Cop d'Ull 235 by Cop d'Ull

cop d’ull

Segueix-nos a

Política

Tortosa

CiU torna a confiar en els alcaldes de les quatre capitals

Escàndol amb els diners de la grua

#p3

NUCLEARS / VOLEN TRANSPORTAR EL COMBUSTIBLE GASTAT PER CARRETERA

Residus en rodes ENRESA PREVEU UTILITZAR LA C-12, LA C-44 I L’AP-7 PERQUÈ EL TREN RESULTARIA MÉS CAR

ELS ALCALDES AFECTATS I LA GENERALITAT LAMENTEN LA FALTA D’INFORMACIÓ #p23

#p16

Amposta reordena els horaris de les línies de bus

#p19 Alfons Montserrat troba un micro ocult al despatx

#p21

Salvador Peiró SOCIÒLEG

“I una de calaveres” #p8

#p34 i Editorial

L’únic rastre del futur hospital de l’Ebre Un cartell envoltat de males herbes i destrossat pel vent és l’únic que recorda el nou hospital al pla parcial de la Farinera de Tortosa. Havia d’estar a punt el 2015, però la Generalitat no té diners. / FOTO: G.M.

Caçadors i pagesos exigeixen més coordinació contra la sarna del Port

#p24 El TC admet els recursos pel Castor

#p26 La torre de la Candela de l’Aldea tenia una cisterna del segle XIII

#p28

2 // Març 2015

cop d’ull

P PORTADA

Març 2015 // 3

TORNA L’ENTESA PER FLIX MARC MUR optarà a la reelecció com a candidat de la coalició Entesa per Flix, que formaran Esquerra i Avancem. Els encarregats de rubricar el pacte electoral van ser l’actual alcalde, en representació d’Avancem, i el republicà Francesc Barbero, que ocuparà el segon lloc de la candidatura. Mur va explicar que han recupe-

rat el nom de l’Entesa per Flix amb què els partits d’esquerres van guanyar les primeres eleccions democràtiques, l’any 1979. Segons Mur, ara Flix també està vivint uns moments complicats, a causa de la crisi pels acomiadaments a la factoria d’Ercros, i per això les esquerres també han considerat que calia concórrer junts. G.M.

POLÍTICA

Els quatre grans repeteixen Ferran Bel, Manel Ferré, Carles Luz i Joan Piñol optaran a la reelecció a Tortosa, Amposta, Gandesa i Móra d’Ebre

Gustau Moreno TORTOSA Els alcaldes de Tortosa, Amposta, Gandesa i Móra d’Ebre, tots de CiU, optaran a la reelecció en les eleccions municipals del proper 24 de maig. Ferran Bel va anunciar-ho el 16 de febrer passat, quan ja faltaven menys de 100 dies per a les municipals. D’aquesta manera, s'acabaven mesos d'especulacions sobre un possible relleu al capdavant de la candidatura que aquest mandat ha governat Tortosa amb majoria absoluta. Bel és alcalde de Tortosa des del 2007, quan CiU va pactar amb Esquerra per apartar el socialista Joan Sabaté de l'alcaldia. Però amb les eleccions del 2011 Bel va ser el primer alcalde de Tortosa en assolir el càrrec amb majoria absoluta. Bel va explicar que treballarà per configurar un equip "amb certa continuïtat", i va deixar clar que la seua prioritat és la política municipal, al marge del seu pas pel Senat. "Tinc passió per la meva ciutat i la meva prioritat és el món local, i si no em presentava a les eleccions no era per anar a fer política a un altre lloc sinó per reincorporar-me a la meva activitat professional", va manifestar. De fet, Bel va assegurar que ha considerat afrontar quatre anys més per acabar de consolidar el projecte iniciat ara fa vuit anys, i va deixar entreveure que serà el darrer mandat. "Quatre anys més són més que suficients per acabar el projecte i després se li podrà donar continuïtat d'una altra manera", va afegir-hi. A més, Bel va admetre que serà difícil mantenir l’actual majoria absoluta, i per això no es fixa un

Els alcaldes de Tortosa i Amposta aspiraran a revalidar la majoria per afrontar el que seria el seu últim mandat

objectiu concret en nombre de regidors. En aquest sentit, el candidat de CiU va alertat que hi haurà més llistes que el 2011 i que això fragmentarà més el vot. Segons va dir, es tracta de buscar un govern “estable”, amb l’objectiu de donar continuïtat al seu projecte. Ferré repeteix a Amposta L’endemà de fer-ho Bel, l’alcalde d’Amposta també va confirmar que optarà a la reelecció com a candidat de CiU. Manel Ferré va avançar a Canal 21 Ebre que li agradaria tornar a liderar el creixement de la ciutat d’Amposta i poder acabar tot el que va començar fa vuit anys. Ferrer va concretar que hi ha alguns projectes que estan madurant, com la construcció d’un complex sociosanitari al voltant de la nova residència per a la gent gran, o l’ampliació de les instal·lacions esportives d’Amposta. Segons l’alcalde, un total de 12 anys seran “més que suficients” per acabar de completar el seu projecte polític. Ferré va parlar de convertir Amposta en una “capital prestadora de serveis” i en “la ciutat esportiva per excel·lència” al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. D’altra banda, Ferré va voler explicar com afrontarà la propera campanya electoral, tenint en compte els moviments que fan els seus contrincants polítics. Així, l’alcalde d’Amposta va dir que intenta abstraure’s de polèmiques i de denúncies, i va acusar els partits de l’oposició de no plantejar propostes ni programa de govern. Segons Ferré, “l’únic punt del programa” del PSC, ERC i ICV és enderrocar el govern de CiU per implantar “el tripartit” a Amposta.

Carles Luz i Joan Piñol volen quatre anys més per culminar projectes a Gandesa i Móra d’Ebre L’alcalde de Gandesa, Carles Luz, també es presentarà a la reelecció com a cap de llista de CiU en les eleccions del 24 de maig. L’encarregat de presidir l’anunci oficial de Luz va ser el conseller de Presidència i vicesecretari general d’Estratègia de Convergència, Francesc Homs, el passat 6 de febrer, davant d’un bon nombre de militants de CiU a la capital de la Terra Alta. Luz va afirmar estar “emocionat” de tornar a encapçalar la llista de CiU a Gandesa, amb el ple suport del comitè local i dels regidors que l’han acompanyat

en aquests darrers quatre anys, en què ha compartit govern amb el Partit Popular (PP) tant a l’Ajuntament com al Consell Comarcal de la Terra Alta. Quant als reptes que es planteja per al proper mandat, Luz va explicar que vol materialitzar els projectes que s’han redactat aquest mandat, i que no s’han pogut tirar endavant per qüestions econòmiques, així com liderar la comarca i crear i consolidar llocs de treball per a la gent jove de la Terra Alta. Per la seua part, també l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan

Piñol, va anunciar a principis de febrer que tornarà a presentar-se com a candidat de CiU a la capital de la Ribera d’Ebre. En declaracions a Ràdio Móra d’Ebre, Piñol va dir que sotmetria la seua decisió al comitè local de CiU i a l’assemblea de militants, però que tenia la il·lusió per encapçalar el projecte “quatre anys més”. Piñol va afegir-hi que espera comptar amb la majoria de membres del govern de Móra d’Ebre per a la nova llista de CiU, tot i que alguns regidors no repetiran per motius personals.

cop d’ull

4 // Març 2015

PORTADA PRECAMPANYA

24-M

Les esquerres es reactiven El PSC de Tortosa accelera la precampanya posant l’accent en els incompliments de Bel

Núria Ventura impulsa Socialistes d’Ulldecona per concórrer a les municipals

G.M. TORTOSA Els partits d’esquerres de les Terres de l’Ebre ja han activat la seua maquinària de precampanya, alhora que treballen per tancar aliances amb altres partits per fer un bon resultat a les municipals del maig. A priori, el partit que sembla tenir-ho més de cara és Esquerra, que ja ha anunciat una candidatura conjunta amb Avancem a Flix, i que si no hi ha sorpreses garanteix que l’exsocialista Marc Mur mantindrà l’alcaldia. Els republicans esperen fer el mateix en altres pobles de la Ribera d’Ebre i del conjunt del territori. A més, en feus d’ERC com Roquetes i l’Aldea tornen a confiar en els seus alcaldes, Francesc Gas i Dani Andreu. A Gandesa, en canvi, l’aposta és amb l’exalcalde independent Miquel Aubà. En el cas d’Amposta, l’ERC d’Adam Tomàs negocia obertament amb ICV, mentre que ha renovat la seua coalició històrica amb el partit Esquerra d’Amposta. Un acord que no preocupa el PSC de la capital del Montsià, que fàcilment optaria per un pacte amb ERC i ICV, si amb això poguessin apartar CiU de l’alcaldia. En el cas de Tortosa, el PSC, Esquerra, Movem Tortosa -amb la participació d’ICV-, però també les CUP, han començat a preparar ja la campanya electoral. Un dels que ha volgut revolucionar la precampanya ha estat el candidat del PSC, Enric Roig, tot aprofitant que se superava la barrera psicològica dels 100 dies per a les municipals. En concret, Roig ha apos-

Adam Tomàs (ERC) ha renovat la seua coalició amb el partit Esquerra d’Amposta. // FOTO: ERC TERRES DE L’EBRE.

tat per una campanya de proximitat per "denunciar els incompliments del govern de Ferran Bel, amb el lema “Veritat o Mentida? Tu decideixes!". De fet, el PSC va presentar la campanya davant de l’estadi municipal, per denunciar novament "l’engany del projecte estrella de CiU per a aquest mandat, el complex d’aigües". “És veritat o mentida que a Tortosa tenim ja les piscines municipals? Pensem que això ho han de dir els nostres conciutadans, els tortosins i tortosines, que decideixin ells si és veritat o mentida “, va apel·lar Roig. El candidat del PSC va advertir que el govern municipal tornarà ara a fer creure que tira endavant aquest projecte, com ja va fer fa quatre anys tirant a

terra el mur de l’entrada. Segons els socialises, “exemples de grans promeses" com aquesta n’hi ha una cinquantena”. “Promeses fallides” que podrien sumar-se als incompliments del pla d'actuació municipal (PAM) i també del mateix programa electoral de CiU, segons Roig, que donen com a resultat “una lamentable xifra que podria arribar als 300 incompliments", tot comptant els 270 del PAM que els socialistes van denunciar ja l'any passat. Nou partit a Ulldecona Per la seua banda, la diputada Núria Ventura ha confirmat ja la seua intenció de tornar a optar a l’alcaldia d’Ulldecona, amb l’objectiu de vertebrar una alternativa d’esquerres a l’ac-

tual govern municipal de CiU, PP i independents. Ventura també ha assenyalat que acabarà la legislatura com a diputada del grup parlamentari del PSC, quan al juliol Artur Mas dissoldrà el Parlament per convocar les eleccions del proper 27 de setembre. Però abans, Ventura concorrerà a les eleccions municipals del proper 24 de maig amb una candidatura que es dirà Socialistes d’Ulldecona, i que aplegarà membres del PSC i exmilitants socialistes, però també d’altres partits d’esquerres i gent que no ha militat mai en cap partit. Segons l’exalcaldessa, ara estan recollint diversos avals per donar suport a la candidatura, al mateix temps que acaben de definir el nou programa.

Rosabel Recio, candidata d’ICV a Amposta La nova candidata d’Iniciativa a Amposta, Rosabel Recio, ha admès que serà difícil trencar l’actual hegemonia de CiU al consistori, després de 28 anys de governs amb majories absolutes. Però, en declaracions a Canal 21 Ebre, Recio va declarar-se il·lusionada amb el repte, i va remarcar que estan negociant amb les altres forces d’esquerres de la capital del Montsià, amb l’objectiu de “confluir” amb els altres partits i decantar la balança en les eleccions del proper 24 de maig. En aquest sentit, la candidata ecosocialista va confirmar que ja han negociat amb Esquerra, així com amb el PSC, però va assegurar que encara no hi ha cap acord tancat. Així, Recio va dir que les principals condicions que posarà Iniciativa per assolir qualsevol tipus d’entesa serà que els seus vots no serveixin per mantenir CiU al govern, i que el futur govern d’Amposta no acceptarà cap retallada en serveis públics imposada per les altres administracions. En la mateixa entrevista, Recio va afegir-hi que si no és fent una candidatura conjunta amb altres partits d’esquerres, intentaran assolir algun pacte després de les eleccions per forçar un canvi de govern a Amposta. A més, també va confirmar que han tingut converses amb gent de les CUP i de Podem, per poder integrarlos a la candidatura d’ICV. D’altra banda, Recio va explicar que entra en política municipal per donar una resposta a l’increment de les desigualtats socials, i perquè considera que la ciutadania necessita un Ajuntament que estiga al costat de les persones. De fet, va dir que Iniciativa tindrà com a prioritat combatre les desigualtats socials, amb un pla de rescat social i d’emergència contra l’atur, a més d’un fons social per a l’habitatge. També va afegirhi que defensaran l’educació i la sanitat pública, i que treballaran per tenir un Ajuntament d’Amposta més participatiu. G.M.

cop d’ull

Març 2015 // 5

PORTADA ECONOMIA

L’EbreBiosfera ja és una marca El 3 de març s’aprova el reglament que defineix l’ús de l’acreditació Terres de l’Ebre Reserva de la Biosfera Cinta Bonet TORTOSA La marca Terres de l'Ebre Reserva de la Biosfera començarà a funcionar abans de Setmana Santa. Així ho va avançar el conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, durant la reunió del consell consultiu que va fer-se el 16 de febrer a Tortosa, per donar a conèixer el contingut del reglament que s’aprovarà aquest 3 de març, a més del logotip de la Reserva de la Biosfera de les Terres

de l’Ebre. Pelegrí va insistir que la marca Terres de l’Ebre Reserva de la Biosfera serà un pas “definitiu” i “estratègic” per dinamitzar el territori. El reglament defineix les condicions concretes a partir de les quals productors, establiments i entitats podran sol·licitar, voluntàriament en tots els casos, l'ús de la marca als seus productes, béns i serveis, un cop superin el procés d'avaluació i acreditació per part del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre, el Copate. Les sol·licituds hauran de superar re-

MEDI AMBIENT

Pelegrí diu a la PDE que farà l’informe pendent El col·lectiu fa mesos que reclama un document del govern contra el pla hidrològic Cinta Bonet TORTOSA El conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, s'ha compromès a treballar de forma coordinada amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), per redactar l'informe sobre l'afectació del Pla Hidrològic de l'Ebre sobre els espais de la Xarxa Natural 2000 al Delta. En teoria, l'acord ha de desencallar definitivament la redacció del document, que la PDE reclamava des de feia mesos per demostrar davant de la Comissió Europea els efectes perjudicials de la planificació hidrològica espanyola. El compromís de Pelegrí es va produir amb motiu de la reunió que membres de la PDE van mantenir amb el conseller a Tortosa, el 16 de febrer. De fet, una quinzena d’activistes antitransvasament van concentrar-se per rebre Pelegrí amb una pancarta i entregar-li un paquet de sal. El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va remarcar que si bé era "molt important" haver-lo pogut

tenir el passat mes de novembre, quan la Comissió Europea i el govern espanyol discutien sobre el pla, l’informe del govern català segueix tenint "molt de valor en la lluita jurídica" contra el pla hidrològic. Especialment, davant la negativa de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i del govern espanyol de revisar els cabals, que haurà de valorar Brussel·les. El conseller va justificar el retard per la modificació dels criteris, per part de la Comissió Europea, per crear noves zones d'especial conservació. Segons Pelegrí, Agricultura podrà acabar de definir les afectacions a les zones de la Xarxa Natura 2000, com el delta de l'Ebre, un cop que el Departament de Territori i Sostenibilitat hagi finalitzat el seu informe incorporant aquestes modificacions normatives. Pelegrí també va convidar els representants de la PDE a mantenir una reunió a la seu del Departament, a Barcelona, a primers del mes de març, per fixar un calendari de treball i redactar conjuntament l’informe.

Agricultura preveu que serà efectiva abans de Setmana Santa per a productes i serveis turístics del territori

quisits com que els productes, béns i serveis han d’estar elaborats, obtenir-se o realitzar-se dins de la zona de la reserva o la seva àrea d'influència. Podran formarhi part productes com l'oli, l'arròs, la fruita dolça, l'horta, els cítrics, els fruits secs, els vins, els ous, la mel, els carnis, la pesca, els bivalves i l'artesania alimentària i la no alimentària. També s'estableixen les condicions que hauran de complir els allotjaments, restaurants, centres d'interpretació i serveis turístics de la Reserva de la Biosfera.

La reunió del consell consultiu d’EbreBiosfera. // FOTO: M. VELÁZQUEZ.

cop d’ull

6 // Març 2015

REORDENEN LA PLAÇA J. BAU L’AJUNTAMENT de Tortosa ha finalitzat recentment la reordenació de la plaça Joaquim Bau, amb nova pavimentació, enjardinament i redistribució d'estacionaments, després de descartarse el projecte de pàrquing soterrani. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha explicat que aquesta actuació, junt amb la creació d’una nova zona de lleure en un

dels extrems de l’estadi municipal, busca fer una plaça més urbana i més amable als vianants, i al mateix temps dotar el barri d’un equipament per a la pràctica de l’esport similar als que ja existeixen al parc municipal i al passeig de Ribera. L’Associació de Veïns de Ferreries han fet una valoració positiva de les dues actuacions. C.B.

TELEOBJECTIU TERRES DE L’EBRE

L’Ebre emblanquinat

C.B. / Fotos: Àngels Brull, Pau Roncero, Gemma Monllau, Joan Rabadà, Judit Brú El passat 4 de febrer, bona part de les Terres de l’Ebre es van despertar enblanquinades. La primera nevada important de l’any va deixar imatges de postal en molts municipis del territori, especialment a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. La nevada va provocar problemes de mobilitat i que gran part del transport escolar s’hagués de suspendre. En concret, al conjunt del territori van ser gairebé 790 alumnes de secundària els que no van poder accedir als seus centres educatius. Pel que fa a les carreteres de la Generalitat, es va treballar a la C-43 a Gandesa, que es va haver de tallar per camió accidentat, i també a la T-330 Prat de Comte a Horta – Arnes, i van haver alguns problemes de circulació a C-12 a Flix. Tant a la C-43 a Gandesa com a la C-44 a Tivissa es va necessitar cadenes per circular. Les llevaneus van treballar a Batea, la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs i també al Coll de Fatxes.

cop d’ull

Març 2015 // 7

TELEOBJECTIU

20 anys mostrant el millor oli del territori Cinta Bonet Fotos: Manel Capell L’EMD de Jesús va celebrar aquest passat mes de febrer la XX Fira de l’Oli de les Terres de l’Ebre. I ho va fer amb una novetat important, l’Àgora de l’Oli, el nou espai gourment dedicat a majoristes, distribuïdors i restauradors. El president de l’EMD de Jesús, Pere Panisello, va fer una valoració positiva de la Fira i de la participació registrada en els concursos. L’oli elaborat per l’empresa japonesa Taka Oiré-Empresa Nipón Olive, que està explotant la finca Hostal Don Ramon de Tortosa, va endur-se el premi al Millor Oli del XXXI Concurs al Tast dels Olis de les Terres de l'Ebre.

Concentració de suport als imputats de la PAH Cinta Bonet Foto: ACN Els disset activistes de la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca (PAH) de les Terres de l'Ebre imputats per l'ocupació, durant 48 hores, d'una oficina de Catalunya Caixa a Amposta a principis del passat mes de novembre, van declarar als jutjats en qualitat d'imputats per nou delictes, entre els quals, coaccions, extorsió, ocupació d'immoble, danys o omissió d'auxili. El primer dia de declaracions, diverses desenes de persones es van concentrar davant dels jutjats d'Amposta per donar suport als imputats.

Campanya per la subsidència del Delta Cinta Bonet Foto: ACN SEO/BirdLife, la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Ecologistes en Acció i altres entitats del territori han presentat la “Campanya pels sediments”, que es durà a terme durant els pròxims mesos per fer difusió de la crítica situació que viu el Delta de l'Ebre. Conjuntament, doncs, de-

nuncien la subsidència de la zona, reclamen solucions per restaurar els cabals ecològics de l'Ebre i que els sediments arribin al tram final del riu, i anuncien que faran pressió política per restaurar l'equilibri natural del delta. En una trobada a la Reserva Riet Vell també van mostrar als assistents un dels reflectors que s'han instal·lat per mesurar, científicament, l'enfonsament del Delta de l'Ebre.

cop d’ull

8 // Març 2015

O OPINIÓ

CONFIDENCIAL: GUERRA DE TANATORIS MÓRA D’EBRE disposarà el 2016 d’un nou complex funerari promogut per Funerària del Priorat-Ribera-Terra Alta SL. Es construirà en uns terrenys annexos a l’actual tanatori, propietat de la mateixa empresa, al polígon industrial La Verdaguera. La funerària que ara impulsa el tanatori a Móra d’Ebre és la mateixa que va impugnar la concessió de la llicència d’obres del

nou tanatori de Móra la Nova, que l’Ajuntament va adjudicar en el marc de la restauració de l’antic escorxador. De fet, el govern de Móra la Nova ja va advertir que l’empresa demandant tenia un altre projecte al mateix poble, a pocs metres del tanatori municipal que també pretenia gestionar. Ara la Funerària del Priorat-Ribera-Terra Alta també ha anunciat l’obertura d’un nou

tanatori al municipi veí de Móra d’Ebre. La inversió serà de 500.000 euros i suposarà la creació d’un equipament amb tanatori, oratori multiconfessional, crematori per a incineració de difunts i 100 places de pàrquing. Per poder fer-ho, l’empresa ha hagut de comprar una finca que era propietat de l’Ajuntament de Móra d’Ebre, per un import de 110.000 euros.

I una de calaveres

Salvador Peiró Morell SOCIÒLEG

EM PREGUNTO si algun dia un eminent equip de científics dedicaran part de la seva carrera professional a descobrir les meves despulles. Probablement, i n’estic convençut, no hauré fet res destacable per a la humanitat perquè una bona porció del pressupost públic vagi destinada a exhumar el que quedi de la meva calavera. I ben pensat; ho prefereixo així. Però veient l’expectació que han generat l’estudi ultra-sofisticat d’esquelets com el del general Prim i el de l’escriptor Cervantes, no em resisteixo ha imaginar com seria d’estimulant aquesta atenció pòstuma i personalitzada. ÉS SABUT QUE TOTS els nacionalismes requereixen d’un conjunt d’herois i heroïnes que hagin destacat en alguna activitat de la qual el nacionalisme en pugui extreure un valor diferenciat respecte a altres patriotismes. Aquests personatges són

elevats al grau de símbol nacional, a partir del qual es recrea una història que valoritza la nostra pertinença a un bàndol o a un altre. Estic d’acord que la investigació històrica constati i documenti l’evolució de l’ésser humà a través dels diferents períodes de la nostra jove existència; això és important perquè el coneixement del nostre passat, i la seva comprensió, ens permet definir un present millor i connectar-lo a un futur coherent. Però desviar els escassos recursos que disposem per a centrar la investigació en un individu en particular no contribueix en absolut, des del meu punt de vista, a millorar el progrés de la nostra existència. En canvi, sí que enforteix la doctrina nacional en el seu paper d’aglomerar consciències al voltant del mite patriòtic.

