Cop d'Ull, setembre del 2014

cop d’ull

Segueix-nos a

Turisme

Política

Cinta 2014

La Xarxa EbreBiosfera inverteix 800.000 euros #

Polèmica pel PUOSC #

Manel i Crator, en concert a Tortosa

pag. 3

pag. 4

TEMA DEL MES / ‘PLANTA L’ESTELADA’ I MARXA DE TORXES ABANS DE LA DIADA

Preparats per l’11-S LES TERRES DE L’EBRE PREVEUEN ENVIAR UNS 80 AUTOCARS A LA ‘V’ DE BARCELONA

#pag. 15

L’alcalde de Riba-roja reclama l’estudi del pantà i un punt de l’ACA

UNS 95 AJUNTAMENTS I ENTITATS SE SUMEN AL PACTE PEL DRET A DECIDIR #p5 a 7

#p39

L’episodi d’algues en fermentació al pantà de Ribaroja d’Ebre es podria tornar a repetir. Això és el que ha advertit l’alcalde, Antonio Suárez, qui reclama un estudi a fons de l’embassament i la instal·lació d’un punt de control de l’Agència Catalana de l’Aigua.

#p24 i Teleobjectiu

L’aigua de mar mata el caragol maçana, però la sal perjudica la collita d’arròs /

Jaume Solé SECRETARI GENERAL DEL PP DE TORTOSA

“I al segon mandat...”

FOTO: Daniel Forcadell.

#p8 Amposta incrementa la neteja viària

#p18 Batea inaugura el Centre d’Interpretació

#p23

cop d’ull

P PORTADA

Setembre2014 // 3

ABANS DE FINAL D’ANY ELS CINC grups de treball del Consell Consultiu de la Reserva de la Biosfera ja han començat a donar forma al Pla d'Acció, amb propostes que implementaran el reconeixement per part de la Unesco. Els grups compten amb la participació d'uns 150 representants de diversos sectors econòmics i del patrimoni natural i cultural del territori,

estructurats en cinc disciplines: Turisme, Patrimoni Natural, Patrimoni Cultural, Agroalimentari i Recerca. Les reunions també han servit per concretar els treballs del Comitè Avaluador de la Marca, que abans de final d’any hauria de tenir enllestit el reglament d’ús d’EbreBiosfera per als productes, béns i serveis del territori. G.M.

TURISME

L’EbreBiosfera ja inverteix Els quatre consells comarcals acorden destinar 800.000 euros a noves infraestructures i equipaments turístics

Gustau Moreno TORTOSA Els quatre consells comarcals de les Terres de l’Ebre han presentat aquest mes d’agost les actuacions que es duran a terme amb el projecte Xarxa EbreBiosfera. Un programa d’inversions que ha estat aprovat i subvencionat amb 462.000 euros per la Direcció General de Turisme, amb motiu de la reversió de la taxa turística. En aquest sentit, la Xarxa EbreBiosfera contempla diferents accions que es duran a terme al Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta, i que ascendeixen a 800.000 euros, ja que la Diputació de Tarragona també farà una aportació de 240.000 euros. La resta dels diners, entre 20.000 i 30.000 euros, seran assumits pel Consell Comarcal del Baix Ebre i per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. “És un projecte global de millora de la infraestructura turística; tímid en relació a totes les necessitats que tenim, però que ha de ser important i que ha de tenir continuïtat en el temps”, va valorar el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler.

A tot el territori Són inversions com la senyalització d’un anell viari turístic entre Sant Carles de la Ràpita i Amposta; la construcció d’un nou embarcador fluvial a Tortosa, al costat del pont de la via verda; i l’adequació dels senders GR-92, a la costa del Baix Ebre, i GR-99, a la Ribera d’Ebre. A més, altres actuacions que s’engloben en el primer projecte Xarxa EbreBiosfera són la millora de l’accessibilitat, mobilitat i il·luminació de

la Via Verda; els projectes de museïtzació del Consell Consell Comarcal del Baix Ebre, i la creació d’una pàgina web per la marca EbreBiosfera, on hi figuraran tots els productes turístics del territori.

També s’ha inclòs la millora de les platges i senyalització turística de l’Ametlla de Mar, amb una progra pilot de fer una ‘smart beach’, per reduir la despesa energètica a través de les noves tecnologies. Totes aquestes actuacions hauran d’estar finalitzades abans del 31 de desembre del 2015, i seran promogudes i executades pel Consell Comarcal del Baix Ebre amb la coordinació de la resta de consells comarcals. De fet, el delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, va voler destacar que es tracta de “la primera gran subvenció” que rep el territori sota la marca EbreBiosfera, i que ha estat possible gràcies a la unió de les quatre comarques. Xavier Pallarès també va remarcar que aquest ha esta un dels projectes escollits per la Generalitat, tot i que hi havia força propostes d’arreu del país: “Aquesta subvenció no s’ha donat a projectes petits, sinó d’una certa envergadura; hem estat capaços de posar-nos d’acord a través dels consells comarcals, i també de premiar des del Govern aquest projecte il·lusionant que es diu EbreBiosfera”. “Els primers diners per als ebreescèptics ja arriben a través d’aquesta subvenció”, va concloure Pallarès.

Per la seua banda, el vicepresident de la Diputació, Pere Panisello, va subratllat que aquest ens supramunicipal no podia deixar de col·laborar en un projecte tan rellevant per a les comarques de l’Ebre.

L’anell viari turístic Amposta-la Ràpita i el nou embarcador fluvial de Tortosa, alguns projectes destacats

Soler va presentar els projectes de la Xarxa EbreBiosfera. // FOTO: CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE.

Joan Martín Masdéu: “Anar tots a una és l’única manera de desenvolupar la Reserva de la Biosfera”

El president del Montsià, Joan Martín Masdéu. // M.V.

La presentació de les actuacions de la Xarxa EbreBiosfera va fer-se durant la reunió periòdica que realitzen els presidents i gerents dels quatre consells comarcals de l’Ebre. En aquesta trobada també es van tractar de les possibles accions del projecte Treball a les 7 Comarques. Un programa en què participen les quatre comarques de l’Ebre, i que el 2015 es podria ampliar a més comarques del país. A banda, també es va parlar de la posada en funcionament del nou Consorci de Políti-

ques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE), l’organisme que ha de gestionar la Reserva de la Biosfera. “El COPATE es va idear pensant en les quatre comarques alhora i en totes les sensibilitats, pensants que hem d’anar tots a una perquè és la única manera d’optimitzar recursos i de desenvolupar el tema de la Reserva de la Biosfera. Hi ha moltes expectatives i molt d’empresariat pendent de l’EbreBiosfera” va dir el president del Montsià, Joan Martín Masdéu.

cop d’ull

4 // Setembre2014

PORTADA POLÍTICA

La Generalitat deixa els ajuntaments sense 11 milions en ajuts per fer obres a l’Ebre Els socialistes es rebel·len contra la derogació del PUOSC d’obres, i acusen el govern de CiU d’afeblir el món local

La pèrdua de les subvencions afecta projectes com el centre turístic del Baix Ebre o el parc del Castell de Tortosa

Gustau Moreno TORTOSA Els ajuntaments de les Terres de l’Ebre perdran més d’11 milions d’euros en ajuts del nou Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), després que la Generalitat haja decretat la derogació del decret d’obres. Així ho va denunciar el diputat provincial i candidat del PSC a Amposta, Francesc Miró, tot recordant que el govern català havia aprovat el PUOSC al desembre passat, amb dos anys de retard. “Els ajuntaments havíem previst obres de millora de l’entramat urbà, dels carrers dels nostres pobles, obres completament necessàries, totes sostenibles”, va explicar Miró.

Per tant, els ajuntaments havien fet una previsió en els seus pressupostos, ja que es tracta d’actuacions que van lligades a les subvencions que arriben de La urbanització del parc del Castell de Tortosa, un dels espais més degradats del nucli antic, és un dels projectes que s’havien inclòs en el PUOSC, amb una subvenció de 390.000 euros. // FOTO: GUSTAU MORENO.

El PSC avisa que la mesura pot suposar una “desinversió” de 15 milions d’euros Els pobles renunciaran a alguns dels projectes la Diputació de Tarragona i amb la partida pressupostària en ca-

dascun dels municipis.

Miró va insistir que, en xifres globals, la mesura pot suposar una desinversió de més de 15 milions d’euros, perquè els ajuntaments deixaran de fer aquestes obres si no troben finançament. “El govern de CiU, amb ERC donant-li suport, no només no compleix la seua paraula, sinó que actua de forma irresponsable”, va dir Miró: “El PUOSC era una mesura clau

per activar l’economia de les Terres de l’Ebre”.

Projectes afectats La derogació de les subvencions per a obres que ajuntaments i consells comarcals havien inclòs en el PUOSC afecta projectes tan importants com el Centre d’Innovació i Desenvolupament Turístic que el Consell Comarcal del Baix Ebre ha començat a construir a Delte-

bre. Amb un pressupost de més de 613.000 euros, l’ens comarcal hauria rebut una subvenció de més de 276.000 euros. De la mateixa manera, el Baix Ebre també perdrà un ajut de 79.200 euros per finançar una part important del centre d’interpretació de la Via Verda que es vol fer a l’estació de Benifallet.

D’altra banda, Tortosa perdrà més d’un milió d’euros en ajuts.

L’Ajuntament hauria rebut més

de 390.000 euros per a la urbanització del parc del Castell i del carrer Costa de Capellans, un dels espais més degradats del nucli antic. Una subvenció que hagués servit per costejar una part dels 671.471 euros del projecte, dins del 2014.

Al Montsià, cal destacar els 253.000 euros que perdrà Amposta per rehabilitar la xemeneia del Molí d’Adell i actuar en el seu entorn. També els més de 237.200 euros per urbanitzar el carrer de Terol, l’aparcament i el carrer de França. A la Ràpita, el consistori hauria rebut 450.000 euros per implantar i rehabilitar serveis urbanístics en trams dels carrers Constància i de Sant Isidre, i de l’avinguda de la Constitució. Tampoc arribaran al Montsià els 459.000 euros per remodelar l’edifici de l’Ajuntament de Santa Bàrbara.

A la Ribera d’Ebre, la subvenció més important eren els 250.000 euros de Móra d'Ebre per condicionar el camí Hortes des de l’N-420. També cal destacar els més de 204.000 euros de Flix per arranjar el carrer del Molí. Finalment, a la Terra Alta, Arnes perd 200.000 euros per urbanitzar diferents carrers. També Batea deixarà de tenir dues subvencions de més de 98.000 i 78.200 euros, respectivament, per renovar els carrers del nucli antic i la plaça d’Espanya, la Botera I. La capital comarcal, Gandesa, perdrà més de 276.000 euros per recuperar la zona delimitada pels carrers d’Horta, Santa Maria i la Presó.

POLÍTICA

Luz: “Posem el comptaquilòmetres a zero” Gustau Moreno TORTOSA / GANDESA Dos alcaldes de CiU de les Terres de l’Ebre han lamentat que la Generalitat haja derogat les subvencions per obres del PUOSC. Però tant l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, com l’alcalde de Gandesa, Carles Luz, van assenyalar que entenen les raons del govern català, per la mala situació de les finances de la Generalitat. En el

cas de tot el municipi de Tortosa, que deixarà de rebre més d’un milió d’euros en ajuts, Bel va afirmar que no està content, i va explicar que l’Ajuntament ha intentat adaptar les seues inversions i buscar altres vies de finançament, com ha passat amb les obres de l’espai polivalent dels Reguers. De fet, va afegir-hi que a Tortosa fa mesos que treballen per tirar endavant els diversos projectes sense aquests recursos. Bel també va afirmar

que el PSC haurien d’ehaver estat “més curosos” gestionant els recursos de la Generalitat.

Per la seua banda, també l’alcalde de Gandesa va confirmar que el seu ajuntament no podrà emprendre els projectes previstos en el PUOSC. Luz va assenyalar que ha seguit de molt a prop el procés, ja que forma part de l’Associació Catalana de Municipis i de la Comissió de Cooperació Local de Catalunya. Però va remarcar que la Generalitat

travessa una situació molt complicada, a causa del deute per pagar els anteriors PUOSC. De fet, va recordar que la Terra Alta encara té pendent d’executar el PUOSC del 2011, perquè no té garanties de cobrar-lo. Així, va dir que comprèn la decisió de la Generalitat i que fins i tot la comparteix, per poder sanejar les finances del Govern i poder plantejar un nou PUOSC al 2016.

“Prefereixo posar el comptaquilòmetres a zero”, va dir Luz.

Una imatge d’arxiu de Carles Luz. // FOTO: CANAL 21 EBRE.

cop d’ull

Setembre2014 // 5

PORTADA POLÍTICA

95 ajuntaments i entitats, amb el Pacte pel Dret a Decidir L’acord promogut per Òmnium destaca que l’Ebre és la cruïlla dels Països Catalans

Gustau Moreno TORTOSA El Pacte pel Dret a Decidir de les Terres de l’Ebre ja ha aconseguit aplegar unes 95 associacions, entitats i ajuntaments del territori. La signatura del pacte es va fer el 25 de juliol a l’auditori Felip Pedrell de Tortosa, amb motiu d’un acte presidit per la presidenta d’Òmnium Cultural, Murial Casals. A més, també hi eren presents la presidenta d’Òmnium a les Terres de l’Ebre, Dolors Queralt, i els representants comarcals del pacte: Anton Monner (Terra Alta), Marc Mur (Ribera d’Ebre), Victòria Almuni (Montsià) i Josep Bayerri (Baix Ebre).

Queralt va ser l’encarregada de llegir el manifest, en què es va posar de manifest que les Terres de l’Ebre, “com a territori que forma part de la pluralitat de territoris que componen Catalunya i com a cruïlla dels Països Catalans, ha sigut, és i serà part activa en la lluita pels drets i llibertats dels catalans i les catalanes”. També es va remarcar que el territori afronta els reptes presents i futurs des de la pluralitat, la democràcia, la cohesió i la inclusió.

El manifest també recull que les entitats i ajuntaments que han signat el Pacte Territorial pel Dret a Decidir es comprometen a dur a terme una orientació general del procés, per fer efectiva la consulta sobre el futur polític de Catalunya. També a crear un espai de debat i diàleg permanent sobre el dret a decidir; facilitar el debat democràtic que comporta l’exercici del dret a decidir, garantint que el dret a ser consultat comporte també el dret a defensar la posició que cadascú considere més convenient; recollir les propostes que emanen de la societat

civil i dels seus agents i institucions per enriquir el procés de l’exercici del dret a decidir; difondre i garantir els valors democràtics del dret a decidir com a expressió i fonament de la participació ciutadana directa en els afers col·lectius de gran transcendència; garantir la participació i la coordinació dels diferents actors a favor del dret a decidir; i per últim, a fer pedagogia i explicar el dret a decidir i la celebració de la consulta, i proposar i impulsar els mecanismes i accions necessaris perquè el debat sobre el futur de Catalunya arribe arreu de la societat catalana.

La cloenda de l’acte va anar a càrrec d’un dels membres ebrencs del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), el flixenc Marcel Guiu, i també per Muriel Casals. La presidenta d’Òmnium va afirmar: “Treballar junts pel nostre futur ens fa feliços en el present”, tot afegint-hi que cal “seguir treballant plegats per poder votar el pròxim 9 de novembre”.

Ventura signa la carta Per la seua banda, la diputada ebrenca Núria Ventura (PSC) ha signat la carta que la plataforma Moviment Catalunya ha escrit al president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol. La plataforma agrupa alguns dels socialistes crítics com Maria Geli, Pia Bosch, Antoni Castells, Jordina Freixanet, Jordi Martí, Núria López o la mateixa Ventura. N’ha quedat fora l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, impulsor de Moviment Catalunya i actual president del PSC. En la carta reclamen poder entrar al Pacte Nacional pel Dret a Deciri, per ser la veu del “socialisme catalanista” que està “inequívocament compromès” amb la consulta del proper 9 de novembre.

La signatura del Pacte Territorial pel Dret a Decidir va fer-se a l’auditori de Tortosa. / Foto: ÒMNIUM CULTURAL.

cop d’ull

6 // Setembre2014

PORTADA 9N2014

TORTOSA

80 autocars ebrencs a la ‘V’ Els manifestants de les Terres de l’Ebre tenen assignats els trams 1 i 2 a Barcelona Gustau Moreno TORTOSA La regional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a les Terres de l’Ebre té previst mobilitzar uns 80 autobusos per la realització de la ‘V’ humana de Barcelona, aquest Onze de Setembre. La coordinadora de l’ANC al territori, Irene Fornós, ha destacat que el tram 2 de la ‘V’ de la Diada és un dels 73 trams que més ràpidament s’ha anat omplint. I és que, a diferència del que va passar l’any passat amb la cadena humana per la independència, les Terres de l’Ebre estan responent força bé a la crida de l’ANC. Amb tot, Fornós ha volgut fer una nova crida a la mobilització per inscriure’s i participar en l’acte de l’Onze de Setembre a Barcelona, ja que del seu èxit també dependrà, en bona mesura, l’èxit de la consulta del 9 de novembre.

Fornós ha detallat que l’ANC ha reservat 80 autobusos per a les Terres de l’Ebre, i que els

han repartit per totes les assemblees territorials. Des de Tortosa, per exemple, sortiran un mínim de sis autocars.

Mentrestant, el col·lectiu s’ha abocat a la campanya ‘Ara és l’hora’, que busca convèncer els indecisos, i les territorials de l’Assemblea estan realitzant diversos actes i xerrades per escalfar motors abans de la Diada. És el cas de l’assemblea local d’Ulldecona, que ha organitzat un concert independentista aquest 30 d’agost.

De la mateixa manera, Flix per la Independència va organitzar el 15 d’agost un mosaic amb lletres humanes, tot coincidint amb la popular Festa del Riu, durant les festes majors de la població. A més, Aldover per la Independència va programar una xerrada-col·loqui el 22 d’agost, amb el títol ‘El futur de les pensions i les ajudes agràries a la Catalunya independent’. La conferència va anar a càrrec de Jordi Romeva, membre de la sectorial de jubilats de l’ANC i col·laborador del Cercle Català de Negocis.

L’Assemblea Nacional Catalana vincula la resposta de l’11-S a la consulta del 9-N

La Comissió 11 de Setembre a les Terres de l’Ebre ha convidat el docent balear Jaume Sastre a participar en la Marxa de Torxes per la Independència que es farà el proper 10 de setembre a Tortosa. Sastre, que ha estat un dels impulsors de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears, va protagonitzar una vaga de fam durant 40 dies per pressionar el president del govern balear, José Ramón Bauzá, a negociar amb la comunitat educativa l’aplicació del decret de bilingüisme, i en defensa d’una educació digna i en català. La Comissió 11 de Setembre està formada pel

El lema de la Marxa de Torxes d’enguany serà ‘Ara és l’hora de decidir-ho tot’

Irene Fornós és la coordinadora de l’ANC a l’Ebre. // FOTO: G.M.

Planta l’Estelada, per les festes de la Cinta L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) hissarà una estelada a la plaça del Bimil·lenari, una de les entrades a la ciutat de Tortosa. Finalment, la plantada de la senyera independentista serà el 5 de setembre, amb motiu d’un acte que s’ha inclòs al programa de les festes de la Cinta. L’emplaçament escollit està carregat de simbolisme, ja que la plaça del Bimil·lenari de Tortosa, a l’autovia de l’Aldea, enllaça amb el pont del Mil·lenari de Catalunya. En l’assaig de la ‘V’ humana

Marxa de Torxes amb el docent balear Jaume Sastre

entre Jesús, Tortosa i Roquetes, el 21 de juny passat, ja es va col·locar una senyera al monument de la plaça Corona d’Aragó, però algú la va despenjar. Per això, ara la intenció de Tortosa per la Independència és hissar l’estelada en un pal ben alt, com s’ha fet en altres poblacions del país, perquè la senyera estiga més segura.

De fet, no és la primera vegada que un acte de l’ANC s’inclou al programa de festes de Tortosa. El 2013 es va fer una assaig de la cadena humana amb unes 1.500

persones enllaçant el pont de l’Estat i l’antic pont del ferrocarril, com a prèvia de la Via Catalana per la Independència.

Enguany, l’acte ‘Planta l’Estelada’, que servirà per escalfar motors de cara a la ‘V’ humana de Barcelona, començarà a les vuit del vespre a la plaça del Bimil·lenari, amb música i una baldanada popular.

Com l’any passat, el grup PxC ha dit que no participarà institucionalment en les festes de la Cinta. La plataforma Societat Civil Catalana també ha rebutjat l’acte.

Antònia Ripoll llegirà el manifest de l’acte Casal Popular Panxampla, Arran Terres de l’Ebre i del Sénia, l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, el casal Aixumara, l’associació Camí de Sirga de Tivenys, l’associació Soldevila de Campredó i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Serà la setena edició de la Marxa de Torxes a les Terres de l’Ebre, i portarà per lema ‘Ara és l’hora de decidir-ho tot!’.

L’acte també comptarà amb la col·laboració del grup Riu en So, que hi oferirà una actuació musical amb le seues cançons compromeses amb el territori. La Marxa de Torxes començarà a les 20.30 hores des del castell de la Suda, i després recorrerà els carrers del nucli antic i del centre de Tortosa fins a la plaça on es llegiran els parlaments. L’encarregada de llegir el manifest serà Antònia Ripoll, professora de l’Escola d’Art d’Amposta.

L’any passat, més d’un miler de persones van recórrer Tortosa amb torxes i estelades, “per la llibertat dels Països Catalans i per la justícia social”. G.M.

cop d’ull

Setembre2014 // 7

PORTADA POLÍTICA

CAS PUJOL

CiU: refundació o regeneració?

L’esclat del cas Pujol provoca reaccions enfrontades a CiU de les Terres de l’Ebre

Gustau Moreno TORTOSA La confessió de Jordi Pujol que durant 34 anys ha amagat diners a l’estranger també ha remogut la consciència de CiU a les Terres de l’Ebre. Un cop que el 25 de juliol va esclatar el cas Pujol, l’alcalde de Tortosa i senador de CiU per Tarragona, Ferran Bel, va demanar una “reacció contundent” i la “refundació” de Convergència.

