La biblioteca encantada

LA BIBLIOTECA ENCANTADA

CONTE COL·LABORATIU D’ESCOLES DE SANT JOAN DESPÍ CURS 2010-2011 INICI – ESCOLA JOAN PERICH I VALLS NUS – ESCOLA PAU CASALS DESENLLAÇ – ESCOLA ESPAI 3

Vet aquí que en un poblet, poblàs, on tothom tenia nas anomenat Sant Joan Despí hi havia una biblioteca molt especial.

Tots els nens i nenes, homes i dones la visitaven contínuament. La biblioteca sempre estava plena de gent gaudint de tot el que allà es replegava: llibres, enciclopèdies, revistes, pel·lícules , ordinadors...

La Maria i l’Oriol, dos nois molt simpàtics, eren els encarregats de tenirho tot ben endreçat i ajudar a tot a qui ho necessités.

Però cada matí els bibliotecaris quan entraven a obrir la biblioteca es trobaven tots els llibres desendreçats, les pel·lícules al terra, les revistes penjades sobre el llum i els ordinadors oberts.

Els bibliotecaris estaven molt enfadats, ells no entenien per què la biblioteca estava feta un desastre cada matí. Sempre tancaven l’edifici amb clau i el deixaven net i polit. Un matí l’Oriol li preguntà a la Maria: -Maria, és teu aquest llacet vermell i aquesta cistella de pomes?

-No Oriol, no és meu! Però sí que m’he trobat les teves botes i la teva capa al lavabo!

-Però Maria, què dius? Si jo no tinc cap capa ni tampoc utilitzo botes!.

Aquí estan passant coses molt estranyes. – va dir l’Oriol.

Un dia, l’Oriol i la Marta van decidir anar a la policia perquè els ajudés a esbrinar qui entrava i feia malbé totes les coses. Però després de moltes nits vigilant, els policies no van veure entrar ningú. Així que van decidir instal·lar unes càmeres de vigilància per saber què era el que passava allà dintre.

I no us podeu imaginar el que passava...

Cada dia ben entrada la nit algú sortia i desendreçava la biblioteca perquè la gent ja no gaudia llegint contes i històries. Creien que eren velles i antiquades. Només volien llegir els contes nous, acabats de sortir d’impremta.

La Caputxeta i la Rínxols d’or eren les propietàries del llacet vermell, la madrastra de la Blancaneu la del cistell de pomes i elles amb els seus amics sortien cada dia a donar un volt a les tres de la nit. Estaven enfadades amb la gent que només volien les darreres novetats.

I sabeu com sortien?

Tot era obra d’una bruixa encantadora que volia ajudar-los.

Llençava unes pólvores o pòcimes màgiques per sota les prestatgeries i els ordinadors.

Quan totes les pòlvores estaven escampades començaven a sortir: els gats, la rateta presumida, els tres porquets, l’aneguet lleig, Sant Jordi, el drac, en Patufet, les tres Bessones, els ratpenats, el Geronimo Stilton i la Tina Superbruixa... i sabeu què feien?

Feien una festa. La feien per estirar les cames i fer esport perquè dins dels llibres no es podien moure i quedaven encarcarats.

Sovint es deixaven la roba perquè recollien ràpid quan sentien petjades. No volien que ningú conegués els seus secrets.

L’Oriol i la Maria no en sabien res de tot això. No sabien que la Caputxeta era molt amiga del llop ni que la

bruixa i madrastra de la Blancaneu estava enamorada del promès de la seva filla i sabeu què? Tampoc sabien que el gat amb botes s’havia deixat les botes perquè no li agradaven gens, ja no eren màgiques, li anaven justes i li feien mal.

Els homes i dones, els nens i les nenes tampoc sabien que els protagonistes dels contes necessitaven marxa per tenir noves aventures.

estaven avorrits i

Tots aquests secrets estaven escrits en lletra molt menuda i petita, gairebé invisible. Només eren visibles si els il·lumina un fanalet.

Era necessari que algú descobrís el misteri dels secrets i així la biblioteca estaria sempre ben endreçada. Però qui?

Una nena molt eixerida que es deia Clàudia, una freda tarda d’hivern, en mig de la tempesta, va entrar a refugiar-se a la biblioteca.

De cop i volta, es va sentir un tro i es van tancar els llums.

Com que havia marxat el llum, l’Oriol i la Maria van decidir tancar la biblioteca, pensant que no hi havia ningú. Però s’equivocaven, la Clàudia estava al lavabo.

La Clàudia va sentir un soroll molt estrany al sortir del lavabo i va veure un llibre obert a terra.

Encuriosida va agafar un fanalet decoratiu que hi havia sobre la taula dels bibliotecaris. Va il·luminar el llibre i va veure que una de les pàgines estava en blanc.

Estranyada, es va fixar més i va descobrir unes lletres molt menudes que costaven de llegir. A l’apropar el fanalet, les lletres es van engrandir i es va mostrar el següent missatge: “ Tanca els ulls, pensa en el personatge que més t’agradi dels contes i no t’espantis”.

Es va girar lentament, va obrir els ulls i va veure el gat amb botes, que li feia una gran reverència.

- Bona nit, vinc com a missatger dels personatges de tots els contes tradicionals a demanar-vos ajut.

- A mí ? En què us puc ajudar?

- els nens i nenes d’ara ja no llegeixen els nostres contes i ens avorrim molt, per això a la nit sortim a jugar a fora dels contes.

La Clàudia entre sorpresa i divertida va exclamar: - Aquesta no és la solució!

- Veiem....deixa’m pensar... - Va dir la Clàudia.

- Nosaltres també volem ajudar!

Quan es va girar va veure un munt de cares conegudes: L’ Aneguet Lleig, La Caputxeta Vermella, La Ventafocs, La Venedora de llumins, La rateta que escombrava l’escaleta, El Patufet....

Després de molt parlar, es van adonar que els nens no llegien els seus contes perquè ja coneixien el final i van decidir escriure un nou conte amb tots els personatges, fins i tot la Clàudia en seria protagonista.

L’endemà al matí, l’Oriol i la Maria van trobar un estrany llibre a sobre la seva taula. Van començar a llegir-lo i van quedar fascinats.

Des d’aquell dia el Racó Màgic de la biblioteca està ple de nens i nenes que gaudeixen d’un món de fantasia.

Però de vegades, de tant en tant.... algun nen... DESAPAREIX!!!!