Cop d'Ull, juny de 2014

cop d’ull

Segueix-nos a

Amposta

Gandesa

El nou viver d’empreses obrirà les portes el mes de setembre #

p23

Activen obres per més de 14 milions #

TEMA DEL MES / ERC, CIU I ICV-EUIA CONCENTREN EL 66,56% DELS VOTS A LES EUROPEES

Victòria sobiranista ESQUERRA S’IMPOSA A LES TERRES DE L’EBRE PER DAVANT DE CIU, QUE GUANYA A 25 POBLES

EL PSOE MANTÉ MORELLA I EL PP AGUANTA AL BAIX MAESTRAT I AL MATARRANYA #p3 a 5

p18 i 19

Tortosa reurbanitza la plaça Mossèn Sol, dins del Pincat

#p15 Bladé defensa l’actuació del govern amb el tanatori

#p26

Marta Sorlí COMPROMÍS

“Floren, això ho pague jo!” #p6

TOTS ELS COLORS SOBRE L’EBRE Teleobjectiu #p10 i 11 Foto: CLAUDIO ENA.

Troben un fòssil del Juràssic al Parc Natural dels Ports

#p29 Fabregat, amb l’equip estatal d’esgrima

#p35

Suquet de peix

#p38

cop d’ull

P PORTADA

Juny 2014 // 3

UNA FRONTERA AL RIU SÉNIA EL MÍTING CENTRAL de la campanya del PSC a les Terres de l’Ebre, tot i no tenir un candidat propi al territori, va ser el 20 de maig a Tortosa, amb Ximo Puig com a convidat. L’exalcalde de Morella i secretari general del PSPV va voler acompanyar el candidat del PSC a les eleccions europees, Javi López. “A Tortosa em sento com a

casa, i per tant no vull cap frontera al Sénia”, va dir Puig, tot fent servir un argument que ja va utilitzar l’ulldeconenca Núria Ventura a la campanya de les eleccions del 2012. La diputada era la candidata ebrenca en aquelles eleccions. Ventura no és independentista, però ha estat sancionada pel PSC per haver defensat la consulta. G.M.

POLÍTICA

Guanya el dret a decidir ERC dóna la sorpresa a Catalunya i també supera CiU a les Terres de l’Ebre, amb victòries a Tortosa i Amposta

Gustau Moreno / Cinta Bonet TORTOSA ERC ha guanyat les eleccions europees d’aquest 25 de maig a les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona. Com a la resta del país, a la demarcació de Tarragona els republicans han fet una resultat històric, en situarse com a primera força en unes eleccions, cosa que no passava

des de les eleccions del 1936.

ERC ha obtingut un total de 61.457 vots, el 25,28% dels sufragis. CiU ha estat la segona força amb 56.698 vots i el 23,32% dels suports. En canvi, el PSC, que el 2009 havia guanyat les eleccions al Camp i l’Ebre, ara ha caigut a la tercera posició, amb 32.939 vots i el 13,55% dels sufragis. Finalment, el PP, ICV-EUiA, Ciutadans, Podemos i UPyD han

“

Des d’Europa no s’hagués entès una baixa participació, si demanem poder votar”

Les candidatures que donen suport a la consulta del 9N concentren el 66,56% dels vots de les Terres de l’Ebre

ocupat les posicions següents al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Els candidats als seus pobles Els tres candidats ebrencs a les eleccions europees, Francesc Barbero (ERC), Joan Pere Gómez (CiU) i Montse Castellà (ICV), ja apuntaven mentre votaven a Flix, l’Ametlla de Mar i Tortosa que la participació seria més alta a Catalunya que

a la resta de l’Estat. Una major participació que van atribuir a la situació política que viu Catalunya pel procés nacional, però també al malestar social a causa de les retallades.

A més de guanyar a Catalunya i al territori, el candidat ebrenc d’ERC també va tenir la satisfacció de véncer a Flix, la seua població. Els republicans van guanyar amb 689 vots, per davant de CiU i del PSC, que fa

“

Són unes eleccions europees, però representen molt per al futur nacional de Catalunya”

cinc anys havia vençut en aquest poble de la Ribera d’Ebre. També el candidat ebrenc de CiU, Joan Pere Gómez, va guanyar a l’Ametlla de Mar, un dels 25 pobles de les Terres de l’Ebre en què la federació va poder imposar-se a ERC. La tortosina Montse Castellà va poder esgarrapar 1.109 vots per a ICV-EUiA, la quarta força a la capital del Baix Ebre per darrera d’ERC, CiU i PSC. segueix

“

L’important és que la gent vote, i que transforme els drets i la seua dignitat en vots”

cop d’ull

4 // Juny 2014

PORTADA ERC guanya a Tortosa i Amposta. Per ciutats, ERC va imposar-se la jornada del 25 de maig en moltes de les poblacions de les Terres de l’Ebre. Ha estat el cas de Tortosa, on ERC ha guanyat amb 2.893 vots i el 28,09% dels sufragis, per davant de CiU (2.509 vots, 24,36%) i del PSC (1.343, 13,04%). Fa cinc anys, ERC havia estat la quarta força per darrera del PP, mentre que el PSC havia estat el partit més votat. La candidata d'ICV a l’Ebre, la tortosina Montse Castellà, va poder recollir 1.109 vots (10,76%) per al seu candidat nacional, Ernest Urtasun. En el cas d’Amposta, ERC també va guanyar amb 1.931 vots i el 32,5% dels suports. Ho va fer passant per davant de CiU, PSC i ICV. Fa cinc anys, els socialistes també havien guanyat a Ampopta, i ERC havia estat la tercera força.

CIU aguanta a Móra d’Ebre i Gandesa. A Móra d’Ebre, en canvi, CiU va guanyar les eleccions europees. Va tenir 572 vots i el 31,49% dels suports, per davant dels 506 vots d’ERC. A les europees del 2009, el PSC -que ara ha estat tercera forçava guanyar les eleccions, men-

tre que CiU i ERC van ser segons i tercers, respectivament.

Gandesa és l’altra capital comarcal de les Terres de l’Ebre en què també ha guanyat CiU, amb 374 vots i el 37,5% dels sufragis. En canvi, ERC ha estat la segona força, amb 311 vots. El PP, que governa a l’Ajuntament amb CiU, ha estat la tercera força a la capital e la Terra Alta amb 104 vots. Fa cinc ans, CiU també va guanyar les europees a Gandesa, per davant del PSC, PP i ERC. D’altra banda, CiU també va guanyar en altres municipis clau de la Ribera d’Ebre, com ara Móra la Nova, Tivissa, Ascó. A la Terra Alta, ERC va guanyar a Batea, el Pinell de Brai, Corbera d’Ebre i la Fatarella. A Horta de Sant Joan, població de la Terra Alta que el PP governa des del 2011, CiU va ser la primera força en aquestes europees, seguida d’ERC, mentre que el PP va ocupar la tercera posició.

El PSC reté tres municipis ebrencs. La nit electoral del 25 de maig va ser amarga per al PSC de les Terres de l’Ebre.

Els socialistes només han guanyat les europees en tres municipis del territori: Ti-

venys, Godall i Mas de Barberans. Tres poblacions amb alcaldia del PSC. En el cas de Tivenys, el PSC va tenir només set vots més que la segona força, CiU. A Godall, el PSC va tenir 75 vots, mentre que el PP va ser la segona força amb 44 vots, i ERC, la tercera amb 43.

Finalment, els socialistes també van guanyar a Mas de Barberans, un dels feus histò-

“

ERC ha guanyat ara a la Sénia, poble on el PP va véncer a les generals del 2011”

rics del PSC al Montsià, amb 96 vots, mentre que ERC va ser la segona força amb 34. En aquest cas, però, el PSC va perdre 20 vots en relació a les eleccions europees del 2009, mentre que ERC va guanyarne un total de 31 vots.

ERC i CIU pugen a la Ràpita.

Un dels municipis en què més s’ha pogut notar la pujada d’ERC i el declivi del PSC és a Sant Carles de la Ràpita. Els republicans han estat la primera força, amb 1.573 vots i el 35,3% dels sufragis, seguits de CiU amb 1.009 vots i el 22,64 vots. El PSC, que havia guanyat les europees del 2009 amb 1.470 vots i el 45,13% dels suports, ara han caigut a la tercera posició, amb només 583 vots i el 13,08% dels sufragis.

Al marge d’ERC i de CiU, l’altre gran titular d’ERC a la Ràpita és la pujada d’ICV, que ha passat dels 102 vots del 2009 als 442 vots de les eleccions del 25 de maig.

Deltebre, Ulldecona i la Sénia, per a ERC. Els republicans també van imposar-se en poblacions grans com Deltebre, Ulldecona i la Sénia. També en municipis en què els republicans tenen les alcaldies, com ara Roquetes, l’Aldea, Alcanar, Miravet i Rasquera. En aquest sentit, la victòria menys esperada dels republicans a les Terres de l’Ebre potser era la de la Sénia, on el PP va guanyar les eleccions generals del 2011.

Victòria republicana a Falset. El PSC també va ensorrar-se a Falset, un dels seus feus al Priorat. El 25 de maig, ERC va ser la primera força amb 467 vots i el 41,51% dels suports, per davant de CiU, que va aplegar 347 vots i el 30,84% dels sufragis. El PSC va quedar en tercera posició, amb 105 vots i el 9,33% dels sufragis, quan a les europees del 2009 havia estat la primera força, amb 297 vots i el 32,6 dels suports. En aquelles eleccions, CiU i ERC havien estat la segona i la tercera força, repectivament, per davant del PP, que ara ha quedat en cinquena posició per darrera d’ICV. El PP guanya a Vall-de-roures.

A la capital del Matarranya, el PP ha estat la força més votada, amb 220 vots i el 37,67% dels sufragis, seguida del PSOE, de Podemos i d’IUA. Un resultat molt semblant al que es va registrar a la població de Calaceit, amb el PP com a partit més votat, amb 148 vots, per davant del PSOE -que havia guanyat les eleccions del 2009i d’IUA. A Beseit també va guanyar el PP, amb 75 vots, seguit del PSOE i d’IUA.

L’Ebre desemboca a Brussel·les

Francesc Barbero REGIDOR DE FLIX I CANDIDAT PER ERC-NECAT-CATSÍ AL PARLAMENT EUROPEU

“

Sigui en infraestructres, sigui en política agrària, mai els interessos del Mediterrani estan en les prioritats espanyoles”

A BANDA DE la històrica victòria d’ERC (també a l’Ebre!), del rotund suport als partits proconsulta i d’una participació francament millorable, les darreres eleccions europees ens deixen una imatge clara de compromís en defensa de l’Ebre. El que hi desembocarà, a Brussel·les, no és el riu, òbviament, sinó un bon grup d’eurodiputats catalans que han passat per la campanya posant èmfasi en els problemes que tenim al territori, i en els quals Europa hi pot tenir un paper important. Així, els nostres eurodiputats (els d’ERC per descomptat, però no només) tenen l’encàrrec de parar-hi les ànsies transvasistes del Govern espanyol. Aquest cop, els Cañete han après d’altres batalles i busquen subterfugis per amagarho. Apel·larem al seny mediambiental, que a Brussel·les és transversal i no només cosa d’un partit, per tornar les coses a lloc. De pas, hi cercarem solució també al caragol poma i tot d’amenaces que planen sobre la nostra flamant i nova Reserva de la Biosfera.

Només un exemple. Jo sóc de Flix, on, bàsicament amb diners

europeus, s’està eliminant l’enorme bossa de contaminació que amenaçava el riu fins a la mar. Uns diners que estaven destinats a les obres del transvasament del 2001 i que, en parar aquell disbarat, vam aconseguir canalitzar cap a actuacions, com aquesta, que beneficien tot el territori. Amb un inconvenient: sempre hem d’acabar passant pel filtre de l’Estat espanyol per decidir en què es gasten els diners europeus. I ja sabem que aquest filtre mai no ens va a favor. Sigui en infraestructures, sigui en política agrària, mai els interessos del Mediterrani estan en les prioritats espanyoles.

PROJECTES COM el CASTOR estan finançats pel Banc Europeu d’Inversions perquè tenen el suport de l’Estat. LA UE s’ha desentès de com es gasten els seus diners i ho hem pagat en forma d’AVE cap a enlloc, corredors mediterranis amb ample ibèric, aeroports sense avions i autovies sense cotxes.

Cal que Europa es faci responsable de com es gasten els fons europeus, i quan diem que volem més Europa és perquè

estem disposats a cedir-li part de la sobirania de la futura República Catalana. A diferència dels governs d’Espanya (amb el trist rècord de ser l’estat més incomplidor amb la normativa comunitària), que sempre han vist en Europa un mal necessari, una nosa a la seua preuada independència, els catalans sempre hi hem cercat allò de què l’Estat espanyol ha anat sempre coix: democràcia, llibertat i justícia. I sabem que participar d’un projecte així vol dir implicar-s’hi i no només parar la mà.

IMPLICAR-SE TAMBÉ en canviar el rumb que el govern de Populars i Liberals d’aquests darrers anys ha imprès a la UE: rescats de banca, austeritat mal entesa i mirar cap a un altre costat respecte a les demandes de més democràcia que vénen de llocs com Catalunya o Escòcia. Estic convençut que la majoria dels ciutadans europeus no comparteixen aquest rumb per Europa però, enlloc d’arromangar-se per canviar-la, han optat per votar forces que reneguen d’Europa o han caigut en la passivitat de l’abstenció. Els

resultats de l’FN francès o la UKIP al Regne Unit no n’auguren res de bo. No ens agrada que Europa s’hagi allunyat dels seus valors fundacionals i maldarem perquè hi torni de la mà dels nostres socis europeus de l’ALE (Aliança Lliure Europea), com l’Scottisch National Party.

Hi farem coalició amb els verds de l’Ska Keller i aspirem, modestament, a posar el nostre gra de sorra perquè Europa torni a ser el referent que havia estat per a tot el planeta. I ho farem aportant allò que els catalans hem posat sempre a disposició de qui ens ha volgut acollir i escoltar: esforç, treball i capacitat per entendre’ns. L’embat comença només iniciar-se la legislatura en la tria del president de la Comissió Europea. Els estats intentaran diluir-ne l’opinió del Parlament Europeu. Ja hi ha hagut els primers moviments sobre aquesta qüestió. Caldrà veure si els partits tanquen files al voltant de respectar l’únic òrgan europeu que respon a la voluntat popular. Ens hi juguem la credibilitat de tot allò que ens afecta des d’Europa, que és molt. I que és encara una mica més en el cas de l’Ebre.

cop d’ull

Juny 2014 // 5

PORTADA PAÍS VALENCIÀ

El PP perd suport electoral Vinaròs El Partit Popular va guanyar les eleccions a la ciutat de Vinaròs, amb 2.144 vots i el 25,44% dels sufragis. Així, la segona força en aquesta població, a molt poca distància, ha estat el PSOE, amb 2.026 vots i el 24,07% dels suports. Tot seguit, els vinarossencs van optar per Podemos i per EUPV-EV, amb 973 i 682 vots respectivament. De fet, el PP ha perdut a Vinaròs un suport electoral important, en relació amb els eleccions europees del 2009. En aquest sentit, cal tenir en compte que el Partit Popular ha perdut més de 1.600 vots, ja que ara fa cins anys va aplegar

A Vinaròs el PP ha perdut més de 1.600 vots. El PSOE també ha perdut votants Els socialistes aguanten a Morella 3.746 vots, i el 44,4% dels sufragis. També ha perdut suport electoral el PSOE, ja que a les europees del 2009 van tenir 3.702 vots i el 43,88% dels sufragis. La participació de Vinaròs a les europees de fa cinc anys va ser del 44,55%, mentre que aquest 25 de maig ha estat del 45,3%. El PP també ha guanyat en altres poblacions del Baix Maestrat com ara Benicarló (29,2%) i Peníscola (45,81%).

D’altra banda, el PSOE ha estat la força més votada a Morella, ciutat on governa.

Amb una participació del 58,87%, els socialistes han tingut 508 vots, el 42,54% dels suports, per davant del PP, que ha assolit 372 vots i el 31,15% dels sufragis. Primavera Europa ha estat la tercera força a la capital dels Ports, seguida d’EUPVEV, UPyD i Podemos. Fa cinc anys, el PSOE també va guanyar les eleccions a Morella, però amb més suport: va tenir 672 vots i el 50,41% dels sufragis. El PP també ha perdut suport a Morella, ja que el 2009 va tenir 538 vots. GUSTAU MORENO.

9N2014

Eufòria sobiranista a l’Ebre ERC i CiU coincideixen a fer una lectura de les eleccions europees en clau catalana G.M. / C.B. TORTOSA La federació d’ERC ha valorat amb satisfacció els seus resultats a les eleccions europees del 25 de maig, i que ha situat els republicans com a primera força política a les Terres de l’Ebre. El president de la federació ebrenca d’ERC, Gervasi Aspa, ha assegurat que recullen els resultats amb una "gran responsabilitat". És a dir, que entomen el repte que els demana la ciutadania, i que els republicans seguiran treballant per continuar sumant més gent al procés sobiranista.

Aspa ha volgut destacar que, respecte les europees del 2009, el vot sobiranista a les Terres de l’Ebre ha pujat més de 10 punts: ara representa un 66'56%, mentre que fa cinc anys era del 55'83%. De fet, els partits que donen suport a la consulta han guanayt en 49 dels 52 municipis ebrencs, ja que el PSC només ha vençut a Tivenys, Godall i Mas de Bar-

berans. Aspa també ha valorat que la gent de l'Ebre ha entès que a Europa s'hi juguen qüestions clau per al territori, com el pla hidrològic o el projecte Castor. Així mateix, ha destacat els bons resultats que ERC ha obtingut a Tortosa i Amposta, situant-se per primera vegada com la força més votada. Quant a les eleccions municipals, ERC ha assegurat que intentaran presentar llistes als 52 pobles de les Terres de l'Ebre. El 2011, ERC va formar llistes en una quarantena de municipis.

Per la seua banda, la presidenta de CiU a les Terres de l’Ebre, Imma Juan, va voler destacar que la federació ha guanyat en 25 dels 52 municpis. També va assenyalar que la diferència amb ERC era de només 2.015 vots. Juan també va remarcar el fet que els partits que donen suport a la consulta hagin aconseguit al territori gairebé el 67% dels vots. Una xifra que evidencia que les Terres de l’Ebre tenen “una posició clara” respecte el procés iniciat a Catalunya.

Els partits que donen suport a la consulta guanyen en 49 dels 52 municipis ebrencs

La presidenta de CiU a l’Ebre, Imma Juan // FOTO: J.A

cop d’ull

6 // Juny 2014

O OPINIÓ

CONFIDENCIAL: ENQUESTES A LA VISTA JA FA UNS MESOS que els partits de les Terres de l’Ebre mouen i filtren les primeres enquestes, de cara a les eleccions municipals del 2015. Una de les primeres que s’ha conegut és l’enquesta del grup d’ERC d’Amposta, que pronostica un empat tècnic amb CiU. L’enquesta no ha amoïnat l’equip de govern de Manel Ferré, tot i que després de l’estiu CiU d’Amposta també

disposarà d’un sondeig d’opinió per saber quines són les inquietuds i les reclamacions del veïnat de la capital del Montsià, abans de preparar el programa electoral. A més, alguns recorden que els republicans, al febrer del 2011, també van filtrar una enquesta en què es pronosticava que CiU perdia la majoria absoluta a Amposta, cosa que finalment no va passar.

De la mateixa manera, també a Tortosa es parla d’una enquesta que hauria fet CiU i que els altres partits han pogut entreveure. Ens expliquen que el sondeig apunta la pèrdua de la majoria absoluta de Ferran Bel i la pujada d’ERC i d’ICV, així com la caiguda del PSC. En canvi, els socialistes també tenen informes que indiquen que les eleccions els poden anar bé.

Polítics al carrer

Salvador Peiró SOCIÓLEG

M’AGRADA VEURE els polítics a prop de la gent. I potser les ments més malicioses pensaran que és una indecència que aquestes persones rebin uns salaris per passejar-se pels carrers, visitar festes de poble, seure a primera fila, o agenciar-se un bon lloc al tall de la cinta d’una inauguració. Potser altres, no menys malèvols, exhibiran la seva enveja de no ser-hi, escampant indignació pels problemes quotidians sense resoldre o regurgitant les baves de les incomoditats, i d’altres, més il·luminats, invocaran a Satanàs perquè aturi la conxorxa interplanetària sota la qual tots els polítics amassen enormes fortunes, s’alimenten de suborns i controlen fosques xarxes d’interessos. Però jo sóc dels que creuen que, en general, la dedicació a la política demostra una sincera voluntat de ser útil per al col·lectiu. I amb això no vull dir que la tasca política no estigui afectada d’alguns mals o que algunes persones s’abandonin a les impertinències de la vanitat humana; més aviat prefereixo confiar en les bones intencions d’aquells i aquelles que dediquen temps i esforç, es mu-

llen i s’enfronten a l’implacable judici públic.

