Cop d'Ull 232

cop d’ull

Segueix-nos a

Tortosa

Pagesia

CiU aprova en solitari l’últim pressupost del mandat #

Canvien el pla contra el caragol maçana #

p15

TEMA DEL MES / EL DEBAT SOBRE LA LLISTA UNITÀRIA TAMBÉ ARRIBA A L’EBRE

Eleccions de país EL NOU FULL DE RUTA DEL PRESIDENT PREVEU PLEBISCITÀRIES A MESOS DE LES MUNICIPALS

DIRIGENTS D’ERC AL TERRITORI DUBTEN DE LA LLISTA UNITÀRIA I ICV LA DESCARTA #p3

#p4 a 7

p39

Amposta inaugura el centre tecnològic dels compòsits

#p7 Campanya de Trens Dignes per implicar els usuaris

#p16

Salvador Peiró SOCIÒLEG

“Spanish Business” #p8 10 restaurants de la Ràpita se sumen a les jornades del Llagostí

Adéu al 2014, l’any del dret a decidir Repassem les principals notícies que ens ha deixat l’any que acaba. El nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, el tancament del Castor, el 9-N, l’economia o la mort de Gerard Vergés. / FOTO: Manel Capell.

#p21 Troballa ibèrica i romana a Gandesa

#p28 L’hospital Verge de la Cinta promou alternatives a l’hospitalització

#p34

2 // Desembre 2014

cop d’ull

cop d’ull

P PORTADA

Desembre 2014 // 3

NOU PARTIT PER A VENTURA LA DIPUTADA ebrenca al Parlament, Núria Ventura, va confirmar la seua intenció de deixar el PSC i formar part del nou partit que preparen la plataforma Moviment Catalunya, amb la també diputada Marina Geli, i la Nova Esquerra Catalana (NeCat) de l’exconseller Ernest Maragall. Un nou partit “català, socialista, sobiranista i

d’obediència estrictament catalana” que voldrien posar a caminar abans de les eleccions municipals del 2015, per tenir presència als ajuntaments i amb l’objectiu d’aconseguir la celebració d’un referèndum vinculant sobre la independència. De fet, Ventura ja va advertir que les plebiscitàries no poden substituir un referèndum. G.M.

POLÍTICA

Eleccions plebiscitàries abans de les municipals Forcadell (ANC) creu que la proposta del president és “molt difícil” de rebutjar Gustau Moreno TORTOSA “Orgullós del meu president.

Un exemple per a tots”, escrivia l’alcalde de Tortosa al seu compte de Twitter la nit del 25 de novembre, poc després de la conferència en què Artur Mas anunciava el seu full de ruta per assolir la independència de Catalunya en 18 mesos. Ferran Bel ho feia des de Madrid, on els senadors catalans de CiU, davant del president espanyol Mariano Rajoy, acabaven de mostrar uns cartells autoinculpant-se per l’organització del 9-N, com a resposta a la querella de la Fiscalia contra Mas i dues conselleres.

La proposta de Mas passa per celebrar unes eleccions plebiscitàries, però només si els partits sobiranistes acorden abans una candidatura transversal pel “sí”. És a dir, amb personalitats de la societat civil i professionals especialitzats per a la construcció del nou estat català. I també per realitzar, al llarg d’un any i mig, la desconnexió política d’Espanya “amb una majoria absoluta i inequívoca al Parlament”. De fet, segons els càlculs de Mas, les eleccions haurien de fer-se durant el mes de febrer del 2015, a pocs mesos d’unes eleccions municipals en què es preveu un canvi important del mapa polític als ajuntaments, amb una davallada de CiU i un creixement d’ERC. Per la seua banda, la presidenta

de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), la xertolina Carme Forcadell, va afirmar que la proposta de Mas és “molt valenta” i “molt difícil” de rebutjar, en un clar missatge a ERC. Així, Forcadell també va apuntar que s’adiu bastant al calendari proposat per l’ANC per assolir l’estat propi. Però fins ara Forcadell no ha volgut concretar si estaria disposada a formar part de la llista transversal que proposa Mas. Amb tot, el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Vila d’Abadal, ha proposat que la presidenta de l’ANC i Muriel Casals, d’Òmnium, haurien d’encapçalar la llista si no hi ha acord entre partits.

Debat sobre la llista única En aquest sentit, el president de la federació d’ERC a les Terres de l’Ebre, Gervasi Aspa, havia advertit després del 9-N que una llista conjunta amb CiU podria “foragitar vots” i restar suports a la independència. Així, va remarcar que ara el més important és “sumar al procés el màxim de gent possible”. En la mateixa línia, Aspa també havia reclamat eleccions immediates després del 9-N, perquè la consulta sobre la independència només hauria de ser el punt de sortida per resoldre “els problemes reals de la gent del país”.

Segons Marc Puigomènech, politòleg i president d’ERC a Tortosa, la proposta de Mas és “gairebé un xantatge, una via per a la seva supervivència po-

[] Un moment de la conferència de Mas a l’Auditori Fòrum de Barcelona. / Foto: ACN. lítica”. Així, considera que si ERC hi participa passa de ser l’adversari principal de Mas a convertir-se en el “salvavides”.

Per Puigdomènech, ara Mas s’ha “apropiat” de la llista de tipus transversal que molts vénen defensant des de fa mesos, com a “alternativa a un referèndum impossible”. Però el president d’ERC a Tortosa no hi troba més altra sortida que donar el seu suport. “És arriscada, però si es fa bé pot esdevenir la via per assolir reconeixement internacio-

nal”, va escriure Puigdomènech al seu mur de Facebook. “Que es concreti data i manera per integrar el màxim de sensibilitats a aquesta candidatura, per aconseguir una majoria el més àmplia possible. Amb un calendari clar, acords transparents i el compromís inequívoc de declarar la independència”, conclou el dirigent republicà.

Des d’ICV tampoc no s’acaba de veure gens clara l’opció de fer una llista unitària. Jordi Jordan, president d’ICV a l’Ebre, consi-

dera que Mas està utilitzant el procés català per intentar “salvar-se políticament”, després de la seua “desastrosa gestió”.

També el president d’ICV a Tortosa, David Jarque, considera que les eleccions són la sortida al conflicte, però sense llista única: “Podem anar de la mà de CiU, d’ERC i de la CUP per defensar el dret a decidir, però difícilment anirem de la manera de CiU per aplicar les retallades o polítiques de privatització”.

POLÍTICA

Més de 67.200 persones voten a l’Ebre en la consulta del 9-N Gustau Moreno TORTOSA Un total de 67.270 persones són les que finalment han votat a la consulta alternativa que la Generalitat va convocar el 9 de novembre sobre la independència de Catalunya. En primer lloc, 66.635 persones ho van fer durant la mateixa jornada del 9-N, amb un aclaparador 85,22% dels vots per a l’opció del “Sí-Sí”, un percentatge quatre punts superior a la mitjana catalana. Però a partir de l’endemà i fins al 25 de novembre, encara va haver-hi

635 persones més que també van utilitzar l’urna instal·lada a la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre, al carrer Montcada de Tortosa. D’entre les notes curioses, destaquen els usuaris d’una residència que el 24 de novembre es van

Del 10 al 25 de novembre, 635 persones van participar en el 9-N votant a la Delegació

desplaçar en autobús fins a Tortosa per a poder votar, o una ciutadana que va viatjar expressament des d’Andalusia per tal de dipositar el seu vot a l’urna.

En canvi, finalment no han estat vàlids els 150 vots de l’urna que es va improvisar a l’EMD de la Serra d’Almos, perquè alguns veïns es negaven a desplaçar-se fins a Tivissa. Per la seua banda, 437 dels 900 votants d’Horta de Sant Joan van acceptar desplaçar-se a Gandesa el 9-N, mentre que una trentena van votar el 15 de novembre a Tortosa, com a acció de protesta.

cop d’ull

4 // Desembre 2014

PORTADA

Un any de notícies

2014, un any per recordar Cinta Bonet TORTOSA S’acaba l’any 2014 i és obligat fer repàs del que ens han deixat aquests darrers dotze mesos a les Terres de l’Ebre. El 2014 ha estat un any marcat, sense dubte, pel procés cap a l’estat propi que ha iniciat el govern català amb els partits del bloc sobiranista, també amb un clar protagonisme de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. Un procés

que va arribar al seu punt més àlgid el passat 9 de novembre, amb la consulta alternativa sobre la independència de Catalunya; i que ens portarà a unes eleccions plebiscitàries els primers mesos del 2015. Això, si es compleix el full de ruta que el president Artur Mas va formular en la seua conferència del 25 de novembre a l’Auditori Fórum de Barcelona.

Un altre tema que, sense dubte, cal remarcar d’aquest 2014 és l’aprovació del nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, que va portar més de 10.000 persones a

mobilitzar-se de nou al cor del Delta, en resposta a la crida de la Plataforma en Defesa de l’Ebre (PDE). Les conseqüències al territori dels terratrèmols causats pel projecte Castor, amb el tancament de la planta i l’aprovació d’una indemnització milionària per a l’empresa promotora Escal UGS, també ha ocupat bona part dels espais informatius.

En l’apartat econòmic, enguany també s’han conegut els primers indicadors positius després de més de sis anys de crisi econòmica. Una crisi que ha portat al-

guns ajuntaments a renunciar a projectes com el de les piscines de Tortosa o el del barranc de les Moreres de Móra d’Ebre.

En canvi, Amposta ha aconseguit activar obres públiques que sumen 14’5 milions d’euros, i a la Terra Alta la temporada de verema ha estat extraordinària, amb 43 milions de quilos de raïm, un volum que no s’aconseguia des de fa deu anys.

Malauradament, el món de la cultura ens ha deixat una notícia força trista: el passat 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, moria el poeta Gerard Vergés, als 83 anys.

PLA HIDROLÒGIC DE LA CONCA DE L’EBRE

L’Ebre torna a les mobilitzacions i a Brussel·les per aturar l’última amenaça La Plataforma en Defensa de l’Ebre denuncia el pla al Tribunal Suprem i també a les institucions comunitàries

Malestar antitransvasament amb la Generalitat perquè el govern no concreta la seua lluita europea contra el pla

C. Bonet / G. Moreno TORTOSA El mes de febrer acabava amb una notícia, malauradament, molt esperada. El Consell de Ministres aprovava, sense consens, el nou Pla Hidrològic de Conca de l’Ebre, amb una previsió de cabals ambientals per al tram final del riu de poc més de 3.000 hectòmetres cúbics anuals. Una xifra que la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ja havia advertit que era totalment insuficient i que suposaria la “mort del Delta”.

El moviment antitransvasament va activar ràpidament els seus mecanismes jurídics, per evitar l’aplicació pràctica del nou pla hidrològic i va fer una crida a la mobilització. Una crida que va culminar el passat 30 de març amb la mobilització de més de 10.000 persones al cor del Delta, per reclamar un altre cabal per al tram final del riu. Així, en la manifestació es van recuperar les samarretes blaves i el nus utilitzats fa una dècada.

També es van tornar a veure altres pancartes clàssiques de la PDE, com ara 'Riu mort, Delta perdut, Catalunya sense sud'. I també una altra de més actual: 'Bancs d'aigua igual a transvasaments'. En aquell moment, el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va afirmar que la mobilització just acabava de començar, i que la gent de les Terres de l’Ebre necessitaria el suport de tothom per poder aturar el nou

Un moment de la manifestació que va fer-se el 30 de març entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, com a resposta del territori a l’aprovació del nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre. // FOTO: ACN.

pla hidrològic; amb més manifestacions, però també lluitant als tribunals i a Europa.

Recurs al Tribunal Suprem De fet, el Tribunal Suprem va admetre a tràmit el contenciósadministratiu presentat per la PDE i Depana contra el Pla Hidrològic. El recurs davant l'alt tribunal espanyol és només un dels fronts oberts pel moviment social per lluitar contra la llei que redueix el cabal ambiental del tram final de l'Ebre, tot prio-

ritzant els regadius aigües amunt del riu. A més, la PDE també va formalitzar la seua queixa davant la Comissió Europea, sense esperar a què ho fes també la Generalitat. Precisament, aquest passat mes de novembre el Pla Hidrològic de de l’Ebre es va debatre a Brussel·les, sense que el govern espanyol canviés de criteri. De fet, la nova ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, ja havia rebutjat modificar els cabals ambientals que recollia el nou

Pla de Conca, tot i que va assegurar que l'executiu espanyol i el govern català treballaven en la seva revisió de 2015, basantse en informes tècnics.

Distanciament amb el Govern El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, ha acabat l’any manifestant el profund malestar del moviment social amb la Generalitat, pel fet que el govern català no ha redactat un informe sobre l’afectació negativa del nou pla sobre el Delta, una zona

protegida que forma part de la Xarxa Natura 2000. Es tracta d’un informe tècnic que la PDE havia demanat a la Generalitat per completar la documentació que ha presentat a la Unió Europea, per forçar l’Estat espanyol a modificar el pla hidrològic ajustant-lo a la normativa comunitària. Tomàs va ser molt clar quan va afirmar que la Generalitat “passa de tot” i “no està fent res” del que diu, tot i que té competències exclusives sobre la Xarxa Natura 2000. De fet, el portaveu de la PDE també va posar en dubte que el govern català vulga acudir Brussel·les per rebutjar el Pla Hidrològic.

Segons Tomàs, sembla que la Generalitat no té cap intenció de pressionar per aconseguir la modificació del pla, ja que bona part de la reserva d’aigua per a nous regadius és per a Catalunya. De fet, el portaveu va advertir que la PDE no modificarà la seua línia d’acció, siga quina siga la situació política del país.

En aqeust sentit, va afegir-hi que una possible independència de Catalunya no blinda el tram final de l’Ebre, perquè ara és la Generalitat qui està pagant els canals Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues, que segons la PDE serviran per transvasar aigua. Segons el portaveu, hi ha un projecte per transvasar l’Ebre amb més de 40 anys, i la conjuntura política del futur no afectarà la gestió de l’aigua, la qual “no està marcada per líders polítics, sinó per lobbys econòmics i financers”.

cop d’ull

Desembre 2014 // 5

Un any de notícies

PORTADA

PROJECTE CASTOR

Una indemnització de 1.350 milions d’euros El tancament del magatzem d’Escal UGS ha desfermat la polèmica Cinta Bonet ALCANAR

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia; els ajuntaments d’Alcanar, Sant Carles de la Ràpita o Ulldecona; el Síndic de Greuges, i també el govern català, havien demanat reiteradament al govern de l’Estat el tancament definitiu i el desmantellament del projecte

Castor. Un magatzem submarí de gas que va causar més de 500 terratrèmols a finals del 2013. Finalment, i després de moltes pressions i que els informes de l’Institut Geogràfic Nacional i de l’Institut Geològic i Miner certifiquessin la relació causa-efecte entre el projecte Castor i els sismes, la companyia Escal UGS, participada pel grup ACS, anunciava el 25 de juny que renunciava a la concessió d’explotació del magatzem de

CARAGOL MAÇANA

Una plaga de malson

Exemplars de caragol poma en un arrossar del Delta. / Foto: ACN

Cinta Bonet DELTEBRE La plaga del caragol maçana ha continuat expandint-se pel Delta, i també s’han localitzat les primers postes al mateix riu Ebre. En aquest context, i en aplicació del pla de xoc, Agricultura va assecar 7.726 hectàrees de l’hemidelta esquerre i va inundar amb aigua salada unes 3.406 hectàrees més. L’assecament va permetre arribar a ràtios de mortaldat d’entre el 80 i el 85%, mentre que la inundació dels arrossars amb aigua salada va permetre eradicar gairebé la presència dels caragols en aquella zona.

En conèixer aquests resultats, el director general de Desenvolupament Rural, Jordi Sala,

va afirmar que no es podia camtar victòria, però va afegir-hi que hi havia hagut un canvi de tendència. Mesos després, en finalitzar la campanya de la sega, els productors d’arròs van decidir no tornar a inundar els camps amb aigua salada. I és que asseguren que la mesura els va generar pèrdues de producció d’entre el 30 i el 40% en molts dels camps salinitzats.

La Generalitat ja va avançar que aplicaria mesures alternatives, si els arrossaires es mantenen contraris a no tornar a inundar els camps amb aigua salada. Una d’aquestes mesurs passa per la “lluita biològica”, i és que Agricultura estudia introduir al riu una espècie de gamba gegant d’aigua dolça que es menja les cries del caragol poma.

gas davant de les costes de Vinaròs i Alcanar. El 3 d’octubre, el Consell de Ministres liquidava el projecte Castor, tot i que evitava parlar del seu desmantellament, i acceptava que l’empresa concessionària fos indemnitzada amb 1.350 milions. Una compensació que Enagás va avançar el passat 11 de novembre, tres dies abans que finalitzés el termini, i que es recuperarà en 30 anys a través del rebut dels consumidors de gas.

La planta marina del projecte Castor, davant de Vinaròs i Alcanar. / Foto: ACN

cop d’ull

6 // Desembre 2014

PORTADA

Un any de notícies

ECONOMIA

Llums i ombres de l’últim any de la crisi Tortosa ha hagut de descartar el complex d’aigües per la fallida de les constructores Gustau Moreno TORTOSA L’any 2014 ha estat per a molts el principi del final de la crisi econòmica. Però, en clau estrictament ebrenca, també s’ha emportat alguns dels projectes que els ajuntaments havien impulsat per reactivar l’economia local o resoldre dèficits històrics. És el cas del complex d’aigües de Tortosa, que el govern de CiU va descartar definitivament a principi d’any. Després de més de dos anys amb les obres aturades, l’Ajuntament va rescindir els contractes amb Quatuor en un ple força tens.

Algunes de les constructores de la unió temporal d’empreses havien fet fallida, i el projecte va fracassar sense el finançament necessari per a les piscines i el pàrquing. També es va rescindir l’acord amb Quatuor per construir el pàrquing soterrat de la plaça del Rastre i de gestió de la zona blava. La resolució dels contractes va provocar una forta

polèmica, tot i que al llarg de l’any hi ha hagut converses entre govern i oposició per inconsensuar un nou projecte de piscines, del qual es va desmarcar el PSC. Ara Iniciativa també ha deixat la taula de diàleg.

A Móra d’Ebre, l’Ajuntament també va haver de renunciar a un projecte ambiciós, l’edifici polivalent del barranc de les Moreres. En canvi, enguany l’Ajuntament d’Amposta, que va tancar el 2013 amb un romanent de tresoreria de tres milions, ha aconseguit activar un conjunt d’obres públiques que sumen 14’5 milions. És el cas de la residència per a la gent gran o les obres del carrer Major i de la plaça de l’Ajuntament, entre d’altres projectes com la rehabilitació de l’antic escorxador.

També a la capital del Montsià s’han fet les obres de la nova estació d’autobusos, que entrarà en funcionament aquest 2 de desembre. Una actuació de la Generalitat molt esperada a la capital del Montsià, en un any en què les Terres de l’Ebre han

L’estiu del 2014 han arribat al port de Sant Carles de la Ràpita els primers creuers turístics, una de les notícies positives per a l’economia

aconseguit millors connexions de bus i la targeta T-10/120.

Durant el 2014 també ha estat notícia la subhasta del Centre Comercial Futuro Ciudad Amposta i el tancament de la discoteca Metro. D’altra banda, els diversos indicadors econòmics han constatat una certa recuperació de l’economia de l’Ebre, que posa moltes esperances en

el turisme. Així, el 2014 ha estat l’any de l’arribada dels primers creuers turístics a Sant Carles de la Ràpita, i un molt bon any d’arribada de visitants en altres poblacions del territori com Tortosa o Deltebre. A la Ribera d’Ebre, la comarca es va recuperar molt lentament del sotrac que va suposar l’ERO d’Ercros a Flix, amb actuacions com la des-

contaminació del pantà o amb la recàrrega de la central nuclear d’Ascó. A la Terra Alta, la temporada de verema ha estat extraordinària, amb 43 milions de quilos de raïm. I això, just l’any en què els vins de la Terra Alta, amb el Mil·lenium 2011 del celler Clua al capdavant, s’han consagrat entre els millors vins de Catalunya.

EL 9-N A LES TERRES DE L’EBRE

Procés participatiu històric Els voluntaris i els ciutadans van ser els protagonistes de la jornada del 9-N

C. Bonet / G. Moreno TORTOSA El procés participatiu del 9 de novembre va portar milers de ciutadans de les Terres de l’Ebre a sortir al carrer per exercir el seu dret a votar. Voluntaris i ciutadans es van convertir en els protagonistes d’un dia històric.

Des de primera hora del matí, abans que s’obressin els punts de votació, ja es podia veure a la gent preparada amb la seva papereta per participar i expressar la seva voluntat sobre el futur

polític de Catalunya. És el cas de l’IES de l’Ebre, institut de Gandesa o l’institut Berenguer IV d’Amposta, on durant tot el dia hi va haver molta afluència de gent i cues per participar en el procés. De fet, molts d’ells expressaven amb il·lusió l’emoció que sentien de poder votar. Els veïns de les EMD i pobles de Tortosa o Alcanar que no podien votar al seu lloc habitual es van mobilitzar fins al seu punt de participació assignat. L’Ajuntament de Tortosa fins i tot va habilitar uns autobusos per facilitar el desplaçament dels

Milers d’ebrencs van expressar la seva voluntat sobre el futur polític de Catalunya veïns, i la participació va ser majoritària.

Capítol a part cal dedicar a Horta de Sant Joan, l’únic municipi de les Terres de l’Ebre que no tenia urnes el 9-N al poble. Després de diversions reunions i polèmiques entre l’alcalde d’Horta de Sant Joan, el popular José Antolí, i la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre, els veïns es van haver desplaçar fins a l’institut de Gandesa per poder votar. I ho van fer enmig d’un gran ambient festiu i acompanyats de gegants, gralles i tabals. Afirma-

ven que malgrat el malestar i “divisió” que havia generat entre els veïns el fet de no poder votar al poble, l’important en aquell dia “històric” era votar.

La jornada participativa del 9 de novembre també va ser seguida amb atenció per diversos observadors internacionals. És el cas de l’eurodiputat de Compromís, Jordi Sebastià, qui va afirmar que el procés del 9-N responia als paràmetres democràtics, de transparència, llibertat de vot, i garantia que no hi hauria vot duplicat.

