Cop d'Ull 234

cop d’ull

Segueix-nos a

Tortosa

Amposta

Vinaròs

Traslladaran l’embarcador davant del mercat #

Un pont centenari #

Imputats els responsables del projecte Castor #

pag. 16

pag. 6

pag. 26

TERRA ALTA / ELS CAÇADORS ALERTEN QUE EL BROT POT REDUIR UN 30% LA POBLACIÓ DE CABRA SALVATGE

LA SARNA ARRIBA AL PORT. Unes municipals marcades pel 27-S #p3a5

L’anunci d’eleccions accelera la precampanya dels partits pels comicis del 24 de maig

/ FOTO: ACN.

#p23

El sector dels cítrics endureix la pressió #p39

Sindicats i cooperatives convoquen una protesta a Alcanar per reclamar ajuts urgents

Manel Ferré ALCALDE D’AMPOSTA

“A prop de les persones...” #p11

2 // Febrer 2015

cop d’ull

cop d’ull

P PORTADA

Febrer 2015 // 3

CIMERA DE PODEMOS A TORTOSA L’ESTRATÈGIA de Podemos davant de les municipals i l'avançament de les autonòmiques a Catalunya va ser el motiu de la trobada dels secretaris i secretàries generals dels cercles de Podemos de la demarcació de Tarragona, que va tenir lloc a Tortosa el passat 10 de gener. Finalment, hi van assistir els representants de Tortosa,

Alcanar, l'Aldea, Sant Carles de la Ràpita, Cunit, Calafell, el Vendrell, Torredembarra, Roda de Berà, Altafulla, Tarragona, Reus, Salou, Cambrils, Vilaseca i Valls. També hi va estar representat el cercle d’Amposta, tot i que sense el seu secretari general. Era la primera gran reunió del partit de Pablo Iglesias a la província. G.M.

POLÍTICA

El 27-S marca les municipals L’acord entre CiU i ERC per avançar les eleccions ja comença a escalfar la precampanya a les Terres de l’Ebre

Gustau Moreno TORTOSA No fa ni quinze dies que el president de la Generalitat, Artur Mas, va anunciar que les eleccions al Parlament s’avançaran al 27 de setembre, amb llistes separades i un full de ruta en comú. Mas va explicar que havia acordat amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, que els comicis serien després de l'estiu. El president va escollir el 27-S perquè aquest dia farà un any que ell mateix va signar el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre. A més, el primer dia de campanya electoral coincidirà amb la diada de l'Onze de Setembre. Mas també va assenyalar que el govern de CiU i ERC reafirmaven l'acord de legislatura signat fa dos anys, i que reactivarien les converses per aprovar el pressupost de la Generalitat per al 2015. A més, tots dos estaven d’acord en prioritzar els pactes CiU-ERC amb motiu de les eleccions municipals del 24 de maig.

Però l’idil·li només ha durat uns dies, i les paraules d’aquell anunci de plebiscitàries, el passat 14 de gener, han quedat ja en un pla molt secundari, amb ERC marcant ja distàncies amb CiU, davant de la proximitat de les municipals. De fet, vist des de les Terres de l’Ebre, només els membres de CiU van manifestar-se entusiastes amb la idea del 27-S. “Molt bé, president Mas! Només tenim una oportunitat i hem de fer-ho bé”, escrivia l’alcalde de Gandesa, Carles Luz, en el seu compte de Twitter minuts després de l’anunci d’eleccions.

“Llegint la premsa catalana i de Madrid, tothom ha de tenir

Convergents i republicans constaten que serà complicat pactar als ajuntaments i apel·len a l’autonomia local

clar que l’acord és un bon acord i que era imprescindible”, tuitejava també l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, l’endemà de la compareixença de Mas. “Avui hem fet un pas històric, ara tots a construir el nou país”, hi afegia la regidora i diputada Meritxell Roigé, tot reclamant també “unitat” per a la cita del 27-S. Els pactes CiU-ERC El PSC de l’Ebre va ser ràpid en posar el dit a la nafra de l’acord per prioritzar els pactes CiU-ERC. “L’acord entre ERC i CiU per governar junts els ajuntaments situa el PSC com la millor opció per votar progressista a les municipals”, afirmava el tortosí Manel de la Vega, secretari adjunt de Política Municipal del PSC. “Em pregunto quants de pactes a les municipals entre CiU i ERC permetrà l’acord sobre el full de ruta de Catalunya”, reflexionava també el rapitenc Josep Pitarch. “Els pactes locals on participi ERC es decidiran a cada municipi després de les municipals”, afirmava el candidat ampostí d’Esquerra, Adam Tomàs, interpel·lant amb un tuit una reflexió semblant del candidat del PSC a Amposta, Francesc Miró.

Per la seua banda, l’alcalde de Tivissa i president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí (CiU), també constatava que els pactes CiU-ERC seran “complicats” en algunes poblacions de les Terres de l’Ebre. Tot i que va defensar que la data del 27-S és la millor per al país i per a les forces que donen suport al procés sobiranista, Jardí va reivindicar l’autonomia municipal a l’hora de plantejar possibles acords de govern després del maig.

Un moment de la visita de Mas a Arnes, el passat 18 de gener. // FOTO: ACN

Mas afirma des de la Ràpita que el 27-S és “la conseqüència lògica de la voluntat del país” Artur Mas va fer una visita a les Terres de l'Ebre la mateixa setmana que tancava l’acord amb Esquerra per celebrar les eleccions “plebiscitàries” el 27 de setembre. Mas va inaugurar-hi les obres al nucli antic d’Arnes i la nova biblioteca de Sant Cales de la Ràpita. A Arnes, acompanyat per Xavier Pallarès, alcalde del poble i delegat del Govern a l'Ebre, Mas va qualificar de "necessari i possible" el procés català, i va constatar el suport de la societat civil, que hi creu de debò i que "empeny com una sola persona".

Segons Mas, aquest front comú permetrà afrontar totes les dificultats. Malgrat això, també va ser prudent i va demanar temps per poder "fer les coses ben fetes". "En aquest moment, la societat catalana, la política catalana i les institucions catalanes estan fent possible per Catalunya allò que és necessari per Catalunya", va insistir-hi, "que és poder assolir el somni de la seva llibertat com a país, com a poble, com a nació".

D'altra banda, després que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, afirmés

que les eleccions plebiscitàries "no existeixen i són un engany", Mas va defensar des de Sant Carles de la Ràpita que el 27-S és "la conseqüència lògica d'una voluntat comuna i compartida entre molta gent de Catalunya per decidir el nostre futur com a país". Mas va insistir que si s'ha arribat fins aquí és "perquè no ho hem pogut fer d'una altra manera". "En un país de diàleg i amb valors democràtics sòlids i consolidats, no ho hauríem hagut de fer a través d’unes eleccions", va advertir el president.

cop d’ull

4 // Febrer 2015

PORTADA PRECAMPANYA

PARLAMENT

Tothom busca amb qui sumar

CiU reclama al PP que no impugni l’impost nuclear

ERC tanca acords amb Avancem, MES i l’exalcalde de Gandesa, Miquel Aubà

El PSC prepara una plataforma electoral per aglutinar candidatures progressistes

G.M. TORTOSA Esquerra treballa per presentar 42 candidatures a les Terres de l’Ebre, amb motiu de les eleccions municipals del 24 de maig. A més, ja ha tancat acords amb Avancem a la Ribera d’Ebre, i més concretament amb l’alcalde de Flix, l’exsocialista Marc Mur. També amb el Moviment d’Esquerres (MES) i amb la FIC en el cas de Gandesa, on l’exalcalde independent Miquel Aubà es presentarà a les eleccions com a candidat republicà. Així ho va confirmar el president d’ERC a les Terres de l’Ebre, Gervasi Aspa, en la presentació de la jornada municipalista que els republicans havien de celebrar a Rasquera el passat 31 de gener, amb més de 100 càrrecs electes inscrits. Segons Aspa, "la voluntat dels partit és construir una alternativa municipalista des de l’esquerra”, que porti els republicans a consolidar-se com a segona força política al conjunt de les Terres de l’Ebre. De la mateixa manera, un altre dels objectius d’ERC és "trencar les majories de govern de CiU i PP als consells comarcals del Baix Ebre, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta".

Així, Aspa va explicar que el partit obrirà el seu projecte per "sumar persones i col·lectius que treballin per la millora social i la llibertat nacional, així com per la regeneració política dels ajuntaments".

Plataforma socialista També des del PSC de les Terres de l’Ebre estan treballant

ERC preveu presentar 42 llistes a l’Ebre. // FOTO: MARIA ACOSTA

en la creació d’una fórmula electoral que puga permetre la suma de candidatures progressistes als diversos municipis del territori. Així ho va avançar el secretari adjunt de Política Municipal del PSC, Manel de la Vega, durant una entrevista a Canal 21 Ebre. De la Vega va afirmar que el PSC intentarà presentar candidatures en els 52 municipis de les Terres de l’Ebre, o com a mínim tenir una presència important en les quatre comarques. El dirigent socialista va detallar que el PSC vol presentar una “plataforma nova”, amb què els socialistes no buscaran “amagar les sigles”, sinó obrir-se a altres candidatures progressistes i gent d’esquerres que vulguen governar els ajuntaments. De

fet, De la Vega també va deixar la porta oberta als republicans que no se sentin còmodes amb els possibles pactes CiU-ERC anunciats després de negociar les eleccions al Parlament del 27 de setembre.

El secretari adjunt de Política Municipal del PSC va acusar Artur Mas i Oriol Junqueras de convertir la política catalana en un “joc de cromos”, i va remarcar que el PSC pot ser una bona plataforma per sumar candidatures independents i possibilitar governs progressistes a les Terres de l’Ebre.

Finalment, De la Vega va analitzar la situació del PSC en alguns municipis del territori en què els alcaldes o regidors socialistes han estat crítics amb la cúpula del partit pel procés so-

biranista. El dirigent del PSC va reconèixer que el més complicat per refer l’entesa és el cas de Flix, on l’alcalde Marc Mur va deixar el PSC acompanyat per la resta de regidors i militants. Però li va deixar les portes obertes. En canvi, De la Vega confia en què l’alcalde de Deltebre, José Emilio Bertomeu, no escolte les altres ofertes que té per presentar-se a les eleccions, i que opte per sumar també amb el PSC. De la mateixa manera, De la Vega ha apuntat que també han parlat amb la diputada crítica Núria Ventura, per garantir una candidatura progressista a Ulldecona. Precisament, Ventura ha decidit no abandonar el grup parlamentari del PSC, com sí ha fet Marina Geli.

El president del grup de CiU al Parlament, Jordi Turull, ha reclamat aquest 28 de gener, des de l’Aldea, que el PP no impugni l’impost a les nuclears que ha aprovat la Generalitat, “si els interessa i es preocupen per la gent de les Terres de l’Ebre. Un impost amb el qual es preveu aportar al voltant de 5 milions d’euros al territori, com a inversió directa per al desenvolupament econòmic i social de les àrees d’influència de les nuclears. Turull va fer aquestes declaracions després de participar en una reunió de treball al Baix Ebre. Turull va aprofitar l’ocasió per subratllar la importància d’aprovar el pressupost de la Generalitat per al 2015, que ha qualificat com els “primers lleugerament expansius”. De fet, va remarcar que en l’apartat d’esmenes s’han inclòs noves partides per a les Terres de l’Ebre, com els 400.000 euros per al centre de dia de l’Aldea.

Per la seua banda, també el 28 de gener, el diputat per les Terres de l’Ebre i secretari general adjunt d’Esquerra, Lluís Salvadó, va parlar de la reversió del 10% del nou impost nuclear al territori. Així, Salvadó va destacar que l’acord entre CiU i ERC per aprovar el pressupost farà possible la implementació del nou fons econòmic derivat de l’impost a les nuclears catalanes. Segons va dir Salvadó, l’impost nuclear pot acabar portant a l’Ebre fins a 5’5 milions d’euros. El diputat d’ERC va remarcar que aquesta era una reivindicació històrica, que permetrà anticipar-se al tancament de les centrals nuclears i evitar l’impacte econòmic i laboral que això pot suposar per a les comarques de l’Ebre. Ara bé, no serà fins al gener del 2016 que es tindran tots els mecanismes preparats per poder començar a utilitzar aquest fons econòmic sobre el territori.

Per això, serà necessari que el Govern redacte un reglament en els propers sis mesos. C.B. / G.M.

cop d’ull

Febrer 2015 // 5

Gervasi Aspa PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D’ERC A LES TERRES DE L’EBRE

POLÍTICA

Amors impossibles Els pactes entre CiU i ERC seran especialment difícils en poblacions com Amposta, Deltebre, Alcanar, Móra la Nova, l’Aldea i Tortosa

Independència nacional i independència municipal SUPERAT L’ATZUCAC en què estàvem encallats, sembla que hem pogut aconseguir el millor acord possible per poder votar la independència de debò el 27 de setembre, sense més subterfugis ni dilacions. És veritat que no era l’acord que volia Esquerra Republicana, ni el que volia CiU, ni el que volien les entitats sobiranistes, però és el que tenim. A partir d’aquí, cal donar un fort impuls a la creació decidida de les estructures d'estat imprescindibles, per obrir el procés constituent amb garanties, una vegada obtingut el mandat democràtic el 27-S. La materialització d’aquestes estructures, el Govern, les haurà de plantejar com la tasca primordial, decidida i efectiva que prepari la Generalitat per a l'exercici de la independència.

força institucional al servei del procés, de la regeneració política i democràtica, perquè aquestes eleccions ens han de permetre accelerar el camí cap a la independència, i forjar un nou poder local que construeixi el nou país de baix a dalt. Hi ha qui, de forma interessada, ha parlat d'eixamplar l'acord MasJunqueras per a les municipals.

Són els que obliden, interessadament, la independència municipal i les peculiaritats o necessitats de cada municipi.

Junqueras ha recordat que l’autonomia municipal és sagrada.

Per tant, de cara a les eleccions del maig, tan important serà la independència de Catalunya com la regeneració política i democràtica dels ajuntaments.

Són dues cares de la mateixa moneda, irrenunciables.

L’ACORD de col·laboració amb el Govern també ens porta a pactar uns nous pressupostos útils per a la transició nacional i que marquin un gir social.

Perquè el procés guanyarà en la mesura que esdevingui el màxim d'inclusiu possible i situï la ‘pobresa zero’ i la ‘corrupció zero’ com a divises prioritàries. En paral·lel, també cal continuar debatent amb la resta de forces polítiques i entitats sobiranistes un full de ruta comú per fer la independència, que haurà d’estar enllestit abans de les eleccions municipals del maig, i que caldrà assumir en els programes electorals del 27-S, data en què farem la consulta definitiva que ha d'obrir un procés constituent, de canvi, de regeneració política i d'exercici de la independència. Per tant, tenim pocs mesos per treballar, més que mai, per convèncer els indecisos que el somni d’un nou país net, just i lliure és possible després de l’estiu.

AQUESTA AUTONOMIA municipal, fins ara, no ha condicionat ni la consulta del 9-N ni el procés cap a la independència.

L’exemple més clar el tenim a les Terres de l’Ebre, on el 9-N i el procés no han estat cap obstacle perquè CiU tingués com a soci preferent de govern el PP i, per tant, governin conjuntament als consells comarcals del Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d’Ebre. Mentre a municipis com Reus o el Consell Comarcal del Tarragonès CiU trencava els governs de coalició amb el PP després del 9-N, a les comarques de l’Ebre CiU i el PP continuen governant junts.

ABANS, PERÒ, hi haurà les eleccions municipals, en les quals Esquerra blindarem la unitat d’acció als ajuntaments en tots els aspectes vinculats a reforçar el procés cap a la independència, com vam fer amb la convocatòria de la consulta del 9-N. Ara serà determinant poder acumular la màxima

DES DE la independència municipal, Esquerra Republicana treballarem per la independència nacional, però també per la regeneració democràtica i política dels nostres ajuntaments.

El proper mes de maig, aspirem a continuar governant allà on ja ho fem i a ser alternativa de govern en molts municipis del territori. Els possibles pactes que es puguin acordar es fixaran d’acord amb les necessitats locals i sota les premisses exposades. Per tant, ERC, al mes de maig, tornarem a dir sí-sí. Sí a la independència municipal i sí a la independència nacional.

Gustau Moreno TORTOSA

L’acord entre Artur Mas i Oriol Junqueras per “prioritzar” els pactes CiU-ERC després de les municipals, per enfortir el procés de cara al 27-S, serà difícil de complir en algunes poblacions de l’Ebre. Sobretot, en aquells municipis en què un o altre partit són alternativa clara de govern. És el cas d’Amposta, on el republicà Adam Tomàs creu que pot trencar la majoria absoluta de Manel Ferré, i on

des del PSC s’ofereixen per propiciar un canvi de govern després de 28 anys de governs convergents. A Deltebre, Esquerra i CiU també són formaantagòniques, amb cions Gervasi Aspa i Lluís Soler enfrontats i en posicions difícilment reconciliables. Una cosa molt semblant passa a Alcanar, ja que l’equip de govern d’Esquerra culpa el grup municipal de CiU, a l’oposició, d’estar al darrera de la investigació policial i judicial que va desembocar en tot un dia d’escorcolls de l’Ajuntament i amb la imputació de l’alcalde i del regidor

d’Urbanisme. La relació entre CiU i Esquerra tampoc és gens bona a Móra la Nova, ja que la polèmica per les obres del nou tanatori ha endurit l’oposició del republicà Jesús Álvarez cap a l’equip de govern de Ferran Bladé. A l’Aldea, els convergents són alternativa de govern del republicà Dani Andreu, que ha qüestionat el paper de la Generalitat en la gestió de la crisi de la cooperativa. A Tortosa, els darrers quatre anys a l’oposició han acabat distanciant Esquerra de CiU.

cop d’ull

6 // Febrer 2015

T

EL CENTENARI DEL PONT PENJANT L’AJUNTAMENT d’Amposta i una dotzena d’entitats de la ciutat estan treballant en un extens programa d’activitats per commemorar el centenari del Pont Penjant. I és que aquest 2015 se celebren cent anys de la col·locació de la seva primera pedra i l’inici de la construcció, que va durar fins l’any 1921. Un dels actes més rellevants serà la ma-

teixa inauguració del centenari el dia 11 d’abril. També es donarà especial protagonisme a l’alcalde Joan Palau, que fou el principal impulsor de l’obra.

També es farà la recreació de l’acte de col·locació de la primera pedra, que es va fer el dia de la Mare de Déu de l’Assumpció, patrona d’Amposta, el 15 d’agost del 1915. C.B.

TELEOBJECTIU ALCANAR

De dol pel Castor

Cinta Bonet / Fotos: Manel Capell Unes 400 persones es van manifestar a Alcanar, la majoria vestides de dol, per mobilitzar-se contra el pagament de la indemnització de 1.350 milions d'euros a Escal UGS, la concessionària del magatzem de gas Castor. La mobilització va començar a

la plaça Major del municipi i va arribar fins a la plaça de bous on es van cremar bitllets de 650 euros, batejats com a florentinos, la quantitat que es calcula que costarà, a cada consumidor de gas, la compensació que s'ha pagat a l'empresa. La manifestació la va encapçalar una gran pancarta amb el lema “No ho volem!”. Tot plegat per reclamar el tancament definitiu del magatzem de gas i el desmantellament de les instal·lacions.

Reconeixement a la Plataforma del Sénia L’ALCALDE D’ALCANAR, Alfons Montserrat, va anunciar que es posarà el nom de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia a la plaça del municipi on hi ha el Centre Cívic, fins ara sense nom, per tal de reconèixer d’alguna manera la seva feina i la seva lluita incansable contra el projecte Castor durant més de set anys. Una lluita que continuarà a Europa amb la finaliat de mostrar que s’està davant un deute “il·legitim”.

cop d’ull

Febrer 2015 // 7

TELEOBJECTIU

Represa de curs amb “la roba bruta” de l’educació Cinta Bonet Fotos: MUCE El marc unitari de la comunitat educativa a les Terres de l'Ebre (MUCE Ebre) va organitzar, el primer dia després de les vacances escolars de Nadal, una acció de protesta sota el títol “Penja la teua samarreta per l'educació. Traiem la robar bruta al carrer a les escoles i instituts de les Terres de l'Ebre”. Amb aquesta acció es va denunciar la manca d'inversió a l'escola pública i l'aplicació de la LOMCE a les escoles. Abans d’entrar a classe, xiquets, professors i famílies van escriure queixes i propostes sobre l'educació en samarretes grogues de paper que van penjar a les tanques dels centres.

Frau fiscal a l’Ametlla de Mar i el Perelló Cinta Bonet Foto: ACN

[ ] Un dels detinguts en un xalet de l’Ametlla de Mar.

[ ] Agents policials sortint del xalet escorcollat a Tres Cales.

Noelia, la primera catalana Cinta Bonet Foto: ACN Noelia Martí Benet és la primera catalana del 2015 i també el primer nadó de l'Estat.

Va néixer a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa quan passaven 32 segons de la mitjanit de l’1 de gener en un part per cesària. Noelia és la segona filla de Raquel Benet i Òscar Martí, de Tortosa, que ja tenen un xiquet, l’Unai, de quatre anys. El conseller de Salut, Boi Ruiz, es va desplaçar fins a Tortosa per visitar la primera catalana junt amb l’alcalde, Ferran Bel.

Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil i policia francesa van detindre 35 persones a Tarragona i Perpinyà en una operació conjunta per desmantellar una organització internacional especialitzada en el frau fiscal. La xarxa estava dedicada a defraudar l'IVA de la hisenda francesa a través de la compra de cotxes de gama alta. Es van produir registres en un xalet de Tres Cales de l'Ametlla de Mar, on es van detenir dues persones; i al Perelló, on també es van detenir dues persones, entre elles la directora de l’oficina de La Caixa.

cop d’ull

8 // Febrer 2015

O OPINIÓ

CONFIDENCIAL: INICIATIVA PER AMPOSTA INICIATIVA per Catalunya (ICV) tornarà a presentar-se a les municipals d’Amposta, amb Rosabel Recio com a candidata. Això ja és un secret a veus a la capital del Montsià, on paral·lelament s’ha esvaït l’opció que les CUP tinguen prou estructura per concórrer a les eleccions. Diferents fonts destaquen la bona preparació de la candidata ecosocialista, que podria ser la

revelació i una de les novetats de la campanya ampostina, al marge de la presència de l’exalcalde de Godall, Francesc Miró, com a candidat del PSC. A més a més, les opcions d’ICV de fer un bon paper a Amposta es multiplicaran si finalment acaben fructificant les converses que han obert amb Esquerra per concórrer plegats a les municipals. Una negociació que s’ha

mantingut amb molta discreció, i que, si cristal·litza, el republicà Adam Tomàs podrà presentar com un valor afegit per a la seua candidatura. En aquest cas, les dues llistes del PSC i d’ERC-ICV miraran de trencar l’hegemonia de CiU, tot esperant que perdi vots per la dreta si també hi ha Ciutadans, ara amb l’expresident del PP d’Amposta, Guillermo Martínez.

Enriquir-se legalment DEIXANT DE BANDA el cop de sort i les activitats contemplades al codi penal, em pregunto si penseu que, donat l’actual model econòmic, algú pot enriquir-se respectant escrupolosament la llei i l’ètica?

