser interpretada amb les campanes de la catedral de Tortosa i l'església Arxiprestal de Vinaròs.

L’ampostí Lluís Ortega ha finalitzat el rodatge del film “Ovella negra (entre 2 bessons)”, segona part d’“Entre bessons”. Ortega repeteix com a director, guionista, productor, muntador i director de fotografia en aquest thriller en què retrobem a Sabina, que viu amb David i el seu fill Ferran. Tot i la rancúnia que encara li provoca, mai ha pogut oblidar els seus sentiments envers Àlex, el seu cunyat. Ferran és segrestat i li demanen un elevat rescat. Sense possibilitat d’anar a la policia, Sabina emprendrà una cursa contrarellotge per salvar el seu fill amb una inesperada i perillosa ajuda. Ortega repeteix també al davant de la càmara en aquesta continuació on l’acompanyen Jasmina Arrufat i Ma Joan Martí.

L’estrena serà a la tardor. C.B

Cinta Bonet SANT CARLES DE LA RÀPITA Del 4 al 7 de setembre se celebarà la tercera edició d’Eufònic. Una espai de trobada de les pràctiques contemporànies entorn a les arts sonors i visuals, que consolida diverses vessants: expositiva, formativa i lúdica. En aquesta edició hi participaran més de 30 artistes en diversos espais del Parc Natural del Delta de l’Ebre, el cente d’art Lo Pati d’Amposta i Sant Carles de la Ràpita. Una experiència sonora ancorada en el paisatge, oberta i multidisciplinària, que comptarà amb noms com Alizzz, bRUNA, Edu Comelles, Electronic Performers, Lolo y So-

cop d’ull

A

Agost 2014 // 31

US RECOMANEM FESTA ENOTURÍSTICA III Festa del Vi de Batea El cap de setmana del 22 al 24 d’agost, aquesta població de la Terra Alta celebra la tercera edició de la Festa del Vi. Des de l’any passat es potencien els actes de carrer, amb l’objectiu d’atraure més visitants i aconseguir que el vi de Batea siga el vi de les Terres de l’Ebre.

AGENDA Música Ulldecona

Brams en concert Dintre de les Festes Majors d'Ulldecona tindrà lloc el concert d’un dels grups mítics del rock català.

Dissabte, 30 d’agost a les 23.45h Brams és un grup de música rock de Berga, en actiu entre 1990 i 2005, i des de 2010 fins a l'actualitat. Es tracta d'un grup marcat pel compromís nacional i social de les seves lletres, que s'encabeix dins del moviment del rock català. Fins al moment han tret un total de dotze discos, el darrer dels quals és “Anem tancant les portes a la por” (2014). El cantant i líder del grup és Francesc Ribera, "Titot".

Fires i festes La Pobla de Massaluca 1a Festa de l’Ametlla Diumenge 24 d’agost

Bot Festes de Majors 2014 Del 14 al 17 d’agost

La Palma d’Ebre Festes de Majors 2014 Del 14 al 17 d’agost

Alcanar Festes de Majors 2014 Del 15 al 24 d’agost

Arts Sonores La Ràpita, Amposta i Delta de l’Ebre Eufònic. Arts Sonores i Visuals de les Terres de l'Ebre Del 4 al 7 de setembre 2014

L’Aldea Festes de Majors 2014

Móra la Nova Festes de Majors 2014 De l’1 al 10 d’agost

Godall Festes de Majors 2014 Del 5 al 10 d’agost

L’Aldea Festes de Majors 2014 Del 7 al 16 d’agost

La Galera Festes de Majors 2014 Del 8 al 13 d’agost

La Serra d’Almos Festes de Majors 2014 Del 8 al 10 d’agost

Amposta Festes de Majors 2014 Del 9 al 16 d’agost

Deltebre Festes de Majors 2014 Del 14 al 24 d’agost

Darmós Festes de Majors 2014 Del 15 al 17 d’agost

Darmós Festes de Majors 2014 27 d’agost

Del 7 al 16 d’agost

Ascó

Exposicions Gandesa

Teatre L’Ampolla

Teatre Amposta

Festes de Majors 2014 Del 20 al 24 d’agost

Freginals Festes de Majors 2014 Del 21 al 26 d’agost

Exposició fotogràfica del concurs organitzat per l’Associació de Joves de Gandesa “Nom Calsigos” Fins el 14 de setembre Biblioteca Comarcal

Terra Baixa Representació teatral de l'obra d'Àngel Guimerà Terra Baixa.

Dissabte, 9 d’agost a les 23.00h

Narrativa

Caseres Gandesa

Festes de Majors 2014 Del 22 al 25 d’agost

Alfara de Carles Festes de Majors 2014 Del 26 al 31 d’agost

Corbera d’Ebre 'Normandia, 70 anys després'

5a trobada Club de Lectura Infantil

Fins el 7 de setembre Centre d’interpretació 115 Dies

Biblioteca Comarcal.

Dimarts, 26 d’agost

Biennal d'Art Ciutat d'Amposta'14 Exposició col.lectiva BIAM 2014 (Biennal d’Art Ciutat d’Amposta) amb obra de setze artistes procedents de tot l'Estat, un veritable i potent termòstat de l’activitat artística de tot l’Estat espanyol.