FA POC, llegia unes paraules de l’actual cap d’estat de l’Uruguai, el senyor Mujica, amb les que mostrava el seu convenciment que l’única manera d’assolir una major justícia social és a través de l’apoderament de les persones; a més poder per als individus, menys poder per a les organitzacions. Això ho hem d’entendre en el sentit que són les organitzacions les que, al final del procés, prenen les decisions. Per molt que un individu entri a l’organització amb intencions d’humanitzar-la, quan es deixi portar pels mecanismes interns d’aquesta, l’ambició individual es neutralitzarà i el conjunt seguirà prioritzant els interessos organitzatius per sobre del benefici social. És per això que fóra bo que, per aturar i revertir el progressiu distanciament entre polítics i ciutadania, els estatuts de les organitzacions polítiques recollissin aquest principi.

EN LA MAJOR part dels casos, el polític es veu incapaç de fer front

als dictats del partit corresponent, i no perquè no vulgui sinó perquè la maquinària és tan poderosa com implacable. Posem alguns exemples. A les primàries del PSC, -per cert, un iniciativa molt

“

L’accessibilitat del polítics ha de veure’s com una oportunitat per exercir el poder ” lloable- , l’organització considera que un canvi de càrrecs és una amenaça al seu actual funcionament i, conseqüentment, no pot permetre un procés electiu sense introduir petites i subtils variables que assegurin el manteniment del estatus. El resultat va ser la mobilització de vots comprats. A les concentracions mediàtiques del PP, l’organització no pot confiar en la lliure mobilització de la ciutadania i apel·la als trasllats massius de figurants, òbviament

gratuïts amb souvenirs i càtering inclòs, a fi d’ensenyar al món les imatges de fervor ideològic i del seguiment massiu del dogma que volen difondre en aquell moment. Durant la confecció de les llistes electorals, totes les organitzacions mesuren la fidelitat als òrgans de direcció per sobre de les aptituds personal dels candidats. I és que les maquinàries organitzatives dels partits polítics actuals no estan dissenyades per al canvi i no permeten la visibilitat de la voluntat dels individus, les anul·len perquè sense el control dels mitjans les persones podrien alterar el fi.

PER AIXÒ, quan dic que m’agrada veure els polítics a peu de carrer, ho dic en el sentit que amb aquest simple acte, el polític facilita que el ciutadà s’apropi i pugui fer-li arribar, sense intermediaris, les seves queixes, les seves expectatives, i també, les seves felicitacions. En definitiva, l’accessibilitat dels polítics ha de veure’s com una oportunitat per exercir el poder que com a individu ens neguen les organitzacions, i això ho hem d’aprofitar.

Floren, això ho pague jo!

L’INSTITUT GEOGRÀFIC Nacional (de l'Estat espanyol) ja ha dit que els terratrèmols que es van notar al Maestrat el setembre de l'any passat tenen relació directa amb la planta Castor i les injeccions de gas. Ara ja no ens poden enganyar ni intentar vendre'ns la moto: van autoritzar una planta sense tindre en compte l'impacte sísmic de la mateixa. Com sempre, al Maestrat no fa falta tindre en compte res. No hi ha molta gent i les pèrdues -si ens deixen sense comarca- serien mínimes per a la gent que ho autoritze.

Exagerem i som "perroflautes" massa puristes amb el medi si ens queixem. Estem en contra del progrés. I dic jo, progrés?

Quin progrés? El progrés basat en el socialisme de les amistats.

"Fem una planta per injectar gas, que no passe res. I al meu amic Florentino que no li falte

de res: sobrecost, 100%; indemnització... quant vols Florentino?

“

...I a esta colla d’impresentables i lladres només els preocupe el seu benestar” EL 300% ET VA BÉ? Au, total si repartim entre la població eixen a poquet per cap. Fem un puro de celebració, i un whisky. Ja tenim el pacte tancat. Què bé ens ho sabem muntar! La gent és bona i no diu res, i si diu tampoc hi ha problema que et vaig a cobrir de milions. Gràcies? No

home, tot siga pel meu futur. Ja en parlarem d'ací un temps ".

Una miqueta per a pagar la indemnització del Castor, una altra miqueta per a rescatar bancs, repaguem les medicines, ens lleven beques i prestacions, ens deixen sense feina i... comptes quadrats!

QUE BO S’HO HAN FET han inflat la bombolla fins que ha rebentat i ara nosaltres paguem. El cost econòmic no és res, no hi ha cap problema, paguem tot el món. Entre molts a poc eixim. I el cost mediambiental? Doncs això no té importància, "rebentem el Maestrat amb fracking i Castor, plantem Marina d'Or, fem prospeccions a Columbretes i el que faça falta. Però a les meues amistats que no els falte de res i les gràcies ja vindran". Com deia la meua àvia, "ande yo ca-

liente, ríase la gente", i a esta colla d'impresentables i lladres només els preocupe el seu benestar. Assegurar-se el seu futur a costelles de qui vinga bé, a costelles del que vinga bé.

PRIVATITZEM ELS GUANYS, socialitzem les pèrdues. No som un Estat capitalista, no ho som per a les pèrdues però per als guanys sí. Això privat i ben privat. I després és la població qui ha viscut per damunt de les seues possibilitats. Doncs nom senyors i senyores. La població hem viscut el que ens han fet creure, el que han permès perquè les seues amistats estiguen ben engreixades i ara ens toque pagar amb el poc que tenim.

Només s'ha fet una cosa malament: votar per sobre de les nostres possibilitats a una "celca" d'ineptes que només pensen en la seua cadireta.

Marta Sorlí PORTAVEU DE COMPROMÍS AL MAESTRAT - PORTS

cop d’ull

Juny 2014 // 7

Edita: Doble Columna, s. l.

Av. Remolins 24 - TORTOSA Tel. 977 58 80 32 premsa@uncopdull.com www.uncopdull.com Cop d’Ull només expressa la seua opinió en els editorials. Els articles publicats exposen el punt de vista dels autors.

La direcció de la empresa Doble Columna, s.l. declina tota responsabilitat vers els comentaris dels seus col·laboradors.

SERÀ NOTÍCIA XAVIER PALLARÈS ha anunciat que aquest 4 de juny visitarà les Terres de l’Ebre el director general de Telecomunicacions de la Generalitat. L’objectiu de la visita és conèixer la problemàtica real sobre la cober-

tura de telefonia mòbil i de TDT en pobles com Godall, Paüls, Alfara de Carles o Caseres. Fa un any, CiU i ERC van negar una partida de 60.000 euros al pressupost del 2013 per resoldre els poblemes de Godall.

Dipòsit Legal:

T-52/95 Amb el suport:

Director Gerent: Albert Roda Director: Gustau Moreno Directora Adjunta: Cinta Bonet Redacció: Cinta Bonet, Gustau Moreno, Judit Brú, Sílvia Alarcón Disseny : Claudio Ena, Jordi Aljarilla Imatge: Eduardo Bertolín, Manolo Velázquez Col·laboradors: Enric Bayerri, Jaume Querol Administració: Noelia Castillo Comercials: Maria José Vicente, David Fornós

ENVIA’NS ELS TEUS ARTICLES D’OPINIÓ premsa@uncopdull.com

CARTES AL DIRECTOR cartes@uncopdull.com

OPINIÓ

EDITORIALS

El Castor també fa trontollar un model de fer negocis otser no calia esperar als informes de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) i de l’Institut Geogràfic Nacional per constatar la relació directa entre les injecció de gas del projecte Castor i l’onada de sismes que es van registrar durant els mesos de tardor del 2013. La gent del Baix Maestrat, però també del Montsià i del Baix Ebre van percebre, perfectament, que els dies -però sobretot les nitsde més activitat a la planta d’Escal UGS el terra començava a trontollar, amb sismes que van arribar a assolir els 4,2 a l’escala de Richter.

P

ELS AVISOS que, des de sempre, havia fet la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia estaven del tot justificats. Els responsables del projecte gasístic no havien estudiat com calia la sismicitat de la zona del Castor. Ara això ha quedat més que demostrat gràcies a treballs d’investigació periodística com ‘Castor: la bombolla sísmica’, el llibre que detalla

com es va gestar el projecte Castor i quins són els interessos política i econòmics que hi ha darrera de la seua posada en funcionament. També amb els informes que han anat

tar. A més , la darrera hora és que el govern espanyol del PP continua resistint-se a parlar del tancament definitiu del projecte Castor. El passat 28 de maig, al Congrés dels Diputats, la majoria absoluta del PP va servir per frenar una moció de CiU que tenia el suport de la resta de grups, i que també demanava el desmantellament del projecte Castor. Però el PP va argumentar que encara ha d’esperar un nou informe que ha encarregat a diversos experts internacionals.

L’AJUNTAMENT de Tortosa ha anunciat la reforma de la plaça Mossèn Sol, tot incorporant-la de nou al pla integral del nucli antic (Pincat).

El projecte ja havia format part de les actuacions que s’havien de finançar amb els diners de la llei de Barris. De fet, el primer govern de Ferran Bel fins i tot va preveure l’inici de les obres per al 2008, però va canviar de plans per construir-hi el pàrquing soterrat del Rastre.

LA LLIÇÓ de tot plegat és que, una vegada més, a Espanya es comença la casa per la taulada. El primer que calia fer, abans d’autoritzar un projecte de la magnitud del Castor cosa que va fer l’anterior govern del PSOE- hauria estat demanar tots els informes i estudis necessaris. I el més greu és que Escal UGS, controlada per ACS, encara farà negoci d’un projecte milionari que ha estat un nyap.

Alcanar i el difícil repte de la governabilitat tranquil·la

El primer que calia fer abans d’autoritzar un projecte de la magnitud del Castor hauria estat demanar tots els informes i estudis necessaris apareixent en els mitjans de comunicació en les darreres setmanes, tot i que el Ministeri d’Indústria feia mesos que els tenia. I que els amagava.

LA TRANSPARÈNCIA que, durant la crisi dels sismes, tothom demanava al govern de l’Estat i a la mateixa empresa, ara l’hem tornat a trobar a fal-

Tortosa, més enllà del pla integral del nucli antic

EL PROJECTE de l’aparcament ha fet aigües i el govern municipal ha hagut de

LA POLÈMICA pel centre cívic d’Alcanar ha estat l’últim episodi de l’enfrontament entre el govern d’ERC, en minoria, i el grup de CiU. Els uns i els altres ja saben que els queda per davant un any molt llarg, fins a les eleccions municipals del 2015.

La fragmentació del consis-

rectificar la planificació. Governar té aquestes coses, tot i que també s’entendrà que l’oposició puga dir que s’han perdut set anys per dignificar un dels espais centrals del nucli antic de Tortosa.

EL PINCAT, en realitat, ha estat una eina dinàmica i canviant, al servei de la recuperació del nucli històric. De fet, la darrera pròrroga ha servit per ampliar-ne l’execució fins al 2015. Quan la Generalitat pagui el deute que té amb el consistori, caldrà començar a pensar en la feina que encara falta per fer.

tori gairebé sempre ha fet d’Alcanar un municipi molt difícil de governar, fins al punt que aquestes divisions també han afectat alguns dels partits, com el PSC. En uns anys tan complicats per la crisi, Alcanar encara ha tingut més difícil el repte de pacificar la política local.

EL MUR Dani Andreu

Carme Forcadell

José Ciscar

Joan Sabanza

ALCALDE DE L’ALDEA

PRESIDENTA DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

VICERPESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA

DIRECTOR LA MADE

Ha aconseguit que l’Ajuntament de l’Aldea siga part afectada en el procés judicial per la fallida de la secció de crèdit de la Cooperativa Agrícola, on s’ha imputat l’exdirector de Bankia Amposta.

La xertolina ha estat reelegida com a presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana per al seu tercer i últim any de mandat. Un últim any decisiu per saber si Catalunya pot celebrar la consulta.

Tot i els nous informes sobre la relació entre el projecte Castor i els sismes, va evitar demanar-ne el tancament. A més, va voler culpar el PSOE d’un projecte que el govern valencià del PP també volia.

Santi Vila DE

La Mesa d’Alcaldes de l’Energia ha anunciat un acord per estalviar un 30% de la factura de la llum a les empreses de la zona.

Aquest era un dels reptes prioritaris del lobby energètic del Camp i l’Ebre.

CONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBLITAT

La mateixa setmana que Trens Dignes demana la integració de les Terres de l’Ebre a la xarxa de Rodalies del Camp de Tarragona, Vila anuncia que els trens arribaran fins a Hospitalet de l’Infant.

cop d’ull

8 // Juny 2014

OPINIÓ CARTES AL DIRECTOR

L’efecte ‘Polònia’ MOLTS POLÍTICS s’han vist involucrats en el famós programa ‘Polònia’ de TV3. No se’n salva ningú, imiten des del president de la Generalitat fins als “díscols” del PSC. Aquest programa aconsegueix fer riure a la gent cada setmana. Però més enllà d’això, cal recordar que el ‘Polònia’ és una crítica de la realitat, satiritzant els personatges.

PERÒ QUÈ EN PENSEN, els polítics, del programa? Suposo que no els ha de fer molta gràcia tal com hi surten representants, perquè molts cops allò que és veritat fa mal i moltes vegades aquest programa aconsegueix explicar moltes veritats.

Però això no passa només amb el programa televisiu. Molts dels imitats estan en contra de

revistes com ‘El Jueves’ o d’altres caricatures.

ELS IMITATS s’ho haurien de prendre a bones. És del tot just que la societat pugui veure la realitat satiritzada de la nostra política. Aquells que es veuen en portada o contraportada d’un diari, haurien d’estar satisfets.

Sempre dic que mentre es parli d’algú, bo o dolent, ja li estàs donant una fama. A més, estic segur que molts cops algú ha rigut de la seva pròpia caricatura o d’algun company de partit.

Animo a tots els polítics a què riguin i es donin per satisfets. Si creuen que la caricatura no s’ajusta a la realitat, no els hauria de molestar.

DAVID BENITO TORTOSA, BAIX EBRE

Diversitat funcional MINUSVÀLID, discapacitat, diversitat funcional... Diferents maneres d’anomenar un col·lectiu tradicionalment discriminat. Durant molts anys, la societat ha utilitzat els termes minusvàlid i discapacitat i els segueixen usant, tot i que la nomenclatura correcta hauria de ser, des de sempre, persona amb diversitat funcional.

ELS TERMES minusvàlid i discapacitat tenen una connotació negativa i estigmatitzen i etiqueten a la persona. En canvi, el terme diversitat funcional s’ajusta a una realitat en la qual una persona funciona de manera diferent a la majoria de la societat, sense treure-li capacitats i/o valideses. Una persona sorda es comunica a

ELS TUITS

través dels ulls o mitjançant signes o senyals, mentre que la resta de la població ho fa fonamentalment a través de l’oïda.

No obstant, la funció que realitzen és la mateixa: la comunicació. Per desplaçar-se, una persona amb una lesió medul·lar habitualment utilitza una cadira de rodes, mentre que la resta de la població ho fa utilitzant les cames: mateixa funció, manera diversa.

ARA, UN ALTRE PROBLEMA per a les persones d’aquest col·lectiu és la limitació de l’accessibilitat que produeixen les barreres arquitectòniques. Sens dubte, una altra de les assignatures pendents de la societat.

ANNA PUJOL GINESTAR, RIBERA D’EBRE

Menys parquímetres i més contenidors de selectiva a Ferreries LAMENTABLE. L’Ajuntament de Tortosa ha deixat una part important dels veïns de Ferreries sense contenidors. De la nit al dia, ens hem trobat que falten els contenidors que fins ara teníem al carrer Alfara i que si volem llençar la brossa correctament (i no exposar-nos a una sanció, com ens informen uns senyals) hem de caminar un bon grapat de metres fins trobar l’illa de contenidors de la rambla Catalunya, o bé els del carrer Tarragona.

Amb aquesta maniobra s’ha guanyat una plaça d’aparcament gratuït i una plaça d’aparcament de zona blava, just darrera del CAP Baix Ebre.

L’ideal hauria estat que l’Ajuntament hagués ins-

tal·lat els contenidors de la recollida selectiva en aquests dos punts, si el que es vol és que els ciutadans reciclem més i millor. A la part de darrera de l’ambulatori segur que hi ha lloc més que suficient per instal·lar una illa de contenidors soterrats, més útil en aquesta zona que en altres llocs de la ciutat on hi ha menys densitat de població. Molts dies, els contenidors de la recollida selectiva de la rambla Catalunya o del carrer Tarragona estan col·lapsats i a vessar de residus.

En canvi, el que ens trobem els veïns d’aquesta part de Ferreries són més hores de parquímetres.

ROSA CURTO TORTOSA, BAIX EBRE

FOTODENÚNCIA

David Jarque @DavidJarque 1 de maig Ja tinc el nou @copdull físicament. Felicitats a qui el feu possible per una gran feina. Per molts anys!!!

Jaume Solé Purcalla @Jaume_Sole1 4 de maig

@copdull enhorabona per al tasca feta, tot esforç té la seua recompensa i vosaltres us ho mereixeu ;) una abraçada!

Cinta Roldán @xirinxina 6 de maig Felicitats per aquest nou format @copdull! agradable de llegir, seccions ben separades i destacades! #TerresdelEbre

Dani Forcadell @daniforcadell 7 de maig Txeics! La renovada revista @copdull té una plana dedicada a la pagesia. #gracies

Isabel Ferré @isabel_miferre 21 de maig Voldria felicitar @copdull pel nou format i iniciativa empresarial. Molta sort i bona feina!

Els darrers aiguats han tornat a demostrar la inundabilitat de l’eix de l’Ebre al seu pas pel barri de Ferreries. Amb els episodis de pluja del 24 de maig, l’aigua es va tornar a acumular a la C-12, just sota el pont de la via verda, i el trànsit es va interrompre durant moltes hores.

Consuelo Forné

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuitcents caràcters d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a cartes@uncopdull.com

cop d’ull

Juny 2014 // 9

OPINIÓ

La il·lusió d’un poble per decidir

Manel Zaera INFORMÀTIC I MÚSIC

#EuropeesEbre Sí, volem votar AQUESTES NO EREN unes eleccions europees i res més. Els grans partits volien que ho semblés, però els temes locals, Catalunya en particular, l'han utilitzat per demanar el vot. No eren unes eleccions europees i prou. I ja ho hem vist. ERC ha guanyat a Catalunya. CiU ha quedat segona i el PSC s'ha emportat una bona castanya i ha quedat en tercer lloc. A les Terres de l'Ebre, feus convergents com Amposta han donat la victòria a ERC. Serà significatiu això de cara a les municipals? Ja ho veurem.Val a dir que penso que la victòria del PP a Espanya i la dolça derrota de CiU a Catalunya no fan justícia a les polítiques de retallades a les quals ens tenen condemnats des de fa temps. Al PP i a CiU el procés sobiranista potser els ha salvat d'una davallada major, qui sap.

I PERE NAVARRO? I Sánchez Camacho? Navarro apunta CiU com la gran derrotada. No assumeix que el seu projecte, la seva estratègia, un cop més no ha estat avalada pels electors. Em comentaven que en llocs com Roquetes els propis membres de l'agrupació local socialista no han acudit als col·legis electorals per fer seguiment de la jornada. No ha trencat el carnet, però han adoptat una mesura de protesta. Insuficient per a mi, però ja és alguna cosa. Deia que Navarro no assumeix la derrota. Potser en necessita una altra. Rubalcaba ha anunciat que plega. Navarro no. I els dirigents del PSC a l'Ebre, ara afins amb ell, tampoc. Cal continuar vivint de la política, tenim el dret de pensar, no?

D’ALTRA BANDA, Sánchez Camacho també ha adoptat una posició incoherent amb la derrota que ha patit el seu partit a Catalunya. El candidat, Santiago Fisas, s'excusava en una suposada violència que han patit durant la campanya. Camacho continua amb allò que el projecte de Mas divideix. Ells, el PP, que tant fan per la unitat d'Espanya, no tenen res a veure, no en tenen cap culpa.

EL PRESIDENT MAS ho deia la nit electoral. Els resultats avalen la consulta del 9N. Un país que ha estat amenaçat de sortir d'Europa si se separa d'Espanya, ha anat a votar en major nombre que l'Estat que no el vol deixar marxar. A veure si Europa ho entén d'una vegada.

