Cop d'Ull 231

cop d’ull Tortosa

Últims passos per tombar les cases de la catedral #

pag. 14

Segueix-nos a

Terra Alta

Amposta

Multes als bancs #

pag. 18

Luz proposa alternatives a la variant de Gandesa #

pag. 22

TEMA DEL MES / LES TERRES DE L’EBRE TENEN 865 VOLUNTARIS, 55 LOCALS I 175 MESES PER AL 9-N

PAÍS GROC, URNES A PUNT. Setge judicial al govern d’Alcanar

/ FOTO: MANEL CAPELL

#p3 i 6

#p20

Els afectats pel Castor també reclamaran

L’alcalde i el regidor d’Urbanisme, citats a declarar després de l’escorcoll del consistori

Volen indemnitzacions pels danys morals i materials causats pels terratrèmols

#p26

Jesús Tibau ESCRIPTOR

“Ho mereixem” #p12

2 // Novembre 2014

cop d’ull

cop d’ull

P

PORTADA

Novembre 2014 // 3

TORTOSA ENGROGUIDA L’ALCALDE de Tortosa ha adreçat

una carta de resposta a Societat Civil Catalana (SCC), arran de la polèmica per la col·locació de banderoles grogues de la campanya 'Ara és l'hora' al pont de l'Estat i als carrers de la ciutat.

La carta de Ferran Bel era la resposta a una instància entrada per SCC al registre de l'Ajuntament. Bel va assegu-

rar que l'Assemblea Nacional Catalana havia presentat la sol·licitud per ubicar pancartes i altres elements a la via pública de la ciutat, i que en aplicació de l'ordenança de civisme es va resoldre procedir a la corresponent autorització. Dies després també ha aparegut vestit de groc el monument a la jota de la plaça Corona d’Aragó. G.M.

POLÍTICA

Compte enrere per al 9-N La consulta a les Terres de l’Ebre tindrà un total de 55 locals electorals, amb 175 meses i 865 voluntaris

Gustau Moreno TORTOSA El 9 de novembre, les Terres de l’Ebre tindran un mínim de 55 locals electorals i un total de 175 meses, en què la ciutadania podrà participar a la consulta alternativa sobre el futur polític de Catalunya. A més, a les comarques de l’Ebre hi ha un total de 865 voluntaris inscrits, dels 40.930 que s’han registrat arreu del país. El nou 9-N, però, arriba envoltat de polèmica perquè finalment la Generalitat no ha acceptat que el veïnat d’Horta de Sant Joan puga votar a les instal·lacions de l’Ecomuseu dels Ports. Al marge d’una primera polèmica en què CiU d’Horta de Sant Joan va acusar l’alcalde del PP de no voler cedir cap local municipal per realitzar la consulta, votar a l’Ecomuseu va ser la “solució pactada” entre José Antolí i la secció local de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). A tot això, CiU ja s’havia ofert a pagar els autobusos entre Horta de Sant Joan i Gandesa, ja que el govern va determinar que el punt de votació del veïnat seria l’institut de la capital de la Terra Alta, a 22 quilòmetres del poble.

De la mateixa manera, el govern tampoc no ha atès les reclamacions de l’Ajuntament de Tortosa perquè el 9-N puguen haver-hi punts de participació a les entitats municipals descentralitzades (EMD) de Jesús, Campredó i Bítem, així com als pobles dels Reguers i Vinallop.

En el cas de Tortosa, la Generalitat ha previst tres punts de votació als instituts Joaquim Bau, de l’Ebre i Cristòfol Despuig. Així mateix, també a Alcanar havien sol·licitat punts

de votació al nucli de les Cases i en altres emplaçaments del mateix nucli urbà, ja que l’Ajuntament considera que l’institut Sòl de Riu és una ubicació poc cèntrica per als mateixos veïns d’Alcanar.

Siga com siga, el delegat de la Generalitat, Xavier Pallarès, va voler agrair la col·laboració de tots els ajuntaments de les Terres de l’Ebre que s’han involucrat activament en el procés participatiu del 9-N. Pallarès va detallar que els punts de participació o meses comptaran amb un president i dos interventors voluntaris, voluntaris suplents, un gestor de mesa, un coordinador del procés i un coordinador local. A més, del 10 de novembre fins al 25 de novembre, la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre es convertirà en un nou punt de votació, al qual s’hi podran adreçar totes les persones que el 9-N no podran votar físicament en el punt de participació que els hi correspon.

CiU i ERC fan campanya D’altra banda, tant l’ANC com Òmnium i els partits a favor de la consulta s’han bolcat en la campanya del 9-N, tot i la incertesa sobre la possible impugnació per part del govern de l’Estat. De fet, CiU i ERC van fer el 29 d’octubre actes d’enganxada de cartells de campanya a Tortosa i Roquetes.

En el cas dels republicans, el president de la federació ebrenca d’ERC, Gervasi Aspa, va afirmar que la del 9-N és la campanya “més important de la nostra història”, i que la mantindran fins a l’últim dia, “per aconseguir la màxima participació”. ERC farà l’acte central de la campanya a l’Ebre el 6 de novembre a Amposta.

Polèmica a Horta de Sant Joan perquè finalment els seus veïns hauran de votar a l’institut de Gandesa

El president d’ERC a l’Ebre, Gervasi Aspa, amb alguns alcaldes i regidors republicans. // FOTO: ERC TERRES DE L’EBRE.

Xavier Pallarès i José Antolí es culpen mútuament dels problemes per votar a Horta de Sant Joan

Veïns d’Horta concentrats a la Delegació del Govern. // FOTO: ACN

"Sentint-ho molt, tota la gent d'Horta haurà de participar el 9-N a la mesa de Gandesa", va manifestar Xavier Pallarès el 29 d’octubre, tot recordant que en tot aquest procés s'està anant a contrarellotge. El delegat del Govern va voler deixar clar que l'alcalde va signar, tres dies després que expirés el termini, un document que no era el requerit per Governació, i que sí van signar en temps i forma la resta d'alcaldes que han cedit equipaments municipals. En canvi, l’alcalde d’Horta de Sant

Joan veu la polèmica d’una manera molt diferent. José Antolí va explicar que en cap moment va prohibir votar a Horta de Sant Joan el 9-N, i que fins i tot té un bona relació amb la gent de l’ANC al poble. Antolí va atribuir els problemes a una campanya de CiU per erosionar el govern d’Horta de Sant Joan, i va culpar directament Pallarès. “El delegat és qui ens ho paralitza tot”, va dir. L’ANC d’Horta s’ha plantejat el boicot a l’urna de Gandesa i celebrar una consulta alternativa.

cop d’ull

4 // Novembre 2014

PORTADA POLÍTICA

POLÍTICA

L’alcalde de Sant Jaume, primer president del macroconsorci

Aspa i Soler topen per la creació del COPATE

Gonell afirma que el COPATE és “la solució per a molts del problemes del territori”

ERC es desmarca de la creació del nou ens i en qüestiona la legalitat i l’estalvi anunciat

G.M. / C.B. AMPOSTA L'alcalde de Sant Jaume d'Enveja, el socialista Joan Castor Gonell, és el primer president del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE), que els consells comarcals del Baix Ebre i del Montsià van constituir formalment el passat 17 d’octubre. Aquest nou ens ha de permetre reduir costos i assolir un estalvi de fins a 1,2 milions d’euros mitjançant la dissolució dels cinc consorcis existents a les dues comarques, com ara els respectius consorcis de residus o el Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià (CODE), que gestiona el tractament de les plagues. A més, el macroconsorci també haurà de gestionar l’oficina tècnica de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre. Finalment, CiU i el PSC -que al mes d’abril ja havien desbloquejat la creació del macroconsorci amb un primer pacte- han arribat a un acord de governabilitat, amb la voluntat que el COPATE siga un òrgan de gestió i s’allunyi del tacticisme polític. Precisament per això, es va creure oportú escollir Gonell com a president.

Boicot d’ERC Però ERC no va enviar els seus representants a l’acte de constitució del COPATE. Uns representats que, fins i tot, els governs comarcals van haver de nomenar, per no incomplir els mateixos estatuts del nou consorci. La federació d’ERC a l’Ebre havia anunciat que no designaria els seus representants i que, a més, presentaria un recurs de reposició als consells comarcals del Baix Ebre i del Montsià, en contra de l’aprovació dels estatuts del mateix COPATE. Els republicans van prendre aquesta decisió després que es rebutgessin les seues al·legacions, i que per tant s'hagués aprovat la creació del nou consorci. ERC reclamava garanties sobre el nou ens, i demanava un pronun-

La presentació de l’acord definitiu per impulsar el COPATE, el passat 16 d’octubre. / Foto: ACN.

ciament sobre la legalitat d'aquests estatuts. Els republicans també van advertir que hi havia tres informes diferents que alertaven de possibles "irregularitats jurídiques".

En canvi, en els plens dels consells comarcals en què es va aprovar la constitució i els estatuts del COPATE, des del governs de CiU i PP es va defensar la legalitat del nou ens, i es va assegurar que s'iniciaria la dissolució dels altres cinc consorcis existents. Entre altres arguments, ERC ha qüestionat que es justifiqui la creació del nou consorci, com reclama la nova Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL), i ha demanat establir un model de gestió a través de la signatura d'un conveni entre els ajuntaments i els consells comarcals. A més, també han demanat que es dissolguin els cinc consorcis existents, abans de crear el nou, i han criticat la "multiplicitat d'òrgans de direcció. De fet, l’alcalde d’Alcanar i conseller republicà del Montsià, Alfons Montserrat, va posar en dubte que hi haja voluntat real de dissoldre els cinc consorcis sobre temàtiques ambientals que hi ha actualment, i que

han de ser substituïts pel COPATE. Una solució integral En canvi, segons Gonell, “el COPATE és una solució per a molts dels problemes que actualment té el territori", en referència a la lluita contra la mosca negra i els mosquits del Delta; la gestió de residus o els projectes d’EbreBiosfera. Al mateix temps, el president del nou macroconsorci va voler obrir la porta al "màxim consens”. En la mateixa línia va pronunciar-se el president del Consell Comarcal del Montsià, Joan Martin Masdéu, qui va voler destacar que el consorci donarà resposta a moltes necessitats del territori. Per la seua part, el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler, va admetre que el recorregut d’aquest consorci no ha estat gens fàcil.

Però Soler va insistir en què el COPATE s’emmarca plenament amb la legalitat vigent.

Per demostrar-ho, el president del Baix Ebre va llegir un nou informe jurídic, emès pel Departament de Governació, que reitera i dóna plena validesa a la creació del consorci i als seus estatuts. Alhora, i en referència a ERC, Soler també va

afegir-hi que “si els representants d’alguna formació política tenen dubtes, el millor escenari per a aclarir-los és a les taules institucionals de treball o en el marc de l’assemblea de constitució del propi consorci”.

Dissoldran cinc consorcis En relació als cinc consorcis existents, estava previst que cadascun d’ells celebrés un plenari per aprovar la iniciació dels tràmits per a la seua dissolució. En aquest marc, també caldria constituir una comissió de seguiment per adequar el traspàs del personal preexistent i donar-ne garanties. De la mateixa manera, també està previst que puguen sol·licitar l’entrada formal al consorci les comarques de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre perquè, durant el mes de novembre, es puga conformar plenament el consorci i posar en marxa la primera àrea d’activitat, que serà l’EbreBiosfera.

Mira el vídeo en aquest enllaç

El president d’ERC a les Terres de l’Ebre, Gervasi Aspa, va descartar que els republicans s’incorporen a l’acord pel nou Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE). A més, Aspa va justificar l’absència dels representants d’Esquerra en l’acte de constitució del mateix consorci.

Al marge de les al·legacions que els republicans han presentat als estatuts, el president d’ERC a l’Ebre va afirmar que no estan convençuts que el nou ens siga més econòmic ni més útil que els cinc consorcis que funcionen fins ara al Baix Ebre i el Montsià. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Aspa va afirmar que els projectes de la Xarxa EbreBiosfera serviran de promoció política d’algunes persones, i va advertir que la gestió de la brossa és “un negoci molt llaminer”. De fet, va sentenciar que hi ha “molt de xoriço” i “molta camorra” que volen aprofitar-se de les grans quantitats de diners que es mouen amb la gestió de les escombraries. En aquest punt, Aspa va proposar la creació d’una empresa semipública que puga gestionar els residus i alhora generar electricitat, per fer que els beneficis es quedin al territori.

Per la seua banda, també en una entrevista a Canal 21 Ebre, el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler, va acusar Aspa de tenir una posició “egoista”, i va advertir que els republicans no han renunciat a tenir representació en el COPATE, però alhora no van assistir a la constitució i no van enfrontar-se al lloc on tocava amb els partits que finalment han impulsat la creació del macroconsorci.

Segons va remarcar Soler, el dirigent d’ERC ha fet “demagògia barata” sobre el COPATE, i per qüestionar la seua legalitat està defensant una llei espanyola -la LRSAL- que la majoria dels ajuntaments catalans han recorregut al Tribunal Constitucional. D’altra banda, va deixar clar que ell va renunciar a la presidència del COPATE, i que tampoc serà vicepresident de l’àrea de la Biosfera del nou consorci.

Gustau Moreno.

cop d’ull

Novembre 2014 // 5

PORTADA MEDI AMBIENT

Tejerina segueix la línia marcada per Cañete sobre l’Ebre La ministra d’Agricultura defensa el pla hidrològic en la primera visita al territori

G. Moreno / C. Bonet L’AMETLLA DE MAR La ministra d'Agricultura, Isabel García Tejerina, va recordar el 23 d’octubre, des de l’Ametlla de Mar, que els cabals ambientals aprovats en el nou Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre al mes de febrer són superiors als que la Generalitat considerava vàlids en l’anterior pla hidrològic de la conca, quan el cabal mínim era de 100 metres cúbics per segon. Tejerina va fer aquestes declaracions davant els mitjans de comunicació i del conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, moments abans de clausurar la VII Jornada de la Tonyina Roja organitzada pel grup Balfegó, i després de ser preguntada sobre els arguments que utilitzarà el govern espanyol per defensar el Pla de Conca de l’Ebre davant de la Comissió Europea.

I és que la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i diverses entitats ecologistes ja han manifestat que els cabals que recull el pla són insuficients per al tram final del riu Ebre.

Així, en la seua primera visita al territori des que va recollir la cartera de Miguel Arias Cañete, la ministra va remarcar que el govern de Mariano Rajoy, en dos any i mig, ha aprovat diversos plans hidrològics, entre els quals el de la Conca de l’Ebre, que havien d’estar enllestits al 2009. Tejerina va assenyalar que en aquests plans s’han introduït els cabals ambientals, cosa que no s’havia realitzat abans. En aquest punt, Tejerina va recordar que els cabals que recull el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre són superiors als que va acceptar la Generalitat fa 15 anys. Malgrat això, va assegurar que l'executiu espanyol i el govern català treballen conjun-

tament en la revisió del pla per al 2015, basant-se en informes tècnics que els permetran prendre les decisions adequades.

La CHE diu el contrari Amb tot, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) havia dit uns dies abans que no tocarà els cabals ambientals del tram final del riu en la revisió del pla hidrològic de la conca. És a dir, la CHE aprovarà la "revisió" del Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre sense entrar a discutir els cabals mediambientals. El Consell de l'Aigua de la Conca va aprovar el 8 d’octubre l'Esquema de Temes Importants per aprovar la revisió abans de finals de 2015 i intentar complir els terminis fixats per la Unió Europea. La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), que amb el Govern i entitats ecologistes hi va votar en contra, va qüestionar la qualitat del document perquè no abordava els "punts crítics del Pla", abans que Brussel·les l'avaluï. "És un reajustament.

No tenen cap intenció de revisar", va adveritr la portaveu de la PDE, Susanna Abella. Això passava només 24 hores després que la PDE retragués al govern català que encara no hagi elaborat un informe tècnic que pot resultar clau perquè Brussel·les acabe forçant la revisió del pla hidrològic. El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va afirmar que amb aquesta inacció queda en entredit la credibilitat d'una moció aprovada pel Parlament al mes d'abril, i va instar la resta de partits que la van aprovar perquè ara la defensin i la facin complir.

Mira el vídeo en aquest enllaç

La ministra d’Agricultura va cloure les jornades del Grup Balfegó sobre la tonyina roja. / Foto: ACN.

cop d’ull

6 // Novembre 2014

T

50.000 VISITANTS LA 183a FIRA Agrícola, Ramadera i In-

dustrial de Móra la Nova va tancar portes havent assolit uns 50.000 visitants, xifra que es manté i consolida respecte a edicions anteriors. La Fira va comptar amb quatre dies plens d’activitats i amb una gran diversitat d’oci que va atreure un públic provinent majoritàriament de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat,

però també de comarques veïnes com el Baix Ebre o el Baix Camp i d’altres demarcacions com Lleida, Barcelona o, fins i tot, l’Aragó. El regidor de Fires de Móra la Nova, Ivan Vilanova, va destacar que aquestes xifres evidencien que “la Fira agrada al públic, que tothom hi troba el seu lloc i que s’estan fent bé les coses”. C.B.

TELEOBJECTIU ACTES PEL 9N

Poblenou es pinta de groc

Text: CINTA BONET / Fotos: MANEL CAPELL El passat 12 d’octubre, el nucli de Poblenou del Delta es va tenyir de groc a iniciativa de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural en el marc de les accions del “País groc” de la campanya “Ara és l’hora”.

Un nombrós grups de voluntaris va pintar les façanes d’una bona part dels habitatges d’aquesta localitat. Durant la iniciativa també es va pintar de groc un mural en una de les façanes de la plaça de la Font del Poblenou on

s'hi podia llegir: “Vull un país amb una cultura viva”. L’acte central de la iniciativa va comptar amb la presència de la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, i de la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, així com del cantautor Lluís Llach. Amb l'ajuda dels voluntaris també es va enregistrar un espot publicitari de la campanya “Ara és l'Hora”, que va ser dirigit per Lluís Cabeza.

cop d’ull

Novembre 2014 // 7

TELEOBJECTIU

Exitosa “Farsa de Gandesa” C.B. / Fotos: M. CAPELL i TERRA ALTA PREMSA Gandesa va celebrar la recreació teatralitzada d'un dels episodis històrics més rellevants que hi han tingut lloc: el casament reial entre l'infant Jaume de Catalunya i Aragó i la princesa Leonor de Castella i Lleó, el 1319. L'enllaç havia d'unir els regnes d'Aragó i Catalunya amb el de Castella i Lleó, però un cop celebrada la cerimònia l'infant va fugir perquè tenia vocació religiosa. Així, ni el matrimoni ni la unió dels dos regnes es van consumar. Un episodi que es coneix com la Farsa de Gandesa.

Les representacions van anar a càrrec del grup teatral local La Farsa -dirigit per l’escenògraf Antoni Belart i amb la participació d’un centenar d’actors amateurs- i van tenir lloc en diferents escenaris històrics de la ciutat. La Farsa s'ha fixat l'objectiu de poder incorporar d'any en any nous elements fins a arribar a la representació de l'any 2019, quan tindrà lloc el 700 aniversari del casament reial, moment en què se celebrarà una recreació amb la màxima esplendor possible.

La Farsa incorporarà nous elements fins a arribar a la representació de l'any 2019, quan tindrà lloc el 700 aniversari del casament reial

cop d’ull

8 // Novembre 2014

O

OPINIÓ

CONFIDENCIAL: EXSECRETÀRIA POLÈMICA L’ENRENOU MEDIÀTIC per l’es-

corcoll de l’Ajuntament d’Alcanar per part de la Guàrdia Civil va deixar sobre la taula un nom que fins al moment només s’havia utilitzat ‘off the record’.

El nom de l’exsecretària municipal que, segons fonts del govern d’ERC, havia provocat que la Guàrdia Civil es prengués seriosament la denúncia d’un militant de CiU d’Alcanar qüestio-

nant la legalitat dels projectes adjudicats pels governs d’Alfons Montserrat.

L’exsecretària havia estat acomiadada pel mateix alcalde i ara tindria una relació sentimental amb el comandament de la Guàrdia Civil encarregat de l’operatiu. Però la jutgessa va rebutjar la recusació feta pel govern municipal, i el recurs de l’Ajuntament davant de l’Audiència de Tarragona no ha estat

resolt. Curiosament, la mateixa persona és ara la secretària de l’Ajuntament de Roquetes, governat també per ERC. En aquest cas, també ha aparegut en una notícia durant el mes d’octubre. Un grup d’aspirants a cobrir una plaça interina a la policia local va denunciar davant de la Fiscalia que la persona seleccionada tenia “algun tipus de relació” amb la secretària.

La recreativitat espanyola

Salvador Peiró Morell SOCIÒLEG

ACABO DE LLEGIR que a Madrid tenen la intenció, si més no el desig, d’organitzar un gran premi de l’opulent Fórmula 1. Però no a l'històric circuit del Jarama, que intueixo inadaptat per un espectacle d’aquesta envergadura, sinó que es pretén que els bòlids multimilionaris corrin per la Castellana i altres carrers de la mateixa ciutat. Tot i que sempre sobta comprovar com els espectacles de masses mai no es veuen alterats pels sotracs macroeconòmics, l’ocurrència m’ha fet pensar en la teoria del fet diferencial entre les nacions.