Fins al 30 d’agost al Centre d’Art Lo Pati

cop d’ull

32 // Agost 2014

P

ESCOLA SANT ÁNGEL: L’amistat CAMARLES compta amb l’escola Sant Àngel, un centre públic amb una línia d’Ensenyament Primari, situat a la la tradicional zona de les escoles del municipi. En concret, l’escola Sant Àngel de Camarles compta amb quatre cursos d’Educació Infantil i sis d’Ensenyament Primari. En aquest cas, hem parlat amb els més grans de

l’escola sobre l’amistat. Ens expliquen el seu significat i la importància de tenir bons amics.

Mira el vídeo en aquest enllaç

PETITS ARTISTES

Sara Mauri “L’amistat per a mi és quan alguns amics i amigues confien entre ells i s’estimen els uns als altres en tot moment.”

Aleix Melich

Sofia Villora

Andrea Tomàs

“L’amistat és la confiança en una persona per sempre.

L’amistat sempre ha estat i sempre serà una molt bona elecció quan et sents sol o rebutjat.”

“L’amistat per a mi és que tu i un company o companya puguéssiu compartir alguna cosa molt especial sense contar-li a ningú. Per això la cuides durant tota la vida.”

Àlex Tarragó “L’amistat per mi és poder confiar en los amics en moments difícils.”

Max Segura “L’amistat és un sentiment que et permet compartir experiències úniques amb els teus companys i companyes.”

Júlia Monteverde

Maria Rué

“L’amistat és alguna cosa molt especial entre dos persones que s’ajuden, es respecten i que sempre estan amb tu a les bones i a les dolentes.”

“L’amistat per a mi significa moltes coses, perquè gràcies a l’amistat pots aconseguir molts amics i molts companys. L’amistat és per a tota la vida.”

2

“Encara que siguéssim rivals amb el joc podem ser molt amics. L’amistat mai es perd si som bones persones.”

PINZELLADES

Ariadna Vergés

“

“L’amistat és un món ple d’amics on ens ajudem uns als altres, compartim i som feliços per tenir aquestes persones al costat. ”

Andrea Dascalu “En el meu dibuix reflexo la importància els valors de l’amistat, destacant el valor de compartir sense tenir en compte l’edat. ”

Chayma El Machmachi “L’amistat és una cosa bonica perquè tens algú amb qui parlar i perquè tens algú per compartir amb ell les teves emocions.”

Kevin Castaño “L’amistat per a mi és una relació molt bonica entre dos persones que s’ajuden mutuament.”

Jordi Aliau “L’amistat és una sensació que comparteixes amb un altra persona que és molt especial per a tu.”

cop d’ull

Agost 2014 // 33

S SALUT

1

CIRURGIA PLÀSTICA A L’HOSPITAL DE TORTOSA UN METGE ESPECIALISTA en cirurgia plàstica i reparadora, procendent de l’Hospital Universitari de Bellvitge, col·labora des d’aquest mes de juliol -dos dies a la setmana- amb els serveis de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, i en especial amb els de Cirurgia General i de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, per millorar

els resultats estètics dels tractaments quirúrgics i complementar-los. La tasca del doctor Josep Maria Serra, que compartirà la feina que també realitza a l’hospital Joan XXIII de Tarragona des del 2011, permetrà millorar els resultats estètics de la cirurgia del càncer de mama, a partir de l’ús de tècniques més modernes. A més a

més, facilitarà la pràctica dels tractaments en el mateix hospital ebrenc.

Durant el 2013, a l’hospital de Tortosa s’hi van intervenir quirúrgicament 73 persones amb càncer de mama i se’n van haver de derivar 37 a la Unitat Funcional de Mama de l’hospital de Bellvitge. Ara ja no caldrà fer aquestes derivacions a Barcelona. G.M.

ASSOCIACIONISME

RACÓ DE SALUT Toni Pons FARMACÈUTIC I PROFESSOR

Granissat de meló de moro EL MELÓ DE MORO és una fruita saborosa, hidratant, saciant i molt baixa en calories, ideal per preparar delicioses begudes refrescants en aquests mesos de calor.

Aquesta fruita originària d'Àfrica i l'Índia és summament refrescant i hidratant per la gran quantitat d’aigua que conté. Està especialment indicada per hidratar els nens i sobretot les persones grans, que acostumen a beure poc. A més, és molt diürètica (facilita l’expulsió d’aigua), i així també estarà indicada per a aquelles persones que pateixen càlculs renals, àcid úric, hipertensió i d’altres malalties amb retenció d’aigua. ÉS INTERESSANT menjar-ne molt després d’un dia d’excessos alimentaris, perquè afavoreix l’eliminació de substàncies de rebuig per l’orina. A més, el seu contingut en fibra li aporta un suau efecte laxant (millora i accelera el trànsit intestinal). Per aquests motius, és una fruita amb un bon poder depuratiu i desintoxicant.

UN TRUC per triar un bon meló de moro que estigui madur és donar-li un cop amb els dits o el palmell de la mà i comprovar que soni a buit. La seva closca ha de presentar una zona pàl·lida, gairebé groguenca, que indica la zona de contacte amb el terra mentre madurava. Una taca blanca o verdosa, en canvi, indica que el meló de moro es va recollir abans de temps i resultarà menys dolç. Gràcies al seu alt contingut en aigua, es pot utilitzar per preparar delicioses begudes refrescants, com ara un granissat.