Joan Alginet POLITÒLEG I REGIDOR DE DELTEBRE

“

”Donar la paraula al poble és el que correspon a una societat que presumeix d’europeista i avança”

NOMÉS ELS MIOPS o políticament irresponsables poden menystenir la voluntat d’un poble. N’hi ha que ho fan des d’un convenciment punyent, però també n’hi ha -i moltsque ho fan per covardia, perquè tenen por d’enfrontar-se a la seua pròpia realitat i els és més còmode esperar a què els problemes desapareguin per art divina. Aquests últims són els que han confòs la voluntat popular amb limitacions jurisdiccionals pròpies de mentalitats conservadores que s’excusen en lleis i més lleis per frenar voluntats humanes i anhels de canvi.

SI M’HAGUESSIN DIT fa uns anys que ara estaríem davant d’aquest horitzó nacional, ho hauria posat en dubte. Sóc dels que ha canviat de pensament i no m’amago a dir-ho; com jo en som molts i humilment penso que cada dia en serem més. Sí, ho reconec, era dels que pensava que hi havia alguna cosa a fer amb Espanya, que tants de lligams, tanta col·laboració lleial i tant de progrés compartit no podien fer-los obviar la nostra realitat. Dels que apostava sense embuts pel federalisme i així encaixar d’una manera singular Catalunya amb la resta de pobles d’Espanya. Dels que amb l’Estatut del president Maragall veia una oportunitat, l’oportunitat que conscientment van desaprofitar una vegada més a l’Espanya arcaica i uniforme de sempre.

AQUELLA VA SER L’ÚLTIMA oportunitat, allí es va desenca-

denar el que avui vivim. Per la irresponsabilitat d’uns pocs, per la falta de visió d’uns quants i pel consentiment irresponsable de molts. Ningú pot afirmar, amb dos dits de seny, que Catalunya ha anat a la seua, que Catalunya ha fet el sord davant d’Espanya. Si algú pot donar

“

Sí, ho reconec, era dels que pensava que hi havia alguna cosa a fer amb Espanya”

exemples de diàleg, de voluntat d’acord i d’entesa, aquest és el poble de Catalunya. Hem sigut uns bons vassalls, llàstima que no hem tingut un bons senyors.

I la història ens posarà a cadascú de nosaltres al nostre lloc, no ho dubteu. El nostre poble té l’esperança de poder decidir, té ganes d’expressar a les urnes allò que sent, i això és prou motiu per estar compromès amb aquesta causa.

IMAGINEU-VOS amb què poc ens conformem. Tan sols amb el gest de poder dipositar en una urna de cartró el futur dels nostres fills i filles. Tinc molts dubtes, suposo que com tothom, però no dubto en cap cas que

donar la paraula al poble és el que correspon en una societat que presumeix d’europeista i avançada. El resultat del passat 25-M va ser l’expressió més clara d’aquesta il·lusió col·lectiva. Davant d’una Europa que empentava l’extrema dreta a les institucions europees, davant de la més que probable crisi del model bipartidista a Espanya, natros, a casa nostra, vam sortir massivament a votar i a recolzar els partits que d’una forma explícita defensen el dret a poder expressar lliurement el nostre futur. Davant la foscor europea, la claredat democràtica de Catalunya. Davant la incertesa i les velles polítiques, el repte de poder veure decidir a diverses generacions compromeses amb el seu país.

MOLTS DUBTEN de la nostra capacitat de fer-ho possible.

També molts fins i tot creuen que això és passatger i que, amb la recuperació econòmica i la compra de voluntats, això s’esvairà. Però no dubteu que Europa i el món ens miren. Que el procés que vivim aquí servirà d’exemple, com exemple i referent ha estat històricament el nostre poble. El repte que tenim davant supera les vergonyes internes dels partits, els interessos personalistes i els afanys de poder fratricides. Supera fins i tot el llegat de governs i de presidents. Estem cridats a escriure una gran pàgina de la nostra història i espero, com un més, que no l’escrivim en fals. Amb la il·lusió d’un poble no s’hi pot jugar.

cop d’ull

10 // Juny 2014

T

PER LES XIQUETES NIGERIANES LA MATEIXA ESCOLA que el matí de l’1 de Maig va aparèixer embrutada amb pintades feixistes, dues setmanes després va ser l’escenari d’un acte senzill i emotiu, però ple de simbolisme a favor dels drets dels infants. Els alumnes de l’institut escola Daniel Mangrané de Jesús van participar el 14 de maig en la campanya per reclamar l’alliberament

de les 300 xiquetes nigerianes segrestades per Boko Haram. Els va acompanyar la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, qui va destacar que el dret a l’educació no està garantit a tot arreu, i en especial a les dones. Els alumnes van enlairar globus blancs i van mostrar pancartes amb el lema “Torneu-nos les nostres companyes”. G.M. / ACN

TELEOBJECTIU TORTOSA

Ombres de memòria al pont roig

[ ]El resultat de l’obra ‘Ombres de memòria’ és impactant. / Foto: CLAUDIO ENA.

Gustau Moreno L’antic pont del tren de Tortosa, el nou pont roig de la ciutat, s’ha transformat aquest mes de maig en un escenari artístic de colors, llums i ombres, de la mà de l’arquitecte Xevi Bayona. Una actuació que ha fet que encara més gent face fotografies del pont, omplint les xarxes socials. Aquesta intervenció artística forma part del projecte cultural europeu ‘Changint Tracks’.

L’obra ‘Ombres de memòria’ ha consistit en la instal·lació de cintes de colors al llarg de tota l’estructura del pont, ara pas de la via verda del Baix Ebre. Tot i que en un primer moment Bayona havia previst cobrir el pont amb una gran tela, el fort vent que sovint bufa a la zona de Tortosa va fer-lo canviar la idea original. Durant la nit, a més, les cintes juguen amb les siluetes de vianants i ci-

clistes. En paraules de l’artista, són 14 quilòmetres de cintes de colors, “capaces d’atrapar i intensificar, durant el dia, la llum del sol, i de nit la llum d’uns focus per mostrar siluetes, ara ja no del fum dels trens, del ritme dels vagons, del soroll i la velocitat, sinó del pas tranquil i pausat de les bicicletes i persones”.

La imatge resultant és d’un cromatisme impactant, amb catorze colors diferents que ocupen una superfície total de 1.200 metres quadrats. De fet, al llarg dels 230 metres del pont, s’instal·len 37 focus leds que, durant les nits, projectaran sobre les cintes de colors la imatge de les persones que hi transiten. Així, l’actuació de Xevi Bayona al pont del tren de Tortosa es podrà veure durant tot l’estiu. En paral·lel a aquesta intervenció, l’artista ha fet diversos tallers artístics amb escolars del municipi, que han donat com a resultat una exposició que també pot visitar-se al Museu de Tortosa.

cop d’ull

Juny 2014 // 11

TELEOBJECTIU

El pont del tren de Tortosa lluirà durant l’estiu catorze colors diferents, gràcies a 14 quilòmetres de cintes de colors

Xevi Bayona, l’arquitecte d’Olot que ha mudat l’antic pont del tren L’ARQUITECTE OLOTÍ Xevi Bayona ha estat l’encarregat de transformar amb una instal·lació d’art efímer el pont roig de Tortosa. Bayona i els seus col·laboradors han destinat un total de 67 hores per cobrir els 230 metres de l’antic pont del ferrocarril amb 14 quilòmetres de cintes de 14 colors.

L'artista ha volgut jugar amb les degradacions de les tonalitats, ja sigui el verd, el lila, el roig, o el taronja. Bayona ha explicat que li va impactar molt quan va veure el riu i el pont, i que li va semblar que podia posar color a un lloc que havia estat bom-

bardejat durant la Guerra Civil.

El projecte Changing Tracks ha rebut finançament de l’Agència Executiva en l’àmbit de l’Educació, Audiovisual i Cultural de la Comissió Europea, com a part del Programa Cultura de la Unió Europea 2007-2013. El porten a terme el Consell del Comtat de Northamptonshire, el Consell del Comtat de Mayo i el Consorci Transversal, Xarxa d’Activitats Culturals, en què hi participa la ciutat de Tortosa, i que compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

cop d’ull

12 // Juny 2014

TELEOBJECTIU AMPOSTA

La Festa del Mercat a la Plaça retorna Amposta a principis del segle XX

[ ] Un moment del pregó de la Festa del Mercat a la Plaça. / Fotos: MANEL CAPELL.

Cinta Bonet La VI Festa del Mercat a la Plaça d'Amposta ha superat totes les expectatives.

El bon temps que va fer del 16 al 18 de maig va afavorir l'afluència de visitants, més enllà de comptar amb una gran implicació dels veïns i les veïnes de la ciutat. Durant els tres dies es va poder veure una gran participació en tots i cadascun dels actes, així com al mercat artesanal, i també molts ciutadans que van voler vestir-se amb les robes de principis del segle XX i implicar-se activament en la Festa. Així ho va remarcar tant la regidora de Cultura, Maria del Mar Panisello, com l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, que van mostrar la seua satisfacció per la participació i volum de visitants assolit.

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va presidir enguany la inauguració de la Festa del Mercat a la Plaça amb el pregó, a càrrec de la infanta Isabel de Borbó "La Chata", personatge que va interpretar Montserrat Rosa Cardús. L’acte va comptar amb la interpretació de l'himne "Oh! Amposta" a càrrec de la banda de música de la Unió Filharmònica i de les corals d'aquesta entitat i de la Lira Ampostina.

Més enllà d’omplir els carrers amb un centenar de parades, es van realitzar diverses activitats per recrear l’Amposta de fa 100 anys

cop d’ull

Juny 2014 // 13

TELEOBJECTIU AMPOSTA

Batalla al caragol poma Cinta Bonet Dos bussos i un altre tècnic amb una piragua han participat en les darreres setmanes en les prospeccions per detectar caragol maçana que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha fet entre Xerta i Amposta. El passat mes de desembre van aparèixer alguns exemplars de caragol poma en sèquies pròximes al riu a l’alçada de Tortosa, i la CHE es vol assegurar que aquesta periollosa espècie invasora no ha colonitzat l’Ebre aigües amunt. Una presència que podria estar relacionada amb la introducció intencionada del caragol poma, tal i com va denunciar el Departament d’Agricultura al marge dret del riu.

De fet, el president de la CHE, Xavier de Pedro, va anunciar que s’instal·larà una barrera elèctrica a l’Ebre, a l’altura d’Amposta, per evitar que la plaga remunte el riu i s’escampe més enllà del Delta. A més, també pretenen limitar el trànsit d’embarcacions entre Flix i el Delta.

La CHE ha realitzat prospeccions amb bussos per detectar exemplars de caragol maçana entre Xerta i Amposta. Al desembre es van trobar a Tortosa

[ ] Dos bussos i la piragua, a dins de l’Ebre. / Foto: ACN.

DELTEBRE

Sandra i Neus ja tenen els 500 euros Gustau Moreno Foto: CLAUDIO ENA Sandra Gómez i la petita Neus, de Deltebre, ja tenen els 500 euros del concurs que va organitzar Cop d’Ull per la diada de Sant Jordi, amb motiu del llançament de la nova imatge d’aquest periòdic.

En col·laboració amb una quinzena de llibreries de les Terres de l’Ebre, el Baix Maestrat i el Matararnya, Cop d’Ull va instal·lar uns expositors amb portades gegants, on tothom es podia fer una fotografia i penjar-la a les xarxes socials de Twitter i Facebook.

[ ] Els dos bussos de la CHE no van trobar caragols entre Xerta i Amposta. / Foto: ACN

cop d’ull

14 // Juny 2014

T TORTOSA

CARRETERES QUE TRINXEN POBLES ‘ENTRE CAMPREDÓ i Font de Quinto ni parlar-ne!’ va ser el lema de la campanya iniciada el 2007 per l’Associació Campredó Jove, que va aconseguir que l’oposició al traçat de l’autovia s’aprovés amb una moció unitària a l’Ajuntament de Tortosa. Massa sovint, també des dels partits que aprovaven al·legacions i recursos no per convicció

sinó per no perdre suport electoral, s’ha acusat al poble de Campredó de bloquejar una autovia per salvar “quatre cases”, en referència a la barriada de Font de Quinto. Però no és només això el que volen salvar Campredó i Tortosa.

Les infraestructures no haurien de ferse des d’un despatx de la capital i d’esquenes al territori. G.M.

INFRASTUCTURES

Tortosa rebutja el traçat de l’autovia A7, però s’esberla la unitat a l’Ajuntament L’alcalde promou el rebuig contra la insistència de l’Estat de fer passar la carretera entre Campredó i Font de Quinto

El regidor del PP s’absté i els socialistes aproven el recurs però comencen a desmarcar-se de l’estratègia municipal

Gustau Moreno TORTOSA L’Ajuntament de Tortosa ha decidit presentar un recurs de reposició contra l’aprovació de l’estudi informatiu de la nova autovia A7 entre la Jana i el Perelló.

Així es va formalitzar en el ple extraordinari celebrat el 23 de maig, en què per primera vegada es va trencar la unanimitat política amb què Tortosa havia abordat fins ara aquesta qüestió. I és que el recurs es va aprovar amb els vots dels grups de CiU, PSC, ERC, Iniciativa-Entesa per Tortosa i PxC, mentre que l’únic regidor del PP va optar per l’abstenció. L’alcalde de Tortosa va lamentar la posició de Xavier Dalmau i va negar que el recurs puga suposar un nou retard en la construcció de l’autovia. A més, Ferran Bel va insistir que el govern de l’Estat “no té cap voluntat política, ni pressupostària ni financera per tirar endavant el projecte”.

El consens viari de les Terres de l’Ebre pel traçat de l’autovia A7 acaba de fer 10 anys El conflicte pel pas de Campredó esclata el 2007 El tram de les Terres de l’Ebre és l’únic pendent de l’autovia del Mediterrani, que discorre entre Castelló i Tarragona: uns 60 quilòmetres amb un cost de 470 milions d’euros. Els termes

Una imatge de la manifestació contra el traçat de l’autovia entre Campredó i Font de Quinto, el 4 d’abril del 2009. // FOTO: AJUNTAMENT DE TORTOSA. municipals afectats per aquesta actuació són la Jana, Traiguera i Sant Rafel del Riu, a la demarcació de Castelló, i Ulldecona, Godall, la Galera, Santa Bàrbara, Tortosa, l’Aldea, Camarles i l’Ampolla, a les Terres de l’Ebre. Però és a l’altura del poble de Campredó, i més concretament a la barriada de Font de Quinto, on es manté el principal punt de conflicte amb el traçat d’una autovia que el territori fa més de 10 anys que espera.

Tres exposicions públiques Segons el govern de l’Estat, l’estudi informatiu ja havia estat sotmès a tres processos d’informació pública i, l’any passat, va superar la declaració d’impacte ambiental. El Ministeri de Foment ha estudiat tres possibles traçats com a alternativa a l’actual carretera N-340: un traçat costaner, una alternativa intermèdia i una proposta interior, que final-

ment és la que ha estat aprovada.

El govern estatal assegura que aquesta proposta ha estat modificada per atendre algunes al·legacions presentades. No és el cas, però, de les esmenes al traçat que havia presentat l’Ajuntament de Tortosa.

El govern tortosí ja va anunciar que continuarà plantant cara contra un traçat que “trinxa” el poble de Campredó. Segons Bel, tant l’Ajuntament com el poble i l’EMD de Campredó mantindran viva la reivindicació contra la proposta, encallada des de fa una dècada. Però Bel creu que aquest serà un escenari “a molt llarg termini”, ja que el Ministeri “no té cap intenció de redactar el projecte executiu” del tram ebrenc de l’A7. “Fins i tot és una obra que pot acabar adjudicant un altre Estat”, ha conclòs Bel en una clara al·lusió al procés sobiranista: la independència de Catalunya pot ser una realitat abans

que l’autovia.

Crítiques des del PSC Més enllà de l’abstenció del PP, la resta de grups van donar suport al recurs de reposició. Però el senador i primer secretari del PSC de Tortosa, Joan Sabaté, ha volgut replicar l’alcalde i senador de CiU. De fet, Sabaté ha afirmat que el tram ebrenc de l’A7 es farà perquè “és inevitable”, tenint en compte que l’autovia ja arriba fins a la Jana i només cal unir-la amb el tram del Camp de Tarragona. L’exalcalde de Tortosa ha afegit que és una carretera absolutament prioritària per al territori, i ha lamentat que l’estratègia del govern de Bel s’haja limitat a la presentació d’al·legacions i recursos. Segons Sabaté, cap govern de l’Estat -ni abans el PSOE ni ara el PP- pot moure el traçat i afectar la zona dels ullals de la Carrova, un espai a la banda d’Amposta que caldria desprote-

gir. “El que hauria de fer l’Ajuntament, més enllà de demanar consens amb els grups municipals, és haver negociat un traçat alternatiu, aigües amunt de l’Ebre, o bé intentant minimitzar l’impacte sobre Campredó”, ha conclòs. De fet, els socialistes de Tortosa critiquen la falta de capacitat negociadora de Bel a Madrid, i creuen que una opció per desbloquejar el traçat seria acceptar un pas per Campredó elevat sobre columnes. El projecte inicial partia el poble amb un talús de 12 metres d’altura.

D’altra banda, també el president del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre, Josep Maria Franquet, ha criticat l’estratègia de l’Ajuntament de Tortosa sobre l’autovia. Segons Franquet, exregidor de Tortosa, l’autovia hauria de transcórrer encara més per l’interior, i els ajuntaments i els partits del territori van cometre una errada quan a l’abril del 2004 van consensuar un traçat més proper a la costa i paral·lel a l’actual autopista AP-7.

Amposta també recorre A banda, l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha confirmat que el seu Ajuntament també recorrerà el traçat de l’autovia. En aquest cas, al marge de la polèmica pel punt en què l’autovia travessarà l’Ebre, el recurs de la capital del Montsià se centrarà en la connexió entre la mateixa A7 i el desdoblament de l’eix de l’Ebre (C-12). Amposta fa anys que ve reclamant que la cruïlla tinga les mateixes característiques que la unió de l’A7 amb l’autovia de l’Aldea (C-42).

Mira el vídeo en aquest enllaç

cop d’ull

Juny 2014 // 15

TORTOSA NUCLI ANTIC

Tortosa torna a incloure la reforma de la plaça Mossèn Sol a la llei de Barris L’Ajuntament recupera la reurbanització de la plaça del Rastre, un projecte del primer govern de Bel per al 2008

El consistori destinarà 400.000 euros a les obres, un cop que ha descartat per “inviable” el pàrquing soterrat

Nova acció per promocionar el comerç i l’oci al nucli històric

Gustau Moreno TORTOSA L'Ajuntament de Tortosa ha decidit tornar a incloure la urbanització de la plaça Mossèn Sol al Pla Integral del Nucli Antic (Pincat). La reforma de la plaça del Rastre ja figurava en la primera versió del pla amb les actuacions finançades amb la llei de Barris de la Generalitat, amb un cost global de 18,9 milions d’euros. De fet, l’any 2007, a principis del primer mandat de Ferran Bel, fins i tot va sortir a concurs la redacció del projecte bàsic i executiu, per enllestir les obres durant el 2008. Però finalment, el projecte va caure del Pincat perquè l'Ajuntament va optar per vincular la reurbanització de la plaça a la construcció del pàrquing soterrat que havia de fer Quatuor, la mateixa empresa que fins fa uns mesos gestionava la zona blava de Tortosa. La construcció del pàrquing es va anunciar a l’octubre del 2008, però després d’adjudicar les obres a Quatuor al desembre del 2010, el govern municipal ja va donar el projecte per impossible a mitjans del 2012. El passat mes de febrer, el ple va rebutjar una moció del grup d’Iniciativa-Entesa per Tortosa, que reclamava la reurbanització de la plaça si finalment no es feia el pàrquing. CiU va rebutjar la moció tot assegurant que ja estava treballant en el tema.

De fet, la decisió s’ha pres després que l’Ajuntament revoqués el projecte de remodelació

G.M. TORTOSA

[ ] La plaça Mossèn Sol, al barri del Rastre, serà reurbanitzada en els propers mesos amb una inversió d’uns 400.000 euros. // FOTO: GUSTAU MORENO. d'aquest entorn vinculat a la construcció de l’aparcamen al subsòl del barri del Rastre, que ja no es farà perquè és “inviable”. L'obra té un termini d'execució de quatre mesos i un pressupost de 400.000 euros, i el govern de CiU preveu fer-la al llarg d'aquest any. Així es va confirmar el passat 22 de maig, amb motiu de la darera comissió de seguiment del Pincat.