Bel va recordar que ell sempre havia volgut diferenciar entre el president i el seu entorn, però va afegir que aquest cas ha fet mal a la figura de Pujol i a la seua formació política, però sobretot a la institució de la Generalitat i al país que va

representar durant tants anys.

Segons Bel, el que toca fer ara és una “renovació integral” de la direcció del partit, per no perjudicar el procés iniciat cap a l’estat propi. L’alcalde tortosí va afegir-hi que hi ha partits i mitjans que voldrien utilitzar la confessió de Pujol per afectar negativament el procés català.

A Bel li provoca la mateixa “repugnància” la confessió de Pujol com els atacs que està rebent CiU per part d’altres partits. Sense citar-la directament, l’alcalde de Tortosa es referia a les “lliçons” de la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, a qui va recordar que té extresorers i exministres a la presó.

Així, Bel va defensar la necessitat de poder celebrar la con-

L’alcalde de Tortosa es mostra contundent i reclama la “renovació integral” del partit sulta del 9 de novembre, i va insistir en la necessitar de refundar CiU. Segons va dir, el “veritable punt d’inflexió per a CiU és ara, ja que es tracta d’un moment històric”.

Per la seua banda, l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, també es va mostrar afectat per la confessió de Pujol. Però va remarcar que encara una mica més de perspectiva en el temps, per poder diferenciar aquesta qüestió personal i la seua trajectòria com a president de la Generalitat durant 23 anys. Així, Ferré va recordar que l’etapa de Pujol va permetre assolir el màxim nivell de progrés i d’autogovern per a Catalunya. A més, Ferré va evitar parlar de “refundació”, ja que el que més necessita CiU

és una “regeneració”. Així, l’alcalde d’Amposta va destacar la solidesa del lideratge d’Artur Mas, tant al capdavant de la federació com de la Generalitat.

Finalment, l’alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, va afirmar que la confessió de Pujol no hauria d’afectar ni la refundació de CiU ni el procés català. Luz va manifestar la seua “consternació” i “decepció”, però va voler marcar una línia de separació entre un assumpte particular i el funcionament de CiU. Així, també aposta per la “refundació” del partit i per tancar una etapa, sense que això puga afectar la vocació de servei a la gent de Catalunya i el procés cap a l’estat propi.

Forcadell: “Una bona notícia per al procés” La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), la xertolina Carme Forcadell, va afirmar des de Gandesa que la confessió de Jordi Pujol és “una bona notícia” per al procés cap a la independència. “Com més coses surtin, millor. Si no fem net, no podrem construir un país nou”, va remarcar. Forcadell va fer aquestes declaracions durant la segona Diada Independentista de la Terra Alta, 24 hores després de fer-se públic el comunicat de Pujol. Durant el mateix acte, el secretari de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcalde de Flix, Marc Mur, va mostrar “sorpresa i una certa decepció” davant de la confessió de Pujol. Però segons Mur, tot plegat no hauria de perjudicar el procés independentista. G.M.

cop d’ull

8 // Setembre2014

O OPINIÓ

CONFIDENCIAL: PUJOL I EL MINITRANSVASAMENT LA CASUALITAT va fer que la primera reaparició pública de Jordi Pujol, després del seu comunicat del dia de Sant Jaume, fos amb un article a la premsa sobre la gestació del minitransvasament d’aigua de l’Ebre a Tarragona. Sis dies després de la seua confessió de frau fiscal, Pujol hi va aparèixer el 31 de juliol amb l’article ‘Com es va gestar’, en el suplement ‘25

anys de minitransvasament’ que va distribuir Diari de Tarragona. I és que Pujol va ser l’encarregat de prémer, el 31 de juliol de 1989, el botó de la planta potabilitzadora de l’Ampolla que obria l’aixeta de l’aigua de l’Ebre.

Després de recordar la situació límit d’escassedat i de salinitat de l’aigua potable al Camp de Tarragona i el Baix Penedès, a l’article Pujol també reme-

mora la visita que va fer-li l’any 1981 el tortosí Antonio Faura, diputat per la UCD al Congrés dels Diputats. Segons Pujol, Faura creia que es podria trobar “una solució que fos bona i acceptable pels regants i en general per les comarques de l’Ebre, i que permetés un transvasament limitat, és a dir, no un gran transvasament a totes les conques internes de Catalunya”.

I al segon mandat, Bel ha oblidat Ferreries

Jaume Solé Purcalla SECRETARI GENERAL DEL PP DE TORTOSA

LA SOCIETAT OCCIDENTAL, generalment, està obsessionada pels resultats a curt termini, per la satisfacció immediata dels desitjos. Aquesta actitud queda plasmada als programes electorals de la gran majoria de partits polítics, que acaben prometent coses que en quatre anys són materialment impossibles de realitzar, per molta voluntat que hi posis i per molt que t’hi esforcis. Després, quan veiem que les promeses no es compleixen ni els nostres desitjos no es realitzen, arriba el moment de rendir comptes.

LA MEUA CRÍTICA, però, no es fonamenta en el curt termini.

S’està esgotant el segon mandat del govern convergent de Ferran Bel i, per tant, vuit anys són suficients per tenir una visió ampla i clara dels canvis ocorreguts, tant per a bé com per a mal. Precisament, ara em ve a la memòria aquelles llargues caminades, que el llavors candidat a alcalde es permetia pel barri de Ferreries.

Recordo totes aquelles promeses electorals, les xerrades amb veïns, els discursos i els constants atacs

a Joan Sabaté per la seva gestió a l’alcaldia.

COM AVEÍ DE FERRERIES, seria un hipòcrita si no agraís a l’actual govern la rehabilitació de l’antic mercat per convertir-lo en l’actual Centre Cívic de Ferreries, una de les reivindicacions més antigues de l’associació de veïns. Però sens dubte, les dos actuacions més importants, realitzades al voltant del barri de Ferreries, són la rehabilitació de la façana fluvial i l’ampliació de la Via Verda, amb la incorporació de l’antic pont del ferrocarril. Dos obres finançades i executades per l’actual govern estatal del Partit Popular, tot i que a la propaganda electoral de CiU ens vulgui fer creure que són una obra eminentment municipal.

LA REALITAT DEL BARRI és molt diferent a la que fa vuit anys ens va vendre CiU. Aquella aposta per Tortosa com a “destinació turística esportiva”, amb l’estadi i les piscines com a centre neuràlgic de l’esport tortosí, s’ha esfumat. A canvi, ens hem quedat amb un grapat de runes i ferros

rovellats que contribueixen diàriament a la depreciació del barri.

No sols afectant a la convivència veïnal, sinó perjudicant tota l’activitat comercial que hi havia al voltant. Ferreries està bruta, deixada, descuidada i oblidada per l’actual

“

Ens hem quedat amb un grapat de runes i ferros rovellats ” govern municipal de CiU. Amb tot, l’última agressió al barri ha vingut provocada per la instauració de zones blaves al voltant dels edificis i oficines públiques o d’interès com l’ambulatori, l’Aliança, l’oficina d’Hisenda o la de BASE, instituts i equipaments esportius...

La situació d’asfíxia comença a ser

insuportable per un barri que està morint lentament. Només cal veure la falta d’il·luminació, l’estat de les voreres, la situació lamentable en la que es troben alguns equipaments urbans...

AQUELLS DIES en què Ferran Bel i el seu equip es passejaven per Ferreries amb un somriure d’orella a orella s’han acabat.

Aquelles visites especulatives, que s’aprofitaven de l’obsessió del ciutadà pels resultats a curt termini, han deixat pas a la crua realitat. I la realitat és ben evident a cada carrer i a cada casa de Ferreries: estem relegats i arraconats per la política municipal. Sols les obres estatals abans esmentades han donat una mica d’aire fresc al barri, però no són suficients. Hem de treballar tots plegats per tornar a situar Ferreries al lloc que es mereix. Durant quatre anys CiU ens va vendre un barri modern, a l’altura d’una ciutat com Tortosa.

Però, al segon mandat, Ferran Bel va descansar i sense haver conclòs cap de les seves tasques, es va oblidar de Ferreries (almenys fins que tornin a haver-hi eleccions).

Les nostres prioritats: pressupostos participatius LES COSES ESTAN CANVIANT, d’això no hi ha dubte. Malgrat que els vells polítics, que no els polítics vells, encara continuen defensant que es pot governar com sempre, el cert és que el conjunt d’esdeveniments que estan sacsejant la nostra societat no deixa marge per a cap altra mena d’interpretació.

Ningú pot negar que estem vivint un moment singular al nostre país, un moment en què el conjunt de ciutadans i ciutadanes reclama una major participació en la vida pública. Una voluntat de decidir que no es pot quedar només en la determinació de si volem o no pertànyer a l’Estat espanyol; ni tan sols, sigui quin sigui el resultat de la incerta consulta, en quin model d’estat volem viure. ÉS PER AIXÒ que creiem que és l’hora de transformar el sistema de dalt a baix. I en aquesta dinàmica de canvi els ajuntaments, com els ens de decisió més propers als ciu-

tadans, tenen molt a dir. Transformar el sistema implica aventurarse a canviar les anquilosades formes de prendre decisions per unes més dinàmiques, incloents i, per què no, agosarades. L’aposta decidida del PSC de Tortosa pels pressupostos participatius està en aquesta línia. Pensem que podrien ser un element enriquidor en la presa de decisions de l’Ajuntament, tot revestint-les d’una democratització inqüestionable.

ELS PRESSUPOSTOS participatius impliquen que aquells que viuen en una ciutat puguin decidir en què volen gastar els seus impostos, incrementant exponencialment la qualitat de la presa de decisions en un procés en què els ciutadans i les ciutadanes passen de ser simples observadors dels esdeveniments i les resolucions preses, a convertir-se en protagonistes actius d’allò que passa a la ciutat.

Aquesta proposta, articulada ja en

molts ajuntaments del país, permet que siguin totes les persones d’un municipi les que decideixin quines són les prioritats, què és allò que ha de vertebrar la vida municipal, i quines despeses han de ser prioritàries, retornant el poder al poble.

Els pressupostos participatius són una forma d’entendre la democràcia que cerca que els propis ciutadans s'impliquin en política, per defensar el que és de tots. És just i necessari que els veïns i veïnes de Tortosa, que són els que millor coneixen les necessitats dels barris, decideixin com s’han de distribuir els limitats recursos. Defensem que aquesta és la base d'una veritable democràcia participativa en la que hem de cercar, entre tots i totes, solucions per les nostres necessitats i desitjos.

ELS AVANTATGES de la nostra proposta són considerables. A més d’aconseguir una major transparència, eficiència i eficàcia en la

gestió municipal, ens permetrà configurar un debat públic sobre en què es gastaran els nostres impostos, fomentant la reflexió activa i la solidaritat d’uns veïns i veïnes que tindran l'oportunitat de conèixer i dialogar sobre els problemes i demandes de la resta, configurant una magnífica àgora ciutadana. La nostra proposta és l'oportunitat de convertir les decisions preses en els despatxos polítics, moltes vegades amb una sordesa i miopia preocupants, en un actiu mecanisme de participació ciutadana de la política municipal. Una participació que ha de tenir com a finalitat construir una societat més justa i igualitària, on ciutadans i ciutadanes responsables tinguin l’oportunitat de decidir en què gastar els seus diners, i on els polítics, ara sí que nous, puguem fer pedagogia de com gestionar de manera responsable allò que és de tots, demostrant que una altra manera de fer política, a Tortosa, és possible!

Enric Roig PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC I CANDIDAT A L’ALCALDIA DE TORTOSA

cop d’ull

Setembre2014 // 9

Edita: Doble Columna, s. l.

Av. Remolins 24 - TORTOSA Tel. 977 58 80 32 premsa@uncopdull.com www.uncopdull.com Cop d’Ull només expressa la seua opinió en els editorials. Els articles publicats exposen el punt de vista dels autors.

La direcció de la empresa Doble Columna, s.l. declina tota responsabilitat vers els comentaris dels seus col·laboradors.

SERÀ NOTÍCIA EL DELEGAT de la Generalitat ha recollit la petició feta per l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre (veure pàgina 24), perquè es faci a fons un estudi del pantà.

Xavier Pallarès ha anunciat que, a partir d’aquest mes

de setembre, ha de convocar una reunió entre l’Agència Catalana de l’Aigua i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, a més del mateix Ajuntament riba-rogenc. L’objectiu: millorar el control de l’aigua.

Dipòsit Legal:

T-52/95 Amb el suport:

Director Gerent: Albert Roda Director: Gustau Moreno Directora Adjunta: Cinta Bonet Redacció: Cinta Bonet, Gustau Moreno, Judit Brú, Sílvia Alarcón Disseny : Claudio Ena, Jordi Aljarilla Imatge: Eduardo Bertolín, Manolo Velázquez Col·laboradors: Enric Bayerri, Jaume Querol Administració: Noelia Castillo Comercials: Maria José Vicente, David Fornós

ENVIA’NS ELS TEUS ARTICLES D’OPINIÓ premsa@uncopdull.com

CARTES AL DIRECTOR cartes@uncopdull.com

OPINIÓ

EDITORIALS

L’Onze de Setembre i la vegueria de l’Ebre

L

‘Onze de Setembre es commemora el Tricentenari de la caiguda de la ciutat de Barcelona davant de les tropes borbòniques. Per la Diada Nacional de Catalunya, precisament a Barcelona, hi ha convocada la ‘V’ humana amb què l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural volen omplir els carrers de gent, com a pas previ per poder omplir les urnes amb motiu de la consulta del 9 de novembre. El compromís del govern de CiU és convocar la consulta i posar les urnes, tal i com li demana ERC, primer partit de l’oposició però el seu soci al Parlament.

posar les urnes i que la gent de Catalunya puga votar és convocar unes eleccions plebiscitàries, i que CiU i ERC, o com a mínim CDC i ERC, puguen fer una llista unitària a

EbreBiosfera, un projecte per a tot el territori

EL 5 DE SETEMBRE, als Reials Col·legis de Tortosa, s’inaugura l’exposició ‘De la Vegueria al Corregiment’, una producció dels quatre arxius comarcals per commemorar el Tricentenari 17142014 a les Terres de l’Ebre. Una mostra de cartografia històrica amb mapes d’entre els segles XVII i XVIII, per recordar què va ser la vegueria de l’Ebre i, a partir del Decret de Nova Planta del rei Felip V, el nou corregiment de Tortosa, el 1716.

Un bon moment per recordar que la sentència del TC del juliol del 2010, que va retallar l’Estatut de Catalunya, també va tancar la porta de manera molt contundent a la creació de la vegueria de les Terres de l’Ebre. En aquests quatre anys, els sectors polítics i socioeconòmics del territori han anat apaivagant aquesta reivindicació històrica. Ara l’Ebre hauria de poder recuperar l’aspiració de tornar a tenir la vegueria, 300 anys després.

Vegueria de l’Ebre, 2016?

La sentència de l’Estatut també va tancar la porta a la vegueria. En aquests quatre anys, els sectors polítics i socioeconòmics de les Terres de l’Ebre han apaivagat aquesta reivindicació històrica

PERÒ EL GOVERN de l’Estat ja ha anunciat que portarà al Tribunal Constitucional (TC) la impugnació de la Llei de Consultes i el decret que fixarà la data. El PP vol bloquejar la consulta i es produirà un xoc de legitimitats, la del Parlament de Catalunya contra la de les institucions espanyoles.

Davant d’això, una opció per

favor de la independència.

ERC, però, posa com a condició que la nova coalició assumisca el compromís de fer una Declaració Unilateral d’Independència. En qualsevol cas, aquest és un escenari que pocs volen avançar, ja que primer cal anar cremant etapes i veure si el PP acaba autoritzant algun tipus de consulta, pel 9N o després.

ELS QUATRE CONSELLS comarcals de les Terres de l’Ebre han presentat el primer programa d’actuacions que duran a terme dins del projecte Xarxa EbreBiosfera, amb un pressupost total de 800.000 euros. Amb aquests diners, els primers que arriben per desenvolupar el projecte de la Reserva de la Biosfera, es faran algunes infraestructures i equipaments turístics que el territori necessitava. Inversions a les quatre comarques, com ara la senyalització turística de l’anell viari entre Sant Carles de la Ràpita i Amposta, el

nou embarcador de la Via Verda a Tortosa, la millora de la via cicloturista al Baix Ebre i a la Terra Alta, o l’adequació dels senders GR-92, a la costa del Baix Ebre, i GR99, a la Ribera d’Ebre.

EL PROJECTE de la Reserva de la Biosfera, per tant, ha englobat des d’un principi les quatre comarques de l’Ebre. Part de la Ribera d’Ebre va quedar fora del reconeixement de la Unesco, però és important que a l’hora de treballar conjuntament s’estiga fent sense aixecar fronteres a l’interior del territori.

Memòria històrica a la ciutat de Tortosa L’AJUNTAMENT tortosí ha fet un homenatge a qui va ser alcalde durant la Guerra Civil. Una placa recorda que fa 75 anys Josep Rodríguez va ser afusellat per la dictadura franquista, i l’Ajuntament li concedirà la medalla Pugna Pro Patria Dertosa. En els darrers anys, Tortosa ha

avançat molt en termes de memòria històrica i democràtica: també va recordar les víctimes dels bombardejos amb una placa al pont del tren, i abans amb una gran exposició al Museu.

Seria molt saludable reobrir el debat sobre el monument de la Batalla de l’Ebre.

EL MUR Xavier Pallarès

Rhamsés Ripollés

Vladímir Putin

Andreu Martí

Joaquim Palladella

DELEGAT DE LA GENERALITAT A L’EBRE

ALCALDE DE MORELLA

PRESIDENT DE RÚSSIA

ALCALDE DE L’AMETLLA DE MAR

ALCALDE DE BATEA

La Delegació de la Generalitat a les Terres de l’Ebre ha actuat amb celeritat i eficàcia durant la crisi per l’aparició de la taca a l’embassament de Riba-roja. Pallarès es va posar al peu del canó.

L’Ajuntament de la capital dels Ports ha commemorat amb èxit els 600 anys de les Converses de Morella. El programa d’actes ha tingut un gran impacte cultural, turístic i econòmic per a la ciutat.

El veto de Rússia als productes agroalimentaris de la Unió Europea afectarà negativament les exportacions de la fruita dolça de la Ribera d’Ebre i dels cítrics del Baix Ebre i el Montsià. Efectes col·laterals.

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha decidit presindir dels serveis de la polèmica consultora Efial, i assumirà el control de La Cala Gestió amb recursos propis. L’acord s’ha pres sense fer soroll.

L’Ajuntament de Batea ha inaugurat el seu nou Centre d’Interpretació sobre el món de la vinya, el vi i el patrimoni històric. Un equipament modern que ja es va poder visitar durant la III Festa del Vi.

cop d’ull

10 // Setembre2014

OPINIÓ

El dret a decidir de les Terres de l’Ebre CREC QUE EL DRET A DECIDIR forma part de la persona humana i dels pobles. Podem decidir on volem viure, si volem estudiar o treballar, si volem casar-nos o estar solters, hi ha moltes possibilitats.

Josep Baubí PERIODISTA

LES PERSONES, igual que els pobles, tenim el dret a decidir què volem ser i com volem viure, encara que la vida t’obliga a moltes coses que no t’agraden. Que ningú em catalogui políticament, perquè s’equivocarà.

ARA QUE ES PARLA molt de la consulta del 9-N i del dret a decidir, estic totalment d’acord que els catalans podem decidir el nostre futur.

L’Estat espanyol és una fàbrica d’independentistes. Si no mos volen, marxem i ja està, encara que jo personalment no ho veig gens clar.

ENTENC QUE A CATALUNYA no se la respecta i ens estan fotent canya per tot arreu.

Penso, i pensar i opinar és lliure després de 40 anys de dictadura, que no s’ha de tindre temor a dir el que penses, agradi o no. Catalunya reclama, almenys una part dels habitants, la independència i el dret a decidir el seu futur, d’acord.

ELS TUITS

SI VOLEM EL DRET A DECIDIR de Catalunya, jo també vull el dret a decidir de les Terres de l’Ebre respecte a la província de

“

El centralisme de Barcelona és pitjor que el de Madrid. Sí al dret a decidir de Catalunya, però de l’Ebre”

Tarragona. Fa molts anys que les comarques de l’Ebre reclamen la vegueria i mai s’ha trobat el moment per fer que aquestes comarques no depenguin de Tarragona. Sé que molts diran que això depèn de Madrid, cert.

Però, després de més de 35 anys de democràcia, no s’ha pogut respectar mai la identitat de les Terres de l’Ebre?

LES COMARQUES DE L’EBRE tenim una idiosincràsia pròpia, una manera de parlar, de ser, de xalar i de cultura que des de Tarragona mai s’ha tingut en compte, no s’entenen i des de la resta de Catalunya tampoc. Mentre formem part de la província de Tarragona no aixecarem mai el cap.

Fa 25 anys es va encetar una campanya, ‘Som vegueria’, que no va servir de res. Ara és el moment de reclamar el nostre dret a decidir. De demanar la independència de les Terres de l’Ebre respecte a la província de Tarragona i que els nostres polítics es mullen.

RECLAMO RESPECTE a la manera de ser de les Terres de l’Ebre i vull afegir que el centralisme de Barcelona és pitjor que el de Madrid. Sí al dret a decidir de Catalunya, però també de les Terres de l’Ebre.

PER CERT, EM SENTO MOLT CATALÀ, però encara més ebrenc. Vull afegir que no m’agraden els bous, sí la jota i la música de banda, sobretot el pasdoble, i per damunt de tots, el pasdoble Tortosa, del mestre Monclús.