Noves eines per atendre els discapacitats intel·lectuals Presenten a Amposta les dues primeres guies de salut que ha editat l’associació Dincat

L’envelliment d’aquestes persones també ha fet aparèixer noves necessitats sanitàries

G.M. / C.B. AMPOSTA “Quan estic malalt... escolta’m” i “La salut de les persones amb discapacitat intel·lectual: què hem de tenir en compte?” és el títol de les dues guies de salut que ha editat la Federació de Discapacitats Intel·lectuals de Catalunya (Dincat), i que es van presentar a Amposta el passat 17 de juliol. L’objectiu de l’entitat ha estat garantir l’accés del col·lectiu als serveis sanitaris, així com millorar la qualitat de l’atenció que reben aquestes persones en els hospitals i en els centres d’atenció primària.

De fet, les dos guies formen part de la campanya de Dincat ‘Enganxa’t als drets’. Els llibres contenen orientacions per fer més fàcil l’ús dels recursos sanitaris, a més d’algunes recomanacions per estar més sans.

I és que cal tenir en compte que els principals problemes de salut en el col·lectiu dels discapacitats intel·lectuals són l’obesitat, la falta d’exercici físic i el consum de substàncies. Així ho

La presentació de les dues guies de Dincat es va fer a Amposta. // FOTO: M.V.

va explicar el director general d’Apasa, Ignasi Monllau, qui també va voler remarcar que ha estat molt important per al col·lectiu l’edició d’aquest tipus de guies per primera vegada.

“La problemàtica que genera l’atenció sanitària a les persones amb discapacitat intel·lectual és molt complicada, ja que és un pacient difícil i complex, que fa que el seu abordatge tingui moltes dificultats”, va dir.

Per la seua banda, Lluís Vi-

guera, membre de la junta directiva de Dincat que s’ha encarregat de la redacció de les guies, va recordar que actualment les persones amb discapacitat intel·lectual arriben a l’envelliment, per la qual cosa també han aparegut noves necessitats sanitàries. Una nova realitat a la qual també intenten donar resposta amb iniciatives com l’edició de les noves guies.

En la mateixa línia es va pronunciar la directora dels serveis

territorials de Benestar Social i Família, Manolita Cid, qui va afirmar que cal seguir treballant perquè les persones amb discapacitat intel·lectual puguen tenir la mateixa qualitat de vida i l’atenció que la resta de la ciutadania. Finalment, la regidora de Serveis Socials d’Amposta, Laia Subirats, també va voler destacar la gran feina que està realitzant l’entitat Apasa, tant a la ciutat com fora del mateix municipi.

cop d’ull

34 // Agost 2014

E ESPORTS

FER EXERCICI EN MOMENTS D’OCI ESPORT I FESTES MAJORS són elements que van de la mà. Els programes festius dels municipis de les Terres de l’Ebre cada vegada van més carregats d’activitats esportives que es combinen amb altres formes d’oci i entreteniment entre familiars i amics. I és que l’oferta esportiva en aquests moments de diversió és molt àmplia i el

ventall de disciplines està vivint un gran increment. Passem dels tradicionals jocs infantils, a les bicicletades, als partits de futbol amistosos, a les gimcanes, andròmines o cotxes bojos, a les curses de natació fins arribar a les emblemàtiques birles, el tir al plat, la petanca o els jocs de taula com el guinyot. Alguns s’atreveixen, fins i

tot, amb reptes molt exigents, com els trails o les curses en BTT dels calendaris ebrencs, que no tenen treva. Probablement, seria impensable associar festes majors sense activitat esportiva ja que és un dels elements que fa sortir la gent al carrer i que, tot i que la competició queda en segon pla, tots tenim ganes d’aixecar una copa. J.B.

ENTREVISTA ORIOL ROMEU. Jugador del Chelsea FC

“Renovar amb el Chelsea és el millor que em podia passar” L’ulldeconenc Oriol Romeu allarga la seva vinculació amb l’equip blue fins el 2017 després d’una temporada prop de casa amb el València CF

- Com valores la renovació amb el Chelsea FC? Molt positivament. Crec que és el millor que em podia passar.

Quedava un any de contracte i, vulguis o no, les coses es complicaven, i ara, al tenir tres anys, et pots prendre les coses amb més tranquil·litat i amb més paciència i la veritat és que pot anar tot molt millor. A més, això et demostra que confien en tu, que estan contents amb tu i, per mi, és el principal.

- Com van anar les negociacions?

La veritat és que vam arribar a un acord ràpid, perquè tant ells com nosaltres volíem continuar.

A la primera setmana de pretemporada ja em van dir de renovar i em van mostrar tota la predisposició del món. En un parell de dies ja estava tot arreglat, vaig signar el contracte i no em van posar cap trava.

- Què esperes cara la propera temporada?

Aquesta temporada encara no sé si acabaré sortint cedit o no, depèn dels últims moviments del club. De moment, volen que faci la temporada i que estigui amb ells fins al final i després decidirem. Si al final surto cedit, m’han assegurat que compten amb mi per al futur, per això m’han renovat i volen que continuï lligat al club. Buscarem una opció segura per tenir partits i tenir minuts. Després ja veurem quina és l’opció que triem. Ara per ara, estic concentrat aquí fent la pretemporada per fer-ho el millor possible. Tant de bo tingui la sort de quedar-me.

- Les lesions han estat un malson per Oriol Romeu...

