cop d’ull
Segueix-nos a
Tortosa
Terra Alta
Ribera d’Ebre
Inici de curs amb nova escola a Sant Llàtzer
El corder, a la carta #
Convertiran el Camí de Sirga en ‘Via Blava’ #
#pag. 14
pag. 22
pag. 24
TEMA DEL MES / AJUNTAMENTS I CONSELLS DONEN SUPORT A LA CONSULTA
El món local, amb el 9N LA MOCIÓ PEL DRET A DECIDIR S’APROVA EN 48 DELS 52 MUNICIPIS DE L’EBRE
Arriba la targeta T-10/120 al transport públic de les Terres de l’Ebre
L’ANC ES MOBILITZARÀ PER RESPONDRE A LA SUSPENSIÓ DE LA CONVOCATÒRIA #p3 a 7
#p39
A partir de l’1 d’octubre, els usuaris del transport públic de les Terres de l’Ebre poden adquirir la targeta T-10/120, que permet efectuar 10 viatges dins del territori en 120 dies, amb un preu d’un euro el trajecte.També s’implanta la primera línia del bus exprés Tortosa-Alcanar.
#p18
La Terra Alta accelera la verema per la pluja, amb una collita abundosa i de qualitat /
FOTO: M. Velázquez.
Jordi Jardí PRESIDENT DEL CONSELL DE LA RIBERA D’EBRE
“Del nou de l’onze a l’onze del nou” #p12 El Bisbat de Tortosa aposta pel turisme
#p28 Èxit de la primera fira de l’Esport i la Salut a Amposta
#p32
2 // Octubre 2014
cop d’ull
cop d’ull
P
Octubre 2014 // 3
EL PP EBRENC I LA CONSULTA EN LA LÍNIA del partit a Catalunya i Espanya, el Partit Popular (PP) de l’Ebre ha tingut una posició inequívoca, en contra de la consulta del 9 de novembre. Però ha actuat de manera diferent a l’hora de decidir si participava en els plens en què s’aprovaven les mocions. Així, si al consell del Baix Ebre van abandonar la sala de ses-
sions, tant a Tortosa com a Roquetes els regidors Xavier Dalmau i Joaquim Llopis no van assistir al ple, titllant la consulta d’”antidemocràtica i anticonstitucional”. Però el PP sí va assistir als plens d’Ulldecona o Móra d’Ebre, votant en contra. La sorpresa es va produir a Camarles i a l’Ametlla de Mar: el PP va votar-hi a favor. G.M.
PORTADA POLÍTICA
Suport dels municipis al 9N 48 dels 52 ajuntaments de les Terres de l’Ebre aproven la moció a favor de la convocatòria de la consulta
Gustau Moreno TORTOSA El ple del Consell Comarcal del Baix Ebre va ser la primera institució del territori que el 19 de setembre al migdia aprovava una moció de suport a la convocatòria de la consulta del 9 de novembre. Va ser, fins i tot, unes hores abans que el ple del Parlament aprovés la Llei de Consultes amb 106 vots a favor i 28 vots en contra. Al ple del consell del Baix Ebre, la moció es va aprovar per unanimitat amb els vots de CiU, ERC i el PSC, ja que els consellers del PP van sortir de la sala de sessions abans de fer-se la votació. Però el primer ajuntament de les Terres de l’Ebre en aprovar la moció de suport al 9N va ser l’Aldea, el mateix 19 de setembre al vespre. Ho va fer amb els vots d’ERC i de CiU, però també del PSC, al govern amb els republicans. La coincidència amb la celebració d’un ple ordinari va fer que s’inclogués, per la via d’urgència, la moció de suport a la Llei de Consultes i a la convocatòria del 9N, tal i com havien proposat l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Gran majoria d’ajuntaments Cinc dies després, ja eren més de 40 els ajuntaments de l’Ebre que s’havien compromès amb la convocatòria del 9N. També els quatre consells comarcals del territori. Finalment, només no ho han fet Mas de Barberans, Godall, Aldover i Horta de Sant Joan. Això són 48 dels 52 municipis ebrencs. Tant Tortosa com Amposta ho van fer el dilluns 22 de setembre. A primera hora del matí, el ple de la
capital del Montsià aprovava la moció amb els vots de CiU i ERC, l’abstenció del PSC, i l’absència de PxC. Així, la posició dels socialistes en relació a la convocatòria del 9N ha anat variant en cadascuna de les institucions del territori. Per exemple, en el cas de Tortosa, el PSC va optar per votar en contra de la moció, que va tirar endavant amb els vots de CiU, ERC i Iniciativa. En canvi, Xavier Dalmau (PP) va preferir no assistir al ple, com també havia fet el popular Joaquim Llopis a la ciutat veïna de Roquetes, on la moció es va aprovar amb els vots d’ERC, CiU i PSC, i amb els vots en contra de PxC. En canvi, el regidor de PxC de Tortosa també es va absentar del ple, com havia fet el seu representant a Amposta. Altres municipis del Baix Ebre i del Montsià que ràpidament van aprovar la moció del 9N van ser Benifallet, Camarles, Deltebre, el Perelló, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Paüls, Alcanar, la Galera, la Sénia, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara i Ulldecona. A Móra d’Ebre, la moció va ser aprovada amb els vots de CiU, PSC i ERC, i el vot contrari del regidor del PP. A la Ribera d’Ebre també van afanyar-se a aprovar la moció els plens d’Ascó, Benissanet, Flix, Garcia, Ginestar, la Palma d’Ebre, la Torre de l’Espanyol, Miravet, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Riba-roja d’Ebre, Vinebre i Rasquera. A la Terra Alta, a més de Gandesa, els que primer van aprovar la seua moció a favor del 9N van ser Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, el Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs.
La Delegació de la Generalitat treballa “a fons” i “de forma discreta” per garantir la col·locació de les urnes
El ple de l’Ajuntament de l’Aldea, el primer ajuntament en donar suport al 9N. // FOTO: ACN.
Xavier Pallarès: “Les delegacions de la Generalitat faran funcions de junta provincial electoral”
El delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre. // FOTO: E.Z.
El delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, va aprofitar l’acte institucional de la Diada, als Reials Col·legis de Tortosa, per donar algunes pistes de com estava preparant el govern el dispositiu de la consulta del 9 de novembre. Segons Pallarès, l’administració de la Generalitat feia temps que treballa “molt a fons” però també “de forma molt discreta” en l’organització del 9N a les Terres de l’Ebre. Pallarès va precisar que les delegacions hauran de treballar per complir la
seua funció com a “junta provincial electoral”. “Per tant, estem treballant amb els tècnics i els funcionaris que s’hi volen implicar, amb l’objectiu de tenir-ho tot preparat perquè el 9 de novembre siga una jornada democràtica i amb totes les condicions que ha de tenir una votació com la que es vol celebrar”, va relatar Pallarès. Ara només faltarà veure com es mantenen els preparatius per al 9-N, un cop que el Tribunal Constitucional ja ha suspès cautelarment la convocatòria.
cop d’ull
4 // Octubre 2014
PORTADA TORTOSA
POLÍTICA
L’ANC busca voluntaris a l’Ebre Donaran suport a la consulta del 9N amb un porta a porta i “vestint de groc” el carrer
Gustau Moreno TORTOSA
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet una crida a la ciutadania de les Terres de l’Ebre, perquè s’animen a fer-se voluntaris de la campanya ‘Ara és l’hora’, que busca un total de 100.000 activistes arreu del país. Després de l’èxit de la ‘V’ humana de l’Onze de Setembre a Barcelona, l’ANC i Òmnium Cultural ja es van conjurar per respondre des de la moblització a la suspensió de la consulta del 9 de novembre, a mans del Tribunal Constitucional. Per això han volgut mobilitzar 100.000 voluntaris per començar una campanya de proximitat a favor del dret a
decidir. El flixenc Marcel Guiu, membre del secretariat nacional de l’ANC, va explicar els detalls de la nova campanya, que es basa molt en el porta a porta per escoltar l’opinió de la gent, més enllà de convèncer els indecisos sobre la independència. I és que, segons l’ANC, sumar-se com a voluntaris a la nova campanya és també una manera de donar suport a la Llei de Consultes que el Parlament de Catalunya va aprovar el passat 19 de setembre. Segons va dir Guiu, una part dels voluntaris sol·licitaran ajuda econòmica per costejar la campanya ‘Ara és l’hora’. A banda, hi haurà d’altres activistes que pintaran o vestiran de groc tot tipus d’elements quotidians, per recordar la ciutada-
En alguns casos, aniran acompanyats de famosos que s’han sumat a ‘Ara és l’hora’
nia que el 9N cal anar a votar. A més, en la seua campanya porta a porta, els voluntaris de l’ANC faran una breu enquesta i evitaran polemitzar sobre la independència. Segons Guiu, el que sobretot faran serà escoltar què vol i què espera del procés cadascuna de les persones enquestades. A més, els voluntaris aniran acompanyats de persones conegudes que ja han confirmat la seua participació en la campanya. El membre del secretariat nacional de l’ANC va insistir que la consulta del 9N és la millor opció per conèixer l’opinió de la ciutadania, per davant d’unes possibles eleccions plebiscitàries. De fet, quant a la suspensió de la consulta per part del Tribunal Constitucio-
nal, Guiu va remarcar que l’Estat espanyol s’equivoca de donar una resposta legal a un tema polític. A més, va valorar que el més important del referèndum d’Escòcia no és la victòria del ‘No’ per davant del ‘Sí’, sinó el fet que el Regne Unit permetés que la gent votés democràticament. Finalment, Guiu va assenyalar que en els propers dies podran concretar quants ebrencs van sumar-se a la campanya ‘Signa un vot per la independència’, que en xifres globals ha assolit uns 750.000 suports. Mira el vídeo en aquest enllaç
L’estelada es va hissar en uns terrenys privats L’estelada que des del 5 de setembre oneja a l’entrada de Tortosa es va hissar en uns terrrenys privats, amb el consentiment del seu propietari. Així ho va aclarir als mitjans el coordinador de Tortosa per la Independència, Manel Casadó, després de la polèmica que va haverhi durant els dies previs, pel fet que l’Ajuntament inclogués l’acte en el programa oficial de la Cinta 2014. Casadó també va afegir-hi que la totalitat del cost de l’acte va ser sufragat per l’ANC de Tortosa. La plantada de l’estelada, que va comptar amb la presència de mig miler de persones, va estar acompanyada d’un parlament del mateix Casadó i del ceramista Joan Panisello, a més de la ballada del Fandango Tortosí a càrrec del grup Saragatona. G.M.
cop d’ull
Octubre 2014 // 5
PORTADA POLÍTICA
Salvadó (ERC): “Haurem de saltar-nos el Constitucional” El dirigent ebrenc dels republicans destaca el compromís dels ajuntaments amb el 9N
Gustau Moreno TORTOSA El dirigent republicà Lluís Salvadó va afirmar que Catalunya haurà de “saltar-se” la sentència del Tribunal Constitucional, que ha suspès la convocatòria del 9 de novembre. El diputat d’ERC per les Terres de l’Ebre va remarcar que aquesta sentència serà “el primer obstacle” que caldrà superar per posar les urnes de la consulta. En declaracions a Canal 21 Ebre, i quan només faltava un dia perquè el president de la Generalitat signés formalment la convocatòria, Salvadó va assenyalar que aquest impediment era previsible des del mateix moment en què CiU i la resta de forces del bloc sobiranista van anunciar la data i la pregunta de la consulta. Per tant, Salvadó va parlar “d’intentar saltar” una sentència que serà “política” i “sense cap tipus de consideració judicial”; i que el govern espanyol vol utilitzar per impedir que els catalans puguen decidir lliurament el seu futur. “Sabem que el Tribunal Constitucional no fa d’àrbitre, sinó que juga a l’equip contrari”, va dir Salvadó. “Simplement vestiran una decisió del senyor Rajoy de què els catalans no tenim dret a decidir, a diferència dels escocesos”, va afegir-hi. Segons el diputat d’ERC, Catalunya i Espanya estan davant d’un “xoc de legitimitats polítiques”. Salvadó va advertir que després arribaran nous obstacles, però va reiterar el compromís d’ERC amb la ciutadania que majoritàriament s’ha manifestat a favor del dret a decidir. El secretari general adjunt d’Esquerra no es va deixar intimidar per les veus que han proposat acusar de prevaricació tots els càrrecs públics, des del pre-
sident Mas fins a l’últim regidor de poble que done suport al 9N. Salvadó va dir que Madrid sap que si això passa haurà d’acabar actuant legalment contra tots els catalans, i que al final aquesta “estratègia de la por” toparà amb la realitat. “Si han d’entrar a actuar legalment en contra dels catalans, hauran de ferho contra tots els ciutadans, perquè després d’uns entrarem els altres”, va reblar: “Si acaben afectant algun ajuntament, ja trobarem gent per a suplir-los”. “Al final, Madrid es toparà ambun mur: si volen inhabilitar algun alcalde català, hauran d’inhabilitar a 950”, va afirmar. El suport del món local De fet, Salvadó va afegir-hi que la implicació del món local és “importantíssima” per a l’èxit de la consulta. A més, va recordar que el 4 d’octubre es concentraran a la plaça de Sant Jaume de Barcelona tots els alcaldes que han donat suport al 9N, i que això tindrà un gran ressò internacional. El dirigent republicà va recordar que el 92% dels municipis ja han expressat el seu suport a la consulta. I que, a les Terres de l’Ebre, només hi haurà quatre ajuntaments petits que no hauran aprovat la moció de suport. “La millor manera de solucionar el conflicte polític profund que tenim és posar una urna damunt de la taula i decidir; perquè en altres moments els conflictes es resolien a hòsties, però avui s’han de resoldre de forma civilitzada i amb paperetes de vot dins d’una urna”, va concloure Salvadó.
Mira el vídeo en aquest enllaç
El republicà Lluís Salvadó, en una compareixença recent davant dels mitjans. / Foto: ACN.
cop d’ull
6 // Octubre 2014
T
INICI ‘SENSE NORMALITAT’ EL CURS 2014-2015 va començar el 15 de setembre amb protestes contra l’aplicació de la llei Wert i les retallades en un total de 13 escoles de les Terres de l’Ebre. Les concentracions estaven convocades pel Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), una plataforam que agrupa els sindicats del sector de l’ensenyament, mestres, professors i
associacions de mares i pares d’alumnes. Els manifestants es van concentrar a les portes dels centres amb camisetes i globus grocs, retardant uns quinze minuts l’entrada a les classes. D’altra banda, més de 29.000 alumnes han començat el curs escolar 2014-2015 a les Terres de l’Ebre. En total, són 547 alumnes més. També 37 mestres més. G.M.
TELEOBJECTIU TERRES DE L’EBRE
“eVrencs a Varcelona”
Text: GUSTAU MORENO / Fotos: FRANCESC MARTÍNEZ Més de 5.000 ebrencs van participar la tarda de l’Onze de Setembre en la mobilització que havien convocat l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural al centre de Barcelona. Més d’una vuitantena d’autocars van sortir des de primera hora del matí des de diversos punts de les Terres de l’Ebre per participar en la Via Catalana 2014. Els més matiners, els d’Alcanar. Així, unes 5.000 persones van optar per des-
plaçar-se a Barcelona amb els busos reservats, mentre que més o menys la mateixa quantitat van viatjar amb tren o amb vehicles propis. Els ebrencs van ocupar majoritàriament els trams 1 i 2 de la “V”, en un ambient festiu. La coordinadora de l’ANC a l’Ebre, Irene Fornós, va mostrar la seua satisfacció per la resposta de la ciutadania a la crida de l’organització, i també pel bon desenvolupament de l’acte. També van ser nombrosos els polítics del territori que van participar en la “V” de Barcelona, com ara els alcaldes de Tortosa, Amposta i Deltebre, Ferran Bel, Manel Ferré i José Emilio Bertomeu, o el delegat del govern a les Terrs de l’Ebre, Xavier Pallarès.
cop d’ull
Octubre 2014 // 7
TELEOBJECTIU La coordinadora de l’ANC a les Terres de l’Ebre va agrair la resposta de la ciutadania i el bon desenvolupament de l’acte
cop d’ull
8 // Octubre 2014
O OPINIÓ
CONFIDENCIAL: GOOGLE I LA TAIFA DE TORTOSA L’AJUNTAMENT de Tortosa ha reclamat formalment a la multinacional Google la retirada del topònim “Taifa de Tortosa” que apareix en diverses de les seues aplicacions. El consistori va adreçar un correu electrònic a Google España per sol·licitar la retirada immediata d’aquest topònim que recorda l’antic regne islàmic anterior a la conquesta catalana per part de Ramon Be-
renguer IV, l’any 1148. Diversos internautes ja havien advertit, a prinicpis d’estiu, que en el moment de fer alguna consulta en el cercador apareixia la capital del Baix Ebre com a “Taifa de Tortosa”. Un mes després del correu electrònic, Google encara nomena Tortosa d’aquesta manera, tot i que com a mínim respecta la grafia catalana del nom, i la ciutat de l’Ebre no hi surt com
a “Turtuxa”, que era el nom de la Tortosa sarraïna. Ara l’Ajuntament tornarà a insistir-hi a través de la Red de Juderías Caminos de Sepharad, tenint en compte la bona relació que aquesta xarxa de ciutats manté amb Google. De fet, cal recordar que Google i la Red de Juderías van impulsar un projecte per conèixer els calls de Tortosa i d’altres ciutats amb l’Street View.
La confiança dels mercats
Salvador Peiró Morell SOCIÒLEG
EL PROCÉS d’autodeterminació d’Escòcia ens ha servit, entre d’altres coses, per comprovar la filosofia que empren les grans companyies i entitats financeres. I al mateix temps, per generar importants dubtes sobre la integritat d’aquestes empreses privades. A través d’una filtració interessada feta des d’un mitjà de comunicació anglès, el món sencer va saber que, en el cas que el poble escocès decidís ser lliure, alguns bancs traslladarien les seves seus centrals (pagar impostos) a Londres. Aquesta amenaça, elaborada, sens dubte, des del Ministeri d’Economia de la capital britànica, no només planteja la hipòtesi d’uns bancs, suposadament privats, sotmesos al xantatge oficial, sinó que també genera el dubte sobre l’ètica empresarial, que està tan de moda darrerament. QUÈ PODEM PENSAR d’una empresa que produeix a un país i que adverteix que, en cas de canvi polític, desviarà part dels seus beneficis cap a un altre lloc? Personalment, penso que una posició com aquesta demostra una mes-
quina manca de confiança en tot un poble; un interés vomitivament econòmic que desapareix tan bon punt el poble d’on treu els beneficis pretén governar-se lliurement. A més a més, acabo pensant en la falsedat manifesta del capitalisme quan promulga als quatre vents que el capital no entén de fronteres ni de pàtria. I tant que hi entén de nacionalisme; i tant que necessita d’una complicitat amb el poder polític hegemònic, i tant que sí. Senyors apòstols del liberalisme: el capital també fa nacionalisme, però un nacionalisme al millor postor. CANVIANT DE LLOC i d’esdeveniment, però seguint amb la meva modesta matisació al credo liberal, fixem-nos-hi ara en una de les empreses amb més poder a l’Estat espanyol: Movistar. No cal que us la presenti, ja que segurament haureu sentit parlar d’ella. Doncs el que no sé és si heu tingut l’experiència denigrant de sol·licitar algun dels seus serveis a través del 1004. Sóc dels qui pateixen habituals episodis de la ineficiència tecnològica d’aquests apòstols del
nou món promès a través de la ficció publicitària, i consegüentment em veig obligat a utilitzar el 1004
“
A través d’una filtració interessada feta des d’un mitjà anglès, el món sencer va saber que si Escòcia votava ‘Sí’ alguns bancs es traslladrien a Londres ”
de manera freqüent. De les innumerables vegades, en cap dels casos m’han atès en català: diuen que si m’atenen en espanyol l’atenció serà més ràpida. Potser és que els catalanoparlants som més lents. Aproximadament, el 50% de les meves trucades han estat ateses desprès d’una espera de més de 7 minuts, i el 50% restant senzillament no em podien atendre. Ara bé; al final de les trucades ateses una veu sublim et pregunta com de satisfet estàs de l’atenció. MOVISTAR encara no ha amenaçat en abandonar-nos quan tinguem la independència política. Però potser perquè ja ho ha fet, donades les circumstàncies de lentitud que patim els catalans. I jo em pregunto si en una Catalunya independent Movistar seguirà tractant-nos de lents o si organitzarà un curs accelerat de rapidesa en l’atenció tècnica per als seus treballadors indígenes. Més que mai, és l’hora de recuperar la dignitat com a consumidors compromesos amb el nostre país, i denunciar qualsevol escletxa de confiança amb Catalunya per part
L’Amposta que somio serà imparable AMPOSTA ÉS UNA CIUTAT única en les seves característiques, sempre ho he dit i defensat. Poques ciutats com la nostra poden dir que tenen mar, muntanya, riu, delta.... i que s’hi puguin fer tantes activitats a l’entorn d’aquests indrets naturals que els tenim a tocar de dits, i que fins i tot formen part de la vida quotidiana. Activitats tant en família, en grup o bé individualment. NOMENAR EUCALIPTUS em porta records de la infantesa. A la platja d’Amposta, la nostra platja, que era quasi verge, fins i tot fèiem marisc. Hi anàvem bàsicament en diumenges i festius, quan aprofitàvem que el pare o algun familiar ens hi portava, i allà estàvem tot el dia, perquè s’havia d’aprofitar el desplaçament. Ja, de més grandet, anàvem algun cop amb la bicicleta o en la motet, els que en tenien. Certament, eren uns altres temps. Però el cert és
que, tot i l’encant de la platja d’Aluet, apuntàvem més cap a la Ràpita. Les platges d’allà tenien uns serveis dels que mai ha disposat Eucaliptus. I sobretot, freqüència de bus. Podíem anar a primera hora i tornar al migdia. MALAURDAMENT, ara que s’ha acabat la temporada de platja, encara avui constatem que Amposta no mira suficientment cap a la nostra costa. Els poders públics, l’Ajuntament no fa el que hauria de fer per potenciar-la i implicars´hi en aconseguir estàndards de qualitat que facin que sigui un actiu turístic. L'equip de govern, tampoc aquí, no ha fet els deures. PER TOT AIXÒ, emprendrem les mesures necessàries per tal que la nostra platja disposi dels serveis bàsics necessaris com ara dutxes, lavabos, bons accessos, servei de vigilància, entre d’altres, per aconseguir que tinguem una platja de
qualitat amb la màxima distinció Europea “Bandera Blava”, que farà sense dubte que la gent que visiti Amposta i la gent dels pobles del nostre entorn vagin a la nostra platja i al nostre Delta. PER FER-HO POSSIBLE també cal millorar el transport públic amb quatre serveis diaris d’autobús d’anada i de tornada, per tal que la gent s’hi pugui desplaçar amb facilitat, en tot moment. I sobretot, ben connectats amb els pobles veïns, per tal que els sigui més fàcil i còmode venir a Amposta que no pas desplaçar-se a d’altres municipis. ESTIC CONVENÇUT que és un objectiu plenament realitzable si tenim, des de l'Ajuntament, la voluntat decidida de dur-ho a terme. No és temps de recriminacions, sinó de remar tots junts en la mateixa direcció per assolir aquesta Amposta gran, en lideratge terri-
torial i en qualitat de vida, que defensa la nostra proposta de renovació i d'entrada de saba nova. El canvi serè que represento fuig de les recriminacions estèrils, i tan sols vol sumar en benefici de tots els ampostins i ampostines, sense falsos apriorismes. ARA BÉ, ENTENC que és urgent potenciar i millorar el nostre entorn natural com el gran actiu turístic que és, i així també poder dinamitzar la nostra economia, la de la gent que hi vivim. Per això el nostre compromís en aquest tema és clar i inequívoc. Dedicarem els recursos municipals necessaris per tal de convertir el nostre litoral també en un nòdul de creació de nous llocs de treball entorn del turisme, que és l’únic sector que tot i la crisi ha aguantat bé la recessió. Ens hi deixarem la pell en tot allò que suposi generar nova ocupació; aquesta és la nostra prioritat absoluta.