“

L’espiritualitat que és susceptible de generara els ossos momificats d’un general i d’un escriptor només es pot justificar per raons d’interès nacionalista”

EL CULTE ALS MORTS i la devoció que se n’extreu pertanyen al camp de la metafísica, i no hi

ha explicació racional que ens faci entendre com els individus són capaços de patir emocionalment i físicament per adorar un esquelet o el que pugui quedar d’aquest. En aquest sentit, i donades les circumstàncies, l’espiritualitat que és susceptible de generar els ossos momificats d’un general i d’un escriptor només es pot justificar per raons d’interès nacionalista. L’autoritat de torn inverteix grans quantitats de diners en la creació d’un mite associat a una cultura nacional determinada perquè la ciutadania assimili un valor afegit a la seva pertinença a un grup. COM VEIEU, la doctrina nacionalista és capaç de practicar l’arqueologia forense en benefici dels seus objectius i els individus només podem esperar que un dia la nostra calavera sigui exhumada, rentada i fotografiada, i retornada amb tots els honors a l’obscuritat eterna.

Portes obertes COM CADA ANY en aquestes dates, els diferents centres educatius d’arreu de ciutats amb una oferta plural i diversa, ens preparem per presentar a les famílies la nostra proposta educativa. Cadascun dels nostres centres procurem oferir allò que ens és propi, específic o concret i ens diferencia de la resta, amb la voluntat de seduir i convèncer els qui poden ser futurs alumnes. NO ÉS UN TEMA MENOR per a qui, preocupat per l’educació dels fills, ha de discernir quina pot ser la millor proposta, la més adient a les circumstàncies i expectatives que famílies i joves fan o desitgen envers el present immediat i el futur.Triar col·legi no ha de ser un tema “banal” i val la pena posarhi els cinc sentits. A TORTOSA mai ha hagut una sectorització o mapa escolar que hagi condicionat la tria de col·legi

o institut. Cadascú, dintre d’uns paràmetres comuns, ha pogut escollir centre i optar, d’aquesta manera, per un o altre projecte educatiu. ACABADA LA FORMACIÓ primària, s'obren noves expectatives a l'hora de cursar uns estudis que vincularan, al menys durant els quatre anys que dura l'ESO, la vida i la formació de xiquets i xiquetes que creixeran i es faran grans amb nous companys i companyes provinents d'altres centres, amb històries diferents i expectatives semblants. COM PASSA SEMPRE, tota elecció suposa risc i, malgrat aquest sí o sí, ens veiem abocats a prendre decisions. És per aquest motiu que, a l’hora d’afrontar aquest repte, el millor que podem fer és cercar informació, fer preguntes, explicitar els dubtes i procurar escoltar el que uns i altres ens diran

a l’hora d’aconsellar-nos una o altra opció. SOM, SOU LES FAMÍLIES -les que voleu el millor per als vostres fills i filles- qui haureu de decidir si un o altre criteri és el que té més o menys pes a l’hora d’escollir una o altra opció. Sou vosaltres els qui, amb perspectiva de futur haureu de mirar que és el més adient per als vostres fills i filles. Després, el temps i les circumstàncies –múltiples, plurals, diverses, impredictibles– us confirmarà o no aquesta opció que ara féu. NO TINGUEU POR, segurs que tot el que, al respecte, féu, només té un únic i òptim objectiu: escollir el que és el millor, segons la vostra opció, formació, experiència i coneixements, per al vostre fill o filla. AIXÒ SÍ, una cosa us recomano: escolteu veus diferents, entreu per més d’una porta, penseu en

perspectiva i no en la immediatesa, pregunteu a altres i no menystingueu el que us puguin dir aquells qui millor coneixen, acadèmicament parlant, els vostres fills i filles. Tingueu present, també, que res és definitiu i que sempre hi ha segones opcions. ESMERCEU EL TEMPS amb les diverses propostes que els diferents centres de la nostra ciutat us farem, no ho fareu debades. Parleu amb els vostres fills i filles, escolteu les seves propostes que també us poden ajudar i penseu que, també nosaltres, mestres, professors i educadors tots, volem el millor per al nostre alumnat. SIGUEU BENVINGUTS als nostres centres.

Sisco Lahosa DIRECTOR DE L’INSTITUT J. BAU DE TORTOSA

cop d’ull

Març 2015 // 9

SERÀ NOTÍCIA EL 3 DE MARÇ és la data elegida per aprovar definitivament el logotip i el reglament d’ús de la nova marca Terres de l’Ebre Reserva de la Biosfera. Les empreses i entitats vinculades als sectors agroalimen-

taris i al turisme que vulguen fer ús de la marca podran fer-ho al llarg de tres anys, prorrogables si compleixen els requisits del reglament. La previsió és que la marca ja es puga utilitzar abans de Setmana Santa.

Edita: Doble Columna, s. l. Av. Remolins 24 - TORTOSA Tel. 977 58 80 32 premsa@uncopdull.com www.uncopdull.com Cop d’Ull només expressa la seua opinió en els editorials. Els articles publicats exposen el punt de vista dels autors. La direcció de la empresa Doble Columna, s.l. declina tota responsabilitat vers els comentaris dels seus col·laboradors. Dipòsit Legal:

T-52/95 Amb el suport:

Director Gerent: Albert Roda Director: Gustau Moreno Directora Adjunta: Cinta Bonet Redacció: Cinta Bonet, Gustau Moreno, Maria Acosta, Sílvia Alarcón Disseny : Claudio Ena, Jordi Aljarilla Imatge: Eduardo Bertolín, Manolo Velázquez Col·laboradors: Enric Bayerri, Jaume Querol Administració: Noelia Castillo Comercials: Maria José Vicente, David Fornós

ENVIA’NS ELS TEUS ARTICLES D’OPINIÓ premsa@uncopdull.com

CARTES AL DIRECTOR cartes@uncopdull.com

OPINIÓ

EDITORIALS

L’Ebre es mereix saber si podrà tenir un nou hospital omés un cartell, envoltat de males herbes i destrossat pel vent, recorda avui el lloc en què s’ha de construir el nou hospital de les Terres de l’Ebre. És un cartell amb els escuts de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Tortosa, al pla parcial de la Farinera, que l’exconsellera de Salut i l’exalcalde tortosí, Marina Geli i Joan Sabaté, van col·locar després que el 2006 van acordar el trasllat de l’actual Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Inicialment, el nou hospital havia d’estar fet el 2010. Però va ser just abans de les eleccions guanyades per CiU que Salut encara escollia els arquitectes guanyadors del projecte, amb la previsió que el nou hospital pogués entrar en funcionament aquest 2015.

lions d’euros. L’argument de la crisi ha acabat enterrant un projecte que Xavier Pallarès i Francesc Sancho, després de les eleccions del 2010, van titllar de “fum” i d’“engany del tripartit”, tot i que l’alcalde tortosí, Ferran Bel, defensava

serveis afectats pels ajustos de la Generalitat. O bé s’han preocupat més per la reobertura de quiròfans i el col·lapse de les urgències a l’hospital Verge de la Cinta. Per la seua banda, els partits de l’oposició, PSC, Iniciativa i també ERC, han anat afluixant en la seua reivindicació de tenir un nou hospital o, com a mínim, de redactar el projecte per quan es puguen costejar les obres.

L’argument de la crisi ha acabat enterrant un projecte que a CiU van titllar de ‘fum’

LES RETALLADES que els governs de CiU han aplicat a la sanitat pública han acabat provocant que poca gent se’n recordi que Tortosa i les Terres de l’Ebre havien de tenir un nou hospital enguany, amb un pressupost de més de 133 mi-

la necessitat de construir el nou hospital a través d’un Consorci d’Inversions Públiques (CIP) que havien d’impulsar conjuntament Tortosa, Amposta i Reus. Però els problemes de finançament i l’esclat de la polèmica pel cas Innova també van fer que es descartés aquesta via. ELS MATEIXOS professionals de la salut i els usuaris de la sanitat pública han concentrat els seus esforços en evitar el desmantellament o el trasllat a Tarragona d’alguns dels

AQUEST MES de febrer, el delegat Xavier Pallarès ha reconegut que no hi ha diners per al nou hospital, i ha defensat les ampliacions que s’han fet al Verge de la Cinta. Però si Salut ha aparcat definitivament el nou hospital de l’Ebre, el que ha de fer és dir-ho clarament, com ja ha fet a Girona amb el nou hospital Trueta. El conseller Boi Ruiz va reunir-se al maig del 2014 amb tots els grups de l’Ajuntament de Girona i els va dir que remodelarà l’actual hospital. No hauria de fer Ruiz el mateix amb els grups de l’Ajuntament de Tortosa?

Uns fets que perjudiquen la imatge de la Policia Local ELS MECANISMES de control de l’Ajuntament de Tortosa han permès detectar que almenys sis agents de la Policia Local no gestionaven correctament els diners de la taxa de retirada de vehicles. L’alarma la van donar els serveis d’Intervenció i Tresoreria de l’Ajuntament, al detectar que els policies no ingressaven quan tocava els diners que es cobren als ciutadans quan la grua municipal se’ls endú el vehicle. Tot seguit, una investigació va detectar fins a tres tipus d’irregularitats, que l’Ajuntament de Tortosa ja ha posat en coneixement de la Fisca-

lia, perquè investigue si hi ha indicis de delicte. AQUESTS FESTS perjudiquen seriosament la imatge de la Policia Local de Tortosa, que en els darrers anys havia aconseguit presentarse com un cos modern, professional i molt proper. I més encara, tenint en compte que les multes de trànsit i l’actuació de la grua provoquen un gran malestar entre la ciutadania. Si s’acaba demostrant que algun dels agents va fer un ús personal dels diners, l’Ajuntament només pot actuar amb tota la fermesa possible.

Els residus no haurien de marxar per carretera ENRESA ha previst que els residus de les tres centrals nuclears catalanes marxaran per carretera fins al futur magatzem temporal centralitzat (MTC) que ha de construir-se a Villar de Cañas, a Castella-la-Manxa. Els camions sortirien d’Ascó i de Vandellòs i travessarien la

Ribera d’Ebre, el Baix Ebre i el Montsià per l’eix de l’Ebre (C-12), per la carretera de Tivissa (C-44) i per l’AP-7. Una planificació que els alcaldes del territori i el mateix govern català han conegut per la premsa. Moure els residus en tren seria molt més segur, encara que siga més car.

EL MUR Pere Panisello

Jesús Fernández

Jordi Pujol JR.

Jaume Rocamora

Adam Raga

PRESIDENT DE L’EMD DE JESÚS

INSPECTOR EN CAP DE LA POLICIA LOCAL DE TORTOSA

FILL DE L’EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

PINTOR

PILOT DE TRIAL

La XX Fira de l’Oli de les Terres de l’Ebre, a Jesús, ha estat un èxit. A més, una de les novetats d’enguany era l’Àgora de l’Oli, un nou espai gourmet dedicat a majoristes, distribuïdors i restauradors. Tot un encert.

No és gens habitual veure un responsable policial demanar disculpes públicament a la ciutadania. Fernández ho va fer el mateix dia que l’Ajuntament anunciava la investigació a sis agents per la gestió irregular de la grua.

En la seua compareixença a la comissió d’investigació del Parlament, l’hereu de Jordi Pujol i Marta Ferrusola va presumir d’haver guanyat un milió d’euros invertint a l’abocador de Tivissa. Un any després, el va revendre a FCC.

Fins el 17 d’abril es pot visitar a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tortosa l’exposició ‘Suma al quadrat’. Una col·leció de peces inèdites en què l’artista tortosí presenta una producció exclusiva, formada per unes trenta d’obres.

El pilot d’Ulldecona ha posat punt i final a la ratxa de 28 victòries seguides de Toni Bou. A la població francesa de Pau, va pujar al podi per davant de Bou, després de cinc anys de domini del barceloní al Mundial X-Trial Indoor.

cop d’ull

10 // Març 2015

OPINIÓ

Carta oberta a Jordi Jordan, regidor de l’Ajuntament de Tortosa

JOSEP SOLÉ MORA JUBILAT

VEIENT el ple de l’Ajuntament de Tortosa del passat mes de gener, em va sorprendre la seua moció sobre l’històric Monument de la Batalla de l’Ebre, emplaçat al mig del nostre estimat riu. Li he de dir que fa temps que el conec i tinc un bon concepte de la seua persona, però esta vegada m’ha decebut. Els seus gestos el delataven i les seus paraules, titllant d’extrema dreta el Partit Popular, manifesten un menyspreu i un odi impropis d’algú del seu nivell polític i humà. TOTS SOM CONSCIENTS que el seu partit és hereu del comunisme i, tirant del refranyer popular, ‘la cabra siempre tira al monte’. Esta rancúnia cap a la dreta ha portat a una lluita antagònica que pareix no tenir solució, per molt que passin els anys i per molt que el poble s’hagi cansat d’aquella política de bàndols i d’a-

quelles lluites de classe. Avui una persona de dretes pot votar a un partit eminentment d’esquerres com Podemos, i un partit d’esquerres com Izquierda Unida pot arribar a pactar amb el Partit Popular (com ha passat a Extremadura), per trobar solucions reals a problemes reals. Al cap i la fi, és això el que demanda avui el poble. He tingut i tinc uns amics comunistes que defensen que el monument continuï formant part del paisatge tortosí. I també coneixem casos com a Madrid, on el Partit Popular va permetre amb la seua abstenció que Santiago Carrillo donés el seu nom a un carrer de la capital d’Espanya, tot i que la mateixa Izquierda Unida, que ho va proposar, votés en contra que el fundador del PP, Manuel Fraga, tingués idèntic honor. VOSTÈ ÉS MASSA JOVE, però és historiador i com a tal

deu saber que el dictador no sols va manar construir aquest monument, sinó que també es va encarregar de la reconstrucció de l’església del Roser, l’aixecament dels actuals murs del riu o l’edificació del pont de l’Estat. És més, en aquella època es van construir les piscines de Tortosa que eren l’enveja de tota Catalunya, mentre que en democràcia l’únic que hem aconseguit és ser la riota de totes les Terres de l’Ebre, al ser de l’únic municipi que no gaudeix d’unes piscines públiques a l’altura d’una capital de comarca com és Tortosa. CREU QUE NO es pot canviar el sentit i significat del monument perquè tots els tortosins i tortosines el sentin com a seu. Però bé que es van canviar les plaques dels habitatges de protecció oficial construïdes pel règim franquista. D’igual manera que es

va canviar el sentit de la paga extra de juliol, que va ser instaurada a Espanya per commemorar el dia de l’alçament de les tropes franquistes. El Monument de la Batalla de l’Ebre és pura memòria històrica i és un reclam turístic més de la nostra ciutat. AQUELLA TERRIBLE guerra que va patir la meua generació és sens dubte una de les taques més fosques de la història de la nostra Nació. Jo sol vull lo millor per al a meua ciutat i això passa per conservar un monument històric que honora la memòria de tots aquells que, en nom d’un o altre bàndol, van vessar la sang dels seus germans. Recorda aquella frase de Paulo Coelho: “El que ofega a algú no és caure al riu, sinó mantenir-se submergit en ell”. UNA SINCERA i forta abraçada.

ATREVEIX-TE! Pensa en ROIG EN EL MOMENT d'escriure el present article ens trobem a tres mesos de les eleccions municipals del proper 24 de maig, uns comicis que, lluny de ser un camp de proves, representen una veritable oportunitat per fer un canvi en la política municipal davant de les conseqüències que estem vivint a causa de la crisi, així com de les polítiques dels governs de dretes que ens han regit fins al moment. Perquè crec que hi ha una altra manera de fer política.

ciutadans hem presentat, en els darrers tres anys, més d'un centenar de propostes al plenari en forma de mocions, una setantena de les quals han estat destinades a resoldre els problemes que afecten directament als tortosins i tortosines tot i que, malauradament, la major part d'elles han estat rebutjades per la majoria del govern de CiU i, més enllà, també hem fet propostes com un projecte realista i concret per a les piscines municipals.

ES POT FER POLÍTICA sense entrar sempre en el "i tu més", sense fer falses promeses de grans projectes que mai es faran, desenvolupant noves propostes pensades per i per a les persones, propostes reals, realistes i concretes, propostes basades en la justícia social, en la creació d'ocupació i en un nou model de ciutat.

UN GOVERN, el de Ferran Bel, que després de vuit anys de mandat està esgotat. Un govern que ens els primers quatre anys, cal dir-ho, va fer coses positives però gràcies als projectes endegats pel govern d'esquerres anterior i pels ajuts del Govern de Zapatero, però que en els darrers quatre anys ha estat el govern de la deixadesa, el govern de les absències, el govern dels grans incompliments, com ara la manca de piscines municipals, o la zona d'oci i comercial del pont del ferrocarril; el govern de l'ampliació de la zona blava, en definitiva,

I EN AQUEST SENTIT, cal dir que, des el Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya a l'Ajuntament de Tortosa, en el nostre esforç continu per treballar per la ciutat i per als seus

el govern del desgovern, que no pensa en les persones i que s'ha estancat en el passat. PER AIXÒ AL PSC estem convençuts que queda molta feina per fer, que és necessari donar un tomb, escoltar a les persones i, amb elles, tornar a somiar i canviar el futur. Dit d'una altra manera, cal endreçar la casa i ocupar-nos de la gent, i amb les nostres propostes ja ho estem fent. A més, en aquesta línia, estem duent a terme assembles obertes per confeccionar el programa electoral, amb la participació de tot aquell qui vulgui formar part, i d'elles estan sorgint els temes que veritablement preocupen als ciutadans com l'elaboració d'un pla per solucionar el problema de l'habitatge, apropar l'Ajuntament a la ciutadania amb total transparència o potenciar la participació ciutadana en temes que els afecten directament com els pressupostos municipals. AQUESTA ÉS L’APOSTA del Partit dels Socialistes de Catalunya fer un govern pensat

per Tortosa, per als tortosins i les tortosines, perquè pensar en roig és desenvolupar plans d'ocupació per a que els joves puguin treballar a Tortosa; pensar en roig és garantir l'accés a l'habitatge; pensar en roig és gaudir d'un espai públic per a tothom; pensar en roig és que Tortosa sigui una ciutat comercial i de serveis; pensar en roig és que els xiquets i xiquetes no passin gana; pensar en roig és que els aturats de llarga durada trobin feina i tinguin una pensió digna; pensar en roig és crear infraestructures per atraure la indústria; pensar en roig és cuidar al petit comerç; pensar en roig és viure en una ciutat capital del territori i una ciutat d’oportunitats. A mi em van donar una oportunitat per canviar Tortosa i per tant vull que a Tortosa tothom tingui la seva oportunitat. ARA ÉS L’HORA, ara el moment de tornar a somiar amb la Tortosa que volem, amb fermesa, amb decisió, amb valentia, amb tu, perquè cada tortosí i tortosina decidiu. ATREVEIX-TE! Pensa en ROIG.

Enric Roig PORTAVEU DEL PSC I CANDIDAT A L’ALCALDIA DE TORTOSA

cop d’ull

Març 2015 // 11

OPINIÓ

Ara és l’hora

Ricard Lleixà SECRETARI EXECUTIU DEL PSC DE TORTOSA I EXREGIDOR

FA TEMPS que no em poso davant d’un teclat per expressar allò que penso. Circumstàncies professionals fan que estigui lluny de la meva Tortosa. Però el meu lligam amb la ciutat segueix sent viu, molt viu, i també amb el meu partit polític, el PSC. D’ençà de la darrera contesa electoral el maig del 2011 molts fets han succeït. Entrar a valorar-los ara no tindria cap sentit i em vull cenyir a allò que realment a mi sempre m’ha apassionat, que és la política municipal. FA QUATRE ANYS, el PSC vam obtenir un mal resultat a la ciutat de Tortosa. Però, des del primer moment vam tenir una cosa molt clara: anar a poc a poc, però sempre dins del mateix criteri i de la mateixa línia, i per sobre de tot, treballar per la nostra ciutat. Encara que a alguns ens hagin volgut negar el pa i la sal, nosaltres hem treballat i treballarem per Tortosa. FRUIT D’AQUELL resultat, Joan Sabaté, després de vuit anys d’Alcalde i molts més de dedicació a la política municipal, va anunciar que renunciava a prendre l’acta de regidor i que no tornaria a optar a l’alcaldia de Tortosa. La història farà justícia al seu llegat. Deixava un projecte de ciutat que havia aconseguit transformar Tortosa iniciant actuacions de les quals avui en recull els fruits el govern actual.

I TOT I QUE CAP CAMÍ no és fàcil, a meitat del mandat hi va haver un home que va fer un pas endavant per substituir-lo en el lideratge a la ciutat: Enric Roig, que va ser escollit candidat del PSC a l’alcaldia en unes eleccions primàries. Era la primera vegada que un partit polític triava el seu cap de llista a Tortosa amb votació de tots els afiliats. ARA ÉS L’HORA perquè Tortosa torni a somiar. I Enric Roig ha de ser l’home que ha de portar a la nostra ciutat a fer els somnis realitat. A l’Enric l’avala la seva feina, la seva dedicació tenaç, constant, incansable. Treball, treball i treball han estat i són la seva màxima. Podríem parlar del seu llarg currículum a l’Ajuntament de Tortosa, on és tècnic de l’àrea de Promoció Econòmica, des de finals dels 80, quan va començar com a director de l’Escola Taller Sant Joan, amb atenció a l’ocupació juvenil, tasca de la qual sempre parla amb molt d'orgull. De fet, aquest ha estat un dels seus cavalls de batalla ara com a cap de l’oposició: atenció als joves, amb la proposta de diferents plans per generar treball en un context de dificultat com l’actual. ROIG TAMBÉ ha treballat en diferents àrees com a cap de servei, sempre des d’un segon pla en benefici dels tortosins i tortosines. També va ser director de l’Idece, cà-

rrec no exempt de dificultats, fet que ell no ha amagat mai, però això no treu que va ser la millor època d’aquest organisme, molt lluny de l’actualitat quan pràcticament no existeix. En els darrers anys s’ha centrat sobretot en la seva professió, l’arquitectura, desenvolupant tasques d’arquitecte municipal i sense deixar mai de banda el seu despatx d’arquitecte, que va obrir a Tortosa l’any 1989. PERÒ, SENSE CAP DUBTE, el fet que més ha marcat la seva trajectòria és haver estat, des del seu començament fins el 2005, responsade la Festa del ble Renaixement, portant-la a ser un referent a nivell nacional i internacional i obtenint els màxims reconeixements d’aquest esdeveniment. HE ESPERAT FINS ARA per fer allò que portava molt temps volent fer, expressar públicament el meu suport a Enric Roig. Perquè el 24 de maig, dia de les eleccions municipals, ja és aquí. TORTOSA NECESSITA ser la capital de les Terres de l’Ebre, però ho ha de ser de fet, no de nom, i això només ho aconseguirem si tots els tortosins i tortosines treballem. Per aconseguir-ho el primer en fer un pas endavant ha de ser l’alcalde. I perquè conec bé a Enric Roig penso que és la persona que necessitem

ara al capdavant de la ciutat. ROIG NO HA ESPERAT que arribin les eleccions per sortir al carrer i parlar amb la gent. Ho ha fet des del primer moment, escoltant les persones amb reunions, amb els Dissabtes Roig, faci pluja o vent. La seva és una aposta pel compromís i la regeneració democràtica, per la igualtat, l’atenció als més febles i la integració social. El seu és un projecte que incideix en l’economia, l’ocupació i que, sobretot, pensa en el dia a dia, amb especial atenció als serveis i l’espai públic. DURANT AQUEST TEMPS ha fet dues de les propostes més innovadores per afavorir la transparència i la participació: els pressupostos i l’urbanisme participatiu. Que la gent s’involucri amb la ciutat, que es faci seva la seva millora i gestió, aquesta és la seva premissa. I que els tortosins i tortosines fiscalitzin la feina amb un ple anual per debatre l’estat de la ciutat. Els que ens governen, amics de la vella forma de fer política no l’han escoltat. Però us ben asseguro que la perseverança de l’Enric acabarà do5nant el seu fruit. PERQUÈ ARA ÉS L’HORA, perquè el 24 de maig ja és aquí, perquè Tortosa torni a somiar, perquè la millora de Tortosa sigui una realitat. I jo hi confio perquè al capdavant d’aquest somni hi ha el company Enric Roig.