ME MOC EN BICI

De què parlo quan parlo d’anar en bici Jordi Jordan @JordiJordanEbre 26 d’agost

Sopant al nucli antic presencio com cau una casa, cap ferit. Cal capgirar urgentment esta situació i apostar per la rehabilitació

Lluís Soler @lluis_soler 4 d’agost

Presentant accions estiu @CiUDeltebre, iniciant ‘porta a porta’ amb eurodiputat @ramontremosa#proximitatCIUtadana

Joan Sabaté @JoanSabateB 8 d’agost

Homenatge de la ciutat de #Tortosa a l’Alcalde Josep Rodríguez (1936-39), assassinat pels franquistes

Ferran Bel @FerranBel 8 d’agost

Avui hem recordat a #Tortosa a #JosepRodriguez alcalde afusellat fa 75 anys

QUAN VEIEM PASSAR ALGÚ que es desplaça en bicicleta -no parlo ara dels esportistes, em refereixo als que utilitzen la bici com a transport- què pensem? Ens fa por? Ens dóna enveja? Ens fa pena? Ens preguntem per què ho fa? Com a ciclista urbà, intentaré donar una mica de llum sobre les seves motivacions. I les meves.

PROBABLEMENT ES PENSA que estalvia diners i, en aquests temps, és una raó de pes. També hauria de ser per altres, però és ara quan fem números: algú ha calculat que portant la canalla en bicicleta a l'escola s’estalvia 700 euros a l'any. Ja tenen una bona raó.

PERÒ HI HA MÉS: la bicicleta no contamina. I encara que no tots els ciclistes són vegetarians, el respecte pel medi és un valor en alça. Tenir cura del planeta per als nostres descendents ens fa sentirnos millors. Un bon motiu, no?

I RECORDIN que la bicicleta evita moltes malalties; el percentatge de població amb sobrepès als Estats Units ronda el 55%; a Europa, el 33%; a Holanda, el 18%. Endevinen per què? I l'obesitat és un problema de salut de primer ordre, que genera malaltia i envelliment amb mala qualitat de vida.

I ESTÀ DE MODA: fixeu-vos quines bicicletes es fan; són obres d'art. I és igual el que vulgui anunciar: una assegurança, un dipòsit bancari, roba, un restaurant ... Posi una bicicleta, i tothom sabrà que el que ven és fiable, sa, que provoca sensació de llibertat i que millora la qualitat de vida.

I TAMPOC PERDO TEMPS; i si aprofito les infraestructures que es van creant -penso en la Via Verda que uneix Jesús, Roquetes i Tortosa- no glopejo fum, no sento soroll, no corro riscos, aparco on vull, i al final, trigo el mateix que en cotxe. Els sembla que hi ha pocs motius per anar en bici?

I NO OBSTANT AIXÒ, tinc la convicció que hi ha una raó molt més profunda que m'empenyia a anar en bici a escola, i ara a treballar. És una cosa més íntima, que té a veure amb la sensació de fluir: alguna vegada han estat fent alguna cosa veritablement a gust? Han notat llavors que el temps desapareix? És gairebé impossible d'explicar, però segur que alguna vegada l'han experimentat; bé, jo vaig en bici per això; és el que em fa estar millor quan arribo a la feina i a casa.

MIRIN, TINC UN AMIC, -ell dirà que no és amic meu, potser- que és un virtuós del calaix flamenc: preguntin-li a ell per què el calaix, i les seves raons valdran també per la meva bicicleta.

DONEU-LI UNA OPORTUNITAT a la bici: oblidin els prejudicis, si tenen algun, i provin-la. Però donin-li uns dies, fins que el selló no els faci mal.

Veuran com, passat aquest tràngol, enganxa; i sinó, provin el calaix, que també té la seva gràcia. Però no es quedin aturats: busquin on fluir.

IÑIGO LECHUGA ÉS CARDIÒLEG I MEMBRE DEL COL·LECTIU ME MOC EN BICI DE TORTOSA

Lluís Salvadó @LlSalvado 16 d’agost

No arribarem a la independència complint les sentències del tribunal constitucional

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuit-cents caràcters d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a cartes@uncopdull.com

cop d’ull

Setembre2014 // 11

OPINIÓ

Referèndum legal?

Robert Albiol COORDINADOR DE SOCIETAT CIVIL CATALANA A LES TERRES DE L’EBRE

Manel Martí REGIDOR D’ERC A ALCANAR

Pujol: no ha caigut cap mite ENCARA SE’N PARLA, del tema Jordi Pujol. La veritat és que les reaccions m'han sorprès: des dels que se senten decebuts per la caiguda d'un mite, fins els que intenten lligar Jordi Pujol i el procés independentista.

Per a mi, Pujol, des que tinc raó política (mitjans dels anys 80) sempre ha representat l'autonomisme i el pactisme amb l'aparell de l'Estat. És el Pujol que pacta amb Suárez, González, i Aznar; el de les renúncies; el que nega el Països Catalans... ÉS EL PUJOL que pacta, amb el PP, la major agressió a les Terres de l'Ebre, amb el transvasament previst al Pla Hidrològic Nacional (PHN). El Pujol que impulsa polítiques de dreta i que sempre ha estat sota sospita, amb negocis tèrbols al seu voltant i al voltant de la seua família. Per a mi no ha caigut cap mite.

NOMÉS HA CAIGUT la constatació que els polítics del sistema, de la restauració borbònica post-franquista, no únicament han construït un sistema que és un autèntic frau democràtic i nacional, sinó que ho han fet en el seu profit personal, familiar i de classe. I que necessitem urgentment superar aquest sistema, amb la independència i amb la construcció d'un nou estat radicalment democràtic.

DES DE FA UNS MESOS, els catalans i catalanes sabem que la Generalitat pretén realitzar un referèndum per a la secessió de Catalunya el 9 de novembre, data per a la qual ja ha mobilitzat els Mossos d’Esquadra i també ha destinat una partida específica per a l’organització de l’esmentada consulta als pressupostos del 2014. Si una persona observa el full de ruta que la Generalitat està seguint, podria arribar a la conclusió que la realització d’aquest referèndum se cenyeix a la normativa vigent i que, en cap cas, contradiria a la llei fonamental ni a l’Estatut.

Però és realment així?

EL CONSELL ASSESSOR per a la Transició Nacional (CATN) va entregar a la Generalitat un document datat el 25 de Juliol del 2013, en què s’establien cinc possibles vies per tal de realitzar el referèndum d’una forma “legal”. La primera d’aquestes vies es basa en l’article 92 de la Constitució, en el qual s’estableix la possibilitat de consultar als ciutadans sobre decisions d’especial transcendència. Cal destacar l’expressió “tots els ciutadans” que el legislador va fer servir en la redacció d’aquest article, ja que ens indica que un referèndum -en el qual es pregunta sobre la separació d’una part del territori nacional (és a dir, sobre un aspecte d’una importància transcendental per al conjunt dels ciutadans espanyols)- no es podria realitzar únicament als ciutadans de Catalunya, sinó que s’hauria de realitzar a tots i cadascun dels ciutadans espanyols independentment del territori on habitin, i a instància del Rei o del President del Govern prèvia aprovació del Congrés dels Diputats.

UN ALTRE ASPECTE que cal destacar, si fem referència a aquesta via, és que, tenint en compte l’article 2, “la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació Espanyola”. Així, el Congrés dels diputats no podria aprovar mai un referèndum en què es preguntés sobre la unitat territorial d’Espanya, ni que tingués la voluntat de fer-ho, ja que suposaria una col·lisió

frontal amb l’esmentat article de la Constitució.

LA SEGONA VIA propugnada pel CATN ens parla de la delegació de competències per part del govern central, mitjançant l’article 150.2 de la Constitució; la qual tampoc és factible a causa del coneixement del govern central de la finalitat amb la qual la Generalitat utilitzaria aquestes competències. Això suposaria una incompatibilitat amb l’article 2 de la Constitució, en el mateix sentit que l’anterior.

“

L’única via legal que es pot defensar per fer la consulta és la reforma constitucional

UNA TERCERA VIA que se’ns proposa faria referència a la llei catalana de consultes 4/2010 amb què el govern de la Generalitat pretén desenvolupar l’article 122 de l’Estatut d’Autonomia. Podríem copsar la inconstitucionalitat d’aquesta llei si fem referència al fonament jurídic seixantanovè de la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de Juny del 2010, en la que s’estableix que l’única interpretació d’acord amb la Constitució que es pot realitzar de l’article 122 de l’Estatut d’Autonomia és aquella que estipula que les comunitats autònomes podran realitzar consultes populars respecte a temes d’interès públic, sempre i quan no envaeixin l’àmbit competencial reservat al govern de l’Estat, i especificat en l’article 149. Es realitza una distinció entre les consultes populars (la convocatòria de les quals pot ser realitzada per la comunitat autònoma), i les matèries objecte de referèndums (que únicament poden ser convocats per l’Estat). D’acord a aquesta interpretació, la llei de consultes 4/2010 estaria

sobrepassant les competències estipulades a l’esmentat article de l’Estatut i envaint competències estatals. Per tant, seria una llei contrària a la Constitució (actualment aquesta llei està recorreguda davant del Tribunal Constitucional). Seguint el criteri utilitzat per interpretar la tercera via prevista pel CATN, és d’esperar que l’Estat també recorri la quarta via, que consisteix en la pròpia convocatòria de la consulta emparada en la llei anteriorment mencionada.

DESPRÉS D’ANALITZAR les quatre vies propugnades pel CATN i observar que són incompatibles amb alguns articles de l’actual Constitució Espanyola (alguns dels quals inclosos en el títol preliminar i per tant, tenen una especial importància), l’única via legal que hauria de defensar algú que volgués realment celebrar una consulta -d’acord amb les regles del joc establertes- és la reforma constitucional. Una reforma que, a instàncies de la Generalitat, hauria de seguir els procediments llargs i complexos de l’article 168, ja que caldria modificar alguns articles com el 2, inclosos en el títol preliminar, els quals requereixen d’aquest procediment especial per modificar-lo.

AQUEST PROCEDIMENT requeriria un gran consens polític, a causa de les grans majories que necessita per dur-la a terme. Com a conseqüència, els actors polítics interessats haurien d’abandonar la pedagogia de crispació que actualment estan utilitzant i començar a fer política amb majúscules; és a dir, construir ponts entre Estat i comunitat autònoma mitjançant el pacte amb les principals formacions polítiques a nivell estatal com a principal eina, cedint en alguns aspectes per tal d’arribar a un acord beneficiós per a ambdues parts i invocant l’esperit de la transició espanyola.

Per tant, l’única cosa que hi ha clara, ara per ara, és que el 9 de novembre podrem realitzar moltes coses; però votar en un referèndum, no està inclòs entre aquestes.

Manel Zaera.

INFORMÀTIC I MÚSIC

La capital de les bandes L’OFERTA PÚBLICA educativa de música a Amposta és zero. Hem d'anar a Tortosa per trobar una escola de música i un conservatori públics -tot i que el preu de matrícula no sigui per tirar coets-. A la resta de poblacions veïnes n'hi ha també, d'oferta pública, en part perquè les entitats privades han passat a ser escoles municipals. A Amposta, l'any 2011 vam tenir l'oportunitat d'aconseguir-ho. Els socis de La Lira així ho volien. Però el govern municipal va decidir que no.

S'han perdut diners que haurien repercutit en els alumnes. Se n'han ingressat via altres subvencions, però menys.

I PER AIXÒ, per aquest finançament insuficient, La Lira va crear el projecte "Per una escola de música amb futur", presentant espectacles com les versions de cançons de Joan Manuel Serrat, el musical "El fantasma de l'Òpera", l'espectacle basat en l'òpera "Carmen" o el musical "Mar i cel" d'aquest any, tots amb un èxit notable.

LA CAPITAL de le bandes de música de Catalunya hauria de donar més suport a les seves escoles de música i fer força a Barcelona per al seu reconeixement. Des de Barcelona no ens ho donaran fet, això.

cop d’ull

12 // Setembre2014

T

LA NOVA IMATGE DE LA CÚPULA EL CARTELL de les festes de la Cinta 2014, obra del dissenyador Ignasi Barrera, combina els elements del seguici festiu de Tortosa amb la renovada cúpula de la capella de la Cinta de la catedral. Una capella que ha guanyat en esplendor amb la restauració de la coberta i de la llanterna, i que a l’exterior també ha recuperat el seu aspecte ori-

ginal, de colors verd i blanc. La capella forma part del patrimoni de la ciutat, amb un protagonisme molt important durant la celebració de les festes de Tortosa. Per la seua banda, la restauració de la coberta i de la llanterna de la capella de la Cinta s’ha fet a partir d’una campanya popular impulsada per la Reial Arxiconfraria de la Cinta. G.M.

TELEOBJECTIU RIBA-ROJA D’EBRE

Taca blava a l’embassament Gustau Moreno La tarda del 17 d’agost, la trucada d’uns veïns al 112 alertava de la presència d’un gran taca de color blavós al pantà de Riba-roja d’Ebre. Segons l’alcalde, Antonio Suárez, les imatges que aquests dies han aparegut als mitjans de comunicació no fan justícia a les dimensions que tenia la taca en aquelles primeres hores. I és que el color blau de les microalgues en fermentació ocupaven tota la superfície visible de l’embassament. A més a més, l’olor que desprenia l’aigua per la fermentació de les cianofícies era molt desagradable, quasi insuportable. En primer lloc, calia descartar que l’aparició de la taca tingués res a veure amb un possible vessament químic o de tipus tòxic. Així, a les quatre de la matinada de la nit de diumenge a dilluns, les primeres analítiques ja confirmaven que la taca blavosa tenia el seu origen en un episodi de mortalitat de microalgues. Però calia assegurar-se que les algues no fossin tòxiques i esperar unes altres analítiques que van trigar tres dies. Mentrestant, els municipis de Batea, la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs són els que van resultar més afectats per la restricció de bombejar aigua des de l’embassament.

El pitjor és que l’episodi podria tornar a repetir-se.

[ ] Operaris netejant la part afectada per la contaminació d’algues del pantà de Riba-roja. / Foto: ACN

[ ] Les algues blaves eren perfectament visibles al costat de la presa del pantà. / Foto: ACN.

[ ] Un camió cisterna al dipòsit de la Pobla de Massaluca. / Foto: ACN

L’alcalde de Riba-roja ha explicat que les imatges d’aquests dies no fan justícia a les dimensions que tenia la taca del pantà

cop d’ull

Setembre2014 // 13

TELEOBJECTIU TORTOSA

Un nucli antic més nou

Gustau Moreno La nit del 26 d’agost una casa del nucli antic de Tortosa va patir un ensorrament parcial, sense ferits. La paret d’un edifici del carrer Sant Felip Neri, al barri del Castell, va ensorrar-se tot posant de manifest que estem parlant d’una de les zones més degradades del nucli històric. D’altra banda, l’Associació del Centre-Nucli Històric ha denunciat el tancament per vacances de l’oficina de CatalunyaCaixa a la plaça Pont de Pedra. També van alertar que aquesta mesura no siga un avís, tenint en compte la reordenació d’oficines després de l’adquisició per part del BBVA. Però aquest mes d’agost no tot han estat notícies negatives per al nucli antic de Tortosa. Les obres del carrer Montcada van a bon ritme i el nucli antic està rebent més turistes que mai.

[ ] Diversos grups de turistes al carrer Porta de Palau, a la catedral. / Foto: G.M.

ARNES

Arnes s’escriu amb V Gustau Moreno Unes 120 persones de totes les edats van participar el 20 d’agost a la ‘V’ que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va organitzar al Planet de Sant Domènec, al nucli antic d’Arnes. A més, entre els participants hi havia dues cares conegudes: el sociòleg Salvador Cardús i l’escriptor, periodista i polític Villenç Villatoro.

Aquesta és una de les ‘V’ que l’ANC està realitzant arreu del país, per assajar la que es farà al centre de Barcelona aquest Onze de Setembre. En el cas de les Terres de l’Ebre, l’ANC ha previst enviar-hi fins a 80 autocars, però també cal tenir en compte que hi haurà moltes persones que es desplaçaran a Barcelona en altres mitjans de transport. D’aquests 80 autocars, almenys una desena sortiran des de la Terra Alta.

La comarca de la Terra Alta preveu enviar una desena d’autocars a la ‘V’ de Barcelona, la vuitena part dels autocars de les Terres de l’Ebre

cop d’ull

14 // Setembre2014

T TORTOSA

CERCLE DE PODEMOS A TORTOSA PODEMOS està organitzant un cercle propi a Tortosa, al marge del Círculo Podemos Tarragona y Provincia.

El cercle de Tortosa començarà a fer seguiment de l'actualitat local, però això no implica que Podemos es presente a les eleccions municipals del 2015, cosa que el partit de Pablo Iglesias no decidirà a escala estatal fins a

la propera tardor. Així ho ha explicat una de les persones que està assistint a les reunions del col·lectiu, el publicista tortosí Leonard Sanz. A més, Sanz va voler aclarir que no es considera un dels impulsors de Podemos a l'Ebre, tot i que ha assistit a les reunions que s'han fet al territori -també amb gent d'Ulldecona, Amposta i Sant

Carles de la Ràpita. A banda, Sanz ha matisat que el fet que ocupés el número 8 a la candidatura del PP de Tortosa és perquè creia en el projecte de Xavier Dalmau. De fet, tant Dalmau com el mateix Sanz anaven a la llista del PP com a independents, i el publicista va ser contractat externament per dirigir la campanya. G.M.

POLÍTICA

Tortosa honora l’alcalde màrtir L’Ajuntament instal·la una placa commemorativa 75 anys després de l’afusellament del republicà Josep Rodríguez

El ple aprova l’inici de l’expedient per concedir-li a títol pòstum la medalla Pugna Pro Patria Dertosa

Sabaté Barjau, l’altre afusellat

Gustau Moreno TORTOSA Una placa al parc del Grup El temple recorda l’alcalde màrtir de Tortosa, Josep Rodríguez. El passat 8 d’agost, tot coincidint amb els 75 anys de l’afusellament de Rodríguez a la presó de Tarragona, l’alcalde Ferran Bel va descobrir una placa commemorativa en record de qui va ser alcalde de la ciutat durant la Guerra Civil espanyola. Acabada la guerra, l’alcalde va tornar a Tortosa confiant en la promesa del règim de Franco que no hi hauria represàlies per als republicans que no tinguessin crims de sang. Però Rodríguez va ser detingut, sotmès a una Consell de Guerra, i condemnat a mort. El van afusellar el 8 d’agost del 1939 a l’edat de 42 anys, al costat de tres tortosins més: Jacint Arbona Fontcuberta, Joaquim Cid Subirats i Primitiu Sabaté Barjau.

La placa commemorativa s’ha col·locat al parc de l’antic barri del 13 de Gener, just al costat del petit carrer que l’Ajuntament va dedicar a Josep Rodríguez, i que fins fa poc ni tan sols tenia el nom amb la placa del carrer. Bel va glossar la figura de l’alcalde Rodríguez, de qui va dir que va ser “una bona persona” que, en un dels moments més convulsos de la història de Tortosa, va servir tots els tortosins “sense mirar el color polític, la procedència ni les ideologies”. A l’acte, que va ser senzill però solemne i emotiu, també van assistir-hi els exalcaldes Marià Curto i Joan Sabaté, càrrecs i militants d’ERC a Tortosa -partit de Rodríguez- i d’ICV, a més d’alguns familiars de l’alcalde afusellat pel franquisme, que van rebre una placa de l’Ajun-

L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va descobrir la placa commemorativa pels 75 anys de l’afusellament de l’alcalde Josep Rodríguez, instal·lada al parc del Grup del Temple proper al petit carrer que també porta el seu nom. // FOTO: G.M.

Ruta de la Guerra Civil i tresor de la catedral L’empresa Terra Enllà ha incorporat dos actius de primera magnitud al seu guiatge per la Tortosa de la Guerra Civil: la visita al refugi antiaeri i a la nau de la catedral. També la visita al claustre del convent de Santa Clara, un dels més afectats per la crema d’esglésies durant el conflicte. La ruta va estrenar-se el 26 de juliol, va repetir-se el 9 d’agost,

tament en record de l’homenatge. Un dels seus néts, Josep Rodríguez, va recordar que el seu pare ja va intentar sense èxit reivindicar la figura de l’alcalde màrtir de Tortosa, i va agrair que aquest reconeixement haja pogut arribar 75 anys després. Rodríguez va lamentar

i ara tornarà a fer-se el proper 6 de setembre. De fet, coincidirà amb les festes de la Cinta i també amb la conferència de l’historiador Jacobo Vidal Franquet sobre el tresor de la catedral de Tortosa, perdut en bona part l’any 1939. Així, s’oferiran dues visites: a les 10 hores, abans de la mateixa conferència, i a les 17 hores.

La conferència, amb el títol ‘El

l’estigma social que ha perseguit les famílies com la seua, una família represaliada per la dictadura, fins i tot quan ja havia arribat la democràcia.

D’altra banda, el ple de l’Ajuntament va aprovar iniciar l’expedient per concedir a Josep Rodríguez, a títol pòstum, la

tresor de la catedral de Tortosa ressuscitat per l’arxiu fotogràfic i els inventaris’, ha estat organitzada per la Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta. Serà el 6 de setembre a les dotze del migdia, a la sala d’actes de la UNED, on hi ha la caixa forta de l’antic Banc d’Espanya que va custodiar el Reliquiari Major i atres tresors de la catedral.

medalla Pugna Pro Patria Dertosa, una distinció que mai s’havia atorgat fins ara.

Mira el vídeo en aquest enllaç

L’execució del doctor Primitiu Sabaté Barjau va sacsejar profundament la societat tortosina.

Nascut el 1888, amb el seu germà Secundí havia regentat la clínica Sabaté, a l’edifici modernista de la plaça Alfons XII. A més, va ser director de l’hospital municipal de la Santa Creu de Jesús, poble que avui el recorda amb un carrer. Però què va portar el doctor Sabaté a morir afusellat el 8 d’agost de 1939? Havia ingressat a la presó de Tortosa l’11 de març, menys de dos mesos després de l’”alliberament” franquista. Després, va ser traslladat amb altres tortosins a la presó de Tarragona.