Sí, però ara em sento molt bé, el genoll ja està recuperat. La feina dels fisioterapeutes a Anglaterra ha anat molt bé i això m’ha permès començar la pretemporada en òptimes condicions. El resultat ha estat molt bo, estic content,

i em sento preparat per començar fort. Espero que les lesions em respectin.

- Aquest any el fet d’estar al València t’ha apropat als de casa...

Tenir la família i els amics al costat et fa molt feliç, t’omple moltíssim, ho he aprofitat al màxim.

De totes maneres, quan estava a Anglaterra sempre que podia, m’escapava, perquè no hi ha res com estar a casa.

- II Campus Oriol Romeu Experience a Ulldecona. Quina valoració en fas?

La veritat és que molt bé. Estic molt content de veure els xiquets contents i estar una estona amb ells, t’ompli molt. És un campus que combina futbol i anglès, una tema novedós que l’any passat va sortir molt bé i per això hem repetit. En estar a Anglaterra, he vist que aprendre un altre idioma és molt important i si comences de ben petit, el procés és més ràpid.

“

No sé si finalment acabaré cedit o no, el que m’importa és poder fer la pretemporada el millor possible”

Divendres 1 d’agost Presentació de la plantilla i el cos tècnic del CF Amposta a l’Estadi Municipal.

Dissabte 2 d’agost IV 10K La Pobla de Masaluca. 6a prova puntuable del circuit Running Series.

Diumenge 3 d’agost 16 Travessia d’Amposta ‘Nedant l’Ebre. Organitzat pel Club Natació Amposta.

AGENDA

Judit Brú ULLDECONA

cop d’ull

Agost 2014 // 35

ESPORTS BREUS

TRIATLÓ

‘Gran repte per seguir lluitant’

El millor triatló a Deltebre

Onze nedadors van dur a terme el “Gran Repte per seguir lluitant”, la primera travessia col·lectiva al Golf de Sant Jordi, des de la Punta del Fangar, a l’Ampolla, fins a l’Hospitalet de l’Infant, després de 12 hores i un total de 27 quilòmetres.

La meteorologia i els corrents marins van fer que l’arribada fos a l’Hospitalet, enlloc de Salou. Aquest repte forma part del projecte “Càncer de Mama hereditari a la demarcació de Tarragona”, amb l’objectiu de recaptar fons per a la investigació oncològica al territori. Per a l’ocasió estan a la venda casquets de bany de color taronja.

J.B.

Adam Raga, campió a França El pilot d’Ulldecona Adam Raga va aconseguir el primer lloc a la penúltima prova del campionat del Món de Trial que es va celebrar el 27 de juliol a La Mongie, França. El faldut es va imposar a l’actual campió, Toni Bou, en assolir millor temps tot i l’empat a les mànegues. Amb aquest triomf, el pilot ulldeconenc posa emoció a la recta final del Mundial, ja que el situa a només set punts del de Piera. El campionat es decidirà els propers 6 i 7 de setembre amb la disputa del Gran Premi d’Espanya que tindrà lloc a Arnedo, a La Rioja. Amb la de França, és la quarta victòria d’Adam Raga al Mundial de Trial d’aquest any.

J.B.

ESPORTIVA

Dissabte 30 d’agost UltraEbre Swim Marathon Tivenys-Xerta-Tortosa-Amposta. Ultramarató de l’Ebre

Dissabte 30 d’agost V Km Vertical de Roquetes.

14a prova puntuable del circuit de curses de muntanya.

Dissabte 30 d’agost 30è Torneig Juvenil Joan Gil i Alonso. Estadi Municipal d’Amposta.

El Trilimit de Deltebre va acollir un total de 400 participants en la seva primera edició

Cinta Bonet/Judit Brú DELTEBRE Deltebre va acollir dissabte 19 de juliol la competició Trilimit, un triatló que organitza el club Esportiu Where is the límit? amb una vocació totalment popular i on hi van participar uns 400 atletes. El Trilimit, com tots els triatlons, va comptar amb una prova de natació, una de ciclisme i una d’atletisme que es podien realitzar de forma individual o amb grups de dos o tres persones. A més, hi havia dues modalitats una de curta distància i una d’olímpica que duplicava el recorregut de l’anterior.

El Trilimit Deltebre va estar capitanejat per corredors de renom com el conegut Josef Ajram, soci

Joaquín Catalán i Leonor Font van ser els campions de la categoria olímpic individual

fundador de Where is the limit?.

En la classificació general el guanyador en la categoria olímpic individual masculí va ser Joaquín Catalán (2.04:11), seguit per Enric Boldú amb (2.08:58) i Pedro Roldan (2.10:51). En la categoria olímpic individual femení la guanyadora va ser Leonor Font (2.24:46), seguida d’Ada Carrasco (2.33:12) i Olga Pons (2.33:56).

En la categoria sprint individual masculina el guanyador va ser Gerard Marsal (1.05:47), seguit de David Guna (1.06:08) i Edgar Domini Benaiges (1.08:06), mentre que en la categoria sprint individual femenina la guanyadora va ser Carmen Alfonso (1.15:03) seguida de Belen Cintero (1.22:13), i Neus Gilabert (1.28:26).