Imatge d’alguna de les cues que es van formar el 9

cop d’ull

Desembre 2014 // 7

PORTADA

Un any de notícies CULTURA

Amposta ja té el Centre Tecnològic del Compòsit

del territori. // FOTO: MANOLO VELÁZQUEZ.

La nova estació d’autobusos d’Amposta obre al públic aquest 2 de desembre

L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, i el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, van inaugurar aquest 14 de novembre el Centre Tecnològic del Compòsit de les Terres de l’Ebre, el Cetecom. El centre està dedicat a la recerca, el desenvolupament i la investigació de materials compòsits, que inclou materials com la fibra de carboni, la fibra de vidre o els termoplàstics reforçats; i també a la transferència tecnològica. El principal potencial dels materials compòsits és la seua multitud d’aplicacions, en mercats i sectors com l'eòlic, l’automoció, el ferroviari, l’hidràulic, el nàutic i el marítim, l’aeronàutic, els mobiliaris interiors o la construcció. El projecte del Centre Tecnològic del Compòsit, per tant, suposa involucrar el territori en el desenvolupament tecnològic d’un sector estratègic, i molt innovador, especialitzat en la transferència de tecnologia i coneixements entre el món científic, l’empresa, la universitat i la pròpia societat.

L’edifici del Cetecom està ubicat al parc tecnològic de l’Oriola. La inversió en la construcció de l’edifici i l’adquisició dels equips d’investigació ha estat d'1,8 milions d’euros, dels quals un milió van ser aportats a través del Fons per a la Reindustrialització de les Terres de l’Ebre. C.B.

Adéu a Gerard Vergés La Diada de Sant Jordi es va tenyir de dol amb la mort del poeta

El funeral de Gerard Vergés va fer-se a l’altar major de la catedral de Tortosa. / Foto: ACN

Cinta Bonet TORTOSA En l’àmbit de la cultura, si cal destacar una notícia d’aquest 2014 és sens dubte la mort del poeta i escriptor Gerard Vergés, que va morir la nit de Sant Jordi als 83 anys. Vergés va ser acomiadat per centenars de persones en una cerimònia que es va celebrar a l’altar major de la catedral de Tortosa. El funeral va incloure un recital de versos per part del professor Manel Ollé i un dels néts del poeta. El conseller de Cultura, Ferran Masca-

rell, també va assistir al funeral pel poeta, que havia rebut la Creu de Sant Jordi l'any 1997, qualificant Vergés com "un dels grans homes de lletres i humanistes del país".

Mascarell va expressar el condol en nom del Govern, i va avançar que es parlaria amb la família, la ciutat, i el món acadèmic per retre-li un homenatge.

Al funeral de Vergés també va assistir-hi el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarés, i l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel. També els exalcaldes de Tortosa, Vicent Beguer, Marià Curto, i Joan

Sabaté; un emocionat Jesús Massip, amic i cofundador juntament amb Vergés de la revista ‘Geminis’, l'escriptor i editor ebrenc Emili Rosales, entre molts ciutadans anònims que van voler retre l'últim homenatge al poeta.

Enguany, la mostra Litterarum i la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d’Ebre també van homenatjar la figura de Gerard Vergés. A banda, aquest mes de novembre, també el campus de la URV de les Terres de l’Ebre ha recordat la figura i l’obra del poeta tortosí amb una conferència de Pilar Andreu i un macropoema.

L’ANC i Òmnium a l’Ebre aposten per fer eleccions per seguir caminant cap a la independència L’endemà del 9-N, la coordinadora de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a les Terres de l’Ebre, Irene Fornós, va fer una valoració molt positiva del desenvolupament de la jornada al territori, tant per l’alta participació assolida com el volum de vots a favor del ‘Sí-Sí’ en la doble pregunta. Fornós va remarcar el civisme de la jornada i el fet que al territori s’han trencat falsos mites sobre la catalanitat de les Terres de l’Ebre i sobre l’independentisme de la gent d’aquestes comarques.

Fornós va aprofitar l’ocasió per recordar als càrrecs electes -N a l’institut Berenguer IV d’Amposta. // FOTO: MANEL CAPELL.

que l’ANC va demanar eleccions plebiscitàries abans de tres mesos, per seguir caminant cap a la independència de Catalunya. També el nou president d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre, Josep Moragrega, va fer una valoració molt positiva dels resultats del 9-N al territori. Ara bé, Moragrega va remarcar que no era realista plantejar-se la possibilitat de fer un referèndum legal i vinculant, i va descartar un acord amb el govern espanyol del PP o fins i tot amb el PSOE. Així, el president d’Òmnium a l’Ebre va deixar clar que és “urgent” fer

unes eleccions, ja que el govern de CiU ja ha exhaurit el seu programa electoral amb el 9-N. Moragrega va assenyalar que a la societat catalana hi ha hagut una sèrie de canvis que no estan prou ben representats en el Parlament i que, per tant, seria important constituir un altre Parlament que puga fer “passos segurs” cap a l’horitzó nacional que demani la ciutadania. Moragrega també va dir que més enllà de la llista unitària, el més important és que els partits sobiranistes facin una aposta “clara i inequívoca” sobre la independència de Catalunya.

cop d’ull

8 // Desembre 2014

O OPINIÓ

CONFIDENCIAL: LA PDE I LA CONFERÈNCIA DE MAS EL PORTAVEU de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Manolo Tomàs, va ser un dels absents voluntaris en la conferència que Artur Mas va pronunciar el 25 de novembre a l’Auditori Fòrum de Barcelona. Tomàs va preferir no assistir com a convidat a la conferència en què el president de la Generalitat va anunciar el seu full de ruta per a l’assoliment de l’estat propi.

De la mateixa manera, el portaveu de la PDE tampoc té previst assistir a la conferència del president d’ERC, Oriol Junqueras, aquest 2 de desembre al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, amb el títol “Crida a un nou país: la República Catalana”. Tant Tomàs com altres membres de la PDE han fet costat al procés sobiranista, i fins i tot han participat en alguns actes

de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, tant a les Terres de l’Ebre com a Barcelona. Però les relacions actuals entre la PDE i el govern català no són les millors, i Tomàs té molt clar que un canvi de l’estatus polític de Catalunya no és cap garantia per defensar els interessos mediambientals i socieconòmics de l’Ebre. La lluita de la PDE és una altra.

Spanish Business

Salvador Peiró Morell SOCIÒLEG

US IMAGINEU que el vostre fill de 25 anys o la vostra néta de 23 anys decideixen crear una empresa com a sortida professional?

Un dia es presenten i us diuen solemnement: Pare, mare, avi, àvia, vaig a invertir 1.300 milions d’euros en un negoci. Molt probablement sentireu que el cor se us accelera, i notareu com la gola se us resseca i que les extremitats són sacsejades per estranyes descàrregues elèctriques. No us amoïneu: és la reacció natural, i plenament humana, davant d’una ocurrència d’aquesta mena. Primer pensareu que no ho heu entès bé, i que segurament es referien a 1.300 euros, i llavors quedeu a l’expectativa de conèixer en què volen invertir aquest capital.

POTSER ES TRACTA d’un bon negoci i els joves troben una bona oportunitat de tirar endavant. Potser es guanyaran bé la vida i podran formar una família. Tot sigui per bé. Ara imagineu-vos que el vostre marit o la vostra dona -després de treballar durant 15 anys a la mateixa empresa- són acomia-

dat, senzillament, perquè els seus accionistes ja no ingressen els mateixos diners que havien acumulat fins ara. I en lloc d’enfonsar-se al pou del subsidi, prenen la decisió d’emprendre el seu propi negoci amb una inversió inicial de 1.300 milions d’euros. Ja hi som! Hauran volgut dir 1.300 euros.Tanmateix experimentarem, si més no, un fort sentiment d’admiració, tot sabent que no és fàcil ser emprenedor a partir dels 40.

PERÒ EL CAS és que ho havíem sentit perfectament, i que el que volen invertir aquests eixelebrats i eixelebrades són 1.300 milions d’euros. Amb les mans al cap, els advertiu que és una bogeria, que és inimaginable aconseguir aquesta quantitat, i que si s’han begut l’enteniment. Llavors ells i elles, esgrimint una seguretat desconcertant, us diuen: “No cal amoïnar-se per res. Està tot calculat i apamat. En primer lloc, cal fer-se amb la presidència d’un club de futbol; donat el nivell exigit, no cal saber-ne gaire, senzillament ser simpaticot i gestionar les

invitacions a la llotja presidencial.

Després, és convenient demostrar una espanyolitat impol·luta, casi

“

L’operació consisteix a generar un servei nacional, i per tant públic, a través d’una empresa privada” marcial, i lliure de deliris autonòmics. Si convé, calen certes atencions especials al partit polític governant, discretes, casi invisibles. Llavors, anem a buscar un president o ministre caspós, nostàlgic d’antigues grandeses nacionals i li exposem que el nostre

negoci és estratègic perquè l’orgull nacional torni a planar més enllà de l’horitzó. Li diem que Espanya tornarà a ser gran i lliure gràcies al nostre projecte; un dipòsit estratègic artificial de gas natural que esmicolarà la dependència del país del mercat energètic internacional. A fer punyetes el mercadeig amb el Magrib i l' Europa limítrofa amb Àsia. Al secretari d’estat li regalem un abonament familiar a la llotja de l’estadi, i ja està”.

PERÒ ON ÉS EL NEGOCI? –preguntem atabalats. “No hi ha negoci; és un atracament legal.

L’operació consisteix a generar un servei d’interés nacional, i per tan públic, a través d’una empresa privada. El govern ho presenta com una qüestió d’estat i garanteix als inversors, o sigui a mi, que en cas que no hi hagi beneficis tota la gent que paga els seus impostos, vosaltres inclosos, em pagareu durant 30 anys els diners que jo hagi invertit. Així de senzill.

Què me’n dieu? És genial no?

Adoro aquest país!”

Sí, podem pagar menys impostos a Amposta EL VEÍ D’AMPOSTA que ha vist com el seu sou s'ha congelat o reduït (per no parlar dels aturats i dels que ja no tenen ingressos per viure amb un mínim de dignitat)...

El botiguer que cada dia ha d'obrir les portes i tirar endavant comptant només amb el seu esforç...El jubilat que cobra una pensió minsa i, a més, ha d’ajudar els fills a arribar a final de mes...Tots ells no es mereixen haver d'afrontar, damunt, una pressió fiscal municipal asfixiant.

No parlo d'opinions, sinó de realitats objectives. Amposta és un municipi que té la mitjana més elevada de l'Impost de Béns Immobles (IBI), la contribució, del conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de les Terres de l’Ebre. Això és fruit de les pujades encobertes dels últims 10 anys, amb prop del 100% d’augment.

Podem reduir aquesta pressió fiscal desproporcionada? Sí, podem fer-ho i ho farem. Podem fer-ho, a més, sense afectar la qualitat dels

serveis municipals, retallant despesa supèrflua perfectament prescindible en uns moments com aquests encara molt marcats per la crisi econòmica.

que paguin els prop de 260.000 euros que es deuen de contribució per Futuro Ciudad. Tenim camí per recórrer si hi ha una determinació ferma i rotunda.

COM FER-HO? El canvi serè que proposo defensa reduir un 10% l'impost de l'IBI a tothom, així de clar. Això representa al voltant de mig milió d'euros. Podem fer-ho sense tocar ni un cèntim d'inversions socials, però eliminant la despesa de 100.000 euros en gratificacions als càrrecs de confiança i de comandament de l'Ajuntament (fer bé la feina no necessita cap gratificació, com sabeu tots aquells que treballeu de valent, cada dia, per tirar endavant). Així mateix, estic convençut que també podem estalviar en consum energètic dels equipaments municipals (si fem les auditories pertinents, tal i com defenso); crear una central de compres per unificar tota la despesa corrent, entre d'altres mesures, i també

AMPOSTA NO ÉS NOMÉS un conjunt d'edificis articulats al voltant d'un nucli urbà. Amposta és, sobretot, els valors que assumim i exercim tots els ampostins i ampostines.Vull una Amposta on cap ciutadà quedi abandonat a la seva sort -que no hi hagi ningú sense un mínim d'ingressos econòmicsper viure dignament. Una ciutat lliure de pobresa, socialment cohesionada i que tingui uns serveis municipals d'excel·lència. Per ferho possible ara (ara, no d'aquí a un any), és el moment de treure el peu de l'accelerador impositiu i reduir la pressió fiscal municipal per aconseguir que els ampostins i ampostines guanyin així uns recursos econòmics que es necessiten com l'aire que respirem.

Sense demagògia (dient que tot és

senzill), però també sense afirmar -com sovint fa el govern municipal- que no hi ha alternatives a les retallades i a l'augment de la pressió fiscal, perquè això tampoc no és veritat. Aquests diners públics que ara es destinen, entre d’altres, a gratificacions d'alts càrrecs, i també els que obtindrem optimitzant els recursos i estalviant en despesa municipal, nosaltres els adreçarem a fomentar plans municipals d'ocupació, i reforçar les polítiques socials. Vull una Amposta sense aturats, i sense cap ampostí angoixat perquè no pugui arribar a final de mes. Un sol aturat (i més encara en el cas que aquesta persona hagi esgotat ja tota la prestació per desocupació, i no tingui ingressos per poder donar benestar material a la seva família) és una vergonya col·lectiva i un menyspreu a aquest somni d'una Amposta líder en benestar que nosaltres desitgem. Per fer-ho possible cal, també, un canvi serè.

Francesc Miró CANDIDAT DEL PSC A L’ALCALDIA D’AMPOSTA

cop d’ull

Desembre 2014 // 9 Edita: Doble Columna, s. l.

Av. Remolins 24 - TORTOSA Tel. 977 58 80 32 premsa@uncopdull.com www.uncopdull.com Cop d’Ull només expressa la seua opinió en els editorials. Els articles publicats exposen el punt de vista dels autors.

La direcció de la empresa Doble Columna, s.l. declina tota responsabilitat vers els comentaris dels seus col·laboradors.

SERÀ NOTÍCIA EL DIA 11 de desembre està previst que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, puga fer la inauguració de la nova estació d’autobusos d’Amposta. De totes maneres, serà aquest 2 de desembre

quan la nova estació entrarà ja en funcionament.

L’adjudicació de la gestió es durà a terme en els propers mesos i, temporalment, el servei serà realitzat per l’empresa Hife amb un permís especial.

Dipòsit Legal:

T-52/95 Amb el suport:

Director Gerent: Albert Roda Director: Gustau Moreno Directora Adjunta: Cinta Bonet Redacció: Cinta Bonet, Gustau Moreno, Judit Brú, Sílvia Alarcón Disseny : Claudio Ena, Jordi Aljarilla Imatge: Eduardo Bertolín, Manolo Velázquez Col·laboradors: Enric Bayerri, Jaume Querol Administració: Noelia Castillo Comercials: Maria José Vicente, David Fornós

ENVIA’NS ELS TEUS ARTICLES D’OPINIÓ premsa@uncopdull.com

CARTES AL DIRECTOR cartes@uncopdull.com

OPINIÓ

EDITORIALS

Una solució per a la falta d’aparcament a Tortosa quest mes de desembre està previst que entrarà en funcionament el nou pàrquing soterrat del nucli antic de Tortosa, que l’Ajuntament i la Generalitat han impulsat al subsòl del carrer Montcada, on tot seguit caldrà construir també l’edifici de les delegacions del Govern. El nou aparcament té un total de 197 places de pagament, distribuïdes en dos plantes. Han estat gairebé cinc anys d’obres fins poder obrir el pàrquing, i encara falta per veure si el nou edifici de les delegacions podrà començar a aixecar-se durant el segon semestre del 2015. Però és un aparcament molt demandat per veïns i comerciants del nucli històric, i que també donarà servei al centre comercial de Tortosa, ja que és a pocs minuts a peu de la zona de vianants del carrer Sant Blai i de la plaça de l’Àngel.

A

PERÒ SOBRETOT, solucionarà la falta d’aparcament amb què es troben cada dia els treballadors i usuaris de les diverses delegacions de la

Generalitat, de la seu ebrenca de la Diputació de Tarragona, de l’Escola Oficial d’Idiomes, o dels jutjats de Tortosa, per dir només algunes de les institucions que hi ha ubicades al nucli antic de la ciutat.

Bau, amb 290 places al barri de Ferreries. Amb la fallida del grup d’empreses que havia de construir les piscines i gestionar aquests dos aparcaments, a més a més, l’Ajuntament tortosí ha hagut de fer-se càrrec de la zona blava, que també es va ampliar durant l’actual mandat. També hi havia en previsió el pàrquing als terrenys de Renfe, amb 1.500 places, del qual ja no se’n parla.

El pàrquing del carrer Montcada, amb 197 places, és el segon que s’obre aquest mandat AQUEST SEGON MANDAT de l’alcalde Ferran Bel, per tant, acabarà amb la inauguració del segon aparcament soterrat en poc més de tres anys, ja que el pàrquing de la plaça del Carrilet va aixecar la barrera al setembre del 2011, també amb 200 places. En aquest mandat, Tortosa haurà guanyar unes 400 places de pàrquing soterrat, al Temple i al nucli antic. Però també ha hagut de renunciar als aparcaments de la plaça Mossèn Sol, amb 200 places al barri de Rastre, i de la plaça Joaquim

FINS ARA, la majoria d’aquests nous aparcaments que s’han creat a Tortosa són places de pagament, tot i que també és cert que s’han creat algunes zones de pàrquing gratuït, de caràcter dissuasori, en sectors com Ferreries Nord o el barri de Sant Llàtzer. Però la falta d’aparcament, sumada a l’incivisme d’alguns conductors, provoquen que la mobilitat continuï sent un tema pendent a Tortosa. Ara també caldria reformular la zona blava, establir zones verdes per a veïns, i potenciar l’ús del transport públic, per acabar d’ordenar la ciutat.

La carretera de Riba-roja no pot esperar més DISSET ANYS després de la construcció del pont de Riba-roja d’Ebre, la Generalitat ha fet un pas més per resoldre la falta de la carretera entre aquesta població del nord de la Ribera d’Ebre i la Granja d’Escarp i Almatret. Una nova carretera que, a més a més, forma part del Pla d’Evacuació Nuclear de Tarrgona (PENTA), però que fins ara és un camí de terra.

Aquest mes de novembre, el director general d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre, Xavier Flores, va presentar a Riba-roja l’estudi informatiu i d’impacte ambiental de la nova carre-

tera, que tindrà una longitud de 27 quilòmetres i suposarà una inversió de 40 milions d’euros. Segons l’alcalde de Riba-roja d’Ebre, Antonio Suárez, la carretera és necessària per la millora de les comunicacions en aquesta zona del país, un veritable cul-de-sac; però també per donar un impuls a l’economia local.

PER TANT, un cop assolit el consens entre els tres municipis quant al traçat, ara toca a la Generalitat trobar els recursos perquè la carretera siga una realitat. Que no calgui esperar disset anys més.

Cal posar en valor turístic el patrimoni ibèric de l’Ebre EL LLEGAT de la cultura ibèrica a les Terres de l’Ebre hauria de convertir-se en un atractiu turístic de primer ordre. Al territori hi ha jaciments tan importants com el del Castellet de Banyoles, a Tivissa, o la necròpoli del Coll del Moro, a Gandesa, on ara ha tingut lloc una im-

portant descoberta, amb l’aparició d’un poblat i de les restes d’una fortificació romana. Les administracions locals i la Generalitat haurien de poder conservar i recuperar aquest patrimoni, a més de posar-lo en valor turístic. Queda molta feina per fer i cal prioritzar què es fa.

EL MUR Manel Ferré

Manolo Tomàs

Miguel Sebastián

Jordi Príncep

Rafel Jornet

ALCALDE D’AMPOSTA

PORTAVEU DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’EBRE

EXMINISTRE D’INDÚSTRIA D’ESPANYA

DIRECTOR DE L’ETCA

CODIRECTOR A L’EXCAVACIÓ DEL COLL DEL MORO

Després de diversos entrebancs, l’alcalde d’Amposta i el conseller d’Empresa i Ocupació van inaugurar el 14 de novembre el Centre Tecnològic del Compòsit de les Terres de l’Ebre (Cetecom), al poligon de l’Oriola.

Una delegació del moviment social viatja a Brussel·les aquest 2 de desembre, per traslladar al Comitè de Peticions del Parlament Europeu la necessitat que el nou Pla Hidrològic de l’Ebre complisca la normativa comunitària.

L’exministre que va signar el decret de concessió de l’explotació del Castor a Escal UGS afirma ara que potser haurien pogut demorar el projecte. Una suposada autocrítica de Sebastián, que ara costarà 1.350 milions als consumidors.

L’Escola de Teatre i Circ d’Amposta (ETCA) i l’entitat APASA impulsen un nou projecte escènic amb 43 persones amb discapacitat intel·lectual. Serà amb la companyia Sensacions, que representarà ‘El boletaire indecís’.

Els arqueòlegs de la UB i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica han fet una troballa excepcional al jaciment ibèric del Coll del Moro, a Gandesa. Restes d’un poblat ibèric i també d’una fortificació de l’època romana.

cop d’ull

10 // Desembre 2014

OPINIÓ

Moure Tortosa és cosa de tots i totes Jordi Jordan REGIDOR D’INICIATIVAENTESA PER TORTOSA I PORTAVEU DE MOVEM TORTOSA

“

Volem presentar una alternativa sòlida per moure Tortosa, per guanyar l’Ajuntament per redemocratitzar-lo, transformant la ciutat”

ESTEM VIVINT UNS TEMPS convulsos social i econòmicament. Les polítiques de retallades aplicades a la majoria de la ciutadania, la defensa i enriquiment dels banquers i les grans fortunes, la corrupció, l’autoritarisme de l’alcalde, les majories absolutes a Madrid i Tortosa o la manca de transparència són, malauradament, protagonistes en el dia a dia de la nostra societat. Davant d’aquesta situació, només podem actuar de dos maneres possibles: amb la resignació d’acceptar-ho tot amb normalitat o, pel contrari, amb el combat ferm i decidit defensant la nostra dignitat com a ciutadania, amb l’esperança de canviar-ho tot. Precisament, és aquesta darrera actitud la que moltes persones, hem decidit dur a terme tant a Tortosa com a tot el país, plantant cara a tot allò que no podem tolerar. ÉS PER TOT AIXÒ que el mes de juliol naixia Movem Tortosa, una plataforma ciutadana, política i social, amb la vocació d’unir esforços, lluites i plantejaments de tots aquells que fa temps, des de diferents vessants, treballem ja per una ciutat millor, així com de tots aquells que volen sumar-s’hi de nou per dir prou a tanta corrupció, a la pèrdua dels nos-

tres drets com la sanitat i l’educació, a tanta opacitat i caciquisme, i a un model econòmic que ens està portant a la ruïna a la majoria dels tortosins, on la pobresa creix dia a dia, arribant a xifres escandaloses. Des de Movem Tortosa, treballem per presentar una candidatura de confluència a les properes eleccions municipals. Una candidatura que sumi ciutadans a títol individual, a gent que prové de diferents plataformes, associacions i col·lectius, i finalment, a aquells partits que s’identifiquen en la idea de la suma i el canvi en la manera de fer política com Avancem, Procés Constituent o Iniciativa-Entesa per Tortosa.