L’alcalde va explicar que l’actuació permetrà recuperar la centralitzat que la plaça va tenir al nucli antic, en la confluència dels barris del Rastre i de Santa Clara. Bel va afegir-hi que tot l’espai de la plaça serà de prioritat invertida amb accés en vehicle només per als veïns.

Mira el video en aquest enllaç

El pàrquing soterrat del carrer Montcada, solució de pagament a la pèrdua de places al Rastre Un dels aspectes més controvertits de la reforma de la plaça Mossèn Sol és l’eliminació de bona part dels aparcaments actuals en aquesta plaça del Rastre. Segons el govern municipal, només es mantindran algunes poques places, però la falta d’aparcament en aquest punt es compensarà amb l’obertura del pàrquing soterrat del carrer Montcada, al subsòl del futur edifici de les delegacions de la Generalitat.

De fet, la posada en funcionament d’aquest aparcament haurà de retardar-se uns mesos, fins a l’acabament de

les obres de l’eix viari del carrer Montcada, plaça Montserrat i carrer Bonaire. Unes obres que, segons l’Ajuntament, podrien iniciar-se en molt poques setmanes.

D’altra banda, la comissió de seguiment del Pincat va servir per constatar que Tortosa ja ha executat el 86,7% de les actuacions previstes a la llei de Barris. De fet, ja s’han justificat 16,2 milions d'euros en obres. Però el Govern no ha pogut fer front als 8 milions que li pertoquen, i només ha pogut pagar 4,6 milions d'euros. La Generalitat encara deu a Tortosa 3,4 milions.

L’Associació de Comerciants del Nucli Antic i l’Ajuntament de Tortosa han organitzat enguany una nova campanya per promocionar el nucli històric de la ciutat des d’una perspectiva comercial i lúdica. La programació comença el cap de setmana del 30 i 31 de maig, però segueix els divendres 6 i dissabte 7 de juny, amb la tercera edició de la ruta de tapes Sabors del Nucli Antic. Segons el president de l’Associació de Comerciants del Nucli Antic de Tortosa, Joan Iniesta, enguany hi participen vuit bars i restaurants, que oferiran una tapa i un tast de cervesa o de vi per només dos euros. Els clients que hi participen rebran una butlleta on se segellaran les consumicions fetes a cada establiment. Les butlletes que hauran fet el recorregut sencer podran participar en el sorteig d’un sopar per a dos persones.

Entre d’altres actes, també hi haurà una cercavila pels carrers del nucli antic (30 de maig), un karaoke (31 de maig), i una fira de productes fets a mà, que tindrà lloc la tarda-nit del 6 de juny.

D’altra banda, la campanya comercial ‘Barris antics: molt per descobrir, molt per oferir’, començarà aquest 2 de juny i s’acabarà el 22 de juny. Durant aquests dies, els clients que hagen comprat en els establiments de l’associació obtindran una butlleta de participació, amb la qual podran optar al sorteig de diferents premis. Per exemple, un lot de productes típics o bé visites turístiques al nucli antic de la ciutat. Es tracta d’una campanya emmarcada en el projecte ‘Barris amb projectes’ de la Generalitat, i que té el suport de Pimec-Comerç i de la Confederació de Comerç de Catalunya.

cop d’ull

16 // Juny 2014

B BAIX EBRE

MÉS RESPONSABILITAT La fallida de la secció de crèdit de la cooperativa de l’Aldea va caure com un gerro d’aigua freda ja fa gairebé dos anys i mig. Des d’aleshores pocs avenços s’han fet per tornar els estalvis als impositors. Molt bones paraules i acusacions mútues per eximir responsabilitas és el que hem vist una i altra vegada, mentre els veritables afectats

continuen sense poder disposar ni d’un cèntim dels seus diners. Una justícia molt lenta no afavoreix resoldre el cas i intentar posar fi a aquesta agonia, però potser tampoc totes les administracions -excepte l’Ajuntament i la Diputacióhan sabut estar a l’altura i atendre una problemàtica tan gran com la que afecta els veïns aldeans.

C. BONET

INFRAESTRUCTURES

BREUS

Milloren camins del Baix Ebre El Consell Comarcal del Baix Ebre ha actuat en 21 camins municipals de la comarca Cinta Bonet CAMPREDÓ El Consell Comarcal del Baix Ebre ha finalitzat les diferents actuacions de millora en diversos camins de titularitat municipal. En total, aquestes obres s’han executat a un total de 21 camins de la comarca i representen una inversió de 125.800 euros, finançada amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i els ajuntaments beneficiats. De fet, aquesta in-

versió ha permès realitzar millores en aquells punts on els camins presenten dificultats per a la circulació o representen un perill en la seguretat viària. Les actuacions han beneficiat als municipis de l’Aldea, Aldover, Alfara de Carles, l’Ametlla de Mar, Benifallet, Camarles, Paüls, Tivenys, Xerta, i les EMD de Bítem i Campredó. El president del Consell Comarcal, Lluís Soler, ha destacat que la inversió ha donat resposta a les necessitats plantejades pels municipis.

SOCIETAT

Imputen l’exdirector de Bankia d’Amposta Cinta Bonet ALDEA L’exdirector de l’oficina de Bankia a la ciutat d’Amposta ha estat imputat com a “cooperador necessari” en la fallida de la secció de crèdit de la cooperativa agrícola de l’Aldea. La titular del jut-

jat d’instrucció número 1 de Tortosa considera l’exdirector de l’oficina bancària, Antoni Fornós, com a “cooperador necessari” d’un altre dels imputats en el cas, l’exgerent de la cooperativa Daniel Ferré. La jutgessa considera que Fornós va ajudar Ferré a ocultar la situació financera real de l’entitat, tot i que era

Un camí de Campredó sobre el que s’ha actuat / Foto: CCBE

conscient de les irregularitats comptables, per poder beneficiar Bankia de la relació comercial amb la cooperativa. Ll’Ajuntament de l’Aldea havia denunciat Bankia per un presumpte delicte d’estafa, i la jutgessa ha admès a tràmit la querella, i la possibilitat que el consistori es presentés en qualitat d’afectat en el procediment. I és que l’Ajuntament va haver de fer-se càrrec d’atendre les necessitats bàsiques de les famílies afectades pel bloqueig dels comptes. Així, va obtenir 30.000 euros de la Diputació de Tarragona i va efectuar 18 pagaments de 1.000 euros a les persones afectades.

Ara bé, quatre dels imputats ja han presentat un recurs de reforma contra la decisió de la jutgessa. L'expresident del Consell Rector, Fernando Falcó; l'extresorer, Joan Benito; l'exsecretari, Joan Gilabert; i l'exdirector de la secció de crèdit, Enric Sabaté, consideren que, més enllà del suport als veïns afectats, el consistori no es pot considerar perjudicat per la Cooperativa.

D'altra banda, l'exgerent, Daniel Ferré, ha recorregut la mateixa interlocutòria però amb l'objectiu de responsabilitzar l’exdirector de la secció de crèdit dels tractes de la Cooperativa amb Bankia.

Inici imminent de les obres de la comissaria dels Mossos a La Cala La comissaria dels Mossos d'Esquadra a l'Ametlla de Mar podrà entrar en funcionament segons el calendari previst després que aquest passat mes de maig se signés l'acta de replanteig per poder iniciar les obres en poques setmanes. Amb un termini d'execució del treballs d'onze mesos, l'objectiu és que estigui operativa a finals del 2015. La nova comissaria dels Mossos serà un edifici de 2 plantes, més soterrani, té un pressupost de 2,5 milions d’euros i comptarà amb divisió de trànsit a més de seguretat ciutadana. C.B

Deltebre aprova el Pla per implantar l’Aula Natura a les granges d’en Roig El ple de l’Ajuntament de Deltebre ha aprovat per unanimitat el Pla especial urbanístic per a la implantació de l’Aula Natura a les granges d’en Roig. També la proposta de nomenament de passatge Salvador Espriu al passatge comprès entre el carrer Sant Joan Bosco i Emperador Carles Vè. C.B.

Roquetes haurà de pagar 4 MEUR per les piscines L'Ajuntament de Roquetes haurà de fer front al pagament de 3,98 milions d'euros per resoldre el contracte de construcció i gestió de la piscina coberta municipal. El govern roquetenc ha valorat positivament la resolució perquè els permet reduir en 1,43 milions d'euros les pretensions de l'empresa constructora. Tot i això, l'alcalde, Francesc Gas, ja ha anunciat que recorreran per rebaixar aquesta xifra. C.B.

cop d’ull

18 // Juny 2014

A AMPOSTA

UN MILLOR ACCÉS A AMPOSTA EL PLE D’AMPOSTA ha aprovat aquest mes de maig la modificació del traçat de la segona fase de les obres de la variant de la carretera TV-3405, l’accés a la ciutat des de Sant Jaume d’Enveja. El consistori, amb el suport de la Comunitat de Regants de la Dreta, vol que el traçat vagi paral·lel al canal, igual que el tram construït en la primera fase.

Els grups de l’Ajuntament han tingut l’encert de consensuar que la gran rotonda d’accessos prevegi la connexió amb el nucli urbà d’Amposta a través de l’avinguda de Sant Jaume i fins a la plaça de la Pau. D’aquesta manera, l’Ajuntament pretén aconseguir que s’urbanitzi aquest tram d’entrada a la ciutat d’Amposta, un tema pendent.

EQUIPAMENTS

Més de 14 milions en obres El govern de Manel Ferré encara la recta final del mandat amb actuacions com la nova residència per a la gent gran

Gustau Moreno AMPOSTA La capital del Montsià viurà en els propers mesos un esclat en la realització d’obra pública, per valor de més de 14,5 milions d’euros. D’entrada, l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha anunciat que les obres de la nova residència per a la gent gran tindran un cost final d’uns 12 milions. Així, tot i que la Fundació Privada de Serveis Socials del Montsià (FUSSMONT) ha adjudicat les obres per set milions a l’empresa gironina Rubau, a mitjans del mes de maig també es va atorgar la direcció de l’obra a una unió temporal d’empreses (UTE) formada per dos gabinets d’arquitectura d’Amposta, amb un import de 87.000 euros més IVA. A banda, també caldrà construirhi la cuina de la nova residència i equipar-la. Ferré ha afirmat que la constructora té ara el repte de fer les obres en un termini de vuit mesos, perquè el nou equipament geriàtric puga estar enllestit a principis del 2015.

La residència es construirà al carrer Sant Cristòfol, en una parcel·la de més de 18.000 metres quadrats. L’edifici ocuparà 7.430 metres quadrats, en uns terrenys ubicats molt a prop de l’eix de l’Ebre, en una zona de creixement urbanístic que forma part del plaparcial Valletes II. L’edifici està projectat en planta baixa i primer pis, i respon a un model sociosanitari exterior i amb estructura modular. A més, la residència estarà envoltada de zones verdes i serà més funcional i accessible que l’actual, que va ser construïda amb una alçada de quatre plantes. Segons ha destacat l’Ajuntament, la millora del gran projecte assistencial es tradueix també en el nombre de places, ja que amb l’equipament

Amposta també emprendrà la reforma de l’antic escorxador, la plaça de l’Ajuntament i el carrer Major

actual no es pot donar resposta a la demanda creixent de places de residència. Així, el nou projecte contempla 160 places en una primera fase.

Crítiques de l’oposició En aquest sentit, Ferré ha rebutjat les crítiques que han arribat des de l’oposició per l’adjudicació de les obres de la residència, una de les prioritats en aquest mandat per a Amposta. En concret, el portaveu d’Esquerra d’Amposta, Adam Tomàs, ha afirmat que l’Ajuntament impulsa una residència “sense consens” i sense el compormís ferm de la conselleria pel que fa a la concertació de places. De fet, l’exdirector territorial d’Acció Social també ha recordat que al territori hi ha residències “totalment acabades i tancades des de fa anys”, com les de Tortosa, l’Ametlla de Mar o l’Ampolla. Al seu perfil de Facebook, Tomàs ha advertit que per tirar endavant una residència cal alguna cosa més que un edifici on fer el servei.

Però, per la seua banda, l’alcalde ha afirmat que el govern de CiU no s’ha precipitat, i ha deixat clar que confia en el compromís de la Generalitat, tot assegurant que el Departament de Benestar Social i Família concertarà 140 places públiques de la residència un cop que l’obra estiga acabada.

“Hi ha un conveni signat i jo estic molt tranquil”, ha dit Ferré. “Em vaig reunir amb la consellera al Parlament i estic plenament convençut que complirà el seu compromís, i que respectarà el compromís signat per l’anterior consellera, del tripartit”, ha recordat l’alcalde d’Amposta.

Mira el vídeo en aquest enllaç

Una imatge dels terrenys en què s’ha de construir la nova residència per a la gent gran d’Amposta, al carrer Sant Cristòfol. // FOTO: JORDI ALJARILLA

Un romanent de tresoreria de 3 milions que permet fer obres, guanyar equipaments i generar ocupació L’alcalde d’Amposta ha assenyalat que la bona gestió econòmica, amb el tancament de l’exercici del 2013 amb un romanent de tresoreria de tres milions d’euros, permetrà que l’Ajuntament puga emprendre en els propers mesos una sèrie d’obres públiques per valor de més de 2,5 milions.

“L’Ajuntament té unes finances molt sanejades perquè s’ha fet una molt bona gestió”, ha volgut destacar l’alcalde, Manel Ferré. “A més, s’ha fet un estalvi net d’1,2 milions d’euros, i com que tenim un deute viu tan acotat, del 68%, podem fer un nou préstec per tirar endavant di-

verses inversions”, ha afegit, tot remarcant que l’objectiu és crear nous equipaments i generar ocupació a Amposta.

Amposta treu a concurs obres per 2,5 milions Se sumen als 12 milions que costarà la residència Els projectes més immediats són la reforma del carrer Major i de la plaça de l’Ajun-

tament, que seran zona de vinants. També cal destacar la rehabilitació de l’antic escorxador per obrir-hi una nova oficina de turisme i el centre d’interpretació del Delta, amb un pressupost de 530.000 euros. Quant a les obres del carrer Major i la plaça de l’Ajuntament, Manel Ferré ha explicat que han intentant consensuar el projecte amb el veïnat, ja que tot aquest sector serà zona de vianants i s’eliminaran algunes de les places d’aparcament. El projecte ja ha sortit a concurs amb un pressupost de sortida de 310.000 euros, amb un termini d’execució de sis mesos.

cop d’ull

Juny 2014 // 19

AMPOSTA

ENTREVISTA MANEL FERRÉ. Alcalde d’Amposta

“L’oposició s’ha de mullar en el trasllat de la zona d’oci nocturn” L’alcalde fa una crida al consens per modificar el pla d’urbanisme per reflotar Futuro Ciudad aquella zona va nàixer com a centre comercial, i caldria separar molt bé les dues activitats. A més, el sector de l’oci nocturn també hauria d’estar d’acord en modificar el pla d’ordenació urbana municipal (POUM) per facilitar el trasllat. I jo també voldria que els grups polítics es mullin d’una vegada per totes.

Necessito un consens unànime, i que no vulguin fer una qüestió política d’una proposta que intenta revitalitzar una zona i recuperar també la vitalitat que en el seu moment vam tenir a Amposta com a lloc de referència de l’oci nocturn a les Terres de l’Ebre.

Gustau Moreno -Finalment, han decidit adjudicar les obres de la residència. Quan podrien estar acabades?

-A partir de la signatura de l’acta de replanteig amb l’empresa que farà les obres, comença a comptar el termini d’execució, que són vuit mesos. Aquesta empresa té el repte de fer 1,5 milions d’euros en obra cada mes, per poder arribar al mes de gener o febrer amb la residència acabada. A més, s’utilitza un sistema de facturació alemany que es diu de claus en mà. L’empresa adjudicatària suporta durant vuit mesos el finançament dels materials i el cost dels treballadors, i quan acaba entrega les claus a l’Ajuntament, en aquesta cas FUSMONT, i la fundació li fa el pagament per l’obra realitzada.

ció immobiliària important.

Amposta espera una nova subhasta per saber qui es queda el centre comercial.

L’operació pot ser una oportunitat per al sector de l’oci nocturn.

-A banda, l’Ajuntament d’Amposta ha tret a subhasta 11 finques del nucli antic. En què consisteix aquesta actuació?

-Això ve donat perquè a Amposta vam fer la dissolució de la societat de gestió urbanística GURSAM, que tenia una sèrie d’actius i passius. En algun cas, hem donat la possibilitat de comprar finques que comprar finques que després hem cedit al grup de pesca Imposita per poder ubicar una marina seca a la badia dels Alfacs, al terme d’Amposta. Però també hem tret a subhasta aquestes finques que tenia la GURSAM, per facilitar que particulars o empreses tinguen accés a solars per realitzar alguna acció immobiliària. Algunes finques són petites, erò altres són prou atractives per fer-hi alguna actua-

-Com quedarà la plaça de l’Ajuntament i el carrer Major, després de les obres previstes?

-Després de moltes reunions amb tots els veïns, hem marcat els criteris del que serà aquesta remodelació. Es farà una gran zona de vianants, amb el carrer i les voreres al mateix nivell.

També col·locarem petits arbres amb jardineres al carrer Major.

Es trauran les zones d’aparcament, un tema que potser serà motiu de polèmica. Però majoritàriament els veïns van dir és molt millor que, si es fa aquesta acutació, no hi hagin aparcaments. Ubicarem dues zones de càrrega i descàrrega per als veïns de la zona, i a la plaça de l’Ajuntament farem una reserva de places d’aparcament per a vehicles oficials o visites institucionals.

També a la mateixa plaça col·locarem uns petits arbres, que es podran moure per fer-hi actes com la Festa del Mercat a la Plaça. Esperem que l’any que ve ja tindrem condicionats el carrer Major i la plaça de l’Ajuntament, per fer-hi totes les activitats d’aquesta plaça. El mes de juny volem fer l’adjudicació de l’obra, amb un termini d’execució de sis mesos. Per tant, tindrem obres en plenes festes majors, però ja estem treballant per traslladar al

“

El carrer Major serà una zona de vianants, amb jardineres i sense aparcaments”

guns dels actes a altres indrets.

-En quina situació es troba el centre comercial Futuro Ciudad Amposta?

-En una situació de llimbs legals. La subhasta va ser aturada pel mateix Banco Popular, que van detectar que la tramitació no estava ben feta. Estem incidint per accelerar el nou procés de subhasta, que haurà de fixar el jutjat mercantil. Fins que no tinguem un interlocutor vàlid, un nou propietari o el propi banc, l’Ajuntament no pot començar a plantejar diverses possibilitats que tenim damunt de la taula, com el trasllat de la zona d’oci nocturn. Hem de saber quines previsions i quines intencions té el propietari del centre comercial. També valorar els pros i els contres, ja que

-Per tant, està fent una crida al grup d’ERC...

-Sí, perquè em sobta que arribem a acords en junta de portaveus. Però després es fan declaracions que distorsionen el treball conjunt que es fa en benefici de la ciutat.

-A banda, sembla que hi ha llum verd de Salut per fer el nou CAP d’Amposta...

-Si més no, hi ha una partida per a traure a licitació la redacció del projecte. El Servei Català de la Salut ha recuperat una actuació que havia de fer el Consorci d’Iniciatives Públiques (CIP) que vam crear amb els ajuntaments de Tortosa i Reus.

Amb Salut hem acordat alguns canvis en el pla funcional. Per tant, jo espero que el 2015 puguen començar les obres de construcció del nou centre d’atenció primària.

Podeu veure el vídeo de la notícia amb aquest enllaç

cop d’ull

20 // Juny 2014

AMPOSTA MOBILITAT

Amposta adjudica el bus urbà a Hife Cinta Bonet AMPOSTA

Imatge d’un bus urbà d’Amposta. // FOTO: M.V.

El ple de l'Ajuntament d'Amposta ha tornat a adjudicar a l'empresa Hife la concessió del servei públic de transport urbà de la ciutat pels pròxims deu anys. L'adjudicació definitiva ha estat aprovada al ple amb els únics vots favorables de l'equip de govern de CiU, l'abstenció del PSC i el vot en contra d'ERC i PxC, a l'oposició. La decisió va arribar envoltada de polèmica després que el consistori deci-

dís obrir un expedient sancionador a l'empresa per incompliments de servei en la línia 2.

L'alcalde, Manel Ferré, va reiterar que, d'acord amb el secretari, les irregularitats no podien ser causa d'anul·lació del concurs, que torna a guanyar Hife per un import de 111.000 euros.

