Cop d'Ull 233

cop d’ull

Segueix-nos a

Opinió

Justícia

L’any en què l’Ebre també va desembocar als tribunals

‘Preparats per seguir construint Tortosa’

#p4 a 7

#p18

TEMA DEL MES / UN REPÀS PELS 10 NOMS QUE HAN MARCAT L’ACTUALITAT DE LES TERRES DE L’EBRE

Les cares del 2014 LA PRESIDENTA DE L’ANC I ELS DIPUTATS DEL TERRITORI HAN VISCUT EN PRIMERA LÍNIA EL DIA A DIA DEL PROCÉS 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

1 Carme Forcadell 2 Lluís Salvadó 3 Alfons Montserrat 4 Núria Ventura 5 8 Josep Bordes (Pepet i Marieta) 9 José Antolí 10 Gervasi Aspa

Joan Martín Masdeu 6 Marc Mur 7 Manolo Tomàs

Jordi Jardí Enric Roig Jordi Jordan Núria Ventura Joan Alginet Marc Puigdomènech Carles Luz Aitor Pérez Codorniu Jaume Solé Purcalla

2 // Gener 2015

cop d’ull

cop d’ull

P PORTADA

Gener 2015 // 3

PLA ESTRATÈGIC ‘SEGRESTAT’ JOSEP CASADÓ, secretari general de CCOO al territori, ha acusat la Generalitat de tenir “segrestat” el Pla Estratègic per a l’Empresa i l’Ocupació de les Terres de l’Ebre. Un document que la URV va entregar al govern al febrer del 2014, amb un cost de 140.000 euros i després d’un procés en què el mateix conseller Felip Puig re-

clamava la participació dels agents socials i econòmics del territori, perquè el Pla Estratègic fos alguna cosa més que un llibre “en una prestatgeria”. La realitat, és que fa gairebé un any que el govern té el document i la sensació dels sindicats és que el Pla Estratègic potser no dorm en una prestatgeria, però sí tancat en un calaix. G.M.

POLÍTICA

Els 10 ebrencs que han posat el nom i la cara a l’any 2014 El diputats i la presidenta de l’ANC han viscut en primera línia l’actualitat del procés [] El discurs de la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, a Poblenou. / Foto: MANEL CAPELL.

Gustau Moreno TORTOSA Una desena d’ebrencs han escrit el seu nom en majúscules a l’actualitat política del territori i de Catalunya durant el 2014.

Sens dubte, una de les protagonistes més destacades de l’any que hem deixat enrere ha estat la xertolina Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), pel fet d’haver viscut en primera línia els obstacles i també els èxits de l’organització del procés participatiu del 9 de novembre, la consulta sobre el futur polític de Catalunya. A més, pel Dia de la Hispanitat, la mateixa Forcadell i altres personalitats catalanes pintaven de groc les cases de Poblenou del Delta, una acció que va tenir ressò arreu del país. Però sobretot, Forcadell va ser una de les protagonistes de l’espectacular “V” humana que l’ANC i Òmnium Cultural van convocar a Barcelona amb motiu de l’Onze de Setembre.

Una gran demostració de força on Forcadell va pronunciar una frase per a la història, la proclama “President, posi les urnes” amb què demanava a Artur Mas que fes un pas endavant per tirar endavant la consulta sobre la independència.

I després del 9-N, Forcadell encara ha tingut més protagonisme, tot reclamant als partits del bloc sobiranista unitat i predisposició per arribar a acords sobre la llista única que ha de

fer possibles unes plebiscitàries durant els primers mesos del 2015. De fet, Forcadell ha insistit que el nou Parlament hauria d’estar constituït ja durant la propera primavera. Així, la presidenta de l’ANC és un dels noms que ha sonat per a la llista unitària proposada pel president Mas, tot i que Forcadell ha deixat clar que, en cas de produir-se la trucada del president de la Generalitat, aquesta serà una decisió que també deixarà en mans de l’assemblea. Potser per això va ser tan comentada la discussió que les càmeres van captar entre ella i la republicana Marta Rovira, just després de la conferència d’Oriol Junqueras.

Els diputats a Barcelona Els diputats ebrencs al Parlament han tingut un paper destacat durant el 2014. El rapitenc Lluís Salvadó, com a secretari general adjunt d’ERC, ha estat a la sala de màquines dels republicans en aquests mesos transcendentals per a Catalunya. I també hem vist Salvadó en la primera línia quan ERC ha explicat la seua posició al voltant de l’escàndol del cas de la família Pujol; i inevitablement cada vegada que hi havia algun tema sobre les Terres de l’Ebre, com ara la indemnització pel projecte Castor, el nou Pla Hidrològic, o la polèmica pel servei d’ambulàncies d’Alcanar.

D’altra banda, l’ulldeconenca Núria Ventura és l’altra diputada de les Terres de l’Ebre que ha deixat grans titulars durant

el 2014. El fet que el 16 de gener trenqués la disciplina de vot del partit, al costat dels també diputats Maria Geli i Joan Ignasi Elena, va provocar una gran crisi al PSC que, mesos després, ha culminat amb una escissió en tota regla. I és que Ventura i Geli són dues de les promotores del nou partit Moviment d’Esquerres (MES) per aglutinar el socialisme catalanista. Així, la primera gran prova del cotó per a MES seran les eleccions municipals del maig, amb una més que previsible divisió en les files del socialisme ebrenc. De fet, és de suposar que hi haurà candidatura de MES a Ulldecona, on precisament els republicans ja es van presentar sota les sigles de Més Ulldecona, un nom molt semblant, el 2011. A banda, un dels primers que ja ha manifestat el seu suport al nou projecte del socialisme catalanista és el regidor de Deltebre, Joan Alginet, molt crític amb la cúpula del PSC pel tema nacional.

Alcaldes mediàtics Faltarà per veure, però, si l’alcalde de Flix, Marc Mur, que al març va anunciar que abandonava el PSC en desacord pel tema nacional, també segueix el mateix camí que Ventura. Mur, que ja havia tingut molt de ressò mediàtic durant el 2013 a causa de la mobilització de Flix contra els acomiadaments d’Ercros, ha tingut un cert protagonisme en el procés català com a secretari de l’Associació de Municipis per la Independència

(AMI). I ara Mur està emmarcat dins de les files d’Avancem, formació que a finals del 2014 estava negociant la presentació de llistes conjuntes amb ERC, almenys a la Ribera d’Ebre.

Altres alcaldes ebrencs que han estat mediàtics durant el 2014 són Alfons Montserrat, d’Alcanar; Joan Martín Masdéu, de Sant Carles de la Ràpita, i José Antolí, d’Horta de Sant Joan. En primer lloc, Montserrat i el seu regidor d’Urbanisme, Manel Martí, van ser retinguts durant hores a l’Ajuntament d’Alcanar, amb motiu de l’escorcoll judicial que va practicar-hi la Guàrdia Civil en el marc de l’operació ‘Carraus’. Això va ser el passat 16 d’octubre, i dies després la jutgessa d’Amposta els imputava per diversos delictes contra l’administració pública. El govern d’ERC ha negat qualsevol tipus de concertació amb constructors locals en l’adjudicació de projectes, obres i serveis municipals, tal i com havia denunciat un militant de CiU. De fet, els republicans han afirmat que darrere de l’operació Carraus hi ha la revenja de l’exsecretària municipal, però també la “mà negra” de l’oposició de CiU a l’Ajuntament canareu. A més, l’any acabava amb la notícia que l’alcalde d’Alcanar serà citat a declarar per CiU en la comissió d’investigació del Parlament sobre el frau, l’evasió fiscal i la corrupció política a Catalunya.

Per la seua banda, Joan Martín Masdéu (CiU) ha estat un altre dels protagonistes del 2014 a les

Terres de l’Ebre perquè aquest ha estat el primer any de l’arribada dels creuers turístics al port de Sant Carles de la Ràpita.

Un gran èxit per aquesta població del Montsià, que ja està treballant per assolir l’arribada d’altres operadors de cara a la propera temporada d’estiu.

Finalment, el tercer alcalde mediàtic del 2014 al territori ha estat José Antolí, del PP. Antolí no va signar l’autorització que li demanava Governació per organitzar-hi el 9-N, i Horta de Sant Joan va ser l’únic municipi del territori que no va tenir urnes el 9 de novembre. L’alcalde es va declarar víctima d’una polèmica propiciada per l’oposició de CiU i per la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre, que finalment va costejar els autobusos perquè la gent d’Horta de Sant Joan anés a votar a Gandesa.

Aigua, finques i cançons L’aprovació del nou Pla Hidrològic, al febrer, va tornar a situar el portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Manolo Tomàs, en molts titulars.

També va fer vessar rius de tinta, a principi d’any, la polèmica adquisició de la finca del Molí dels Mirons per part de Gervasi Aspa, tinent d’alcalde de Deltebre. Finalment, el 2014 també ha estat un any molt dolç per a la banda Pepet i Marieta.

El seu cantant, Josep Bordes, va posar la veu a la cançó de l’estiu de TV3, i després d’una gira molt intensa han acabat l’any enregistrant un nou disc.

cop d’ull

4 // Gener 2015

PORTADA

Un any de notícies

L’Ebre desemboca als jutjats Gustau Moreno TORTOSA El 2014 ha estat l’any en què l’Ebre ha desembocat als tribunals. Durant l’any que hem acomiadat, les operacions policials i judicials també han arribat al territori, amb investigacions de presumpta corrupció política i diverses irregularitats, tant en l’àmbit públic com en el privat. El darrer episodi ha estat l’operació ‘Àgora’, a principis de desembre, quan

els Mossos d’Esquadra van detenir l’exgerent general d’Agrofruit i tres directius i exdirectius més, acusats de falsedat comptable, administració deslleial i fraudulenta, apropiació indeguda, alçament de béns, fallida fraudulenta, contra la Hisenda Pública, i falsedat documental. A més, l’esclat definitiu del cas d’Agrofuit ha coincidit en plena campanya de recollida dels cítrics, i ha provocat un important neguit entre els productors del sector, en tractar-se de l’empresa exportadora més important

del territori, amb un forat comptable xifrat en uns 30 milions d’euros.

En l’àmbit del sector agroalimentari, els antic responsables de la cooperativa agrícola de l’Aldea també han hagut de desfilar pels jutjats de Tortosa, que manté oberta la investigació per la fallida de la secció de crèdit, ara fa tres anys. Però a les Terres de l’Ebre hi ha hagut altres protagonistes del 2014 que han acabat als jutjats. Sens dubte, un dels casos més mediàtics va ser l’operació ‘Carraus’, amb l’escorcoll de l’Ajun-

tament d’Alcanar i la detenció preventiva de l’alcalde, Alfons Montserrat, i del regidor d’Urbanisme, Manel Martí.

Mentrestant, l’intercanvi de querelles a Batea també va portar l’alcalde, Joaquim Paladella, davant del jutge. Finalment, les Terres de l’Ebre s’han vist esquitxades per dues operacions al més alt nivell, amb la ramificació del cas Innova de Reus -amb la detenció del gerent d’Ambulàncies Baix Ebre- i amb la implicació del promotor de l’abocador de Tivissa al cas de la família Pujol.

OPERACIÓ ‘ÀGORA’

Agrofruit, amb un forat de 30 milions i l’exdirector general sota sospita Xavier Guarner queda en llibertat després de pagar una fiança de 90.000 euros, i hi ha tres directius més imputats

Els Mossos d’Esquadra els atribueixen diversos delictes i d’haver-se apropiat entre 100.000 i 275.000 euros i Guarner. També entre la mateixa companyia i dos dels membres del consell d’administració que van ser detinguts.

Els tres homes haurien rebut indegudament entre 100.000 i 275.000 euros, justificats com a moviments de fons entre Agrofruit i Ebrefruit, tot i que en realitat els diners van anar a parar als comptes dels detinguts. Per últim, segons els Mossos d’Esquadra, un altre conseller de la companyia, a la vista de la situació, va realitzar operacions per ocultar o gravar el seu patrimoni, per no haver de fer front a futures responsabilitats civils i patrimonials.

C. Bonet / G. Moreno TORTOSA Els Mossos d’Esquadra han xifrat en 30 milions d’euros el forat comptable a Agrofruit, el primer exportador de cítrics de les Terres de l’Ebre. La policia assenyala com a responsable l’exgerent i exconseller d’Agrofruit i Ebrefruit, Xavier Guarner, a qui també han acusat d’haver-se apropiat de 275.000 euros. El 3 de desembre, en la denominada operació ‘Àgora’, Guarner va ser detingut pels Mossos d’Esquadra acusat de falsedat comptable, administració deslleial i fraudulenta, apropiació indeguda, alçament de béns, fallida fraudulenta, contra la Hisenda Pública, i falsedat documental. A banda, altres directius i exdirectius van ser detinguts per haver-se aprofitat de la seua condició d’administradors, i per intentar recuperar una part dels diners que havien deixat a la companyia en concepte de préstec, i un tercer per alçament de béns. Com Guarner, les altres persones detingudes el 3 de desembre eren noms força coneguts al Baix Ebre: Adolfo Guarner, Ferran Ferrer i Josep Forés.

L’origen del cas La investigació dels Mossos d’Esquadra va iniciar-se l’estiu de l’any 2013, a partir d’una denúncia presentada als Jutjats de Tortosa per un empresari agrícola d’Alcanar, Agustí Vilar, que

El moment en què els Mossos d’Esquadra abandonaven les oficines d’Agrofruit, al polígon industrial Baix Ebre de Tortosa, amb un dels quatre detinguts en l’operació ‘Àgora’. // FOTO: ACN.

també havia estat membre del consell d’administració d’Agrofruit. Segons la denúncia, Guarner havia reconegut davant del consell d’administració que havien ocultat quantioses pèrdues econòmiques. Així, durant anys, Guarner hauria presentant (davant els òrgans socials de la companyia i també davant del Registre Mercantil) estats financers falsos per ocultar unes pèrdues de 15 milions d’euros.

D’aquesta manera, Agrofruit podia presentar beneficis cada

any. A més, per ocultar les pèrdues econòmiques, Guarner va idear un mètode de facturació fictícia entre les dues companyies, Agrofruit i Ebrefruit, mitjançant un sistema bancari de bestreta o descompte. Això es va mantenir fins que la situació es va fer insostenible i Agrofruit es va veure abocat a sol·licitar el concurs de creditors, ja que no es podia fer front a tots els pagaments i venciments.

Admès el concurs a tràmit, l’administrador concursal va deter-

minar que el valor real del deute de l’empresa era de més de 50 milions d’euros, molt superior al declarat fins aleshores, amb un patrimoni net negatiu d’uns 30 milions d’euros.

A més, la investigació policial també ha permès detectar tota una sèrie de disfuncions en la gestió financera i comptable de la companyia, que haurien agreujat encara més la situació.

D’una banda, els Mossos han descobert una sèrie d’operacions entre una de les societats

“Irregularitats comptables” Dos dies després de l’escorcoll de les oficines d’Agrofruit i de les detencions, l’exdirector general, Xavier Guarner, va quedar en llibertat provisional pagant una fiança de 90.000 euros. El jutge també va deixar en llibertat amb càrrecs Josep Forés i Ferran Ferrer, mentre que el president d’Agrofruit, Adolfo Algueró, serà objecte d’una instrucció separada. Els seus advocats, Javier Faura i David Domènech, s’han mostrat confiats que se’ls exculparà.

El cas va esclatar en plena campanya dels cítrics, i els gestors d’Agrofruit van voler llançar un missatge de tranquil·litat als socis. Faura, també com va secretari, va atribuir la investigació judicial a “irregularitats comptables” anteriors al concurs de creditors.

cop d’ull

Gener 2015 // 5

Un any de notícies

PORTADA

OPERACIÓ ‘CIRURGIA’

La ramificació ebrenca del cas Innova de Reus Al gener van detenir el propietari d’Ambulàncies Baix Ebre Gustau Moreno ROQUETES

El jutge del cas Innova ha fixat una fiança d’1,2 milions d’euros pel propitari i gerent de l’empresa Ambulàncies Baix Ebre. Bernardo Coslado Garcia va ser detingut per la Guàrdia Civil al gener del 2014, per la seua suposada relació amb el cas Innova de Reus. Coslado va ser imputat

pels presumptes delictes de suborn, tràfic d’influències i delicte societari, en una peça separada del cas que investiga la suposada trama de corrupció en la gestió del hòlding d’empreses municipals de Reus. La Guàrdia Civil va escorcollar la seu d’Ambulàncies Baix Ebre, a la carretera de Roquetes al Mas de Barberans, d’on es van endur diversa informació i uns 18.0000 euros en metàl·lic. Coslado, també president de la federa-

CAS PUJOL

Abocadors i parcs eòlics

Imatge d’arxiu de Jordi Pujol Ferrusola. / Foto: ARXIU.

Gustau Moreno TIVISSA La construcció de l’abocador de Tivissa, fa 10 anys, s’ha vist esquitxada per la investigació que el jutge de l’Audiencia Nacional, Pablo Ruz, està fent ara dels negocis de Jordi Pujol Ferrusola, el fill gran de l’expresident de la Generalitat. Al novembre, l’empresari Gustavo Buesa, un dels responsables de l’empresa Gestió i Recuperació de Terrenys, va declarar davant del jutge que Pujol Ferrusola va invertir-hi 700.000 euros per a la posada en funcionament de l’abocador de Tivissa. I que el 2004, uns 10 dies abans que l’empresa es vengués a una filial de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC),

el fill de Pujol va traspassar la seua participació en la mateixa empresa, però a canvi de cinc milions d’euros. L’últim govern de Pujol havia concedit la llicència d’activitat a Gestió i Recuperació de Terrenys, però va ser el tripartit qui va autoritzar la posada en funcionament de l’abocador de Tivissa. De fet, Pujol Ferrusola va estar oficialment vinculat a l’empresa de l’abocador després del primer permís, i fins poc abans de la venda a FCC. D’altra banda, un altre fill de l’expresident, Oriol Pujol, ha aparegut en altres informacions sobre les autoritzacions a favor dels parcs eòlics de Prat de Comte i Ascó. Uns projectes promoguts per empreses de membres històrics de CiU o propers a Pujol.

ció espanyola d’ambulàncies, va declarar davant del jutge a Reus. Poc després, el jutge va imputar quatre fills de l’exdirector general d’Innova, Josep Prat, en el mateix cas. Segons l’auto judicial, Coslado va començar a pagar l’abril del 2012 prop de 5.000 euros mensuals a una empresa de Prat, que aleshores era president de l’Institut Català de la Salut (ICS), per tenir una posició avantatjosa en el proper concurs del transport sanitari.

La flota d’Ambulàncies Baix Ebre, a la seu de Roquetes. / Foto: ACN.

cop d’ull

6 // Gener 2015

PORTADA

Un any de notícies

OPERACIÓ ‘CARRAUS’

El govern d’Alcanar es defensa atacant ERC acusa CiU d’orquestrar el cas per evitar la reelecció d’Alfons Montserrat Gustau Moreno ALCANAR El regidor d’Urbanisme d’Alcanar, Manel Martí, va assegurar que l’escorcoll de l’Ajuntament i la imputació de l’alcalde i ell mateix, el 16 d’octubre passat en el marc de l’operació Carraus, no respon a un cas de corrupció. Segons Martí, és “una operació política orquestrada per CiU” per erosionar el govern d’ERC. En declaracions a Canal 21 Ebre, Martí va anar més enllà i va afegir-hi la implicació de l’exsecretària municipal, de qui va afirmar que està ressentida contra l’Ajuntament canareu. De la mateixa manera, Martí va sentenciar que l’operació Carraus busca castigar Esquerra amb un presumpte cas de corrupció, però que la ciutadania d’Alcanar va entendre que l’actuació de la justícia ha estat absolutament desmesurada. Sobretot, quan la Guàrdia Civil va escorcollar l’Ajuntament i va retenir durant hores

l’alcalde i el regidor d’Urbanisme. “La gent va veure una desproporció, perquè no s’enén que per agafar uns papers hi enviessin 32 guàrdies civils, 15 vehicles, i que es cride la premsa; hi havia la intenció mediàtica de fer mal a l’equip de govern”, va apuntar Martí.

D’altra banda, Martí va lamentar que la instrucció del cas siga tant lenta, i que ara es vulga imputar també els funcionaris de l’Ajuntament que han tingut paper en les meses de contractació. A més, el regidor d’Urbanisme va destacar que CiU ha inclòs l’alcalde d’Alcanar, el republicà Alfons Montserrat, entre els compareixents de la comissió del Parlament sobre el frau, l’evasió fiscal i la corrupció política a Catalunya. Segons Martí, aquest gest també demostra que hi ha una mà negra de CiU darrera de l’operació Carraus, per evitar que Montserrat puga repetir com a candidat d’ERC a Alcanar. “Aquest fet denuncia el lligam entre la denúncia i Convergència, ara ja

L’alcalde d’Alcanar i el regidor d’Urbanisme van rebre el suport de molts veïns en acabar l’escorcoll de l’Ajuntament i quedar en llibertat

al més alt nivell, i no només en clau local”, va valorar el regidor.

“L’alcalde anirà gustosament al Parlament, contestarà totes les preguntes i potser sortirà trasquilat qui no s’ho pensava”.

Martí va negar que el govern d’ERC concertés algunes obres amb constructores del poble.

Així, va afirmar que no acaben d’entendre la seua imputació,

basada en una sospita o en una causa general, i no en la comissió concreta de cap delicte. Segons el regidor d’Urbanisme, el procediment està viciat perquè es van traure documents de l’Ajuntament de manera irregular i també perquè l’exsecretària hauria tingut una relació amb l’instructor del cas. Martí ha afegit que aquesta situació està

fent molt de mal al poble d’Alcanar. Martí també va dir que la situació del consistori és complicada i d’una certa paràlisi, ja que Alcanar ara no té secretària municipal ni interventor. Però el regidor d’Urbanisme va afirmar que la intenció del govern d’ERC és tirar endavant l’Ajuntament, perquè la ciutadania s’ho mereix.

EL CENTRE DE REHABILITACIÓ DE BATEA

Sense acord i citats als jutjats El conflicte pel centre de rehabilitació enfronta el govern de Paladella i l’oposició

C. Bonet / G. Moreno BATEA L’alcalde de Batea, Joaquim Paladella, no ha dubtat a enfrontar-se amb el Departament de Salut, amb la Fundació Privada Terra Alta Segle XXI i amb el grup municipal de Cent per Cent per Batea, per intentar trobar una solució definitiva a la prestació del servei de rehabilitació. Aquest 2014, Paladella ha reiterat les queixes de l’Ajuntament per la “falta de transparència” que envolta el servei de

rehabilitació, que Salut va atorgar a la Fundació Privada Terra Alta Segle XXI tot i que, segons el consistori, les seues instal·lacions al poble no reunien les condicions necessàries. Finalment, Salut va optar perquè la fundació prestés el servei des dels centres d’atenció primària de Gandesa i de Batea; però aquesta solució tampoc va convèncer l’Ajuntament, que amb una sentència judicial havia obligat l’entitat privada a tancar el seu centre de rehabilitació.

Per la seua banda, la Fundació Privada Terra Alta Segle XXI

Les querelles de l’alcalde i Terra Alta Segle XXI han esquitxat el tortosí Enric Roig també va portar l’alcalde als tribunals. De fet, l’entitat va anunciar que recorreria el tancament del seu centre de rehabilitació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), tot negant que estigués comprometent la seguretat de les persones. De la mateixa manera, la Fundació Privada Terra Alta Segle XXI va demanar la imputació del mateix alcalde de Batea i de dos tècnics municipals, l’arquitecte Enric Roig -portaveu del PSC i candidat dels socialistes a l’alcaldia de Tortosa- i d’Iñaki Copoví. Al setembre, Roig va

declarar als jutjats de Gandesa com a imputat per un presumpte delicte de nomenament il·legal, tot i que l’arquitecte havia intentat desmarcar-se de la polèmica entre l’equip de govern de Batea i la Fundació Privada Terra Alta Segle XXI. Per la seua banda, l’alcalde va anunciar querelles contra el responsable i una tècnica de la fundació, per un presumpte delicte de falsificació de document públic: els plànols de les seues instal·lacions, per reobrir el centre de rehabilitació amb l’aval del Departament de Salut.

Una imatge d’arxiu de l’alcalde de Batea amb mem

cop d’ull

Gener 2015 // 7

PORTADA

Un any de notícies COOPERATIVA DE L’ALDEA

L’alcalde d’Alcanar, a la comissió del cas Pujol

. // FOTO: ACN.

El regidor d’Urbanisme admet que la investigació judicial ha afectat el dia a dia del consistori

mbres del seu equip de govern. // FOTO: ACN.

CiU citarà l’alcalde d’Alcanar, el republicà Alfons Montserrat, a la comissió d’investigació sobre el frau, l’evasió fiscal i la corrupció política a Catalunya. És a dir, a la comissió que es va crear al Parlament arran de la confessió de Jordi Pujol. En concret, CiU considera necessari que Montserrat comparegui al Parlament perquè l’alcalde canareu va ser imputat per diversos delictes contra l’administració pública. Això va passar després que el 16 d’octubre la Guàrdia Civil escorcollés l’Ajuntament durant 14 hores i detingués “preventivament” el mateix alcalde i el regidor d’Urbanisme, Manel Martí. L’anomenada operació Carraus, sota la tutela judicial i de la fiscalia, investiga la possible manipulació de concursos públics entre 2008 i 2013. De fet, un any abans, al novembre del 2013, la Guàrdia Civil també havia entrat a l’Ajuntament d’Alcanar per demanar informació sobre diverses adjudicacions municipals.

Tant Montserrat com Martí ja van negar els fets davant de la jutgessa a finals d’octubre.