Volem presentar una alternativa sòlida per moure Tortosa, per guanyar l’Ajuntament amb l’objectiu de redemocratitzarlo, transformant la ciutat, apostant per una Tortosa construïda per a tothom i entre tothom.

EN L’ASSEMBLEA OBERTA d’octubre, on van participar més de cent persones, Movem Tortosa vam definir els objectius: la transparència i lluita contra la corrupció; la planificació estratègica de la ciutat; la defensa de la sanitat i educació públiques; la potenciació del turisme cultural i el patrimoni històric com actius de desen-

volupament; el bon govern buscant el consens i amb participació ciutadana; la lluita contra la pobresa; la defensa de l’habitatge com a dret, evitant desnonaments, tot apostant per la rehabilitació dels milers de pisos buits al centre i barris antics; l’aprovació d’un nou codi ètic entre polítics i ciutadans; l’arranjament de carrers i places, en un greu estat de degradació; i finalment, l’aplicació de polítiques per millorar sostenibilitat i mobilitat.

EN AQUESTS MOMENTS, i a partir d’aquesta primera diagnosi de les principals mancances i necessitats de la ciutat, des de Movem Tortosa concretant cadascun d’aquests eixos programàtics amb la ciutadania. Ho fem a partir de noves assemblees obertes a tothom, de debat i treball, amb aportacions d’experts en cada matèria i amb la involucració de molts ciutadans i ciutadanes que, a títol individual, dia rere dia se sumen a Movem Tortosa. És per tot això que us animo, en la mesura de les vostres possibilitats i inquietuds, a participar-hi perquè depèn de tots i totes vosaltres que aquest nou moviment, plural i obert, esdevingui un èxit per a transformar la nostra societat, la nostra Tortosa.

ME MOC EN BICI

Passar el riu en bici SI HA GUANYAT TORTOSA... amb la recuperació de l’antic pont del tren com a continuïtat de la Via Verda i per a ús exclusiu de vianants i ciclistes! Segur que esta és una expressió que compartim la majoria de les persones que hem tingut l'oportunitat de passar-hi, ni que siga una sola vegada. Recuperar l'antic pont del tren, en desús durant gairebé vint anys, ha estat sens dubte un encert. Ara mirem més de cara el riu, tenim una nova zona d'esgambi, s'ha facilitat la mobilitat tant a peu com en bicicleta, se veuen més bicicletes, s'ha guanyat un nou espai emblemàtic per a la ciutat...

JA FA UN ANY I MIG que cada dia centenars de persones tenim l'oportunitat de constatar els beneficis i avantatges que ens ha aportat l'obertura de l'antic pont del tren. Passar el riu en bicicleta per l'antic pont del tren no té res a veure a passar-lo pel pont de l'Estat. La perillositat i, en conseqüència, l'angúnia i la temor del pont de l'Estat esdevenen tranquil·litat i confiança al pont del tren; la increpació i el poc respecte cap a les persones que ens movem en bici -que de vegades patim al pont de l'estat-, són amabilitat i salutacions cordials al pont del tren; la sensació de pressa i anoni-

mat es torna calma , alegria i pausa per xarrar...

FETES ESTES CONSIDERACIONS , una vegada més, em pregunto: no seria hora ja de recuperar també el que va ser el pas de l'Ebre més antic de Tortosa? No seria hora de retirar el monument franquista més gran de Catalunya que tenim encara al bell mig del riu per a dotar la nostra ciutat d'un nou pont per a vianants i ciclistes?

TORTOSA TORNARIU A GUANYAR i a gaudir de tots els beneficis que ens ha aportat l'obertura del pont del tren. Esta vegada, a més a més, també guanyaria en dignitat democràtica i en recuperació de la memòria històrica, que ja en va sent hora, també! Un nou pas de riu per poder-lo passar tranquil·lament, en confiança, en calma i alegria... Ara és l'hora!

ESTER BAIGES MIRÓ ÉS MEMBRE DEL COL·LECTIU ME MOC EN BICI

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuit-cents caràcters d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a cartes@uncopdull.com

Manel Zaera.

INFORMÀTIC I MÚSIC

Madrid i l’amistat SEMBLA QUE l'estratègia de Madrid continua sent la de confrontació, en lloc d'intentar atreure els catalans perquè no marxin. El programa ‘Polònia’ de TV3 va emetre un gag en què es parodiava la situació del govern espanyol després del 9-N inspirant-se en la pel·lícula ‘El hundimiento’, la qual narra el final de Hitler, i que el presenta aïllat de la realitat, obstinat a lluitar com si tingués un exèrcit poderosíssim. El PP ha posat el crit al cel i vol que el CAC es pronunciï sobre el tema.

ESCOLTAVA A LA RÀDIO Enric Millo dient que això no era llibertat d'expressió. Ah, no? Diria que en cap moment es va veure simbologia nazi, diria que aquella situació, inspirada en el final de Hitler, podria associar-se a molts altres casos. És més, sabent que és una paròdia, no n'hi ha per a tant, encara que he de dir que quan ho vaig veure ja m'esperava reaccions del PP. Però, tornant al tema del nazisme, no és una mica estrany, contradictori, insultant, que el partit que utilitza el nazisme per comparar allò que passa a Catalunya, ara es queixi d'aquest gag?

CIUTADANS VOL que es retirin les subvencions a Vilaweb per ser independentista i els crits a la desobediència el 9-N. La llibertat d'expressió i de premsa no compten. Imagino que si fos un partit espanyol, Ciutadans també demanaria accions contra els mitjans que menteixen sobre Catalunya i insulten els catalans.

cop d’ull

Desembre 2014 // 11

OPINIÓ

Realitat o ficció REALITAT O FICCIÓ? Aquesta és una de les preguntes més repetides a un escriptor. També és una de les preguntes que sovint es fa un escriptor a sí mateix; una de les preguntes que aprens a respondre't amb el pas dels anys i les paraules. Els lectors volen saber què hi ha de real rere les teòriques fantasies que mostra el llibre, volen endevinar quin percentatge del jo de l'escriptor es despulla entre les línies, i molts cops tenen la certesa d'haver-ho descobert.

JESÚS TIBAU ESCRIPTOR

PERÒ QUE ÉS LA REALITAT? Què és la ficció? Hi ha alguna frontera? En aquest cas, la frontera és nítida, borrosa, negociable, esquizofrènica? Vaig començar com a aspirant a escriptor fa més de trenta anys, en uns poemes on pretenia abocar els meus sentiments en versos, o simplement trobar un camí per expressar-me a través de la paraula escrita; jo, que era tan reservat i discret amb la paraula oral. També explicar alguna història més o menys inventada.

MOLT MÉS TARD , arribaren els contes. La ficció pura i dura? Parlo de coses properes, de marges del meu poble, de reines de Siurana, de records d'infantesa. Aprofito gestos, situacions, anècdotes que m'envolten per embolicar-les de la fantasia necessària per convertir-les en contes. Després de quatre-cents relats, m'endinso en el dietarisme, i parlo directament de fets

reals, renuncio a cuinar tot allò que veig i sento, i també a afegir-hi el sabor de cap espècie; això sí, filtrats, inevitablement, pels meus ulls.

REALITAT O FICCIÓ? No són dos cares de la mateixa moneda, o dos monedes de la mateixa cara? Són reals els records que tinc del meu

“

Qui ha influït més en la meva manera de ser, el padrí que no vaig conèixer, o el Quixot?

Alguns dels xiquets amb què jugava a pilota, o el Petit Príncep? (...) Els records són joguines en mans del temps, o armes de doble fulla”

padrí, que es morí quan jo tenia pocs anys? S'ajusten a la realitat la visió que tinc de les noies de qui em vaig enamorar, dels carrers del poble on corria de xiquet? Ens vam canviar de casa quan tenia tretze anys, i aquell trasllat físic fou com un adéu a la infantesa que ja començava a idealitzar. Molt després, en tornar-hi algun cop, l'entrada em semblava més petita, l'escala massa estreta, els marcs de les finestres recent pintats, d'un estrany color.

I TOTS ELS PERSONATGES de ficció que he conegut, no són ben reals per a mi? Qui ha influït més en la meva manera de ser, el padrí que no vaig conèixer, o el Quixot? Algun dels xiquets amb què jugava a pilota, o el Petit Príncep? Els sentits que ens fan arribar la informació tenen poc d'objectius i molt de partidistes; els records són joguines en mans del temps, o armes amb doble fulla. La ficció és una de les millors maneres d'explicar la realitat, fins i tot sense voler, o, potser, precisament quan no es vol.

NANOCONTE: Per a acabar aquest article, que s'aproxima al límit establert, un nanoconte, un gènere subtil que m'apassiona, per a reflexionar sobre els perills del record: “Caminava descalç pel record, fins que es clavà el primer vidre”.

Malauradament, res de nou a Tortosa en l’últim pressupost del mandat EL PASSAT 24 DE NOVEMBRE el ple de Tortosa va aprovar el darrer pressupost d'aquest mandat. Per aquesta raó vàrem arribar al ple amb moltes ganes de poder encetar un debat de model de ciutat amb el govern municipal de Ferran Bel. Perquè en definitiva, parlar del pressupost de l’Ajuntament és parlar de política municipal. És parlar de formes d’entendre la nostra ciutat i d'aportar diferents punts de vista, confrontats si volen, però perfectament legítims. Per aquesta raó, esperàvem, en va, que aquesta vegada l’alcalde de Tortosa no es defensés atacant. Esperàvem que novament no utilitzés com a únic argumentari la política del “i tu més” a la que malauradament ens ha acostumat en els últims vuit anys. En un ple brusc, caracteritzat novament per les males formes de l’alcalde, no vàrem poder encetar amb èxit l'esperat debat, que va ser furtat als ciutadans, una vegada més, pel nostre alcalde.

ENS VAM OPOSAR oposar als pressupostos municipals per quatre raons fonamentals. La primera, de forma: malgrat que tothom diu estar-hi d’acord, no s’ha fet cap aposta per redactar uns pressupostos participatius, tal i com reiteradament hem demanat des del PSC, amb el total convenciment que els tortosins i tortosines som majors d’edat per a decidir lliurement en què gastem els nostres impostos.

LES ALTRES RAONS són de fons. En primer lloc, creiem que l’Ajuntament de Tortosa no fa prou esforços per tal de crear llocs de treball a la nostra ciutat, escudant-se en què això és una tasca d’altres administracions. Pensem que les persones sense feina necessiten respostes, i les necessiten ja, i el govern de CiU ha rebutjat, sense ni tan sols valorar-les, més d’una vintena

de mesures per a lluitar contra l’atur al voltant d’un gran Pacte Local per l’Ocupació, proposades pel PSC en plens passats.

EN SEGON LLOC, són uns pressupostos antisocials que dediquen minsos i insuficients recursos a aquells que estan patint la crisi. Cap

“

Amb el que estan patint els ciutadans, és ara el moment d’invertir diners en tombar les cases de la catedral? (...) Quin bon pare de família prefereix liquidar préstecs abans que donar de menjar als seus fills?” ajuda per a beques de menjadors escolars, cap ajuda per a una bossa de llibres escolars, cap ajuda per a les famílies amb tots els seus membres a l'atur. Un any més, el nostre Ajuntament abandona als seus ciutadans quan més ho necessiten.

L’ÚLTIM ARGUMENT per votar no a aquests pressupostos ha estat la denúncia de la manca de manteniment de la ciutat. No es dediquen els recursos suficients i només fa falta veure l’estat de les nostres places i carrers. I algú pot pensar: és clar, no hi ha diners! Res més lluny de la realitat. El cert és que el govern municipal ha preferit avançar el pagament de 5,5 milions d’euros als bancs cada any, abans d’invertir aquests mateixos diners en la creació de llocs de treballs, en ajudar els més necessitats o en mantenir la ciutat. ÉS UN MODEL RESPECTABLE, però no és el nostre. Amb el que estan patint els ciutadans, és ara el moment d’invertir diners en tombar les cases de la Catedral? En un moment de crisi com l’actual no fóra més normal invertir en la nostra ciutat abans que avançar els diners als bancs per a reduir deute? Quin bon pare de família prefereix liquidar els préstecs abans que donar de menjar als seus fills? Aquesta ha estat la nostra proposta des de fa temps, retardar el retorn dels diners als bancs per a solucionar els problemes reals dels tortosins i tortosines, que són l’atur, la pobresa i fins i tot diria que la precarietat. Creiem que ara és el moment d’apostar i invertir aquests diners en la creació d’ocupació, la justícia social i el manteniment de la nostra ciutat. Des de la prudència, però alhora des de la gosadia. Aquest és el nostre model.

ESTIC CONVENÇUT que a Tortosa la manera de fer política de Bel correspon a la “la vella política”, on el seu model de ciutat, i ell mateix, s’han quedat ancorats en el passat i presenten signes evidents d’esgotament. Les conclusions que les treguin els ciutadans de Tortosa.

Enric Roig PORTAVEU DEL PSC DE TORTOSA I CANDIDAT A L’ALCALDIA

cop d’ull

12 // Desembre 2014

T TORTOSA

ESQUERRES EN PRECAMPANYA LA PRECAMPANYA per a les municipals del 2015 ja ha començat per als partits d’esquerres a l’Ajuntament de Tortosa. El socialista Enric Roig ha activat una pàgina web per buscar la implicació dels ciutadans en la redacció del seu programa electoral. El seu lema és “A Tortosa, si tu vols, podem tornar a somiar”. Una estratègic semblant han

seguit a ERC, ja que Josep Felip Monclús també ha iniciat una enquesta ciutadana, al carrer i internet, per captar les seues propostes electorals. ICV, dins de Movem Tortosa, busca engrescar diversos moviments socials per construir una aposta guanyadora. I aquí és on se solapa amb la CUP, que també ha anunciat una candidatura a Tortosa. G.M.

URBANISME

Obre el pàrquing del Montcada Amb 197 places i una inversió de cinc milions d’euros, els treballs s’han allargat durant més de quatre anys

La Generalitat confia ara en poder començar l’edifici de les delegacions durant el segon semestre del 2015

Cinta Bonet / Gustau Moreno TORTOSA

Després de més de quatre anys d’obres, l’aparcament soterrat del carrer Montcada ja està acabat, i obrirà al públic durant aquest pont de la Puríssima.

Per tant, serà tot coincidint amb l’inici de la campanya de Nadal i amb la reobertura al trànsit del carrer Montcada, de la plaça Montserrat i del carrer Bonaire, un cop que hagin acabat les obres de reforma integral d’aquest eix viari. L'obra de l’aparcament ha estat d'extrema complexitat per la seua ubicació, al bell mig del nucli antic, i ha suposat una inversió de cinc milions d’euros. El nou pàrquing incorpora 197 places d'aparcament de pagament, distribuïdes en dues plantes. A partir de les dues actuacions, l’Ajuntament ha previst reordenar el trànsit i invertirà el sentit dels carrers Montcada i del Vall.

Així, ara el carrer Montcada serà d’entrada al nucli antic i al mateix pàrquing, mentre que el carrer del Vall serà de sortida.

El responsable de la concessio-

A pocs minuts de la catedral i del centre comercial

[ ] L’alcalde, el delegat del govern i els responsables de l’obra van visitar el nou aparcament. // FOTO: TORTOSA.CAT

nària ACSA, Manuel Delgado, va explicar que el nou aparcament està destinat a la rotació i als abonaments diversos, que inclouen el lloguer mensual de places. Delgado confia que la gent siga "sensible" a la importància de disposar d'aquest servei, i ha explicat que l'empresa iniciarà una campanya de pro-

moció per fer-lo atractiu a comerciants, veïns i usuaris de la zona. També va dir que les tarifes seran semblants a les dels altres pàrquings de la ciutat.

D'altra banda, la Generalitat ha explicat que l'edifici de les delegacions, amb el projecte “reformulat i adaptat al context econòmic actual”, es podria in-

cloure al pressupost del 2015, perquè les obres puguen començar al segon semestre.

Mira el vídeo en aquest enllaç

El president de l’Associació de Veïns del Centre-Nucli Històric, Josep Baubí, va fer una valoració positiva de l’evolució de les obres del carre Montcada, plaça Montserrat i carrer Bonaire. De fet, segons Baubí, aquesta zona del nucli antic quedarà “molt bé”, i el pàrquing del carrer Montcada donarà un servei molt important al barri i al centre comercial de la ciutat.

Baubí, que va recordar que la construcció del pàrquing soterrat va ser extremadament complexa, va assenyalar que serà una de les infraestructures més importants del nucli històric. “Donarà servei als treballadors i usuaris de diverses administracions que tenim al barri, com ara la Delegació del Govern, la seu de la Diputació, els jutjats o l’escola oficial d’idiomes”, va afegir-hi. El president veïnal va dir que el nou aparcament i el fluxe de vehicles servirà per revitalitzar el nucli antic, ja que aquest nou pàrquing queda a pocs minuts de la plaça de l’Àngel, a la zona comercial, i de la plaça de la Cinta, al costat de la catedral. D’altra banda, Baubí va remarcar que l’entitat veïnal espera que quan s’acaben les obres del carrer Montcada també es restaure el carrer del Vall i la zona de la plaça del Pont de Pedra, uns espais que han quedat molt malmesos pel pas de la maquinària pesada i pels mateixos treballs.

cop d’ull

Desembre 2014 // 13

PUBLICITAT

Talent emprenedor Els Premis Emprèn de la Diputació de Tarragona reconeixen 21 iniciatives de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona

Conscient de la importància del teixit empresarial en el creixement econòmic, social i sostenible del territori, la Diputació de Tarragona ha lliurat, un any més, els Premis Emprèn de foment de l'emprenedoria, destinats a reconèixer les millors iniciatives de negoci de les Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona i , bé siguin de nova creació o ja existents, i estimular així la creació d'empreses i la consolidació del teixit econòmic del territori.

El lliurament dels premis es va dur a terme a l'Auditori Diputació, a Tarragona, en un acte amb les intervencions del president de la Diputació, Josep Poblet; del diputat delegat de Recursos Humans, Ocupació i Promoció Econòmica de la Diputació, Joan Josep Malràs; del director de l'àrea de Recursos Humans, Ocupació i Promoció Econòmica de la Diputació, Àlex Grau, i de l'empresari Jacint Manel Subirats, guanyador del Premi Emprèn i Sorprèn en l'edició de l'any passat dels Premis Emprèn, amb el projecte de caiacs desmuntables Cubikayak. La vetllada la va conduir l'actriu i coach tarragonina Mercè Rovira.

La dotació global dels Premis Emprèn és de 35.000 euros, distribuïts en set categories de 5.000 euros ca-

dascuna. "L'import dels premis i l'assessorament tècnic que oferim als participants esdevé un estímul molt important per als nous emprenedors, sobretot per als més joves", va afirmar el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, tot destacant que "la Diputació aposta per l’aparició de nous negocis, cabdals per a la recuperació econòmica".

Enguany, han optat a la convocatòria un total de 92 projectes (65 del Camp de Tarragona i 25 de les Terres de l'Ebre), amb la participació de 117 persones. Totes elles mereixen el nostre reconeixement, per la seva actitud emprenedora, creativa i audaç. Del total de treballs presentats, 7 s'han endut els premis: Emprèn en femení, Emprèn jove, Emprèn al món rural, Emprèn socialment, Emprèn i sorprèn, Emprèn i consolida i Reemprèn. Així mateix, s'han atorgat reconeixements a un total de 14 premis finalistes, dos per cada categoria.

D'altra banda, i per primer cop dins de la convocatòria d'aquests guardons, la Diputació ha obsequiat a tots els participants de la convocatòria d'enguany amb la sessió de business networking "Els 7 hàbits de les Persones Altament Efectives", a través de la qual podran perfeccionar les seves habilitats personals i professionals i intercanviar contactes.

en femení

jove món rural

Josep Poblet L'import dels premis i l'assessorament tècnic que oferim als participants esdevé un estímul molt important per als nous emprenedors, sobretot per als més joves"

“

sorprèn

socialment

consolida reemprèn

PROJECTES GUANYADORS I FINALISTES

cop d’ull

14 // Desembre 2014

TORTOSA SERVEIS

POLÍTICA

Recta final de la renovació de l’enllumenat públic

Quinze demandes veïnals per al proper mandat 2015-2019

G.M. TORTOSA L'empresa adjudicatària de la gestió i manteniment del nou enllumenat públic a Tortosa, la unió temporal SECE-ACSA, ja ha iniciat la renovació de prop de 8.000 punts de llum i 181 quadres elèctrics dels barris i pobles del municipi, el que permetrà aconseguir un estalvi energètic de més del 60%. De fet, la substitució de les làmpades s'ha iniciat als barris de Ferreries, de la Simpàtica i de Sant Josep de la Muntanya, i també s'han fet al-

gunes actuacions puntuals al bari del Temple i al raval de Sant Llàtzer, amb la renovació d’un 31% dels punts de llum. Però en els propers dos mesos, la renovació serà total i haurà finalitzat amb la substitució d’uns 200 semàfors, els quals passaran a incorporar tecnologia led. En aquest sentit, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va explicar que, allà on ja s'ha actuat, la ciutadania ha pogut apreciar un canvi molt significatiu. A més, va demanar paciència a la resta de zones en què els canvis no han arribat, ja que la renovació s'està fent gradualment. Segons Bel,

l'objectiu és completar el canvi a primers de l’any 2015.