A banda d’haver estat membre del partit Republicà RadicalSocialista i regidor de l’Ajuntament durant la Segona República, la principal acusació va ser “no haver evitat” que tres persones foren extretes de l’hospital de Jesús. Entre les quals, el doctor Ramon Ibars Aznárez, assassinat l’agost del 1936 pels revolucionaris. Però Primitiu Sabaté només tenia competències en l’àmbit quirúrgic, i durant aquella nit d’agost del 36 ni tan sols era a l’hospital. A Tortosa, fins i tot entre el bàndol guanyador de la guerra, molta gent va creure que l’afusellament de Sabaté Barjau havia estat una gran injustícia, i que potser qui va denunciar-lo als franquistes tenia altres interessos.

cop d’ull

Setembre2014 // 15

TORTOSA CINTA 2014

BREU

Manel i Crator, a la Cinta

L’Ajuntament urbanitza la prolongació de l’avinguda Canigó

La banda barcelonina i el grup de Deltebre actuaran el 5 de setembre al parc de Tortosa

Gustau Moreno TORTOSA El regidor de Festes de Tortosa, Domingo Tomàs, va presentar el programa de la Cinta 2014, que enguany és del 4 al 8 de setembre. Un programa en què destaca el concert gratuït que el grup Manel farà la nit de divendres, 5 de setembre, al passeig central del parc municipal Teodor González. El concert començarà a les dotze de la nit, i serà l’última actuació que els Manel faran enguany a la demarcació de Tarragona. Els Manel repassaran els temes del seu darrer disc ‘Atletes, baixin de l’escenari’, després d’un centenar de concerts amb el que ha estat el disc d’or més fulgurant de la història del pop en català. En realitat, serà la segona vegada que els Manel actuen a Tortosa, ja que la banda barcelonina va tocar a les festes de la Cinta del 2009, en un concert de pagament a l’auditori just l’any en què van revolucionar el pop català amb ‘Els millors professors europeus’.

Per a tots els gustos Tomàs va destacar que el concert estel·lar dels Manel servirà per atraure públic de totes les edats. “És una de les formacions punteres al nostre país, i sobretot molt transversal quant a franges d’edat”, va dir. “Teníem altres opcions per fer el concert de la Cinta, i hem optat pels Manel perquè eren els únics que ens ampliaven el ventall d’edats del públic, a diferència d’altres formacions que tenen un públic més jove”, va assenyalar. La mateixa nit, en acabar el concert de Manel, també hi actuaran els Crator. La banda de Deltebre presentarà el seu nou disc, ‘Cendres d’un món perfecte’. La programació de concerts de les festes de la Cinta es completarà la nit del diumenge, 7 de setembre, amb la presentació del concurs EbreMusik. En aquesta ocasió, hi actuaran els tarragonins El Son de la Chama, els riberencs La Reina del BlackJack i els tortosins Gipsy Latin. A banda, la nit del 8 de setembre hi haurà un final de

Completen l’apartat musical La Reina del Blackjack, El Son de la Chama i Germà Negre

festa amb música d’arrel, de la mà de la banda de dancing folk Germà Negre. Finalment, les nits de ball al recinte de l’auditori comptaran amb les orquestres Maravella (el dijous, 4 de setembre, amb el Ball de la Reina), Pensylvania (el divendres, 5 de setembre) i Nueva Alaska (el diumenge, 7 de setembre, amb el ball de les pubilletes).

Aposta per la gratuïtat “Les activitats són totes gratuïtes, a excepció de les taules i cadires del recinte del ball de l’Auditori”, va detallar Tomàs. “També hi ha activitats de pagament que no organitza l’Ajuntament, sinó promotores privades, com ara la festa de Flaix FM”, va afegir-hi. Tomàs també va destacar l’apartat d’actes solidaris, amb una vetllada de ciclisme en pista al velòdrom, a benefici de la Lliga contra el Càncer, i una sessió de teatre amb el musical ‘Matilda’, a benefici de l’Associació de Cardiopaties Congènites.

Enguany, les festes de la Cinta tindran un pressupost de 175.000 euros, i un programa amb unes 130 activitats. El regidor va voler remarcar que el model de festes de cinc dies està plenament consolidat, amb un programa que combina els actes religiosos i més tradicionals amb els institucionals i les activitats culturals, infantils, socials, esportives i de caràcter benèfic. A més, un any més, les festes de la Cinta tornaran a incloure les actuacions del festival Ebre Terra de Vent.

A banda, Tomàs va destacar el ban cavalcada del dissabte al matí, amb el seguici festiu, els carros enramats i la rondalla de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. També va anunciar que a l’Ofrena de Flors i Fruits a la Verge de la Cinta hi participarà la banda de música de la Policia Muntada de Barcelona. El divendres es farà el XXXI Correfoc de les Terres de l’Ebre, i el dissabte a la nit, el monumental Castell de Focs d’Artifici de la Cinta 2014. Les festes es tancaran el 8 de setembre també amb olor de pólvora, ja que hi haurà una Tronada Final de Festa al passeig de Ribera.

La presentació del cartell de la Cinta 2014. // FOTO: G.M.

L’Ajuntament de Tortosa continua avançant en les obres d’urbanització de la prolongació de l’avinguda Canigó i del carrer Rubí, al barri de Sant Llàtzer. Les obres han d’estar finalitzades abans de l’inici del curs escolar, aquest 15 de setembre, ja que l’objectiu és garantir l’accés dels usuaris al nou centre educatiu de Sant Llàtzer, que enguany també acollirà una extensió de l’institut Cristòfol Despuig. L’obra té un cost de 235.000 euros i l’executa l’empresa Urcotex.

Abans de final d’any, l’Ajuntament voldria completar l’obertura de l’avinguda. G.M.

cop d’ull

16 // Setembre2014

B BAIX EBRE

DENUNCIEN UN ESPECTACLE DE BOUS A L’ALDEA L’ASSOCIACIÓ contra la Tortura i el Maltractament Animal (Actyma) ha interposat dues denúncies davant la Delegació del Govern a l’Ebre per la celebració d’un espectacle de bous a l’ermita de la Mare de Déu de l’Aldea els dies 8 i 9 de juny. Actyma considera que durant aquest acte es va incomplir la llei que regula aquestes festes, en celebrar-

se al claustre de l’ermita. Un espai que, segons l’associació animalista, “no reuneix les condicions estructurals per a aquests espectacles”. Actyma denuncia que l’element usat com a entaulat són uns taulers de fusta que pretenen ser barreres de protecció, però deixen uns espais oberts entre barreres i columnes del claustre de l’ermita. L’associació

també afegeix en la seva denúncia que no hi ha cap protecció entre les columnes d’accés directe a les galeries, fet que permet al bou introduir-se sense cap dificultat dins d’elles, on es troben els participants. També denúncia que “no es va fer sortir els menors de 14 anys de la part de baix del claustre, on s’introdueixen constantment les banyes”.

C.B.

ECONOMIA

LOCAL

L’Ametlla de Mar fa fora l’empresa Efial de l’entitat La Cala Gestió

Unanimitat a la Cala per l’execució de l’autovia A7

L’alcalde de l’Ametlla justifica la sortida d’Efial de La Cala Gestió per motius econòmics

L’entitat municipal serà ara gestionada per treballadors propis de La Cala Gestió Cinta Bonet / Gustau Moreno L’AMETLLA DE MAR

El ple de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar / Foto: AJ. DE L’AMETLLA

L'Ajuntament de l'Ametlla de Mar ha acordat prescindir dels serveis de l’empresa Efial, la consultora que estava realitzant l’assistència tècnica en matèria econòmica a l’entitat municipal La Cala Gestió. Així ho va ratificar el consell d’administració de La Cala Gestió, que ara passarà a ser gestionada amb treballadors propis. Efial és l’empresa que s’ha vist implicada en el cas de presumpta corrupció de l’Ajuntament de Torredembarra. En el cas de La Cala Gestió, un particular també va denunciar als jutjats, el 28 de maig del 2013, les possibles incompatibilitats del gerent de la consultora. Un càrrec d’assessor que, segons el

consistori, ocupava per aquesta contractació externa, i no pas com a funcionari municipal.

L’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, va justificar la sortida d’Efial de La Cala Gestió per motius econòmics. Segons Martí, fa mesos que l’Ajuntament havia analitzat i meditat quina era la millor solució, tot fent un primer pas per passar a gestionar La Cala Gestió amb recursos propis del consistori. A més, l’alcalde va insistir que la mesura suposarà un important estalvi econòmic per a l’Ajuntament. Martí va detallar que aquesta era la única vinculació d’Efial amb l’Ajuntament, amb un contracte de serveis globals. Això sí, ha afegit que es van adjudicar altres contractes per projectes més petits i amb el coneixement del consell d’administració de La Cala Gestió.

Suport als comptes de la cooperativa L’assemblea de socis de la cooperativa de l’Aldea va aprovar els comptes del 2013

Cinta Bonet L’ALDEA L’assemblea de socis de la Cooperativa de l'Aldea va aprovar el passat mes d’agost els comptes del 2013, amb unes pèrdues acumulades de més de 600.000 euros. L’aprovació garanteix la continuïtat de la junta i també de l’entitat, després que el consell rector de la cooperativa decidís repetir la

votació del passat 20 de juny, quan un centenar de socis van rebutjar els comptes. La presidenta de la cooperativa de l’Aldea va fer una valoració positiva pel suport aconseguit, mentre que el president de l’Associació d’Afectats, Jordi Gas, va reclamar la dissolució de l’entitat, ja que és “inviable” des del punt de vista econòmic. De fet, l’Associació d’Afectats es planteja la impugnació de l’assemblea.

Imatge de la cooperativa de l’Aldea / Foto: S.A.

El ple ordinari de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar del passat mes d’agost va aprovar per unanimitat la proposta d'acord sobre la autovia A7. En aquesta s’instava la Ministra de Foment a respectar l'acord de 2005 al que van arribar tots els partits polítics ebrencs, els ajuntaments i la Delegació del Govern de la Generalitat sobre una proposta consensuada dels trams La Jana-El Perelló i el subtram El Perelló-l'Hospitalet de l'Infant al seu pas per l'Ametlla de Mar. L’acord aprovat també demana al Ministeri que les obres de l’autovia s'executin de forma immediata i la gra-

Al 2005, el territori va arribar a un consens sobre el traçat de l’A7 tuïtat de l'autopista AP-7 per als vehicles que entrin i surtin entre els peatges de Vinaròs-Ulldecona-Alcanar i els de l'Hospitalet de l'InfantMóra d'Ebre, mentre no s'inicien les obres. En aquest sentit, el portaveu del Partit Popular, Joan Font, va afirmar que el seu grup entén que “més enllà que tots els pobles tinguin els seus problemes sobre el traçat, estaria bé que en aquestes terres que som el cul del sac de totes les administracions, almenys aconseguim que l'autopista sigui gratuïta". En la mateixa línia, es va manifestar el portaveu de Convergència i Unió, Antoni Montagut, que va insistir que cal que “d’una vegada per totes s’inicien les obres del tram de l'autovia A7 entre La Jana i el Perelló.

Cinta Bonet

cop d’ull

18 // Setembre2014

A AMPOSTA

POBLES NETS LA NETEJA VIÀRIA, sovint és motiu de polèmica en molts pobles de les Terres de l’Ebre. Un poble o una ciutat bruta molesta els veïns i molesta els visitants, a més de donar una mala imatge. En els darrers anys hem vist com els ajuntaments posen molts esforços en redreçar aquesta situació, acompanyant la seva tasca de campanyes de

conscienciació. I és que és important que les nostres administracions situen la neteja dels carrers com una de les seves prioritats, però la ciutadania també ha de col·laborar i evitar embrutar els carrers. Una ciutat neta, un poble net no hauria de ser un fet estrany. Hem fet i estem fent grans passos, però no hem de baixar la guàrdia. C.B.

SERVEIS

Més neteja viària a Amposta Urbaser farà la neteja del nucli antic d’Amposta, la zona situada més al sud i les principals vies de comunicació

C.B. / G.M. AMPOSTA L’Ajuntament d’Amposta ha ampliat aquest passat mes d’agost l’externalització del servei de neteja viària urbana amb l’empresa Urbaser. Els bons resultats de l’externalització han portat el consistori a ampliar el servei, del qual l’empresa ja en realitzava una part des del 2008.

Per tant, ara Urbaser també la farà en el tram del nucli urbà comprès entre la façana fluvial i el carrer Miquel Granell, i en la part situada des del carrer Josep Tarradellas fins a l’extrem sud. Mentrestant, els serveis municipals faran la neteja de la resta del nucli urbà.

L’ampliació del servei tindrà un pressupost de 76.000 euros, que l’Ajuntament destinarà a fer que la ciutat puga tenir unes condicions de neteja “immillorables”. A més, l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha afirmat que l’augment de les freqüències del servei farà que la ciutadania puga percebre clarament la millora de la neteja de carrers i places. En concret, Ferré va detallar que tots els matins,

inclòs el cap de setmana, Urbaser farà la neteja d’una part important del nucli antic i també continuarà fent la neteja fins a la zona sud de la ciutat. Així mateix, per la tardes l’empresa farà la neteja d’una part del centre urbà i de les principals vies de comunicació d’Amposta. “Les principals vies de comuniació estaran en perfecte estat perquè tindran servei de neteja matí i tarda. La percepció de millora de la neteja als carrers de la ciutat que han de notar els ciutadans d’Amposta ha de ser molt evident”, va afirmar Ferré.

La ciutat d’Amposta té 300 carrers, cosa que suposa 180 quilòmetres de via per a la neteja.

En total, els serveis municipals i l’empresa Urbaser destinaran a la via pública quatre màquines de neteja, equipades amb GPS per un millor control dels recorreguts que es realitzen cada dia. Dos de les màquines seran aportades per l’empresa externa, que també hi destinarà tres equips de recollida manual amb cotxes i bufadors. El personal total dedicat a la neteja viària del municipi són 11 treballadors, cinc del quals per-

L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, assegura que la ciutat tindrà unes condicions de neteja “immillorables”

tanyen als serveis municipals.

A banda, Ferré també ha anunciat que al setembre s’iniciarà una nova campanya de sensibilització ciutadana.

Recollida d’excrements A més, l’alcalde ha explicat que s’està estudiant la posada en funcionament d’un servei de recollida i neteja dels excrements d’animals. “Implementarem la posada en marxa d’un servei específic per a la recollida d’excrements d’animals ja que és una de les principals demandes de les entitats i associacions de veïns” va dir l’alcalde d’Amposta.

Amb aquesta ampliació del servei de neteja, Ferré va recordar el compromís del govern municipal de mantenir durant aquest mandat el nivell i la qualitat dels serveis públics, que incloïa un increment del manteniment i conservació de la via pública.

Mira el vídeo en aquest enllaç

Ferré va presentar el servei de neteja viària al costat dels treballadors. // FOTO: MANOLO VELÁQUEZ

“

Amposta té 180 quilòmetres de via per a la neteja.

Amb l’augment de les freqüències es percebrà una millora de la neteja de places i carrers”

cop d’ull

Setembre2014 // 19

AMPOSTA SOCIAL

Fussmont renova el seu compromís social La Fundació de Serveis Socials del Montsià va signar un conveni de col·laboració amb ajuts per Càritas, Creu Roja i Siloé C.B. AMPOSTA L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, va presidir la signatura d’un conveni de col·laboració entre la Fundació de Serveis Socials del Montsià (FUSSMONT) i les entitats socials Càritas, Creu Roja i Siloé. La signatura va fer-se a al sala d’actes de l’Hospital Comarcal d’Amposta. Ferré va destacar

que l’acord de col·laboració forma part del compromís social de FUSSMONT, per reconèixer el treball que estan fent les entitats en favor dels sectors més desfavorits d’Amposta. A través del conveni, la fundació donarà un ajut directe de 10.000 euros a Càritas i Creu Roja, i 5.000 euros més a Siloé. A banda, l’alcalde d’Amposta va recordar que hi ha un altre conveni de 25.000 euros amb què han aconseguit la implicació

MEDI AMBIENT

El Delta de l’Ebre, seu del primer festival d’ornitologia

Imatge d’ocells al Delta de l’Ebre. / Foto: M.V.

C.B. / S.A. AMPOSTA El Delta de l’Ebre serà la seu del Delta Birding Festival, el primer festival internacional d’ornitologia que se celebra a Catalunya. En concret, les instal·lacions de MónNatura Delta a Amposta rebrà ornitòlegs de reconegut prestigi internacional i aficionats a l’observació d’ocells durant els dies 26, 27 i 28 de setembre. Durant aquests tres dies s’oferirà una proposta que combina conferències i presentacions, cursos i tallers, visites guiades i activitats per als més petits, entre d’altres.

El benefici econòmic d’aquest

festival anirà destinat a projectes de conservació d’ocells.

En concret, en aquesta primera edició es realitzarà una campanya d’anellament i censos de les aus aquàtiques i altra fauna a la reserva de l’Alfacada. El director del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Francesc Vidal, ha explicat que aquest festival representa un “motiu de satisfacció” per al territori, i un reconeixement als seus valors patrimonials i naturals.

També l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha destacat que aquest tipus de festivals ha de servir per a que la gent del territori se n’adoni de “l’increible patrimoni” que tenen les Terres de l’Ebre.

de l’Associació de Venedors del Mercat per garantir el repartiment d’aliments frescos entre les persones més necessitades. Una inciativa amb la qual l’Ajuntament vol ajudar els ciutadans més desafavorits i que també beneficiarà els venedors del mercat. Segons Ferré, actualment Càritas està atenent unes 700 persones a Amposta; Creu Roja, unes 350 persones, i Siloé, a un centenar de persones.

Signatura del conveni entre Fussmont i les entitats socials . / Foto: A.R.

cop d’ull

20 // Setembre2014

M MONTSIÀ

TURISME IDENTITARI EXPERTS, administracions i el mateix sector turístic ens han repetit en reiterades ocasions que calia que les Terres de l’Ebre fessin una clara aposta pel turisme. Diversos informes econòmics assenyalaven el turisme com un dels sectors clau per afavorir la recuperació econòmica al territori. I sembla ser que ho hem començat a entendre. El treball

realitzat per aconseguir l’arribada dels primers creuers a Sant Carles de la Ràpita n’és un exemple. Però també les iniciatives turístiques sorgides al voltant dels productes de la mar o el nostre llegat històric. Estem en el bon camí, cal seguir avançant, però sense deixar-nos enlluernar per altres models que res tenen a veure amb l’Ebre. C.B.

TURISME

Bon rumb del negoci creurista L’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita fa un balanç molt positiu de l’arribada dels primers creueristes al port

L’any vinent la companyia Star Flyer continuarà operant a la Ràpita i s’intentarà allargar l’estada dels visitants

C. Bonet / A. Rodríguez SANT CARLES DE LA RÀPITA

Després de dos intents fallits i de quatre atracades amb èxit al port de la Ràpita, l’arribada del creuer de vela Star Flyer ha generat molt bones sensacions al municipi. El regidor de Turisme de l’Ajuntament de la Ràpita, Lluís Granero, va explicar en declaracions a Canal 21 Ebre que el balanç que se’n pot fer de l’arribada dels creueristes és molt positiu. Granero ha destacat que el treball amb les administracions portuàries i la campanya informativa duta a terme han contribuït a que les arribades per mar de nous turistes hagin produït un impacte positiu en la població. I, en aquest sentit, ha afirmat que se seguirà treballant per oferir un producte de qualitat.

D’altra banda, Granero ha demanat paciència als comerciants, ja que ha assegurat que la repercussió econòmica real al petit comerç es notarà a mig termini. El regidor també ha confirmat que el pròxim any la companyia seguirà operant a la

Impuls al comerç de proximitat de la Ràpita El Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i la Unió de Comerç Rapitenc han signat un nou conveni de col·laboració per tal de dinamitzar el comerç de proximitat i donar un impuls a les accions que es realitzen des del teixit comercial del municipi. Amb aquest conveni, el consorci, adscrit al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, aporta [ ] Imatge del creuer Star Flyer al port de Sant Carles de la Ràpita // FOTO: MANOLO VELÁQUEZ

Ràpita i que s’intentarà allargar l’estada dels visitants a la població, una inquietud que s’ha manifestat en els mateixos turistes.v Certament, la limitació del port de la Ràpita és el seu calat de 7 metres de fondària, però aquest fet, assegura el regidor, té un aspecte positiu, i és que la qua-

litat adquisitiva dels creueristes de petits vaixells és molt millor que la dels més grans. Granero ha remarcat que la infraestructura portuària existent al port rapitenc podria acollir, en un futur, fins a un o dos creuers per dia. En aquest sentit, la Ràpita buscarà promocionar-se en fires nàutiques de diferents

zones com és el cas de la propera cita a la Fira de Creuers del Mediterrani que tindrà lloc a Barcelona.

Mira el vídeo en aquest enllaç

La Generalitat aporta 15.000 euros per plans d’actuació en l’àmbit comercial 15.000 euros pel desenvolupament de diferents plans d’actuacions en l’àmbit comercial. L’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Joan Martín Masdéu, va aprofitar l’acte de signatura del convnei per felicitar la Unió de Comerç Rapitenc per la tasca realitzada. També el president de la Unió de Comerç Rapitenc, Jordi Porta, va voler agrair la col·laboració del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya amb el teixit associatiu de la Ràpita. Un teixit que, segons Porta, es vol convertir amb un “punt de refèrencia a nivell nacional.”

cop d’ull

Setembre2014 // 21

MONTSIÀ AGRICULTURA

Ajornen un any pagar per collir bolets als Ports Aquesta propera temporada es farà una acció de pedagogia per conscienciar els boletaires però l’any vinent ja caldrà pagar per la "conscienciació" dels boletaires. De moment la mesura només es planteja en terrenys que són propietat de la Generalitat, però els amos privats i els municipis, poden incloure's dins del projecte si ho volen. El departament d'Agricultura valora positivament l'experiència pilot que s'ha dut a terme al Bosc de Poblet durant les dues passades temporades. La recaptació ha estat d'entre 5.000 i 6.000 euros per temporada, que es

Cinta Bonet LA SÉNIA A partir de la temporada 20152016, serà obligatori pagar per collir bolets al Ripollès, l'Alt Pirineu i els Ports. En un principi, l'obligatorietat s'havia d'establir la temporada vinent, però finalment el departament d'Agricultura ha decidit que el 2014-2015 es faci simplement una acció de pedagogia

SOCIAL

Alcanar vol el servei d’ambulàncies les 24 hores del dia

Una ambulància del SEM. / Foto: M.V.