A banda, CiU també citarà a declarar al Parlament l’exvicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira. El motiu és que el republicà va afirmar tenir coneixements que a Catalunya es pagaven comissions del 5% durant els governs de Pujol.

El ‘corralito’ es manté Degoteig d’imputats mentre segueixen bloquejats 4,5 milions

L’exgerent Daniel Ferré, increpat per un impositor afectat, en una imatge d’arxiu. / Foto: ACN.

G.M. TORTOSA La fallida de la cooperativa agrícola de l’Aldea, ara fa tres anys, encara continua vessant rius de tinta. De fet, el “corralito” de l’Aldea segueix bloquejant més de 4,5 milions d’euros en estalvis d’uns 300 socis. A més, la cooperativa continua en concurs de creditors i la junta directiva actual calcula que el seu deute està per sobre dels 6,2 milions d’euros. Però a l’Aldea, l’any 2014 s’ha acabat amb la notícia de la imputació de Bankia

per suposada apropiació indeguda. Aquesta entitat financera, l’antiga Caja Madrid, operava amb els impositors de la secció de crèdit de la cooperativa com si fossin clients seus, obrint-los comptes sense la seua autorització. La imputació de Bankia i de Manuela Buera, exsubdirectora de la sucursal d’Amposta, i de Mercè Benito, comptable de la cooperativa, s’han sumat a les 25 persones ja imputades en el procés del cas de la secció de crèdit de l’Aldea.

Durant aquest 2014 també ha estat imputada, per exemple, la dona de l’exgerent de la co-

operativa, Daniel Ferré, per haver simulat la seua contractació. De fet, ha estat un any molt intens per a la jutge de Tortosa que investiga el cas. I és a finals de novembre van anar a declarar uns 14 empresaris i proveïdors imputats per suposada falsificació documental i defraudació de les subvencions. Segons els Mossos, els proveïdors haurien pactat amb el gerent inflar les factures en quatre milions d’euros, per incrementar el volum de les subvencions. A l’octubre, Ferré va ser detingut i va quedar en llibertat provisional sota fiança.

L’alcalde de Batea demana la dimissió de l’oposició i l’oposició cessaria Paladella per “mentider” No és gens habitual que un alcalde demani la dimissió dels regidors de l’oposició. Joaquim Paladella ho va fer el 12 de desembre en una compareixença per negar que ell o els regidors del govern de Batea haguessin comès cap delicte econòmic, tal i com havia publicat un mitjà del territori. L’alcalde va acusar el grup municipal Cent per Cent per Batea d’”orquestrar” una campanya per desgastar l’equip de govern, i a ell mateix, perquè no es torni a presentar a les properes municipals. De fet, Paladella va explicar que el grup Cent per Cent per

Batea va arribar a demanar la còpia de tots els expedients de l’ajuntament per intentar trobar alguna irregularitat, i va demanar la dimissió dels regidors de l’oposició, tot acusantlos de fer “joc brut”.

En canvi, des del grup Cent per Cent per Batea han remarcat que encara que estiguin a l’oposició tenen el dret democràtic de sol·licitar còpia dels expedients de l’Ajuntament.

També assenyalen que, abans de presentar-se a les eleccions, ja tenien familiars relacionats amb la Fundació Privada Terra Alta segle XXI. En aquest sentit, qüestionen si són ells els

que han orquestrat una operació de descrèdit, o si és l’alcalde el que està atacant els seus familiars per “desprestigiar i desarticular” a l’oposició, arran del cas pel servei de rehabilitació. També deixen clar que ells no estan al darrere de la notícia que assenyalava que Paladella i el seu equip de govern havien comès un delicte econòmic, i que si l’alcalde n’està tan segur que els presenti una prova. En cas de no poder demostrar aquest fet, el grup Cent per Cent per Batea demana la dimissió de Paladella i del seu equip de govern “per mentiders”.

cop d’ull

8 // Gener 2015

PORTADA POLÍTICA

La Generalitat assegura que el 2015 destinarà 24,5 milions d’inversió a l’Ebre C. Bonet / G. Moreno TORTOSA El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, va defensar el 16 de desembre el pressupost de la Generalitat per al 2015 al territori. Va ser després de les crítiques dels partits de l’oposició per la minsa partida de 17,2 milions d’euros que figuraven en els comptes de la Generalitat per a les Terres de l’Ebre, el que representava un 7% menys que

l’exercici del 2014. Així, Pallarès va xifrar finalment en 24,5 milions d'euros la inversió prevista al territori. El delegat va precisar que és cert que els comptes preveuen 17,2 milions en inversió nova a les Terres de l'Ebre, però va recordar que també s'hi han de sumar algunes partides destacades, com és la darrera fase de les obres del reg oriental de la Terra Alta, amb quatre milions. Altres inversions, segons Pallarès, són el nou contracte de navegabilitat per l'Ebre, amb 500.000 euros;

els 700.000 euros per als tractaments contra la mosca negra i el mosquit; un total d’1,7 milions del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), o més de 600.000 euros per accions relacionades amb el transport públic.

El delegat va assegurar que el pressupost del 2015 incidirà molt en la despesa social i en l'àmbit sanitari, i va recordar que durant el 2014 s'han destinat fins a 93,7 milions al territori. "Aquesta xifra també l'assolirem aquest 2015, perquè és el mínim que necessitem pel

funcionament normal al territori", va dir. Pallarès va afegir-hi que "no es podran fer grans carreteres", però va remarcar que la prioritat del Govern seran les polítiques socials i sanitàries, així com continuar pagant "les obres necessàries que en el seu moment es van fent".

El pressupost de la Generalitat que el conseller Andreu MasColell havia presentat el 2 de desembre només preveia 17,2 milions en inversió nova a l’Ebre. Per exemple, 2,6 milions per al nou edifici de les delega-

cions de la Generalitat a Tortosa; 1,1 milions per a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a l'Ametlla de Mar; o l'1,4 milions per a l'edifici del nou CAP de Roquetes i base comarcal del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).

El PSC va ser el més contundent a l’hora de criticar el pressupost de CiU per a les Terres de l’Ebre, titllant-lo de “miseriós” i acusant el govern d’Artur Mas de “menysprear” el territori. De fet, van anunciar la presentació de 50 esmenes.

Llevantins, mesetaris, estètiques i cavalls

Aitor Pérez Codorniu POLITÒLEG

NO HAVIA PASSAT el 9-N quan molts ja ens preguntàvem què passaria l’endemà. El procés de participació, l’enèsima costellada, esta vegada però, organitzada per una institució democràtica, se va dur a terme i amb suspensió del Tribunal Constitucional (TC) inclosa.

Partits i societat civil favorable van seure a taula per posar l’allioli que fes falta, ja amb la vista posada en el post-9-N. Alguns albiràvem el que vindria i recordàvem el que l’intel·lectual forjat entre la plana mesetària i el nord foral, Miguel de Unamuno, deia sobre Catalunya: "¡Levantinos, os pierde la estética!". Si per la frase d’Unamuno entenem que nos enerva una necessitat genètica de perdre’ns en debats bizantins, enlloc de tirar pel dret, esta respon a un vici de pompa o a altres factors?

des amb cinc punts de trobada comuns: les diferents candidatures compartirien una part del nom, un punt que seria l’assoliment de la independència, acte conjunt entre estes, compromís de totes a incloure un percentatge de persones independents. Finalment, se configuraria un govern de concentració ampli. El govern hauria d’actuar ‘com un estat independent’. El Govern impulsaria la Llei de transitorietat jurídica, el marc legal espanyol continuaria vigent mentre es substitueix pel del nou estat. El procés constituent seria el màxim inclusiu possible per definir la nova constitució, que seria referendada després del període de transició i de preparació de les estructures d’estat. Els comicis següents haurien de ser per ratificar la constitució.

25 DE NOVEMBRE a l’Auditori del Fòrum.

Conferència: ‘Després del 9N, temps de decidir, temps de sumar’. La via d’Artur Mas és una llista pel sí, “mixta o combinada de partits polítics, societat civil i professionals experts”.

Amb majoria parlamentària a favor de la independència, la legislatura duraria un any i mig. Se comunicaria a les institucions europees i a la comunitat internacional “la intenció de constituir un estat a Catalunya d’acord amb el mandat de les urnes”, i s’obririen negociacions formals amb l’Estat espanyol. Es prepararien les estructures d’estat per assegurar la transició fins a la constitució del nou estat, que es prepararia en divuit mesos i s’aprovaria en la legislatura següent. El govern seria recolzat per una majoria parlamentària fins eleccions constituents i el referèndum de proclamació de l’estat català. D’altra banda, Duran i Lleida, UDC, ja ha manifestat bastament la incomoditat d’unes plebiscitàries i amb llista única.

10 DE DESEMBRE al Museu Marítim. Conferència ‘Catalunya 2015. El canvi que necessitem’. Miquel Iceta, PSC, creu que el Govern hauria d’esgotar la legislatura actual, fins el 2016, enlloc d’avançar les eleccions. Un cop el PSOE guanyés les eleccions, el Govern hauria de recolzar la reforma federal de la Constitució, d’aquí la demanda de la creació d’una comissió constitucional al Congrés dels Diputats que Rajoy ja ha rebutjat. Nou sistema de finançament autonòmic basat en els principis de solidaritat i ordinalitat. També ha proposat que el govern espanyol assumeixi una part de l’actual deute públic de les autonomies com a propi, mitjançant, ‘un quitament del deute públic’, que Rajoy ja ha dit també que no.

2 DE DESEMBRE al Palau de Congressos de Catalunya. Conferència: ‘Crida a un nou país: la República Catalana’. El camí d’Oriol Junqueras aposta per candidatures separa-

15 DE DESEMBRE al Teatre del Raval. Conferència ‘Un país just, net i lliure’. Joan Herrera, ICV-EUiA, aposta per “una llista unitària de les esquerres”, un “punt de trobada entre federalistes, sobiranistes i independentistes”.

“Per reivindicar el dret a decidir” i “parlar de la desigualtat i dels problemes quotidians”.

No creu en unes eleccions plebiscitàries sobre la independència i demana que no es menystinguen “expressions de trencament i rup-

tura” de la resta de l’Estat. Podemos. El nou govern convocaria tres consultes els tres primers anys: una sobre la renda garantida, una altra sobre la propietat pública dels serveis d'aigua i energia, i una altra sobre el model sanitari.

VICI DE POMPA o la complexitat del país?

Les enquestes, especialment les que es refereixen a la predicció electoral, prenen sentit a llarg termini. En determinats contextos d’inestabilitat, el resultat d’avui, pot no servir per predir què passarà demà. Deixant al marge la qualitat de l’enquesta. En l’anterior article ja vaig comentar que no sempre una suma d’opcions pot sumar votants o a l’inrevés. En perspectiva, per tant, també podem veure la relació que hi ha entre votants de cada partit i la seua posició respecte la independència. ERC, CUP i CiU superen en escreix el tres quarts; en canvi, ICV-EUiA té un electorat molt dividit, més d’una tercera part del seu electorat hi està a favor. El PSC, en canvi, ha baixat el seu percentatge de favorables a la independència perquè paral·lelament ha perdut suport electoral d’estos.

L’ELECTORAT DELS PARTITS i el seu posicionament respecte la independència pot explicar el comportament dels partits. Potser explica esta insistència en voler decidir sense opció, voler decidir amb ‘permís’, ‘pacte’ amb el govern actual o amb el que podria arribar. I és que el comportament dels partits segons l’electorat i la seua preferència territorial també té lògica a la meseta. El politòleg i secretari de programa de Podemos, Juan Carlos Monedero, ja ho ha deixat clar i em ve a la memòria la frase d’un cèlebre llevantí, Joan Fuster i Ortells: “L'esquerra espanyola fa la impressió que ha estat i és un instrument nacionalista de la dreta, i de l'extrema dreta...”. Deixant de banda si ‘és un instrument’, si és simplement nacionalista o si és com l’electorat, que l’estètica del cavall de fusta, no ens perde.

cop d’ull

Gener 2015 // 9

PORTADA JAUME SOLÉ PURCALLA SECRETARI GENERAL DEL PP DE TORTOSA

MEDI AMBIENT

Missió europea de la PDE G.M. TORTOSA

Catalunya, capital París PARAFRASEJANT el títol del llibre del canareu Germà Bel, ‘Espanya, capital París’, vull traure a debat el que considero el principal problema de lesTerres de l’Ebre. No són poques les vegades que em pregunto què seria de les Terres de l’Ebre si enlloc de formar part de Catalunya haguessin continuat lligades a l’Aragó, convertint-se així en la sortida al mar d’aquesta comunitat autònoma. Evidentment, els nostres principals ports tindrien un aspecte i una funcionalitat molt diferents. Les connexions ferroviàries i per carretera dubto molt que fossin semblants a les que tenim ara; però això és fer volar coloms. Les nostres comarques conformen l’anomenada “cinquena província” de Catalunya, tant per a bé com per a mal...

QUALSEVOL CIUTADÀ del nostre territori, pot palpar diàriament el greuge territorial al qual ens sotmet el centralisme asfixiant de Barcelona, però també la passivitat i l’apatia de Tarragona per convertir-se en referent territorial a les Terres de l’Ebre.

Com s’entén que als XVIII Jocs del Mediterrani, que s’organitzen a Tarragona, les nostres comarques no tinguin ni una sola seu? En canvi, Barcelona i Castelldefels se’n reparteixen tres. Si mirem el mapa dels municipis que han estat escollits com a seu d’alguna disciplina esportiva, aquest acaba a Cambrils.

I PRECISAMENT és a Cambrils on acaba el servei de Rodalies que va dissenyar la Generalitat per a la província de Tarragona.

Nosaltres ens hem de conformar amb un servei deficient (acumula més de 30 hores de retards cada mes) i insuficient per a les necessitats del territori. Són molts els joves que es desplacen cap a les capitals de província per estudiar i molta la gent que treballa fora de les nostres comarques, un fenomen que a la vegada es tradueix en una pèrdua de capital humà de conseqüències nefastes per al futur de les Terres de l’Ebre.

EL TEMA ENERGÈTIC i dels recursos naturals és potser el més flagrant de tots. Sols a lesTerres de l’Ebre es genera més del 42% de l’energia eòlica de tota Catalunya, i què obtenim a canvi? Les dos úniques centrals nuclears de Catalunya se situen a Ascó i a Vandellós, i què obtenim a canvi? Amb el minitransvasament de l’Ebre aprovat per Jordi Pujol, el Camp de Tarragona ha viscut una transformació industrial que és indiscutible a primera vista però, què hem obtingut nosaltres a canvi? El generar tota aquesta energia i la venda dels nostres recursos naturals ens ha proporcionat avantatja alguna? Paguem menys pel rebut de la llum o de l’aigua que a Barcelona?

PERÒ EL COP MORTAL al territori no s’ha orquestrat a Madrid, sinó al Palau de la Generalitat. Allí on tants polítics nostres se senten com a casa.

Aquests últims pressupostos de la Generalitat per al 2015 són un 7% més baixos a l’Ebre que els de l’any passat. I si els comparem amb els de 2010, veurem que la reducció supera amb creus el 80%. Sabeu on no han minvat les inversions? A l’àrea metropolitana de Barcelona, ja que han augmentat un 24%. Segurament us pregunteu què fan els diputats ebrencs quan van a Barcelona? Jo tampoc entenc per què tornen somrient i amb les mans buides. Tampoc entenc per què surten orgullosos al darrera del president Mas. Potser és un acte de cinisme polític...

NO PODEM CONTINUAR anant a Barcelona a suplicar les molles del pastís, mentre multen les ramaderies d’Alfara de Carles, mentre destinen els diners dels pagesos per a altres usos, mentre desbaraten la sanitat catalana i als ebrencs ens subtitulen aTV3.Veure als joves ebrencs lluitant amb totes les forces per una Catalunya independent, enlloc de lluitar pel futur de les Terres de l’Ebre és el símptoma de que Barcelunya ja ens està guanyat el pols.

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) espera que la Comissió Europea faci un informe contrari al nou Pla Hidrològic de l'Ebre, aprovat pel govern espanyol al febrer del 2014. "Se li farà una bona estirada d'orelles al govern espanyol", va assegurar la portaveu de la PDE, Susanna Abella, des de Brussel·les, on el 2 de desembre va intervenir davant del comitè de Peticions del Parlament Europeu. Abella va explicar que "tots els arguments de la PDE

van ser “secundats" per la Comissió Europea, i va mostrar-se confiada que l'informe final de Brussel·les anirà en la "mateixa línia". A més, la delegació de la PDE va demanar al comitè de Peticions que un grup d'eurodiputats viatge properament a les Terres de l'Ebre per informar-se 'in situ' de la situació.

La compareixença formava part del procés obert des que, fa un any i mig, es va presentar la petició davant de l'Eurocambra, i s'uneix també a la queixa de la PDE davant de la Comissió Europea i a la demanda al Tribunal Suprem espanyol. De fet, Abella va tornar a reclamar

a la Generalitat que redacti el seu informe sobre els efectes del Pla Hidrològic sobre la Xarxa Natura 2000 en el tram final de l’Ebre. “És un document imprescindible perquè la defensa que estem fent, tant als tribunals espanyols com a les institucions europees, tiri endavant”, va recordar.

L’eurodiputat d’ICV, Ernest Urtasun, va coincidir amb els plantejaments de la PDE. En canvi, l’eurodiputada del PP i vicepresidenta del comitè de Peticions, Rosa Estaràs, va mostrar-se confiada que la Comissió Europea i el govern espanyol arribaran a un acord.

cop d’ull

10 // Gener 2015

O OPINIÓ

CONFIDENCIAL: VISITA SORPRESA D’ALÍCIA EL PORTAVEU del PP de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, va visitar Horta de Sant Joan el passat 15 de desembre, per avalar la candidatura de l’alcalde de la població, José Antolí, qui a les municipals del 2015 optarà a la reelecció. Un gest de suport de la presidenta del PP a l’únic alcalde que tenen a les Terres de l’Ebre, poques setmanes després de la polèmica que

Antolí va protagonitzar amb la Delegació del Govern de les Terres de l’Ebre, arran de l’organització de la consulta alternativa del 9-N. Sánchez Camacho anava acompanyada del president del PP a Tarragona, Alejandro Fernández, però el partit no va convocar la premsa per cobrir la visita de la seua líder a Catalunya. Només van enviar, després de la reunió, tres imatges

de la trobada i una breu nota de premsa. Segur que als periodistes de les Terres de l’Ebre ens hauria agradat retrobar-nos amb Sánchez Camacho (no visitava el territori des de la campanya de les eleccions catalanes del 2012) i fer-li diverses preguntes sobre la situació política del país. El PP català potser ho tindrà en compte en properes visites de la seua presidenta.

Natros també podem

Salvador Peiró Morell SOCIÒLEG

LA INNEGABLE popularitat de Podemos dins del panorama polític espanyol no deixa de ser, des del meu punt de vista, una bona noticia per al sofert electorat espanyol que durant dècades ha vist alternar-se en el poder dues organitzacions amb clares reminiscències franquistes. Uns, per ser els hereus directes de les doctrines nacional-catòliques; i els altres, per haver-se educat sota els paraigües d’un pla d’estudis basat en l'homogeneïtzació nacional. El fenomen de Podemos sorgeix, concretament, de la confluència d’una sèrie de factors socials i econòmics que, combinats de manera esplèndida, han configurat un punt de convergència tan seductor com capaç d’alterar el comportament electoral dels votants que encara no es resignen a l’abstenció.

COM DÈIEM, la situació de crisi econòmica, la joventut i preparació dels seus líders visibles, juntament amb la creació (gràcies a les noves tecnologies de la comunicació) d’una crisi de valors fins ara només latent en la consciència so-

cial de bona part de la població, han permès explorar un camí polític reservat, de forma íntima, a venerables catedràtics enyorosos de les heroiques càrregues dels grisos. La desvergonyida voluntat de dignificar les teories antisistema és força lloable i, certament, la immaculada trajectòria política dels mediàtics promotors de Podemos tenen molts punts per captivar la munió de gent que engloba el ressentiment crònic, el consumisme desenganyat, l’adolescència rebel, l'al·lèrgia a l’ IVA, i el cinisme dels adoradors del Risto.

PERÒ AQUESTA NOVA opció política també té un dogma de fe encobert. Què s’oculta rere aquest epítet? Per què Podemos? Bàsicament, estem davant d’un nom que deu la seva força a la translació dialèctica d’una proclama patriòtica clara i contundent. El seu raonament dona per fet que Espanya té el capital (humà, socialhistòric, cultural i econòmic) suficient per esdevenir una nova potència mundial. “Podemos porque Es-

paña es la mejor”. Estaríem doncs davant d’una moderna exaltació del “orgullo nacional” de sempre,

“

Les idees de Podemos poden semblar atractives per la seva aparença transgressora” el que torna a refusar l'insostenible realitat d’un estat que, políticament, no contempla la plurinacional existent. Fins i tot els fonaments internacionalistes de les propostes que esgrimeixen com a rèplica a la reivindicació nacional de Catalunya han esdevingut obsolets. O algú pot negar que, històricament i a hores d’ara,

les relacions laborals, socials o de producció catalanes són diferents a les espanyoles? Catalunya té el mateix ecosistema (humà, social, històric, cultural i econòmic) que França, Espanya o Portugal?

EN UN ANY ENTRANT de marcat perfil electoral, és important tenir en compte aquests factors.

Les idees de Podemos poden semblar atractives per la seva aparença transgressora, però la seva suposada funcionalitat és incapaç de resoldre, d’acord amb el seu discurs actual, els autèntics problemes del nostre país. Aquest nou any tindrem eleccions als nostres ajuntaments i ara més que mai calen ajuntaments forts, propis, compromesos i senyera de la nostra particularitat. La gent que vivim a Catalunya tenim il·lusions, projectes i problemes exclusivament catalans, i aquesta particularitat no es gestiona amb moviments que encara avui advoquen per solucions uniformitzadores, basades en un internacionalisme insensible a la riquesa de la diferència.

Un futur ple d’oportunitats ARA, A LES ACABALLES del mandat 2011-2015, i a pocs mesos de les eleccions municipals del 2015, és un bon moment per mirar cap a enrere i fer balanç del que han estat aquests quatre anys de gestió al Consell Comarcal de la Terra Alta.

EL PRESENT ha sigut un mandat una mica diferent als precedents, ja que la crisi econòmica i les seues crues conseqüències han marcat l’acció de les administracions en general. La manca de recursos econòmics ha sigut evident, en especial en uns ens com els comarcals, que disposen d’unes fonts de finançament limitades i delegades. De ben segur que no estem davant d’un període de grans obres i de grans inversions. No ens enganyem, no hem tingut recursos suficients per això, ja que en uns moments com els actuals el principal objectiu de la gestió i la despesa públiques han de ser la política social i l’atenció

a les persones. Des d’aquest punt de vista, crec sincerament, que el mandat comarcal que estem a punt d’acabar ha sigut positiu, ja que malgrat tot, malgrat les penúries i les restriccions, el Consell Comarcal de la Terra Alta ha sigut capaç de continuar impulsant polítiques i accions en favor de la comarca i la seua gent. Em refereixo a actuacions que de ben segur no ocupen grans titulars als diaris, però que són imprescindibles per mantindre el nervi dels nostres pobles, la cohesió social i el benestar de les persones, en especial de les més febles, les més vulnerables, les més necessitades.

CREC, SINCERAMENT, que hem estat al costat de la gent gran, un col·lectiu molt nombrós a la comarca de la Terra Alta i d’una importància determinant. Hem mantingut tots els programes d’actuació en aquest àmbit i hem incrementat notablement les polítiques de suport a les dones a

través del SIAD; a la joventut, amb l’oficina i el servei que prestem des del Telecentre; a les persones necessitades, reforçant els serveis i els recursos per a casos d’emergència; als aturats, amb programes públics d’ocupació…

HEM TREBALLAT en l’àmbit social, però no ens hem oblidat de redoblar els esforços per donar suport a l’economia en uns moments com els actuals. És el mandat en què hem incidit més directament en qüestions com l’enoturisme, un sector d’activitat emergent que comença a consolidar-se com un actiu de primer ordre de la nostra oferta turística.

Ho demostra el fet que 21 cellers admeten visites de turistes.

HEM COL·LABORAT amb el món empresarial per fomentar l’emprenedoria, la responsabilitat social i la competitivitat de les nostres empreses, a través de programes com Terra Alta+. Hem tre-

ballat colze a colze amb el sector primari per potenciar el vi, l’oli, la ramaderia… I hem cercat aliances amb altres territoris, més enllà de la Terra Alta, de l’Ebre i de Catalunya. Apostes compartides juntament amb la comarca del Matarranya i la ciutat de Morella, com ‘Tres territoris, una mateixa terra’, s’estan desvetllant com una eina útil per a la promoció econòmica, turística i cultural.

Ara que el mandat enfila la recta final, és moment de continuar consolidant aquest model i d’afermar les línies de futur que ens han de permetre aprofundir en les polítiques de cohesió social i promoció econòmica que ens ocupen. Queda molt a fer, és cert, però el govern comarcal que presideixo continua mantenint la il·lusió i la força intactes per entomar els reptes que tenim al davant. De ben segur que ens espera un futur ple d’oportunitats que no podem desaprofitar.

Carles Luz ALCALDE DE GANDESA I PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DE LA TERRA ALTA

cop d’ull

Gener 2015 // 11 Edita: Doble Columna, s. l.

Av. Remolins 24 - TORTOSA Tel. 977 58 80 32 premsa@uncopdull.com www.uncopdull.com Cop d’Ull només expressa la seua opinió en els editorials. Els articles publicats exposen el punt de vista dels autors.