Francesc Miró CANDIDAT DEL PSC A L’ALCALDIA D’AMPOSTA
cop d’ull
Octubre 2014 // 9 Edita: Doble Columna, s. l. Av. Remolins 24 - TORTOSA Tel. 977 58 80 32 premsa@uncopdull.com www.uncopdull.com Cop d’Ull només expressa la seua opinió en els editorials. Els articles publicats exposen el punt de vista dels autors. La direcció de la empresa Doble Columna, s.l. declina tota responsabilitat vers els comentaris dels seus col·laboradors.
SERÀ NOTÍCIA LA DIPUTACIÓ de Tarragona té previst començar a mitjans del més d’octubre les obres de millora de la carretera que va des d’Amposta fins a la platja de l’Eucaliptus, en la seua aposta per millorar la xarxa
viària del Delta. Així ho va confirmar la primera tinent d’alcalde d’Amposta, Isabel Ferré, qui va explicar que el pressupost del projecte ascendeix a 2 milions d’euros. Unes obres molt esperades a la capital del Montsià.
Dipòsit Legal:
T-52/95 Amb el suport:
Director Gerent: Albert Roda Director: Gustau Moreno Directora Adjunta: Cinta Bonet Redacció: Cinta Bonet, Gustau Moreno, Judit Brú, Sílvia Alarcón Disseny : Claudio Ena, Jordi Aljarilla Imatge: Eduardo Bertolín, Manolo Velázquez Col·laboradors: Enric Bayerri, Jaume Querol Administració: Noelia Castillo Comercials: Maria José Vicente, David Fornós
ENVIA’NS ELS TEUS ARTICLES D’OPINIÓ premsa@uncopdull.com
CARTES AL DIRECTOR cartes@uncopdull.com
OPINIÓ
EDITORIALS
L’hora de la veritat del dret a decidir a consulta del 9N ja ha estat convocada pel president Artur Mas i suspesa cautelarment pel Tribunal Constitucional. Ha estat poc més d’una setmana després de l’aprovació de la llei de Consultes, el marc legal que durant els darrers mesos el Govern ha elaborat amb el suport de les forces del bloc sobiranista: CiU, ERC, ICVEUiA i les CUP. En realitat, el Parlament va aprovar al llei de Consultes amb una majoria encara més ampla, gràcies als vots favorables del PSC: 106 vots a favor i 28 en contra.
només hi ha quatre ajuntaments que encara no han anunciat la celebració de sessions plenàries de suport a la consulta: Mas de Barberans i Godall, al Montsià; Aldover, al
L
Un primer pas cap a la integració tarifària bre. El fet de celebrar la consulta, que en realitat no és un referèndum ni té caràcter vinculant, no suposa haver de proclamar la independència de Catalunya l’endemà del 9N. Fins i tot negant que Catalunya puga ser una nació, no s’entén que una democràcia moderna impedisca que una part de la seua ciutadania puga organitzar-se i expressar-se lliurement, en unes urnes, sobre qualsevol qüestió, siga quina siga. De fet, això és sempre el més saludable. I també els que estan en contra de la independència, els que votarien ‘No’, haurien de defensar amb naturalitat poder participar en aquesta consulta.
El fet de celebrar la consulta, que en realitat no és un referèndum ni té caràcter vinculant, no suposa haver de proclamar la independència
EL MÓN LOCAL també ha donat una resposta majoritària a favor de la consulta. La xifra d’ajuntaments del país que han aprovat mocions de suport al 9N ja és, a l’hora d’escriure aquestes línies, molt propera als 875. Això suposa més del 92% del total d’ajuntaments de Catalunya. També ho han fet les quatre diputacions catalanes i 37 consells comarcals. En el cas de les Terres de l’Ebre,
Baix Ebre, i Horta de Sant Joan, a la Terra Alta. Per tant, 48 dels 52 ajuntaments de les Terres de l’Ebre ja s’han compromès amb el 9N. EL GOVERN DE L’ESTAT i també el conjunt de la societat espanyola no poden continuar ignorant aquest clam que hi ha a Catalunya, a favor de posar les urnes el 9 de novem-
ARA ÉS L’HORA de la veritat del dret a decidir. Però el 9N no es pot plantejar com un punt i final, com una meta. Fins i tot si el 9N no arriba, això no farà que s’esvaïsca l’anhel de milers de catalans i catalanes de poder decidir el seu futur col·lectiu.
AQUEST 1 D’OCTUBRE arriba a les Terres de l’Ebre la nova targeta T-10/120, que permetrà que els usuaris de les línies d’autobús interurbà puguen fer fins 10 trajectes a un euro durant un total de 120 dies. El nou títol de transport, que té un cost de 10 euros, serà vàlid per als desplaçaments en bus entre les quatre comarques de l’Ebre, i per als usuaris suposarà estalvis d’entre el 50 i el 80% del preu del bitllet senzill. En aquest sentit, la nova targeta és un primer pas cap la integració tarifària, reivindicada per la plataforma Trens Dignes a les
Terres de l’Ebre i també pels ajuntaments del territori que han aprovat mocions en la mateixa línia. Ara només cal esperar que la integració tarifària s’implante de veritat amb l’arribada dels mateixos descomptes per als ebrencs que utilitzen els trens i les línies de bus urbanes. Segons la Generalitat, això serà a partir del gener del 2015. A MÉS, amb el mes d’octubre també arriba el primer bus Exprés.cat. Un servei ràpid entre Alcanar i Tortosa, passant per Amposta, la Ràpita i les Cases.
El bisbat aposta pel turisme cultural amb Dertosa Sacra LA DIÒCESI de Tortosa ha presentat amb encert el projecte turístic, religiós i cultural Dertosa Sacra. De fet, és una adaptació de la xarxa Catalonia Sacra que van impulsar els 10 bisbats i arquebisbats de Catalunya, per promocionar el seu patrimoni artístic i històric. Però
com que el bisbat de Tortosa té bona part del seu territori a les comarques del nord de Castelló, la diòcesi ha optat per un nom propi a l’hora d’oferir les seues rutes. Tres rutes per visitar la catedral de Tortosa i també les esglésies i ermites de les terres a les dos bandes del Sénia.
EL MUR Alfredo Ferré
Ricard Font
REGIDOR DE TURISME DE TORTOSA
SECRETARI DE MOBILITAT DE LA GENERALITAT
Tortosa ja recull els primers fruits de l’esforç en promoció. El turisme estranger va créixer fins al 35% durant el mes d’agost, i el nombre de consultes a les oficines ha crescut en un 60% a l’estiu.
La Generalitat ha anunciat la creació de la nova targeta T-10/120, el primer pas cap a la integració tarifària. Permetrà que els ebrencs puguen fer trajectes pel territori en autobús per només un euro.
José Manuel Soria MINISTRE D’INDÚSTRIA
El ministre d’Indústria ja té decidit que s’indemnitzarà els responsables del projecte Castor, en no permetre’ls l’ús de les instal·lacions. Mentrestant, no se sap res del desmantellment del Castor.
Iban Rabasa DIRECTOR GENERAL DE RELACIONS EXTERIORS
El jove Iban Rabasa, nomenat recentment com a director general de Relacions Exteriors, va pronunciar la conferència institucional de la Diada a Tortosa, molt centrada en reivindicar la identitat ebrenca.
Joan Castor Gonell ALCALDE DE SANT JAUME D’ENVEJA
Amb alguns anys de retard acumulat a a causa de la crisi, l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja ha inaugurat el nou pavelló poliesportiu. Tot i les dificultats, enguany també va estrenar la biblioteca.
cop d’ull
10 // Octubre 2014
OPINIÓ
Delerosos per saber la veritat
Francesc Lahosa PROFESSOR DE FILOSOFIA
HAN PASSAT DS MESOS des que Jordi Pujol i Soley, expresident de la Generalitat i fundador de Convergència s’autoimmolés –políticament parlant- mitjançant un comunicat en què reconeixia tenir diners no declarats en un país estranger. Diferents mitjans de comunicació han parlat abastament de l’assumpte. Ho han fet, i ho fan, no cal dir-ho, des de perspectives diferents i amb interessos diversos: nacionalistes, independentistes, unionistes, federalistes, des de Madrid o de “casa nostra”, des d’altres països i comunitats, n’han dit, i continuaran dient-ne, la seva. ENTRE TANTA proliferació d’articles, escrits i opinions, m’ha sorprès la “poca literatura” que a les nostres terres i entre els nostres mitjans s’ha dedicat al tema. No seria d’estranyar si sempre hagués estat així. Això, però, sobta quan es contrasta amb la quantitat d’elogis que s’han expressat en aquests mateixos mitjans, en temps pretèrits i a les nostres contrades, en parlar de la figura i la tasca de l’expresident de la Generalitat. Repasseu l’hemeroteca, repasseu-la... LA MADURESA democràtica d’un país, la capacitat per assolir “la majoria d’edat” passa també per saber reconèixer els errors, rebaixar les eufòries i desmitificar els nostres ídols. Aquella adulació que uns i altres professaren envers la figura de Jordi Pujol i que no dubtaren de fer pública, s’ha convertit en vergonyós i vergonyant silenci quan ell mateix ha “aixecat la catifa”. Ara “ningú” el coneix, els seus “palmeros” parlen d’altres temes i/o en volen fer del cas una “qüestió personal”. EN ESCRIURE aquest article, a la vegada que em manifesto incompetent per jutjar ningú, sí que he de dir que, amb independència de no compartir uns mateixos ideals polítics, sempre he considerat i
respectat l’expresident Pujol com un molt gran estadista i gran polític, un home que, a la seva manera, estima Catalunya. El temps i els esdeveniments que al respecte es vagin succeint el posaran al lloc que es mereix.
“
Aquella adulació que uns i altres professaren envers la figura de Jordi Pujol i que no dubtaren de fer pública, s’ha convertit en vergonyós silenci quan ell mateix ha aixecat la catifa”
MÉS ENLLÀ de la decepció i el desengany que em pugui provocar el fet que un president de la nostra Generalitat hagi estat un persistent evasor fiscal, i, per tant, un delinqüent, el que em dol també és la manca d’explicitació pública dels qui, en privat, s’han sentit i se senten enganyats. Es miri per on es miri, l’escàndol és massa gran, doncs, amb independència dels colors polítics que un pugui sentir o seguir, Jordi Pujol i Soley fou president de la Generalitat durant 23 anys! Ell, amb la seva declaració, voluntària o forçada per circumstàncies ara desconegudes -això ja es veurà- ha obert la “caixa de Pandora” i els “trons i llamps” comencen a caure. NO ES TRACTA de “lapidar” ningú, ni tampoc de menystenir un fet tan greu, es
tracta de fer net i que surti la veritat, una veritat que cal exigir perquè ens afecta a tots, una veritat que no la garanteix el silenci ni el mirar cap a l’altra banda o parlar del temps que fa. JO, COM LA IMMENSA majoria de ciutadans i contribuents, tenim dret a saber la veritat, volem saber si -tornant al símil de Pandora- el que manifesta el senyor Carod Rovira en afirmar que no era el 3% sinó el 5% és veritat, si l’exfiscal en cap d’Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo té raó quan diu el que diu, volem saber si el que denuncia el sindicat Manos Limpias té fonament o si els motius que addueixen entitats com la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, la Federació d’Associacions de Veïns i l’observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals en presentar la querella contra Jordi Pujol per evasió fiscal, poden contribuir a esbrinar la veracitat d’uns fets que van o no més enllà del comunicat que va fer l’expresident el passat 25 de juliol. NECESSITEM CONSTRUIR un nou país i no ho podem fer en fals, necessitem conèixer la veritat per fer un país millor, un país on la justícia sigui la mateixa per a tothom, amb independència dels advocats que hom es pugui pagar, del cognom que es tingui o del color polític que es defensi. Un país on un delinqüent fiscal no pugui ser-ne el president. Ens cal saber la veritat per no pagar hipoteques que altres han generat amb maneres de fer poc transparents, dubtosament legals quan no delictives, i, en tots els supòsits, mancades del més mínim sentit del que es coneix per ètica. És aquesta una necessitat global, de país. Ens hi van moltes coses, entre d’altres, i no és un tema menor, la credibilitat d’un projecte que albira un país més lliure, més solidari, més just i més transparent.
La retirada de la llei de l’avortament, una notícia per celebrar ENS HEM DE FELICITAR com a societat per la retirada d'una llei que pretenia mantenir les dones en un estatus de minoria d’edat, negant els seus drets més fonamentals. I ens hem de felicitar perquè si la reforma de la llei contra l’avortament ha acabat a un calaix és perquè la societat ha demostrat tenir uns valors i conviccions molt per davant dels que tenen, els que governen a Madrid. Que el dret a l’avortament estiga assumit per la societat com a dret inalienable, malgrat la joventut d’aquest dret a casa nostra, és motiu de satisfacció. AQUESTA LLEI que el PP volia aprovar i que condemnava les dones a la maternitat forçada, ha generat un profund debat a l’Estat mostrant a la fi que la gran majoria de la societat (fins i tot part de la dreta), no està disposada a fer un pas enrere en una qüestió tan important com ara el dret a una maternitat lliure i desitjada.
ALHORA, PERÒ, no cal oblidar que en les declaracions de Rajoy s’afirma que la llei no es quedarà com està, sinó que es prohibirà l’avortament entre les menors d’edat que no tinguen el consentiment dels seus pares. Aquesta modificació, si s’acaba fent, implicarà una nova barrera a la llibertat d’elecció de les dones. És més sensat obligar a una adolescent a la maternitat no desitjada que deixar-li aquesta decisió? S’acostuma a dir, des de la dreta més reaccionaria, que les adolescents (des de l'aprovació de la llei de terminis del 2010) han emprat l’avortament com anticonceptiu, però el cert és que ni el nombre d’avortaments entre les més joves ha augmentat des de l’aplicació de la llei, ni tampoc les més joves són les que més avorten. El col·lectiu de dones que més nombre d’avortaments practica va des dels 20 als 34 anys, segons l’Idescat.
MANIFESTEM EL NOSTRE REBUIG a la prohibició d’avortament a les menors d’edat sense consentiment dels pares, així com la necessitat per proporcionar als més joves una educació sexual-afectiva lliure (de rols i estereotips) i responsable. Aquesta educació lliure de repressions i alhora educar en la responsabilitat de cura al propi cos (protegint-nos de contagis, evitant embarassos no desitjats...) així com el dret a poder triar la maternitat, és sens dubte, la millor herència que podem deixar a la nostra joventut. DES DE LA CUP Tortosa celebrem profundament la retirada del projecte de modificació de la llei de l’avortament i aprofitem per autorecordar-nos que el poble quan manifesta la seua indignació, obté resultats positius. Cal continuar lluitant pels nostres drets, per millorar-los i també per no perdre els que ja tenim.
Núria Rodríguez PORTAVEU DE LA CUP A TORTOSA
cop d’ull
Octubre 2014 // 11
OPINIÓ
Una eina d’aprofundiment democràtic
Marc Puigdomenech POLITÒLEG
“
En ciutats com Tortosa, recollint 2.000 signatures es pot convocar una consulta, encara que el govern municipal no hi simpatitzi
LA LLEI DE CONSULTES va molt més enllà de la consulta sobre el futur polític de Catalunya, encara que tota l’atenció mediàtica hi estigui centrada. Amb la seva aprovació, el Parlament ha introduït novetats importants que estan passant bastant desapercebudes malgrat la seva transcendència. En una època en què hi ha tanta separació entre la població i les institucions, aquestes novetats haurien de convertir la llei una eina per aproximar la voluntat ciutadana als representants polítics. Tot seguit s’exposen els motius pels quals, tant a escala nacional com municipal, representa un recurs per facilitar la presa de decisions i per contribuir a l’aprofundiment democràtic que la ciutadania demana. LA NOVA LLEI desenvolupa l’article 122 de l’actual Estatut, que preveu “la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular”. S’impedeix explícitament la celebració de referèndums, l’autorització dels quals és competència reservada a l’Estat per l’article 149 de la Constitució. Per això, les consultes que se celebrin en el marc de la llei catalana són no referendàries, com el propi títol de la normativa deixa ben clar. Ara bé, quan es coneix l’opinió de la població, és democràticament esperable que els seus representants la respectin, tot i que jurídicament no sigui exigible. L’EXPECTATIVA DE COMPLIR la voluntat popular malgrat que la llei no hi obligui, i el propi coneixement d’aquesta voluntat, són doncs els principals elements d’aprofundiment democràtic. Però el més difícil d’una votació és que s’arribi a convocar, i en aquest aspecte la nova llei també representa un pas endavant molt significatiu. Les consultes nacionals poden ser convocades pel President de la Generalitat, pel Parlament de Catalunya, o per un 10% dels municipis, que sumin almenys 500.000 habi-
tants. Ara bé, també els ciutadans poden impulsar les consultes, a un llindar molt baix i amb la garantia que la votació tindrà lloc si es compleixen les condicions. Una sola entitat o tres persones físiques poden impulsar la recollida de signatures per a convocar-la, i són suficients 75.000 signatures, que es poden recollir en un termini de 90 dies. AMB L’AVAL d’aproximadament un 1% de la població, doncs, es poden impulsar consultes en l’àmbit de les competències de la Generalitat, des de política territorial a educació, passant per sanitat, habitatge, serveis socials... Unes competències que lògicament seran moltes més si Catalunya esdevé un estat. La llei estableix excepcions, com l’impediment d’alterar els drets fonamentals, així com els tributs i pressupostos aprovats, cosa habitual en la legislació comparada. Es limita la repetició de consultes, havent de deixar dos anys entre dues votacions sobre un mateix assumpte, i s’estableixen períodes inhàbils en època electoral. ARA BÉ, des del punt de vista de qui escriu, el més transcendental és el que estableix l’article 38.2 de la llei: “la convocatòria de la consulta demanada només es pot denegar, mitjançant una resolució motivada que s’ha de notificar a la comissió promotora, si el nombre de signatures validades no arriba al mínim legalment exigible”. És a dir, si es compleixen les condicions i el nombre de signatures, el govern de la Generalitat ha de convocar obligatòriament la consulta en els 90 dies següents. En conseqüència, ens trobem davant d’un instrument molt útil per a persones i entitats que desitgin influir decisivament en l’agenda pública, posant sobre la taula iniciatives o problemàtiques que creguin que no són prou tingudes en compte. És una eina que complementa les Iniciatives Legislatives Populars (ILP), i a la pràctica pot tenir molta més efectivitat. I, COM DÈIEM, això no només s’aplica a escala
nacional. També es poden impulsar consultes als municipis per a assumptes estrictament locals, tant per part dels electes (l’alcalde o la majoria del ple, en el cas dels ajuntaments) com per part dels ciutadans, amb un llindar de signatuvres que varia en funció del nombre d’habitants. S’estableix un aval mínim del 15% de les persones cridades a participar en els pobles de menys de 1.000 habitants, que baixa fins al 2% i un mínim de 5.000 signatures en els municipis de més de 100.000. En el cas de ciutats entre 20.000 i 100.000 habitants, com Tortosa, recollint 2.000 signatures es pot convocar una consulta que haurà de ser organitzada obligatòriament pel govern municipal, encara que no hi simpatitzi. ESTEM PARLANT,doncs, d’una eina legal que hauria d’esdevenir una autèntica revolució democràtica als ens locals de Catalunya, i que es complementa amb altres instruments com les enquestes, les audiències públiques i els fòrums de participació. Aquests altres instruments, a més, esdevenen preceptius per al govern municipal amb necessitat de menys signatures (600 en el cas de Tortosa, per exemple), i també es poden instar a escala nacional amb només 20.000 avals. PODRIA ALLARGAR-ME més exposant altres novetats, com les diverses garanties de transparència, publicitat, igualtat i no discriminació, o l’extensió del dret de participació dels joves a partir de 16 anys, que representa l’assoliment d’una reivindicació històrica. Però per acabar, crec que allò més substancial de la nova llei és la legitimació que atorga, directament a les decisions preses, i també indirectament a aquells governs que en facin ús. Per això, i més enllà de la consulta sobre el futur polític de Catalunya, els representants polítics de tots els colors haurien de veure la llei de consultes com una oportunitat, i no pas com una amenaça. Com una eina per legitimar-se, ells i llurs decisions, més enllà de les eleccions cada quatre anys.