Cinta Bonet ALCANAR L’Ajuntament d’Alcanar ha adreçat una carta al Servei Català de la Salut per reclamar la necessitat del servei de transport sanitari d’ambulàncies les 24 hores del dia. El regidor de Salut del consistori canareu, Joan Roig, ha demanat que es reconsideri la reducció proposada d’aquest servei de transport sanitari. I és que el nou plantejament de distribució de recursos SEM al territori comporta la incorporació d’un vehicle d’intervenció ràpida a l’Ametlla de Mar, i la recuperació de la unitat de

Suport Vital Bàsic de reforç estacional de 12 hores diürnes a les Cases d’Alcanar. En aquest sentit, Roig considera que aquests recursos no són suficients perquè els VIR no tenen capacitat de transport de pacients amb patologies de caràcter urgent, la qual cosa s’agreuja a causa de la distància al centre hospitalari més proper, l’Hospital Verge de la Cinta a Tortosa. Roig també ha demanat informació “sobre els criteris pels quals no s’ha fet una distribució lineal de les ambulàncies”, i ha recordat que al municipi d’Alcanar hi ha tres nuclis de població diferenciats, que compten amb més de 10.000 habitants.

destinaran a actuacions de millora de l'espai com l'arranjament de camins o la senyalització. En aquest cas, treure's el carnet de boletaire per tota la temporada costa 10 euros, mentre que anar-hi un dia val 3 euros per als forans i un euro per als veïns. Si bé encara s'han de concretar, les tarifes que s'aplicarien als Ports seran similars. El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, insisteix que la mesura no té “afany recaptatori.”

Bolets de la fira del rovelló d’Alfara de Carles. / Foto: V.V.

cop d’ull

22 // Setembre2014

T TERRA ALTA i MATARRANYA

LA UPTA, PEL DRET A DECIDIR LA UNIÓ per la Terra Alta (UPTA), Alternativa per Bot (ApB) i Units per Horta (UpH), formacions fins ara associades al PSC, van emetre l’1 d’agost un comunicat manifestant-se a favor del dret a decidir de Catalunya. Amb tot, el comunicat estava datat just una setmana abans, el 25 de juliol. És a dir, fins i tot seria posterior a la visita que el nou

primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va fer a Batea, per reunir-se amb l’alcalde Joaquim Paladella i amb el grup municipal de la UPTA. Però més enllà d’aquest distanciament vers el PSC per la consulta del 9N, la UPTA també recorda els resultats dels referèndums contra el parc eòlic d’Horta de Sant Joan i l’abocador del Pinell de Brai.

G.M.

PATRIMONI

SALUT

Gandesa destinarà 240.000 euros a rehabilitar el Palau del Castellà

El servei de rehabilitació, ara des del CAP de Batea

L’edifici és d’origen templer però també va ser utilitzat com a presó durant el segle XIX

Cinta Bonet GANDESA L’Ajuntament de Gandesa ha sotmès a informació pública el projecte tècnic executiu per a la rehabilitació del Palau del Castellà o Antiga Presó. Es tracta d’un edifici d’origen templer que també va ser utilitzat com a presó durant el segle XIX, i que està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. El projecte ha estat redactat pels arquitectes Joan Figuerola, Joan Gavaldà i Jordi Romera, i compta amb un pressupost de més de 240.480 euros que seran cofinançats amb fons europeus del programa Feder.

Al llarg dels segles, el Palau de Castellà de Gandesa ha tingut diverses funcions i modificacions. En aquest sentit, destaca la construcció de la porta del delme de l'any 1609. Una porta que es feia servir per cobrar el delme a la població, l’impost del deu per cent sobre els productes de la terra, el qual es destinava a assegurar el manteniment del clergat i dels edificis

El projecte es cofinançarà amb fons Feder i forma part del pla director del nucli anitc

religiosos. El nom de presó, però, s’explica perquè el 18 d'abril de 1834 Gandesa va ser nomenada cap de Partit Judicial i, com que no tenia cel·les, es van habilitar les dependències carceràries ja existents al Palau del Castellà. L'edifici encara conserva part de les cel·les, d'origen medieval.

El Palau del Castellà està inclòs al pla director de rehabilitació integral del nucli històric de Gandesa. Un pla que també ha de servir per recuperar i protegir el patrimoni històric i arquitectònic de la població, amb espais tan emblemàtics com l’església, Ca l’Inquisidor, la plaça del Comerç, o la capella de Santa Anna. El pla necessita un pressupost d’1’2 milions euros, per la qual cosa el consistori ha plantejat el projecte en diverses fases, i s’ha acollit a diverses línies de subvencions d’altres administracions.

Mira el vídeo en aquest enllaç

El servei de rehabilitació ambulatòria de la Terra Alta ha tornat a Batea, després que l’Institut Català de la Salut i la Fundació Terra Alta Segle XXI han pogut trobar una solució provisional. Des de finals de juliol, el servei ha passat a prestar-se en el Centre d’Atenció Primària (CAP) de Batea. I és que des de principis de juliol la fundació prestava el servei de rehabilitació des del CAP de Gandesa, després de la signatura d’un conveni amb l’ICS. De fet, el CAP de Gandesa seguirà prestant el mateix servei de rehabilitació ambulatòria en horari de matí i tarda, mentre que el CAP de Batea només l’oferirà en horari de

El CAP de Gandesa seguirà prestant el servei en horari de matí i de tarda El CAP de Batea l’oferirà als matins Detall de la façana del palau del Castellà de Gandesa. // FOTO: M. VELÁZQUEZ

matí. Cal recordar que la Fundació Terra Alta Segle XXI va haver de traslladar el servei a Gandesa el passat 1 de juliol. Ho va fer en compliment de l’auto del jutjat de Tarragona que donava la raó a l’Ajuntament de Batea, i va denegar la possibilitat d’oferir el servei a les instal·lacions que la fundació té al poble. L’alcalde bateà, Joaquim Paladella, havia ordenat el cessament immediat de l’activitat, perquè el local no reunia les condicions, tot i que Salut havia avalat la idoneïtat de les instal·lacions. Per la seua banda, el PSC ha assegurat que portarà aquest tema al Parlament. G.M.

cop d’ull

Setembre2014 // 23

TERRA ALTA I MATARRANYA TURISME

LOCAL

Viu i Beu Batea ja és una realitat L’Ajuntament ha inaugurat el nou centre d’interpretació durant la III Festa del Vi

C.B. / G.M. BATEA Batea va aprofitar la III Festa del Vi, que enguany ha tingut lloc del 22 al 24 d’agost, per inaugurar el nou centre d’interpretació sobre el món de la vinya, el vi de Batea i el seu patrimoni històric. El nou equipament museístic s’ha instal·lat a l’edifici del propi Ajuntament, i s’ha equipat amb l’última tecnologia domòtica. Per donar a conèixer el patrimoni històric, l’oferta turística i els vins de Batea, el centre fa la projecció de dos audiovisuals, un que parla sobre la història de Batea -que ha estat produït per Televisió Teveon Ebre-, i un altre sobre el vi, produït per Films-

nòmades. Finalment, també s’ha preparat un tercer vídeo amb el grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que donarà la benvinguda als visitants del centre d’interpretació.

El nou equipament forma part del projecte de promoció i dinamització turística Viu i Beu Batea. El projecte també ha suposat la creació d’una aplicació per a mòbils i tauletes, amb informació turística de Batea i dels seus cellers, a la qual han afegit també una audioguia. De la mateixa manera, el projecte Viu i Beu Batea també ha instal·lat plaques a les façanes dels cellers de Batea, amb uns codis QR que es poden escanejar amb el mòbil, i que aporten als turistes informació sobre els cellers i els seus vins.

El projecte turístic també inclou una ‘app’ i plaques amb codis QR en tots els cellers

Un noment del rodatge de l’audiovisual. // FOTO: S.A.

Debat al Matarranya sobre el pla de depuració La seu de la comarca del Matarranya va ser l’escenari, el passat 14 d’agost, d’una reunió informativa sobre els sitemes de depuració d’aigües i el nou Pla de Depuració d’Aragó. La trobada havia estat convodada per l’Associació de Veïns de Queretes, i hi van assistir-hi veïns i càrrecs electes de Vall-de-roures, Pena-roja, Valljunquera, Queretes, la Freixneda i Massalió. A més, també van convidar-hi l’expert en hidrologia Pedro Arrojo. En la reunió es van exposar els aspectes positius i negatius del nou Pla de Depuració d’Aragó, i l’entitat veïnal de Queretes va presentar com a alternativa el model de depuració extensiva, més ecològica i més adequada als pobles del Matarranya, com ja es fa a Favara o Arnes. G.M.

cop d’ull

24 // Setembre2014

R RIBERA D’EBRE

INFORMACIONS CONFUSES PROTECCIÓ CIVIL va informar ràpidament i de manera continuada, a través de mitjans com Twitter, de l’aparició de la taca d’algues blaves al pantà de Riba-roja d’Ebre, la tarda del 17 d’agost.

Però la gestió de la informació durant la crisi va fer que no sempre quedés clara quina era l’afectació de les restriccions.

Primer es va tallar l’abastament d’aigua

a Flix, Riba-roja d’Ebre, Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca. Però hores més tard només es va limitar als tres últims, encara que també van informar més municipis. Això va induir molts mitjans catalans a publicar erròniament que la restricció també afectava Ascó, Vinebre, Garcia, Móra d’Ebre, la Fatarella i la Torre de l’Espanyol. G.M.

i PRIORAT

MEDI AMBIENT

LOCAL

Riba-roja reclama l’estudi del pantà i un punt de control de l’ACA

Camions cisterna a tres pobles de la Terra Alta

L’alcalde Antonio Suárez adverteix que episodis com la taca blava poden ser freqüents

L’Ajuntament fa temps que alerta que pescadors aboquen al riu quilos de farinetes

Gustau Moreno RIBA-ROJA D’EBRE

Una imatge del pantà de Riba-roja. / Foto: ACN

Analítiques urgents de mitjanit Antonio Suárez ha fet un balanç satisfactori del dispositiu activat per la presència de la taca al pantà, tot i que ha apuntat que hi ha alguns aspectes del Procicat que es podrien revisar. L’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre ja coneixia la nit de diumenge a dilluns, vora les quatre de la

matinada, que la taca blavosa del pantà era deguda a un episodi de mortalitat de cianofícies. Per tant, ja es descartava qualsevol tipus de vessament tòxic o contaminació química de les aigües.

Però després calien més proves, fins comprovar que les algues no eren tòxiques.

L’alcalde de Riba-roja d’Ebre, Antonio Suárez, ha reclamat la instal·lació d’un punt de control de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) al pantà. Segons Suárez, l’embassament és l’alteració humana més important que ha tingut l’Ebre des de la inauguració del pantà, l’any 1968, i un veritable “laboratori a l’aire lliure”.

L’alcalde ha explicat que ni la gent més gran del poble ni el personal de la hidroelèctrica recorden un episodi de coloració de l’aigua com el que va provocar el ‘bloom’ d’algues detectat el diumenge 17 d’agost. Segons Suárez, aquests episodis poden ser cada vegada més freqüents, ja que en les darreres dècades s’han introduït espècies foranes i hi ha hagut altres alteracions greus de l’ecosistema, com ara les provocades pel musclo zebra i la mosca negra. Així, ha tornat a oferir la col·laboració de l’Ajuntament amb les universitats, amb l’IRTA i amb el CESIC, per estu-

diar a fons la salut del pantà.

D’altra banda, Suárez ha insistit en la necessitat de delimitar millor les competències de l’ACA i de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. L’alcalde ha remarcat que part del pantà de Riba-roja és Catalunya, i que el primer control de l’ACA hauria d’estar en aquest embassament. Actualment, l’ACA té el seu punt de control aigües avall d’Ascó.

Quant a les causes de l’alta mortalitat d’algues blaves, Suárez ha recordat que la taca era de grans dimensions, i que l’olor que desprenia l’aigua per la fermentació de les cianofícies era insuportable. Aquest episodi podria ser provocat per una aportació extra de matèria orgànica, i Salut també ha apuntat una possible relació amb les tempestes d’aquest estiu. Però Suárez ha remarcat que hi ha pescadors que cada dia alliberen al riu fins a 25 quilos de farinetes per atraure els peixos. I que això també provoca un augment de la matèria orgànica, situació que preocupa molt els ajuntaments de Ribaroja d’Ebre i de Mequinensa.

Tres dies després de l’aparició de la taca d’algues blaves a l’embassament de Riba-roja d’Ebre, les analítiques fetes per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) van confirmar que les microalgues no eren tòxiques. El 20 d’agost, els municipis de Batea, la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs ja podien tornar a captar aigua del pantà per omplir els seus dipòsits. Les alarmes s’havien disparat el 17 d’agost a la tarda, quan una trucada al telèfon 112 havia alertat de la presència d’una gran taca de color blavós al pantà de Riba-roja. Protecció Civil i la CHE van decidir deixar de

Batea va tancar la piscina i va prohibir rentar els cotxes i regar bombar aigua potable a Flix, Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca. Però l’endemà només es va restringir el bombeig d’aigua als tres municipis de la Terra Alta, ja que són els que tenen el punt de captació aigües avall de la presa. En el cas de Flix, l’aigua de l’aixeta era apta per al consum, però l’Ajuntament va fer una primera crida a la ciutadania perquè no la malbaratés, i perquè no regués ni omplís piscines.

Però aquestes restriccions es van aixecar el mateix dilluns al migdia. El lloc on la situació va ser més crítica va ser a Batea, on calia abastir la població i també les granges del municipi. L’Ajuntament va tancar la piscina municipal i també va prohibir rentar els cotxes i regar els jardins.

G.M.

cop d’ull

Setembre2014 // 25

RIBERA D’EBRE I PRIORAT ECONOMIA

Promouen la instal·lació d’un camp de vol a Garcia Cinta Bonet GARCIA

Una imatge aèria de Garcia. // FOTO: SÍLVIA ALARCÓN.

POLÍTICA

Solé, nou alcalde de la Torre de l’Espanyol per la renúncia de Masip

El nou alcalde, Ricard Solé (esquerra), i el nou regidor, Òscar Mas. // FOTO: AJ. LA TORRE DE L’ESPANYOL

C. Bonet LA TORRE DE L’ESPANYOL Ricard Solé ha estat nomenat nou alcalde de la Torre de l’Espanyol. Solé ha assumit l’alcaldia d’aquest poble riberenc arran de la dimissió d’Eduard Masip i després de la seua substitució temporal per part del també regidor Jordi Vinyes. Així mateix, un nou regidor, Òscar Mas, ha entrat a formar part de l’equip de govern.

Masip va anunciar la seua dimissió per sorpresa el passat 4 de juliol, en el marc d’una assemblea convocada pel go-

vern de CiU i ERC per explicar alguns projectes que s’estan duent a terme al poble, com la reforma del nucli antic.

Al final de l’acte, Masip va anunciar la seua dimissió, després de poc més de tres anys al capdavant del consistori. Entre els motius, va dir que hi havia la "falta de confiança" amb el seu equip.

Dies després, dijous 10 de juliol, la decisió de Masip es va ratificar en un plenari. Visiblement emocionat, Masip va reiterar la seua voluntat de dimitir sense voler donar detalls sobre els motius que el van portar a prendre aquesta decisió.

L’Ajuntament de Garcia ha sotmès a informació pública el projecte promogut per un particular per instal·lar un camp de vol d’ultralleugers al municipi. Serà el primer de l’Ebre i el segon de la demarcació de Tarragona, ja que només n’hi ha un altre al Pla de Santa Maria. El projecte afecta quatre parcel·les situades al polígon 9 de Garcia, al límit amb el terme dels Guiamets. El camp de

vol d’ultralleugers tindria entre 300 i 500 metres de pista, ampliables fins a 800, i comptaria amb un petit magatzem per guardar algun ultralleuger i eines.

L’alcalde de Garcia, Joan Marimon Castellví, ha explicat que la zona on el particular vol instal·lar aquest camp de vol és “ideal” per l’orografia del terreny, ja que no caldrà fer cap moviment de terra. De fet, es troba en un lloc elevat sense cap tipus d’obstacle, i té molt bona orientació. Marimon ha explicat que aquest projecte ja fa temps que es troba en

tràmit, i que actualment s’està pendent dels informes favorables de Medi Ambient per poder donar l’impuls definitiu al camp de vol. L’alcalde de Garcia ha afirmat que, per la seva part, l’Ajuntament també ha intentat facilitar al màxim els tràmits d’aquesta iniciativa privada. A més, ha explicat que la Generalitat també s’hauria mostrat interessada en el projecte, ja que el camp de vol també podria tenir un “ús públic” i ser utilitzat per realitzat tasques de vigilància contra els incendis.

cop d’ull

26 // Setembre2014

B BAIX MAESTRAT i ELS PORTS

PAGAR O NO PAGAR PEL CASTOR XIMO PUIG considera que el govern de l’Estat ha d’explorar les mesures jurídiques necessàries per evitar que els ciutadans hagen de pagar la indemnització de 1.700 milions d’euros a ACS, un cop que la constructora ha renunciat al projecte Castor. El secretari general del PSPV ha advertit que el govern del PP “en cap cas” no ha de rendir-se i pagar

amb els diners de tots sense qüestionars’ho. Puig, que aspira a presidir la Generalitat Valenciana, sap que el PP ho tindrà fàcil per respondre que la concessió del projecte Castor es va atorgar durant l’anterior govern socialista, el 2008.

Però els socialistes, per la seua banda, remunten el projecte al govern del PP, a l’època del ministre Piqué. G.M.

BENICARLÓ

TURISME

Museu del Mar a l’antic far La Diputació de Castelló invertirà prop de 400.000 euros a refer l’edifici de cap i de nou

Llum verd a l’ús turístic del far de Peníscola

La reconstrucció inclou una zona verda i culmina 18 anys de gestions municipals

Gustau Moreno BENICARLÓ La Diputació de Castelló ha aprovat el conveni que subscriurà amb l’Ajuntament de Benicarló, pel que invertirà prop de 400.000 euros per a la reconstrucció de l’antic far de la població com a Museu del Mar. En concret, seran 130.000 euros durant el 2014, i 258.652 euros més durant el 2015. Aquest projecte suposarà una reproducció total del far, ja que no queda cap vestigi sobre el que reprendre la reconstrucció. Aquests treballs donaran lloc a una reproducció exacta del far primitiu, i s’executaran sobre una superfície total de 1.160 metres quadrats.

Després de 18 anys des gestions, de canvis de titularitat i de cessions, el projecte de reconstrucció del far de Benicarló serà una realitat a partir d’enguany. Així, l’Ajuntament executarà la reconstrucció del far per convertir-lo en Museu del Mar. Un deute que el consistori té pendent amb el sector mariner de Benicarló des que l’any 1996 es va demanar al Ministeri de Foment l’alliberament dels terrenys. El projecte preveu la

Una imatge històrica de l’antic far de Benicarló. // FOTO: DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ

reconstrucció total del far, ja que actualment no queda cap resta sobre la qual edificar la nova construcció. El gruix dels treballs seran la reproducció exacta, amb la tècnica de pedra en sec, del far primitiu, així com l’adaptació de l’entorn com a zona verda. Una vegada reconstruït, l’edifici serà habilitat com a Museu del Mar, on tindran cabuda maquetes, reproduccions, imatges antigues, ferramentes i tot tipus d’objectes relacionats amb la vida al mar.

El diputat de Cultura de la Diputació de Castelló, José Luis

Jarque, ha volgut remarcar la importància que tindrà aquesta obra, ja que permetrà que Benicarló puga recuperar un edifici emblemàtic per a la població.

Aposta pel turisme cultural A més, Jarque també va destacar que el nou Museu del Mar servirà per homenatjar el sector i la tradició pesquera tan arrelada entre els benicarlandos.

Segons el diputat de Cultura, tots els castellonencs podran conèixer més de la trajectòria històrica d’aquest ofici “artesà i sacrificat”, en referència a les

feines de la mar.

L’impuls de la Diputació a la construcció d’aquest nova infraestructura a Benicarló respon a l’aposta d’aquesta institució per vertebrar una oferta turística i cultural important, de nord a sud i des de l’interior a la costa de la província de Castelló. De fet, també a la comarca del Baix Maestrat, al futur Museu del Mar de l’antic far de Benicarló també cal afegir-hi altres iniciatives significatives, com ara l’ús turístic del far de Peníscola i el seu Pla Director del Castell de Peníscola.

L’Autoritat Portuària ha concedit a la Diputació de Castelló, després d’un informe favorable de Ports de l’Estat, l’autorització d’ús temporal del far de Peníscola. Així, després de la seua rehabilitació, el far podrà allotjar el centre de recepció de visitants i administració del Castell de Peníscola. “Amb l’ús del far podrem millorar els serveis que es presten en aquest important punt de recepció de turistes que és tota la zona del castell del Papa Lluna. Es tracta d’un enclavament preciós i estratègic, ubicat en el mateix nucli urbà de Peníscola, que permetrà un millor aprofitament de tot el perímetre del castell”, va destacar el diputat de Cultura, José Luis Jarque. L’edifici del far és una torre octogonal blanca d’11 metres d’alçada, annexa a un edifici de dues plantes. La seua superfície se sumarà als 230 metres del perímetre del castell de Peníscola, bé d’interès cultural del patrimoni històric d’Espanya.

Amb aquesta actuació, la Diputació -que hi invertirà enguany 500.000 euros- activa el Pla Director del Castell del Papa Lluna, que es farà en tres fases fins al 2019. El projecte preveu una inversió total propera als cinc milions d’euros, a càrrec de la Diputació de Castelló, la Generalitat Valenciana i el govern de l’Estat. L’objectiu és desplaçar-hi tot el departament administratiu del castell, que també serà restaurat en part, i destinar tot l’espai del castell a exposicions. G.M.

cop d’ull

Setembre2014 // 27

BAIX MAESTRAT I ELS PORTS PATRIMONI

Rehabilitaran un tram de muralla a Morella El Ministeri de Cultura trau a concurs la redacció de la recuperació de les torres de la Pardala i Sant Francesc G.M. MORELLA El Ministeri de Cultura ha tret a concurs públic la redacció del projecte d’intervenció de la zona de les torres de la Pardala i Sant Francesc del castell de Morella. Els interessats a realitzar el projecte poden presentar la documentació fins al 8 de setembre. De fet, l’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, ha enviat una carta al govern central perquè aposte per les em-

preses locals i per tècnics amb experiència en la rehabilitació del patrimoni de la ciutat, per millorar així la coordinació i execució de l’obra.