La direcció de la empresa Doble Columna, s.l. declina tota responsabilitat vers els comentaris dels seus col·laboradors.

SERÀ NOTÍCIA EL DIA 15 de gener és la data que s’ha fixat el president de Convergència al Baix Ebre, Lluís Soler, per tenir decidits tots els caps de llista de la comarca per a les eleccions municipals del maig. Però Soler ha ma-

tisat que el fet que estiguen tancats els noms dels candidats no voldrà dir, necessàriament, que siguen públics. En aquest mandat, CiU ha tingut cinc de les 14 alcaldies del Baix Ebre i les tres EMD tortosines.

Dipòsit Legal:

T-52/95 Amb el suport:

Director Gerent: Albert Roda Director: Gustau Moreno Directora Adjunta: Cinta Bonet Redacció: Cinta Bonet, Gustau Moreno, Judit Brú, Sílvia Alarcón Disseny : Claudio Ena, Jordi Aljarilla Imatge: Eduardo Bertolín, Manolo Velázquez Col·laboradors: Enric Bayerri, Jaume Querol Administració: Noelia Castillo Comercials: Maria José Vicente, David Fornós

ENVIA’NS ELS TEUS ARTICLES D’OPINIÓ premsa@uncopdull.com

CARTES AL DIRECTOR cartes@uncopdull.com

OPINIÓ

EDITORIALS

La Ribera d’Ebre té dret a reclamar més de la nuclear ‘aportació econòmica de l’Associació Nuclear-Ascó Vandellòs (ANAV) per finançar polítiques socials al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha anat reduint-se en els darrers anys. El 2014, l’ANAV ha retallat un 20% la seua subvenció a l’ens comarcal; una reducció que va sumar-se a la tisorada del 2014, que va arribar fins al 50%. En només dos anys, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha passat d’ingressar 385.000 euros a rebre només 150.000 euros. Però el més greu de tot plegat, segons afirmen a la Ribera d’Ebre, és que per al 2015 el compromís de l’ANAV és zero.

L

LA RIBERA D’EBRE té dret a reclamar més de la nuclear.

En primer lloc, perquè estem parlant d’uns diners que són necessaris perquè es puguen finançar diversos serveis socials. Unes polítiques socials que fins ara feien que la Ribera d’Ebre fos una comarca referent a Catalunya. I això, en un moment com l’actual, en què la crisi econòmica ha col-

pejat la gent amb tanta força, els responsables de l’ANAV ho haurien de tenir molt en compte. Al Consell Comarcal del Baix Ebre, per exemple, algunes iniciatives socials que s’han impulsat en aquests anys de crisi s’han pogut fi-

Cop d’Ull poden llegir un article en què el mateix Jardí, que també és president de la Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya (MADE), exposa amb claredat i rotunditat tots els seus plantejaments. Jardí adverteix que és difícil d’entendre que una empresa com l’ANAV, amb els milions d’euros que cada any generen les centrals nuclears, ara retalli uns pocs milers d’euros que, en realitat, es destinen a les famílies més necessitades de la comarca.

Els operadors de les centrals d’Ascó han de respondre amb més responsabilitat social nançar a partir de la implicació de la petroliera Repsol. Per tant, els operadors de les centrals nuclears d’Ascó haurien de respondre amb la mateixa responsabilitat social a la comarca en què estan ubicats els dos reactors atòmics.

EL PRESIDENT del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, amb una posició pro-nuclear que ningú pot posar en dubte, no s’ha amagat a l’hora de reclamar una rectificació de l’ANAV. De fet, en aquest mateix número de

L’ALTRE MOTIU important que té la Ribera d’Ebre per reclamar més diners a l’ANAV és el risc directe que suposa tenir aquesta indústria a la comarca. De fet, per aquest mateix motiu, la reversió del nou impost de la Generalitat a les nuclears catalanes hauria de fer-se, en una part molt important, també a la Ribera d’Ebre i a la resta de comarques de l’Ebre. Es preveu recaptar uns 47 milions d’euros a l’any i els riberencs també tenen dret a reclamar poder ser-ne els majors beneficiaris.

Una estació d’autobusos que resol un deute històric LA INAUGURACIÓ de la nova estació d’autobusos d’Amposta representa la resolució d’un deute històric amb la capital del Montsià.

L’equip de govern de Manel Ferré fa temps que venia reclamant la construcció d’aquest equipament, ja que Amposta era la única capital de comarca de les Terres de l’Ebre que no tenia estació d’autobusos, ni tan sols una parada digna. De fet, ara fa quatre anys, Ferré ja va advertir que les obres de l’estació d’autobusos serien el primer tema que l’Ajuntament d’Amposta plantejarien al primer govern de

Mas, quan CiU va guanyar les eleccions del 2010. I és que el tema s’arrossegava des del 2009, quan el consistori va posar a disposició de la Generalitat el solar en què havia de construir-se l’estació, al costat del nou Centre d’Atenció Primària (CAP).

DURANT EL 2014 s’ha construït l’estació d’autobusos i ara el nou pressupost del 2015 inclou la primera partida per fer el nou edifici del CAP. És l’altre equipament que Amposta fa temps que reclama: el seu CAP és un dels més antics del país i té moltes deficiències.

Bankia ha de respondre als afectats de l’Aldea LA JUTGE de Tortosa que investiga la fallida de la secció de crèdit de la cooperativa de l’Aldea ha decidit imputar Bankia per presumpta apropiació indeguda. L’antiga Caja Madrid ha de respondre als afectats per la fallida de la cooperativa, en tant que l’entitat fi-

nancera operava amb els impositors de la secció de crèdit com si fossin clients seus, obrint-los comptes sense la seua autorització. Bankia ha tingut un fosc paper en el bloqueig dels comptes de la cooperativa, que fa més de tres anys que dura: 4,5 milions en estalvis de 300 socis.

EL MUR Dani Forcadell

Pere Josep Jiménez

EXRESPONSABLE DE L’ARRÒS DE LA UNIÓ DE PAGESOS

COORDINADOR DE LA RESERVA NATURAL DE SEBES A FLIX

Una delegació del sindicat Unió de Pagesos i de SEO/Bird Life va portar l’11 de desembre a Brussel·les la problemàtica del caragol maçana del Delta. Una expedició ebrenca organitzada pel grup ALE/Verds a Europa.

El Grup de Natura Freixe, que gestiona la reserva natural de Sebes a Flix, ha estat guardonat enguany amb el premi Sirga d’Or 2014, que atorguen el Consell Comarcal i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE).

Andreu MasColell CONSELLER D’ECONOMIA

El pressupost de la Generalitat per al 2015 preveu 17 milions d’euros en inversions per a les Terres de l’Ebre, dos milions menys que l’anterior. El govern català té més diners per l’any que ara comença, però a l’Ebre això no es notarà.

Andreu Martí ALCALDE DE L’AMETLLA DE MAR

L’Ametlla de Mar transformarà set plages amb un projecte d’smart beach, gràcies a la reversió de la taxa turística al municipi. L’actuació, inclosa a la Xarxa Ebrebiosfera, millorarà el servei de dutxes i la senyalització de les platges.

Boi Ruiz CONSELLER DE SALUT

El consultori de Paüls, la nova sala de rehabilitació al CAP Baix Ebre de Tortosa, o la modernització de serveis a l’hospital Verge de la Cinta, es mereixien que Salut hagués convocat a la premsa, en lloc de voler amagar Boi Ruiz.

cop d’ull

12 // Gener 2015

OPINIÓ

Carta oberta a José Curto, antic diputat del PP José Solé Mora JUBILAT

EL TEMPS HA PASSAT ràpid per a tots. Alguns han mort, altres han marxat i alguns continuem fent-nos vells. Però els que encara podem defensar amb orgull els nostres principis, sentim una gran indignació i vergonya cada vegada que et veiem escopint a la mà que et va donar de menjar. Cada insult i menyspreu que dirigeixes cap al Partit Popular, és una injúria i una ofensa cap a tots aquells que un dia van ser els teus companys, aquells amb els que un dia vas compartir ideals, principis i valors. Els mateixos ideals que avui traeixes i les mateixes persones a les que avui humilies, són aquells que et van permetre arribar on vas arribar.

QUAN PASSEJO per Tortosa, encara em trobo amics d’aquella època en la que el Partit Popular érem una força política important a la ciutat. Persones dignes i decents, que no s’han venut a canvi de res. Encara recordes aquelles campanyes electorals que et van donar el bitllet a Barcelona? Encara recordes qui les pagàvem, les campanyes? Encara recordes qui t’acompanyàvem a repartir propaganda i a penjar cartells per la ciutat?

VEIG QUE NO VAS tenir valor

de contestar la carta que et vaig escriure l’any 2012. Espero que aquesta vegada tinguis el coratge suficient per respondre algunes preguntes: 1-Et consideres un català nacionalista?

2-Defenses la independència de Catalunya? Defensaries la independència de les Terres de l’Ebre?

3-Te’n vas anar del PP o et van fotre fora?

4-Has rebut favors de la casta política?

“

Sentim una gran indignació i vergonya cada vegada que et veiem escopint a la mà que et va donar de menjar”

5-Ets aficionat del Real Madrid?

6-Entrenaries gratis als xiquets del futbol base del CD Tortosa?

7-Aniries a Càritas o altres associacions per ajudar els tortosins necessitats?

8-Et posaries davant de la pancarta de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) per reclamar que tornin l’aigua que tenen reservades les petroquímiques de Tarragona?

9-Què vas fer al Parlament de Catalunya per les Terres de l’Ebre?

AQUESTA CARTA continua sent molt suau per al que et mereixes. Però, humilment, espero haver sigut la veu de tots aquells excompanys que, impotents, veuen com et passeges pels platós televisius.

Però per molt ben vestit que vagis, per molt bé que parles i per molt coherent que sembles, recorda que “encara que es vesteixi de seda, la mona, mona es queda”.

VULL ACOMIADAR-ME així de tots els peperos de les Terres de l’Ebre. Gent honrada i honesta on les hi hagi. Una forta abraçada a tots ells. L’escriptor Vicente Espiner deia: “La traïció l’emprenen aquells que no han arribat a comprendre el gran tresor que es posseeix sent amo d’una consciència honrada i pura”. Per tant, ja no perdré més temps en tu, Kubaleta.

ME MOC EN BICI

Premiar l’ús de la bicicleta MOLT SOVINT, PARLEM DE CASTIGAR als ciutadans pels hàbits “dolents”, a través de les multes. Però si podem fer moure l’ase amb cops de pal, també li podem oferir una carlota com a recompensa per animar-lo a agafar el bon camí! Aplicat això a les persones, podem premiar-los per aquelles accions que pensem que són bones per al conjunt de la ciutadania. Si realment pensem que desplaçar-se més per la ciutat en bicicleta ens aporta beneficis, potser aquest mètode ens podria ajudar.

PARLO DE PREMIAR la gent que es mou en bicicleta en el seu dia a dia – els que hi van cap a la feina, a la compra, a l’escola. Podríem començar des de les entitats públiques. Bé, faig unes propostes concretes: l’Ajuntament de Tortosa podria oferir espais gratuïts pels seus treballadors per deixar la bicicleta a l’aparcament soterrat de la plaça Alfons XII (en lloc de premiar l’hàbit d’anar a treballar en cotxe). A més a més, els treballadors municipals que vagin en bicicleta a la feina podrien rebre entrades gratis o a preus reduïts als concerts, teatre, festes... El mateix podria passar en el cas d’altres feines públiques –treballadors de l’hospital, de les es-

coles, dels consells comarcals, d’oficines públiques... Pensem en algun tipus de premi que els incentivaria a venir algun dia a treballar a cop de pedal, com ara serveis amb descompte, preus reduïts per a l’ús del menjador o bar...

ELS ALUMNES que van a l’institut en bicicleta podrien rebre vals per material escolar, llibres o material esportiu –unes recompenses subvencionades pels ajuntaments, o fins i tot per entitats privades com les botigues i tallers de bicis. També se’ls podria reservar armariets gratis a l’institut, per seu ús. Val la pena que a les nostres poblacions es comenci a pensar en idees per animar aquella gent que encara dubta d’anar en bicicleta, ja que la propera generació només hi anirà si veuen que nosaltres, els pares, els professors, els regidors, els botiguers, comencem a gaudir dels beneficis d’aquesta eina en el nostre dia a dia. S’ha de començar a veure que la bicicleta no és només per fer la sortida del diumenge, sinó per a usar-la cada dia.

BRIAN CUTTS ÉS MEMBRE DEL COL·LECTIU ME MOC EN BICI

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuit-cents caràcters d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a cartes@uncopdull.com

Manel Zaera.

INFORMÀTIC I MÚSIC

Transparència i repressió EL GOVERN ESPANYOL ha poast en funcionament el portal de la transparència. Una transparència relativa, perquè no podrem accedir a qualsevol informació. Sí que podem conèixer, per exemple, el sou del govern i dels alts càrrecs, motiu de les notícies de portada. El president i la vicepresidenta del govern cobren menys que alguns dels seus alts càrrecs.

No se sap, però, quin és el sou amb dietes dels càrrecs públics, per exemple.

Si el resum de tot el portal és el sou de Rajoy, anem bé. Un web que ha costat 300.000 euros, per cert.

A BANDA, s’ha aprovat la nova norma que restringeix el dret de manifestació i que, al mateix temps, legalitza les expulsions d'immigrants "en calent", tot posant-los fora de la frontera al mateix temps que arriben. El brillant ministre de l'Interior ha dit que qui protesta per aquesta legalització, que li doni la seva adreça o que els hi enviarà. Aquest home és ministre, sí, encara que no ho sembli.

Quant a la repressió, espero que els constitucionalistes posin el crit al cel i que portin la llei al Tribunal Constitucional, perquè sembla que un dret fonamental com la llibertat d'expressió és trepitjat per la voluntat dels polítics d'impedir que la gent expressi el seu enuig allí on vulgui. Posar barreres a la llibertat d’expressió. Pensava que aquest era un dret sagrat, si s’exercia amb respecte. Necessiten barreres legals i, si poden, també físiques.

cop d’ull

Gener 2015 // 13

OPINIÓ

ANAV i la Ribera... ara més que mai

Jordi Jardí PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D’EBRE I PRESIDENT DE LA MESA D’ALCALDES DE L’ENERGIA DE CATALUNYA (MADE)

SEMPRE HE CREGUT en la necessitat imperiosa que quan algú altre parla digui realment el que pensa. Més encara, quan aquest ostenti la representació d’algú o altre, en institucions públiques o privades. Per això, d’acord amb aquesta profunda convicció, he procurat sempre predicar amb l’exemple; no sé si sempre de manera destra o no, però els puc assegurar que l’intent hi ha sigut sempre, per damunt de qualsevol altra prerrogativa. Feta aquesta consideració inicial, la qual crec necessària abans d’entrar en la matèria que els vull proposar, val la pena fer sabedors als lectors que el que pretenc desglossar a continuació difícilment deixarà satisfet a ningú, al marge de la meva consciència personal.

MAI M’HE AMAGAT, menys encara des que tinc alguna responsabilitat pública, que considero la producció d’energia una oportunitat rellevant de desenvolupament socioeconòmic de l’entorn més immediat on es produeix.Tampoc he tingut cap inconvenient en manifestar obertament que l’energia nuclear ha estat cabdal, i ho ha de continuar essent, en el futur de la nostra comarca, la Ribera d’Ebre. He pronunciat algunes conferències en aquest sentit, he participat en debats i entrevistes, moltes vegades en escenaris poc o gens favorables, sempre defensant la meva creença (que suposo que mereix el mateix respecte que qualsevol altra, encara que potser no estigui de moda). Però tornant al començament, la coherència és el mínim que s’ha d’esperar d’un representant públic, i no tinc pas la sensació d’haver-la perdut mai.

PER AIXÒ, arribat a aquest moment, en què les notícies s’emeten i s’interpreten de mil maneres diferents, amb la voluntat de seguir amb la ma-

nera de fer que considero més honesta, necessito fer partícips als lectors d’unes reflexions que voldria compartir i que els ajudaran a entendre la situació que ha provocat la “retirada” que està protagonitzant L’Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV) a la Ribera d’Ebre.

ANAV, EMPRESA que gestiona i opera les tres centrals nuclears catalanes, ha estat històricament un model de responsabilitat social empresarial, participant de manera clara i decidida en el desenvolupament integral de la comarca i fent de la Ribera d’Ebre un referent capdavanter en molts aspectes, sobretot en l’àmbit dels serveis socials. Per tant, és just, tot i que alguns dels beneficiats per raons polítiques mai ho han fet, reconèixer la magnifica tasca que ANAV ha protagonitzat al llarg dels anys. Han estat multitud de petites entitats, ajuntaments i Consell Comarcal els que hem sabut canalitzar els valuosos recursos que han posat a la nostra disposició. Per aquest motiu, no s’entén com aquesta empresa, la qual genera rebuig social per l’activitat que realitza, que provoca sensació de risc on opera, que perjudica l’entorn on està instal·lada (només cal recordar l’exclusió de set pobles riberencs de la Reserva de la Biosfera), amb la justificació de nous impostos, amb l’excusa d’una direcció estrangera, amb l’argument de la baixada de consum... es retiri de tots els compromisos que l’havien fet diferent.

UN SERVIDOR, i poca gent de la comarca voldria creure’m, entenem que qui està acostumat a comptar els guanys en milers de milions i que rep la protecció estatal més descarada mai somiada per cap empresari, ha de saber conviure amb l’entorn que l’envolta. I ho ha de fer sempre, però sobretot quan més falta fa. I ara és

quan fa més falta. Aquestes consideracions em porten a dues breus conclusions. La primera, que ANAV no ha sabut llegir ni la realitat social que estem vivint ni la importància que han tingut al llarg de la història. La segona: rectificar és de savis! I és que, al final,potser acabaran tenint raó aquells que prediquen segons el públic que els escolta, segons la demarcació geogràfica per la que transiten, segons els interessos personals o partidistes, segons la conjuntura del moment i que mai tenen en compte la credibilitat basada en l’honestedat.

COM EN TOT A LA VIDA, si hi pares l’atenció necessària, sempre acabes aprenent alguna cosa. Jo en aquest episodi n’he après un parell, com a mínim. La primera, que hi ha algun alcalde de la comarca que, lluny de perseguir la unitat d’acció, la coordinació per la eficiència, la concòrdia per tenir més força, la camaraderia per trobar camins junts... han preferit negociar d’amagat i a les fosques, sense cap escrúpol a l’hora de demanar el de l’altre per aprofitar-se’n ell. Ni la vida és tan recargolada... ni tan llarga com per desaprofitar-la d’aquesta manera. I la segona: si a les centrals nuclears catalanes cada cop hi treballa menys gent dels nostres pobles, si no participen de la vida social i econòmica de l’entorn que les acull, si perjudiquen amb la seva imatge les possibilitats de desenvolupament alternatiu, si no assumeixen el lideratge en responsabilitat social empresarial...Voleu dir que val la pena que segueixin operant fins els 60 anys, allargant-los l’autorització actual?

SI MÉS NO, alguna cosa hi hauríem de dir els riberencs que hi convivim, no els sembla? Reflexió, recapacitació, generositat, acord... retorn a la normalitat.

Veritat o mentida? Tu decideixes!

DEIA CICERÓ que la veritat es degenera tant amb la mentida com amb el silenci. I jo no vull ser còmplice, per acció o per omissió, dels molts incompliments del govern municipal de Convergència i Unió (CiU). No puc entendre que amb tots els problemes que tenen els ciutadans i ciutadanes de Tortosa, l'alcalde-senador dediqui, desprès de vuit anys al govern, la major part de les seves intervencions a parlar de “l’herència rebuda”. Un tema que el govern municipal ha explotat al màxim, fins al punt que sembla que tenen prou amb criticar l'herència i no fer res més.

I QUÈ PASSA AMB EL FUTUR? D’aquest futur i del present, qui se n’ocupa? Pel que es veu, l'oposició. O, com a mínim, som nosaltres, des del PSC, aquells que ens dediquem a presentar propostes en positiu, tot pensant en solucionar els problemes de les persones que viuen i treballen a Tortosa. Fins a 91 propostes en tres anys, un 66% de les quals han estat rebutjades per la majoria absoluta de Ferran Bel. TENIM CLAR que al govern de CiU a Tortosa li falten idees, solucions i iniciatives per donar resposta als reptes de la ciutat i els seus habitants. I aquesta inacció queda palesa quan, debat rere debat, l'alcalde tanca les seves intervencions, no amb propostes de futur, sinó amb un discurs per parlar del passat i del malament que ho han fet els altres. Amb aquesta actitud superba i prepotent, tracta d’ocultar la pèrdua del seu lideratge i l'esgotament del seu projecte.

Però amb fer oposició de l’oposició no n’hi ha prou. Allò que realment els tortosins i les tortosines reclamen és un alcalde que es preocupi

“

Reclamem un debat en què l’alcalde-senador expliqui la seva gestió i exposi el seu projecte per a la ciutat, si és que en té algun, i confronti aquest projecte”

per la gent i doni solucions als problemes reals de les persones. A cada crítica, una nova proposta, a cada insult, una nova idea. Aquest és el nostre missatge.

I PER AIXÒ, en aquests tres anys el grup municipal del PSC ha presentat 91 mocions en el Ple de l’Ajuntament. I, tot i que als que governen no els hi agradi, en el temps que queda fins a les eleccions continuarem presentat propostes en positiu i aportant solucions. L’última: re-

clamar la celebració d'un Debat sobre l'Estat de la Ciutat per tractar d’oferir, entre totes i tots, solucions i propostes per al futur de Tortosa. Un debat en què l’alcalde-senador expliqui la seva gestió i exposi el seu projecte per a la ciutat, si és que en té algun, i confronti aquest projecte amb les propostes de l'oposició. Un debat en què es permeti la intervenció dels ciutadans a títol particular i com a representants d’entitats, per tal que puguin tenir veu i que s’escoltin, en primera persona, els veritables problemes de la nostra ciutat. Esperem que, aquesta vegada sí, el grup municipal de Convergència i Unió aprovi una moció i puguem debatre sobre la nostra ciutat.

PERQUÈ NO VOLEM ser nosaltres els que diguem allò que és veritat i allò que no. Volem que sigui el ciutadà qui miri el seu voltant i decideixi la ciutat que vol, la ciutat per la qual mereix la pena lluitar i somiar.

LA NOSTRA APOSTA és passar full d’una Tortosa gris, esgotada, que demana a crits una glopada d’aire fresc i construir una ciutat en color.

TENIM DESAFIAMENTS importantíssims, com ara lluitar contra la desigualtat, contra la falta d'oportunitats dels nostres joves, i no tan joves, contra la injustícia, contra l'abandonament a que està essent sotmès el manteniment de la ciutat... Tortosa ha de sortir de la crisi, i ha de fer-ho sense deixar ningú enrere. Veritat o mentida?

Enric Roig PORTAVEU DEL PSC DE TORTOSA I CANDIDAT A L’ALCALDIA

cop d’ull

14 // Gener 2015

OPINIÓ

L’últim capítol de l’absolutisme a Tortosa

Jordi Jordan REGIDOR D’INICIATIVA-ENTESA PER TORTOSA

EL PASSAT MES de novembre, l’Ajuntament de Tortosa, amb els únics vots de CiU, aprovava els pressupostos municipals per al 2015, els comptes que marquen com seran emprats els diners públics de tots els tortosins i tortosines. Els darrers pressupostos del mandat, quan fa uns anys que CiU governa a Tortosa amb majoria absoluta. Un vegada més, des d’Iniciativa-Entesa per Tortosa hem hagut de rebutjar uns comptes, que al nostre entendre, expressen l’absolutisme del nostre alcalde, els greus incompliments de tot allò que va prometre i, sobretot, estan elaborats de cara els propers comicis, essent clarament electoralistes.

EN PRIMER LLOC, són uns pressupostos absolutistes en el sentit que se’ns donen ja elaborats sense que nosaltres ni cap grup de l’oposició, que representem els vots de 6.000 tortosins, hi puguem fer aportacions.

Uns pressupostos que no tenen en compte la participació ciutadana, com reclama molta gent, que vol expressar, com a mínim en els aspectes més importants, com i en què cal gastar els diners de tots. I uns pressupostos que

un any més –i ja en van vuit- no tenen al darrera cap Pla Estratègic de Ciutat, amb un clar model de ciutat, consensuat entre tots, garantia d’èxit i progrés per a Tortosa.

D’ALTRA BANDA, una segona idea que expressen aquests pressupostos són tots els incompliments que Bel i el seu govern han dut a terme. Promeses que després de vuit anys s’han esfumat amb el temps. Els tres aparcaments soterrats a la plaça de l’Estadi, a la plaça Mossèn Sol i als terrenys en desús de Renfe; les llars d’infants promeses a banda i banda de riu; la zona d’oci de vidre al costat del pont del tren rehabilitat pel govern central; la no finalització de les obres al nucli antic com el barri del Castell, que és un niu de brutícia per a la ciutat, situat entre la Catedral, el Parador i els Reials Col·legis, o la no realització dels carrers de la Mercè i el barri del Garrofer, entre d’altres.

Les piscines municipals, que donen una imatge dantesca en un Estadi que és visitat cada cap de setmana per centenars d’esportistes; i evidentment, la manca de manteniment de la via pública, carrers i places, que dei-

xen una ciutat poc atractiva. Són algunes de les promeses que han passat a la història i que reflecteixen l’esgotament d’un govern que, a més a més, ha estat durant anys insensible amb qui pateix més la crisi: aturats i desnonats.