Dotze anys de transformació NOMÉS CAL MIRAR enrere per veure que després de gairebé dotze anys des de que el grup municipal de CiU vam assolir el govern a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, tot i que les dificultats han estat i segueixen essent moltes, i que la situació és delicada encara per a molts dels nostres ciutadans, hem millorat en el nostre estat del benestar. ÉS BO FER un breu recordatori d’on érem, d’on som i de tot el camí que hem fet tots plegats. ENS HEM ESMERÇAT per a fer que viure a l’Ametlla de Mar sigui més fàcil que abans. Els caleros i caleres

tenim ara al nostre abast molts serveis i moltes opcions del nostre dia a dia, que podem fer aquí sense necessitat de marxar a fora.

tionem en connivència amb el sector comercial de la localitat. Aquests són només alguns dels exemples més clarificadors.

L’ÀMBIT SANITARI ha estat un dels que més evolució a mostrat a l’Ametlla de Mar amb l’ampliació del CAP, la creació d’especialitzacions o la posada en marxa del Centre de Rehabilitació, però també ho ha estat el de l’esport i el lleure amb una nova i moderna zona esportiva i centre d’aigües i salut, avui utilitzat per 1200 persones o el de la mobilitat, amb la creació de prop de més de 200 places d’aparcament gratuït i l’aparcament soterrat de 300 places que ges-

NOSALTRES hi hem posat tot el nostre coratge i tota la nostra passió. Treballar pel poble i pels nostres ciutadans ha estat la nostra vocació i per a molts el somni complit que dona sentit a l’estima cap al nostre poble i dignifica tot el que en el seu dia van fer els que ens van precedir. SI FEU AQUEST exercici sincer de mirar enrere, us vindran al cap moltes de les mancances ja solucionades i moltes necessitats ja gestio-

nades. QUAN VAM ARRIBAR al govern, ens vam marcar un rumb a seguir. Teníem clar quin tipus de poble volíem. I us ben asseguro que La Cala d’avui en dia s’hi assembla molt, i evidentment que hem comptat amb la decisòria contribució ciutadana i la complicitat de les administracions en la construcció d’aquest camí conjunt. HEM PENSAT EN GRAN i hem assolit fites que ens han posicionat com una societat avançada i preparada pels molts reptes que el futur immediat ens demanarà.

Andreu Martí ALCALDE DE L’AMETLLA DE MAR

cop d’ull

12 // Març 2015

OPINIÓ

Amposta, una ciutat per a les persones EN MÉS D’UNA OCASIÓ tots hem ajudat algun veí que tenia dificultats per pujar a la vorera, bé sigui a peu o amb cadira de rodes, fins i tot per caminar per la mateixa, donat que en la majoria dels casos estan plenes d’obstacles. L’explicació d’aquest fet tan humà es podria resumir amb aquest gest.

Francesc Miró CANDIDAT DEL PSC A L’ALCALDIA D’AMPOSTA

PERÒ A MÍ em ve una altra reflexió, sí, no puc negar-ho, probablement em vingui donada per l’edat avançada dels meus pares, ja que els he d’acompanyar al metge. Es tracta sempre d’una llarga peregrinació. Tot i que la distància sigui curta, es fa interminable degut a la seva mobilitat reduïda i és precisament per aquesta raó quan te n’adones, encara més, dels obstacles que han de salvar per poder anar pel carrer. Fins i tot, es fa pràcticament impossible que vagin sols. ÉS CERT QUE LA NOSTRA CIUTAT, pel que respecta a obrir carrers nous s’ha anat adaptant, en part, a la normativa sobre barreres arquitectòniques. Però què passa quan es tracta d’accedir als equipaments oficials? Pràcticament no s’ha fet res, llevat de petites rampes per accedir-hi. Però, com s’accedeix a aquestes rampes, que en la majoria dels casos ni tenen el pendent adequat? No es

pot de cap manera: voreres en malt estat, o simplement estretes on no hi passa una cadira de rodes, i menys dues persones a la par, aparcaments de vehicles que impossibiliten el pas de cadires de rodes, o bé simplement el pas de la mateixa persona ajudada d’un bastó. I així, en tots i cadascun dels edificis públics. PER TANT, PRIMER COMPROMÍS. Cal solucionar, d’una manera immediata, aquests impediments. No és possible que una ciutat com la nostra no tingui cura de les dificultats

“

No entenc la política si no és estar al costat de la gent les 24 hores del dia, els set dies de la setmana, els 365 dies de l’any”

que pateixen les persones discapacitades i amb mobilitat reduïda per accedir a tots els edificis públics, especialment als sociosanitaris. El canvi serè que defenso ha de vetllar perquè la nostra ciutat sigui la capital humana de les persones, posant especial èmfasi en els que tenen més dificultats AIXÍ MATEIX, em comprometo a establir un pla quadriennal de millora per a la mobilitat, de tal manera que tant aquelles persones discapacitades com les que tenen mobilitat reduïda puguin desplaçar-se amb total normalitat per la ciutat. Cada any, destinarem una part del pressupost municipal per pal·liar aquesta mancança. Una ciutat de tothom i per a tothom. TREBALLARÉ COLZE A COLZE amb les associacions implicades per tenir una ciutat lliure d’obstacles i que faciliti l’accés per la ciutat a aquests nombre de població, que cada dia és més gran. Encara que fos per a una única persona, ho faré perquè hi crec i també per justícia social. Junts decidim que una ciutat com la nostra ha d’ocupar-se del més vulnerables i protegir a la nostra gent dels perills i infortunis de la vida. Junts ho farem possible.

Caldria sirgar més ELS PRODUCTES turístics de Tortosa, els hem vist promocionats de diferents maneres: en fires, en exposicions itinerants de molt bona qualitat, en un excel·lent vídeo que podeu trobar, entre altres llocs, a la pàgina web de l’Ajuntament... A tot arreu es visualitza la Festa del Renaixement, la gastronomia, el riu i la navegació fluvial amb el llaüt “lo Sirgador”. D’AQUEST DARRER, en vull parlar, perquè amb aquest producte turístic sortim als actes i productes promocionals. A la pàgina web, observem que el descriu molt bé, el llaüt. Parla de “lo Sirgador” com d’aquella eina turística que recupera, homenatja i actualitza la navegació de segles per l'Ebre al pas per la Franja i les nostres terres. Diu que vol posar en valor la vida de milers d'homes dedicats al transport pel nostre riu fins als anys 50. Explica les característiques de l’embarcació, les rutes que es poden contractar, una excel·lent fotografia tot navegant a l’alçada de Ferreries i un telèfon de contacte. AL JUNY DEL 2010, es va ava-

d’aleshores, l’embarcació ja no ha tornat a funcionar com a producte turístic. AMB AQUEST ESCRIT, voldria denunciar la incompetència de l’actual govern municipal tortosí que, tot i que en fa promoció, ha estat incapaç d’aconseguir que torni a navegar. Al·lega que els falten permisos. De fet, els està costant més això que no pas va costar construir-lo, legalitzar-lo i treure’l a concurs perquè fos explotat com a producte turístic.

rar a Tortosa el llaüt “lo Sirgador”. Aquest producte turístic, el va impulsar la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya i tenia l’objectiu de donar un nou impuls a la navegabilitat de l’Ebre. Responia als criteris inspiradors del Pla estratègic de Turisme de les Terres de l’Ebre. Concretament, desenvolupava una línia estratègica de foment de la navegabilitat

de l’Ebre amb la recuperació d’embarcacions tradicionals per navegar pel riu. AL 2012, EL LLAÜT, després que es dissolgués el consorci creat entre els quatre consells comarcals per desenvolupar el Pla de dinamització del Turisme a les Terres de l’Ebre, que era qui en disposava de la propietat, va ser cedit a l’Ajuntament de Tortosa. Des

MENTRE EL SEU GERMÀ bessó “lo Roget”, gestionat pel municipi d’Ascó, fa viatges entre aquest municipi i el de Miravet, “lo Sirgador” no sirga i descansa. Actualment està a terra, al moll del port de Deltebre, com podeu veure a la fotografia. EL TURISME DÓNA FEINA perquè crea llocs de treball i Tortosa ni pot renunciar a crear-los, ni a aquesta embarcació que permetria recorreguts pel riu per contemplar des de dins l’impressionant espai al seu voltant: la façana fluvial, el bosc de ribera, les illes...

Josep Felip Monclús PORTAVEU I ALCALDABLE A TORTOSA PER ERC

cop d’ull

Març 2015 // 13

OPINIÓ ME MOC EN BICI

Un pas endavant o un pas enrere? UN CICLISTA JOVE baixa pedalejant per l’ampla vorera, que hi ha al costat de la calçada, d’una avinguda d’una gran ciutat. Quan arriba a l’alçada d’un pas de vianants es para, per tal que una dona gran pugui accedir-hi per travessar l’avinguda. La dona li diu alguna cosa i el ciclista s’empipa i li diu “Escolti. Què vol? Que jo ja he parat!” I la dona se li apropa una mica més i li diu “Si ja ho sé. Si li estava donant les gràcies, perquè molt pocs es paren!” L’ANÈCDOTA ÉS REAL, la ciutat és Saragossa, i la dona la meva mare. Malauradament, il·lustra el grau de crispació que l’auge de la bicicleta ha generat a moltes ciutats grans –i no tan grans-, per la redistribució de l’espai públic amb un nou actor que abans no existia. EL CONFLICTE va arribar a la seva fi a l’abril de 2014, quan el Tribunal Suprem espanyol va anular part de les ordenances municipals de Saragossa, afirmant que els ajuntaments no poden legislar en contra de normes de rang superior com ara el codi de la circulació, que les bicicletes són vehicles i que, com a tals, no poden circular per les voreres i ho han de fer per la calçada, llevat del cas de carrils-bici expressament delimitats i diferenciats de la vorera. COM A CONSEQÜÈNCIA, les bicis tornen a circular per la calçada a les principals avingudes de Saragossa que encara no disposen de carril-bici. El ciclistes se senten pressionats pels conductors, els taxistes i conductors d’autobusos es desesperen per l’alentiment del trànsit. L’ús de la bicicleta ha minvat significativament a la ciutat i molts vianants passegen ara alleujats per no haver de preocupar-se per quin serà el vàndal en bici què se’ls emportarà per davant aquell matí. PODEM I CAL QUE EXTREGUEM algunes reflexions de tot

això, per tal d’aprendre de les errades: -Molts governs municipals i col·lectius ciclistes intentem dur a terme en pocs anys un canvi de costums al país que a la resta d’Europa ha trigat més de 40 anys en produir-se. -Aquesta evolució (i no revolució) ha fet que la majoria de ciutadans d’aquests països tinguin interioritzades les conductes, i els conductors respectin els ciclistes perquè sovint ells també pedalegen a una altra hora del dia, per exemple. -Redistribuir l’espai públic és una tasca delicada, que no permet actuacions simplistes, descoordinades o sense visió a mig i llarg termini. -No podem caure en el desànim ni prendre el camí més fàcil, que en aquest país sovint és el de prohibir abans que regular. -Aprendre a conviure requereix temps i esforç, educació en el respecte, drets i deures des de la més tendra infantesa, i idees ambicioses i innovadores –no costoses necessariament- però consensuades. Aquesta és la missió que encomanem als nostres polítics, per tal d’aconseguir que el món que heretin els nostres fills sigui una mica més habitable. EL TEMPS DIRÀ si amb aquesta sentència hem perdut o no una oportunitat d’or per a avançar en la convivència.

JOSÉ ANTONIO IZUEL NAVARRO, membre del col·lectiu Me Moc en Bici

Tortosa, solidària i agraïda DESPRÉS QUE EL CAP DE SETMANA del passat 24 de gener s'hagin celebrat els actes relatius a les Festes de Sant Francesc Gil de Frederich, màrtir i sant tortosí, només ens cal reafirmar el que ja sabíem de la societat tortosina. Tortosa és solidària i agraïda. Uns actes dirigits i adreçats a una finalitat social i benèfica sempre esperen una acollida digna, atenta i de compromís.

AQUESTA PART DE LA BALANÇA (solidaritat de la societat tortosina), es referma amb el goig de participar de l'alegria de la gent que, per les seves mancances físiques, econòmiques, afectives, etcètera, es mouen diàriament pel menjador social de Càritas i que ens han mostrat el seu agraïment per la nostra col·laboració. DONEM GRÀCIES a la Tortosa Solidaria i ens afegim a la Tortosa Agraïda, i ens mostrem receptius per continuar removent cors i esperits amb l'ajut del nostre sant.

Joaquín Roca ‘Arsís’ QUAN ERA MENUT, a l'estiu, venia a casa de visita un home alt, prim, amb bigotet, mirada alegre, simpàtic. Venia a veure mon iaio, Pepe de Llaó. Li duia puros i cafè de França, on vivia. El dia que venia es quedava a dinar i els grans parlaven de les seves coses. Jo era una criatura i no me n'assabantava de res. Poca cosa en sabia, de la història d'aquell home. AMB ELS ANYS vaig saber que aquell home, tan simpàtic i de semblant alegre, havia estat soldat republicà i es va haver d'exiliar a França, deixant part de la família, inclosa la seva mare, a Amposta. La seva mare, velleta, un dia va anar a veure mon iaio per demanar-li si podia ajudar-la perquè son fill tornés al poble. Mon iaio va fer allò que va poder i va signar els avals que li asseguraven poder tornar al poble, i sense replesàlies.

AGRAÏMENT

LA REALITAT ha desbordat les expectatives. Ple total al sopar benèfic al Viena, el divendres amb la Tuna Folk i les pubilles, passant pel repartiment de coquetes el dissabte al migdia pels carrers i botigues i el Concert Insòlit per la tarda (quin concert!) amb la confluència de la Banda Municipal de Tortosa, la Colla Jove de Dolçainers i els Gaiters de l'Aguilot, i la Coral Preludi a Caro de Roquetes, en un marc incomparable com és l'església de la Reparació, ens han fotografiat la Tortosa que sent i creu en la solidaritat.

Manel Zaera. INFORMÀTIC I MÚSIC

EL DIUMENGE, a la missa solemne a l’Altar Major de la Catedral, li vam demanar a Sant Francesc Gil de Frederich continuar treballant i que ens impregne de la seva valentia, fe i dedicació als demés. Les veus de l'Orfeó Tortosí ens van fer sentir, dintre del cor, el profund missatge dels nostres valors cristians. JOAN OTERO president de l’Associació Sant Francesc Gil de Frederich de Tortosa.

GRÀCIES a les xarxes socials he recordat aquest home, Joaquín Roca "Arsís", a través d'un familiar seu qui ha publicat unes imatges i n'ha explicat la història, fent-me lligar caps. Una història com tantes altres, fruit de guerres cruels que no entenen d'amics ni de familiars. No les oblidem.

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuit-cents caràcters d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a cartes@uncopdull.com

cop d’ull

14 // Març 2015

T TORTOSA

LA NOVA C-12, UN PROJECTE SENSE PRESSUPOST L’ALCALDE DE TORTOSA feia l’11 de febrer una “valoració molt positiva” de l’aprovació del projecte de desdoblament de l'eix de l'Ebre (C-12) al seu pas pel municipi, que ja ha fet el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Bel va voler agrair al conseller Santi Vila i al seu antecessor en el càrrec, Lluís Recoder, “pel seu tre-

ball en la recerca d’una solució apostant sempre pel diàleg amb el territori, a diferència del que va passar amb el govern anterior"."Esperem ara que en propers pressupostos es puguin dotar per iniciar l’obra”, va dir Bel. Mentrestant, l’alcalde també va avançar que ara l’Ajuntament treballarà per modificar el Pla d'Ordenació Urbana Municipal

(POUM) del 2007, amb l’objectiu de desafectar totes les propietats que estaven sentenciades per l’anterior traçat. Una modificació que era una de les darreres reivindicacions de la plataforma veïnal Salvem Lo Canalet, que precisament es va mobilitzar per evitar el trinxament d'aquesta zona amb l’antic projecte de la variant de la C-12. G.M.

URBANISME

Les cases de la catedral, a terra El govern de Bel fa els darrers passos per expropiar les últimes finques del carrer Croera i començar l’enderroc

L’Ajuntament ha destinat ja més d’1,2 milions d’euros en l’adquisició dels pisos i locals afectats pel projecte

Cinta Bonet / Gustau Moreno TORTOSA La junta de govern de Tortosa ja ha aprovat el projecte per enderrocar les cases de davant de la catedral. De fet, també s’ha iniciat la fase d’expropiació de les tres últimes finques que encara estan pendents d’adquirir per part de l’Ajuntament. Es tracta d’un pis situat al número 19 del carrer Croera i d’un segon pis i d’una planta baixa del número 21. Així, tot i iniciar el projecte d’expropiació, l’alcalde va assegurar que encara confia en poder arribar a un acord amb els propietaris afectats. En qualsevol cas, Ferran Bel espera poder executar el projecte d’enderroc en pocs mesos. Ara bé, l’alcalde de Tortosa va precisar que el disseny definitiu de l’espai obert que es generarà davant la catedral no es tancarà fins a realitzar les excavacions arqueològiques. I és que, segons Bel, la recent aparició de restes romanes al Palau Episcopal, just a tocar de les cases de la catedral, els fa sospitar que es puguin trobar

Jordan (ICV) acusa Roigé d’haver mentit

[ ] Ferran Bel i Meritxell Roigé, davant de les cases de la catedral de Tortosa. // FOTO: ACN.

més restes en aquest espai. Unes troballes que poden condicionar l’actuació a realitzar. “En funció d’aquestes troballes, si existeixen, tenint en compte que a Tortosa no tenim restes romanes físiques rellevants, valorarem si s’han de deixar a la vista i s’han de posar en valor”, va explicar Bel. Segons l’al-

calde, abans de final d’any es podria saber si les restes que hi apareixeran són rellevants, per poder fer les obres de la nova plaça durant el 2016. Les obres per enderrocar les cases de la catedral tenen un pressupost de 227.158 euros. Uns diners que cal sumar als més d’1’2 milions que l’Ajunta-

ment ha destinat en les darrers dècades a l’adquisició de tots els immobles per poder obrir la catedral al riu Ebre. Mira el vídeo en aquest enllaç

Una façana fluvial sentenciada G.M. TORTOSA Les cases de davant de la catedral de Tortosa són un dels últims vestigis de l’antiga façana fluvial de la ciutat, però estan sentenciades per l’Ajuntament des de fa dècades. De fet, el consistori calcula que ja ha destinat més d’1,2 milions d’euros a ad-

quirir els immobles afectats pel projecte d’obrir la catedral al riu Ebre, per construir-hi una gran plaça. Si no hi ha un acord amb els darrers propietaris, el nou projecte d’expropiació per taxació conjunta ascendeix a un pressupost de 199.044 euros, i afecta a dos pisos i a uns baixos que són propietat de dues famílies diferents. Un cop aprovat el Pla Especial del Conjunt Històric i Artístic de Tortosa, ara fa uns

mesos, l’Ajuntament ha pogut aplanar el camí per poder iniciar aquest procés expropiatori. En aquest sentit, a l’octubre del 2007, els veïns afectats pel projecte van aconseguir que la justícia els donés la raó, i que aleshores l’Ajuntament estigués obligat a redactar el pla especial. A partir d’aquell recurs contenciós administratiu, el jutge va anul·lar el projecte d’expropiació i afectació dels immobles si-

tuats entre els números 7 i 21 del carrer Croera, tot considerant que el valor històric i artístic del conjunt hauria de predominar per damunt de l’interès urbanístic i econòmic de l’operació. De fet, aquesta sentència judicial favorable als veïns, que Bel es va trobar pocs mesos després d’haver arribat a l’alcaldia de Tortosa, és el que va obligar l’Ajuntament a reiniciar un procés que s’ha allargat durant vuit anys.

El portaveu d’Iniciativa-Entesa per Tortosa, Jordi Jordan, ha tornat a reclamar aquest febrer la dimissió de la primera tinent d’alcalde d’Urbanisme, la convergent Meritxell Roigé. El passat mes de juny, Jordan ja va demanar la dimissió de la regidora després de lamentar la negativa del govern de CiU de fer públic el pla director de les muralles de Tortosa. En aquell moment, Roigé va afirmar que el document encara no havia arribat a l’Ajuntament, i Jordan la va acusar de mentir, ja que ICV havia tingut accés al mateix document. Jordan s’ha reafirmat ara en aquestes acusacions. Segons Jordan, en la comissió informativa d’Urbanisme que va celebrar-se just abans que el 2 de febrer la junta de govern local aprovés el pla director de muralles, la regidora va dir que l’any 2013 havia arribat un primer esborrany al consistori. Així, Jordan ha demanat de nou la dimissió de Roigé per “haver mentit”, i també ha denunciat que l’aprovació del pla director s’ha retardat en una “clara maniobra electoralista”. Jordan també ha denunciat la “hipocresia política” del govern de CiU, perquè s’apropia d’un projecte de ciutat com el pla de les muralles, deixant de banda els grups de l’oposició, tot i que després vulga fer un reglament de participació ciutadana.

cop d’ull

Març 2015 // 15

TORTOSA URBANISME

Comencen les obres per connectar el barri de Temple amb els Portals de Ciutat Els treballs provoquen alteracions en el trànsit als carrers Ferran d’Aragó i Ferran Arasa, i també al passeig Jaume I

L’Ajuntament i els propietaris dels terrenys van pactar el 2013 incrementar les zones comercials de tot el sector

Nou carrer d’entrada i sortida per Sant Llàtzer

Gustau Moreno TORTOSA En pocs mesos, el barri del Temple quedarà connectat amb la zona dels Portals de Ciutat, a través del nou vial que s’obrirà amb la urbanització del pla parcial Temple Sud. De fet, des del 18 de febrer passat, i amb motiu d’aquestes obres, ja es va tallar al trànsit la rambla Ferran d’Aragó, a partir del carrer Montserrat Viladrich, i també el carrer Ferran Arasa. A més, des de la plaça del Bimil·lenari s’ha habilitat una via de servei exclusiva per als Mossos d’Esquadra, per tal que puguin accedir a la comissaria. Des del passeig Jaume I, durant aquesta primera fase de les obres es podrà circular i sortir fins a la plaça del Bimil·lenari. La circulació de vehicles estarà restringida fins a meitat del mes de març, moment en què es preveu obrir al trànsit la rambla Ferran d’Aragó, que connectarà el barri del Temple amb els Portals de Ciutat. Però les obres d’urbanització del carrer Ferran Arasa encara es perllongaran unes setmanes més. La Policia Local ha senyalitzat tota la zona amb les alternatives per minimitzar les afectacions als conductors, vianants i veïns. La rambla Ferran Arasa connecta la plaça del Bimil·lenari amb la comissaria dels Mossos d’Esquadra i el carrer Ferran d’Aragó, el qual també s’està urbanitzant i permetrà connectar el centre de

Gustau Moreno TORTOSA

Les obres d’urbanització del pla parcial Temple Sud permetran connectar el barri del Temple amb la zona comercial dels portals de Ciutat Nord i Centre. // FOTO: MANOLO VELÁZQUEZ.