El pressupost de la redacció del projecte és de 70.000 euros, i properament es coneixerà la quantitat total a què ascendirà aquesta obra, que serà important. La torre de la Pardala és a l’interior del castell, just al costat del Cos de Guàrdia i la Tahona, que es troben en el mateix anell que el palau del Governador. Amb aquesta ac-

GASTRONOMIA

Els restaurants també recorden les Converses de Morella

La presentació de les jornades. / Foto: MORELLA.NET

G.M. MORELLA Una desena de restaurants recorden l’episodi històric de les Converses de Morella a través de la seua gastronomia. Fins a final d’any, a Morella es pot conèixer com era el menjar del segle XV a través dels menús que ofereixen els restauradors de l’Associació d’Empresaris Turístics de Morella i Comarca, per commemorar els 600 anys de les Converses. Els formatges, el corder, la carn de caça, els postres làctics o els flaons són alguns exemples d’aquesta cuina medieval. I és que la commemoració del 600 ani-

versari de les Converses de Morella, amb un extens programa d’actes, està suposant un gran impacte cultural, turístic i econòmic per a la capital dels Ports.

En ple Cisma d’Occident, moment de gran crisi de l’Església Catòlica en què arriben a coincidir dos i tres papats simultàniament, el Papa Lluna, el rei Ferran d’Antequera i Sant Vicent Ferrer es van reunir durant més d’un mes al convent de Sant Francesc de Morella per intentar solucionar el conflicte. Durant aquests mesos de juliol i agost de 1414, Europa va mirar cap a Morella, però finalment el rei i el frare no van aconseguir l’abdicació de Benet XIII.

L’Ajuntament demana al govern de l’Estat que es prioritzen les empreses locals i els tècnics amb experiència

tuació, s’intervindrà també en la torre de Sant Francesc i al mur que porta fins a la Pardala. És a dir, es tracta de la part de la muralla que queda darrera d’on es troba l’estàtua del general carlí Ramon Cabrera. Per la seua banda, la Pardala va ser Josefa Bosch, l’heroïna morellana que va lluitar contra les tropes napoleòniques a la Guerra del Francès. De fet, va ser arrestada i tancada durant set mesos en aquest lloc, fins que va ser penjada al convent de Sant Francesc i les monges.

La zona de la muralla on es farà l’actuació. / Foto: MORELLA.NET

cop d’ull

28 // Setembre2014

1.000 PERSONES

C C U LT U R A

L’EXPOSICIÓ “Llavor ebrenca al palau” sobre el patrimoni escultòric de l’Ebre els segles XIX i XX, ha tancat portes amb un balanç molt positiu. Més d’un miler de persones van visitar l’exposició durant el mes que va romandre oberta al Palau Oliver de Boteller de Tortosa. La mostra, que commemorava el Tricentenari a les Terres de l’Ebre, presentava una quarantena de peces de ca-

torze artistes ebrencs dels segles XIX i XX de reconegut prestigi nacional i internacional, entre els quals hi havia Agustí Querol, Inocenci Soriano-Montagut, Julio Antonio o Víctor Cerveto. El director dels Serveis Territorials de Cultura, Ferran Bladé, en declaracions a Canal21 Ebre, va destacar la gran satisfacció davant l’èxit d’assistència a l’exposició. A.R.

ARTS

Eufònic 3 Un total de 30 artistes participaran del 4 al 7 de setembre en la Mostra d’Arts Sonores i Visuals més multidisciplinària

1

2

3

4

5

Cinta Bonet SANT CARLES DE LA RÀPITA Del 4 al 7 de setembre torna l’Eufònic, la Mostra d'arts sonores i visuals de les Terres de l'Ebre. L’Eufònic emprèn la que serà la seua tercera edició com un esdeveniment plenament consolidat i que a més ha crescut en xifres absolutes tant pel que fa al nombre d’artistes que hi participaran, 30 en total, com pel que fa a les residències d’artistes o les accions sonores i visuals. Al marge d’això, el director de la Mostra, Vicent Fibla, ha destacat que l’edició d’enguany d’Eufònic es caracteritzarà per incorporar més propostes multidisciplinàries. Un exemple és el projecte Trinity d’Electronic Performers que uneix vídeo interactiu i dansa, del creador visual Óscar Sol i la ballarina tortosina Anna Hierro; o la unió de Bradien i el poeta Eduard Escoffet, una mescla d’spoken word i pop singular.

La singularitat del paisatge del Delta i les Terres de l'Ebre és l'element vertebrador i diferencial d'Eufònic, que també vol ser un punt de trobada d'artistes sonors i visuals.

La tercera edició d’Eufònic s’inaugurarà dijous 4 de setembre amb l’actuació del dj Raul Almeda i amb Trinity d’Electronic Performers, totes dues propostes en un espai que s’incorpora per primera vegada al certamen: la plaça Agustí Vizcarro “La Pin” del Museu de la Mar de Sant Carles de la Ràpita.

Prèviament el mateix dijous el compositor i experimentador sonor valencià Llorenç Barber i el compositor i organista ebrenc Rossend Aymí interpretaran una sintonia creada expressament per a les campanes de la catedral de Santa Maria de Tortosa i l'església Arxiprestal de l'Assumpció de Vinaròs. El director de la Mostra, va explicar que possiblement l’acció més ambiciosa que es presenta dins Eufònic 2014.

Al marge de les ja esmentades, Eufònic 2014 comptarà amb actuacions audiovisuals d’artistes punters de l'electrònica del moment com Alizzz, Xtrngr, bRUNA, Maria Coma o Za. També es podrà gaudir d’intervencions especials en l'espai com és el cas de Lolo i Sosaku

-duet integrat per un argentí i un japonès establerts a Barcelona- que ocuparan l'espai de Lo Pati, a Amposta, per construir ambients de sorollisme acústic; la del creador visual Gnomalab al soterrani del col·legi públic Carles III, la instal·lació efímera dels arquitectes tortosins Dondecabentres a l'antic convent de la Ràpita; o la instal·lació visual interativa de Xavi Montojo i Alba Corral també a Lo Pati.

Finalment, Martí Ruids, instal·larà unes campanes tubulars automàtiques i hidràuliques en una de les muscleres dels Alfacs, on el moviment de les tranquil·les aigües de la badia decidirà les notes que sentiran els visitants de les rutes turístiques que hi passen.

L’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Joan Martin Masdéu, va remarcar que malgrat el seu “caràcter reduït” la mostra és un “regal” ja que dóna valor afegit al territori.

Residències artístiques El resultat de les tres residències artístiques que s'han convocat enguany en col·laboració amb Lo Pati - Centre d'Arts Visuals Terres de l'Ebre es presentarà en el marc d'Eufònic. Es tracta de les propostes de les artistes Lina Bautista i Laura Llaneli que presentaran Camí privat, un “passeig sonor” que parteix de la investigació tant geogràfica com històrica de les quatre torres dels Alfacs projectades al segle XVI. Una altre projecte és “Aproximaciones a un reflejo involuntario”, de les videoartistes Julia Martos i Tana Garrido que explora la idea d'imatge real front imatge hiperreal, treballant sobre el concepte del reflex. El darrer és “Paisatges impossibles” d'Edu Comelles, un projecte que ha estat possible gràcies a la residència artística convocada conjuntament amb Laboral Centro de Arte y Creación Industrial de Gijón.

Comelles va realitzar una setmana d'estada al Delta i una a Astúries per crear una cartografia sonora dels dos territoris a partir de més de 400 sons enregistrats al llarg de les 24 hores del dia.

El fi de festa més lúdic se celebrarà al Xiringuito de la costa, diumenge 7 de setembre a partir de les 12 hores, amb una musclada musical, i amb l’actuació de Guille Milkyway dj, més conegut com La Casa Azul.

1. Maria Coma 2. Alba G Corral 3. Alizzz 4. Barber 5. Bradien + Eduard Escoffet 6. bRUNA 7. Carles Viarnes 8. Edu Comelles 9. Laura Lina Balada 10. Gnomalab

Mira el vídeo en aquest enllaç

6

7

8

9

10

cop d’ull

Setembre2014 // 29

CULTURA PINZELLADES DE TORTOSA

1

Apunts sobre el Velòdrom

LLIRI ENTRE CARDS

David Jiménez. TÈCNIC DE TURISME

Núria de Santiago PERIODISTA

Dolorida pell d'uns altres dies INICIANT LA RECTA final d'un estiu que no ho ha semblat, acomiadem una exposició que ens ha acompanyat durant prop de dos mesos al Museu de les Terres de l'Ebre esperant, impassible, les mirades de tot aquell que s'hagi sentit atret per l'univers de Jesús Moncada. No caldrà entrar aquí en la gran importància d'un dels escriptors més rellevants que ha donat la llengua catalana, i de retruc el territori de les Terres de l'Ebre, perquè la Franja, encara que queda fora dels límits geogràfics artificials, és tan nostra com qualsevol altre racó de les quatre comarques de l'Ebre. Només apuntarem l'afirmació de la germana de l'escriptor, Rosa Maria Moncada, en l'acte d'inauguració: "Som parents per part de riu". És això el que hem pogut contemplar a l'exposició de fotografies que el propi Moncada va fer del poble vell de Mequinensa abans que desaparegués sota les aigües, els espais vora el riu que ens són familiars, les mans dels avis treballades fent la partida al cafè, les cares dels infants jugant al carrer.

RESULTA INNEGABLE el talent de Moncada per transmetre en més d'un llenguatge l'angoixa de la desaparició, les vivències que s'amaguen darrera de cada porta i de cada finestra, la sensació d'oblit, el silenci, al que es veia abocada Mequinensa si no hagués estat perquè una mirada d'artista complet, escrutadora i tendra, la va voler convertir en un espai mític, ja fos a través de la fotografia, la pintura, o la literatura que el va fer cèlebre. Un plaer per als sentits haver pogut reviure, com diu el mateix Moncada, la dolorida pell d'uns altres dies... escoltar les antigues paraules.

EL PROPER 7 DE SETEMBRE se celebrarà al Velòdrom Municipal de Tortosa la Vetllada de la Cinta a favor de la lliga contra el Càncer.

Una trobada en què hi participaran diferents combinats ciclistes de les Terres de l’Ebre, Catalunya i nacionals, amb diferents proves en diferents modalitats. He considerat que es una ocasió per fer unes pinzellades sobre el que ha estat el nostre velòdrom, i el nostre ciclisme.

EL CICLISME HA ESTAT un dels esports més connaturals de les nostres terres. Nascut a Tortosa com una conseqüència lògica del vehicle durant molts anys utilitzat pels ciutadans per desplaçar-se entre els diferents nuclis dispersos de població, va néixer el nostre velòdrom en un temps en què el ciclisme en pista era incipient i poc conegut dins l’Estat.

ESTEM A LA POSTGUERRA, una època difícil, la majoria de la ciutat havia quedat devastada, incloent-hi les instal·lacions dels clubs esportius que fins llavors havien donat forma a l’esport tortosí. És en aquest escenari, quan l’alcalde de Tortosa, Esteban Albacar Ferrando, se n’adona de les necessitats de lleure i esbarjo que necessitaven els joves tortosins de l’època, quan encarrega a l’arquitecte municipal Agustí Bartlett la construcció d’un complex esportiu, avui dia conegut com l’estadi municipal.

Incloïa un camp de futbol, piscines, pistes de bàsquet, pistes d’atletisme i el velòdrom. Primer es construïren el camp de futbol i el velòdrom, al que seguiren posteriorment la resta d’instal·lacions com les piscines, les pistes d’atletisme i el pavelló poliesportiu.

[ ] Panoràmica actual del velòdrom municipal de Tortosa. // FOTO: DAVID JIMÉNEZ.

EL VELÒDROM, després de la seva inauguració l’any 1943, se’n fa càrrec de la seva explotació el Club Esportiu Tortosa. Durant aquest temps s’organitzen dos campionats d’Espanya de ciclisme en pista, competicions que van posar el nom de Tortosa sobre el mapa esportiu estatal.

Més tard va prendre el relleu la penya ciclista Ja Arribarem. Es pot destacar la creació del Torneig Intervelòdroms, el primer de Catalunya i l’Estat.

Els èxits de la Penya, amb corredors professionals fitxats arreu de l’estat, omplen aviat les grades en cada competició. Mantenir el nivell era força difícil, i les dificultats econòmiques de la participació en els desplaçaments a competicions en els altres velòdroms estatals van fer que a poc a poc la afició s’anés perdent, al mateix temps que el deteriorament del velòdrom pel pas del temps, sense cap mena de manteniment, rematés la feina.

cop d’ull

30 // Setembre2014

A AGENDA

US RECOMANEM FESTES QUINQUENALS D’ULLDECONA Del 5 al 14 de setembre de 2014 Les Festes Quinquennals d'Ulldecona se celebren a Ulldecona cada cinc anys. L'origen de la festivitat cal anar-lo a buscar a l'estiu del 1936, durant la guerra civil, quan la imatge de la Verge de la Pietat, patrona d’Ulldecona, va ser destruïda juntament amb la seva ermita. Les Quinquennals s'enceten quan els ulldeconencs van a l’ermita a buscar la Verge de la Pietat. Un dels moments

més emocionants de les festes és l'arribada al poble, on hi ha un multitud de gent esperant-la.

Durant nou dies, la Verge de la Pietat és passejada per Ulldecona. El poble es distribueix en sectors i la processó passa per tots els carrers, que estan guarnits amb motius florals molt variats fets pel veïnat. Després d'aquests nou dies, la Mare de Déu torna a la seva ermita.

Exposicions

Música

Corbera d’Ebre

Ulldecona

Mossèn Bramit Morera i Els Morts

Normandia, 70 anys després

Tancant el cicle de concerts de les desenes Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat, ens arriba aquesta banda amb un inesperat homenatge a l'enorme figura de Lord Sutch i tot el que l'envoltava: rock'n'roll i garatge dels cinquanta i seixanta, espectacle de grandguignol, una gran posada en escena i parafernàlia sinistra. A més a més, són una banda de músics prou rodats com per versionar en català alguns dels grans clàssics del rock'n'roll i sortir-se'n airosos.

Fins al 7 de setembre, al Centre d’Interpretació 115 Dies de Corbera d’Ebre.

Exposició de fotografies a càrrec de Terra Enllà.

Diumenge, 10 de setembre a l’Ermitat de la Pietat.

Mas de Barberans Ports i mans Fins al 31 de desembre, al Museu de la Pauma

Móra la Nova II Exposició de diorames de Playmobil Els dies 6 i 7 de setembre, al Pavelló Firal de Móra la Nova.

Arts La Ràpita, Amposta i Delta de l’Ebre Eufònic. Arts Sonores i Visuals de les Terres de l'Ebre Del 4 al 7 de setembre.

Altres

Música

Gandesa Exposició fotogràfica del concurs organitzat per l’Associació de Joves de Gandesa “Nom Calsigos” Fins el 14 de setembre.

Biblioteca Comarcal.

Ulldecona ¡Muu! 2 Cia Yllana Teatre d’humor Dimecres, 10 de setembre a les 23.30 h.

Teatre Orfeó Montsià.

Ulldecona Déjà vu Cia Mag Edgard Espectacle de màgia Dissabte, 20 de setembre a les 18 h.

Teatre Orfeó Montsià.

Tortosa

Tortosa

Manel, en concert Amb “Atletes, baixin de l’escenari”, el seu tercer disc, Manel ha superat definitivament el paper de novetat estel·lar del folk-pop català per convertir-se en una assentada proposta por-rock que ha enfortit el seu so.

Ara, en directe, Guillem Gispert prescindeix de l’ukelele i s’atreveix amb una guitarra elèctrica per donar la rèplica a la guitarra solista de Roger Padilla. És un canvi significatiu que, no obstant, no fa perdre ni una gota de personalitat a les seves meticuloses cançons.

La mateixa nit, en acabar el concert de Manel, també hi actuaran els Crator. La banda de Deltebre presentarà el seu nou disc, titulat ‘Cendres d’un món perfecte’.

'La Màgia del Mag Lari' Diumenge, 21 de setembre a les 19 h. a l’auditori de Tortosa.

Divendres, 5 de setembre a les 00.00h al Parc Municipal Teodor González de Tortosa. Gratuït.

cop d’ull

Setembre2014 // 31

P

ESCOLA EL TORMO : les vacances i l’estiu LA TORRE DE L’ESPANYOL compta amb l’escola El Tormo, que forma part de la ZER Ribera d’Ebre Nord, juntament amb Garcia i Vinebre.

Els alumnes de segon de cicle inicial i primer i segon de cicle mitjà ens han explicat el que fan durant l’estiu, i els seus plans preferits. Durant les seves vacances estiuenques, la majoria acaba anant

o bé de viatge o bé a visitar a algun familiar que resideix en alguna altra població, sigui del país o no.

Mira el vídeo en aquest enllaç

PETITS ARTISTES Toni Pujals “M’agrada l’estiu perquè fa calor, perquè faig vacances, perquè jugo amb els amics i perquè vaig al castell de Peníscola.”

Pau Fortunyo “M’agrada l’estiu perquè a la piscina jugo amb els amics a jocs dintre l’aigua i amb la pilota i a més és una època en que menjo molts gelats.”

Sira Argany “M’agrada l’estiu perquè vaig a Andorra a un hotel i vaig a la piscina de l’hotel a nedar tots els matins, l’aigua m’agrada molt.”

Ruth Martí “M’agrada l’estiu perquè anem a la piscina, a la platja i de viatge.

Les vacances són per descansar.

De viatge m’agradaria anar a París o a Disneyland París.”

Anna Estivill “M’agrada l’estiu perquè em vaig a banyar a la piscina amb els meus amics i amigues i nedem tots junts i juguem a molts jocs.”

Carlota Morlans “M’agrada l’estiu perquè puc anar a la platja, també puc anar a la piscina, però el que m’agrada més és anar a Barcelona.”

2

PINZELLADES

Clara Serra

“

“M’agrada l’estiu perquè pots anar a la piscina i a la platja i perquè em quedo uns dies a Cabacés amb les cosines, i també m’agrada perquè és molt divertit. ”

Gerard Perelló

Joan Gorgues

“M’agrada l’estiu perquè anem a la piscina, podem quedar amb els amics i també perquè anem de vacances. Anem a Bellmunt amb els cosins.”

“M’agrad l’estiu perquè puc anar a la piscina i a la platja per saltar onades. Les vacances són per descansar i dormir molt de temps.”

Jhoan Gabello

Aymane Ghaddari

“M’agrada l’estiu perquè vaig a la piscina i aniré al país on va néixer el meu pare i la meva mare: Bolivia.”

“M’agrada l’estiu perquè vaig a la piscina i de vegades vaig al Marroc i a França, em diverteixo banyant-me als dos llocs per igual.”

Jassine Chellay

Sanae Chellay

“M’agrada l’estiu perquè anem a la piscina, a la platja i ens divertim nedant i fent curses, a veure qui serà el primer, i m’ho passo molt bé.”

“M’agrada l’estiu perquè vaig a la piscina i a la platja i em diverteixo molt saltant amb els amics.”

cop d’ull

32 // Setembre2014

E ESPORTS

1

PROTAGONISTA

ARRENCA EL CURS FUTBOLÍSTIC TORNA EL FUTBOL. Després d’unes merescudes vacances, arrenca la temporada futbolística a tots els nivells. Un nou curs que comença amb la il·lusió de cada any: d’estrenar botes, camiseta o, fins i tot, categoria. Cadascun dels equips al seu nivell, i amb les energies renovades per tal de disputar una ‘bona temporada’, amb objectius ben diversos: assolir la per-

manència o bé apuntar ben amunt, i situar-se en posicions d’ascens. El màxim referent, l’Ascó, ja va començar a finals d’agost, i ho va fer amb victòria a casa en plena festa major. La resta d’equips ebrencs ho faran el 6 i 7 de setembre. Tots desitjaran un debut amb victòria, però això sol ser improbable. Molta salut i sort al futbol territorial ebrenc. J.B.

FUTBOL

L’Ascó, el referent ebrenc

Miguel Rubio ENTRENADOR FUTBOL CLUB ASCÓ

L’Ascó ha d’igualar la temporada passada ASSOLIR LA PERMANÈNCIA. Aquest és l’objectiu inicial que s’ha marcat l’entrenador del primer equip del FC Ascó, Miguel Rubio.

Segons el tècnic, la prioritat és sumar una cinquantena de punts i a partir d’aquí, anar veient com van les coses “per assolir una bona posició”. I és que el conjunt asconenc va començar la temporada amb bon peu, amb els tres punts en la jornada inaugural de Tercera Divisió, davant el Manlleu, gràcies a un gol d’Edu Vives.

Rubio va fer un bon balanç d’aquest inici de lliga i es va mostrar molt satisfet del treball de l’equip. “Ara necessitem temps per anar acoblant la plantilla”. Segons el tècnic, el principal handicap que tenen actualment és el terreny de joc, ja que degut a les obres al Municipal, els partits es disputen a l’Annex, de dimensions més reduïdes,

“

A partir d’ara necessitem temps per anar acoblant la plantilla” i això “dificulta el joc de l’Ascó, ja que hem de fer més joc directe i aeri, que no es tan propi de l’Ascó”. La posada en marxa del Municipal està prevista pel mes de desembre.

J.B.

El conjunt de la Ribera d’Ebre serà l’únic representat ebrenc en categoria superior

Els asconencs han arrencat la temporada amb triomf en el partit inaugural de Tercera

Judit Brú ASCÓ El Futbol Club Ascó afronta una nova temporada a la Tercera Divisió Nacional com a únic representant i màxim referent de les Terres de l’Ebre, després del descens de la Unió Esportiva Rapitenca. El conjunt asconenc segueix sota les ordres del tècnic Miguel Rubio amb l’objectiu d’igualar la temporada passada, en què els de la Ribera d’Ebre van finalitzar la lliga a la sisena plaça, amb 68 punts, en l’any de retorn a la Tercera Divisió després de proclamar-se campions de la Primera Catalana i també de Catalunya.

