El follet malvat

CONTE COL·LABORATIU D’ESCOLES DE CORNELLÀ CURS 2010-2011 Escola Abat Oliva 3r nivell Escola Anselm Clavé, 3r nivell Escola Antoni Gaudí, 4t nivell

En Lucas era un nen que tenia 8 anys i que anava a la classe de 3r A, la classe dels taurons. Tenia 12 companys i 12 companyes. Era un nen alt, amb molta força i amb els cabells rossos.

Com que era el seu aniversari, l’últim dia d’anar a l’escola, en Lucas va repartir les invitacions a tots els seus amics i amigues.

Per a la festa d’aniversari, el nen va preparar galetes de xocolata, patates, cacauets, caramels i un pastís de xocolata i nata. A la festa s’ho van passar molt bé, van berenar, van jugar al pica-paret i després li van donar tots els regals. El regal que més li va agradar de tots va ser el cotxe amb comandament teledirigit.

Una vegada es va acabar l’aniversari, un home va deixar un paquet a la porta de la seva casa, va picar a la porta i se’n va anar corrent al seu cotxe. L’home era alt i gros i anava vestit com un detectiu. En Lucas va agafar el paquet i molt sorprès el va entrar dins de la seva casa. La caixa era de color marró fosc i quadrada.

Va obrir la caixa i a dintre hi havia una clau màgica amb un paper en el que deia: “Pots demanar tots els desitjos que vulguis”. En Lucas es va posar molt content i va dir: -Vaig a investigar aquesta clau màgica!

En Lucas, emocionat amb la seva clau, va començar a demanar desitjos sense parar: Desitjo ser futbolista professional! Desitjo tenir una bicicleta amb ales! Desitjo ser astronauta! Desitjo! Desitjo!

Desitjo!!! i la clau ni es va immutar...

En veure que la clau màgica no complia el que demanava, en Lucas, es va enfadar moltíssim: Aquesta clau no serveix per a res!- va dir- m'han enganyat!

En aquell moment, va llençar la clau a terra amb totes les seves forces. De sobte, el terra va començar a tremolar i es va obrir un gran forat negre on va caure el nen. Aaaaaahhhhhh!!! - va cridar en Lucas.

Al final d'aquell forat, va trobar una porta daurada, exactament del mateix color que la seva clau. Sorprès, el nen va agafar la clau i la va obrir. Quan va travessar la porta, es va quedar meravellat...era un món fantàstic!

El món fantàstic era espectacular. Havien arbres amb fruits plens de llaminadures, rius de xocolata desfeta, flors de colors per tot arreu i un gegant arc de Sant Martí.

De sobte, la clau va començar a tremolar molt ràpidament i va sortir la imatge d'uns follets que estaven en perill. En Lucas, molt espantat, va començar a córrer desesperadament i es va topar amb dos follets que li van dir: Ep, noi! Mira per on vas!

I en Lucas va contestar atemorit: És que no sé on sóc! M'han regalat una clau màgica i he aparegut aquí! Tinc por!

Els follets, en sentir aquelles paraules, es van posar molt contents i van exclamar:

És ell! És en Lucas! Visca! Visca! Què? Em coneixeu? Què faig aquí?- va preguntar el nen ansiós. Estàs en el nostre món perquè ens has d'ajudar – van contestar- el nostre poble està en perill! Hi ha un follet malvat que té la capacitat de ficar-se a les nostres ments i ens ha tret tot el que sabíem! Han desaparegut els coneixements i les tradicions del nostre món! Estem desesperats!

En Lucas, sense dubtar-lo un instant, va decidir ajudar-los.

Quan van arribar al poblat, en Lucas es va quedar bocabadat en veure les cases tan petites on vivien els follets. Semblaven cases en miniatura!

Els follets li van explicar al nen que el problema era quan se'n anaven a dormir. El follet malvat entrava a les seves cases, es ficava en els seus somnis i els hi robava els pensaments!

Per resoldre el problema, en Lucas i els dos follets van convocar una reunió urgent de tot el poblat abans que caigués la nit i aparegués el follet malvat. Van penjar una nota a l'arbre més gran del seu món, l'arbre de la esperança, per que tothom la pogués veure. A la nota deia així: “Amics i amigues!

En Lucas ja és aquí i està disposat a ajudar-nos!

Ens reunirem tots a l'arbre de l'esperança abans que surtin els mussols...”

Va arribar l’hora de la reunió i tots estaven expectants per veure que s’hi diria.

En Lucas es va posar al cap davant i va dir: - Hem d’atrapar el follet malvat. Qui de vosaltres té més traça per construir una trampa?

I es van sentir unes veus:

- Jo sé com dissenyar-la. Va dir un follet amb cara d’espavilat.

- I jo tinc moltes eines a casa meva –Va dir un altre.

- Doncs nosaltres tenim moltes ganes de treballar –Van dir uns que estaven més enlla.

- Bé – Va dir Lucas. –Demà quan surti el sol construirem una trampa per poder-lo atrapar.

I així va ser, a l’endemà quan el sol començava a sortir, ja estaven traquinant l’enginy que els permetria tenir aquell follet malvat a la garjola.

Al vespre quan el sol es va pondre ja ho tenien tot enllestit.

- Posem aquesta trampa a l’entrada del poblat.

I així es va fer. La van posar i després tothom se’n va anar a casa seva esperant atents a que el follet malvat hi caigués. Quan els mussols van començar a volar pel bosc es van sentir uns crits: - Ai! Ai! Ajudeu-me! Si us plau, traieu-me d’aquí!

- Ha, ha, ha – van riure els follets. Per fi havien capturat aquell malvat.

El van portar a la plaça major del poblat i van començar a interrogar-lo.

- Per què robes els coneixements i els somnis als follets?- va dir en Lucas amb veu solemne.

- Jo – va dir el follet malvat- l’únic que vull es saber moltes coses. M’agrada aprendre i ningú m’ho ensenya. Jo tinc molta curiositat i vull sabeeeeeer-ho tot! No volia fer cap mal als follets.

- Està bé – va dir en Lucas.- Per les teves paraules i la teva actitud sé que dius la veritat. Jo t’ajudaré perquè aprenguis tot allò que t’interessa. Construirem una biblioteca i farem portar llibres de tot arreu que expliquen els coneixements de tots els pobles del món. I així tu podràs investigar el que desitgis i no entraràs mai més en els

somnis dels follets, ni els robaràs els seus coneixements. Tot ho trobaràs en la fantàstica biblioteca que tindrem en aquest poblat.

I així va ser. Al cap d’un temps van inaugurar aquella biblioteca que va ser la més gran de tota la contrada.

I aquella clau màgica que en Lucas va trobar el dia del seu aniversari, va ser la clau que obria la biblioteca.

El follet malvat del conte li va explicar a en Lucas que ell en realitat era aquell home que va deixar el paquet sorpresa amb la clau daurada, a la porta de casa seva, el dia del seu aniversari.

I en realitat aquells follets del poblat eren els amics d’en Lucas, els que havien anat a la festa d’aniversari!!

Tots contents van celebrar una altra festa en un lloc màgic, com el lloc màgic que en Lucas havia trobat al travessar la porta daurada del principi del conte: un lloc on hi havia rius de xocolata desfeta, arbres plens de fruites de llaminadures, flors de colors per tot arreu i el gegant arc de San Martí.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte, ja s’ha acabat.