Tortosa amb els portals de Ciutat Nord i Centre, esdevenint un nou accés a la ciutat des del sud. Amb aquestes obres es farà encara més permeable l’entrada a Tortosa des d’aquest punt, i es millorarà la connexió amb l’àrea comercial dels Portals de Ciutat. L’Ajuntament i els propietaris del pla parcial Temple Sud van signar al novembre del 2013 el conveni que reactivava la urbanització de la zona, a l’entrada de Tortosa. De fet, el conveni comprometia els propietaris a executar la prolongació i connexió de la rambla Ferran d’Aragó, al costat del canal de l’Esquerra, amb els Portals de Ciutat, així com a la urbanització del carrer Ferran Arasa.

Un barri nou amb 598 pisos i quasi 10.500 m2 de comerços El govern de Tortosa va reactivar el desenvolupament del pla parcial Temple Sud al novembre del 2013, amb menys habitatges però amb més zona d’equipaments comercials. A canvi de comprometre’s a urbanitzar la connexió del barri del Temple amb els Portals de Ciutat -abans de l’estiu del 2014-, els propietaris del sector aconseguien ampliar el sostre comercial inicialment previst. En concret, el sostre comercial assolia els

10.494 metres quadrats, mentre que l’edificabilitat residencial es reduïa passant de 668 a 598 habitatges. En aquest sentit, tant el PSC com ICV van criticar que l’Ajuntament donava “carta blanca” per construir un barri nou al Temple Sud, amb menys pisos de protecció oficial i sense forçar els promotors a rehabilitar cases al nucli històric. També van qüestionar la implantació de més grans superfícies, en detriment del comerç local.

L’Ajuntament de Tortosa farà en tres mesos les obres del darrer tram d’obertura de l’avinguda Canigó, al barri de Sant Llàtzer, a tocar de la via del tren. Aquests treballs permetran millorar la mobilitat del propi barri, però també generaran un nou vial d’entrada i sortida de la ciutat, ja que l’avinguda Canigó serà de dos sentits. El carrer Barcelona, en canvi, es transformarà en una via de sentit únic des del Consell Comarcal del Baix Ebre. La intersecció entre els dos carrers es farà davant de la passarel·la de la via del tren, amb la construcció d’una rotonda. Per tant, el carrer Barcelona només serà d’entrada a la ciutat i això permetrà ampliar la xarxa de carril bici del municipi. En aquest sentit, el col·lectiu Me Moc en Bici havia demanat per carta a l’Ajuntament que el nou carril bici de Sant Llàtzer s’habilités per la nova avinguda Canigó, i no pel carrer Barcelona, “amb una vintena de cruïlles de poca visibilitat” i deixant els usuaris en una situació de risc.

MEMÒRIA HISTÒRICA

Denuncien Bel pel monument G.M. TORTOSA L’advocat madrileny Eduardo Ranz ha denunciat al Tribunal Suprem l'alcalde de Tortosa i senador per CiU, Ferran Bel, tot acusant-lo d'incomplir la llei de la Memòria Històrica per mantenir el monument franquista de la Batalla de l'Ebre. El mateix lletrat també ha denunciat 37 alcal-

des més d’arreu d’Espanya pel fet de mantenir altres símbols de la dictadura. Per aquest motiu, l’advocat creu que Bel podria enfrontar-se a una pena de sis mesos a dos anys d'inhabilitació, com estableix el Codi Penal. Ranz ha hagut d'elevar la denúncia al Suprem per la condició de senador de Bel. Amb tot, la denúncia sembla ignorar que la mateixa llei de la Memòria Històrica -consensuada el 2007

per l’anterior govern del PSOE amb ICV-ICV, PNB i CiU- conté una excepció: els monuments que són considerats obres d'art. Això es va fer per salvar el debat sobre el mausoleu del Valle de los Caídos. Però de retruc també va blindar el monument de Tortosa, obra de l'escultor Lluís M. Saumells i protegit pel Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) com a bé integrant del patrimoni cultural català.

Un detall del monument franquista de Tortosa. // FOTO: G.M.

cop d’ull

16 // Març 2015

TORTOSA IRREGULARITATS

BREUS

Policies investigats per quedar-se els diners de la grua municipal

El 70% de les llars podran tenir fibra òptica a l’abril

Sis agents de la Policia Local haurien comès irregularitats en la retirada dels vehicles

L’Ajuntament de Tortosa ja ha posat els fets en coneixement de la Fiscalia

Cinta Bonet TORTOSA L'Ajuntament de Tortosa ha posat en coneixement de la Fiscalia presumptes irregularitats detectades en la gestió dels expedients de retirada de vehicles de la via pública que afecten sis agents de la Policia Local. L'alarma la van donar, a meitat del mes de febrer, els serveis de tresoreria i intervenció de l'Ajuntament al detectar retards en els ingressos dels diners de la taxa que es cobra al ciutadà quan el seu vehicle és retirat de la via pública amb la grua. Una investigació interna va detectar tres tipus d'irregularitats, que segons l’Ajuntament de Tortosa no tenen a veure entre sí, i que afecten sis agents del cos, alguns dels quals n'haurien pogut fer un ús personal dels diners. L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha explicat que s’ha posat en coneixement de Fiscalia els fets perquè investigui si hi ha indicis d’il·lícit penal. Tres tipus d’irregularitats Un primer cas fa referència a quantitats d’uns 4.606,03, 4.253,25 i 1.651,95 euros que correspondrien a tres agents que en el moment en què se’ls va requerir no havien fet els pertinents ingressos a la tresoreria municipal. Aquestes quantitats ara ja han estat ingressades. Dos agents més, amb irregularitats detectades per import de 2.961,55 i 3.519,10 euros, que els

L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va anunciar que el proper mes d’abril el 70% de les llars del nucli urbà de Tortosa podran tenir fibra òptica. Bel va explicar que en aquests moments la pràctica totalitat dels edificis públics estan connectats ja a la xarxa de fibra òptica i que en pocs mesos també ho podran estar les llars. I és que la companyia Movistar ha avançat el desplegament de la xarxa de fibra òptica, previst per finals del 2016, i el proper mes d’abril aquell que ho desitgi ja podrà sol·licitar a la companyia l’arribada de la fibra òptica a casa seva. C.B.

Reordenen la plaça de l’Estadi i la zona blava L’alcalde de Tortosa i l’inspector en cap de la Policia Local van informar de les irregularitats detectades i de la denúncia presentada a Fiscalia. // FOTO: MARIA ACOSTA.

haurien ingressat amb retard, i que porten a pensar que haurien pogut ser utilitzats per al seu ús personal. I una tercera situació que afecta un únic agent amb cobraments per valor de 435,20 euros que han estat localitzats al seu armer i, en aquest cas, no hi ha indicis que s’hagi produït un ús personal. Un dels implicats seria el responsable de coordinació i control de sala del cos. Mira el video en aquest enllaç

Sorpresa i indignació entre la resta de membres del cos policial L'inspector en cap de la Policia Local de Tortosa, Jesús Fernàndez, visiblement afectat, va demanar "excuses" a la ciutadania, i va expressar la “sorpresa” i “indignació” de la resta de membres del cos davant d'aquestes irregularitats. En aquest sentit, l'alcalde també va voler deixar clar que aquests irregularitats són fruit de comportaments "personals i singulars" i que en cap cas es

pot posar en entredit la "professionalitat" i "honestedat" dels agents de la Policia Local. Fins que el Ministeri públic es pronunciï, l'Ajuntament ha començat a prendre mesures cautelars de suspensió de funcions per alguns dels agents afectats. En cas que Fiscalia hi vegi indicis de delicte penal, alguns dels afectats s'enfrontarien a anys d'inhabilitació i, fins i tot, penes de presó.

La brigada municipal de Tortosa està enllestint la reordenació de la plaça Joaquim Bau i la reforma de l’accés a l’estadi municipal Josep Otero. Un cop descartat el pàrquing soterrat que s’havia vinculat a la construcció del complex d’aigües, l’Ajuntament ha optat per sanejar la plaça de l’Estadi i tornar a pavimentar el gran aparcament en superfície. De la mateixa manera, ara s’instal·laran unes baranes per evitar l’accés de les persones a les zones que s’han tornat a enjardinar. D’altra banda, la brigada també està millorant l’accés a l’estadi, que ara s’obrirà a la plaça Joaquim Bau amb una renovada zona d’esbarjo. L’equip de Manteniment i Logística també ha reordenat els aparcaments del carrer Alfara de Carles ja que fins ara es podia estacionar damunt de la vorera. Com a contrapartida, s’han eliminat una part dels aparcaments en zona blava del carrer València. G.M.

cop d’ull

B BAIX EBRE

Març 2015 // 17

SENSE INDICIS DE DELICTE EL JOVE ebrenc que va ser imputat pels Mossos d’Esquadra per un presumpte delicte contra la corona espanyola per cremar una foto del rei ha estat absolt. Marc Fontanet, veí d’Alfara de Carles, va ser imputat arran dels fets ocorreguts el passat 2 de juny del 2014 a Tarragona, on es va convocar una concentració popular per l’abdicació del rei

Joan Carles I. A aquesta concentració, es va cremar una fotografia del nou rei espanyol Felip VI, i posteriorment, els Mossos d’Esquadra van identificar tres joves, un d’ells el jove d’Alfara de Carles. Després de declarar, el jutge ha tancat el cas per falta d’indicis de delicte en les fotografies de l’expedient dels Mossos d’Esquadra. C.B.

CAS L’ALDEA

LOCAL

Bankia nega ara que els socis de la cooperativa de l’Aldea fossin clients

Coslado es desentén de l'adjudicació d’Ambulebre

L'entitat assegura desconèixer que els socis disposessin de llibretes de Caja Madrid

El propietari d'Ambulàncies Baix Ebre (Ambulebre), Bernardo Coslado, va declarar als jutjats de Reus davant del magistrat que porta el cas Innova. Coslado està imputat per diversos delictes i el jutge li va imposar una fiança d'1,2 milions d'euros en la interlocutòria feta pública el desembre passat, on s'exposaven indicis d'irregularitats en diversos convenis entre Ambulàncies Baix Ebre, per una banda, i Gecohsa, l'Hospital d'Amposta i la fundació Fussmont per l'altra. Coslado va respondre només per l'adjudicació a dit de la seva empresa.

C. Bonet / ACN L’ALDEA Bankia, l'entitat financera amb la qual treballava la Secció de Crèdit de la Cooperativa de l'Aldea, assegura desconèixer que els socis disposessin de llibretes de comptes amb el logotip de Caja Madrid i nega que fossin clients seus. Així ho sostenen els advocats del banc en el recurs presentat al jutjat número 1 de Tortosa per demanar la seva desimputació per apropiació indeguda. La jutgessa considera que Bankia pretenia incrementar els seus beneficis a costa de la societat, contribuint al bloqueig de comptes i la fallida, que manté atrapats més de 4,5 milions d'euros de 300 impositors. Els socis de la Secció de Crèdit van descobrir que, sense que haguessin efectuat cap autorització expressa ni hagi aparegut cap document en aquest sentit, tenien obert un compte corrent a l'oficina de Bankia d'Amposta, actualment ja tancada. A més, se’ls lliurava una llibreta

Els advocats del banc demanen la seva desimputació per apropiació indeguda

amb el logotip de Caja Madrid, alguns d'ells disposaven de talonaris de xecs, i tenien a disposició un caixer automàtic de l'entitat a la mateixa porta de l'oficina de la Secció de Crèdit. A més, i segons va constatar la jutgessa de Tortosa, era la mateixa entitat financera la que trametia informació sobre operacions i estat de comptes als impositors. Malgrat tot, Bankia segueix argumentant que els socis de la Cooperativa aldeana "no eren clients" seus. Comptes “perifèrics” El recurs addueix que els comptes d'aquests socis es trobaven vinculats operativament a dos que anys enrere havia obert la Secció de Crèdit per treballar amb el banc i en els quals ingressava els diners dels impositors. Els anomenats comptes "perifèrics" dels socis. Segons Bankia, d'aquesta manera, es carregaven ingressos, rebuts i domiciliacions dels socis durant el dia que es compensaven amb aquests comptes de l'entitat agrària a la nit, deixant un saldo de zero als dels

El 2012, la cooperativa va tapiar el caixer de Bankia. // FOTO: ACN.

impositors. La jutgessa no va trobar cap document que acredités de la vinculació formal entre ells. D'acord amb el relat autoexculpatori doncs, no hauria incorregut en apropiació indeguda i bloqueig del capital dels comptes dels socis perquè, precisament, es trobaven "diàriament a zero". Davant aquest recurs, l'Associació d'Afectats de la Coopera-

tiva de l'Aldea ha presentat ja recurs d'oposició davant l'Audiència de Tarragona contra la petició de Bankia.

Mira el vídeo en aquest enllaç

El seu advocat assegura que “s’estava als llimbs en matèria de convenis” Durant mitja hora escassa de declaració, Coslado es va desentedre i va derivar la responsabilitat als tècnics que van signar els convenis. El seu advocat va dir que des d'un punt de vista jurídic, “s'estava als llimbs en matèria de convenis”. Segons el lletrat, “tot es redueix a què uns tècnics creien que els convenis no s'ajustaven a la legalitat vigent i que uns altres interpreten que sí”, i ha afegit que tot això al seu client “no li afecta” perquè és una “discussió jurídica per la qual Coslado no pot ser imputat". D'altra banda, a Coslado no se li va formular cap pregunta sobre els suposats pagaments de, com a mínim, 5.000 euros mensuals, a Josep Prat, com a president de l’ICS per influir en el concurs públic d'adjudicació del servei d'ambulàncies. C.B.

cop d’ull

18 // Març 2015

BAIX EBRE MEDI AMBIENT

BREUS

Alfara de Carles i Xerta obren dues deixalleries

El Consell de Baix Ebre aposta per la formació en hostaleria

Cinta Bonet ALFARA DE CARLES

La inauguració de la deixalleria d’Alfara de Carles. // FOTO: MARIA ACOSTA.

Els municipis d’Alfara de Carles i Xerta han obert les seves noves deixalleries. Aquestes dues instal·lacions donaran servei a uns 1.700 habitants de la comarca i han tingut un cost de gairebé 283.500 euros, subvencionats en un 80% pel PUOSC. Les dues deixalleries, d’uns 700 metres quadrats cadascuna, disposen dels elements necessaris per fer una gestió correcta dels residus i alhora continuar conscienciant la ciutadania sobre la importància del seu ús. El president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler, ha explicat que per a la comarca és rellevant poder disposar d’una xarxa de deixalleries que pugui donar plena

resposta a les necessitats dels ciutadans. Per la seva part, l’alcalde d’Alfara de Carles, Josep Mas, va destacar els beneficis que tindrà l’obertura de la deixalleria no només des del punt de vista mediambiental sinó [ LA XIFRA ]

1.700

habitants en seran beneficiats també per reduir el rebut de les escombraries. Aquestes instal·lacions s’afegeixen a les vuit deixalleries que ja estan en funcionament en altres municipis de la comarca. La propera es construirà a Benifallet.

El Consell Comarcal del Baix Ebre ha plantejat cinc accions per aquest 2015 en el marc del projecte “Baix Ebre Avant”, inclòs en el programa del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) “Treball a les 7 comarques”. Tres actuacions es faran en el marc del nou Centre d'inspiració turística, que es preveu obrir a l’abril a Deltebre, i dos més que es duran a terme al viver d'empreses de Camarles. Es continua impulsant l'assessorament a empreses del sector turístic i agroalimentari en seminaris de formació com el negoci on line, i s'introdueix la formació ocupacional en l'àmbit de l'hostaleria i, concretament, de la cuina. Una de les accions serà un curs d'operacions bàsiques de cuina adreçada a aturats de la comarca. També s’apostarà per la formació en rebosteria. C.B.

cop d’ull

A AMPOSTA

Març 2015 // 19

MÉS DE 50 FAMÍLIES NECESSITEN UN LLOGUER SOCIAL LA REGIDORA de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Amposta, Laia Subirats, va afirmar que l’objectiu del consistori no és multar els bancs que tinguen pisos buits a la ciutat, sinó que el centenar d’habitatges desocupats vagin a parar al lloguer social. De fet, Subirats va afegir que les sancions coercitives que imposaran a les entitats bancàries,

i que poden arribar fins als 100.000 euros, serviran per impulsar polítiques de lloguer social i donar d’alta els serveis de llum elèctrica i aigua potable dels habitatges. La regidora va assenyalar que actualment a Amposta hi ha entre 50 i 75 famílies que necessiten aquest tipus de suport de l’administració per tornar a la normalitat, perquè

travessen alguna situació greu des del punt de vista laboral i econòmic. De la mateixa manera, Subirats va explicar que l’equip de govern de CiU d’Amposta continua treballant per trobar una solució als pisos buits que han estat ocupats il·legalment per persones desnonades que eclamaven als bancs un lloguer social. G.M.

MOBILITAT

Amposta amplia els horaris del bus urbà i reajusta el servei fins a Tosses La línia de bus urbà amplia el seu horari als matins per facilitar l’arribada dels estudiants fins als seus instituts

L’Ajuntament ha suprimit el servei de bus nocturn dels dissabtes a Tosses i ha traslladat les hores a la tarda

L’estació d’autobusos podria tenir bar i quiosc

Cinta Bonet AMPOSTA L’Ajuntament d’Amposta ha reajustat els horaris de les línies L1 i L2 del bus urbà del municipi per tal de realitzar un ús “més racional i massiu” del servei. En concret, i tenint en compte la reducció de l’activitat nocturna al polígon de Tosses, l’Ajuntament ha optat per suprimir el servei de bus nocturn de les 12 de la nit de dissabte i fins a les 7 de la matinada de diumenge, i redistribuir aquestes set hores entre les dues línies. Tres d’aquestes hores es traslladen a la L1, que enlloc d’iniciar el servei a les 8 hores del matí o farà a les 7:30 hores. El regidor de Governació d’Amposta, Josep Garriga, va explicar que d’aquesta manera es vol facilitar als estudiants que arriben a l’estació d’autobusos interurbans puguin agafar la L1 per arribar fins als seus instituts. Així mateix, Garriga va explicar que la L1 també ampliarà el seu nombre de parades fins al tanatori municipal, sempre a petició de l’usuari, i també es farà arribar el

Gustau Moreno AMPOSTA

Garriga va mostrar el nou vehicle que cobreix els trajectes urbans de la ciutat. / Foto: ACN.

bus fins a la urbanització de Favaret. La recent incorporació d’un nou vehicle de dimensions més reduïdes per cobrir el servei de les línies L1 i L2 farà possible aquesta ampliació donada la dificultat d’accés que existia fins ara per arribar als dos punts amb un bus més gran. Les altres quatre hores que es recuperen de la supressió del servei nocturn de la L2 els dissabte a la nit, es mantenen a la L2 però en horari de tarda, de 18 hores a 22 hores .

Bonificació del 50% per estudiants L’Ajuntament d’Amposta ha apostat per ampliar l'horari de la Línia 1 per afavorir l'ús del transport urbà per part de tots els estudiants, tant dels que ja viuen a Amposta com dels que hi vénen a estudiar. Per reforçar aquest aspecte, l'Ajuntament ampliarà

la bonificació del 50% en els preus dels bitllets que ja s'aplica als alumnes de primària als alumnes dels centres de secundària. Per poder tenir la bonificació, l'únic que cal fer és demanar a l'Ajuntament d'Amposta un carnet gratuït d'estudiant.

L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, va detallar que la reordenació dels horaris de bus ha vingut forçada pel tancament de la sala Metro al polígon de Tosses. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Ferré va assenyalar que “una vegada va tancar la sala Metro, que era el principal motor de la zona lúdica de Tosses, no tenia cap sentit que durant tota la nit anés l’autobús”. “Per tant, el que hem fet és reorientar els horaris, perquè la gent que vagi als multicinemes tingui l’opció d’agafar el bus, els dissabtes a la tarda”, va dir. D’altra banda, Ferré va explicar que la gestió de la nova estació d’autobusos d’Amposta depèn de la direcció general de Transport. Transitòriament, se n’està encarregant l’empresa tortosina Hife, i una vegada estiga a punt la licitació es farà l’adjudicació definitiva. Segons Ferré, amb el nou concurs es podrien introduir millores per a l’estació d’autobusos, com ara un servei de cafeteria-restaurant i de quiosc: “D’aquesta manera, l’estació d’autobusos serà més atractiva per a les empreses que vulguin optar a la gestió”.

cop d’ull

20 // Març 2015

AMPOSTA SOCIAL

Ferré reivindica la millor gestió de l’Hospital G.M. AMPOSTA

L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré. // FOTO: M.V.

PATRIMONI

Reformar el ‘Sindicat’ costaria 1’5 MEUR

L’edifici del “Sindicat” d’Amposta. // FOTO: SÍLVIA ALARCÓN.

Cinta Bonet AMPOSTA El ple de l’Ajuntament d’Amposta va rebutjar, amb els vots de l’equip de govern de CiU, la moció del grup municipal d’ERC que demanava que el consistori fes les gestions necessàries per la compra de l’edifici de l’antic cinema Olímpia, conegut popularment per l’edifici del “Sindicat”, situat a l’avinguda de la Ràpita. El portaveu d’ERC, Adam Tomàs, va remarcar que el preu de sortida al mercat, 340.000 euros, representa una oportunitat de recuperar el patrimoni per la ciutat. En declaracions realitzades poc abans de la celebració del ple, Tomàs va manifestar que tot i que calia estudiar quina actuació arquitectònica i econòmica s’ha de fer a l’edifici, la seva lo-

calització i distribució en dues plantes el fan ideal per plantejar un projecte municipal d’ubicació d’espai d’ús social per entitats, o bé d’una oficina que podria acollir el servei d’Amposta Empresa i promoció del comerç. La primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Amposta, Isabel Ferré, va explicar que si bé el preu de sortida al mercat de l’edifici del Sindicat és correcte, un estudi arquitectònic revela que la rehabilitació de l’edifici costaria 1’5 milions d’euros. Una inversió força elevada i que Ferré ha afirmat que ara per ara no és una prioritat per l’Ajuntament tenint en compte que ja té en propietat altres edificis que també s’han de rehabilitar. A més, Ferré ha explicat que el POUM ja preveu la protecció de la façana, estigui en mans públiques o privades.