El Renaixement de la política municipal VIVIM TEMPS DIFÍCILS. Nous temps on els ciutadans i ciutadanes demanen a crits una regeneració democràtica en totes les esferes de poder. Davant d’això, la majoria dels polítics es resisteixen a canviar. I el diagnòstic és clar: l’immobilisme paralitza la nostra societat. Ara, alguns s’han omplert la boca de regeneració, apostant per mesures que suposadament recuperaran la confiança dels ciutadans. LA MAJORIA D’AQUESTES, però, obliden que la regeneració passa, en primer lloc, per apostar per propostes que donin veu als ciutadans per a decidir sobre els aspectes de la seva vida quotidiana. Només així demostrarem que estem disposats a canviar. Per això des de fa temps al PSC a Tortosa no ens cansem de presentar propostes. Aquesta és la nostra aposta. En els últims mesos hem proposat, entre moltes d’altres, al govern municipal l'elaboració d'un Reglament de Participació que contempli la creació d’un consell social, una carta de drets de la ciutadania i uns pressupostos participatius que permetrien una veritable implicació en la presa de decisions de la nostra ciutat. Unes propostes que han estat sistemàticament rebutjades. El que oblida CiU és que apostar per la
participació és apostar per integrar la ciutadania, generar responsabilitat i fer més transparent la gestió municipal. I això sí és regeneració. EN SEGON LLOC, la regeneració vol dir complir amb els compromisos. Als ciutadans no se’ls pot enganyar adoptant decisions populistes que després es deixen morir. A Tortosa ja ha esdevingut massa habitual que l’equip de govern aprovi acords que ha decidit incomplir, com les mesures de suport als afectats pels desnonaments, o el suport a la plataforma per la salut pública a l’octubre de 2011, que encara no han estat aplicades. Però, com ha d'aprovar el govern de CiU a Tortosa propostes dels altres si no compleixen amb les seves? Així, és flagrant l’incompliment del Pla d'Acció Municipal, assolit en un 90% segons el govern i que en realitat no arriba 35%. El PAM a Tortosa és fum, molt fum. PER ÚLTIM, la regeneració passa per assumir responsabilitats. El debat no pot quedar circumscrit al “i tu més” del que fa gala constantment CiU. Davant de la falta d’arguments, la seva única defensa consisteix en fer oposició de l’oposició. Si algú dubta el convido que escolti qualsevol in-
tervenció de la portaveu municipal al Ple. EL RESULTAR és devastador: A la nostra ciutat patim cada dia aquesta "vella política", amb un paternalista que mostra un model de fer política que no oculta l'esgotament del projecte de CiU, si és que mai ha existit aquest projecte. DES DEL PSC tenim clares aquestes tres premisses. Així, apostem per la transformació de la política a través de propostes participatives, comprometent-nos amb polítiques socials justes i assumint la nostra responsabilitat en la situació actual, refermant el nostre compromís amb la ciutadania. ÉS JUST I NECESSARI treballar per un nou model d’alcalde que entengui que no es pot defugir de la rendició de comptes; que accepti les propostes dels altres; que el seu objectiu no sigui el control de tothom; que assumeixi que la crítica i la discrepància són bones i necessàries, i que entengui que el lideratge és sinònim d'acompanyament i no de submissió. Característiques aquestes que són necessàries per recuperar la confiança en els polítics de tots els tortosins i tortosines.
Enric Roig PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC I CANDIDAT L’ALCALDIA DE TORTOSA
cop d’ull
12 // Octubre 2014
OPINIÓ
De l’onze del nou al nou de l’onze... passant per Escòcia Jordi Jardí ALCALDE DE TIVISSA I PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D’EBRE
A AQUESTES ALÇADES segurament ja queda poc a dir envers el procés que viu Catalunya. És difícil obrir un diari, escoltar una ràdio o mirar una televisió i que no hi aparegui alguna qüestió, directa o indirectament, relacionada amb el 9N. També s’ha parlat amb insistència sobre el referèndum que s’acaba de celebrar a Escòcia. Un referèndum que ha estat posat com a exemple del que voldríem per a casa nostra. Ep! Parem atenció, no sigui que si remirem una mica més enllà del que els mitjans ens han fet arribar, descobrim que potser el procés britànic no ha estat tan exemplar com ens l’han volgut fer creure. Això sí... ells han votat i aquest fet ja és una autèntica victòria, més
enllà de si el resultat ha segut més o menys del nostre gust. DIT AIXÒ, deixeu que em permeti, a títol personal, fer caure alguns mites que s’han elevat a nivells èpics en referència a les illes britàniques. Parlant amb un bon amic que l’ha viscut des de dins, tampoc hi ha hagut tantes diferencies envers el que ens passa als catalans: les amenaces del govern de Cameron han estat sistemàtiques i “in crescendo”, de manera directament proporcional a la incertesa que plasmaven les enquestes. Els mecanismes governamentals de la por han estat una costant, i els cants de sirena demagògics i populistes, també. O sigui, que la democràcia més antiga d’Europa també coixeja quan se la posa a prova. AIXÒ SÍ, Alex Salmond ja ha dimitit, només per la senzilla raó de no haver aconseguit l’objectiu que perseguia, i sense estar imputat per res. Igualet que aquí, vaja! PRENEM NOTA, doncs. Si per allà dalt les coses, resultat al marge, han anat com han anat, preparem-nos de valent per aquí baix. O som capaços de jugar el partit fent equip, o l’è-
xit que ha de representar decidir què volem ser haurà d’esperar alguna generació més. I és que tinc la sensació que tot plegat es pot aixafar d’un moment a l’altre. El cor em diu que votarem, però el cap i alguns moviments personals i partidistes de la majoria de representants polítics (de tots els colors) em diuen tot el contrari. MASSA PES per a un sol individu. Massa solitud institucional i política pel president de Catalunya. Aquella sensacional piràmide que vam cons-
“
O som capaços de jugar el partit fent equip, o haurem d’esperar alguna generació més”
truir entre tots, la qual estava suportada per una base sòlida i consistent, em sembla que s’ha invertit i tota aquella arquitectura faraònica es manté en un fràgil equilibri sobre la pedra que la coronava, i que
ara en forma la minúscula base. Si el tacticisme de “tots”, la mirada curta d’alguns i l’ambició d’altres guanya aquesta batalla, qui hi perdrà serà el país. ARA MÉS QUE MAI, o hi posa tothom generositat o no ens en sortim. Per això, o ara “tots som el president de Catalunya” o romandrem pels segles dels segles ... no vagant per l’espai sideral, com deia aquell, però sí immersos en el “cafè per a tots” que tants mals de panxa ens ha provocat. I és que l’ambició personal suposo que deu ser una conseqüència de la condició humana. Només per això s’entén que en política de poc serveixen els principis de mèrit, capacitat i bona gestió. És més útil estar al lloc adequat en el moment oportú i, sobretot, saber riure les gràcies al que més en gràcia cau. UN SERVIDOR, tossut de mena, per insignificant i minúscul que sigui el pes del meu suport, estaré al costat del president del país mentre ho necessiti, senzillament perquè no se m’acudeix cap altra opció millor i perquè amb ell hi tinc dipositada tota la meva confiança.
Consultar és anticonstitucional?
DAVID BENITO ESTUDIANT
CATALUNYA està vivint un moment històric. El 9 de novembre els partits pro-consulta ens han convidat a decidir el nostre futur, però sembla que des del govern espanyol no volen que votem. “La constitució no ho permet”. Aquest és l’argument que utilitzen aquells que volen prohibir el 9N. Però es fa complicat entendre’l, ja que consultar hauria de ser totalment legítim en una democràcia. ÉS COMPLICAT també utilitzar l’argument constitucional quan la Carta Magna ja està obsoleta i caldria adaptar-la als nous temps. Era una bona Constitució quan se sortia d’una dictadura, però ara les circumstàncies demanen molts de canvis. És innegable que hi ha un gran nombre de pobla-
ció, per no dir una majoria, que està a favor de preguntar al poble català què pensa. Tant per dir SÍ/SÍ, SÍ/NO o NO, seria bo expressar-se a través de les urnes. A banda, hi ha un altre gran volum de la població que es manifesta clarament a favor de la independència, i així s’ha demostrat en els darrers anys en cada Diada de Catalunya. Una marxa, una via i una gran “V” amb els colors de la senyera han demanat la llibertat del poble català. Però com podem saber si l’opinió majoritària és la que demana independència? Senzillament, consultant. LA VEU de les Terres de l’Ebre també s’ha sentit arreu del país. Molta gent de les quatre comarques han estat presents a tots els actes independentistes. Un exem-
ple és l’últim Onze de Setembre, quan fins a 83 autobusos van arribar a Barcelona. L’ANC de les Terres de l’Ebre, també, està fent una crida per tal que s’apuntin voluntaris per anar casa per casa i explicar els beneficis de la independència, i escoltar què en pensa la població. A MÉS, molts municipis ebrencs també estant aprovant mocions a favor de la consulta en diversos plens ordinaris i extraordinaris convocats pels diferents ajuntaments. Ara per ara és molt complicat pensar amb quin escenari ens trobarem el 9N. Uns volen votar, però seguint la legalitat; d’altres voldran votar, sigui com sigui, i si cal desobeiran. Uns altres seguiran pensant que votar el 9N no és possible.
Manel Zaera. INFORMÀTIC I MÚSIC
Escòcia ha dit “No”, Catalunya no pot dir res HA GUANYAT EL NO a Escòcia, com estava previst. Hi ha qui se n’alegra que els escocesos hagin dit que no volen independitzar-se. Hi ha qui, a més, no reconeix que els escocesos almenys han pogut votar. El primer ministre britànic, David Cameron, ha dit que podria haver posat impediments al referèndum, però que, com a demòcrata, ha volgut que els escocesos parlessin a les urnes. Rajoy continua a la seva. Els mitjans espanyols, contents. Però, no ens deixen votar. L’ENDEMÀ D’ESCÒCIA, el Parlament va aprovar la llei de Consultes. Ni amb aquesta llei no ens deixaran votar. I ara que parlem de la llei de Consultes, penso que és una llei que estèticament es veu com si el Parlament fes trampa. Legítima, però trampa. Com que sabem que no ens deixen votar, legislem per crear el marc legal que ho permeti, i ho fem ajustant els terminis, quan la llei s'hauria pogut fer ja fa molt de temps. En un altre context, però, això és comparable a la reforma de la llei electoral que volia fer el govern de Mairano Rajoy, tot i que finalment sembla que no es farà. Ús legítim de la capacitat de legislar, però que fa mal a la vista des de fora. I vull votar, que consti.
cop d’ull
Octubre 2014 // 13
OPINIÓ
Fem el carrer més nostre AQUEST CAP DE SETMANA, com cada any, s’ha celebrat a Catalunya la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. A Tortosa també ens hi hem afegit i, sota el lema 'Fem el carrer més nostre', hem volgut proposar noves formes de mobilitat dins la nostra ciutat.
Beatriz Viñuela REGIDORA DE MEDI AMBIENT I MOBILITAT DE L’AJUNTAMENT DE TORTOSA
PRINCIPALMENT, durant aquest dies s’han desenvolupat activitats adreçades als alumnes de diferents escoles de la ciutat. Amb la col·laboració de la Policia Local, els xiquets i xiquetes han sigut “peque-agents de mobilitat” per un dia. D’aquesta manera, el que intentem és mostrar-los la importància d’un bon comportament per part dels ciutadans en l’ús del vehicle, per aconseguir un desenvolupament urbà sostenible i segur. IGUALMENT IMPORTANT és que els més petits també siguin conscients del fet que el vehicle particular no és l’única opció. Per això, una altra de les activitats ha sigut, en la col·laboració de l’empresa HIFE, ensenyar-los el funcionament del transport públic a la nostra ciutat, tot visitant l’estació d’autobusos. COM CADA ANY, les escoles de Tortosa han
ELS TUITS Manel Ferré @manelferrem 22 de setembre
Des del món local hem d’estar al costat del Govern de Catalunya en el procés poder votar el #9N2014
Eduard Robert @eduardrob 20 de setembre
Escòcia ha votat, els escocesos han decidit. Per tant, ells són lliures #9N2014 #democracia #CatalansVote9N
participat en el concurs de dibuix, aquest any centrat en el transport públic en autobús. Tots aquests dibuixos, després, s’han exposat a la
A #Escòcia s’imposa allò tan català del seny, els independentistes derrotats a les urnes @EbrePSC
Ferran Bel @FerranBel 11 de setembre
Magnífica conferència institucional de la #Diada nacional @aTortosa de @ivanrabasa entorn el paper de #terresdelebre en l’horitzó nacional
AMB LA VOLUNTAT que els objectius que promovem durant la Setmana de la Mobilitat es mantinguin la resta de l’any, a la nostra ciutat hem fet un important esforç en la creació de nous trams de carril bici. Això ens ha permès connectar les estacions de tren i autobusos amb la via verda i amb l’Institut Joaquim Bau i l’Institut de l’Ebre. Properament, confiem en completar l’obertura de l’avinguda Canigó, cosa que ens permetrà ampliar el carril bici també a aquesta zona.
“
A Tortosa hem fet un esforç amb la creació de nous trams de carril bici. Hem pogut connectar les estacions de tren i d’autobús amb la via verda i els instituts”
DE LA MATEIXA MANERA, seguirem fomentant i millorant el servei de transport públic, ja que també pensem que és una molt bona opció per moure’ns a la nostra ciutat.
Biblioteca Marcel·lí Domingo. Per finalitzar les activitats al voltant de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, el dia 5 d’octubre, i col·laborant amb la Penya Ciclista Baix Ebre, celebrem el Dia de la Bicicleta, que tindrà inici
MÉS ENLLÀ D’AQUESTA SETMANA, des de l’Ajuntament de Tortosa continuarem treballant perquè Tortosa sigui cada vegada més accessible, sostenible i segura, fomentant l’ús del transport públic, la bicicleta, els desplaçaments a peu, i qualsevol altra manera de mobilitat sostenible i segura.
ME MOC EN BICI
Vivim en un lloc ideal per moure’ns en bicicleta USAR LA BICICLETA com a mitjà de transport urbà té molts avantatges en general. Però us voldria ressaltar que, concretament, a la conurbació que formen les poblacións de Jesús, Roquetes i Tortosa, tenim unes característiques que les fan ser uns llocs ideals per moure’ns pedalejant. PER COMENÇAR, el clima. Molt pocs dies plou o fa fred de veritat, a les Terres de l’Ebre. Per tant, ens podem anar en bici sense impermeables ni abrics dobles, i sense embrutar-nos de fang.
Joan Sabaté @JoanSabateB 19 de setembre
a la plaça de l'Ajuntament a les 10.00 hores del matí.
UN ALTRE MOTIU que facilita l’ús de la bicicleta és l’orografia. I si no vivim “a les muntanyes”, bàsicament ens movem en pla. No hi ha gaire pujades grans, dins de les nostres ciutats. A MÉS A MÉS, les distàncies són molt curtes. Podem anar des de la zona del Temple fins a Remolins en 5 o 10 minuts, o des de la biblioteca de Tortosa fins la de Roquetes en un quart d’hora. I trobem aparcament normalment al costat del lloc on volem anar-hi. Proveu de fer petits viatges a la feina, a la botiga, o a l’Ajuntament a peu, en cotxe, o en bici. I veureu que realment és molt més eficaç i còmode anar en bicicleta.
LA SEGURETAT. Com que no hi ha grans avingudes amb quatre fileres de cotxes travessant la ciutat com a les grans capitals, i a més a més s’està començant a habilitar carrils bicis, és una zona relativament segura en quant a problemes o accidents amb altres usuaris del carrer. També pel que fa a robatoris – evidentment, com a tot arreu, pot passar, però trobo que passa més bé poques vegades en ciutats relativament petites com les nostres. SI, A MÉS A MÉS, afegim els beneficis per a la salut i la cartera que vam explicar el mes passat, personalment crec que el triangle Tortosa-Roquetes-Jesús té moltes possibilitats d’esdevenir un petit Copenhaguen (una de les llocs ideals per als ciclistes). Un petit Copenhaguen ebrenc on tothom sortiria guanyant. Cada cop més gent sembla decidit a agafar la bici, i els ajuntaments i consells comarcals també treballen per millorar detalls que poden facilitar la convivència de bicis, vianants i cotxes. Entre tots ho aconseguirem!
BRIAN CUTTS ÉS MEMBRE DEL COL·LECTIU ME MOC EN BICI
Fra9Ncesc Barbero @francescbarbero 21 de setembre
Per fi comença a refrescar. A veure si baixa el nivell de rucades unionistes que hem patit aquest estiu. Perquè devia ser la calor, no?
Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuit-cents caràcters d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a cartes@uncopdull.com
cop d’ull
14 // Octubre 2014
T TORTOSA
UN NOU ACCÉS A TORTOSA POCS DIES ABANS de l’inici de curs, l’Ajuntament de Tortosa va enllestir les obres d’urbanització de la prolongació de l’avinguda Canigó i de millora del carrer Rubí, al barri de Sant Llàtzer. Així, també es garantien els accessos a la nova escola. L’actuació ha tingut un cost d’uns 250.000 euros i ha consistit en la pavimentació dels dos vials, uns
355 metres llargada, construcció de voreres, enllumenat i dotació de serveis. A banda, l’Ajuntament completarà l’obertura de l’avinguda Canigó en l’únic tram que encara resta pendent, en la seua connexió amb el carrer Barcelona. Això permetrà que el carrer Barcelona siga només d’entrada, mentre que el Canigó serà de sortida. G.M.