Salvador Peiró Morell SOCIÒLEG

SI TENIM EN COMPTE que existeixen, a grans trets, tres tipologies d’aconseguir els recursos que permeten a l’individu cobrir les seves necessitats creades: l’assalariat que treballa per compte d’altri ja sigui del sector privat com del públic; el rendista que ha heretat una o més fonts de recursos, i finalment, l’autònom que engloba tot el ventall de casos en què els recursos aconseguits depenen de l’activitat que l’individu realitza de forma unipersonal. Òbviament, en aquest darrer cas, el sistema capitalista permet una subcategoria en la que la condició d’autònom hagi estat heretada i l’activitat sigui gestionar de forma beneficiosa l’empresa o el patrimoni que s’ha heretat. En definitiva, estem en condicions, més o menys objectives, de considerar

que aquestes tres formes d’acaparament de recursos s’engloben dins del ventall d’activitats contemplades com a lícites i èticament prescrites pel sistema econòmic vigent.

tan el rendista com l’autònom ostentós, o l’empresari exitós s’han vist seduïts per la rendibilitat de

“

LA QÜESTIÓ ÉS VEURE si és creïble que mitjançant la pràctica exemplar d’alguna d’aquestes “modalitats”, els individus són capaços d’aconseguir molts més recursos dels que necessiten. O dit d’altra manera; si són capaços d’enriquir-se. Ho plantejo així perquè la regulació de l’activitat econòmica és una realitat que, quan es pateix, implica una sèrie de limitacions i gravàmens que difícilment permeten acumular les enormes quantitats de diners que algunes persones posseeixen.

No vull dir amb això que aquesta apreciació no tingui excepcions, i que no hi hagin casos en què l’esforç -i la sort- acabin enriquint a alguns. Però estic convençut que, en general, el compliment estricte de les lleis que regulen els impostos, contractacions, transaccions, i el patrimoni em fan pensar que

les corbes i dreceres que voregen els reglaments. Posem per exemple, els facultatius amb consulta privada que no emeten factures, o rendistes que aconsellen una quantitat no escrita, o els propie-

de l'exclusió social. Tan trist i tan rastrer com això.

permeta actuar amb llibertat a tots els sectors professionals.

LA SOLUCIÓ a tot este problema és fàcil i el nostre govern ho sap.

Passe per crear línies de finançament estable vinculades als projectes i també a l’auditoria dels programes i organitzacions per part de professionals. Línies que permeten rebre aportacions econòmiques atenent al treball fet i al que es farà, que proporcionen estabilitat i que permeten fer previsió a mitjà i a llarg termini. Però no només això, línies de finançament que no precaritzen les intervencions amb sectors en risc d’exclusió social, permetent la llibertat d’expressió tant de professionals com de dirigents i organitzacions, al temps que desvinculen les quanties econòmiques de la possibilitat o no de tocar els nassos a l’administració. En definitiva, un finançament estable més enllà de la rendibilitat econòmica, que es puga treure en eleccions i que

EN RESUM, propostes de finançament que garantisquen el benestar de la societat i la prestació de recursos més enllà del propi benefici polític dels partits. Una proposta transgressora i que proporcionaria flexibilització burocràtica i també llibertat en les intervencions. Una proposta que aposte per l’atenció ciutadana i per la felicitat de les persones, deixant de banda la permanència en les institucions d’uns i altres gràcies al vot clientelar.

Els que bescanvien les hores de treball a canvi d’un salari no tenen cap possibilitat d’assolir el paradís”

taris que exploten immigrants per sous de misèria, o els tècnics que no entenen d’IVA, o la proliferació de contractes indignes o hores treballades invisibles als detectors.

NO ÉS CAP SECRET, excepte per a les autoritats encarregades de controlar l’aplicació de les lleis, que una bona part de l’economia actual es basa en aquestes petites, però no per això insignificants, violacions de les lleis que molta, moltíssima gent pràctica a diari. I això no fa més que confirmar la invisibilitat dels i les assalariades en aquesta cacera de la riquesa.

Aquells que bescanvien les corresponents hores de treball a canvi d’un salari no tenen cap possibilitat d’assolir aquell paradís que el sistema capitalista promet a tort i a dret. Condemnats al control incorruptible de la nòmina i a la voluntat dels qui decideixen el valor del treball, aspiren tan sols a l’ascens social i econòmic dels seus descendents a través de l’educació que, a la vegada, també és controlada per autònoms, rendistes i empresaris.

Pobresa clientelar PAREIX QUE a qui ens governe ja li està bé que les persones, les associacions i les fundacions continuen en situacions d’inestabilitat i precarietat econòmica. No fa massa temps enrere, les manifestacions pels impagaments eren constants. Mentre l’administració pagava a grans multinacionals de l’oligopoli, rescatava bancs i sustentava targetes de dubtosa transparència; la gent que treballe per millorar mínimament la situació de persones en risc d’exclusió social passava mesos i mesos sense cobrar.

PERÒ EIXOS mateixos bancs i eixes mateixes empreses rescatades exigien cobrar els seus rebuts a temps, o les conseqüències podien arribar a ser molt dramàtiques. Tot això ja ho sabem, cada vegada en parlem menys del tema, ja que l’estafa esta que ens venen com a crisi no és agradable per ningú. Ni tant sols per a qui la paguem. Callem, què hem de fer.

Si no callem podem acabar fent coses de les que no sentim massa orgull. Així que, entre injeccions i retallades, portem més de 10 anys de crisi.

I EN TOT ESTE TEMPS, l’administració ha continuat gotejant subvencions ací i allà. Un goteig que proporcione les molles del pastís que ja s’han menjat la gent de dalt, la gent gorda. Subvencions que han representat lleugeres inversions per a molts sectors desfavorits i per a moltes organitzacions que treballen, sense esperar res a canvi, pel benestar de la societat. Subvencions que només valen per a crear més xarxes clientelars, per a silenciar dites organitzacions i aconseguir que no es queixen per l’infrafinançament al que es veuen abocades. Personal que calle si vol mantenir el seu sou, gerències que han de fer el somriure per mantenir els serveis.

EN DEFINITIVA, fer clientelisme

UNA PROPOSTA que no requereix més inversió, sinó aprofitar i redistribuir correctament la que ja existeix. Una manera de gestionar l’administració pública que no tenim costum de veure, que pose l’administració al servei de qui sempre hauria d’haver estat: al servei de les persones.

Marta Sorlí PORTAVEU COMARCAL DE COMPROMÍS MAESTRAT-ELS PORTS

cop d’ull

Febrer 2015 // 9 Edita: Doble Columna, s. l.

Av. Remolins 24 - TORTOSA Tel. 977 58 80 32 premsa@uncopdull.com www.uncopdull.com Cop d’Ull només expressa la seua opinió en els editorials. Els articles publicats exposen el punt de vista dels autors.

La direcció de la empresa Doble Columna, s.l. declina tota responsabilitat vers els comentaris dels seus col·laboradors.

SERÀ NOTÍCIA TORTOSA serà l’escenari, del 6 al 8 de febrer, de la setena edició del Congrés de Confraries de Setmana Santa de Catalunya. L’esdeveniment inclourà conferències i taules rodones sobre temes com la restau-

ració de la imatgeria religiosa, l’art cristià o la nova fiscalitat de les entitats.

L’organització preveu l’assistència de més de 200 persones d’una setantena de confraries d’arreu de Catalunya i de Perpinyà.

Dipòsit Legal:

T-52/95 Amb el suport:

Director Gerent: Albert Roda Director: Gustau Moreno Directora Adjunta: Cinta Bonet Redacció: Cinta Bonet, Gustau Moreno, Judit Brú, Sílvia Alarcón Disseny : Claudio Ena, Jordi Aljarilla Imatge: Eduardo Bertolín, Manolo Velázquez Col·laboradors: Enric Bayerri, Jaume Querol Administració: Noelia Castillo Comercials: Maria José Vicente, David Fornós

ENVIA’NS ELS TEUS ARTICLES D’OPINIÓ premsa@uncopdull.com

CARTES AL DIRECTOR cartes@uncopdull.com

OPINIÓ

EDITORIALS

El camp de l’Ebre necessita més suport de la Generalitat lcanar serà l’escenari, el proper 8 de febrer, d’una nova mobilització del sector citrícola, convocada per la Unió de Pagesos (UP) amb el suport dels sindicats obrers i les cooperatives del territori. Els pagesos ja havien advertit, després del tall de carretera del passat 17 de gener a Tortosa, que hi hauria noves mobilitzacions si la Generalitat i el govern de l’Estat no reaccionaven amb la celeritat que el sector els reclama. Els productors de cítrics fa setmanes que exigeixen una resposta immediata de les dues administracions, que només els responen amb silencis. Des d’UP afirmen que el delegat de la Generalitat, Xavier Pallarès, pels seus orígens pagesos, sembla entendre la gravetat del problema que travessa el sector arran de les pèrdues en la collita de mandarines. Però de moment les seues gestions, si és que n’ha fet alguna, han estat insuficients, totalment bordes.

A

FINS ARA, ni la Generalitat ni el govern de l’Estat han

donat una resposta satisfactòria al sector dels cítrics, un dels més castigats del camp ebrenc. El sector ha arribat a una situació límit, agreujada per les pèrdues que la climatologia va provocar a principis de desembre en la collita de

nat UP i les cooperatives. A banda, el sindicat també va sol·licitar la destrucció de les mandarines més malmeses que no podien ser retirades per a sucs, ja que són una amenaça per la proliferació de la mosca de la fruita. Per tant, les mobilitzacions només podien anar a més, ja que les administracions no han actuat per resoldre aquest problema.

El sector dels cítrics ha arribat a una situació límit, agreujada per les pèrdues de la collita mandarines del Baix Ebre i del Montsià, i que ja està forçant els primers acomiadaments de personal a les empreses i explotacions citrícoles. Les pluges i el vent del pont de la Puríssima van ser catastròfiques per a la collita de mandarines, i Agroseguro no s’ha volgut fer càrrec de les indemnitzacions, fins i tot qüestionant que el causant de les pèrdues haja estat el vent. A més, al desembre l’Estat només va autoritzar la retirada per a sucs de 5.000 de les 8.000 tones que havien dema-

SERÀ LA SEGONA protesta en menys d’un mes. Si no es fa res, entre 30 i 50 milions de quilos de clementina quedaran pendents de donar-los una sortida, el que suposa entre un 30 i un 40% del total de la campanya.

Això comportarà que els contractes dels temporers s’acabaran abans d’hora, i que 2.500 dels 4.000 treballadors que ocupa el sector citrícola al territori puguen perdre la seua feina. Només fins a finals de desembre, els agricultors ja havien perdut unes pèrdues de 15 milions d’euros. La pagesia de les Terres de l’Ebre necessita que les coses es facin bé i que es facin ràpid.

El 10% de l’impost nuclear, per al territori LA PRESSIÓ de la Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya (MADE) i del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha servit perquè CiU, ERC i el PSC s’hagin compromès a fer que el 10% de l’impost nuclear puga revertir en inversions i projectes al territori en què estan implantades les tres centrals catalanes. El diputat republicà Lluís Salvadó calcula que durant el 2015 l’impost pot recaptar uns 55 milions.

Per tant, això vol dir que les zones d’Ascó i de Vandellòs podrien arribar a rebre, a partir del 2016, més de cinc milions d’euros per finançar

polítiques i projectes per preparar l’endemà del tancament de les nuclears amb la reactivació i diversificació de la seua economia. De fet, durant els propers sis mesos, el Govern redactarà el reglament que ordenarà la implementació d’aquest nou fons econòmic.

JORDI JARDÍ, president de la MADE i del consell de la Ribera d’Ebre, ja ha dit que aquests diners haurien de destinar-se a projectes absolutament necessaris. I no a despeses supèrflues, com havia passat antigament amb els diners nuclears.

Lentitud en la lluita contra la sarna al Port L’ASSOCIACIÓ Professional d’Agents Rurals ha denunciat que el Govern porta un mes de retard, i que no els ha deixat actuar contra el brot de sarna que afecta les cabres salvatges del Port.

Potser tenen raó si, des que el passat 11 de desembre es va confirmar la mort d’un

exemplar a Horta de Sant Joan, la notícia no es va saber fins el 20 de gener. En aquest temps, els agents havien identificat una quinzena d’animals sospitosos de tenir la malaltia, però la Generalitat no els va deixar actuar fins al 22 de gener, quan en van abatre quatre.

EL MUR Laia Subirats

Dani Andreu

Recaredo del Potro

Andreu Carranza

REGIDORA DE SERVEIS SOCIALS D’AMPOSTA

ALCALDE DE L’ALDEA

PRESIDENT D’ESCAL UGS

ESCRIPTOR

L’Ajuntament d’Amposta ja ha reclamat als bancs que posin en lloguer social més d’un centenar d’habitatges desocupats que són de la seua propietat. Si els bancs no ho fan, el consistori els podrà aplicar sancions coercitives.

A partir d’una esmena d’ERC, el pressupost de la Generalitat per al 2015 ha incorporat una partida de 400.000 euros per al centre de dia per a la gent gran de l’Aldea.

L’Ajuntament podrà acabar aquest nou equipament social.

El president d’Escal UGS i cara visible del projecte Castor ha estat una de les 17 persones encausades en el cas que instrueix el jutjat número 4 de Vinaròs. La jutge l’acusa d’un suposat delicte contra el medi ambient i els recursos naturals.

Josep Maria Pelegrí CONSELLER D’AGRICULTURA

L’autor riberenc ha ampliat el seu reconeixement assolint el premi Josep Pla de narrativa en català, amb l’obra ‘El poeta del poble’. El jurat del prestigiós guardó va valorar l’obra com una fascinant biografia de Jacint Verdaguer.

El conseller ja tenia el camp ebrenc molest pel retard en el pagament dels ajuts agroambientals als pagesos del Delta. Ara són els productors de cítrics, sindicats i cooperatives els que reclamen solucions urgents per al sector.

cop d’ull

10 // Febrer 2015

OPINIÓ

Les piscines de Tortosa, projecte de ciutat VOLEM UNES PISCINES adaptades a les necessitats dels tortosins, preparades per acollir competicions, econòmicament sostenibles i de gestió pública, mantenint els professionals que hi treballen actualment.

Marc Puigdomènech PRESIDENT D’ERC A TORTOSA

EN EL MARC de l’elaboració del programa municipal 20152019, des d’ERC-Tortosa hem realitzat un procés participatiu en què els ciutadans ens han fet arribar demandes que consideren prioritàries per a la ciutat.

Les preocupacions dels participants se centren en l’espai públic, destacant l’estat de carrers i voreres, la neteja o l’enllumenat.

En un context de crisi econòmica com l’actual, moltes respostes també s’orienten a impulsar més llocs de treball, lògicament. Ara bé, hi ha un assumpte concret que ha assolit nivells de preocupació gens habituals en una enquesta ciutadana: les noves piscines.

LA GESTIÓ DEL PROJECTE per part del govern municipal de CiU ha estat nefasta. Es tracta d’una evidència empírica: començaren les obres just abans de les municipals, fent-s’hi la foto al davant, i s’abandonaren

tot seguit. Ben entrat el mandat, empresa i Ajuntament decidien desentendre’ls del contracte, sense aplicar penalitzacions. I com a resultat, haurem estat quatre anys amb l’equipament destrossat, perdent temps i diners dels contribuents. Així no es governa una ciutat.

NO HO VOLEN ADMETRE, però a CiU són conscients de la mala gestió i, per aquest motiu, des de fa uns mesos busquen una sortida al problema. La seva idea és rentar-se la cara abans de les eleccions locals, aprovant un nou projecte per al complex d’aigües. Per aconseguir-ho, malgrat que disposa de majoria absoluta, el govern municipal ha demanat la col·laboració de la resta de forces del consistori.

ARRIBATS A AQUEST PUNT, com a oposició municipal, ERC tenia dues opcions sobre la taula. Una possibilitat era seguir el camí del PSC: exigir unes piscines, però negar-se a negociar amb l’equip de govern. Aquesta posició, on també s’ha situat ICV, és molt còmoda però no ajuda en res a desencallar el problema, sinó que representa una nova pèrdua de temps. L’alter-

nativa era negociar amb CiU el projecte tècnic, fent-hi aportacions per tal de millorar-lo, com ampliar les graderies i reestruc-

“

Volem unes piscines adaptades a les necessitats dels tortosins, preparades per acollir competicions, econòmicament sostenibles i de gestió pública, mantenint els professionals que hi treballen actualment”

turar-ne les dimensions. I aquesta és la nostra opció: continuar avançant fins deixar-lo a punt per al proper govern municipal, sigui quin sigui.

DES D’ERC creiem que la piscina és una prioritat de ciutat, que com a tal necessita assolir aviat el màxim consens. Per això hem instat PSC i ICV a participar en les negociacions, i per aquest mateix motiu no avalarem que CiU lligui de peus i mans el nou ajuntament, prenent decisions irreversibles i precipitades. ERC continua negociant el projecte tècnic perquè el proper govern, sigui del color que sigui, pugui tirar-lo endavant el més aviat millor, si legítimament ho considera oportú. Volem unes piscines adaptades a les necessitats dels tortosins, preparades per acollir competicions, econòmicament sostenibles i de gestió pública, mantenint els professionals que hi treballen actualment. I esperem que tots els grups municipals exposin el seu model, de manera constructiva. Perquè, en definitiva, seran els ciutadans els qui jutjaran, lliurement, l’actuació i els projectes de cadascú.

Sobre la llibertat FA POQUES SETMANES, l’atemptat contra la revista Charlie Ebdo va trasbalsar el món, una vegada més. Com se sol dir, aquest acte de violència travessava una d’aquelles línies roges que tant costa reparar. Aquells salvatges trets representaven un atac més que simbòlic a la llibertat d’expressió, i esgarrifaren l’audiència de mig planeta (sí, sí, mig; i no sé si aquesta fracció és gran o petita) que corria a manifestarse físicament i virtualment.

D’ALTRA BANDA, d’actes de violència n’hi ha molts, n’hi ha massa, tot i que ens esquitxin de forma irregular.

La nostra pell no és neutra.

Alguns, malauradament, obtenen una repercussió similar a la que provocaria la caiguda d’un meteorit a Júpiter.

LA VIOLÈNCIA no tan sols em repugna, sinó que em resulta incomprensible, és un medi on no m’hi trobo a gust, on em costa respirar. Sempre recordo que de xiquet, quan

jugàvem a futbol al carrer del meu poble, sovintejaven els crits contra membres del mateix equip a causa d’alguna mala jugada, motiu pel qual, vaig acordar amb un amic de llavors que sempre jugaríem al mateix equip, amb la única condició de no cridar-nos mai.

PERÒ NO TAN SOLS m’ofèn la violència física; cal tenir en compte que les paraules, els silencis, o les mirades, poden fer tant de mal com un cop de puny directe a la mandíbula. Em desagrada, per exemple, la superioritat amb què es creuen alguns per a menysprear els altres, o els presumptes acudits que es perpetren contra certs personatges burlant-se de les seves mancances físiques o intel·lectuals.

NO, NO SÓC UN HOME religiós, la meva fe és d’aquest món, però respecto la fe dels altres. Quan passa la processó de Setmana Santa a prop de casa, no poso fort el volum de la tele, i si entro en

una església, camino a poc a poc i en silenci. Aquests instants de silenci i respecte no els veig com una restricció, sinó que formen part de la meva manera d’entendre la llibertat.

LA MEVA RELIGIÓ és la tolerància, el respecte a qui tinc davant, amb indepen-

“

La violència no tan sols em repugna, sinó que em resulta incomprensible, és un medi on no m’hi trobo a gust, on em costa respirar”

dència de les seves opinions; i exigeixo el mateix respecte i tolerància a canvi. Conviure, en gran part, és això; si és possible, compartir, i si no, almenys respectar. Desitjar bon dia als veïns, cedirlos el pas, no fer soroll quan estan malalts... són petits esforços que no costen gaire; a canvi, potser un somriure.

PERÒ QUAN la incomprensió i la intolerància obren pas a la violència, les ferides costen massa de curar. És inadmissible, i aquí els dos bàndols estan ben clars, i no dubto al costat de quin em trobo. Arribats a en aquest punt, el perill és caure en una espiral infinita sense retorn. Calen dosis de generositat enormes, no a l’abast de tothom. Retirar-se davant el foc de la violència és donar-li ales, però la solució tampoc no rau en tirar-hi llenya.

ON ESTÀ EL LÍMIT de la llibertat d’expressió? No ho sé, que el sentit comú, si en queda, la dibuixi.

Jesús Tibau ESCRIPTOR

cop d’ull

Febrer 2015 // 11

A prop de les persones, treballant per una Amposat millor

Manel Ferré ALCALDE D’AMPOSTA

ÉS CLAR que de la tasca d’un govern municipal allò que sempre resulta més visible és l’obra pública, un edifici, un carrer o un barri sencer rehabilitats. Una zona més il·luminada són la pell, la superfície, la constatació de la feina que es fa des de l’Ajuntament. Moltes vegades se’ns retreu als polítics una espècie de dèria per inaugurar les obres. Però no és pel gust de destapar una placa o tallar una cinta que volem fer inauguracions; és perquè darrera de cada obra hi ha els autèntics motius pels que s’ha fet aquella acció, i aquests motius no són altres que les persones.

DES DEL GRUP DE CiU, l’equip de govern, tenim molt present aquest motiu, i el benestar dels nostres conciutadans i de les famílies d’Amposta és la nostra màxima prioritat en cada nova acció que emprenem.

PER POSAR ALGUNS exem-

ples de què les persones són primer, hem iniciat ja els tràmits perquè els bancs que tenen pisos desocupats a Amposta els cedeixin en lloguer social, de manera que cap família d’Amposta es quedi sense sostre per no poder fer front a un lloguer o hipoteca.

En el cas que les entitats financeres no tinguin en compte els nostres requeriments, els aplicarem una multa, ja que va davant la dignitat de les persones que els seus interessos.

D’ALTRA BANDA, les polítiques socials passen també per tenir cura de la nostra gent gran, i en aquest punt és on ens trobem amb l’oposició dels altres grups presents a l’Ajuntament, que ens acusen de voler inaugurar la residència d’avis el més aviat possible per motius electoralistes. Sembla que no acabin d’entendre la necessitat de que els avis que actualment estan a la residència

No és pel gust de destapar una placa o tallar una cinta, que volem fer inauguracions”

possible en l’espai actual, però un edifici nou, més modern, amb uns espais que facilitin la seva mobilitat i la dels professionals que els atenen s’ha convertit ara per ara en una prioritat perquè resulta absolutament necessari. Darrera d’aquesta obra no hi ha una placa inaugural, hi ha les persones a les que ha de donar servei, i també altres avis de la ciutat d’Amposta que no han pogut accedir a una plaça de residència a la ciutat i actualment no poden viure a prop de les seves famílies.

tinguin un espai amb les millors condicions, un lloc on viure dignament arribada la vellesa, després d’una vida de treball i dedicació. L’actual assistència que es dóna a aquestes persones és la millor

ENS PODRÍEM allargar molt més encara amb exemples sobre com cada nou projecte s’inicia i es treballa en favor de la gent d’Amposta, del seu benestar i amb la finalitat que, en definitiva, tinguin una vida millor, perquè és aquesta, i no cap altra, la major compensació que ens aporta a l’equip de govern la gestió municipal.

“

He tingut un somni AMB AQUESTES PARAULES és recordat el que, sens dubte, és el millor discurs de la història de la humanitat. El 28 d’agost de 1963, Martin Luther King Jr, en el transcurs de la Marxa pel Treball i Llibertat a Washington, des de les escales del monument a Lincoln, va fer una crida en defensa de la justícia i la llibertat.