Imatge de l’arribada d’un dels participants. // FOTO: VÍCTOR VALLS

REM

Vuit medalles dels ebrencs a Sevilla Judit Brú TORTOSA Uns 150 participants del Club de Rem Tortosa, el Club Nàutic d’Amposta, el Club Nàutic de Sant Carles de la Ràpita i el Club de Rem Delta de Sant Jaume d’Enveja van viatjar al Campionat Espanyol Absolut a Sevilla, del 4 al 6 de juliol, on van aconseguir fins a vuit medalles, entre les quals tres ors. És el cas dels dos primers llocs del Club Nàutic d’Amposta en el doble skull

aleví masculí i el quatre skull cadet masculí. La tercera medalla d’or va ser per al Club de Rem Tortosa en el bot del quatre skull aleví femení. Pel que fa a la resta de podis, el club tortosí, setè classificat del medaller general, va sumar una plata i dos bronzes més. En el cas del Club Nàutic d’Amposta, quart millor club del campionat, va afegir una plata.

Destaca també el bronze del Nàutic Sant Carles i els cinc quarts llocs dels clubs ebrencs, com el que va sumar el Club de Rem Delta.

Imatge de la medalla d’or assolida pel Club de Rem Tortosa. // FOTO: M.S.

cop d’ull

36 // Agost 2014

PASSATEMPS

CLASSIFICATS [VENDES] Vinaròs Es ven parcel.la urbana 1000m2, situada al terme municipal de Vinaròs, partida Closa o Ribes (ermita de Vinaròs). Preu: 130.000 euros ✆ 636 256 045 - 610 261 631

a Roquetes de 160m2, garatge més 3 plantes amb 3 hab + suite, safareig i terrassa. Preu: 180.000 euros ✆ 617 518 827

Roquetes Es ven finca d’oliveres de 7 jornals a ple rendiment amb caseta de muntanya, prop del canal Interessats Xerta-Calig. trucar ✆ 607 211 802 - 605 994 256

HORITZONTALS: 1. Irreverència i impertinència que sorgeix a mesura que augmenta la insolvència. Cap de brot / 2.

Kant hi veia el contrari del fenomen: el nou home anglo-català. És com una girafa però amb braçalet / 3. Poca cosa. I aquest és com una pera però tocant a l’Ebre. En plena sega / 4. Empaità el sisè quan recula.

No m’agrada que migri, quan és tan reduïda / 5. Hom es pregunta si és prou fina, una roba de llana tan adornada. Norma que obliga a suprimir vocals / 6. Santíssim prefix. Animada com la vida del xarop / 7. Preparat per a rebre els llogaters.

Punt tan bàsic per a la informàtica com pels equinoderms / 8.

No sé si és parit a París o a Madrid, aquest ocell. Quan ella ens deixa és perquè té el cor així / 9. Centre de la vila. Penetrar com es penetrava abans, quan ella ens pertanyia. Bola de drac / 10.. Correcció: aquesta llei és de mena. Sistema d’un sol element (que podria ser una ruïna) / 11. Cap de turc. Que no té articulacions visibles, com l’anàtid d’en Sartre. Uni de Barna / 12. Resin per l’ànima del torinès. Un llum d’oli per a la Bressola / 13.Que creixin en camps de sega no vol dir que no siguin vegetals. Com a rol és ben estrany.

per Gras

VERTICALS: 1. Cintes rebregades que no dissimulen el pecat familiar. Penós, com el rei Lluís / 2. Anima de panoli. Aigües que desperten passions perquè adormen pressions. Remor ben viva / 3. El seu elevat estat no podria ser sense un subordinat.

El mes de l’autoimposició / 4.

Silenciada per poder complir amb l’escomesa. Sembla una altra cosa però el que té són dues ales / 5. Arrel ascendent. Com a part inferior de la faldilla queda molt fardona, no? Au, te / 6. La millor amiga qualsevol dia s’hi pot tornar. Vímet importat de la mar dels sargassos /7. De cul al tobogan. Inflamació gàstrica molt freqüent entre els xinesos. Atura’l, que no vocalitzi / 8. Tan penjat com sembla i mira, ja s’ha ficat sota el llençol. És tan paranoic que no vol saber res de la neu / 9.Humor entre licors. Amigdalitis en versió per a tots els públics / 10. Assoles. Rodaran sense control fins al paradís pirinenc. Ossoles / 11.

Agressió al bestiar que podria acabar en ceguesa. Un rínxol de la clepsa d’en Josep, el convergent / 12. Troba que el polígam peca d’ambiciós.

Clavar sense necessitat de martell.

Alfara de Carles Es ven casa a Alfara de Carles amb 130 m2, 5 hab., 2 banys, moblat, cuina i menjador, amb hort i finca d’oliveres.

Interessats trucar al ✆ 661 143 311 Jesús Es ven estudi a Jesus, habitació, bany i cuina-menjador amb bomba de calor/fred. 30.000 euros negociables. Trucar a partir de les 19h. ✆ 664 562 637 Tortosa Es ven pis de 90 m2, zona de Remolins, edifici ganadera, 4 hab., 2 banys, gran terrassa, pati interior, xemeneia, ascensor, primera planta. Preu: 86.000 euros. ✆ 646 465 499 Alfara de Carles Es ven xalet de 180 m2, piscina aigua i llum, barrat al Parc Natural d’Alfara de Carles, amb hort i oliveres. Preu a convindre. ✆ 661 143 311 Roquetes Es ven adossat

i

Tortosa Zona Temple. Es lloga plaça de pàrquing. ✆ 678461724

[MOTOR] Ofertes Es ven un remolc per a una moto, amb l’opció de col.locar un altre carril per carregar 2 motos. Preu: 500 euros. ✆ 680 192 122

Tortosa Es ven finca rústica de 3,5 jornals al costat de la via verda a 3 min de Jesús, sense casa. Interessats trucar ✆ 605 994 256 Camarles Es ven finca 11 jornals amb aigua, llum, casa i magatzem. Per entrar a viure. A 5 min de Camarles. ✆ 605 994 256

menjador, 2 banys ascensor ✆ 676 690 978

Ofertes M'ofereixo per tindre cura de persones grans, demanar hora al metge, fer encàrrecs. Preus i dies a convenir. Amb cotxe. Ramón.