ENSENYAMENT
Sant Llàtzer ja té nova escola El nou edifici s’ha construït durant dos anys i ha suposat una inversió de 6,4 milions per part de la Generalitat
L’extensió de l’institut Cristòfol Despuig comença a funcionar al mateix edifici, amb els primers 180 alumnes
Gustau Moreno TORTOSA
El curs escolar 2014-2015 va començar a Tortosa amb l'estrena de la nova escola de Sant Llàtzer, un equipament llargament reivindicat al barri i a la ciutat. La nova escola s'ha construït en els darrers dos anys, tot i el context de forta restricció pressupostària. Els 69 alumnes dels tres cursos d'infantil van ser els primers a estrenar l'edifici, el passat 15 de setembre. L’endemà s’hi van afegir 180 alumnes de primer i segon curs de secundària de l'Institut Cristòfol Despuig, una extensió que permetrà descongestionar les actuals instal·lacions provisionals a l'edifici Betània. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel; el director dels Serveis Territorials d'Ensenyament, Antoni Martí; el regidor de barri, Alfredo Ferré, i els directors de l'escola, Cinta Sales, i de l'institut, Josep Ramon Subirats, van visitar la nova escola en el primer dia del curs. “Feia 20 anys que esperàvem aquestes instal·lacions", va dir Bel, després
Dos centres diferents en un mateix edifici
[ ] La nova escola de Sant Llàtzer ha suposat una inversió de 6,4 milions, mobiliari a banda. // FOTO: SÍLVIA ALARCÓN
de recordar que ara fa dos anys l'escola de Sant Llàtzer es va poder recuperar en mòduls prefabricats, a pocs metres del nou centre. Bel, que va destacar que la construcció de l’escola ha tirat endavant en un context econòmic i financer gens fàcil per a la Generalitat, va valorar que la ciutat queda ara "molt
ben coberta" en les seues necessitats educatives. Per la seua banda, Martí va explicar que el nou centre ha suposat una inversió de 6,4 milions, mobiliari a banda. De la mateixa manera, el director territorial d’Ensenyament va voler agrair el treball realitzat pels equips directius de l’escola i l’institut. Precisa-
ment, els dos directors van apostar per aprofitar les sinergies que es generaran entre els dos centres educatius. Mira el vídeo en aquest enllaç
El director dels serveis territorials d’Ensenyament, Antoni Martí, va destacar la feina dels equips directius i dels claustres de professors per “conjugar” dos centres diferents en un mateix edifici. Així, la directora de l’escola Sant Llàtzer, Cinta Sales, va manifestar la satisfacció dels mestres i alumnes amb el nou edifici, i es va mostrar il·lusionada de tirar endavant projectes en comú amb l’institut, com ara els padrins de lectura. “També per nosaltres és un repte amb espais nous, perquè a l’edifici Betània vam heretar un espai de la URV”, va assenyalar el director de l’institut Cristòfol Despuig, Josep Ramon Subirats, en relació amb la nova extensió a l’edifici de l’escola Sant Llàtzer. Segons Subirats, la projecció de futur de l’institut s’amplia amb la seua arribada a la part baixa de la ciutat, tot i que va afegir-hi que a “curt termini” caldrà redissenyar el Cristòfor Despuig. De fet, el portaveu del PSC, Enric Roig, va advertir que rebutjaran que la nova escola de Sant Llàtzer acabe convertint-se en un institutescola al marge esquerra de l’Ebre. Roig va recordar el compromís de la Generalitat de construir el nou institut en els terrenys que l’Ajuntament va cedir al pla parcial temple Sud, al costat de la comissaria regional dels Mossos d’Esquadra.
cop d’ull
Octubre 2014 // 15
cop d’ull
16 // Octubre 2014
TORTOSA POLÍTICA
INFRAESTRUCTURES
Movem Tortosa convoca una assemblea oberta
La carretera entre Tortosa i Bítem ja és més ampla i segura
G.M. TORTOSA La plataforma electoral Movem Tortosa ha convocat una assemblea oberta a tota la ciutadania per aquest 11 d’octubre. L'assemblea es farà de nou del matí a una del migdia, al centre cívic de Ferreries. Per participar en l'assemblea que acabarà de constituir Movem Tortosa cal apuntar-se al web movemtortosa.cat, o bé a les paradetes que es muntaran els caps de setmana al mercat central o a la fira dels dissabtes del barri de Fe-
rreries. L’objectiu és teixir un projecte amb el màxim de participació possible, per començar a redactar les propostes que en uns mesos es plasmaran en el programa amb què Movem Tortosa concorrerà a les eleccions municipals del 2015. Des dels impulsors, entre els quals hi ha l'actual portaveu d'Iniciativa-Entesa per Tortosa, Jordi Jordan, s'ha fet una crida a la participació de les persones “indignades” amb la manera com s’està governant. “Volem implicar la gent en un projecte de ciutat fet amb la gent i per a la gent”, va dir Jordan. El
moviment té com a pilars bàsics la defensa dels drets socials, una economia pensada al servei de les persones, un contracte ètic entre polítics i ciutadania, i la defensa del dret a decidir-ho tot. Així, volen un "moviment ciutadà transversal, inclusiu i de confluència", per poder fer un projecte "il·lusionant i engrescador que cohesioni la ciutadania, l'Ajuntament i les entitats socials". A partir de l’assemblea es crearan grups de treball i a principis del 2015 es farà una altra assemblea, per tancar el programa electoral i la mateixa candidatura.
La Diputació de Tarragona ha fet una inversió de gairebé 1,5 milions d’euros
La inauguració de les obres a la T-301. // FOTO: CEDIDA.
Gustau Moreno BÍTEM La Diputació de Tarragona ja ha enllestit els treballs de millora a la carretera T-301, que uneix Tortosa i l'EMD de Bítem. Amb l'obra, que ha tingut un cost de gairebé 1,5 milions d’euros, s'han eliminat les corbes més perilloses i s’ha millora la seguretat dels usuaris. Es tracta d’una carretera amb uns 2.500 vehicles diaris, bona part dels quals són vehicles pesats durant l’època de recollida dels cítrics. La inauguració va fer-se el 21 de setembre, durant la festa major de Bítem i coincidint amb la commemoració dels 300 anys de al proclamació de la Mare de Déu de l’Oliva com a patrona del poble. L’encarregat de tallar la cinta inaugural va ser el president de la Diputació, Josep Poblet, qui va estar acompanyat per l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i també pel president de l’EMD de Bítem, Josep Cugat, entre d’altres autoritats del municipi i del territori. La carretera T-301, que uneix Tortosa amb Benifallet -passant per Bítem i Tivenys-, havia patit al llarg dels anys un important desgast pel volum de trànsit que suporta. El seu arranjament havia estat llargament reivindicat, ja que era una carretera molt estreta. El dia de la inauguració, Bel va destacar que s'ha modificat el traçat i
que la carretera s’ha fet més ampla, tot ampliant també el pont que hi havia abans d’arribar a Bítem. "Pràcticament s’ha fet una carretera nova", va celebrar l’alcalde, qui també va remarcar que s’han complert els terminis previstos, i que les molèsties han estat mínimes. “Aquestes obres posen fi a una llarga reivindicació de al gent del municipi”, va afirmar el president de l’EMD de Bítem. En la mateixa línia, el president de la Diputació va ressaltar que aquestes obres han comportat una gran millora per a la seguretat viària, perquè s’han modificat els revolts perillosos de l’antic traçat, les irregularitats de l’antic paviment i les seccions transversals insuficients. A més, Poblet va assenyalar que es tracta d’una obra que promou l’augment de l’activitat productiva del territori, ja que a Bítem hi ha ubicades tres empreses dedicades a l’exportació de cítrics a Europa. De fet, l’arranjament de la carretera havia estat llargament reivindicat, ja que la T-301 es feia encara més estreta durant la campanya dels cítrics, amb la circulació de vehicles pesats i tràilers que incrementaven encara més la inseguretat.
Mira el vídeo en aquest enllaç
cop d’ull
B BAIX EBRE
Octubre 2014 // 17
OBRES AL PARC DEL BON REPÒS LA SEGONA fase de les obres del parc del Bon Repòs de l’Ametlla de Mar ja està en marxa. L’actuació ha de convertir aquest espai de la població en un pulmó verd. En una primera fase es va reformar la zona per tal d’habilitar l’espai on s’ha ubicat l’Oficina de Turisme, la seu de l'àrea municipal de Turisme de l’Ajuntament, una zona de joc infantil i
una petita pista per a l’activitat esportiva. Aquesta segona fase contempla actuar sobre 6.391 metres quadrats i la finalització definitiva del parc, amb una zona enjardinada que es dividirà en diverses zones i vegetacions temàtiques de palmeres i pinars. L’obra té un pressupost de 443.200 euros i un termini d’execució de tres mesos. C.B.
BOUS
INFRAESTRUCTURES
Recurs a la interlocutòria per bous al mar de l'Ampolla
Foment aprova el traçat de l’autovia A-7 entre el Perelló i l’Hospitalet
La Generalitat recorrerà la interlocutòria del jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona que l'obliga a obrir expedient sancionador per la celebració de bous al mar al port de l'Ampolla el juny de l'any passat. Arran d'una denúncia de l'entitat animalista Actyma, el jutge argumenta que es tracta d'una modalitat que contravé la llei de correbous i en la qual van participar menors. El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha explicat que el recurs, que es presentarà en els pròxims dies, respon a la mateixa estratègia de la Generalitat en
El jutge diu que la modalitat contravé la llei de correbous altres processos judicials i addueix que, si finalment, se'ls ho reclama, reobriran el cas. La interlocutòria certificava que la modalitat de "bous al mar" denunciada a l'Ampolla no només està inclosa dins de la llei de 2010 sinó que hi entra en contradicció. Principalment, pel fet que la llei apunta que aquests actes han de tenir lloc en places tancades i, en aquest cas, es fa en un recinte obert a les aigües del port, on s'acaba precipitant l'animal. Per contra, Pallarès declarava que la nova llei ha permès que celebrant "els mateixos actes" taurins "cada vegada es fan les coses millor". També va recordar que el Govern es reuneix amb les penyes i ajuntaments perquè tinguin cura de respectar la normativa. Cinta Bonet
L’Estat ja disposa de tots els requisits per iniciar la redacció dels projectes constructius
El final del tram ja executat a l’Hospitalet. / Foto: ACN
Cinta Bonet / Gustau Moreno EL PERELLÓ El Ministeri de Foment ha publicat l’estudi informatiu del tram pendent de l'autovia A-7 a les Terres de l’Ebre, entre el Perelló i l'Hospitalet de l'Infant. Ho fa set anys després d'haver sotmès el document a informació pública,
i un cop que ha obtingut la declaració d'impacte ambiental favorable, l'agost del passat 2013. Per tant, el govern de l’Estat ha anunciat que ja disposa de tots els requisits administratius per iniciar la redacció dels projectes constructius. Es tracta d’un tram de 21 quilòmetres, que ha de prolongar l'actual autovia A7 que finalitza a l'Hospitalet, i tot
Es tracta d’un tram de 21 quilòmetres i que tindrà un cost de 178 milions d’euros seguit connectar-la amb el tram en projecte entre el Perelló i la Jana. Segons Foment, aquest nou tram tindrà un cost d'uns 178 milions d'euros. Davant l'existència de dues alternatives, Foment ha optat finalment per l'alternativa interior, resseguint el traçat de l'antiga carretera N-340, en detriment del desdoblament en dos carrils de l'actual carretera. Un dels aspectes més controvertits del projecte, el pas pel nucli urbà del Perelló, es resoldrà amb la construcció d'una variant que allunyarà l'autovia cap a l'est de la població. També amb un fals túnel que substituirà el desmunt previst per minimitzar l'impacte ambiental, especialment a les proximitats de la zona protegida del Tossal de Montagut. A més, l'estudi d'impacte ambiental preveu tornar a vegetar talussos i restaurar les zones afectades amb les obres amb plantacions, habilitar passos de fauna, estudiar la instal·lació de barreres acústiques o minimitzar l'afecció sobre el tram de la Via Augusta romana al Perelló, amb un seguiment arqueològic. L'au-
tovia disposarà de carrils de 3,5 metres d'amplada cadascun, amb vorals exteriors de 2,5 metres i interiors d'un metre, separant cada sentit amb una mitjana de quatre metres. Tot plegat, segons el govern espanyol, l'ha de convertir en la gran alternativa a l’N-340 al seu pas per les Terres de l'Ebre, que a diferència del Camp de Tarragona o el nord del País Valencià no disposen d'una via ràpida d'accés gratuït. Amb el tram entre Tarragona i Vandellòs en funcionament, i el del Perelló i la Jana ja aprovat recentment, aquest nou estudi informatiu afegirà 21 quilòmetres més de tram. Segons Foment, l'actual N340 ha de suportar una intensitat mitjana de 16.000 vehicles diaris, amb una elevada proporció de vehicles pesats, uns 4.100. Així mateix, l'autopista de peatge AP7 absorbeix uns 18.000 vehicles diaris, dels quals 3.200 són pesats. Mira el vídeo en aquest enllaç
cop d’ull
18 // Octubre 2014
A AMPOSTA
SUPERMERCATS VIDAL A AMPOSTA A FINALS d’octubre, l’empresa valenciana Supermercats Vidal obrirà un nou establiment a Amposta. Es tracta del primer supermercat que l’empresa obre a Catalunya. Concretament, el supermercat s’ubicarà en un local de 1.200 metres quadrats dins el nucli urbà, als voltants de la plaça Adolf Ventas on fins fa poc temps hi operava un altre super-
mercat que es va traslladar a l’extrarradi. L’empresa calcula que crearà entre 25 i 30 llocs de treball a la ciutat i ja ha avançat que prioritza la contractació de veïns del municipi. El supermercat oferirà tot tipus d’alimentació, però també parament per a la llar, ferreteria i papereria, i a uns preus força competitius. C.B.
MOBILITAT
Una nova targeta permetrà moure's en bus a l’Ebre per un euro el trajecte La nova targeta T-10/120 representarà estalvis d’entre el 50 i el 80% del preu del bitllet senzill actual
Les obres de l’estació d’autobusos d’Amposta avancen a bon ritme i entrarà en servei al mes de novembre
En marxa el primer servei de bus express de l’Ebre
Cinta Bonet AMPOSTA Els usuaris de transport públic de les Terres de l'Ebre podran adquirir, a partir de l'1 d'octubre, la nova targeta T-10/120, que permetrà efectuar deu viatges dins del territori en 120 dies amb un preu d'un euro el trajecte. El nou títol de transport, que costarà 10 euros, serà vàlid per als trajectes en bus entre les quatre comarques del territori. En funció de les línies i el trajecte, la Generalitat calcula que la posada en marxa de la T-10/120 representarà estalvis, respecte el preu actual, d'entre el 50 i el 80% del preu del bitllet senzill. De fet, segons va remarcar el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, la posada en marxa d'aquest nou abonament suposarà que el preu que paguen els usuaris que es mouen "dins de les Terres de l'Ebre és equivalent amb la integració tarifària de la resta de territoris i ciutats de Catalunya". En aquest sentit, el delegat del Govern les Terres de l'Ebre, Xa-
C. Bonet AMPOSTA
Visita a les obres de l’estació d’autobusos d’Amposta, amb el nou autocar Exprés.cat. / Foto: M.V
vier Pallarès, s'ha felicitat per la notícia i ha recordat que aquestes condicions permetran importants estalvis als ciutadans ebrencs, especialment, als que viuen en els municipis més allunyats de les ciutats, com ara Arnes. Mira el vídeo en aquest enllaç
L’estació d’autobusos, per fi d’any Territori i Sostenibilitat preveu que la nova estació d’autobusos d’Amposta entri en servei durant el novembre. L’estació ha de millorar la mobilitat en transport públic al municipi i la qualitat del servei. La instal·lació està situada a la cruïlla entre l’avin-
guda de Santa Bàrbara i el carrer Sebastià Juan Arbó, i tindrà capacitat per a 7 andanes i 5 places addicionals per autobusos. També hi haurà un edifici terminal amb sala d’espera, despatx de bitllets i servei de bar. El pressupost és d’1,2 milions d’euros.
El responsable de Territori i Sostenibilitat, Ricard Font, també va anunciar la posada en marxa del primer servei de bus express a les Terres de l'Ebre que cobrirà la línia entre Tortosa i Alcanar, passant per Amposta, Sant Carles de la Ràpita i les Cases d’Alcanar. Operada per l'empresa Hife, la nova línia "e3" tindrà un cost anual d'uns 300.000 euros. El nou servei escurçarà en 20 minuts l'actual trajecte fins complimentar-lo en 45 minuts. Oferirà un total de divuit freqüències: nou d'anada i nou de tornada amb sortides cada dues hores. La línia és una de les que major demanda de viatgers registra, segons la Generalitat: 280.000 en total. Es tracta del catorzè bus express dels 40 previstos que es posa en marxa a Catalunya. Segons Font, el desplegament d'aquest servei no només suposarà millores en temps, freqüències i preus sinó que també permetrà oferir una major qualitat, comoditat i accessibilitat, incorporant premsa gratuïta i wifi a bord, a més d'oferir informació detallada i actualitzaa sobre les parades, estacions i connexions.
cop d’ull
Octubre 2014 // 19
AMPOSTA URBANISME
Ferré assegura que empreses d’Amposta també hi treballen Picabaralla entre el govern de CiU i el grup d’Esquerra per la participació de les empreses locals en les obres públiques a la ciutat G.M. AMPOSTA L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, va assegurar que una desena d’empreses de la ciutat estan treballant com a subcontractades per a la constructora que executa la nova residència per a la gent gran. A més, Ferré va remarcar que l’empresa que està fent les obres del carrer Major i de la plaça de
l’Ajuntament també ha contractat ampostins que es trobaven a l’atur. De fet, va dir que cap empresa d’Amposta es va presentar al concurs de les obres del carrer Major i de l’antic escorxador. Ferré, que va insistir que a les obres de l’estació d’autobusos també hi treballen algunes empreses d’Amposta, va contrarestar així les crítiques d’ERC, als qui va acusar d’haver fet un tipus d’oposició “frívol i demagògic” quan van dir que les
URBANISME
El govern d’Amposta garanteix diàleg per traslladar l’oci nocturn
Una imatge de la sala Metro, al polígon de Tosses. / Foto: M.V.
Gustau Moreno AMPOSTA La primera tinent d’alcalde i regidora d’Urbanisme, Isabel Ferré, ha garantit que hi haurà diàleg per decidir el trasllat de la zona d’oci nocturn fins al centre comercial Futuro Ciudad Amposta. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Ferré va voler contestar el candidat del PSC a l’alcaldia, Francesc Miró, qui havia reclamat “consens”. Segons Miró, traslladar la zona d’oci nocturn al centre comercial Futuro Ciudad seria “trencar les regles del joc” amb els veïns i comerciants d’aquest sector de la capital del Mont-
sià. En aquest sentit, la regidora va lamentar que l’oposició estiga confonent la ciutadania d’Amposta, quan s’afirma que el govern municipal ja té a punt la modificació del pla d’urbanisme. Segons Ferré, el consistori només ha està valorant la sol·licitud d’alguns empresaris del polígon de Tosses, arran del tancament de la sala Metro. La primera tinent d’alcalde va afegir-hi que, en tot cas, el govern d’Amposta escoltarà les al·legacions que tothom podrà presentar si decideixen impulsar la requalificació urbanística: “No hi haurà ningú que es quede indefens; treballem per la majoria i som molt receptius”.
empreses d’Amposta no s’estaven beneficiant prou de les obres públiques en marxa, per valor de més de 10 milions d’euros. Per la seua banda, el portaveu d’Esquerra, Adam Tomàs, va aclarir que els republicans només demanaven més facilitats perquè les constructores d’Amposta poguessin optar als concursos públics. La primera tinent d’alcalde, Isabel Ferré, va replicar ERC que el govern només pot actuar dins de la legalitat.
Una imatge de les obres del carrer Major. / Foto: M.V.
cop d’ull
20 // Octubre 2014
M MONTSIÀ
SOSTENIBILITAT EN EL MOBLE EL CENTRE Tecnològic del la Fusta i el Moble de Catalunya (CENFIM), a la Sénia, lidera un projecte europeu per desenvolupar continguts formatius basats en la sostenibilitat i l'ecodisseny per als tècnics de la indústria del moble. Batejat com a Eco4vet, el projecte es desenvoluparà al llarg de 24 mesos i hi participen una desena d'entitats, entre
les quals el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC). La idea principal és poder cobrir la mancança formativa identificada el terreny de la sostenibilitat aplicada a la indústria del moble, considerat un factor competitiu important a mig termini. Els continguts s'implementaran i s'oferiran, de forma pilot, en cinc països europeus. C.B.