Durant la seua compareixença, el passat 17 de novembre, Bel va voler destacar que feia “molts anys” que no s'invertia a Tortosa en renovació lumínica, i que mai s'havia fet una actuació integral d'aquesta envergadura. D’altra banda, si fins ara el cost i manteniment de l'enllumenat representava uns 900.000 euros a l’any per a l’Ajuntament de Tortosa, amb aquesta externalització s'aconseguirà un estalvi de 200.000 euros a l’any, inclosa la inversió inicial, que el consistori estima en uns 1,7 milions d'euros.

La Federació d’Associacions de Veïns consensua les propostes per als partits

Una de les propostes és la millora del pont de l’Estat. // FOTO: G.M.

Gustau Moreno TORTOSA La Federació d’Associacions de Veïns de Tortosa ha consensuat un document amb un total de quinze “propostes de ciutat” per als propers quatre anys que ja han presentat a l’alcalde, i que per tant també donaran a conèixer als candidats a les eleccions municipals del 2015.

Així ho va avançar el president de l’Associació de Veïns del Centre-Nucli Històric, Josep Baubí, durant una entrevista a Canal 21 Ebre. Baubí va recordar als partits polítics que les onze associacions de veïns que formen part de la federació treballen tot l’any, i no només quan hi ha eleccions. Però que ara han elaborat un llistat amb les demandes per al proper mandat. Unes peticions que volen que els partits tinguen en compte de cara a la campanya de les municipals.

Prou inundacions Les quinze propostes de la Federació d’Associacions de Veïns de Tortosa són resoldre el problema de les inundacions de la plaça de la Unió, al barri de Sant Llàtzer, i instal·lar un col·lector d’aigües pluvials a la carretera Simpàtica, des de Mig Camí fins al carrer Despuig, a la zona de l’Eixample. També reclamen un altre col·lector d’aigües pluvials entre el pont de Tirant Lo Blanc i el pont del

Mil·lenari, així com solucionar les inundacions constants al parc municipal Teodor González i a l’eix de l’Ebre (C-12), sota el pont de la via verda a Ferreries. De fet, una de les propostes de la federació també és executar el soterrament de l’eix de l’Ebre al seu pas per Ferreries. A banda, Baubí va comentar la petició d’elaborar un pla de xoc integral del manteniment de la ciutat, una de les qüestions que més polèmica provoca entre el govern municipal i els grups de l’oposició a l’Ajuntament.

De la mateixa manera, la Federació d’Associacions de Veïns reclama instal·lar un ascensor o unes escales mecàniques per accedir a l’hospital Verge de la Cinta, així com ampliar i millorar els aparcaments del centre hospitalari. Les altres propostes són acabar les obres del pla integral del nucli antic (Pincat), sobretot a Santa Clara; impulsar un projecte de recuperació del call de Remolins; la millora del servei ferroviari entre Tortosa i Barcelona; un nou sistema tarifari de transport públic urbà; més duresa contra la falta de civisme; la millora del pont de l’Estat, i un pla de recuperació d’habitatges al nucli històric, amb ajudes directes a la rehabilitació. En canvi, la federació no ha inclòs les noves piscines entre les seues peticions, perquè considera que no cal insistir en el nou complex d’aigües.

cop d’ull

Desembre 2014 // 15

TORTOSA POLÍTICA

Tortosa aprova l’últim pressupost del mandat sense cap suport de l’oposició El govern de CiU tira endavant els comptes amb els vots en contra del PSC, ERC i Iniciativa, i l’abstenció de PP i PxC

Les obres a la plaça del Rastre o la nova plaça de la catedral es pagaran amb romanents i noves subvencions

ICV proposa destinar un milió al pont i al front fluvial

Gustau Moreno TORTOSA El ple de l’Ajuntament de Tortosa ja ha aprovat el pressupost municipal per al 2015, en una sessió extraordinària celebrada el 24 de novembre. Els comptes van aprovar-se amb la majoria absoluta del govern de CiU, l'abstenció del PP i PxC, i els vots en contra del PSC, ERC i Iniciativa-Entesa per Tortosa. El PSC va afirmar que els comptes no són prou socials, i que no recullen les propostes que havien fet els socialistes els darrers mesos. Els republicans, per la seua banda, van justificar el seu vot en contra per la falta d'inversions i de participació ciutadana. Finalment, Iniciativa, que també va votar en contra del pressupost, va sorprendre l’equip de govern quan va anunciar que deixarà de participar en les reunions per consensuar un nou model de piscines. Durant el ple del pressupost, a més, el govern de CiU va voler anunciar l'existència d'una partida per redactar el futur pla estratègic de Tortosa, una de les promeses electorals de Ferran Bel l'any 2007 i, precisament, una de les reclamacions més insistents d’Iniciativa.

31,1 milions d’euros El nou pressupost supera els 31,1 milions d’euros, un 0,6% més que l’anterior. Les inversions, amb una despesa global de 240.000 euros, seran una part molt minsa del pressupost de

Gustau Moreno TORTOSA

Una de les actuacions previstes el 2015 és l’enderrocament de les cases de davant de la catedral, però no figura en el nou pressupost i es pagarà amb diners d’enguany. // FOTO: G.M.

l’últim any del mandat, tot i que el 2015 és un any electoral. Però l’equip de govern també ha previst altres inversions finançades amb romanents i noves subvencions, com ara la reforma de la plaça Mossèn Sol o l’actuació de les cases de la catedral. Tant l’alcalde, Ferran Bel, com la regidora d’Hisenda, Matilde Villarroya, van voler destacar el caràcter “equilibrat” del nou pressupost.

Mira el video en aquest enllaç

Ferran Bel preveu deixar l’endeutament en 38 milions Tot i que al pressupost de Tortosa per al 2015 només hi figuren unes inversions per 294.000 euros, les obres previstes pel govern de Ferran Bel per aquest 2015 se situen al voltant dels tres milions.

Entre les inversions més destacades hi ha la remodelació de la plaça Mossèn Sol, al barri del Rastre, l’actuació a l’entorn de davant la façana de la catedral, la continuació del passeig de Ronda o la finalització de l’avinguda Ca-

nigó. A més, Bel també va anunciar l’arribada d’una subvenció d’un milió d’euros des de la Diputació de Tarragona, tot i que no va voler concretar a què es destinaran aquests diners. A banda, el govern també ha dit que per al 2015 es preveu amortitzar 5,5 milions d’euros deixant l’endeutament en 38 milions d’euros, i amb un ràtio per sota del 90%, mentre que normativa de l’Estat fixa el límit en el 110%.

El portaveu d’Iniciativa-Entesa per Tortosa, Jordi Jordan, va qüestionar les inversions que l’alcalde ha anunciat fora del pressupost, i va lamentar que Ferran Bel no haja dit a què destinarà la subvenció d’un milió d’euros que podria arribar des de la Diputació. En aquest sentit, el portaveu d’Iniciativa va proposar que aquests diners es dediquen a la millora del pont de l’Estat i del front fluvial, tot aprofitant l’enderrocament de les cases de la catedral. De fet, Jordan va revelar que aquesta actuació està prevista en el pla especial del conjunt històric de Tortosa, aprovat definitivament fa unes setmanes. I també va dir que caldria aprofitar aquesta actuació per construir una passarel·la de vianants i ciclistes on ara hi ha el monument franquista de la Batalla de l’Ebre. En la mateixa entrevista a Canal 21 Ebre, Jordan també va suggerir que caldria fer una consulta ciutadana sobre el destí del mateix monument. El portaveu d’Iniciativa, però, va advertir que el govern de Tortosa no va explicar a l’oposició l’actuació prevista al front fluvial, tot i que es va organitzar una reunió informativa sobre el pla especial. Així, Jordan també va assenyalar que el projecte també parla de canviar el paviment entre la plaça del Paiolet i la plaça de l’Escorxador, per convertir aquest tram de l’avinguda Felip Pedrell en una zona de vianants oberta al trànsit de vehicles.

Una actuació que, de fet, hauria d’anar lligada a la construcció del tercer pont entre Jesús i Remolins, per garantir l’accés dels vehicles pesats a Bítem, i que Jordan considera “prioritària” per incrementar l’atractiu turístic de Tortosa.

cop d’ull

16 // Desembre 2014

B BAIX EBRE

OBRES A L’AMETLLA DE MAR L’AJUNTAMENT de l’Ametlla de Mar ha iniciat aquest mes de novembre les obres de millora dels pluvials al tram del carrer Sant Joan, escaletes de l’Àngel, i plaça del Canó. L’objectiu és millorar els serveis soterrats d’aquesta zona. El pressupost és d’uns 154.000 euros, tot i que es comptarà amb el suport de la Diputació amb 121.000 euros i de 25.300 euros

del PUOSC. La previsió és que les obres duren tres mesos. L’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, va explicar que les obres es van ajornar fins a la tardor de manera consensuada amb el sector comercial i de la restauració, per no coincidir amb la campanya turística. La millora dels serveis també implicarà la millora del ferm en aquest punt. C.B.

TRIBUNALS

INFRAESTRUCTURES

Al jutjat un noi d’Alfara per la crema d’una foto del Rei

Trens Dignes inicia una campanya per implicar els usuaris en les reclamacions

Una vintena de persones van concentrar-se el 17 de novembre davant el jutjat de Tortosa en suport del jove Marc Fontanet, veí d’Alfara de Carles i militant del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Fontanet va ser imputat pels Mossos d’Esquadra per un presumpte delicte contra la corona espanyola.

Els fets van tenir lloc el passat 2 de juny a Tarragona, on es va convocar una concentració popular amb motiu de l’abdicació del rei Joan Carles I. En aquella concentració es va cremar una fotografia del nou rei Felip VI, i posteriorment els Mossos d’Esquadra van identificar tres joves. El primer dels joves va haver de

El jove nega ser el responsable dels fets que els Mossos li van imputar declarar a Tarragona, un altre no ho farà pel fet de ser menor d’edat, i el tercer és el jove d’Alfara de Carles, que va declarar als jutjats de Tortosa. En aquest sentit, des del Grup de Suport contra la Repressió de les Terres de l’Ebre s’afirma que aquestes acusacions contra els tres joves, que van assegurar que són “aleatòries”, demostren “les restriccions d’un Estat espanyol que nega qualsevol llei que no s’emmarqui dins la Constitució, limita la crítica i el dret de protesta, i aplica la repressió contra les veus dissidents”. Durant la concentració, el Grup de Suport contra la Repressió de les Terres de l’Ebre va lluir dos pancartes amb els lemes “Jo també cremo la corona espanyola” i “Els Països Catalans no tenim rei”.

C.B.

La plataforma vol sensibilitzar els viatgers que utilitzen les estacions de les Terres de l’Ebre Gustau Moreno / Cinta Bonet L’ALDEA La Plataforma Trens Dignes a les Terres de l’Ebre ha iniciat una campanya d’informació i sensibilització dirigida als usuaris dels trens que surten de les estacions del territori. L’objectiu és implicar-los en les reclamacions de Trens Dignes, per tal d’aconseguir un millor servei ferroviari. La campanya arriba després que la moció presentada als ajuntaments i institucions del territori s’haja aprovat per unanimitat en un 60% del casos, i que Adif haja anunciat una inversió de 350.000 euros a l’estació de Tortosa.

Així, des de Trens Dignes han fet una crida a “no resignar-se davant de la situació que pateix el territori amb els transports públics”, i a continuar amb les reivindicacions per aconseguir un millor servei. La campanya consistirà en el repartiment d’una octaveta als trens, de forma aleatòria i en les diferents estacions del territori. A l’octaveta s’enumeren els objectius que volen aconseguir, com incloure les Te-

Adif anuncia una inversió de poc més de 350.000 euros a l’estació de Tortosa

rres de l’Ebre al servei de Rodalies del Camp de Tarragona, reforçar i revisar les connexions amb bus de les diferents poblacions amb les estacions de referència de les línies R15 i R16, i que els combois vells siguen substituïts per combois nous.

Millores a l’estació de Tortosa Per la seua banda, l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) ha anunciat diverses obres de millora a l'estació de Tortosa, per incrementar la seguretat, l’accessibilitat i el confort dels usuaris. D'una banda, ha adjudicat els treballs d'allargament del tancament existent, la modernització de la il·luminació, i la clausura del pas inferior, per un import d’uns 100.000 euros. D'altra banda, ha tret a concurs, amb un pressupost de 250.000 euros, els treballs de recreixement de les andanes, que s'elevaran per facilitar l'accés més segur i còmode als trens. També es posarà una franja de seguretat i paviment podotàctil a la vora, per a les persones amb discapacitat visual.

En aquest sentit, l'anunci d'Adif d'invertir 350.000 euros en la mi-

Una activista de Trens Dignes informant un usuari. / Foto: ACN

llora de l'exterior i dels accessos de l'estació de Tortosa ha estat rebuda de forma parcialment positiva. Trens Dignes assumeix que cal millorar els enllumenats, l'alçada de les andanes, eliminar el pas subterrani o tancar les vies fins la zona del consell comarcal, però critiquen que l'empresa estatal haja deixat fora la millora de l'edifici de l'estació, força deteriorat i sense cap reforma des de

l'any 1992. Unes actuacions que, en canvi, sí que es realitzaran a l’estació de Móra la Nova.

Mira el vídeo en aquest enllaç

cop d’ull

A AMPOSTA

Desembre 2014 // 17

APASA PUJA A L’ESCENARI L’ENTITAT APASA d’Amposta, que atén unes 140 persones amb discapacitat intel·lectual, ha presentat la companyia Sensacions. Es tracta d’un projecte de teatre i arts escèniques que duen a terme 43 persones amb discapacitat, usuàries del centre ocupacional de l’Àngel. La companyia s’estrenarà el proper mes de gener amb un espectacle

titulat ‘El boletaire indecís’. Es tracta d’una obra “multidisciplinar i multisensorial de creació pròpia”, amb què els actors i actrius compartiran el seu treball artístic damunt de l’escenari de l’auditori d’Amposta. Un gran projecte d’Apasa i de l’Escola de Teatre i Circ d’Amposta, que ara busquen micromecenatge a través de Verkami. G.M.

ECONOMIA

Amposta vol un substitut de Carrefour per gestionar les galeries de Futuro Ciudad El complex ja és del Banc Popular i l’Ajuntament ho veu com una oportunitat de rellançar el centre comercial

La recaptació es destinarà a polítiques municipals per atendre les famílies afectades per un desnonament

Presenten vuit models de franquícies als emprenedors

Gustau Moreno AMPOSTA La regidora de Comerç d’Amposta, Rosita Pertegaz, va confirmar que el centre comercial Futuro Ciudad pertany finalment al Banco Popular, després que el procés de subhasta pública del complex no haja servit per trobar uns altres propietaris.

El centre comercial es va inaugurar al desembre del 2010 amb una inversió inicial de 30 milions d’euros, però ha travessat moments molt complicats. El pitjor, sens dubte, va ser al maig del 2013, quan Carrefour va decidir tancar el seu hipermercat, tot acusant els promotors d’haver incomplert els acords.

Durant la primavera passada no van haver-hi ofertes per les 28 finques de Futuro Ciudad Amposta, que sumaven un valor de gairebé 20 milions, i que era el deute de l’empresa promotora amb el mateix Banco Popular.

Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Pertegaz va destacar que Futuro Ciudad ha quedat finalment en mans del banc, i que ara

C. Bonet AMPOSTA

L’hipermercat que Carrefour tenia al centre Futuro Ciudad Amposta va tancar al maig del 2013. / Foto: M.V.

ja tenen un interlocutor vàlid per impulsar diversos projectes. En aquest sentit, Pertegaz va afegirhi que el president de l’Associació de Franquiciadors d’Espanya havia de visitar el centre de Futuro Ciudad i altres zones comercials d’Amposta.

Mira el vídeo en aquest enllaç

Agraïment al comerç que ha resistit La regidora de Comerç d’Amposta, Rosita Pertegaz, va voler agrair l’aposta dels empresaris que han resistit al centre comercial Futuro Ciudad en aquest temps difícils. A més, va assenyalar que ara falta que alguns negocis més s’instal·len a les

galeries, i que un altre gran operador del sector de l’alimentació ocupe l’espai que Carrefour va deixar lliure.

Així, Pertegaz va apuntar que a l’Ajuntament d’Amposta voldrien que el mateix operador es faci càrrec també de la gestió de les galeries.

L’auditori d’Amposta va ser l’escenari, aquest 21 de novembre, de la primera Jornada de Franquícies Ciutat d’Amposta, per facilitar el contacte entre franquiciadors i emprenedors que volen iniciar la seua empresa amb aquest sistema, i les franquiciadores de diversos sectors.

La voluntat era donar a conèixer les alternatives que ofereixen les franquícies, tot minimitzant els riscos i aprofitant l’experiència dels franquiciadors. A la jornada es van presentar fins a vuit models de franquícies. L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, va voler posar de manifest la sensibilitat de la regidoria de Comerç per promoure “la creació d’un teixit empresarial i comercial de qualitat i digne per al municipi”. Per la seua banda, la regidora Rosita Pertegaz havia destacat que un dels objectius compartits de la Jornada de Franquícies i del projecte Amposta Emprèn és donar sortida als diversos locals buits que hi ha al municipi, així com dinamitzar els diversos eixos comercials de la ciutat, com ara l’avinguda de la Ràpita, la plaça del Mercat, l’avinguda Catalunya i el renovat carrer Major.

cop d’ull

18 // Desembre 2014

AMPOSTA ECONOMIA

L’Ajuntament congela impostos i preus públics C.B. AMPOSTA

El ple de l’Ajuntament d’Amposta. // FOTO: M.V.

L'Ajuntament d'Amposta ha decidit congelar tots els impostos i preus públics municipals per a l'exercici del 2015. Així, els preus es mantindran igual que durant el 2014, ja que tampoc s'hi afegirà l'augment de l’índex de preus al consum (IPC) d'enguany. Per tant, la mesura ha fet innecessària la convocatòria d'un ple per a la seua modificació. Segons la regidora d'Hisenda, Isabel Ferré, la congelació dels impostos busca "no augmentar la pressió fiscal"

sobre la ciutadania i, al mateix temps, mantenir els serveis "amb la mateixa qualitat" en l'actual context de crisi. Ferré ha afegit que alguns dels preus es mantenen des de fa quatre anys, com és el cas de les llars d'infants, l'obertura d'establiments, l'impost de vehicles o la piscina municipal. També es congelarà la taxa de recollida d'escombraries, que es va reduir un 5% l'any passat i un 10% l'anterior. Tot i això, les arques municipals hauran de fer front a un increment dels costos del servei d'un 6%. També quedarà congelat l'Impost de Béns Immobles (IBI), ja que fins el

2013 s'aplicava l'augment corresponent a la revisió cadastral de 2003. Per la seua banda, l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha anunciat que continuaran les bonificacions a les famílies nombroses i als aturats que vulguen fer ús de la piscina municipal, i les dues modalitats del Pla de Suport a les Famílies: els ajuts a jubilats amb les pensions més baixes i les persones a l'atur sense prestacions amb fills a càrrec.

A banda, el ple d’Amposta va liquidar el pressupost del 2013 amb un superàvit de 353.000 euros, que dedicarà a minorar el deute.

OCUPACIÓ

Més de 150 joves a la Fira d’Emancipació

La Fira d’Emancipació Juvenil d’enguany. // FOTO: M.V.

Cinta Bonet AMPOSTA La ciutat d’Amposta va celebrar els dies 4 i 5 de novembre la III Fira d’Emancipació Juvenil, que organitza l’àrea de Joventut i Polítiques Actives d’Ocupació. En aquesta edició van ser més de 150 joves d’entre 16 i 29 anys els que van participar en aquesta nova edició de la fira. Joves que busquen feina o que bé no saben com emprendre el seu projecte de vida. Així, a la III Fira d’Emancipació Juvenil d’Amposta van poder trobar i consultar els diversos agents municipals al servei de la joventut; l’oferta formativa de les Terres de l’Ebre; diversos tallers formatius per saber preparar-se abans d’una entrevista de feina, i informació i inscripcions a la Garantia Juvenil, que dóna suport i ajuts a les empreses per a la

contractació de joves que compleixin els requisits del programa de la Generalitat.

En aquest sentit, el regidor de Joventut i Polítiques d’Ocupació, Eros Esquerré, va destacar que la fira va basar els seus objectius en tres pilars: preparar els joves des del punt de vista formatiu, preparar-los per al món laboral obtenint certificats de qualificació en diversos àmbits, i fomentar l’ocupació.

Per la seua part, l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, va voler remarcar que l’Ajuntament de la capital del Montsià està fent un “esforç suplementari” per donar resposta a joves que busquen un lloc al món laboral. De fet, els visitants de la fira també van poder conèixer de primera mà com funciona la borsa de treball jove. L’Ajuntament d’Amposta fa mesos que pot operar legalment com a agència de col·locació, i ara està gestionant al voltant de 60 currículums diaris.

cop d’ull

Desembre 2014 // 19

AMPOSTA

Qui no té feina, el gat pentina

Manel Ferré ALCALDE D’AMPOSTA

“Mentre uns es passen el dia asseguts al bar, els altres ens dediquem a governar i a vetllar per tots els ciutadans”

AQUEST REFRANY encaixa perfectament en l’actitud del cap d’ERC d’Amposta, que seguint fil per randa la tònica de tot el mandat es dedica a generar polèmica i treure punta de temes que no en tenen. I després, quan l’equip de govern explica correctament amb documentació i informes dels tècnics quina és la situació real, sense enganyar la gent i no frivolitzant... s’acaben tots els temes. Això ve a col·lació de la darrera sortida de to d’ERC d’Amposta (i van...), en quant no accepta que l’Ajuntament utilitze una fundació, que és pròpia i per tant pública al 100% (encara que porti el nom de Fundació Privada Serveis Socials del Montsià, FUSSMONT, i que es dedica a la gestió de l’actual residència d’avis i de tres centres de dia), per a la gestió del transport adaptat dels usuaris dels centres de dia.

Què més lògic, que aquesta fundació FUSSMONT, gestione també el transport dels seus usuaris!