UNA CRIDA QUE AVUI, tot i haver passat més de 50 anys, no tan sols és vigent sinó que, ara més que mai, és justa i necessària. Avui, mig segle desprès que el doctor Luther King ho pronunciés, jo també he tingut un somni.

I HE SOMIAT amb una ciutat feta entre tots els tortosins i totes les tortosines; una ciutat compartida, democràtica i transparent; una ciutat agosarada, valenta i creativa; una ciutat oberta, atractiva i competitiva; una ciutat inclusiva, segura i saludable; però sobretot un ciutat que tingui futur. On els nostres joves, on els nostres fills puguin tenir un futur.

I HE TINGUT UN SOMNI. He somiat amb una ciutat fonamentada en la participació de

tots i totes, perquè la ciutat l’hem de construir tots i totes alhora.

I HE TINGUT UN SOMNI. He somiat amb una ciutat social, oberta i accessible a tothom.

Una ciutat inclusiva que faci front a les necessitats bàsiques dels seus ciutadans. Una ciutat que aposti per la igualtat d’oportunitats, que lluiti amb totes les seves forces contra la desigualtat, que s’oposi al poderós, que recolzi al necessitat. Perquè només així aconseguirem la justícia social.

I HE TINGUT UN SOMNI. He somiat amb una ciutat on la gent tenia treball. Una ciutat competitiva, activa econòmicament.

Una ciutat atractiva i engrescadora per aquells que volen fer fortuna, una ciutat comercial, una ciutat de serveis. Una ciutat que aposti pel seu patrimoni, pel turisme, per la innovació, ben connectada i amb les infraestructures necessàries per tornar a ser capital al nostre país; una ciutat que aposti per l’activitat empresarial innovadora i emprenedora. Perquè només així podrem crear ocupació.

“

He somiat una ciutat on la gent tenia treball. Una ciutat competitiva, activa econòmicament. Una ciutat atractivaa i engrescadora”

I HE TINGUT UN SOMNI. He somiat amb una ciutat inclusiva, segura, i saludable. Una ciutat que sigui capaç d’oferir un espai urbà obert a tothom i per tothom.

Una ciutat que cohesioni als seus pobles i EMD i sigui un clar referent de capitalitat dintre del territori. Una ciutat que tingui capacitat per adaptar-se a les necessitats futures, vetllant pel medi ambient i la promoció

d’hàbits saludables. Perquè només així crearem una ciutat on valgui la pena viure.

HE TINGUT UN SOMNI. I de la mateixa manera que aquell dia de 1963 molts van dir-li a Martin Luter King que somiar amb la justícia i la llibertat era una quimera, jo avui em nego a que algú ens robi l’oportunitat de somiar. Perquè avui tots necessitem tornar a somiar. Perquè Tortosa necessita tornar a somiar.

I PER SOMNIAR necessitem projectes reals, realistes i concrets, pensats per persones que vulguin estar al costat dels seus veïns i veïnes, que vulguin escoltar a la gent i, sobre tot, que impliquin molt als ciutadans. I per somiar necessitem gent que estimi la nostra ciutat, Tortosa, i que estigui disposat a treballar fins al final per a que els nostres somnis es facin realitat.

TORTOSA, SI TU VOLS, pot tornar a somiar! A Tortosa, si tu vols, podem tornar a somiar!

Enric Roig PORTAVEU DEL PSC I CANDIDAT A L’ALCALDIA DE TORTOSA

cop d’ull

12 // Febrer 2015

OPINIÓ ME MOC EN BICI

Carta oberta del col·lectiu Me Moc en Bici a l’Ajuntament de Tortosa EL GRUP ME MOC EN BICI som un col·lectiu que intentem promoure i millorar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà a Tortosa i altres poblacions de la vora. Amb aquest objectiu volem fer la nostra proposta per al trajecte del nou carril de bicicletes que s’ha de fer per la zona de la Raval de Sant Llàtzer, el qual, entre altres coses, connectarà la nova escola de Sant Llàtzer i l’Institut Despuig amb el centre de la ciutat.

PENSEM QUE A MIDA que s’urbanitza el carrer Cornellà i l’avinguda Canigó, la solució ideal seria la de fer el carril bici en aquests carrers, just al costat de la via de tren. Aquest carril bici podria anar també al costat d’un passeig de vianants en línia contínua i ininterrompuda fins al Consell Comarcal. Faria el mateix servei que el passeig/carril que hi ha a la zona de l’altra banda de la via de trens on també hi ha un passeig i carril bici pels quals es veu moltíssima gent passejant, fent esport, gaudint del temps lliure...

Un projecte així seria de gran valor per a Tortosa, no només per l’esgambi paisatgístic que la ciutadania fruiria sinó perquè amb aquesta nova urbanització les noves generacions de tortosins que han d’anar a l’escola i a l’institut podrien acudir-hi durant les properes dècades en un entorn pacificat de trànsit, com solen gaudir els estudiants dels països del nord d’Europa, molt més conscienciats del benestar i la seguretat dels seus joves.

PEL CARRIL BICI PODRIA, fins i tot, arribar fins l’estació de trens compartint espai amb la vorera dels vianants com a opció

més segura entre la passarel·la i l'estació de trens. Creiem que degudament regulat i senyalitzat és l’opció millor. Només caldria trasplantar mitja dotzena d'arbres per donar més espai a la vorera.

AQUEST CARRIL BICI es podria fer d’una manera relativament fàcil i econòmica, adaptant les obres ja començades. A més a més, aquest trajecte tindria el gran avantatge que no hi ha cap cruïlla amb altres carrers i així es generaria molt poc perill per als ciclistes i menys incomoditats per als vehicles de motor i vianants.

L’ALTRA OPCIÓ de què s’ha parlat seria la de fer el carril pel carrer Barcelona, però aquest plantejament presenta els inconvenients de trobar-se amb una vintena de cruïlles de poca visibilitat, el qual deixa tots els usuaris de la via pública en una situació de risc.

SI VOLEM QUE LA GENT vegi la bicicleta com una bona opció per moure’s per la ciutat, cal que les infraestructures siguin de les més segures, útils i eficaces possibles. Cosa encara més certa aquí en aquesta zona, ja que aquest carril ha de servir per als joves que volen anar a l’escola en bicicleta.

PENSEM QUE, si allò que es vol és potenciar el transport sostenible a la ciutat, la millor opció no és sempre la més senzilla a curt termini. Les institucions tenen el deure de desenvolupar infraestructures segures que siguin capaces d’impulsar els ciutadans a caminar o desplaçar-se en bicicleta.

Jo tinc un pla

Núria Menasanch ESCRIPTORA

NO HO OBLIDARÉ MAI. No oblidaré mai el moment que vaig aconseguir proclamar-me president de la Generalitat de Catalunya. Va ser el dia més feliç de la meua vida. Abans vaig haver de fer la travessia del desert a l’oposició. I mira que ho vaig intentar tot per a aconseguir la meua fita. No em va servir de res aquella nit a Madrid, amb Zapatero, després de que em prometés que li tallaria el cap a en Maragall, i que col·locaria una persona de perfil baix, prometent-me que de ben segur no podria guanyar les eleccions. Montilla va sorprendre a tothom, i jo hem vaig haver d’esperar una mica més.

VAM PAGAR CAR lo nostre pacte amb el PP. Des d’allavons vaig tindre clar que si hi havia un altre pacte, de cap manera no podia ser explicitat. S’hauria de portar en secret. Com secreta va ser la reunió que vam fer amb l’Estat espanyol abans del 9-N. I M’HA ANAT BÉ.Tot i que unilateralment vaig prendre la decisió de rebaixar la consulta, no vaig sortir com a culpable, sinó tot lo contrari. L’Estat m’ha fet lo favor de presentar-me com a

màrtir. Ja ningú se’n recorda de les meues promeses d’unitat del 2013. Les decisions se prendran entre tots els partits sobiranistes!, vaig repetir allavons.

Ningú se s'adona que uns pocs dies abans vaig canviar la consulta per una altra manifestació amb molt menys valor. I això després d’aprofitar, durant tot este temps, el suport d’ERC, fent política de dretes, i venentme la sanitat pública mentre la desmantello sense escrúpols.

LO QUE NO M’ESPERAVA és que després de prendre la decisió unilateral en contra de tots los altres, ERC i l'ANC se la fessen igualment seua i acabés sent un èxit. I mira que en vaig posar de traves! A Tortosa les pedanies no tenien punts de votació, los iaios van haver de pujar fins a la muntanyeta de mossèn Manyà per a poder votar, i va haver gent que va arribar a voltar per tot Tortosa fins endevinar el seu punt de votació. Tot i així se’n van sortir, i més de dos milions 300.000 persones van anar a votar amb la promesa que després, i abans de tres mesos, convocaria eleccions.

LES ENQUESTES DIUEN que

guanyarà ERC. I si guanya tinc clar que proclamarà la independència de Catalunya en son demà.

LO MEU PLA era una llista conjunta perquè així, quan guanyés esta llista, podria continuar boicotejant lo procés.

Però Junqueras ja m’ha vist lo llautó, i ja no puc tornar a ensenyar-li la pastanaga. La conferència amb la reiterada promesa d’unes estructures d’estat, a les quals no hi he destinat ni esforços, ni diners, tan sols ha servit per a enlluernar a Forcadell, que s’ho ha cregut.

Gràcies a ella he aconseguit que les eleccions se celebren al setembre, però em vaig reservar la data per a mi, i per suposat vaig decidir fer-ho l’últim cap de setmana de setembre.

ARA ELS HI TOCA als del PP i a Mariano Rajoy moure fitxa i avançar les Generals per a que tot se’n vaigue en orris. I mentrestant jo tinc lo que vull, continuar a la cadira. Qui dia passa any empeny.

ESPERO, PERÒ, que no passe com al 31 i que a les municipals CiU no es fume una castanya d’aquelles que fan època!

Manel Zaera.

INFORMÀTIC I MÚSIC

El monument es queda, de moment TO R TO S A i e l f r a n quisme. El debat és recurrent.

Recurrent perquè la situació no es r e s o l . E l g ove r n t o r t o s í va h o m e n a t j a r l ' a ny passat l'alcalde repub l i c à Jo s e p R o d r í g u e z , afusellat pels franquist e s . E l m u s e u d e To rt o s a va a c o l l i r e l 2 0 1 3 una exposició sobre la Guerra Civil i els bombardejos que va patir la c i u t a t . To r t o s a , e l s e u g ove r n , va i n d i g n a r- s e per la imatge de T V3 en el seu reportatge de la Vi a C a t a l a n a e l 2 0 1 3 , p e rq u è e s m o s t r ava gent no independentista tortosina mostrant la seva opinió, entre al t r e s . To r t o s a n o vo l treure el monument franquista del mig del r i u . To r t o s a , e l s e u g o ve r n , n o vo l t r e u r e ' l n i preguntar la ciutadania si ho vol. L'alcalde acusant els ecosocialistes de no haver-ho fet quan g ove r n ave n . T é r a ó , però potser no seria un motiu per no preguntar e l s t o r t o s i n s i t o r t o s ines . L'estratègia de l'"i tu més" .

CADA COP que Tortosa és notícia per un tema relacionat amb la memòria històrica o amb el sobiranisme no puc deixar de pensar en aquest monument, el qual per molt que el reinterpretin és un monument d'homenatge al f r a n q u i s m e i a q u i va n lluitar al cos tat dels revoltats . S'ho haurien de f e r m i r a r, e l s p o l í t i c s tortosins .

cop d’ull

Febrer 2015 // 13

OPINIÓ

L’Amposta que somio serà imparable ESTIC IL·LUSIONAT, engrescat i esperançat.

Sí, jo vull ser alcalde de la nostra ciutat, Amposta. I vull ser-ho perquè he comprovat parlant amb la gent i a peu de carrer que tots som conscients que cal un canvi. Un canvi no per recriminar ni per cremar-ho tot, sinó per fer un pas endavant col·lectiu i millorar en qualitat de vida, en benestar, i en orgull de ciutat.

Francesc Miró CANDIDAT DEL PSC A L’ALCALDIA D’AMPOSTA

SÉ QUE ELS REPTES que ens esperen són considerables però no tinc por perquè he comprovat l'esperit de treball i de superació personal que tenim els ampostins i ampostines. Ben canalitzat i amb un Ajuntament al servei de les persones, aquest esperit ens portarà a escriure, de nou, les pàgines més brillants de la nostra història que encara estan per venir. Junts decidim que una ciutat com la nostra ha d’ocuparse dels més vulnerables i protegir a la nostra gent del perills i infortunis de la vida. Junts ho farem possible.

EL PITJOR ÉS LA CRISI i les seves conseqüències en forma d'atur i d'augment de les desigualtats. Cada cas, cada família amb persones a l'atur, és una angoixa, un patiment, un drama que exigeix una resposta immediata per part de l'Ajuntament. No tinc solucions màgiques ni faré promeses estèrils que no pugui complir però tingueu present que em deixaré la pell en la lluita per eradicar l'atur del nostre poble.

“

Els reptes que ens esperen són considerables però no tinc por perquè he comprovat l’esperit de treball i de superació personal que tenim a Amposta” TAMBÉ M’HE TROBAT persones desesperançades que afirmen que tot està perdut, que no hi ha res a fer i que la crisi i les desigualtats són una mena de maledicció bíblica contra la qual no es pot lluitar. Els dic que ho entenc perquè estan patint, però també que no ens resignem, que s’obre l’esperança a una nova ciutat, la que creu amb la gent. Que junts ho canviarem.

Aquesta és l'empenta que ens ha caracteritzat sempre als ampostins i aquest esperit és el que vull portar a l'Ajuntament.

PER ACONSEGUIR-HO ens calen uns dirigents que deixin de banda les desqualificacions personals i polítiques a tots els qui no pensen com ells. Jo mai menystindré propostes en positiu que arribin d'altres partits. Mai no ho fet i mai no ho faré! Cap persona és aliena a aquest somni de fer una Amposta gran i líder en be-

nestar i serveis socials. Aquí no hi ha d’haver-hi adversaris, ni menys encara enemics, aquí hi ha diferents maneres d’entendre la vida pública.

Volem polítics que siguin servidors públics, que es deixin la pell per aconseguir els nivells de benestar que els ciutadans es mereixen. El canvi serè que defenso implica també sumar tots junts encara que sigui amb accents i intensitats diferents pel bé de la nostra ciutat. Sempre he entès que quan els temps canvien, nosaltres també hem de fer-ho; que la fidelitat als nostres principis fonamentals requereix noves respostes a nous reptes.

CAL UNA NOVA POLÍTICA basada en el consens, contràriament al que ha fet el govern monocolor d’Amposta els últims 28 anys, que ha ignorat les opinions del altres grups, tot oblidant sovint que també representen una part important de la ciutadania. Només ha volgut complicitat quan alguna cosa li ha cremat.

NO ÉS EL NOSTRE ESTIL, ni molts menys el meu. Nosaltres volem la participació de tothom cercant el màxim consens sense descans.

Hem d'obrir pas a una nova política basada en la transparència on tothom tingui la certesa del que es fa i de quins recursos públics disposem per fer-ho. S’han de rendir comptes permanentment a la ciutadania.Volem obrir les portes de l’Ajuntament de bat a bat, que entri saba nova en defensa dels homes i dones d’Amposta.

LES PORTES D’ALCALDIA romandran obertes a les aspiracions de tots i cadascun dels ampostins. Per mi no quedarà, encara que hagi de sortir a les 12 de la nit de l’Ajuntament. La política ciutadana, la que es viu a peu de carrer, m'apassiona, és cert, m’agrada la gent i els anhels i preocupacions de les ampostines i ampostins també són els meus. ÉS DES DE L’AJUNTAMENT des d’on podem fer més per ajudar els nostres veïns i veïnes, a tots aquells que hem vist créixer al nostre costat i que tant ens estimem: companys d’escola, de feina, amistats, veïns dels barris, de lluites socials i que ara per culpa d’aquesta crisi que ells no han provocat pateixen i estan angoixats perquè no tenen prou recursos per poder viure amb dignitat i miren al futur amb temor. Doncs no serà així, us ho asseguro! No quedarà ningú abandonat a la seva sort.

PER TANT, LA PRIMERA PRIORITAT és impulsar un govern de progrés que torni a posar les persones en l’epicentre de l’acció política. La vida de la gent és el més important per a nosaltres. L’era de les retallades s’ha d’acabar.

VOLEM UN CANVI,sí, però un canvi serè, responsable i seriós. Un canvi que no alça la mà, sinó que –al contrari- l’estén a la recerca de punts de trobada. No entenc la política si no és estar al costat de la gent les 24 hores del dia, els set dies de la setmana, els 365 dies de l’any.

Aportaré la meva experiència en l’àmbit municipal per liderar l’alternativa serena que neces-

sita Amposta.

I NO PODEM PARLAR DE PERSONES sense parlar de lluita contra el perill públic número 1: l’atur i la falta de llocs de treball. La meva determinació serà total a l’hora d’impulsar les polítiques municipals orientades a la generació d’ocupació, la inserció laboral i a tot allò que estigui a les nostres mans per captar noves inversions.

AMPOSTA HA DE SER UNA CIUTAT moderna, que respecti la tradició però al mateix temps que sigui signe del seu temps, afavorint propostes pròpies d’una ciutat del segle XXI. Que no sigui només un conjunt d’edificis arti-

“

No entenc la política si no és estar al costat de la gent les 24 hores del dia, els set dies de la setmana, els 365 dies de l’any”

culats al voltant d’un nucli urbà. Amposta és, sobretot, els valors que assumim i exercim tots els ampostins i ampostines. Vull una Amposta lliure de pobresa, socialment cohesionada i que tingui uns serveis municipals d'excel·lència.

Una Amposta de tothom i per a tothom.

ALGÚ EM VA PREGUNTAR un dia pel carrer per què volia ser alcalde d’Amposta. La veritat és que hi ha moltes respostes a aquesta pregunta.Vull ser-ho perquè tinc l’ambició política per desenvolupar el projecte que us acabo d’exposar, perquè vull fer créixer la ciutat que em va veure néixer i a la qual estimo “com si dins meu hi fes arrel”, que diria el poeta. Però vull destacar una imatge que em ve ara a la ment. La d’un dels nostres conciutadans a qui em vaig trobar i que em va expressar el seu neguit per la situació en què es trobava: sense feina i amb fills petits a càrrec. Sabeu per què vull seu alcalde?

Perquè el dia que deixi de ser-ho ningú de vosaltres, cap dels ciutadans d’Amposta, s’expressi amb l’angoixa que em transmetia aquesta persona. Vull ser-ho per consultar la web del departament de Treball i llegir: “atur registrat, Amposta: 0 persones”.

PODEM ACONSEGUIR-HO si tots oferim el millor de nosaltres i enaltim aquest sentiment ampostí que ens farà grans. Si ho fem, l’Amposta que somio serà imparable...

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuit-cents caràcters d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a cartes@uncopdull.com

cop d’ull

14 // Febrer 2015

T TORTOSA

RETIRAR EL MONUMENT SENSE PREGUNTAR ERC I LA CUP han estat molt clars en l’últim debat sobre la polèmica del monument franquista de Tortosa. D’una banda, la republicana Alícia Gamundi ha defensat obertament la seua retirada, tot recordant que ERC ja la va incloure al programa electoral del 2011, amb la construcció d’una passarel·la.

Gamundi ha recordat, també, els ele-

ments franquistes que encara conserva el monument inaugurat pel mateix Franco: l’àguila, l’estrella que corona el monument o la inscripció de la pilastra.

La regidora d’ERC també va dir que seria molt fàcil desmuntar el monument i obrir un nou pas entre el nucli històric i el barri de Ferreries. D’altra banda, també Núria Rodríguez, de les CUP de

Tortosa, ha afirmat que caldria retirar el monument sense cap consulta prèvia, “per justícia històrica”. Finalment, el PSC va aporfitar el debat per carregar contra CiU. Enric Roig va lamentar la “bona sintonia dels tres partits de la dreta al consistori” per rebutjar mocions que afavoreixen la participació ciutadana i la transparència. G.M.

POLÍTICA

Monument sense dret a decidir Els vots de CiU, PP i PxC rebutgen celebrar la consulta ciutadana que proposava una moció d’Iniciativa

El govern municipal sosté que té previst preguntar la població, però quan tinga clar un projecte per a la zona

Gustau Moreno TORTOSA

El ple de l’Ajuntament de Tortosa va rebutjar el 12 de gener, amb els vots de CiU, PP i PxC, la moció d’Iniciativa que proposava la celebració d’una consulta ciutadana sobre el futur del monument franquista de la Batalla de l’Ebre, així com la construcció d’una passarel·la aprofitant la pilastra de l’antic pont de la Cinta. Una moció que ni tan sols fixava la data, i que en cap moment parlava de la retirada o de la destrucció del monòlit feixista. Tot i així, el govern de CiU va argumentar el seu vot recordant que anteriorment ja ha proposat la celebració d’una consulta sobre el monument; però va rebutjar la moció d’Iniciativa titllant-la de “molt electoralista”.

De fet, l’alcalde Ferran Bel ja havia advertit, uns dies abans del ple, que no pensava convocar la consulta abans de les municipals del maig. Segons Bel, primer cal concretar un projecte clar sobre la reordenació de la zona, com preveu el nou

Jordan: “És una oportunitat perduda”

[ ] El monument de la Batalla de l’Ebre ocupa la pilastra de l’antic pont de la Cinta. // FOTO: G.M.

pla especial del conjunt històric i artístic de Tortosa.

Per la seua banda, tant el PP com PxC van ser més contundents per rebutjar la moció d'Iniciativa, fins i tot negant que el monument tinga ja elements franquistes. De fet, el PP va ser l'únic grup municipal que va donar suport a la moció que

havia presentat Jordi Casanova, de PxC, per mantenir, restaurar i il·luminar el mateix monument feixista. Una moció que no va prosperar perquè va rebre els vots contraris de CiU, PSC, ERC i Iniciativa, i que es va debatre a banda. "Una vegada més, la dreta i l'extrema dreta s'ajunten a Tortosa per

evitar la celebració d'una consulta sobre el monument”, va lamentar Jordi Jordan (ICV) durant el debat de la moció.

Mira el vídeo en aquest enllaç

El portaveu d’Iniciativa-Entesa per Tortosa, Jordi Jordan, va valorar com “una oportunitat perduda” que el consistori no aprovés la celebració d’una consulta sobre el monument de la Batalla de l’Ebre. Jordan va afegir-hi que havia fet una proposta “en positiu”, “suau” des del punt de vista polític, i que s’emmarcava en el context de transformació que s’està fent de la façana fluvial de Tortosa. El portaveu ecosocialista va remarcar que era el moment oportú per iniciar un debat seriós sobre aquest tema tan polèmic dins i fora de la ciutat. Jordan va acusar el govern de CiU d’haver utilitzat “excuses infantils” per haver negat la consulta.

Jordan va assenyalar que no entèn per què CiU va rebutjar la seua proposta, si realment volen consultar la ciutadania sobre el monument. A més, va anar més enllà i va apuntar què caldria preguntar en la hipotètica consulta: transformar el monument en un espai per a la memòria, o bé la seua retirada i exposició en un altre lloc de la ciutat, on també seria explicat des del punt de vista històric. Jordan va dir que és ridícul discutir si el monument conserva elements franquistes, tenint en compte que l’àguila representa el feixisme. De fet, Jordan va lamentar el discurs de “defensa del franquisme” que va fer el regidor del PP.

cop d’ull

Febrer 2015 // 15

TORTOSA OBRES

GUSTAU MORENO PERIODISTA

Unes plebiscitàries sobre el monument EL DESTÍ DEL MONUMENT franquista hauria de quedar ben definit en els programes per a les municipals del 24 de maig, sense ambigüitats. Podrien ser unes eleccions plebiscitàries sobre aquest tema.