L'aprovació definitiva de l'adjudicació no hauria d’afectar el camí de l'expedient sancionador obert contra Hife per haver deixat de prestar el servei durant divuit nits en la línia que comunica el nucli urbà amb la zona lúdica del polígon de Tosses.

SOCIAL

Es posa en marxa una campanya cívica sobre els deures amb els animals a Amposta

[ ] Imatge de la campanya de civisme dissenyada pels alumnes d’ESARDI. // FOTO: MANOLO VELÁQUEZ

C. BONET AMPOSTA L’Ajuntament d’Amposta ha posat en marxa una nova campanya de civisme orientada als propietaris d’animals de companyia, especialment de gossos, per a que es facin responsables dels seus animals, tant pel que respecta a portar-los identificats com a recollir els excrements dels animals a la via pública. Amb aquest objectiu es posaran a l’abast facilitats perquè la ciutadania compleixi amb les

seves obligacions, però també s’aplicaran sancions, que poden arribar als 750 euros, a aquells que segueixin sense fer-se responsables dels seus animals. Per facilitar tot això s’han habilitat quatre zones de passeig per a gossos dins del nucli urbà, a banda dels pipicans que ja existeixen. Aquestes estaran habilitades al Roquer del passeig Buenos Aires, al carrer Pere II el Gran vora el cementiri municipal, al lateral de l’N-340 des de la plaça de la Pagesia, i a la banda esquerra del canalet de la Ràpita fins al pont de Rodes.

cop d’ull

M MONTSIÀ

Juny 2014 // 21

MIRAR EL FUTUR AMB OPTIMISME UN NOU HOTEL que pot generar uns 100 llocs de treball és una molt bona notícia pel territori i més en aquests temps que vivim. És cert que potser els tràmits administratius són lents i les iniciatives no es desenvolupen amb la rapidesa que tots plegats voldríem. Ara bé, abans de qüestionar la viabilitat d’un projecte turístic tan im-

portant caldria aportar dades que així ho corroborin. En cas contrari, només es genera malestar i desànim entre els ciutadans. Deixem-nos de polèmiques estèrils i de confrontacions, i mirem el futur amb optimisme. No ens carreguem abans d’hora projectes que fan el seu camí i que poden aportar una llum d’esperança.

C.B.

TURISME

LOCAL

El govern canareu assegura que l’hotel d’Alcanar Platja tira endavant El regidor d’Urbanisme rebutja les crítiques del grup de CiU al projecte del nou hotel

CiU qüestiona la viabilitat del projecte amb què treballa el govern d’Alfons Montserrat

Cinta Bonet ALCANAR

Manel Martí en una entrevista a Canal 21 Ebre. / Foto: J.A.

Hotel per un turisme familiar El mes de març de 2013, l’alcalde d’Alcanar, el republicà Alfons Montserrat, va signar, amb el responsable de la promotora Cid 95, Manuel Chicote, un conveni que preveia prioritzar la contractació de personal del mateix municipi per treballar en un nou hotel de quatre estrelles.

Aquest ha de tenir 150 habitacions al nucli d’Alcanar Platja i la intenció és que funcioni tot l’any intentant captar un públic familiar i esportiu procedent de l’interior de la península. Segons les primeres previsions, el nou hotel podria arribar a generar prop de 100 llocs de treball.

El portaveu de Convergència i Unió (CiU) a l’Ajuntament d’Alcanar, Ivan Romeu, ha qüestionat la viabilitat del projecte per construir un nou hotel a Alcanar Platja. A principis del 2013, l’Ajuntament canareu va aprovar una modificació puntual del pla d’ordenació urbana municipal per facilitar la inversió prevista, que era d’entre 10 i 15 milions d’euros. L’objectiu del govern municipal era aprovar i tramitar el projecte durant el 2013, perquè l’hotel es construís durant un parell d’anys i estar enllestit cap al 2015, amb una aposta pel turisme esportiu especialitzat en la vela, el rem i el ciclisme. Però segons Romeu, fins ara només s’ha fet una aprovació inicial del projecte, que només ha servit per fer un canvi d’usos dels terrenys.

El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Alcanar, el republicà Manel Martí, va rebutjar ràpidament les crítiques del

grup municipal de CiU al projecte del nou hotel d’Alcanar Platja. Martí va voler replicar Romeu i el va acusar d’haver iniciat de manera “molt agressiva” la campanya electoral per a les municipals del 2015.

El regidor d’Urbanisme va recordar que només s’ha fet una aprovació inicial d’un canvi d’ús que forma part d’un procediment molt complex, ja que ha estat necessari esperar una sèrie d’informes d’altres administracions sobre el projecte, que podria ser aprovat de manera provisional aquest mateix estiu de 2014. Així, ara s’ha de redactar el text refós amb totes les recomanacions d’Urbanisme.

Però Martí també va voler assenyalar que el grup de CiU “sempre ha estat en contra” del projecte de l’hotel d’Alcanar Platja, i que va intentar retardar la seua tramitació.

Mira el vídeo en aquest enllaç

Montserrat acusa CiU “d’intoxicar” l’obertura del nou casal cívic Nova polèmica entre l’equip de govern d’ERC a l’Ajuntament d’Alcanar i el grup municipal de CiU a l’oposició. El motiu és ara l’obertura del nou casal cívic, un equipament que es gesta des del 2007 i ha costat 2 milions d’euros. El projecte que en un primer moment havia de convertir-se en un casal per a la gent gran va ser paralitzat pel govern català, per convertir-lo després en un centre per a totes les entitats del poble. L’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, va acusar CiU de realitzar una “campanya d’intoxicació” difonent un escrit ple de falsedats i d’i-

L’equipament es gesta des de l’any 2007 i ha costat 2 milions d’euros nexactituds sobre el nou casal municipal per atribuir tots els problemes per obrir l'equipament al mateix Ajuntament i intentar, ara, "apropiar-se" políticament de la seva obertura. Montserrat va explicar que tot i compartir el canvi de parer de Benestar Social, després que l'equipament es tramités originalment com un casal d'avis, inclosa la llicència d'activitat, pot arrossegar el consistori i la mateixa Generalitat a un "embolic" legal. Per la seva banda, el portaveu municipal de CiU, Ivan Romeu, va retreure a l'equip de govern que era la seva responsabilitat comunicar amb anterioritat a la Generalitat si existia un problema legal amb la cessió dels terrenys, en el moment que es va plantejar l'ampliació dels usos.

C.BONET

cop d’ull

22 // Juny 2014

MONTSIÀ TURISME

Multitud d’activitats per celebrar la Festa del Mar Cinta Bonet SANT CARLES DE LA RÀPITA Els propers 14 i 15 de juny Sant Carles de la Ràpita una nova edició de la Festa del Mar. Per a l’ocasió s’ha preparat un gran ventall d’activitats de lleure i oci que es poden realitzar a la Badia dels Alfacs. Des de surf estel, a caiac, vela lleugera i de creuer, windsurf, paddle surf, kitesurf o wakeboard. Així mateix, i com ja és habitual, coincidint amb la Festa del Mar se celebrarà la tercera travessia per la badia dels alfacs. El president de l’Estació Nàutica de Sant Carles de la Ràpita, Joan Barberà, ha explicat que l’objectiu és apropar a la població de la Ràpita i de les Terres de l’Ebre a la mar. En aquest sentit, Barberà ha destacat que la Ràpita i la seva badia són un lloc excepcional per a la pràctica d’es-

ports nàutics i que aquests dies, amb un preu de cinc euros, tot aquell que vulgui podrà practicar alguna de les activitats que s’han preparat.

Quant a la travessia, Joan Anguita, un dels representants d’Ocean Factory, entitat organitzadora de la travessia nedant, ha explicat que esperen superar el centenar de participants de l’edició anterior. La travessia fins a la punta de la Banya també es podrà realitzar en caiac, paddel surf, vela lleugera o veler amb reserva prèvia i un preu de 10 euros que inclou un avituallament especial, amb productes locals dels territori al Xiringuito de la Costa.

L’alcalde de la Ràpita, Joan Martin Masdéu, ha afirmat que d’allò que es tracta és de fer una gran Festa del Mar, i que participants i visitants vegin les nombroses possibilitats que ofereix el municipi.

Imatge de la presentació de la Festa del Mar de la Ràpita. / Foto: M.V

INFRAESTRUCTURES

Inicien el dragatge del port d’Alcanar C. Bonet ALCANAR El passat divendres 23 de maig es va iniciar el dragatge del port d’Alcanar. Les obres establiran una cota de 12 metres de profunditat al canal d’entrada, que té cinc quilòmetres de longitud i uns 100 metres d’amplada. El projecte que executa l’empresa Dravosa preveu dragar un volum d’un milió de metres cúbics de sorra que es dipositaran en un abocador marítim autorit-

zat, situat a 4,5 milles de la costa. Les obres s’executaran en un termini de set setmanes, si la meteorologia ho permet, i suposaran una inversió de 3 milions d’euros per part de Ports de la Generalitat. En contrapartida, la cimentera s’ha compromès a mantenir l’activitat durant els propers 10 anys. Les noves condicions tècniques del port facilitaran l’arribada de vaixells amb major capacitat que milloraran l’obertura dels productes de la cimentera Cemex a nous mercats exteriors i la creació d’ocupació.

MEDI AMBIENT

Activen les depuradores de Sant Jaume i Horta Cinta Bonet SANT JAUME D’ENVEJA El Govern ha aprovat la subscripció del conveni entre la Generalitat i l’Estat espanyol que permetrà activar diverses depuradores a la conca de l’Ebre, entre elles la de Sant Jaume d’Enveja i la d’Horta de Sant Joan. L'acord mantindrà la seva vigència durant un període mínim de 10 anys, renovable per un període de 10 anys més o fins al traspàs de la titu-

laritat de les obres, realitzades per la societat estatal Acuamed, a la Generalitat de Catalunya. Les obres de la depuradora de Sant Jaume d’Enveja van costar 5 milions d’euros i feia tres anys que estaven enllestides a l’espera que es produís una entesa entre Acuamed i l’Agència Catalana de l’Aigua. Un cas a banda són la desena de depuradores pendents de construir en municipis com el Mas de Barberans, Benifallet o Garcia.

cop d’ull

T TERRA ALTA i MATARRANYA

Juny 2014 // 23

APOSTA PER LA FONTCALDA GANDESA ha promogut un canvi en la gestió del balneari de la Fontcalda, a través d’un concurs públic. L’objectiu de l’Ajuntament és potenciar turísticament aquest espai d’un gran interès natural i patrimonial, i que és un dels més emblemàtics de la Terra Alta. Paral·lelament, la reversió de la taxa turística de la Generalitat serà per condicionar el tram de

la via verda entre Prat de Comte i la Fontcalda, i aleshores sí que es permetrà accedir al balneari amb vehicles a motor. Però el projecte encara és més engrescador amb l’ampliació del Parc Natural dels Ports a les serres de Pàndols de Cavalls: la Fontcalda i la mateixa via verda quedaran dins del parc natural, amb un atractiu indiscutible. G.M.

TURISME

ECONOMIA

Nova ruta eqüestre pels pobles del Matarranya

El nou viver d’empreses de Gandesa podrà obrir les portes al setembre

Una nova ruta turística unirà tots els pobles del Matarranya a través d’itineraris eqüestres. La ruta ‘Pels camins del Matarranya’ constarà de 80,5 quilòmetres i unirà Queretes amb Vall-deRoures i la conca del Tastavins, tot passant per Fontdespatla, Pena-roja, Torredarques i Mont-roig. A més, enllaçarà amb la via verda i amb la ruta eqüestre d’Els Primers Pobladors. Segons el digital Comarquesnord.cat, el projecte compta amb una inversió de més de 76.000 euros, i ha estat cofinançat pel Grup d’Acció Baix Aragó i Matarranya.

Fins ara, el Matarranya ja comptava amb una ruta a cavall d’uns 50 quilòmetres,

El Matarranya ja té una ruta a cavall de 50 quilòmetres pel patrimoni ibèric La nova ruta hi sumarà 80,5 quilòmetres més un itinerari circular que uneix Queretes, Calaceit, la Vall del Tormo i Massalló, i que transcorre pels diversos vestigis ibèrics de la zona.

Les noves rutes, també habilitades per al turisme senderista i de bicicleta, pretenen connectar tots els pobles del Matarranya amb diferents itineraris. Per tant, a través d’aquesta segona ruta, els turistes i els amants del passeig a cavall podran gaudir del paisatge, del patrimoni i de la gastronomia. En una altra fase, la ruta es vol allargar fins a Ràfels, Fórnols , la Portellada i la Freixneda, per connectar amb la via verda a Valljunquera i la Torre del Comte. G.M.

L’alcalde Carles Luz confirma que han pogut resoldre la falta de subministrament elèctric

Gustau Moreno GANDESA L’Ajuntament de Gandesa ha enllestit els darrers detalls per obrir les portes del viver d’empreses de la Terra Alta. El centre es va construir el 2011 a partir de la subvenció d’un milió d’euros dels fons que va atorgar l’Estat per a la reindustiralització de les Terres de l’Ebre, però en realitat el projecte es remunta al 2006. A més del fons estatal, l’obra també va rebre el suport de al Generalitat, de la Diputació i del Consell Comarcal de la Terra Alta.

L’alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal, Carles Luz, ha explicat que ja han aprovat els preus públics del viver, i també que s’han superat les diverses dificultats de tipus econòmic, així com la falta de subministrament elèctric.

Segons Luz, ara tot això s’ha solucionat i el viver d’empreses podrà obrir les portes amb la vocació de ser una eina útil per a les empreses i les persones emprenedores de la Terra Alta.

L’equipament es va construir el 2011 amb un milió del fons estatal d’industrialització

“És l’eina que la Terra Alta necessita per desenvolupar la seua economia i fer que la gent del territori es quedi a la comarca”, ha dit Luz: “El viver va nàixer amb vocació local, però ningú entendria que un centre d’aquestes dimensions no tingués un dibuix comarcal”.

En una entrevista a Canal 21 Ebre, l’alcalde de Gandesa ha assenyalat que el viver ja ha començat a funcionar “a marxa lenta” amb els primers inquilins, però que l’objectiu és que puga estar operatiu i a ple rendiment a partir del setembre.

Luz també ha avançat que el viver serà un reflex de la diversitat econòmica de la Terra Alta, tot i que la indústria agroalimentària tindrà un paper important. En la sua primera fase, el viver es va dissenyar amb onze despatxos i cinc naus industrials, a més d’una sala de reunions i espais comuns.

Mira el vídeo en aquest enllaç

Façana del centre d’empreses Terra Alta, el nou viver d’empreses construït a Gandesa. // FOTO: M. VELÁZQUEZ

cop d’ull

24 // Juny 2014

TERRA ALTA I MATARRANYA SOCIETAT

El sector del vi de la Terra Alta factura 41 MEUR Cinta Bonet GANDESA

Imatge de la presentació de Terra Alta +. // FOTO: CCTA

Aquet passat mes de maig es va presentar el projecte Terra Alta +, inclòs al programa Treball a les 7 Comarques. L’objectiu que es persegueix amb aquest projecte és identificar els principals reptes estratègics de les empreses del sector vitivinícola, i definir un pla d’actuacions que permeti dinamitzar el sector i reforçar la posició competitiva de les empreses que en formen part.

En una primera fase del projecte s’ha pogut constatar que la facturació agregada del sector vitivinícola de la comarca és de 41 milions d’euros, dels quals 6,5 milions corresponen al valor de les exportacions. Aquestes xifres es reparteixen en dos perfils diferents. Un 80% està representada per les cooperatives i grans productors, mentre que el 20% restant correspon a cellers de dimensió més reduïda.

Quant als productes que s’ofereixen, destaca la varietat de garnatxa blanca ja que la Terra Alta

concentra un terç de la seva producció mundial, sent així un actiu de diferenciació pels cellers.

El projecte Terra Alta + també mira el futur. Entre els principals reptes es troba la necessitat de conèixer millor els mercats i els requeriments dels consumidors finals. I és que la realitat mostra que el consum de vi als principals països europeus està caient mentre que als països no productors la tendència és a l’alça.

En aquest sentit, es vol determinar una estratègia de comercialització dels productes.

SOCIETAT

Les famílies dels bombers morts a Horta reclamen 2’5 milions d’euros

Bombers del GRAF en l’incendi d’Horta. // FOTO: ACN

C. Bonet HORTA DE SANT JOAN

Les famílies dels cinc bombers morts a l'incendi d’Horta de Sant Joan del juliol del 2009 han presentat una demanda contra la Generalitat per reclamar-li 2,5 milions d’euros en indemnitzacions. Aquest decisió arriba després que no hagi estat possible arribar a un acord extrajudicial amb el departament d'Interior. El març del 2013 l'Audiència Provincial de Tarragona va concloure que no hi havia responsabilitat

penal de la Generalitat però va veure descoordinació en l'operatiu d'extinció. Un fet que, segons l’advocat d’algunes famílies de les víctimes de l’incendi d’Horta, Pau Simarro, donava un any de marge per fer una reclamació a través del contenciós administratiu. Els 2,5 milions d’euros en reclamacions inclouen 200.000 euros per a cada fill dels bombers morts, 150.000 per a cada vídua, 30.000 per a cada pare o mare i 15.000 per a cada germà. A més, també es reclama una indemnització per al bomber supervivent de l'incendi que pateix seqüeles.

cop d’ull

R RIBERA D’EBRE

Juny 2014 // 25

NOVES OPORTUNITATS EL PREU DE L’ELECTRICITAT és elevat. A ningú se li escapa. En els últims anys hem assistit a una escalada desorbitada del preu de l’electricitat tot i haver-ne moderat el consum. Un impediment més per les empreses en temps de crisi i perquè els territoris menys desenvolupats industrialment puguin atreure noves inversions. Cal felicitar a

la Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya per la seva constància per trobar una solució a aquesta situació i intentar així que arribin noves empreses i indústries al nostre territori, que tanta falta ens fa. Ara caldrà veure si aquests esforços es veuen compensats i, sobretot, no conformar-nos i seguir treballant en aquest camí. CINTA BONET

i PRIORAT

MÚSICA

Les empreses que s'instal·len a la zona Made s'estalviaran un 30% en la factura de la llum La Mesa d’Alcaldes de l’Energia ha assolit un acord amb la comercialitzadora d’electricitat Conecta2 Energia

L’objectiu és atraure inversions als nou municipis del Camp i l'Ebre que integren el lobby energètic

Cinta Bonet MÓRA LA NOVA

t

Els representants de la Made en una imatge d’arxiu. / Foto: M.M.

La Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya (MADE) ha aconseguit assolir un acord per poder oferir a les empreses una tarifa elèctrica més baixa que a altres indrets de Catalunya. La MADE ha signat un conveni, per un any prorrogable, amb la comercialitzadora d'electricitat Conecta2 Energia a través del qual les indústries i empreses que generen activitat econòmica podran estalviar-se entre un 20 i un 40% en el preu del quilowatt. L'objectiu d'aquest acord és atraure inversions als nou municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre que integren la MADE, i del qual també se'n podran beneficiar les empreses existents.

L'estalvi es podrà assolir a partir d'aconseguir el preu per quilowatt per a ús industrial o empresarial més barat. D'aquesta tasca s'encarregarà la comercialitzadora Conecta2 Energia, marca d'una empresa de capital català fundada per Roman Rousaud.

Segons ha explicat el mateix Rousaud, l'acord amb MADE consisteix en reduir el benefici que es queda la comercialitzadora i que passa de 8 euros per megawatt a 4 euros. Conecta2 compra l'energia hora per hora i per evitar fluctuacions durant l'any i aconseguir un preu lineal prefixa uns preus per als mesos on el mercat és més car.

La comercialització no només s'oferirà a les noves indústries que es vulguin instal·lar a la zona MADE sinó que també es podran acollir les activitats econò-

miques ja existents. El president de la MADE, Jordi Jardí, s’ha mostrat satisfet d’haver assolit un dels objectius “més ambiciosos” que es va marcar l’entitat fa tres anys.

En la mateixa línia, pel director de la MADE, Joan Sabanza, aquest conveni suposarà un "abans i un després" en la capacitat de la zona d'atraure inversions.

En una segona fase, també està previst que els usuaris particulars puguin acollir-se a les tarifes ofertades per la comercialitzadora energètica.