“

La majoria absoluta de CiU ha fet molt de mal al nostre consistori i a la nostra ciutat”

FINALMENT, els comptes que CiU ha aprovat aquest any són electoralistes perquè pugen la despesa social quan durant molts d’anys l’han tingut congelada amb el sofriment de moltes famílies; ho són també perquè arrangen alguns carrers a mesos

vista de les eleccions quan han tingut superàvit en els darrers anys, esperant per fer-ho a última hora; canvien els llums, quan la ciutat ha estat a fosques durant tres anys per no parlar de la brutícia, que ha estat també protagonista per la manca de neteja municipal. I les cases de la Catedral així com grans anuncis, fora de pressupost, arribaran en els propers dies, tot i que en els darrers tres anys hi ha hagut una paràlisi considerable...

EN DEFINITIVA, esperem que els tortosins i tortosines siguin conscients que la majoria absoluta de CiU ha fet molt de mal al nostre consistori i a la nostra ciutat. Debatre, dialogar i consensuar aprovant les millors idees i projectes haurien de ser les actituds habituals, no rebutjar-les sistemàticament. Planificar amb sentit comú i sense obres faraòniques, haurien d’estar presents en un Ajuntament que, a la vegada, hauria de ser sensible amb qui més pateix la crisi. I sobretot fer-ho sempre, no a sis mesos de les eleccions. Esperem que tinguem entre tots i totes memòria i, a partir de l’any vinent, el nostre Ajuntament tingui una nova composició que ho faci possible.

20 anys de Premis Literaris a Deltebre QUAN PARLEM, les paraules surten al vent. Es diuen, se senten, potser s’escolten i marxen volant amb el vent de dalt, característic de la nostra terra.

Només escrites, enganyen al temps. Ara que som grans, ara que ja tenim 20 anys de recorregut literari, ara que sentim de la vida tot el que ella ens guarda, celebrem des de la convicció que aquell somni utòpic de tenir una terra d’oportunitats, una terra culturalment avançada i socialment justa comença a esdevenir una realitat. I tot és gràcies a la terra de fang. Ella ens ha fet com som. Valents i forts. Ferms de conviccions i coherents amb els principis. Ens ha fet patriotes, com no podia ser d’una altra manera, estimant aquest trosset de país.

CELEBRAR 20 ANYS d’uns premis literaris no tindria més transcendència de la purament formal sinó fos perquè té de simbòlic molt més que de transcendent. L’any 1994 un grup de joves inquiets, compromesos amb la terra de fang, van posar en marxa aquests premis. Segurament pensant en l’immediat,

sense pensar en la transcendència del futur. Però inequívocament compromesos amb la cultura, amb la llengua i amb la terra.

EL DELTEBRE d’avui no és el de fa 20 anys. La cultura tampoc i, malgrat tot, també ha evolucionat. Tots n’hem de ser conscients que estava tot per fer. A la gent del Delta no els pertocava el dret a saber. Els tocava el treball dur, el sacrifici, la gana i la misèria. Però el saber, només era un selecte privilegi per a uns quants de riu amunt. Per això té tant de valor el que hem aconseguit fer. Un mèrit que ha traspassat generacions, amb la tenacitat d’entitats i associacions. Amb el lideratge d’alcaldes i regidors i amb l’assessorament imprescindible dels tècnics de la casa.

TOTS SOM TERRA...tots som terra humida. Tots som la mescla que ha forjat els destins d’esta terra. Aigua i fang. Aigua de riu i mar, de desaigües i de llacunes. I fang d’argila, d’arena de platja, de llac... Una sinèrgia natural invencible, que ni el

temps ni el contratemps pot aturar. No vam tindre oportunitats, és cert. Però això no vol dir que els que ara tinguem les deixarem escapar. Les portes del saber, de la cultura, del coneixement....del compromís, han d’estar sempre obertes.

“

A la gent del Delta no els pertocava el dret a saber.

Els tocava el treball dur, el sacrifici, la gana i la misèria”

L’ANY 2015 serà un any nou, on caldrà plantejar nous reptes i

visualitzar nous horitzons.

Sense perdre de vista el que tenim pendent, però conscients que els temps avancen i el repte avui és canviar a passes de gegant com ho fa la societat mateixa.

I COM DIU SERRAT, “Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força, que no tinc l'ànima morta, i em sento bullir la sang.

Vull alçar la veu, per una tempesta, per un raig de sol; o pel rossinyol, que ha de cantar al vespre.“ SEGUIREM CANTANT, se seguiran sentint en temps de canvis i grans transformacions els nostres cants. Que són notes joves, carregades de passió, amb altes dosis d’orgull i amb la mirada fixada al futur. Cada repte, més ganes i coratge que mai. A cada entrebanc, una oportunitat per superar-lo. Deltebre val la pena i Deltebre mereix més, molt més. I us he de dir de cor que treballar per la cultura del nostre poble ha estat, és i serà un plaer.

Joan Alginet TERCER TINENT D’ALCALDE I REGIDOR DE CULTURA DE DELTEBRE

cop d’ull

Gener 2015 // 15

OPINIÓ

Treballant el present

Núria Ventura DIPUTADA AL PARLAMENT DE CATALUNYA

PERDUTS EN L’ESTÈRIL debat de la política ficció, no es presta la suficient atenció al que passa avui. Titulars no en vulgueu més, hores de televisió i ràdio, pàgines de diaris, tertulians entesos en tot. Eleccions plebiscitàries, constituents, llistes úniques, separades... Debats alguns cops sobre sentiments, percepcions i sensacions. Girem la moneda i ens impacta la crua realitat. Llistes espera, atur, dependència, jubilats que mantenen famílies senceres, infància en risc d’exclusió, situacions de pobresa energètica, desnonaments, corrupció-... I ningú mai n’és responsable i no hi ha debat que valgui.

TREBALLO PER una societat on es garanteixen la igualtat d’oportunitats i on la justícia social sigui l’eix sobre el que pivote tot. On la POLÍTICA decideixi i no estiguem sotmesos al poder econòmic ni als interessos dels poderosos de torn.

Però això no deixen de ser pa-

raules i, mentre somiem (que és necessari, imprescindible, perquè si no ho fem no avancem), cal treballar intensament el present si no volem que el futur se’ns escape. Si no actuem avui, demà hi ha coses que haurem perdut.

MAI HAVÍEM tingut tant com a societat com la darrera dècada: un patrimoni de tots en forma de serveis públics (educació, sanitat, benestar), infraestructures, comunicacions.

Ara, però, veiem dia a dia com anem enrere, tant a nivell de país com en molts dels nostres pobles. Perdem oportunitats en excuses barates com que no hi ha recursos, quan segons per a què i segons per a qui sí que n’hi ha. Cada cop que en deixem passar una, d’oportunitat, es degrada el nostre futur.

ELS GRANS FENÒMENS de decadència patits en altres ciutats i països al llarg de la història sempre tenen un inici que passa desapercebut. Exemples

els trobem a Grècia, a Itàlia o a Detroit, en un cas potser més estudiat. Tot comença amb una

“

Cada cop que en deixem passar una, d’oportunitat, es degrada el nostre futur”

nau abandonada, unes persianes a l’escola que no baixen, uns vidres trencats, unes papereres brutes, unes bombetes fuses, la substitució del comerç de qualitat per la venda a l’engròs, i tants fets minúsculs que separadament no tenen importància però que al final del recorregut ja són insuperables.

AQUÍ HEM D’ESTAR alerta que la il·lusió per construir una nova societat, per viure aquesta nova transició, no ens amagui la realitat. Si l’activitat econòmica decreix i tanquen botigues, si els carrers estan bruts, sense llum i plens de clots, si s’abandonen els grans edificis, si veiem al costat de casa la cara més crua de la pobresa, sobretot en tantes i tantes famílies que no arriben a final de mes, si no fem el manteniment adequat als edificis públics, si no substituïm la tecnologia als CAP i hospitals, si no som exigents en la qualitat de l’educació, si no blindem les condicions laborals... si no li donem importància a tot allò que verdaderament és important, arribarà un dia que serà tard. Imaginem el futur, amb totes les nostres forces i energies, treballem per construir-lo, defensem amb vehemència cadascú les seves idees, però no oblidem el present. Si no ho fem, els nostres somnis sempre seran somnis i mai realitat.

Josep Rodríguez, un reconeixement merescut EL PASSAT 19 de desembre va tenir lloc un acte de reparació històrica a la ciutat de Tortosa, amb l’entrega a títol pòstum de la medalla Pugna Pro Patria Dertosa a l’alcalde Josep Rodríguez, afusellat pel franquisme fa 75 anys. Ha passat molt de temps abans la seva figura no ha estat reconeguda, però finalment ha rebut l’honor que mereixia per la seva gestió al capdavant del consistori municipal i per la seva vàlua humana, en un període de tragèdia col·lectiva com fou la Guerra Civil.

ENTRE 1936 I 1939, amb el parèntesi d’uns mesos, Josep Rodríguez va ser alcalde de Tortosa per Esquerra Republicana de Catalunya, en unes condicions mai vistes. Primer va haver de fer front a la violència dels incontrolats anarquistes de “L’Específica” contra gent d’ordre (i la població en general) que acabà amb els Fets de Maig del 1937. També durant el seu mandat, la ciutat va rebre una allau de refugiats que fugien de les tropes feixistes, als quals es donava acolliment malgrat les evidents mancances de recursos disponibles.

Per si les circumstàncies no fossin prou dramàtiques, Tortosa va patir la riuada d’octubre del 1937 i dos mesos després va haver d’acollir desenes de víctimes pel descarrilament d’un tren. Però la situació empitjorava encara més degut als greus bombardejos que patia la ciutat per la seva situació estratègica com a nus de comunicacions entre Catalunya i la resta del territori de la República. Aquests atacs aeris es van intensificar el 1938, provocant desenes de morts civils, i van ser seguits per la partició de la ciutat arran de l’ocupació del marge dret del riu per part de l’exèrcit franquista. Amb l’Ajuntament de Tortosa traslladat al Perelló, Rodríguez va intentar gestionar la situació com va poder, per donar resposta als milers de persones que van haver de marxar de casa i del nucli urbà. Els tortosins passaven d’acollir refugiats a convertir-se’n ells mateixos.

DURANT TOT AQUEST temps, Rodríguez va actuar per defensar els drets dels seus conciutadans, independentment de les idees polítiques de cadascú. Per aquest motiu, perquè se sentia lliure

de qualsevol culpa, va cometre l’error de creure’s la propaganda franquista per la qual no hi hauria represàlies contra qui així s’hagués com-

“

Més enllà de qüestions polítiques, crec que cal agrair públicament a l’actual alcalde i a tot el consistori aquesta reparació històrica”

portat. Va retornar a la ciutat, on fou detingut, transportat a la presó de Tarragona, jutjat en Consell de Guerra Sumaríssim i condemnat a mort. El 8 d’agost de 1939 va tenir lloc la seva execució, amb la de tres tortosins més: Jacint Arbona Fontcuberta, Joaquim Cid Subirats i el doctor Primitiu Sabaté Barjau.

HA CALGUT esperar massa massa, però finalment l’alcalde màrtir ha estat homenatjat com mereixia. Primer amb la descoberta d’una placa commemorativa al petit carrer del Grup el Temple que porta el seu nom, l’agost passat, coincidint amb el 75è aniversari de l’afusellament. I aquest desembre, amb l’entrega de la medalla Pugna Pro Patria Dertosa, que ha recollit la seva família. Per això, més enllà de qüestions polítiques, crec que cal agrair públicament a l’actual alcalde i a tot el consistori aquesta reparació històrica, en nom propi i dels companys d’ERC-Tortosa. Esperem que mai més la ciutat es trobi en situacions tan crítiques com les que va haver d’afrontar l’alcalde Josep Rodríguez, i tota la seva generació.

Marc Puigdomènech PRESIDENT D’ERC A TORTOSA

cop d’ull

16 // Gener 2015

T TORTOSA

AIGUA CONGELADA EL DARRER PLE ORDINARI del 2014 a Tortosa va servir per aprovar la congelació de les tarifes de consum de l’aigua i del clavegueram per a l’exercici del 2015. La congelació del preu de l’aigua va tirar endavant amb el vot a favor de CiU i l’oposició d’ERC i ICV, mentre que el PSC, PP i PxC van abstenir-se. Quant a la tarifa del clavegue-

ram, només PxC va abstenir-se. Amb tot, cal dir que la implantació del nou sistema de telelectura d’Aigües de Tortosa, amb una inversió de més d’1,5 milions d’euros, repercutirà en el rebut de l’aigua incrementat la quota de manteniment en 0,30 euros el primer any, 0,60 euros el segon any, i 0,90 euros el tercer.

L’empresa mixta preveu finalitzar a l’a-

bril la substitució dels més de 14.000 comptadors d’aigua del municipi per aquest nou sistema de lectura a distància, que permeten detectar fuites de manera immediata. Des de l’oposició han criticat que Aigües de Tortosa s’estalviarà costos de personal amb una inversió que en realitat hauran estat finançant els abonats al servei. G.M.

URBANISME

Canvi de pell al cor del Rastre Les obres de reforma de la plaça Mossèn Sol duraran quatre mesos, amb un pressupost d’uns 400.000 euros

La reurbanització d’aquest espai no és “compatible” amb l’aparcament privat del Casal Tortosí, segons Roigé

Gustau Moreno TORTOSA

La primera tinent d’alcalde de Tortosa, Meritxell Roigé, ha anunciat que en poques setmanes s’adjudicaran les obres de reforma integral de la plaça Mossèn Sol, la darrera de les actuacions urbanístiques de l’Ajuntament al barri del Rastre. El projecte, que té un pressupost de 400.000 euros i un termini d’execució de quatre mesos, va tornar a ser incorporat al pla integral del nucli antic (Pincat) quan es va descartar la construcció de l’aparcament soterrat de la plaça Mossèn Sol. De fet, la presentació d’ofertes s’ha acabat a finals de desembre, i al llarg del mes de gener podrien començar els treballs, amb la urbanització de tota la plaça i la recuperació de la muralla medieval. Segons la regidora, l’objectiu és guanyar aquest espai del Rastre per al barri i per a la ciutadania.

Roigé ha remarcat que l’actuació arribarà fins a l’antic col·legi Sant Josep, i que per tant caldrà eliminar algunes de les actuals

El 2015, l’any de la nova plaça de la catedral

[ ] El govern tortosí no creu ‘compatible’ el pàrquing del Casal Tortosí amb la nova plaça del Rastre. // FOTO: G.M.

places d’aparcament. A més, la regidora ha assenyalat que els veïns del Rastre tindran targetes per poder estacionar a la zona, com ja es va fer amb els veïns del call de Remolins.

En canvi, Roigé ha afirmat que la nova urbanització de la plaça no és “compatible” amb el pàrquing privat del Casal Tortosí,

tot i que ha precisat que serà la mateixa entitat qui determinarà el futur d’aquest espai que ara s’utilitza per estacionar els vehicles dels socis. En aquest sentit, la primera tinent d’alcalde ha afirmat que l’Ajuntament no està obligat a trobar cap solució per al pàrquing del Casal Tortosí, un recurs que alguns veïns

i funcionaris de diverses administracions utilitzaven en els darrers anys per poder estacionar al nucli històric.

Mira el vídeo en aquest enllaç

“Després de fer l’eixample, la plaça Sant Joan i reordenar el carrer Providència, el que faltava al barri del Rastre era la plaça Mossèn Sol”, ha recordat la regidora d’Urbanisme. Encara parlant del nucli històric, Roigé ha afirmat que l’Ajuntament confia en poder arribar a un acord amb el darrer dels propietaris de les cases de davant de la catedral, abans de tirar endavant el procés expropiatori. De fet, un cop adquirit el darrer immoble i quan les cases siguen enderrocades, l’Ajuntament impulsarà la construcció de la nova plaça de la façana principal de la catedral. Això serà durant el 2015, segons els càlculs del govern municipal. En una segona fase, també han previst la construcció d’una nova de zona de vianants entre la plaça del Paiolet i la plaça de l’Escorxador, per posar en valor la façana de la catedral, el palau del Bisbe i el complex de l’antic escorxador, on ara hi ha el Museu.

“Volem que aquests edificis tinguen més valor, i situar una zona de vianants al voltant d’aquests monuments dotarà Tortosa de molta més importància”, ha afegit. En aquest sentit, Roigé ha explicat que més endavant es veurà què passa amb el monument de la Batalla de l’Ebre, ja que el pla especial del nucli històric també preveu utilitzar la pilastra per recuperar l’antic pas sobre el riu.

cop d’ull

Gener 2015 // 17

TORTOSA POLÍTICA

SOCIETAT

Les noves piscines tornen a enfrontar govern i oposició

Nou programa 6-16 per a infants, joves i famílies

Roig (PSC) acusa Esquerra de ser “còmplice” de Bel amb el nou projecte

El cartell anunciador de l’antic complex d’aigües. // FOTO: G.M.

Gustau Moreno TORTOSA El portaveu del PSC i candidat a l’alcaldia de Tortosa, Enric Roig, ha acusat CiU de ser els principals culpables de la situació de les piscines municipals, començant perquè fa 10 anys van oposar-se al projecte de l’alcalde socialista Joan Sabaté, amb motiu de la polèmica per l’enderrocament del velòdrom. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Roig va recordar que el velòdrom continua amb greus deficiències i sense cobrir, que és el que havia promès CiU. I que, a més a més, el govern de Ferran Bel tampoc ha fet el seu complex d’aigües, mentre que la piscina d’estiu va ser enderrocada just abans de les municipals del 2011. Roig també va comparar la fallida del projecte del complex d’aigües de Tortosa amb el nyap i la indemnització que s’ha pagat a la promotora del projecte Castor. Així, Roig va concloure que la ciutadania de Tortosa es mereix saber quan i com es construiran les noves piscines.

Roig va tornar a justificar la decisió dels socialistes de no participar en la taula de negociació per consensuar les noves piscines. De fet, va lamentar que en el darrer ple del 2014 el govern de CiU rebutgés la moció del PSC que reclamava un calendari clar, després de gairebé un any de converses amb els

grups de l’oposició. A més, va celebrar que Iniciativa haja decidit abandonar les negociacions. Però, en canvi, va criticar que ERC siga “còmplice” de “l’engany” de les piscines i de la foto “propagandística” que vol propiciar l’alcalde.

I és que el grup d'ERC seguirà participant en les reunions de la taula de diàleg per consensuar un nou projecte de piscines. Els republicans ho van decidir després que Iniciativa anunciés, durant el ple d’aprovació del pressupost del 2015, que deixava aquestes reunions en desacord amb el govern de CiU. Així, el president local d’ERC, Marc Puigdomènech, va afirmar que la polèmica de les piscines és l’exemple més clar de “mala gestió” de l’actual govern municipal, ja que la ciutat ha perdut “temps i diners”.

Però tot i així, Puigdomènech va afegir-hi que ara cal tirar endavant un nou projecte al marge de les baralles polítiques, i que ERC ha fet algunes aportacions. Per la seua banda, Xavier Dalmau va condicionar el suport del PP, tot advertint de la falta de claredat sobre el sistema de finançament de les obres. Finalment, la regidora d’Urbanisme, Meritxell Roigé (CiU), va lamentar que el PSC i ICV no apostin pel diàleg per consensuar un nou projecte.

De fet, els va acusar de voler que el projecte fracasse i que així Tortosa no puga construir les noves piscines.

G.M. TORTOSA L'Obra Social de “la Caixa” destinarà 42.000 euros per impulsar un projecte d’accions socials i educatives per a infants i joves i les seues famílies, en el marc del programa 6-16 de l’Ajuntament de Tortosa. “Sense aquesta aportació que sempre hem tingut, però que es veu incrementada enguany, no seria possible tirar endavant aquest projecte, que farà que tinguem una societat millor i més cohesionada a Tortosa, amb un millor futur”, va

voler destacar l’alcalde, Ferran Bel, durant la signatura del conveni amb la directora de la Banda d’Institucions de “la Caixa”, Tatiana Caro. A més, Bel també va agrair la “gran tasca” que estan realitzant els voluntaris de les entitats per desenvolupar el programa 6-16. “Aquestes convocatòries d’ajuts són una altra manera de col·laborar amb el territori i amb les entitats socials i les institucions que tenen cura de les persones vulnerables”, va assenyalar Caro. “Per tant, ens complau que un projecte de Tortosa hagi estat seleccionat com un dels prioritaris

per al proper any”, va dir. El projecte, impulsat pel consistori, pretén articular una acció educativa integrada entre l’administració, el món associatiu, i la resta d’agents educatius del municipi de Tortosa, per promoure la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i l’educació intercultural. Dinamitzar i potenciar actuacions coordinades entre els centres educatius, les famílies, l’Ajuntament, les associacions i entitats. També promoure l’èxit escolar i l’aprenentatge fora de l’àmbit formal, així com aconseguir que Tortosa puga esdevenir una ciutat educadora.

cop d’ull

18 // Gener 2015

TORTOSA BREUS Meritxell Roigé PRIMERA TINENT D’ALCALDE DE L’AJUNTAMENT DE TORTOSA I DIPUTADA AL PARLAMENT DE CATALUNYA

Preparats per seguir construint Tortosa ELS FINALS D’ANY es presten a fer balanç de tot tipus i, en l’àmbit de la política municipal, s’afegeix la finalització del mandat municipal amb les eleccions locals del proper mes de maig. El govern de l’Ajuntament de Tortosa, presidit per Ferran Bel i en el qual he participat en aquest i en l’anterior mandat, va introduir com a novetat el Pla d’Actuació Municipal (PAM), document que permet retre comptes anualment del balanç de gestió de l’acció de govern davant la ciutadania. En els propers mesos presentarem l’estat d’execució de l’any que ara acaba i de tota la legislatura, però ja puc avançar que estarà en la línia dels balanços presentats fins ara, amb compliments que s’han situat al voltant del 90 per cent.

PERÒ MÉS ENLLÀ de les xifres, que són ben reals i constatables, hi ha la realitat del dia a dia, la del carrer. I el més fàcil per copsar aquest elevat compliment del PAM és passejar per qualsevol barri de Tortosa, intentar recordar com estaven el 2007, quan l’equip de Ferran Bel vàrem assolir per primera vegada el govern de la ciutat, i veure com han canviat. El centre històric de Tortosa és un dels exemples més evidents –però no l’únic- d’aquesta transformació radical.

Tots estem ja familiaritzats amb els nous carrers de la Rosa, Bisbe Aznar, del Vall, plaça de la Cinta, plaça de l’Absis, carrer del Carme, carrer Croera i Ciutat.. Però cal pensar que al 2007 estava tot per a fer. El PINCAT, l’eina cofinançada entre la Generalitat i l’Ajuntament de Tortosa que ha permès donar la volta al nucli antic, feia dos anys que existia quan CiU va arribar al govern municipal però no s’havia redactat ni un sol projecte d’obra durant els anys que va governar el tripartit, amb alcaldia del PSC. Res de res. En una autèntica cursa contrarellotge, el govern de Ferran Bel va posar fil a l’agulla i va iniciar la urbanització de carrers i places del nucli antic fins al dia d’avui, ja

en la recta final, quan ja ha finalitzat una de les últimes i més emblemàtiques obres del PINCAT: la urbanització dels carrers Montcada, Bonaire i plaça Montserrat. A la qual cal afegir l’obertura de l’aparcament soterrat del carrer Montcada, i l’entrada en la recta final perquè la Catedral pugui obrir-se definitivament a la façana fluvial, amb l’enderroc de les cases del carrer Croera. Sens dubte, la transformació més gran del centre històric de Tortosa, en moltes dècades, és una de les fites de les quals ens sentim més orgullosos d’haver assolit.

PERÒ AQUEST CANVI, aquesta transformació de la ciutat, ha anat més enllà del nucli antic. Hem renovat el barri del Rastre, amb carrers urbanitzats i en breu amb una nova plaça Mossèn Sol. Santa Clara, un dels barris emblemàtics del nucli antic, també ha viscut una important renovació de carrers, places i nous equipaments, com la nova seu de l’associació de veïns. Remolins, que va viure una de les primeres actuacions del nostre govern, la nova comissaria de la Policia Local, ha seguit gaudint d’altres actuacions com la rehabilitació de l’antic escorxador per ubicar-hi el recuperat Museu de Tortosa i també la nova oficina de turisme, juntament amb una aposta pel call jueu i la urbanització del carrer Major de Remolins i el Portal de Remolins. Ferreries, amb la urbanització del carrer Llarg de Sant Vicent, el nou Centre Cívic, la millora de les instal·lacions esportives existents, la nova façana fluvial, la consolidació del viver d’empreses o l’ampliació dels carrils bici. Al Temple, hem retirat la pilastra de l’antic pont del tren a l’avinguda de la Generalitat, hem recrescut i ordenat l’avinguda Lleida en el context de la conversió del pont del tren en la nova rambla de la ciutat, hem consolidat el nou pavelló poliesportiu, hem urbanitzat la plaça del Carrilet, tenim una nova Casa de la Música al barri i el Parc Mu-

nicipal llueix com mai abans. Al barri de Sant Llàtzer acabem d’estrenar escola, hem prolongat l’avinguda Canigó i creat noves places d’aparcament gratuït, a més d’ampliar la capacitat del barranc de la Llet. I també hem actuat i apostat pels nostres pobles, amb actuacions a Jesús, Campredó, Bítem, Els Reguers i Vinallop. Aquestes són només algunes de les iniciatives que hem tirat endavant en els barris i pobles de la ciutat, que es complementen amb un pla de manteniment de la via pública, que inclou accions de millora a tot el municipi, i projectes de ciutat com la renovació de l’enllumenat o l’aposta per la mobilitat, amb la construcció de vora 700 noves places d’aparcament gratuït en superfície o la creació de més de 9 quilòmetres de carril bici en només set anys.