Amposta. ✆ 650756727 Demanda Auxiliar d'infermeria s'ofereix per tindre cura de gent gran, a casa i en hospitals, acompanyaments, etc. ✆ 977502271

[VIDÈNCIA]

[TREBALL] Tortosa Es ven per la zona Temple. Pis 2 hab., menjador amb saló terrassa, 1 bany, cuina i galeria. Calefacció amb gas. Zona ajardinada i piscina comunitaria. Per entrar a viure. Preu: 130.000 euros. ✆ 636 732 222

[LLOGUERS]

[AMISTAT]

Ofertes S’ofereix empresa de construcció d’obra nova, reforma i façanes, rehabilitació d’habitatges, obra menor, piscines d’obra i fabricades. pre sense Pressupostos compromís. Informació ✆ 672 192 867 / 622 245 120 Oferta S’ofereix pintor d’interiors i decorador amb molta exteriors experiència. Pressupostos sense compromís. Netedat màxima. ✆ 686 085 657

Tortosa Es lloga pàrquing al carrer Móssen Manyà, edifici Voraparc. Preu: 55 euros. ✆ 977 73 07 21 Paüls Mas Agueró, casa rural amb encant, situada a les afores del poble de Pauls, al centre del parc 12 places, natural. barbacoa. Preu 17€/persona ✆ 608 438 245 Tortosa Tortosa zona Sant Blai, es lloga pàrquing ✆ 639594527 Amposta Es lloga pis a l’avinguda la Ràpita, 4 hab., cuina, 2 banys, terrasses i moblat. Preu: 350 euros ✆ 610 471 851 Benicarló Es lloga pis amb 3 hab., sala d’estar,

[VARIS] AVON busca Oferta que vulguin persones vendre o consumir els seus productes. ✆ 977442642 Ofertes Si tens més de 18 anys i ganes de treballar truca. ✆ 977442642 Ofertes S'ofereix auxiliar d'infermeria per treballar a domicili, com acompanyant o per tindre cura, hores soltes o 8 hores, vehicle propi. ✆ 679094107

Varis Es compra, es restaura i es venen tot tipus de mobles antiguitats... antics, Interessats trucar al ✆ 977 503 113

[RELACIONS]

Varis Recollida de trastos vells, desallotjament i neteja de pisos i locals. Preus mínims. Per a mes informació truca ✆ 618 792 176 Varis Tens que arreglar-te alguna peça de roba? Si necessites que et cusin algun tipus de roba, no dubtis en trucar. Servei a domicili ✆ 977 510 705

cop d’ull

P PANTALLES

Agost 2014 // 37

Canal 21 et recomana ANEM DE FESTA. El programa d’estiu de Canal 21 Ebre recorrerà durant aquest mes d’agost un total de 17 festes majors de les Terres de l’Ebre, per mostrar els actes més importants, els més tradicionals, entranyables o graciosos... Al llarg de l’estiu, la cadena haurà estat present en les festes majors de més de 30 pobles del territori.

TELEVISIÓ

L’INFORMATIU. A partir del 28 de juliol, i fins el 8 d’agost, la periodista Sílvia Alarcón substituirà Cinta Bonet en la presentació de l’Informatiu de Canal 21 Ebre. Aquest espai mantindrà el seu horari habitual, amb una primera emissió cada dia, de dilluns a divendres, a les 20:30 hores, i les seues posteriors repeticions.

TECNOLOGIA

4.000 vídeos a YouTube Canal 21 Ebre té gairebé 300 subscriptors en aquest popular portal d’internet i ja ha estat autoritzat per fer retransmissions en directe

per Jaume Querol

LG presenta el primer ordinador ‘tot en un’ Quant tot sembla estar inventat, una nova línea d’equips s’introdueix en el vertical món de la informàtica. Són els ordinadors compactes de sobretaula, amb un preu de sortida de 299 euros

[ ] El canal de vídeos de Canal 21 Ebre a YouTube ja ha acumulat més de 226.000 visualitzacions. / YOUTUBE.COM

Redacció TORTOSA Canal 21 Ebre continua creixent a internet. La televisió privada de les Terres de l’Ebre ja té més de 3.950 vídeos en el seu canal de YouTube, i durant les properes setmanes podrà superar els 4.000 vídeos. L’espai de Canal 21 Ebre en aquest popular portal de vídeos permet veure, des de qualsevol ordinador connec-

PERIODISME

Edició nacional de Surtdecasa El portal Surtdecasa.cat, nascut a les Terres de l’Ebre a l’octubre del 2010, ha estrenat durant aquest estiu una capçalera nacional. El nou canal integra les cinc edicions actuals, que recullen la informació cultural i d’oci de les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona, el Penedès, l’Empordà i les comarques de Ponent. G.M.

tat a internet, però també des de les seues aplicacions per a tablets i mòbils, les notícies més importants de l’Informatiu, així com les entrevistes de Primera Columna, Districte 21 o Què Fem?, a més dels videoclips del concurs Sona 21. De la mateixa manera, també hi ha els programes íntegres d’algunes de les propostes més vistes de la cadena, com ara el Petits Artistes, el Poliesportiu o Tal com Som. A banda, per accedir més fàcil-

ment als vídeos de Canal 21 Ebre, es pot fer des de l’adreça www.videos.canal21ebre.com.