LA TEORIA es fonamenta en l’adquisició per part dels pobles d’unes pautes de comportament actuals que els fets històrics experimentats han determinat d’una manera o d’una altra. Així, quan fem un cop d’ull a les darreres inversions en activitats de gran im-

pacte socioeconòmic, ens trobem que Espanya s’activa d’acord amb el model de l’emulació. Des dels Jocs Olímpics i passant per Port Aventura, els grans premis de motociclisme i d’automobilisme, fins l’encara projecte del Barcelona World, Espanya sempre ha anat recreant les iniciatives que Catalunya, prèviament, ha impulsat. Així és com pel territori espanyol s’han reproduït diverses competicions de motor situant Espanya com l’únic estat on els diversos campionats mundials celebren més d’una prova; com sobreviuen a base d’endeutament sistemàtic diversos parcs d’atraccions, i com apareixen com bolets les grans concentracions de casinos i sales de joc.

sitats d’auto-procurar-se els recursos que els permeti subsistir com a grup diferenciat. En canvi,

“

Espanya sempre ha anat recreant les iniciatives que Catalunya, prèviament, ha impulsat”

LA CREATIVITAT o l’ambició i l’espenta que, finalment, generen idees noves són pròpies dels col·lectius amb unes fortes neces-

quan el grup és capaç de seguir existint només amb el control dels recursos que té sota la seva influència, és suficient recrear el que altres generen per necessitat.

QUAN EL CONTROL és absolut la creativitat és innecessària, i només cal aprofitar les oportunitats que altres ja han creat. I aquesta tendència s’accentua fins a límits irracionals quan el col·lectiu creador gosa reivindicar l’autoritat sobre aquests recursos que ha creat com a estratègia de supervivència. La irracionalitat, en aquest context, possibilita la recreació d’aeroports fantasmes, vies de tren insostenibles, parcs temàtics moribunds, malbaratament de recursos per divinitzar pilots i acompanyants, abusos de poder i constrenyiment sistemàtic d’oportunitats del col·lectiu creatiu però rebel.

Urbanisme participatiu i horts urbans a Tortosa A COP D’ULL, pels defensors de les velles formes de fer política, urbanisme i participació són dos conceptes antagònics difícils de conjugar. Històricament, ens han fet creure que l'urbanisme ha d’estar indefectiblement associat a una sèrie de propostes de gran complexitat tècnica, la qual ha de quedar única i exclusivament reservat a tècnics qualificats.

Aquesta tancada defensa d’allò professional ens ha portat a una modalitat de tecnocràcia urbanística que ha estat practicada de forma quasi despòtica per la majoria dels nostres ajuntaments.

Així, la màxima repetida fins a la sacietat per molts dels nostres alcaldes ha estat: “La vostra opinió no és important, per això estan els urbanistes”.

alternativa. L'espai urbà i públic no pot dependre únicament dels coneixements dels seus gestors, sinó que ha d’apostar també per potenciar els processos de participació d’aquells que hi viuen. Si els ciutadans no participem en la construcció de la nostra ciutat, del nostre barri, tampoc ens implicarem en la seva conservació i el seu manteniment. Com tothom sap, l’urbanisme és ple de propostes

LA PARTICIPACIÓ, que ens hauria de portar a un espai en el que a través del diàleg es recollissin i valoressin les idees i les veus dels ciutadans, té vedada la seva aparició quan parlem de com construir les nostres ciutats. Davant d’aquesta idea prevalent, imposada i impostada sorgeix una visió

encertades però també de grans fracassos amb dissenys més pensats en guanyar concursos que no en els ciutadans que finalment els han de gaudir.

“La crisi és una oportunitat per transformar les ciutats”

L’ACTUAL CRISI és una gran oportunitat per a la transformació social i racional, no només del model econòmic imperant a la

nostra societat, sinó, i també, de les nostres ciutats. L'esclat de la bombolla immobiliària ha deixat les ciutats esquitxades d'espais buits i en clar estat d'abandonament o de risc que desllueixen la ciutat. I al temps, molts dels nostres veïns s’han replantejat tornar a posar les mans a la terra com havien fent els nostres iaios.

CONJUGANT ambdues visions, des del PSC de Tortosa vàrem presentar el passat ple una proposta per tal de potenciar urbanisme i participació, al temps que contribuir a la millora del paisatge urbà: la implantació d’horts urbans a la ciutat. La nostra era una aposta per la sostenibilitat, el respecte del medi natural i l’ajuda als més necessitats, en un moment de brutal crisi econòmica. Sincerament, creiem que és una bona iniciativa.

Es tracta de posar a disposició dels ciutadans i ciutadanes parcel·les que pertanyen a l'administració local, per al cultiu d’autoconsum i oci. L’Ajuntament manté la gestió i estableix els horaris i les condicions de treball, posant a disposició dels tortosins i tortosines

espais públics, ara inservibles, per a conformar un seguit d’activitats productives, socials, lúdiques i educatives.

LA INICIATIVA permetria la recuperació d’espais urbans, com ara al barri del Castell o al barri de Sant Jaume, plens ara de descampats, al temps que fomentaria l'educació i aspectes socials al ser destinats a segments concrets de la població, com ara jubilats o persones amb problemes. Experiències com aquestes s’estan duent a terme amb èxit en diverses ciutats sense gaire cost econòmic. Per aquesta raó, defensem que Tortosa hauria de fomentar la seva implantació.

TOT I AIXÒ, la proposta va ser rebutjada per la majoria absoluta del govern de CiU, en contra de la resta de grups municipals. Varen afirmar que ho estaven estudiant, això sí, sense que ningú pogués participar en el seu disseny, i que en breu es posaria en marxa. Esperem que així sigui i que a curt termini els ciutadans puguem gaudir d'aquests espais.

Enric Roig CANDIDAT DEL PSC A L’ALCALDIA DE TORTOSA

cop d’ull

Novembre 2014 // 9

SERÀ NOTÍCIA AQUEST NOVEMBRE

es poden presentar les candidatures a l’Ajuntament d’Amposta, per esdevenir el nou Defensor de la Ciutadania de la capital del Montsià. Després d’aprovar una moció del PSC, els por-

taveus dels diversos grups municipals s’han donat tot el mes de desembre per trobar el candidat o la candidata que puguen respondre al perfil, i arribar a un consens per nomenar-lo al ple del mes de gener.

Edita: Doble Columna, s. l.

Av. Remolins 24 - TORTOSA Tel. 977 58 80 32 premsa@uncopdull.com www.uncopdull.com Cop d’Ull només expressa la seua opinió en els editorials. Els articles publicats exposen el punt de vista dels autors.

La direcció de la empresa Doble Columna, s.l. declina tota responsabilitat vers els comentaris dels seus col·laboradors.

Dipòsit Legal:

T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert Roda Director: Gustau Moreno Directora Adjunta: Cinta Bonet Redacció: Cinta Bonet, Gustau Moreno, Judit Brú, Sílvia Alarcón Disseny : Claudio Ena, Jordi Aljarilla Imatge: Eduardo Bertolín, Manolo Velázquez Col·laboradors: Enric Bayerri, Jaume Querol Administració: Noelia Castillo Comercials: Maria José Vicente, David Fornós

ENVIA’NS ELS TEUS ARTICLES D’OPINIÓ premsa@uncopdull.com

CARTES AL DIRECTOR cartes@uncopdull.com

OPINIÓ

EDITORIALS

Massa problemes i dubtes al voltant del nou 9-N

A

pocs dies del 9 de novembre, encara hi ha massa dubtes al voltant de la consulta i del procés participatiu alternatiu que va anunciar Artur Mas per salvar el 9-N davant dels recursos del govern de l’Estat i la suspensió per part del Tribunal Constitucional. Fins i tot si l’alt tribunal espanyol acaba prohibint també la votació alternativa, ningú sap aclarir què tindrà previst la Generalitat per mantenir el 9-N ni si ignorarà la impugnació. El govern insisteix que no es pot prohibir “allò que no es fa”, però la realitat és que al mateix temps diu que farà “tot allò que ja fem perquè hi hagi urnes el 9 de novembre”. Són paraules contradictòries de Francesc Homs, conseller de Presidència, que si en el seu dia va ser nomenat portaveu del Govern va ser perquè teòricament era dels millors a l’hora d’explicar-se.

mit, així com la complexitat del dispositiu de votació sense l’organització directa de la Generalitat, també ha provocat un bon grapat de problemes al territori. El més sonat

LES DIFICULTATS per convocar el 9-N sense que l’Estat puga impugnar qualsevol trà-

haurà estat el d’Horta de Sant Joan, en tant que la Generalitat no volia acceptar la solució pactada fora de termini entre l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’alcalde de la població, el popular José Antolí, per votar el 9-N a l’Ecomuseu. Els membres d’Orta per la Independència han estat pressionant fins a última hora perquè Governació can-

EL NOU CONSORCI de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) ja és una realitat, després de l’acte de constitució que el 17 d’octubre va fer-se a la seu del Consell Comarcal del Montsià. El seu primer president és una figura de consens, l’alcalde de Sant Jaume d’Enveja, el socialista Joan Castor Gonell. Un gest de bona voluntat de CiU i del PP, que governen junts al Baix Ebre i al Montsià, cap a un dels partits de l’oposició.

amb ERC qüestionant la legalitat dels estatuts i esborrant-se de l’acord sobre el macroconsorci, tot i que van ser els republicans els que, al principi, van reivindicar la seua creació. Faltarà per veure en què queden els recursos que ERC ha anunciat contra el COPATE, i si renuncien a enviar-hi els seues representants. Amb les darreres declaracions del president de la federació d’ERC, Gervasi Aspa, sembla molt complicat reconduir la situació. Però els partits haurien de fer un esforç per deixar el COPATE lliure de la brega i el tacticisme polític.

viés d’opinió, i perquè els veïns i veïnes d’Horta de Sant Joan no hagen d’anar fins a l’institut de Gandesa per poder exercir el seu dret a decidir. De la mateixa manera, també Tortosa ha treballat fins a l’últim moment per evitar els desplaçaments de la gent de les EMD de Jesús, Campredó i Bítem, així com dels altres pobles del municipi, Vinallop i els Reguers. El mateix ha passat amb Alcanar i la gent de les Cases, que la Generalitat preveia que votessin a l’institut Sòl de Riu. Uns problemes en clau local que, afegits a la complexitat del procés, només poden fer que frenar la participació.

Amposta ja pot sancionar els bancs amb pisos buits

EL GOVERN, tot i demanar voluntaris i el suport dels ajuntaments, ha organitzat una consulta sobre la independència. Però sense que ho sembli perquè no puga ser impugnada, i sense tenir en compte l’opinió dels mateixos consistoris. Si el 9-N surt malament, tothom l’assenyalarà.

L’AJUNTAMENT ampostí ja té a punt el procediment que li permetrà sancionar els bancs que tinguen pisos buits sense cedir-los per al lloguer social o a la borsa municipal d’habitatges. Com s’havia compromès amb l’aprovació d’una moció de la Plataforma d’Afectats per la

Les dificultats per convocar el 9-N sense que l’Estat puga impugnar qualsevol tràmit també ha provocat un bon grapat de problemes al territori

El COPATE ha de quedar lliure del tacticisme polític

AMB TOT, la posada en funcionament del COPATE ha estat llarga i polèmica,

Hipoteca (PAH), es preveuen multes que poden oscil·lar entre els 300 i els 3.000 euros per habitatge. Una mesura necessària, tenint en compte que hi ha 200 pisos buits.

També hi ha 38 pisos que estan ocupats, i el consistori també ha previst un protocol d’actuació en aquests casos.

EL MUR Ramon Espadaler CONSELLER D’INTERIOR

Interior ha arribat a un acord amb les famílies dels bombers morts a l’incendi d’Horta de Sant Joan, al juliol del 2009. La indemnització serà d’un milió d’euros i suposa el reconeixement de la responsabilitat del govern.

Josep Maria Franquet DIRECTOR DE LA UNED A TORTOSA

El centre associat de la UNED a Tortosa tindrà una aula universitària a Móra d’Ebre per donar servei a la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat. Hi impartirà Ciències ambientals, cursos d’accés a la universitat i la UNED Sènior.

Mariano Rajoy

Lluís Soler

PRESIDENT DEL GOVERN D’ESPANYA

PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE

El Consell de Ministres i després el Congrés dels Diputats, amb els vots del PP, ha donat llum verd a la indemnització pel projecte Castor.

Mariano Rajoy pagarà 1.350 milions a Florentino Pérez en 35 dies, però amb els diners de tothom.

El president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler, ha pogut tancar finalment la constitució del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre. A més, CiU ha cedit la presidència del nou ens al PSC, a l’oposició.

Josep Mas ALCALDE D’ALFARA DE CARLES

Un nou centre d’interpretació explicarà la història de Carles i Alfara, l’evolució del paisatge dels Ports al segle XX, els usos industrials a la vall de Carles, i el bandoler Panxampla. El poble necessita un equipament turístic com aquest.

cop d’ull

10 // Novembre 2014

OPINIÓ

(Set) de via

Aitor Pérez Codorniu POLITÒLEG

EN L’ARTICLE ‘Després dels sis punts’, publicat al Cop d’Ull del maig passat, feia memòria del resultat de les eleccions de 2012 i el motiu pel qual s’havien convocat.

Fiscalitzava els sis punts de l’’Annex 1 Procés de convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya’ de l’’Acord per a la transició nacional i per a garantir l’estabilitat parlamentària del Govern de Catalunya’, altrament anomenat ‘Pacte per la Llibertat’ de CiU i ERC. A la primavera s’havien complert quatre punts amb els seus ets i uts, i en mancaven dos: la Llei de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana (segon) i la convocatòria de la consulta (sisè). Me preguntava què passaria quan el Tribunal Constitucional (TC) hi posés cullerada i què farien CiU i ERC, així com la resta de partits: ICVEUiA, CUP i PSC, que amb major o menor mesura han participat en estos punts. Finalment, incidia en la capacitat tècnica que disposa la Generalitat per poder elaborar el cens per a la consulta amb cinc opcions. Aleshores, era el gran entrebanc i/o excusa que s’exposava.

EL PUNT QUE MAI HA EXISTIT en el Pacte, el (set), la celebració de la consulta, no es durà a terme. No hi haurà el referèndum que reconeixien els mitjans internacionals i el govern espanyol. Sí es queda, en canvi, la pregunta i les respostes que no compleixen escrupolosament el Codi de Bones Pràctiques sobre Referèndums adoptat per la Comissió de Venècia, òrgan creat pel Consell d’Europa, atès que cada votant no té el mateix número de vots. Però, per si no n’hi ha prou, la nova forma de participació entra en contradicció amb una garantia democràtica essencial per a tot procés electoral que aspira a donar uns resultats legítims,

és a dir, la neutralitat de l’organisme electoral. El fet que siguen voluntaris i no funcionaris, els que s’ocupen de tasques durant el procés, pot deslegitimar, malauradament, el procés democràtic i els resultats. Estos serrells són importants per

“

Ens trobem davant d’un procés participatiu que no assegura les garanties democràtiques, ni la legitimitat del resultat”

la comunitat internacional, malgrat els pals a les rodes de les institucions espanyoles: però com que el mateix Govern tampoc hi vincula el resultat, importa poc.

Per tant, ens trobem davant un procés participatiu que no assegura les garanties democràtiques, ni la legitimitat del resultat. A més, no compleix amb el Codi de Bones Pràctiques i tampoc genera un mandat democràtic.

TOT I TOT, ESTE PROCÉS participatiu existeix sempre i quan el TC no el suspenga. I la possibilitat d’una participació baixa, que s’incrementa per no vincular el resultat, i també per la participació d’un cos electoral més elevat que en la resta d’eleccions amb una minsa campanya, pot esgrimir-se per deslegitimar la demanda que els ciutadans de Catalunya puguen

decidir quin status polític volen per al seu país i, especialment, el suport a l’opció independència. Per tant, la classe política i especialment la societat civil favorable ens hem de mobilitzar posant l’allioli que calga a la costellada.

I DESPRÉS DEL 9-N, QUÈ? Estos dies se cerca una via nova per disposar de mandat democràtic. Com la celebració d’eleccions per dur a terme una DUI, una Declaració Unilateral d’Independència, si hi ha una majoria parlamentària favorable. Opció que ja contemplava el CATN, el Consell Assessor per a la Transició Nacional, en el seu primer informe. Juntament, s’han escoltat i llegit goigs a la unitat, com a fi en sí mateixa, i no té sentit en estos casos, perquè de poc serveix en este cas si els partits no comparteixen el mateix objectiu. De fet, fins i tot, la unitat pot tindre un resultat no esperat. Sumar partits, no necessàriament significa sumar votants.

En política, 2+2 no sempre fan 4, poden fer 3. És el cas de les eleccions nord-americanes, quan el candidat John McCain va fitxar Sarah Palin (2008) per guanyar-se el votant més conservador del partit republicà. O no, 2+2 poden fer 5, com va passar amb Solidaritat Catalana (1907), ERC (1931) o CiU (1980): la teoria del dominó o bola de neu que també s’utilitza en política internacional. I és que, en comportament polític i opinió pública, sabem que el votant en unes eleccions no només vota en l’eix nacional, sinó que en l’eix esquerra-dreta, ‘cleavages’, ‘issues’ i fins i tot com és d’atractiu un candidat. Què bonic seria tindre una resposta concreta sobre la qüestió de l’elector i que fos vinculant, no?! Però clar, llavors no parlaríem d’unes eleccions, ho faríem d’un referèndum.

Tenim set de via.

Què és la #participacióciutadana?

ELS GOVERNS MÉS EFICAÇOS són aquells que es construeixen amb els ciutadans i per als ciutadans. Per aconseguir-ho, cal que els governants escoltin les necessitats i opinions dels ciutadans i que aquests estiguin ben informats i puguin influir fàcilment en les decisions del seu govern. Aquest diàleg d’anada i tornada que acaba determinat la presa de decisions és el que entenem per participació ciutadana.

EN LES PRIMERES DEMOCRÀCIES, els estats eren prou petits com per permetre una democràcia directa. A l’Antiga Grècia no hi havia parlament i l'assemblea ciutadana era qui prenia les principals decisions. Els membres de l’assemblea no eren escollits, sinó que qualsevol home adult que fos ciutadà i major de 18 anys hi podia participar. Els primers colons europeus de Nova Anglaterra també es van organitzar al voltant d’assemblees que es celebraven als ajuntaments.

AMB LA IL·LUSTRACIÓ i la Revolució francesa es va donar lloc a la democràcia representativa: el poder polític residia en el poble, però per exercir-lo havia d’escollir els seus representants per sufragi. D’aleshores ençà, la majoria

de països han adoptat, amb matisos, aquest tipus de democràcia. El seu principal avantatge és l’agilitat en la presa de decisions. Els diferents governs sotmeten a diari desenes de votacions i és obvi que els ciutadans no tenen la capacitat d’estar constantment exercint el dret a vot. La principal amenaça, però, és que els representants no defensin els interessos dels ciutadans, sinó que defensin els interessos dels poders fàctics que representen a les oligarquies econòmiques i financeres.

DES DE L’ESCLAT DE LA CRISI, molta gent s’ha indignat al comprovar que les decisions dels seus representants intentaven salvaguardar els interessos d’aquestes oligarquies, mentre oblidaven la defensa de la ciutadania (retallades en salut, educació i estat del benestar). A hores d’ara, tothom coincideix en què cal una nova forma de governar on la ciutadania recuperi el protagonisme perdut. Aquest nou govern, no pot renunciar, però, a l’agilitat en la presa de decisions, bàsica en un món globalitzat que cada cop es mou més de pressa. I com a resposta a aquest nou repte, els partits tradicionals han engegat una campanya mediàtica de regeneració, que punxa cada cop que surten

a la llum nous casos de corrupció, tràfic d‘influències o malversació de fons públics. La desconfiança ciutadana en aquests vells partits polítics fa que arreu apareguin noves formacions que pretenen accedir a les institucions per a posar-les de nou al servei de la ciutadania.

La proposta es afavorir la participació, perquè els ciutadans puguin influir en les decisions.

AQUESTA PARTICIPACIÓ ha de basar-se en la transparència, entesa com el dret de la ciutadania a accedir de forma entenedora a tota la informació disponible, tant pública com privada. Les auditories ciutadanes que es duen a terme en alguns municipis del nostre entorn en són un bon exemple. La transparència i l’assumpció d’un compromís ètic per part dels governants han de servir per generar una nova relació de confiança entre govern i ciutadania.

Una ciutadania participativa és una ciutadania compromesa i disposada a cedir part del seu temps i dels seus coneixements per millorar la governança de la comunitat. Un govern participatiu és aquell que assumeix que les decisions han de ser el reflex de les opinions dels ciutadans. Només així construirem una societat més justa, solidària i eficient.