BÉ, EL CAP D’ERC qüestiona aquest encàrrec de gestió de l’Ajuntament a la FUSSMONT, perquè aquesta no realitza tot el

servei amb mitjans propis... Però, ja se li va explicar, per activa i per passiva, que el cost del servei era més elevat si la FUSSMONT el feia tot directament (ja que havia d’adquirir un vehicle i contractar personal), que no pas si el treia a licitació, a més a més, amb la voluntat de que es pogués presentar a la mateixa l’assemblea local de la Creu Roja, que té vehicle i personal propi. Aquesta licitació s’ha fet, i s’ha adjudicat a una empresa per un preu inferior, 39.000 euros a l’any, davant dels 43.500 euros anuals si el feia totalment la FUSSMONT. PER CERT, la Creu Roja no es va presentar a la licitació perquè tampoc li sortien els comptes, malgrat l’interès de la regidoria de Serveis Socials. El senyor Adam Tomàs, en el seu afany de criticar l’equip de govern, s’ha tornat a passar de frenada, perquè feia una roda de premsa abans de rebre un informe de l’Ajuntament (a instàncies seves), on queda plenament justificat que l’encàrrec de la gestió del servei del transport adaptat a la FUSSMONT s’ajusta a la legalitat pels motius següents:

1.- La part més important del servei, l’Organització i Coordinació, la realitza directament la FUSSMONT, tal i com ho explica a l’informe la directora de la residència d’avis.

2.- El servei es presta amb eficàcia, eficiència i a plena satisfacció dels usuaris, segons informe de l’Àrea de Serveis Socials, i segons l’alta valoració tècnica que ha fet el Departament de Benestar Social i Família.

3.- Per raons d’Economia, ja que és més econòmic i s’estalvien diners amb la licitació, i si no fos així, el preu s’hauria de repercutir en una quantitat més elevada a l’usuari, cosa que no diu o amaga el cap d’ERC. EL MÉS GREU DE TOT és que, un cop té aquest informe a les seves mans i malgrat els certificats aportats, es ratifica en la seva postura, en declaracions posteriors a la ràdio. Com en tantes ocasions, li ha pogut més la crítica fàcil, la demagògia i el populisme que no pas acceptar que l’opció que acaba triant i executant l’equip de govern, a més a

més d’ajustar-se a la legalitat, és la millor possible tant per a l’Ajuntament com per a la FUSSMONT. Una fundació que, per cert, gestionarà també la nova residència i el centre de dia, i el seu servei de transport... Que també ho qüestionarà, com qüestiona la construcció de la residència a Amposta? I el més important és que és el millor possible per als usuaris.

COM DEIA al principi, amb la molta feina que tenim, mentre uns es passen el dia asseguts al bar (i sense acudir a l’obertura de pliques per adjudicar obres i serveis que després critiquen), els altres ens dediquem a governar i a vetllar pels interessos de tots els ciutadans, com hem intentat fer tot el mandat, perquè és el nostre deure i la nostra obligació... I ho continuarem fent malgrat perdem molt de temps i esforços en aclarir les polèmiques d’ERC, i que després no queden en res... què hi farem! Aquesta deu ser la manera d’entendre la política per part d’ERC d’Amposta... Quina llàstima!

POLÍTICA

ERC qüestiona l’ús de la Fussmont Cinta Bonet AMPOSTA

El grup d'ERC a Amposta ha acusat el govern de CiU d'utilitzar la fundació privada de serveis socials, FUSSMONT, per adjudicar el servei de transport sanitari adaptat eludint la normativa de contractació pública.

El portaveu d’ERC, Adam Tomàs, va explicar que l’Ajuntament va transferir les competències per

BREU

El bus interurbà, a la nova estació el 2 de desembre La nova estació d’autobusos d’Amposta entra en funcionament a partir d’aquest 2 de desembre. Per tant, la parada de l’avinguda Catalunya quedarà fora d’ús per als trajectes interurbans, i els viatgers hauran de dirigir-se a l’estació situada a la plaça de la Castellania. G.M.

prestar el servei a la Fussmont.

Després, la Federació d’Amposta d’Associacions de Veïns va presentar un recurs davant aquesta transferència de competències, però Secretaria el va desestimar a partir d’un informe del Tribunal de Comptes perquè entenia que la Fussmont pot prestar el servei sempre que ho faci amb mitjans propis i segueixi criteris d’economicitat. Però finalment la Fussmont va decidir externalitzar el servei i contractar a l’empresa Ambulàncies Baix Ebre.

En aquest punt, i a partir d'un informe de Secretaria i Intervenció, els republicans van acusar el govern d’Amposta que traslladar a una fundació privada la capacitat d'efectuar una contractació municipal podria suposar un “frau de llei”. En aquesta línia, els republicans van assegurar que han detectat una coincidència temporal entre la investigació judicial d'Ambulàncies Baix Ebre pel cas Innova i la transferència de la contractació a la fundació Fussmont. Per tot plegat, els republi-

cans van anunciar que volien presentar una moció al següent ple ordinari, per esclarir si el contracte de transport sanitari adaptat adjudicat a Ambulàncies Baix Ebre ha vulnerat la llei.

Per la seua banda, l’alcalde Manel Ferré va defensar “la plena legalitat” de l’adjudicació del servei de transport adaptat a través de la fundació FUSSMONT, a més de posar de relleu els avantatges que l’externalització té per a totes les persones que necessiten aquest servei. Ferré va

assegurar que els informes que s’han fet arribar a ERC deixen clar que es va decidir externalitzar el servei per evitar adquirir un vehicle i haver d’incrementar el preu del servei a les famílies.

Així mateix, Ferré es va remetre de nou a l’informe que es va entregar al grup de l’oposició, tot afirmant que en aquest s’explica que “tot el procediment està totalment ajustat a dret i és del tot legal”. A més, va dir que els servei ara és eficaç i eficient, i que es presta a un preu raonable.

cop d’ull

20 // Desembre 2014

M MONTSIÀ

Alcanar activa el projecte Calça’t L’AJUNTAMENT d’Alcanar ha promogut amb el suport de l’obra social de “la Caixa” i la col·laboració de l’associació Alcanar Voluntariat el projecte Calça’t. Aquest projecte és la continuació de Lo Rober Solidari que es va iniciar a principi d’any, ja que també té la finalitat de garantir que les famílies més necessitades tinguen accés a un calçat

adequat. En aquest sentit, seran els Serveis Socials d’Alcanar els qui derivaran els usuaris amb més necessitats, els quals podran escollir l’establiment on comprar el calçat necessari. Mentrestant, Alcanar Voluntariat gestionarà la part econòmica, gràcies a l’aportació de 1.500 euros feta per l’obra social de “la Caixa”. Així mateix, la regidora d’Acció

Social i Ciutadania, Carme Navarro, va agrair el suport dels comerços locals que s’han adherit al projecte. La regidora també va avançar que el proper projecte que impulsaran a Alcanar serà un servei de menjador social, en col·laboració amb els restaurants. Es dirà “A Taula” i podrà cobrir les necessitats alimentàries més urgents de les famílies.

G.M.

INDÚSTRIA

LOCAL

Convocaran una manifestació per la indemnització del Castor

L’alcalde i el regidor d’Alcanar declaren al jutjat

La Plataforma del Sénia vol mostrar el rebuig al pagament de 1.350 MEUR a Escal UGS

L’alcalde d’Alcanar qualifica “d’incocebible” la compensació i la celeritat del procés

Cinta Bonet ALCANAR

L’alcalde d’Alcanar i la PDTS en roda de premsa. / Foto: M.CAPELL

La promotora Escal UGS, controlada per la constructora ACS, de Florentino Pérez, ja ha cobrat els 1.350 milions d'indemnització pel tancament del projecte Castor. Va ser el passat dimarts, 11 de novembre, tres dies abans de la data límit que es va fixar l'executiu espanyol per abonar la compensació. En aquest sentit, el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, no només va lamentar el pagament de la indemnització sinó que va voler contraposar l’abonament exprés de 1.350 milions amb la falta de rapidesa de l’Estat espanyol a l’hora de fer públics els estudis científics sobre les causes de l’onada de sismes provocats pel magatzem de gas.

Per la seva part, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ja ha anunciat que convocarà una manifestació per mostrar el seu rebuig al pagament de la indemnització a lapromotora del projecte Castor i també per reclamar el desmante-

llament del magatzem de gas.

Des de la plataforma lamenten que el govern espanyol hagi protegit una empresa privada per davant dels ciutadans, ja que els consumidors de gas hauran de pagar durant 30 anys la indemnització multimilionària pel Castor. De fet, la Plataforma es proposa plantejar desobediència als consumidors de gas a l’hora d’assumir el “deute il·legítim” del Castor. De moment, però, es convocarà una assemblea ciutadana per proposar una manifestació. En paral·lel, els portaveus de la Plataforma viatjaran a Brussel·les per posar en marxa la lluita europea contra la compensació de l’empresa.

També l’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, va qualificar “d’inconcebible” el pagament i la hibernació del projecte, i va criticar la "celeritat" amb què s'ha dut a terme el procés. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ja ha demanat a partits, governs i parlaments autonòmics que recorrin davant del Tribunal Constitucional, per fer reversible el pagament.

El regidor d’Urbanisme d’Alcanar, Manel Martí, primer, i l'alcalde d'Alcanar, el republicà Alfons Montserrat, després, van negar davant la titular del jutjat número 4 d'Amposta -davant la imputació per delictes contra l’administració pública en el marc del cas Carraus-, qualsevol tipus de concertació amb constructors locals en l'adjudicació de projectes, obres i serveis municipals, tot ratificant que el consistori va ser "escrupolós" a l'hora de seguir el procediment legal.

Segons Montserrat, durant la seva declaració va intentar

També imputen en el cas Carraus una exfuncionària municipal donar resposta a totes les preguntes dins d'un interrogatori "molt exhaustiu" per part de la jutgessa i que va abordar la pràctica totalitat dels 35 expedients, dels últims set anys d'ERC a l'equip de govern, que la Guàrdia Civil investiga arran una denúncia d'un militant de CiU el juliol de 2013. Montserrat també va insistir en què la jutgessa no els atribueix cap possible fet delictiu concret ni a ell ni al regidor d’Urbanisme. D’altra banda, la titular del jutjat número 4 d’Amposta, dins les diligències per presumptes delictes contra l’administració pública, ha imputat una exfuncionària municipal, Dolors Roo. Cinc persones més també han estat citades a declarar en el cas. El Ministeri Fiscal vol que ho facin com a imputats. C.Bonet

cop d’ull

Desembre 2014 // 21

MONTSIÀ GASTRONOMIA

La cuina del llagostí pren protagonisme Cinta Bonet SANT CARLES DE LA RÀPITA

Imatge de l’anterior edició de la Diada del Llagostí de la Ràpita. // FOTO: M.CAPELL

CULTURA

Premi per treballs sobre immigració i pobresa

Presentació dels treballs premiats. / Foto: ARIADNA RODRÍGUEZ

Cinta Bonet SANT CARLES DE LA RÀPITA

La regidoria d’Educació de Sant Carles de la Ràpita va presentar els dos textos guanyadors de la darrera edició dels Premis als Treballs de Recerca de l’alumnat de l’institut Els Alfacs. Un guardó que consisteix en la publicació dels treballs de recerca del batxillerat, que tracten sobre la Ràpita o el seu entorn amb l’objectiu de despertar l’interès dels joves estudiants per cercar i conèixer la història del poble o del territori i contribuir d’aquesta manera a enriquir les fonts bibliogràfiques sobre la nostra història. Els treballs pre-

miats han estat “La avenida de la luz”, de Sergi Vizcarro Fernandez; i “La cara de la pobresa en les societats benestants", de Marta Reverter Pellicer. El primer, tracta sobre el fenomen de la immigració a Catalunya durant la postguerra i sobre l’arribada a Sant Carles de la Ràpita d’un gran nombre de persones procedents d’altres parts de l’Estat espanyol, sobretot Andalusia. El segon treball aborda la problemàtica de la pobresa com una realitat present a la Ràpita arran, sobretot, de l’actual crisi econòmica. El treball fa un recull de com treballen els ajuntaments i les entitats solidàries per donar resposta a les necessitats de les persones.

El passat 29 de novembre, Sant Carles de la Ràpita va celebrar la dotzena edició de la Diada del Llagostí. A diferència d’altres edicions, la Diada es va celebrar enmig de les jornades gastronòmiques que tenen lloc fins al 7 de desembre, i en les quals hi participen deu restaurants locals, amb menús a partir de 30 euros, que ofereixen suculents plats acompanyats d’altres productes del territori com els

vins de la DO Terra Alta. El regidor de Turisme de la Ràpita, Lluís Granero, va destacar la qualitat del llagostí de la Ràpita i la importància de posar en valor aquest producte local amb activitats com la Diada del Llagostí. Per la seva part, el vicepresident del Col·lectiu de Cuina La Ràpita-Delta de l’Ebre, Joan Pons, va afirmar que els restauradors estan contents de l’èxit de les jornades gastronòmiques. A meitat novembre ja s’havien capturat 21,6 tones de llagostins amb la previsió d’assolir les 30 tones.

cop d’ull

22 // Desembre 2014

T TERRA ALTA

Festa de rècord LA 27a FESTA del Vi de Gandesa va comptar amb la participació de més cellers que mai, 27, més de la meitat dels quals estan inscrits a la DO Terra Alta.

També la 5a Nit de les Garnatxes blanques va ser de nou un èxit. Les 500 entrades per assistir-hi es van esgotar en 36 hores. A més, es va fer el lliurament de premis del Concurs de vins amb DO

Terra Alta 2014, que va reconèixer els nou millors vins d'aquesta denominació d'origen. Alguns dels premiats van ser Mas d’en Pol 2013 de Xavier Clua Coma amb el guardó a millor vi blanc de collita; Nostra Senyora del Portal 2013 de Vins Piñol com a millor vi rosat de collita; o Tern Arrel de nou 2013 de celler Tern com a millor vi negre de collita. C.B.

i MATARRANYA CULTURA

Noves restes al Coll del Moro El jaciment arqueològic de Gandesa posa al descobert les restes d’un sector habitat amb nombroses cases i carrers

Cinta Bonet GANDESA Gran troballa al jaciment arqueològic del Coll del Moro, a Gandesa. Arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica han descobert, en una àrea de 200 metres quadrats de superfície, les restes d'un sector d'hàbitat, fins ara testimonial, amb nombroses restes de fonaments de cases i carrers que formen un urbanisme complex construït amb terrasses.

Aquesta actuació confirma la importància d'aquest conjunt arqueològic, que està integrat per una necròpoli d’incineració, que comprèn tres àrees ben diferenciades i que s’enquadra entre finals del segles IX aC i el segle V-IV aC, i un hàbitat que va des de l’època preibèrica fins al segle III dC. El codirector de les excavacions a Coll del Moro, Rafel Jornet, va explicar que d’una banda s'han descobert les restes de 10 cases en una superfície que es podria estendre més enllà d’una hectàrea, i d’altra banda, les restes d'un fortí d'època romanorepu-

Els arqueològes que hi treballen també han trobat un fortí d’època romanorepublicana del segle II i I aC

blicana del segle II-I aC, probablement lligat a la xarxa militar romana per a la conquesta de la vall de l'Ebre i que reaprofitava i remonumentalitzava l'antiga torre ibèrica del Coll del Moro.

L’alcalde de Gandesa, Carles Luz, va posar de manifest la magnitud de la troballa, la importància que té el jaciment arqueològic del Coll del Moro i també el que representa com a actiu turístic de Gandesa.

L'Ajuntament de Gandesa, la Universitat de Barcelona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica tenen previst de signar un conveni de col·laboració per continuar amb aquesta intervenció arqueològica. L’Ajuntament de Gandesa aportarà fins a 4.000 euros anuals durant els anys 2014, 2015, 2016 i 2017, en concepte d’aportació de maquinària, cessió d’espai de magatzem, treballs de la brigada municipal i pernoctació dels arqueòlegs.

Mira el vídeo en aquest enllaç

Restes del poblat ibèric del Coll del Moro de Gandesa. // FOTO: MANOLO VELÁQUEZ

BREUS

Obren una Casa d’Infants a Gandesa La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, va inaugurar una Casa d’Infants a Gandesa amb una desena de places. Es tracta d’un servei residencial temporal per a infants i adolescents que es troben en situació de risc o desemparament. Es treballa en la millora tant de l’usuari com de la seva família. C.B.

cop d’ull

Desembre 2014 // 23

TERRA ALTA I MATARRANYA SOCIAL

BREUS

Reposen les plaques de la cota 705

El Matarranya vol un nou camió de gestió de residus

Cinta Bonet PINELL DE BRAI La UGT Catalunya va fer la reposició de les plaques que commemoren els ugetistes morts en la batalla de l’Ebre l’any 1938, i que es trobaven al Monument de la Pau, situat a la cota 705 de Pinell de Brai. L’homenatge per part de l’organització es va fer l’any 2011, però el 10 de febrer passat uns desconeguts van cometre un acte vandàlic i les van trencar. Des de la Unió de Jubilats i Pensionistes han cregut convenient fer la reposició de les plaques. En l’acte hi va participar el secretari general de la UGT a Catalunya, Josep Maria Àlvarez, qui va insistir en la necessitat de recordar la història per no cometre els mateixos errors que en el passat.

Des de la Unió de Jubilats i Pensionistes de Catalunya, Isabel

Zarza, també va remarcar la importància de respectar la història tot afirmant que un govern que vol ocultar la memòria his-

El 10 de febrer es va cometre un acte vandàlic i van trencar les plaques tòrica, en al·lusió al govern del PP, “no mereix ser un govern que es diu democràtic”.

Per la seva part, l’alcalde de Pinell de Brai, Lluís Melich, va posar de manifest la importància que té pel país disposar d’espais de memòria històrica com el de la cota 705.

Mira el video en aquest enllaç

Acte de la UGT a la Cota 705. // FOTO: M.C.

La comarca del Matarranya ha demanat un préstec de 130.000 euros per l’adquisició d’un nou camió per a la recollida de residus i continuar millorant així la seva gestió. Una adquisició que segons va explicar el president de Comarca, Francisco Esteve, es fa a través de l’empresa pública DIMSA i que ha arribat després de l’ample consens entre la majoria dels municipis en l’últim Consell Consultiu d’Alcaldes celebrat a la capital del Matarranya. Esteve també va avançar que enguany, fruit d’inversions com l’Estació Rural d’Interior de Queretes o la gestió de les llars d’infants, “l’estabilitat pressupostària no és complirà”.

Amb tot, va defensar que l’administració comarcal està sanejada i que si es pot invertir, cal invertir”. C.B.

cop d’ull

24 // Desembre 2014

R RIBERA D’EBRE

ADHESIÓ PARCIAL DE LA RIBERA D’EBRE AL COPATE EL CONSELL COMARCAL de la Ribera d’Ebre ha aprovat, amb els vots de l’equip de govern de CiU i del PSC, i els vots en contra d’ERC, adherir-se al nou Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE). Per justificar el seu vot en contra, els republicans han reclamat un major protagonisme de la comarca en el COPATE, i

critiquen que la Ribera d’Ebre siga "un convidat de pedra" en un ens que és fruit dels governs de CiU i PP del Baix Ebre i Montsià. El COPATE es va constituir a l’octubre amb els consells del Baix i el Montsià, també sense el suport de la federació d’ERC i a l’espera que durant el mes de novembre els consells comarcals de la Terra Alta i la

Ribera d’Ebre sol·licitessin l’entrada formal. Ara bé, la Ribera d’Ebre no farà ús dels serveis del COPATE al cent per cent. I és que, com ja s’havia avançat, tant la Ribera d’Ebre com la Terra Alta n’exclouran la gestió dels seus residus.

El COPATE també s’encarrega de la coordinació i d’establir el full de ruta de la marca Ebrebiosfera. G.M.

i PRIORAT URBANISME

ECONOMIA

Móra d'Ebre emprendrà el 2015 la consolidació dels talussos del castell

Impuls a la carretera del pont de Riba-roja

L’alcalde afirma que la previsió és que les obres puguen començar durant el mes de gener

L’Ajuntament també farà una renovació integral de les piscines d’estiu de la població

Gustau Moreno MÓRA D’EBRE

El castell de Móra d’Ebre. / Foto: M.V.

Adquisició de la finca de Saurí Joan Piñol va negar que la compra de la finca de Saurí s’haja fet per un preu que triplica el seu preu de mercat, tal i com afirma el grup municipal del PSC. L’alcalde va afirmar que l’expedient de l’operació està a disposició de tothom que el vulga

consultar, i que el govern de Móra d’Ebre va fer cas de la valoració econòmica, 250.000 euros, que havia fet el tècnic municipal.

Piñol va recordar que l’Ajuntament podrà disposar d’una gran finca a la façana fluvial, per fer-hi un aparcament i un parc.

L’alcalde de Móra d’Ebre, el convergent Joan Piñol, va avançar quines seran les principals inversions de l’Ajuntament riberenc per al 2015. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Piñol va assenyalar que durant el mes de gener haurien de començar les obres de consolidació dels talussos del castell de Móra d’Ebre, un dels projectes que formen part del programa de la llei de Barris de la Generalitat. A banda, el que també farà l’Ajuntament morenc serà emprendre la renovació integral de les piscines d’estiu de la població. Piñol va afegir-hi que l’equip de govern de Móra d’Ebre ha decidit renovar les piscines en lloc de fer-hi millores puntuals, i que això obligarà l’Ajuntament a fer un esforç suplementari per aconseguir el finançament necessari.

D’altra banda, Piñol va voler repassar la resta de projectes de la llei de Barris a Móra d’Ebre, al marge de la consolidació dels ta-

lussos del Castell. Així, l’alcalde ha parlat del projecte fallit de l’edifici polivalent del barranc de les Moreres, a més de l’adquisició d’una casa del carrer Vila que ha de permetre obrir una nova plaça. Quant al complex del carrer de les Moreres, Piñol només va dir que el projecte està sent valorat per altres empreses, i que no el descarten perquè puga ser realitat en un futur.

En la mateixa entrevista, Piñol va remarcar que el consistori ha iniciat un procés de pavimentació de diversos carrers del nucli urbà, amb un pressupost global de 460.000 euros. L’alcalde va assenyalar que no es tracta del 100% dels carrers, però va dir que s’està pavimentant la superfície equivalent a fer una carretera de sis metres d’amplada entre Móra d’Ebre i Miravet.