Mira el video en aquest enllaç

Ascó reforma cinc carrers del nucli antic L’Ajuntament també vol transformar la façana fluvial en passeig Cinta Bonet ASCÓ La Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Ascó ha adjudicat la redacció del projecte bàsic i executiu de la reforma dels carrers Figuereta, del Sac, Esquerrer, Penalba, Raval Penalba i plaça Era del Castell. Es tracta d'una actuació idèntica a la que ja s'ha fet al carrer del Riu i a la que actualment està en marxa als carrers Valero i Perill. La reforma d'aquests nous cinc ca-

rrers i una plaça s'emmarca dins el procés per reformar el nucli antic del poble, en diferents fases, i uniformitzar-ne el seu paviment utilitzant materials de qualitat i modernitzant-ne els serveis soterrats. De fet, aquesta mateixa línia serà la que se seguirà en la propera remodelació dels diferents perxes del nucli antic d'Ascó, treballs que, per fases, s'iniciaran de forma inminent. El cost de l'adjudicació de la redacció del projecte bàsic i executiu dels carrers Figuereta, del Sac, Esquerrer, Penalba,

Raval Penalba i plaça Era del Castell ha estat de 34.360 euros.

Transformen la façana fluvial El govern d’Ascó també ha adjudicat a redacció del projecte per transformar la façana fluvial en un passeig de Ribera. L’objectiu de la regidoria d’Urbanisme és recuperar per a l'ús públic un espai en desús, i consistent en un passeig al llarg de tot el casc urbà seguint el curs del riu i utilitzant per a l'obra materials tous i integrats en aquest entorn particular.

Imatge del nucli antic d’Ascó. / Foto: M.V

cop d’ull

26 // Juny 2014

RIBERA D’EBRE I PRIORAT

ENTREVISTA

BREUS

FERRAN BLADÉ. Alcalde de Móra la Nova

“En el cas del tanatori sempre hem actuat a dreta llei” L’alcalde moranovenc lamenta la posició d’ERC en la polèmica per l’equipament funerari

Gustau Moreno -L’Ajuntament ha tornat a adjudicar la gestió del tanatori a la funerària Mena. S’ha tancat el litigi amb l’altra empresa que havia recorregut la primera adjudicació del servei?

-Per part nostra entenem que hauria de ser així. De fet, a partir de la demanda de la jutgessa per convocar de nou la mesa de contractació, i a partir d’un informe econòmic independent, va quedar molt clar quina era la proposta que ens havia presentat l’empresa demandant. Per tant, ara només caldrà veure si aquesta altra funerària fa algun pas més.

“

Canviarem la configuració de la part vella de Móra la Nova”

-El grup d’ERC ha afirmat que és una temeritat aquesta segona adjudicació. Què n’opina?

-Segueix la línia de l’actitud del grup d’Esquerra, que és no creure les explicacions de l’equip de govern i posiconant-se al costat de l’empresa demandant. Sempre hem actuat d’acord amb els informes tècnics i jurídics dels professionals de l’Ajuntament de Móra la Nova, i no hem fet res que pugui con-

tradir aquests informes. D’aquí ve la nostra tranquil·litat d’haver actuat sempre a dreta llei.

-Han tancat el pressupost del 2013 amb un superàvit important. A què pensen destinar els més de 100.000 euros?

-Per tercer any consecutiu, hem tancat el pressupost en superàvit. Voldria destacar la feina del regidor d’Hisenda, però també dels professionals de comptabilitat i tresorerien, que controlen i mil·limetren cada despesa que es fa de l’Ajuntament. Es pot destinar a moltes coses, perquè hi ha moltes activitats i estem arribant al final del mandat.

-D’altra banda, quins projectes voldrien impulsar abans de final del mandat. Què no voldrien deixar de fer?

-Estem a tres quarts del mandat i hem fet moltes de les obres del nostre programa electoral. Però en queden algunes de molt importants. En poques setmanes tindrem el tret de sortida per a una nova captació d’aigua. Un pou per a Móra la Nova, perquè necessitem una nova captació per a un futur creixement del poble i també perquè l’antic pou, pel fet de trobar-se tan a prop del riu, pot patir algun hipotètic episodi de contaminació per les pujades de l’Ebre. L’Ajuntament ja ha fet la seua feina, i l’empresa estatal Acuamed ho farà en breu. A més, hi ha una obra molt important, que és l’arranjament dels carrers de la part vella, que afecta el carrer Prim i el carrer de la Unió. És

una actuació que canviarà la configuració de la part antiga de Móra la Nova. I finalment, també volem aconseguir el servei de ginecologia, almenys un cop per setmana, al CAP de la nostra població.

compto amb el suport de tots els meus companys, sembla que podríem tornar a repetir com a candidat de CiU per ser l’alcalde quatre anys més, si així ho volen els veïns de Móra la Nova.

Falset descarta un concert dels Rolling Stones L’Ajuntament de Falset va haver de sortir a desmentir, el passat 14 de maig, la celebració d’un concert dels Rolling Stones al seu municipi.

Els contactes del consistori amb un veí del poble i amb l’empresa Ausa Music, que havia proposat la realització del concert per al 12 de juliol, van provocar un gran enrenou a la capital del Priorat, a les xarxes socials i també als mitjans de comunicació d’àmbit nacional. A més, durant unes hores la notícia va tenir credibilitat perquè es recordava que l’agost del 1991 el cantant Joe Cocker va actuar a Falset amb un gran èxit de públic, unes 10.000 persones. I la persona que en aquella ocasió va actuar d’intermediari, Enric d’Anguera, era la mateixa que havia entrat la instància a l’Ajuntament per fer-hi el concerts dels Rollins Stones. Però abans del desmentiment del consistori, la promotora Doctor Music va afirmar que no hi havia cap possibilitat que la banda britànica actués aquest estiu a Catalunya. De fet, l’únic concert que els Rolling Stones faran enguany a l’Estat espanyol serà aquest 25 de juny a Madrid. L’alcalde de Falset ha donat el tema per tancat, tot i que no descarta altres concerts. G.M.

Flix instaura la recollida de residus voluminosos -I té decidit si repetirà com a candidat de CiU, el 2015?

-Aquest ha estat el meu primer mandat com a alcalde, tot i que ja en portava tres com a regidor.

Porto molts anys perquè vaig començar molt jove. De totes maneres, si en aquesta ocasió

Podeu veure el vídeo de la notícia amb aquest enllaç

L’Ajuntament de Flix ha impulsat aquest mes de maig un nou servei per a la recollida de residus voluminosos. Així, es consideren residus voluminosos els electrodomèstics com ara rentadores, cuines, neveres o aparells de televisió, però també equips d’electrònica i ofimàtica com els ordinadors, els monitors o les impressores. També els mobles com ara armaris, caries o taules, així com les joguines, ferros o fustes. Les persones interessades en aquest servei de recollida de voluminosos hauran de trucar abans a les oficines municipals, des d’on se’ls indicaran el dia, l’horari i el punt més proper al seu domicili, on podran anar a deixar aquests residus. El telèfon de l’Ajuntament flixenc és el 977 410 153. G.M

cop d’ull

B BAIX MAESTRAT i ELS PORTS

Juny 2014 // 27

VERGONYA HAN CALGUT CINC MESOS per conèixer el contingut de l’informe de l’Institut Geogràfic Nacional sobre l’episodi de sismes que, al setembre de 2013, van sacsejar les Terres de l’Ebre i el nord de Castelló. Unes conclusions que estaven sobre la taula del Ministeri d’Indústria des del passat mes de desembre i que, malgrat la insistència

dels alcaldes del territori i del govern català, hem conegut gràcies a la premsa. El govern espanyol no ha estat capaç de donar la cara i reconèixer públicament que hi ha una relació causaefecte entre el projecte Castor i els terratrèmols. No es pot jugar amb la seguretat de les persones d’aquesta manera. És vergonyós que s’oculte in-

formació d’una qüestió tan important només per tapar clares irresponsabilitats, no només per part de l’empresa promotora sinó també per part de l’Estat espanyol. No pot ser que per un grapat de vots tot estigui permès. Més respecte, més humilitat i més transparència amb la ciutadania, si us plau.

C. BONET

INDÚSTRIA

Causa-efecte entre Castor i sismes L’Institut Geogràfic Nacional certifica la relació entre les injeccions de gas del projecte Castor i els terratrèmols Cinta Bonet VINARÒS L'Institut Geogràfic Nacional ha certificat la relació causa-efecte entre injeccions i terratrèmols, en l'informe sobre el projecte Castor encarregat pel govern espanyol i que s'ha fet públic ara.

Una falla de menors dimensions que no havia estat cartografiada, i que l'empresa promotora Escal UGS no havia estudiat a l'hora d'implantar el magatzem de gas submarí Castor, ha estat la responsable dels prop de 600 terratrèmols que la injecció de gas va ocasionar des del passat mes de setembre. Finalment, l'estudi de l'Institut Geogràfic Nacional ha aparegut a la llum pública vuit mesos després que fos encarregat pel Ministeri d'Indústria. El contingut de l’informe està estrictament centrat en l'activitat sísmica i sense entrar a esclarir a fons els problemes geològics en la concepció del projecte que haurien desencadenat l'onada de terratrèmols.

Oposició frontal En conèixer el contingut de l’informe, des del territori ràpidament es va reclamar l’aturada

Govern i ajuntaments reclamen transparència al Ministeri d’Indústria Els veïns exigeixen la paralització del Castor sense que l’Estat espanyol hagi d’assumir cap indemnització

definitiva i desmantellament del projecte Castor.

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia va recordar que l'informe "posa en evidència, una vegada més, la falta de previsió de l'empresa Escal UGS i, per extensió, del mateix govern espanyol en la gestió del risc i les seves conseqüències". Més enllà de certificar la relació causa-efecte entre sismes i injecció, constaten que "no n'hi ha prou amb la paraula d'una empresa", la promotora, que ha negat insistentment la seua responsabilitat en la generació dels terratrèmols malgrat tenir situat el mateix epicentre sobre la plataforma marina del projecte Castor.

Per la seva part, el govern català va exigir un canvi d’actitud al Ministeri d’Indústria tot reclamant “transparència” sobre tots els estudis que s’han requerit del Castor.

L’Ajuntament d’Alcanar també va emetre un comunicat manifestant la seva queixa per la deslleialtat del Ministeri d’Indústria per no haver tramès als ajuntaments afectats pel projecte Castor l’informe de l’Institut Geogràfic Nacional. En el comunicat s’exigeix novament l’atu-

Una xiulada contra el projecte concentra prop d’un centenar de persones davant l’Ajuntament de Vinaròs

La xiulada contra el projecte Castor va començar davant les portes de l’Ajuntament de Vinaròs. // FOTO: ACN rad definitiva del projecte Castor i el desmantellament de les instal·lacions associades com a garantia de seguretat absoluta per a la ciutadania. També es reclama al Ministeri d’Indústria que es facin totes les accions que legalment estiguin al seu abast per evitar que s’assumeixi el sobrecost derivat del projecte Castor, tot afirmant que ESCAL UGS ha actuat amb negligència.

En aquest context, prop d’un centenar de persones van parti-

cipar en una xiulada convocada per l’Assemblea Ciutadana de Vinaròs davant l’Ajuntament del municipi per exigir la paralització del magatzem de gas submarí sense que l’Estat espanyol hagi d’assumir cap indemnització a l’empresa promotora. L'acció de protesta va acabar al ple del mateix Ajuntament, amb la presència de manifestants i pancartes. Critiquen la posició de l'equip de govern vinarossenc del Partit Popular, a qui han re-

tret que no s'hagi implicat en la reclamació d'informació que han fet els alcaldes dels municipis veïns.

Mira el vídeo en aquest enllaç

cop d’ull

28 // Juny 2014

BAIX MAESTRAT I ELS PORTS URBANISME

LOCAL

Obres als carrers de Morella

Benicarló interconnecta en xarxa les dependències municipals

L’Ajuntament ha iniciat les obres al carrer Mestre Carbó, el més llarg del nucli urbà

CINTA BONET MORELLA L'Ajuntament de Morella, dins del pla municipal de renovació urbana, continua amb les importants obres de millora de diferents carrers de la localitat.

Després de realitzar els treballs en els vials Hospital i Colomer, ara ha començat la millora del paviment del carrer de més longitud de la localitat: el Mestre Carbó. Aquestes obres es preveu que s’allarguen durant més d'un mes. L'alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, ha explicat que l’actuació pretén millorar l'empedrat i també les pedres del centre del carrer, que suporta un important nivell de trànsit diari ja que és un

dels vials paral·lels a Blasco d’Alagó i Sant Julià. A més, ha destacat que l’actuació permet seguir avançant en la renovació urbana de Morella.

De fet, el ple de l’Ajuntament de Morella també ha aprovat recentment empendre la renovació del carrer Confraria, l’Hostal Nou, el forn de Xiva i l’entorn d’Ortells. Unes actuacions que es realitzaran a través dels Plans Provincials 2014 i 2015.

Pel que fa al carrer Confraria, un dels que es troben a la part més alta de la ciutat, Ripollés va explicar que presenta diferents problemes en les canalitzacions subterrànies i el paviment, de manera que es realitzarà una actuació de renovació integral.

La brigada municipal ja ha enllestit els treballs als vials Colomer i Hospital

El nucli antic de Morella. // FOTO: AJ. MORELLA

L’Ajuntament de Benicarló ha finalitzat els treballs de desplegament d'una Xarxa d'Àrea Metropolitana d'altes prestacions que connecta 13 seus municipals i que millorarà notablement les connexions a Internet. La nova xarxa, que ja està en funcionament, contribuirà a la millora de la qualitat del servei i a l'optimització dels recursos municipals, que es traduirà en importants estalvis econòmics, tant per la reducció de costos derivats de les telecomunicacions com per la possibilitat de centralitzar serveis de processament i emmagatzemament d'informació. També s'està treballant en la instal·lació de telefonia IP. En total, s'han desplegat fins a 1.200 metres de fibra òptica. CINTA BONET

cop d’ull

C C U LT U R A

Juny 2014 // 29

HOMENATGE A GERARD VERGÉS FIRA DEL LLIBRE EBRENC i la fira d’espectacles Litterarum que s’ha celebrat recentment a Móra d’Ebre ha homenatjat la figura i l’obra del poeta tortosí Gerard Vergés, que va morir la diada de Sant Jordi a Tortosa. L’homenatge a Vergés, molt vinculat als inicis de la fira literària de Móra d’Ebre, consistia en l’estrena de l’espectacle musical “Les paraules cantades de Vergés”,

a càrrec del grup Riu en So. A més, també es feia un acte simbòlic amb l’escriptura d’uns versos que parlen del riu, del llibre ‘Long play per a una ànima trista’, en una de les arcades del pont que uneix Móra d’Ebre i Móra la Nova.

Entre els plats forts de la Litterarum 2014 també cal destacar les lligades a l’Any Vinyoli i també les referències al CINTA BONET. Tricentenari.

ARQUEOLOGIA

Fòssil del juràssic als Ports Troben un fòssil de rèptil marí d’entre 175 i 183 milions d’anys d’antiguitat al Parc Natural dels Ports

La peça està al Museu de Tortosa, pendent de ser traslladada per un estudi paleontològic acurat

Cinta Bonet TORTOSA La troballa casual d’un fòssil per part d’un guarda del Parc Natural dels Ports ha resultat ser un crani cocodriliform marí, possiblement de l’espècie Ictiosaure o Talattosuchia, els antecedents dels cocodrils o dofins.

Després d’examinar la peça, els primers indicis apunten que el fòssil podria tenir entre 175 i 183 milions d’anys, fet que el situa al període geològic del Juràssic.

La peça està al Museu de Tortosa pendent de ser traslladada per un estudi paleontològic acurat i de restauració que confirmi les característiques del fòssil i dels invertebrats associats que hi ha incrustats a la llosa.

La troballa consisteix en un crani sencer, dos dents i altres restes òssies,

junt a altres restes d'invertebrats.

El director dels serveis territorials de Cultura, Ferran Bladé, ha explicat que a partir d’ara caldrà realitzar un estudi per part de paleontòlegs especialistes per determinar clarament l’espècie de l’exemplar.

De fet, si els estudis ho confirmen, estaríem parlant de la primera troballa d'aquestes característiques a Catalunya i la segona a l'Estat espanyol. Així ho ha remarcat l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, qui ha subratllat la singularitat de la trobada del fòssil marí als Ports.

Les restes estan encastades en una roca calcària, que va identificar casualment un treballador del Parc Natural dels Ports fa aproximadament un any. Des de llavors, els experts han examinat la troballa i l'escenari on es va localitzar, que no es divulgarà per preservar la seva integritat i evitar espolis.

ARQUEOLOGIA

Patrimoni arqueològic en viu L’exposició permanent “Tresors arqueològics” ja està oberta al públic al Museu de Benicarló Cinta Bonet BENICARLÓ Els veïns i visitants de Benicarló ja poden disfrutar de l'exposició permanent que ha obert les portes al Mucbe. Es tracta de la mostra més ambiciosa sobre el patrimoni arqueològic benicarlando, que ha estat possible gràcies al treball de recuperació i restauració de peces que s'ha dut a terme en els últims anys, no només de les restes procedents del conegut poblat iber del Puig de la Nau, sinó també de la necròpolis del Puig, el poblat de la Tossa Alta, la necròpolis del Bovalar o el jaciment submarí de les Roques de la Barbada.

L'exposició recorre un període històric datat entre els segles VII i II abans de Crist, tot i que la majoria de les peces exhibides pertanyen a l'època de màxim esplendor de la civilització ibera, durant el segle V abans de Crist. La mostra es divideix en cinc àmbits diferenciats i s'inicia amb una petita introducció sobre qui eren els ibers i els diferents espais que van ocupar a Benicarló, per continuar amb les diverses tècniques que van utilitzar durant la seua estada al poblat, com la ceràmica, l'or i la plata, el bronze o el ferro.

Mitjançant el fil conductor que representen les diverses peces arqueològiques, s'expliquen els diferents àmbits de la vida quotidiana dels ibers, posant especial èm-

La mostra exhibeix les restes arqueològiques iberes més rellevants que s’han pogut localitzar en diferents jaciments fasi en les relacions comercials que van establir amb els grecs, els fenicis i els cartaginesos, i sobretot en l'àmplia xarxa comercial que van crear a través de la qual s'intercanviaven àmfores amb vi, oli, teles i salaons.

cop d’ull

30 // Juny 2014

CULTURA

1

PINZELLADES DE TORTOSA

LLIRI ENTRE CARDS Núria de Santiago

L’arribada del cinematògraf a Tortosa David Jiménez. TÈCNIC DE TURISME

PERIODISTA

Estimat Paul.

Estimat John DARRERA TROBALLA literària mig amagada entre les novetats de la temporada.

Gènere fresc però amb un encantador aroma a dècades passades. Ben envellides en barrica, el temps just només, trobem les cartes que des de 2007 s'escriuen dos autors reconeguts, consagrats, d'èxit i units per una entranyable amistat com la que descobrim en aquest llibre que comparteixen Paul Auster i J.M. Coetzee. Literatura a quatre mans on se selecciona, compila i edita la correspondència d'aquests dos gegants en un volum que promet magnífiques estones en les que el lector esdevé aquell xafarder que treu el nas en assumptes aliens.

QUÈ DEU SER EL que ens empeny a llegir una cosa tan personal com les cartes que intercanvien dues persones?

D'entrada no sembla que hi hagi d'haver més d'un destinatari, però la literatura epistolar ens transmet aquesta potser falsa sensació de mirar sense ser vistos, de poder escoltar quelcom que no va dirigit a nosaltres. No importa que els que duen la conversa siguin desconeguts. Auster i Coetzee, a més, ens aporten el valor afegit de la immensa qualitat de les seves obres, de manera que intuïm si coneixem el seu ofici que no ens deixarà indiferents allò que es puguin explicar sobre la família, la literatura, l'esport, la crisi econòmica... la vida, en definitiva.

NOMÉS UN ASPECTE ens produeix certa inquietud. Si en els anys en què s'emmarca aquesta correspondència iniciada al 2007 i que acaba sobre el 2009, ja resulta d'un anacronisme deliciós que dues persones s'escriguin cartes, no podem evitar pensar que en pocs anys ja no tindrem reculls de correspondència, com a mínim d'autors contemporanis. L'era de les comunicacions i la immediatesa d'internet té la contrapartida d'haver condemnat tot el gènere literari epistolar a la fossilització i potser a l'extinció.

LA PRIMERA PROJECCIÓ cinematogràfica de la ciutat la va portar l’empresa Eliseo Exprés, regentada per l’empresari Manuel Galindo l’any 1897.