Pere Genaró i Jornet MEMBRE PROMOTOR DE MOVEM TORTOSA

cop d’ull

Novembre 2014 // 11

OPINIÓ

Els polítics locals d’Amposta som gent honrada

Francesc Paz TERCER TINENT D’ALCALDE I REGIDOR D’ESPORTS I TURISME D’AMPOSTA

NO SÉ MOLT BÉ COM COMENÇAR, però començaré pel principi. Al febrer de 2011, l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, va preguntar-me sobre la possibilitat de formar part de la llista electoral de CiU per a les eleccions del mateix any. Després de la meva sorpresa inicial, i de parlar amb la meva família, vaig acceptar, i només vaig posar dos condicions. La primera, que l’esport continués essent una de les apostes estratègiques d’Amposta. I la segona, que havia de continuar treballant en la meva feina a Canteras Simó. Això últim, per conviccions personals, ja que el meu treball públic té data de caducitat i sóc dels que pensen que tothom alguna vegada a la vida hauria de treballar per la comunitat, al nivell que fos. La llista electoral de CiU va guanyar les eleccions amb majoria; això d’absoluta és una mica fort, perquè absolut a la vida no hi a res, excepte la mort.

els ciutadans se sentin decebuts, emprenyats, indignats i amb tota la raó. Només fa falta que alguns dirigents polítics estiguin acusats o sentenciats per corrupció perquè els ciutadans pensin que tots som iguals, que estem aquí per omplir la butxaca o prosperar políticament, i així cobrar més diners.

I AQUÍ ÉS ON VOLIA ANAR. Ni els meus companys ni jo som Pujol o es seus fills, ni Bárcenas, Camps, Matas, Chávez, Griñán, Bustos, o tenim res a veure amb els casos del Palau de la Música, Gürtel, els ERE d’Andalusia... Ni a Amposta tenim “xanxullos” on l’equip de govern estigui implicat. Una altra cosa són les su-

“

L’ALCALDE EM VA ENCOMANAR les regidories d’Esport i Turisme i, a partir d’aquí, a treballar per Amposta. Gràcies als meus companys amb mes experiència, vaig aprendre el funcionament de la feina municipal, per a mi massa enrevessada. Però les lleis espanyoles i catalanes manen, i que així sigui.

Us puc assegurar que ni jo ni els meus companys estem aquí per diners o per poder polític, però parlaré de mi. Quan vaig entrar estàvem en plena crisi i sabia perfectament que seria una legislatura molt complicada”

EN CAP MOMENT vaig preguntar, ni abans ni després, els diners que rebria per la feina i responsabilitat de regidor. Jo vaig acceptar per continuar portant la nostra ciutat allà on es mereix; sobretot, als esportistes i als clubs ampostins i a tot el projecte esportiu, i intentar que cada vegada vinguin més turistes per conèixer el nostre territori i les seves meravelles, amb tot allò que suposa a nivell econòmic. Quan acabi la legislatura passarem comptes, però anem bé.

US PUC ASSEGURAR que ni jo ni els meus companys estem aquí per diners o per poder polític, però parlaré de mi. Quan vaig entrar estàvem en plena crisi econòmica i sabia perfectament que seria una legislatura molt complicada: l’atur, les retallades i la falta d’ingressos units a la corrupció política han fet que

posicions, comentaris o escrits fets a través de les xarxes socials per alguns personatges que s’apunten a la moda de matxucar alcaldes i regidors, acusant-los de tot i més.

JO NO TINC FACEBOOK, ni Twitter, ni Blogspot, a mi m’agrada parlar amb la gent mirant-

los a la cara i ells a mi, de persona a persona, no em fan por les crítiques, no sóc perfecte ni mai ho he estat.Tampoc tinc res en contra de les xarxes socials, al contrari, penso que és una bona eina si s’utilitza correctament. Però ja esta bé, ni els meus companys regidors, ni l’alcalde, ni jo som uns xoriços, ni estem a l’Ajuntament per fer-nos milionaris o per beneficiar els nostres interessos privats. Jo, personalment, des de 2011 he fet més de 5.800 hores i he cobrat, després d’impostos, 38.000 euros en tres anys. Una simple divisió pot explicar a quant he cobrat l’hora.

SER REGIDOR és una responsabilitat molt gran i tots estem fent un sacrifici molt important. Algú dirà que ho fem perquè volem i tenen raó, però també estem treballant pels ampostins i les ampostines. Ens equivoquem, ja he dit abans que no som perfectes, i també rectifiquem i portem Amposta endavant amb una gestió econòmica impecable, amb uns serveis socials que ajuden a molts ciutadans i en moltíssimes instal·lacions de tot tipus, que són l’enveja de moltes ciutats tant a nivell cultural, educatiu, de serveis socials o esportives.

FINS ARA,la prudència ha fet que callem, però jo no sóc cap lladre, ni un xoriço, ni un cacic, ni sóc un prevaricador, ni un corrupte i sé defensar-me tot sol. No estic disposat a que un alcohòlic, o un dropo, o un frustrat, o que algú que en altres èpoques vivia molt bé del sistema insulti o digui mentides. Potser que demostri primer les seves afirmacions i que denunciï als jutjats el que afirma tan categòricament en els seus escrits, perquè cada persona és responsable dels seus fets i seran ells els que hagin de respondre davant la justícia.

A MI NO M’APARTARAN dels meus compromisos adquirits al maig del 2011. Però quan algun amic que utilitza les xarxes socials em comenta el que escriuen estos personatges, penso que tot no s’hi val, i que abans de destruir pensem en construir.

Carta oberta a Lluís Salvadó T’ESCRIC AQUESTES LÍNIES contestant a l’entrevista que va sortir publicada al Cop d’Ull del mes passat. Perdona que te tutegi, però amb vuitanta anys em crec capacitat. Precisament, ara fa vuitanta anys, un il·luminat anomenat Lluís Companys ens va ficar a tots en un conflicte de greus conseqüències per després marxar a l’exili veient que la seva empresa no tindria l’èxit que s’esperava i deixant-nos tirats a mercès de la misèria més gran que ha sofert aquesta gran Nació. La seva irresponsabilitat al saltar-se les lleis i proclamar la República Catalana la vam acabar pagant tots i totes.

FA TEMPS QUE ET CONEC, encarnes el vertader significat de “casta política”, tan de moda últimament. Apareixes i desapareixes segons com puja o baixa la marea, tu i el teu partit viviu ‘del cuento’. Ho teniu tot manipulat: els mitjans de comunicació, escoles, institucions, associacions... Ja sols us falta, com molt bé dius, el saltar-vos les lleis i les resolucions judicials com la del Tribunal Constitucional. Ara, quan us ha interessat, les lleis espanyoles semblen infectades per l’Ebola i l’Espanya que ens ha brindat l’època més pròspera de la nostra història, ara re-

sulta que es dedica a robar-nos. Pobra Catalunya! Però a persones com jo, que hem passat tanta gana i hem treballat tant perquè vosaltres pugueu viure millor, no ens enganyareu. Lo primer que hauríeu de fer és posar a tots els corruptes a la presó, treballar i deixar a la gent

“

A la meua edat puc donar alguna lliçó: gos fart no caça” tranquil·la. Portar fàbriques enlloc de deixar que marxin, captar inversions estrangeres i deixar que el FC Barcelona continuï jugant a la Lliga espanyola.

EM PERMETRÀS EXPLICAR-TE el meu relat vital.Vaig començar a treballar als quinze anys, que és quan vaig haver de deixar l’escola. Vaig tenir un gran mestre, les seues ensenyances

m’han mantingut amb vida fins avui. També vaig menjar moltes farinetes i no t’enganyaré, algun meló que robava pels horts, ja que, com t’he avançat, passava molta gana. Solia anar a confessar-me per aquests petits furts, i el mossèn em perdonava, no sense abans fer penitència.També vaig aprendre molt del meu iaio, que em va contar tota la veritat sobre la Guerra Civil i sobre la vida. A la meua edat puc donar algunes lliçons, la primera: que gos fart no caça. Així que poc podreu caçar tu i els teus companys.

LLUÍS, JA POTS VEURE que amb el pas del temps vaig saber guanyar-me la vida. Després de passar moltes penúries vaig acabar fundant dos grans empreses tèxtils pròpiament catalanes i, gràcies a Déu, vaig poder donar als meus fills i nets tot allò que mai van tenir ni els meus iaios, ni els meus pares, ni jo mateix. Estic orgullós d’haver generat riquesa per esta gran regió que sempre he portat al cor i de la que he presumit sempre allí on he estat. A mi no m’enganyaràs, sóc ja massa vell i he vist massa món.

Salutacions d’un ebrenc i espanyol.

José Solé Mora JUBILAT

cop d’ull

12 // Novembre 2014

OPINIÓ

Ho mereixem

Jesús Tibau ESCRIPTOR

“

Ara sembla que potser no estem sols, que potser som molts, que potser som més...

I ja no podem esperar més”

RECORDO els anys en què parlar de política se’m representava com quelcom feixuc, avorrit, allunyat dels meus interessos més immediats i quotidians. La vida transcorria amb relativa placidesa, intentant esquivar els esvorancs particulars que trobava pel camí. Però d’un temps ençà, jo i molts com jo, anem a dormir, despertem i respirem, amb un grau elevat d’excitació, d’entusiasme, d’incertesa i, sobretot, d’il·lusió. Tot junt, i ben sacsat.

PARAULES com ara “independència”, “decidir”, “consulta” ens assetgen a cada cantonada, i quan no, remenem amb ànsia per la graella de televisió o ràdio buscant la tertúlia, més o menys imparcial, que parli del tema. Compartim enllaços a xarxes socials, afegim comentaris amb dosis diverses d’enginy, ràbia o humor. La rutina del meu temps lliure es veu alterada, em costa concentrar-me en l’argument d’un conte, i de seguida em poso a maleir o aplaudir determinat tertulià.

Ploro. Somric. En resum, visc amb passió EL PROCÉS. De moment, crec que viure amb passió ja és un punt a favor, i

em consta que molts això ens ho envegen.

D’INDEPENDENTISTES n’hi ha de moltes menes, com a tot arreu; i aquest és un dels èxits del... tatxan!... PROCÉS. Per la meva part, puc assegurar que sóc independentista des de quin ús de raó ; almenys, raó política. De petit, notava que algunes coses que sortien per Televisión Española no encaixaven amb la meva manera de ser, però no en feia gaire cas.

Mons pares, com molts de la seva generació, cobrien el tema polític d’un llençol de silenci, per no dir temor. Les úniques paraules que recordo sortir dels seus llavis, repetidament i amb convicció, són: “Sobretot, no et posis mai en política”. La política, per tant, era quelcom perillós, brut, lleig; podies sortir-hi escaldat.

Massa exemples que després he conegut.

PERÒ ALS ANYS SETANTA, una entitat bancària va regalar (sí, abans regalaven coses) uns llibres sobre la Catalunya autonòmica al segle XX. Eren plens d’imatges en blanc i negre d’uns senyors, la majoria en bigoti, aparentment serio-

sos; però que, de cop, es tornaven arrauxats, i sortien als bancons, i cridaven exhaltats a la multitud. Aquell descobriment em va impactar, fou com una revelació, començava a entendre coses, emocions. No recordo la forma dels núvols, ni el dia exacte des què sóc independentista, però irrenunciablement és un anhel que forma part de mi. Un anhel; fins fa no-res, una utopia.

FA DÈCADES, fa anys, érem pocs, o això ens pensàvem.

Som gent extremadament pacífica, això és innegociable, i assumíem l’status quo amb resignació, però sense perdre de vista la llum del far. Ara sembla ser que potser no estem sols, que potser som molts, que potser som més. Potser; oh, quina incertesa! Però una incertesa molt més propera que l’impossible. I ja no podem esperar més, no volem esperar més. Hem estat bons xiquets, no hem trencat cap plat, hem acabat tots els deures. Crec que ens hem guanyat ser escoltats; nosaltres, tots. I si som més, mereixem ser respectats com sempre hem estat respectuosos.

ME MOC EN BICI

Se m’ha posat un ciclista al davant ETS DEL QUE QUAN VAS EN BICI bici per una via sense opció d’avançaments, i se’t posa un cotxe al darrere s’atabala? Pateix? S’aparta? Ets dels que quan van en cotxe i troben una bici al davant es crispa? Sents la necessitat imperiosa d’avançar-la? Ho fas? Només blasfemes? Jo ja no contesto que sí a cap de les preguntes anteriors.

I m’encantaria que tots volguéssiu contestar que no. Somio truites?

O esteu d’acord amb mi que circularíem tots més tranquils contestant que no?

L’ALTRE DIA ANAVA PEL CAMÍ DEL MIG (rural i estret) cap a cassa d’una amiga. I al davant em vaig trobar dos ciclistes. Així que vaig mantenir una distància prudencial, i vaig circular a la seva velocitat. Total, com a molt, em podia endarrerir un minut. I mentrestant, escoltava en calma la música del Boss que m’acompanyava. Val a dir que trobe que és la decisió més encertada en vies com aquesta. Però el veí de la meva amiga, a jutjar pel la seva forma de conduir, no opina el mateix.

PEL RETROVISOR vaig veure que venia un cotxe al darrere.

Quan es va apropar massa al meu, va començar a tocar el clàxon de forma insistent. Tant, que tot i que no faltaven ni 50 metres per arribar a casa de la meva amiga, em vaig apartar a un costat, en un entrador. Encara no sé per què ho vaig fer, això. El cotxe em va avançar a mi i als ciclistes. Ells van trontollar. I el cotxe va entrar en

la casa del costat de la de la meva amiga. O sigui que va fer tot això per a guanyar, què? 30 segons? Com no se’n va adonar que no valia la pena? El Camí del Mig està senyalitzat com a via compartida cotxes-bicis. Al veí de la meva amiga, això, també li és igual.

COMPARTEIXO L’OPINIÓ dels que pensen que davant de les coses que no depenen de tu i et contrarien, que t’amarguin el dia o no, sí que depèn de tu. Suposo que al veí de la meva amiga, trobarse en els ciclistes i en mi, li va produir cert cabreig. Però la seva reacció li podia haver amargat no només el dia, i no només a ell.

UN ALTRA AMIGA MEVA diu que la velocitat de la bicicleta és la perfecta per adonar-te’n bé del que passa al teu voltant; caminant veus massa estona el mateix, i anant en cotxe no et dóna temps a veure massa res. És una idea, per si de cas et trobes un ciclista al davant i no se t’acudeix què fer. Com també pot ser-ho escoltar el que et vingui de gust, xerrar si tens companyia, o esplaiar-te en algun pensament que et rondi pel cap. Pots, també, valorar si val la pena que això sigui una contrarietat. I si segueixes pensant que sí, si val la pena convertir-la en un mal dia.

MÀRIA MERINO SANJUAN ÉS MEMBRE DEL COL·LECTIU ME MOC EN BICI

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuit-cents caràcters d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a cartes@uncopdull.com

Manel Zaera.

INFORMÀTIC I MÚSIC

Rajoy, Felip, Duran RAJOY DIU que el sobiranisme vol fer tornar Catalunya a l’Edat Mitjana. No ho sé. Perquè a l’Edat Mitjana de democràcia poca, no? No es podia votar. El govern espanyol no vol que els catalans votem.

Poden permetre-ho, però no volen, tot escudant-se en la llei. Catalans, a callar i a fer cas del senyor feudal de Madrid.

DESPRÉS, EL REI FELIP VI diu que els espanyols ja no estan enfrontats entre ells.

Però la realitat política des de fa anys demostra que no és així, que l’enfrontament amb Euskadi i Catalunya ha donat rèdits electorals importants. Polítics i mitjans, sobretot de Madrid, han demostrat que l’enfrontament se cerca per guanyar vots.

DURAN, EL POLÍTIC més professional que tenim, ens diu que no ens convenen eleccions anticipades; que, a més, les hauria de convocar el president de la Generalitat, Artur Mas, i que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) no és ningú per demanar eleccions. L’ANC no és ningú electoralment parlant, perquè no té representació, però té tanta legitimitat com en el seu moment va tenir la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) a les Terres de l’Ebre. La gent que surt al carrer convocada per l’ANC hauria de fer-li pensar que no s’ha de menysprear.

Però Duran necessita construir els seus discursos habituals, discursos de no parlar clar, però fer veure que ho fa. I encara se’l creuen, a Unió?

cop d’ull

Novembre 2014 // 13

PUBLICITAT

La ciutat de Tortosa recupera el retaule barroc de les santes Càndia i Còrdula de la Catedral La Diputació restaura i exposa aquesta obra monumental escultòrica del segle XVII dedicada a les copatrones de la ciutat, que durant dècades ha estat desada en fragments.

L'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tortosa mostrarà, fins al proper 30 de gener, l'exposició "Or i color al segle XVII. La restauració del retaule de les Santes Càndia i Còrdula de la Catedral de Tortosa". L'exposició és el resultat del projecte impulsat per l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació, a través dels Tallers de conservació i restauració de béns culturals del centre, i que ha permès recuperar aquesta obra monumental escultòrica, dedicada a les copatrones de la ciutat. Aquest retaule és el més antic dels set que conformen el grup, únic al territori ebrenc.

L'acte inaugural de l'exposició, que ha comptat amb la presència del president de la Diputació, Josep Poblet; l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i el Bisbe de Tortosa, D. Enrique Benavent, ha servit per posar en valor aquest bé patrimonial de gran importància pel passat històric i artístic del territori, i fer-lo accessible a la ciutadania.

De fet, el retaule era fins ara desconegut per al públic, ja que des de fa dècades no ha estat exhibit en tot el seu conjunt.

El conjunt es podrà contemplar fins al 30 de gener a l'espai expositiu de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tortosa

"Or i color al segle XVII" descriu pas a pas la intervenció per part de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tortosa, donant detalls de la metodologia de treball i els processos de conservació i restauració. A més, l'exposició pretén donar a conèixer i implicar el territori en la la importància d'aquestes actuacions que contribueixen a valorar, recuperar i conservar el nostre patrimoni.

És la peça més gran restaurada per la Diputació de Tarragona

Els Tallers de conservació i restauració de béns culturals han treballat des de l'any 2010, durant més de 17.000 hores, en la recuperació de les trenta-dues peces del retaule, que té unes mides aproximades de 5 metres per 7 d'alçada. De fet, és, fins al moment, l'obra més gran mai restaurada per l'Escola. Aquesta important i extraordinària actuació, coincideix amb la celebració del

5è aniversari de la inauguració dels tallers professionals de l'EADTortosa, especialitzats en obra pictòrica, escultòrica, material documental i obra gràfica, material arqueològic, etnològic i científic. Al llarg d'aquest anys, s'han recuperat nombrosos béns patrimonials d'arreu del territori, a petició dels municipis i entitats de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona.

cop d’ull

14 // Novembre 2014

T

TORTOSA

TORTOSA DEIXA DE SER ‘TAIFA’ GOOGLE ha deixat de geolocalitzar

Tortosa com a “taifa”. Fa uns mesos, l’Ajuntament havia reclamat formalment a la multinacional la retirada del topònim “Taifa de Tortosa” que apareixia en diverses de les seues aplicacions. El consistori va adreçar un correu electrònic a Goole España per sol·licitar la retirada immediata del topònim de l’antic regne

islàmic anterior a la conquesta catalana per part de Ramon Berenguer IV, l’any 1148. Setmanes després, i vist que la petició no tenia resposta, Tortosa va insistir-hi a través de la Red de Juderías Caminos de Sepharad. Google i aquesta xarxa turística van impulsar un projecte per conèixer els calls de Tortosa i d’altres ciutats amb l’Street View. G.M.

URBANISME

Nova façana fluvial a Tortosa El pla especial urbanístic del conjunt històric-artístic ha de permetre expropiar de les últimes cases de la catedral

Bel dóna per fet que començaran a enderrocar l’illa de cases del carrer Croera abans de final del mandat

Gustau Moreno TORTOSA El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ja ha publicat el nou pla especial urbanístic del conjunt històric-artístic de Tortosa. El document, que va ser aprovat per la comissió d’Urbanisme a finals de juny, engloba una superfície de més de 173.000 metres quadrats en dos sectors: el centre del nucli antic i el front fluvial. De fet, l’objectiu del pla és determinar els criteris per millorar i preservar el patrimoni històric de tot el sector. De la mateixa manera, el pla concreta la intervenció proposada a la façana fluvial, que consisteix en obrirhi una nova plaça davant de la catedral de Tortosa i transformar la imatge de la ciutat des del pont de l’Estat i la plaça del Paiolet fins a la zona de l’antic escorxador, a Remolins.

En aquest sentit, l’alcalde va explicar que la publicació del pla especial els permet iniciar el procés d’expropiació de les últimes cases de davant de la catedral que encara no són de

Recta final a les obres del carrer Montcada

[ ] Després de més de 40 anys, l’Ajuntament tindrà la propitetat de les cases del carrer Croera. // FOTO: G. MORENO

l’Ajuntament. Un procés expropiatori que, segons Ferran Bel, duraria poques setmanes.