Noves incorporacions El Futbol Club Ascó compta amb noves incorporacions aquesta temporada. És el cas dels defenses Munta, procedent de la Rapitenca, i Enric Socias i Ivan Taranilla, tots dos del Reus; els migcampistes Dani Argilaga, del Formentera, Cristino, del Figueres, i Artur Gòdia, del Monzó; i els davanters Eizaguirre, del Reus, i Francisco Del Moral, del Monzó. Pel que fa a baixes, el conjunt riberenc ja no disposa de Denis Coch i Sergi Moreno, Pere Martínez, Ermengol, Sergi Duran, Roger Canadell, Sangrà, Pijuan i Edgar.

L’equip es completarà amb els porters Chiné i Sergi Fuertes, tots dos per segona temporada consecutitva. A la defensa, segueix el més veterà, Jose Ramon, amb la seva cinquena temporada, així com Gabernet en la tercera temporada, i Edu Vives i Giribet, que arrenquen la segona temporada. Gerard Roca i Gerard Roigé incien la tercera temporada al mig del camp així com Genís, per segon any. La davantera segueix amb Virgili i Galceran, en la seva segona temporada amb el Futbol Club Ascó.

Miquel Pérez segueix davant L’entitat d’Ascó segueix presidida per Miquel Pérez, qui assegura que l’objectiu de l’Ascó segueix sent la continuïtat i assolir la millor posició a la Tercera Divisió. L’equip directiu de l’Ascó compta enguany amb la continuïtat dels anteriors membres de junta i amb la incorporació de set persones més, “sobretot gent més jove”.

En referència a l’equip tècnic, seguirà en-

Imatge de la plantilla en una de les primeres sessions d’entrenament. // FOTO: ALBERT FERNÁNDEZ

capçalat per Rubio i amb German Inglés com a segon entrenador. La principal novetat serà el nou entrenador de porters, que anirà a càrrec de Norbert Callau i seguiran Marc Segura com a preparador físic, Marc González com a fisioterapeuta, Carmelo Rodríguez d’encarregat de material, Ferran Masip com a delegat d’equip i Albert Fernández com a director de comunicació.

Sense derbi ebrenc En quant a ser el màxim exponent futbolístic ebrenc, Pérez assegura que ho portaran “amb orgull i amb dignitat” i lamenta que sigui l’únic ebrenc a la categoria ja que només hi haurà un derbi, i serà amb l’altre conjunt tarragoní, la Pobla de Mafumet, equip que, segons Pérez, no atrau tanta gent com els que se solen veure a les Terres de l’Ebre. Miquel Pérez assegura que li agradaria molt tornar a tenir un dels grans de l’Ebre, com la Rapitenca, l’Amposta o el Tortosa, però “desgraciadament” aquesta temporada és així.

El fet que no hi hagi cap partit a l’Ebre implica, segons el president, que la majoria de desplaçaments siguin a les províncies de Barcelona i Girona, i això penalitza econòmicament l’entitat. D’altra banda, Pérez va apuntar que aquest any hi ha hagut un gran increment del futbol base asconenc, amb la creació de 55 noves fitxes, que demostren la consolidació de l’escola de futbol base del FC Ascó.

F.C. ASCÓ FITXA TÈCNICA Nom de l’estadi: Municipal d’Ascó Capacitat de l’estadi: 900 espectadors Número de socis: 570 socis Web: www.fcasco.com Twitter: @fc_asco

cop d’ull

Setembre2014 // 33

ESPORTS BREU

FUTBOL

Romeu, cedit a l’Sttutgart

Amposta i Rapitenca, a punt

El jugador natural d’Ulldecona Oriol Romeu ha estat cedit per una temporada a l’Stuttgart, equip de la Bundesliga. Així es va confirmar a principis d’agost, uns dies després que el faldut ampliés el seu contracte amb el Chelsea fins a l’any 2017.

Romeu va arribar amb un acord amb l’Stuttgart alemany amb l’objectiu de disputar el màxim número de minuts amb aquest equip que la temporada passada va aconseguir la permanència a la màxima competició alemanya de futbol. Durant la temporada passada, el centrecampista faldut va jugar al València Futbol Club, amb la disputa de 13 partits, dels quals 11 en va ser titular. Durant el mes de febrer va sofrir una lesió al genoll que el va fer abandonar el terreny de joc durant dos mesos, però a finals de temporada va reemprendre la competició. Abans de confirmar-se la seva cessió amb l’Sttutgart, Romeu va iniciar la pretemporada amb l’equip blue. J.B.

AGENDA ESPORTIVA Dissabte 7 setembre Inici de les lligues de Primera a Quarta Catalana.

Diumenge 7 setembre 10 Km de La Cala. Ametlla de Mar. Circuit Running Series.

Diumenge 7 setembre Vetllada ciclista al velòdrom a favor de la Lliga contra el Càncer. Tortosa.

Dijous 11 setembre 8a Cursa de muntanya Vila de Falset. Circuit de curses de muntanya de les TE.

Diumenge 21 setembre 10 Km de Jesús. Setena prova del Circuit Running Series.

Dissabte 28 setembre 8a Pujada al Montsià.

Alcanar. Circuit de curses de muntanya de les TE.

El CF Amposta enceta una nova temporada a Primera en l’any del centenari de l’entitat

Després del descens a Primera, la Rapitenca mirarà d’assolir una bona posició a la taula

Judit Brú AMPOSTA/LA RÀPITA Amb el descens del primer equip del Jesús i Maria a Segona, el CF Amposta i la UE Rapitenca seran els representants ebrencs a la Primera Catalana en aquesta temporada 2014-2015.

Tots dos conjunts iniciaran la lliga amb moltes cares noves, començant pels tècnics. En el cas de l’Amposta, serà l’exentrenador de la Rapitenca, Antoni Teixidó, qui dirigirà l’equip. L’equip tècnic es completarà amb Edu Marín i Felipe Fumadó. Els de la capital del Montsià també compten amb les incorporacions de Versiano (juvenil), Òscar Gómez (CF Corbera d’Ebre), Xavier Obiol ‘Obi’ (CF Ampolla), Marc Vernet (UE Rapitenca),

Imatge de la presentació oficial de la plantilla del CF Amposta. // FOTO: MANEL CAPELL

David Callarisa (CD La Cava), Joan Barrufet (UE Rapitenca) i Marcel Espanya (CF Ampolla).

Pel que fa a la Rapitenca, Tito García Sanjuan és el nou tècnic d’un equip que presenta una gran renovació. I és que el conjunt mariner només ha renovat

els jugadors Josué, Martí Panisello, Alexis i Ivan Gasparín. Les noves incorporacions d’enguany, en més d’un 90% procedents de les Terres de l’Ebre, seran Toño Jiménez, Josué, Villarroya, Sam, Raul, Xexu, Johny, Tena, Àlex Borrull, Peque, Fe-

lipe, Xavi Anell, Alexis, Agus, Ivan Páez, Pasqual, Sergi Ventura i Nasi. Des de l’entitat rapitenca asseguren que l’objectiu d’enguany passa per assolir el millor lloc possible així com fidelitzar i omplir les grades de l’Estadi Municipal de La Devesa.

TENNIS

Montañés, campió del Cordenons italià El CF Amposta enceta una nova temporada a Primera en l’any del centenari de l’entitat Judit Brú SANT CARLES DE LA RÀPITA El tennista Albert Montañés va proclamar-se campió del Challenger Internacional de Cordenons, que es va disputar el cap de setmana del 16 d’agost en aquesta població italiana. El de Sant Carles de la Ràpita va superar l’italià Potito Starace amb dos sets, imposant-se per 6 a 2 i 6 a 4 a la gran final, en un duel que va tenir una durada d’una hora i sis minuts i que va estar dominat pel rapitenc, sobretot en el pri-

mer set. Després d’un any allunyat dels terrenys de joc degut a la lesió de lligaments del turmell, Montañés aconsegueix aixecar un nou títol que li permetrà guanyar posicions al rànquing ATP, on actualment se situa a la al 114è lloc. Tot i aquest trofeu, el tennista rapitenc va haver de retirar-se en el duel del quadre final de l’Open dels Estats Units el passat 25 d’agost per una lesió.

Montañés es va veure obligat a abandonar als 39 minuts de joc davant de l’argentí Fernando Mayer, quan el marcador indicava un desfavorable 6-2 i 3-0.

Després del descens a Primera, la Rapitenca mirarà d’assolir una bona posició a la taula

Imatge d’Albert Montañés al Challenge de Cordenons. // FOTO: CEDIDA

cop d’ull

34 // Setembre2014

S SALUT

BYSANDRAM, ESPECIALISTES EN ONCOESTÈTICA LA IDEA de crear BySandraM, empresa nascuda el 2013, va sorgir dintre dels sis salons de perruqueria de Raffel Pagés a les Terres de l’Ebre. Sandra Margalef dirigeix l’equip amb una cartera de 16.000 clients, i van decidir formar un equip especialitzat en sistemes capil·lars sense cirurgia, a partir de la forta demanda de perruques per on-

coestètica. L’equip està format per estilistes molt compromesos i professionals, que han subscrit un codi ètic per fer complir uns valors en una feina tant sensible com és la imatge en els malalts amb càncer. La seu de BySandraM es troba al número 56 del carrer Alcalde Palau d’Amposta, i tot el seu catàleg de serveis es pot consultar a la

pàgina www.bysandram.com. Als salons tenen habilitat un espai per fer més íntim i confidencial el servei, per garantir la privacitat del client. A més, també fan servei a domicili per a tota la província de Tarragona, Castelló i Terol. Finalment, també tenen un banc solidari de perruques i un servei de finançament sense interessos. G.M.

HOSPITALS

El nou laboratori del Verge de la Cinta fa dos milions de proves En el seu primer any de funcionament, el laboratori clínic processa unes 190.000 peticions

L’Institut Català de la Salut va invertir 351.000 euros en l’adequació del nou espai

Gustau Moreno TORTOSA El laboratori clínic territorial de l’Institut Català de la Salut (ICS) a les Terres de l’Ebre va processar al voltant de 190.000 peticions durant el 2013, que van comportar gairebé dos milions de proves analítiques. Ara fa un any, l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta va estrenar la nova àrea de laboratori clínic territorial. L’ICS va invertir-hi uns 351.000 euros per adequar el nou espai, que té uns 350 metres quadrats a la planta baixa del centre hospitalari de Tortosa. La directora clínica del laboratori territorial, Àngels Vilanova, va fer el passat 4 d’agost un balanç força satisfactori del primer any d’activitat en les noves instal·lacions, ubicades on hi ha l’antic arxiu i la capella de l’hospital. De fet, va recordar que l’antic laboratori va quedar obsolet, i que no hi havia prou espai per implantar-hi els nous avenços tecnològics.

El laboratori clínic de l’ICS cobreix actualment els territoris

Una de les tècniques del laboratori introduint les mostres a l’aparell de classificació. // FOTO: ACN

de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona, sota una direcció clínica unificada, que coordina el laboratori de Terres de l’Ebre, ubicat a l’hospital Verge de la Cinta; el del Camp de Tarragona, ubicat a l’hospital Joan XXIII de Tarragona, i també el laboratori del Pius Hospital de Valls. Ofereixen assistència continuada les 24 hores al dia, durant els 365 dies de l’any. Un nou model que, segons l’ICS, fa que les àrees de

treball siguen més eficients i també més competitives.

Per la seua banda, el gerent territorial de l’ICS, Pere Montserrat, va destacar la quantitat i també la qualitat de les proves analítiques fetes al nou laboratori. De fet, el director dels serveis territorials de Salut, Albert Gómez, va recordar que l’hospital de Tortosa té la mateixa categoria i està equipat amb la mateixa tecnologia que l’hospital Sant Joan de Reus. I que, per

la seua distància a altres ciutats, està fent molt més del que li toca per la seua categoria.

Gómez va concloure que el laboratori de l’hospital Verge de la Cinta és un bon exemple de “fer més amb menys”.

Mira el vídeo en aquest enllaç

1

RACÓ DE SALUT Toni Pons FARMACÈUTIC I PROFESSOR

Una capacitat molt valuosa LA MEMÒRIA, més d’un cop, ens ha jugat una mala passada. La memòria és una capacitat molt valuosa, que es va perdent amb el pas del temps, la majoria de vegades perquè l’exercitem poc. És el resultat d’una combinació de diverses funcions cognitives assentades en el nostre cervell: la capacitat d’orientació, la memòria immediata, la memòria recent, la memòria a llarg termini, la capacitat de concentració o fins i tot el llenguatge. I és la suma de totes elles, la que ens permet recordar els fets que van succeir en el passat com tot el que ens succeeix en el present: dades apreses fa anys en el col·legi, instruccions rebudes fa un instant, el nom dels nostres coneguts, títols de pel·lícules...

SI NO ESTEM ATENTS quan fem una activitat, quan ens parlen o quan deixem un objecte en un lloc, després no és possible recordar clarament ni l’activitat que hem fet, ni el que ens han explicat, ni on hem deixat aquell objecte.

Moltes vegades, quan deixem un paper en un lloc de la casa i no hem prestat atenció al que fèiem, és lògic que després no es pugui recordar el lloc on l’hem posat . Això no es tracta d’un problema de memòria, sinó d’un problema d’atenció.

PER MILLORAR la memòria cal mantenir-se en forma mentalment. És impossible retenir tota la informació que capten els nostres sentits.

Hem de seleccionar i posar atenció en allò que ens interessa recordar, i tenir present que el reforç continuat i la repetició són una bona manera de lluitar contra l’oblit.

cop d’ull

Setembre2014 // 35

SALUT HOSPITALS

La CGT alerta del tancament de llits a Tortosa La secció sindical de la CGT de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta ha denunciat públicament el “tancament de llits” que aquest centre hospitalari ha registrat durant els mesos d’estiu. Segons el sindicat, aquest estiu hi ha hagut disponibles un total de 128 llits, el que representa el 58% del total de l’hospital de referència a les Terres de l’Ebre.

En aquest sentit, la secció sindical de la CGT considera que el tancament de 89 llits forma part d’un pla per “desmantellar” els hospitals de l’Institut Català de la

El sindicat acusa la Generalitat de tancar 89 dels 217 llits de l’hospital El director de Salut nega els tancaments Salut, orquestrat per la conselleria de Salut amb la complicitat del delegat de la regió sanitària i amb la col·laboració de la direcció de l’hospital. Segons les dades facilitades pel sindicat, neurologia, cardiologia i hematologia disposa de sis llits menys; urologia ha perdut dos llits; medicina intensiva dos més; mentre que traumatologia és manté tancada. El sindicat es pregunta a qui beneficia aquesta situació, i considera que amb aquestes mesures s’està posant en risc la qualitat assistencial i la seguretat dels pacients de les Terres de l’Ebre. Per tot plegat, la CGT ha exigit la immediata recuperació de l’activitat sanitària, amb la reobertura de llits, quiròfans i serveis de l’hospital de Tortosa, amb la dotació econòmica i humana necessària per garantir l’atenció adequada dels pacients de la regió sanitària de les Terres de l’Ebre. Per la seua banda, el director territorial de Salut, Albert Gómez, ha negat que l’hospital estiga aplicant aquests tancaments. G.M.

PSICOLOGIA

Estrès postvacacional.

Un procés d’adaptació ARRIBEM AL FINAL del període estival i amb ell la fi de les vacances. I és ara, quan estem de tornada, que hem de començar una altra vegada amb les activitats quotidianes. És des d'èpoques recents que està emergint amb força un terme que s'associa amb aquest període de finalització de vacances; l'estrès o depressió postvacacional. Pel que fa a l'àmbit científic i encara que sent aquesta una categoria recent, molt és el que s'ha discutit si hauria de ser una categoria diagnòstica o no.

Però de moment no s'ha arribat a un acord, i en l'actualitat no està recollida com a trastorn en els protocols dels manuals diagnòstics a l'ús, encara que el que sí podem dir que és una síndrome pertanyent a la vida moderna i que respon a un determinat estil de vida.

LA TORNADA DE les vacances ens imposa l'adaptació als canvis que ens genera la nova situació del treball, sent aquests canvis tant a nivell físic com mental, generant-nos una resposta d'estrès, que no és sinó un procés normal d'adaptació a la nova situació. Els

símptomes més importants que podem presentar són des del punt de vista físic: disminució del rendiment, cansament, palpitacions, molèsties digestives, taquicàrdia, tremolors, insomni i dolors musculars, entre d’altres. En el pla psicològic ens trobem amb l'excessiva preocupació, canvis d'humor, ansietat, inseguretat, por a perdre el control, nerviosisme, i fins i tot evitació de situacions.

AQUESTA SÍNDROME sol afectar més a les persones que porten el període de vacances al nivell mes alt del benestar personal, les persones que de forma habitual presenten dissonància amb l'activitat laboral quotidiana, i els afectats per la síndrome d'estar cremat en el treball. La franja d'edat més habitual està per sota dels 45 anys. No és una simptomatologia molt preocupant, però aquesta hauria de desaparèixer com a molt entre una i dues setmanes, sent necessari visitar a un professional en cas de no remissió.

SEMBLA QUE LA síndrome postvacacional sigui més una

qüestió d'actitud i d'estil de vida que qualsevol altra cosa.

Sempre és millor prevenir que curar, i el millor remei per poder evitar els símptomes és la prevenció. Alguns consells per poder prevenir o suavitzar els símptomes d’aquest estrès, és saber i ser conscients que en tornar de les vacances és possible tenir un cert malestar, però no hem de donar-li la importància que no té. A més, hem d’intentar no tornar de vacances l'últim dia, si pot ser intentar començar de manera gradual l'activitat i per les tasques més agradables (ja sabem que en molts casos no és possible), mantenint uns horaris regulars i dormint adequadament, a més de no portar-nos el treball de la feina a casa, i intentar buscar una mica de temps per poder practicar algun esport o activitat física de forma moderada, que ens ajudi a relaxar-nos. També hem de plantejar-nos els problemes que ens sorgeixen en el treball de la forma més simple possible, ja que analitzar moltes vegades un problema sense poder solucionar-lo ens generarà més ansietat de la qual ja venim.

SÍMPTOMES

CONSELLS

-Disminució del rendiment -Cansament -Palpitacions o taquicàrdia -Molèsties digestives -Tremolors -Insomni -Dolors musculars -Canvis d’humor -Ansietat

-No tornar de vacances l’últim dia -Reprendre l’activitat de manera gradual i per les tasques més agradables -Mantenir horaris regulars -Dormir adequadament -No dur la feina a casa -Practicar algun esport o activitat física de forma moderada -Simplificar i relativitzar els problemes

Joan Lluís Vergés PSICÒLEG

“

Hem d’intentar no tornar de vacances l’últim dia, si pot ser intentar començar de manera gradual l’activitat i per les tasques més agradables”

cop d’ull

36 // Setembre 2014

PASSATEMPS

CLASSIFICATS [VENDES] Vinaròs Es ven parcel.la urbana 1000m2, situada al terme municipal de Vinaròs, partida Closa o Ribes (ermita de Vinaròs). Preu: 130.000 euros ✆ 636 256 045 - 610 261 631 Tortosa Es ven finca rústica de 3,5 jornals al costat de la via verda a 3 min de Jesús, sense casa. Interessats trucar ✆ 605 994 256 Camarles Es ven finca 11 jornals amb aigua, llum, casa i magatzem. Per entrar a viure. A 5 min de Camarles. ✆ 605 994 256 Roquetes Es ven finca d’oliveres de 7 jornals a ple rendiment amb caseta de muntanya, prop del canal Interessats Xerta-Calig. trucar ✆ 607 211 802 - 605 994 256

HORITZONTALS: 1. Com el plural que ens adrecen a l’hotel del Passeig de Gràcia: ens hi tracten com reis. Gairebé boja del tot / 2. Fa de mal pautar, si es tracta d’atonyinar.

Provoco els espermatozous / 3.

Rock Zenze Roll. Barret perfecte per amagar-hi la birra.

Quart de gram / 4. Que bonic que li queda sempre, al samurai! Acull part del material de desguàs / 5. De l’ós que altera el curs dels rius. Parlar català que fa xipollejar, trapella, la i / 6. Trident desmanegat. Nom geolocalitzable. Parets de la llar / 7. El monjo comediant.

Desaré de qualsevol manera els palets de rajoles per assecar / 8. Vuit mesos de l’any.

Sorprenent en sa insinuada sinuositat / 9. És un derivat de la sacarina, i s’ha acabat. Ona salvatge que ha mig tapat la Naomí / 10. És al pom com el batraci al bat. De tan badat com està podria provocar un rebot / 11. Orquestral Provatures in the Barc. Pesa’ls, i xarbota’ls, i veuràs que són temporals. Pilota a l’olla / 12.Cabells al front dificultant la firma de l’operació. Ni romb ni brom: medusa / 13. I aquest és son gran mitjà. Un altre monjo, però aquest només fa teatre pels alumnes.

VERTICALS: 1. Dret de cuixa (amb petit blau inclòs) exclusiu de la Rosa de TV3. Quan col·loco no sopo bé / 2. Un altre blau, però aquest la Marçal el veia tèrbol. Perill de caiguda per culpa del consomé / 3. Advocat que jura i perjura.

Estrany barem per mesurar l’antiguitat de la resina / 4.Ànima de pepa. Si es troba així és per culpa de la miosi.

Rap escuat /5. Sempre trobem que n’hi ha poc. Punxa decorativa en forma de pi que s’aguanta de miracle / 6. Faig a trossets la carn de pinxo. Urani dels Urals?: no, cabres munteses d’aspecte curial / 7. Pilar prim. Gasiveria, mesquinesa.

Tan llis com sembla i tot sovint queda inclinat / 8. Posa un toc de passió en els records. En matèria de pirita és abundós.

La més flamenca / 9. Hi queda el raïm un cop despenjat.

Nadó que a cal veí s’amorra al porró / 10. Radical alquil a conservar en ampolla menorquina. De quatre grapes són més grans / 11. Retrogust de poniol. Per poder fer això, en canvi, el nadó s’ha d’amorrar al mugró. Rival inútil / 12.