INFRAESTRUCTURES
ALCANAR
Sant Jaume d’Enveja inaugura el reivindicat pavelló poliesportiu
2.500 suports per mantenir l’ambulància 24 hores
Les obres van arrencar al 2008 però la crisi econòmica va obligar a ralentitzar els treballs
Un grup de veïns d’Alcanar va lliurar aquest passat mes de setembre un total de 2.500 signatures a la delegació del Govern a les Terres de l’Ebre per demanar que es mantingui el servei d’ambulància al municipi les 24 hores del dia. L’alerta va sorgir en conèixer la intenció de la Generalitat de Catalunya de reduir el servei de transport sanitari al municipi a 12 hores recuperant la unitat de Suport Vital Bàsic. Des de l’Ajuntament d’Alcanar ja es va advertir que aquests recursos no són suficients perquè els VIR no tenen capacitat de transport de pacients amb patologies
Cinta Bonet SANT JAUME D’ENVEJA El secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, i l’alcalde de Sant Jaume d’Enveja, Joan Castor Gonell, van inaugurar el passat 18 de setembre el nou pavelló poliesportiu del municipi. Les obres van arrencar l’any 2008 però l’inici de la crisi econòmica va reduir els ingressos de l’Ajuntament i va ralentitzar molt els treballs, sense que es poguessin complir els terminis previstos. Finalment, l’obra es va acabar a finals del 2013 i des d’aleshores s’ha treballat en l’equipament de les instal·lacions. L’alcalde de Sant Jaume d’Enveja va afirmar que era un equipament molt reivindicat, però que després dels entrebancs que han hagut de superar per poder-lo finalitzar, avui el municipi compta amb una instal·lació de primer ordre. En la mateixa línia es va pronunciar el secretari general de l’Esport qui va destacar que Sant Jaume d’Enveja compta ara amb un bon equipament
El nou pavelló poliesportiu dóna servei als esportistes de futbol sala o gimnàstica rítmica
“De les primeres coses que vaig trobar sobre la taula quan vaig ocupar el càrrec l’any 2011 va ser el projecte de Sant Jaume i l’alcalde ja em va dir que entre tots caldria fer enginyeria financera per trobar solucions i poder enllestir el projecte. Ara els veïns podent realitzar esport de manera digna”, va dir Tibau. El gimnàs i la sauna, una altra part de la infraestructura, ha quedat sense acabar i l’objectiu de l’Ajuntament és ara obrir un concurs públic perquè una empresa pugui acabar l’obra i s’encarregui de la gestió d’aquests serveis. El nou pavelló poliesportiu de Sant Jaume d’Enveja dóna servei a esportistes de bàsquet, futbol sala o gimnàstica rítmica. També es vol realitzar les activitats esportives extraescolars de l’AMPA i també fomentar les activitats per a la gent gran. Mira el vídeo en aquest enllaç
Pallarès afirma que el concurs de les ambulàncies es fa per millorar el servei
El nou pavelló poliesportiu de Sant Jaume d’Enveja. // FOTO: AJ. SANT JAUME D’ENVEJA
de caràcter urgent, la qual cosa s’agreuja a causa de la distància al centre hospitalari més proper, l’Hospital Verge de la Cinta a Tortosa. També es va recordar que pel municipi d’Alcanar hi passa la carretera N-340 i que té tres nuclis de població diferenciats: el nucli urbà d’Alcanar, Alcanar Platja, Les Cases d’Alcanar i que compten amb més de 10.000 habitants. Abans de l’entrega de les signatures dels veïns d’Alcanar a la delegació del Govern i preguntat pels mitjans de comunicació, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès ha dit que de la sanitat no en volia fer política però sí que ha volgut deixar clar que el concurs del servei d’ambulàncies s’ha tirat endavant per tal de millorar el servei. C.B.
cop d’ull
Octubre 2014 // 21
MONTSIÀ ALCANAR
GASTRONOMIA
Llum, art i color per celebrar les Quinquennals
Jornades del Pop i l’Arròs
Alcanar celebrarà de l’1 al 13 d’octubre les Festes Quinquennals. Just quan es compleixen 75 anys de la promesa popular que les va originar, enguany serà el primer cop que aquesta festivitat se celebrarà sota la declaració de Festa tradicional d’interès nacional. Les Festes Quinquennals d’Alcanar es caracteritzen per l’ornamentació dels carrers del municipi per al pas en processó de la Mare de Déu del Remei, que es traslladarà des de l’ermita fins al poble. L’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, va destacar que “aquestes festes són un ball de colors i gent al carrer. Són unes festes que ajuden a donar cohesió al
Cada dia la Mare de Déu del Remei recorrerà els carrers d’un dels nou sectors del municipi municipi i, també, a projectarse i donar la millor imatge d’Alcanar”. La regidora de Festes, Mercè Fischer, va remarcar que les Festes Quinquennals són llum i color, i que “tot un poble s’esforça, surt al carrer i es dedica a unes festes tradicionals que són de devoció, però sobretot són de germanor”. Fischer també va explicar que s’ha fet una àmplia promoció turística del municipi per donar a conèixer les Festes a Espanya i al sud de França. Un dels actes més emotius és la baixada de la Mare de Déu del Remei des de l’Ermita fins a l’entrada del poble. Aquest serà l’acte que donarà el tret de sortida a la decoració dels carrers. Cada dia la Mare de Déu del Remei recorrerà en processó els carrers d’un dels nou sectors en què es dividirà el municipi. Diumenge 12 d’octubre serà un dia dedicat a l’Ermita. La Mare de Déu del Remei es durà en romeria popular fins al seu ermitori, en un acte multitudinari. Entre els actes musicals previstos destaquen les actuacions dels grups Xeic i Los Buhos, el musical Boig per tu de Sau, i el concert de Sergio Dalma.
Sant Carles de la Ràpita repeteix les jornades gastronòmiques fins al 12 d’octubre
Cinta Bonet SANT CARLES DE LA RÀPITA Després de l’èxit aconseguit l’any passat, Sant Carles de la Ràpita repetirà enguany les Jornades gastronòmiques del Pop i l’Arròs fins al proper diumenge 12 d’octubre. En aquestes segones jornades hi participaran un total de 17 restaurants del municipi, els quals oferiran suculents plats amb el pop i l’arròs com a protagonistes amb menús tancats de 30 o 38 euros, depenent de l’establiment. L’objectiu no és només donar a conèixer les possibilitats que ofereix la cuina del pop sinó també desestacionalitzar el turisme i allargar la temporada fins a mitjans octubre. Des del Col·lectiu de Cuina de la Ràpita, el seu vicepresident Joan Pons, va destacar la qualitat de l’arròs que es cuina a la Ràpita i també les possibilitats que ofereix el pop com a producte. En aquest sentit, Pons va detallar alguns dels plats que
En aquesta segona edició hi participaran un total de 17 restaurants del municipi
es cuinaran per l’ocasió com ara el timbal de pop amb rajal d’oli al pebrot de romesco, l’arròs melós de pop amb escamarlans o el caneló de pop, verduretes i bolets. Pons també va explicar quin creu que és el motiu d’haver aconseguit un record de participació en les jornades. Per la seva part, l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Joan Martin Masdéu, va voler posar de relleu la qualitat dels restaurants de la Ràpita i de la seva cuina, més enllà del segell promocional que ha significat l’arribada dels primers creuers al port rapitenc. El secretari de la Confraria de Pescadors de la Ràpita, Joan Balagué, va detallar que l’any 2013 es van capturar fins a 269 tones de pop blanc i 139 de pop roquer.
Mira el vídeo en aquest enllaç
Presentació de les jornades del pop i l’arròs. // FOTO: M.V.
cop d’ull
22 // Octubre 2014
T TERRA ALTA
LOCOMOTORA DE LA VAL DE ZAFÁN PRAT DE COMTE ha instal·lat una locomotora dièsel a la sortida del poble en direcció a l’estació de la via verda, per recordar la línia de la Val de Zafán. La màquina ha estat restaurada per l’associació Amics del Carrilet. En el seu origen, la locomotora va fer tasques de manteniment a la línia ferroviària. El Consell Comarcal de la Terra Alta i la Di-
putació de Tarragona han finançat el trasllat de la màquina que en un principi s’havia de situar a la mateixa antiga estació de la via verda de Prat de Comte Aquesta antiga locomotra serà, precisament, un dels atractius de la propera Festa de l’Aiguardent que se celebrarà a la població el propers 11 i 12 d’octubre. CINTA BONET
i MATARRANYA GASTRONOMIA
PENA-ROJA
La Terra Alta dóna el tret de sortida a les Jornades Gastronòmiques del Corder
Una escola canvia el català per la Lapao
Un total de 21 restaurants dels 12 pobles de la comarca oferiran menús amb corder
Els pastors i les carnisseries també s’han sumat a les jornades gastronòmiques
Cinta Bonet PRAT DE COMTE El Centre d'Informació del Parc Natural dels Ports, a Prat de Comte, va acollir l'acte inaugural de les VI Jornades Gastronòmiques del Corder de la Terra Alta que s’allargaran fins al 26 d’octubre. En les jornades hi participaran 21 restaurants dels 12 pobles de la comarca, que oferiran menús gastronòmics a base de corder, vi de la DO Terra Alta, oli també de la DOP Terra Alta i dolços típics de la comarca. També hi participen establiments d’allotjament que oferiran descomptes del 10% en el preu de les estades dels clients que acreditin haver consumit un menú del corder, mentre que per primera vegada també ho faran 8 carnisseries. Carnisseries i pastors L'acte de presentació de les VI Jornades Gastronòmiques del Corder va reunir una bona representació dels restauradors de la comarca, del sector de l'hosteleria i del turisme rural;
Plataforma per la Llengua tem que aquesta substitució s’escampi
Presentació de les jornades del corder de la Terra Alta. // FOTO: CEDIDA així com de les denominacions d'origen del vi de l'oli de la comarca, i de les carnisseries i productors de carn de corder. El president del Consell Comarcal de la Terra Ata, Carles Luz, va destacar d'aquesta sexta edició de les Jornades la consolidació d'aquesta activitat. Luz també va remarcar el fet que enguany s'han implicat
en l'organització els pastors i els carnissers terraltins, que produeixen i comercialitzen el corder que es podrà degustar. La presentació oficial de les Jornades va comptar amb els parlaments de Teresa Lluís i Loreto Meix, autores del llibre La Cuina de la Terra Alta, les quals van basar la seua conferència a caracteritzar la cuina tradicio-
L’escola CRA Tastavins de Pena-roja, al Matarranya, ha decidit canviar l’assignatura optativa de català per denominar-la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental, Lapao. Com si es tractés d’una nova assignatura, la direcció del centre ha enviat una carta als pares perquè signin si volen que els seus fills la cursen durant tota la primària. La professora de la nova assignatura serà la mateixa professora de català, que aquest curs haurà d’impartir Lapao a primer, tercer i cinquè, i català a segon, quart i sisè, ja que segons l’equip directiu, la implantació de la Lapao va lligada a
nal de la Terra Alta i a fer un repàs històric a l'evolució del sector de la restauració de la comarca.
Mira el vídeo en aquest enllaç
la implantació de la llei espanyola d’educació, que comença amb cursos imparells. Un membre de l’equip directiu va dir en declaracions a El Punt Avui que “la decisió ha estat obligada per la conselleria d’Ensenyament i Cultura d’Aragó”, i que “el programa curricular de la nova assignatura serà el mateix que es feia amb el nom de català”, tot i que amb més lèxic propi de la zona. Un 80% d'alumnes del centre feien català fins ara. La decisió ha causat sorpresa i irritació en els moviments que defensen la normalització de la llengua. La Plataforma per la Llengua ja va emetre un comunicat denunciant la qüestió. A més, temen que aquesta substitució s'estengui a altres centres, tot i que no consta que cap altre escola o institut de la Franja hagi substituït el català per la nova llengua. C.B.
cop d’ull
Octubre 2014 // 23
TERRA ALTA I MATARRANYA SOCIAL
SALUT
Roig declara per la relació contractual amb Batea
Més dades sobre el cas Batea
El portaveu i candidat socialista a l’Ajuntament de Tortosa, Enric Roig, va declarar el passat dijous 25 de setembre als jutjats de Gandesa com a imputat per un presumpte delicte de nomenament il·legal. Segons va explicar Roig en roda de premsa als mitjans de comunicació, la seua imputació respon a presumptes irregularitats en la seva relació contractual com a assessor en matèria urbanística de l’Ajuntament de Batea. En la mateixa compareixença, Roig va afirmar que sempre ha actuat “seguint el dictat del personal jurídic de l’ajuntament” i està “totalment convençut” que la
Roig defensa que els contractes són legals Es desmarca de la polèmica pel servei de rehabilitació seva situació laboral i contractual amb els diferents contractes que durant set anys ha mantingut amb aquest consistori s’emmarquen dintre de la legalitat. El regidor i candidat del PSC a l’alcaldia de Tortosa també es va voler desmarcar de la polèmica oberta entre el consistori i la Fundació Privada Terra Alta segle XXI pel servei de rehabilitació. Segons va assenyalar, en el desenvolupament de la seva activitat professional en cap moment ha intervingut en l’afer d’aquest servei. Roig també va manifestar que “l’entristeix molt” que aquells que “estan interposant la querella” aprofitin la seva situació de candidat a l’alcaldia de Tortosa per “involucrar-lo” en un afer administratiu que, segons el regidor del PSC, no hi té “cap tipus de relació”. Roig, de professió arquitecte, realitza serveis contractuals amb l’Ajuntament de Batea des de 2007 sota diferents modalitats contractuals que, segons va remarcar, “són comuns en altres consistoris i departaments”.
El govern municipal lamenta “l’opacitat” de Salut i exigeix la documentació sol·licitada
C. BONET / G. MORENO BATEA El govern municipal de Batea ha emès un comunicat lamentant la “opacitat i manca de transparència” en què afirma que estan actuant els serveis territorials de Salut en relació al cas del servei de rehabilitació a Batea i la polèmica amb la Fundació Privada Terra Alta segle XXI. En el document assenyalen que el passat 28 de juliol el director dels serveis territorials de Salut, Albert Gómez, va avançar que CATSALUT autoritzava per l’endemà, 29 juliol, la represa del servei de rehabilitació i logopèdia a municipi en base a un conveni signat entre la Fundació i l’ICS. En conèixer aquest fet, l’Ajuntament de Batea va sol·licitar a Salut una còpia d’aquest conveni entre la Fundació i l’ICS, informació en base a quina normativa o fonament jurídic se signava aquest conveni que dóna dret a utilitzar les instal·lacions públiques de
l’ICS, sense fer cap concurs públic, i també informació sobre la negativa a acceptar l’oferiment de l’Ajuntament de les seves instal·lacions per realitzar el servei de rehabilitació tenint en compte que és una institució pública. Davant aquesta petició, Gómez hauria respost que “no enviava la documentació sol·licitada perquè ja es contestarien les preguntes parlamentàries registrades pel grup socialista al Parlament. Des de l’equip de govern de Batea consideren que aquest fet “és molt greu” ja que al seu parer “no es respecta el caràcter institucional i democràtic de l’Ajuntament, alhora que es nega una informació a la qual es té dret”. El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, va respondre al comunicat que havia emès l’ajuntament de Batea lamentant la “opacitat i manca de transparència” que hi ha al voltant del cas del servei de rehabilitació a Batea. Pallarès ha insistit que la Fundació Privada Terra Alta
Pallarès diu que tota la informació està disponible i que “cal cenyir-se a la realitat”
El centre de la Fundació a Batea. // FOTO: T.A. S. XXI segle XXI va guanyar el concurs públic per poder oferir aquest servei de rehabilitació, que els seus usuaris estan contents amb el servei que es presta des de la Fundació i ha negat que en cap cas hi hagi opacitat o falta de transparència al voltant d’aquest cas. Pallarès va remarcar que allò que cal es “cenyir-se a la realitat” i ha insistit en que tota la informació que vulgui l’equip de govern de Batea o el grup par-
lamentari del PSC està disponible. En aquest context, l’alcalde de Batea es va reunir amb el conseller de Salut, Boi Ruiz, per intentar trobar una solució definitiva a la prestació del servei de rehabilitació. Mira el vídeo en aquest enllaç
cop d’ull
24 // Octubre 2014
R RIBERA D’EBRE
DIA DE LA PAU A MÓRA D’EBRE PER TERCER ANY CONSECUTIU, l’Ajuntament de Móra d’Ebre va commemorar el Dia Internacional de la Pau, el passat 19 de setembre. En realitat, el Dia Internacional de la Pau és dos dies després, però el consistori va avançarlo en divendres per facilitar la participació de la canalla. Tot un encert, perquè la cultura de la pau ha d’ensenyar-se
també als més menuts, i perquè els infants són sempre les víctimes més innocents de les guerres. A la plaça de Baix, els xiquets i xiquetes van encendre espelmes sobre les banderes dels països que actualment pateixen conflictes bèl·lics. També es va fer un enlairament de globus blancs com a símbol de pau, a més d’un berenar popular. G.M.
i PRIORAT
TURISME
INTERNET
La Ribera d’Ebre vol convertir el Camí de Sirga en una “Via Blava”
Móra d’Ebre tindrà una xarxa Wifi compartida
El projecte de millora del GR-99 es finançarà en el marc del programa Xarxa EbreBiosfera
El Consell Comarcal enllesteix un vídeo promocional amb els atractius de la nova ruta
Gustau Moreno MÓRA D’EBRE
Una imatge del concurs de sirgadors a Móra d’Ebre. / Foto: ACN
Aposta per la fruita, el vi i l’oli El president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, va voler relativitzar les possibles conseqüències negatives que tindrà el veto rus en la campanya de la fruita dolça a la comarca. Jardí va recordar que el sector té altres problemes de fons a causa dels preus bai-
xos, i que enguany ha estat un any dolent per al préssec i la nectarina. Jardí va explicar que treballen colze a colze amb el sector de la fruita dolça. De la matixa manera, el Consell també està donant suport al sector vitivinícola i al de l’oli, amb un viatge recent a Dubai.
El president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, va avançar alguns detalls del projecte integral per potenciar la via turística pel Camí de Sirga, el tram riberenc del Camí Natural de l’Ebre o GR-99. El projecte es finançarà en el marc del programa Xarxa EbreBiosfera, que impulsen els quatre consells comarcals de les Terres de l’Ebre amb el suport econòmic de la Generalitat i de la Diputació de Tarragona, amb una inversió global de 800.000 euros. Segons Jardí, es tracta de fer transitable l’antic camí que utilitzaven els sirgadors per estirar els llaguts riu amunt, tot adequantlo i dotant-lo dels equipaments necessaris per al seu aprofitament turístic. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, el president riberenc va parlar d’instal·lar-hi àrees de descans amb dutxes, embarcadors i fins i tot altres serveis com restaurants i allotjaments, per
donar a conèixer els atractius de l’Ebre des de dins mateix del riu. Jardí va afirmar que el Camí de Sirga serà una “Via Blava” per a la comarca de la Ribera d’Ebre, en la mateixa línia que la Via Verda ho és per a les comarques veïnes de la Terra Alta i el Baix Ebre. A més, va anunciar la propera presentació d’un vídeo per promocionar els atractius de la ruta del Camí de Sirga. Enllumenat públic D’altra banda, Jardí va afirmar que els 10 pobles de la comarca que participen en el projecte de gestió comuna de l’enllumenat públic podran assolir un estalvi de fins al 50%, a més de complir amb els paràmetres legals de contaminació lluminosa. La intenció del Consell Comarcal és que els 10 pobles riberencs tinguen renovat el seu enllumenat públic a l’abril del 2015. Mira el vídeo en aquest enllaç
L'Ajuntament de Móra d'Ebre, amb l'assessorament tècnic del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, ha impulsat un projecte de creació d'una zona d'accés Wifi compartida, de forma segura i entre privats, a l'eix comercial de la població. La nova xarxa Wifi, que més endavant podrà ampliar-se al conjunt de al ciutadania, està basada en una tecnologia que s’implantarà de forma pilot amb l'empresa multinacional FON. Aquesta idea té com a objectiu que els usuaris que tenen punts en aquesta xarxa puguen cedir part de la seua línia de banda ampla ADSL privada als usuaris de la comunitat FON, a través d'un dispositiu ano-
Els usuaris han de cedir una part de la seua línia privada d’ADSL menat fonera. D’aquesta manera, els que ho facen tindran com a compensació una connexió gratuïta a qualsevol altre punt FON de la població, i també en altres punts iguals situats arreu de l'Estat i en diferents països amb cobertura d'aquesta xarxa. Així, l'Ajuntament ajudarà a impulsar un servei innovador entre els negocis de Móra d'Ebre, perquè aquests puguen oferir-lo als clients. L'objectiu també és potenciar la zona comercial amb una iniciativa que permetrà tenir internet gratuïtament amb el telèfon, la tauleta o l’ordinador portàtil. A més, els ciutadans també podran adquirir aquest dispositiu en alguna de les botigues d'informàtica de la població que hi col·laboren. La xarxa actual està formada, inicialment, per un total de 25 punts. G.M.
cop d’ull
Octubre 2014 // 25
RIBERA D’EBRE I PRIORAT RESIDUS
Campanya de reciclatge i renovació de contenidors Cinta Bonet MÓRA D’EBRE
Un moment de la presentació de la nova campanya. // FOTO: ACN
TREBALL
El Priorat tanca amb èxit el programa ‘Fem Ocupació per a Joves’ G.M. Falset El programa “Fem Ocupació per a Joves”, fruit d’un conveni signat entre els Consells Comarcals del Priorat i el Baix Camp, ha arribat a la seua fi de manera molt positiva, després que s’haja incentivat la contractació de diversos joves per part d'empreses de la comarca. De fet, la incorporació d’un treballador jove al bar Vi Novell de Falset s’ha sumat, en els darrers dies del programa, a les incorporacions anteriors de joves a l’Hostal Restaurant Populetus de Poboleda, i a l’AJ Restaurant i la Carnisseria Miró de Falset. Al llarg dels darrers mesos, l’Agent d’Ocupació i Desenvolupament Local (AODL) del Consell Comarcal del Priorat, i el tècnic del programa del Consell Comarcal del Baix Camp han estat informant les empreses del territori dels avantatges del programa, amb l’objectiu d’aconseguir la seua participació. En concret, el programa va finalitzar el passat 15 de setembre, amb un gran interès mostrat per part de les empreses en aquest tipus d’ajudes. El programa “Fem Ocupació per a Joves” desenvolupa actuacions ocupacionals per afavorir la inserció laboral dels
joves en situació d'atur, tot combinant la formació amb la contractació subvencionada per a les empreses que prenen la iniciativa d’incorporar un treballador d’aquestes característiques. La subvenció que rep l'empresa consisteix en l'import del salari mínim interprofessional (tots els mesos de durada del contracte i per un màxim de sis mesos), en consonància amb el tipus de contracte a jornada completa o la part proporcional, segons quina sigui la jornada parcial prevista. A més, aquests contractes subvencionats són compatibles amb els incentius fiscals i amb les bonificacions en les quotes de la Seguretat Social per a cadascuna de les modalitats contractuals. El pla “Fem Ocupació per a Joves” està subvencionat pel Servei d'Ocupació de Catalunya, el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, i el Fons Social Europeu. Per la seau banda, l’acció de col·laboració de l’AODL s’inclou dins del projecte comarcal de promoció i desenvolupament econòmic, formatiu i per l’ocupació del Consell Comarcal del Priorat, un projecte subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc dels programes de suport al desenvolupament local i cofinançat pel Fons Social Europeu.