A finals de setembre, l’Ajuntament va formalitzar l’adquisició de dos habitatges i uns baixos, però encara ha de lligar l’adquisició de dos habitatges més del carrer Croera. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Bel

va apuntar que, si és possible, abans de final del mandat s’enderrocaran les cases. Però no va voler posar-se terminis. Bel va aclarir que algunes cases necessiten ser enderrocades, i que també voldrien continuar les excavacions arqueològiques que fa uns mesos van fer-se al costat del Palau Episcopal, ja

que hi van aparèixer restes romanes importants. A més, també volen reformular el projecte de la futura plaça.

Mira el vídeo en aquest enllaç

Ferran Bel va detallar que les obres dels carrers Montcada, Bonaire i plaça Montserrat van a bon ritme, i que la reforma integral d’aquest sector es podrà acabar a principis de desembre. Segons l’alcalde, els treballs es van complicar a causa de la climatologia i també per la complexitat de les obres, ja que ha estat necessari encabir tots els serveis del segle XXI en un carrer estret, amb un traçat de fa molts segles.

L’obra té un pressupost de 617.000 euros i forma part del pla integral del nucli antic (Pincat), i la seua finalització permetrà obrir al públic el pàrquing soterrat del carrer Montcada. De fet, Bel va recordar que la reobertura de l’eix viari format pel carrer Montcada, la plaça Montserrat i el carrer Boinaire també suposarà un canvi en les direccions del trànsit de vehicles, ja que ara seran d’entrada al nucli antic i al mateix aparcament.

Tot seguit, també abans de final d’any, haurien de començaran les obres de reurbanització de la plaça Mossèn Sol, al barri del Rastre. Amb un període d’execució de tres o quatre mesos, el projecte va tornar a entrar al Pincat. Quant a les obres pendents al barri del Castell, Bel les va condicionar al cobrament dels diners que la Generalitat deu a l’Ajuntament per les obres realitzades en el marc del Pincat.

cop d’ull

Novembre 2014 // 15

cop d’ull

16 // Novembre 2014

TORTOSA ENSENYAMENT

IMPOSTOS

Descarten un institut escola al col·legi de Sant Llàtzer

Tortosa rebaixa l’IBI en un 3% i la taxa de la brossa un altre 5%

G.M. TORTOSA El director dels serveis territorials d’Ensenyament, Antoni Martí, ha assegurat que la Generalitat no té previst convertir l’actual escola de Sant Llàtzer en un institut escola. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Martí va fer una valoració força positiva de les dues primeres setmanes del nou centre educatiu, en què des d’aquest curs també ha començat a funcionar una extensió de l’insitut Cristòfol Despuig.

Martí va afegir-hi que la nova si-

tuació ha estat molt ben acceptada per les direccions dels dos centres, i que la mesura ha estat un èxit des del punt de vista de la racionalització d’espais i de la convivència. Martí ha assenyalat que Ensenyament manté en la seua programació la construcció del nou institut al barri del Temple; però que el govern vol veure abans com evoluciona la població escolar de Tortosa en els propers anys, per saber si és urgent fer el nou edifici per al Cristòfol Despuig. El director d’Ensenyament, en qualsevol cas, va matisar que és possible que els dos centres acaben convivint en el

mateix espai, però de forma diferenciada i sense esdevenir un únic centre.

La nova escola de Sant Llàtzer s’ha acabat de construir enguany, després d’una inversió de 6,4 milions, mobiliari a banda.

Hi ha 69 alumnes dels tres cursos d’infantil, i també 180 alumnes de primer i segon curs de secundària. D’altra banda, el compromís de la Generalitat era construir el nou edifici de l’institut Cristòfol Despuig en els terrenys que l’Ajuntament li va cedir al pla parcial Temple Sud, al costat de la comissaria regional dels Mossos d’Esquadra.

“Si tothom paga, tots pagarem menys”, afirma l’alcalde Ferran Bel

Ferran Bel i Matilde Villarroya. // FOTO: CEDIDA.

Gustau Moreno TORTOSA L'Ajuntament de Tortosa ha aprovat aquest mes d’octubre les noves ordenances fiscals, sense cap vot en contra. El consistori ha fet un pas més en la congelació d'impostos, i per al 2015 ha previst una rebaixa de l'Impost de Béns Immobles (IBI) del 3%. A més, ha tornat a reduir la taxa d'escombraries en un 5%, que se suma al 5% que ja es va rebaixar per al 2014. L'alcalde va explicar que, en bona part, aquesta reducció de la pressió fiscal per a la ciutadania s'ha pogut fer gràcies a la regularització del padró de l'IBI, cosa que ha permès una recaptació extraordinària d'uns 2 milions. "Si tothom paga, tots pagarem menys", va insistir Ferran Bel, qui va detallar que ja s'han actualitzat més de 3.000 propietats, de les més de 5.000 propietats afectades per la revisió. “Ens hem trobat gent que no pagava de forma premeditada, altres per desídia, i alguns per desconeixement.

Alguns no pagaven res i altres no pagaven el que els hi tocava", va recordar Bel. Brossa més barata Com va subratllar la tinent d'alcalde i regidora d'Hisenda, Matilde Villarroya, s'ha aconseguit que "el ciutadà pagui menys per la brossa al 2015 que el que pagava al 2008, quan es

va implementar la recollida selectiva". Aquesta rebaixa del 5% afecta a la tarifa per a tots els habitatges, comerços i restauració. Villarroya va destacar que amb les darreres ordenances del mandat es continua fent en un context econòmic difícil i amb unes restriccions "molt fortes", que són les que fixa la normativa estatal. "Hem intentant posar els números en ordre, reduint l'endeutament, i rebaixant la pressió fiscal del ciutadà", va afegir-hi.

De la manteixa manera, la resta dels impostos municipals es congelen i es mantenen les bonificacions socials. Per exemple, impostos com ara l'ICIO, l'IAE i la plusvàlua es congelen. En el cas de la plusvàlua s'incorpora l'exempció per a les dacions en pagament.

Quant a les bonificacions socials, al marge de les relacionades amb el consum d’aigua, a Tortosasport o a l’escola municipal de música, també continuarà aplicant-se la de fins al 90% de l'IBI pels titulars o cotitulars de família nombrosa, en funció de la capacitat econòmica, per l'immoble que constitueixi el domicili habitual.

També continua l'exempció de la taxa per drets d'examen a les persones en situació de desocupació, així com de la taxa per expedició de documents per als sol·licitants en relació a les prestacions dels serveis socials i de l'assistència de la Seguretat Social.

cop d’ull

B

BAIX EBRE

Novembre 2014 // 17

INTERÈS PER LES NAUS DE LEAR L’AJUNTAMENT de Roquetes està

ultimant els tràmits per vendre les antigues naus de Lear a una empresa estrangera que es dedica a la construcció de cases prefabricades per a l’exportació. La suma de la factoria és de 14.500 metres quadrats, que es van quedar buits quan la multinacional va decidir el tancament de la planta, a finals del 2009. Per poder

fer la venda, l’Ajuntament necessita l’autorització del govern de la Generalitat, i el delegat Xavier Pallarès ja ha dit que no hi posaran cap problema. En un primer moment, l’empresa donaria feina al voltant de 30 persones, amb perspectives d’anar ampliant la plantilla. Si es concreta, serà una molt bona notícia per al conjunt del territori. G.M.

TURISME

L’ALDEA

L’Ametlla de Mar aposta per les platges intel·ligents

Andreu reclama més ‘voluntat política’ per retornar els estalvis bloquejats

L’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, ha avançat alguns detalls del projecte de platges intel·ligents que promouen en el marc del programa Xarxa EbreBiosfera. Es tracta d’una de les actuacions que es finançaran al territori amb una inversió global de 800.000 euros, a partir de la reversió de la taxa turística de la Generalitat i d’una aportació de la Diputació de Tarragona. En el cas de l’Ametlla de Mar, el municipi del territori que més diners va recaptar el 2013 amb la taxa turística, les actuacions de la Xarxa EbreBiosfera suposaran una millora de les platges i de la senyalització turística. Martí ha explicat

Implantaran mesures d’estalvi d’aigua a les dutxes i altres serveis que es faran millores per estalviar aigua de les dutxes, a més d’altres serveis en totes les cales i platges de l’Ametlla de Mar. De fet, ha afegit que ja hi ha altres ajuntaments que s’han interessat per les actuacions de sostenibilitat que es volen impulsar a la Cala.

Durant la mateixa entrevista a Canal 21 Ebre, l’alcalde també ha repassat diverses obres que es faran en els propers mesos o que ja han començat, com la darrera fase del parc del Bon Repòs, la millora de l’enllumenat, la pavimentació de carrers i camins, i el nou pont de Tres Cales. Finalment, Martí ha destacat la bona evolució de les finances municipals i la voluntat de l’equip de govern de destinar més recursos a les famílies que més ho necessiten.

G.M.

L’alcalde de l’Aldea demana un gest a l’Estat i a la Generalitat amb els socis de la cooperativa Gustau Moreno L’ALDEA El proper 1 de desembre farà tres anys de la fallida de la secció de crèdit de l’Aldea. L’alcalde de la població, el republicà Dani Andreu, ha lamentat novament la “falta de voluntat política” per poder desbloquejar els 4,2 milions d’euros que encara continuen retinguts. Andreu va fer aquestes declaracions a Canal 21 Ebre, un cop que el 15 d’octubre els Mossos d’Esquadra van detenir l’exgerent de la cooperativa, Daniel Ferré, amb motiu de la investigació judicial al voltant de les possibles factures inflades de l’entitat. L’alcalde va manifestar el màxim respecte de l’Ajuntament per les actuacions policials i judicials, i només va desitjar que la investigació i l’aclariment dels fets puga servir per retornar els diners de les famílies que van confiar els seus estalvis als responsables de la secció de crèdit.

Andreu va recordar que l’Ajuntament ja va denunciar Bankia.

L’antiga Caja Madrid donava co-

bertura a les operacions de la secció de crèdit de la cooperativa, però després no ha volgut fer-se responsable del retorn dels diners bloquejats. Així, l’alcalde va advertir del greuge existent entre el cas de les targetes opaques de Bankia i la situació dels estalvis “engarjolats” de la gent de l’Aldea. Per això, Andreu va reclamar al govern de l’Estat i també a la Generalitat que moguin fitxa per desbloquejar la situació.

De fet, l’alcalde de l’Aldea va lamentar que ara sí que hi ha hagut voluntat política per indemnitzar amb 1.350 milions d’euros la promotora del projecte Castor. En aquesta línia, Andreu va ironitzar que potser els afectats de la cooperativa de l’Aldea haurien de muntar un autocar per anar fins a la tribuna del Santiago Bernabéu, perquè és allà “on es fan els negocis”.

Detenció de l’exgerent D’altra banda, la titular del jutjat d'instrucció número 1 de Tortosa va decretar la llibertat provisional sense fiança per a l'exgerent de la Cooperativa de l'Aldea, Daniel Ferré, detingut per les suposades

L’exgerent queda en llibertat sense fiança, després de ser detingut pels Mossos

L’exgerent de la cooperativa, en una imatge d’arxiu. / Foto: ACN

factures unflades a proveïdors de l'entitat. La jutgessa, que l'obliga a comparèixer un cop al mes al jutjat, va ampliar fins a sis els delictes que l'imputa. Fins ara, Ferré -que es va negar a declarar davant dels Mossos- estava acusat dels presumptes delictes d'administració deslleial, apropiació indeguda, i falsificació de document mercantil. Ara se li afe-

geixen els delictes societari, alçament de béns, i utilització d'informació privilegiada i emissió de contracte simulat. Les diligències seguiran el seu curs en el mateix jutjat.

Mira el vídeo en aquest enllaç

cop d’ull

18 // Novembre 2014

A

AMPOSTA

SALUT+SOCIAL, TAMBÉ A L’HOSPITAL ELS HISTORIALS clínics de l’Hospital Comarcal d’Amposta s’inclouran en el programa Salut+Social, que des del mes de juliol es va posar en funcionment com a pla pilot a la capital del Montsià. L’intercanvi d’informació dels pacients i dels usuaris dels Serveis Socials és possible gràcies a la implantació de l’aplicatiu informàtic Salut+Social,

creat per establir una comunicació àgil i fluïda a les dependències de l’àrea bàsica de salut d’Amposta i als Serveis Socials de l’Ajuntament. El projecte, sorgit de la iniciativa dels professionals de la salut i dels serveis socials, busca fer un adequat seguiment sanitari i social dels pacients atesos, amb l’objectiu de millorar la seua qualitat de vida. G.M.

SOCIETAT

Sancions de fins a 3.000 euros per als més de 200 pisos buits que hi ha a Amposta L’Ajuntament ja té el protocol que li permetrà multar els bancs que no cedeixin els habitatges per al lloguer social

La recaptació es destinarà a polítiques municipals per atendre les famílies afectades per un desnonament

Aportació de 70.000 euros als centres educatius

Gustau Moreno AMPOSTA L’Ajuntament d’Amposta ja té a punt el procediment que li permetrà sancionar les entitats bancàries que mantinguen pisos buits sense cedir-los per al lloguer social o a la borsa municipal d’habitatges. La regidora de Sanitat, Serveis Socials i Participació Ciutadana, Laia Subirats, va detallar que, a partir de la notificació municipal, els bancs tindran un termini de quinze dies per posar els habitatges en lloguer. I que, en cas que no facin, l’Ajuntament ja podrà tramitar la sanció corresponent. En aquest sentit, la regidora va afirmar que l’objectiu de la mesura és, precisament, destinar la recaptació de les sancions a diverses polítiques socials, i poder atendre millor les famílies que han estat afectades per un desnonament.

Al gener d’enguany, el ple d’Amposta va aprovar per unanimitat sancionar els bancs i grans empreses que tinguen immobles desocupats. Un cop que el protocol s’ha aprovat definitivament,

C. Bonet AMPOSTA

A la ciutat d’Amposta hi ha més de 200 pisos buits que són propietat dels bancs, segons l’Ajuntament. / Foto: M.V.

Amposta té ara aquesta nova eina legal per comunicar als bancs que han de posar els seus pisos buits a lloguer social. En un parell de mesos podrien arribar les primeres sancions, que podran oscil·lar entre els 300 i els 3.000 euros per habitatge.

Mira el vídeo en aquest enllaç

38 pisos ocupats per no desnonats Laia Subirats va concretarque els bancs tenen més 200 pisos buits a la ciutat d’Amposta, i que l’Ajuntament és conscient que ha de donar una resposta a aquesta realitat. A banda, la regidora de Serveis Socials va posar de manifest el problema de l’o-

cupació il·legal de fins a 38 dels pisos buits, però que ara han estat habitats per persones que no havien estat desnonades. Segons Subirats, ara instaran els bancs a cobrar-los un lloguer social i miraran de resoldre els problemes de convivència.

L’àrea de Serveis Socials d'Amposta ha anunciat l’aportació de 70.000 euros als centres educatius de la ciutat d'Amposta, per ajudar les famílies amb dificultats a costejar les despeses dels llibres de text dels seus fills i filles.

Amb aquesta partida, les famílies només hauran de fer front al 25% del cost dels llibres de text. De fet, les escoles públiques de la capital del Montsià compten amb un programa de reutilització de llibres, de manera que els alumnes a partir de tercer curs de primària només han de fer front al 50% de la despesa total dels llibres de text, perquè es reutilitza la gran part. Aquest programa de reutilització es va iniciar l'any 2007 a partir de la iniciativa de la regidoria d'Ensenyament, que durant tres anys consecutius va subvencionar a les escoles els llibres de text per iniciar el programa de reciclatge. Així, a partir de l'any 2015 es tornaran a iniciar les subvencions, per donar continuïtat al programa de reutilització de llibres Segons la regidora de Serveis Socials, Laia Subirats, l’objectiu final d’aquesta mesura és que els infants tinguen un ambient normal dins de l’escola”.

cop d’ull

Novembre 2014 // 19

AMPOSTA JOVENTUT

ECONOMIA

Amposta celebra la III Fira d’Emancipació Juvenil

Èxit de convocatòria al Fòrum Amposta@EMPRESA Unes 300 persones participen en la jornada d’emprenedoria organitzada pel consistori

CINTA BONET AMPOSTA

La fira d’Emancipació Juvenil de l’any passat. / Foto: M.V.

Gustau Moreno AMPOSTA L’auditori municipal d’Amposta serà l’escenari de la III Fira d’Emancipació Juvenil, que tindrà lloc els dies 4 i 5 de novembre, i que organitza l’àrea de Joventut i Polítiques Actives d’Ocupació. La fira està adreçada als joves d’entre 16 i 29 anys, que busquen feina o que bé no saben com emprendre el seu projecte de vida, perquè hi busquin solucions i siguen més atractius per a les emprees. Així, a la

La fira està adreçada als joves d’entre 16 i 29 anys III Fira d’Emancipació Juvenil d’Amposta podran trobar els diversos agents municipals al servei de la joventut; l’oferta formativa de les Terres de l’Ebre; diversos tallers formatius per saber preparar-se abans d’una entrevista de feina, i informació i inscripcions a la Garantia Juvenil, que dóna suport i ajuts a les empreses per a la contractació de joves que compleixin els requisits del programa de la Generalitat. Es tracta d’una iniciativa de la Unió Europea per reduir l’atur juvenil, i que ha fet que el govern català haja posat en marxa un conjunt d’actuacions i mesures enfocades a l’estímul de la contractació de joves vulnerables. De la mateixa manera, els visitants de la fira també podran conèixer de primera mà com funciona la borsa de treball jove.

Prop de 300 persones van participar el 16 d’octubre en el Fòrum Ampost@EMPRESA. Un esdeveniment organitzat per l’Ajuntament d’Amposta, i en què una selecció d'emprenedors i emprenedores van explicar al públic assistent, amb tot detall, els seus projectes professionals i empresarials. L'edició d'enguany, entre d’altres, va tenir com a convidat a Jaume Cugat, qui va explicar el seu projecte Rockinshoe, en què desenvolupa i crea vídeos animats de divulgació i comunicació científica. També hi va participar Albert Buscató, director d’Albus Golf i del projecte Ecobioball, unes pilotes de golf ecobiològiques que amb el contacte amb l'aigua

Jaume Cugat i Albert Buscató detallen els seus projectes d’èxit, Rockinshoe i Ecobioball

es biodegraden en 48 hores, i que porten a dins menjar per a peixos que ja es ven a més de 40 països al món. “Jo vaig començar la meua empresa el 2007, quan començava la crisi.

Tot moment és bo per fer realitat els teus projectes, i quan no ha hagi crisi també serà un bon moment. No hem de tenir por”, va dir Buscató. “És una barreja de necessitat i de creure en el projecte”, va afegir-hi Cugat. Així, tots dos van destacar la importància de creure en què els projectes poden funcionar. El regidor d’Empresa, Indústria i Fires, Josep Manel Ferré, va destacar l’èxit de la convocatòria d’Amposta@EMPRESA. Mira el vídeo en aquest enllaç

Una imatge del web del projecte Rockinshoe. / Foto: ROCKINSHOE.COM

cop d’ull

20 // Novembre 2014

M

MONTSIÀ

ALCANAR, INDEPENDÈNCIA I ACS LA NIT del 16 al 17 d’octubre es va fer

eterna, a l’Ajuntament d’Alcanar. La Guàrdia Civil estava escorcollant el consistori des del migdia, i ningú sabia quan quedarien en llibertat l’alcalde i el regidor d’Urbanisme. Més d’un centenar de persones s’havien concentrat a la plaça de l’Ajuntament, com a mostra de suport cap a l’equip de govern d’Al-

canar. Es van sentir crits a favor de la independència i també contra Florentino Pérez, perquè just aquell dia el PP ratificava al Congrés la indemnització milionària a ACS pel nyap del projecte Castor, molt combatut des del consistori. Quan, de matinada, l’alcalde i el regidor van quedar en llibertat, es van veure escenes de molta emoció. G.M.

TRIBUNALS

ALCANAR

Assetjament judicial contra l’alcalde i el regidor d’Urbanisme d’Alcanar

Convergència es devincula de la denúncia d’un militant

La jutgessa imputa Alfons Montserrat i Manel Martí per delictes contra l’administració

Gustau Moreno ALCANAR La titular del jutjat d'instrucció número 4 d'Amposta va imputar l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, i el regidor d'Urbanisme, Manel Martí, tots dos d’ERC, per delictes contra l'administració pública. La jutgessa els va citar a declarar, en qualitat d'imputats, just una setmana després de l’operació ‘Carraus’. El 16 d’octubre, una trentena d’agents de la Guàrdia Civil van escorcollar l'Ajuntament durant catorze hores, un període de temps durant el qual van detenir "preventivament" el mateix alcalde i el regidor d'Urbanisme. El mateix Montserrat va confirnar que, a més del regidor d’Urbanisme, també s’havia citat a declarar (finalment, com a testimonis) una exregidora i sis tècnics.

L'escorcoll a l'Ajuntament i a tres empreses d'Alcanar es va fer en el marc d'una investigació per delictes contra l'administració pública. L'operació de la Guàrdia Civil, sota la tutela

judicial i de fiscalia, investigava la possible manipulació de concursos públics entre 2008 i 2013.