Eren bufons, abans de fer-se professionals. Encara es vanta a Ankara de son passat imperial.

per Gras

Alfara de Carles Es ven casa a Alfara de Carles amb 130 m2, 5 hab., 2 banys, moblat, cuina i menjador, amb hort i finca d’oliveres.

Interessats trucar al ✆ 661 143 311 Jesús Es ven estudi a Jesus, habitació, bany i cuina-menjador amb bomba de calor/fred. 30.000 euros negociables. Trucar a partir de les 19h. ✆ 664 562 637 Tortosa Es ven pis de 90 m2, zona de Remolins, edifici ganadera, 4 hab., 2 banys, gran terrassa, pati xemeneia, interior, ascensor, primera planta.

Preu: 86.000 euros. ✆ 646 465 499 Mas de Barberans Es ven casa al Mas de Barberans, amb dos hab, 1 bany, cuina menjador, magatzem i gran terrassa amb magnífiques vistes. Preu: 56.000 euros ✆ 638 170 363

Roquetes Es ven adossat a Roquetes de 160m2, garatge més 3 plantes amb 3 hab + suite, safareig i terrassa. Preu: 180.000 euros ✆ 617 518 827 Amposta Zona Valletes.

Es ven parcel·la edificable de 120 m2, prop del col·legi Miquel Granell. De particular a particular. ✆ 649114580 Tortosa Es ven per la zona Temple. Pis 2 hab., saló menjador amb terrassa, 1 bany, cuina i galeria. Calefacció amb gas. Zona ajardinada i piscina comunitaria. Per entrar a viure. Preu: 130.000 euros. ✆ 636 732 222 Alfara de Carles Es ven xalet de 180 m2, piscina aigua i llum, barrat al Parc Natural d’Alfara de Carles, amb hort i oliveres. Preu a convindre. ✆ 661 143 311 Carrer Amposta Saragossa. Es ven plaça de pàrquing. 1.500 Euros. ✆ 650756727

[LLOGUERS] Tortosa Es lloga pàrquing al carrer Móssen Manyà, edifici Voraparc. Preu: 55 euros. ✆ 977 73 07 21 Paüls Mas Agueró, casa rural amb encant, situada a les afores del poble de Pauls, al centre del parc 12 places, natural. barbacoa. Preu 17€/persona ✆ 608 438 245 Amposta Es lloga pis a l’avinguda la Ràpita, 4 hab., cuina, 2 banys, terrasses i moblat. Preu: 350 euros ✆ 610 471 851 Benicarló Es lloga pis amb 3 hab., sala d’estar, menjador, 2 banys i

ascensor ✆ 676 690 978 Jesús Es lloga planta baixa amb 2 habitacions, cuina, menjador, 1 bany, a/a amb bomba de calor i moblat.

Preu 260 euros. ✆ 620 39 28 50

Ofertes Si tens més de 18 anys i ganes de treballar truca. ✆ 977442642

[AMISTAT] Contactes Desitjo relació amb dona lliberal, amb fins seriosos, o parella matrimoni.

Jo, noi de 50 anys. ✆ 645668213

Jesús Es lloga pis moblat a Jesús amb 3 hab, bany, cuina i menjador. Preu: 320 euros ✆ 676 226 990 Roquetes Es traspassa perruqueria, molt bones condiciones, clientela fixa.

Possibilitat de llogar la vivenda a dalt. Mercè. ✆ 665424213 / 670972543

[MOTOR] Ofertes Es ven un remolc per a una moto, amb l’opció de col.locar un altre carril per carregar 2 motos. Preu: 500 euros. ✆ 680 192 122 Ofertes Furgoneta Nissan Primastar color blau mari, any 2006, dièsel, 120 Cv, 160.000 km., 6 marxes, 6 places més càrrega. 6.900 Euros negociables. José Luis. ✆ 678804808

[TREBALL] Enginyer en Ofertes Telecomunicacions ofereix classes de repàs o reforç escolar de Matemàtiques i Física per alumnes d’ESO i Batxillerat. Josep. ✆ 608 438 245 Oferta S’ofereix pintor d’interiors i decorador amb molta exteriors experiència. Pressupostos sense compromís. Netedat màxima. ✆ 686 085 657 AVON busca Oferta persones que vulguin vendre o consumir els seus productes. ✆ 977442642

Ofertes Entitat asseguradora de l'àmbit nacional, gairebé 60 anys experiència sector, innovadors, productes incorporar en precisa oficines centre Tortosa, dos comercials, incorporem a l'equip de la sucursal. Enviar curriculum: rrhhoficinabarcelona@gmail.com

[VIDÈNCIA]

[VARIS] Varis Es compra, es restaura i es venen tot tipus de mobles antiguitats... antics, Interessats trucar al ✆ 977 503 113 Varis Recollida de trastos vells, desallotjament i neteja de pisos i locals. Preus mínims. Per a mes informació truca ✆ 618 792 176 Varis Tens que arreglar-te alguna peça de roba? Si necessites que et cusin algun tipus de roba, no dubtis en trucar. Servei a domicili ✆ 977 510 705 Varis Es ven tot el mobiliari i màquines de tenda de xuxes. ✆ 977700383

cop d’ull

P PANTALLES

Setembre2014 // 37

Canal 21 et recomana L’INFORMATIU. A partir del 15 de

NIT SONA 21. Aquest 13 de setembre, el pavelló firal de Sant Carles de la Ràpita és l’escenari de la Nit Sona 21.

Un concert gratuït de Xeic!, en què el grup riberenc estarà acompanyat dels gunyadors del concurs Sona 21: Axis of Fear, B-SOS i Billi Hillfoyer. La Nit Sona 21 començarà a les 23.30 hores i està organitzada per Canal 21 Ebre.

setembre comença la nova programació de Canal 21 Ebre. Més endavant, l’1 d’octubre, es renovarà la imatge de L’Informatiu, amb nous plató i grafismes. Cinta Bonet seguirà al capdavant del noticiari que manté el seu horari habitual, amb una primera emissió de dilluns a divendres a les 20.30 hores.

APLICACIONS

TECNOLOGIA

Guiarium desembarca a Tortosa per Jaume Querol

La nova aplicació de promoció turística, gratuïta per a Android i iOS, aplega tota l’oferta gastronòmica i d’allotjaments del municipi

[ ] L’aplicació de Tortosa Turisme ja es pot descarregar gratuïtament per a Android i iOS d’Apple. // GOOGLE PLAY

Redacció TORTOSA Tortosa ha presentat la guia turística Guiarium, una nova eina de promoció dels atractius turístics del municipi. Es tracta d’una aplicació per a mòbils i tauletes, amb què Tortosa posa a disposició dels seus visitants tota l’oferta turística, gastronòmica i d’allotjament de la ciutat. L’aplicació s’estructura en tres categories: Què veure, Què fer i una secció destinada als serveis turístics que ofereix la capital del Baix Ebre: On menjar, On dormir i On comprar. Guiarium Tortosa ja pot descarregar-se gratuïtament i està disponible en set idiomes.

El regidor de Turisme, Alfredo Ferré, ha explicat que Guiarium Tortosa està disponible tant per al sistema Android com per a l’iOS d’Apple. L’empresa encarregada de

COMUNICACIÓ

Ascó, Móra i la Torre, a Ebando Móra d’Ebre, Ascó i la Torre de l’Espanyol són les tres poblacions de la Ribera d’Ebre que han recorregut a l’apliacció gratuïta Ebando per difondre avisos de serveis a la població.

Gratuïta per a Android i iOS, l’aplicació permet rebre notificacions de l’horari del consultori mèdic, de l’agenda cultural o de Protecció Civil. G.M.

comercialitzar-la és Doble Columna, qui també s’encarrega de la gestió dels continguts. L’impulsor de Guiarium, Enric Ginovart, ha assenyalat que la nova aplicació s’ha treballat segons les necessitats turístiques latents a la zona, i que també pot ser una eina útil per als mateixos tortosins i tortosines. Així, Ginovart ha destacat que la guia també es presenta com una aplicació dinàmica i activa, on serà important la participació dels usuaris a través de fotografies o opinions sobre els diferents indrets de la ciutat. A més, el servei ofereix un llistat actualitzat dels diferents esdeveniments culturals i una sèrie de rutes turístiques. A tota aquesta informació, també s’hi sumarà un conjunt d’informació més bàsica relacionada amb temes de seguretat o sanitat. L’aplicació disposa d’un servei de GPS que permet ubicar millor el seu usuari, i també es treballarà per incloure un servei d’mp3 amb audioguies.

Accelerem la velocitat dels nostres ordinadors gràcies a la tecnologia SSD Si el teu ordinador s’ha quedat enrere i trobes que va lent, els dispositius SSD poden ser una solució molt pràctica i més econòmica del que pots imaginar. Actualment, els nostres equips solen integrar la clàssica tecnologia magnètica, la qual funciona mitjançant un capçal format per diverses agulles lectores que es mouen sobre diferents discs on s’emmagatzema la informació. Això fa que el procés sigui relativament lent per als grans volums i necessitats d’arxiu actuals.

Per altra banda, i explicat de manera senzilla, els discs durs SSD són unitats electròniques sense parts mecàniques, a l’estil de la memòria RAM dels nostres ordinadors de tota la vida, però amb la particularitat que la informació queda enregistrada de forma permanent. Un altre avantatge el trobem en el temps d’accés a la informació: mentre que en un disc convencional està en ordre dels 7-16 ms, en aquestos, els SSD, és de només 0,050,23 ms. Sens dubte, una diferència brutal.

També trobem millores considerables en la velocitat de transferència, ja que un disc HDD o magnètic és capaç de transferir arxius a uns 100Mb/seg; però els SSD treballen fins cinc cops més ràpids, 500Mb/seg, segons el model.

Altres avantatges de la tecnologia SSD els trobem amb la tolerància als cops, ja que el principal enemic dels nostres ordinadors portàtils són els moviments molt

bruscos i els forts cops que sovint danyen els seus discs durs, i conseqüentment podem perdre la informació. També hem de destacar que el consum energètic dels discs sòlids o SSD, al prescindir de parts mecàniques, és molt més baix, així com el seu pes; per tant, aquests constitueixen, sense cap dubte, el component ideal per integrar en equips portàtils.

Però són tot avantatges? Bé, trobem algunes característiques que hem de tenir en compte; per exemple, la capacitat dels discs SSD és més baixa (a igualtat de preus). Així que, mentre el discs magnètiques estan actualment en ordre de 1TB, un disc SSD estarà en 128Gb; és a dir, quasi vuit cops menys, sens dubte una dada a tenir en compte. També és un inconvenient que, a mesura que es va usant el disc, va perdent rendiment general, i hem de fragmentar el disc de forma més regular. Per tant, quina és la configuració ideal per al nostre ordinador? Si tenim un equip de sobretaula, el consell és treballar amb 2 unitats, una SSD per arrencar el sistema operatiu i els programaris més habituals, i un altra HDD per emmagatzematge (arxius de vídeo, música...). En el cas dels equips portàtils, les unitats SSD són el component perfecte, ja que encara que gaudirem de menys capacitat de dades, sempre podem usar una unitat externa USB per guardar les nostres dades o “el núvol” mitjançant Internet.

cop d’ull

38 // Setembre2014

F FOGONS

ET RECOMANEM RESTAURANT EL PARC Edifici emblemàtic al centre de la ciutat, en un parc municipal al més pur estil romàntic i modernista. És l’entorn perfecte per acompanyar un àpat en qualsevol moment del dia.

Al restaurant El Parc podem gaudir de la natura al bell mig de la ciutat, mentre degustem algunes de les seves tapes, algun dels seus plats d’alta cuina d’estil

minimalista i sibarita o, fins i tot, d’una copa de la millor selecció de licors. El El Parc destaca pels seus plats típics de la cuina mediterrània i també per tenir una carta seleccionada, amb una àmplia oferta de productes de temporada.

Av. Generalitat 72 43500 Tortosa Reserves: 977 444 866

Canelons amb gelatina de beixamel, bolets i llagostins

La ressenya de

Restarium

Ingredients 400 g. de llagostins 400 g. de bolets variats (rovellons, rossinyols, llengua de bou...), 2 cebes tendres, 2 porros (part blanca), 3 dents d’all, oli d’oliva, brots de romaní, 1 litre de llet nou moscada, 50 grams de gelatina vegetal, ratlladura de formatge parmesà, sal i pebre

La Casa de Fusta VI RECOMANAT Frisach Cupatge 2011 Celler Vins Frisach D.O. TERRA ALTA

Vicent Guimerà

Corbera d’Ebre Preu aprox. : 6,40€

Restaurant

l’Antic Molí ELABORACIÓ: Per fer el farciment: En primer lloc agafarem un cassó, li afegirem un raig d’oli d’oliva, les tres dents d’all tallades molt petites i ho deixarem que es dauri una mica.

Seguidament, tallarem la ceba i el porro molt petit i ho afegirem juntament amb l’all a foc molt lent, fins que ens quedi molt potxat. Ho podem condimentar amb una fulla de llorer per donar més sabor al caneló.

Mentre es daura, netejarem els llagos-

PAS

tins i els tallarem a rodanxes i ho reservarem. Per una altra banda, farem el mateix amb els bolets: els netejarem i els tallarem petits per formar una uniformitat amb tot el conjunt del farciment.

Un cop tinguem el sofregit ben daurat, hi afegirem els bolets (haurem de pujar el foc perquè aquests no ens soltin tota l’aigua). Un cop estigui tot ben melós, tirarem els llagostins i els deixarem uns segons tot barrejant-ho amb una cullera de baix cap a munt fins aconseguir un

PAS

farciment ben lligat i melós. Ho rectificarem de sal i pebre, i ho reservarem.

Per fer la gelatina de beixamel: Agafarem un cassó, li posem un litre de llet, la nou moscada ratllada i sal. Quan arrenqui el bull, hi afegirem la gelatina en pols, i ho deixarem bullir tot plegat durant segons. Després ho escampem damunt d’una safata plana i ho deixem gelar a la nevera.

Per acabar: Agafem la safata amb la gelatina, tallem

PAS

rectangles de 5X10cm. Ficarem el farciment i, com faríem per a uns canelons tradicionals, ho embolicarem i ho posarem en un plat. Finalment, els cobrirem amb la ratlladura de parmesà i ho gratinarem. I arribats aquí, ja estaran a punt per ser servits.

Una última consideració per tenir en compte. Per aquest plat no és necessari tenir la salsa de beixamel, perquè la melositat i la textura de dins fan que sigui un plat molt melós a boca.

PAS

El receptari del restaurant aposta per alguns dels plats més tradicionals de la gastronomia del Delta: paella marinera, arròs negre, fideuà, arròs a la cassola... Plats heretats dels avantpassats i basats en la cuina popular, elaborats amb productes frescos i de primera qualitat del mar, del riu, de la llacuna, de l’horta i dels arrossars. Per començar, és recomanable fer un menú degustació en què us serviran els plats del temps: ous de tenca, ortigues de xapadillo d’anguila, bunyols, tenca i moxarra. També plats típics d’arròs com la cassola d’arròs amb brou d’ànec, o l’arròs amb col i fesols.

El restaurant L’Estany de La Casa de Fusta va nàixer el 1986, arran de la necessitat de donar servei a tots els caçadors que, durant la temporada de caça al Delta, es trobaven per esmorzar i fer petar la xerrada de com havia anat la nit. En un prinicipi, no era més que una masia reformada, on se servien els diferents plats elaborats en una petita cuina, tots casolans i tradicionals del delta de l’Ebre. Va ser amb el pas dels anys i amb l’arribada de més turistes al Delta que aquest restaurant va realitzar una primera ampliació, per oferir més serveis a tota la gent que anava cap a la Llacuna de l’Encanyissada. A més, també s’instal·la la gran terrassa baix l’ombra d’arbres centenaris. Actualment, el restaurant compta amb un gran menjador amb capacitat per a 200 persones, una zona de barcafeteria, la terrassa, i una zona de jocs infantils. Però potser l’espai més característic és la Barraca, un segon menjador inspirat en les construccions tradicionals del Delta. També hi ha una zona de pícnic i Lo Mas de la Cuixota, on us proposaran activitats pel Delta.

cop d’ull

P PA G E S I A

Setembre2014 // 39

EL VETO RUS ALARMA LA FRUITA DOLÇA I ELS CÍTRICS EL VETO DE MOSCOU als productes agroalimentaris europeus, com a resposta per les sancions de la Unió Europea arran del conflicte a Ucraïna, ha fet sonar totes les alarmes en dos sectors de la pagesia de l’Ebre que havien començat a introduir-se en el mercat rus. La principal empresa de fruita dolça de la Ribera d’Ebre, el

Grup Fruiter de Benissanet, haurà de recol·locar 15.000 quilos de préssecs i nectarines. I el sector dels cítrics, molt tocat des de fa campanyes per la caiguda dels preus i amb algunes empreses en concurs de creditors, també està molt neguitós per les mesures ordenades per Vladímir Putin. La majoria de mandarines i taronges que

arriben a Rússia ho fan a través de Polònia, però els productors ebrencs estan preocupats per la repercussió que el veto del Kremlin pot tenir en el preu dels cítrics. Els pagesos reclamen el suport de la Generalitat i del Ministeri d’Agricultura, perquè els cítrics també puguen rebre les compensacions de la Unió Europea. G.M.

CALENDARI

AGRICULTURA

Al setembre es verema i plantem espinacs i cebes

L’aigua salada perjudica l’arròs La inundació dels camps contra el caragol maçana pot fer pedre el 50% de la collita

Els pagesos es volen reunir a l’octubre amb el govern per fixar l’estratègia contra la plaga

G.M. / ACN DELTEBRE

Durant el mes de setembre, es planten i sembren escaroles, espinacs, bròquils, cols i bledes, així com les cebes.

També es recullen les tomates, els pebrots, els ravanets, els porros, els enciams i les bajoques. Les tomates de penjar s’han de tarure a rams, i posar-les en algun lloc sec. Les escaroles s’han de regar amb molta freqüència, si no volem que se’ns espiguen. Els trossos de terra sense plantar poden ser un bon racó per fer-hi un adob verd com fenc o sanagrecs civada, per protegir el terreny i matar les males herbes. A la primavera, en canvi, l’enterrarem i aconseguirem un adob de grans qualitats fertitlitzants. Al setembre també té lloc la verema. Quant a la recol·lecció de fruits, al setembre destaquen les prunes, les pomes, les figues, les nous, les castanyes i també les móres per a fer confitura. G.M.

“

Setembre s’endú els ponts i exuga les fonts” “Pel mes de setembre es talla el que penja”

Els pagesos del Delta han alertat que les parcel·les que es van inundar amb aigua de mar per eradicar el caragol poma estan perdent bona part de la collita d’arròs. Un fet que els preocupa, i molt, ja que en aquests arrossars podria suposar la pèrdua de fins a un 50% de la collita d’enguany. La plaga del caragol maçana no ha fet tant mal com en altres temporades, ja que els productors han aplicat mesures per controlar-la.

Però el responsable del sector de l'arròs de la Unió de Pagesos (UP), Dani Forcadell, ha augurat que serà una collita mitjana, d'unes 130.000 tones, i amb una bona qualitat del producte.

També ha dit que la sega es retardarà una mica i que començarà a mitjans de setembre, tot i que alguna varietat primerenca, com l’arròs bomba, es puga començar a segar abans. Pel que fa al preu, es preveu que es mantindrà similar a l'any passat, amb 285 euros per tona.

Com en campanyes anteriors, s’ha plantat arròs rodó i s’està introduint també l’arròs llarg.

Una gran posta de caragol poma al Delta de l’Ebre. // FOTO: DANI FORCADELL.

Tot plegat, en detriment de l’arròs bomba, del qual hi ha superproducció a Espanya. Així, els arrossaires del Delta poden enfrontar-se millor a la competència, ja que l’arròs rodó és el més comprat pel consumidor.

Alerta per la salinització D’altra banda, al marge de les bones previsions, els pagesos han alertat que la inundació dels arrossars amb aigua de mar ha funcionat molt bé per matar el caragol poma, però que podria estar afectant negativament el conreu de l'arròs.

"Si se salinitza la parcel·la i mor l'arròs, és com si intentes eliminar les puces que tingui un gos matant-lo", ha dit Forcadell. En aquest sentit, ha afegit que encara és aviat per treure conclusions, i que caldrà esperar al final de la sega. Però Forcadell ha lamentat que aquesta arma "massiva i ecològica" que contra el caragol poma no siga tan efectiva com es pensava.

Per tant, quan a l’octubre acabarà la collita, els pagesos esperen poder reunir-se amb la Generalitat per valorar els fets i redefinir la millor estratègia per

lluitar contra la plaga. Forcadell ha manifestat que cal coordinació entre tots els agents, "Generalitat, pagesos, cooperatives, Unió Europea", per eradicar el caragol poma del Delta. En cas contrari, la despesa per als pagesos i els costos mediambientals seran molt importants, ha advertit el responsable de l’arròs de la Unió de Pagesos.

A més, Forcadell ha denunciat que s’estan produint sabotatges per introduir el caragol poma al marge dret del Delta i aigües amunt de l’Ebre. Uns sabotatges que són delicte penal.

// Maig 2014

LOS GAMBUSINS

U ÚLTIMA

1

EN

ULLADA

Tortosa honora l’alcalde Josep Rodríguez amb una placa i una medalla #p14

L’Ametlla de Mar prescindeix d’Efial a l’empresa La Cala Gestió #p16

L’Ajuntament rapitenc fa un balanç molt positiu dels primers creuers #p20

Gandesa destinarà 240.000 euros a la rehabilitació del Palau del Castellà #p22

Promouen la instal·lació d’un camp de vol a Garcia #p25

Benicarló tindrà un Museu del Mar a la reconstrucció de l’edifici de l’antic far #p26

Arriba la tercera edició de l’Eufònic, la Mostra d’Arts Sonores i Visuals #p28

L’Ascó, l’únic ebrenc a la Tercera Divisió #p32 Tortosa: Av. Remolins, 24 43500 977 58 80 32 info@uncopdull.com