Un cop al canal de YouTube, els usuaris també s’hi poden subscriure, i rebre sempre al seu correu electrònic una notificació de cadascun dels vídeos que es publiquen. Això ha disparat el nombre de subscriptors a gairebé 300 membres. De fet, YouTube ja ha autoritzat Canal 21 Ebre per poder fer streamings, les emissions en directe.

En aquest cas, el fabricant sud coreà LG ens presenta el nou LG One 22CV241, amb sistema operatiu Google Chrome OS. Tot i que ja és un concepte base produït per altres fabricants des de fa força temps, el realment innovador ara té a veure en l’encertada relació disseny/baix preu, que li obrirà sens dubte les portes a un potencial nombre d’usuaris. És cert que l’ordinador LG One és un equip de baixes prestacions, però suficient si tenim en compte que està concebut per cobrir l’ample mercat d’usuaris domèstics, que centren les seves necessitats en el consum dels continguts web. Per tant, esdevé l’equip ideal per la majoria de tasques de navegació, correu electrònic, documents, fotografia, multimèdia...

Quant a les característiques tècniques, incorpora una pantalla IPS-LED FullHD de 22 polsades, processador Intel Celeron 2955U (doble nucli a 1,4 GHz.), emmagatzematge flash de 16 GB (ampliable mitjançant USB

o lector MicroSD) i 2 GB de memòria RAM. I tot això, per un atractiu preu de només 299€ (per confirmar).

Un altre sector en el que pot funcionar perfectament el binomi LG One /Chrome OS és l’educatiu, on precisament amb equips de baix cost es poden cobrir perfectament les diferents tasques basades en continguts digitals. Recordem que un dels principals avantatges de Chrome OS està en el desenvolupat entorn de treball basat en Google Drive, que pràcticament cobreix totes les activitats regulars dels usuaris domèstics i l’educació, inclosos els petits departaments en les empreses.

El seu preu de 299€ és molt interessant, un autèntic encert que esdevindrà un punt de partida per a noves propostes d’altres fabricants i, per tant, probablement en breu es veurà reduït per la ferotge competència del sector. Per últim, mencionar que amb l’equip s’inclou un teclat i ratolí força atractius.

cop d’ull

38 // Agost 2014

ET RECOMANEM

F

L’ANTIC MOLÍ Al costat del riu Sénia, al bell mig del Montsià es troba l’Antic Molí, un acollidor restaurant envoltat de jardins i d’un entorn paisatgístic natural.

Si hi ha quatre paraules que defineixen l’Antic Molí aquestes són il·lusió, constància, treball i bon fer. L’Antic Molí està format per un jove equip que, dia rere dia, treballa per fer que els seus

FOGONS

clients se sentin com a casa.

Cuina creativa i d’autor, sense deixar de banda el savi mestratge de la cuina tradicional, que sempre sap treure el màxim profit dels productes de la terra. Aromes, olors, sabors, sensacions, contrastos, textures…

Carretera Sénia, 10 - Ulldecona Telf. 977 57 08 93 Email. anticmoli@gmail.com

Anguila a la xocolata

La ressenya de

Ingredients

Restarium

250 g. d’anguila 250 ml. de brou de peix 4 gambes roges de Tarragona 2 tomàquets 10 g. de xocolata 1 ceba 4 dents d’all 15 g. d’ametlla Julivert Sal, pebre i canyella 100 ml. d’oli d’oliva

Masia Tancat de Codorniu VI RECOMANAT La Fou Els Amelers 2011 LaFou Celler D.O. TERRA ALTA

Eduard Llop

Batea Preu aprox. : 13,50€

Restaurant Le Loup EL·LABORACIÓ: Netegem l’anguila, la trossegem i la salpebrem. Per netejar l’anguila més fàcilment la podem passar per farina, així no rellisca tant al manipular-la.

Preparem una cassola amb oli d’oliva, la posem al foc, a foc lent, i quan l’oli sigui calent, hi afegim els alls sencers i una rama de canyella. Ho deixem cinc minuts més, perquè els ingredients deixin anar els seus aromes.

PAS

També hem de trossejar la ceba i el tomàquet a daus per fer el sofregit. A continuació pugem a foc mig i afegim l’anguila ja neta, trossejada i salpebrada, i l’enrossim volta i volta durant tres minuts. Després, hi afegim la ceba ben picada i quan agafi color hi fiquem la tomata pelada sense llavors i a dauets, i ho deixem sofregir durant uns 8-10 minuts.

PAS

Un cop ho tenim, hi afegim la xocolata que també haurem trossejat a daus i remenem molt suau perquè es desfaci i s’integri al sofregit. La xocolata, tant pot ser negra com amb llet, això dependrà del gust de cadascú, tot i que amb negra ens quedarà molt millor.