Mira el video en aquest enllaç

Quan es compleixen 17 anys de la construcció del pont de Riba-roja d’Ebre, s’ha fet un nou pas per la construcció de la carretera que ha de connectar la població amb la Granja d’Escarp i Almatret. El passat 11 de novembre, el director general d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre, Xavier Flores, va presentar l’estudi informatiu i d’impacte ambiental de la nova carretera, que ha de permetre solucionar la falta de comunicacions viàries que pateixen aquests tres municipis, ara en un cul-de-sac. L’alcalde de Riba-roja d’Ebre, Antonio Suárez, va insistir en la necessitat de tirar endavant la carretera, no només per la

La carretera ja té a punt l’estudi informatiu i d’impacte ambiental millora de les comunicacions sinó també per donar un impuls a l’economia local.

La carretera, a més, forma part del Pla d’Evacuació Nuclear de Tarragona (PENTA).

El 1997 es va inaugurar a Riba-roja d’Ebre el pont per salvar el riu i connectar el poble amb la carretereta, que havia de suposar una sortida al nord en cas d’accident nuclear. Però el pont de Ribaroja continua connectat a un camí de terra, però ara els tres municipis han assolit el consens sobre el traçat de la nova via. Així mateix, Flores va destacar que, tot i que la Generalitat no disposa ara de diners per fer aquesta obra, una carretera de 27 quilòmetres amb un cost de 40 milions, és important avançar en tota la tramitació per tenir-ho tot a punt quan hi hagi disponibilitat pressupostària. C.B.

cop d’ull

Desembre 2014 // 25

RIBERA D’EBRE I PRIORAT FRANCESC BARBERO TERCER TINENT D’ALCALDE DE FLIX I PORTAVEU D’ERC A LA RIBERA D’EBRE

Més enllà de la desmemòria MÉS ENLLÀ DEL TER hi ha el Llobregat. Una mica més enllà del Llobregat hi ha el Francolí. I encara una mica més enllà, hi ha l’Ebre. I si seguim, el Sénia, el Xúquer... però aturem-nos a l’Ebre. Perquè, quan sentim “més enllà de”, sempre ve darrer el nostre riu.Tots aquests més enllà de rius són mirats sempre de nord a sud, que és com es mira sempre el més enllà de l’Ebre.

Com volent-s’ho mirar de millor a pitjor. Buscant un límit clar i diàfan que no obligui a pensar gaire. Cap d’aquests rius és gaire frontera de res, sobretot perquè les valls i els rius acostumen a no ser fronteres sinó llocs d’encontre i intercanvi. És fàcil transitar pel fons de les valls i a les conques fluvials acostuma a crear-se riquesa. Especialment al secà. I som terra i país de secà. El paper de fronteres el reservem a les muntanyes. Aquestes sí, que costen de travessar, i si no ens és imprescindible, fem el tomb per un lloc més planer.

EM VA TENIR AL CAP aquesta reflexió fa uns dies en una taula rodona sobre l’obra d’Artur Bladé, quan un dels ponents, Genís Sinca, explicava com d’odiosa se li feia l’expressió “més enllà de l’Ebre” al nostre memorialista. La qüestió prenia tota la seua dimensió perquè feia tot just uns dies del 16 de novembre, data que marca el final de la Batalla de l’Ebre, el 1938. La línia que segueix el riu havia quedat com la divisòria entre els dos exèrcits l’abril del mateix any i, com que resulta força evident que travessar un gran riu amb un bon exèrcit parapetat a l’altra banda esperant-te no és cosa fàcil, Franco havia preferit no arriscar-se i envestir direcció València. Però, ai, Negrín no ens va voler estalviar res als catalans i va ordenar la maniobra de l’Ebre: sacrificar sis divisions per guanyar temps. No eren unes divisions qualssevol. Hi havia els veterans del front d’Aragó, les brigades internacionals, el suport de la indústria de guerra catalana i el convenciment de tot

un país que calia donar-ho tot, conscient com era de què li esperava sota la bota franquista a Catalunya. Així, aquell 25 juliol, l’exèrcit de l’Est republicà, reforçat infamement amb uns xiquets de 17 i 18 anys a darrera hora, es disposava a creuar el gran riu.

Tan boja semblava la idea que el cap de l’Estat Major republicà, el generalVicente Rojo, presentava la dimissió aconsellat pels agregats soviètics que allò no anava enlloc. No se li va acceptar i l’exèrcit popular va acabar, contra tota lògica, anant més enllà de l’Ebre. Malgrat l’eufòria inicial pel pas del riu, el resultat va ser un desastre: l’Exèrcit de l’Ebre va ser anihilat i Catalunya va caure tot seguit.

ENTRE ELS QUE ACABARIEN travessant muntanyes –ara sí, frontera– fugint de la desfeta hi havia el nostre Bladé. Aquesta desgràcia propiciaria que coincidís amb tota la diàspora intel·lectual de Catalunya, reunida a Montpeller. A Occitània, d’on diu que és “terra on tot catalaneja”, va conèixer, prou com per biografiar-los, Pompeu Fabra,

“

L’Exèrcit de l’Ebre va ser anihilat i Catalunya va caure tot seguit”

Rovira i Virgili, Francesc Pujols...

D’aquell any i escaig, en tenim la gran crònica de la diàspora: “L’Exilíada”. Feliçment editada en les obres completes per Cossetània, cal aprofitar ara que encara tenim present que vam estar a punt de perdre-ho tot per llegir una i altra vegada Artur Bladé i convèncer-nos que l’escriptor de Benissanet, poble de més enllà de l’Ebre, és la nostra millor arma contra la desmemòria i contra expressions desafortunades.

FLIX

ASCÓ

MÓRA LA NOVA

Ja s’han extret el 65% dels fangs contaminats

El pressupost participatiu, també per internet

Nous ajuts a la llar d’infants municipal

Només un 11,5% dels fangs tòxics del pantà de Flix han requerit tractament de descontaminació abans de ser dipositats a l’abocador especial del Racó de la Pubilla.

Això és menys del que es preveia inicialment, que era entre un 15 i un 20%. Fins a finals del mes d’octubre, s’han retirà de l’embassament un 65% dels llots contaminats per l’activitat de la planta d’Ercros. És a dir, uns 600.000 metres cúbics dels 960.000 totals. G.M.

L’Ajuntament d’Ascó va iniciar el 29 de novembre el termini per votar el destí dels 500.000 euors del pressupost municipal d’inversions per al 2015. Això va ser durant la VI Fira de Nadal i la IV Mostra del Cava, però també durant els dies 1 i 2 de desembre a l’edifici de l’Ajuntament. A més a més, enguany el consistori també ha habilitat una plataforma per exercir, també fins el 2 de desembre, el vot a través del web asco.cat.

G.M.

L’Ajuntament de Móra la Nova ha atorgat un total de 7.587 euros en subvencions a les famílies de 26 xiquets i xiquetes del municipi, i matriculats a la llar d’infants municipal El Comellar. De fet, l’import varia en funció de la renda per càpita familiar, i per optar a la totalitat de la subvenció els pares han de complir el requisit de portar almenys dos anys empadronats a Móra la Nova. En cas contrari, l’ajut atorgat és del 75%. G.M.

cop d’ull

26 // Desembre 2014

B BAIX MAESTRAT i ELS PORTS

Centre empresarial i per l’ocupació DESPRÉS de tres anys amb les portes tancades, l'antic Institut Tecnològic del Moble (Aidima) torna a obrir les portes reconvertit en un Centre de Desenvolupament Empresarial. Els Serveis Tècnics de l'Ajuntament i la Brigada d'Obres i Serveis han estat treballant per condicionar l'espai, que es convertirà en un centre de referència en matèria empre-

sarial i d'ocupació, no només per a Benicarló sinó per a tota la comarca. La intenció de l'equip de govern és que en les instal·lacions del centre es puguen desenvolupar projectes a través del teixit empresarial del Baix Maestrat i que es duguen a terme activitats per al foment del desenvolupament empresarial, la riquesa i l'ocupació. C.B.

INFRAESTRUCTURES

BREUS

Benicarló inicia els tràmits per a la reversió de l’N-340

Morella vol millors senyalitzacions de les carreteres

La sol·licitud es realitza conjuntament amb Vinaròs i Peníscola i es pot allargar un any

Les obres del desviament també s’han retardat i no s’acabaran fins a l’any 2016

Cinta Bonet BENICARLÓ L'Ajuntament de Benicarló es troba en plena tramitació administrativa per a sol·licitar al Ministeri de Foment la reversió de l'actual carretera N-340. En concret, és el departament d'Urbanisme de l’Ajuntament el que està gestionant tota la documentació administrativa per a negociar amb la Demarcació de Carreteres de l'Estat la reversió de la carretera. La tra-

Benicarló exigirà que l’actual N-340 es trobi en perfecte estat abans de la reversió Les obres de la variant es retardaran un any mitació, que va començar fa tres mesos, s'està portant a terme conjuntament amb els

Obres de la variant de la N-340 en el tram de Benicarló. // FOTO: AJUNTAMENT DE BENICARLÓ

ajuntaments de Vinaròs i Peníscola, tal i com van demanar els tècnics del Ministeri de Foment. De moment, la documentació requerida ja s'ha enviat i ara mateix queden pendents algunes reunions per establir la forma i moment en què es produirà la reversió i una sol·licitud oficial de reversió aprovada pel ple municipal.

El regidor d'Urbanisme, Pedro

López, va assenyalar que la tramitació administrativa es podria allargar durant un any. Pel que fa a les obres del desviament, també es retardaran un any més respecte del que estava previst en un primer moment i no s'acabaran fins a l'any 2016. Ara bé, segons el regidor d’Urbanisme, des de l’Ajuntament treballen per aconseguir la reversió el més prompte pos-

sible, per poder començar a fer ús de l'actual N-340 de manera immediata després de la finalització del desviament. Sobre l'estat actual de la carretera, López va dir que demanarà a la Demarcació de Carreteres que la via es trobe en perfectes condicions a l'hora de fer la reversió, ja que actualment hi ha trams que es troben en molt mal estat.

La Policia Local de Morella ha elaborat un informe amb diverses zones mal senyalitzades en carreteres de titularitat autonòmica i estatal.

Aquest text s'ha aprovat en el ple per exigir a les administracions competents que resolguen aquestes deficiències, que en alguns casos provoquen que els visitants es perguen quan pretenen arribar al terme de Morella.

El principal punt conflictiu està a la sortida de la CV-10 a l'altura de Cabanes, on no s'indica la sortida a Morella i fa que molts turistes que es dirigeixen a Morella arribin fins a la costa. Altres punts que caldria millorar són l'accés i sortida a l'AP-7, és a dir la indicació de la CV-11 a la N-232 a l'altura de Traiguera i el punt en què cal abandonar l'autopista per anar cap a l'interior, és a dir, la CV-110 a Herbeset, la CV-117 a Xiva, la Llèqua o el Barri d’Enduella. C.B

Morella obre la reclamada planta de residus inerts La planta de tractament de residus inerts de Morella ja és una realitat. Després de molts anys de reivindicació de l'Ajuntament de Morella, aquestes instal·lacions s'han posat en marxa després d'un llarg retard. Aquesta se situa en la Mina de la Parreta, explotada per l'empresa Arcillas Vega del Moll, i permetrà que les empreses de construcció locals puguen dipositar la runa i rebaixar un 12% els impostos i taxes de la construcció. En una primera fase els residus inerts es dipositaran a l'Ecoparc.

Després d'unes setmanes d'estudis de volumetries, es començarà a utilitzar directament la planta de residus inerts. C.B

cop d’ull

Desembre 2014 // 27

cop d’ull

28 // Desembre 2014

C C U LT U R A

Unió de palaus per la música L’ESCOLA i Conservatori de Música de la Diputació a Tortosa ha inaugurat les seves noves instal·lacions al nucli antic de la ciutat, després de les obres de restauració i adequació del Palau Despuig, edifici annex al Palau Oriol, fins ara seu del centre. Amb aquesta inversió, de gairebé 1 milió d'euros, la Diputació de Tarragona dóna resposta a les necessitats d'espai, ocasionades per la creixent

demanda d'estudiants de música, i d'aquesta manera, referma la seva aposta per la qualitat dels nou centres educatius que gestiona arreu del territori. Les obres, iniciades l’any 2011, han unit internament els dos Palaus, tot conservant els accessos independents des del carrer de la Rosa. La celebració de l’ampliació del Conservatori s’emmarca en el 40è aniversari del centre. C.B.

Julio Antonio en valor 1 EXPOSICIONS

LLIRI ENTRE CARDS Núria de Santiago PERIODISTA

Móra d’Ebre potencia l’obra de l’escultor en el 125è aniversari del seu naixement Cinta Bonet MÓRA D’EBRE Móra d’Ebre ha obert al públic dues exposicions commemoratives del 125è aniversari del naixement de l’escultor del segle XIX Julio Antonio, amb l’objectiu de recordar i potenciar la seva figura i obra. Una d’elles, Julio Antonio.

Escultor presenta el cronograma de la seva trajectòria vital. A la mostra també s'hi poden veure sis escultures originals de Julio Antonio corresponents a la sèrie els Bustos de la Raza. L’altra ex-

posició, Julio Antonio. La vida i l'obra es tracta d'una mostra fotogràfica sobre l'escultor i el seu entorn més pròxim, a través de la qual es podrà conèixer una mica més el personatge. El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, va anunciar que en l’horitzó de l’any 2019 Móra d’Ebre tindrà un espai permanent dedicat a Julio Antonio. L’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol, va afirmar que "en patrimoni artístic, Julio Antonio té una importància cabdal per municipi" i va mostrar la seva satisfacció davant l’anunci de Pobet.

El municipi tindrà un espai permanent dedicat a Julio Antonio en l’horitzó del 2019

Tria la teva aventura SOBRE ELS ANYS 80, la generació que ara té entre els 30 i els 40 anys anys s’iniciava en les primeres lectures amb el que la literatura juvenil ens oferia gràcies a editorial com el Vaixell de Vapor i el Grumets de la Galera, per citar només els que predominaven en el meu prestatge. Es publicaven grans relats d’autors d’arreu, en català i en castellà i ben classificats segons l’edat a la que anaven principalment dirigits.

[ ] Inauguració de les exposicions a Móra d’Ebre. // FOTO: DIPUTACIÓ

ART

Recuperen el retaule de les santes Càndia i Còrdula Cinta Bonet TORTOSA L'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tortosa acollirà, fins al proper 30 de gener, l'exposició Or i color al segle XVII. La restauració del retaule de les Santes Càndia i Còrdula de la Catedral de Tortosa.

L'exposició és el resultat del projecte impulsat per l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació, a través dels tallers de conservació i restauració de béns culturals del centre, i que ha permès recuperar aquesta obra monumental escultòrica, dedicada a les copatrones de la ciutat. Aquest retaule és el més antic dels set que conformen el grup, únic al territori ebrenc. De fet, el retaule era fins ara desconegut per al públic, ja que des de fa dècades no ha estat exhibit en tot el seu conjunt.

L'acte inaugural de l'exposició va

comptar amb la presència del president de la Diputació, Josep Poblet, qui va remarcar la importància de la restauració realitzada.

Els tallers de conservació i restauració de béns culturals han treballat des de l'any 2010, durant més de 17.000 hores, en la recuperació de les trenta-dues peces del retaule, que té unes mides aproximades de 5 metres per 7 d'alçada. La directora de l’Escola d’Art i Disseny de Tortosa, Carme Clemente, també va voler destacar que ha estat l'obra més gran i singular restaurada pel centre.

Un cop es tanqui l’exposició, el retaule serà traslladat a la Catedral de Tortosa.

Mira el vídeo en aquest enllaç

ENTRE AQUELLS LLIBRES, una col·lecció blau elèctric ens cridava i ens desafiava a la vegada, dient-nos “Tria la teva aventura”. L’editorial Timun Mas publicava aquests relats, van ser més de 250 títols, traduïts a més de 40 llengües, que R.A. Montgomery i Edward Packard havien creat a finals dels anys 70. No cal assenyalar aquí que tota una generació es va iniciar a la lectura gràcies a aquests llibres-jocs, que ens permetien començar la mateixa història una vegada i una altra, prendre decisions encertades o tremendament dolentes. Però sens dubte quan aquest mes de novembre ens hem assabentat de la mort de Montgomery, a molts ens han vingut a la memòria aquelles tapes d’un blau profund (o roig si eren en castellà) que ens van ensenyar que cada dia cal prendre una decisió, que cada opció té les seves conseqüències, i que de vegades en porten a l’èxit, però no sempre.

UNA LLIÇÓ DE VIDA que hem après després, és cert, perquè com que la literatura és imaginació i llibertat, als llibres de Montgomery i Packard sempre es podia desfer camí i canviar aquella decisió presa. Per alguna cosa la literatura és la matèria dels somnis.

cop d’ull

Desembre 2014 // 29

CULTURA PINZELLADES DE TORTOSA

Els ‘bahriyyûn ahl al-Andalus de Turtûxa’ David Jiménez. TÈCNIC DE TURISME SOVINT HEM SENTIT a parlar de la ciutat islàmica de Tortosa (Madîna Turtûxa) com un dels episodis més esplendorosos de la nostra història; formà part d’aquella realitat denominada Al-Andalus, que amb la disgregació d’aquest es convertí en un regne de taifes.

MADÎNA TURTÛXA, a la qual es referí Ibn Hayyan com qasiyat bilad al-Islam, es a dir “la que se situa a l’extrem de l'Islam” fou el nucli musulmà més important de la Catalunya islàmica. Segons paraules Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Idrissí, famós cartògraf, geògraf i viatger andalusí, “Turtuxa és una bonica ciutat al costat de l'Ebre. Des d'aquesta al mar de Síria hi ha vint milles. Té un castell fortificat i dins les seves muntanyes es troba una fusta de pi que no té comparació en cap lloc del món”.

ES CONEIX QUE aquesta ciutat disposava d’un port i d’unes drassanes on es reparaven i construïen vaixells que després navegaven pel riu i per ultramar; el port de la Madîna Turtûxa posseïa una vitalitat comercial important a través de l’Ebre, ja que era el centre portuari de Lârida (Lleida), de Saraqusta (Saragossa) i de Castella en el tan vital comerç del blat, dels cereals i de l’oli d’oliva. ÉS EN AQUEST CONTEXT on parlen dels bahriyyûn ahl al-Andalus o mariners de la gent andalusina. Les activitats que portaven aquests mariners anaven des de la marina mercant, la pirateria o les ràtzies a través de les expedicions navals, possiblement finançats per la noblesa regional i pels comerciants jueus.

ART

Cinca Piqué cedeix vint obres de la seua col·lecció Cinta Bonet TORTOSA La Fundació Privada Cinca Piqué de Tortosa ha cedit al Campus Terres de l’Ebre de la URV una vintena de quadres que formen part de la seua valuosa i important col·lecció d’obra pictòrica. Entre els quadres cedits, i que ja es poden veure exposats en diferents aules i espais del campus, hi ha diverses obres de Ferran Arasa, José Benet Espuny, Albert Fabà, Roberto Escoda, Antoni Casanova Estorach o Ricard Cer-

veto. Es tracta d’una cessió en comodat per cinc anys. Durant aquest temps aquests quadres passen a formar part del fons d’art del Campus Terres de l’Ebre i és la URV qui es fa càrrec de la conservació i manteniment de les obres. El director del Campus de les Terres de l’Ebre, Azael Fabregat, ha destacat l’especial vinculació de la Fundació en el desplegament de la URV a les Terres de l’Ebre. Per la seva part, la responsable de l’Antena Cultural Tortosa de la URV, Núria Gil, ha destacat que la col·lecció pugui ser exposada en un lloc públic.

POESIA

La URV homenatja Vergés amb un recital de versos Cinta Bonet TORTOSA L’acció artística de l’espai de creació URVIART ha recordat la figura del poeta tortosí Gerard Vergés, mort el passat 23 d'abril, amb un “Macropoema” col·lectiu que ha omplert la paret del vestíbul del Campus Terres de l'Ebre a partir dels seus versos.

L'acció artística ha permès confeccionar un poema col·lectiu amb “post it” enganxats aleatòriament i amb versos inspirats

en les creacions de l'escriptor.

Aquesta acció es va veure reforçada amb un acte d’homenatge al poeta que va comptar amb una conferència de la professora de secundària Pilar Andreu, la qual es va centrar en la part més humana i personal de l’escriptor. També es van recitar versos del poeta i es va interpretar una cançó que els estudiants dels graus d’Infantil i Primària van composar a partir d’alguns dels versos que s’havien escrit als post-its del vestíbul del Campus.

SEMBLA SER QUE responien al perfil d’un grup tribal originari de la Mediterrània Occidental amb bases a Turtûxa (Tortosa), Baggâna (Pechina, a Almeria) o Tanas (Tenes, Algèria). No obstant, els escriptors de l’època com al-Himyarî, donaven constància que la majoria provenien de la regió de Turtûxa o de la mateixa ciutat.

UNA D’AQUESTES RÀTZIES més conegudes fou la que portà tres-cents vaixells procedents de Turtûxa comandada per al-Hawwârî i Sulayman ibn Âfiya al-Turtusî per la possessió de Siqiliyya (illa de Sicília), que formava part de les lluites entre musulmans i bizantins per la possessió de la mateixa.

cop d’ull

30 // Desembre 2014

A AGENDA Exposicions

US RECOMANEM 54a FIRA DE MOSTRES D’AMPOSTA Del 5 al 8 de desembre La Fira d’Amposta té una gran importància estratègica per a l'economia de les Terres de l’Ebre, com a plataforma de promoció comercial i de projecció de les empreses. De fet, és una de les cites obligades en el calendari firal del territori.

L’origen de la Fira de Mostres d’Amposta cal buscar-lo en l’antic mercat ramader, que alguns historiadors ja situen a l’Edat Mitjana, tot i que no

es va oficialitzar fins al 1825. Al llarg dels anys, la fira d’Amposta va canviar de dates fins que va quedar fixada al desembre, durant el pont de la Puríssima. El 1960 es va rellançar com a Fira Ramadera i de Maquinària Agrícola, i amb el pas de les dècades ha esdevingut una de les fires multisectorials més importants de Catalunya, per la seua diversitat agrícola, industrial i comercial.