L'any que ve farà 50 anys de la visita de Franco a Tortosa per inaugurar el monument als combatents que van trobar "la glòria" a la Batalla de l'Ebre. Per tant, el 2016 podria ser l'any en què Tortosa retirés un monument que perjudica la seua imatge arreu del país, i que el mateix consistori amaga sistemàticament, per exemple, de la seua promoció turística. Tot i que alguns afirmen sense rubor que és el més fotografiat de la ciutat. Un monument que ha estat plantat al mig de l'Ebre, aprofitant la pilastra de l'antic pont de la Cinta, més anys durant l'actual etapa democràtica (39) que durant la mateixa dictadura (11). Un monument que ofèn les víctimes de la repressió franquista i els seus familiars, però també la memòria democràtica. I també, per què no, la dignitat i els sentiments nacionals de la gent catalanista, per tot el que van suposar els 40 anys de dictadura.

LA POLÈMICA pel monument franquista de la Batalla de l'Ebre ha tornat a protagonitzar el ple de l'Ajuntament de Tortosa.

Ho va fer un dia abans del 13 de Gener, la data de l'ocupació total de la ciutat per les tropes de Franco; però més de 50 anys després de la construcció del monument als Caiguts. De fet, tot i que el monòlit va ser inaugurat al juny del 1966 pel mateix dictador, les obres del monument van ser enllestides al novembre del 1964. Cinquanta anys al mig del riu Ebre, ocupant un lloc preeminent a la façana fluvial del centre històric de Tortosa, una de les 'ciutats màrtirs' de Catalunya durant la Guerra Civil.

ELS REGIDORS i les regidores de Tortosa, amb l'alcalde al capdavant, tenien l'oportunitat d'escriure una plana important de la història de la ciutat. Hi havia dues mocions sobre la taula: la d'Iniciativa demanava una consulta sobre la retirada del monument i la construcció d'una passarel·la; mentre que la de PxC proposava la seua rehabilitació i il·luminació. Però al marge d'això i de qui presentava les mocions, i de si el debat

retorna a l'Ajuntament més o menys a prop d'unes eleccions, el més important era que Tortosa havia de decidir d’una vegada què cal fer amb un monument bel·licista i d'origen feixista, que en realitat enaltia la rebel·lió militar contra la República, la croada nacional-catòlica, el règim de Franco i els seus "25 años de paz".

NOMÉS PER AIXÒ, en un sistema democràtic, la necessitat de retirar el monument franquista de la Batalla de l'Ebre ja hauria d’estar fora de qualsevol discussió. Fora de qualsevol dubte. De la mateixa manera, per exemple, que l'avinguda de la Generalitat ja no es diu Avenida del Generalísimo. Una ciutat com Tortosa, més de 30 anys després de la recuperació de la legalitat democràtica, no pot tenir el trist honor de conservar el monument franquista més gran de Catalunya.Tortosa hauria d'acordar d’una vegada per totes la retirada del monòlit feixista i després decidir, en una consulta o com es cregui convenient, quin és el projecte que ha d'ocupar aquest espai a la ciutat. Una passarel·la. Un altre monument. O res, només la pilastra buida: durant el mateix franquisme, la pilastra va estar més anys buida (25) que amb el polèmic monument (11).

EL TEMA va ser debatut per enèsima vegada a l'Ajuntament de Tortosa el passat 12 de gener, quan es va tornar a escoltar que el monument ja no té elements franquistes, o que Franco també va fer coses bones. També va ser ofenedor que alguns vulguen presentant-lo com un símbol de concòrdia i reconciliació, reproduint el discurs de la propaganda d’un règim que el 1966, davant dels primers intents d’obertura democràtica, es reafirmava inaugurant el monument a Tortosa. Que el monòlit feixista fos dissenyat en part per l’escultor tarragoní Lluís M. Saumells tampoc no suposa que el monument no siga franquista i antidemocràtic. Hi ha escultors molt més importants que Saumells que van fer obres, també de propaganda, molt millors que el soldat o l’àguila del monument de Tortosa. En canvi, fa anys que les seues escultures van ser retirades i que dormen en museus o magatzems municipals.

El nou col·lector de la C-12 abocarà directament al riu G.M. TORTOSA Un nou sistema de col·lectors que desguassarà directament al riu Ebre és la solució que el Departament de Territori i Sostenibilitat executarà per solucionar de manera definitva els problemes d'inundacions al tram de l'eix de l'Ebre (C-12), per sota del pont de la Via Verda, a Tortosa. L’actual sistema de bombes queda freqüentment inutilitzat en episodis de fortes pluges, i provocava acumulacions d'aigua que ogliguen a tallar la carretera

cinc o sis vegades a l'any. El projecte, que ha de sortir a concurs a principi d’any i s'executarà en sis mesos, preveu conduccions d'entre 800 i 1.200 mil·límetres de diàmetre al llarg d'uns 800 metres, per recollir les aigües pluvials d'una zona de 40 hectàrees del barri de Ferreries, del polígon industrial del Pla de l’Estació i del municipi veí de Roquetes. Segons la Generalitat, el nou sistema de col·lectors està dissenyat per poder desguassar fins a l’Ebre un cabal de fins a 5,7 metres cúbics per segon.

El Departament de Territori i Sosteniblitat ha habilitat una

partida d’un milió d’euros per a la seua construcció, i les obres podrien començar cap a la primavera. Les obres tindran algunes afectacions, ja que caldrà fer expropiacions i ocupacions temporals. També afectaran el trànsit per la C-12, que no s’arribarà a tallar completament. De la mateixa manera, el Govern ha assegurat que aquesta actuació serà compatible amb el soterrament de l’eix de l’Ebre al seu pas pel barri de Ferreries. La Generalitat té previst aprovar de forma definitiva el projecte del desdoblament de la C-12, amb un cost estimat de 106,5 milions.

cop d’ull

16 // Febrer 2015

TORTOSA TURISME

L’embarcador del mercat de Tortosa estarà construït i operatiu abans de l’estiu L’Ajuntament i el Consell Comarcal han acordat finançar el trasllat de l’actual pantalà de l’antic Escorxador

Les obres tenen un cost de 90.000 euros i també suposaran l’ampliació del paseig fluvial arran de riu

Els projectes de la nova temporada turística

Gustau Moreno TORTOSA L'Ajuntament de Tortosa i el Consell Comarcal del Baix Ebre han concretat el projecte del nou embarcador fluvial que es construirà al centre de la ciutat. Es farà en el marc de les actuacions de la Xarxa Ebrebiosfera que es finançaran amb la reversió de la taxa turística de la Generalitat.

L'embarcador passarà a estar situat just a l'alçada de la plaça Barcelona i del mercat municipal. De fet, el nou embarcador està dissenyat per donar servei públic a la navegació d'oci, turística i esportiva pel riu Ebre. Amb un pressupost de 90.000 euros i un termini d'execució de tres mesos, les obres consisteixen en el trasllat de l'actual embarcador de l'antic escorxador de Tortosa, un espai molt sotmès a les fortes corrents quan el riu va crescut, fet que dificultava el seu funcionament i l'exposava a ser objecte de desperfectes.

Millora de les rampes Una de les millores que l’Ajuntament ha introduït al projecte és el condicionament de les dues rampes de baixada a riu, situades davant del mercat municipal, les quals ara incorporaran unes escales i una barana de seguretat. A més, l’obra també incorpora la prolongació del passeig fluvial construït arran de riu, amb 70 metres més en direcció nord. El projecte va ser presentat per l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel; el president del Con-

Gustau Moreno TORTOSA

El llagut turístic Lo Sirgador, navegant per l’Ebre just davant del mercat de Tortosa, on quedarà instal·lat el nou embarcador fluvial de la ciutat, en una imatge d’arxiu. // FOTO: G.M.

sell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler, i el director de l'Idece, Jordi Borràs, acompanyats del regidor i conseller de Turisme, Alfredo Ferré, i el gerent del Consell Comarcal. Per la seua banda, Bel va destacar que es tracta d’una obra clau en el desenvolupament turísic de la ciutat i del territori, així com la col·laboració entre administracions per tirar el projecte endavant.

Mira el video en aquest

El llagut turístic Lo Sirgador, pendent dels permisos de l’Estat El regidor de Turisme, Alfredo Ferré, confia que el llagut turístic Lo Sirgador podrà tornar a funcionar la propera campanya de navegació fluvial, un cop que l’embarcació haurà obtingut tots els permisos de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i de Costes de l’Estat. Lo Sirgador va ser inaugurat el 2010 i dos anys més tard, després de la dissolució del Consorci per a la Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre, els quatre

consells comarcals van decidir que el llagut turístic seria gestionat per l’Ajuntament tortosí. De fet, fa uns dos anys que Lo Sirgador no opera pel riu, i l’Ajuntament espera resoldre la falta de permisos per adjudicar-lo a alguna empresa privada. Com que no ha de sortir a navegar pel mar, l’Ajuntament vol que el llagut turístic no haja de complir els requisits que un buc de la marina mercant o una gran embarcació de passatgers.

Tortosa ha presentat aquest mes de gener algunes de les actuacions i projectes que han de marcar la propera campanya turística al municipi. És el cas del nou embarcador fluvial de davant del mercat, però també de les rutes temàtiques per Tortosa que ha preparat l’empresa Gubiana dels Ports, i del nou accés elevat a les Avançades de Sant Joan per la muralla medieval de Remolins. En el cas de les rutes, la singularitat de la proposta és la tematització dels itineraris, que busquen descobrir als visitants i també als mateixos tortosins la història, les llegendes i les anècdotes del patrimoni de la ciutat. Les rutes porten per títol “Espurnes tortosines”, i es fan els tercers diumenges de cada mes.

Són rutes sobre el camí de Sant Jaume de l’Ebre, la Tortosa templera, la llegenda de l’Orde de l’Atxa, la Tortosa marinera, la cova d’en Rubí, el pont de barques, la marbrera de la Cinta o el pla de Sitges.

A més, durant una entrevista a Canal 21 Ebre, el regidor de Turisme, Alfredó Ferré, va avançar que una de les properes obres que l’Ajuntament voldria impulsar per promocionar el call de Remooins és la rehabilitació de l’edifici de l’antiga terrisseria del barri jueu. A banda, un altre projecte de futur és la recuperació de l’antic fortí de Tenasses, ara que ha passat a formar part del patrimoni municipal.

Finalment, el regidor va anunciar que l’Ajuntament tornarà a traure a concurs la gestió del Centre d’Acollida Turística (CAT), ubicat a la zona comercial dels Portals de Ciutat, i que ara es troba tancat.

cop d’ull

B BAIX EBRE

Febrer 2015 // 17

NOVES CARES ELS PARTITS polítics estan enllestint els seus candidats per les eleccions municipals del 24 de maig. Alguns repeteixen, d’altres aprofiten el moment per fer un canvi, amb noves cares i noves idees. És el cas de l’Ametlla de Mar o l’Aldea. Joan Pere Gómez prendrà el relleu a Andreu Martí com a candidat de CiU a l’Ametlla de Mar. Martí, així, ple-

garà després de dotze anys com a alcalde. També a l’Aldea Elisabeth Zapater pren el relleu a Xavier Royo com a candidata de CiU a l’alcaldia. En canvi, qui sí que repeteix com a alcaldable en les eleccions d’aquest 2015 és Paco Arasa, l’alcalde de l’Ampolla, que tornarà a encapçalar la candidatura de CiU al municipi. C.B.

OBRES

LOCAL

La vicepresidenta Ortega inaugura el parc del Bon Repòs de l’Ametlla de Mar

Deltebre fa quatre anys que espera el consorci de la finca Bombita

Les obres es van inicar al febrer de 2012 amb una inversió de més de 400.000 euros

L’actuació ha permès recuperar un gran espai verd a l’entrada de la població

C. Bonet / G. Moreno L’AMETLLA DE MAR La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va inaugurar les obres del parc del Bon Repòs, que l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va iniciar al febrer del 2012 amb una inversió global de més de 400.000 euros i actuant sobre més d’una hectàrea de terrenys. El parc del Bon Repòs és un dels projectes històrics per a l’Ametlla de Mar, ja que suposa la recuperació d’un gran espai verd a l’entrada de la població, perquè en puga gaudir tothom.

Ortega va afirmar que l’espai s’ha convertit en un lloc de convivència, i va destacar la necessitat que els administracions es coordinin per impulsar projectes com el del parc del Bon Repòs.

L’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, va recordar que un espai que abans era privat ara ja serà públic i per a tothom, polivalent i situat al mig del nucli urbà.

En una primera fase, es va habilitar l’espai de l’Oficina de Tu-

Joana Ortega i Andreu Martí al parc de Bon Repòs. // FOTO: EMILIO ZARAGOZA

risme i la seu de l’àrea municipal de Turisme, a més d’una zona de jocs infantils i una pista esportiva. En la segona fase s’ha actuat sobre més de 6.300 metres quadrats, i ha suposat la finalització definitiva del parc, amb una zona enjardinada de 3.350 metres quadres. A més, el parc disposa també d’un gran espai multifuncional i polivalent de 638 metres quadrats, que

s’ha habilitat per poder celebrar qualsevol acte públic.

Destinació Turística Esportiva D’altra banda, l’Ametlla de Mar ha aconseguit la certificació de destinació turística esportiva.

L’Ametlla de Mar és el segon municipi ebrenc que aconsegueix aquesta distinció, després d’Amposta. En aquest sentit, Martí va afirmar que la certifica-

ció de destinació turística esportiva ha de suposar un impuls molt important per a l’economia de l’Ametlla de Mar, on ja hi ha 14 empreses especialitzades en el turisme nàutic.

Mira el vídeo en aquest enllaç

L’alcalde de Deltebre, José Emilio Bertomeu, ha denunciat que la creació del consorci de la finca de Bombita continua encallat, tot i les gestions que l’Ajuntament ha fet amb el govern de l’Estat i la Generalitat durant quatre anys. Al febrer del 2010, l’anterior govern del PSOE va tancar la compra de la finca, que té 516 hectàrees, per 9,5 milions d’euros. Però encara calien 14 milions més per obrir Bombita als turistes i fer-hi obres de restauració ambiental i contra la regressió del Delta. Amb la crisi econòmica i el canvi de govern, el Partit Popular va dei-

En una part de la finca es plantaria arròs, i l’altra s’aprofitaria pel turisme xar el projecte en suspens i va anunciar que veïns de Deltebre podrien fer-se càrrec de la gestió de la finca. A l’octubre del 2013, el Parlament també va aprovar una proposta d’ERC que instava l’Estat a crear urgentment la comissió mixta. Però Bertomeu ha explicat que ha estat parlant del tema amb el responsable de Costes, i que encara no hi ha avenços per a l’aprofitament turístic i agrícola de Bombita.

L’alcalde ha asse- nyalat que voldrien tornar a plantar arròs en una part de la finca, i que l’altra part de Bombita hauria de ser aprofitada turísticament a través del consorci.

D’altra banda, Bertomeu va anunciar la intenció del govern de Deltebre de rescindir el contracte amb l’empresa que té la concessió del complex esportiu Trèvol.

C.B.

cop d’ull

18 // Febrer 2015

BAIX EBRE SOCIAL

BREUS

El XI premi Projecte Jove és per l’associació de La Cala

El projecte tiquet fresc beneficia fins a 654 famílies del Baix Ebre

Cinta Bonet TORTOSA

Els guanyadors del XI premi Projecte Jove i els representants del Consell Comarcal del Baix Ebre // FOTO: CCBE

El projecte Racó dels Joves de l’associació juvenil de l’Ametlla de Mar va guanyar el XI premi Projecte Jove que atorga el Consell Comarcal del Baix Ebre. Un premi que té per finalitat guardonar les millors iniciatives juvenils engegades per persones físiques o entitats sense ànim de lucre radicades al Baix Ebre l’any 2014.

En aquesta edició, han estat nou els projectes que s’han presentat a la convocatòria. Projectes força transversals que han tractat temes tant diversos com la cultura popular o l’educació pel respecte a la natura.

El vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre i conseller de Foment de la Cohesió Social, Joa-

quim del Pino, va explicar que el jurat va valorar que el projecte de l’associació de La Cala se centrava en el retorn a l’origen de l’associacionisme juvenil. L’associació juvenil està formada actualment per una cinquantena de membres.

[ LA XIFRA ]

1.000

euros pel projecte guanyador Una de les seves representants va explicar que el projecte es va iniciar l’any 2011 i que després de superar diverses dificultats econòmiques s’ha reemprés amb la voluntat de consolidar-lo.

El projecte tiquet fresc del Consell Comarcal del Baix Ebre ha beneficiat a 654 famílies. Entre totes aquestes s’han repartit 3.000 tiquets de consum a raó de 30.000 euros.

El president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler, va destacar que aquest projecte ha permès ajudar a les persones més necessitades de la comarca i dinamitzar el petit comerç local ja que amb el bescanvi dels tiquets els botiguers s’asseguren un ingrés extraordinari.

Pel que fa als ajuts d’urgència social, han estat 104 famílies les famílies beneficiades. En aquest cas, el valor econòmic de les prestacions ha ascendit fins a 25.840 euros que s’han destinats a diferents qüestions, des de manutenció, al subministrament de llum i aigua, transport o material escolar. C.B.

cop d’ull

A AMPOSTA

Febrer 2015 // 19

NOVA UNITAT DE MITJA ESTADA L’HOSPITAL Comarcal d'Amposta ha posat en marxa una nova unitat per atendre pacients convalescents o que requereixen cures pal·liatives, per permetre el retorn en condicions al seu domicili. Això és especialment important, segons l'equip mèdic, perquè moltes d'aquestes persones, d'edat avançada, després de retornar a casa acabaven

acudint de nou a l'hospital pocs dies després. La Unitat de Mitja d'Estada Polivalent" disposa inicialment de catorze llits, que podria ser ampliada posteriorment fins als 28. Segons els responsables, el servei permet "tancar el cercle" de l'atenció sociosanitària i donar resposta a les necessitats mèdiques i socials d'un societat que envelleix. C.B.

POLÍTICA

Amposta encarregarà una auditoria de l’Hospital Comarcal des del 2009 El ple aprova per unanimitat una moció d’Esquerra que reclamava un informe extern sobre la gestió del centre

L’alcalde afirma que “no hi ha res a amagar” i recorda que ja s’han resolt “incidències administratives” del 2013

Ferré nega cap relació de l’hospital amb el cas Innova

C.Bonet / G. Moreno AMPOSTA El ple d’Amposta va aprovar el 26 de gener, per unanimitat però després d’un llarg i tens debat, una moció del grup d’Esquerra que demanava la realització d’una auditoria de la gestió de l’Hospital Comarcal del Montsià i de la Fundació Privada de Serveis Socials del Montsià (Fussmont) entre els anys 2009 a 2014.

El portaveu dels republicans, Adam Tomàs, va explicar que presentaven la moció pel “bé de la transparència” i després que l’auditoria encarregada pel mateix Hospital Comarcal sobre la gestió i activitats del 2013 conclogués que s’havien fet 16 contractacions irregulars per un valor de més de quatre milions d'euros”.

Per la seua banda, l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, va afirmar que no hi havia “res a amagar”, i que el govern de CiU no tenia cap problema en aprovar la moció d’ERC. Ferré també va recordar que allò que l’auditoria del 2013 va trobar són, en realitat, “incidències administratives” i

Gustau Moreno AMPOSTA

L’Ajuntament s’ha compromès a encarregar una auditoria sobre l’Hospital Comarcal del Montsià. / Foto: M.V.

recomanacions que ja es van portar aprovació per resoldreles, però que en aquell moment ERC es va abstenir.

De la mateixa manera, Ferré també va lamentar que el portaveu d’ERC Amposta haja criticat l’opacitat i manca de transparència en qüestions com el de la construcció del mur de la futura residència d’avis d’Amposta, quan els republicans també van aprovar el procés de licitació i adjudicació d’aquesta obra.

Aval de l’hospital per a la residència En el primer ple ordinari del 2015 també es va aprovar, amb els únics vots a favor de CiU, l’autorització a l’Hospital Comarcal del Montsià per a la formalització d’un aval bancari de sis milions d’euros a favor de la Fussmont, que s’ha encarregat d’impul-

sar la residència d’avis d’Amposta. Sobre aquest tema, el PSC d’Amposta va advertir que l’aval de l’hospital a favor de la Fussmont pot posar en risc les finances municipals. De fet, Antoni Espanya va titllar el projecte de “quimera electorlista”.

La gestió de l’Hospital Comarcal d’Amposta no té cap vinculació amb les suposades irregularitats detectades en el grup Sagessa, arran del cas Innova de Reus. Aquest és el missatge que el passat 9 de gener va transmetre l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, en resposta a la petició de responsabilitats polítiques que abans de Nadal van fer-li des de les CUP a l’Ebre. De fet, la CUP també havia exigit explicacions als alcaldes de Tortosa i de Reus, tot reclamant auditories des del 2007 al 2013. Segons Ferré, tant l’hospital d’Amposta com el Centre Sociosanitari de Jesús, a Tortosa, han pogut comprovar que no hi ha factures creuades ni cap vinculació dels dos centres hospitalaris ebrencs amb Innova. Quant a les possibles irregularitats administratives, Ferré va afirmar que es va encarregar una auditoria de seguiment, i que el consell d’administració va aprovar una sèrie de mesures per adequar totes les contractacions a la normativa vigent en cada moment. Ferré ha afirmat que té la consciència “molt tranquil·la”, mentre que a la CUP s’han declarat “decebuts” amb les explicacions dels alcaldes.

cop d’ull

20 // Febrer 2015

AMPOSTA ECONOMIA

Amposta vol 100 pisos per al lloguer social G.M. AMPOSTA

La regidora de Serveis Socials, Laia Subirats. // FOTO: CEDIDA.

MEMÒRIA

Cicle ‘Biografies ampostines’ amb Roig

Un moment de la conferència de Roig. // FOTO: M.V.

Cinta Bonet AMPOSTA

L’exalcalde d’Amposta, Joan Maria Roig, va obrir el 15 de gener el quart cicle “Biografies ampostines” que organitza la Universitat Rovira i Virgili, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament d’Amposta. En aquesta edició, les personalitats escollides han estat representants de molt diversos camps professionals, com ara la política, la música, l’esport o la cultura. L’objectiu és que aquestes conferències permetin redescobrir les històries i aspectes poc coneguts dels biografiats que ajudin al públic en el procés de construcció de la història contemporània d’Amposta.

Pocs minuts abans de començar la conferència, Roig va afirmar que estava molt content de poder explicar diversos aspectes de la seva infància, compar-

tir algunes de les anècdotes que ha viscut al llarg de la seva trajectòria política i parlar de les seves grans passions, la família, i en especial, els seus néts. Roig va recordar la seva etapa a la Unió de Botiguers, com a jugador de futbol, el casament amb la seva dona Arlet, l’arribada dels seus fills, i l’oportunitat d’haver pogut contribuir a convertir la ciutat d’Amposta en capital. Roig també va defensar la necessitat de “dignificar la política”.