L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, va afirmar aque està “molt tranquil” per la gestió que s’ha fet de l’Hospital Comarcal del Montsià i de la FUSSMONT, un cop que el Tribunal de Comptes ha enviat a la fiscalia les irregularitats detectades durant l’exercici del 2013. Segons l’auditoria encarregada pel mateix Ferré, van haver-hi 4,1 milions d’euros repartits en 16 adjudicacions irregulars. L’alcalde va afirmar que es tracta d’un tema exclusivament

administratiu, ja que no hi ha cap implicació penal en la gestió de l’hospital d’Amposta. Ferré va apuntar que les mateixes irregularitats -sobre renovació automàtica de convenis i contractes- poden sorgir en les auditories dels anys anteriors. De fet, l’alcalde ha donat instruccions perquè totes les incidències detectades abans del 2013 també siguen corregides. A més, va recordar que el consell d’administració de Sagessa no tenia control directe sobre aquestes adjudicacions directes i convenis, però que ara els càrrecs polítics tenen el suport d’un assessor jurídic que garan-

teix que tot el que s’aprova s’ajusta a la llei. D’altra banda, la regidora de Serveis Socials d’Amposta, Laia Subirats, va rebutjar, durant una entrevista a Canal 21 Ebre, la petició de “responsabilitats polítiques” que feia la CUP de les Terres de l’Ebre, per la suposada falta de control del consell d’administració de Sagessa davant d’un possible malbaratament de recursos públics. Subirats va afirmar que el govern municipal no té “res a amagar” i va voler desvincular la gestió dels hospitals ebrencs i el suposat malbaratament de recursos públics del cas Innova de Reus.

cop d’ull

M MONTSIÀ

Març 2015 // 21

RENÚNCIA DEL CENFIM El PLE DE LA SÉNIA va aprovar amb els únics vots a favor dels quatre regidors de Futur per la Sénia; les abstencions de CiU, el PSC i ERC, i els vots en contra del PP, un pressupost de poc més de 4,2 milions d’euros per al 2015. Quant a inversions, el pressupost inclou uns partida de 224.600 euros, que preveu, la reparació de la climatització de la

Casa de la Cultura i el tub que s’ha de col·locar al carrer Domenges-Clotada i al carrer Barranquet, per solucionar els problemes de pluvials. El ple també va aprovar acceptar la renúncia del CENFIM a l’ús i gestió del Centre Internacional de Negocis del Moble de la Sénia, amb els vots a favor de Futur, el PP, CiU i ERC, i l’abstenció del PSC. C.B.

POLÍTICA

CAS CARRAUS

Guerra bruta a Alcanar: l’alcalde troba un micro ocult al despatx del consistori

Ajornada la declaració de l’exsecretària

Alfons Montserrat revela que va contractar una empresa perquè sospitava que l’espiaven

G.M. / ACN ALCANAR L'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, ha revelat ara la troballa d'un micròfon ocult al seu despatx de l'Ajuntament el passat 29 d'octubre, coincidint amb les primeres declaracions judicials pel cas de suposades irregularitats en adjudicacions d'obres i serveis municipals. Després de constatar que no es tractava d'un dispositiu autoritzat en el marc de la investigació judicial, Montserrat va denunciar els fets davant la titular del jutjat número 4 d'Amposta, encarregada de l'anomenat cas Carraus. L'alcalde, que sospitava feia temps que podia ser víctima d'escoltes il·legals, va contractar una empresa especialitzada per a revisar l'edifici consistorial. Els seus tècnics van localitzar el micròfon. Montserrat va relatar els fets a l’Agència Catalana de Notícies (ACN): "Feia temps que teníem sensacions i indicis. Per això vam cridar a una empresa especialitzada perquè escanegés

diverses sales de l'Ajuntament per si trobava algun aparell instal·lat. I la sorpresa va ser, perquè pensàvem que el resultat seria negatiu, quan van detectar al meu despatx un micròfon". Després de consultar les instàncies judicials pertinents, l'alcalde va constatar que el dispositiu no havia estat autoritzat en el marc de cap investigació policial en curs. Això el va portar, seguidament, a denunciar els fets davant la jutgessa d'Amposta. L'alcalde, que ha qualificat el fet de "molt greu", s'ha mostrat confiat que les investigacions iniciades arran la denúncia permetin esclarir l'autoria dels fets. La troballa va tenir lloc el passat 29 d'octubre, precisament el mateix dia que el regidor d'Urbanisme, Manel Martí, havia de prestar declaració com a imputat en el jutjat d’Amposta, en el marc de la investigació pel cas Carraus. A l'endemà, el 30 d'octubre, prestava declaració el mateix Montserrat, també com a imputat en el cas de suposades irregularitats en les adjudicacions d’obres i serveis.

El govern d’ERC constata que les escoltes no formaven part de cap investigació judicial

Les diligències prèvies del cas Carraus d’Alcanar continuen al jutjat número 4 d’Amposta, després de la imputació de constructors i treballadors de l'Ajuntament, alguns dels quals ja han declarat en seu judicial. Precisament, el passat divendres, 13 de febrer, estava prevista la declaració com a imputada de l'exsecretària municipal, Mercè Colomé, que finalment ha estat ajornada sense nova data. Segons fonts municipals, Colomé ha jugat un paper clau en la investigació. Va ser

El govern canareu considera Mercè Colomé una figura clau en el cas Va avalar les denúncies contra l’alcalde

L’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, en una imatge d’arxiu. FOTO: ACN.

ella qui va ratificar les acusacions contingudes en les dues denúncies que van originar el cas, una d'elles anònima i l'altra presentada per un militant de CiU d’Alcanar, Andreu Queralt. Segons el govern municipal d'ERC d'Alcanar, l'exsecretària actuava amb ressentiment cap a l’alcalde per haver prescindit dels seus serveis i, a més, estava vinculada sentimentalment amb un dels responsables de la Guàrdia Civil que va conduir l'operació d'escorcoll i la detenció temporal de Montserrat i Martí, el 16 d'octubre de l’any passat. D’altra banda, el 17 de febrer estava previst que declaressin al jutjat d'Amposta els responsables de dues empreses d'enginyeria, així com l'arquitecte i l'aparellador de l’Ajuntament canareu. G.M.

cop d’ull

22 // Març 2015

MONTSIÀ POLÍTICA

El govern rapitenc aprova el pressupost en solitari C.B. / G.M. SANT CARLES DE LA RÀPITA

Una imatge d’arxiu del ple de la Ràpita. // FOTO: CEDIDA.

ULLDECONA

Polèmica per la planta d’aglomerat asfàltic

La polèmica planta d’aglomerat asfàltic. // FOTO: SÍLVIA ALARCÓN.

Gustau Moreno ULLDECONA

L’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Balagué, va proposar el 6 de febrer la reubicació de la planta mòbil d’aglomerat asfàltic que ha provocat una certa polèmica a la població. Balagué tenia previst reunir-se aquell dia amb les empreses Becsa i Durantia Infraestructures SA, després que el dia anterior la Comissió d’Urbanisme suspengués l’aprovació definitiva de la planta, per no disposar de 50.000 metres quadrats en la seua ubicació actual, a tocar de la pedrera del final de l’avinguda Terrers. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Balagué no va amagar la sorpresa del consistori, pel fet que l’empresa ja havia parlat anteriorment amb Urbanisme. Segons l’alcaldessa, seria difícil que els propietaris de la planta

puguessen justificar abans de dos mesos els 45.000 metres quadrats que els falten, i per això seria millor que l’empresa acceptés la reubicació de l’activitat fins al polígon de Valldepins. De fet, Balagué va recordar que aquesta va ser la primera ubicació proposada pel consistori. A més, després de l’enrenou que la planta va generar entre la població, l’alcadessa havia decretat l’aturada cautelar de l’activitat la setmana anterior, tenint en compte que l’empresa no tenia en regla tots els permisos ambientals i urbanístics. Per la seua banda, la portaveu del PSC, Núria Ventura, va lamentar que l’Ajuntament havia actuat tard i malament en la polèmica. De fet,Ventura va criticar la “incompetència” del govern municipal, ja que va permetre que la instal·lació funcionés sense permisos i en una ubicació que no complia el planejament urbanístic.

El govern municipal de CiU, en minoria, va aprovar el pressupost municipal del 2015 a través de la junta de govern local. Aquesta és una prerrogativa establerta a la polèmica llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (Arsal), i que el govern rapitenc ha pres després que els grups de l’oposició votessin en contra del pressupost. L’any 2014, el consistori de la Ràpita ja va tenir els comptes prorrogats. El pressupost per aquest 2015

està valorat en 11,2 milions d’euros, que hi inclouen, entre d’altres, una partida de 60.000 euros per a ajuts socials d’urgència per a famílies del municipi, així com una partida limitada de 220.000 euros per a obres sense concretar, perquè siguin decidides pel govern que surti de les properes eleccions. Tot i això, la partida més important correspon a la millora dels carrers Constància, Sant Isidre i avinguda Constitució, per un import de 429.089 euros. Es preveu la renovació de l’enllumenat, el clavegueram i tots els serveis, a més de la millora en la urbanització de l’entorn.

També es destinaran 308.550 euros a estudis i projectes tècnics per a la reparcel·lació del polígon industrial El Salt; i 200.000 euros per a la substitució de la gespa del camp de futbol de La Devesa. D’altra banda, l’alcalde de la Ràpita, Joan Martin Masdéu, va recordar que la partida d’ingressos s’ha vist reduïda en un milió d’euros respecte al primer pressupost del mandat, com a conseqüència de la rebaixa de l’IBI. A més, segons l’alcalde, la ràtio d’endeutament de l’Ajuntament rapitenc és d’un 37,17% del pressupost municipal, quan el límit màxim és d’un 110%.

cop d’ull

R RIBERA D’EBRE

Març 2015 // 23

ASCÓ DENUNCIA EL RETARD DEL POU ALTERNATIU L’AJUNTAMENT d’Ascó ha acusat la societat estatal Acuamed de "dilatar intencionadament" les obres d'abastament alternatiu d'aigua potable per a la població en cas d'accident a les obres de descontaminació de l'embassament de Flix. En un comunicat, l'Ajuntament explica que valoren com un intent de dilatar en el temps l’obra el fet que Acuamed aportés al desembre

la documentació sobre una consulta a la Direcció General de Medi Ambient sobre les afeccions que les obres tindrien en l'avifauna. L'administració catalana ja va respondre el 2010, que els treballs s'havien de fer fora del període de nidificació de l'àliga cuabarrada, de gener a juny. Davant d'això, l'Ajuntament d'Ascó apunta que Acuamed podria haver fet aquest tràmit el

passat mes de març sense esperar el desembre, més encara sabent que les obres no podrien començar fins al juliol. El consistori recorda que el municipi resultaria el "primer afectat" en cas que es produís un episodi de contaminació Ebre avall. Així, considera "inacceptable" el retard pel risc sobre la població i assegura que el Pla de Restitució "ha estat un fracàs rotund". C.B.

i PRIORAT ENERGIA

Residus nuclears per carretera Els residus de la central d’Ascó passaran per la C-12, la C-44 i l’AP7 per poder arribar a l’MTC de Villar de Cañas

L’alcalde de Flix qüestiona que les carreteres tinguen les condicions per transportar-hi matèria tan perillosa

G. Moreno / C. Bonet TORTOSA

L’alcalde de Flix, Marc Mur, ha qüestionat ala idoneïtat de la solució per transportar els residus nuclears de les centrals catalanes fins al magatzem temporal centralitzat (MTC) que ha de construir-se a Villar de Cañas. L’estudi d’impacte ambiental del projecte inclou les rutes de transport per carretera que hauran de seguir els residus que hagin de ser traslladats des del complex nuclear d’Ascó fins a l’MTC d’aquest petit poble de Conca. En concret, els residus de les centrals Ascó I i II es traslladaran per carretera i no per tren, utilitzant l’eix de l’Ebre (C-12), la carretera de Tivissa (C-44) i l’autopista AP-7, tot travessant les comarques de la Ribera d’Ebre, del Baix Ebre i del Montsià. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Mur va qüestionar que aquestes carreteres tinguen les condicions necessàries per poder transport-hi una matèria tan perillosa. Mur va assenyalar que la línia de mercaderies que travessa la Ribera d’Ebre en-

Pallarès: “Tenim un problema a la vista”

[ ] La central nuclear d’Ascó. // FOTO: M.V.

cara es podria utilitzar més, i que seria més apta per al transport dels residus nuclears fins a l’MTC de Villar de Cañas. L’estudi que ha promogut l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa) ja es troba en fase d’avaluació final per part del govern de l’Estat. En resum, es descarta l’opció del ferrocarril, en totes les rutes, pel cost de condicionament de

les estacions. A més, el Consell de Seguretat Nuclear ja ha donat el seu llum verd, i el període d’al·legacions va expirar fa mesos. En declaracions a Diari de Tarragona, diversos alcaldes riberencs, com els de Móra la Nova i Tivissa, han afirmat que desconeixien aquests plans d’Enresa. Per la seua banda, el grup ecologista Greenpeace ha criticat que no s’-

haja informat als municipis afectats que al llarg de 60 anys viatjaran per les carreteres espanyoles unes 6.700 tones de residus radioactius. Mira el vídeo en aquest enllaç

Móra d’Ebre ja té a punt el nou POUM C.B. MÓRA D’EBRE Móra d’Ebre ja té gairebé enllestida la redacció del nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). L’equip redactor ha presentat el document definitiu que permetrà l’aprovació inicial d'aquest Pla. El document ha

estat entregat a l’alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol, i als responsables dels serveis tècnics d’Urbanisme de l’Ajuntament, els quals a partir d'ara iniciaran el període de revisió interna que ha de permetre que el POUM pugui ser sotmès en breu a l’aprovació inicial del ple del consistori. Un cop aprovat s’obrirà un procés de participació ciuta-

dana i, finalment, un cop publicat el document, s'obrirà un període d’al·legacions que l’equip de govern vol que sigui ampli i vagi més enllà dels 45 dies preceptius per llei. Piñol ha explicat que el document fa unes previsions de creixement inferiors a les previstes per la proposta del POUM plantejada per l’anterior equip de govern. Piñol ha re-

marcat que després de 10 anys que s’iniciés la redacció d’aquest document per part de l’anterior govern municipal i d’haver-hi destinat prop de 130.000 euros sense obtenir-ne res a canvi ja es disposa d’un document “real i palpable” que permetrà iniciar el procés que ha de culminar amb l’aprovació definitiva del POUM de Móra d’Ebre.

El delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, va afirmar que han conegut pels mitjans de comunicació els plans d’Enresa de traslladar els residus nuclears per carretera. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Pallarès va lamentar que és una pla que “no és del tot correcte”, tot recordant l’existència d’una línia de ferrocarril al costat del complex nuclear d’Ascó. “El més normal, per seguretat, seria traslladar els residus amb tren”, va assenyalar el delegat. Segons Pallarès, el cost econòmic de l’adaptació de les estacions no hauria de ser una excusa per descartar el trasllat dels residus de les nuclears per ferrocarril. “És un cost important, però en una activitat que també té uns beneficis molt importants”, va advertir. En aquest sentit, Pallarès va valorar que el pla d’Enresa per traslladar els residus nuclears fins a l’MTC de Villar de Cañas és un document “poc treballat i poc consensuat amb els territoris”. “Per tant, em sembla que tenim un problema a la vista”, va alertar Pallarès. A més, el delegat també va remarcar que la nul·la informació que ha rebut la Generalitat sobre aquest tema “és una de les pràctiques habituals de la casa”, en referència al govern de l’Estat: “Les informacions en aquest i altres aspectes són molt minses”.

cop d’ull

24 // Març 2015

T TERRA ALTA

BOT OBRE EL CENTRE DE DIA L’AJUNTAMENT de Bot ha enllestit un dels projectes més importants d’aquest mandat: el centre de dia per a la gent gran. Un equipament reivindicat i les obres del qual s’han allargat en el temps per qüestions urbanístiques. L’alcalde de Bot, Lluís Agut, va explicar que més del 65% de la població del municipi és gent gran i que el centre de dia, amb

servei de fisioteràpia, infermeria i cuina, ha de donar un gran servei a aquests veïns. Alguns dels veïns de Bot que van participar en la jornada de portes obertes al centre van mostrar la seva satisfacció per poder disposar d’unes instal·lacions d’aquest tipus al poble. El centre de dia de Bot té un total de 17 places. C.B.

i MATARRANYA BROT DE SARNA

INVESTIGACIÓ

Caçadors i pagesos exigeixen “coordinació” per frenar la sarna Retreuen la desconnexió entre les actuacions d’Agricultura i els Agents Rurals

Pallarès defensa a gestió del govern i diu que el brot comença a estar controlat

C. Bonet / G. Moreno GANDESA

Reunió de la junta consultiva de la Reserva Nacional de Caça. / Foto: M.V.

Fase 2 del pla contra la sarna El passat 19 de febrer Agricultura va activar la segona fase del pla d'actuació contra el brot de sarna que afecta les cabres del massís del Port en cinc municipis de la Terra Alta. Així, només s'abaten animals per raons humanità-

ries. L'objectiu és facilitar que els animals tinguen les millors condicions possibles per superar la malaltia, per sí mateixos. Però a la resta d'àrees de caça i a la Reserva Nacional de Caça encara es manté la primera fase.

Societats de caçadors i sindicats agraris de les Terres de l'Ebre exigeixen "coordinació" a la Generalitat per evitar que la plaga de la sarna sarcòptica que afecta les cabres salvatges s'escampi pel massís del Port. Representants d'aquestes entitats van mostrar la seva preocupació al respecte durant la reunió del Consell Territorial de Caça de les Terres de l'Ebre. Retreuen que la desconnexió de les actuacions del departament d'Agricultura i els Agents Rurals, la manca d'informació o la presa de decisions lluny del territori, dificulten la gestió del problema. El president de la Federació Catalana de Caça a les Terres de l’Ebre i vicepresident del Consell Territorial, Manolo Royo, va lamentar que no se'ls estigui informant sobre l'evolució de la gestió de l'epidèmia i, en aquest sentit, considera un error i una manca de consideració que les decisions en aquest sentit del Departament estiguin

centralitzades a Barcelona. En aquest sentit, Royo ha reclamat la designació d'un responsable territorial per fer front al problema. Segons Royo, la malaltia es troba en aquests moments a les àrees privades de municipis com Gandesa, Horta de Sant Joan, Prat de Comte, Bot i Pinell de Brai, sense que hagi entrat encara dins la Reserva Nacional de Caça. En aquest sentit, va recordar a la Generalitat que caldria habilitar franges d'exclusió a la zona de Prat de Comte per evitar que els animals la portin cap Paüls i la Reserva, i converteixin la seva expansió en imparable. El delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, va defensar la gestió de la crisi que està fent el govern català. Pallarès també va confirmar que només una quarta part de les 69 cabres que s’han abatut tenien la malaltia. Segons el delegat, després de dos mesos d’actuacions, el brot de sarna “comença a estar controlat”, tot i que va reconèixer que caldrà millorar algunes coses per quan hi haja més brots de sarna en el futur.

Agricultura investigarà el cap dels Agents Rurals El director dels serveis territorials d’Agricultura, Pere Vidal, va sol·licitar a la conselleria l’obertura d’un expedient d’investigació al cap dels Agents Rurals a les Terres de l’Ebre, Miquel Àngel Garcia. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre,Vidal no va voler amagar el seu profund malestar amb el responsable dels Agents Rurals, arran de la polèmica per la gestió del brot de sarna entre la població de cabres salvatges del Port. Vidal va recordar que no té competències directes sobre els Agents Ru-

El delegat del Govern defensa la “professionalitat” dels cap dels Agents Rurals rals, i que el seu responsable ha actuat sense seguir les ordres del Departament. Així, va acusar Garcia d’haver amagat informació sobre el brot de sarna durant quinze dies, amb la intenció de perjudicar la gestió de la Generalitat. Davant aquesta polèmica, el delegat del Govern, Xavier Pallarès, va demanar calma a les entitas, propietaris privats i ajuntaments, que en les darres setmanes havien demanat la destitució de Garcia, i va defensar la seva professionalitat. “La meva confiança cap a Garcia és total”, va afegir. Sobre l'informe elaborat pel director dels serveis territorials d'Agricultura que demana que s'obri un expedient al cap dels Agents Rurals, Pallarès va explicar que ja està als serveis jurídics del Departament i que aquests seran els que l'hauran de validar o no, i considerar si és pertinent o no prendre alguna mesura. G.M.

cop d’ull

Març 2015 // 25

TERRA ALTA PINELL DE BRAI

Urbanisme denega el pla del dipòsit de residus Cinta Bonet PINELL DE BRAI

L’argilera on s’havia de construir el dipòsit. // FOTO: M.V.

EQUIPAMENTS

Batea impulsa l’obra de la piscina coberta

Imatge virtual de la futura piscina coberta. // FOTO: AJ. BATEA

Gustau Moreno BATEA Les obres de la piscina coberta i de la nova pista de pàdel de Batea començaran en poques setmanes. Així ho va confirmar l’alcalde de Batea, Joaquim Paladella, un cop que ja s’han adjudicat les obres de l’estructura i de la pista de pàdel. De fet, el passat diumenge 15 de febrer ja es va fer la presentació pública del projecte definitiu, que l’Ajuntament de Batea finançarà amb recursos propis gràcies al romanent de tresoreria del consistori. Paladella va explicar que hi destinaran 250.000 euros, i que després s’adjudicarà un altre concurs per al sistema de climatització, al costat d’altres mesures per fomentar l’estalvi energètic a les

instal·lacions municipals de Batea. De fet, en una primera fase ja es van fer els vestidors i la depuradora. Paladella va ex-

[ LA XIFRA ]

250.000

d’inversió per la nova piscina plicar que han dissenyat una piscina ajustada a les necessitats de la població, que l’Ajuntament hauria de poder mantenir amb una partida de 40.000 euros anuals. Segons l’alcalde terraltí, el conjunt de les obres han d’estar enllestides en el termini d’un any.

La Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre ha denegat el Pla especial del dipòsit controlat de residus industrials que diverses empreses projectaven en unes antigues argileres del Pinell de Brai. Un projecte d’abocador que els veïns del Pinell van rebutjar majoritàriament en un referèndum l’any 2010 i que no entrava en la planificació de gestió de residus de la Generalitat. De fet, l’Agència Catalana de Residus ha emès un informe desfavorable al projecte, cosa

que, més enllà de les múltiples al·legacions presentades després de sotmetre’l a informació pública, ha estat determinant perquè Urbanisme hagi tancat la tramitació urbanística d’aquest pla. En aquest sentit, el director general d'Urbanisme, Agustí Serra, va explicar que l'informe més rellevant ha estat el de l'Agència de Residus de Catalunya, "totalment desfavorable" i que deixava clar que l'activitat no està prevista al pla de residus de Catalunya d'aquest quadrienni. 800 tones diàries El projecte d’abocador de resi-

dus del Pinell de Brai l’impulsaven les empreses Puigfel SA, Pàndols SA i Suministros de Arcillas SA i preveia reomplir durant els propers 25 o 30 anys el forat de l'argilera amb més de sis milions de tones de residus, cosa que significaria que l’abocador hagués pogut rebre fins a 800 tones diàries de residus amb bales d’ecoparc. La consulta popular que es va celebrar per demanar l'opinió dels veïns va comptar amb una participació del 69% del cens. Així, van votar un total de 680 veïns, dels quals 456 ho van fer en contra, 212 a favor, 2 van votar en blanc i es van registrar 10 vots nuls.

cop d’ull

26 // Març 2015

B BAIX MAESTRAT i ELS PORTS

“L’EXEMPLE” DELS FUNCIONARIS EL MINISTRE d’Indústria, José Manuel Soria, va defensar els funcionaris del seu ministeri imputats per prevaricació mediambiental en la tramitació de la concessió d'explotació del projecte Castor. El ministre va assegurar que l'actuació dels funcionaris d'Indústria és "exemplar" i s'ha mostrat esperançat que "tot s'aclareixi" en el procés judi-

cial. Així mateix, Soria va manifestar que cal ser "molt respectuós" amb l'acció de la justícia, que investiga per què els funcionaris del Ministeri van emetre un informe favorable sobre la viabilitat tècnica del projecte de magatzem de gas Castor. La jutge de Vinaròs ha imputat fins a 17 persones per delictes de prevaricació mediambiental. C.B.

MEDI AMBIENT

REACCIONS

El TC admet els recursos per la indemnització del Castor

Alcanar reclama una investigació a la Defensora del Poble

Accepta estudiar la inconstitucionalitat del decret de l’Estat que va fixar els 1.350 MEUR

El recurs de la Generalitat es basa en la falta de justificació i proporcionalitat de la mesura

Cinta Bonet / ACN VINARÒS El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos presentats per la Generalitat, el Parlament i el grup parlamentari del PSOE al Congrés dels Diputats contra el Reial Decret amb què el govern de l’Estat va fixar la indemnització de 1.350 milions d'euros per a Escal UGS, l'empresa promotora del projecte Castor. El tribunal ha acceptat estudiar la inconstitucionalitat d'aquest decret de mesures urgents en relació amb el sistema gasista, i ha acordat donar trasllat de la demanda al Congrés dels Diputats, al Senat i a l'executiu espanyol, els quals ara disposen de quinze dies per personar-se en el procediment i formular al·legacions. El recurs d'inconstitucionalitat de la Generalitat es basa en la "falta" de justificació i proporcionalitat de la mesura, i en fet que no era urgent. Quant al recurs presentat pel Parlament, amb l'únic

Una imatge d’arxiu de la plataforma Castor, davant la costa de Vinaròs. // FOTO: ACN.

vot en contra del PP, al·legava que la indemnització, tal i com està plantejada, excedeix els límits constitucionals i vulnera el dret a la tutela judicial efectiva. Finalment, el recurs presentat pel grup parlamentari socialista al Congrés dels Diputats qüestionava la "celeritat i urgència" amb què es va tramitar la indemnització pel Castor. El reial

decret llei, qüestionat per aquests tres recursos d'inconstitucionalitat, regula el procediment d'acceptació de la renúncia, amb la conseqüent extinció de la concessió d'explotació del magatzem subterrani de gas natural Castor. A més, acorda posar les instal·lacions en hibernació i s'encarrega el manteniment de les

mateixes a la societat Enagás Transporte, regulador tècnic del sistema. També detalla que Enagás recuperarà la indemnització, en 30 anys, a través del rebut dels consumidors del gas. En concret, el cost total de l'operació pot superar els 4.700 MEUR, segons càlculs de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).

L’Ajuntament d’Alcanar ha reclamat a la Defensora del Poble que s’obri una investigació per aclarir per què el projecte Castor d’emmagatzematge subterrani de gas natural no tenia els informes ambientals previs per a resoldre la declaració d’impacte ambiental. Així ho ha confirmat la Direcció General de Qualitat i Evaluació Ambiental i Medi Natural del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient en una carta que ha dirigit a l’Ajuntament d’Alcanar com a resposta de la sol·licitud que aquest últim havia fet dels informes jurídics que s’haguessin emès en relació a la declaració d’impacte ambiental del projecte Cas-

Montserrat afirma que és incomprensible la inexistència d’informes jurídics tor. L’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, ha explicat que “resulta incomprensible la inexistència d’informes previs dels serveis jurídics en una activitat potencialment contaminant com és el Castor, i vist l’impacte ambiental associat al projecte”. En aquest sentit, una de les qüestions claus en el procés obert arran la denúncia de Fiscalia, serà esbrinar per què, tot i les advertències d'institucions científiques i d'entitats socials, es va eximir la promotora d'efectuar un estudi de risc sísmic dins de l'estudi d'impacte ambiental. Les injeccions de gas al magatzem Castor, entre juny i setembre de 2013, van arribar a provocar més de 1.000 terratrèmols a la zona de les Terres de l'Ebre i del nord de Castelló. C.B.

cop d’ull

Març 2015 // 27

BAIX MAESTRAT I ELS PORTS MEDI AMBIENT

Primer pas per crear la Mesa del riu Bergantes C. Bonet MORELLA

Riu Bergantes al seu pas per la Balma. // FOTO: VIKIPÈDIA.

ECONOMIA

Benicarló tindrà 20 milions de pressupost

Imatge de la capella del Convent. // FOTO: AJ. DE BENICARLÓ.

C.B. BENICARLÓ El ple de l'Ajuntament de Benicarló va aprovar un pressupost de més de 20 milions d’euros per al 2015. El regidor d'Economia i Hisenda, José Maria Serrano, va afirmar que es tractava d'un pressupost "de subsistència i realista" que s'ha elaborat pensant en tot l'exercici, de manera que "qui vinga darrere, siga que siga, es trobe un pressupost en condicions i unes partides consignades per poder acabar l'any". En el capítol d'inversions s'inclouen un total d’1’4 milions d’euros. La inversió més alta és de més de 300.000 euros i es destinaran a la segona fase de les obres de rehabilitació de la capella del Convent, que suposaran la recuperació definitiva i total d'un dels edificis més emblemàtics de Benicarló. Altres partides destacades són

per la compra de mobiliari urbà amb 115.000 euros, pel manteniment de vies públiques amb 75.000 euros o el manteniment de clavegueram amb 273.000 euros. En el capítol de despeses, destaquen les despeses de personal amb 8,4 milions d'euros. Pel que fa als ingressos, els impostos directes com l’IBI, l’IAE o l’Impost de vehicles suposen un total de 8,8 milions d'euros; els impostos indirectes com ara les llicències d'obres s'han previst en 24.000 euros -l'any 2005 van ser de 3 milions d'euros-; les taxes i preus públics que inclou el subministrament d'aigua, recollida de residus, taxes de cementeri, taxa d'expedició de documents, guals o multes sumaran 4,1 milions d'euros; l'aportació de les diferents administracions serà de 5,7 milions d'euros; i finalment, els ingressos patrimonials per cànons o zona blava s'han previst en 144.000 euros.

Morella ha donat un pas més per a la creació de la Mesa del riu Bergantes. El ple de l’Ajuntament va aprovar, per unanimitat, instar la constitució d'aquest organisme, per consensuar les decisions i actuacions a dur a terme en aquest enclavament. L'ens proposat estaria coordinat per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i formarien part d'ell les comunitats autònomes, ajuntaments, col·lectius i sectors afectats, com per exemple, la plataforma "El

Bergantes no es toca", agricultors i ramaders. A més, l'alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, ha recordat que "es parla molt de concessions i promeses, però no s'ha assegurat cap inversió per millorar l'abastament d'aigua en els propers anys". En aquest sentit, l'alcalde també indica que la millor solució per al territori serien les obres de laminació en diversos punts per construir minipantans, ja que això produiria “menys impacte i seria més econòmic i més segur que la construcció de la presa d'Aguaviva”. A més, afavoriria el subministrament d'aigua per a les explotacions

ramaderes. Cal recordar que el govern d'Aragó ha donat suport al projecte de construcció d'una presa a Aguaviva, que substituiria la de Calanda. L'Ajuntament de Morella va ser un dels primers a donar suport a la Plataforma "El Bergantes no es toca", situant-se contra aquest projecte. A més, molts consistoris dels Ports i del Baix Aragó també s'han sumat a aquestes al·legacions. La proposta que està realitzant l'Ajuntament de Morella és similar a la que hi ha al riu Matarranya, on les diverses entitats i col·lectius de diferents àmbits territorials consensuen les decisions.

cop d’ull

28 // Març 2015

C C U LT U R A

OBRES AL JACIMENT DE VINEBRE LA DIPUTACIÓ de Tarragona ha signat un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Vinebre per impulsar la segona fase de l'adequació del jaciment iberoromà de Sant Miquel. L’assentament va estar ocupat entre l'últim quart del segle II a.C. i la meitat del segle I a.C. Des de finals de la dècada dels 70 van fer-se treballs arqueològics que han permès posar al descobert importants es-

tructures del jaciment, i conèixer la seva organització i funcionament. Ara, la Diputació destinarà 24.000 euros per fer possible els treballs d'adequació d'aquesta segona fase, que contemplen la senyalització i consolidació del jaciment de cara a l'acollida de visitants. El conveni l'han signat el president de la Diputació, Josep Poblet, i l'alcaldessa de Vinebre, Gemma Carim. C.B.

ARQUEOLOGIA

Cisterna a la Candela Els arqueòlegs descobreixen un gran aljub del segle XII a la torre medieval de l’Aldea

Cinta Bonet AMPOSTA

Els treballs de rehabilitació de la torre de la Candela de l’Aldea han deixat al descobert una antiga cisterna vinculada a l’assentament de la finca de la Palma, vora la variant de la N340 i a tocar d’Amposta. Tant la construcció com la cisterna datarien del segle XII. L’arqueòleg dels serveis territorials de Cultura, Joan Martínez, ha explicat que les excavacions han permès determinar que la cisterna es va deixar d’utilitzar com a sistema per l’aprofitament d’aigua a meitat del segle XIII i que, des d’aleshores i fins al segle passat, ha tingut altres usos, des de corral fins a magatzem. La torre de la Candela forma part dels conjunt de torres de guaita esteses per la plana deltaica, per vigilar i protegir el

L’Ajuntament impulsa la rehabilitació de la torre de guaita, on farà una àrea de lleure

[ ] Una imatge de l’excavació arqueològica a la torre de la Candela, a l’Aldea. // FOTO: L’ALDEA.ORG.

PINTURA

Alcanar inaugura l’Espai Galià Cinta Bonet ALCANAR

[ ] Obra de Narcís Galià. // FOTO: M.C.

LLIRI ENTRE CARDS Núria de Santiago PERIODISTA

Premis Borni PER UNA VEGADA hem trobat un premi literari que no premia als escriptors sinó als lectors, i que no promouen els editors, sinó un escriptor. Màrius Serra va crear l'any passat el primer Premi Borni, un certamen en el que es premia el bon ull (mai millor dit) i la perspicàcia dels lectors que per participar han d'assenyalar i argumentar un anacronisme que hagin detectat en alguna de les seves lectures, que com es pot suposar seran en la seva majoria de novel·la històrica. El trofeu, una lupa; el repte, la lectura activa.

territori de les incursions morisques. De fet, al poble hi ha tres torres de guaita més: la de Vinaixarop, la de Burjassénia i la de l’ermita de l’Aldea. A més, segons l’arqueòleg, les torres de guaita de l’Aldea tenien un estreta relació amb la torre del castell d’Amposta. L’alcalde de l’Aldea, Dani Andreu, ha mostrat la seva satisfacció per poder recuperar i posar en valor el patrimoni històric, i ha avançat que en l’espai on està ubicada la torre de La Candela s’habilitarà una zona de lleure. La torre de la Candela era de propietat privada. Fa quatre anys, el seu propietari la va donar al municipi, que ja ha destinat 104.000 euros. Mira el vídeo en aquest enllaç

Alcanar ha obert al públic L’Espai Galià. El reconegut pintor, nascut a Tortosa el 1925, ha donat al poble d’Alcanar part de la seua obra i, fruit de l’acord a què han arribat l’artista i l’Ajuntament, aquestes obres es podran visitar de forma provisional a la Casa O’Connor, on el 31 de gener passat es va inaugurar l’Espai Galià. La donació inclou 48 obres, entre pintures i dibuixos, i 3 escultures, que Galià ha donat amb l’única condició que siguin exposades permanentment al públic, en un lloc adequat. En el transcurs de l’acte d’inauguració, Galià, canareu d’adopció des de fa 35 anys, es va definir com a colorista. A més a més, va explicar els records d’infància que té del poble d’Alcanar.

A punt de complir 90 anys, Galià té obra en museus i institucions públiques, i també forma part de col·leccions particulars de diversos indrets d’Europa i d’Amèrica. En l’Espai Galià es pot veure obra de les diferents temàtiques que ha tractat el pintor. L’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, va assegurar que Galià ha deixat empremta en l’art i la cultura del municipi. Provisionalment, la col·lecció es podrà visitar a la planta baixa de la Casa O’Connor, a l’espera de ser traslladada a un lloc definitiu on s’exposarà permanentment junt amb un fons documental sobre l’artista. Mira el vídeo en aquest enllaç

EN AQUESTA SEGONA edició del premi hi ha noms tan destacats com Carlos Ruiz Zafón, J.K. Rowling, Thomas Mann o la mateixa Marguerite Yourcenar, mestra indiscutible, al nostre humil parer, d'aquest gènere. També hi ha autors més propers als quals els lectors han atribuït relliscades extemporànies, com Martí Gironell, Xulio Ricardo Trigo o David Martí. Compartir candidatura amb clàssics de la talla de Shakespeare per un premi que en la passada edició assenyalava un anacronisme de la premi Nobel de Literatura Doris Lessing no pot molestar a cap dels presents, i en qualsevol cas sempre cal aplaudir una iniciativa que convida a la lectura activa, a qüestionar-se allò que un relat ens proposi, sigui quin sigui el gènere en què es vulgui emmarcar. NOMÉS RESTA saber-ne els resultats i tenir present que la novel·la històrica no ha de destacar per l'exactitud dels fets que caracteritzen l'època en la que es vulgui ambientar; això només és el context que ha de relligar un bon relat, per damunt de les dades, el llibre ha de tenir ànima.

cop d’ull

Març 2015 // 29

CULTURA TEATRE

‘Cabaret’ des de dins La companyia Tortosa Arts Teatrals (Lo TAT) porta una versió del conegut musical al Teatre Auditori Felip Pedrell

Cinta Bonet GUSTAU MORENO El Berlín dels anys 30, amb l'ambient de preguerra i la sordidesa dels barris més marginals, és l’escenari del musical 'Cabaret, adéu Berlín', que la companyia Tortosa Arts Teatrals (Lo TAT) ha portat a l'escenari del Teatre Auditori Felip Pedrell el 28 de febrer, l’1 de març, i aquests 7 i 8 de març. Una de les singularitats d'aquest musical és que, més enllà del pati de butaques, fins a 32 espectadors poden veure el musical des del mateix escenari, a poca distància dels actors i de les actrius. El clàssic, basat en la novel·la de Christopher Isherwood, es va estrenar a Broadway el 1966 amb llibret de Joe Masteroff i cançons de Fred Ebb, i el 1972 va ser adaptat al cinema per Bob Fosse, amb Lizza Minelli, Michael York i Joel Grey. Aquesta nova versió està dirigida

per Margà Julià, amb direcció vocal a càrrec d'Albert Muntanyola, i Sisan Grup a la direcció musical. Julià va explicar que el guió del musical beu directament del llibret original de Masteroff, i que la companyia ha fet un gran esforç en l'ambientació i recreació del moment històric i polític en què té lloc l'obra, que discorre en dos escenaris, el propi cabaret i la pensió on viuen els protagonistes. Setze actors i els quatre músics de Sisan Grup donaran vida a aquell cabaret i a aquell Berlín fatalista que comptava els dies per entrar en la Segona Guerra Mundial, de la mà del nazisme. Les entrades per veure ‘Cabaret, adéu Berlín’ des del mateix escenari costen 15 euros, mentre que la reta de tiquets són a 10 euros. Els espectadors que s’asseguin al cabaret seran només espectadors, és a dir, no se’ls demanarà de fer res a l’espectacle.

Fins a 32 espectadors poden veure l’espectacle des del mateix escenari en cadascuna de les quatre representacions

[ ] La presentació de l’obra ‘Cabaret, adéu Berlín’, a l’escenari del Felip Pedrell. // FOTO: AJUNTAMENT DE TORTOSA.

PINZELLADES DE TORTOSA

Francesc Gimeno i Arasa David Jiménez. TÈCNIC DE TURISME TOT I QUE L’OBRA de Francesc Gimeno (Tortosa, 1858) hauria d’emmarcar-se dins del Modernisme, la seva creació va passar, en general, desapercebuda per a la crítica artística de l’època. Gimeno va ser, essencialment, un plasmador de la realitat social del seu temps. Els seus quadres destil·len una realitat crua i marginal, molt d’acord amb la vida bohèmia de la qual n’estava orgullós. GIMENO INICIÀ els seus passos com a artista de la mà del mestre Marquès a Tortosa, a l’edat de 14 anys. Després del servei militar i de la mort del seu pare, Gimeno s’instal·la a Barcelona on s’inicia en la pintura de cavallet; era l’any 1888 i a la ciutat comtal es respira un aire de progrés i d’ascendència clara del poder econòmic de la burgesia. L’any 1884 esdevé alumne i deixeble del gran pintor Carlos de Haes, del que aprèn l’esperit del realisme i la pintura basada en la fotografia. EL 1888 ES CASA amb Caterina Massaguer i s’estableix al barri de Sant Gervasi de Barcelona. A partir d’aquí la seva obra és classificada de “proletària”, atès el perfil dels personatges que a partir d’aquest moment plasma als seus quadres, i que mantindria fins a la seva mort: quadres com ‘Caterina Massaguer’ (1890), ‘Martí i Aurèlia’ (1895) o

‘Mare i Filla’ (1898) en són alguns exemples. A PARTIR DE L’ANY 1915, la crítica artística comença a somriure-li: en una primera exposició a la Galeria Dalmau de Barcelona. Seria la primera de les exposicions que l’acompanyarien fins a la seva mort. És en aquest moment quan viatja arreu de la geografia dels Països Catalans, retornant a la temàtica paisatgística; així, el trobem a Port d’Armentera (Alt Camp), Mallorca, Girona, Torroella de Montgrí i Begur, on Gimeno també cultiva la temàtica paisatgística marina. L’ANY 1917 exposa al Saló Goya de Barcelona, on rep bones crítiques per la seva obra. A l’any següent la seva producció artística decau; exposa de nou a la Sala Parès i presenta al Palau Municipal de Belles Arts de Barcelona la seva obra més coneguda, ‘Un poble empordanès’, que obtingué un gran èxit. L’ÚLTIMA ETAPA ARTÍSTICA, Gimeno la passà a Sabadell, on el doctor Bedós, mecenes de l’artista, el presenta en els cercles socials vallesans, i on li organitzen diferents exposicions. Francesc Gimeno mor l’any 1927 als 69 anys. La seva obra al complet se li reconegué pòstumament.

cop d’ull

30 // Març 2015

US RECOMANEM FALLES DE BENICARLÓ Del 15 al 19 de març La festa gran de Benicarló arriba aquest març i els ninots que composen els monuments fallers de les dotze comissions falleres de la ciutat plenaran els espais més emblemàtics de la població. Al llarg d’aquests dies trobareu el millor ambient faller, caracteritzat per les despertaes, les mascletaes, les ofrenes de flors i el millor ambient nocturn dels casals de festes i, com no, de la cremà el dia de Sant Josep.

AGENDA Les Passions

Video-art

Ribera d’Ebre

Ulldecona

La Passió d’Ulldecona 15, 22 i 29 de març L’actual Passió d’Ulldecona naix el 1955 de la mà de Josep Mª Rafí i Poblet i, després dínterpretar diversos textos refosos, lány 1964 séstrena la versió en castellà de Josep Mª Junyent Quintana. Lány 1993 aquest text es compagina alternativament amb un nou text en català de Jaume Vidal i Alcover i lány 2014 séstrena la versió en llengua catalana del dramaturg Ignasi Roda Fàbregas, de lóbra original de Junyent Quintana després de fer un redactat del text evangèlic més actual. Ara, a la temporada 2015 arriba la unificació escènica, estructural, literària, dramàtica i evangèlica,

Fins el 22 de març. Lloc: Restaurants de la Ribera d’Ebre.

Divendres, 6 de març a les 19.00h. Lloc: Biblioteca Sebastià Juan Arbó.

Fins el 29 de març. Lloc: Restaurants col·laboradors.

Amposta

respectant les representacions en els dos idiomes.

Fins el 21 de març. Lloc: Centre d’Art Lo Pati.

Teatre

La Passió de Vilalba 2 i 4 d’abril.

Tortosa

Festes Tivissa 12a Festa de la Coltxa de la Ribera d’Ebre

Divendres, 13 de març a les 22.00h. Lloc: Teatre Auditori Felip Pedrell.

Amposta Comèdia Humana i Comèdia dell'Arte Divendres, 27 de març a les 22.00h. Lloc: Auditori de La Fila.

Móra d’Ebre 11a Mostra de Teatre Amateur de Móra d'Ebre

La Ràpita Presentació del llibre 'John Fante, vidas y obra' Divendres, 13 de març a les 19.00h Lloc: Biblioteca Sebastià Juan Arbó

Gandesa Tallers

Club de lectura infantil amb Pilar Ferrando Dimarts, 10 de març a les 18.00h. Lloc: Biblioteca Comarcal.

Mas de Barberans Vímet viu

Gandesa

Dissabte, 7 de març de 10 a 19h. Lloc: Museu de la Pauma.

Taller de digitalització d'imatges

Celebrem el Dia Mundial de la Poesia amb l'associació "Poemes al vent" acompanyats per la pianista Ma José Montañés de l'Escola de Música Migjorn de Gandesa.

Fins el 19 de març. Lloc: Edifici antic Ajuntament.

Dissabte, 21 de març a les 19.00h. Lloc: Biblioteca Comarcal.

Roquetes

Vilalba dels Arcs

La Ràpita Presentació 'Tuitpoemes i altres tuiteries'

12enes Jornades Gastronòmiques de la Carxofa

Strobe Arrenca la novena edició de Strobe: riure #2 “incongruència” inclou videocreació, instal·lacions, un espectacle humorístic, cinema, un taller i un programa online

Literatura

Jornades Gastronòmiques de la Clotxa

Amposta

El Crèdit

Diumenge, 22 de març

Gastronomia

Amposta Master class amb Toni Albà Dijous, 26 de març. Lloc: Escola de Teatre i Circ.

Tortosa Les habilitats socials: una assignatura pendent? Dimecres, 11 de març a les 19.00h. Lloc: Universitat Oberta de Catalunya.

Gandesa Club de lectura Adults: ‘L’hivern del tigre’, d’Andreu Carranza (amb presència de l’autor) Dijous, 26 de març a les 18.30h. Lloc: Biblioteca Comarcal.