De fet, la Guàrdia Civil ja s'havia personat a l'Ajuntament canareu ara fa un any, el 20 de novembre de 2013, per requerir informació sobre obres i altres operacions municipals durant aquest període, sense que aleshores en derivés cap detenció ni cap imputació judicial. Així, l’alcalde va assenyalar que s’estava citant a declarar polítics i tècnics relacionats amb les meses de contractació. Montserrat es va mostrar tranquil i va dir que el darrer any s’havia fet “pesat”. Per tant, va assumir la imputació amb normalitat.

El cas va obrir-se arran la denúncia d'un militant de CiU d'Alcanar, Andreu Queralt, que va portar als jutjats la gran part de les obres i serveis del govern municipal d'ERC. El dia després de l'escorcoll, Montserrat va denunciar l'actuació "totalment desproporcionada" i la "voluntat d'acarnissament" de la Guàrdia Civil cap al govern municipal d'Alcanar. L’alcalde va assegurar, en aquest sentit,

La Guàrdia Civil havia escorcollat el consistori durant 15 hores, el passat 16 d’octubre

L’alcalde d’Alcanar i el regidor d’Urbanisme, el dia que es va conèixer la seua imputació. / FOTO: ACN.

que l'escorcoll responia a causes més enllà de la "lògica jurídica". Segons va detallar, en l'escorcoll la Guàrdia Civil va recollir informació de 23 expedients de licitacions, concursos públics i adjudicacions d'obres o serveis fins aquest 2014. Alguns dels documents requerits ampliaven els que ja es van sol·licitar en la visita policial del 20 de novembre de 2013, però la

majoria feien referència a projectes nous. Es tractava, bàsicament, d'obres i projectes que havien executat petits empresaris de la construcció de la mateixa població d’Alcanar.

Mira el vídeo en aquest enllaç

Després de l’escorcoll de l’Ajuntament durant gairebé 15 hores, el grup de CiU a l’Ajuntament d’Alcanar va voler desvincular-se de la denúncia que havia originat la investigació de la Guàrdia Civil. De fet, va atribuir la denúncia a la iniciativa d’un dels seus militants, Andreu Queralt, “com ho podria fer qualsevol ciutadà”. En aquest sentit, CiU va lamentar que novament el govern municipal d’ERC seguisca apuntant al seu grup com a responsable de la denúncia que va desencadenar la intervenció judicial.

I és que, fa un any, l’alcalde d’Alcanar ja va advertir que

El grup de l’oposició acusa el govern d’ERC de confondre la ciutadania la investigació obeïa a una maniobra de desprestigi de l’oposició. Així, CiU considera que la informació que es dóna des del govern d’ERC pot arribar a confondre la ciutadania, tot dificultant el ple coneixemnet de la realitat de la situació. A més, van retraure que les afirmacions d’alguns regidors del govern “només fan que desviar l’atenció de la situació i inciten a la crispació”. Al mateix temps, també creuen que la judicialització de la política local “no afavoreix ni els esforços de gestió ni la convivència, ni abans ni ara”. De la mateixa manera, des del grup liderat per Ivan Romeu confien en què l’actuació judicial siga “ràpida i clara”, pel bé de la Justícia, de l’Ajuntament i del conjunt de ciutadans i ciutadanes del poble”. C.B.

cop d’ull

Novembre 2014 // 21

MONTSIÀ ECONOMIA

MEDI AMBIENT

Cemex vol produir més d’un milió de tones de ciment

Arriba el projecte Medusa

L'empresa Cemex preveu produir més d'un milió de tones de ciment a la seua planta d'Alcanar i té la intenció d'obrir nous mercats als Estats Units. Així ho van assegurar el passat 6 d’octubre els responsables internacionals de la companyia al conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, en el transcurs d'una reunió de treball a Mèxic. La trobada va servir per reafirmar el compromís de Cemex amb la consolidació de la planta d'Alcanar, com a primer productor exportador de ciment de l'Estat.

Precisament, la Generalitat acaba d’enllestir el dragatge del canal d'entrada del port canareu per permetre l'arri-

Cemex estudia l’eficiència de pavimentar les carreteres catalanes amb formigó bada de vaixells de gran tonatge, a canvi que l'empresa hi mantingui l'activitat durant els propers deu anys.

Durant la reunió es va avaluar el funcionament de l'acord a què van arribar Ports de la Generalitat i Cemex a començaments d'any. Els treballs de dragatge, amb una inversió de 4,5 milions d'euros, ja van finalitzar abans de l'estiu, i aquest mes de setembre el port d'Alcanar va rebre el primer vaixell de 40.000 tones, quan abans de l'obra la capacitat màxima del port era de vaixells de 25.000 tones.

El 87% de la producció de la planta de Cemex a Alcanar es dedica en aquests moments a l'exportació, principalment amb països del nord d'Àfrica, Regne Unit i el Brasil. D’altra banda, els responsables de Cemex van presentar dos estudis sobre l’eficiència del formigó com a material per pavimentar carreteres, redactats Massachusetts Institute of Technology (MIT) i la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM). Aquests estudis revelen els beneficis a llarg termini d'utilitzar formigó en substitució de l’asfalt en alguns trams de la xarxa viària catalana. C.B.

Repsol promou una prospecció petroliera en més de 81.000 hectàrees davant del Delta

Gustau Moreno SANT CARLES DE LA RÀPITA El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ha conclòs la tramitació ambiental del projecte Medusa. La companyia petroliera Repsol lidera aquest projecte d'exploració d'hidrocarburs davant de les costes de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Es tracta d'una prospecció de 81.487 hectàrees de mar a la vora de la plataforma Casablanca. En aquest sentit, el mateix ministeri ha indicat que el procediment d'avaluació ambiental garanteix la "màxima protecció ambiental".

Al març passat, la Direcció General de Política Energètica i Mines del Ministeri d'Indústria ja va publicar la resolució de la sol·licitud del permís d'investigació del projecte 'Medusa'. La companyia, que va demanar l'autorització a l'Estat fa dos anys, preveu realitzar proves de sísmica 3D en aquest espai per aprofundir el seu coneixement del subsòl marí. El pro-

jecte busca identificar a través d'ones sonores els fons de les reserves d'hidrocarburs al subsòl marí que hi ha a l'entorn de la plataforma petrolífera. La declaració ambiental inclou diverses condicions, com la separació de vint quilòmetres a l'entorn del límit de la banda marina del Lloc d'Importància Comunitària (LIC) del Delta de l'Ebre. A més, es limita els mesos en què es poden desenvolupar les actuacions previstes, per evitar els impactes sobre les espècies més sensibles de la zona.

Indústria, també favorable Després de la declaració, ara cal l'autorització del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme per tirar endavant el projecte.

Precisament, el ministre d’Indústria, José Manuel Soria va aprofitar una visita al polígon químic de Tarragona per defensar les prospeccions petrolieres que es projecten al Delta i a les illes Canàries. Soria va afirmar que els preus de l’electricitat van baixar un 3,7% l’any 2013, i

El ministre Soria adverteix que la plataforma Casablanca es troba a la recta final que s’espera que el 2014 aquesta baixada siga superior.

Però el ministre va advertir que Espanya depèn en excés de les importacions de petroli i gas, amb un cost de 100 milions d’euros diaris. Segons Soria, això justifica els actuals projectes de prospeccions petrolieres que hi ha a les Canàries i davant de la costa del Delta. “El més important és que Espanya, dins de les seves aigües territorials, hi trobi petroli”, va dir. De la mateixa manera, Soria també va recordar que la plataforma Casablanca es troba a la recta final de la seua producció.“Si la sol·licitud dels sondejos compleix tots els requisits ambientals, tirarà endavant: d’altra banda depèn de l’operador valorar si és rentable o no”, va concloure el ministre.

Queixa ecologista Per la seua banda, Ecologistes en Acció va denunciar “buits importants” en la declaració d’impacte ambiental favorable a les prospeccions de Repsol davant del Delta. De fet, va la-

mentar la falta de justificació de la necessitat de recerca de nous camps petrolífers, en considerar que no solucionarà la problemàtica i la singularitat energètica espanyola. L’entitat ecologista va recordar que el projecte afecta dos espais protegits, el Parc Natural del Delta de l’Ebre i el Parc Natural de les Illes Columbretes, tots dos inclosos en la Xarxa Natura 2000. A més, tot i tractar-se d’activitats diferents, Ecologistes en Acció va voler remarcar els episodis sísmics causats per la plataforma Castor, i va alertar que podrien produir-se nous terratrèmols.

D’altra banda, Ecologistes en Acció també criticar l’informe favorable a una empresa, Repsol, que compta amb un llarg històrial d’abocaments i delictes ambientals a Tarragona, i que ha causat “greus danys en l’activitat pesquera, turística i l’ecosistema marí”. De fet, l’organització ecologista va advertir que l’activitat podria ser especialment nociva per als cetacis i tortugues marines.

cop d’ull

22 // Novembre 2014

T

TERRA ALTA

i MATARRANYA

RUTA PER CINC PALAUS GANDESANS L’AJUNTAMENT de Gandesa està

enllestint una nova ruta turística pels palaus i cases nobles de la capital de la Terra Alta. L’acció forma part del pla director del nucli històric de Gandesa. Segons l’alcalde, Carles Luz, primer han delimitat quina era la Gandesa dels segles XIII i XIV, i s’han determinat els cinc palaus que formaran part de la ruta. En

aquest sentit, serà important l’acabament de les obres de rehabilitació del palau del Castellà. Però per tancar el cercle, encara cal lligar els els acords amb els propietaris d’alguns edificis privats, com ara Ca l’Inquisidor. La ruta serà un recorregut per la història i l’arquitectura de Gandesa, des de l’època medieval fins al modernisme. G.M.

INFRAESTRUCTURES

BREUS

L’alcalde de Gandesa proposa accessos al polígon com alternativa a la variant

El Mil·lenium 2011 del Celler Xavier Clua, millor vi català

Luz demanarà una reunió amb Foment per trobar una solució al bloqueig de la variant

L’alcalde defensa un accés des de la N-420 per resoldre els col·lapses de trànsit

G.Moreno / C.Bonet GANDESA L’alcalde de Gandesa, Carles Luz, demanarà una reunió amb la secretaria d’Infraestructures del Ministeri de Foment, per mirar de trobar una solució al bloqueig de la variant de la carretera N-420. Luz va manifestar la seua “decepció” pel fet que el pressupost general de l’Estat torna a destinar una minsa partida de 5.000 euros per a la reivindicada variant de l’N-420, la mateixa quantitat que també reserva per a la circumval·lació de Corbera d’Ebre de la mateixa carretera. L’alcalde gandesà va recordar que és el tercer any que les variants de la Terra Alta es queden sense dotació pressupostària per poder iniciar el projecte, tot i que les finques afectades ja van ser expropiades. Per tant, els pagesos no poden ni conrear-les ni fer cap canvi en els terrenys. En aquest sentit, Luz va assenyalar que ara és l’hora de fer la circumval·lació o bé de buscar alternatives per desviar

Imatge del polígon de Gandesa. // FOTO: MANEL CAPELL

el trànsit pesat de l’interior de Gandesa. L’alcalde va proposar que la millor alternativa és que l’Estat faci un accés al polígon des de la carretera N-420. I que després la Generalitat puga construir un enllaç des de C-43, la carretera de Tortosa, fins a la de Bot. Segons Luz, d’aquesta manera es resoldrien els col·lapses de trànsit de Gan-

desa, alhora que el polígon industrial aconseguiria uns accessos que ara no té.

Electricitat al viver D’altra banda, Luz va explicar que l’Ajuntament ja ha resolt els problemes de falta de subministrament elèctric que tenia el nou viver d’empreses de la Terra Alta. L’alcalde va afegir

que s’estan enllestint els treballs i que ja hi ha els primers emprenedors instal·lats.

Mira el vídeo en aquest enllaç

El vi negre Mil·lenium 2011 del Celler Xavier Clua de la DO Terra Alta, a Vilalba dels Arcs, ha guanyat el premi Gran Vinari d'Or, que el distingeix com el millor de Catalunya d'entre les 783 referències, inclosos vermuts, que s'han presentat al concurs procedents de dotze Denominacions d'Origen de Catalunya. A més, el mateix vi també ha guanyat el Vinari d'Or en la categoria Vi negre de Criança i el Vinari d'Or Especial de la DO Terra Alta. A més del Gran Vinari d'Or al millor vi, en les set categories de vins no escumosos, la DO Terra Alta també ha obtingut el Vinari. C.B.

Els municipis eòlics volen regular el pagament a les energètiques L'Associació de Municipis Eòlics demanarà al Govern que reguli per llei les compensacions que reben per acollir parcs eòlics, amb l'objectiu d'establir un marc comú i evitar greuges. La proposta sorgeix dels ajuntaments impulsors de l'entitat: el de Gandesa, la Torre de l'Espanyol, i la Granadella i Tarrés. Els afectats adverteixen que, en funció de l'acord signat entre les empreses i els ajuntaments, la compensació pot oscil·lar entre els 700 i els 3.000 euros per cada megawatt de potència instal·lada. L'alcalde de Gandesa i vicepresident de l'Associació, Carles Luz, ha insistit que volen acabar amb els greuges i amb el "buit legal" existent, i que es reguli per llei per evitar les desigualtats existents. C.B

cop d’ull

Novembre 2014 // 23

TERRA ALTA I MATARRANYA SOCIETAT

Les Camposines recorden els soldats Cinta Bonet LA FATARELLA

Homenatge als soldats morts a la Batalla de l’Ebre. // FOTO: MANEL CAPELL

SUCCESSOS

Preacord entre les famílies i Interior

Bombers del GRAF, davant la zona de foc. // FOTO: ACN

Cinta Bonet HORTA DE SANT JOAN Les famílies dels bombers morts a l'incendi d'Horta de Sant Joan i el departament d'Interior han arribat a un preacord sobre les indemnitzacions que han de percebre per la tragèdia que va tenir lloc al juliol de 2009 amb la mort de cinc Bombers del GRAF Lleida. Així ho va assegurar a l'Agència Catalana de Notícies l'advocat d'algunes de les famílies, Pau Simarro, que va concretar que s'ha pactat la xifra global d'1.061.000 euros a repartir entre els fami-

liars directes de les víctimes i també el bomber supervivent, Josep Pallàs, una xifra molt inferior a la que van plantejar en les converses inicials, que superava els 2 milions d’euros. Simarro va dir que el preacord representa que ''la Generalitat reconeix la seva responsabilitat'' en la tragèdia. En aquet sentit, fonts d'Interior han valorat positivament el preacord unànime a què s'ha arribat amb les famílies dels bombers. Consideren que aquest s'ha assolit després d'una feina “constant” però “discreta”, tot i remarcar que “no es pot restablir el dolor de les famílies”.

La Fatarella va celebrar un nou homenatge en record dels combatents a la Batalla de l'Ebre. El Memorial de les Camposines va ser de nou l’escenari escollit per descobrir una placa amb el nom de 40 soldats que van morir en combat. Amb aquesta ja són més d'una trentena les plaques que omplen aquest espai memorial, amb exactament 1.304 noms inscrits de soldats, una xifra que any rere any s'engrosseix, ja que es van afegint els da-

rrers noms registrats al cens de desapareguts. L’acte va aplegar unes 120 persones de Catalunya, i també d'altres punts de l'Estat, com Cartagena, Màlaga i Navarra. El director general de Relacions Institucionals, Miquel Puig, va remarcar que aquest era un acte “d’unitat i germanor” entre les famílies, en els qual es van posar de manifest els valors de la pau. També l’alcalde de la Fatarella, Jesús Ruana, afirmava que l’acte recordava a la ciutadania la importància de viure en pau i demostrar que és “possible la unitat malgrat l’existència de diferents formes de pensar”.

cop d’ull

24 // Novembre 2014

R

RIBERA D’EBRE

LA UNED, A MÓRA D’EBRE MÓRA D’EBRE ja té una aula de la

Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED). La implantació de l’aula universitària, que depèn del centre associat de la UNED a Tortosa, és possible després d’un acord amb l’Ajuntament morenc. I per iniciar aquesta implementació dels estudis universitaris a la capital de la Ribera d’Ebre, s’ha optat per

oferir el Grau de Ciències Ambientals.

Una bona elecció en un territori que és Reserva de la Biosfera, i en una comarca que lidera la producció d’energia. A més, també s’hi poden cursar els cursos d’accés a la universitat i la UNED Sènior, que són cursos adreçats a majors de 55 anys. L’aula s’ha ubicat al número 80 del carrer Bonaire.

G.M.

i PRIORAT TURISME

ECONOMIA

Acord per impulsar la carretera de Riba-roja a la Granja d’Escarp

La comarca líder en creixement del PIB

Els alcaldes de Riba-roja, Almatret i la Granja d’Escarp consensuen un traçat de 40 milions

Fa 17 anys que el pont sobre el riu Ebre, que forma part del PENTA, acaba en un camí

Gustau Moreno RIBA-ROJA D’EBRE

El pont de Riba-roja d’Ebre. / Foto: AJUNTAMENT DE RIBA-ROJA D’EBRE

Noves perspectives econòmiques La nova carretera entre Ribaroaj d’Ebre, Almatret i la Granja d’Escart suposaria també obrir noves perspectives econòmiques a la zona.

La infraestructura permetria la comunicació del nord de la Ribera d’Ebre amb les terres de Lleida i amb l’AP-2, mentre que els pobles del Segrià

podrien incrementar la permeabilitat amb les comarques amb les comarques de l’Ebre. Les dues opcions de recorregut, amb diferent traçat, es concreten en una carretera convencial, amb dos carrils de circulació, i amb una calçada de set metres i mig de voral per costat.

Els estudis informatiu i d'impacte ambiental de la futura carretera entre Riba-roja d'Ebre, a la Ribera d’Ebre, i Almatret i la Granja d'Escarp, al Segrià, ja han iniciat el seu període d'exposició pública. Aquest nou pas és el resultat del consens assolit per part dels tres municipis a l'hora de decidir el traçat de la carretera. I és que la falta d'un acord en el recorregut era el factor determinant que impedia al Departament de Territori i Sostenibilitat emprendre qualsevol acció per avançar en el projecte. Els estudis presenten dos traçats, el consensuat -de 27,08 quilòmetres i un cost de 40 milions d'euros- i l'alternatiu -de 33,2 quilòmetres i un cost de més de 50 milions d'euros-, que han de donar solució a una demanda històrica.

Aquests són els segons estudis informatiu i ambiental que presenta la Generalitat, fruit d'aquest consens aconseguit entre els tres consistoris després de

nombroses reunions de treball.

De fet, ja fa tres anys que els ajuntaments afectats defensen un traçat acordat davant la Direcció general d'Infraestructures de Mobilitat Terrestre.

Per això, els alcaldes de Riba-roja d'Ebre, Antonio Suárez, d'Almatret, Jesús Quiroga, i de la Granja d'Escarp, Manel Josep Solé Agustí, van mostrar la seua satisfacció per l'impuls que s'està donant al projecte. I és que aquesta és una demanda històrica que es remunta als anys 30 del segle XX. La nova carretera suposarà la solució a la falta de comunicacions viàries que pateixen des de fa temps aquests municipis, i que els situa en un cul de sac.

A més, la carretera forma part del Pla d'Evacuació Nuclear de Tarragona (PENTA). El 1997, de fet, es va inaugurar a Riba-roja d'Ebre un gran pont de formigó per salvar el riu i connectar el poble amb la carretereta, que havia de suposar una sortida al nord en cas d'accident nuclear.

Però 17 anys després la realitat és que el pont continua connectat amb un camí de terra.

La Ribera de l'Ebre va liderar durant el 2013 el rànquing comarcal de creixement de l'economia de Catalunya, amb un augment del producte interior brut (PIB) del 3,42%. En canvi, la comarca que va acumular el decreixement més pronunciat va ser l’Alta Ribagorça, amb un a contracció del 2,89%. El Baix Ebre és la quarta comarca amb una caiguda més important del PIB, de l’1,49%. Aquestes són algunes de les conclusions de 'L'Anuari econòmic comarcal' publicat per CatalunyaCaixa i dirigit per Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Oliver ha fet els seus

Dades positives del darrer anuari econòmic de CatalunyaCaixa càlculs per vegueries i per demarcacions provincials. Per vegueries, les Terres de l'Ebre destaquen com el territori amb millor comportament en termes de PIB, amb un creixement del 0,06%, mentre que la resta de vegueries registren indicadors negatius. Quant a les bones dades de la Ribera d’Ebre i del conjunt de la vegueria, Oliver ha explicat que el factor positiu que suposa el sector energètic per les centrals nuclears a les Terres de l'Ebre ja no és el monocultiu que suposava anys enrere. A més, ha previst que la recuperació del sector serveis, especialment el turístic, farà que les Terres de l'Ebre deixin de dependre de la manera rellevant que depenen actualment. En tot cas, ha dit Oliver, al creixement del PIB s'afegirà el factor addicional del sector serveis. G.M.

cop d’ull

Novembre 2014 // 25

RIBERA D’EBRE I PRIORAT SOCIETAT

ECONOMIA

Bladé confia desbloquejar Els veïns d’Ascó trien la inversió el tanatori en dos mesos L’Ajuntament està pendent d’una resolució judicial que puga determinar si el nou equipament funerari pot prestar els serveis

Cinta Bonet MÓRA LA NOVA L’alcalde de Móra la Nova, Ferran Bladé, va explicar que el nou tanatori municipal, amb les obres acabades des de fa mesos, encara no ha entrat en funcionament perquè l’Ajuntament està pendent d’una resolució judicial. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Bladé va explicar que l’empresa que va recórrer l’adjudicació a Funerària Mena va presentar una altra demanda per forçar la suspensió cautelar de la llicència d’activitat. El passat mes de febrer, la junta de govern

local va haver de tornar a convocar la mesa de contractació, perquè la funerària Priorat-Ribera-Terra Alta pogués presentar la seua oferta econòmica una altra vegada.