El 22 de gener va ser el torn de la conferència 'Lolín la Toia, pionera universitària ampostina', a càrrec de Caterina Senís Zaragoza. El 29 de gener va ferse la conferència 'Adolf Ventas, músic', a càrrec d’Emilio Miralles i Octavi Ruiz. Finalment, el proper dijous 5 de febrer es parlarà de 'Manuel Batalla Jordà, futbolista', amb una conferència que anirà a càrrec de Manuel Batalla Jordà i de Jordi Pastor Nolla.

L'Ajuntament d'Amposta ha començat a reclamar als bancs que posin en lloguer social, per a famílies amb dificultats, els més de 100 pisos de la seua propietat que es troben desocupats a la ciutat. Així, la regidoria de Serveis Socials ha iniciat la segona fase dels protocols per aplicar sancions a les entitats financeres propietàries d'aquests habitatges, tot comunicant-los que tenen un termini de dos mesos per justificar si està ocupat. De fet, es considera que un

pis es troba desocupat quan durant els darrers dos anys no ha estat donat d'alta el subministrament d'aigua potable. En el cas que no es justifiqui, l'Ajuntament declarà l'incompliment de la funció social de la propietat i es podran imposar fins a tres multes. Les sancions coercitives es podran imposar quan hagin transcorregut els dos mesos de termini per justificar l'ocupació i amb un mínim de quinze dies naturals de separació entre elles.

A més, la regidora de Serveis Socials, Laia Subirats, ha anunciat que s'està treballant per poder aprovar, en els propers

mesos, una taxa per incoació de l'expedient, de manera que "les entitats bancàries, a més d'afrontar les multes que corresponguin si no posen els pisos en lloguer social, hauran de pagar igualment una taxa que l'Ajuntament els hi imposarà per posar iniciar l'expedient".

Subirats ha puntualitzat que amb tot plegat volen que "les famílies amb dificultats, que reben prestacions econòmiques de l'administració i que ocupen de manera irregular algun habitatges, entrin al circuit normalitzat de lloguer encara que siga amb un import molt baix, com és el cas del lloguer social”.

cop d’ull

M MONTSIÀ

Febrer 2015 // 21

SEGON RADAR DE TRAM El Servei Català de Trànsit instal·larà un radar de tram a l’AP-7, entre Freginals i Ulldecona, per tal de reduir la perillositat en aquesta zona afectada també pel vent. Es tracta del segon radar de tram que s’instal·la el territori.

El primer està ubicat a l’N-340, a l’alçada de la Ràpita. Precisament, el director del Servei Català de Trànsit, Joan Josep

Isern, va admetre que un dels principals punts negres de la xarxa viària catalana és l’N-340 al seu pas per l’Ebre i va assegurar que continuaran “fent pressió” per buscar solucions. La prioritat per millorar la via és el seu desdoblament, tot i que no es descartaria com a solució transitòria la prohibició del pas de vehicles pesants.

C.B.

ECONOMIA

BREUS

La Ràpita aprova un pressupost d’11,2 milions d’euros en junta de govern

Dragaran el canal d’entrada al port de la Ràpita

CiU va optar per aquesta via després que l’oposició votés en contra dels comptes

Cinta Bonet SANT CARLES DE LA RÀPITA El govern municipal de CiU a Sant Carles de la Ràpita ha aprovat finalment el pressupost municipal del 2015 a través de la junta de govern local.

Aquesta és una prerrogativa establerta a la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (Arsal) que ha pres el govern rapitenc després que els grups de l’oposició votessin en contra del pressupost en sessió plenària i tenint en compte que l’any passat el consistori ja va tenir els pressupostos prorrogats. Els grups de l’oposició i els dos regidors no adscrits van retreure a l’alcalde, Joan Martin Masdéu, que no hagués obert un procés de diàleg amb l’oposició prèviament a l’aprovació del pressupost. Una crítica que Masdéu va rebutjar tot assenyalant que els va fer arribar un esborrany dels comptes, esperant rebre les seves aportacions, i que encara no havia obtingut cap respostas. El pres-

supost per aquest 2015 està valorat en 11,2 milions d’euros que inclouen, entre d’altres, una partida de 60.000 euros per a ajuts socials d’urgència per a famílies del municipi, així com una partida limitada de 220.000 euros per a obres sense concretar, “perquè siguin decidides pel govern que surti de les properes eleccions”. La partida més important correspon a la millora urbanística dels carrers Constància, Sant Isidre i avinguda Constitució, per un import de 429.089 euros. També es destinaran 308.550 euros a estudis i projectes tècnics per a la reparcel·lació del polígon industrial El Salt; i 200.000 euros per a la substitució de la gespa del camp de futbol de l’estadi municipal La Devesa. L’alcalde també va recordar que la partida d’ingressos s’ha vist reduïda en un milió d’euros, respecte al primer pressupost de la legislatura, com a conseqüència de la rebaixa de l’IBI. Masdéu també va destacar que la ràtio d’endeutament és d’un 37’17%, quant el límit màxim és d’un 110%.

L’any 2014 el consistori rapitenc ja va haver de prorrogar els pressupostos

Ports de la Generalitat ha tret a concurs els treballs de dragatge del canal d’entrada del port de Sant Carles de la Ràpita. L’objectiu de les obres és garantir la correcta maniobrabilitat dels vaixells comercials que hi accedeixen, com ara els creuers turístics que l’estiu del 2014 van començar a operar al port de la Ràpita. L'anunci de licitació va sortir publicat el passat 23 de desembre. De fet, l’Ajuntament de la població havia sol·licitat a la tardor passada una actuació de dragatge del port, perquè

L’Ajuntament va sol·licitar l’actuació perquè hi puguin accedir els creuers Es dragaran 55.000 metres cúbics

El consistori invertirà 200.000 euros en la substitució de la gespa de l’estadi de La Devesa. // FOTO: E.Z.

els creuers hi puguin accedir sense problemes. Les obres consistiran en el dragatge d’uns 55.000 metres cúbics de material a la zona de revirament del canal d’accés, que té set metres de calat, 83 metres d’amplada i 4.200 metres de longitud creuant la badia dels Alfacs. El pressupost de sortida de les obres és de gairebé 342.000 euros. El material estret s’abocarà en un abocador marítim existent a un total d’11 quilòmetres en direcció sud.

Per la seua banda, l'Ajuntament de la Ràpita fa mesos que treballa per ampliar l’arribada de creuers turístics de petit i mitjà format. A més, la companyia Star Clippers, que l'any passat va fer les primeres escales al port de la Ràpita, ja va confirmar que enguany repetirà l'experiència.

G.M.

cop d’ull

22 // Febrer 2015

MONTSIÀ TRIBUNALS

Els tècnics i constructors imputats al cas ‘Carraus’ neguen que hi hagués cap conxorxa a Alcanar Gustau Moreno ALCANAR La investigació judicial de l’anomenat cas ‘Carraus’, sobre la presumpta comissió de delictes continuats del govern d’Alcanar (ERC) contra l’administració pública, ha continuat aquest mes de gener amb les declaracions com a imputats de quatre treballadors de l’Ajuntament. És el cas, com estava previst, de l’exsecretària Dolors Roo, així com de diversos paletes del municipi, a més dels dos representants de la constructora Becsa i de l’enginyeria reusenca Invall. Fonts properes al cas han explicat que, en les seues declaracions al jutjat, els encausats van voler corrobarar l’absència de cap contractació irregular. A més, també van negar el cobrament de cap comissió o bé l’existència de cap

conxorxa amb l’equip de govern del republicà Alfons Montserrat, per repartir-se les obres públiques al municipi.

Per la seua banda, les mateixes fonts van detallar que va quedar ajornada la declaració de dos treballadors del consistori, l’arquitecte i l’aparallador municipals, que havien estat citats per al 27 de gener. També s’ha ajornat, però en aquest cas per al proper 13 de febrer, la declaració d’una figura clau en el procés, l’exsecretària municipal Mercè Colomé.

En aquest sentit, Colomé ja no declararà com a testimoni de càrrec, sinó també com a imputada.

De fet, el govern canareu ja va denunciar que Colomé va provocar que la Guàrdia Civil es prengués seriosament la denúncia d’un militant de CiU d’Alcanar, Andreu Queralt, que qüestionava la legalitat dels projectes adjudicats per l’equip de govern de

Montserrat. A més, van advertir que l’exsecretària acomiadada per l’alcalde d’ERC havia tingut una relació amb el comandament de la policia judicial encarregat de l’operatiu que va culminar el passat 16 d’octubre, quan una trentena d’agents de la Guàrcdia Civil van escorcollar durant 14 hores l’Ajuntament d’Alcanar. A partir de l’operació ‘Carraus’, la titular del jutjat d’instrucció número 4 d’Amposta va imputar l’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, i també el regidor d’Urbanisme, Manel Martí, per delictes contra l’administració pública.

De fet, ja van declarar als jutjats a finals d’octubre, en qualitat d’imputats. En conèixer la implicació de Colomé en els fets que van desembocar en la investigació policial i judicial, el govern d’Alcanar va presentar una recusació i després un recurs a l’Audiència de Tarragona.

L’escorcoll a l’Ajuntament d’Alcanar, el 16 d’octubre passat. // FOTO: ACN.

cop d’ull

T TERRA ALTA

Febrer 2015 // 23

ORIENTACIÓ PEL JOVENT GANDESA ha obert una Oficina Jove que donarà servei a tota la comarca de la Terra Alta. El director general de Joventut, Toni Reig, acompanyat per l’alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, van inaugurar el nou equipament a l’antic Telecentre de la Terra Alta. L’Oficina Jove oferirà assessorament personalit-

zat i especialitzat sobre orientació laboral i formació, orientació acadèmica i temes de salut als 1.781 joves d’entre 15 i 29 anys de la Terra Alta. Luz va assenyalar que es tractava d’un equipament reivindicat i una bona eina pels joves de la comarca. Aquesta Oficina Jove és la tercera que s’obre a l’Ebre, després de les del Montsià i el Baix Ebre. C.B.

i MATARRANYA

MEDI AMBIENT

LOCAL

Detecten un brot de sarna entre la població de cabra salvatge del Port

Paladella diu que la Fundació ha bloquejat un acord amb Salut

El brot ha aparegut en una zona de la Terra Alta i afecta a àrees privades de caça

Cinta Bonet HORTA DE SANT JOAN Alarma a les Terres de l’Ebre per l’aparició d’un brot de sarna sarcòptica entre la població de cabra salvatge del Port. El passat mes de desembre es va trobar un animal mort per aquesta malaltia a la muntanya de Santa Bàrbara, a Horta de Sant Joan, i posteriorment es va abatre un segon animal sospitós, que finalment va donar positiu. L’epidèmia es troba localitzada en la zona situada entre els termes municipals d’Horta de Sant Joan, Prat de Comte, Arnes i Gandesa on a finals de gener ja hi havia més d’un centenar de casos. Tots en àrees privades de caça.

El director dels serveis territorials d’Agricultura, Pere Vidal, va explicar que l’arribada de la sarna sarcòptica a les cabres del Port no era una qüestió que els hagi agafat per sorpresa ja que des que es van detectar els primers casos a les muntanyes de València eren conscients que tard o d’hora acabaria afectant al territori, tot i que desconeixen la via d’entrada. Vidal també va reconèixer que la situació és complexa perquè afecta a animals salvatges. Ara bé, va voler deixar clar que no existeix perill d’extinció de la població de cabra salvatge al Port, amb més de 5.000 exemplars.

En tot cas, Agricultura ha activat un protocol d’actuació, en coordinació amb els propietaris de les àrees privades de caça, que preveu un sistema d’intervenció ràpida. Així, s’autoritzarà als caçadors de les àrees privades de caça a abatre tot aquell animal sospitós de tenir

Agricultura ha autoritzat els caçadors a abatre les cabres sospitoses de malaltia

la malaltia, treure-li la pell i portar-la a analitzar. Els Agents Rurals també podran actuar subsidiàriament en aquestes àrees.

Crítiques a la gestió Precisament, l'Associació Professional d'Agents Rurals de Catalunya va denunciar la gestió del departament d'Agricultura des que es va confirmar la mort d'un exemplar de cabra salvatge per sarna sarcòptica.

Els agents van assegurar que des de desembre que treballaven per localitzar animals sospitosos de patir la malaltia, que en tenien identificats una quinzena, i que des de la Generalitat no se'ls ha deixat actuar fins al gener tot argumentant que s’havia d'elaborar un protocol d'actuació per part del Departament. L'associació va recordar que l'única manera de controlar la sarna, tot i la dificultat, és una actuació "contundent" des de l'inici, i reclamen coordinació entre els agents i els caçadors. El president de l'Associació Professional d'Agents Rurals de Catalunya, Francesc Coll, ha assegurat que la participació dels caçadors en el control d'aquest brot és "necessària" però que no es pot deixar "tota la responsabilitat en la voluntarietat dels caçadors", que només podran col·laborar a hores soltes, mentre que els agents rurals asseguren disposar dels mitjans necessaris per actuar.

Mira el vídeo en aquest enllaç

L’alcalde de Batea, Joaquim Paladella, ha revelat l’existència d’un acord entre l’Ajuntament i la Generalitat, que hauria pogut desencallar la polèmica per la prestació del servei de rehabilitació i logopèdia en aquesta població de la Terra Alta. Paladella ha deixat clar que manté oberta la seua oferta de diàleg, tot i que ha culpat la Fundació Privada Terra Alta Segle XXI d’haver bloquejat l’acord assolit amb el Departament de Salut durant una reunió que es va celebrar a Tortosa abans de les festes de Nadal.

Una de les condicions era retirar les diverses quere-

Cent per Cent per Batea veu l’alcalde incapaç de negociar Un grup de cabres del tancat cinegètic. // FOTO: ACN.

Royo adverteix que el brot de sarna pot reduir un 30% la població de cabra salvatge El president de la Federació de Caça de les Terres de l’Ebre, Manel Royo, va afirmar que estan força preocupats per l’aparició d’un brot de sarna entre les cabres del Port. Royo ha explicat que tot i que eren conscients que tard o d’hora la malaltia arribaria al territori, s’esperava que ho fes per la zona de Castelló i la Sénia, i no pas a la Terra Alta. El president de la Federació de Caça va recordar que Agricultura va habilitar fa uns anys un tancat cinegètic per protegir l’espècie en cas d’epidèmia, però tot i així

va advertir que el brot de sarna pot ser “devastador” i reduir un 30% la població de cabra al Port. Royo va insistir que el brot de sarna és fàcil de controlar dins d’una ramaderia però no en cas d’animals salvatges. Segons el president de la Federació de Caça a l’Ebre el més important ara és aïllar la zona infectada de la Terra Alta, i controlar el brot. En qualsevol cas, Royo va reconèixer que les perspectives “no són bones”, i que hi estan molt al damunt per actuar amb rapidesa.

lles. Paladella va reiterar que les instal·lacions de la Fundació Privada Terra Alta Segle XXI no compleixen les condicions per poder prestar el servei de rehabilitació, i que això no és negociable.

Des del grup Cent per Cent per Batea consideren que el tema no s’ha gestionat bé des de l’Ajuntament. Quant a les possibles solucions, el portaveu del Cent per Cent per Batea, Ramon Arnal, ha afirmat que el consistori hauria de reprendre el diàleg amb Salut i amb la fundació per intentar arribar a acords. Però Arnal, ha dit que veuen el govern de Joaquim Paladella “incapaç de negociar” perquè considera que la rehabilitació hauria de fer-se al centre sociosanitari. Arnal ha rebutjat les crítiques de “joc brut” que Paladella ha fet als grups de Cent per Cent per Batea i CiU. G.M.

cop d’ull

24 // Febrer 2015

R RIBERA D’EBRE

A LA RIBERA D’EBRE TAMBÉ HI HA VI LA RIBERA D’EBRE destinarà aquest 2015 més de 381.000 euros a donar a continuïtat al projecte Ribera d’Ebre Viva-Treball a les 7 Comarques, amb accions per dinamitzar l’activitat econòmica i generar ocupació. La nova edició del programa se centra en la millora de la competitivitat de les empreses i també de l’ocupabilitat de les persones amb dificultats d’inserció al

món laboral. Entre d’altres, es manté el foment de la innovació dels sectors oleícola i vitivinícola, i la internacionalització cap als països nòrdics amb les empreses de fruita dolça de pinyol. De fet, la creació i comercialització conjunta d’un nou vi a la Ribera d’Ebre per a un target-client específic del segment consum és un dels reptes més destacables amb els empresaris del

sector vitivinícola, que aglutina un total de 23 cellers. El desenvolupament del sector comercial és una altra prioritat per aquest any, especialment perquè el comerç té una oportunitat de creixement lligada a l’increment de turistes a la comarca. De fet, també es realitzaran altres accions de formació professional, promoció econòmica i foment del turisme riberenc. C.B.

i PRIORAT URBANISME

NUCLI ANTIC

Móra d’Ebre impulsa la reforma de les piscines i la nova façana fluvial

Comencen les obres dels talussos del castell morenc

Piñol assenyala que el primer pas del projecte és la millora del passeig de l’Ebre

L’Institut Català del Sòl (Incasol) ha iniciat les obres de protecció i estabilització dels talussos del penya-segat del castell de Móra d’Ebre sobre els edificis del carrer de Gràcia i el passeig de l’Ebre. El ple de Móra d’Ebre havia encarregat a l’Incasòl la gestió d’aquest projecte, que serà finançant a càrrec del pressupost municipal amb un cost de 360.102,70 euros més IVA. L’obra serà executada per la unió temporal d’empreses Construcciones Jaén Vallés SL-Urcotex SL, en un termini de cinc mesos.

L’Ajuntament implicarà estudiants d’arquitectura i podria fer una consulta

GUSTAU MORENO MÓRA D’EBRE

La façana fluvial de Móra d’Ebre. / Foto: M.V.

El nou POUM, abans del maig Joan Piñol va replicar les crítiques del grup del PSC a la falta de polítiques socials i per l’ocupació, en el pressupost del 2015. De la mateixa manera, l’alcalde de Móra d’Ebre també va rebutjar que els socialistes hagen criticat el retard en la redacció del pla d’orde-

nació urbana municipal (POUM), un dels projectes pendents del govern anterior del PSC i ERC. De fet, Piñol va assegurar que abans de final del mandat el nou planejament urbanístic de Móra d’Ebre estarà aprovat, com a mínim, de manera inicial.

La reforma integral de les piscines d’estiu i l’inici de la millora del passeig de l’Ebre seran les principals inversions de l’Ajuntament de Móra d’Ebre per al 2015. Abans de marxar de vacances de Nadal, el ple del consistori va aprovar el nou pressupost municipal amb una partida d’inversions de poc més de 394.000 euros, en què també destaquen les obres de construcció dels talussos del castell de Móra d’Ebre. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol va afirmar que es tracta d’un pressupost continuista i de final de mandat, que amb un total de 5,2 milions d’euros serveix per tancar l’acció de govern en aquest mandat.

Quant a les obres de les piscines, que tindran un pressupost de 530.000 euros i haurien d’estar acabades per al començament del proper estiu, Piñol ha insistit que serà una reforma integral de tot l’espai i de la maquinària. A

més, les tres piscines actuals quedaran alineades, de manera que evocaran el curs del riu.

D’altra banda, el programa Leader ha atorgat a Móra d’Ebre una subvenció de 100.000 euros per a la reforma del passeig de l’Ebre; una obra que també serà finançada, en part, amb recursos propis i amb els diners de la llei de Barris. Així, Piñol va explicar que aquest projecte busca eixamplar el carrer entre la plaça de Baix i el Club Nàutic, amb un voladís que guanyarà terreny al riu, tot configurant un nou mirador sobre l’Ebre. De fet, l’alcalde va afegir-hi que l’objectiu és reformar el conjunt de la façana fluvial de Móra d’Ebre, aprofitant també la compra de la finca de l’illa de Saurí i implicant la resta de forces polítiques i el conjunt de la ciutadania.

Precisament, Piñol va dir que vol consensuar la reforma de la façana fluvial, i que no descarta organitzar una consulta perquè la ciutadania puga votar les millors propostes que ara faran els alumnes d’arquitectura de l’escola La Salle de Barcelona.

Els treballs s’executaran en cinc mesos i tenen un pressupost de més de 360.100 euros Els talussos que envolten la base del mur perimetral del castell han estat castigats per l’erosió de la climatologia i és en el carrer de Gràcia i al tram final del passeig de l’Ebre on els habitatges pateixen petits despreniments de còdols. La intervenció consistirà en evitar el deteriorament dels talussos mitjançant una malla de triple torsió, que recobrirà la superfície a protegir juntament amb una malla interior de polipropilè que retindrà els còdols fins la capacitat resistent que imprimeix la malla d’acer i els perns ancorats en el penya-segat. Tota la intervenció seguirà el criteri de donar un acabat harmònic amb la zona i, on sigui possible, regenerar-ne la vegetació. En aquest sentit, l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol, ha mostrat la seua satisfacció per poder iniciar els treballs, tot remarcant que aquesta és una actuació "molt necessària". G.M.

cop d’ull

Febrer 2015 // 25

RIBERA D’EBRE I PRIORAT POLÍTICA

ENERGIA

URBANISME

TURISME

Móra la Nova recorre la sentència pel nou tanatori municipal

Unitat d’acció pel 10% de l’impost nuclear

Obres als carrers Prim i Unió de Móra la Nova

Nou catàleg turístic a Riba-roja d’Ebre

El jutge havia anul·lat la llicència d’obres a petició de la part demandant

El president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, ha assegurat que els grups polítics de l’ens han acordat unificar la seua acció per garantir que el 10% del nou impost nuclear es revertirà a les zones amb centrals. Amb l’impost es recaptaran 43 milions d’euros, i l’objectiu dels grups de CiU, ERC i PSC és que es puga destinar un 10% a habilitar un fons per aplicar polítiques de desenvolupament del territori. G.M.

Les obres d’arranjament i remodelació dels carrers Prim i Unió de Móra la Nova ja han començat. En concret, els treballs afecten el carrer Prim, el tram de ponent del carrer Unió i la travessia de Prim, i formen part de la segona fase de millora del nucli antic. L’obra té un pressupost total de 296.000 euros, i el termini d’execució previst és de tres mesos.

L’empresa adjudicatària del projecte ha estat la constructora PAMESA. G.M.

L’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre ha editat una nova documentació turística, per promocionar els seus actius, obrir-se al territori i captar visitants. Es tracta d’un catàleg que recull imatges de gran qualitat i textos que donen a conèixer el municipi, els seus valors i els seus recursos. El catàleg té 24 pàgines i es pot t robar en català, castellà i anglès. Com a complement també s’ha editat un mapa amb rutes a peu i en BTT pel terme.

G.M.

El nou tanatori de Móra la Nova. // FOTO: M.M.

Gustau Moreno MÓRA LA NOVA L’alcalde de Móra la Nova, Ferran Bladé (CiU), s’ha mostrat tranquil i confiat davant de la sentència judicial que ha anul·lat la llicència d’obres del nou tanatori del municipi. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Bladé va assenyalar que, a primera vista, la sentència dóna la raó a l’empresa demandant, la Funerària PrioratRibera d’Ebre-Terra Alta. Però l’alcalde va advertir que ara l’Ajuntament pot recórrer la decisió judicial perquè no és definitiva. De fet, Bladé va explicar que la sentència està basada en la informació tècnica aportada pel pèrit de la funerària demandant, i que ara el consistori farà arribar al jutge la documentació del tècnic municipal. En concret, el jutge considera que la classificació dels terrenys en què està ubicat l’antic escorxador és sòl no urbanitzable de valor agrícola, i que abans de concedir la llicència d’obres per fer-hi el tanatori haurien d’haver modificat les normes subsidiàries de Móra la Nova. En canvi, Bladé va afirmar que la planimetria situa l’edifici en sòl urbà, però aïllat de la resta de terrenys amb aquesta qualificació.