El Consorci de Residus Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat ha engegat una nova campanya que porta per títol “Al capdavant en reciclatge”. La campanya inclou una sèrie d’actuacions per rendir comptes amb la ciutadania; felicitar la gent de les tres comarques per ser dels que millor fan la recollida selectiva de Catalunya; i fer una crida a qui encara no la fa, per seguir al capdavant
en reciclatge. Segons el president del Consorci, Jordi Jardí, la Terra Alta és la segona comarca de Catalunya amb un percentatge més elevat de reciclatge; el Priorat, la quarta, i la Ribera d’Ebre, la sisena. Però Jardí va insistir que cal treballar per assolir “l’excel·lència”. Així, la campanya consistirà en el repartiment de cinc fulletons informatius en què es detallarà que és consorci i els seus serveis; com s’ha de reciclar el vidre, el paper o el plàstic, i també, coincidint amb el Nadal, una sèrie de recomanacions per
un consum sostenible. L’altra part de la campanya la protagonitza la Ramoneta Pulida i Neta, un personatge que realitzarà un espectacle teatral als diferents municipis del consorci. Finalment, Jardí també va avançar que el consorci substituirà tot els contenidors en superfície de les tres comarques, amb una inversió de 800.000 euros. En aquest sentit, també es realitzarà un concurs per dissenyar el logotip que s’estamparà a cadascun dels contenidors i que haurà de donar una imatge “fresca”.
cop d’ull
26 // Octubre 2014
B BAIX MAESTRAT i ELS PORTS
INDEMNITZACIÓ MILIONÀRIA L’ACORD que hauria de certificar la compensació a ACS podria passar pel consell de ministres durant les pròximes setmanes. ACS rebria els 1.400 milions d'euros en una operació que recorda a la de la també frustrada central nuclear basca de Lemóniz i en la qual participarien alguns dels bancs que havien de finançar inicialment el
Castor. Les pèrdues d'aquest negoci s'acabarien socialitzant, indemnitzant la constructora amb un crèdit i traslladant el seu retorn de forma diferida durant 20 o 25 anys amb càrrec al rebut dels consumidors de gas. Per la seva banda, la companyia Enagás, gestor tècnic del sistema gasista, assumiria el manteniment de la infraestructura, que el go-
vern espanyol es resisteix a desmantellar. Segons el portaveu de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, Evelio Monfort, la suma de tot aquest joc d'encaixos, compensacions i interessos financers podria acabar disparant el cost total del projecte fins a uns 3.000 milions d'euros. C.B.
ENERGIA
El moviment social contra el Castor avisa que encara hi ha comptes pendents Es compleix un any dels terratrèmols que van provocar les injeccions de gas al magatzem submarí
Cinta Bonet / ACN VINARÒS La crisi sísmica dels mesos de setembre i octubre de 2013 va acabar convertint-se en el principi del fi d'un projecte que havia nascut i crescut emparat per fosques ombres administratives, polítiques i tècniques. Mesos després de partir sismes de fins a 4’2 graus a l’escala de Ritcher tot just quan es va començar a injectar gas, els informes encarregats a l'Institut Geogràfic Nacional i l'Institut Geològic i Miner acabarien confirmant aquesta correlació que deixava tocat de mort el projecte, malgrat els 1.700 milions d'euros gastats. A més, mai es va requerir un estudi sísmic previ. La promotora, a qui li va passar per alt l'existència d'una falla activa dins del magatzem, tampoc hauria seguit les recomanacions tècniques per injectar i podria haver incorregut en un càlcul erroni de la porositat de l'antic jaciment petrolífer. Exigir responsabilitats a tots aquells que el van autoritzar i
La lluita es focalitza en el desmantellament de les instal·lacions i impedir la socialització de les pèrdues
executar i evitar que tot plegat repercuteixi en la mateixa societat, és l’objectiu que s'ha traçat la Plataforma. Amb l'activitat paralitzada arran de l'episodi sísmic i la renúncia
La Plataforma, la Generalitat i Alcanar, decidits a no afluixar
[ LA XIFRA ]
1.700
C.B. / ACN ALCANAR
milions d’euros gastats al projecte Castor a la concessió de l'empresa promotora, Escal UGS, aquest passat estiu, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia i les administracions catalanes avisen que encara queden comptes pendents. El govern espanyol no només descarta, de moment, desmantellar les instal·lacions sinó que podria anunciar en breu una fórmula per compensar l'empresa amb uns 1.400 milions d’euros per la inversió, socialitzant les pèrdues.
La plataforma marina del projecte Castor. // FOTO: ACN
Des de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ho tenen clar, no afluixaran. “No estem disposats a afluixar amb aquesta perspectiva. Hem de continuar lluitant. Tenim adhesions internacionals i continuarem demanant a la gent el seu suport. Tot i que ens vulguin fer creure que està solucionat, això no aguantarà: la gent que hem patit els desastres no podem pagar", sosté Joan Ferrando, president de la Plataforma. I, malgrat tots aquests episodis, tant l'Ajuntament d'Alcanar com el Govern de la Generalitat encara esperen que el Ministeri d'Indústria els informi directament, malgrat les reiterades reclamacions formals i les denúncies judicials presentades. L’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, creu que cal enterrar definitivament el projecte per evitar futures temptacions de reviure el projecte. També la Generalitat, satisfeta pel tancament de la planta, segueix reclamant no només la informació que se li va negar sinó també que s'executi el desmantellament. La seva denúncia continua viva dins les diligències obertes d'ofici per la Fiscalia de Medi Ambient de Castelló, que en breu s'haurà de pronunciar sobre possibles responsabilitats penals pel cas.
cop d’ull
Octubre 2014 // 27
cop d’ull
28 // Octubre 2014
C C U LT U R A
CONTE SOBRE EL MONTSIÀ LES PINTURES rupestres d’Ulldecona són l’escenari del primer conte infantil de l’arqueòloga i tècnica de col·leccions de fòssils de l’institut Català de Paloecologia Humana i Evolució Social, Núria Ibáñez. El conte es titula Un tresor dins la muntanya i ha estat publicat per Onada Edicions. Es tracta del primer de la col·lecció El Montsià de Bàrbara i Jaume, destinada a fomentar
i donar a conèixer la cultura, el patrimoni i la natura del territori entre xiquets de 8 a 12 anys. De fet, són dos xiquets de deu anys, la Bàrbara i el Jaume, els qui descobriran diferents indrets del Montsià a través de les seves aventures. En el conte també hi han participat la il·lustradora Míriam Cid, el fotògraf Alfred Blanch i Anna Soterrat en el tractament de les imatges. C.B.
PATRIMONI
Neix Dertosa Sacra
1
LLIRI ENTRE CARDS Núria de Santiago PERIODISTA
La diòcesi de Tortosa s'ha sumat al projecte turístic, religiós i cultural “Catalonia Sacra”
Al bisbat de Tortosa s'ofereixen tres rutes per visitar les esglésies i ermites de la zona
Cinta Bonet TORTOSA La diòcesi de Tortosa s'ha sumat al projecte turístic, religiós i cultural anomenat “Catalonia Sacra” creat pels deu bisbats i arquebisbats de Catalunya per promocionar el seu patrimoni artístic i històric, ara fa un parell d'anys. Al bisbat de Tortosa s'ofereixen tres rutes per visitar les esglésies i ermites de la zona: una per la costa, l'altra pel Maestrat i els Ports de Morella, i l'altra per la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. El fet que el bisbat de Tortosa tingui una bona part del seu territori al País Valencià ha fet que al projecte s'hi sumi amb nom propi: Dertosa Sacra. El canonge arxiver bisbat de Tortosa, Mossèn Josep Alanyà, va afirmar que la idea sorgeix de la voluntat de donar a conèixer el patrimoni i la història de la Diòcesi sense deixar de banda la teologia i apostant per la “modernitat” amb la presència a la xarxa, on es poden trobar les rutes que es podran fer per part de les esglésies de la diòcesi. Mossèn Josep Alanyà també va remarcar que aquestes rutes també afavoriran els restaura-
Ars longa, vita brevis Si alguna cosa agrada al món literari i sobretot a la indústria editorial són els centenaris. Cada any hi ha excusa per recordar algun autor del qual es commemora el centenari, poc importa si de la mort o del naixement, i fem bona la cita d'Hipòcrates Ars longa, vita brevis, la vida és breu, senyors, però l'art perdura. Aquest 2014, per dir-ne alguns, tenim any Vinyoli, any Estellés, any Platero, any Octavio Paz, any Cortázar (coincidint amb el mig segle de Rayuela) tricentenari de la Guerra de Successió, quatricentenari del Greco, i aquí hi sumen tots els que cadascú hi vulgui afegir.
dors de la zona. El projecte també inclou xerrades i trobades per donar detalls del valor que té el patrimoni cultural
i teològic de la diòcesi. El passat 26 de setembre es va fer la presentació oficial del projecte a la Catedral de Tortosa.
Mira el vídeo en aquest enllaç
No se sap del cert si un centenari té alguna utilitat meritòria, queda clar que serveix a les editorials per reeditar les obres més emblemàtiques del celebrat, ja sigui sense més novetat que una portada de tipografia més moderna o amb comentaris erudits d'algun estudiós de l'editorial de torn. Trobarem assajos nous sobre l'autor i l'obra que donen a les antigues idees un aire de nova revelació mística, i fins i tot pot arribar a sortir d'un calaix un text inèdit per a major glòria de l'editor i gaubança general. Amb celebració centenària, galons i festeig, o sense, el millor homenatge per a un autor és llegir la seva obra, la celebrada o la que s'ha oblidat, la versió erudita i anotada o la de butxaca, el volum de disseny acabat de sortir del forn o el de puntes doblegades de la biblioteca. Si no, quin sentit tindria dedicar tot un any a omplir els prestatges i la facturació de Random House?
cop d’ull
Octubre 2014 // 29
CULTURA PINZELLADES DE TORTOSA
Andreu Alfaro, el “traductor” de metalls. David Jiménez. TÈCNIC DE TURISME EL 14 DE DESEMBRE del 2012 ens deixava l’escultor valencià Andreu Alfaro, un dels artistes més importants de l’escultura cinètica del segle XX, amb més de dos mil escultures en espais públics arreu del món. NASCUT A VALÈNCIA l’any 1929, fou autodidacta des dels seus inicis; va manifestar una preocupació per la integració de l’escultura en espais arquitectònics definits; emprà els seus coneixements sobre geometria per a la producció de creacions força singulars i abstractes que juguen amb els mòduls, les sèries i els colors. LA SEVA OBRA es consolidà internacionalment durant la Biennal d’art de Venècia celebrada l’any 1966. D’aquest període són les obres La Rella, La Veu d’un
poble i Monument a l’amor (1961 – 1967). Durant la dècada dels setanta realitza les seves conegudes obres Bon dia Llibertat (1975) i Catalan Power (1976). ANDREU ALFARO ha estat un referent internacional de l’escultura contemporània i un ferm defensor de la llengua catalana i valenciana. Entre els premis que va rebre Alfaro durant la seva trajectòria professional podem destacar-ne el Premi Nacional d'Arts Plàstiques, el Premi Jaume I o el Premi Alfons Roig. L’any 2008 esdevé membre d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. DINS EL TERRITORI català es poden comptar obres a Barcelona, Madrid i Girona, però també a d’altres llocs de l’Estat com València. La petjada d’Alfaro a Tortosa ens ha quedat per sempre en l’oblidat Mo-
LLENGUA
Jornada acadèmica per la llengua a Móra la Nova
[ ] Seu de l’Institut Ramon Muntaner a Móra la Nova. // FOTO: IRMU
Cinta Bonet MÓRA LA NOVA La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) celebrarà a Móra la Nova la seva reunió anual els pròxims 17 i 18 d'octubre. Obertes a la ciutadania, les jornades, "acadèmiques i cíviques", volen convertir-se en un espai de contacte i intercanvi amb estudiosos de cada territori del domini lingüístic del català on tenen lloc. Entre els ponents, escriptors i filòlegs participants figuren especialistes ebrencs com Olga Cubells, Natxo Sorolla, RoserVernet, Josep S. Cid i Carles M. Castellà, entre d'altres, que aprofundiran sobre aspectes com el parlar de transició entre el tortosí i lleidatà, la disglòssia de la Franja o la figura de l'escriptor asconenc Carmel Biarnès. La reunió anual acollirà també les trobades d'escriptors "Priorat en Primera Persona" i discutiran
el procés d'estandarització de la varietat lingüística del Baix Ebre. D'entre els membres de la Secció Filológica que hi assistiran destaquen noms com Màrius Serra, Jaume Cabré, Joaquim M. Puyal i Joan Veny, entre d'altres. "Per Móra la Nova és molt important poder acollir aquestes jornades, que en els darrers anys s'han celebrat a Reus i Santa Coloma de Farners, i que tenen com a objectiu contribuir a l'estudi i la difusió de la llengua i la literatura dels diferents territoris amb la col·laboració dels principals especialistes en la matèria. En el cas de Móra la Nova les jornades són una plataforma per a estudis i projectes principalment de les Terres de l'Ebre amb l'objectiu de donar-los-hi una major projecció", ha assegurat la directora de l'Institut Ramon Muntaner, Maria Carme Jiménez. Les jornades estan organitzades per la Secció de l'IEC, l'Institut Ramon Muntaner i l'Ajuntament de Móra la Nova.
nument al Bimil·lenari de Tortosa, que actualment presideix la plaça – glorieta del mateix nom, a l’entrada de la ciutat; feta d’acer inoxidable i dotada d’il·luminació nocturna, fou inaugurada el 29 de novembre de 1986, formant part dels actes de cloenda “Tortosa – 2000″ celebrats en commemoració dels 2.000 anys de la ciutat. DE LES SEVES creacions en deia el següent: “Quan mireu una escultura meva, mireu-la com si miréssiu al mar, no li feu preguntes, mireu-la amb curiositat i després penseu simplement si us agrada o no. Darrera de qualsevol obra d’art modern hi ha sempre un home que té l’esperança d’un món millor, on tots nosaltres plegats serem lliures per a decidir el nostre futur. Que és la nostra realitat d’avui.”
cop d’ull
30 // Octubre 2014
A AGENDA Fires
US RECOMANEM FIRA AGRÍCOLA, RAMADERA I INDUSTRIAL DE MÓRA LA NOVA Del 23 al 26 d’octubre de 2014 La Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova és un certamen multisectorial on es representa la maquinària agrícola, l'automoció, els ormejos, el comerç i els serveis en general. L'àmbit territorial de la fira es focalitza en la totalitat de les comarques de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat. Parcialment el Baix Ebre, Baix Camp, Bajo Aragón i Les Garrigues.
La superfície neta d'exposició és de 10.000 metres quadrats, amb un total de 170 expositors i un nombre de visitants aproximat de 50.000 persones. Hi podrem trobar des de maquinària i eines dels sectors agrícola i ramader, automoció, materials i equipaments per a la construcció, informàtica, ceràmica, alimentació, editorials, etc.
Música Festes
Masdenverge
La Sénia
VII Fira del Caçador
Música en Terres de Cruïlla
4 i 5 d’octubre
25 i 26 d’octubre
Tivenys XVIII Fira d’Artesania i Turisme Del 10 al 12 d’octubre
Prat de Comte
XIII Festa de l’Aiguardent Durant els dies de la Festa de l’Aiguardent, tot el poble obre les portes per acollir els alambins i les diferents mostres d’entitats, cellers i cooperatives de la Terra Alta. Els pratdecomtins conviden als visitants a entrar a les seues cases que fan la funció d’originals stands firals. Recordeu que l’aiguardent s’ha de prendre sempre amb moderació i acompanyat per un dolç típic de les nostres terres com les coquetes d’aiguardent, els redots i les casquetes. 11 i 12 d’octubre
L’Aldea Trobada de bandes Dissabte, 25 d’octubre Lloc: Pavelló Poliesportiu
Bítem VII Fira de la Clementina Del 17 al 19 d’octubre
Horta de Sant Joan
Exposicions Mas de Barberans Ports i mans Fins al 31 de desembre, al Museu de la Pauma
Freginals ‘Qui són, qui som? Freginals en Blanc i Negre’ Fins el 16 d’octubre Lloc: Ajuntament de Freginals
Tortosa ‘Simetria cerimoniosa’, de Mikel Borràs Fins el 25 d’octubre Lloc: Taller Cinta Dalmau
Amposta
X Festa del Mostillo i Productes d’Artesania
XXIV Festa de la Sega de l’Arròs
Diumenge, 5 d’octubre
Un any més se celebra aquesta festa amb els tradicionals actes de l’arribada dels carros, la sega pròpiament dita o la batuda a potes, tot combinant jotes tradicionals amb música popular de la nostra terra.
Alcanar Festes Quinquennals Fins el 13 d’octubre
Gandesa XXVII Festa del Vi Del 31 d’octubre al 2 de novembre
Menjar i beure
Diumenge, 5 d’octubre Lloc: Llacuna de l’Encanyissada
Espectacle musical
L’Ampolla Jornades Gastronòmiques de l’Arròs Fins el 5 d’octubre
La Ràpita 2es Jornades Gastronòmiques del pop i l’arròs Fins el 12 d’octubre
Tortosa A Tortosa de Tapes Fins el 12 d’octubre
Terra Alta VI Jornades Gastronòmiques del Corder de la Terra Alta Fins el 26 d’octubre
Ulldecona
Tom Sawyer detectiu En el marc de la 11a edició dels 'Dissabtes de Teatre', organitzats per Ulldeteatre Grup Escènic, espectacle musical 'Tom Sawyer detectiu' a càrrec de Lazzigags Produccions, amb música original basat en la novel.la que va escriure Mark Twain inspirant-se en un fet real. Sinopsi: Tom Sawyer i el seu amic Huckleberry Finn es veuen implicats en un embolicat cas amb diamants robats, usurpació d´identitats i falses acusacions. Preu: 8€ Xiquets i xiquetes, socis: 5€ Dissabte, 4 d’octubre Lloc: Teatre Orfeó Montsià
cop d’ull
Octubre 2014 // 31
P
ESCOLA SORIANO MONTAGUT: L’esport EL CENTRE SORIANO MONTAGUT és una de les escoles amb que compta la ciutat d’Amposta. Situada al carrer Balada de la capital del Montsià, l’escola va obrir les seves portes al 1981 com a centre d’EGB. Posteriorment, el centre es va ampliar i van arribar els més petits a les aules. Actualment compta amb dos línies i amb totes les
instal·lacions necessàries per activitats escolars i extraescolars. En el programa infantil de Canal 21 parlem amb els alumnes de quart de Primària sobre els esports.
PETITS ARTISTES Maria Pagà “L’esport que més m’agrada és la natació. Practico aquest esport al Club AmNatació posta. Nedant m’ho passo molt bé i faig molts amics. ”
Pau Pellisé “Jo practico el ball de saló des de fa dos anys. En aquest temps ja he fet diverses competicions a Reus, a Tarragona i a Vila-real. ”
Pau Roselló “El patinatge és un esport molt divertit. La meva germana practica aquest esport i jo sempre vaig a veure-la. Però l’esport que més m’agrada és l’esgrima.”
Laia Marín “Jo practico la gimnàstica rítmica des dels 6 anys. Se’m dóna bé fer la roda, el pi-pont, el pont, la ‘planxa’, i el pont en colzes.”
Mohamed Essannobri “A mi m’agrada molt el futbol. El meu equip preferit és el Reial Madrid i el meu jugador preferit és Xabi Alonso perquè sap jugar molt bé. ”
Joan Bayarri “A mi m’agrada el tennis i el pratico a la terrassa de casa meva. En sé molt perquè el meu pare m’ensenya a jugar a tennis.”
2
PINZELLADES
Adrià Labernia
“
“Jo practico el hoquei al Pavelló d’Amposta des de fa dos anys. M’agrada molt aquest esport perquè és en equip i fas molts amics. A més, et diverteixes molt!”
Joan Conde
Arnau Fumadó
“Jo jugo a futbol sala amb els meus amics a la pista de l’escola. Sempre que marco un gol ho celebro amb els meus amics.”
“A mi m’agrada molt el futbol i m’agradaria jugar al Futbol Club Barcelona. M’agradaria arribar a ser com Víctor Valdés.”
Judit Pagà
Maria Gascón
“Jo pratico la gimnàstica rítmica. M’ensenyen moltes coses. complicades. Acabo de començar però m’agrada molt. ”
“Des de que tenia un any practico la natació i en sé molt. M’agrada molt nedar baix l’aigua amb el meu pare a la piscina.”