Però l’Ajuntament va tornar a adjudicar la gestió del tanatori a la Funerària Mena. Segons l’alcalde, en un parell de mesos el jutge hauria de resoldre aquesta situació, perquè abans de final d’any es puga determinar si el tanatori de Móra la Nova pot començar a prestar els seus serveis.

En la mateixa entrevista, Bladé va celebrar que el futur institut-escola de Móra la Nova continue entre les inversions prioritàries d’Ensen-

yament, tot i la mala situació de les finances de la Generalitat. D’altra banda, l’alcalde va demanar el suport de les administracions superiors per tirar endavant el projecte del tren turístic que ha d’unir la Costa Daurada amb Móra la Nova i l’Aragó.

Mira el video en aquest enllaç

de 500.000 euros Cinta Bonet ASCÓ

L'Ajuntament d'Ascó ha engegat la quarta edició dels pressupostos participatius. Tots els asconencs majors de 16 anys podran decidir novament a què es destinen 500.000 euros d'inversions municipals de l'any 2015. Els veïns seran cridats a les urnes els propers dies 29 i 30 de novembre, coincidint amb la Fira de Nadal, i també els dies 1 i 2 de desembre, a l'Ajuntament en horari d'oficina, per prioritzar les propostes que els propis veïns també s'han encarregat d'elaborar, enguany amb la novetat que les podien fer des de

casa i a qualsevol hora del dia omplint un formulari online. Els pressupostos participatius van iniciar-se a Ascó l'any 2011 amb una quantitat fixada en 200.000.

Un any després, va repetir-se la iniciativa amb 400.000 euros i l'any passat el consistori va decidir fixar la xifra en 500.00, que enguany es mantindrà. En l’edició anterior, la proposta més votada, amb 122 vots d’un total de 377, va ser "Construir un alberg per tal de promocionar el turisme". Actualment, el consell d'administració de l'EPEL Ascó Serveis ja ha donat llum verd al projecte constructiu, i està en fase de licitació, juntament amb les noves piscines.

cop d’ull

26 // Novembre 2014

B

BAIX MAESTRAT i ELS PORTS

EL CONGRÉS RATIFICA LA COMPENSACIÓ PEL CASTOR EL CONGRÉS dels Diputats va con-

validar, amb els únics vots del Partit Popular i del partit navarrès UPN, i amb l’abstenció del Foro Astúries (FAC), el reial decret que aprova la hibernació del projecte Castor i una compensació de 1.350 milions d’euros per a la promotora Escal UGS, participada majoritàriament per la constructora ACS. La

resta dels grups de la cambra van rebutjar la ratificació del reial decret aprovat pel Consell de Ministres, i que fixa una indemnització milionària que Enagás assumirà en un primer moment, però que des del 2016 i durant 30 anys anirà repercutint en la tarifa del gas que paguen els consumidors.

Dies després, en el marc d’una visita al

polígon petroquímic de Tarragona, el ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, va donar per satisfactòria aquesta sortida perquè, segons va dir, suposarà un "52% menys de pagament" per al sistema gasista respecte el cost que hauria tingut el projecte Castor en funcionament: de 210 a 100 milions d'euros anuals. C.B.

INDÚSTRIA

Indemnització pels afectats El Síndic de Greuges, Rafel Ribó, demana la creació d’un fons públic per indemnitzar els afectats pel projecte Castor C. Bonet / G. Moreno VINARÒS / ALCANAR El Síndic de Greuges, Rafel Ribó, ha demanat als partits polítics i al govern espanyol que promoguin la creació d'un fons públic que permeti indemnitzar els afectats pel projecte Castor, tant per danys materials com morals. Ribó es va reunir aquest passat mes d’octubre a Alcanar amb representants de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, ajuntaments i veïns afectats per vehicular les seves reivindicacions després del decret del govern espanyol que preveu indemnitzar la concessionària del projecte Escal UGS amb 1.350 milions d'euros a càrrec dels consumidors de gas.

Segons va indicar, aquest fons públic s'articularia com a "supòsit especial" en casos similars en els quals tenen lloc episodis que han produït danys com els del Castor. L'objectiu seria prioritzar el pagament d'aquestes indemnitzacions a totes aquelles persones "que puguin demostrar que una activitat no natural els va afectar i ho puguin quantificar".

Esmena al decret llei Aquesta és una de les esmenes que Ribó va traslladar als diferents grups polítics al Congrés perquè la plantegessin al govern espanyol el passat 16 d’octubre amb motiu de la convalidació del decret llei que va aprovar la indemnització per a la companyia controlada pel grup ACS de Florentino Pérez.

Al costat de les indemnitzacions va situar també la necessitat d'evitar "cap pagament" fins que Enagás hagi conclòs els seus informes sobre el Castor, que s'encarregui un estudi

Aquestes compensacions haurien de cobrir tant els danys materials com morals causats pels terratrèmols

tècnic independent que determini abans de sis mesos si és viable la hibernació i que el cost del desmantellament no reverteixi tampoc en els consumidors.

La Plataforma fa autocrítica Afirmen que es van equivocar en demanar calma en lloc d’animar a denunciar els fets Per la seva part, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia va lliurar a Ribó més de cent queixes de rebuig al projecte i la necessitat d'exigir responsabilitats a les administracions que el van aprovar. Aquestes queixes s'afegeixen a les més de 500 que ja va rebre el mes de setembre. La Plataforma va agrair la tasca i el suport del Síndic, tot recordant la importància d'exigir el desmantellament total de la planta per evitar possibles temptacions futures de reobrir-la.

D’altra banda, el portaveu Evelio Monfort, va fer autocrítica davant del fet que l'entitat, amb ànim de "generar tranquil·litat" quan es van produir els terratrèmols, es van "equivocar" demanant calma als afectats en comptes d’animarlos a denunciar els fets.

El moviment social també tornarà a denunciar que el Castor pot vulnerar la normativa de mercat intern, competència i posició dominant lesionant els drets dels consumidors.

Mira el vídeo en aquest enllaç

El Síndic de Greuges, Rafel Ribó, durant la reunió amb la PDTS. // FOTO: ACN

Alfons Montserrat i Joan Martin Masdéu volen obligar a Escal UGS a desmantellar el Castor L’alcalde d’Alcanar va advertir que Escal UGS hauria de fer-se càrrec del tancament i desmantellament del projecte Castor. El republicà Alfons Montserrat va afirmar que caldrà estar atents per saber què significa que el projecte Castor entra en “hibernació” tot insistint en la necessitat de desmantellar el Castor, per qüestions de seguretat però també perquè costejar el seu manteniment seria excessivament car. A més, Montserrat va remarcar que el desmantellament hauria d’anar a càrrec de l’empresa. També va afirmar que Alcanar i altres ajuntaments es reuniran per plante-

jar possibles accions per evitar la compensació de 1.350 milions d’euros a Escal UGS. Una indemnitzció que l’alcalde de

Els ajuntaments planetgen accions conjuntes Volen evitar la compensació de 1.350 MEUR Sant Carles de la Ràpita, Joan Martín Masdéu, ha rebutjat tot afirmant que és “inaccepta-

ble” que es vulga compensar una empresa que ha fet les coses malament. En la mateixa línia que Montserrat, Masdéu ha remarcat que el tancament i el desmantellament del Castor hauria de ser assumit per Escal UGS. Masdéu ha valorat que l’empresa va cometre una “negligència greu” quan no va realitzar els informes sismològics previs. En aquest sentit, l’alcalde rapitenc ha assenyalat que com a ajuntament faran costat a les accions que puga decidir la Generalitat per impugnar l’acord del Consell de Ministres. Una acció que el govern ja ha encarregat als serveis jurídics.

cop d’ull

Novembre 2014 // 27

cop d’ull

28 // Novembre 2014

C

C U LT U R A

VIOLÈNCIA DE GÈNERE I CINEMA EL FENOMEN de la violència contra les dones des d’un punt de vista cinematogràfic i amb segell d’autor. Aquesta és la nova proposta de Lo Pati–Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, que dins del cicle Cinema al Pati ha programat per als dies 21 i 22 de novembre tres pel·lícules, dos de ficció i un documental, que aborden diversos casos de violència contra les dones arreu del món i també a Cata-

lunya. Així, està prevista la projecció de la pel·lícula catalana ‘La Por’ (2013), dirigida per Jordi Cadena qui estarà present durant el passi a Lo Pati i vindrà acompanyat per la també directora catalana Judith Colell, amb qui el 2011 va co-dirigir ‘Elisa K’. Tots dos participaran en el debat posterior a la projecció.

També es projectarà ‘El Cairo 678’ i el documental ‘Pink Saris’. C.B.

Àpat Kaníbal i la dona 1 EXPOSICIÓ

LLIRI ENTRE CARDS Núria de Santiago

Mariaelena Roqué exposa un univers escènic trencador al voltant de la dona a Amposta

La mostra tracta la figura de la dona en un món tradicionalment dominat pels homes

PERIODISTA

Gentilicis que no importen EL SENTIMENT de pertanyença és inherent a l’ésser humà, segurament per un instint de supervivència ancestral que ens ensenya que en grup podem, avancem i aconseguim objectius amb més facilitat.

A LES Terres de l’Ebre tenim per a tot allò que es refereix a nosaltres el gentilici ebrenc i ebrenca; potser és agosarat dir que és un terme relativament nou, creat per nosaltres mateixos, els que vivim en aquestes quatre comarques, per referirnos al nostre fet diferencial. És una forma de pertanyença antiga amb terminologia nova.

[ ] Mariaelena Roqué i diferents espais de l’exposició Àpat Kaníbal a Amposta. // FOTO: ACN

Cinta Bonet AMPOSTA Fins el proper 15 de novembre, Lo Pati-Centre d’Art de les Terres de l’Ebre acull l’expo-instal·lació l’Àpat Kaníbal de l’artista i escenògrafa catalano-veneçolana Mariaelena Roqué, que ha estat durant anys la responsable del vestuari i escenografia del músic i compositor Carles Santos. L’ex-

posició inclou algunes d’aquestes peces creades durant els últims 40 anys però els dóna nova vida, com per exemple els espectaculars vestits d’inquisidors que es van fer servir a ‘L’adéu a Lucrècia Borja o els d’Asdrúbila’. També introdueix referències a la deessa pagana veneçolana Maria Lionza i crea una nova icona, la Cranka, recuperant en part el vestuari que va idear per a les Quinquennals d’Alcanar del 2009. Roqué

estructura l’expo-instal·lació en tres grans espais que són alhora tres grans instal·lacions que inclouen fotografies artístiques i projeccions audiovisuals. Totes giren al voltant de la figura de la dona i la seua situació en un món tradicionalment controlat i dominat pels homes. En un altre dels espais hi té instal·lat el cargol de fibra de vidre que va crear per a l’òpera ‘Sama-Samaruck-SuckSuck’ estrenada a París, envoltat

de canyes en un intent de representar el paisatge del Delta i on també hi apareixen peces de roba interior i sabates de taló. Una instal·lació amb la qual pretén fer un paral·lelisme entre les putes de la carretera i el cargol poma.

Mira el vídeo en aquest enllaç

TENINT EN COMPTE que la denominació de les comarques del Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre com a Terres de l’Ebre la va establir Sebastià Juan Arbó, que va titular així una de les seves novel·les més cèlebres, és de lògica inferir les arrels profundament literàries del gentilici.

D’aquí que allà on potser se sent més còmode l’adjectiu és associat a la literatura. Literatura ebrenca, escriptors ebrencs i lletres ebrenques que celebrem com a conjunt perquè ve a satisfer aquell originari sentiment de pertanyença. Tot i amb això, cal estar alerta i no deixar que es cregui que la literatura ebrenca és de factura amb denominació d’origen per a consum intern.

LA LITERATURA, com tot art, aspira a ser universal, i en aquest cas, el gentilici no aixeca fronteres, el gentilici ha de ser porós, ha d’estar ple d’esquerdes per on entrin els vents de més enllà i per on s’escolin les nostres paraules, la nostra pertanyença, allò que ens fa diferents, però que també ens iguala amb la resta del món.

cop d’ull

Novembre 2014 // 29

CULTURA PINZELLADES DE TORTOSA

La construcció d’una resistència heroica: El setge de Tortosa de 1810 David Jiménez. TÈCNIC DE TURISME VESSAMENTS DE SANG, sortides suïcides, actes heroics, guerra de guerrilles, audàcia sense precedents… Tot plegat podria definir qualsevol batalla en qualsevol guerra dins de la història humana. No obstant, estem parlant d’uns fets que seran d’una importància vital en el futur de la Catalunya de principis del segle XIX. LA INVASIÓ NAPOLEÒNICA de Catalunya era un fet; els exèrcits francesos avançaven des del nord i pel sud del país; i ara l’exèrcit imperial francès tenia els ulls posats en la capital de l’Ebre. El mateix Napoleó considerava Tortosa com una plaça estratègia vital, així que va ordenar al general Louis Gabriel Suchet el setge i conquesta de la ciutadella tortosina.

En saber-se l’avenç del III Exèrcit francès, el governador de la plaça, el Comte d’Alacha, ordena el re-

forçament de les muralles i la preparació de la defensa. El 4 de juliol de 1810 es produeixen els primers intercanvis de foc i els primers enfrontaments.

Mentrestant, dins la ciutat es preparen assalts sorpresa per agafar desprevingut l’enemic. Així, en la primera escomesa que surt de la fortificació del Cap de Pont veiem un tortosí jove, valent, que travessa el riu amb l’exèrcit ciutadà de voluntaris a trobar l’enemic; té només 14 anys i el seu nom es Agustí Francesc Arandi; ell tot sol, mata l’oficial francès al comandament.

DAVANT LA DERROTA, els francesos ara els preocuparà isolar la fortificació del Cap de Pont, per la qual cosa intentaran de totes les maneres possibles cremar el pont de barques; els intents seran fútils davant l’aferrissada defensa del baluard tortosí. La

mort dels generals Laval i Paris en la batalla fan reconsiderar l’estratègia de batalla de l’enemic: comencen a cavar trinxeres i edificar espitlleres per a instal·lació de bateries davant del Cap de Pont. La resposta tortosina no es fa esperar: bombardegen les posicions franceses des del Cap de Pont, el castell de la Suda, el Temple i Sant Jaume.

LA RESISTÈNCIA TORTOSINA, PERÒ, no es perllongà gaire: Els intensos combats s’estenen fins les nits del 28 al 31 de desembre de 1810. Durant aquestes dates, els francesos aconsegueixen obrir diferents bretxes a les muralles i serà l’1 de gener de 1811 quan l’enemic entri a la ciutat i aquesta signi al dia següent la capitulació davant Suchet. S’iniciarà, doncs, l’ocupació francesa de Tortosa fins al 18 de maig de 1814.

LITERATURA

El noi del costat del padrí, nous contes de Tibau Gustau Moreno TORTOSA L’escriptor Jesús Tibau acaba de publicar un nou recull de relats, titulat ‘El noi del costat del padrí’. El llibre, que ha editat Cossetània, aplega un total de 33 contes i 7 nanoncontes, amb personatges senzills i anònims, invisibles per a la majoria de la gent, però amb grans dosis d’humanitat i de tendresa. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Tibau va explicar que cada vegada se sent més còmode amb el gènere breu, tot i que ja té enllestida la novel·la que fa temps que els seus lectors i seguidors li reclamen.

Alguns dels personatges i motius del recull ‘El noi del costat del padrí’ són l’últim pagès que va en carro a Cornudella de Montsant; una campiona de natació sincronitzada que va per lliure; un bo-

BREUS

Vincles entre autors i patrimoni L’Institut Ramon Muntaner (IRMU) està treballant en el projecte “Patrimoni oblidat, memòria literària”. El projecte busca recuperar elements oblidats del patrimoni històric i vincular-los als escriptors locals, amb l’objectiu final de poder fer una exposició itinerant. G.M.

xejador de Vall-de-roures que enyora l’aigua del Matarranya, o una guia turística de Tortosa amb poca memòria però molta inventiva. En concret, el relat que dóna nom al recull és sobre un personatge que apareix en una antiga foto familiar, però que ningú reconeix.

La presentació d’’El noi del costat del padrí’ es farà el proper 7 de novembre a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. Per l’endemà, 8 de novembre, també hi ha prevista una signatura d’exemplars a la llibreria Serret de Vall-deroures.

Mira el vídeo en aquest enllaç

Tibau, un escriptor especialista en relats breus Natural de Cornudella de Montsant i tortosí d’adopció, Jesús M. Tibau és especialista en relats breus, i no cedeix en el seu intent de viure del “cuento”, com ara els que es troben als reculls ‘El vertigen del trapezista’, ‘Una sortida digna’ o ‘I un cop de vent els despentina’. Entre altres, ha obtingut el premi Marian Vayreda de Narrativa i el Premi Blocs Catalunya pel seu blog “Tens un racó dalt del món”, que també dóna nom al programa de televisió que presenta a Canal 21 Ebre. El 2013 va rebre el premi Mèrit de les Lletres Ebrenques a Amposta.

cop d’ull

30 // Novembre 2014

A

AGENDA

US RECOMANEM XVIII FIRA DE L’OLI NOVELL, DELS CÍTRICS I DEL COMERÇ DE SANTA BÀRBARA. Del 21 al 23 de novembre de 2014 La Fira de l’Oli Novell, dels Cítrics i del Comerç de Santa Bàrbara recupera antigues activitats vinculades amb el cultiu de l’olivera (preparar el terreny per la plega, tècniques de plega), sense deixar de banda els apartats lúdics i comercials característics d’una fira activa i amb vitalitat econòmica. S’ha consolidat com la Fira especialitzada del món de l’oli més important de les Terres

de l’Ebre. És una fira gastronòmica però també és una fira multisectorial i de serveis. Juntament amb la Fira, arriben a Santa Bàrbara les Jornades Gastronòmiques que permeten degustar els productes i plats típics de població als diferents restaurants.

Teatre

Jornades

La Ràpita

Alcanar

Solterons

XXI Jornades Gastronòmiques dels Cítrics L’objectiu d’aquestes jornades és promocionar aquest producte local de qualitat que es produeix a les terres d’Alcanar i que els restauradors canareus i casens combinen a la perfecció, de mil i una manera, en l’elaboració dels seus plats barrejant gustos i sabors entre dolços i amargants així com textures i colors en la seva presentació.

Del 21 de novembre al 14 de desembre.

Centre Cultural Lo Maset Diumenge 9 de novembre a les 19.00h.

Tortosa

Espectacles Tortosa

'El llac dels cignes' amb el Ballet de Moscou Teatre Auditori Felip Pedrell Diumenge, 23 de novembre a les 19.00h.

Lo tuyo y lo mio, musical Teatre Auditori Felip Pedrell Divendres 14 de novembre a les 22.00h.

La Ràpita

Diario de un Cuarentón

Música La Ràpita

SurtDeJazz, cicle de concerts de jazz amb actuacions en directe de formacions jazzístiques tots els divendres nit del mes de novembre.

THREEEJAY

7 de novembre: Threejay 14 de novembre: Anthus 21 de novembre: Jassera 28 de novembre: Jordi Pallarés Trio

Activitats

Centre Cultural Lo Maset Diumenge 16 de novembre a les 19.00h.

Tortosa

Viatge a l’illa del tresor Teatre Auditori Felip Pedrell Diumenge 16 de novembre a les 12.00h.

Espectacle familiar 'Viatge a l'illa del tresor', de la Companyia Encara Farem Salat.

Exposicions La Sénia

Melodies del Silenci Fins al 22 de novembre, a la Casa de la Cultura.

Tortosa

Visita al llegat de Federico Mayor Zaragoza Dimarts, 4 de novembre, de 16 a 18h a la Cambra de Comerç.

Cicle musical

Amposta

Curs de Conta Contes Escola de Teatre i Circ Fins el 27 de novembre.

Tortosa

Xerrada 'Reinventant la relació metge-pacient' Campus Terres de l’Ebre Dijous, 6 de novembre.

El Perelló

5s Premis de Cultura del Perelló

Premi de pintura Amadeu Pallarès Lleó (pintura temàtica oberta) Premi de fotografia Josep Diloli (fotografia temàtica oberta) Premi de fotogradia Antonio Gonzalvo (fotografia temàtica local) Fins l’11 de novembre de 2014 a l’Ajuntament del Perelló.

Tortosa

Xerrada 'Controvèrsies en vacunes' Dijous 4 de desembre, a les 18h al Campus Terres de l’Ebre.