Exposicions Gandesa

D’un temps, d’un poble, de Jesús Moncada. Dissabte, 7 de març a les 22.00h. Lloc: La Llanterna Teatre.

Mascles, d’Albert Llorens. Dissabte, 14 de març a les 22.00h. Lloc: La Llanterna Teatre.

Les dones sàvies, de Molière Dissabte, 21 de març a les 22.00h. Lloc: La Llanterna Teatre.

El casament dels petitburgesos, de Bertoit Brecht

“Xeic! Paraules de l'Ebre”

Infantil Ulldecona Teatre infantil “La veritable història dels tres porquets” Dissabte 7 de març a les 18.00h. Lloc: Teatre Orfeó Montsià.

Tortosa Teatre infantil “Tut-tururut la princesa!” Diumenge, 15 de març a les 12.00h. Lloc: Teatre Orfeó Montsià.

Dissabte, 28 de març a les 22.00h. Lloc: La Llanterna Teatre.

Musicals Fires

Tortosa Cabaret, Adeu Berlín

Godall Fira de l’Oli i l’Espàrrec 14 i 15 de març.

Fins el 29 de març. Lloc: Biblioteca Comarcal.

Dissabte, 7 de març a les 20.30h i diumenge, 8 de març a les 19.00h. Lloc: Teatre Auditori Felip Pedrell.

Música Amposta Banda del Conservatori de la Diputació de Tarragona Dissabte, 14 de març a les 20.00h. Lloc: La Lira Ampostina.

La Sénia Montse Castellà amb la Banda de l’Agrupació Musical Senienca Divendres, 27 de març a les 22.00h.

Amposta Banda de la Societat Musical “La Lira Ampostina” Dijous, 2 d’abril a les 22.30h. Lloc: La Lira Ampostina.

cop d’ull

Març 2015 // 31

ESCOLA MONTSAGRE: LES PROFESSIONS L’ESCOLA MONTSAGRE d’Horta de Sant Joan protagonitza en aquesta ocasió l’espai Petits Artistes del periòdic Cop d’Ull. Es tracta d’un centre que compta amb els cicles d’educació infantil, cicle inicial i cicle mitjà i superior. L’escola actual és el resultat de diverses ampliacions que s’han fet al llarg dels anys, i està situada des de l’any 1968 al carrer

Escoles de la població. Els seus alumnes, dels cursos de 3r i 4t de primària han explicat a les càmeres de Canal 21 Ebre què volen ser de grans. Mira el vídeo en aquest enllaç

PETITS ARTISTES Oriol González “De gran vull ser jugador de bàsquet perquè m’agrada molt botar la pilota. Com tinc una cistella hi practico tres dies a la setmana. Ja començo a fer triples!”

Isona Llombart “De gran vull ser veterinària perquè m’agraden molt els animals. Així, podré estar tota l’estona amb ells i curar-los quan estiguin malalts.”

Ainhoa Lombarte “Jo vull ser mestra de música perquè m’agrada molt. Ara mateix estic aprenent amb la nostra mestra de música. Toco el baix, la gralla, la flauta i la guitarra.”

Eric Subirats “M’agraden molt els bous i de gran m’agradaria ser pastor de bous. El padrí del padrí del meu pare ja era pastor de bous.”

Emma Antolí “De gran vull ser metgessa i cirurgiana. M’agradaria explorar el cos des de dins. Vull curar a les persones perquè no els hi passi res dolent. ”

Pau Celma “Jo de gran seré ferrer perquè m’agraden les matemàtiques i perquè el meu pare també ho és. Vull treballar al seu taller.”

PINZELLADES

Abril Carbó

“

“He dibuixat un restaurant de cinc estrelles Michelín i jo sóc la xef. M’agradaria arribar a ser com els cuiners que surten al programa ‘Master Chef’. Ara ja sé fer entrants i alguns postres, com cócs i pastissos.”

Albert Fabregat

Mireia Solé

professió “La que m’agradaria ser és bomber. Vull ser bomber perquè el meu pare també ho és i m’agrada molt la seva feina.”

“De gran vull ser senyoreta o bé veterinària. M’agradaria ser mestra perquè la meva mare ho és. Veterinària, perquè m’agraden molt els animals.”

Anna Garcia

Xavier Vives

“Voldria ser veterinària del zoo de Barcelona. Des de petita m’agraden molt els animals i cada dia miro el programa ‘Veterinaris’.”

“De gran m’agradaria ser entrenador de futbol sala perquè és un joc molt ràpid. A més, a mi m’agrada manar.”

Ainara Grau

Salvador Targa

“De gran vull ser cantant i molt famosa. M’agradaria ser com el grup ‘One direction’. M’agradaria tenir 1.999 seguidors, i si són més, millor!”

“Jo vull ser bomber perquè els bombers ajuden a la gent i a mi m’agrada ajudar als altres. A més, els bombers van al perill i jo sóc molt actiu.”

cop d’ull

32 // Març 2015

E ESPORTS

EL BINOMI DONA I ESPORT L’ESPORT és una peça clau per gaudir de bona salut, recordin el llatinisme Mens sana in corpore sano, i també aporta valors com ara la constància o el sacrifici. De fet, si els més petits tenen l’hàbit de practicar esport segurament hi trobaran un lligam més fort: l’amistat. No obstant això, les dades de l’Informe de l’Observatori Català de l’Esport del 2010 situen els

homes per davant les dones a l’hora de practicar més activitat física. Però són moltes les dones que, cada cop més, es converteixen en una referència dins d’aquest món i cal informar-ne. Per aquest motiu, els convido a la II Jornada Dona i Esport que tindrà lloc el 9 de març a la Sala Jordi Brull de l’EMD de Jesús. Obrimnos camí en el món esportiu. M.A.

TRIAL

Raga agafa Bou per les banyes L’ebrenc trenca la ratxa de victòries del barceloní que, al Mundial X-Trial Indoor, duia invicte cinc anys consecutius Maria Acosta ULLDECONA La localitat francesa de Pau va acollir la tercera prova del Mundial X-Trial Indoor. L’ulldeconenc Adam Raga (Gas Gas) va pujar a l’esglaó més alt del podi, per davant de Toni Bou (Montesa-Honda). El barceloní portava 28 victòries i cinc anys consecutius sent vencedor invicte del mundial indoor. El pilot de Gas Gas, després de superar la lesió al canell, està en plena forma i així ho va demostrar en aquest circuit. Raga va superar la

fase de classificació en segona posició, per darrera de Bou. A la prova final, l’ebrenc va acabar les cinc zones de les que constava la prova en tan sols 4 punts, mentre que el barceloní va patir set penalitzacions. Un fet que li va atorgar la segona plaça, mentre que Jeroni Fajardo (Beta) va acabar tercer amb 12 punts. A la classificació general, el pilot de Montesa Honda continua primer amb 55 punts, el segueix el de Gas Gas que compta amb 47 punts. Finalment, se situa en tercera posició el tarragoní Albert Cabestany (Sherco) amb 36 punts.

L’ulldeconenc, després de superar la lesió de canell, és un dels clars candidats a endur-se aquest campionat de trial

Adam Raga celebra la victòria al podi , juntament amb Toni Bou i Jeroni Fajardo. // FOTO: DAVID REUGONDEAU.

TRIAL

AGENDA

Petites proeses del motor Maria Acosta AMPOSTA La Torre de la Carrova va ser l’escenari on es va disputar el dotzè Trial de Nens del Montsià, la segona prova puntuable de la Copa Catalana. La competició va reunir 45 pilots d’arreu de Catalunya i d’altres comunitats com ara Euskadi. El re-

corregut constava de 6 zones per volta dividit en les categories iniciació, aleví, aleví +8, base i promo. En la modalitat promo, Carlos Palma, del Moto Club Amposta, va aconseguir el tercer esglaó del podi de la mà de la seva Beta. En quant a la categoria base, Joan Guillamon va pujar al segon esglaó, una bona fita que evidencia la bona adaptació al canvi de categoria i de moto.

ESPORTIVA

Diumenge 1 març 3a Cursa Figot Race deRiba-Roja, primera prova del Circuit Xallenger BTT Terres de l’Ebre

Joan Guillamon durant la prova. // FOTO: MOTO CLUB AMPOSTA.

Diumenge 1 març 5a Pujada a la Foradada i Canicròs, cinquena prova del Circuit de Curses de Muntanya Diumenge 8 març I Mitja Marató d’Amposta, IV 10mil d’Amposta i II Canicròs solidari Montbike Dies 6,7 i 8 març 7a Cursa de les Fonts de Xerta, quarta prova del Circuit de Curses de Muntanya Diumenge 15 març Fase Comarcal Baix EbreMontsià de Gimnàstica Rítmica a Alcanar

cop d’ull

Març 2015 // 33

ESPORTS REM

CIRCUIT DE CURSES DE MUNTANYA

Amposta enceta la nova temporada nacional

Miravet dóna el tret de sortida a la Copa Catalana

La capital del Montsià va ser l’encarregada de celebrar la primera competició nacional en la modalitat de rem. El Club Nàutic d’Amposta va organitzar, juntament amb el consistori del municipi, el catorzè campionat de rem ergòmetre. La prova va reunir un total de 330 remers provinents de 60 clubs nacionals, així com també internacionals, com d’Israel o Perú. Tot i aquesta participació, també van donar la talla els esportistes ebrencs, inclosos en els quatre club de les Terres de l’Ebre, com ara Andreu Elias, del Club Nàutic Amposta, i Verònica García, del M.A. Club Rem Tortosa.

FUTBOL

Els clubs catalans contra la fiscalitat de l’esport El descans de la lliga regular del futbol català va ser una parada marcada per les reivindicacions com a protesta contra la persecució fiscal i recentralitzadora que pot provocar la desaparició de molts clubs i competicions a curt termini. De fet, tots els clubs van fer vaga el cap de setmana del 14 i 15 de febrer, inclòs els de Tercera Divisió Nacional com el FC Ascó que havia de disputar un encontre contra el Figueres. El president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies, va avançar que, a partir d’ara, es farà una aturada d’un minut abans de cada encontre com a senyal de protesta en la fiscalització de l’esport. M.A.

ENTREVISTA Mateu Castellà ENTRENADOR DE L’EQUIP SÈNIOR

La quarta prova del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre arriba a la setena edició en un escenari medieval Maria Acosta MIRAVET La cursa de la Cameta Coixa de Miravet arribava el passat 22 de febrer a la setena edició. Aquesta prova era una de les més especials, vist que a més de ser puntuable per al Circuit de Curses de Muntanya, era la primera puntuable de la Copa Catalana de Curses de Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Un total de 520 participants van gaudir del paisatge i l’ambient medieval en les tres modalitats: cursa, marxa i cursa júnior. Totes les curses van tenir el tret de sortida a l’interior del castell de Miravet i van tenir com a protagonista un canó ubicat al pati d’armes. En quant a la cursa, tenia un recorregut de 21 quilòmetres i amb un desnivell acumulat positiu de 1.300 metres. Pel que fa a la modalitat absoluta masculina, el més ràpid

Sortida de la cursa des del Castell de Miravet. // FOTO: LA CAMETA COIXA.

va ser Zaid Ait Malek (1.51) , seguit de Cristòbal Adell (1.52), finalment, va creuar la meta en tercera posició Kiko Martí, de l’Associació Esportiva Diedre (1.54). Respecte a la categoria absoluta femenina, va estar dominada per Ragna Debats, del

Club Esportiu de Muntanya La Cameta Coixa-Ous Roig (2.31) , entitat organitzadora, per davant de Gemma Colomé del Centre Excursionista Refalgarí (2.32), i Judit Lamas, també del Centre Excursionista Refalgarí (2.38).

MÚIXING

Vallespí, tercer a la Valgaude Traineau Maria Acosta TORTOSA L’equip EbreMúixing va començar la temporada de neu. Kiko Vallespí va participar a la Valgaude Traineau, una cursa per etapes, similiar a la Pirena, que recorria diverses localitats franceses. El tortosí participava en les categories de vuit i sis gossos, després d’una set-

mana de competició, i una etapa nocturna no puntuable, l’ebrenc va quedar desqualificat en la categoria de vuit gossos, ja que en una de les jornades va perdre’s, perdent així l’ocasió de puntuar. Malgrat tot, va assolir una molt bona fita en la modalitat de sis gossos, ja que Vallespí va ser tercer a la general per darrera dels francesos Eric Boudennet i Ludovic Kupezak.

FEMENÍ DEL CLUB HANDBOL AMPOSTA

Les ampostines, al nivell de les més grans L’EVOLUCIÓ DEL SÈNIOR femení del Club Handbol Amposta durant aquesta temporada ha estat notable, així ho afirma el seu entrenador Mateu Castellà. És el seu primer any com a tècnic, però dur a les seves espatlles molt temps com a jugador d’aquest esport. “La defensa és una bona estratègia a l’hora de jugar”, explica Castellà. “No es tracta de fer més gols, sinó que te’n facin menys”. Les ebrenques disputen a la Divisió d’Honor de Plata Femenina, és a dir, a la lliga nacional i, de moment, se situen quartes

“

Les claus són el treball en equip i una bona defensa”

amb 34 punts. “Matemàticament encara tenim possibilitats d’arribar al segon lloc”, sentencia el tècnic. “Crec que amb treball, dedicació, temps i, sobretot, il·lusió totes poden arribar al nivell més alt”. I és que l’objectiu principal és mantenir-se a la categoria i aprendre al màxim d’equips com el BM Castelló o el UCAM Múrcia, capdavanters a la classificació. Amb tot, és un equip format per 19 esportistes joves i “aquesta joventut és el nostre handycap, ens falten jugadores que aportin cert grau de maduresa com ara la Noel”. No obstant, l’entrenador assegura que les ampostines “han evolucionat d’allò més des dels entrenaments d’estiu i això influeix en els resultats”. I és que un jugador pot fer un gran partit, però no serà determinant per guanyarlo. El treball en equip és fonamental. M.A.

cop d’ull

34 // Març 2015

S SALUT

FORMACIÓ PER COMBATRE EL DOLOR ELS METGES i infermeres del CAP de l’Ametlla de Mar, assessorats per la Unitat del Dolor de l’hospital Verge de la Cinta, iniciaran la formació en aquesta matèria. L’objectiu és realitzar una derivació a l’especialista més eficient i així reduir les llistes d’espera, evitar trasllats innecessaris dels pacients, i millorar els resultats. El cap del Centre d’Atenció Pri-

mària de l’Ametlla de Mar, Manolo Madueño, ha afirmat que la Cala es troba a mig camí entre Tortosa i Tarragona, i per tant, assenyala, “lluny de tot arreu”. Per això, Madueño considera que els professionals de l’Ametlla de Mar han d’estar formats per donar una atenció més eficient als pacients. Aquest és un servei reivindicat per l’Ajuntament. C.B.

HOSPITALS

Pallarès diu que no hi ha diners per al nou hospital de Tortosa El centre havia de construir-se al pla parcial de la Farinera i estar operatiu aquest 2015 G. Moreno / C. Bonet TORTOSA El delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, va defensar les actuacions del govern al territori, tot i la retallada en el pressupost en el pressupost d’inversions per al 2015. Pallarès va recordar que la Generalitat aprofita aquests anys de crisi per redactar projectes estratègics per al territori, com ara el desdoblament de l’eix de l’Ebre. En canvi, Pallarès no va dir el mateix del nou hospital de referència de les Terres de l’Ebre, que havia de construir-se al pla parcial de la Farinera de Tortosa. Així, va deixar clar que avui en dia no hi ha el pressupost per poder fer el nou hospital, un projecte que el govern tripartit va xifrar en 133 milions d’euros perquè el centre estigués operatiu aquest 2015. En un primer moment, l’exconsellera de Salut, Marina Geli, va anunciar el trasllat de l’hospital Verge de la Cinta al pla parcial de la Farinera al 2006, amb la

intenció que estés a punt per al 2010. Ara bé, no va ser tot just fins al novembre del 2010 que es van escollir els arquitectes guanyadors del concurs d’idees, cosa que va retardar la pevisió de Salut fins al 2015. Dies després, Geli ja va mostrar la seva preocupació perquè el govern d’Artur Mas abandonés el projecte. A hores d’ara, el cartell anunciant la futura construcció del nou hospital continua al seu lloc, però en un estat força deplorable, envoltat de les males herbes i trencat per culpa del vent. En aquest sentit, el primer secretari del PSC de Tortosa i exalcalde de la ciutat, Joan Sabaté, va afirmar que el nou hospital “és una necessitat” per a les Terres de l’Ebre, i que per això s’acabarà construint. “Potser no es farà en un any o en dos, i haurem d’esperar sis o set anys; però el nou hospital és necessari perquè el Verge de la Cinta necessita de constants ampliacions, tot i les retallades, i perquè el centre actual té un greu problema d’accessibilitat i de falta d’aparcament”, va ma-

El delegat del Govern reivindica les millores que s’han fet a l’hospital Verge de la Cinta

Estat actual del cartell del nou hospital de Tortosa. // FOTO: G.M.

nifestar Sabaté en una entrevista a Canal 21 Ebre. “Hem de recuperar una sanitat pública potent”, va afegir-hi Sabaté després de recordar que ell mateix i la consellera Geli van optar per fer el trasllat de l’hospital al pla de la Farinera, tenint en compte l’ampliació de serveis sanitaris, els problemes d’accessibiltat i la falta d’apar-

caments al Verge de la Cinta. Per la seva part, també en una entrevista a Canal 21 Ebre, el delegat va reivindicar les millores que s’han fet en els darrers anys a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, i va apuntar que l’Ajuntament de Tortosa té un projecte per integrar el centre amb la ciutat, facilitant-ne l’accessibilitat.

SERVEI D’HEMODINÀMICA

Un tortosí estrena l’horari nocturn C. Bonet TORTOSA L'Hospital Joan XXIII de Tarragona va atendre una urgència en la primera nit d'obertura del servei d'hemodinàmica, ara en

funcionament durant les 24 hores de dia. Va ser un home, veí de Tortosa, que es va derivar al centre de Tarragona amb un codi infart i al qual se li va practicar posteriorment, amb èxit, una angioplàstia. El director dels serveis territorials de Salut

a les Terres de l'Ebre, Albert Gómez, va celebrar l'obertura del servei en horari nocturn i el fet que es pogués atendre ja el primer cas de les Terres de l'Ebre, situades a gairebé dues hores de camí amb ambulància dels centres habilitats de Barce-

lona. Gómez va explicar que en aquestes dotze hores, de vuit de la tarda a vuit del matí, s'espera atendre un cas cada tres dies" i va insistir que el territori "més beneficiat" per la posada en marxa del servei seran les Terres de l'Ebre.

RACÓ DE SALUT Toni Pons FARMACÈUTIC I PROFESSOR

L’equinàcia ‘reforça les defenses’ “PEL FEBRER, posa't la bufanda, que fa fred”. El mes de febrer acostuma a ser un mes rabiós poc de fiar. Moltes dites diuen que febrer té un temps canviant, que tant fa bo com mal temps. Aquest canvi brusc de temperatures propicia infeccions víriques com la grip, els refredats i altres infeccions respiratòries. Malalties típiques hivernals que no es poden tractar amb antibiòtics i que la millor manera de vèncer és amb un sistema immunològic actiu i estimulat, que actuï reconeixent i destruint els agents externs que puguin causar-nos problemes. L'equinàcia és una planta medicinal que ens pot ajudar a reforçar les defenses i a passar un bon hivern. CONEGUDA com "l’antibiòtic vegetal", l'equinàcia és una planta que augmenta les defenses i ens protegeix contra l'atac de virus, bacteris i fongs. És una de les plantes més utilitzades per prevenir i tractar refredats i grips. També ens pot ajudar a reduir els símptomes de les al·lèrgies, combatre les infeccions de la pell i fer gargarismes. És una planta que presenta pocs efectes secundaris, però les persones al·lèrgiques a les plantes de les famílies de la margarida i el gira-sol, incloent-hi les carxofes, han de prendre-la amb precaució. Tampoc s’aconsella l’ús en pacients amb malalties autoimmunes, ni durant l'embaràs ni la lactància. Aquesta planta és beneficiosa per a la salut, però administrar-la individualment o conjuntament amb altres medicaments pot provocar efectes i interaccions no desitjables o emmascarar símptomes d’alguna malaltia.

cop d’ull

Març 2015 // 35

SALUT

Per què dormim malament?

Lluís Vergés PSICÒLEG

EL NO DORMIR BÉ és una de les primeres alarmes que salten quan hi ha alguna cosa a les nostres vides a nivell psicològic que no funciona bé. No obstant, l’insomni ocasional és una situació habitual en la nostra societat. Situacions com una separació matrimonial, l'estrès davant els exàmens, una discussió puntual a la feina, els problemes econòmics, o també circumstàncies com anticipar esdeveniments com un casament fan, en moltes ocasions, que no dormim bé. El problema es produeix quan aquest insomni es perllonga en el temps, podent cronificarse quan passem algun temps en la mateixa situació. A més de certs trastorns psicopatològics -entre els quals podem citar, per exemple, la depressió- hi ha diversos factors que poden incidir en els nostres patrons de la son, com ara els mals hàbits a l'hora d'anar a dormir, també qualsevol malaltia amb símptomes orgànics com el dolor, l'apnea del son, la síndrome de cames inquietes i el consum de certs fàrmacs, i la ingesta de begudes alcohòliques o estimulants.

SÓN MOLTES LES CONSULTES sobre problemes psicològics, sobretot d'ansietat, que moltes vegades no ens deixen dormir, en els quals els tractaments farmacològics prescrits per metges de capçalera es basen en les benzodiazepines com el Diazepam, ja que a curt termini disminueixen el temps necessari per conciliar el son, augmenten la somnolència i disminueixen els despertars nocturns. No obstant això, aquests tractaments, si bé són efectius a curt termini, tenen complicacions associades com la tolerància i l'addicció al medicament, i produint-se l'efecte rebot quan abandonem el tractament. Si bé moltes vegades per diversos motius no podem escapar dels tractaments farmacològics, el que sí està a les nostres mans és aplicar una bona higiene de la son, per controlar millor el descans. ENCARA QUE EN CADA PERSONA s'ha d'estudiar els problemes que presenta per poder adaptar unes pautes a la seva situació personal, en termes generals hem de mantenir en el possible a l'habitació que anem

a dormir una temperatura agradable amb uns nivells mínims de soroll i de llum. També hem de saber que al llit hem d'evitar veure la televisió o escoltar la ràdio, i que hem de romandre només el temps necessari per dormir. També hem de mantenir un horari fix per anar-nos a dormir, fins i tot els caps de setmana, evitant diverses hores abans de dormir les begudes amb cafeïna i teïna, el consum d'alcohol i els menjars abundants a la nit. D’ALTRA BANDA, també és recomanable fer exercici una hora al dia com a mínim, amb la llum del sol i almenys tres hores abans d'anar a dormir. Un altre dels factors que incideixen en el son en la nostra zona són les migdiades, encara que si bé està demostrat que una migdiada de fins com a molt 30 minuts pot ser beneficiosa per a la salut i a més pot disminuir l'estrès, hem de tenir en compte que quan passem d'aquest temps, molt possiblement ens perjudicarà en el son de la nit.