De fet, l’alcalde va afegir-hi que els serveis tècnics municipals i el govern de Móra la Nova estaven convençuts que això no

havia de ser cap problema.

Bladé també va remarcar que els ha sorprès que només la segona demanda de la funerària s’haja basat en criteris urbanístics, un cop que va ser desestimat el primer recurs que avalava la concessió del servei de tanatori a la Funerària Mena. Segons l’alcalde, tot plegat respon a una estratègia de l’empresa demandant per entorpir i demorar la posada en funcionament del tanatori.

En la mateixa entrevista, Bladé va afirmar que el nou equipament funerari podrà obrir tan aviat com l’Ajuntament puga certificar que tota la documentació s’ajusta la normativa urbanística. Així, l’alcalde va detallar que, al marge de recórrer la sentència, l’Ajuntament també buscarà la validació del projecte per part de la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre.

Finalment, Bladé va lamentar que el grup d’ERC haja pres posició a favor de la part demandant al conflicte. L’alcalde els va respondre que les explicacions tècniques i polítiques caldrà demanar-les més endavant, i va apuntar que potser hauran de ser els republicans els que hauran d’assumir-les.

En concret, el republicà Jesús Álvarez va recordar que el 30 d’octubre passat ja van denunciar els fets, i que la llicència d’obres és nul·la de ple dret, per la qual cosa el govern ha d’assumir responsabilitats.

cop d’ull

26 // Febrer 2015

B BAIX MAESTRAT i ELS PORTS

Una hibernació amb molts dubtes ELS TREBALLS per fer efectiva la hibernació “programada” del projecte Castor duraran sis mesos, però no se sap quant costaran, al marge de la indemnització de 1.350 milions a Escal UGS. Així va quedar demostrat quan Enagás va rebre les claus del Castor de mans d’Escal UGS, seguint l’encàrrec del govern de l’Estat. El procés suposarà in-

ertitzar les instal·lacions de superfície, tant al mar com a la terra, per mantenirles inoperatives de forma segura, indefinidament. Així, es tancaran les vàlvules dels pous i se substituirà el gas natural dels gasoductes per nitrogen.

Enagás també serà qui encarregarà diversos estudis a institucions estrangeres sobre el futur del Castor. G.M.

MEDI AMBIENT

REACCIONS

El projecte Castor arriba als tribunals amb 17 imputats

Els alcaldes del Baix Maestrat volen depurar responsabilitats

Entre els encausats per la jutge de Vinaròs hi ha càrrecs ministerials i el president d’Escal

La justícia també anul·la la llicència de la planta terrestre, ubicada en terrenys rústics

Gustau Moreno VINARÒS El jutjat número 4 de Vinaròs ha decidit obrir diligències prèvies per investigar el projecte Castor. Segons l'auto de la jutgessa d’aquest 26 de gener, les diligències s'obren a partir de la denúncia de la Fiscalia de Castelló contra 17 persones i contra la promotora Escal UGS. La imputació ha arribat pocs dies després que la justícia anul·lés la llicència d'obres de la planta terrestre del projecte Castor, ja que les instal·lacions d'aquesta indústria gasística es van construir en uns terrenys rústics.

Entre els encausats hi ha el president de l’empresa, Recaredo del Potro. En concret, han imputat per un suposat delicte de prevaricació mediambiental a nou persones responsables de l'informe de l'Institut Geològic i Miner del 2007 i de la declaració d'impacte ambiental del 2010. Així mateix, però per suposats delictes contra el medi ambient i els recursos naturals, la jutgessa també ha imputat

Una imatge d’arxiu de la planta terrestre del projecte Castor, construída en terrenys agrícoles. // FOTO: ACN

als vuit membres del consell d'administració d'Escal UGS, així com al representant legal de l'empresa promotora. Els membres del consell d’administració imputats per la jutge de Vinaròs són Recaredo del Potro, Mohammad Jaffar, José Luis Martínez, Harold Philip, José Alfonso Nebera; Juan Cristóbal González, Ramón Jiménez i Óscar Manuel Yunta.

Quant a l'administració, hauran de declarar com a imputats els responsables de l'Institut Geològic i Miner que van emetre un informe l'any 2007 en què van considerar que el Castor era apte per l'emmagatzematge de gas: el coordinador de l'Institut, Jesús Gómez de les Heras; el director de Recursos Minerals Geoambiente, José A. Fernández; el director de Geo-

logia i Geofísica, L. Roberto Rodríguez; el director general José Pedro Calvo; i el director general de Política Energètica i de Mines del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, Jorge Sanz. De la mateixa manera, també han estat encausats els responsables de la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental que l’any 2010 van validar el projecte a Escal UGS.

Els alcaldes dels municipis del Baix Maestrat propers al Castor han afirmat que és necessari investigar i depurar responsabilitats, en la causa que ha obert el jutjat d’instrucció número 4 de Vinaròs per les suposades irregularitats en la tramitació i autorització del projecte. El mateix dia en què es va fer pública la imputació de 18 persones i de l’empresa Escal UGS, l’alcalde de Vinaròs, Juan Bautista Juan, va recordar que sempre han tingut dubtes sobre el projecte Castor i les seues garanties, i que així li ho van fer saber al ministre d’Indústria l’any 2013. De la mateixa manera, després de l’onada de sismes que va provocar la injecció de gas matalàs, l’Ajuntament de Vinaròs va oferir-se per traslladar a la Fiscalia qualsevol reclamació dels afectats.

Per la seua banda, l’alcalde de Peníscola, Andrés Martínez, va manifestar a Europa Press el seu respecte per la decisió del jutjat. “Vam demanar la paralització de la planta perquè no era normal que s’aprovés un projecte sense els informes de sismicitat”, va afegir-hi Martínez, qui va reclamar que la investigació arribe fins al final i que també es depuren les responsabilitats “polítiques” de l’autorització del projecte.

“Alguna cosa hauran de dir des de les administracions”, va dir l’alcalde de Peníscola.

Finalment, l’alcalde de Benicarló, Marcelino Domingo, va assenyalar que la concessió del projecte Castor generava “molts de dubtes”, en tant que va fer-se molt de pressa i sense la documentació necessària. Segons Domingo, ara “el més normal” seria que la planta fos desmantellada, “ja que no funciona ni funcionarà, i no la volem de decoració”. G.M.

cop d’ull

Febrer 2015 // 27

BAIX MAESTRAT I ELS PORTS POLÍTICA

Aliança dels socialistes de Morella i Vinaròs G.M. MORELLA

La trobada entre Rhamsés Ripolllés i Guillem Alsina. // FOTO: PSPV-PSOE.

BENICARLÓ

Dediquen una rotonda a Saint Pol de Léon

La inauguració de la nova rotonda. // FOTO: AJ. DE BENICARLÓ.

G.M. BENICARLÓ L’Ajuntament de Benicarló ha decidit batejar amb el nom de la població bretona de Saint Pol de Léon la rotonda situada en la cruïlla entre l’avinguda de les Corts Valencianes i el carrer de Peníscola. Una delegació francesa, encapçalada pel seu alcalde, va participar en l’acte aprofitant la seua estada a Benicarló, amb motiu de la celebració de la Festa de la Carxofa.

La visita de la delegació de Saint Pol de Léon confirma la bona relació dels dos municipis, agermanats oficialment des del 2013. Com a reconeixement d’aquesta unió, els alcaldes Marcelino Domingo i Nicolas Floch, van visitar la rotonda, ubicada just davant del centre integrat públic de formació professional.

La rotonda conté elements ornamentals típics del camp be-

nicarlando, com ara una sénia, i simbolitza la unió entre Benicarló i Sant Pol de Léon, dos municipis amb una forta tradició agrícola.

Prèviament a la inauguració de la rotonda, la delegació de la població francesa també va visitar l’edifici de l’Ajuntament.

Els dos alcaldes es van mostrar convençuts de continuar treballant per enfortir els llaços d’unió i van apostar per estendre les relacions a altres àmbits, com ara l’esportiu, el social i el cultural. De fet, ja s’estan produint algunes contactes per possibilitar intercanvis entre associacions. A més, Nicolas Floch, coneixedor que Marcelino Domingo no tornarà a presentar-se a les properes eleccions municipals, va fer una petició al seu futur successor a l’alcaldia de la població, perquè mantinga els llaços d’unió que s’han creat en els darrers anys entre Benicarló i Saint Pol de Léon.

L’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, i el candidat del PSPVPSOE a l’alcaldia de Vinaròs, Guillem Alsina, es van reunir el passat 15 de gener per establir una estratègia comuna que impulse l’economia, el benestar social i les comunicacions entre les dues poblacions. De fet, van establir un full de ruta per a impulsar el turisme a la zona, davant del que consideren “la falta de visió política” dels actuals responsables autonòmics i provincials. Així, Ripollés i Al-

sina van coincidir en què una de les grans potencialitats per al Baix Maestrat i els Ports és la combinació de costa i muntanya en un espai reduït. “Cal establir fórmules que beneficien els empresaris turístics a través de promocions conjuntes que incidisquen en l’increment de la demanda turística del nostre territori”, van assenyalar.

D’altra banda, la necessitat de millorar la xarxa viària també va marcar bona part de l’agenda de la reunió. Tant Alsina com Ripollés es van comprometre a reclamar l’eliminació del port de Querol, i salvar-lo amb una autovia que permeta una sor-

tida natural des del nord d’Espanya cap a la costa. De fet, van recordar que l’anterior govern del PSOE va convertir l’N-232, entre Vinaròs i Vitòria, en una autovia; però que ara seria essencial salvar el port de Querol i avançar en les obres que arriben de Ràfels a Alcanyís, i que el govern del PP va paralitzar.

D’altra banda, Ripollés i Alsina van acordar reivindicar la millora del transport públic entre Morella i Vinaròs, on s’apleguen els serveis administratius i sanitaris. De fet, van destacar que l’hospital de Vinaròs és el referent per a un terç de la població de la província de Castelló.

cop d’ull

28 // Febrer 2015

C C U LT U R A

CARRANZA GUANYA EL JOSEP PLA L’ESCRIPTOR riberenc Andreu Carranza ha guanyat la 47a edició del Premi Josep Pla de prosa en català, per l'obra “El poeta del poble”, una novel·la que ressegueix la fascinant biografia de Jacint Verdaguer, des del seu moment més àlgid fins a les darreres polèmiques públiques. El premi Josep Pla és un dels guardons de més prestigi literari del país. Anteriorment, Carranza ja havia

guanyat altres guardons importants, com ara el premi Sant Joan de novel·la amb 'Anjub. Confessions d'un bandoler', o el Vila d'Ascó de Narrativa, amb 'La filla de la memòria'. Altres llibres de Carranza són 'El que l'herbolària sap', 'L'hivern del Tigre', 'La Clau Gaudí' i 'Impremta Babel'. Els veredicte es va donar a conèixer durant la tradicional nit literària de l'editorial Destino. G.M.

SANT CARLES DE LA RÀPITA

Biblioteca activa Artur Mas i Ferran Mascarell inauguren la biblioteca Sebastià Juan Arbó de la Ràpita

L’equipament va obrir portes el passat mes de juny amb 18.000 llibres i més de 1.000 discs

LLIRI ENTRE CARDS

Núria de Santiago PERIODISTA

Demanem drets que no exercim

Cinta Bonet SANT CARLES DE LA RÀPITA El president de la Generalitat, Artur Mas, acompanyat del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va inaugurar a Sant Carles de la Ràpita la nova biblioteca municipal Sebastià Juan Arbó, un equipament que ha estat subvencionat en part pel Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). Les autoritats van fer una visita per les noves instal·lacions, que ocupen una superfície de més de 1.000 metres quadrats. Mas també va parlar amb alguns dels xiquets i les xiquetes que en aquell moment estaven a la biblioteca.

L’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Joan Martin Masdéu, va recordar que el camí per poder disposar de la biblioteca ha estat llarg i laboriós, però que el resultat final ha estat del tot satisfactori.

Per la seva part, el president de la Generalitat va assenyalar que la inauguració de la biblioteca de la Ràpita es produeix el mateix any que se celebra el centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars que va impulsar la Mancomunitat de Catalunya. Mas va lloar la feina de la Mancomunitat tot remarcant que ja entenien que s’havia d’apropar la cultura a les persones. Catalunya disposa de 378 biblioteques, uns equipaments que Mas va assegurar que són la millor eina per lluitar contra la intolerància i la incomprensió, amb una clara referència als fets de la

1

LA PRIMERA SETMANA de l’any, commocionava el món sencer en defensa de la llibertat d’expressió per un atemptat contra uns periodistes. Vam assistir a manifestacions multitudinàries, ens dèiem tots que érem Charlie, i ens indignàvem contra els que se senten molestos per les crítiques a la religió, a la política, a la vida social, als que fan bona la màxima “Castigat ridendo mores” (critica els costums amb el riure).

[ ] Mas amb una xiqueta a la biblioteca de Sant Carles de la Ràpita. // FOTO: MANOLO VELÁZQUEZ

revista francesa Charlie Hebdo. La biblioteca de Sant Carles de la Ràpita va obrir portes el passat mes de juny amb 18.000 llibres, un miler d’audiovisuals i més de 1.000 discs.

Mira el vídeo en aquest enllaç

VAL A DIR, PERÒ, que la mateixa setmana d’aquesta eclosió del valor de la llibertat i el dret a l’opinió i l’expressió, de hashtags, articles, arengues enceses d’intel·lectuals tertuliosos i altres efusions; sortia la dada demolidora que el 35% dels espanyols no llegeix mai o quasi mai. El baròmetre del CIS ens posava així davant dels nassos la crua realitat de què els hàbits no reflecteixen el que els dits tuitegen. Més encara, qui no llegeix mai afirma que és “perquè no li agrada o no li interessa”.

A L’OMBRA ALLARGADA del baròmetre no podem deixar de preguntar-nos quins drets reclamem com a societat, si després no ens agrada o no ens interessa fer-ne ús ni exercir-lo. Alguna cosa estem fent malament, terriblement malament.

cop d’ull

Febrer 2015 // 29

CULTURA ARTS

Strobe

1

La incongruència o l’humor de l’absurd és l’eix vertebrador del 9è Festival de Vídeo i Art Digital Cinta Bonet / Sílvia Alarcón AMPOSTA Incongruència o humor de l’absurd. Aquest és l’eix vertebrador del 9è Festival de Vídeo i Art Digital Strobe, organitzat per Lo Pati – Centre d’Art de les Terres de l’Ebre. Al voltant d’aquesta idea, els artistes David Bestué & Marc Vives, Carles Congost, Momu & No Es, Oriol Nogués, Pierric Sorin i Zoraida Rosselló presenten diversos treballs en forma d’instal·lacions o suport audiovisual. El tret de sortida anirà a càrrec de l’actor i monologuista Miguel Noguera, que portarà a Amposta el seu espectacle d’humor postmodern Ultrashow, on desenvoluparà entre 30 i 40 idees i ocurrències que sorgeixen a partir d’anotacions i dibuixos que fa durant el seu dia a dia.

L’edició d’enguany d’Strobe també ha programat un taller a càrrec de Zoraida Roselló, una de les artistes que participen en l’exposició, i la projecció, com a cloenda del festival, de la pel·lícula, d’Isaki Lacuesta Murieron por encima de sus posibilidades que comptarà amb la presència de dos dels actors que surten al film, Jordi Vilches i Ivan Telefunken.

Strobe pretén contratacar els ànims generals amb sentit de l’humor. En aquesta línia, el director i comissari del festival, Blai Mesa, ha explicat que aquest “humor absurd” permet entendre la realitat que ens envolta.

Segons Mesa, amb el festival no només es “riurà”, sinó que també es”reflexionarà”.

Les diferents instal·lacions i treballs es podran visitar a Lo Pati – Centre d’Art de les Terres de l’Ebre fins al 21 de març.

Mira el vídeo en aquest enllaç

2

3

1. Miguel Noguera 2. Oriol Nogués 3. Momu & No Es

PINZELLADES DE TORTOSA

Les pandèmies històriques a Tortosa DAVID JIMÉNEZ. Tècnic de Turisme.

ELS AVENÇOS mèdics actuals han fet desaparèixer gairebé al món occidental les epidèmies clàssiques que han assolat el continent al llarg dels segles. No obstant, en el passat han estat nombroses les pandèmies que han minvat la població tortosina: LA PESTA NEGRA (1347) fou una de les pandèmies més virulentes que afectaren a l’Europa medieval del final de la primera meitat del segle XIV. Es creu que Tortosa se’n va veure afectada, quan segurament arribà a la ciutat a través del seu port marítim, puix que era per mar, a través de les ciutats costaneres com arribaven les malalties a altres indrets.

ENTRE 1520 I 1598 set epidèmies de pesta afectaren la ciutat, sent les més virulentes les que es van donar

els anys 1525 i 1547, segons afirma Despuig en els seus ‘Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa’.

L’ANY 1647 ES DECLARA una epidèmia de pesta a València; la noticia alertà a les autoritats tortosines del moment, donat que hi mantenien relacions de comerç per mar. L’epidèmia sembla ser que es temia que entrés a través del port tortosí, i pels destacaments de soldats valencians que arribaven a la ciutat. Davant aquests temors, quan l’epidèmia va fer acte de presència al municipi, els procuradors de la ciutat demanaren ajuda humanitària a la ciutat de Barcelona davant el creixent nombre de morts ocorreguda a l’hospital de Jesús i la impossibilitat de contenir-la. Davant la situació, el governador militar, Monsieur de Lennay, ordenà l’evacuació immediata de la ciutat.

L’ANY 1821 ES VA DECLARAR una epidèmia de febre groga a Barcelona, i entrà a Tortosa a través del seu port, portada per la tripulació del llagut Verge de la Cinta. La primera víctima fou un fabricant de sabó de la ciutat que anava a bord. En arribar a casa nostra, es va propagar amb una rapidesa extraordinària, començant pel carrer Santa Catalina, carrer Costa de Capellans i d’aquí a tota la ciutat. Cal dir que la calor va ser-ne el catalitzador principal, ja que els fets ocorregueren a l’agost de 1821. El cordó sanitari establert per les autoritats catalanes (Junta superior de Sanitat de Catalunya) va establir una sèrie de mesures, com l’avís a tota la ciutat de la presència de la malaltia i un mètode de curació per fer-la front. Al desembre de 1821 la malaltia havia remès.

cop d’ull

30 // Febrer 2015

A AGENDA

US RECOMANEM FIRA DE L’OLI DE JESÚS Dies 20, 21 i 22 de febrer La Fira de l’Oli de les Terres de l’Ebre, que cada últim cap de setmana de febrer se celebra a Jesús, esdevé una plataforma per impulsar el nostre patrimoni etnològic i recuperar i mantenir les tradicions lligades al món de la pagesia. Aquesta voluntat de recuperació de les tradicions troba en la Fira de l’Oli el marc més adient per optimitzar els recursos disponibles, assolir amb molta més eficàcia aquest objectiu de recuperació de les nostres tradicions i oficis, i arribar a un major col.lectiu de persones.

Festes

Video-art

Gastronomia Ribera d’Ebre Jornades Gastronòmiques de la Clotxa Fins el 22 de març.

Lloc: Restaurants de la Ribera d’Ebre.

Exposicions Tortosa Reserves de la Biosfera Fins el 6 de març.

Lloc: Campus Terres de l’Ebre.

Tortosa Jocs didàctics

Alcanar, l’Ampolla l’Ametlla de Mar, i la Ràpita Jornades Gastronòmiques de la Galera

Bot

Amposta

Festa Major de Sant Blai 2015 Fins el 6 de febrer Curses a peu i dansada de la jota a la plaça. És tradició donar pastes beneïdes ja que tenen el miracle de curar el mal de gola. Aquest dia s'hi fa una missa major i dels diners recollits es fa un donatiu a les monges del convent de Tortosa. És una festa molt arrelada per a tots els botencs i botenques.

Strobe Arrenca la novena edició de Strobe: riure #2 “incongruència” inclou videocreació, instal·lacions, un espectacle humorístic, cinema, un taller i un programa online Fins el 21 de març..

Lloc: Centre d’Art Lo Pati

Del 13 de febrer al 8 de març.

Lloc: Restaurants col·laboradors.

Conferències

L’Ametlla de Mar Fins el 4 de febrer ACTES DESTACATS

“Manuel Batalla Jordà” futbolista Dijous, 5 de febrer.

Lloc: Museu de les Terres de l’Ebre.

‘Creuar l'Ebre. Dels passos de barca als ponts penjants del Delta' Fins el 30 de març.

Lloc: Museu del Mar de l’Ebre.

Benicarló Mediterràneament

Dilluns, 2 de febrer DIADA DE LA PATRONA 9.00h Benedicció de les Candeles.

Fins el 19 de febrer.

Lloc: MUCBE.

Infantil Gandesa

23.30h Ball amb l’orquestra La Dama.

Espectacle de guinyol amb titelles de guant “Nyam Nyam” L’Udol Teatre.

Dijous, 5 de febrer a les 17.30h.

Lloc: Biblioteca Comarcal.

Ulldecona Dimarts, 3 de febrer

Teatre infantil: 'Musiquetes de paper'

12.30h Degustació de tonyina, amenitzada per la Dixie Stromboli Jazz Band.

Dissabte 7 de febrer a les 18.00h.

Lloc: Teatre Orfeó Montsià.

23.00h Ball amb l’orquestra Àgora.

EXPOSICIÓ: 15è Concurs de Fotografia Paisatgística de les Terres de l’Ebre Dies 3 i 4 de 10.00 a 13.00h Centre d’Interpretació de la Pesca

Dimecres, 4 de febrer 12.00h 33a Edició del Concurs Suquet Calero.

20.00h Gran Castell de Focs d’Artifici, al passeig Marítim.

Fins el 30 de març.

Lloc: Museu del Mar de l’Ebre.

Mediterraneament Fins el 19 de febrer.

Lloc: MUCBE.

Lectura Gandesa Conte amb Pilar Ferrando Dimarts, 10 de febrer a les 17.00h Lloc: Biblioteca Comarcal.

Gandesa “El terrible plaer de viatjar” Sessió de contes que parlen de les coses que poden passar quan es viatja (Públic adult) Dijous, 19 de febrer ales 18.30h.

Lloc: Biblioteca Comarcal.

Gandesa Conte amb Pilar Ferrando

13.15h Festa del Vermut.

19.00h Solemne processó en honor a la patrona, la Mare de Déu de la Candelera.

La Ràpita ‘Creuar l'Ebre. Dels passos de barca als ponts penjants del Delta'

Benicarló Amposta

La Ràpita La Candelera

Fins el 28 de febrer.

Lloc: Museu de Tortosa.

Cursos Mas de Barberans

Dimarts, 24 de febrer a les 17.00h.

Lloc: Biblioteca Comarcal.

Música La Ràpita U*Rock, concert Divendres, 6 de febrer a les 23.00h Lloc: Passarel·la Cafè Cantant

La Ràpita Pájaros Nocturnos, concert Divendres, 13 de febrer a les 23.00h Lloc: Passarel·la Cafè Cantant

Jesús

Curs de cistelleria

Pepet i Marieta + Xarop de Canya

Dissabte, 7 de febrer.

Lloc: Museu de la Pauma.