Aquesta empresa exhibí per primer cop l’invent al Teatre Principal. La premsa de l’època destacava les excel·lències de l’invent: “La nueva maravilla denominada el Cinematógrafo... sus efectos son tan sorprendentes que de muchos años a esta parte... no se ha presentado otro invento que haya producido tanta atracción y asombro“. El primer programa cinematogràfic va incloure les següents projeccions: ‘Fiestas y feries Populares en Burdeos’, ‘Comparsa de los enanos de Valencia’; ‘Entrada de los Czares en París’; ‘Una playa de baños en el Havre’; ‘Efecto a la inversa de la circulación de una calle’ i ‘Baile japonés en el Jardín de París’. Les entrades es pagaven segons “butacas de patio y de anfiteatro con entrada 0,25 céntimos; palcos plateas y principales con 6 entradas 1,25 pesetas.

Las demás localidades con entrada 0,15 céntimos.”

L’INVENT ES VA EXHIBIR en l’escenari del teatre en horari nocturn i durant els dies festius per la tarda. L’Eliseo Expres va realitzar l’última projecció cinematogràfica el 24 de març de 1897. L’empresa projectaria el seu invent a Castelló de la Plana. Més endavant, el 14 d’abril de 1897 es presenta al Teatre Principal una versió actualitzada el cinematògraf, acompanyant les projeccions l’orgue de “Limonier Frères” de Paris. El 2 de novembre de 1897 torna el cinematògraf a Tortosa, i el Teatre Principal exhibeix per segona vegada les primeres projeccions. El 28 de maig de 1898 es projecten les següents pel·lícules: ‘Desfile de infanteria francesa’, ‘Derribo de un árbol’ i ‘Rey de Italia pasando revista’.

EL TEATRE PRINCIPAL no fou l’únic lloc de trobada per veure el cinema; a la plaça Alfons XII se situava un pavelló on es feien

projeccions nocturnes. Així, l’11 de juny de 1896 el cinematògraf Lumière, propietat del senyor

cionales, y se aumentó también su iluminación con mayor número de lámparas eléctrica... La

Gimeno, projectava pel·lícules amb aquest invent. La premsa de l’època descrivia aquest pavelló: “El vestíbulo del pavellón estaba adornado con banderas y gallardetes con los colores na-

acreditada banda Lira Dertosense que amenizó el acto ejecutando varias composiciones... se merece un entusiasta aplauso por prestarse a tocar sin retribución ninguna.”

EXPOSICIONS

El naufragi de la Guerra del Francès El Museu d’Arqueologia de Catalunya exposa “Deltebre I. La història d’un naufragi Cinta Bonet DELTEBRE El regidor de Cultura de Deltebre, Joan Alginet, ha afirmat que des de l’Ajuntament confien que l’exposició ‘Deltebre 1. La història d’una naufragi’ es puga visi-

tar aviat en algun museu de les Terres de l’Ebre. Alginet ha recordat que l’exposició es va inaugurar el passat mes de març a Girona perquè és allà on hi ha la seu del Centre d’Arqueologia Subaquàtica del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Una mostra que es podrà visitar fins al 22 de juny, i que explica la història d’un vaixell de transport militar de l’armada anglesa que

L’Ajuntament de Deltebre confia que la mostra es pugui visitar en un museu de l’Ebre es va enfonsar a la desembocadura de l’Ebre l’any 1813, durant el conflicte de la Guerra del Francès.

Segons els estudis que han pogut realitzar els experts, l'embarcació -un veler d'uns 30 metres d'eslora- formava part d'un comboi militar de l'armada anglesa de 132 vaixells que van actuar en el setge per mar que es va produir a Tarragona, durant la

Guerra del Francés i que tenia intenció d’aturar el subministrament de França i partir la península espanyola en dues parts. En concret, aquesta embarcació havia sortit del port d’Alacant.

L’exposició compta amb instruments de navegació que s'han localitzat a les dependències dels oficials del vaixell com filtres de sextant, compassos de navegació o sabates amb punta de plom. El vaixell també portava tota mena de munició de diferent calibre, bombes, granades, tacs de pólvora, un canó i, fins i tot, en els barrils de munició s'ha recuperat la inscripció del mestre d'armes que els va tancar. Un dels objectes més excepcionals és un segell i un tinter que, segurament, van pertànyer al capità del vaixell, David Chambers.

Segons l’Ajuntament de Deltebre, l’exposició es traslladarà més endavant a Alacant, i està previst que també es puga veure a les Terres de l’Ebre.

cop d’ull

Juny 2014 // 31

A AGENDA Fires i festes

US RECOMANEM FESTA POPULAR: 25a Festa de la Plantada de l’Arròs, a la Llacuna de l’Encanyissada El 8 de juny arriba una nova edició d’aquesta festa, una de les més importants del territori, que permet reviure la plantada de l’arròs al Delta de la manera més tradicional, i que estarà acompanyada per bona música. També es podrà gaudir de les passejades amb carros. A més, els més atrevits també podran entrar als arrossars.

Tallers Espectacles

El Pinell de Brai PinellArt 2014 Voltants del Celler Cooperatiu.

7 i 8 de juny.

Deltebre Festes Tradicionals de l’Arròs La Plantada Barraques de Salvador.

Diumenge, 15 de juny.

La Ràpita III Festa del Mar + Travessia Badia dels Alfacs 2014 Badia dels Alfacs.

14 i 15 de juny.

Tortosa Fira d’Antiguitats i Joguines Plaça Francesc Macià (Ferreries).

Dissabte, 21 de juny.

Exposicions

La Sénia Preparats per a la cuina: preparació d’olis, sal, vins...

Molí la Vella.

Dimecres, 11 de juny de 16 a 19h.

Tortosa ‘Fotografia al Parc Natural dels Ports’ Parc Natural dels Ports.

Dissabte, 7 de juny a les 10.00 hores.

Trobades

Gandesa Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre.

Fins el 14 de juny.

Tortosa ‘Francesc Bas Espuny i el cartellisme de postguerra a Tortosa’ Reials Col·legis.

Fins el 28 de juny.

Mucbe - Centre Cultural Convent de Sant Francesc.

Fins el 20 de juliol.

Narrativa Gandesa Presentació del llibre “Quadern d’Interseccions” d’Eugeni Perea, a càrrec de Xavier Garcia (periodista i escriptor) i de l’autor Biblioteca Municipal.

Divendres, 6 de juny a les 19.00 hores.

La Ràpita Ruta literària sobre Sebastià Juan Arbó Museu de la Mar. Diumenge, 15 de juny a les 11.00 hores.

Lloc: La Lira Ampostina.

27, 28 i 29 de juny.

Gandesa

Biblioteca Municipal.

Dissabte, 14 de juny.

II Trobada de Bestiari Mitològic Dissabte, 28 de juny.

Sortides La Sénia El Riu Sénia: les plantes de zones humides Trobada a l’Ajuntament.

Dimecres, 4 de juny de 16 a 19h.

Benicarló Exposició fotogràfica ‘Expressions del patrimoni’

La Lira Ampostina presenta Mar i cel, un espectacle basat en l’espectacle homònim de Dagoll Dagom, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Xavier Bru de Sala.

L’adaptació dramatúrgica ha estat a càrrec de Marc Chornet, mentre que l’adaptació musical és d’Octavi Ruiz i Èric Benito.

1a Trobada de Col·leccionistes i Intercanvi de Punts de Llibre

Jesús ‘Memòria Democràtica a Tarragona

Amposta ‘Mar i Cel’

Roquetes Geologia del Caragol Itinerari geològic Trobada a les oficines del Parc Natural.

Diumenge, 8 de juny.

Música Ulldecona 10es Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat Guillamino, presentant el seu últim treball, “Un altre jo”.

Diumenge, 15 de juny.

The Slingshots, presentant el seu nou single.

Diumenge, 22 de juny.

The Pepper Pots, presentant el seu últim i aclamat àlbum “We must fight”.

Diumenge, 29 de juny.

Moya Kalongo Diumenge, 8 de juny.

cop d’ull

32 // Juny 2014

P

ESCOLA MONTSAGRE : El meu poble A HORTA DE SANT JOAN trobem l’escola Montsagre, el centre escollit per una nova edició del programa infantil de Canal 21 Ebre, Petits Artistes. L’escola, amb més de 40 anys d’història, compta actualment amb 89 alumnes d’educació infantil i primària. En concret, hem parlat amb els alumnes de cicle mitjà (tercer i quart), sobre la po-

blació d’Horta de Sant Joan i els seus indrets preferits. Els xiquets i xiquetes es converteixen amb uns excel·lents guies turístics, que ens donen a conèixer la seva població.

Mira el vídeo en aquest enllaç

PETITS ARTISTES

Ainara Grau “Jo he dibuixat la plaça de missa perquè és un indret que m’inspira molt i hi vaig molt a sovint. A més, m’agrada anar a missa.”

Laura Roig

Emma Antolí

Carla Bosch

“Jo he dibuixat una plaça de bous perquè m’agraden molt els bous, aquí a Horta se solen fer a Festes del poble i la plaça la posen al pati de l’escola.”

“Jo he dibuixat el Centre Picasso d’Horta, que és on podem trobar pintures i litografies de Pablo Picasso, vaig algunes vegades durant l’any a visitar-lo.”

Abril Carbó

Pau Celma

“He dibuixat el Centre Picasso perquè és un edifici molt bonic i hi ha quadres també molt bonics. Picasso és un home que va dibuixar molt.”

“Jo he pintat el poble vist des de fora, en concret des de la bassa del Mur, que és una bassa que hi ha anant cap al Convent de Sant Salvador.”

Anna Garcia

Albert Fabregat

“Jo he dibuixat la muntanya de Santa Bàrbara, baix està el covent de Sant Salvador.

He pujat algun cop a dalt de la muntanya per les senderes que hi ha per pujar-hi.”

“Jo he dibuixat la plaça Major del poble a Festes, en concret el dia del correfoc. Tots els anys hi vaig, em poso baix dels diables i no tinc gens de temor.”

2

“Jo he dibuixat Les Roques de Benet ja que és un lloc que tenim aquí al costat del poble i m’inspira molt, una de les roques té forma de cap de gos i la última té forma de dos roques enganxades”

PINZELLADES

Bàrbara Lleonart

“

“Des de molt petita el meu avi em deia que la muntanya de Santa Bàrbara era una pedra que havia tirat un gegant o això és el que diu la llegenda. ”

Mireia Solé “Jo he dibuixat el poble vist des de fora, Horta de Sant és molt bonica i recomanaria molt que la gent vingui aquí perquè la gent és molt bona i s’està molt bé”

Salvador Targa “Jo he dibuixat un arbre mil·lenari que té més de cent mil anys, està a prop del poble, el vaig descobrir un dia que vam anar d’excursió els meus germans i jo.”

Xavier Vives “Jo he dibuixat bous perquè m’agraden molt veure’ls per festes, vaig acompanyat de tota la família cada cop que en fan al pati de l’escola però al camp de futbol.”

Irene Alcázar “Jo he dibuixat Horta de Sant Joan des de fora, m’agrada molt el meu poble perquè pots anar a la muntanya, al riu i l’escola és molt bona.”

cop d’ull

34 // Juny 2014

E ESPORTS

QUI NO CORRE ÉS PERQUÈ NO VOL MARATONS, MITGES, curses de muntanya, curses urbanes de deu quilòmetres, curses en bicicleta tot terreny, caminades i curses populars, triatlons i fins i tot, els més exigents, s’atreveixen amb l’emblemàtica Cursa del Llop. Modalitats de tots els gustos que completen una oferta gairebé única al territori ebrenc. Cada dia són

més els que cada diumenge s’aixequen ben d’hora per completar el repte el dia: acabar la cursa de torn, millorar la marca personal o bé fer la marxa per entrenar-se cara un repte futur. El calendari ebrenc cada dia té menys espai disponible per realitzar una prova que requereixi moure les cames. Atletisme en estat pur que

aquest mes de maig hem trobat amb la disputa de les curses de muntanya de la UEC Tortosa o la del Vent dels Reguers, o les cites del Running Series a Horta i al Perelló. Però la cosa no acaba aquí, l’estiu tampoc dóna treva als corredors i seguirem gaudint de proves als circuits. I és que ja ho diuen: ‘qui no corre és perquè no vol’. J.B.

MARATÓ DE LES VIES VERDES

Una Via Verda més plena que mai La primera edició de la Marató de les Vies Verdes va reunir un total de 500 persones entre les dues modalitats

Judit Brú TORTOSA Al voltant d’unes 500 persones van omplir la Via Verda el passat 18 de maig en la primera edició de la Marató de les Vies Verdes-Val de Zafán que va tenir com a punt d’arribada la ciutat de Tortosa.

Els que van optar per la marató de 42 quilòmetres, van sortir des d’Horta de Sant Joan, passant per Bot, Prat de Comte, el Pinell i fins arribar a la comarca del Baix Ebre a Benifallet, seguint per Xerta, Aldover i al pont del ferrocarril de Tortosa, punt d’arribada de la cursa. En aquesta modalitat hi van prendre part unes 180 persones i els podis van estar formats per Sergi Bayod, en la primera posició, amb 2 hores 45 minuts i 27 segons; seguit, dos segons més tard, per Hugo Figueras, i va completar el podi absolut masculí Antonio Romero amb 2 hores, 47 minuts i 59 segons.

En dones la vencedora va ser Esther Valenzuela, amb 3 hores i 19 minuts; Aranza Ugalde assolia la plata amb 3 hores i 34 minuts i el bronze va ser per a Marta Torras, amb un temps

total de 3 hores i 45 minuts.

En el cas de la mitja marató, de 21 quilòmetres, el punt de partida va ser Benifallet fins arribar també a Tortosa, una modalitat que va reunir un total de 260 corredors. Pel que fa a resultats, els campions van ser Laura Marton, amb 1 hora 43 minuts i 16 segons, seguida per Cèlia Callarisa, amb 1 hora 43 minuts i 41 segons i completava el podi Susana Mena, amb 1 hora, 44 minuts i 44 segons. En homes es va imposar Carlos Herreras, amb 1 hora i 15 segons. El segon lloc va ser per Xavi Queralt, quinze segons més tard, i assolia la tercera posició Martí Vidiella amb 1 hora i 20 segons.

La primera Marató de les Vies Verdes va estar organitzada per l’empresa Diversport i amb el suport de l’Ajuntament de Tortosa i els Consells Comarcals de la Terra Alta i el Baix Ebre.

D’aquesta manera, les Terres de l’Ebre s’estrenen amb una de les proves atlètiques més exigents.

Els campions de la marató van ser Sergi Bayod i Esther Valenzuela, i Laura Marton i Carlos Herreras, a la mitja

El campió Sergi Bayod creuant la línia d’arribada a Tortosa. // FOTOS: VÍCTOR VALLS

Mira el vídeo en aquest enllaç

BREUS

Tortosa reuneix els millors twirlers al campionat català La ciutat de Tortosa va reunir dissabte 24 de maig els millors esportistes amb la celebració del Campionat Català de Twirling, una cita que va acollir més de 300 atletes de 15 clubs d’arreu del territori català amb grans resultats dels equips de les Terres de l’Ebre. J.B.

cop d’ull

Juny 2014 // 35

ESPORTS

ENTREVISTA ÀNGEL FABREGAT. Campió d’esgrima

“El meu principal objectiu és participar en uns Jocs Olímpics” El tirador de la Sala d’Esgrima d’Amposta viatjarà en els proper mesos a Madrid per estudiar el grau de CAFE i entrenar amb l’equip estatal d’esgrima

que has de fer per arribar a l’elit.

Judit Brú

- Com vas entrar en el món de l’esgrima?

Quan tenia cinc anys muns pares m’hi van apuntar. Era un xiquet inquiet i ens van dir que em tranquil·litzaria. La veritat és que jo volia fer futbol, com tots els companys de classe.

- Per què a la Sala d’Esgrima d’Amposta?

A la Sala d’Esgrima ja hi havia un bon nivell, estava Pau Rosselló que havia quedat campió del món, els fills de l’entrenador Fidel Font que obtenien resultats internacionals molt bons, per tant era un bon lloc on anar.

- Com és el teu dia a dia entrenant i estudiant?

Un dia al Nucli de Tecnificació és força atabalat perquè el pla d’estudis és diferent que als instituts. El dia a dia són sis hores de classe i quatre i mitja d’entrenament, repartides entre matí i tarda. És força complicat combinar estudis, competicions i temps lliure per estar amb els amics. El poc temps que tinc l’he d’aprofitar per estudiar. Realment és un sacrifici

AGENDA

ESPORTIVA Dissabte 7 de juny IV Torneig Handbol Platja Platja Avellanes. Ampolla

Diumenge 8 de juny 6è Duextrem d’Amposta.

Prova de la Xallenger BTT i del circuit ebrenc de curses de muntanya.

Dissabte 14 de juny XIII Baixada familiar en bicicleta per la Via Verda.

Dissabte 14 i 15 de juny XVIII Travessia Nocturna Fredes-Paüls.

Diumenge 22 de juny Cursa Bellmunt del Priorat. Prova convidada de la Xallenger BTT.

Diumenge 29 de juny 5a Baixada Vogant per l’Ebre de Tortosa a Amposta.

- Estàs acabant segon de Batxillerat, què vindrà ara?

Tinc previst anar a Madrid gràcies a una beca que ens han donat a tres companys per estudiar la llicenciatura de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Al mateix temps, podré entrenar amb la selecció espanyola d’esgrima, un combinat que ara mateix està obtenint els millors resultats absoluts. Estan entrenant molt dur perquè s’estan fixant objectius molt clars amb la gent jove com natros.

reix de molta resistència física i concentració.

- Quin és l’estat actual d’aquest esport?

En general és un esport que no es coneix i continua sent minoritari. En canvi, a Amposta és un dels esports que està aconseguint més resultats.

- Participar a uns jocs olímpics és el principal objectiu d’Àngel Fabregat? És el principal objectiu, no per als Jocs de Río de l’any 2016 ja que ens queden molt a prop, sinó els de Tokio de l’any 2020.

Tenim un equip molt fort. S’està apostant molt per l’equip júnior que vam aconseguir la medalla de plata, hi ha molt bona resposta a l’esforç que s’està fent. A banda, individualment em sento molt bé per afrontar un repte com aquest. Espero que abans dels Jocs Olímpics, però, anem sumant més èxits.

- Aquest any t’has proclamat subcampió del món per equips i tercer de l’Europeu.

Com te sents?

Doncs molt bé. És una gran recompensa al treball dur i al sacrifici. Encara que és un treball per equip, no només ets tu. És la motivació dels companys de la Sala, la família i els amics qui et fa seguir en aquesta dinàmica de seguir lluitant.

- Com ha de ser un esportista d’esgrima? És un esport d’estratègia i disciplina. Tu has de mesurar les teves capacitats i anticipar-te. No és només agafar una espasa i fer tocats, com pensen alguns, i reque-

Mira el vídeo en aquest enllaç

Més de 250 participants a la primera Endubítem Judit Brú BÍTEM Bítem va acollir el 18 de maig la tercera prova de la primera Copa Catalana d’Enduro BTT, l’Endubítem, una cita que va aplegar més de 250 inscrits tant en la

crono classificatòria de dissabte com en la cursa de diumenge. Els vencedors d’aquesta única prova a la província de Tarragona van ser Edgar Carballo, amb un temps 18 minuts i 11 segons, seguit per Cédric Gracia (18:32) i Carles Barcons (18:52). El podi femení va

estar encapçalat per Janet Puiggròs amb 26 minuts i 53 segons. Van seguir Puiggròs, Maria Sánchez (32:10) i Isabel Alfonso (34:11). La prova, de 30 quilòmetres i 1.250 metres, va estar organitzada pel Club Esportiu Montaspre i l’Associació de Veïns l’Oliva.

cop d’ull

36 // Juny 2014

PASSATEMPS

CLASSIFICATS [VENDES] Vinaròs Es ven parcel.la urbana 1000m2, situada al terme municipal de Vinaròs, partida Closa o Ribes (ermita de Vinaròs). Preu: 130.000 euros ✆ 636 256 045 - 610 261 631 Tortosa Es ven finca rústica de 3,5 jornals al costat de la via verda a 3 min de Jesús, sense casa. Interessats trucar ✆ 605 994 256 Camarles Es ven finca 11 jornals amb aigua, llum, casa i magatzem. Per entrar a viure. A 5 min de Camarles. ✆ 605 994 256 Roquetes Es ven finca d’oliveres de 7 jornals a ple rendiment amb caseta de muntanya, prop del canal Interessats Xerta-Calig. trucar ✆ 607 211 802 - 605 994 256

HORITZONTALS: 1. Tranquil·litat d’actuació com a objectiu últim de la normalització. Quart de gram / 2. Entre el mar i la banyera.

No és bèstia de cap a peus perquè d’aquests no en té / 3.