Amposta

20è Cicle de Música Ciutat d’Amposta 20a edició del Cicle de Música Ciutat d'Amposta, organitzat per la Societat Musical La Unió Filharmònica, totes elles molt interessants.

Dissabte 8 de novembre | 22h: Planet Groove, una nit de funky/groove com a tribut a un dels saxofonistes més grans del jazz i funk, Maceo Parker. *Preu: 5€ (anticipada i socis) | 6€ (taquilla i no socis) - Dissabte 15 de novembre | 22h: Ensemble Topogràfic, un espectacle de moviment i so on la música provoca dansa, la dansa provoca música i la tecnologia converteix el moviment en un instrument. *Preu: 5€ (anticipada i socis) | 6€ (taquilla i no socis)

cop d’ull

P

Novembre 2014 // 31

ESCOLA PUIG CAVALLER: les noves tecnologies L’ESCOLA PUIG CAVALLER és el centre educatiu de Gandesa. El municipi compta amb aquesta escola des de l’any 1971, tot i que anteriorment estava situada a les emblemàtiques ‘Escoles velles’. L’escola Puig Cavaller és un dels centres amb un equipament més renovat, ja que l’any 2009 es va dur a terme l’amplicació i remodelació de les dife-

rents aules, com la biblioteca o el menjador escolar. Actualment el centre compta amb prop de 280 alumnes, des de P3 fins a 6è de primària. Al programa ‘Petits Artistes’ hem parlat amb alguns dels seus alumnes sobre les noves tecnologies i el seu ús.

PETITS ARTISTES Alba Artigas “Jo utilitzo l’ordinador per buscar informació i jugar a jocs. Uso el correu electrònic de l’escola Puig Cavaller per fer activitats i treballs de classe. ”

Irene Bes “Les tecnologies serveixen per comunicar-nos entre les persones. La tecnologia que més m’agrada és l’ordinador. ”

Yalaine Casañas “Jo utilitzo la tableta per buscar informació i mirar vídeos musicals a través a de Youtube, una eina que va molt bé.”

David Domínguez “El meu pare sap arreglar ordinadors, telèfons mòbils i tabletes. Jo en sé molt gràcies a ell. De fet, m’agradaria treballar d’això quan sigui gran.”

Guillem Falcó “Internet em serveix per realitzar treballs que ens demanen a l’aula.

A través de l’ordinador i del cercador Google trobo tota la informació que necessito. ”

Anna Montane “Hi ha rellotges i ulleres que saben calcular la massa corporal de les persones.

La televisió ens informa d’aquestes novetats.”

2

PINZELLADES

“

Gerard Vidal

Marta Garcia

“La nova tecnologia que més utilitzo és Internet.

Jugo a jocs en línia. El meu preferit és Friv, que conté molts jocs diferents.”

“Jo uso una aplicació que permet que poguem veure a la televisió els dibuixos animats a l’hora que vulguem. Es diu Smart TV.”

Daniel Domínguez

Júlia Monner

Mar Domínguez

“Jo he dibuixat a la meva família mirant Canal 21 Ebre a la televisió, i en concret el programa Petits Artistes a la nostra escola. A mi m’agrada mirar la televisió i també jugar a jocs a l’ordinador.”

“M’agradaria que hi haguessin rellotges tirafletxes i unes ulleres raig-X que poguessin usar els espies.

Segur que en el futur algú ho inventarà. ”

“Jo tinc un telèfon mòbil i l’uso per jugar a diverses aplicacions, com el Pou, un joc en què has de cuidar la teva mascota. ”

Genís Folqué

Janira Pedrol

“A mi m’agradaria tenir un robot i un gos que pogués jugar a les consoles, com la Wii. Serien uns bons companys i amics. ”

“M’agradaria tenir un robot que m’ajudés a resoldre els dubtes que tinc amb els deures. Espero que alguin dia algú crei aquest tipus de robot.”

cop d’ull

32 // Novembre 2014

E

ESPORTS

EBRENCS A L’SPECIAL OLYMPICS QUINZE ESPORTISTES del Club Es-

portiu l’Àngel APASA d’Amposta participaran a principis de novembre a la desena edició dels ‘Special Olympics’, les olimpíades de les persones amb discapacitat intel·lectual. Es tracta de l’única representació de l’Ebre en aquesta cita que enguany se celebra a Calella i a Barcelona i en què els ampostins miraran d’aconse-

guir el màxim nombre de medalles. La primera victòria, tal com indica el secretari del club Manel Pech, ja està assolida, perquè el fet d’estar seleccionats ja és un èxit, tant per al club, com per als esportistes i les seves famílies. I no hem d’oblidar el motor de tot aquest projecte: el grup humà que utilitza l’esport com a eina d’integració d’aquestes persones. J.B.

PATINATGE

MOTONÀUTICA

El Xou Petit de l’Aldea brilla al mundial de Reus El grup del Club Patí l’Aldea va proclamar-se sotscampió del Campionat Mundial de Patinatge 2014 que es va celebrar el mes d’octubre a Reus

Judit Brú L’ALDEA

Una coreografia i una posada en escena espectaculars, dirigida per Manel Villarroya, va situar el grup en la primera posició, amb encara tres grups per patinar, i finalment s’emportaven els sotscampionat del món, amb una nota de 9,8, per darrera del grup campió, les italianes Division. El Blanes va comple-

Jordi Tomàs, campió espanyol en Jet-3 El pilot ampostí també va aconseguir la medalla d’or en la categoria Runabout F1 Imatge del grup Xou Petit del Club Patí l’Aldea. // FOTO: CPA

tar el podi mundial. Sens dubte, es tracta d’un gran èxit del club aldeà i especialment pel Xou Petit, un grup de només dos anys de vida.

Presència de Gas i Ventura

Durant la primera setmana de campionat va ser el torn de la membre del Club Patí l’Aldea Núria Gas. Núria no va tenir un dels seus millors campionats, però va gaudir al màxim de cada mo-

ment d’aquesta gran experiència.

Gas no va poder complir els seus objectius i va acabar a la sisena plaça. Per la seva part, la també patinadora aldeana Júlia Ventura va encetar la segona setmana. En aquest cas, Júlia tampoc va tenir un dels seus millors discs i no va poder entrar a la final on competien les deu primeres participants del rànquing i va acabar en la catorzena plaça del mundial.

Judit Brú AMPOSTA El pilot ampostí Jordi Tomàs es va proclamar campió en la darrera prova del Campionat Estatal de Motonàutica en la modalitat Jet3 de dos temps.

Tomàs va assolir el primer lloc a Los Alcázares a Múrcia, una prova que també era Copa del Rei i on el pilot ampostí també va fer-se amb el primer lloc en la categoria de Runabout F1.

Amb aquest títol, ja són deu campionats estatals, cinc catalans i un europeu els que acumula Jordi Tomàs en la seva trajectòria esportiva, a banda de les terceres places al campionat dels Estats Units i al mundial. El passat mes de setembre, el pilot ebrenc va sumar un nou campionat català que es va celebrar a l’Ampolla. D’altra banda, cal destacar el cinquè lloc del pilot roquetenc Lucas Forés en Jet F3 a la cita a Los Alcázares.

Divendres 7 de novembre

Acte de cloenda del circuit Running Series 2014 a La Lira Ampostina d’Amposta.

ESPORTIVA

Un 9,8 de puntuació total

Imatge del pilot ampostí Jordi Tomàs. // FOTO: FAST BACK

AGENDA

El grup Xou Petit del Club Patí l’Aldea va proclamar-se sotscampió del món després d’assolir la segona plaça al Campionat Mundial de Patinatge que es va disputar a Reus des del 27 de setembre fins a l’11 d’octubre. El conjunt aldeà format per dotze patinadors i patinadores (Zaida Ardit, Aida Chavarria, Aroa García, Enya García, Núria Gas, Marc López, Gemma López, Cristina Llaó, Alba Martín, Yasmina Martínez, Lara Serrano i Gènia Vidal, Laia Vergés, Nerea Mestre, Laura Chavarria), aconseguia aquesta medalla de plata amb l’actuació que portava per títol ‘Jo’ i que va captivar els 3.500 assistents que es trobaven al pavelló reusenc.

Diumenge 9 de novembre

I Cursa dels Biberons del Pinell de Brai.

Circuit ebrenc de curses de muntanya.

Dissabte 15 de novembre

31a Concentració Motorista Ribera d’Ebre.

Escuderia Coll d’Arruix de Vinebre.

Diumenge 16 de novembre

XXVI Marxa del Port. Memorial Josep Maria Brull. Sortida des del Refugi de Caro

cop d’ull

TAEKWONDO

Plata i bronze per al Taekwondo Alfaro a Madrid Els tres màxims exponents del club Taekwondo Alfaro d’Amposta van prendre part el 26 d’octubre al setè Open Internacional de Taekwondo Embajador de Corea i Comunidad de Madrid, un dels més destacats a nivell espanyol, en què Genís Gisbert va emportarse una medalla de plata, Cristian Ferré va caure en la semifinal després de tres grans combats assolint el bronze i Yaiza Ferré va perdre a quarts de final. D’altra banda, el club va assolir sis medalles en combat i quatre en tècnica a l’onzè Open Internacional de Benicàssim. J.B.

Novembre 2014 // 33

RAL·LI DE CATALAUNYA

L’Ebre, epicentre del Ral·li Catalunya Les comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Priorat van reunir molts aficionats

Amb la disputa de la prova, Sébastien Ogier va sumar el segon mundial consecutiu

PIRAGUA

Gran èxit de la segona piraguada de la URV Un total de 110 inscrits i 77 piragües -33 dobles i 44 individuals- van participar el passat 5 d’octubre a la segona edició de la piraguada organitzada pel servei d’esports de la URV i el Campus Terres de l’Ebre, de Xerta a Tortosa. La prova tenia com a principal objectiu promoure i reforçar l’esport a la universitat, fomentar lligams entre els alumnes dels diferents campus i al mateix temps donar a conèixer l’entorn natural i l’impactant paisatge fluvial de l’Ebre. J.B.

ESCALADA

El campionat d’escalada torna a Tortosa Tortosa acollirà el 8 de novembre una nova edició del Campionat de Catalunya d’Escalada. Aquesta competició, alhora Copa Catalana, comptarà amb un centenar de participants i presentarà com a principal novetat la modalitat d’escalada en bloc, que inclou el muntatge d’una estructura mòbil al pavelló de Ferreries que afegirà espectacularitat al campionat. També es realitzarà la modalitat de l’escalada de dificultat, la que es realitzarà al rocòdrom tortosí. J.B.

Imatges del tram del Ral·li de Catalunya al seu pas per les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. // FOTO: RACC

Judit Brú GANDESA Els dies 24, 25 i 26 d’octubre algunes de les poblacions de les comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Priorat van acollir la 50a edició del Ral·li Racc Catalunya-Costa Daurada, la darrera prova del Mundial de Ral·li. Es va tractar d’una cita indispensable per als amants d’aquest esport i que va

reunir un gran nombre d’aficionats en els trams que que es van disputar a les Terres de l’Ebre.

Màxima afluència ebrenca

És el cas de l’etapa de divendres 24 que va recórrer les poblacions de Bot, Gandesa, Vilalba i la Fatarella o de l’etapa de dissabte, que va començar a les 9 del matí amb la sortida del primer cotxe des de la població de Tivissa fins a l’EMD de la

Serra d’Almos, i es va desplaçar després fins a la comarca del Priorat passant pels municipis del El Lloar, El Molar, La Figuera, Cabacés, La Vilella Alta, La Vilella Baixa i Torroja del Priorat, així com un tram per la serra del Coll de Fatxes.

Latval i Hirvonen al podi

Amb la darrera etapa de diumenge a les zones de La Mussara i Riudecanyes, el francès Sébastien Ogier es va procla-

mar campió del món de Ral·lis després de guanyar el 50è Ral·li de Catalunya. El sotscampionat va ser per a Jari-Matti Latvala i va completar el podi Mikko Hirvonen. El càntabre Dani Sordo va acabar en el cinquè lloc. Es tracta de la segona victòria consecutiva d’Ogier a manca d’una prova per finalitzar el mundial. Tancarà el campionat el Ral·li de la Gran Bretanya, que se celebrarà a mitjans de novembre.

cop d’ull

34 // Novembre 2014

S

SALUT

PRÒTESIS CAPIL·LARS, TAMBÉ PER A HOMES LES PRÒTESIS capil·lars per a

homes de Raffel Pagès, a mida i sense cirurgia, permeten recuperar la teva imatge. Aquesta tècnica està dirigida a ser una solució definitiva, especialment pensada per a homes joves que busquen una alternativa a la cirurgia per recuperar el cabell perdut. Amb les pròtesis capil·lars masculines en micro-

pell, i monofilament, i els sistems d’integració capil·lar en BySandraM es pot solucionar d’una forma pràctica i natural qualsevol problema capil·lar. Són totalment indetectables, fines, flexibles, superlleugeres, i no donen calor.

En cobrir exclusivament la zona afectada s’adapten perfectament a l’anatomia de l’home, recuperant la seva

imatge anterior a la pèrdua de cabell sense que semblin artificials. Així, permeten realitzar tot tipus d’activitats diàries com ara anar al gimnàs, a la piscina o fer qualsevol tipus d’esport, entre d’altres.

Per tant, es tracta de pròtesis capil·lars còmodes però, sobretot, indetectables. C.B.

HOSPITALS

Els usuaris de CAP i hospitals faran gestions sense passar pel taulell Unes pantalles tàctils permetran als usuaris fer gestions com ara programar visites

La creació i disseny de la nova aplicació s’ha liderat des de les Terres de l’Ebre

Cinta Bonet TORTOSA La unitat de sistemes d'informació de l'Institut Català de la Salut (ICS) de les Terres de l'Ebre ha liderat la creació i disseny d'una aplicació que permetrà, a través de pantalles tàctils ubicades en els hospitals i centres d'atenció primària, que l'usuari de la sanitat pública faci una sèrie de gestions sense necessitat de passar pel taulell. El cap de la direcció de sistemes d'informació de l'Institut Català de la Salut Terres de l'Ebre, Jordi Baucells, va detallar que, entre d’altres, es podrà consultar informació del centre i professionals que hi treballen, es podran programar i anul·lar visites, i imprimir el pla de medicació o el justificant de la visita.

Baucells va avançar que a hores d’ara ja s'està treballant en noves versions del programa per habilitar també la possibilitat de fer canvis de metges o de gestionar les cues.

La implantació de la unitat de

Demostració del funciomanet de les pantalles tàctils. // FOTO: MANOLO VELÁZQUEZ

sistemes d’informació de l’Institut Català de la Salut s'inicia ara a l'Ebre i en breu a Girona.

De fet, ja s’ha implantat al CAP d’Ulldecona i al CAP del Tem-

ple a Tortosa, així com a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, i s’anirà implantant de forma progressiva a la resta del territori.

Mira el vídeo en aquest enllaç

1

RACÓ DE SALUT Toni Pons

FARMACÈUTIC I PROFESSOR

Infusions laxants i diürètiques LES INFUSIONS són una forma de fitoteràpia (curació a través de les plantes). Com qualsevol altre medicament, no estan exemptes d’efectes adversos, contraindicacions, toxicitat o interaccions amb altres medicaments o aliments. El seu ús ha de fer-se sempre amb prudència. Cal evitar l’automedicació a la lleugera, i no prendre cap planta medicinal laxant o diürètica durant llargs períodes de temps (un o dos mesos), o tenir prudència les embarassades i lactants. El seu efecte sobre l’excés de greix corporal és nul. La reducció de pes i la disminució del volum són a causa d’una diüresi (secreció d’orina) forçada, amb pèrdua d’aigua i electròlits; i per una deposició més freqüent i consistent, en el cas de les infusions laxants. Però en absolut elimina greix.

LES PLANTES LAXANTS irritants com el senet, la fràngula, la càscara sagrada o el ruibarbre són segures i eficaces, però només begudes de forma puntual i amb la dosi aconsellada, per tractar un restrenyiment passatger però no crònic. Produeixen desequilibris electrolítics amb pèrdua de potassi, per la qual cosa es desaconsella l’ús habitual, i en particular si es prenen fàrmacs per a malalties del cor. La dent de lleó, la cua de cavall, el tè verd o la pelosella tenen efeces suaus, en comparació amb els fàrmacs diürètics, i poden ser efectives si s’administren quan es té una sensació puntual de retenció de líquids, però mai de forma habitual. Per això és una idea sana tenir sempre a mà una ampolleta d'aigua: a la bossa, al treball, al cotxe, a la tauleta de nit...

L’aigua és el millor diürètic i depuratiu per al cos.

cop d’ull

Novembre 2014 // 35

SALUT

El tabú d'anar al psicòleg

Lluís Vergés PSICÒLEG

QUAN EM VAN PROPOSAR d’escriure algun article que parlés sobre psicologia, vaig creure que seria interessant per a molta gent i em vaig proposar com a meta traslladar els coneixements de la psicologia científica a un llenguatge comprensible per a la major part de persones. La intenció d'aquests articles és la de donar a conèixer simplement, amb unes pinzellades molt bàsiques, els problemes més elementals del comportament humà a nivell psicològic. El dilema amb el qual em trobo és que l'extensió dels articles és molt petita per a uns temes molt generals i amplis, i com a consequència d'això, sense ser la meva intenció, quedaran molts matisos per aclarir.

EL NIVELL DE DESENVOLUPAMENT de la societat actual ens porta a l'exposició de múltiples factors estressants que incideixen directament en la nostra salut, tant física com a mental. Tenint en compte que, segons l'Organització Mundial de la Salut, una de cada quatre persones patirà una malaltia mental al llarg de la seva vida, quan les persones tinguin consciència que la salut men-

tal forma part de la nostra condició humana s'haurien d'esvair aquests estereotips negatius que s'associen a les visites als psicòlegs.

QUAN ALGÚ TÉ UN IMPORTANT mal de queixal i va a visitar a l'odontòleg, no té objeccions a comentar-ho amb qualsevol amic o conegut. No obstant, el tema canvia si substituïm aquest mal de queixal per algun problema de tipus afectiu, emocional o de conducta. Encara que la societat va avançant en questió de perjudicis, el fet d'anar al psicòleg encara és un tabú important en la nostra societat. El que hauria de ser tan normal com anar a l'odontòleg o al metge de família, genera en les persones vergonya i dubtes sobre com el jutjaran els amics, coneguts, i fins i tot familiars.

D’ALTRA BANDA, molta gent ignora què es fa en una consulta de psicologia, tot incrementant la seva por i alhora aquest tabú.

Doncs bé, el psicòleg, en l'àmbit de la sanitat, és un especialista universitari en tot el relacionat amb els sentiments, les cogni-

cions i la conducta humana. No és la tasca del psicòleg jutjar ningú, simplement la seva funció és la d'avaluar els problemes que presenten les persones i ajustar una teràpia adequada i que sigui efectiva als problemes que presenta.

SÓN MOLTES LES PERSONES que pateixen estrès, ansietat, depressió, por, fòbies i un interminable nombre d'etiquetes que poden arribar a ser diagnòstiques i que deixen de ser normals quan interfereixen en la vida. El problema sorgeix quan les persones no busquen una solució als seus problemes per por o vergonya al què diran.

Quan una persona acudeix a un psicòleg, per exemple, amb un problema d'ansietat que li impedeix un normal desenvolupament en la vida quotidiana, aquest és un bon començament, doncs implica el reconeixement de tenir un problema i que necessita ajuda per solucionar-lo. És potser aquest el primer pas i més difícil per a una propera solució del problema, encara que moltes vegades pesen més els prejudicis i els tabús que el benestar propi.

TRANSPORT SANITARI

Arriba la primera ambulància amb GLP C. Bonet TORTOSA L’empresa Serveis Sociosanitaris Generals (SSG) ha portat a les Terres de l’Ebre la primera ambulància amb GLP, un gas líquid que permet reduir el consum de combustible del vehicle i en conseqüència, disminuir les emissions contaminants. Es tracta, per tant, d’una ambulància sostenible i eficient des d’un punt de vista mediambiental.

SSG és una empresa d’àmbit estatal amb presència a les quatre províncies de Catalunya. A

BREU

La CGT denuncia tancament de llits La secció sindical de la CGT de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta ha denunciat el tancament de 64 dels 217 llits que el centre tenia operatius abans de l'inici de les retallades. El sindicat denuncia que aquesta situació contribueix a mantenir col·lapsat el servei d'urgències i critica la derivació de pacients a altres centres.

C.B.

les Terres de l’Ebre porten ja més de tres anys oferint serveis de transport sanitari en companyies asseguradores i amb concerts privats. Ara, han implantat aquesta primera ambulància de suport vital bàsic amb GLP, però segons va avançar la directora de SSG, Belen Aceituno, en breu es portarà un segon vehicle de transport per col·lectius. SSG va néixer l’any 2000 i actualment es troba en un procés d’expansió i creixement equilibrat. En el cas de les Terres de l’Ebre, SSG està ampliant la seva flota i serveis. I és que SSG no només es dedica al

transport sanitari, sinó també dota d’espais cardioprotegits llocs i esdeveniments on es concentrin moltes persones com fires, hotels, o centres esportius, pot implementar tot tipus de desfribil·ladors, ofereix serveis de metge i infermera, i disposa d’una escola d’emergències per formar en qüestions d’índole sanitària i d’emergències. Tot un seguit de serveis que SSG realitza posant l’usuari al davant de tot, prioritzant les persones i l’atenció de proximitat.