Dissabte, 21 de febrer a les 23.00h.

Lloc: EMD Jesús.

Amposta

La Ràpita

Curs de Conta Contes.

Sol Negro, concert

Del 5 de març al 23 d’abril Lloc: Escola de Teatre i Circ.

Divendres, 13 de febrer a les 23.00h.

Lloc: Passarel·la Cafè Cantant.

cop d’ull

Febrer 2015 // 31

P

ESCOLA FERRERIES: L’AMISTAT L’ESCOLA FERRERIES de Tortosa és un dels centres d’educació infantil, parvulari i primària amb què compta aquest barri de la capital del Baix Ebre.

L’escola està arrelada al barri des de l’any 1947, quan estava situada a l’actual Institut de l’Ebre. Posteriorment es va traslladar a l’edifici actual, a l’avinguda Marcel·lí Domingo de Tortosa.

Els alumnes de 5è de primària d’aquest centre són els protagonistes d’aquest mes a Petits Artistes. En aquesta ocasió ens parlen de la importància de l’amistat i dels seus valors.

PETITS ARTISTES Carla Gil “Els amics s’ajuden als moments divertits i també als moments difícils. Jo ajudo a les meves amigues, per exemple si treuen males notes i les han castigat.”

Samuel Perojil “Tots els xiquets hem de jugar junts. A l’hora de l’esbarjo juguem tots els nens a futbol al pati de l’escola. A vegades hi ha baralles, però ho solucionem.”

Joaquim Ferraté “Els amics ens ajuden a no quedar-nos sols.

Hem d’estar tots units i ajudarnos mútuament.

Si als meus amics els hi passa alguna cosa, jo els ajudo.”

Cinta Arasa “La distància no ha de ser un obstacle per a l’amistat.

Una amiga meva ha marxat a França però continuem sent amigues.”

Urooj Jawed “Tots som iguals i hem de tenir els mateixos drets.

L’amistat t’ajuda a tenir una vida millor. Jo tinc molts amics: tant a l’escola com fora de l’escola. ”

Yassine Rafi “L’amistat està present a tot el món. És important perquè ens ensenya valors.

Els amics m’ajuden quan no sé fer alguna cosa.”

2

PINZELLADES

“

Aleix Rodríguez

“He fet un dibuix sobre la importància de la igualtat i l’amistat. No s’ha de deixar a ningú sol a l’hora del pati. L’amistat és confiar en tothom, respectar-nos i ser sincers amb els nostres amics i amigues.”

Marina Blanch

Muhammad Sheraz

“La meva millor amiga es diu Marina. És la meva millor amiga perquè té un bon caràcter i la seva personalitat. Som molt amigues des de fa tres anys.”

“Els amics han de ser per sempre. Perquè sigui així hem de respectar, no enganyar i ser bons companys. Així, segur que els amics sempre estaran.”

Maria Chavarria

Anni Shi

“En l’amistat és important compartir el que tenim amb els altres. És important que aquells que més tenen donin als que menys tenen.”

“És important jugar tots els amics junts perquè així podem compartir, ajudar-nos i divertir-nos molt.

Amb amics mai et trobaràs sol.”

Daniel Cid “No ens hem de discutir perquè no és bo. Per tant hem de ser tots molt amics i quan algú es baralla hem d’ajudar-los i posar pau.”

“En l’amistat tots som persones i tots som iguals.

Quant tens amics al costat t’ajuden a fer moltes coses i et consolen quan estàs trista.”

cop d’ull

32 // Febrer 2015

E ESPORTS

ORGULL EBRENC El REM ebrenc és tot un referent a l‘Estat espanyol. De fet, les Terres de l’Ebre donen el tret de sortida a les primeres proves oficials del calendari espanyol. En aquest any preolímpic, se celebren el catorzè Campionat de rem ergòmetre i el vuitè Campionat d’Espanya de Fons. Unes cites esportives molt importants que reuneixen al voltant de 400 esportistes pro-

vinents de seixanta clubs nacionals i internacionals. I, en el nostre cas, més d’un centenar d’ebrencs. L’Ebre recolza i fa més gran aquest esport, prova d’això són els clubs que té el territori, estem parlant del Club Rem Tortosa, el Nàutic Amposta, el Nàutic Sant Carles i el Club de Rem Delta Sant Jaume. Tots els ebrencs podem sentir-nos orgullosos. M.A.

CIRCUIT DE CURSES DE MUNTANYA

Torna la passió per la muntanya La cursa de les II Torres de Campredó, que arriba a la sisena edició, dóna el tret de sortida a la temporada Maria Acosta BENIFALLET La passió per la muntanya tornava el mes de gener amb dues proves puntuables per al Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre. La Cursa de les II Torres de Campredó va obrir la nova temporada, mentre que la segona va ser la Cursa del Pastisset de Benifallet, que arribava a la sisena edició. A més de la cursa absoluta, també se li van sumar la cursa júnior i la marxa. Més de 450 participants van voler conèixer el nou recorregut amb un cir-

cuit privilegiat per la serra de Cardó. La cursa es disputava en 26,8 quilòmetres i un desnivell acumulat de 3552 metres, on l’alçada màxima del traçat se situava a la Creu de Santos. Els guanyadors absoluts van ser Kiko Martí (2.36) i Estefania Barreda (3.13).

D’altra banda, Youssef Abaghad (1.26) va creuar primer la línia de meta a la cursa júnior, una prova que recorria 14,5 quilòmetres.

Cal destacar l’esperit solidari del Pastisset, ja que juntament amb la fundació Esport Solidari Internacionalvan fer una donació de material esportiu.

La segona prova puntuable ha estat la cursa del Pastisset, amb un recorregut per l’entorn idíl·lic de la serra de Cardó

Juanma Oviedo, guanyador de la cursa en la modalitat sènior masculí // FOTO: FENT SENDERA

JUDO

AGENDA

La clau de l’èxit, el judo Maria Acosta TORTOSA Tortosa va aplegar, el 17 i 18 de gener, la Segona Supercopa d’Espanya Júnior Catalunya i la Cinquena Supercopa Espanya Infantil.

Aquestes competicions van reunir més de 500 judoques d’arreu de l’Estat espanyol, de la Catalunya

Nord i de la selecció andorrana.

Destaquen les medalles dels esportistes del Centre de Tecnificació Priorat-Tortosa. En la modalitat júnior, Jordi Borrell va aconseguir la plata en la categoria de menys de 66 quilos. Pel que fa a infantil, Arnau Masdeu va penjar-se l’or en la modalitat de menys de 38 quilos, i Pol Ciurana va aconseguir el segon lloc en menys de 42 quilos.

ESPORTIVA Diumenge 1 febrer

Campionat Provincial de Twirling en modalitat individual a Móra la Nova

Dissabte 7 febrer Segona prova de la Lliga Territorial d’Escacs a Batea Èxit de participació a les Supercopes // FOTO: CRISTÓBAL DAUDÉN

Diumenge 8 febrer 5a Cursa i Marxa La Marcenca de Bítem, tercera prova Curses de Muntanya.

Diumenge 8 febrer II Mitja Marató de Tortosa, emmarcada en la Half Marathon Series

Diumenge 22 febrer 7a Cursa La Cameta Coixa de Miravet, quarta prova Curses de Muntanya.

Diumenge 1 març 3a edició Cursa Figot Race, primera prova del Xallenger BTT Terres de l’Ebre

cop d’ull

Febrer 2015 // 33

ATLETISME

TRIAL

María Vasco, convidada d’honor a la Mitja de Tortosa

Adam Raga s’imposa al Trial Indoor de Toulouse

La II Mitja Marató de Tortosa comptarà amb la participació de l’exatleta María Vasco, la corredora barcelonina guanyadora de l’única medalla olímpica espanyola en atletisme. Aquesta prova s’emmarca en el Half Marathon Series, i es tracta de la tercera cita d’un circuit que inclou les proves al Vendrell, Tarragona, Salou, Cambrils i l’Ametlla de Mar. A més de la prova reina, de 21 quilòmetres, hi haurà les modalitats de 10 quilòmetres, i com a novetat una de 5 quilòmetres destinada a tots aquells que s’inicien amb l’atletisme. La cursa suposa la participació de 9.000 persones. M.A.

INSTAL·LACIONS

Amposta enllesteix les obres de la pista de patinatge Amposta va finalitzar les obres de reposició del paviment de la pista de patinatge coberta que es van iniciar la darrera setmana de novembre. La inversió per aquesta obra és de 60.000 euros per a la renovació d’una pista que s’utilitza principalment per a la pràctica del patinatge artístic i l’hoquei patins. D’aquesta manera, la pista permetrà als esportistes de les Terres de l’Ebre entrenar i competir en millors condicions. Els treballs els va dur a terme l’empresa de construcció ampostina Lluís Peralta.

M.A.

CICLISME

El Perelló enceta la temporada ciclista catalana El Perelló va donar el tret de sortida a la temporada ciclista catalana amb la 73ª edició de la Cursa Ciclista, en el marc de les Festes Majors de Sant Antoni. Amb un recorregut totalment urbà, els ciclistes van donar diverses voltes fins a completar un total de 60 quilòmetres. Els 42 corredors van participar en les modalitats sub-23, èlit, màsters 30 i veterans 40, 50 i 60. En aquesta cursa el guanyador de la categoría èlit va ser Joan Font, de l’equip Avenger Monton. M.A.

L’ebrenc sap gestionar la pressió des del començament de la prova, un fet que desestabilitza Toni Bou causant-li una caiguda Maria Acosta ULLDECONA L’ulldeconenc Adam Raga (Gas Gas) va saber parar els peus a Toni Bou (Montesa Honda), ja que el pilot ebrenc va aconseguir una victòria al Trial Indoor de Toulouse.Tot i que aquesta prova no forma part del Mundial X-Trial, sempre és un dels circuits amb més èxit i seguiment en el món de les dues rodes.

La decoració ambientada en els diners va ser l’escenari on van haver de superar diversos obstacles, com ara monedes gegants, feixos de bitllets, lingots o llavors d’or.

Els catalans eren els pilots que van dominar des de l’inici. De fet, l’ebrenc i el barcelonès mantenien una lluita que va emocionar els espectadors. Malgrat que Jeroni Fajardo (Beta) i Albert Cabestany (Sherco) estaven més allunyats, no alfuixaven ni un moment en el particular duel per la tercera posi-

Adam Raga en un dels obstacles de la prova // FOTO: BERNARD ESTRIPEAU

ció. Raga pressionava el rival posant-lo entre les cordes, quan en l’última zona de velocitat el barcelonès va cometre un error, sofrint així una caiguda. D’aquesta manera, l’ebrenc trencava la ratxa de victòries de Bou, que n’acumula

un total de nou consecutives. La següent prova puntuarà per al Mundial Indoor, serà també a França, però aquest cop a Marsella, on de ben segur es tornarà a veure una altra exhibició del millor trial català.

CROS ESCOLAR

Tivenys celebra el segon Cros Escolar Maria Acosta TIVENYS El més petits van gaudir de les curses amb la segona jornada de Cros Escolar del Baix Ebre que va tenir lloc a Tivenys, una prova que està inclosa als Jocs Esportius Escolars de Catalunya 2014-2015. Mohamed Benyazid, del Club Esportiu Penedès, va ser el guanyador de la categoria cadet masculí, i Aïda Accensi, d’Atletisme Terres de l’Ebre, va ser la primera en la modalitat cadet femení.

Atletes a punt de començar la cursa // FOTO: CONSELL ESPORTIU BAIX EBRE

RUGBI

Dur inici dels Taus a Primera Catalana Maria Acosta AMPOSTA Los Taus d’Amposta estan vivint un mal inici de temporada, després d’ascendir a Primera Catalana. Els ebrencs van perdre contra el Vilanova i la Geltrú per 50 a 0. Tot i que en el segon partit, enfront el Banyoles, van mantenir un nivell més alt, van perdre 16 a 26.

Los Taus d’Amposta són els referents ebrencs // FOTO: MARIANO CEBOLLA

1

ENTREVISTA Claudio César Prieto ENTRENADOR CB CANTAIRES TORTOSA

L’objectiu del Cantaires és mantenir-se a la categoria CANVIAR LA MENTALITAT és un dels principals reptes per al nou entrenador del sènior masculí del Cantaires-Tortosa, Claudio César Prieto. Des del primer encontre com a tècnic, contra el Vila-seca, la idea inicial “era buscar una nova filosofia de joc, tant ofensiva com defensiva”. Amb tot, remarca que on s’ha d’incidir més és en la defensa. Ja en aquell partit, el control dels ebrencs va suposar tot un punt d’inflexió per tal de seguir una altra línia. De fet, en aquell duel, els tortosins, afirma Prieto, “van efectuar un joc excepcional”, ja sigui a nivell individual com en equip. El Torneig de Reis va donar un cop de mà a la moral del Cantaires, ja que els del Baix Ebre van guanyar a un rival com el Tarragona, de Primera Catalana.

La incorporació de nous jugadors, com ara el montenegrí Miki Novovic o Armand Pueyo, provinent de l’Amposta, intenten injectar “un aire fresc a l’equip”, per tal de renovar les estratègies al terreny de joc i “conformar una plantilla que s’animi a jugar amb força cada entrenament i cada matx”. La

“

A partir d’ara hem de canviar el sistema de joc i buscar una mentalitat guanyadora”

unió com a equip hi fa molt, “que hi hagi sinèrgia és una arma molt potent”, sentencia l’entrenador. La clau de l’èxit és “trobar la motivació i la serietat adients”, és a dir, canviar el sistema de joc i buscar una mentalitat guanyadora, però sense presses.

“La idea és treballar partit a partit, sense mirar més enllà, sinó ens equivocarem”, i és que treballar dur dóna els seus fruits.

M.A.

cop d’ull

34 // Febrer 2015

S SALUT

INDIGNACIÓ AL SECTOR DEL TRANSPORT SANITARI TOT I QUE fins d’aquí unes setmanes no s’adjudicarà de manera definitiva la concessió del servei de transport sanitari per als propers 10 anys, l’obertura de les ofertes econòmiques i tècniques ha generat força indignació en el sector. I és que una vintena d’empreses haurien quedat excloses del servei, entre elles Ambulàncies Baix Ebre, i ja

han anunciat la presentació d’al·legacions i recursos abans que es produeixi l’adjudicació definitiva. En tot cas, la multinacional danesa Falck VL ha estat la guanyadora del concurs després de presentar les millors ofertes per adjudicar-se sis dels 13 lots en disputa. El segon lloc ha estat per Transports Sanitaris de Catalunya i el tercer per la

UTE Egara i Lafuente. El delegat del Govern, Xavier Pallarès, ha volgut deixar clar que el servei encara no està adjudicat i que els tècnics tenen ara un mes per resoldre les al·legacions. En tot cas, Pallarès ha assegurat que el nou contracte obliga a la nova empresa adjudicatària del servei a subrogar els llocs de treball.

C.B.

ASSAIG CLÍNIC

Una aplicació mòbil, nova eina per deixar de fumar a través del joc Una vintena de CAP del Camp i l’Ebre busquen 600 voluntaris per un assaig clínic

L’aplicació proposa reptes, entreté l’usuari amb jocs i dóna missatges de suport

Cinta Bonet TORTOSA Una vintena de centres d'atenció primària de l'ICS al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre busquen voluntaris majors d'edat per al projecte Tobbstop, un assaig clínic que pretén avaluar l'eficàcia d'una nova intervenció per deixar de fumar que compta amb el suport d'una aplicació per a telèfons mòbils i tauletes. El projecte ja ha reclutat 120 persones i necessita arribar a les 600. La meitat de participants seguiran els tractaments habituals per deixar l'hàbit i, la resta, a més, tindran accés a l'aplicació, de forma coordinada amb el seu terapeuta.

A partir de reptes, jocs i missatges de suport, Tobbstop es proposa entretenir l'usuari en moments d'ansietat i de màxima temptació a recaure.

El projecte vol comprovar si els participants inclosos al grup que utilitza l'aplicació obtenen un resultat més efectiu a l'hora de deixar de fumar que aquells que no la utilitzen.

L’aplicació pregunta a l’usuari quin és el seu estat d’ànim cada vegada que l’obra. // FOTO: ACN

L'aplicació situa el pacient en una illa que es troba contaminada, evocant un pulmó afectat pel fum del tabac. L'usuari ha de descontaminar l'illa i, per fer-ho, ha de mantenir l'abstinència i aconseguir elements de millora de l'illa com ara mobiliari o serveis que es poden adquirir a la mateixa 'app'. Els usuaris poden obtenir monedes

en petits jocs pensats per aquells moments d'estrès provocat per l'abstinència del tabac, com ara jocs d'habilitat i de preguntes i respostes que, alhora, asseguren la distracció.

A banda del recorregut interactiu per l'illa i dels 'minijocs', Tobbstop també posa a disposició del pacient una biblioteca sobre l'addició i el tabac i un re-

guitzell de consells pràctics per acompanyar el pacient en el procés. L’aplicació també s’ha dotat d'una xarxa social pròpia que connecta tots els usuaris per a un acompanyament solidari. Els pacients també disposen d'una línia directa amb experts que els facilita la resolució de dubtes en un termini de 24 hores.

Teràpies alternatives per la fibromiàlgia Cinta Bonet TORTOSA La teràpia de grup pot ser una alternativa al tractament contra la fibromiàlgia, segons les conclusions d'un projecte conjunt entre la URV i l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, que ha analitzat el comportament de 66 pacients amb la malaltia i que han estat sotme-

ses a tres tractaments diferents per combatre la fibromiàlgia. Concretament s’han dividit en tres grups. Als pacients del primer se’ls ha realitzat un tractament pal·liatiu amb infiltracions, que és el que es du a terme de forma habitual. Als del segon grup se’ls ha aplicat una teràpia de resolució de problemes grupal (TRPG). I als del tercer se’ls han aplicat els dos tractaments. L'objectiu era veure

amb quin dels tres tractaments experimentaven una millora més significativa. Després d’analitzar els resultats, la principal conclusió és que l’estat de salut dels pacients millora després d’haver rebut el tercer tractament: infiltració més teràpia grupal. En aquest tercer tractament també disminueixen els pensaments de suïcidi, una situació amb índex elevat en pacients amb dolor crònic.

Els impulsors del projecte consideren que la teràpia de resolució de problemes grupal podria ser una alternativa a la infiltració ja que té un menor cost econòmic i és menys invasiva, però per demostrar aquest fet caldria augmentar la mostra de pacients. A més, dintre de la Teràpia de Resolució de Problemes Grupal que es realitza, recomanen afegir alguna activitat per millorar l’exercici físic.

1

RACÓ DE SALUT Toni Pons FARMACÈUTIC I PROFESSOR

Les pastilles anticonceptives SÓN UN FÀRMAC que conté dues substàncies; estrògens i progesterona, semblants a les hormones sexuals femenines.

Van a parar a la sang i impedeixen que els ovaris madurin l'òvul. Al no existir l’ovulació, tampoc és possible la fecundació i, per tant, no pot produir-se un embaràs. És imprescindible una visita mèdica per a la seva prescripció i per detectar les possibles contraindicacions.

Aquest mètode és molt segur per a evitar un embaràs inesperat; però no protegeix de les malalties de transmissió sexual ni de la SIDA. CAL PRENDRE una pastilla cada dia, des del primer dia de la regla, a la mateixa hora, i descansar set dies. Malgrat que en el prospecte indiqui que s’està protegida des del primer dia, el primer mes és convenient complementar les pastilles amb un altre mètode anticonceptiu, com el preservatiu, perquè el cos es vagi habituant. A partir de la segona capsa ja es podrà utilitzar com a únic mètode anticonceptiu.

EN CAS DE DUBTE, cal preguntar al metge o farmacèutic sobre les instruccions concretes d'ús, del tipus de pastilles que s’hagin de prendre. Durant tot aquest procés pot haver-hi alguna incidència (oblit d'una pastilla, interferències amb altres medicaments, petites pèrdues de sang durant el mes, vòmits o diarrees...) que poden reduir el nivell de seguretat anticonceptiva.

L’ANTICONCEPCIÓ hormonal és un mètode d'alta eficàcia, però és imprescindible complir les indicacions correctament.

Disposar d'una bona informació és la clau.

cop d’ull

Febrer 2015 // 35

SALUT

Sant Valentí i l’enamorament Lluís Vergés PSICÒLEG

SOM AL MES DE SANT VALENTÍ, el patró dels enamorats, encara que si hem de parlar de la paraula amor ens trobarem amb tantes definicions com autors n’hi ha.

Realment, quan una persona s’enamora queda immersa en un estat emocional en el qual hi ha una explosió de sensacions on potser la més coneguda és la de tenir papallones a l’estómac. També podem sentirnos les persones més felices del món i quan estem a prop de la persona de la que ens hem enamorat ens pot començar a bategar el cor de manera descontrolada, tenir alterada la percepció del temps, tenir el riure fluix, l’augment de la pressió arterial, l’enrogiment facial sense motiu aparent, una excitació general, eufòria, incapacitat per a concentrar-se, increment del desig sexual, estar somiat despert i, així, un interminable nombre de sensacions que en condicions normal no succeeixen.

PER QUÈ ENS ENAMOREM? A a la pregunta de per què s’enamoren les persones a la cultura occidental, la contestació té una triple resposta. D’una banda té un ori-

gen evolutiu en la perpetuació dels nostres gens, ja que si volem que els nostres gens contribueixin a les futures generacions hem de buscar una parella per poder tenir descendència i poder contribuir a la cura dels fills. Un segon component el tenim en els canvis químics que es produeixen en el nostre cos quan ens sentim atrets per una altra persona, ja que són moltes les hormones i neurotransmissors que influeixen directament en el nostre comportament.

Entre les substàncies que influeixen en l’enamorant tenim la feniletilamina, serotonina, dopamina oxitocina i vasopresina.

Per finalitzar, el tercer component seria el psicosocial, en el qual són molt importants tant la societat en què vivim com la pressió social que s’exerceix sobre les persones. ÉS DURANT L’ENAMORAMENT quan aquest es converteix moltes vegades en obsessió, provocant alts nivells d’ansietat, essent aquest procés compatible amb certs trets característics del trastorn d’ansietat generalitzada i algunes característiques del trastorn obsessiu compulsiu, així com

podent crear dependència emocional.

Aquesta és una situació transitòria, ja que l’estat emocional que genera l’enamorament pot durar des dels sis mesos per acabar concloent abans dels dos anys com a màxim, ja que el cos seria incapaç d’aguantar fisiològicament l’estat d’activació que genera l’enamorament.

QUAN ACABA AQUESTA FASE d’enamorament amb tots els seus alts i baixos, si la relació continua prosperat, és quan deixem enrere les idealitzacions i el romanticisme per arribar a un amor autèntic, basat en el suport mutu, la comprensió i el compromís, sense tenir per què deixar de banda la passió. És llavors quan estem en parella i podem expressar un respecte mutu l’un per l’altre; en definitiva, l’enamorament no és que acabi, sinó que dóna pas a una relació d’amor complet en què es conjuguen la intimitat, la passió i el compromís, sent essencial en la vida de la parella respectar els espais vitals de cada persona.

AMPLIACIÓ DEL SERVEI D’HEMODINÀMICA

Els ebrencs seran els “més beneficiats” C. Bonet TORTOSA El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, i el delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, van confirmar la propera ampliació del servei d’Hemodinàmica 24 hores a l’hospital Joan XXIII de Tarragona. El cost de l'ampliació horària al centre tarragoní, prevista per al 16 de febrer, està xifrat en un milió d'euros l'any.