RESUMIR EN UN ARTICLE les aproximadament mil actuacions dels dos PAM que aquest govern municipal ha tirat endavant no és cosa fàcil. Resulta molt més pràctic, com deia abans, sortir al carrer, passejar per Tortosa, obrir bé els ulls i comprovar el resultat de l’acció de govern de CiU en aquests últims anys. Hem estat capaços de transformar Tortosa, i ho hem fet en uns anys de crisi econòmica, sense renunciar al manteniment de les polítiques socials i a la reducció de l’endeutament per deixar la ciutat menys hipotecada. El govern de CiU ha deixat una ciutat transformada, més ben gestionada i menys hipotecada. S’han posat les bases de la Tortosa del futur. Queden molts reptes per endavant. Disposar d’unes noves piscines n’és un, i seguirem treballant per fer-ho possible. Deia que s’han posat les bases del futur amb un nou model de gestió de la ciutat que ha permès la seva transformació en condicions adverses. Tenim una societat civil compromesa i un Ajuntament endreçat. Estem preparats per continuar construint la Tortosa del futur.

Tortosa blinda la xarxa d’aigua potable per als propers 20 anys Les darreres actuacions que l'empresa estatal Acuamed ha fet a Tortosa, en el marc del Pla de restitució territorial vinculat a la descontaminació de l'embassament de Flix, permeten que la ciutat puga tenir garantit l'abastament d'aigua durant els propers 20 anys. Així ho va assegurar l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, en la presentació de les tres darreres obres que Acuamed ha dut a terme al terme municipal, per un import d’uns dos milions d'euros. Amb tot, el total de la inversió a Tortosa ascendeix fins als 5 milions d'euros, ja que també cal destacar el dipòsit de 3.000 metres cúbics a la partida de Sant Bernabé a l'EMD de Jesús, i la canalització des del dipòsit a tot el poble. A més, la interconnexió feta amb Ferreries fa uns anys facilitaria que aquest barri es pogués abastir si fos necessari des de Jesús, en cas d’emergència. Segons Bel, Tortosa ja no tindrà problemes de subministrament d’aigua ni actualment ni pels propers 20 anys, ja que les actuacions que ha fet Acuamed han permès completar un circuit d’abastament que farà possible fer front a qualsevol situació d’emergència a la xarxa d’aigua. G.M.

Tanca de protecció a les vies del tren de l’avinguda Canigó Els treballs d’instal·lació de la tanca de protecció entre l’avinguda Canigó i la via del ferrocarril, al barri de Sant Llàtzer, han finalitzat en els darrers dies de desembre. L’Ajuntament de Tortosa havia instat l’empresa promotora de la urbanització Tirant Lo Blanc a fer aquesta actuació, després que en el seu moment, quan es va urbanitzar aquest sector, les desavinences entre la promotora i Adif van impedir que es pogués fer l’obra.

La tanca de protecció dóna continuïtat a la que l’Ajuntament havia habilitat en el tram immediatament anterior, en el marc de les obres de construcció dels accessos a la nova escola de Sant Llàtzer. G.M.

cop d’ull

Gener 2015 // 19

cop d’ull

20 // Gener 2015

B BAIX EBRE

L’EBRETERRA PREN FORMA EL CONSELL COMARCAL del Baix Ebre ja té molt avançades les obres del Centre d’Innovació i Desenvolupament Turístic que s’està construint a Deltebre.

Es dirà EbreTerra i serà un espai de servei integral, que combinarà atenció personalitzada, experiències per al visitant, espais de descobriment del territori, exposicions, cursos de professionalització i

formació ocupacional, i assessorament i acompanyament per a les empreses. Les obres es van iniciar al mes de maig i, sense comptar la futura museïtzació, ja s’han executat més d’un 75% dels treballs. A més, també s’han iniciat les obres de la plaça exterior. La previsió és que EbreTerra es puga inaugurar durant el primer trimestre del 2015. G.M.

L’ALDEA

SOCIETAT

Bankia, imputada per apropiació indeguda en el cas de la cooperativa

Premi de les penyes taurines a l’alcalde d’Alfara

La jutge afirma que l’antiga Caja Madrid operava amb els impositors com si fossin clients

Gustau Moreno / ACN L’ALDEA La titular del jutjat número 1 de Tortosa ha decidit imputar Bankia per presumpta apropiació indeguda en el cas de la fallida de la cooperativa de l'Aldea. Segons la interlocutòria de la jutge, l'entitat financera operava amb els impositors de la secció de crèdit com si fossin clients seus, obrint-los comptes sense la seva autorització. Això hauria permès a Bankia incrementar els seus beneficis econòmics. Per aquests fets, ja va ser imputat l'exdirector de l'oficina de l'entitat a Amposta -ja tancada-, Antonio Fornós. Ara, a més, s'amplien les imputacions a l'exsubdirectora de la sucursal, Manuela Buera, i també a la comptable de la mateixa cooperativa agrícola, Mercè Benito. La imputació de Bankia i Buera, que s’afegeixen a les 25 persones imputades en el procés, s’ha produït després d’un recurs de l’Associació d’Afectats per la Secció de Crèdit de la Cooperativa.

En realitat, el fosc paper de Bankia en el bloqueig dels comptes de la secció de crèdit, al desembre

L’entitat bancària obria comptes als socis de la cooperativa sense el seu consentiment

del 2011, i la fallida posterior de la cooperativa havia estat denunciat reiteradament pels impositors i socis afectats. També pels actuals gestors de la cooperativa i per l'Ajuntament de l’Aldea, que des de bon principi van assenyalar l'entitat financera -l’antiga Caja Madrid- com una de les principals responsables de la situació. Un bloqueig que manté encara entrampats més de 4,5 milions d'euros, en estalvis d'uns 300 socis.

Llibretes sense permís Bankia, ara imputada com a entitat, va obrir comptes als socis de la cooperativa "sense que existeixi evidència d'alguna autorització per part dels interessats". És a dir, sense cap tipus de consentiment. Segons la jutgessa, el procediment de vincular els comptes de la secció de crèdit amb els de Bankia es feia d'acord amb l'exdirector de la secció de crèdit, Enric Sabater. Ell determinava si es vinculaven al compte 750 o al 246, propietat de la Cooperativa. I un cop fets els corresponents requeriments judicials, ni la societat ni Bankia han pogut aportar cap autorització per escrit dels afectats.

Més i tot, la interlocutòria també

Els agents judicials entrant a l’antiga oficina de Bankia, el 2013. / Foto: ACN.

recorda que sobre el compte 750, que era una llibreta ordinària amb la qual la cooperativa operava a través de Bankia, no constava l'existència de comptes vinculats. Segons la jutgessa, l'entitat financera hauria d'haver remès la informació sobre càrrecs o abonaments a la mateixa cooperativa de l’Aldea, perquè aquesta la traslladés als titulars dels comptes de la secció de crè-

dit. En canvi, la interlocutòria retreu que Bankia ho enviava directament als impostors, "tot i que no eren clients seus". L'administrador concursal de la cooperativa ja va informar que aquestes pràctiques podien suposar greus irregularitats i importants sancions, segons les normes de regulació bancària.

L’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre va celebrar el 29 de novembre la III Gala Taurina, un esdeveniment que vol posar en valor la festa dels bous, tradicional a la majoria dels pobles del territori. Així ho va destacar el president de l’Agrupació, Joaquim Puig, qui també va afirmar que la Gala Taurina busca la unió entre els aficionats, així com sumar esforços per mantenir les festes amb bous. En aquest sentit, la III Gala Taurina de les Terres de l’Ebre va guardonar els millors bous, vaques i cartells de penyes de la temporada.

Com a novetat, també es van incloure premis a la millor

El ramader Rogelio Martí també va rebre un reconeixement dels afeccionats col·laboració, a la millora difusió exterior de la festa -que va rebre l’ampostina Àngela Baz, cap de premsa del torero David Mora-, i a la millor defensa activa dels bous, que enguany va rebre l’alcalde d’Alfara de Carles, Josep Mas. També es va fer un reconeixement al ramader Rogelio Martí, propietari, fins fa uns mesos, d’una de les ramaderies de lídia històriques de l’Ebre, situada a la finca Els Ullals d’Alfara de Carles.

Enguany la Gala Taurina va tenir lloc a Santa Bàrbara, just després de celebrar la preceptiva assemblea general en la qual es va acordar, entre d’altres punts, augmentar la quota als socis i negociar el cost dels veterinaris. La dues primeres gales taurines van celebrar-se a Santa Carles de la Ràpita i a Amposta. C.B.

cop d’ull

A AMPOSTA

Gener 2015 // 21

EN RECORD DELS CAMÀLICS AMPOSTA ha dedicat els dies 12 i 14 de desembre a recordar i homenatjar els camàlics, la feina dels quals va ser imprescindible en l’elaboració i comercialització de l’arròs. De fet, els camàlics van ser una de les figures més populars d’Amposta i de la resta de poblacions del Delta al llarg del segle XX. Encarregats de transportar a coll sacs de fins a

100 quilos d’arròs, els camàlics havien de tenir força, habilitat i també resistència. Una feina que admirava tothom però que els provocava desviacions de columna, vèrtebres aixafades, costelles enfonsades, problemes a les cames i nafres al coll. I la pols d’arròs, a més de coïssor, també produïa problemes respiratoris, pulmonies o bronquitis. G.M.

ECONOMIA

La 54a Fira de Mostres d’Amposta aplega prop de de 50.000 visitants L’alcalde destaca l’afluència de públic i la satisfacció dels expositors, tot i el vent que va bufar durant els dies de fira

Pelegrí va ser l’encarregat d’inaugurar el certamen, que va dedicar el dia de la comarca a la població de la Ràpita

Potenciar els emprenedors i l’arribada d’indústries

Cinta Bonet AMPOSTA

Amposta va tancar el 8 de desembre la 54a Fira de Mostres, després de quatre dies d’intensa activitat. L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, va calcular que, malgrat el fort vent que va bufar al territori durant aquells darrers dies, prop de 50.000 persones van visitar Fira Amposta. Una fira que inaugurava el 5 de desembre el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí. Una vegada més, el certamen va convertir Amposta en l’aparador comercial de les Terres de l’Ebre, amb un total de 150 expositors que segons Ferré van complir amb les expectatives dels visitants.

Entre els actes celebrats en el marc de la Fira de Mostres, va destacar el XXVII Dia de la Comarca, dedicada enguany a Sant Carles de la Ràpita. La jornada va estar presidida per la directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Mercè Santmartí, qui va efectuar un emotiu discurs com a rapitenca d’adopció.

Santmartí va recordar la seua

Gustau Moreno AMPOSTA

Una imatge de l’edició d’enguany de la Fira de Mostres d’Amposta. / Foto: M.C.

arribada a la Ràpita l’any 1986, i va destacar els canvis que ha experimentat el municipi en els darrers anys. L’alcalde de la Ràpita, Joan Martín Masdéu, va remarcar que, malgrat el temps de crisi dels darrers anys, cal posar sobre la taula les potencialitats del municipi.

Mira el vídeo en aquest enllaç

Més fires, potser després de la crisi El regidor de Fires d’Amposta, Josep Manel Ferré, va assenyalar que l’Ajuntament de la capital del Montsià no té previst ampliar el seu calendari firal. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Ferré va dir que això serà així, com a mínim, fins que

arribe la recuperació econòmica. El regidor va explicar que ho van estar considerant després de rebre algunes propostes, però va dir que de moment prefereixen apostar per la Fira de Mostres, on hi cap tothom pel seu caràcter multisectorial. G.M.

El regidor d’Empresa i Indústria d’Amposta, Josep Manel Ferré, ha fet una valoració molt positiva del servei Amposta Empresa, que sobretot va dirigit a orientar i assessorar els nous emprenedors. De fet, va anunciar que volen potenciar el programa Amposta Empresa, tenint en compte els bons resultats assolits. Ferré va explicar que el servei ha tingut una gran afluència en els darrers anys de crisi, ja que molta gent ha decidit capitalitzar el seu atur o destinar els diners de la seua indemnització per a muntar noves empreses. El regidor també va destacar l’èxit dels fòrums d’emprenedoria, tenint en compte que la darrera edició va aplegar unes 300 persones. A banda, Ferré va afirmar que l’Ajuntament està treballant molt dur per atraure noves inversions industrials. Segons el regidor, la situació és molt complicada, ja que la reactivació econòmica encara no ha arribat als polígons més allunyats dels grans pols com Barcelona. Ferré ha dit, però, que estan fent nous contactes de manera constant, per intentar cristal·litzar l’arribada de noves empreses que generin ocupació.

cop d’ull

22 // Gener 2015

AMPOSTA MOBILITAT

El conseller Vila inaugura la nova estació d’autobusos Cinta Bonet AMPOSTA

Inauguració de l’estació d’autobusos. // FOTO: M.V.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va inaugurar el pasasat 11 de desembre la nova estació d’autobusos interurbans d’Amposta, en funcionament des de feia poc més d’una setmana. Es tracta d’una instal·lació llargament reivindicada que ha comptat amb una inversió d’1’2 milions d’euros, i que millora la mobilitat en transport públic al municipi així com a la resta de la comarca del

Montsià. En concret, a l’estació tindran parada nou línies interurbanes, amb una previsió d’uns 100.000 viatgers anuals.

L’estació té una capacitat per a 7 andanes i 5 places addicionals per autobusos i compta amb un edifici terminal amb sala d’espera, despatx de bitllets i servei de bar. Així mateix, disposa d’una àrea d’aparcament exterior per uns 40 turismes. El conseller Vila va assegurar que la posada en marxa de la nova estació d’autobusos evidenciava que, malgrat les dificultats econòmiques, el govern català compleix amb els seus compro-

misos. Per la seva part, l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, va destacar que l’estació d’autobusos, a la cruïlla entre l’avinguda de Santa Bàrbara i el carrer Sebastià Juan Arbó, es troba en un lloc de creixement de la ciutat, és molt funcional i dóna una resposta adequada als usuaris.

En la seva visita a Amposta, i en relació a les infraestructures de mobilitat, Vila també va voler remarcar que actualment hi ha una bona cartera de serveis a les Terres de l’Ebre i que es van atenent les demandes del territori intentant optimitzar els impostos dels ciutadans.

Miró (PSC) proposa millores per al nou equipament i l’alcalde les dóna per fetes El candidat del PSC a Am- amb els pobles de l’interior posta, Francesc Miró, va del Montsià. apuntar, el mateix dia de la Dies més tard, l’alcalde inauguració d’Amposta, de l’estació Manel Ferré, d’autobusos responia les d’Amposta, p eticions Miró reclama més que calia fer que va fer el il·luminació, la algunes miPSC per millores a l’ellorar la instal·lació de quipament. nova estació marquesines i Durant una d’autobusos retardar l’horari entrevista a de la capital Canal 21 del Montsià. de tancament Ebre, Miró Ferré va conva destacar testar a Miró que la nova que l’estació estació d’autobusos d’Am- encara no funciona a ple renposta és un equipament molt diment perquè la Generalitat actual i modern, a més de ha de fer abans l’adjudicació molt ben situat. Però Miró va de la gestió del nou equiparemarcar que alguns usuaris ment, que provisionalment ja han manifestat les prime- està gestionant l’empresa res demandes Hife. Així, per millorar el nou opel’estació. Per rador haurà exemple, reFerré explica que de complir clamen manamb uns la marquesina ja tenir l’estació nous horaoberta fins ris i amb s’ha instal·lat i que arribe el que hi haurà nous una possidarrer autoble millora horaris i millores de l’enllubús, perquè algunes vegamenat, si es en l’enllumenat des ho fa amb considera retard, així necessari. com instal·lar A més, l’almarquesines a l’exterior. De calde d’Amposta va assenyala mateixa manera, Miró va lar que ja s’ha instal·lat una assenyalar que caldria millo- marquesina a l’exterior de rar la il·luminació de la zona, l’estació, per donar servei així com treballar perquè hi també els usuaris del bus hagi més autobusos directes urbà.

cop d’ull

Gener 2015 // 23

AMPOSTA LOCAL

PRESSUPOSTOS

ERC portarà el cas de la Fussmont al Tribunal de Comptes

Millores urbanes i esportives

El portaveu i regidor del grup municipal d’Esquerra d’Amposta, Adam Tomàs, ha anunciat que portarà al Tribunal de Comptes el procediment de contractació del transport adaptat a través de la Fundació Privada de Serveis Socials del Montsià (FUSSMONT).

El regidor republicà va acusar l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, president de l’Hospital Comarcal del Montsià i de FUSMMONT, d’utilitzar tant l’hospital com la Fundació per seguir procediments administratius més laxes dels que es veuria obligat a complir en cas que el mateix procediment es fes des de

Els republicans questionen que el procediment administratiu per contractar la gestió del servei sigui l’adequat El cas afecta la Fundació de Serveis Socials del Montsià l’Ajuntament. Després de conèixer el contingut dels informes de Secretaria i Intervenció, els republicans qüestionen que el procediment administratiu per contractar la gestió del servei sigui l’adequat. Tomàs va afirmar que “no judicialitzaran la política ampostina portant el cas al Tribunal Contenciós Administratiu”, però afirma que sí que utilitzaran un altre mitjà fiscalitzador, el Tribunal de Comptes, per saber si s’ha actuat de manera correcta o no. Tomàs va anar més enllà quan va explicar que el Consell d’Administració de l’Hospital Comarcal del Montsià va encarregar una auditoria interna sobre el control de les finances de l’exercici 2013 i hi apareixen 16 casos que no s’ajusten al procediment que fixa la Llei de contractes del Sector públic i que, en total, sumen més de 4 milions d’euros. C. Bonet

Part del milió d’euros de la Diputació serà pel cobriment lateral de les pistes de futbol sala

També s’actuarà a l’avinguda del Doctor Tomàs Pujol i a la xemeneia del Molí d’Adell

G. Moreno / C. Bonet AMPOSTA L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha avançat les actuacions que faran amb la subvenció d’un milió d’euros que hi destinarà la Diputació de Tarragona per a l’exercici del 2015.

Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Ferré va explicar que es tracta d’un ajut directe que la Diputació de Tarragona concedirà als tres municipis de la demarcació amb més de 20.000 habitants i que no han estat designats com a subseus dels Jocs del Mediterrani del 2017 a Tarragona. A les Terres de l’Ebre, és el cas de les ciutats d’Amposta i de Tortosa, que també rebrà una altra subvenció d’un milió d’euros.

En aquest sentit, Ferré va detallar que la Diputació de Tarragona voldria que aquests diners es dediquessin a infraestructures de caràcter esportiu, tot i que també acceptarien altres obres urbanes. Així, Amposta destinarà una part de la subvenció a la urbanització de l’avinguda del Doctor Tomàs Pujol i a la millora de la xemeneia del Molí d’Adell, amb un pressupost de 545.000 euros.

L’altre projecte que volen emprendre a Amposta és el cobriment lateral de les pistes de futbol sala, perquè puguen funcionar com si fos un pavelló. Ferré també va detallar alguns dels aspectes del pressupost de l’Ajuntament d’Amposta per a l’any vinent, a l’espera de poder negociar alguna esmena amb els grups de l’oposició, tot remarcant que hi

El govern d’Amposta preveu fer el cobriment lateral de les pistes de futbol sala, // FOTO: M.V.

haurà partides importants per a polítiques socials i d’ocupació. I també per a inversions, gràcies a la subvenció de la Diputació de Tarragona i també a partir d’un nou préstec. Així, l’equip de gover preveu acabar l’oficina de turisme i el centre d’interpretació del Delta, a l’antic escorxador, i també fer la segona fase del carrer Terol, a més de la urbanització del passeig del Canal.

Mira el vídeo en aquest enllaç

Les obres del CAP es podrien treure a concurs al 2015 L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha remarcat que el 2015 la Generalitat hauria de traure a concurs les obres del nou centre d’atenció primària, amb un pressupost de més de tres milions d’euros.

Així ho va afirmar després de mostrar el seu desacord amb el pressupost d’inversions de la Generalitat per al 2015 a les Terres de l’Ebre.

Així, Ferré va assenyalar que fa temps que reclama una “discriminació positiva” per

al territori, i molt especialment per a la comarca del Montsià. De fet, l’alcalde ampostí va recordar que fa 14 anys que el Montsià és la comarca “Ventafocs” del país.

Amb tot, Ferré va destacar la necessitat de poder aprovar el pressupost del 2015, i es va mostrar convençut que es podrien introduir esmenes per millorar el capítol d’inversions a l’Ebre. Ferré també va criticar la manca d’inversions de l’Estat al territori.

cop d’ull

24 // Gener 2015

M MONTSIÀ

PAS DEFINITU PER LA LÍNIA DEL TRABUCADOR LA GENERALITAT, l’empresa, Infosa i Endesa han rubricat un conveni per formalitzar el projecte de soterrament de la línia elèctrica que abasteix l'empresa que explota les salines de la Trinitat. L'actuació ha de permetre assegurar el subministrament a l'explotació situada a la punta de la Banya, al mateix temps que garantir la integritat

dels espais naturals, la seguretat dels usuaris de la platja i les espècies protegides que hi habiten. L’actuació té un cost de 800.000 euros dels quals la meitat aniran a càrrec d'Infosa, un 30% Endesa i un 20% la Generalitat. L'obra, que durarà quatre mesos i havia de començar aquest novembre, s'iniciarà finalment un cop la companyia elèctrica

disposi de tots els permisos. Aquesta actuació consistirà en la substitució de l'actual cable aeri que transcorre per l'istme del Trabucador, i que sovint, fruit dels temporals, queda dins del mar o provoca accidents entre usuaris de la platja, per un nou cable soterrat sota el llit marí que ha de suposar una solució definitiva. C.B.

SOCIAL

Els veïns d’Alcanar estudien mobilitzar-se pel manteniment del servei d’ambulància Des del Govern asseguren que el nou concurs adjudica una ambulància les 24 hores a Alcanar per deu anys

Cinta Bonet ALCANAR Els veïns d’Alcanar no descarten mobilitzacions “contundents” perquè es mantingui el servei d’ambulància les 24 hores del dia. La plataforma en defensa del servei d’ambulància 24 hores d’Alcanar va realitzar una assemblea el passat 12 de desembre, en la qual es va informar del resultat de la reunió que tot just al matí van mantenir amb el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, i el director dels serveis territorials de Salut a les Terres de l'Ebre, Albert Gómez, que els van donar el seu compromís verbal que, malgrat el nou concurs contempla una retallada de 12 hores, en la fase de millores es tornarà a 24. En concret, segons un dels membres de la plataforma, Jordi Bort, tant Pallarès com Gómez els van assegurar que en el tercer sobre del concurs -el de la fase de millores- "s'adjudica una ambulància 24 hores a Alcanar pels propers deu anys, i

una ambulància a 12 hores a les Cases d'Alcanar durant el pe ríode estival". Els veïns, però, no descarten mobilitzacions "contundents" si aquesta promesa no es materialitza.

Alcanar passaria de 24 hores de servei d’ambulància a 12 Sant Jaume d’Enveja es quedaria sense servei Al mes de novembre, la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya va aprovar una resolució d'ERC que instava la Generalitat a restituir el servei d'ambulància a Alcanar durant els 24 hores del dia. La resolució va rebre els vots a favor de tots els partits i només els vots en contra de CiU. Salvadó també va reclamar que es tingués en compte la situació similar que viu Sant Jaume d'Enveja. I és que segons el nou

Els veïns de Sant Jaume d’Enveja tampoc descarten accions per evitar que el poble es quedi sense ambulància

concurs del servei d’ambulància a Catalunya, Sant Jaume d’Enveja es quedaria sense el servei nocturn d’ambulància, actiu de les 20 hores a les 8 hores, és a dir, 12 hores.

L’alcalde de Sant Jaume d’Enveja, Joan Castor Gonell, va recordar que les primeres retallades del govern de la Generalitat l’any 2011 ja van afectar directament el municipi, amb el tancament del Centre d’Atenció Primària (CAT) a les nits i els caps de setmana. Per compensar aquest tancament, Salut va consolidar el servei nocturn d’ambulància a Sant Jaume d’Enveja, però ara es vol eliminar. Un fet que ha indignat els veïns del municipi.

L’equip de govern de Sant Jaume ja ha fet diverses gestions amb Salut per mostrar el seu absolut desacord amb la mesura.

Mira el vídeo en aquest enllaç

Un dels portaveus de la plataforma en defensa del servei d’ambulància d’Alcanar, Jordi Bort. // FOTO: M.V.

El Govern referma el compromís amb Cemex Alcanar La Generalitat ha refermat el compromís amb Cemex Alcanar per consolidar la producció de la cimentera i l’activitat del port industrial.

De fet, el 97% dels productes de Cemex operats després del dragatge al port d’Alcanar es destinen a l’exportació, un any en què ja s’han assolit 1.150.000 tones de mercaderia. C.B.

cop d’ull

Gener 2015 // 25

MONTSIÀ OBRES

Les obres del barranc de la Galera començaran al gener Cinta Bonet GALERA

El barranc de la Galera. // FOTO: ACN.

AGRICULTURA

L’oli mil·lenari del Sénia rep el premi Europa Nostra

[ ] Una de les plaques col·locades als museus naturals d’oliveres mil·lenàries. // FOTO: TAULA DEL SÉNIA.