Tallers Jornades

Amposta

Mas de Barberans

Luca Rullo i Miguel Ayesa: La mort del Delta

Decoració nadalenca amb pauma - nivell bàsic

Fins el 10 de gener de 2015.

Lloc: Lo Pati - Centre d'Art Terres de l'Ebre.

Dissabte 6 de desembre, de 10 a 14h i de 16 a 19h.

Lloc: Museu de la Pauma.

Preu: 15€

Alcanar

XXI Jornades Gastronòmiques dels Cítrics L’objectiu d’aquestes jornades és promocionar aquest producte local de qualitat. Un producte de la terra que els restauradors canareus i casens combinen a la perfecció, de mil i una maneres, en l’elaboració dels seus plats barrejant gustos i sabors, entre dolços i amargants, així com textures i colors en la seva presentació.

Fins el 14 de desembre.

La Galera Peces de terrissa dels alumnes del Curs de Terrissa Montsià Actiu 2014 Fins el 25 de gener de 2015.

Lloc: Sala 2 de Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera.

Espectacles

Mas de Barberans ‘Ports i mans’, dels artistes Tim Johnson i Mònica Guilera Fins el 31 de desembre.

Lloc: Museu de la Pauma.

Tortosa ‘Or i color al segle XVII’, sobre la restauració del retaule de les santes Càndia i Còrdula de la Catedral de Tortosa.

Fins el 30 de gener de 2015.

Lloc: Escola d’Art i Disseny.

Ulldecona ‘La Bella i la Bèstia’, a càrrec de la companyia Veus-Veus

Ulldecona Festa Olea Europea

Espectacle musical on l’espectador podrà passar les aventures més divertides i emocionants que pot crear la màgia.

Dissabte, 6 de desembre a les 18 h.

Lloc: Teatre Orfeó Montsià.

Preus: 6€ - Xiquets/tes i socis 4,5€.

Jornada temàtica d'immersió a les tradicions mil·lenàries relacionades amb la cultura de l'oli per celebrar la Festa Olea Europea.

Dissabte 6 de desembre, matí.

Lloc: Molí de la Creu.

Preu: 15€, fins a 16 anys 7€.

Gastronomia

Música

La Ràpita 2es Jornades Gastronòmiques del Llagostí Fins el 8 de desembre.

Lloc: Restaurants adherits.

Conferències Amposta “Les Terres de l’Ebre: un territori amb arrels molt profundes”, a càrrec de Joan-Hilari Muñoz Dijous, 4 de desembre a les 18h.

Lloc: El Casal.

Tortosa Xerrada 'Controvèrsies en vacunes'.

Dijous 4 de desembre, a les 18h al Campus Terres de l’Ebre.

Narrativa Amposta Presentació del llibre “El códice del Mar”, a càrrec de M. Carmen Grau.

12 de desembre, a les 19,30h.

Sala d’adults de la Biblioteca.

Ulldecona

Concert solidari 'Sant Andreu Jazz Band i Joan Chamorro' En el marc de l’onzena temporada 'Dissabtes de Teatre', organitzada per Ulldeteatre Grup Escènic, concert solidari a càrrec de la Sant Andreu Jazz Band & Joan Chamorro. Aquesta banda de música de jazz de la ciutat de Barcelona és la big band més jove d´Europa, formada per joves -la majoria entre 10 i 16 anys- i sota la direcció musical de Joan Chamorro.

Tota la formació participarà al Concert per la Marató de TV3 dedicat a les malalties del cor, ja que han estat escollits per interpretar el tema principal del desè disc de la Marató “L´Al·leluia” de Leonard Cohen.

Dissabte 27 de desembre, a les 19h.

Lloc: Teatre Orfeó Montsià.

Venda anticipada: www.ulldeteatre.org

cop d’ull

Desembre 2014 // 31

P

ESCOLA SANT MIQUEL: les aficions L’ESCOLA SANT MIQUEL és un dels tres centres que hi ha al municipi de Deltebre, al Baix Ebre. Es troba situat des dels inicis de la dècada dels 80 a un gran edifici del carrer Sant Miquel, tot i que anteriorment ja existia l’escola en una altra localització. L’escola compta amb prop de 430 alumnes des de P3 fins a 6è de primària. En aquesta ocasió els

protagonistes són els alumnes del curs de 6è, que ens expliquen allò que més els agrada fer. Descobrim una gran diversitat d’aficions que practiquen els més petits de Deltebre en el seu temps lliure, amb els seus amics i la família.

PETITS ARTISTES Pau Arques “La meva afició preferida és anar en bicicleta amb el meu pare.

Sempre anem per la vora del riu perquè és un lloc molt bonic. ”

Tania Casanova “A mi m’agrada fer manualitats pintures, amb paper i pinzells.

Sé fer dibuixos, polseres i més coses. M’agrada regalar tot allò que faig a les meves amigues. ”

Paula Martín “La meva afició preferida és el patinatge.

Jo formo part del Club Patí Deltebre i he anat a tornejos a poblacions com el Perelló i l’Aldea.”

Sergio Benages “El meu temps lliure el dedico a practicar informàtica amb l’ ordinador. Jo sé crear aplicacions i jocs i em connecto a Internet.”

Jhon Jairo Camarasa “M’agrada practicar el parkour. És un esport que es practica als parcs i places i has de saltar obstacles. L’important és usar proteccions per no fer-te mal. ”

Jordi Casanova “La meva afició preferida és practicar scooter quan tinc estones lliures. Es tracta d’un monopatí amb què pots fer trucs. ”

2

PINZELLADES

Cristina Dinu

“

“La meva afició preferida és la plàstica. M’agrada dibuixar quadres d’animals, de cases i de paisatges. En aquest dibuix a Petits Artistes he fet un dibuix on surto jo dibuixant un quadre a la meva habitació. ”

Denisa Fosch

Aina Méndez

“A mi m’agrada molt escoltar música. Els meus cantants preferits són Malú i David Bisbal. També, m’agradaria molt anar a un concert per veure’ls dalt dels escenaris.”

“A mi m’agrada molt cantar, sobretot cançons de Malú, Bisbal i Enrique Iglesias.

Canto mentre faig els deures perquè em relaxa.

M’agradaria ser com Malú.”

Oriol García

Marc Marro

“El meu esport preferit és el karate i he aconseguit el cinturó groc, després de passar diverses proves. M’agradaria tenir el cinturó negre. ”

“Estic molt il·lusionat amb la revista Tot Parc i em faig la col·lecció.

M’agrada molt perquè conté molta informació d’aquí baix, del Delta de l’Ebre. ”

Emiliano Leonte

Antonia Atanasiu

“La meva afició preferida és el futbol. Jugo els caps de setmana i al pati amb els meus amics.

M’agrada ocupar la posició de porter i paro moltes pilotes.”

“A mi m’agrada molt el ball. Ballo tot tipus d’estils i ho faig durant el temps lliure, quan acabo els deures. També entreno al pavelló esportiu de Deltebre.”

cop d’ull

32 // Desembre 2014

E ESPORTS

EL MÚIXER EBRENC KIKO VALLESPÍ és el representant ebrenc en l’esport del múixing, la disciplina esportiva de les curses amb gossos, sobre les superfícies de terra o neu. Un esport que té una nomenclatura específica, començant pel seu nom, el múixing, que prové de l‘expressió francesa que indica l’ordre ‘endavant’. Per tant, qui executa aquesta ordre és el múixer, l’encarregat

de dirigir als animals. Completa l’equip el handler, l’assistent del múixer. Kiko Vallespí va arrencar el mes de novembre una nova temporada en aquest esport amb la participació a l’Europeu a França, un gran repte que seguirà amb el campionat estatal de Terra i les cites de neu, amb l’esperança de tornar a disputar la mítica Pirena, encara amb un futur incert. J.B.

CIRCUIT DE CURSES DE MUNTANYA

El circuit per a Curto i Colomé La Pobla de Massaluca va ser l’escenari de la festa de cloenda i entrega de premis als vencedors d’enguany Judit Brú HORTA DE SANT JOAN Un total del 215 persones van prendre part el passat 23 de novembre a la darrera cita del circuit de curses de muntanya de les Terres de l’Ebre: la sisena Cursa de les Roques d’Horta de Sant Joan. Una prova que va proclamar campions Pere Aurell (2.34) i Olatx Alvariño (3.38).

Amb la disputa de la Cursa de les Roques, el circuit ebrenc arribava a la seva fi i el passat 28 de novembre el Casal Cultural de La Pobla de Massaluca va ser l’escenari de la festa de cloenda i lliurament de

premis del VIII Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre.

Enguany, els campions absoluts han estat Ramon Curto i Gemma Colomé, seguits per Dirk Fumadó i Mustapha Basiyd i Mònica Olivan i Mercè Calvo, respectivament. Per equips, el guanyador ha estat la UEC Tortosa. També es van lliurar tres trofeus especials per a persones que han contribuït en el circuit.

Pel que fa a les novetats de l’any vinent, el circuit júnior estarà en la totalitat de les 21 curses puntuables, i hi haurà Copa Terres de l’Ebre a la cursa nocturna dels Cocons de Tivenys.

El circuit júnior en totes les proves i una prova nocturna de Copa Catalana, principals novetats de la propera edició

Imatge de la darrera prova del circuit ebrenc a Horta de Sant Joan // FOTO: MANEL CAPELL

RUNNING SERIES

AGENDA

L’Ampolla, novetat 2015 Judit Brú AMPOSTA La prova dels deu quilòmetres de l’Ampolla serà la principal novetat del circuit Running Series del proper any. Aquesta cita s’inclourà al calendari habitual de les deu proves del circuit ebrenc de curses urbanes. Es tracta de la principal

novetat que es va anunciar en la festa de cloenda que es va celebrar el passat 7 de novembre a Amposta. En l’acte de lliurament de premis, el president del circuit, Rafa Flores, va valorar molt positivament la consolidació d’aquest circuit amb un gran increment de participació femenina. Els guanyadors absoluts d’enguany han estat els atletes Pilar Rus i Sergi Hidalgo.

ESPORTIVA Dilluns 8 desembre

VII Conxa Clàssica. Una activitat organitzada pel Moto Club Roquetes.

Dissabte 13 desembre XI Premis Esportius Baix Ebre. Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa.

Imatge de l’acte de cloenda del Running. // FOTO: EMILIO ZARAGOZA

Diumenge 14 desembre III Duatló de Muntanya de Tortosa, segona prova del circuit Templaris.

Diumenge 28 desembre IV Cursa-Marxa Sant Silvestre organitzada per l’Ajuntament de l’Aldea.

Diumenge 28 desembre Cursa dels Innocents de Deltebre, una cursa i marxa entre esglésies.

Dimecres 31 desembre 4a Cursa Sant Silvestre Roquetes-Jesús. Lloc sortida: piscines de Jesús.

cop d’ull

Desembre 2014 // 33

ACTES

INSTAL·LACIONS ESPORTIVES

Gales esportives a Alcanar i Sant Carles de la Ràpita

Pavelló ‘Josep Vidal i Lluís’

Les poblacions d’Alcanar i Sant Carles de la Ràpita van celebrar el passat mes de novembre les gales esportives anuals en homenatge a la tasca d’esportistes, clubs i entitats locals que han destacat pels èxits esportius. En el cas d’Alcanar es van lliurar 14 guardons en la II Gala Canareva-CaEsportiva senca entre els quals destaca el premi al ciclista Eduard Prades, com a millor esportista. Pel que fa a la Ràpita, la VIII Nit de l’Esport Local es van entregar 20 trofeus amb una menció especial per a Rosa Carrasco, pels seus èxits en l’esport J.B. de la vela.

Judit Brú GANDESA Gandesa va inaugurar el passat 15 de novembre les millores al seu pavelló municipal d’esports. Després de gairebé 30 anys, aquest espai presenta les millores en el paviment, la il·luminació i l’estructura i passa a denominar-se Josep Vidal i

Lluís, en homenatge al primer regidor d’Esports del consistori gandesà. L’alcalde de Gandesa, Carles Luz, va explicar que aquest espai precisava d’una reforma considerable. D’altra banda, els familiars de l’homenatjat van mostrar-se molt agraïts pel reconeixement al seu pare, una persona que, segons afirmen, “va lluitar tant per tenir un pavelló a Gandesa”.

Imatge del pavelló esportiu remodelat. // FOTO: EMILIO ZARAGOZA

MOTOR

Vinebre torna a reunir els motoristes

REM

Uns 300 remers al descens de l’Ebre Tortosa-Amposta Nou èxit del la 31a edició del descens de l’Ebre Tortosa-Amposta, d’un recorregut de 15 quilòmetres i unes condicions meteorològiques òptimes. L’activitat va comptar amb una participació de 324 remers, de 13 clubs d’arreu de l’estat i amb 125 embarcacions de diferents categories. Pel que fa la participació ebrenca, hi van prendre part membres del Club de Rem Tortosa, el Nàutic d’Amposta, el Nàutic Sant Carles de la Ràpita i el Club de Rem Delta de Sant Jaume d’Enveja. J.B.

RUGBI

Brillant inici de temporada dels Taus d’Amposta El referent ebrenc en l’esport del rugbi, los Taus d’Amposta Rugbi Club, han arrencat una nova temporada amb uns resultats excel·lents. El conjunt ampostí es troba al capdavant de la taula classificatòria del grup Segon B, corresponent a la Segona Catalana, amb un balanç de sis victòries i una derrota a manca de dos partits per finalitzar la primera fase. En cas de mantenir aquest lideratge, Los Taus podrien acabar la temporada entre els grans del rugbi català. J.B.

Uns 200 motoristes provinents d’arreu del territori català i espanyol van participar els dies 15 i 16 de novembre a a Vinebre a la 31a Concentració Motorista Ribera d’Ebre. La principal novetat d’enguany va ser la mini concentració per als més petits i va seguir amb tres àpats i una sortida a la cooperativa de Corbera d’Ebre. La trobada va estar organitzada per l’Escuderia Coll d’Arruix amb el suport de l’Ajuntament de Vinebre i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.

J.B. // FOTO: ESCUDERIA COLL D’ARRUIX

cop d’ull

34 // Desembre 2014

S SALUT

CALENDARI ENCORATJADOR UN TOTAL de 27 dones que participen als Grups d’Ajuda Mútua de la Lliga Contra el Càncer del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, que han superat o han estat diagnosticades amb un càncer de mama són les protagonistes del calendari 2015 de la Lliga. Aquesta iniciativa ha comptat amb la col·laboració de la fotògrafa cambrilenca Àngels Matamoros,

guanyadora d’una menció als premis Lux 2014, Raffel Pagès by Sandra d’Amposta en l’apartat de maquillatge i perruqueria, i de l’Estudi Ruth Heras de disseny en joies i complements. Amb aquesta iniciativa es vol projectar una imatge de superació i de normalitat envers el diagnòstic de càncer de mama, i encoratjar les dones afectades. C.B.

HOSPITALS

El Verge de la Cinta aposta per les alternatives a l’hospitalització El director de l’hospital de Tortosa, Salvador Pallejà, afirma que el llit no és el més important

El centre assoleix la segona posició i guanya el Premi Top 20 en gestió global

Cinta Bonet TORTOSA L’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta ha aconseguit un any més el Premi Top 20 en la categoria de gestió global, un guardó atorgat per la consultora de serveis socials Iasist.

Enguany però ha assolit la segona posició d’un total de 29 centres hospitalaris analitzats a tot l’Estat espanyol. El director de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, Salvador Pallejà, va destacar que darrera aquest reconeixement hi ha el treball i esforç de més de 800 professionals. Entre d’altres, s’ha valorat la disminució de l’estada mitjana dels malalts al centre, de les hospitalitzacions evitables, la disminució de l’activitat quirúrgica a l’hospital en favor de la cirurgia ambulatòria que no requereix ni d’ingrés previ ni posterior, i també l’increment de l’atenció de malalts a l’hospital de dia.

I és que com va explicar el director de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, Salvador Pa-

El director de l’HTVC, Salvador Pallejà, va fer balanç de l’activitat hospitalària. // FOTO: JUDIT BRÚ

llejà, s’està fent una clara aposta per incrementar les alternatives a l’hospitalització dels pacients. De fet, Pallejà afirma que “el llit no és el més important”.

D’altra banda, Pallejà va negar que hagi hagut cap col·lapse a les urgències de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa durant els mesos d’estiu i va afirmar que

els llits del centre s’obren o es tanquen en funció de les necessitats.

Per la seva part, el director dels serveis territorials de Salut, Albert Gómez, va posar de relleu la professionalitat que han demostrat els treballadors malgrat l’escassetat pressupostària del departament de Salut. Així mateix, va remarcar que l’Hospital

Verge de la Cinta poc a poc es va quedant els pacients més complexos i en deriven altres que necessiten menys atenció als centres d’atenció primària.

Mira el vídeo en aquest enllaç

1

RACÓ DE SALUT Toni Pons FARMACÈUTIC I PROFESSOR

L’alimentació a l’embaràs TOT I LES CREENCES populars, una dona embarassada no ha de menjar per a dues persones. El que sí ha de fer, és una adequada elecció dels aliments per cobrir totes les necessitats del fetus. Durant l’embaràs, la futura mare haurà de cuidar la seva alimentació i mantenir un pes adequat, tenint en compte la seva alçada i composició corporal. Però això no vol dir obsessionar-se amb la dieta o el pes, ni tampoc acabar en el pol oposat; és a dir, relaxar-se massa, passant per alt el consell professional o deixant-se portar per allò que més abelleix o pels clàssics desitjos (fenomen que no té més transcendència, sempre que no sigui la causa d'un desequilibri alimentari).

CAL EVITAR tots els productes crus a excepció de les fruites i verdures, que s’han de desinfectar bé abans de consumirles. La raó és que els productes crus poden estar contaminats per microorganismes i paràsits.

Quan un fetus està en desenvolupament, el seu sistema immunitari no està preparat per combatre cap intrús d’aquest tipus, i les conseqüències poden ser molt serioses.

SI ESTIC EMBARASSADA, puc prendre una copeta? La ingesta de l’alcohol durant la gestació pot ser perjudicial. Les conseqüències seran diferents segons la quantitat, l’estat de gestació o la durada dels lapses entre ingestes. El risc de beure una copa cada nit no és el mateix que el de beure’n una al mes, però hi és en totes i cadascuna de les vegades. Mai és massa tard per abandonar aquest hàbit nociu; perquè, com més aviat cessi el consum, major serà el benefici, tant per a la mare com per al seu futur fill.

cop d’ull

Desembre 2014 // 35

SALUT

El consum compulsiu

Lluís Vergés PSICÒLEG

JA ESTEM A PROP de les festes nadalenques i de la paga extra, qui tingui la fortuna d'estar treballant i de poder cobrar-la. Donada la situació laboral en la qual estem immersos, res no ens fa presagiar una campanya de Nadal amb molts excessos.

Amb això arriba un temps de celebracions i festa, i també de compres, que molts cops poden arribar a convertir-se en un problema quan aquestes són compulsives.

Molt s'ha parlat de compres compulsives, però de fet és un problema que afecta a una part molt petita de la població; no obstant això, es calcula que gairebé un terç de la població té problemes d'impulsos a l'hora de sortir de compres, produint-se un consum irreflexiu i innecessari.

VIVIM EN UNA SOCIETAT consumista en extrem, la qual cosa ens porta moltes vegades a tenir difuminats els límits de la normalitat referents al consum. Si bé actualment els manuals de diagnòstic no recullen les compres compulsives específicament com a diagnòstic, aquestes es podrien classificar com un trastorn del control d'impulsos, ja que aquest fet implica un

malestar clínicament significatiu, a més de provocar el deteriorament a les àrees personal i social i crear problemes de naturalesa econòmica. Podem conceptualitzar les compres compulsives com un impuls irresistible i mancat de sentit que la persona no pot controlar, acompanyat d'un augment de l'ansietat abans de realitzar la compra, així com un alleujerament de la tensió i una sensació hedònica en realitzar l'acte de la compra, seguit al poc temps de sentiments de remordiment i culpa.

SI ENS PREGUNTEM què és el que predisposa a una persona a tenir aquest comportament compulsiu en les compres, és probable que ens trobem persones amb un patró de comportament característic en el qual és possible que presentin una baixa autoestima, un patró de personalitat lligat a la impulsivitat i l'ansietat relacionada amb la compra, així com apatia o avorriment, i algun grau d'insatisfacció personal, tenint aquestes persones una falta d'actitud crítica cap als mitjans de comunicació publicitaris. Alguna vegada ens preguntem si a nosaltres ens pot arribar a afectar tal si-

tuació. Doncs bé, per respondre-ho hem de fer-nos algunes preguntes molt elementals i estar atents a símptomes com poden ser observar si comprem coses poc útils, de les quals al cap de poc temps ja ens penedim d'haver comprat, adonar-nos si quan estem tristos, enfadats o irritats l'única cosa que ens calma és anar a comprar, o si quan veiem alguna cosa que no ens la llevem del cap no parem fins a comprar-la. Altres coses que poden sorprendre'ns és rebre els extractes de les targetes bancàries per coses que fins i tot ens havien oblidat que havíem comprat i, sobretot, el que se'ns vagi els diners sense ni adonar-nos.

ALGUNS TRUQUETS que podem utilitzar per modular més correctament les compres i no caure en la temptació de la compra compulsiva és establir uns límits de despesa en funció de les nostres possibilitats, controlant la despesa que portem cada mes, evitar les targetes de crèdit i, fins i tot, les de dèbit en compte (esperem que els senyors dels bancs no s'enfadin), i també els establiments on es venen productes que molts cops són innecessaris.