CRIBATGE DEL CÀNCER DE CÒLON

Diagnostiquen 60 casos en estadis precoços C. Bonet TORTOSA El programa de cribatge de càncer de còlon i recte al Baix Ebre ha permès diagnosticar 60 càncers en estadis precoços. El Baix Ebre va ser la primera comarca de la demarcació de Tarragona en engegar el programa al maig del 2012. En aquell moment es van convidar més de 17.000 persones d'entre 50 i 69 anys a fer-se les proves i hi van participar més de 10.300, el percentatge més alt assolit fins ara a tot Catalunya. Dels tests realitzats van donar posi-

BREU

Llistes d’espera de menys de 6 mesos L’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta tarda menys de sis mesos en operar els pacients en llista d’espera dels 14 procediments garantits pel CatSalut en un 98,3% dels casos. La reforma de l’àrea de cirurgia major ambulatòria i l’obertura d’un quiròfan de tarda han afavorit l’augment de l’activitat quirúrgica de l’hospital. C.B.

tius 748, un 7,2%, una mica més del que s'esperava, i les 700 colonoscòpies que s'han fet han permès detectar 60 càncers, la majoria en estadis precoços. També es va detectar un càncer invasiu en 49 casos, un càncer in situ en 11 casos, i adenomes en 401 casos. En altres casos es van detectar altres alteracions com poliposis, malalties inflamatòries intestinals i pòlips hiperplàstics. En 123 casos la colonoscòpia va resultar en una total normalitat. Des de Salut asseguren que, encara que la taxa de detecció de càncer invasiu observada en aquesta primera volta del programa al Baix

Ebre és elevada, això no indica que la incidència d'aquest càncer a la comarca sigui anormalment alta. En aquest sentit, assenyalen que la taxa d'incidència d'aquest càncer en els homes de la regió Terres de l'Ebre és lleugerament inferior a la del Camp de Tarragona, mentre que en les dones la de la regió Terres de l'Ebre és pràcticament igual en ambdues regions. Durant el 2014 es va iniciar la primera volta a la comarca del Montsià. Aquest 2015 s'acabarà de desplegar la primera volta al Montsià, i a finals d'any s'iniciarà el cribratge a la comarca de la Terra Alta.

Imatge d’un dels laboratoris de l’HTVC. // FOTO: InfoICS

cop d’ull

36 // Març 2015

CLASSIFICATS [VENDES] Vinaròs Es ven parcel.la urbana 1000m2, situada al terme municipal de Vinaròs, partida Closa o Ribes (ermita de Vinaròs). Preu: 130.000 euros ✆ 636 256 045 - 610 261 631 Tortosa Es ven finca rústica de 3,5 jornals al costat de la via verda a 3 min de Jesús, sense casa. Interessats trucar ✆ 605 994 256 Camarles Es ven finca 11 jornals amb aigua, llum, casa i magatzem. Per entrar a viure. A 5 min de Camarles. ✆ 605 994 256 Roquetes Es ven finca d’oliveres de 7 jornals a ple rendiment amb caseta de muntanya, prop del canal Interessats Xerta-Calig. trucar ✆ 607 211 802 - 605 994 256 Jesús Es ven estudi a Jesus, habitació, bany i cuina-menjador amb bomba de calor/fred. 30.000 euros negociables. Trucar a partir de les 19h. ✆ 664 562 637 Roquetes Es ven adossat a de 160m2, Roquetes garatge més 3 plantes amb 3 hab + suite, safareig i terrassa. Preu: 180.000 euros. ✆ 617 518 827

Tortosa Es ven per la zona Temple. Pis 2 hab., saló menjador amb terrassa, 1 bany, cuina i galeria. Calefacció amb gas. Zona ajardinada i piscina comunitaria. Per entrar a viure. Preu: 130.000 euros. ✆ 636 732 222v Alfara de Carles Es ven casa a Alfara de Carles amb 130 m2, 5 hab., 2 banys, moblat, cuina i menjador, amb hort i finca d’oliveres. Interessats trucar al ✆ 661 143 311 Mas de Barberans Es ven casa al Mas de Barberans, amb dos hab, 1 bany, cuina menjador, magatzem i gran terrassa amb magnífiques vistes. Preu: 56.000 euros ✆ 638 170 363

[LLOGUERS] Tortosa Es lloga pàrquing al carrer Móssen Manyà, edifici Voraparc. Preu: 55 euros. ✆ 977 73 07 21 Paüls Mas Agueró, casa rural amb encant, situada a les afores del poble de Paüls, al centre del parc 12 places, natural. barbacoa. Preu 17€/persona ✆ 608 438 245 Amposta Es lloga pis a l’avinguda la Ràpita, 4 hab., cuina, 2 banys, terrasses i

moblat. Preu: 350 euros ✆ 610 471 851 Benicarló Es lloga pis amb 3 hab., sala d’estar, menjador, 2 banys i ascensor ✆ 676 960 978

Oferta Tens que arreglar-te alguna peça de roba? Si necessites que et cusin algun tipus de roba, no dubtis en trucar. Servei a domicili ✆ 977 510 705

Jesús Es lloga planta baixa amb 2 habitacions, cuina, menjador, 1 bany, a/a amb bomba de calor i moblat. Preu 260 euros. ✆ 620 39 28 50 Jesús Es lloga pis moblat a Jesús amb 3 hab, bany, cuina i menjador. Pis molt acollidor i en molt bon estat Preu: 320 euros ✆ 676 226 990

[TREBALL]

Oferta Buido trasters, pisos, oficines etc... Molt económic. ✆ 698500303

Contactes Desitjo relació amb dona lliberal, amb fins seriosos, o parella matrimoni. Jo, noi de 50 anys. ✆ 645668213 Contactes Home de 45 anys, cerca dona per a relació seriosa i de futur. Enviar curriculum vitae més foto carnet a: Cid AF a l’avinguda de la Generalitat 151, 1ºC 43500 Tortosa.

Oferta M'ofereixo per treballar com cambrer, amb experiència en cafeteria, menjador, amb discapacitat als peus però no m'impedeix treballar. ✆ 650756727

Enginyer en Oferta Te l e c o m u n i c a c i o n s ofereix classes de repàs o reforç escolar de Matemàtiques i Física per alumnes d’ESO i Batxillerat. Josep. ✆ 608 438 245 Oferta S’ofereix pintor decorador d’interiors i amb molta exteriors e x p e r i è n c i a . sense ZPressupostos Netedat compromís. ✆ màxima. 686 085 657

[AMISTAT]

[VARIS] Varis Es compra, es restaura i es venen tot tipus de mobles antics, antiguitats... Interessats trucar al ✆ 977 503 113 Varis Recollida de trastos vells, desallotjament i neteja de pisos i locals. Preus mínims. Per a mes informació truca ✆ 618 792 176

[MOTOR]

Varis Tens que arreglar-te alguna peça de roba? Si necessites que et cusin algun tipus de roba, no dubtis en trucar. Servei a domicili ✆ 977 510 705 Varis Compro tebeos, còmics de superherois, manga, àlbums de cromos, llibres, de butxaca, calendaris de cinema, programes soldadets de plom i joguines en general. ✆ 630930616

PASSATEMPS

HORITZONTALS: 1. La millor manera de superar un tràngol: apartar-se del mig (tres mots) / 2. Tot de grans a la cassola. Aferri ben fort a la manera valenciana, per darrere / 3. Abracen en Bernard. Tan ben apamat que està dibuixat i tot. Lineal sens vocal / 4.Dóna servei a l’autopista. Arbres emprats en ebenisteria i agricultura del blat / 5. No és un mol·lusc dels que tenen cap sinó closca. I aquest és el peix de la meva vida / 6.Tercera de tres. Si no hi ha una estàtua és un mite personal. I quarta de trens / 7. Teixit obligatòriament amb llanes Stop. Civada amb risc d’addicció / 8. Vocalitzen en albanès. Aquest, en canvi, no es refereix a l’agricultura sinó només als ramats / 9. Pendent que li trobin una solució. Un quart de quatre no, un terç / 10. El de sa vida era empaitar en Tirant i el meu llegir-ho. Embús a l’autopista Artèria 1 / 11. Abracen el llop. Impost sobre l’activitat fotogràfica. Amics de l’Escola en Llatí / 12. El virrei de la gramàtica. Introdueix gas a força de pulmons / 13. Treballadores del suro en format comestible. Pastura que a Anglaterra ja tenen superada.

VERTICALS: 1. La Ventafocs la perdé i la rateta, tot escombrant, la trobà. El segon sempre surt més pla / 2. És de compliment obligatori: prou de caos! Augmentar des de baix / 3. Vibració sostinguda. Punt d’observació amb plus de discreció. Cap escapçat / 4. Apa quin tiberi, amb aquest raf! El camí més honest per a l’evacuació / 5. Sia d’alguna manera. Fa servir a benefici de la lírica clàssica. Vibració sense sostenir / 6. Mira, ara sí! Fragments de monedes recents. Omplen el cor dels liniers / 7. Quotidians, com aquells papers pels entrepans. Quan estem de cocos fins als collons, doncs bassals / 8. La més encarcarada del certamen. Passeres de fusta fetes amb esquals del mar de la Xina / 9. Pell de lèmur. Promesa que ningú exigirà que compleixis. Segon i tercer de BUP / 10. No era un funcionari del departament d’esbravament sinó d’alimentació de la ramaderia. Filferro molt útil per a les ulleres / 11. La Busquets, la santa de Polònia. Els petits Nicolaus que fan monedes / 12. Varietat de sàlvia que acompanya els plats del bisbat. Observat amb insistència com en Víctor quan balla.

cop d’ull

P PANTALLES

Març 2015 // 37

Canal 21 et recomana PRIMERA COLUMNA. El proper 6

JESÚS TIBAU entrevista l’escriptor

de març, a partir de les 10.30 del matí, l’informatiu matinal conduït pel periodista Gustau Moreno comptarà amb la presència del diputat i secretari general adjunt d’ERC, el rapitenc Lluís Salvadó. Altres entrevistats del mes de març seran José Emilio Bertomeu (5 de març) i Mercè Miralles (9 de març).

riberenc Andreu Carranza en una nova entrega del programa ‘Tens un racó dalt del món’. Carranza acaba de publicar el llibre ‘El poeta del poble’, una biografia novel·lada sobre Jacint Verdaguer amb què ha guanyat el premi Josep Pla. El programa amb Carranza s’estrena el proper 25 de març.

COMUNICACIÓ

PERIODISME

Canal 21 espera per entrar a La Xarxa Ja són 49 els ajuntaments de les Terres de l’Ebre que han donat el seu aval a la cadena

Fa cinc mesos que l’empresa va entregar la documentació a la plataforma audiovisual

Redacció TORTOSA

[ ] Una imatge de la capçalera de l’informatiu de Canal 21 Ebre.

Canal 21 Ebre ja ha presentat l’aval de fins a 49 dels 52 ajuntaments de les Terres de l'Ebre per adherir-se a La Xarxa, una plataforma multimèdia de suport a l’audiovisual local que té com a objectius donar resposta a les necessitats del sector i contribuir a la seua dinamització. El darrer en avalar Canal 21 Ebre ha estat l’Ajuntament de la Pobla de Massaluca. Els ajuntaments han volgut demostrar, així, el suport del conjunt del territori a aquest mitjà de comunicació local que, des dels seus inicis ara fa cinc anys, ha apostat pel periodisme de qualitat i proximitat. Per diversos motius, els tres municipis que encara no han avalat l'ad-

hesió de Canal 21 Ebre a La Xarxa són els ajuntaments de Tortosa, Paüls i Miravet. Canal 21 Ebre ja fa cinc mesos que va completar els tràmits per adherir-se a La Xarxa, després de sol·licitar-ho reiteradament. Per entrar a forma part de La Xarxa només és necessari comptar amb l’aval d’un ajuntament del territori. Però, tot i disposar d’aquests 49 avals i la documentació necessària i de complir amb tots els requisits, Canal 21 Ebre encara espera l’aprovació definitiva de La Xarxa per adherir-s’hi. Canal 21 Ebre ja ha demanat saber als responsables de La Xarxa i del mateix govern català per què s’està obstaculitzant la seua entrada. Una situació que afecta l’empresa, els seus treballadors i els espectadors del territori.

Organitzen la primera Festa del Periodisme de les Terres de l’Ebre La demarcació ebrenca del Col·legi de Periodistes de Catalunya ha organitzat la que serà la primera edició de la Festa del Periodisme de les Terres de l’Ebre, un esdeveniment durant el qual es lliurarà també el primer Premi de Periodisme de les Terres de l’Ebre. La festa tindrà lloc el proper dissabte, 7 de març, al restaurant La Torreta de Remolins, a Tortosa. Durant el sopar, els col·legiats i no col·legiats podran votar els seus candidats a Micro Obert i Micro Tancat. Tot seguit, es farà el recompte de les votacions i s’anunciaran els guanyadors dels dos guardons, durant el mateix sopar. Quant al primer Premi de Periodisme de les Terres de l’Ebre, un total de 17 treballs competiran pel guardó, dotat amb 1.000 euros, al millor treball periodístic del 2014 sobre algun tema del territori. G.M.

TECNOLOGIA

Microsoft presenta el Lumia 535 per Jaume Querol

Ja podem adquirir el nou dispositiu 100% Microsoft, el primer smartphone sense rastres de Nokia que combina molt bé les prestacions amb el baix preu.

El Lumia 535 és un dispositiu que cerca el terme de phablet amb les seves 5” i que combina carcasses de diferents colors per tal d’atreure a tots aquells que busquen un disseny senzill i modern, però mantenint per damunt de tot la premissa “lowcost”.

Entre les interessants prestacions que trobem està l’interessant processador de quatre nuclis a 1’2Ghz que permet moure el S.O. Windows Phone i totes les seves aplicacions amb una soltesa excepcional. També s’ha treballat correctament en quant a la duració de la bateria, ja que el Lumia 535 aconsegueix fins 13h de connectivitat 3G i fins 23 dies de temps en espera, excel·lent sens dubte. Un altre aspecte que destacava en l’antiga Nokia tenia a veure amb la seva “fama fotogràfica” i en aquest nou terminal es resol prou bé mitjançat una càmera de 5Mp i un altra frontal de també 5Mp però amb objectiu gran angular pensada per a Selfies i videotrucades Skype sens dubte, un excel·lent per als enginyers de Microsoft. En quant a emmagatzematge el Lumia 535 disposa de 8GB de memòria interna, que òbviament no és molt, però de fàcil solució mitjançant la unitat microSD que accepta fins 128Gb, a més dels 30Gb addicionals totalment gratuïts del núvol OneDrive. En seu cos és de 8’8mm de gruix i 146gr. de pes, per tant, es converteix en un equip realment prou equilibrat, sobretot si tenim en compte el seu baix preu al voltant de només 120€. També destaquem que una versió dual-SIM estarà disponible en breu. http://www.microsoft.com/es-es/moviles/

cop d’ull

38 // Març 2015

F FOGONS

ET RECOMANEM RESTAURANT GÈNOVA Situat al costat del col·legi de les Teresianes i del parc Teodor González de Tortosa, el Restaurant Gènova ens ofereix la seva cuina mediterrània amb personalitat. El secret es basa en l’acurada selecció de tots els ingredients, combinats amb encert i amb una presentació ben treballada. Al Gènova es cuina al moment i tots els plats són d’elaboració pròpia, des dels en-

trants fins a les postres, passant per les seves pizzes totalment artesanes i una variada oferta d’arrossos mariners. Aneu a gaudir també de les seves pastes, carns i peixos, dissenyats entre la tradició i l’originalitat, en un ambient elegant i confortable. Un plaer per als sentits. C/ Enric d’Ossó, 5 • Tortosa Reserves: 977 44 37 98

Grúmols amb carxofa i alls tendres

La ressenya Restaurant Matadero

Ingredients

Ubicat al barri de Remolins i davant de l’antic escorxador de Tortosa, ens trobem el restaurant Matadero, un local que compta amb més de trenta anys dedicats al negoci de l’hosteleria.

Grúmols 1 ceba Alls tendres Carxofes Tomàquet triturat o fregit Vi blanc Caldo de peix Sal i oli

ELABORACIÓ:

Maria Isabel Bo Escala

Restaurant l’Estany

PAS

En una paella se sofregeix la ceba, prèviament picada, i el alls tendres fins que estiguin daurats. Afegirem el vi blanc i deixem reduir. A continuació s’afegeix el tomàquet, ho sofregim, afegim el caldo de peix, rectifiquem de sal. Per un altre banda pelem, enfarinem i fregim les carxofes, que després incorporem al sofregit. I quan hagi agafat el gust, afegim els grúmols i els deixem al foc fins que s’obrin. Ja podem emplatar. Bon profit.

PAS

VI RECOMANAT Clot d’Encís Blanc Celler Agrícola de Sant Josep D.O. TERRA ALTA

Bot Preu aprox. : 5,60€

PAS

Amb una llarga tradició que ha passat de generació en generació, el restaurant Matadero de Tortosa s’ha anat adaptant als nous temps, a les noves exigències del sector i al nou concepte de cuina amb l’objectiu d’oferir als clients les novetats culinàries del moment, sense deixar de banda la tradició i els ingredients de la terra. És per aquest motiu que treballen amb els millors productes de les Terres de l’Ebre per poder oferir una cuina d’avantguarda de la millor qualitat. La carta ens presenta una bona varietat de plats, a triar entre carns a la brasa, arrossos, peix i marisc. El menú diari es basa en productes frescos i de temporada i amb una bona variació de tipus de plats per a tots els gustos, ja sigui verdura, pasta, llegums, arrossos, carn i peix, acompanyats d’un bon vi de la casa, de la Terra Alta. Tot a un preu molt assequible. I no podem passar per alt els esmorzars de forquilla que ens ofereix des de mandonguilles, sèpia, callos, bacallà, peus de porc, rabo de bou, etc. A més a més podreu gaudir d’una àmplia carta de vins plena de grans caldos, amb reserves i criances molt ben seleccionats de diferents denominacions d’origen ressaltant la de la Terra Alta. A més, contactant amb l’establiment podeu reservar menús de grup, d’empresa i celebracions. Te tractaran com a casa.

cop d’ull

P PA G E S I A

Març 2015 // 39

14 GARNATXES PREMIADES ELS VINS de la DO Terra Alta han obtingut fins a 14 dels 22 premis que va rebre la delegació catalana que va participar en el Concurs internacional de Garnatxes, Grenaches du Monde, celebrat a Perpinyà aquest passat mes de febrer. En concret, els cellers i les cooperatives de la DO Terra Alta van aconseguir 9 medalles d’or i 5 medalles de

plata. Tant el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, com el president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, van assistir a l’acte de lliurament dels premis i van presentar la candidatura de la DO Terra Alta com a seu de la celebració d’una nova edició d’aquest concurs internacional de garnatxes. C.B.

CALENDARI

AGRICULTURA

Al març, plantarem les patates amb lluna vella

El sector citrícola reclama ajuts Els pagesos exigeixen una solució per als cítrics en el pressupost de la Generalitat

ERC demana un “pla de xoc” per al sector però Agricultura no s’hi compromet

C. BONET ALCANAR

Aquest mes de març se sembren i planten la majoria de les espècies horticultores. Les llavors més importants que hem de sembrar són l’escarola, l’enciam, la pastanaga, el porro i el rave. També prepararem el planter de tomates, pebrots i albergínies amb caixes de terra-fem i col·locades en un lloc arrecerat. Aquest planter el regarem amb pulveritzadors. A la lluna vella de març també sembrarem les pastanagues, la bleda, el rave i la remolatxa de taula, mentre que pels volts de Sant Josep plantarem les patates, aprofitant encara la lluna vella. Cal posar els grills de cara amunt en el moment de plantar-los. És època d’espàrrecs. C.B.

“

Tota vinya estimada, al març treballada” “Si vols bona vianda, al març podada i cavada”

“Març ventós, pel pagès és profitós”

Un centenar de pagesos i una desena de tractors es van tornar a mobilitzar el passat diumenge 8 de febrer a Alcanar, i van tallar la carretera TV-3321 fins a la rotonda d'entrada al municipi, on van abocar 2.000 quilos de mandarines per fer visible la seva queixa. El 17 de gener els citricultors van tallar la carretera C-12 a Tortosa per reclamar una ajuda d'estat que els permeti collir les clementines malmeses que queden als arbres. També que el ministeri d’Agricultura ampliï el contingent de retirada de fruita i que es revisin els criteris de valoració de danys d'Agroseguro. Tres setmanes més tard, les reivindicacions eren les mateixes. Des d'Unió de Pagesos continuen reclamant ajuda al Ministeri d'Agricultura, però si no respon demanen a la Generalitat que els faci costat. En aquest sentit, des d'Unió de Pagesos reclamen que el pressupost de la Generalitat inclogui una partida per donar alguna solució a la crisi que pateixen. Si les coses no canvien, no descarten mobilitza-

Els pagesos van tallar la carretera TV-3321 a Alcanar, i van abocar 2.000 quilos de mandarines. // FOTO: MANEL CAPELL.

cions "contundents" i "més sovint" a les Terres de l'Ebre. Pocs dies abans de la mobilització a Alcanar, durant la sessió de control al Govern del Parlament de Catalunya, el di-

[ LA XIFRA ]

2.000

quilos de cítrics es van tornar a abocar a Alcanar

putat ebrenc d’ERC, Lluís Salvadó, va demanar al conseller al conseller d’Agricultura “un pla de xoc” que garantís la preservació dels centenars de llocs de treball i la viabilitat del sector dels cítrics. El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, va respondre que les solucions cal buscar-les amb el consens de les parts afectades, i va remarcar que no és la primera vegada, en els darrers anys, que el sector dels cítrics pateix pèrdues importants. El conseller va defensar algunes mesures que s’han aplicat a

través de l’Institut Català de Finances, però va reconèixer que la retirada de fruites per a sucs no és suficient. Per la seva part, el director dels serveis territorials d’Agricultura, Pere Vidal, va afirmar que amb una Catalunya independent, sense tenir l’Estat espanyol com a intermediari, hauria estat més fàcil atendre les reclamacions del sector dels cítrics de les Terres de l’Ebre. En tot cas, Vidal va afirmar que el Govern seguirà insistint per aconseguir la retirada de 3.000 tones més de mandarines.

40 // Maig 2014

LOS GAMBUSINS

U ÚLTIMA

ULLADA

La marca Reserva de la Biosfera, abans de Setmana Santa #p5

El govern de Tortosa aprova el projecte per enderrocar les cases de davant de la catedral #p14

Bankia nega ara que els socis de la cooperativa de l’Aldea fossin clients seus #17

Les noves deixalleries d’Alfara de Carles i Xerta donaran servei a 1.700 habitants #p18

Urbanisme denega l’abocador de residus del Pinell de Brai #p25

Benicarló aprova un pressupost de més de 20 milions d’euros per al 2015 #p27

49 ajuntaments avalen Canal 21 per adherir-se a La Xarxa de televisions locals #p37

El sector dels cítrics manté la mobilització per reclamar més ajuts a l’Estat i la Generalitat #p39

Tortosa: Av. Remolins, 24 43500 977 58 80 32 info@uncopdull.com