SSG disposa de prop de 1.000 vehicles i un equip amb més de 20 anys d’experiència.

Imatge de la primera ambulància amb GLP a l’Ebre. // FOTO: M.V.

cop d’ull

36 // Novembre 2014

CLASSIFICATS [VENDES] Vinaròs Es ven parcel.la urbana 1000m2, situada al terme municipal de Vinaròs, partida Closa o Ribes (ermita de Vinaròs).

Preu: 130.000 euros ✆ 636 256 045 - 610 261 631 Tortosa Es ven finca rústica de 3,5 jornals al costat de la via verda a 3 min de Jesús, sense casa.

Interessats trucar ✆ 605 994 256 Camarles Es ven finca 11 jornals amb aigua, llum, casa i magatzem. Per entrar a viure. A 5 min de Camarles. ✆ 605 994 256 Roquetes Es ven finca d’oliveres de 7 jornals a ple rendiment amb caseta de muntanya, prop del canal Xerta-Calig. Interessats trucar ✆ 607 211 802 - 605 994 256 Jesús Es ven estudi a Jesus, habitació, bany i amb cuina-menjador de calor/fred. bomba 30.000 euros negociables.

Trucar a partir de les 19h. ✆ 664 562 637 Tortosa Es ven pis de 90 m2, zona de Remolins, edifici ganadera, 4 hab., 2 banys, gran terrassa, pati xemeneia, interior,

ascensor, primera planta.

Preu: 86.000 euros. ✆ 646 465 499

[LLOGUERS]

Mas de Barberans Es ven casa al Mas de Barberans, amb dos hab, 1 bany, cuina menjador, magatzem i gran terrassa amb magnífiques vistes. Preu: 56.000 euros ✆ 638 170 363

Tortosa Es lloga pàrquing al carrer Móssen Manyà, edifici Voraparc. Preu: 55 euros. ✆ 977 73 07 21

Roquetes Es ven adossat a Roquetes de 160m2, garatge més 3 plantes amb 3 hab + suite, safareig i terrassa. Preu: 180.000 euros ✆ 617 518 827 Amposta Zona Valletes.

Es ven parcel·la edificable de 120 m2, prop del col·legi Miquel Granell. De particular a particular. ✆ 649114580 Tortosa Es ven per la zona Temple. Pis 2 hab., menjador amb saló terrassa, 1 bany, cuina i galeria. Calefacció amb gas. Zona ajardinada i piscina comunitaria. Per entrar a viure. Preu: 130.000 euros. ✆ 636 732 222 Alfara de Carles Es ven xalet de 180 m2, piscina aigua i llum, barrat al Parc Natural d’Alfara de Carles, amb hort i oliveres. Preu a convindre. ✆ 661 143 311 Amposta Es ven plaça de pàrquing. 2.000 Euros. ✆ 650756727

Paüls Mas Agueró, casa rural amb encant, situada a les afores del poble de Pauls, al centre del parc natural. 12 places, barbacoa. Preu 17€/persona ✆ 608 438 245 Amposta Es lloga pis a l’avinguda la Ràpita, 4 hab., cuina, 2 banys, terrasses i moblat. Preu: 350 euros ✆ 610 471 851 Benicarló Es lloga pis amb 3 hab., sala d’estar, menjador, 2 banys i ascensor ✆ 676 690 978 Jesús Es lloga planta baixa amb 2 habitacions, cuina, menjador, 1 bany, a/a amb bomba de calor i moblat. Preu 260 euros. ✆ 620 39 28 50

[TREBALL]

Contactes Desitjo relació amb dona lliberal, amb fins seriosos, o parella matrimoni.

Jo, noi de 50 anys. ✆ 645668213

[RELACIONS]

Varis Es compra, es restaura i es venen tot tipus de mobles antics, antiguitats...

Interessats trucar al ✆ 977 503 113 Varis Recollida de trastos vells, desallotjament i neteja de pisos i locals. Preus mínims. Per a mes informació truca ✆ 618 792 176

Ofertes Enginyer en Telecomunicacions ofereix classes de repàs o reforç escolar de Matemàtiques i Física per alumnes d’ESO i Batxillerat. Josep. ✆ 608 438 245

Varis Tens que arreglar-te alguna peça de roba? Si necessites que et cusin algun tipus de roba, no dubtis en trucar. Servei a domicili ✆ 977 510 705

Oferta S’ofereix pintor decorador d’interiors i amb molta exteriors experiència. Pressupostos sense compromís. Netedat màxima. ✆ 686 085 657

[AMISTAT]

[VARIS]

[VIDÈNCIA]

Jesús Es lloga pis moblat a Jesús amb 3 hab, bany, cuina i menjador. Preu: 320 euros ✆ 676 226 990

[MOTOR] Ofertes Es ven un remolc per a una moto, amb l’opció de col.locar un altre carril per carregar 2 motos. Preu: 500 euros. ✆ 680 192 122

PASSATEMPS

HORITZONTALS: 1. Regal inesperat que la televisió multiplica per dos. El més entretingut de la Pamela / 2. Per gran i lleig que es faci no esdevindrà mai un ocelot. D’en Hitchcock a en Rodríguez Picó / 3. Una de tantes. Camp de concentració de bedolls. A migdia / 4. Atempta contra el bon gust. Tot al contrari que el paó, és la vergonya dels ocells / 5.

Va molt bé per lliurar-se a la narrativa rural del XIX. Creus de sant Antoni a tots els cataus / 6. El campió de casa. Pot tapar qualsevol cosa, no forçosament els llibres més feixucs / 7. Era al seu feu com al ferro en Ferrater. En nom del niobi / 8. Prou crèdul per empassar-se el rotllo de Voltaire. Suco melindro en una vall frescal de l’Ebre / 9. L’antic banderiller de Collegats. Abans anava en sobre sense despertar sospites. Enemics de les Empreses Temporals / 10.Prestamisme ultra mesura. S’endinsa per mar en direcció oest / 11.La centenària. Neurosi causada per massa sol. I la cinquantenària / 12.L’etern enfadat de la pirateria.

Alcohol amb una sorprenent forma de pinacle / 13. Flors per als màrtirs.

Estels a la bossa.

VERTICALS: 1. Tan adormida que sembla que faci nosa i tot. Garantia pecuniària, que ja és força precaució / 2. Primeries d’octubre. Sals que acaben els experiments molt foses.

Límits del radiotelègraf /3. La Marçal va demostrar que se’n podia ser amb causa. Flairar l’ambient, a veure si millorarà en deixar de restar / 4. Les úniques d’aconseguir-la solen ser les prenyades i la lluna. No deixa circular els líquids / 5. Orlada sense vocals. Apedregat de peus a cap. La fi del món / 6. I el principi de l’evolució. O esta agafada per ballar o és que té feina. El paper quan li treus els marges / 7. No arriba ni a conegut. Cèl·lules reproductores de bona part dels protagonistes / 8.

Sota mateix d’una penya. Per ser un polígon de deu és més aviat malparlat / 9. Sempre és millor presentarla tu que no a l’inrevés. Parada en la ruta desèrtica cap al nord / 10.

Aplegar formant un riu tot carnavalesc. Batecs de picarol / 11. Ni mitja merda. Aquest africà també neix com una desfilada de Carnaval. El milloc amic del gos / 12. Ningú els podrà acusar de quedar inèdits.

Ampolla amb fama d’importadora il·legal.

cop d’ull

P

PANTALLES

Novembre 2014 // 37

Canal 21 et recomana FET AQUÍ. Aquest mes de novembre

L’ENTRELLAT. La tertúlia d’actualitat

Judit Brú ens parlarà d’un dels indrets més desconeguts del territori: La Reserva Natural de Sebes, a Flix. Brú ens parlarà de la seva riquesa natural, paisatgística i turística. El programa Fet Aquí es pot veure en primera emissió els dimecres a les 20 hores i també a les 22 hores.

líder al territori ha tornat a la graella de programació de Canal 21 Ebre amb força novetats. El periodista Manel Ramon substitueix a l’historiador Lluís Margarit al capdavant del programa, que també ha introduït la secció La Carabassa i la Matrícula d’Honor. La tertúlia s’estrena els divendres a les 22 hores.

LLIBRES

TECNOLOGIA

La cuina ebrenca en un recull L’Institut Català de les Dones, junt amb Canal 21, edita un receptari amb la participació de 51 associacions de dones

per Jaume Querol

Apple aconsegueix millorar les seves tabletes de 9’7” i 7’9” Com ja estava anunciat, el fabricant Apple ha presentat la seva nova generació de tabletes iPad Air 2 i iPad Mini 3. Uns nous productes que, en aquesta ocasió, podríem considerar com una actualització dels que ja teníem, sobretot en el cas del Mini.

[ ] Imatge de grup de les representants de les associacions de dones de l’Ebre. // FOTO: JUDIT BRÚ

Sílvia Alarcón TORTOSA El Centre Cívic de Ferreries va ser l’escenari, el passat 9 d’octubre, de l’acte de presentació del llibre ‘La cuina de les dones ebrenques’, editat per l’Institut Català de les Dones (ICD) a les Terres de l’Ebre i Doble Columna, i amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona.

Aquesta publicació inclou un total de 53 receptes de 51 associacions de dones de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre, classificades per primers plats, segons plats de carn i peix, i postres, amb una breu descripció del procés d’elaboració de cada plat i els ingredients necessaris, a través d’un

FOTOGRAFIA

Curs de reportatge fotogràfic a Tortosa Mitja dotzena de professionals de les Terres de l'Ebre van assistir al primer curs de fotografia organitzat per la demarcació del Col·legi de Periodistes, de la mà del Centre d'Estudis de la Imatge. Es tractava d'un primer nivell d'introducció per a professionals que ja utilitzen la càmera fotogràfica com a eina de treball.

C.B.

format de receptari i amb un pes important de la fotografia. El receptari és el resultat de la tasca realitzada per l’Institut Català de les Dones a les Terres de l’Ebre i Canal 21 Ebre, la televisió que va comptar amb un espai culinari on van participar les associacions de dones. En l’acte de presentació del llibre, van assistir les diferents entitats de dones participants, així com també la regidora de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Tortosa, Esther Vidal, la coordinadora de l’Institut Català de les Dones a l’Ebre, Carme Valls, el vicepresident de la Diputació de Tarragona, Pere Panisello i la presidenta de l’ICD, Montserrat Gatell. En el seu parlament, Gatell va afirmar que la cuina és un espai que les dones han de “reivindicar positivament”.

Les novetats més importants tenen a veure amb el “germà gran” iPad Air 2. Els enginyers de la companyia han aconseguit presentar un equip encara més lleuger i prim que l’anterior model, passant dels 7’5 mm fins només uns increïbles 6’1 mm, conseqüentment 32 grams més lleuger, cosa que qualifiquem d’excel·lent. També ha rebut millores la nova pantalla amb tecnologia antireflexos que assegura millor qualitat i visibilitat segons les variables condicions de lluminositat. I és que realment la nova pantalla presenta una qualitat realment impressionant en les imatges.

Més novetats tenen a veure amb la integració del nou xipset A8X d’Apple de 64bits, i que ja equipa l’últim model d’iPhone de la companyia. Tot i això, aquesta és una versió millorada i més potent, d’aquí la nomenclatura “X”. Tampoc ha sorprès a ningú la integració del sensor de seguretat Touch ID, que a a partir d’ara acompanyarà a tots els dispositius Apple de mà. Finalment, la tableta gran de “la Poma” ha vist augmentada la quantitat de memòria ram en 1Gb addicional (2Gb en total).

D’altra banda, mentre l’iPad Air 2 ha rebut crítiques força positives, sembla que la rebuda del model Mini 3 ha estat força dife-

rent, ja que Apple ha presentat les mateixes característiques del seu model anterior, amb l’única novetat d’equipar-lo amb el sensor Touch ID. Amb aquest moviment, l’estratègia del fabricant sembla ben clara: pretenen evitar que el model més petit i econòmic es mengi vendes del model gran i també del nou iPhone 6 Plus de 5’5”, com ha estat passant fins ara.

Quant a preus, els dos dispositius mantenen la línia que deixen els seus anteriors.

cop d’ull

38 // Novembre 2014

F

FOGONS

ET RECOMANEM RESTAURANT NOU MODERNO

Hereu de la llarga tradició del Bar-Restaurant Moderno al mateix poble, el Nou Moderno neix amb la vocació d'obrir el pot de les essències de la Terra Alta a tots els seus visitants.

Fa tres generacions que es dediquen a hostatjar i donar acollida als que volen gaudir dels productes i de l'entorn d’aquesta terra eixuta i seca, però també agraïda, com

la seva gent. El Nou Moderno és un lloc de repòs i de calma, així com en punt de partida de múltiples activitats que es poden desenvolupar en l'entorn gairebé verge que l’envolta.

Carrer Sant Llorenç, 17 Vilalba dels Arcs Reserves: 977 43 82 04

Tataky de tonyina roja macerat amb soja i arrebossat

La ressenya de

Restarium

Ingredients

Restaurant Le Loup

Tonyina roja: Lloms 180g/persona Soja: 33cl Panko: 200g Ou batut Per al tomàquet sec: Tomàquets de penjar: 350g Caramel de Mòdena 100g de tàperes Alfàbrega

D.O. RUEDA

Rueda Preu aprox. : 16€

Per a l’allblanc: Ametlla Marcona crua: 300g Pa de motlle sense crosta: 180g 3 dents d’all Aigua: 1l Vinagre Fòrum Sal al gust

ELABORACIÓ:

José Miguel Lozano

Restaurant Tancat de Codorniu

PAS

Ubicat a Móra d’Ebre, un restaurant jove, de decoració lleugera però actual i amable. Un personal que s’adapta a les necessitats de la clientela, també de caràcter juvenil i fresc que fan de l’àpat una grata vetllada, sense ostentositats però amb comoditat i detalls cuidats.

Tot i tractar-se d’un restaurant sense massa pretensions, aconsegueixen un nivell culinari elevat que et deixa bocabadat.

VI RECOMANAT Fenomenal 2013 Angel Lorenzo

PAS

Netegem la tonyina vermella fins a obtenir els lloms nets. Els macerem en salsa de soja durant 10 minuts.

Després els passem per ou batut i els fregim en oli d'oliva a 160º, durant 1 minut per cada cara, la tonyina no ha de cuinar-se massa. Reservem sobre paper absorbent fins que quedin cruixents.

Per preparar el tomàquet sec, haurem de deshidratar els tomàquets de penjar. Els partim en meitats i els fornegem durant 12 hores a 80º. També es poden assecar a l'aire durant 48 hores. Quan comprovem que els tomàquets han perdut el seu suc, els salte-

PAS

jarem en una paella amb les tàperes i una branca d'alfàbrega.

Per l’allblanc deixarem en remull el pa de motlle, les ametlles, les dents d'all pelades i l'aigua durant 12 hores en la Termomix. Després ho triturem, passem pel colador i amanim al gust de vinagre i sal.

A l'hora d’emplatar, farem talls Tataky als lloms de la tonyina vermella, ho acompanyem dels tomàquets secs saltejats, el caramel de Mòdena i farem una llàgrima amb l’allblanc.

PAS

Ofereixen menús increïbles entre setmana, tant en la quantitat com en la qualitat dels plats encara que es tracti d’un àpat diari per un preu ajustat que no arriba a 12€. Si més no, la carta és sublim, no només en extensió sinó també en l’elaboració i la presentació de cada plat.

Les anques de granota amb all i julivert, el ternasco d’Aragó al forn o el gelat de suau de Benissanet amb carquinyolis de Rasquera i la coqueta fina de mató, melmelada de préssec i mel i pastissets de cabell d’àngel i vi dolç. són algun exemple de la seva clara aposta pels plats del territori i la cuina tradicional entre la multituds de “picadetes” que ofereixen abans d’iniciar els plats forts de l’àpat.

Entre els primers plats una selecció per a tots tipus de gustos: pastes, arrossos de qualitat, amanides variades i originals i altres opcions més originals i diferents per als més sibarites, com el caneló cruixent de confit d’ànec amb beixamel de gerds, la terrina de peus de porc amb allioli gratinat o els ous estrellats amb foie.

Les seves especialitats són els plats típics de la cuina tradicional mediterrània i catalana en general; però sobretot, els plats típics de la comarca. De totes maneres, saben conjugar perfectament l’excel·lència de la tradició amb tècniques culinàries d’última tendència i de la més pura cuina d’innovació.

cop d’ull

P

PA G E S I A CALENDARI

Al novembre sembrarem bledes i collirem cols

Novembre 2014 // 39

REBUIG A INUNDAR ELS CAMPS AMB AIGUA SALADA ELS PRODUCTORS d'arròs del delta de l'Ebre no tornaran a inundar els camps amb aigua del mar per lluitar contra la plaga del caragol maçana. Més de 600 arrossaires convocats per l'associació de Productors del Delta de l'Ebre (Prodelta) van decidir en assemblea, gairebé per unanimitat, rebutjar aquesta mesura des-

“

De la vinya plantada per Sant Martí en surt el millor vi” “Pel novembre cull el nap que pel juliol l’ha sembrat” “Per Tots Sants amaga el ventall i treu els guants”

çar que avaluaria, quan acabés la sega, els efectes de la salinització dels camps per combatre la plaga. La Generalitat està disposada a estudiar alternatives. Ara bé, el director dels serveis territorials d'Agricultura, Pere Vidal, va advertir als arrossaires que "la plaga té un cost per a tothom i tampoc s'escapen els pagesos” C.B.

AGRICULTURA

Polèmica pels agroambientals La Generalitat afirma que no paga els ajuts perquè el Ministeri no ha abonat la seva part Cinta Bonet DELTEBRE

Al mes de novembre sembrarem i plantarem moltes verdures: bledes, espinacs, xirivies, pèsols o faves. Tant els espinacs, com els cigrons i les faves les sembrarem amb lluna creixent, mentre que els alls els plantarem amb lluna minvant. D’altra banda, aquest mes de novembre recol·lectarem els porros, les cols, les escaroles, l’enciam o la remolatxa i transplantarem les endívies. També cal protegir les plantes de l’hort de les gelades i preparar els hivernacles. Finalment, aquests dies recullirem els fruits de tardor i les cireretes d’arboç per a fer confitura, i netejarem els horts de les fulles que cauen. C.B.

prés d'haver registrat aquesta campanya pèrdues de producció d'entre el 30 i el 40% de mitjana en molts dels camps salinitzats. El president de Prodelta, Francesc Casanova, va defensar el dret dels productors a prendre aquesta decisió davant les crítiques que els titllen d'"irresponsables". El departament d'Agricultura va avan-

Després que els arrossaires advertissin que el retard en el pagament dels ajuts agroambientals els està portant a una situació financera complicada i reclamés a la Generalitat que fes efectiu aquests ajuts, el departament d'Agricultura va assegurar que abonaria el 45% dels ajuts agroambientals pendents del 2013 als arrossaires del delta de l'Ebre quan el Ministeri abonés l'import total que li correspon d'aquest any. El director dels serveis territorials d'Agricultura a les Terres de l'Ebre, Pere Vidal, va dir que els

ajuts "s'acaben concretant a l'any següent de la producció de l'arròs" i va atribuir el retard en el pagament al fet que el govern espanyol "no hagi complert amb els compromisos del 2014".

La Minitra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, va aprofitar una visita a l’Ametlla de Mar, on va cloure les VI Jornades de la Tonyina Roja organitzades pel grup Balfegó, per deixar clar que les afirmacions del govern català no es corresponien amb la realitat. En aquest sentit, Tejerina va concretar que l’Estat ha transferit a la Generalitat tots els diners corresponents al 2013 i que només manquen per pagar al volant de 3.300.000 euros del 2014.

La ministra assegura que ja s’han transferit els diners del 2013 i bona part del 2014

La ministra Tejerina a l’Ametlla de Mar // FOTO: M. VELÁQUEZ

LOS GAMBUSINS

U

ÚLTIMA

1

EN

ULLADA

El nou COPATE comença a caminar sense rebaixar la polèmica CiU-ERC #p4

La nova ministra defensa el Pla de Conca i el cabal mínim de l’Ebre #p5

L’alcalde de l’Aldea reclama una solució per als estalvis bloquejats, tres anys després #p17

Últims tràmits perquè Repsol puga fer prospeccions davant del Delta amb el projecte Medusa #p21

El tanatori de Móra la Nova, pendent d’una resolució judicial #p25

El centre d’art Lo Pati programa un cicle sobre violència de gènere i cinema #p28

L’escriptor Jesús Tibau publica un nou recull de contes, ‘El noi del costat del padrí’ #p29

Èxit de les patinadores de l’Aldea #p32 Tortosa: Av. Remolins, 24 43500 977 58 80 32 info@uncopdull.com