SUPORT VITAL BÀSIC

L’institut J.Bau és espai cardioprotegit C. Bonet TORTOSA L’institut Joaquin Bau és des del passat mes de novembre un espai cardioprotegit, després de la instal·lació un desfibril·lador extern semiautomàtic (DEA). El projecte naix per la iniciativa de l’associació de mares i pares (AMPA) del centre, amb el suport i implicació de la direcció i professorat, amb el vist i plau dels directors territorials de Salut, Ensenyament i Esports de la Generalitat. Les malalties cardiovasculars són la primera

BREU

Munté inaugura Sant Miquel La consellera de Benestar Social, Neus Munté, va inaugurar l’ampliació de la residència i centre de dia Sant Miquel Arcàngel de Tortosa. L’actuació ha permès oferir 150 places per a residents i 50 per a centre de dia. L’acte va donar inici a les activitats organitzades per celebrar els 135 anys de la fundació de la residència. C.B.

causa de mort. Les possibilitats de supervivència es tripliquen en funció del reconeixement precoç de l’aturada, d’activar els serveis d’emergència, de l’inici de maniobres de ressuscitació i de la desfibril·lació precoç, per la qual cosa, des de l’AMPA es va voler posar en marxa el projecte “Institut Joaquin Bau: espai cardioprotegit”. A les Terres de l’Ebre s’ha dut a terme un innovador i pioner pla de Suport Vital Bàsic a l'Ensenyament per a la formació d’alumnes de 3 anys fins al 16 anys.

L'Institut Joaquin Bau ha estat un dels centres que ha partici-

pat des dels seus inicis l’any 2006, i serà el primer centre del territori que comptarà amb un desfibril·lador. El desfibril·lador ha estat adquirit per l’AMPA, igual que uns maniquis que serviran als professors d’Educació Física per formar a l’alumnat en maniobres de suport vital bàsic. A més, properament s’organitzarà formació amb l’empresa Forma-T Vida, per convertir-se en instructor acreditat. Aquesta formació estarà oberta a personal del centre, pares i mares i també s’oferirà a les entitats esportives amb les quals l’institut té conveni.

El nou desfribil·lador de l’institut Joaquim Bau. // FOTO: S.A.

cop d’ull

36 // Desembre 2014

CLASSIFICATS [VENDES] Vinaròs Es ven parcel.la urbana 1000m2, situada al terme municipal de Vinaròs, partida Closa o Ribes (ermita de Vinaròs). Preu: 130.000 euros ✆ 636 256 045 - 610 261 631 Tortosa Es ven finca rústica de 3,5 jornals al costat de la via verda a 3 min de Jesús, sense casa. Interessats trucar ✆ 605 994 256 Camarles Es ven finca 11 jornals amb aigua, llum, casa i magatzem. Per entrar a viure. A 5 min de Camarles. ✆ 605 994 256 Roquetes Es ven finca d’oliveres de 7 jornals a ple rendiment amb caseta de muntanya, prop del canal Interessats Xerta-Calig. trucar ✆ 607 211 802 - 605 994 256 Jesús Es ven estudi a Jesus, habitació, bany i cuina-menjador amb bomba de calor/fred. 30.000 euros negociables. Trucar a partir de les 19h. ✆ 664 562 637 Tortosa Es ven pis de 90 m2, zona de Remolins, edifici ganadera, 4 hab., 2 banys, gran terrassa, pati interior, xemeneia, ascensor, primera planta. Preu: 86.000 euros. ✆ 646 465 499

Mas de Barberans Es ven casa al Mas de Barberans, amb dos hab, 1 bany, cuina menjador, magatzem i gran terrassa amb magnífiques vistes. Preu: 56.000 euros ✆ 638 170 363 Roquetes Es ven adossat a Roquetes de 160m2, garatge més 3 plantes amb 3 hab + suite, safareig i terrassa. Preu: 180.000 euros ✆ 617 518 827 Amposta Zona Valletes. Es ven parcel·la edificable de 120 m2, prop del col·legi Miquel Granell. De particular a particular. ✆ 649114580 Tortosa Es ven per la zona Temple. Pis 2 hab., saló menjador amb terrassa, 1 bany, cuina i galeria.

Calefacció amb gas. Zona i piscina ajardinada comunitaria. Per entrar a viure. Preu: 130.000 euros. ✆ 636 732 222 Alfara de Carles Es ven xalet de 180 m2, piscina aigua i llum, barrat al Parc Natural d’Alfara de Carles, amb hort i oliveres. Preu a convindre. ✆ 661 143 311 Amposta Es ven plaça de pàrquing. 2.000 Euros. ✆ 650756727 Alfara de Carles Es ven casa a Alfara de Carles amb 130 m2, 5 hab., 2 banys, moblat, cuina i menjador,

amb hort i finca d’oliveres.

Interessats trucar al ✆ 661 143 311 Tortosa Es ven pis àtic 3 habitacions, més un bany, cuina, sala d'estar, gran terrassa, magatzem lateral, moblat, electrodomèstics, televisió, etc. 129.000 Euros negociables. ✆ 610629522 Tortosa Es lloga pàrquing al carrer Móssen Manyà, edifici Voraparc. Preu: 55 euros. ✆ 977 73 07 21

[LLOGUERS] Paüls Mas Agueró, casa rural amb encant, situada a les afores del poble de Pauls, al centre del parc 12 places, natural. barbacoa.

Preu 17€/persona ✆ 608 438 245 Amposta Es lloga pis a l’avinguda la Ràpita, 4 hab., cuina, 2 banys, terrasses i moblat. Preu: 350 euros ✆ 610 471 851 Benicarló Es lloga pis amb 3 hab., sala d’estar, menjador, 2 banys i ascensor ✆ 676 960 978 Jesús Es lloga planta baixa amb 2 habitacions, cuina, menjador, 1 bany, a/a amb bomba de calor i moblat.

Preu 260 euros. ✆ 620 39 28 50

Jesús Es lloga pis moblat a Jesús amb 3 hab, bany, cuina i menjador. Preu: 320 euros ✆ 676 226 990 Tortosa Es lloga plaça de pàrquing, zona Temple. ✆ 678461724

[MOTOR] Ofertes Es ven un remolc per a una moto, amb l’opció de col.locar un altre carril per carregar 2 motos. Preu: 500 euros. ✆ 680 192 122

[TREBALL]

Enginyer en Ofertes Telecomunicacions ofereix classes de repàs o reforç escolar de Matemàtiques i Física per alumnes d’ESO i Batxillerat. Josep. ✆ 608 438 245 Oferta S’ofereix pintor decorador d’interiors i amb molta exteriors experiència. Pressupostos compromís. sense Netedat màxima. ✆ 686 085 657

[AMISTAT] Contactes Desitjo relació amb dona lliberal, amb fins seriosos, o parella matrimoni.

Jo, noi de 50 anys. ✆ 645668213 Contactes Home de 45 anys, cerca dona per a relació seriosa i de futur.

Enviar curriculum vitae més foto carnet a: Cid AF a l’avinguda de la Generalitat 151, 1ºC 43500 Tortosa.

[RELACIONS]

Varis Recollida de trastos vells, desallotjament i neteja de pisos i locals. Preus mínims. Per a mes informació truca ✆ 618 792 176 Varis Tens que arreglar-te alguna peça de roba? Si necessites que et cusin algun tipus de roba, no dubtis en trucar. Servei a domicili ✆ 977 510 705 Varis Compro tebeos, còmics de superherois, manga, àlbums de cromos, llibres, calendaris de butxaca, programes de cinema, soldadets de plom i joguines en general. ✆ 630930616

[VIDÈNCIA]

[VARIS] Varis Es compra, es restaura i es venen tot tipus de mobles antiguitats... antics, Interessats trucar al ✆ 977 503 113

PASSATEMPS

HORITZONTALS: 1. Un goril·la eslau escampant-te cremeta solar per la pell. Menys que res / 2. Creo, d’alguna manera, un color. Naveguem com si fóssim ossos / 3. Entrant en matèria. L’Àngels disfressada de senyor euroescèptic. Eix central de la bugia / 4. És el final natural de jugar a pòquer o al casino. Per ser soldats alemanys semblen molt cridaners / 5. El crac del cabàs. Senyals que les rates han pres les sabates per llaminadures / 6.Tractament preventiu, especialment preservatiu. L’ou de Colom / 7. De seguida la tens escampada. Resar durant el pertinent horari /8. Van juntes a Vílnius. L’illa de Sardenya en va plena. Clam a l’estadi / 9. Si el destil·lessin de les raconades del Raval podrien fer una èau de perfum. Donem l’esquena donant l’esquena / 10. L’altre ou. Jugant jugant acaba ben asfixiat. Vocalitzen el deshonor / 11. Allí també fa, d’alguna altra manera, un altre color. Casin, esposin / 12. Benefici de partida a què els tenistes estan avesats. De dilluns a diumenge / 13. Cop de tisora només a l’abast dels jugadors més habilidosos. Llista d’epígrafs que es van recorrent a mesura que hi passa el segon dit.

VERTICALS:

1.Magnificència i sumptuositat, i no precisament de sabó. Trastorn que afecta de l’extrem nord fins al sud / 2.

Maten el porc. Massa robatori continuat per ser un sol poli, com assegura.

La part central del civet / 3. Resar sempre dins de l’esmentat horari.

Arrissat sí, però enredat o espoliat no /4. Aquella dolçor materna de segons quins talls de carn. Florida de gent superba / 5.Ve sense ni cinc. No es tracta de fer guixots a les parets sinó de sobreimpressionar. Escorça de tell / 6.

Monja clarissa amb lligadura de torero. No és igual del tot, perquè obliga a superar un desnivell / 7.Tres quarts de tres. Despertant a crits la població per un motiu certament preocupant / 8. Que sigui tan cantelluda és perquè té molt de tossuda. Faci escalfament de piano /9.Encara menys que res.

Sumptuosa com una mansió costosa.

Divisa tan poderosa que pel xava representa tota la gent / 10. Vèncer la batalla del quiròfan. L’únic gos policia que fumava negre. El capciró del dit / 11. Parlant de negre: si no fos pel de València aquí en tindríem un. Encara que sembli que s’assembla a l’Antonin la semblança és amb un ós / 12.

Resulta molt i molt temptadora, per als receptors. Pedra tan preciosa que acaba amb els macarrònics.

1 1

2

3

4

5

6

L

L

7

5

I

A M E

R E D A

7

T

F

I

A

E N A C U A C U R

T

A

T A U S

A

L

I

9 A T

T U D P

T A P A D U R A R A

E U D A T

8 C A N D

I

11 C P M E

I

E

E

T

A

I

P

S

E

A

L A N O S

I

U L

A

N A C O L

A

I

R A T D P

13 O F

E R D N B A

D R C A R D O A

S R P A G A

10 U S U R A 12 I

A

L A R E

S O L

6 A S

9 10 11 12 13 F

3 N Z B E D O L 4 O F

8

S A

T A L

S O R P R E

2 O C E

R E N E

O G I S

L O S

S A A

cop d’ull

P PANTALLES

Desembre 2014 // 37

Canal 21 et recomana RESUM DE L’ANY. S’acaba l’any i toca fer balanç d’allo que ha succeït al nostre territori durant el 2014. Canal 21 Ebre ha preparat un resum dels aspectes més destacats com el procés sobiranista, l’aprovació del Pla de Conca o la paralització del projecte Castor. Tot plegat, acompanyat d’una tertúlia que es podrà veure a partir del 19 de desembre.

DISTRICTE 21. A partir del 18 de desembre també s’emetrà un especial del magazín nocturn de la televisió. El programa inclourà tot un seguit de seccions que abordaran diversos aspectes de les properes festes nadalenques.

També podrem veure els primers usuaris de la pista de gel que s’instal·larà a Tortosa fins al 6 de gener.

TELEVISIÓ

L’artesania i les manualitats arriben a Canal 21 La televisió local i comarcal estrena Calaix de Sastre, un nou programa conduït per l’artista tortosí Joan Iniesta

Cinta Bonet TORTOSA Canal 21 Ebre estrenarà el mes de desembre amb un nou pograma a la seva graella.

Es tracta de Calaix de Sastre, un programa

PREMI

Surtdecasa.cat rep un nou guardó El web Surtdecasa.cat, liderat per Neus Barberà i Anna Zaera, ha obtingut el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2014, per una iniciativa d’emprenedoria digital de periodisme cultural de proximitat.

El lliurament es va realitzar en el marc del 22è aniversari de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. C.B.

d’artesania i manualitats de la mà de l’artista tortosí Joan Iniesta, propietari del taller d’imatgeria popular de Tortosa del qual pren el nom el programa. A la versió televisiva de Calaix de Sastre, Iniesta treballarà les tradicions locals i col·lectives de la mà de l’expressió artística amb l’objec-

tiu de donar llum a la riquesa cultural de l’Ebre. Així, en el programa es tractaran diversos temes relacionats amb el calendari festiu del territori a partir d’una manualitat que Iniesta explicarà i posarà en pràctica, i també d’un retallable que es podrà descarregar dels mitjans digitals de

Canal 21 Ebre i també de la pròpia web de Calaix de Sastre. El programa acabarà amb la Pinzellada de Muniatto. El pallasso, cara coneguda a Canal 12 Ebre, clourà Calaix de Sastre amb un gag relacionat amb la festa o temàtica que s’abordi al programa.

cop d’ull

38 // Desembre 2014

F FOGONS

ET RECOMANEM RESTAURANT SANT CARLES Amb 45 anys d’experiència i amb un acurat servei d’hostaleria i una cuina de gran qualitat, basada en la cuina tradicional de la zona, el restaurant Sant Carles està especialitzat en peixos i mariscs. En aquests 45 anys d'experiència, el ant Carles s'ha convertit en un dels principals referents de la cuina de la zona. Una mostra d'això és la quantitat de clients que hi han dipositat la

seva confiança. A més de poder degustar uns excel · lents productes elaborats amb les millors matèries primeres, els visitants podran gaudir de Tortosa i els seus voltants, i gaudir d'un entorn peculiar molt a prop del nucli antic i del call, l’antic barri jueu de Tortosa.

Rambla Felip Pedrell, 13 de Tortosa Reserves: 977 44 10 48

Crema d’ametlla marcona amb reducció de moscatell i cruixent de cansalada

La ressenya Restaurant Racó del Riu Ubicat a Sant Jaume d’Enveja, just al costat del pont Lo Passador que uneix aquesta població amb Deltebre, ens trobem amb el Racó del Riu, un restaurant amb vint anys d’experiència que ha anat evolucionant al llarg del temps. Així es pot percebre tant a la carta com també a les instal·lacions del mateix restaurant. Un d’aquests canvis es va fer realitat l’any passat, amb l’obertura d’una nova terrassa molt agradable, amb vistes al passeig fluvial i al riu Ebre.

VI RECOMANAT Merlot Reserva Celler Sunyer

Ingredients 250 ml. de crema de llet 150 gr. d’ametlla marcona Sal Cansalada viada (de la papada) 125 ml. moscatell de la Terra Alta 25 gr. de sucre Oli d’oliva

D.O. TARRAGONA

Ginestar Preu aprox. : 8€

ELABORACIÓ: Cruixent de cansalada: Tallar làmines molt fines de cansalada perquè quedin cruixents.

Posar la planxa o bé una paella amb unes gotes d’oli a calentar, i posar-hi les làmines de cansalada a foc baix, fins que es vagin fent cruixents.

Reducció de moscatell: Posar al foc el moscatell amb el sucre i deixar reduir a foc molt baix, fins que queda com un caramel.

Crema d’ametlla: Són ametlles bullides, pelades i preparades per picar, fins que queda pòls d’ametlla.

Rosa Vallespí

Restaurant Nou Moderno

PAS

PAS

PAS

Posar la crema de llet a un cassó, afegir la pòls d’ametlla i un polsim de sal.

Deixar fins que arrenqui el bull, i tot seguit deixar reposar fins al moment de la presentació del plat.

Presentació del plat Tornar a escalfar la crema, i emplatar bé a un plat o en una copa. El cruixent de cansalada el posem a sobre, amb un rajolí d’oli d’oliva i unes herbes aromàtiques de la Terra Alta, que també hi donaran un molt bon gust.

PAS

Com no podia ser d’una altra manera en tractar-se d’un restaurant al cor del Delta, la seva especialitat és l’arròs. De fet, tanta és la importància d’aquest producte a la carta del Racó del Riu, que 32 dels seus plats són arrossos o paelles, mentre que nou d’aquests plats són fideuades. Però a part de la gran estrella de la carta, també hi podrem trobar un bon assortit de plats de carn, de peix, de marisc i tot tipus d’entrants, que la gent del Racó del Riu ens deixen a triar entre un total de més de 150 plats.

De la carta, hi destaquen l’amanida tèbia de llagostins i formatge, així com l’anguila fumada, el bacallà marinat, els calamarsets amb carxofes, l’escalivada amb formatge de cabra, els musclos a l’infern, les gambes amb perfil ibèric, o les cloïsses amb carxofes. Quant als arrossos, són recomanables l’arròs amb ànec i foie, l’arròs amb bolets i escamarlans, l’arròs amb eriçons de mar i pop, i l’arròs amb cloïsses i llagonstins. I això, sense oblidar les carns. A banda, aquesta tardor han tingut un parell de plats de temporada fora de carta, com les tires de filet de vedella amb ceps i els rovellons de pi amb llonganissa al forn. El Racó del Riu, amb una presència molt activa a les xarxes socials, només tanca els dimarts. A més, també està obert per sopar els divendres, dissabtes i diumenges.

cop d’ull

P PA G E S I A

Desembre 2014 // 39

5.000 BOTELLES D’OR LÍQUID TOT I QUE encara és aviat per concretar cap xifra, els responsables de la Mancomunitat de la Taula del Sénia confien en superar la minsa xifra de les 2.000 botelles d’oli mil·lenari de la campanya anterior, i arribar com a mínim a les 5.000 botelles de mig litre d’aquest or líquid. En aquest sentit, la gerent de la Mancomunitat de la Taula del Sénia,

Teresa Adell, va explicar que a meitat del mes de novembre molts dels molins ja havien collit totes les olives i estaven immersos en el procés de cata i anàlisis.

Adell també va avançar que la Taula del Sénia treu al carrer un nou llibre, titulat Oli Via Augusta, essència del Territori del Sénia. La Mancomunitat té catalogades 4.700 oliveres mil·lenàries.

C.B.

CALENDARI

AGRICULTURA

Al desembre, prepararem les terres per a les sembres

Més mesures contra el caragol Tornaran a assecar les mateixes finques de l’hemidelta esquerre i algunes del dret Cinta Bonet L’ALDEA

Aquest mes de desembre caldrà sembrar julivert i pèsols. També podem aprofitar el principi de l’hivern per sembrar i plantar bledes, escaroles o enciams. També farem la primera recollida de bròquils. D’altra banda, seria bo que plantèssim crisantems al costat de l’hivernacle per eradicar la mosca blanca. El desembre també és un bon mes per netejar i mantenir l’hivernacle i preparar les terres per a les sembres de la primavera. C.B.

“

En lluna de Nadal talla el pi i el verdal” “Desembre nevat, bon any pel blat”

“Pel desembre tremola el vent i l’home més valent” “Nadal sense lluna, de cent ovelles en torna una”

El director dels serveis territorials d’Agricultura, Pere Vidal, va avançar els detalls del nou pla d’actuació contra la plaga del caragol maçana al Delta.

Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Vidal va explicar que al marge esquerre del Delta s’assecaran les mateixes finques que l’any passat, i que les parcel·les que van ser salinitzades podran ser inundades amb aigua dolça fins al 31 de gener del 2015, quan s’acabarà l’aplicació de les mesures agroambientals. Però, tot i així, Vidal va assenyalar que hi haurà alguna parcel·la de la zona central del Delta que també caldrà eixugar com a mesura preventiva, encara que ja van ser inundades amb aigua salada perquè estan afectades pel caragol poma. De la mateixa manera, Vidal va afegir que caldrà arribar a un acord amb les comunitats de regants per veure com es podrien salinitzar els desguassos, per evitar que facin de reservori per als caragols maçana.

De fet, va dir que s’està estudiant quin seria el moment òptim per prendre aquesta me-

sura. A més, el director d’Agricultura va anunciar que al marge dret del Delta també s’assecaran alguns camps, per mirar de combatre els diversos focus de caragol que s’hi han pogut detectar.

D’altra banda, el director d’Agricultura va relativitzar l’afectació de la inundació dels camps d’aigua salada amb la disminució de la collita d’arròs.

Així, va recordarque la climatologia d’aquest estiu també ha estat un factor a tenir en compte, ja que al marge dret la collita ha baixat un 10%, mentre que al marge esquerre, on s’han salinitzat els camps, la davallada ha estat del 14%. De fet, Vidal va dir que el proper any servirà per analitzar tots els factors. En aquest sentit, el director d’Agricultura va valorar com a “precipitada” la decisió dels arrossaires de no tornar a inundar els camps amb aigua salada. Però va afirmar que entén el seu neguit, tenint en compte que tota la vida han lluitat contra la salinització de les terres del Delta.

Mira el vídeo en aquest enllaç

Les parcel·les salinitzades podran ser inundades amb aigua dolça fins al febrer

Gamba gegant d’aigua dolça. // FOTO: REDACCIÓ

Una gamba gegant, alternativa per combatre el caragol maçana El Departament d'Agricultura també busca en la "lluita biològica" l'alternativa que li permeti eradicar el caragol maçana del delta de l'Ebre sense perjudicar el conreu de l'arròs i ara es plantejar introduir al riu una espècie d'una gamba gegant d'aigua dolça que es menja els alevins de l'invasor. El director general

de Desenvolupament Rural, Jordi Sala, ha explicat que la idea parteix d'un experiment realitzat a la Universitat Ben Gurion de l'estat d'Israel i que, en el cas que la gamba devori les cries, "és qüestió de temps que es morin els ous". Les primeres proves al laboratori podrien començar al 2015.

40 // Maig 2014

LOS GAMBUSINS

U ÚLTIMA

1

EN

ULLADA

Entra en funcionament el nou aparcament soterrat del carrer Montcada #p12

Amposta busca un substitut de Carrefour per gestionar les galeries #p17

Convocaran una manifestació contra la compensació al projecte Castor #p20

Reposen les plaques dels ugetistes al monument de la Cota 705 del Pinell de Brai #p23

Benicarló inicia els tràmits per a la reversió de l’N-340 #p26

Móra d’Ebre estrena dues exposicions sobre l’escultor local Julio Antonio #p28

Curto i Colomé, campions del 8è Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre #p32

El ‘Calaix de Sastre’ de Joan Iniesta, nou programa de Canal 21 #p37

Tortosa: Av. Remolins, 24 43500 977 58 80 32 info@uncopdull.com