Cinta Bonet ULLDECONA L’Ajuntament d’Ulldecona va ser l’escenari escollit per celebrar l’acte d’entrega del Premi Europa Nostra 2014 que s’ha atorgat al paisatge històric de les oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia. Es tracta d’un guardó de patrimoni cultural que atorga la Unió Europea. El jurat va quedar impressionat per les fotografies d’aquests arbres i satisfets de reconèixer els esforços realitzats per un ample col·lectiu de gent de la zona per a posar en valor aquestes oliveres i el seu oli. De fet, el vicepresident d’Europa

Nostra, Álvaro Fernández-Villaverde, va explicar que un dels aspectes que va valorar molt positivament el jurat va ser el treball realitzat per tres comunitats autònomes diferents. Les plaques del premi van ser col·locades als museus naturals d’oliveres mil·lenàries de la Jana i d’Ulldecona.

En aquesta línia, i en el transcurs de la celebració del 4t Congrés de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, també es va posar en valor la gastronomia del nou oli d’oliva Via Augusta. El responsable de cuina de la Fundació Alícia, Jaume Biarnés, va remarcar que oli mil·lenari de la Taula del Sénia és “únic al món, autèntic i singular”.

Les obres del barranc de la Galera començaran al gener. Ara fa un any i mig, tres de les cases més pròximes al barranc de la Galera es van esfondrar degut a l'erosió provocada per l'aigua.

La llevantada de finals de novembre no va provocar cap problema, però el mal estat dels habitatges fa que l'alcalde del municipi, Ramon Muñoz, no es cansi de reclamar que cal actuar per evitar més ensorraments.

De fet, ja s'ha aconseguit el finançament per realitzar la primera fase del projecte de reforç, que hauria de començar a mitjans de gener perquè no es perdi la subvenció. El problema es remunta als forts aiguats que van tenir lloc a la tardor de l'any 2000, que van provocar una gran barrancada. Des d’aleshores, els fonaments d'una vintena de cases es van erosionant cada cop que plou, amb el perill que això comporta. La primera fase del projecte consisteix en la construcció d’un talús de contenció. Es tracta de gairebé

400.000 euros, un 50% dels quals els aportarà el govern espanyol, un 40% la Generalitat i un 10% l'Ajuntament. Les obres haurien de començar el mes vinent però tècnics de la Diputació de Tarragona, que han redactat el projecte, i els de l'Agència Catalana de l'Aigua tenen algunes diferències. Segons ha explicat l’alcalde de la Galera, estan discutint si el talús que s’ha de construir ha de fer una inclinació de 30 graus, l'ha de fer de 20 o l'ha de fer de 15, perquè no es mengi el curs del barranc.

cop d’ull

26 // Gener 2015

T TERRA ALTA

MÉS PLACES DE RESIDÈNCIA L’AJUNTAMENT de Batea reclamarà a la Generalitat la concertació de 30 noves places per a la residència de la gent gran. Amb una inversió de sis milions d’euros i després de molts mesos d’espera, la residència de Batea va obrir portes al desembre del 2012, quan una dura i llarga negociació amb el Departament de Benestar i Família va permetre

concertar 30 de les 60 places públiques previstes. L’alcalde, Joaquim Paladella, assegura que les 30 primeres places ja fa temps que estan cobertes De fet, segons l’alcalde, hi ha una llista d’espera que permetria cobrir les 30 places que falten, fins al punt que alguns veïns han hagut de marxar fora del poble perquè a Batea no tenien plaça de residència. G.M.

i MATARRANYA GASTRONOMIA

Acusacions creuades a Batea L’alcalde demana la dimissió dels regidors de Cent per Cent per Batea “pel seu joc brut” per desgastar el govern

Cinta Bonet BATEA L’alcalde de Batea, Joaquim Paladella, va comparèixer davant els mitjans de comunicació per negar amb rotunditat que ell o el seus regidors hagin comès cap delicte econòmic. Paladella va fer aquestes declaracions arran d’una notícia publicada en un mitjà del territori on s’afirmava que el jutge de Gandesa, encarregat de la querella interposada per la Fundació Privada Terra Alta Segle XXI pel cas del servei de rehabilitació, havia demanat documentació des del 2005 per esbrinar un presumpte delicte econòmic en la construcció del centre de rehabilitació municipal. En la notícia també s’afirma que la investigació afectaria l’actual equip de govern de l’Ajuntament de Batea i l’anterior, exalts càrrecs del govern del tripartit, de Sagessa i del Catsalut d’aquella època. Paladella va remarcar que les informacions són falses tot detallant que en la seva resolució el jutge no parla en cap moment de delicte econòmic i només demana infor-

mació sobre un decret relacionat amb l’ús del pati de l’escola, la construcció de l’institut i també de la construcció del Centre de Serveis. L’alcalde de Batea va remarcar que difícilment han pogut cometre cap delicte quan l’Ajuntament no ha finançat res d’aquests equipaments. Paladella va explicar sense embuts el lligam “absolut” existent entre Cent per Cent i la Fundació Privada Terra Alta Segle XXI, tot afirmant que s’està al davant d’una campanya orquestrada per desgastar l’equip de govern, i a ell mateix com a alcalde, perquè no es torni a presentar a les eleccions municipals. De fet, Paladella va explicar que el grup a l’oposició va demanar la còpia de tots els expedients de l’Ajuntament per intentar trobar alguna irregularitat. Així les coses, Paladella va demanar la dimissió dels regidors de Cent per Cent Batea per tot acusant-los d’estar utilitzant el joc brut.

Mira el vídeo en aquest enllaç

En resposta, els regidors a l’oposició també han exigit la dimissió de Joaquim Paladella per “mentider”

Paladella i el seu equip de govern en roda de premsa. // FOTO: SÍLVIA ALARCÓN.

L’oposició respon amb una carta oberta a l’alcalde Els regidors de Cent per Cent per Batea van publicar una carta oberta a l’alcalde de Batea, Joaquim Paladella, remarcant que els regidors a l’oposició tenen el dret democràtic de sol·licitar còpia dels expedients de l’Ajuntament. També assenyalaven que abans de presentar-se a les eleccions ja tenien

familiars relacionats amb la Fundació Privada Terra Alta segle XXI. En aquest sentit, qüestionen si són ells els que han orquestrat una operació de descrèdit o és l’alcalde el que està atacant els seus familiars per “desprestigiar i desarticular” a l’oposició arran del cas pel servei de rehabilitació.

També deixen clar que ells no estan al darrere de la notícia que assenyalava que Paladella i el seu equip de govern havien comès un delicte econòmic i que si l’alcalde n’està tan segur que els presenti una prova. En cas contrari, exigeixen la dimissió de l’equip de govern i Paladella “per mentiders”.

ECONOMIA

La Terra Alta dóna feina a 13 aturats El Consell Comarcal de la Terra Alta ha endegat el programa Treball i Formació, junt amb Servei d’Ocupació de Catalunya. Aquest ha permès contractar 13 persones en situació d’atur, que ja havien exhaurit la prestació, durant sis mesos. Aquestes realitzen treballs de manteniment, neteja i d’interès social en diferents pobles de la comarca. C.B.

cop d’ull

R RIBERA D’EBRE

Gener 2015 // 27

S’ENTREGUEN ELS PREMIS SIRGA D’OR 2014 EL GRUP DE NATURA FREIXE, en la categoria d’entitats, i la llevadora Pepita Grangé, de Benissanet, han estat els guanyadors de l’edició 2014 dels premis Sirga d’Or, organitzats pel Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.

Es tracta d’uns premis que s’atorguen, de forma bianual, a persones i entitats amb l’objectiu de reconèixer la seva

tasca envers la comarca.

El Grup de Natura Freixe és una entitat sense ànim de lucre que aquest 2014 ha celebrat el seu 25è aniversari. Des de la seva fundació, l’entitat va centrar les seves activitats en la conservació de zones humides, i en especial de la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix, on el Grup de Natura Freixe és l’encarregat de la gestió d’aquest espai

natural mitjançant acords amb diferents administracions.

D’altra banda, Pepita Grangé va ser llevadora a Móra d’Ebre des del 1950 fins al 1998. Grangé no només atenia els parts de la Clínica Borràs, sinó que ajudava també les mares que volien tenir la criatura a casa seva. Tothom va coincidir que va ser una dona molt avançada per la seua època. C.B.

i PRIORAT ECONOMIA

MEDI AMBIENT

La Ribera d’Ebre es rebel·la contra la retallada de l’aportació nuclear

Incidències durant la recàrrega d’Ascó II

En dos anys, la comarca ha passat de rebre 385.000 euros a ingressar 150.000 euros

L’ajust en la subvenció posa en risc la prestació de serveis socials comarcals

C.B. / G.M. MÓRA D’EBRE

El ple del Consell Comarcal de la RIbera d’Ebre. / Foto: RIBERAONLINE.

Jardí crida a la reflexió d’ANAV Jordi Jardí també va aprofitar la celebració de l’acte de lliurament de la Sirga d’Or 2014 per fer una crida a la reflexió i tornar a reclamar a l’ANAV que incrementi la seua aportació a la comarca. Així, després de remarcar que l’ajustament d’ANAV fa trontollar

de manera significativa que la Ribera d’Ebre continuï sent un referent en serveis socials, Jardí va qüestionar que s’allargui la vida de les centrals nuclears i que, després, aquestes no reverteixin part dels seus ingressos en el territori on s’ubiquen.

El ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre va aprovar a finals de novembre, malgrat una nova retallada en les aportacions, les bases reguladores de la concessió anual de l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV) per finançar les polítiques socials de l’ens comarcal. De la mateixa manera, també per compensar els municipis de la comarca que no poden ser beneficiaris de les subvencions estatals destinades a les dotacions i infraestructures derivades de l’aplicació dels plans d’emergència nuclear. I és que ANAV ha retallat un 20% la subvenció del 2014, una reducció que se suma a la del 2013, que va arribar fins al 50%. Així, en dos anys, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha passat de rebre 385.000 euros a 150.000 euros.

El president de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, va assegurar que l’ajustament d’ANAV farà trontollar de manera significativa que la Ribera d’Ebre continuï sent re-

ferent en serveis socials. Així les coses, Jardí va avançar que es crearà una comissió de negociació amb ANAV, per intentar que reconsideri la retallada en la seua aportació econòmica.

De fet, Jardí va anar encara més enllà i, en la seua queixa, va afegir-hi que no entenia com una empresa com ANAV, amb els milions que generen les centrals nuclears, retallin “uns pocs mils d’euros” tan necessaris per a la comarca de la Ribera d’Ebre.

Finalment, el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre va detallar que els quatre municipis que rebien ajuts per al reequilibri territorial pel fet de no poder ser beneficiaris de les subvencions estatals, és a dir, Benissanet, Ginestar, Miravet i Rasquera han passat, en dos anys, de rebre ajuts per valor de 25.000 euros a 10.000 euros.

Mira el video en aquest enllaç

La recta final de la vint-idosena recàrrega de la central nuclear d’Ascó II ha registrat almenys dos incidències significatives. La primera va ser el 28 de novembre, quan el titular de la central va comunicar al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que durant la recàrrega de la planta s’havia produït un “petit vessament d’aigua fora de la cubeta del tanc d’emmagatzematge d’aigua de recàrrega, a través d’una línia que s’havia connectat a la sortida de l’esmentat tanc”. Durant l’incident, la central d’Ascó es trobava aturada, precisament, amb motiu de la recàrrega. Segons les primeres informacions, l’aigua vessada va ser recollida per

Més de 1.000 persones han treballat durant la renovació una canaleta que condueix a una arqueta de pluvials, dins de l’emplaçament. Per això, va ser necessària la seua descontaminació, així com la del col·lector. Tot seguir, es va procedir a l’aspiració de l’aigua continguda en les arquetes de pluvials situades en el mateix col·lector. El succés va ser classificat de nivell 0, sense conseqüències per a les persones o el medi ambient.

L’altre incident es va produir durant la reconnexió del reactor d’Ascó II a la xarxa, el 16 de desembre. Així, la central es va desconnectar automàticament quan s’incrementava la potència del reactor després de la renovació de 64 dels 157 elements combustibles i les 11.000 ordres de treball. Més de mil persones han treballat a Ascó II durant la recàrrega.

G.M.

cop d’ull

28 // Gener 2015

B BAIX MAESTRAT i ELS PORTS

EL CARTELL DE LA CARXOFA LA XXII Festa de la Carxofa ja té cartell anunciador, obra del fotògraf David Palau i la dissenyadora Bea Esbrí, i que com no podia ser d’una altra manera, té la carxofa com a protagonista. El regidor d’Agricultura, Eduardo Arín, també ha avançat que més enllà d’atorgar la Carxofa d’Or al restaurador Manuel Rico, el sector agrari reconeixerà el tre-

ball de l'Associació de la Dona al llarg dels 21 anys d'història de la Festa. D’altra banda, Arín va anunciar que s’erigirà un monument a la carxofa en una de les rotondes més cèntriques de Benicarló, just davant del col·legi La Salle. La XXII Festa de la Carxofa començarà el proper 9 gener amb l'encesa de la garlanda.

C.B.

SOCIAL

LOCAL

Morella reclama el mig milió d’euros de la residència Sant Joan Baptista

Benicarló facilitarà l’obertura de nous negocis

La Generalitat Valenciana ha pressupostat 800.000 euros en lloc de 1,3 milions d’euros

A partir del mes de gener, qualsevol nova activitat que es vulga establir a Benicarló veurà reduïda la despesa corresponent a la documentació administrativa necessària. Així, la llicència ambiental per a la instal·lació d'una activitat s'ha reduït de 600 a 300 euros; la llicència ambiental per a la instal·lació d'una activitat amb Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) s'ha reduït de 800 a 400 euros; i la comunicació d'inici d'una activitat sotmesa a llicència ambiental ha passat de 300 a 200 euros. En el cas de la declaració responsable ambiental la taxa de 300 euros ha passat a 0 euros, igual

Cinta Bonet MORELLA L'alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, i la regidora de Benestar Social, Malú Blasco, han mantingut una reunió amb la direcció de la residència Sant Joan Baptista de la localitat, després adonar-se que amb els pressupostos de la Generalitat Valenciana de 2015 es generaria un dèficit per al centre residencial de mig milió d'euros. Això es deu a que s'ha pressupostat la mateixa quantitat que el 2014 i no s'ha tingut en compte l'aportació dels usuaris, que a partir l'1 de gener cobrarà directament l'administració autonòmica. D'aquesta manera, la consignació és de 800.000 euros, en compte d’1,3 milions d'euros.

Per a l'alcalde de Morella "aquesta desviació pressupostària és injustificable i inassumible i demostra que la implantació del nou sistema de gestió en serveis socials s'ha fet sense transparència i amb greus errors”. A més, ha recordat que "la Generalitat té greus proble-

L’alcalde de Morella afirma que aquest fet mostra la mala gestió del govern valencià

mes econòmics, especialment a la Conselleria de Benestar Social, i que amb aquesta mesura es pretén que els ajuntaments i empreses gestores d'aquests serveis la financie sense plantejar-se que els retards en els pagaments poden fer perillar els diferents centres. Així les coses, Ripollés ha exigit que se solucione immediatament el problema.

Pla de Transport Públic D’altra banda, el ple de Morella va aprovar, per unanimitat, una moció per reclamar a la Generalitat Valenciana la creació d'un pla de transport que millori la presència i coordinació d'autobusos en el terme municipal i a la comarca dels Ports. Així, s'exigeix una reunió amb la Direcció General de Transport per traslladar la importància de tenir servei d'autobusos 365 dies a l'any i de millorar la coordinació amb l'estació de tren de Vinaròs. També es demana que s’instal·li una marquesina a Ortells i que hi hagi una línia d'ajuts per a l'ús del transport públic dels joves universitaris.

La majoria de les taxes s’han eliminat o reduït a la meitat El consistori vol incentivar l’activitat comercial

L’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés // FOTO: MORELLA.NET.

que en el cas de la comunicació d'activitat innòcua, que també ha passat a 300 euros a 0 euros; la declaració responsable per a obertura d'activitat recreativa s'ha reduït de 600 a 350 euros. I a més, s'ha anul·lat el certificat de compatibilitat urbanística, que era de 53 euros.

El regidor d'Economia i Hisenda, José María Serrano, ha destacat que l'Ajuntament pretén facilitar al màxim l'establiment de noves activitats industrials i de serveis a la ciutat i incentivar les activitats comercials, en les quals s'han eliminat pràcticament el 100% de les taxes.

C.B.

cop d’ull

Gener 2015 // 29

PUBLICITAT

Més espai per a la música L'Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tortosa amplia les seves instal·lacions, per poder atendre la creixent demanda del territori.

L'Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tortosa ha inaugurat recentment les noves instal·lacions al nucli antic de la ciutat, després de les obres de restauració i adequació del Palau Despuig, edifici annex al Palau Oriol, fins ara seu del centre. Amb aquesta inversió, de gairebé 1 milió d'euros, la Diputació de Tarragona dóna resposta a les necessitats d'espai, derivades de la creixent demanda d'estudiants de música, i d'aquesta manera, referma la seva aposta per la qualitat dels nou centres educatius que gestiona arreu del territori.

El president de la Diputació, Josep Poblet, va ser l'encarregat d'inaugurar les noves instal·lacions, en un acte al qual també van participar l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel; el vicepresident de representació territorial de la Diputació a les Terres de l'Ebre, Pere Panisello; els diputats Joan Josep Malràs, Àlvaro Gisbert, Maria José Beltrán i Francesc Josep Miró, i el director del centre, Joan Carles Fabra, entre altres autoritats. La celebració, que es va emmarcar en el 40è aniversari del centre i com un dels actes organitzats per Santa Cecília, es va completar amb una jornada de portes obertes, que va apropar les noves instal·lacions a la ciutadania.

Les obres han annexat el Palau Oriol amb el Palau Despuig, fet que ha permès ampliar l'espai disponible”

“

El president de la Diputació va fer servir una cita de Felip Pedrell, "la música no pot ser altra cosa que l'ànima de les persones i de la societat", per destacar la inversió de la Diputació en l'educació musical, ja que "és un instrument de capacitació de les persones per a fer-les millor". Poblet va ressaltar que la unió del Palau Oriol i el Palau Despuig, amb les obres de reforma i d’adaptació als nous usos, ha permès que l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tortosa hagi pogut ampliar les seves aules oferint, així, un millor servei als més de 350 alumnes que hi estan matriculats.

D'altra banda. el director del centre, Joan Carles Fabra, va donar les gràcies a la comunitat educativa la paciència que ha tingut al llarg del temps que han durat les obres. Actualment "aquestes instal·lacions són un goig per a professors i alumnes".

[ ] El president de la Diputació, Josep Poblet, durant la seva intervenció en l'acte inaugural // FOTO: DIPTA.CAT

Dos palaus, seu del centre Les obres, iniciades l’any 2011 sota la direcció dels Serveis Tècnics de la Diputació, han unit internament els dos Palaus, tot conservant els accessos independents des del carrer de la Rosa; a més, s’ha incorporat una escala nova la Palau Despuig que comunica verticalment els dos nivells. En una segona fase, s'han executat les obres de cobriment del Palau Despuig, que van finalitzar a principis del 2014. Gràcies a un pla de treball molt acurat, no s'han hagut de paralitzar els ensenyaments musicals al centre mentre han durat les obres.

El conjunt dels dos edificis ocupa una superfície construïda total de 1.832.40m², amb una superfície útil total de 1.369.09m², del quals 625.20 m² més l’altell, estan afectats per la reforma contemplada en el

projecte. Distribuïts en 22 aules (13 d’existents, 1 de reformada i 8 de noves), on 32 professors imparteixen formació musical a un total de 356 alumnes.

El Palau Despuig, propietat de la Diputació, va ser cedit a la Generalitat durant uns anys, però es va recuperar per poder dur a terme l’ampliació de l’Escola i conservatori de la Diputació a la ciutat de Tortosa, per tal de cobrir les necessitats creixents dels estudiants de música. El Palau Despuig, igual que l’annex Palau Oriol, és un edifici representatiu de l’estil gòtic civil català dels segles XIII-XVI, on destaca un gran pati interior amb escalinata de pedra, una galeria gòtica d’arcs ogivals sobre columnes quatrilobulades i capitells senzills de decoració vegetal, i bigues policromades en alguns dels seus sostres de la planta baixa.

Josep Poblet

“

Vull destacar la inversió de la Diputació en educació musical, com a

instrument de capacitació de les persones per a fer-les millor" [ ] Bel, Poblet i Fabra van visitar les noves instal·lacions del rehabilitat Palau Despuig // FOTO: DIPTA.CAT

cop d’ull

30 // Gener 2015

C C U LT U R A

CARTELLERA DE LUXE PELS 20 ANYS EL TEATRE AUDITORI Felip Pedrell commemorarà aquest 2015 el seu vintè aniversari portant a Tortosa els grans noms de l'escena catalana. La nova temporada del Teatre Auditori preveu un programa a l'alçada de l’efemèride. Així, la nova programació de gener a maig del 2015 portarà a la ciutat noms de trajectòria reconeguda com ara Abel Folk, Rosa Novell, Jordi Boixaderas, Jordi

Bosch, Emma Vilarasau o Mercè Sampietro, a més de Pepa Plana o de Dagoll Dagom amb el remake de ‘Flor de Nit’.

La nova temporada fa també una nova aposta pels espectacles familiars, amb cinc muntatges adreçats als més menuts. En l'apartat de música, l’auditori acollirà també dos concerts: la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i l’Orquestra de Cambra de Colònia. G.M.

ARXIUS

Moreira, a la URV

1

LLIRI ENTRE CARDS Núria de Santiago PERIODISTA

La família del folklorista cedeix el fons de l’autor al Campus de les Terres de l’Ebre Cinta Bonet TORTOSA La família del músic, folklorista i escriptor tortosí Joan Moreira ha cedit en comodat a la URV el fons privat del fundador de l’Orfeó Tortosí i de l’Orfeó Montsià d’Ulldecona. Amb aquesta cessió, el Campus de les Terres de l’Ebre es compromet a custodiar, conservar i investigar aquest fons documental que, segons un dels besnéts del folklorista, Xavier Aixendri, recull des de partitures fins a obres de teatre, passant per cartes –algunes del compositor i musicòleg Felip Pedrell-, reculls de premsa, o dibuixos realitzats per artistes contemporanis a Moreira, com ara Antonio Cerveto.

La cessió ha estat possible gràcies

a una proposta dels professors del campus ebrenc de la URV, Joan Vidal, Mònica Sales i Núria Gil. De fet, el projecte naix després de la tasca de recerca i catalogació del llegat, realitzada per Albert Aragonés i Joan Vidal des del 2009 fins a l’actualitat. Una feina que es va materialitzar en diverses activitats de divulgació, entre les quals cal destacar el projecte de recerca sobre ‘Els Pastorets a les Terres de l'Ebre’ i la reestrena de l’obra musical ‘Panderos i fabriols’. El director del campus ebrenc, Azael Fabregat, ha agraït a la família Moreira que hagi pensat en la universitat per donat visibilitat a l’obra del folklorista tortosí.

L’obra més important de Moreira està recollida en gran part en l'únic llibre que va publicar en vida:

Els documents inclouen partitures, obres de teatre, dibuixos i cartes del músic Felip Pedrell

QUI ET REGALA UN LLIBRE et regala un univers, una experiència, una nova realitat. Qui et posa a les mans un llibre t’està elogiant i al mateix temps et desafia.

[ ] La imatge més coneguda del folklorista Joan Moreira. // FOTO: CEDIDA.

Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa, del 1934.

Mira el vídeo en aquest enllaç

PINZELLADES DE TORTOSA

Dels llibreters de Tortosa DAVID JIMÉNEZ. Tècnic de Turisme.

ENCETEM el 2015 parlant d'una de les tradicions més arrelades dels territoris de parla catalana i valenciana, la llibreria. A l’Edat Mitjana ja se citen edicions en els cartularis, els testaments i d’altres documents. Al segle XIII, a València, cal fer menció el negoci del llibreter d’Abū ‘Abd Allāh ibn Ġatos, que es dedicava a produïr còpies de l’Alcorà, mentre que a Barcelona en el mateix període era coneguda la llibreria d’en Pere Posa. A mesura que el nombre de llibreters augmenta, es creen els gremis de llibreters, tals com el de Barcelona, reconegut pel Consell de Cent l’any 1446.

A TORTOSA, potser que la història d’aquest ofici s’ha perdut en el temps, o probablement hagi seguit una línia semblant a la de la resta de ciutats de Catalunya. El cas és que el testimoni més antic d’una llibreria a Tortosa es remunta al 1760, quan es menciona la llibreria Oliveres i que evolucionaria fins a la llibreria Viladrich, que va tancar portes el 31 de desembre de 2005 , i de la qual va ser hereva l’actual La 2 de Viladrich.

LA HISTÒRIA de la llibreria Viladrich és, si mes no, interesant: és una de les llibreries més antigues d’Europa, amb més de dos segles i mig d’his-

Regaleu-vos llibres

tòria, i que representa l’ànima de l’ofici amb què va néixer juntament amb d’altres llibreries encara més antigues que sobreviuen a Catalunya: la de llibreter i no la de venedor de llibres. D’això en podem donar exemples ben clars a la nostra ciutat: la llibreria Voltes, la llibreria Querol, la llibreria Blanch, la llibreria Antoni Matheu o Fontcuberta, la llibreria El Parc, la llibreria Berenguer, i així moltds més. De fet, no és estrany que alguna d’aquestes llibreries alhora fessin d’editors i distribuïdors: alguns dels propietaris d’aquests establiments estaven vinculats a publicacions com

La Voz del Bajo Ebro, La Verdad o El Estandarte Católico.

ARA, DES DE FA TEMPS, les grans superfícies han volgut suplir el paper d’aquests establiments familiars, que generació rera generació han estat dipositàries del coneixement de ciutats i pobles, i que la crisi i la competència brutal s’han encarregat de liquidar.