Nin va reconèixer que hi ha hagut una important demanda social per l’ampliació d’aquest

BREU

L’Hospital de Móra redueix les llistes L’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre assegura que ha realitzat un important esforç de reducció de la llista d’espera quirúrgica. S’han realitzat un total de 1.120 intervencions de procediments garantits i actualment cap d’aquests 14 procediments té una espera superior als 6 mesos, amb una mitjana de 155 dies. C.B.

servei i que serà la gent de l’Ebre una de les màximes beneficiades ja que la persona afectada no haurà d’anar fins a Barcelona per rebre l’atenció adequada. I és que ens aquests moments, les persones que pateixen un infart en horari nocturn han de ser traslladades a l'Hospital de Bellvitge, un trajecte de dues hores per carretera, que supera de llarg els 90 minuts recomanats per aplicar el principal tractament terapèutic en casos aguts. De fet, fins a l'hospital barceloní s'han de traslladar ara els pacients de tota la província que tinguin un

infart en horari nocturn i requereixi una angioplàstia primària.

Durant un d'aquests trajectes, quan el servei estava tancat, va morir el dia de Nadal un pacient de Tarragona. Les protestes arran d'aquest fet han acabat forçant el Govern a ampliar. En aquest sentit, Pallarès ha volgut subratllar que "en època de retallades", l'actual Govern va ampliar ja des de les cinc de la tarda fins les vuit del vespre l'horari d'atenció a Tarragona.

També ha assegurat que la primera assistència a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta "està perfectament coberta".

Nin i Pallarès durant la trobada. // FOTO: ACN

cop d’ull

36 // Febrer 2015

CLASSIFICATS [VENDES] Vinaròs Es ven parcel.la urbana 1000m2, situada al terme municipal de Vinaròs, partida Closa o Ribes (ermita de Vinaròs). Preu: 130.000 euros ✆ 636 256 045 - 610 261 631 Tortosa Es ven finca rústica de 3,5 jornals al costat de la via verda a 3 min de Jesús, sense casa. Interessats trucar ✆ 605 994 256

Tortosa Es ven per la zona Temple. Pis 2 hab., saló menjador amb terrassa, 1 bany, cuina i galeria.

Calefacció amb gas. Zona ajardinada i piscina comunitaria. Per entrar a viure. Preu: 130.000 euros. ✆ 636 732 222

barbacoa.

Preu 17€/persona ✆ 608 438 245

Alfara de Carles Es ven xalet de 180 m2, piscina aigua i llum, barrat al Parc Natural d’Alfara de Carles, amb hort i oliveres. Preu a convindre. ✆ 661 143 311

Benicarló Es lloga pis amb 3 hab., sala d’estar, menjador, 2 banys i ascensor ✆ 676 960 978

Camarles Es ven finca 11 jornals amb aigua, llum, casa i magatzem. Per entrar a viure. A 5 min de Camarles. ✆ 605 994 256

Alfara de Carles Es ven casa a Alfara de Carles amb 130 m2, 5 hab., 2 banys, moblat, cuina i menjador, amb hort i finca d’oliveres.

Interessats trucar al ✆ 661 143 311

Roquetes Es ven finca d’oliveres de 7 jornals a ple rendiment amb caseta de muntanya, prop del canal Interessats Xerta-Calig. trucar ✆ 607 211 802 - 605 994 256

Mas de Barberans Es ven casa al Mas de Barberans, amb dos hab, 1 bany, cuina menjador, magatzem i gran terrassa amb magnífiques vistes. Preu: 56.000 euros ✆ 638 170 363

Jesús Es ven estudi a Jesus, habitació, bany i cuina-menjador amb bomba de calor/fred. 30.000 euros negociables. Trucar a partir de les 19h. ✆ 664 562 637

[LLOGUERS]

Roquetes Es ven adossat a de 160m2, Roquetes garatge més 3 plantes amb 3 hab + suite, safareig i terrassa. Preu: 180.000 euros. ✆ 617 518 827

Tortosa Es lloga pàrquing al carrer Móssen Manyà, edifici Voraparc. Preu: 55 euros. ✆ 977 73 07 21 Paüls Mas Agueró, casa rural amb encant, situada a les afores del poble de Paüls, al centre del parc 12 places, natural.

Amposta Es lloga pis a l’avinguda la Ràpita, 4 hab., cuina, 2 banys, terrasses i moblat. Preu: 350 euros ✆ 610 471 851

Jesús Es lloga planta baixa amb 2 habitacions, cuina, menjador, 1 bany, a/a amb bomba de calor i moblat.

Preu 260 euros. ✆ 620 39 28 50 Jesús Es lloga pis moblat a Jesús amb 3 hab, bany, cuina i menjador. Pis molt acollidor i en molt bon estat Preu: 320 euros ✆ 676 226 990

Oferta Tens que arreglar-te alguna peça de roba? Si necessites que et cusin algun tipus de roba, no dubtis en trucar. Servei a domicili ✆ 977 510 705

[AMISTAT] Contactes Desitjo relació amb dona lliberal, amb fins seriosos, o parella matrimoni.

Jo, noi de 50 anys. ✆ 645668213 Contactes Home de 45 anys, cerca dona per a relació seriosa i de futur.

Enviar curriculum vitae més foto carnet a: Cid AF a l’avinguda de la Generalitat 151, 1ºC 43500 Tortosa.

Oferta M'ofereixo per treballar com cambrer, amb experiència en cafeteria, menjador, amb discapacitat als peus però no m'impedeix treballar. ✆ 650756727

[MOTOR]

[VARIS] Varis Es compra, es restaura i es venen tot tipus de mobles antics, antiguitats... Interessats trucar al ✆ 977 503 113

[TREBALL]

Varis Recollida de trastos vells, desallotjament i neteja de pisos i locals. Preus mínims. Per a mes informació truca ✆ 618 792 176

Enginyer en Oferta Telecomunicacions ofereix classes de repàs o reforç escolar de Matemàtiques i Física per alumnes d’ESO i Batxillerat. Josep. ✆ 608 438 245

Varis Tens que arreglar-te alguna peça de roba? Si necessites que et cusin algun tipus de roba, no dubtis en trucar. Servei a domicili ✆ 977 510 705

Oferta S’ofereix pintor decorador d’interiors i amb molta exteriors experiència. Pressupostos compromís. sense Netedat màxima. ✆ 686 085 657

Varis Compro tebeos, còmics de superherois, manga, àlbums de cromos, llibres, de butxaca, calendaris de cinema, programes soldadets de plom i joguines en general. ✆ 630930616

PASSATEMPS

HORITZONTALS: 1. Límits adverbials de les fotos que testimonien l’espectacular millora (tres mots i una de replec) / 2. Fot-n’hi, que només és una cerveseta! Reclames l’atenció de milers d’individus / 3. Un sant en moto.

Resulta molt evocador del que hem consumit / 4. O lligaré o m’enduré una truita. Vivíem en la peremptorietat / 5. Aniré així perquè sóc de Banyoles. És tan preciosa que no me la trec dels ulls.

Para taula / 6. Canalla amb aspiracions de classe. Estan en consonància amb Olmedo / 7. Idea suggerida en fase d’anestesiament. Un alumne que de fet és tot el sistema / 8. Desconnectar del món. Vessant de la muntanya ple de mots aznarians / 9. Para la cadira, també. Col·lecta per fer coca. Ànima de quisso / 10. Molt apreciat pels fumadors i molt poc pels futbolers. Proferit a Menorca / 11.

Idea a mig desenvolupar. Que s’infereix, especialment quan ets a l’illa. Presenta la renúncia / 12.

Per ser un casament és d’allò més plural. Sexe del de fer figures rares / 13. Malson de pollastre. De fornicaires res, el que són és borratxons.

VERTICALS: 1. Clogui les aspiracions a esdevenir un segon Fausto.

Vitamina per a la parenta de Sant Adrià / 2. Piles que no cal canviar.

Aquells dies de març de ja fa tants anys / 3. Símptomes d’anèmia. Els més sensibles de pàrquings i ascensors. Limiten la posteritat / 4.

Senyal que algú ha queixalat. Es refereix a les línies evolutives, que no deixen de ser un fil biològicament ètic / 5. Llençol d’importació ja amb els bitxos incorporats. Sequaç en funcions subalternes / 6.

Pilar prim. Només en tenen els senyors, de pixera com aquesta.

Arrel enfiladissa / 7. No arriben a dos-cents, els mestres. Remenant per París es pot trobar quars d’aquesta varietat / 8. La primera, la de la gleva. Vestit de baix pressupost i alta aprovació. Al cul del món / 9. Dutes de qualsevol manera a una muntanya centreeuropea. Parlant de París: el que hi ha l’hi va dur un gal / 10. Plor que sol afectar la canalla. Partícula fonamental del temple de Luxor / 11.

No re, no re, és que és darrere. Fa potàgia i es transforma en Borràs davant del teu nas. Enmig de cent / 12. I al final de tres. Les bruixes de la família.

cop d’ull

P PANTALLES

Febrer 2015 // 37

Canal 21 et recomana CALAIX DE SASTRE. El passat di-

POLIESPORTIU. La periodista Maria

jous, 29 de gener, es va estrenar el tercer programa de Calaix de Sastre, l’espai de tradicions, cultura popular i manualitats que condueix l’artista tortosí Joan Iniesta a Canal 21. En aquesta ocasió, el carnaval és el protagonista del programa, que també compta amb un gag del pallasso Muniatto.

Acosta és la nova responsable dels programes Temps Afegit i Poliesportiu, en substitució de Judit Brú, que ha deixat la cadena. Temps Afegit es pot veure els dilluns, just després de L’Informatiu, com a prèvia d’El Partit de Canal 21. El programa Poliesportiu s’emet els dimarts a partir de les nou del vespre.

COMUNICACIÓ

TECNOLOGIA

Per la llibertat d’expressió El Col·legi de Periodistes congrega mig centenar de persones en un minut de silenci a Tortosa, per condemnar els atemptats al setmanari satíric francès Charlie Hebdo

per Jaume Querol

Microsoft presenta al públic Windows 10 L’empresa líder mundial de software ha presentat el seu nou buc insígnia, el sistema operatiu Microsoft Windows 10.

[ ] La concentració va fer-se a la plaça Ramon Cabrera de Tortosa. // FOTO: G.M.

Redacció TORTOSA Mig centenar de persones van concentrarse el 8 de gener a la plaça Ramon Cabrera de Tortosa, convocades per la delegació ebrenca del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), per defensar la llibertat d'expressió i condemnar l'atac terrorista contra el setmanari satíric Charlie Hebdo, a París.

Una acció en què van perdre la vida 10 periodistes i dos policies, i que va provocar una commoció que ha anat més enllà de les fronteres de França. El periodista Andreu Caralt va ser l'encarregat de llegir un manifest de condemna, indignació i malestar per

CONFERÈNCIA

Informar en zones de conflicte La periodista Lali Ferrer, corresponsal de Catalunya Ràdio a l’Ebre, farà una conferència per explicar la seua experiència d’informar des de zones en conflicte. Serà el dijous 5 de febrer, a les 20.00 hores, a la seu del Col·legi de Periodistes de Tortosa. Anteriorment, Ferrer havia estat corresponsal al Pròxim Orient.

G.M.

l'atemptat, "un atac contra la llibertat d'expressió" i "els drets democràtics de qualsevol societat". A la concentració van assistir-hi carrecs electes del territori i també dirigents politics i sindicals. També hi havia un representant de la comunitat musulmana de Tortosa, a més de membres de col·letius i moviments socials. Per exemple, l'Ajuntament de Tortosa havia decidit adherir-se a la convocatòria del CPC, malgrat la crida que havien fet les associacions municipalistes de concentrar-se al migdia.

L'acte va incloure un minut de silenci per recordar les víctimes en l'atac al setmanari 'Charlie Hebdo'. A més, el Col·legi de Periodistes va habilitar un llibre per deixar-hi missatges de condol.

Windows 10 constitueix una gran renovació, ja que ha estat reprogramat des de zero per aconseguir un únic sistema operatiu compatible amb tota mena de dispositius, ja siguin PC’s, tablets, mòbils o videoconsoles. Tot i que l’entorn gràfic no serà el mateix per a tots, sí que es compartirà el kernel o nucli de sistema. Això farà que totes les “apps” puguin funcionar en tots els dispositius, ja que existirà una única “store” per adquirir-les, i serà més senzill compartir informació entre dispositius, de forma automàtica i transparent, i sempre sincronitzats.

Desapareix la controvertida pantalla inicial “escriptori Metro”, per donar pas a un únic escriptori més proper al clàssic de tota la vida. Recordem que a Windows 8 cooperaven dos escriptoris de forma simultània. El retorn del clàssic “botó inici” és ja una realitat, i és que no hauria d’haver desaparegut mai, ja que molts usuaris de Windows 8 han de fer ús d’aplicacions externes per aconseguir integrar-lo al sistema actual. Com a novetat, les “app” més utilitzades apareixeran integrades al menú inici fent un “mix” entre els menús desplegables de tota la vida i l’escriptori Metro. Tot plegat, no pinta malament.

Una altra de les grans novetats estarà en els “escriptoris virtuals”. Així, Windows 10 permetrà crear diferents escriptoris segons el seu ús, podent disposar d’un es-

criptori de treball, un altre multimèdia, o per a jocs, com nosaltres volguem ordenar el sistema. A més, els sistema permetrà la multitasca entre els diferents escriptoris.

El nou explorador de fitxers es posa al dia.

I és que les necessitats dels usuaris actuals i el gran volum de dades fan indispensables l’ús d’aquesta aplicació i eina tan pràctica. Microsoft ha decidit actualitzarla, aconseguint cerques més ràpides i intuïtives, també en documents al núvol i entre diferents dispositius.

També serà interessant la integració de “Cortana”, l’assistent de veu només disponible fins ara a Windows Phone, i que per primer cop estarà disponible als equips Pc’s i portàtils, que ara també podran obeir les nostres ordres de veu. Per arrodonir més encara, Skype estarà disponible com una aplicació base més del sistema. Per últim, una de les grans novetats tindrà a veure amb el preu, ja que tots els usuaris de Windows 7 i 8 tindran un any per actualitzar el sistema de forma gratuïta, un acte irreconegut per part de Microsoft fins ara. Windows 10 mereix el seu nom, ja que el salt a Windows 9 no existirà, i, per tant, ens podem fer a la idea de que Microsoft vol seguir liderant el mercat de sistemes operatius dels nostres equips domèstics i, amb aquesta nova aposta, intentarà recuperar el terreny en els dispositius mòbils, on no ha aconseguit triomfar.

cop d’ull

38 // Febrer 2015

F FOGONS

ET RECOMANEM RESTAURANT DELTA HOTEL Situat a Deltebre, el Restaurant Delta Hotel ens ofereix una àmplia sala tranquil·la i còmoda, amb magnífiques vistes dels arrossars del Delta.

La imaginació renovada dels nous cuiners del territori presenta una acurada carta, que permet triar entre més de vint plats tradicionals i representatius de la cuina deltaica, com ara arrossos, peix i marisc, i

en especial plats d’anguila o angula, tot plegat acompanyat amb els millors vins de la terra.

El Restaurant Delta Hotel compta amb el distintiu d’expert en arrossos de les comarques de les Terres de l’Ebre.

Avinguda del Canal, camí de la Illeta, s/n.

Deltebre • Reserves: 977 48 00 46 www.deltahotel.net

Sandwitx a la inversa de ventresca de tonyina amb pa i tomàquet

La ressenya Restaurant L’Estany

Ingredients: Ventresca de tonyina Tomàquet Pa de pagès Oli Sal Salsa de tomàquet All cremat Patata Crema de llet Germinats Galeta d'olives ELABORACIÓ: Agafem la ventresca de tonyina i la netegem, i li donem forma de sandwitx.

Ratllem el tomàquet a sobre de la motlla de pa, i amb oli i sal fem una pasta de pa i tomàquet.

Omplim la ventresca amb el pa i tomàquet i ho marquem a planxa. Fem una salsa tomàquet casolana tradiciona i la portem a reduir, per tal que ens quedi concentrada. Fem un purè de patata i per l'altra banda cremem els alls a foc lent. Quant aquest estigui ho mesclem amb el purè i ho triturem amb un poc de crema de llet. Ho acompanyem amb uns brots de remolatxa i rave. i una galeta d'olives negres.

Vicent Guimerà Sales

Antic Molí

PAS

PAS

PAS

VI RECOMANAT Camí de Sirga Negre Celler Pedrola D.O. TARRAGONA

Miravet Preu aprox. : 5€

PAS

El Restaurant l’Estany, situat en un paratge ben privilegiat del Delta de l’Ebre, en concret davant l’Estany de la Tancada, és un lloc ben acollidor on podrem veure les construccions típiques del Delta, les barraques, i on podrem, a més de provar els fantàstics arrosssos i plats tradicionals de la zona, gaudir de passejades tant a peu com en bicicleta. També amb barques de perxar que ens conduiran a través de petits canals d’aigua dolça, enmig de les zones humides on podrem veure la fauna característica de la zona. Totes aquestes activitats estan destinades en especial a passar una jornada amb família, on des dels més grans als més petits pasaran una jornada amena i divertida.

Pel que fa al menjar, podrem de gaudir d’entrants o plats per picar amb marisc de la zona com els musclos, les cloïsses, les navalles o els ostrons; i si volem ja alguna cosa més característica, podrem desgustar les anques de rana, les ortigues de mar o els ous de tenca, a més dels arrossos típics com la paella marinera, l’arrossejat o l’arròs negre. També arrossos amb polla d’aigua, d’ànec o de tenca, au típica del delta, o especialitats amb anguila com poden ser l’anguila fumada, el xapadillo, l’anguila en suc o l’arròs amb anguila. Ttambé cal nombrar l’arròs, cols i fesols molt típic de la zona. Si parlem de postres típics. també en trobareu uns quants, com ara les borraines amb mel, el menjar blanc, les peres al vi o el pa amb vi i sucre. Tot ben maridat amb una àmplia carta de vins, remarcant els la D.O Terra Alta que faran que gaudim d’un bon àpat en un dels llocs més bonics de les Terres de l’Ebre.

cop d’ull

P PA G E S I A

Febrer 2015 // 39

LA SALINITZACIÓ S’AJORNA ELS ARROSSAIRES es mantenen ferms en la decisió de no salinitzar els camps per lluitar contra la plaga. Ara bé, el sector no ha tancat la porta a la possibilitat de salinitzar els desguassos.

En aquest sentit, el gerent de Prodelta, Marc Ibeas, va voler deixar clar que fa falta finançament europeu per estudiar la mesura, i també que el moment més

adequat per la seva aplicació seria a l’octubre enlloc de a la primavera. El nou responsable del sector de l’arròs d’Unió de Pagesos, Albert Pons, insisteix que l’administració ha actuat novament “tard i malament” en la lluita contra la plaga i adverteix que a hores d’ara la densitat de caragol maçana al camp “és esgarrifosa”.

C.B.

CALENDARI

AGRICULTURA

Al febrer, plantarem cebes, bledes i maduixes

Més pressió del sector citrícola Els pagesos convoquen una manifestació a Alcanar el 8 de febrer per la crisi dels cítrics

Els citricultors exigeixen a la Generalitat i al govern espanyol accions urgents

C. BONET ALCANAR

Aquest febrer se sembren els apis, les xirivies, els enciams, els raves, els pèsols, les faves i els espinacs. També és un bon mes per plantar cebes, escaroles, cols, bròquils, bledes, maduixes i alls. De fet, les maduixes es poden plantar en cavallons. En canvi, és el moment de recol·lectar naps, porros i pastanagues.

També tallarem les canyes amb lluna vella, que poden guardar per utilitzar a la primavera i a l’estiu per les mongeteres i les tomateres.

Podarem els rosers, trasplantarem les plantes del viver i esporgarem els fruiters, els arbres caducs i els arbustos que hagin florit. El febrer també podem plantar arbres de fulla caduca. C.B.

“

Si la Candelera plora l’hivern és fora, si la Candelera riu l’hivern és viu, tant si plora com si riu, ja vé l’estiu”

“El sol de febrer mascara més que un calder”

Els citricultors de les Terres de l'Ebre tornaran a mobilitzar-se el pròxim 8 de febrer a Alcanar per exigir a la Generalitat i al govern espanyol que actuïn urgentment per fer front a la crisi provocada per les pèrdues en la collita d'enguany. En una assemblea organitzada per Unió de Pagesos a Alcanar, els productors de mandarines van exigir una resposta immediata de les administracions davant el silenci de les últimes setmanes. Recorden que retirar i destruir el fruit que no es podrà comercialitzar és essencial per evitar futures plagues. Una operació, asseguren, amb un cost inferior al previst perquè part d'aquesta fruita ha estat coberta per les assegurances.

Aquesta serà la segona mobilització que realitza el sector citrícola en menys d’un mes. El passat 17 de gener més d’un centenar de pagesos i treballadors del sector dels cítrics de l’Ebre van sortir al carrer per reclamar ajudes a les administracions per la crisi que pateixen. Una marxa lenta de tractors van tallar l'eix de l'E-

Els 3.000 quilos de mandarines que es van abocar en la manifestació del 17 de gener. // FOTO: ACN.

bre, al seu pas per Tortosa, durant una hora, i hi van abocar 3.000 quilos de mandarines per fer visible la seva queixa. La mobilització estava convocada des d'Unió de Pagesos, CCOO, UGT i la Cooperativa Soldebre. [ LA XIFRA ]

2.500

treballadors del sector poden perdre la feina

Els pagesos insisteixen que si l'administració no dóna resposta a les seves demandes, entre 30 i 50 milions de quilos de clementina quedaran pendents de donar-los una sortida, el que suposa entre un 30 i un 40% del total de la campanya.

Això comporta, d'una banda, que els contractes dels temporers s'acabin abans d'hora.

Dels més de 4.000 treballadors que arriben a estar empleats en el punt àlgid de la collita, la meitat poden perdre la feina abans del que és habitual.

D'altra banda, els agricultors han registrat unes pèrdues

que, fins a finals de desembre, superaven els 15 milions d'euros.

El coordinador d’Unió de Pagesos a les Terres de l’Ebre, Joan Montesó, també va ser molt crític amb els criteris de valoració de danys d'Agroseguro. Des del sector exposen que el que ha malmès la collita ha estat el vent, però des d'Agroseguro els ho qüestionen.

Així les coses, des del sindicat agrari demanen a l'administració que, ja que es tracta de diners públics, els facin costat per poder salvar les explotacions de cítrics.

cop d’ull

40 //// Febrer Maig 2014 2015

LOS GAMBUSINS

U ÚLTIMA

1

EN

ULLADA

ERC anuncia llistes en 42 municipis i el PSC prepara una plataforma #p4

El ple de Tortosa rebutja consultar sobre el monument franquista de la Batalla de l’Ebre #p14

L’Ametlla de Mar inaugura el parc del Bon Repòs abans de la Candelera #17

Amposta encarregarà una auditoria de la gestió de l’Hospital Comarcal del Montsià #p19

Móra la Nova recorre l’anul·lació del permís d’obres del tanatori #p25

El president Mas inaugura la nova biblioteca de Sant Carles de la Ràpita #p28

Tobbstop, una aplicació mòbil, nova eina per deixar de fumar a través del joc #p34

Els arrossaires es neguen a salinitzar ara els desguassos contra el caragol maçana #p39

Tortosa: Av. Remolins, 24 43500 977 58 80 32 info@uncopdull.com