Noa Valldepérez
Omar Rosario
“Jo pratico el ballet des dels tres anys i m’agrada molt. Té alguna dificultat però és molt divertit. ”
“A mi m’agrada molt tirar-me a la piscina. De fet, he dibuixat el salt lliure. A casa tinc una piscina i m’ho passo molt bé.”
cop d’ull
32 // Octubre 2014
E ESPORTS
EN MARXA EL POLIESPORTIU EL MES D’OCTUBRE assenyala l’inici de la temporada de molts dels esports que es practiquen a les Terres de l’Ebre. Amb el futbol en marxa, ara és el torn de cedir el protagonisme al poliesportiu. Bàsquet, handbol, voleibol... inicien les respectives lligues en la seva modalitat i amb l’objectiu majoritari de realitzar una bona temporada que garanteixi a tots els clubs
i entitats, almenys, mantenir la categoria. I no oblidem tampoc tots els esdeveniments que omplen els caps de setmana, com les curses i competicions, que acaben de configurar l’excel·lent teixit esportiu ebrenc. Tot això, ho analitzarem, una temporada més, al programa ‘Poliesportiu’, l’aposta de Canal 21 Ebre amb l’esport del i per al territori. J.B.
ACTES
TENNIS TAULA
Amposta, esport i salut
Primer lloc de Querol
El jugador d’hoquei del Reus Deportiu Xavi Costa va ser l’encarregat d’inaugurar la fira
Un moment de la inauguració de la fira. // FOTO: MANEL CAPELL
El certamen va acollir més de cinquanta estands al pavelló firal de la ciutat d’Amposta
Èxit total de participació en el I Open Ciutat de Tortosa de tennis taula, disputat el passat 21 de setembre al Pavelló Municipal d'Esports de Ferreries, a Tortosa. El campionat, organitzat pel Club Tennis Taula Tortosa, va reunir un total de 35 participants provinents de diferents clubs tarragonins i va proclamar campió el palista ebrenc Jaume Querol, després d’imposar-se al 12 vegades campió provincial Josep Pajuelo, del Nàstic de Tarragona. Querol va adjudicar-se el campionat per un ajustat marcador de 3 sets a 2, en un final d'autèntic infart que va fer vibrar tota la grada. J.B.
Imatge d’una de les exhibicions de la fira. // FOTO: MANEL CAPELL
AGENDA Judit Brú AMPOSTA La primera edició de la Fira de l’Esport i la Salut d’Amposta va aplegar més de 50 estands d’un total de 40 clubs esportius, gimnasos i botigues especialitzades per la pràctica de l’esport i centres de fisipoteràpia, que van omplir el cap de setmana del 20 i 21 de setembre el pavelló firal de la capital del Montsià.
La inauguració d’aquesta mostra va anar a càrrec del jugador d’hoquei patins nascut a Amposta, Xavi Costa, que actualment forma part del Reus Deportiu i que es va proclamar subcampió d’Europa en aquest esport. Costa va mostrar-se molt satisfet d’inaugurar aquesta fira i va apuntar que una iniciativa d’aquest tipus és molt important a l’hora de donar a conèixer les diferents disciplines esportives. Per la
seva part, l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, va assenyalar que és una fita molt important per a la ciutat i va agrair la presència del jugador Xavi Costa, ja que és un esportista d’elit nascut a la capital del Montsià.
Iniciativa d’Sport Salut L’entitat Sport Salut, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Amposta, va ser l’encarregada d’organitzar aquesta mostra. Els membres d’aquesta
entitat, Josep Roda i Xavi Aguiló, van explicar que la fira va néixer a partir del potencial esportiu de la ciutat. Tots els assistents van poder gaudir d’exhibicions de diferents disciplines esportives, com aeromodelisme, tir, judo, bàsquet, taekwondo, rubgi o rem, entre d’altres.
ESPORTIVA Dissabte 4 octubre
II Trencacims de Paüls: Ultramarató Terres de l’Ebre.
Diumenge 5 octubre 62a Festa de la Bicicleta a de Tortosa
Diumenge 5 octubre 7a Cursa Urbana de la Galera. Running Series.
Diumenge 5 octubre II Piraguada Campus Terres de l’Ebre-URV. XertaTortosa.
TIR OLÍMPIC
Sònia Franquet, primer bitllet espanyol als Jocs de Rio La tiradora d’Ascó Sònia Franquet va aconseguir el passat 12 de setembre la primera plaça ebrenca, i també espanyola, per als Jocs Olímpics de Rio 2016. Franquet va assolir el sisè lloc a la prova de deu metres pistola d’aire comprimit en el Campionat del Món de Tir, que es va dur a terme a la ciutat de Las Gabias, a Granada, des del 6 fins al
20 de setembre. Es tractarà de la tercera cita olímpica consecutiva per a la tiradora asconenca, que va valorar positivament aquest bitllet a Rio, en el seu debut amb la prova de deu metres. Amb la participació assegurada als Jocs Olímpics, Franquet afrontarà les properes cites al campionat mundial amb menys pressió. J.B.
Dissabte 11 octubre I Festa de l’Esport Local de Móra d’Ebre.
Diumenge 12 octubre 9a Cursa de muntanya de Tivissa. Circuit ebrenc de curses de muntanya.
Diumenge 19 octubre V Cursa de la Policia Local de Tortosa. Running Series Sònia Franquet. // FOTO: CEDIDA
cop d’ull
Octubre 2014 // 33
ESPORTS REM
FUTBOL
Acció de micromecenatge del Club de Rem Tortosa L’entitat ha de recollir un total de 28.200 euros per adquirir una nova embarcació per a la participació de l’equip sènior al campionat espanyol Judit Brú TORTOSA El Club de Rem Tortosa va presentar el passat 9 de setembre el seu projecte de micromecenatge per poder adquirir una nova embarcació i que l’equip sènior puga guanyar el campionat d’Espanya de 8+ absolut. Actualment, l’equip sènior està format per 12 remers, dels quals vuit han participat enguany en alguna competició internacional amb la selecció espanyola. Per exemple, aquest estiu Àlex Sigurbjornsson i Pau Vela van quedar quarts en el Campionat del Món que es va celebrar a Amsterdam. Al Club de Rem Tortosa creuen que tenen un bon equip sènior, i ara només els falta una embarcació nova de vuit amb timoner, per poder guanyar a la categoria estrella del rem. La recollida dels diners es fa a través del
Inauguració de la gespa artificial del camp. // FOTO: JUDIT BRÚ
L’Ampolla inaugura el camp de gespa artificial Presentació del projecte de micromecenatge de l’embarcació. // FOTO: CRT
web Sponsorto.com, on tot aquell interessat pot realitzar una aportació que finalitzarà a mitjans d’octubre. L’objectiu, és recollir un total de 28.200 euros, però des de l’entitat de Rem volen assolir un mínim de 30.000 euros per poder
assumir altres despeses com la reparació de les embarcacions. El remer PauVela va explicar que se’ls fa difícil competir al més alt nivell, ja que els seus rivals sí que han renovat unes embarcacions que a ells se’ls han quedat obsoletes.
Recta final del Running Series 2014 El circuit Running Series de les Terres de l’Ebre encara la recta final d’aquest any 2014. Després de la prova que es va realitzar el passat 21 de setembre a l’EMD de Jesús, el circuit d’atletisme ebrenc finalitzarà la temporada amb les proves de La Galera i Tortosa, que tindran lloc a l’octubre. Amb la disputa d’aquestes darreres cites, el Running Series tancarà la temporada amb un balanç de
BREU
Arriba la Trencacims El 4 d’octubre arriba una de les cites més esperades per als amants de la ultra resistència: la segona Trencacims de Paüls. La Ultramarató Terres de l’Ebre presentarà un trail de 50 quilòmetres de distància i 4.000 metres de desnivell positiu; i un marxa de 24 quilòmetres i 950 metres de desnivell. J.B.
deu proves que van començar el passat mes de març amb els Deu Mil d’Amposta. La prova a Jesús, la vuitena d’aquest circuit, va reunir més de 110 corredors. La cursa es va desenvolupar sense cap incidència i amb una durada total de 59 minuts. En aquesta cita, el primer classificat de la categoria absolut masculí va ser l’atleta Sergi Hidalgo de l’equip Runnersworld Tarragona (34:55) i la guanyadora
en la categoria absolut femení va ser la corredora del Borges Trail, Pilar Rus (40:12). Va completar el podi absolut masculí Joan Martos, del Vinaròs, (35:39) i Xavier Alquézar, del Team Flowers, (35:57). En dones, va obtenir el segon lloc Mireia Guarner, de l’ATE (40:34), i el tercer Neus Espinach, del Trail Roquetes, (42:24). Els guanyadors locals van ser Marta Sales i Xavi Alquézar. J.B
Amb aquest nou equipament, el CF Ampolla ja té tres equips de futbol base
Judit Brú AMPOLLA L’Ampolla va inaugurar oficialment la gespa artificial del camp de futbol municipal el passat 19 de setembre. De fet, aquest equipament ja està en marxa des de l’abril i això ha permès l’increment de la pràctica futbolística en aquesta població del Baix Ebre. Un dels exemples ha estat la creació de tres equips de futbol base, que juntament amb el conjunt amateur, aglutina al voltant d’un centenar de jugadors, així com el doble de participants en el IV Torneig Jordi Pitarque, tal i com va apuntar l’alcalde de l’Ampolla, Francesc Arasa. Des del Club de Futbol l’Ampolla, el seu president Paco Gilabert,
destacava que el nou camp de gespa artificial era un objectiu a complir i va assegurar que actualment s’ha convertit en un terreny de joc de primer nivell a les Terres de l’Ebre. La inauguració de la nova gespa artificial va anar a càrrec del vicepresident de la Diputació de Tarragona, Pere Panisello, i va ser finançada a través del Pla d’Acció Municipal. L’acte va comptar també amb la presència del president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies, així com la representant territorial de l’Esport a l’Ebre, Cinta Espuny. Durant l’acte, es van lliurar plaques commemoratives als expresidents del Club de Futbol l’Ampolla i es va realitzar la presentació oficial dels equips de futbol base de l’entitat.
cop d’ull
34 // Octubre 2014
S SALUT
BANC DE PERRUQUES SOLIDÀRIES EL BANC de perruques solidàries BySandraM es troba als salons de Raffel Pagès, però és una iniciativa pròpia que no té res a veure amb la marca. És una associació sense ànim de lucre que es dedica a reciclar perruques usades i en bon estat, per ajudar persones que necessiten tractar-se amb quimioteràpia i no tenen els recursos neces-
saris per obtenir una perruca nova. La única condició és que han de ser retornades perquè un altre client les puga tornar a utilitzar. De fet, el banc de perruques solidàries treballa amb la Lliga contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre, i amb els assistents socials dels ajuntaments. Per reciclar les perruques, utilitzen tèc-
niques que van aprendre a Alemanya. Quan els articles estan netejats, pentinats i esterilitzats, presenten les mateixes condicions que un article nou. A més, també disponsen d’un estoc de perruques noves, que han pogut obtenir d’una acció de micromecenatge per internet. A banda, també preparen un calendari solidari. G.M.
HOSPITALS
Els cuidadors no professionals de malalts crònics ja tenen un web El projecte està liderat per una psicòloga i infermera del campus de la URV a l’Ebre
El portal facilita informació fiable i una comunitat virtual per compartir experiències
Cinta Bonet TORTOSA Un equip de professionals de diferents universitats, liderat per la psicòloga i infermera Mar Lleixà, ha creat una pàgina web de suport a les persones no professionals que cuiden dels malalts crònics. Amb el portal www.cuidadorascronicos.com, el projecte vol facilitar informació, per part de professionals de la salut, a aquelles persones que s'encarreguen de cuidar malalts, habitualment familiars i a temps complet. Lleixà, professora del departament d'Infermeria del Campus de les Terres de l'Ebre de la URV, ha destacat també que una part del web està dedicat a donar consells a les persones que cuiden aquests malalts, perquè també trobin temps per a elles mateixes i es recuperin tant física com emocionalment. A més, tal com ha explicat Lleixà, s'ha creat un espai privat, al qual s'hauran de registrar per poder accedir-hi, on es crearà una comunitat virtual on
Una part de l’equip investigador que ha creat el portal d’internet dirigit a les persones cuidadores. // FOTO: ACN
les persones cuidadores podran compartir experiències i contactar amb persones expertes en aquest àmbit. El projecte neix a partir d'un estudi de recerca previ sobre el paper de les cuidadores, té una durada de tres anys, i un cost de 24.000 euros que seran finançats per l'Institut de Salut Carlos III, el Ministeri d'Economia, i els fons europeus Feder. El web ha estat funcionant de forma pilot des de fa uns mesos
després d'haver contactat amb una cinquantena de persones que cuiden malalts crònics a través de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. El perfil d'aquestes cuidadores és el d'una dona que fa de cuidadora sola. L'equip d'investigació del projecte està integrat per catorze persones, entre les que hi ha professorat dels departaments d'Infermeria i Pedagogia del Campus de les Terres de l'Ebre de la URV i del de Tarragona,
també professorat d'infermeria de les universitats de Barcelona, Alacant, i Màlaga, i de l'Escola Sant Joan de Déu de Barcelona, així com infermeres dels centres assistencials dl grup Sagessa i de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Mira el vídeo en aquest enllaç
1
RACÓ DE SALUT Toni Pons FARMACÈUTIC I PROFESSOR
Dents més blanques TOTS VOLEM TENIR les dents blanques, perquè sabem que un somriure atractiu ens aporta una major confiança i autoestima. Hi ha moltes maneres d'aconseguir unes dents perfectament blanques, però el primer i més important és evitar que les dents es taquin més de l'inevitable. Perquè tot allò que no està tacat no cal netejar-ho. L'hàbit de fumar, que a part de ser perjudicial per a la salut en general, també és molt perjudicial per a l'esmalt dental, ja que provoca unes taques groguenques que són molt difícils d'eliminar amb la higiene bucal tradicional. TOT SEGUIT us donaré un petit truc que us permetrà gaudir d’unes dents més blanques. Els plàtans són una fruita deliciosa, fàcil de digerir, que ens aporta força nutrients. A més, podem emprar la seva pell per blanquejar les dents. El potassi, el magnesi i el manganès són minerals que conté la pell del plàtan madur, i tenen un efecte blanquejador per a les dents. Aconseguiu un plàtan madur; quan està madur, la pell conté els nivells òptims de minerals que us deixaran les vostres dents resplendents.Peleu i talleu un trosset de pell de plàtan que us resulti amanosa i fregueuvos suaument les dents, amb la part interna de la pell durant un parell de minuts, assegureu-vos d’arribar a totes les dents, així les dents absorbiran els minerals que les blanquejaran. Tot seguit raspalleu-vos les dents amb la vostra pasta dentifrícia preferida -cosa que cal fer després de cada àpat-, i lluireu unes dents més blanques.
cop d’ull
Octubre 2014 // 35
SALUT
Els perills dels smartphones
Lluís Vergés PSICÒLEG
ÉS HABITUAL veure grups de joves reunits en els que, la gran majoria, estan més pendents dels seus telèfons que de qualsevol altra cosa que passa al seu voltant. Des de fa molts pocs anys hem vist una gran expansió a l'àrea de les tecnologies de la informació i la comunicació, repercutint-nos directament en el dia a dia. Si Internet va ser la gran revolució en els sistemes d'informació i comunicació, l'arribada dels smartphones ha revolucionat l'accés a aquestes tecnologies des de qualsevol lloc. Estem de ple en aquesta era de les noves tecnologies, que moltes vegades ens faciliten la vida, millorant-nos l'accés a la informació, però que en moltes altres ens la compliquen d'una manera essencial, transformant aquestes tecnologies en eina d'obsessió per tenir el millor model de telefonia o fins i tot quedar atrapats al món virtual de les xarxes socials.
“
PODEM DIR QUE l'addicció a les noves tecnologies en general, per no circumscriure'ns solament a Internet, disten molt de les addiccions que tracten els manuals de psiquiatria com el DSM Americà, que és l’habitualment usat en la pràctica clínica pel diagnòstic dels trastorns mentals, en el qual es defineix a les addiccions segons la substància que les causa. Encara que si podríem parlar aquí de les “ad-
AL MÓN científic solen generar-se controvèrsies sobre el que és normal o el que és patològic temes incipients d'estudi com el que ens ocupa, en el qual encara s'ha de generar un important cos de recerca sobre el mateix per arribar a conclusions encertades. Si bé hi ha diversitat d'opinions sobre els símptomes que poden denotar una addicció a les noves tecnologies, hem d'estar atents a algunes senyals
diccions comportamentals” ja que poden arribar a generar dependència i fins i tot en ocasions pèrdua de control, ocorrent igual que en les addiccions a les substàncies, que l'addicte no es considerés a sí mateix com a tal.
Algunes senyals d’alarma són el descuit de la salut, el treball o les relacions socials”
d'alarma, especialment si la persona descuida activitats importants com la salut, el treball o les relacions socials, si el temps dedicat a dormir és inferior a cinc hores o si es passa més de quatre hores davant de qualsevol tipus de dispositiu i al mateix temps mentir sobre el temps real de connexió o preferir estar connectat a internet que realitzar qualsevol altra activitat. També s'està observant que algunes persones arriben a presentar incapacitat per sortir al carrer sense el telèfon mòbil, apareixent símptomes com l'ansietat i la irritabilitat clàssics en símptomes d'abstinència, així com reaccionar malament a les limitacions horàries imposades pels pares a l'us d’internet. UN GRUP DE RISC molt important a sofrir aquest tipus d'addiccions és la població adolescent ja que estan molt familiaritzats amb les noves tecnologies i estan travessant una etapa de la vida en la que estan sofrint una sèrie de canvis psicològics, intel·lectuals i socials on no compten amb la maduresa necessària per saber quant els està interferint negativament aquesta dependència, encara que la reconducció d'aquestes situacions és possible des de la vessant cognitiva conductual, havent de centrar-se l'objectiu del tractament en el reaprenentatje del control de la conducta.
HOSPITALS
Polèmica pel col·lapse de les urgències Un C. Bonet / G. Moreno TORTOSA Unes declaracions realitzades pel director dels serveis territorials de Salut, Albert Gómez, durant la valoració de l’activitat assistencial al territori va generar força polèmica. Fins al punt que Iniciativa va demanar la seva dimissió. Els ecosocialistes denunciaven que Gómez havia afirmat que “la gent gran és una plaga per la sanitat pública” i que havia “culpabilit-
BREU
Unes 30 persones pateixen miastènia Més d’una trentena de persones de les Terres de l’Ebre podrien patir miastènia, una malaltia autoimmune i crònica que afecta el funcionament neuromuscular. L’Associació Miastènia Catalunya s’ha començat a implantar al territori. Vol donar a conèixer la malaltia i el seu diagnòstic als professioanls de la salut. G.M.
zat els ciutadans” del col·lapse de les urgències de l’Hospital Verge de la Cinta aquest estiu. També el portaveu del PSC de Tortosa, Enric Roig, va exigir una disculpa a Gómez. Per la seva part, Gómez va acabar emetent un comunicat lamentant que s’hagués “tergiversat intencionadament” algunes de les sevesparaules. En aquest sentit, Gómez va especificar que Salut treballa en un Programa d’Atenció a la Cronicitat per tal de facilitar un servei continuat a la gent gran, que pateix malalties cròniques i
complexes, i que “són aquestes malalties, les que s’han convertit en la plaga o epidèmia del segle XXI”, i no pas la gent gran. Quant a la polèmica en relació al col·lapse d’urgències Gómez va reiterar que “els ciutadans poden rebre atenció immediata i propera al CAP, sense haver d’arribar al servei d’urgències de l’hospital d’aguts de Tortosa i, d’aquesta manera, descongestionar el servei, i poder oferir així també una millor atenció sanitària als pacients amb malalties més greus”.