Personalment, m’agradava submergir-me dins les seccions locals d’alguna d’aquestes llibreries, perque sabia que amb el savi consell del llibreter de vocació trobaria aquell llibre únic i irrepetible que no és enlloc més, només allí.

OBLIDEU-VOS dels tòpics que volen esquivar el llibre com a regal, amb l’argument que és un objecte molt personal. D’entrada, podem assegurar que el mínim que es requereix d’un regal és precisament que sigui personal, que digui alguna cosa de la persona que ens fa el regal i de nosaltres mateixos.

EL LLIBRE ES POT REGALAR a totes les edats, n’hi ha per a tots els gustos, per a totes les aficions i per a tots els caràcters; el llibre espera pacient el moment en què decidim obrir-lo, no caduca, no passa de moda, no cal estrenar-lo al moment, i tot i així ho podem fer.

“

Oblideu-vos dels tòpics que volen esquivar el llibre com a regal” ENCARA MÉS, el llibre usat és igual de nou que l’acabat de comprar, costa poc i dóna molt, es pot conservar anys o ens en podem desprendre fàcilment.

AIXÍ DONCS, regaleu-vos llibres, d’autors coneguts o anònims, de temes propers o exòtics, usats o nous, clàssics o novetats. Regaleu-vos els llibres que són més que un objecte, regaleu-vos objectes que són nous horitzons.

cop d’ull

Gener 2015 // 31

A AGENDA

US RECOMANEM XIII FIO A MÓRA LA NOVA Fira Intercomarcal de l’Oli de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat 24 i 25 de gener de 2015 Tretzena edició d’una fira ja consolidada, que se celebra amb la voluntad de difondre i promocionar els diferents i excel·lents olis que es produeixen a les nostres terres. D’una banda, els olis de la prestigiosa DOP Siurana, d’altra els excel.lents olis de la DOP Terra Alta, i entres les dues els no

Música

menys importants olis de la Ribera d’Ebre.

A banda, també se celebren diversos actes lúdics, com ara el concurs d’all-i-oli, i el tradicional repartiment de clotxes.

Un bon aparador de tots els nostres olis, on el consumidor pot triar aquell que més li agradi.

Xerrades Tortosa

Exposicions Amposta Luca Rullo i Miguel Ayesa: La mort del Delta

Teatre infantil 'El molinet màgic'

a càrrec del Dr. Jordi Amblàs Novellas, responsable de la Unitat Geriàtrica d’Aguts de l’Hospital de Santa Creu de Vic. Dijous 15 de gener, a les 18h.

Lloc: Campus Terres de l'Ebre.

Fins el 10 de gener.

Lloc: Lo Pati - Centre d'Art Terres de l'Ebre.

Diumenge 11 de gener, a les 12h.

Lloc: Teatre Auditori Felip Pedrell.

Tortosa

Tortosa Exposició 'Modelats en paper', de Manolo Ripollés Fins el 10 de gener.

Lloc: Taller Cinta Dalmau.

La Ràpita Tortosa

En el marc del cicle de concerts 'L'hivern musical' de l'Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa, concert 'La guitarra' a càrrec de Ferran Talarn.

Dijous 29 de gener, 20h.

Lloc: Conservatori de Música.

Entrada gratuïta.

Tortosa

Xerrada ‘Presa de decisions complexes en pacients fràgils’,

Literatura

Concert 'La guitarra'

Teatre

Club de lectura 'La ciutat invisible', d’Emili Rosales amb presència de l'autor.

Divendres 30 de gener, a les 18:30h Lloc: Biblioteca Marcel·lí Domingo Organitza: Biblioteca Marcel·lí Domingo i Antena Cultural Tortosa.

Espectacles

Exposició 'Aqüifoto: l'aqüicultura espanyola en imatges'

Vinaròs Festival de Gentsana ‘Bailando con + / - pausia’, a benefici de Cocemfe 9, 10 i 11 de gener.

Lloc: Auditori municipal.

Donatiu 5 €

Dansa

Fins l’11 de gener.

Lloc: Museu de la Mar de l’Ebre.

Móra d’Ebre Exposicions commemoratives 'Escultor Julio Antonio’

Vinaròs Festival de Locura 17 i 18 de gener.

Lloc: Auditori municipal.

Fins l’11 de gener.

Lloc: Sala temporal Julio Antonio i Sala d'exposicions Julio Antonio.

Amposta Tortosa Teatre 'Penèlope' Entremaliat remake de la Guerra de Troia, amb les seves naus, les seves ciutadelles, tots els seus heroics guerrers i, no cal dir-ho, el molt famós cavall que va donar la victòria a les tropes d’Ulisses.

Divendres 30 de gener.

Hora: 20h.

Lloc: Auditori Felip Pedrell.

Entrada: 10€

Exposició 'Força i pes. Els camàlics de l'arròs d'Amposta' Fins el 25 de gener de 2015.

Lloc: Museu de les Terres de l’Ebre.

La Galera Peces de terrissa dels alumnes del Curs de Terrissa Montsià Actiu 2014 Fins el 25 de gener.

Lloc: Sala 2 de Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera.

Benicarló Exposició ‘El Circo’ (Lázaro Ventura, Cinta Barberá i Lara Domenech) Fins el 25 de gener.

Lloc: Mucbe - Centre Cultural de Sant Francesc.

Teatre Ulldecona

Teatre 'DOT' Un sorprenent espectacle amb dansa, teatre, música i noves tecnologies, en el qual tot és possible. Aquest espectacle ha estat premiat com a millor espectacle a la Fira Feten 2014 i programat a la Mostra d'Igualada, Mercat de les Flors, Festival GREC Barcelona.

Dissabte, 10 de gener.

Lloc: Teatre Orfeó Montsià.

Entrada: 8€ / Socis i nens: 5€

Tortosa ‘Or i color al segle XVII’, sobre la restauració del retaule de les santes Càndia i Còrdula de la Catedral de Tortosa.

Fins el 30 de gener.

Lloc: Escola d’Art i Disseny.

Tortosa Exposició 'Reserves de la biosfera' Fins el 6 de març.

Lloc: Vestíbul del Campus Terres de l’Ebre.

Espectacles Tortosa Teatre infantil 'Torna Robin Hood' Diumenge 15 de febrer, a les 12h.

Lloc: Teatre Auditori Felip Pedrell.

Tortosa Teatre 'L'última trobada' Divendres 20 de febrer, a les 22h Lloc: Teatre Auditori Felip Pedrell.

cop d’ull

32 // Gener 2015

P

ESCOLA RAMÓN Y CAJAL: L’hort ecològic ULLDECONA compta amb el centre escolar Ramón y Cajal, format per 610 alumnes. El primer edifici de l’escola es va inaugurar sobre la dècada als anys 30. Actualment, l’escola Ramón y Cajal ja compta amb quatre edificis, annexos a la primera escola, situats a l’emblemàtica avinguda de les Escoles del municipi. Els protagonistes del Petits Artistes són els alumnes més grans de l’escola,

del curs de 6è de primària, que ens presenten l’hort ecològic situat al pati de l’escola, on aprenen diferents tasques relacionades amb el camp.

Mira el vídeo en aquest enllaç

PETITS ARTISTES

Roger Gascó “El que més m’agrada és plantar.

Primer, preparem la terra i després fem un clot, posem la llavor, ho tornem a tapar i reguem.”

Laura Hernández “Amb l’hort fem un projecte on explicarem totes les activitats que hem realitzat.

Així es veurà tota la feina que hem fet els alumnes.”

Marc Gil Felicia Mihu

Sandro González

“L’hort ecològic el cuidem durant tot el curs. Ara estem plantant i regant. D’aquí uns mesos tindrem els fruits que sortiran. ”

“M’agrada molt l’hort ecològic, i el que prefereixo és plantar. Tinc ganes de veure les taronges que ara hem plantat les llavors. ”

Gala Bel

Jalal Mannou

“A l’hort ecològic de l’escola hi ha moltes plantes.

Amb l’hort he après a regar, a cultivar i moltes coses més. M’agrada molt.”

“A l’hort tenim aloe vera, que serveix per curar ferides. El mestre Tomàs és l’encarregat d’ensenyar-nos com cuidar l’hort. ”

Desiree Carratalà

Sukaina El Haddouchi

“Hi ha un arbre al mig de l’hort ecològic. És una morera. La meva tasca preferida a l’hort és regar les plantes i arbres.”

“Al final del trimestre farem un sorteig per repartir els fruits que sortiran de l’hort.

Jo m’ho passo molt bé a l’hort ecològic. ”

Max Fernández

2

PINZELLADES

Monica Cilan David Valencia

Aleix Castell

“A l’hort ecològic jo cultivo plantes, recullo les fulles i arrenco les males herbes. Entre tots el tenim molt ben cuidat i arreglat.”

“Al voltant de l’hort ecològic hi ha una tanca que protegeix les plantes. Jo m’ho passo molt bé cuidant l’hort de l’escola.”

Gemma Pomada

Ana Goldea

“Ens agrada molt quan creixen les plantes. Des que plantem les llavors fins que surten passen uns deu dies més o menys. La patatera és la planta que més m’agrada.”

“Amb els productes que plantem a l’hort fem un sorteig i el guanyador es pot emportar les fruites i verdures a casa seva.”

“L’arbre que més m’agrada de l’hort ecològic de la nostra escola és el plataner perquè té uns colors molt bonics. ”

“

“Jo he dibuixat la morera, que és l’arbre més gran. També, l’olivera i altres plantes. Gràcies a l’hort ecològic he aprés com es planta, i els utensilis necessaris per cultivar, com l’aixada. ”

“Els horts ecològics es cultiven d’una forma natural i no s’utilitzen productes químics. Per això, tenim una compostadora a l’hort.”

Ainhoa Sanz “Amb l’hort ecològic els productes són més bons i més saludables.

Per això, és important que hi hagi aquest tipus d’horts. ”

Roc Grau “El que més m’agrada de l’hort és la vinya.

A banda, tenim plantes i hortalisses que cultivem, i collim. Ara estem plantant.”

cop d’ull

Gener 2015 // 33

LES ‘SANT SILVESTRE’

E

LES CURSES I MARXES de Sant Silvestre es converteixen en un esdeveniment social i esportiu molt destacat durant les festes nadalenques. Es tracta d’una prova urbana de diverses distàncies que se celebra en diverses localitats ebrenques i arreu del món. Se sol disputar durant la tarda del dia 31 de desembre, però en els darrers anys tant el dia com

ESPORTS

l’hora ha anat variant. La intenció, però, és que sigui l’última de l’any. El seu origen rau a la ciutat de Sao Paulo l’any 1925, a partir d’una vella tradició francesa d’una cursa durant la nit de cap d’any on els concursants corrien amb torxes. A l’Ebre també tenim Sant Silvestre a l’Aldea i Roquetes, però compte que també Deltebre celebra la Cursa dels Innocents. J.B.

ENTREVISTA. Jordi Tomàs

“Tinc pendent el Mundial” L’esportista ampostí fa un balanç de la temporada positiu després de 17 anys al capdavant d’aquest esport Judit Brú AMPOSTA -Quin balanç fas d’aquesta temporada?

En general molt positiu. He estat el vencedor, un any més, dels campionats català, espanyol i també de la Copa del Rei. Pel que fa al campionat mundial, aquest 2014 s’ha convertit en el pitjor any perquè he trencat la moto en totes les proves i he tingut molts accidents a les curses, que no m’han permès obtenir una bona temporada.

-En què consisteix la motonàutica? És un esport molt semblant a les carreres de motociclisme o motocròs. Es tracta d’un circuit marcat i durant un temps establert has de realitzar el màxim nombre de voltes al circuit i el vencedor és qui arriba primer.

-Quines qualitats s’han de tenir per ser un bon pilot de motonàutica?

Bastantes. Físicament has d’estar molt preparat, perquè moltes vegades has de disputar mànegues amb mal estat de la mar, per tant la teva condició física ha de ser òptima.

També has de tenir molta agilitat ja que en el cas del jet has de tenir molt equilibri, i també agressivitat i valentia.

-Disset anys vinculat amb la motonàutica.

Quin és l’origen?

Abans competia en motocròs, però sense èxit. A partir d’aquí, un amic tenia una moto d’aigua, me l’ha va deixar provar en una ocasió i em vaig enamorar. La idea era adquirir una moto per gaudir d’aquest esport en temps de lleure, però finalment vaig decantar-me per la motonàutica, perquè notava que podria fer alguna cosa positiva.

DUATLÓ DE MUNTANYA

-On realitzes els entrenaments?

En diversos llocs. Amb la moto aquàtica entreno al riu Ebre al seu pas per Amposta, però també en zones amb més onades, com la platja de l’Eucaliptus.

-Algun repte pendent?

He assolit tots els objectius que m’havia plantejat. Tinc pendent potser el Mundial, però poder mantenir-me entre els cinc millors del món és molt important i és el major repte.

BREUS

Més de 700 guardonats a l’onzena edició dels Premis Esportius del Baix Ebre

AGENDA ESPORTIVA Dies 3 i 4 gener

Imatge dels participants a punt per a la sortida. // FOTO: EMILIO ZARAGOZA

Ramia i Ibáñez, guanyadors Judit Brú TORTOSA La tercera edició del duatló de muntanya de Tortosa, celebrat el 14 de desembre, va comptar amb uns 80 participants. El pavelló de Remolins va ser el punt neuràlgic d’una prova que constava de tres segments: cinc quilòmetres de cursa, 21 en

BTT i dos i mig més de cursa.

Pel que fa a podis, en homes es va imposar Daniel Ramia (1.27:32), seguit per Diego Aguilar (1.27:59) i Albert Torres (1.28:13). En dones, la campiona va ser Ester Ibáñez (2.04.09). El segon lloc el va ocupar Diana Garcia (2.05:44) i el tercer Noemí Moncayo (2.05:56). En relleus, l’equip campió va ser el Team Faldut-Calijo.

El teatre Felip Pedrell de Tortosa va acollir el passat 13 de desembre l’onzena edició dels Premis Esportius del Baix Ebre, un certamen que va homenatjar més de 700 esportistes. Entre els guardonats, destaquen el premi al Millor Esportista en Edat Escolar que va recaure en la gimnasta Carolina Monllau, campiona del Trofeu Diputació, o en Federat, que va ser per al jugador de bàsquet Jaume Sorolla, campió júnior català amb el FC Barcelona. Destaca també el grup Xou Petit del CP L’Aldea, que va recollir el premi a Millor Equip, després de proclamarse tercer d’Espanya, cinquè d’Europa i segon del món. J.B.

Amposta formalitza l’activitat del circuit i cedeix la gestió al Moto Club de la ciutat

Torneig d’handbol ‘3 Reis’ organitzat pel Centre d’Esports Tortosa.

Diumenge 4 gener Torneig de Reis. Partits de bàsquet del CB Cantaires i el CB Tarragona.

Diumenge 11 gener VI Cursa de les II Torres de Campredó. Primera prova del circuit 2015.

Dies 17 i 18 gener L’Ajuntament d’Amposta va formalitzar l’entrada en funcionament del circuit de motocròs de la ciutat, l’Oriola MX Parc. I és que la parcel·la de 60.000 metres quadrats del camp de cros, tenia la qualificació de zona verda, de manera que l’activitat esportiva s’hi duia a terme de forma provisional. Amb el canvi de qualificació a zona d’ús esportiu, l’Ajuntament ha realitzat una primera inversió de tancament de perímetre i també va fer pública la gestió de l’espai al Moto Club Amposta. J.B.

II Copa Júnior Ciutat de Tortosa i VII Copa Internacional Ebrenca de Judo

Diumenge 25 gener VI Cursa del Pastisset de Benifallet. Segona prova del circuit de muntanya.

cop d’ull

34 // Gener 2015

S SALUT

ESTUDI GENÈTIC SOBRE EL PARKINSON MEMBRES de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment de l’Hospital Clínic de Barcelona van desplaçar-se el novembre a Tortosa per recollir mostres genètiques de malalts de Parkinson del territori. L’Associació de Parkinson Terres de l’Ebre (APTE) va organitzar una jornada informativa amb una xerrada a càrrec del doctor Eduardo Tolosa, director

de la mateixa unitat del Clínic. En aquest estudi genètic s’estan recollint mostres de malalts de Parkinson, per saber si tenen una mutació genètica en el gen LRRK”, el qual augmenta el risc de desenvolupar aqueta malaltia. En total, a la jornada organitzada per APTE van recollir-se un total de 49 mostres, segons va explicar el seu president, Pere Cabanes. G.M.

INFRAESTRUCTURES

Salut inverteix 1,5 milions en noves instal·lacions al Baix Ebre El conseller visita el nou consultori de Paüls i el nou servei de rehabilitació del CAP Baix Ebre

Una concentració contra les retallades marca l’estrena dels nous serveis de l’hospital

Cinta Bonet TORTOSA Les protestes contra les retallades i les privatitzacions en la sanitat pública van marcar la visita que el conseller Boi Ruiz va fer el 13 de desembre a les Terres de l’Ebre. El conseller de Salut va inaugurar actuacions que han suposat una inversió global de gairebé 1,5 milions d’euros: el consultori local de Paüls, les instal·lacions de rehabilitació del CAP Baix Ebre, al barri tortosí de Ferreries, i els nous serveis d’endoscòpia digestiva i respiratòria a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.

Però Ruiz ho va fer en una visita no anunciada oficialment, ni tan sols a la premsa. Siga com siga, Ruiz va ser rebut amb protestes de treballadors i usuaris de la sanitat pública, que van concentrar-se a les portes de l’hospital. De fet, el conseller va parlar uns minuts amb alguns treballadors de l’hospital Verge de la Cinta i va negar que s’estiga privatitzant la sanitat.

Acompanyat per l’alcalde de

Boi Ruiz, durant la seua visita als nous serveis de rehabilitació del CAP Baix Ebre de Tortosa. // FOTO: DEP. DE SALUT.

Tortosa, Ferran Bel, Ruiz va visitar les noves instal·lacions dels serveis d'endoscòpia digestiva i respiratòria, les quals milloren una pràctica que ha experimentat un increment significatiu en els darrers dos anys a causa del cribratge poblacional de càncer de còlon i recte al Baix Ebre i al Montsià. A més, amb l’actuació realitzada als

serveis d’endoscòpia digestiva i respiratòria de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, també s'ha modernitzat l'àrea de gabinets, amb la creació de quatre noves sales, i s'han redefinit els circuits dels pacients.

A banda, la modernització de les instal·lacions també ha significat la instal·lació d'una xarxa de gasos medicinals que

inclou el diòxid de carboni. I també a partir del 2015 està previst que en aquest equipament es realitzi el 100% de l'activitat amb sedació.

Mira el vídeo en aquest enllaç

1

RACÓ DE SALUT Toni Pons FARMACÈUTIC I PROFESSOR

El torró torna a casa per Nadal EL TORRÓ ÉS UN DOLÇ que es fa habitualment d’ametlla, mel i ou, generalment cuit. És potser el dolç més típic i tradicional en aquests dies de festa.

Però, per què es menja principalment per Nadal? Uns diuen que mai va ser un aliment barat pels seus ingredients i el procés d’elaboració, i per això es reservava per a ocasions especials.

Altres diuen que el temps de la seva preparació coincidia amb l'època en què els pagesos cessaven les feines del camp i es dedicaven a la producció torronera, en els mesos previs a l’arribada de l'hivern.

EL TORRÓ ÉS UN ALIMENT molt concentrat ric en greixos, sucres i calories. Tastar i gaudir d'una petita porció, resulta gratificant. Però com a norma general se n'ha de moderar el seu consum, si no es vol guanyar pes, i d'una forma més estricta, si es té obesitat o malalties com la diabetis o dislipèmies (hipercolesterolèmia, hipertrigliceridèmia). Les persones que pateixen intoleràncies alimentàries com la celiaquia (intolerància al gluten) o intolerància a la lactosa (sucre de la llet), hauran de llegir detingudament la llista d'ingredients de cada torró, per a assegurar-se que els poden consumir sense risc MALGRAT ELS ESFORÇOS per controlar l'alimentació aquests dies de festa, és gairebé impossible no guanyar un parell o tres de quilos. Per evitar arribar a Cap d’Any i haver de fer promeses difícils de complir, la millor solució és menjar amb moderació i fer una mica d’esport, com ara caminar, anar en bicicleta, després dels àpats més copiosos, perquè ens ajudarà a cremar les calories sobrants i eliminar toxines.

cop d’ull

Gener 2015 // 35

SALUT

Els propòsits d’any nou

Lluís Vergés PSICÒLEG

COMENÇA UN ANY NOU i moltes de les persones que llegeixin aquestes línies i recordin els desitjos que s’havien proposat per començar bé l’any vell, per a millorar alguns dels aspectes de la seva vida, veuen com no es compliran: portar una alimentació més sana, fer més exercici, anar al gimnàs, deixar de fumar, perdre pes o tenir la casa sempre a punt. Desitjos que s’esfumen i que ens porten als hàbits de sempre.

L’ESSÈNCIA DELS PROPÒSITS que ens fem en començar un any nou és, bàsicament, millorar aspectes negatius que tenim o aquells comportaments que creiem que hem de canviar. Per poder complir amb els objectius que ens plantegem i que ens porten a aconseguir les nostres metes, és necessari plantejar-los amb realisme, ja que hem de ser conscients de les nostres limitacions, les quals ens han de portar a prioritzar els nostres objectius, tot buscant la motivacio adequada per poder-los complir.

En general, quan formulem els propòsits de les coses que volem canviar, elaborem un llistat inacabable que ens porta a col·locarnos el llistó molt alt. Per corregir això, el

més adequat és concentrant-nos en un únic propòsit i que sigui veritablement important, encara que sempre és possible incorporar algun objectiu més al llistat.

MOLTES VEGADES ELS PROPÒSITS que ens plantegem ens vénen donats pel nostre entorn social o familiar, dels quals rebem pressions per realitzar un canvi. Però aquesta situació ens provoca una desmotivació o falta d’interès, la qual cosa ens porta després a no complir amb l’objectiu fixat.

Per tant, és realment important triar un propòsit que sigui interessant per a nosaltres i ens estimuli a aconseguir-ho. L’ideal seria apassionar-nos per fer realitat el que ens proposem, sense veure-ho com una obligació, sinó més aviat com un repte personal, notant que, a mesura que ens impliquem per a aconseguir-ho, millorem també, dia a dia, en la nostra vida.

QUAN JA TENIM CLAR l’objectiu que volem assolir, i depenent del que vulguem aconseguir, la majoria de vegades no serà una qüestió de tot o res. Hauríem de concentrar-nos en el nostre propòsit i realitzar

cada dia petit passos que ens portin a aconseguir metes parcials, havent de ser conscients que qualsevol canvi, per petit que sigui, requereix un esforç. Malgrat això, moltes vegades veurem que no podem aconseguir l’objectiu que ens havíem proposat, per molt diverses qüestions. És llavors quan hem de parar-nos a pensar i a analitzar per què no hem aconseguit els nostres objectius, amb un accent crític per a una futura ocasió i per poder fer les variacions necessàries, tant a la planificació com en els objectius.

MALGRAT TOT, és molt possible que no aconseguim els propòsits formulats en acabar l’any, però tot i així no hem de veure-ho tot de color negre, ja que només són propòsits. Hem de ser optimistes i aprofitar el que hem après en intentar canviar les coses, ja que ens servirà com a experiència per al creixement personal. Tanmateix, no és el començament de l’any la data ideal per aconseguir un propòsit, sinó qualsevol altra en què nosaltres creiem que podem estar preparats per assolir un èxit. Bon any i ànims amb els nous propòsits.

ATENCIÓ PRIMÀRIA

Pla per reforçar la seguretat dels pacients C. Bonet TORTOSA La utilització adequada dels medicaments, la prevenció d’infeccions, el control de les caducitats del material fungible, la gestió dels aparells tècnics assistencials i també les extraccions de sang segures són alguns dels aspectes relacionats amb la seguretat dels pacients que els onze equips d’atenció primària (EAP) de l’Institut Català de la Salut (ICS) a les Terres de l’Ebre han reforçat, tot seguint les directrius del Depar-

BREU

Més de 100 actes per La Marató Les Terres de l’Ebre es van bolcar un any més amb La Marató de TV3, enguany dedicada a recaptar fons per a la investigació de les malalties del cor.

Al territori es van organitzar més d’un centenar d’activitats per recaptar fons. A Tortosa, la caminada solidària de la URV a les Terres de l’Ebre va assolir la xifra de 2.586 euros. G.M.

tament de Salut. Dels 33 principals estàndards analitzats als centres d’atenció primària (CAP) i consultoris ebrencs, se n’assoleixen el 90%, amb una millora substancial en comparació amb l’any 2012, en què la consecució mitjana era del 67%.

Aquesta és la situació que descriu un dels cinc projectes guardonats -entre les més de 900 experiències de tot Catalunyaen la Jornada del Pla de Salut, que va tenir lloca Sitges. L’experiència, inclosa en la línia 1 sobre projectes de salut del Pla de Salut 2011-2015, ha permès implantar una estratègia de

gestió de la seguretat dels pacients als onze EAP de l’ICS a les Terres de l’Ebre: s’hi han identificat el nucli de seguretat i els referents de tots els equips, s'ha dissenyat i desenvolupat un programa de seguretat específic des de cada equip i, alhora, també s’ha facilitat el benchmarking amb la resta d’EAP de l’ICS. El 2011 es va redactar a Catalunya el Pla estratègic de seguretat dels pacients en l’atenció primària. També el Pla de Salut de Catalunya 2011-2015 recull la necessitat d’augmentar la seguretat dels pacients als CAP.

