El missatge del Faraó

CONTE COL·LABORATIU D’ESCOLES DE CORNELLÀ CURS 2010-2011 Escola Dolors Almeda 6è nivell Escola Antoni Gaudí, 6è nivell Escola Jacint Verdaguer, 6è nivell

Gener de 2011. Estem a les excavacions de Dar-Bun-Faulen, faraó de la tercera generació de la cinquena Dinastia.

L’equip d’arqueòlegs porta treballant cinc anys al mateix lloc. Ahir van trobar un passadís. Era tard i no van voler entrar perquè era molt fosc. Ja investigarien l’endemà. Havien de descansar i sopar.

Aquell dia havia estat molt dur per a tots. A més a més, va ser una jornada més calorosa del normal.

El sopar va ser molt animat. No paraven de parlar sobre les possibilitats que els oferia aquesta troballa. Les converses giraven al voltant d’unes marques que van veure al terra, sota la tomba del faraó. Es van adonar que no eren normals. Es van sorprendre molt quan van obrir la tapa del sarcòfag i no van trobar la mòmia del faraó. Excitats per la possible troballa, van anar a dormir.

L’endemà al matí, desprès de prendre un bon esmorzar, s’encaminaren cap a la tomba.

Una vegada a la cambra del faraó, van observar que certes marques del terra coincidien amb el que havien descobert fins al moment. Van deduir que la resta de les marques podrien ser el que

encara els quedava per investigar. També s’adonaren que, en aquest suposat mapa, havia uns símbols estranys. Què podrien significar?

Van començar poc a poc a desxifrar els símbols que hi havia al mapa.

No podien creure que totes les pistes fins ara trobades eren falses.

Després d'aquesta jornada de feina tan dura, se'n van anar tots a descansar decebuts perquè tot el treball no havia servit per a res.

Un cop tots al llit, el cap de l'expedició no podia dormir pensant en que tot l'esforç no havia servit per a res i...pensant, pensant es va adonar que potser havien mirat el mapa del revés i que, per això, a tots els semblava que les pistes eren falses.

A l’endemà, mentre esmorzaven, el cap de l'expedició va exposar el que pensava a la resta del grup. Tots van considerar les paraules del cap i es posaren a la feina, mirant el mapa a l'inrevés i amb més entusiasme que mai.

Havien de descobrir tots els senyals per saber segur què hi havia.

Ells pensaven que tot era molt fàcil però, al llarg del temps les coses van empitjorar. Estaven molt nerviosos, desesperats perquè no hi aconseguien desxifrar què deia el maleït paper.

Així doncs, van haver de buscar a un expert en signes, perquè ningú d'ells se’n sortia.

A la ciutat, prop del desert del Kalahari, van trobar a un home vell i savi que va acceptar ajudar-los. Aquest senyor, després d'examinar molt curosament tots els símbols, va dir: - Senyors i senyores, els hi diré el que he traduït: “El faraó no ha de ser mai despertat del seu llarg son, sinó la raça humana patirà el pitjor dels malsons”.

Al moment, tota l'expedició es va aterrir. El vell va continuar dient: - Però aquesta part que ve a continuació no aconsegueixo desxifrarla. No entenc aquests símbols.

Els arqueòlegs li van donar les gràcies per haver-los ajudat i després de fer una reunió, varen decidir consultar el mapa amb l'expert en símbols egipcis, el Doctor Smith.

Quan el Doctor va veure els símbols es va quedar molt sorprès pel que allí es podia llegir: “El faraó no ha de ser mai despertat del seu llarg son, sinó la raça humana patirà el pitjor dels malsons.

Qui s'atreveixi a profanar la sagrada tomba del faraó al final del passadís serà maleït” Ara ja sabien on estava la tomba: al final del passadís. Però, a quin passadís es referia? A la piràmide hi havia dos passadissos, a quin dels dos feia referència el mapa? Només hi havia una manera d'esbrinar-ho: endinsant-se per tots dos a l'interior de la piràmide.

Una vegada hi estaven dins, l'expedició es va plantar davant dels dos passadissos i després de molt discutir, un dels arqueòlegs digué:

- Per què no fem dos grups i ens separem? Així anirem més ràpids i el primer grup que topi amb la tomba que avisi a l'altre.

A tots els va semblar molt bona idea així que, van fer dos grups i començaren a endinsar-se pels passadissos.

El grup del Doctor Smith es va endinsar pel primer camí i el grup del cap de l'expedició, pel segon.

El grup del Doctor Smith caminava amb por per aquell túnel perquè el Doctor es hi havia dit que vigilessin on posaven els peus i les mans, perquè podrien haver-hi moltes trampes i podien quedar-se allí atrapats de per vida.

En canvi, el grup de Jonny, el cap de l'expedició, avançava tan de pressa com podia sense anar en compte perquè les ganes de trobar la tomba eren tan grans que no s'adonaven del perill que estaven corrent les seves vides i aviat aparegueren els problemes.

Amb tanta pressa, un dels arqueòlegs del grup de Jonny va trepitjar a un company i aquest, va caure sobre la paret del passadís.

Aquest noi, sense adonar-se'n va activar una de les trampes del passadís i en un moment, tots van caure a un forat enorme de trenta metres de fondària i del que no podien sortir.

Jonny, després de comprovar que tots els seus companys estaven sans i estalvis, va recomanar que mantinguessin la calma i la tranquil·litat i que pensessin la manera de poder sortir d'aquell forat i, com que després d'una bona estona de pensar i pensar, no van trobar la solució, començaren a cridar per què els altres companys anessin a rescatar-los.

El Jonny va veure una torxa a la paret , va buscar a la seva motxilla i va trobar uns mistos per encendre la torxa. Ara ja tenien llum. Van veure uns dibuixos a la paret i quan el Jonny va tocar un dibuix que representava una porta es va accionar un mecanisme que va obrir un passadís. Van decidir seguir-lo i ara sí, caminant amb molt de compte, va resultar que era un camí que els va portar fins a l’exterior de la piràmide. No havien trobat la cambra secreta però estaven sans i estalvis. Van decidir que allà esperarien a l’altre grup.

Mentrestant el grup del doctor Smith continuava pel seu camí amb molta cura vigilant per on caminaven i sense tocar les parets fins que van arribar al final i es van topar amb una paret que contenia un enigma. L’enigma consistia en una endevinalla que deia així: -Com fem per a què al número vint tot afegint-li un en doni dinou?

Tots es van parar a pensar fins que el doctor va dir que havia trobat la resposta: Va dir :-el número 20 es representa amb dos ocells però si posem un pal entremig, com amb els números romans, es resta i per tant serà dinou.

Van col·locar dues pedres que tenien dibuixats ocells i al mig una amb un dibuix d’un pal, als tres forats que hi havia a la paret i van esperar.

De sobte, la paret es va obrir i van poder accedir a una gran sala il·luminada. Tots es van quedar bocabadats contemplant el sarcòfag del faraó i els tresors que brillaven per tot arreu.

El Dr. Smith de seguida va parlar: -Recordeu l’advertiment de no obrir el sarcòfag del faraó per la maledicció. Podeu agafar els objectes del tresor que vulgueu però no toqueu res més. Tothom va estar d’acord i van agafar diferents objectes del tresor per començar a estudiar-los.

Quan van sortir a fora els hi van ensenyar als companys de l’altre grup tots els objectes que havien tret i els hi van explicar que encara quedaven molts més a dintre i que a partir de l’endemà els hi ensenyarien el camí per poder treure entre tots el tresor i muntar una exposició per poder-la ensenyar al món sencer.