Urgències de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta // FOTO: G.M.
cop d’ull
36 // Octubre 2014
CLASSIFICATS [VENDES] Vinaròs Es ven parcel.la urbana 1000m2, situada al terme municipal de Vinaròs, partida Closa o Ribes (ermita de Vinaròs). Preu: 130.000 euros ✆ 636 256 045 - 610 261 631 Tortosa Es ven finca rústica de 3,5 jornals al costat de la via verda a 3 min de Jesús, sense casa. Interessats trucar ✆ 605 994 256 Camarles Es ven finca 11 jornals amb aigua, llum, casa i magatzem. Per entrar a viure. A 5 min de Camarles. ✆ 605 994 256 Roquetes Es ven finca d’oliveres de 7 jornals a ple rendiment amb caseta de muntanya, prop del canal Interessats Xerta-Calig. trucar ✆ 607 211 802 - 605 994 256
Tortosa Es ven pis de 90 m2, zona de Remolins, edifici ganadera, 4 hab., 2 banys, gran terrassa, pati interior, xemeneia, ascensor, primera planta. Preu: 86.000 euros. ✆ 646 465 499 Mas de Barberans Es ven casa al Mas de Barberans, amb dos hab, 1 bany, cuina menjador, magatzem i gran terrassa amb magnífiques vistes. Preu: 56.000 euros ✆ 638 170 363 Roquetes Es ven adossat a Roquetes de 160m2, garatge més 3 plantes amb 3 hab + suite, safareig i terrassa. Preu: 180.000 euros ✆ 617 518 827 Amposta Zona Valletes. Es ven parcel·la edificable de 120 m2, prop del col·legi Miquel Granell. De particular a particular. ✆ 649114580
Alfara de Carles Es ven casa a Alfara de Carles amb 130 m2, 5 hab., 2 banys, moblat, cuina i menjador, amb hort i finca d’oliveres. Interessats trucar al ✆ 661 143 311
Tortosa Es ven per la zona Temple. Pis 2 hab., menjador amb saló terrassa, 1 bany, cuina i galeria. Calefacció amb gas. Zona ajardinada i piscina comunitaria. Per entrar a viure. Preu: 130.000 euros. ✆ 636 732 222
Jesús Es ven estudi a Jesus, habitació, bany i cuina-menjador amb bomba de calor/fred. 30.000 euros negociables. Trucar a partir de les 19h. ✆ 664 562 637
Alfara de Carles Es ven xalet de 180 m2, piscina aigua i llum, barrat al Parc Natural d’Alfara de Carles, amb hort i oliveres. Preu a
convindre. ✆ 661 143 311 Amposta Es ven plaça de pàrquing. 2.000 Euros. ✆ 650756727
[LLOGUERS] Tortosa Es lloga pàrquing al carrer Móssen Manyà, edifici Voraparc. Preu: 55 euros. ✆ 977 73 07 21 Paüls Mas Agueró, casa rural amb encant, situada a les afores del poble de Pauls, al centre del parc 12 places, natural. barbacoa. Preu 17€/persona ✆ 608 438 245
lloga plaça de pàrquing. ✆ 678461724 Roquetes Es lloga casa prefabricada 25 m2, finca plana 4 jornals, 5 min Tortosa, s'arriba per cami asfaltat, moblada, electrodomèstics, totalment vallada. 250 Euros/mes. Xavi. ✆ 605630017
Ofertes Si tens més de 18 anys i ganes de treballar truca. ✆ 977442642
Ofertes Es ven un remolc per a una moto, amb l’opció de col.locar un altre carril per carregar 2 motos. Preu: 500 euros. ✆ 680 192 122
[AMISTAT]
[TREBALL]
Benicarló Es lloga pis amb 3 hab., sala d’estar, menjador, 2 banys i ascensor ✆ 676 690 978
Enginyer en Ofertes Telecomunicacions ofereix classes de repàs o reforç escolar de Matemàtiques i Física per alumnes d’ESO i Batxillerat. Josep. ✆ 608 438 245
Jesús Es lloga pis moblat a Jesús amb 3 hab, bany, cuina i menjador. Preu: 320 euros ✆ 676 226 990 Tortosa Zona Temple. Es
S’ofereix pintor Oferta d’interiors i decorador amb molta exteriors experiència. Pressupostos sense compromís. Netedat màxima. ✆ 686 085 657 AVON busca Oferta que vulguin persones vendre o consumir els seus
Varis Es compra, es restaura i es venen tot tipus de mobles antics, antiguitats... Interessats trucar al ✆ 977 503 113 Varis Recollida de trastos vells, desallotjament i neteja de pisos i locals. Preus mínims. Per a mes informació truca ✆ 618 792 176
[MOTOR]
Amposta Es lloga pis a l’avinguda la Ràpita, 4 hab., cuina, 2 banys, terrasses i moblat. Preu: 350 euros ✆ 610 471 851
Jesús Es lloga planta baixa amb 2 habitacions, cuina, menjador, 1 bany, a/a amb bomba de calor i moblat. Preu 260 euros. ✆ 620 39 28 50
productes. ✆ 977442642
Contactes Desitjo relació amb dona lliberal, amb fins seriosos, o parella matrimoni.
Varis Tens que arreglar-te alguna peça de roba? Si necessites que et cusin algun tipus de roba, no dubtis en trucar. Servei a domicili ✆ 977 510 705 Compro tebeos, Varis còmics de superherois, manga, àlbums de cromos, llibres, calendaris de butxaca, programes de cinema, soldadets de plom i joguines en general. ✆ 630930616
[VIDÈNCIA]
[VARIS] Jo, noi de 50 anys. ✆ 645668213
PASSATEMPS
HORITZONTALS: 1.Tècnica futbolística que s’aprèn al mercadillo. Moai escuat per culpa del mal amo / 2. Sembla un lleopard però encara s’assembla més a un ocellot. La brisa que fa a la vall / 3. Un primer del menú. Triples triplicats. I ara un últim / 4. En Rusiñol hi va escriure els jocs florals de casa. Senyals que ens fan anar errats / 5. Tot és així, quan la relació oscil·la entre el pronom i la conjunció. Cada quatre anys queda prenyada / 6. Enemics de Collar el Lector. Flor de jardí que creix al cor d’en Pau Riba / 7. Meduses molt estimades entre els Cèsars. L’àvia abstèmia / 8. Pilar per reforçar murs tot i quedar submergit quasi del tot en un pantà. De l’intel·lectual que genera rebuig / 9. Assistiren al naixement de la Svetlana. És al gel com al fus el refús. Al cor d’en Moret / 10. Faci veure que pilota l’avió. Ho deixa tot empastifat després d’un tête a tête / 11. Cap de l’executiu. Del sistema que ja es va penjar fa vint o trenta anys. Cap de l’intensiu / 12. El guapo d’esquena a la pantalla. Destinatari dels confits / 13.Té el mateix representant que en Capone però ell es dedica a fer cadires i bicicletes. Parada i fonda al desert.
VERTICALS: 1. Fer el possible per esberlar les roques. Plantava a la cadira / 2. Paren en sec. Jugador número 12 al taller. Als extrems del dial / 3. De collonut poder no n’és, però de genolls en té. Tot i que li hem pres el primer i l’últim ell es mostra íntegre / 4. Despertadora de trobadors. Fer per manera que l’arbre ens deixi caure ben amunt / 5. El més gran sol estar als camions. Esquivà el preludi del preludi / 6. Si no fos a perpetuïtat podria ser teu. No és que no s’entengui, és que no es comprèn. El nunci la repeteix / 7. I amb aquesta conclou. Buscador de petroli com si fos aigua. Ideològicament pròxim a la parafina / 8. Diumenge al vespre se n’acumulen molts en poc temps. S’empassà la carn, i es tractava de galta / 9. Esquiar malament per culpa de la confiscació. Teixit hispano-egipci / 10. Calculo els centímetres de les meves paraules. Breu nota sobre l’estat de la ròtula / 11. Abracen l’Octavi. Tot se n’hi va quan engeguen a rodar. Provatures de canut / 12. Esmola la visió de Ragusa. Elabori un compost amb vinagre de laboratori.
cop d’ull
P PANTALLES
Octubre 2014 // 37
Canal 21 et recomana TENS UN RACÓ DALT DEL MÓN.
POLIESPORTIU. Un cop s’han iniciat
També l’escriptor Jesús Maria Tibau inicia nova temporada a Canal 21 Ebre. Nous autors i escriptors passaran pel plató de la televisió per presentar i parlar del contingut de la seva obra amb Tibau. El programa es pot veure els dimecres a les 21 hores i en posteriors reemissions.
totes les lligues i els clubs esportius de les Terres de l’Ebre ja es troben a ple rendiment, torna el programa Poliesportiu a la graella de programació de Canal 21 Ebre, de la mà de Judit Brú. El programa es pot veure cada dimarts a les 21 hores en primera emissió, i es reemet el mateix dia a les 22 hores.
TELEVISIÓ
TECNOLOGIA
Canal 21 Ebre estrena imatge La televisió local i comarcal de les Terres de l’Ebre renova les caretes i els platós de tots els seus programes
[ ] Imatge del nou plató de l’Informatiu de Canal 21 Ebre. // FOTO: CLAUDIO ENA
Redacció TORTOSA Aquest mes d’octubre, Canal 21 Ebre ha estrenat una temporada carregada de novetats. I és que la televisió local i comarcal de les Terres de l’Ebre ha volgut iniciar la seva nova temporada renovant completament la seva imatge amb noves caretes i nous platós en cadascun dels programes que formen la seva graella. L’Informatiu, dirigit i presentat per la periodista Cinta Bonet, conserva el roig corporatiu de la cadena però en aquesta ocasió pren importància el blanc. Els espectadors també podran veure una petita variació en l’inici de l’informatiu, amb una explicació més detallada de la notícia més rellevant del dia. Primera Columna, l’informatiu matinal que dirigeix i presenta el periodista Gustau Moreno, conserva la seva essència
COMUNICACIÓ
Suma al Pacte pel Dret a Decidir La demarcació ebrenca del Col·legi de Periodistes va acordar sumar-se al PacteTerritorial de les Terres de l’Ebre pel Dret a Decidir. L’adhesió es va aprovar durant l’assemblea general extraordinària de col·legiats, en què hi havia 43 periodistes cridats a participar-hi. L’adhesió es va aprovar amb nou vots a favor i tres abstencions. G.M.
però incorpora noves imatges de l’actualitat de les Terres de l’Ebre. Els programes Temps Afegit i Poliesportiu, presentats per la periodista Judit Brú, donaran una imatge de més frescura i plasmarà cadascun dels esports que es practiquen al territori. El magazin nocturn Districte 21, dirigit per la periodista Sílvia Alarcón, també incorpora en la seva careta imatges de les nombroses fires i festes, i actes tradicionals que se celebren al nostre territori, i dels quals Canal 21 Ebre vol fer partíceps els seus espectadors. Complementaran la graella, també amb imatge renovada, Tens un racó dalt del món i l’Entrellat, i continuaran els programes Fet Aquí, Petits Artistes i els reculls de les activitats que es realitzen a l’Ebre. D’aquesta manera, Canal 21 Ebre vol continuar reforçant la seva posició al territori, adaptant-se a les noves tendències i amb l’objectiu d’oferir el millor producte i els millors continguts als seus espectadors.
per Jaume Querol
Apple presenta les novetats de l’iPhone 6 i l’iPhone 6 Plus Apple presenta al món el seu nou telèfon smartphone iPhone 6 i iPhone 6 Plus, diferenciats principalment per la grandària de 4’7 i 5’5 polzades. Quant al seu disseny exterior, l’iPhone 6 presenta idees pròpies de la família iPad, amb les cantonades més suaus i menys pronunciades. També és destacable que els enginyers d’Apple han aconseguit reduir el seu gruix fins a només 6’9 mm. (7’1 mm. l’iPhone 6 Plus), el qual li dóna una sensació de lleugeresa i disseny espectacular. La nova pantalla és realment de qualitat, al nivell dels millors equips dels rivals. Els seus colors són molt vius, el nivell de contrast perfecte i es pot usar perfectament a plena llum solar. És sorprenent la nova resolució de 1334 x 750 píxels amb una densitat de 326 punts per polzada, el que fa que sigui pràcticament impossible distingir els seus píxels.Tot això permetrà afegir una nova fila d’icones a la pantalla principal, cosa que sovint trobem a faltar. Una altra de les novetats importants té a veure amb el seu nou processador que segueix la línia de nomenclatura A8, un cervell de doble nucli a 1’4 Ghz i 64 bits que possiblement sigui el més potent del mercat actual. A més, aquest estarà recolzat per un també renovat coprocessador M8, dedicat a feines secundàries com la salut i fitness. La memòria RAM es manté en 1Gb de RAM, que sembla escassa si ho comparem amb altres equips de primera
línia, però és que iOS es mou perfectament, i no en cal més. Quant a la càmera, si ja de per si l’iPhone integra una de les millors del mercat, aquest cop Apple s’ha superat, i tot i mantenir els 8Mp, la qualitat fotogràfica ha augmentat considerablement gràcies a la millora de les seves lents i l’electrònica. Quant a la capacitat de gravar vídeo “només” és capaç de fer-ho fins FullHD 1080p, inferior a equips punters d’altres fabricants, però més que suficient. Un altre aspecte primordial dels nostres smartphones té a veure amb l’autonomia: mentre l’iPhone 6 de 4’7” pràcticament no presenta gaires millores sobre el model anterior, el model més gran de 5’5” obté resultats realment sorprenents, a causa dels 2.915 mAh de capacitat, i que alguns tests li donen fins a un 50% de millora sobre el seu germà petit de 4’7”. Finalment, iPhone 6 ens aporta la típica actualització anual del seu sistema iOS, en aquest cas la v.8, amb novetats interessants com ApplePay (pagament electrònic), funcions de salut iHealt , millores en l’assistent de veu Siri, Family Sharing, Continuity (permet iniciar una feina en un dispositiu i acabar-la en un altre), etc. Resumint, disponibilitat a partir de 16Gb en els models base (6 i 6Plus), es suprimeix el de 32Gb, per donar pas a 64Gb i 128Gb, amb un rang de preus de 699€ (iPhone6 16Gb) fins a 899€ (iPhone6 Plus 128Gb). Més informació www.apple.es
cop d’ull
38 // Octubre 2014
F
ET RECOMANEM RESTAURANT LA PIAZZA Un restaurant d'ambient cuidat i modern i, fins i tot, delicat, que compta amb dos menjadors: un, de recent reforma, reservat habitualment per als dinars privats d'empresa i negocis, i un altre, més gran i florit, per als clients en general. Un servei atent i proper et farà sentir a gust a l'hora d'obrir la carta ja que, en cas que vulguis, t'aconsellarà. Aquest restaurant t’ofereix una gran varietat
de pizzes, motiu pel qual es tracta d’una opció 100% segura per a degustar una bona oferta de la cuina italiana, en un ambient agradable.
Plaça Catalunya, 15 Móra la Nova Reserves: 977 40 32 98
FOGONS Arròs d’anguila i carxofa amb sèpia
La ressenya de
Restarium Restaurant Juanito Platja
Ingredients 400 g. de sèpia 100 g. d’anguila grossa 400 g. de carxofa Ceba Pebre roig 400 g. d’arròs 2 cullerades de tomàquet natural Sal 2 cullerades soperes d’oli 1 l. de brou de peix Picada d’all i julivert
VI RECOMANAT Jordi Miró 2013 Celler Jordi Miró D.O. TERRA ALTA
Corbera d’Ebre Preu aprox. : 6,50€
ELABORACIÓ:
Elisabet Bo i Sico Foz
En primer lloc, prepararem un morter i hi afegirem una dent d’all tallada i una mica de julivert també tallat, i ho picarem fins que quedi una pasta homogènia. Afegirem oli d’oliva verge i ho remenarem amb l’all i julivert, de manera que quedi tot ben mesclat. Després tallem la carxofa, el pebrot roig i la ceba a trossets. Tot seguit, prepararem una cassola amb oli d’oliva verge i posarem el foc a mig gas. Quan l’oli estigui calent, hi afegirem l’anguila i la fregirem durant uns quants minuts i la retirem de la cassola. Ara afegim la sèpia a la cassola amb l’oli, i la fregim també durant pocs minuts per a què l’oli agafi una mica el gust, i
Restaurant
l’Estany
PAS
PAS
PAS
també la retirem de la cassola. Al mateix oli hi afegim la carxofa, el pebrot roig i la ceba ja trossejats,un cop s’hagin daurat les verdures afegirem el tomàquet i el deixarem durant uns minuts més fins que quedi ben ben sofregit, per acabar afegim l’arròs, i ho sofregim tot durant uns cinc minuts més per a que l’arròs ens absorbeixi el gust del tot el sofregit. Seguidament hi afegim l’anguila i la sèpia, li donem unes quantes voltes per a què agafi sabor, i hi tirem el brou de peix, la sal i la picada d’all i julivert. Ho deixem coure tot durant 15 minuts, i ja ho podem retirar del foc i servir.
PAS
Familiar, acollidor, per gaudir del mar sota l’ombra d’unes meravelloses moreres i sobretot, productes d’alta qualitat i tracte excel·lent, què més li podem demanar a un restaurant? La natura i el mar són el paratge ideal per gaudir d’una vetllada tranquil·la en un entorn mediterrani i mariner. Un espai relaxat que converteix el moment de l’àpat en un plaer. Les sobretaules es fan llargues per que no trobes el moment per posar punt i final a allò que es converteix en una grata experiència. El Restaurant Casa Juanito és d’aquells establiments en què et sents com a casa perquè tenen una llarga experiència al món de l’hostaleria i la restauració. De fet, tot i la seva llarga experiència, sempre han sabut estar actualitzant-se en cada moment, de totes maneres la seva cuina fa que altres locals no l’hagin pogut desbancar. Una aposta segura. Els productes sempre són de qualitat, frescos i de proximitat. Tot i que les seves especialitats són els productes del mar, sobretot en l’elaboració de mariscos, cal dir que els arrossos són una exquisidesa, tractats des de la delicadesa i un saber fer que del·laïta en cada cullerada. El tataki de tonyina, els musclos, la graellada de peix i la paella marinera són, sense dubte, les estrelles de la carta. Sincerament, es tracta d’un espai gastronòmic que ha sabut trobar el seu lloc apostant sempre per la qualitat i prioritzant-ho per sobre dels detalls en la decoració del local o en la presentació dels seus plats. Tot i ser elements correctes, la qualitat del producte és la seva insígnia i marca de la casa que enganxen a tots tipus de clients per repetir.
cop d’ull
P PA G E S I A
Octubre 2014 // 39
MILLORES EN CAMINS RURALS EL CONSELL Comarcal de la Ribera d’Ebre ha executat i finalitzat el programa d’arranjament i millora dels camins municipals a la comarca, actuació finançada a través del Conveni Únic entre la Diputació de Tarragona i els consells comarcals, amb un import total de 81.954 euros. Aquesta actuació ha arranjat camins rurals dels 14
municipis de la comarca. Les actuacions s’han concretat, en uns casos, en la pavimentació de trams de camins amb formigó amb fibres, i en altres casos, en millores dels ferms de les bases de terra. Aquesta concreció en unes actuacions molt específiques ha permès la major eficàcia i rendiment de les actuacions executades C.B.
CALENDARI
TERRA ALTA
A l’octubre sembrarem els pèsols i també les escaroles
Verema abundosa i de qualitat Les previsions apunten a una campanya excel·lent amb 40 milions de quilos de raïm Cinta Bonet BATEA
Al mes d’octubre se sembren les cebes, els enciams, les escaroles, els raves, els pèsols, les faves i els espinacs. També se sembra el julivert però abans caldrà buscar un lloc sec i expost al sol. D’altra banda, aquest primer mes de tardor també transplantarem els bròquils de primavera. Així mateix, és temps de recol·lectar els apis, les primeres cebes, les cols de Brussel·les, el safrà, les carbasses bròquils, les pastanagues, les tomates i els bitxos. Durant l’octubre començaran a caure les primeres fulles de les plantes i arbres, i cal treballar per mantenir l’hort ben net. C.B.
“
Octubre finit, raïm recollit” “Si vols tenir un bon favar sembra per la Mare de Déu del Pilar”
“Quan l’octubre va a la fi tots els ocells d’hivern ja són aquí”
La comarca de la Terra Alta està plenament immersa en la campanya de la verema. Una campanya que es preveu excel·lent quant a volum de producció assolint els 40 milions de quilos de raïm, tenint en compte que la mitjana se situa sobre els 3536 milions de quilos, i també pel que fa a la qualitat. La climatologia que hi ha hagut els darrers mesos ha afavorit les condicions tant del raïm blanc com el negre. Ara bé, les pluges que van caure a finals de setembre van obligar a accelerar la verema per tal de preservar
la qualitat i evitar que es pugui veure afectada per podrits. Així ho explicava el director tècnic de la cooperativa de Batea, Lluís Martin Torres, qui també va detallar que enguany la cooperativa absorbirà més de 10 milions de quilos de raïm, dels més de 25 milions que es cullen a Batea. Per la seva part, el secretari del Consell Regulador de la Terra Alta, Jordi Rius, explicava fa uns dies a Canal 21 Ebre que es trobaven davant una campanya excel·lent tant en quantitat com en qualitat. Rius també assenyalava que cada cop es premia més la qualitat del raïm i destacava que a la Terra Alta es concentra el 33% de la producció mundial de garnatxa blanca.
L’increment s’ha produït sobretot en les varietats de garnatxa blanca i negra
Un pagès veremant en una vinya de Batea. // FOTO: MANOLO VELÁQUEZ
cop d’ull
40 //// Octubre Maig 2014 2014
LOS GAMBUSINS
U ÚLTIMA
1
EN
ULLADA
Salvadó (ERC): “Haurem de saltar-nos el Tribunal Constitucional” #p5
La carretera T-301 entre Tortosa i Bítem ja és més ampla i segura #p16
Foment aprova el traçat pendent de la nova autovia A-7 entre el Perelló i l’Hospitalet #p17
El govern d’Amposta garanteix que hi haurà diàleg si cal traslladar la zona d’oci nocturn #p19
Sant Carles de la Ràpita comença les jornades del Pop i l’Arròs #p20
L’Ajuntament de Batea reclama a Salut més dades sobre el servei de rehabilitació #p23
El centre comercial de Móra d’Ebre tindrà una xarxa Wifi compartida #p24
Primera fira Esport i Salut a Amposta #p32 Tortosa: Av. Remolins, 24 43500 977 58 80 32 info@uncopdull.com