Una imatge d’arxiu del CAP El Temple de Tortosa. // FOTO: G.M.

cop d’ull

36 // Gener 2015

CLASSIFICATS [VENDES] Vinaròs Es ven parcel.la urbana 1000m2, situada al terme municipal de Vinaròs, partida Closa o Ribes (ermita de Vinaròs). Preu: 130.000 euros ✆ 636 256 045 - 610 261 631 Tortosa Es ven finca rústica de 3,5 jornals al costat de la via verda a 3 min de Jesús, sense casa. Interessats trucar ✆ 605 994 256 Camarles Es ven finca 11 jornals amb aigua, llum, casa i magatzem. Per entrar a viure. A 5 min de Camarles. ✆ 605 994 256 Roquetes Es ven finca d’oliveres de 7 jornals a ple rendiment amb caseta de muntanya, prop del canal Interessats Xerta-Calig. trucar ✆ 607 211 802 - 605 994 256 Jesús Es ven estudi a Jesus, habitació, bany i cuina-menjador amb bomba de calor/fred. 30.000 euros negociables. Trucar a partir de les 19h. ✆ 664 562 637 Tortosa Es ven pis de 90 m2, zona de Remolins, edifici ganadera, 4 hab., 2 banys, gran terrassa, pati interior, xemeneia, ascensor, primera planta. Preu: 86.000 euros. ✆ 646 465 499

Mas de Barberans Es ven casa al Mas de Barberans, amb dos hab, 1 bany, cuina menjador, magatzem i gran terrassa amb magnífiques vistes. Preu: 56.000 euros ✆ 638 170 363 Roquetes Es ven adossat a Roquetes de 160m2, garatge més 3 plantes amb 3 hab + suite, safareig i terrassa. Preu: 180.000 euros ✆ 617 518 827 Amposta Zona Valletes. Es ven parcel·la edificable de 120 m2, prop del col·legi Miquel Granell. De particular a particular. ✆ 649114580 Tortosa Es ven per la zona Temple. Pis 2 hab., saló menjador amb terrassa, 1 bany, cuina i galeria.

Calefacció amb gas. Zona i piscina ajardinada comunitaria. Per entrar a viure. Preu: 130.000 euros. ✆ 636 732 222 Alfara de Carles Es ven xalet de 180 m2, piscina aigua i llum, barrat al Parc Natural d’Alfara de Carles, amb hort i oliveres. Preu a convindre. ✆ 661 143 311 Amposta Es ven plaça de pàrquing. 2.000 Euros. ✆ 650756727 Alfara de Carles Es ven casa a Alfara de Carles amb 130 m2, 5 hab., 2 banys, moblat, cuina i menjador,

amb hort i finca d’oliveres.

Interessats trucar al ✆ 661 143 311 Tortosa Es ven pis àtic 3 habitacions, més un bany, cuina, sala d'estar, gran terrassa, magatzem lateral, moblat, electrodomèstics, televisió, etc. 129.000 Euros negociables. ✆ 610629522

Jesús Es lloga pis moblat a Jesús amb 3 hab, bany, cuina i menjador. Pis molt acollidor i en molt bon estat Preu: 320 euros ✆ 676 226 990 Tortosa Es lloga plaça de pàrquing,a la zona del Temple de Tortosa. Preu a convenir ✆ 678461724

[LLOGUERS]

Tortosa Plaça Corona d'Aragó de Tortosa. Es lloga pis d’una habitació amb possiblitat de compra. ✆ 678461724

Tortosa Es lloga pàrquing al carrer Móssen Manyà, edifici Voraparc. Preu: 55 euros. ✆ 977 73 07 21

[TREBALL]

[AMISTAT] Contactes Desitjo relació amb dona lliberal, amb fins seriosos, o parella matrimoni.

Jo, noi de 50 anys. ✆ 645668213 Contactes Home de 45 anys, cerca dona per a relació seriosa i de futur.

Enviar curriculum vitae més foto carnet a: Cid AF a l’avinguda de la Generalitat 151, 1ºC 43500 Tortosa.

[RELACIONS]

Paüls Mas Agueró, casa rural amb encant, situada a les afores del poble de Pauls, al centre del parc 12 places, natural. barbacoa.

Preu 17€/persona ✆ 608 438 245 Amposta Es lloga pis a l’avinguda la Ràpita, 4 hab., cuina, 2 banys, terrasses i moblat. Preu: 350 euros ✆ 610 471 851 Benicarló Es lloga pis amb 3 hab., sala d’estar, menjador, 2 banys i ascensor ✆ 676 960 978 Jesús Es lloga planta baixa amb 2 habitacions, cuina, menjador, 1 bany, a/a amb bomba de calor i moblat.

Preu 260 euros. ✆ 620 39 28 50

Varis Recollida de trastos vells, desallotjament i neteja de pisos i locals. Preus mínims. Per a mes informació truca ✆ 618 792 176 Varis Tens que arreglar-te alguna peça de roba? Si necessites que et cusin algun tipus de roba, no dubtis en trucar. Servei a domicili ✆ 977 510 705 Varis Compro tebeos, còmics de superherois, manga, àlbums de cromos, llibres, calendaris de butxaca, programes de cinema, soldadets de plom i joguines en general. ✆ 630930616 Varis Es venen dos mobles per pan, aparador, alarma.

500 Euros. ✆ 650756727

Enginyer en Ofertes Telecomunicacions ofereix classes de repàs o reforç escolar de Matemàtiques i Física per alumnes d’ESO i Batxillerat. Josep. ✆ 608 438 245 Oferta S’ofereix pintor decorador d’interiors i amb molta exteriors experiència. Pressupostos compromís. sense Netedat màxima. ✆ 686 085 657

[VARIS] Varis Es compra, es restaura i es venen tot tipus de mobles antiguitats... antics, Interessats trucar al ✆ 977 503 113

PASSATEMPS

HORITZONTALS: 1. Sistema de producció japonès amb molt d’èxit televisiu. Fem al contrari del món / 2.

Llinatge veí dels que no deixen sortir la dona tota sola. Clam dels italians al toro d’Osborne / 3. Telenovícies.

Peix petit que es menja l’home gros.

Quart de gram / 4. Pilonet de terra propietat de la Guillermina. Pagada per valor d’una onzena part de la taverna / 5. Filòsof partidari que en Blas teoritzi i l’altre curi. Aquelles fúries que alteren els reis / 6. Com un senyorito andalús però en rus. Les temibles bessones teutones / 7. Aquella blancor que desfà la borla a primera hora… Primer fou segrestada per Reus i ara per la gran banca / 8. Es cargola tot baixant pel llit.

Matxambra correctament / 9 És massa, aquesta. Ni reculeu ni recordeu: torneu a coure. Besàvia de les grans tecnològiques d’avui / 10. Perfumar el cafè. Mata en grup i al mig del carrer un exemplar de linx femella / 11. Estadi intermedi entre l’antic etrusc i l’actual toscà. En Gadda, que en tenia coneixença, sabia que feia mal. Cap de brot / 12. Gènova la vella. Antecessora sarda dels metges eutanasistes / 13. Dedicatòria que deixa les coses ben clares i a lloc. Atac

d’asma durant la profecia.

VERTICALS: 1. Cremallera geològica. Cap per reforçar les veles de l’armari en cas d’amaratge / 2. Exclusiva comercial del joc de taula. Lliguen sense flirtejar /3.

Mitges de nàilon. Cotxes de cavalls que semblen ideals pel salt d’altura.

Dia de guerra / 4. Valoració, impost inclòs. És car, però per tirar la barca a mar no hi ha alternativa / 5. De divendres a diumenge. Sembla monstruosa, però és finesa o hongaresa.

Abracen la Carme / 6. Força antirevolucionària centreamericana dels 80 patrocinada per La Vanguardia. No pot parlar sense mossegar / 7. Vocal del mig. No està bé del tot, però quasi.

La boa quan es cargola / 8. Els globus el porten incorporat per quan han d’explotar. Entre la Carulla i en Cucurull ja n’està ben tipa / 9. Mentre lluitava a l’arena anava recitant el rosari.

Aplico mercromina al periodonci / 10. Assassinar de la manera més vulgar. Copulo pecaminosament: en postura invertida / 11. Ve del sud. Comunicació ràpida (amb la rapidesa del XIX) per a l’oficina. La cosa llatina / 12. Pa de pagès fet mig amb foc mig amb gas. Diuen que mata, però en realitat suïcida.

cop d’ull

P PANTALLES

Gener 2015 // 37

Canal 21 et recomana L’ENTRELLAT. Aquest mes de gener, i després del parèntesi de les vacances de Nadal, en què s’ha emès un programa especial, torna el programa de debat de Canal 21 Ebre. Conduït pel periodista Manel Ramon, L’Entrellat s’emet els divendres a les 22.00 hores. La millor tertúlia política del territori, amb els convidats més influents.

CALAIX DE SASTRE. L’artista tortosí Joan Iniesta és el responsable de ‘Calaix de Sastre’, el nou programa de Canal 21 Ebre. Es tracta d’un espai dedicat a la creació, l’expressió plàstica, la cultura popular i les tradicions del país.

En cada programa, Iniesta proposa una manualitat i un retallable. A més, s’hi inclou un gag del pallasso Muniatto.

COMUNICACIÓ

TECNOLOGIA

23.000 lectors molt fidels El periòdic Cop d’Ull és l’únic mitjà escrit de l’Ebre que manté el nombre de lectors, segons la tercera onada de l’EGM català

per Jaume Querol

Anuncien la tableta Nokia N1, amb sistema Android La firma finlandesa Nokia, ara sota els dominis del gegant americà Microsoft, ha anunciat de forma sorprenent la primera tableta amb sistema Android denominada Nokia N1, que sembla heretar el disseny d’Apple i del seu triomfant Ipad Mini.

[ ] Algunes portades del Cop d’Ull dels darrers mesos. // FOTO: ARXIU

Redacció TORTOSA La tercera onada de l’EGM Baròmetre Catalunya del 2014, publicada el 2 de gener, no va revelar grans canvis en les audiències mediàtiques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Així, el Diari de Tarragona segueix sent el diari més llegit amb 75.000 lectors en tota la província, seguit de La Vanguardia, amb 46.000 lectors, i Mundo Deportivo, amb 44.000 lectors.

El periòdic gratuït Cop d’Ull, que edita l’empresa Doble Columna, és el mitjà escrit que, segons la darrera onada de l’EGM Baròmetre Catalunya, té un públic lector més fidel. I és que el Cop d’Ull manté els 23.000

DOCUMENTAL

El far de Buda, en un curtmetratge El realitzador ebrenc Màrio Pons és el responsable del curmetratge documental ‘La filla del farer’, que es va presentar el 13 de novembre a la sala d’actes del Museu del Port de Tarragona. El curmetratge recupera la memòria de l’antic ofici de “torrer de fars”, a través dels records de la família d’Antonio Cabezas.

G.M.

lectors de l’onada anterior, del mes de juliol.

I això, sense tenir en compte els lectors que Cop d’Ull té a les comarques veïnes del Matarranya, el Baix Maestrat i els Ports, zones en què també es distribueix aquest periòdic mensual gratuït. Mentrestant, tots els altres mitjans escrits del territori de l’Ebre perden suports. Per exemple, el setmanari La Veu de l’Ebre va tancar el 2014 amb 22.000 lectors, 2.000 lectors menys que la segona onada del mateix baromètre, del juliol passat. Per la seua banda, també el gratuït Més Ebre perd un nombre important de suports: si al juliol va registrar 55.000 lectors, al mes de desembre va tenir-ne 48.000, el que representa 7.000 lectors menys.

L’EGM Baròmetre Catalunya no calcula l’audiència de les televisions locals.

Amb una pantalla de 7’9 polzades, un ajustadíssim gruix de 6,9 cms., i amb l’anunci per part de Microsoft de liquidar la marca Nokia substituint-la per “Microsoft Lumia”, el finlandesos demostren tenir encara capacitat de desenvolupar sorprenents dispositius de la més alta qualitat, com demostren amb el N1 Tablet.

En quant a disseny i prestacions, ens trobem amb un dispositiu realment exquisit, amb els bisells arrodonits i de construcció metàl·lica, i de mides ben ajustades de 200x138,6 mm., tot amb un reduït pes de 318 grams. Sens dubte, els esforços del fabricant han tingut el seus fruits positius.

Però què podem dir de les prestacions, des del punt de vista tècnic? El processador escollit és el potent Intel Atom Z3580 a 2,3GHz de quatre nuclis i 64 bits de procés, que juntament amb els 2GBytes de memòria RAM i la GPU (unitat gràfica) PowerVR G6430 (533Mhz) permetran moure amb absoluta fluidesa l’última versió del sistema Android 5.0 de Google, equipada de sèrie. En quant a capacitat d’emmagatzematge, únicament estarà disponible amb 32GB, a diferència d’altres fabricants que disposen de diferents models, segons la seva capacitat. Ressaltem, però, que la N1 de Nokia disposarà de ranura d’ex-

pansió microSD, per tant problema resolt.

També destaquem la tecnologia del panell (pantalla) IPS LCD de 7,9” de 2048x1536 pixels i 324ppp de densitat protegida amb Gorilla Glass 3. Recordem que aquest sistema patentat és capaç d’aguantar impactes de fins a un metre d’alçada, sense rebres desperfectes. I altres característiques més típiques seran la càmera principal de 8MP, amb capacitat de vídeo de 1080p, i una secundària de 5Mp que permetrà autoretrats i videoconferències de màxima qualitat. També completarà la connectivitat el Wifi a/b/g/n i MIMO, així com Bluetooth 4.0.

Pel que fa a l’autonomia, destaquem els esforços de Nokia mitjançant una bateria de 5300 mAh que li donaran una durada aproximada de fins a 9 hores per càrrega, més o menys complint al nivell exigit.

Bé, la N1 tablet de Nokia és un dispositiu digne i per competir amb la màxima qualitat i prestacions front els models de gamma alta de la competència, mercat per al qual el dispositiu ha estat dissenyat. I per últim, el preu, tot i que encara per confirmar, estarà al voltant dels 299€.

Més informació a: www.nokia.com/es

cop d’ull

38 // Gener 2015

F FOGONS

ET RECOMANEM RESTAURANT RACÓ DEL RIU Aquest mes de gener farà 20 anys que van obrir les portes del restaurant. Exactament, va ser el 26 de gener de 1995, quan s’ho van jugar tot a una sola carta, i sembla que els va sortir bé. Al llarg dels anys, han anat evolucionant i això s'ha vist reflectit a la seva carta i també al restaurant. Un dels grans canvis l'han pogut fer realitat a l'any 2013, amb l'obertura de la nova terrassa

Miratges, la qual podreu veure molt més detalladament a la seva pàgina web.

Dia rere dia es reinventen amb l'objectiu de crear quelcom nou, alguna cosa diferent, que només es pot aconseguir per mitjà de treball i més treball.

Avinguda de l’Ebre, 162, de Sant Jaume d’Enveja. Reserves: 977 468 378 www.racodelriu.com

Carxofes confitades i foie fresc amb ou d’ànec

La ressenya Restaurant Nou Moderno

Ingredients 4 carxofes

VI RECOMANAT Serra de Cavalls Criança Celler Serra de Cavalls

½ l d’oli d’oliva verge extra 200 g de foie

D.O. TERRA ALTA

El Pinell de Brai Preu aprox. : 8,50€

farina de blat 1 ou d’ànec sal d’escama pebre negre mòlt

ELABORACIÓ: vinagre balsàmic

Netejarem les carxofes amb aigua, retirarem les fulles de fora per deixar la zona més tendra. Les partirem en quatre peces.

Mentrestant haurem deixat una olla amb oli calent per confitar les carxofes. Haurem de tenir en compte la temperatura, ja que no s’ha de fregir sinó que s’ha de confitar, per tant l’oli estarà calent però no bullint.

Ho deixarem al foc durant 30 minuts.

Per altra banda, a una paella calenta posarem el foie fresc que prèviament s’haurà enfarinat perquè mantingui millor la seva textura. Daurarem les dues capes.

Lupe Tomás

Delta Hotel

PAS

PAS

PAS

Aprofitarem, mentre es daura el foie, per fregir en una paella petita l’ou d’ànec.

Presentació: Col·locarem una base amb les carxofes confitades.

Prèviament retirarem tot l’oli que porten, ja que la combinació amb el foie ja li donarà un toc gras al plat.

Al damunt del llit de carxofes hi posarem el foie, li afegirem la sal en escama, el pebre negre, i l’empolsarem amb el vinagre balsàmic.

Per culminar el plat afegirem l’ou.

Quan el mengem trinxarem el foie i l’ou per mesclar tots els sabors. Bon profit!

PAS

Situat a Vilalba dels Arcs, el restaurant Nou Moderno té una decoració sòbria amb forjats que recorden la terra i la vinya, sempre molt present en el caràcter propi que t'apropa a un entorn per descobrir dels paisatges agraïts de la Terra Alta.

Amb una trajectòria de tres generacions dedicades a l'hosteleria, el Moderno ofereix una àmplia carta de productes de qualitat del territori, amb tocs d'elegància i innovació que no us deixaran indiferent.

Disposen d'un menú de cap de setmana de molta qualitat a un preu assequible, que gira a l'entorn de la cuina tradicional que tota la família podrà disfrutar, sense deixar de banda la cuina d'autor que, amb aromes d'oli, l'or líquid de la Terra Alta, hi dóna un toc robust i d'elegància al paladar.

Us sorprendrà una amplia carta de vins, composada principalment pels magnífics caldos de la zona amb les varietats més apreciades del sector, encara que també hi ha representats vins d'arreu del món: Austràlia, EEUU, Nova Zelanda...

Aquest any s'han decidit a elaborar, juntament amb un productor de la zona, una ampolla de vi que porta el nom del restaurant, amb una etiqueta molt original, i un vi que no us deixarà indiferents. Comprovareu que El Nou Moderno cuida molt els detalls i l'atenció als cliens, amb un tracte exquisit que estem segurs que us captivarà.

El Nou Moderno és un lloc de repòs i de calma, teniu habitacions per poder gaudir del poble i des d'allí ser el punt de partida de les múltiples activitats que es poden dur a terme a l'entorn gairebé verge que l'envolta.

Us animo a apropar-vos i passar una vetllada fantàstica.

cop d’ull

P PA G E S I A

Gener 2015 // 39

RELLEU AL SECTOR DE L’ARRÒS D’UP L’AMPOSTÍ Daniel Forcadell ha deixat de ser aquest desembre el responsable de l’arròs de la Unió de Pagesos, després de quatre anys en el càrrec.

Forcadell, que ha estat substituït per Alberto Pons, va dir que seguirà vinculat a la sectorial de l’arròs, però que renunciava al càrrec per poder emprendre noves iniciatives empresarials. El dia

abans de deixar el càrrec, Forcadell va advertir que el sector l’arròs al Delta és cada vegada menys competitiu, ja que ja és la zona de l’Estat amb menys rendiment per hectàrea. Segons l’exdirigent sindical, la situació s’ha agreujat per qüestions com la plaga del caragol maçana o el retard en el pagament dels ajuts agroambientals.

G.M.

CALENDARI

AGRICULTURA

Al gener cal plantar els fruiters de pinyol

Alarma al sector dels cítrics La pèrdua de la collita de mandarines a l’Ebre pot superar els 15,37 milions d’euros

G.M. / ACN L’ALDEA

Aquest gener es planten les cebes, els enciams, les escaroles i les bledes. També se sembra en grana julivert, pèsols, faves i espinacs. Es recol·lecten els bròquils, les bledes, els apis, les pastanagues o carlotes, els espinacs i els porros. D’altra banda, cap a finals del mes de gener es plantaran els rosers. És també el mes per esporgar els fruiters. A més, cal plantar els fruiters de pinyol, i s’han de tallar els xupons i branques seques de l’avellaner. G.M.

“

Aigua de gener omple bótes i graners”

“Del gener, el pagès no en trau res”

“El millor femer, el de la lluna nova del gener” “La glaçada de gener estova la terra bé”

Preocupació en el sector dels cítrics de les Terres de l’Ebre, davant la possibilitat de registrar pèrdues de més del 60% de la collita. Les pluges que van caure al territori durant els mesos de novembre i desembre van malmetre els cítrics en un dels moments més importants de la campanya. En aquest sentit, el delegat de la Generalitat, Xavier Pallarès, va voler insistir en la necessitat de tenir assegurats els productes del camp.

Per la seua banda, la Unió de Pagesos (UP) ha calculat que els danys de fins a un 70% en la collita pendent de mandarines, agreujats per les ventades, podrien representar unes pèrdues de 15,37 milions d'euros, així com la destrucció de milers de llocs de treball a les Terres de l'Ebre. Així, el 18 de desembre, els responsables d’UP van exigir a les administracions públiques que habilitin de forma urgent i efectiva ajuts per poder destinar tota la fruita que encara es trobava als arbres -unes 90.000 tones- a la transformació en sucs, o perquè puga ser trinxada al terra, per evitar l'acció de les plagues. D'aquestes mesures, avisen, en depenen la supervivència del sector citrícola i l'ocupació al territori.

D'acord amb els càlculs de la Unió de Pagesos, basats en els primers peritatges de les assegurances, més d'un 70% de les 90.000 tones de clementines que quedaven als arbres per recollir -d'una collita total prevista de 140.000 quilos- van patir la deshidratació de la pell pels forts vents de les últimes setmanes de l’any. Això es tradueix en més de 64.000 tones de clementines, varietat 'nules' un 84% de les que es conreen a

Catalunya-, afectades per la climatologia. Amb un preu mitjà de mercat de 0,24 euros el quilo, les pèrdues directes s'elevarien als 15,37 milions d'euros, segons UP. Però el problema va encara més enllà. Especialment, perquè la resta de fruita que potencialment encara podria ser comercialitzada és ara "molt difícil de gestionar", segons va recordar el responsable del sector dels cítrics de la Unió de Pagesos, Carlos Roig. Així, caldria separar i destriar les mandarines al mateix arbre, fet que encariria de forma ostensible la recol·lecció. A banda, també acabarien tenint poques condicions per arribar bé als mercats.

L'altre gran problema són les assegurances. Tot i que una part dels productors es veuran coberts, Agroseguro s'espolsa la responsabilitat redefinint les condicions per les quals el vent hauria estat el responsable de les pèrdues i es negaria, fins i tot, a peritar els danys. En aquest sentit, la Unió de Pagesos ha criticat la incertesa per aquells productors que no han assegurat, però també per molts que ho han fet i ara "han quedat fora del sistema", que redefineix els costos i les cobertures cada any.

Així, el coordinador d’UP a les Terres de l'Ebre, Joan Montesó, va reclamar a les administracions, tant al Ministeri d'Agricultura com a la Generalitat, que es comprometin a fons amb el sector per donar sortida a aquesta fruita. De fet, tot i valorar que el Departament d'Agricultura estiga pressionant a Madrid perquè autoritzi la retirada de 8.000 tones de mandarines per transformar-les en sucs a Catalunya -una xifra, però, que consideren curta-, exigeixen un compromís ferm de les administracions per evitar que el sector s'ensorri.

Les pluges i les ventades de la tardor proquen danys en el 70% de la collita

Els dirigents de la Unió de Pagesos a l’Ebre. // FOTO: ACN.

Joan Montesó: “És com si passés una catàstrofe a la Seat” "És com si passés una catàstrofe a la Seat. Necessitem celeritat. La fruita avança dia a dia i fa encara vent", va apuntar el coordinador de la Unió de Pagesos a les Terres de l’Ebre, Joan Montesó. De fet, el dirigent sindical va recordar que el sector dels cítrics es troba "tocat de mort" i treballant fa anys "per sota dels costos de producció".

Segons Montesó, caldria que la retirada afectés a tota la fruita que queda per recollir -davant els costos que suposaria triar-la i la incertesa de la seva sortida comercial-, permetent que la seva transformació tingués lloc a Catalunya. Així Montesó va criticar que el govern espanyol puga rebaixar a la meitat les 8.000 tones reclamades per la Generalitat, i obligar a traslladar-les al sud de la península.

De forma alternativa o complementària, UP reclama al

Departament d’Agricultura que habiliti un mòdul d'ajuts per poder tirar al terra la fruita i efectuar un piconatge mecànic. La fruita dalt de l'arbre perjudicaria la nova floració, i tampoc es pot deixar al terra, on acabaria proliferant la mosca. En aquest sentit, Montesó va reiterar l'exigència que si s'habilita la normativa es disposin de forma immediata els recursos per fer possible un "ajut d'Estat" que comptaria amb el vistiplau de la Unió Europea. "Entre el Ministeri i la Generalitat han d'actuar i posar els diners que toquen o ens podríem arruïnar dos cops tirant la fruita. O tenim darrere les administracions o es quedarem molt penjats", va alertar Montesó. De fet, va assenyalar que la situació no només tindria conseqüències per als citricultors, ja que el sector ocupa diversos milers de persones a l’Ebre.

cop d’ull

40 //// Gener Maig 2014 2015

LOS GAMBUSINS

U ÚLTIMA

1

EN

ULLADA

Els Mossos xifren en 30 milions el forat comptable d’Agrofruit #p4

El Govern assegura que el 2015 invertirà 24,5 milions d’euros a les Terres de l’Ebre #p8

Tortosa vol començar durant el mes de gener les obres de reforma de la plaça del Rastre #16

El conseller Vila inaugura la nova estació d’autobusos d’Amposta #p22

La Ribera d’Ebre rebutja la tisorada de l’aportació nuclear #p27

Morella reclama mig milió d’euros per a la residència Sant Joan Baptista #p28

Salut inverteix 1,5 milions d’euros en noves instal·lacions al Baix Ebre #p34

Alarma en el sector dels cítrics per les pèrdues a la collita de mandarines #p39 Tortosa: Av. Remolins, 24 43500 977 58 80 32 info@uncopdull.com