PAS

Seguidament, tirem el brou de peix junt amb una picada d’ametlles, alls i julivert, i ho deixem coure durant uns 15 minuts.

Per finalitzar afegim la gamba roja de Tarragona i ho deixem coure durant dos minuts més. Un cop ho tenim tot a la cassola, només ens quedarà tastar-ho i rectificar de sal al nostre gust.

PAS

Una masia del segle XIX, un rei, un cuiner, un arquitecte…

Aquests podrien ser alguns dels personatges d’un conte al més pur estil cavalleresc.

El rei Alfons XII es va deixar enamorar per aquesta masia i va acabar sent la seva residència d’estiu, atès que es troba al costat del mar. Més concretament, a la població de les Cases d’Alcanar.

Sembla, doncs, que es tracta d’un edifici d’arquitectura gustosa perquè amb els anys fou un arquitecte, el senyor Llasera, qui també en va quedar captivat. Avui en dia és l’entorn ideal per passar una vetllada romàntica gaudint del paisatge, però també degustant la cuina mediterrània en qualsevol dels seus plats i menús degustació.

Una cuina d’avantguarda, sibarita, amb un fort caràcter mediterrani i elaborada amb els millors productes del territori i de temporada són els elements imprescindibles. Els seus plats no deixen indiferents a cap dels comensals que, gràcies a la cura de la carta, fa que sempre tinguis ganes de repetir.

Un tracte i una cuina reial a preus assequibles, en què podràs degustar plats com el secret ibèric, la dorada fumada, el carpaccio de bacallà, els raviolis de confit d’ànec o el llobarro amb llàgrimes de compota de pastanaga i sofregit d’escalunyes amb pernil ibèric i vinagre de Mòdena, per exemple.

La cuina de la masia és el seu valor en alça. Si més no, l’harmonia de l’arquitectura i la restauració de la masia, la decoració, l’entorn i la seva cuina fan que sigui una experiència gratificant per als sentits. A més, avui dia també és l’entorn perfecte per convertir el dia de la teva boda en un autèntic conte de fades.

cop d’ull

P PA G E S I A

Agost 2014 // 39

MÉS VINS DE LA TERRA ALTA AL MERCAT CATALÀ UNA DESENA D’EMPRESES vitivinícoles han participat en una jornada de grups de treball, organitzada pel Consell Comarcal en el marc del projecte "Terra Alta +". La jornada va permetre consensuar un pla d'actuacions per dinamitzar el sector i reforçar la competitivitat de les empreses, com posar en marxa un projecte que

afavoreixi l'entrada dels vins de la Terra Alta en la gran distribució catalana, ja que ara hi ha una major demanda de vins catalans a Catalunya.

També es va considerar la possibilitat d'oferir un programa de desenvolupament en gestió estratègica d'empreses i estratègia comercial adreçat als cellers de la Terra Alta, per priorit-

zar l'apropament a la gran distribució dirigida a un consumidor final més sofisticat. Els grups de treball també van abordar aspectes que permetin créixer en el segment de gamma alta del mercat, posicionant els productes i dotant-los de visibilitat en el mercat català, però sense oblidar nous mercats com ara Rússia o el Japó.

C.B.

PLAGUES

Alarma per caragols maçana a Miravet G.M. MIRAVET La troballa de diversos exemplars de caragol maçana i postes al riu Ebre, a l’alçada de Miravet,

La CHE va fer prospeccions aigües amunt del Delta // FOTO: ACN.

CALENDARI

A l’agost és el moment de plantar cols, bròquils i carlotes Cinta Bonet TORTOSA Durant l’agost es planten els bròquils, les cols i les carlotes o pastanagues. També es despunten els melons, els melons de moro, les cogombres i les carbasses. A més, es recullen les cebes, que cal deixarles assecar al mateix hort, i la majoria dels productes. A banda, se sembren els naps i els bròquils, i a final del mes d’agost també s’han de plantar els raves.

D’altra banda, durant aquest mes cal nasprar bitxos i pebrots amb canyes i cordills, com si fessin una tanca. Finalment, durant el mes d’agost també cal tenir en compte que és el temps de trasplantar apis i coliflors sembrats durant el mes de juny.

“

A l’agost bull el mar i bull del most” “Quan Sant Llorenç porta capa, la pluja no s’escapa” “A l’agost, la dalla no té repòs”

ha causat encara més alarma entre el sector arrossaire del Delta. I és que un dels seus pitjlors malsons pot acabar fent-se realitat: que la plaga puga escampar-se per tot el tram baix del riu a través de la xarxa de re-

gadiu. Tècnics de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) van retirar els exemplars detectats de la llera i descarten un focus a la Ribera d’Ebre. Les forces de seguretat, però, investiguen el possible sabotatge.

40 // Maig 2014

LOS GAMBUSINS

U ÚLTIMA

1

EN

ULLADA

El Tribunal Suprem admet a tràmit el recurs de la PDE #p4

El Montsià aprova el COPATE per gestionar la Reserva de la Biosfera #p5

Movem Tortosa vol configurar una llista unitària per al 2015 #p15

Amposta enllesteix les obres de quatre carrers del nucli antic adjacents al Castell #p20

L’Ajuntament de Freginals vol estrenar la piscina durant aquest mes d’agost #p22

Vila anuncia a Falset un nou pla director per regular l’enoturisme #p26

Tortosa: Av. Remolins, 24 43500 977 58 80 32 info@uncopdull.com