Cap de vosaltres. L’instrument comestible. Les seves, i si no les artanenques / 4.

Fusta d’artista. Deixo enrere la ratlla, quan engoleixo / 5.

Tub de buit ple de gos per fet un bon espetec. Si no hi tenen galleda deuen ser de petroli / 6. Escassa afluència. Tranquis, que ja arribaran els gols que faran de mal pair / 7. Antics privilegis, com ara el tabac a preu regalat. Obren l’agència / 8. Escultura que va molt més enllà de la decoració. Part de la flor on es forma el pol·len i es degolla la pantera / 9. Tres quarts d’enze. Fletxeta contra el vetust rector de Matemàtiques. Cap de brot / 10. No respon als cànons. Esquivà els compassos inicials del preludi / 11. Un pèl de tonto. Sembla força barrut, per ser un alacantí de Biar. Si no assenyala el mafiós és un honor / 12.Autèntica com una moneda del Brasil. Es pot dir que la vida li acaba de fugir / 13.

Compri productes dels països de l’Est. Fins i tot la patota conté una carta guanyadora.

[L’ACUDIT ] per Gras

VERTICALS: 1. Com que és massa feixuga per navegar a Menorca la tenen a secà. S’hi pot fer una miqueta de comèdia / 2. Centre parroquial. Té quatre cares menys que un dau. Anticipació de l’ut / 3.Dissenya el trajecte de la cursa i el transmet per internet. Clavar una coça diccionari en mà / 4. De vailets com aquest se’n veuen pocs, i tots a la Catalunya nord. Més curt i molt més resistent que la pilota / 5. Mala mar. Quan feia vaga solia acabar ajagut al mig del carrer. Pocapena / 6. Braille escrit en la seva forma més generosa i magnificent. La Rodoreda quan agafava l’ascensor / 7.Vocal del mig. Detergent d’allò més pudent. Juntes per prestar auxili / 8. La ceguesa no el deixa sortir al jardí. La plebs en versió col·loquialdespectiva-diminuta / 9. El papà del PP. Ell i onze més anaven pel món buscant socis.

Cap de setmana / 10. Com a esplanada no és gaire grossa, només per tu sol. Deturi de qualsevol manera l’expert / 11. Passar de moda. Dónam’ho, que ja veuràs com ho faig passar per l’adreçador / 12. Si fos gossa no tindria aquest aspecte tan eteri. Despatx de premsa amb (mala) anomenada de ser tallant.

Alfara de Carles Es ven casa a Alfara de Carles amb 130 m2, 5 hab., 2 banys, moblat, cuina i menjador, amb hort i finca d’oliveres.

Interessats trucar al ✆ 661 143 311 Jesús Es ven estudi a Jesus, habitació, bany i cuina-menjador amb bomba de calor/fred. 30.000 euros negociables. Trucar a partir de les 19h. ✆❚ 664 562 637 Tortosa Es ven pis de 90 m2, zona de Remolins, edifici ganadera, 4 hab., 2 banys, gran terrassa, pati interior, xemeneia, ascensor, primera planta. Preu: 86.000 euros. ✆ 646 465 499

Tortosa Es ven per la zona Temple. Pis 2 hab., saló menjador amb terrassa, 1 bany, cuina i galeria.

Calefacció amb gas. Zona ajardinada i piscina comunitaria. Per entrar a viure. Preu: 130.000 euros. ✆ 636 732 222

[LLOGUERS] Tortosa Es lloga pàrquing al carrer Móssen Manyà, edifici Voraparc. Preu: 55 euros. ✆ 977 73 07 21 Paüls Mas Agueró, casa rural amb encant, situada a les afores del poble de Pauls, al centre del parc 12 places, natural. barbacoa. Preu 17€/persona ✆ 608 438 245 Tortosa Tortosa zona Sant Blai, es lloga pàrquing ✆ 639594527 Amposta Es lloga pis a l’avinguda la Ràpita, 4 hab., cuina, 2 banys, terrasses i moblat. Preu: 350 euros ✆ 610 471 851 Benicarló Es lloga pis amb 3 hab., sala d’estar, menjador, 2 banys i ascensor ✆ 676 690 978

[VIDÈNCIA]

Oferta S’ofereix pintor decorador d’interiors i exteriors amb molta experiència. Pressupostos sense compromís. Netedat màxima. ✆ 686 085 657 Oferta Treballa com a Tècnic Professional en TanatopràxiaTanatoestètica i Operari Funerari. Pràctiques en tanatoris i gestió de feina. ✆ 977 27 32 57 www.educansformacio.cat Oferta Treballa com a Nàutic?

Et Mecànic preparem una professió amb demanda amb alta pràctiques en Tallers Nàutics.

Gestió de feina. ✆ 977 27 32 57 www.educansformacio.cat Oferta Treballa com Aux. Veterinari i Perruqueria Canina? Et preparem un curs amb animals i practiques per ajudar i poder treballar. ✆ 977 27 32 57 www.educansformacio.cat

[VARIS] Varis Es compra, es restaura i es venen tot tipus de mobles antiguitats... antics, Interessats trucar al ✆ 634 755 488

AVON busca Oferta que vulguin persones vendre o consumir els seus productes. ✆ 977442642

[MOTOR]

Ofertes Si tens més de 18 anys i ganes de treballar truca. ✆ 977442642

Ofertes Es ven un remolc per a una moto, amb l’opció de col.locar un altre carril per carregar 2 motos. Preu: 500 euros. ✆ 680 192 122

Demanda Enginyer en Telecomunicacions ofereix classes de repàs o reforç escolar de Matemàtiques i Física per alumnes d’ESO i Batxillerat. Josep. ✆ 608 438 245

Varis Recollida de trastos vells, desallotjament i neteja de pisos i locals. Preus mínims. Per a mes informació truca ✆ 687 658 282

Demanda S’ofereix cambrer amb 17 anys d’experiència amb capacitat de comunicació.

Educació, respecte i amabilitat amb el tracte. Interessats trucar al ✆ 697 487 296

Varis Tebeos antics, còmics de superherois, manga, llibres, postals, monedes, calendaris de butxaca, soldadets de plom, Scalextric, Playmobils i joguines en general compro. ✆ 630930616

Demanda Treballa com a Tècnic Professional en Tanatopràxia Tanatoestètica i Operari Funerari. Pràctiques en tanatoris gestió de feina. ✆ 977 27 32 572

Amposta Zona Valletes. Es ven parcel·la edificable de 120 m2, prop del col·legi Miquel Granell. De particular a particular. ✆ 649114580

Amistat Desitjo relació amb dona lliberal, amb fins seriosos, o parella matrimoni. Jo, noi de 50 anys. ✆ 645668213

Tortosa Zona del Temple.

Es lloga plaça de pàrquing. ✆ 678461724

[TREBALL]

Alfara de Carles Es ven xalet de 180 m2, piscina aigua i llum, barrat al Parc Natural d’Alfara de Carles, amb hort i oliveres. Preu a convindre. ✆ 661 143 311

Demanda S’ofereix empresa de construcció d’obra nova, façanes, reforma i rehabilitació d’habitatges, obra menor, piscines d’obra i pre fabricades. Pressupostos sense compromís. Informació ✆ 672 192 867 / 622 245 120

Demanda M'ofereixo per tindre cura de gent gran, anar al metge, amb experiència.

Preu a convenir. ✆ 650756727

[AMISTAT]

Varis Tens que arreglar-te alguna peça de roba? Si necessites que et cusin algun tipus de roba, no dubtis en trucar. Servei a domicili ✆ 977 510 705

[RELACIONS]

cop d’ull

P PANTALLES

Juny 2014 // 37

Canal 21 et recomana PETITS ARTISTES. Canal 21 Ebre estrena el proper 12 de juny una nova edició del programa infantil ‘Petits Artistes’, conduït per Sílvia Alarcón. Els alumnes de sisè de primària de l’escola Mediterrani de l’Ampolla explicaran el seu pas per aquest centre eductatiu, i com es preparen per arribar a l’institut.

L’estrena serà a les 21 hores.

TELEVISIÓ

FET AQUÍ. La periodista Judit Brú mostrarà el llegat de Pablo Picasso a Horta de Sant Joan,en una nova edició del ‘Fet Aquí’ que s’estrena el 4 de juny a les 20 hores. El programa repassarà les estades del pintor a Horta i mostrarà la realitat actual de l’empremta de Picasso en aquest municipi terraltí, de la mà dels seus veïns i veïnes.

TECNOLOGIA

Canal 21 aposta per la música del territori Un total de 12 grups formen part de la primera edició del Sona 21

per Jaume Querol

Microsoft presenta la tauleta que pot substituir el teu portàtil El gegant de software Microsoft anuncia la imminent disponibilitat de la seva tablet convertible, Surface Pro 3.

Sílvia Alarcón TORTOSA Canal 21 Ebre ha engegat recentment el concurs musical Sona 21, inclòs al magazín nocturn Districte 21. Aquest nou projecte neix amb un doble objectiu.

D’una banda, i després d’observar l’ampli i variat teixit musical amb que compta el nostre territori, vol donar veu als diferents grups de les quatre comarques de l’Ebre i promoure els nous artistes emergents. D’altra banda, el concurs vol incloure la participació de la ciutadania en aquest

PERIODISME

Mor el periodista Joan Anfruns El passat 27 de maig va morir el periodista Joan Anfruns a l’edat de 56 anys, víctima de la malaltia de l’ELA. Anfruns va iniciar la seva trajectòria professional a Ràdio Tortosa. Més tard es va incorporar a Radio Reloj Tortosa -després Onda Cero Ràdio- on va presentar diàriament diversos programes d’informació. C.B.

projecte. Així, són els mateixos espectadors els que decidiran els guanyadors de la primera edició del concurs.

Els artistes que formen part del Sona 21 són B-SOS, Billi HillFoyer, Led’s Play, El Ammed, Josep Maria Bonet, la Reina del Blackjack, Culs Cults, La Tuna Folk, Animalístic, Axis of Fear, Los Sirgadors i Small-Band. Amb aquests noms, el concurs compta amb una paleta sonora molt variada, amb estils com el rock, punk, folklore, pop o reggae.

Les votacions d’aquest concurs es realitzen a través de la pàgina

de Facebook de Districte 21. Durant un període d’una setmana, els espectadors poden votar a cada participant amb un clic al botó ‘M’agrada’ de la publicació on apareix el videoclip de cadascun d’aquests grups.

L’última setmana de juny s’obrirà el període de votació de tots els grups per realitzar el recompte final de vots. El 7 de juliol es donaran a conèixer el nom dels tres grups guanyadors de la primera edició del Sona 21.

Aquests seran premiats amb un o diversos concerts en directe a les Terres de l’Ebre.

Tot i que els analistes havien pronosticat una versió mini, finalment Microsoft s’ha decantat per potenciar el seu producte estrella incorporant noves i sorprenents prestacions. La més destacable té a veure amb l’augment de la pantalla fins a les 12”, davant les 10” dels models anteriors.

Clarament, la idea de Microsoft és que oblidem el nostre portàtil actual per substituir-lo pel seu potent i lleuger convertible.

El disseny segueix l’estil marcat per la línea Surface, mitjançant una pantalla independent a la que acoblarem una estilista funda teclat (també sorprenentment millorada). Això sí, prèviament passarem per caixa per tal d’adquirir aquest accessori, que tot s’ha de dir, es presenta pràcticament indispensable si tenim en compte el concepte global del producte.

A causa de l’augment de la pantalla, el pes del dispositiu és

veu òbviament incrementat fins als 800 grams, excessiu per una tauleta, però impressionant si ho comparem amb un portàtil normal. Destaca també la qualitat del seu nou xassís per la seva solidesa i resistència, i es que segons Microsoft han estat treballant molt aquest apartat, amb l’idea de construir un producte altament exquisit, més encara si tenim en compte que el gruix s’ha vist reduït fins només 9’1 mm. Un altre cop, excel·lent per a Microsoft!

La resolució de la pantalla és impecable, amb 2160x1440 p. i amb un curiós format de 3:2 en lloc del tradicional 16:9. Finalment, esmentar que hi haurà diferents versions segons les variants de processadors Intel Core i3, i5, i i7, amb un preu que partirà a partir dels 799 euros.

Microsoft Surface 3 espera arribar a Europa el proper més d’agost, però mentrestant es podrà adquirir al mercat dels Estats Units.

cop d’ull

38 // Juny 2014

F FOGONS

ET RECOMANEM EL RESTAURANT L’ESTANY va construir una barraca que és el símbol de les tres línies bàsiques del restaurant: cultura, gastronomia i tradició.

L'acollidor interior de la barraca serveix de menjador per a grups nombrosos, on s'exhibeix i assaboreix el millor de la gastronomía deltaica.

Us recomanem, per a la vostra primera visita, el Menú Degustació. Us serviran els

plats del temps, basats en la gastronomia popular: ous de tenca, ortigues de xapadillo d’anguila, bunyols, tenca i moixarra.

Plats típics d’arròs: paella, arrossejat, arròs negre, cassola d’arròs amb brou d’ànec, col i fesols, fideuada...

Partida L’Encanyissada Amposta Reserves: 977 26 10 26

Suquet de peix

La resenya de

Ingredients

Restarium

2 palaies 2 cues de rap 2 talls de lluç 2 llagostins 2 escamarlans 2/3 tomàquets madurs 3/4 alls Julivert Oli d’oliva 400 cl Aigua Sal

Itàlia a l’Ebre La més alta cuina italiana a les Terres de l’Ebre la trobem a Móra la Nova. La Piazza no és “un italià per dinar”, és molt més que això. Potser sempre acaba sent una bona solució quan no saps què menjar, atès que és d’aquells estils de cuina que agraden a la majoria. Però la Piazza no és això; és un restaurant per als amants d’Itàlia i la seva cuina.

VI RECOMANAT Via Edetana Blanc 2013 Agrícola Corbera d’Ebre D.O. TERRA ALTA

Natalia Samper

Gandesa Preu aprox. : 8,60 euros

Restaurant Juanito EL·LABORACIÓ: Comprem dos palaies, dos cues de rap, dos talls de lluç de palangre, dos llagostins i dos escamarlans ben frescos, sabem que el peix és fresc quan l’espina es ben rosada, netejarem el rap i les palaies, si bé també ens ho poden fer a la peixateria. Netejarem també els tomàquets i el julivert, per si portessin una mica de terra.

PAS

Un cop tenim tots els ingredients nets, passem a fer la picada. Podem fer-la amb una batedora, però si la fem a amb un morter ens quedarà una textura més irregular i agraïda dels ingredients. En aquesta picada hi posarem els alls pelats, els julivert i els tomàquets sense pell, i ho aixafarem tot fins que ens quedi tot ben lligat.

PAS

Un cop enllestida la picada, agafarem una cassola i escalfarem un bon raig d’oli d’oliva extra verge, per sofregir la picada. La tindrem al foc durant uns quatre o cinc minuts, sense deixar de remenar en cap moment perquè no se’ns enganxi al fons ni es recremi. Un cop fet això, hi afegirem l’aigua i deixarem que comenci a bullir.

PAS

Per últim, afegirem el peix prèviament salat i el deixarem coure tapat durant uns set o vuit minuts. És important trobar la mesura justa d’aigua, ja que sinó ens quedarà un suquet molt clar i no ens quedarà enganxat al peix. Si de totes formes veiem que ens queda molt líquid, podem posar-hi mitja cullerada petita de farina.

PAS

Un restaurant on es té cura de tots els detalls al més pur estil chic i d’avantguarda italiana. Una decoració escollida amb delicadesa i un esmerçat treball a la cuina fan que La Piazza sigui un restaurant de CUINA ITALIANA amb un estil propi.

Han aconseguit que es respiri Itàlia just al costat de l’Ebre. El tracte distès i familiar acaba d’arrodonir la vetllada.

“

No és un italià per dinar; és molt més que això ”

Uns plats basats en els arrossos, la pasta i la pizza com a característica de la cuina italiana, però elaborada amb distinció. Podríem resumirho amb allò de “Itàlia al plat”. Itàlia i l’Ebre comparteixen la debilitat pels arrossos i és evident que a La Piazza el cuinen amb excel·lència però també les pizzes, cruixents i extrafines.

També és interessant la curosa i extensa carta d’aigües per completar el dinar. És evident que, com a bon italià, no li pot faltar detall.

cop d’ull

P PA G E S I A

Juny 2014 // 39

RETARD EN EL PAGAMENT D’AJUTS UN NOU RETARD en el pagament dels ajuts agroambientals de 2013 als arrossaires del delta de l'Ebre està posant financerament contra les cordes el sector. Els sindicats Unió de Pagesos i ASAJA han denunciat que la manca del cofinançament del 25% per part del Departament d'Agricultura impedeix fer efectius els ajuts, que aporten

AGRICULTURA

Més controls de maquinària per evitar l'expansió del caragol Cinta Bonet AMPOSTA El Departament d'Agricultura intensificarà els controls de neteja de la maquinària agrícola a l'interior del delta de l'Ebre per evitar que la plaga del caragol maçana es traslladi de les àrees infectades a les que ja han estat netejades amb la inundació d'aigua salada. L'operatiu, integrat per Mossos d'Esquadra, del Seprona de la Guàrdia Civil, Agents Rurals i tècnics del Departament, ha d'impedir que l'invasor s'escampi a l'hemidelta dret de l'Ebre o surti a l'exterior, especialment, quan comencin les tasques de la sega a partir de setembre. És el moment durant el qual les màquines

mouen més fang als arrossars -amb major risc que puguin traslladar caragols o postesperò també es quan tenen una major mobilitat interna i externa al Delta, amb arribades i sortides de recol·lectores, així com moviments entre finques. Agricultura demanarà als mateixos pagesos que s'encarreguin de netejar la seva pròpia maquinària abans de traslladar-la a altres zones.

Els pagesos que no compleixin aquestes mesures poden ser sancionats amb multes de fins a 3.000 euros.

D’altra banda, les primeres valoracions apunten que l'efectivitat de la inundació amb aigua marina d'unes 4.000 hectàrees ha estat total, mentre que a les prop de 6.000 dessecades ha superat el 80%.

CALENDARI

El juny, el mes per la sembra i la plantada d’enciams i mongetes Cinta Bonet TORTOSA En aquest mes de juny sembrarem i plantarem carbassons, cebes, espinacs, tomates tardanes, mongetes, enciams, moniatos i bitxos...També

“

Juny assolellat i ben tronat, any de bon vi i bon blat” ...

“Per Sant Joan s’ha de collir els pèsols i els alls ”

recol·lectarem alls, albergínies, cebes, escaroles, espinacs, pèsols, patates primerenques, cigrons, enciams, cogombres, carbassons, maduixes, pèsols i faves.

D’altra banda caldrà protegir les tomateres del sol fort i també de les pluges i humitats, sense oblidar les tasques de nasprar i esporgar. En concret, s’ha de deixar la tija principal i tallar els xucladors de les vores, i també tenir cura que les tomateres estiguin ben seques. D’altra banda, per prevenir la majoria de les malalties de les tomateres s’ha de fer la següent barreja: sulfat de coure, sofre, calç viva i aigua fent una pasta que s’aplica amb un pinzell al peu de la tomatera.

El mateix producte, amb més aigua, es pot aplicar a tota la planta polvoritzant-la.

també en un 25% l'Estat espanyol i en un 50% la Unió Europea. Són en total uns 7,8 milions d'euros per a les 20.000 hectàrees de conreu al Delta, que habitualment es cobraven a finals d'any o principis del següent i que, en aquesta ocasió, s'estan endarrerint uns sis mesos. La situació dificulta als pagesos assumir els deutes i despeses

per a la nova campanya ja iniciada.

No és una situació nova, però en aquesta ocasió s'ha agreujat, i de moment no hi ha cap data prevista. El sector ha demanat a la Generalitat i al govern espanyol que deixin d'utilitzar-se mútuament com a excusa a l’hora de fer efectius els seus compromisos amb els pagesos.

C.B.

cop d’ull

40 // Juny Maig 2014 2014

LOS GAMBUSINS

U ÚLTIMA

1

EN

ULLADA

Amposta retrocedeix 100 anys amb la Festa del Mercat a la Plaça #p12

Tortosa presenta un recurs de reposició contra el traçat de l’A7 per salvar Campredó #p14

El govern canareu manté el projecte de l’hotel d’Alcanar Platja #p21

Els informes confirmen la relació directa entre el Castor i els sismes #p27

Els vestigis de l’època ibera, al descobert a Benicarló #p29

Èxit de la Marató de la Vies Verdes, amb 500 corredors inscrits #p34

Tortosa: Av. Remolins, 24 43500 977 58 80 32 info@uncopdull.com